Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Adalelm, Adalelm d'Autun, Adrià d'Orleans, Comtat d'Orleans, Comtat de Gröningen, Conrad el Roig, Conrad el Vell, Conrad II de Caríntia, Cunegunda d'Austràsia, Dinastia Agilolfinga, Dinastia sàlica, Elsenzgau, Emicònides, Enzgau, Gau, Gislebert de Lotaríngia, Gotzfeldgau, Guillem I de Tolosa, Kraichgau, Lahngau, Nahegau, Niddagau, Otó I de Caríntia, Poppònides, Speyergau, Vala de Corbie.
Adalelm
* Adalelm de Laon.
Nou!!: Wormsgau і Adalelm · Veure més »
Adalelm d'Autun
Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.
Nou!!: Wormsgau і Adalelm d'Autun · Veure més »
Adrià d'Orleans
Adria d'Orleans fou un comte franc, mort abans del novembre del 821.
Nou!!: Wormsgau і Adrià d'Orleans · Veure més »
Comtat d'Orleans
El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.
Nou!!: Wormsgau і Comtat d'Orleans · Veure més »
Comtat de Gröningen
El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.
Nou!!: Wormsgau і Comtat de Gröningen · Veure més »
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Nou!!: Wormsgau і Conrad el Roig · Veure més »
Conrad el Vell
Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.
Nou!!: Wormsgau і Conrad el Vell · Veure més »
Conrad II de Caríntia
Conrad II (probablement 1003-20 de juliol de 1039), anomenat el Jove, va ser duc de Caríntia el 1035 fins a la seva mort.
Nou!!: Wormsgau і Conrad II de Caríntia · Veure més »
Cunegunda d'Austràsia
Cunegunda (vers 771, morta després del 822) fou una princesa carolíngia filla de Carloman I rei dels Francs, i de la princesa d'origen franc Gerberga.
Nou!!: Wormsgau і Cunegunda d'Austràsia · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Wormsgau і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Nou!!: Wormsgau і Dinastia sàlica · Veure més »
Elsenzgau
El Elsenzgau fou un comtat medieval a l'àrea de l'Elsenz al nord del modern estat de Baden-Württemberg, a l'est de Heidelberg; un dels llocs principals era Sinsheim.
Nou!!: Wormsgau і Elsenzgau · Veure més »
Emicònides
Els Emicons o Emicònides (alemany Emichonen) foren un llinatge medieval alemany origen d'unes quantes famílies nobles a la regió alemanya del sud-oest.
Nou!!: Wormsgau і Emicònides · Veure més »
Enzgau
El Enzgau fou una regió històrica d'administració comtal de l'època medieval a Württemberg, Alemanya, que s'anomenava així pel riu Enz.
Nou!!: Wormsgau і Enzgau · Veure més »
Gau
Els "gaus" de l'alta edat mitjana vers l'any 1000 Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí.
Nou!!: Wormsgau і Gau · Veure més »
Gislebert de Lotaríngia
Gislebert de Lotaríngia (nascut vers 885/900, va morir el 2 d'octubre de 939 quan es va ofegar al riu durant la batalla d'Andernach) fou un comte de Maasgau i un alt dignatari de Lotaríngia que es va forjar des de 919 un veritable petit principat independent a la zona.
Nou!!: Wormsgau і Gislebert de Lotaríngia · Veure més »
Gotzfeldgau
El Gotzfeldgau fou un territori històric d'Alemanya al ducat oriental de Francònia, esmentat a l'època medieval com administrat pels conradians.
Nou!!: Wormsgau і Gotzfeldgau · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Wormsgau і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Kraichgau
Mapa físic del Kraichgaus Vista de Ravensburg a Sulzfeld en la regió del turó de Kraichgau, al punt més alt del Kraichgaus, amb el castell Burg Steinsberg (a l'horitzó al mig d'imatge) Burg Steinsberg a la muntanya homònima, el punt més alt del Kraichgaus L'església parroquial catòlica de Waibstadt Ruïna del castell Wasserschlosses a Kraichtal-Menzingen El Kraichgau és una regió de muntanya al nord-oest de Baden-Württemberg.
Nou!!: Wormsgau і Kraichgau · Veure més »
Lahngau
El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.
Nou!!: Wormsgau і Lahngau · Veure més »
Nahegau
El Nahegau ("Nahgowe") vers l'any 1000 El Nahegau va ser una jurisdicció feudal d'Alemanya administrada per comtes del rei, a l'àrea d'influència del riu Nahe i gran part de l'actual Rheinhessen l'àrea del qual es va estendre a les zones properes al Rin al segle X a costa de l'expansió pel Wormsgau, adquirint Ingelheim (937), Spiesheim (960), Saulheim (973) i Flonheim (996) arribant la seva frontera sud al riu Selz, que formava el límit amb el Wormsgau.
Nou!!: Wormsgau і Nahegau · Veure més »
Niddagau
El Niddagau fou una jurisdicció medieval d'Alemanya que s'estenia al voltant i al llarg del Nidda a Hessen avui Friedberg i Bad Homburg.
Nou!!: Wormsgau і Niddagau · Veure més »
Otó I de Caríntia
Otó I de Caríntia o Otó de Worms (? - 4 de novembre de 1004) fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona del 978 al 985 i de nou des del 1002 fins a la seva mort.
Nou!!: Wormsgau і Otó I de Caríntia · Veure més »
Poppònides
Els Poppònides o Popponians foren una família sorgida dels Robertians que va agafar aquest nom per la freqüència en què apareix el nom de Poppo.
Nou!!: Wormsgau і Poppònides · Veure més »
Speyergau
El Speyergau era a l'edat mitjana una jurisdicció comtal que s'estenia en l'entorn de la ciutat d'Espira (alemany Speyer).
Nou!!: Wormsgau і Speyergau · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Wormsgau і Vala de Corbie · Veure més »
