Taula de continguts
33 les relacions: Abadia d'Echternach, Acca de Hexham, Aldegisel, Arquebisbat de Luxemburg, Bisbat d'Utrecht, Catedral de Sant Donacià, Catedral de Sant Martí (Utrecht), Codex Aureus d'Echternach, Cristianisme germànic, Cristianització d'Escandinàvia, Gregori d'Utrecht, Herlinda de Maaseik, Història de Dinamarca, Història de Luxemburg, Història del cristianisme, Irmina d'Oeren, Johannes Bertelius, Lambert de Lieja, Mecher (Clervaux), Mitologia germànica continental, Països Baixos (regió històrica), Processó dansant d'Echternach, Radbod, Rumold de Mechelen, Sant patró, Sant Sergi I, Turisme a Luxemburg, Vil·la (residència), Willem Jacobus Eijk, Wiro d'Utrecht, 658, 690, 7 de novembre.
Abadia d'Echternach
LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.
Veure Willibrord d'Utrecht і Abadia d'Echternach
Acca de Hexham
Acca (c. 660 - 740/742) va ser un sant de Northumbria i bisbe de Hexham des del 709 fins al 732.
Veure Willibrord d'Utrecht і Acca de Hexham
Aldegisel
Aldegisel, Aldegisl, Aldgillis, Aldgisl, Aldgils o Eadgils (fl. vers 678) fou el governant de Frísia (com rei o duc) a finals del segle setè contemporàniament amb Dagobert II.
Veure Willibrord d'Utrecht і Aldegisel
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Willibrord d'Utrecht і Arquebisbat de Luxemburg
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Veure Willibrord d'Utrecht і Bisbat d'Utrecht
Catedral de Sant Donacià
La Catedral de sant Donacià (Sint-Donaaskathedraal) era la catedral Catòlica a Bruges, Flandes.
Veure Willibrord d'Utrecht і Catedral de Sant Donacià
Catedral de Sant Martí (Utrecht)
La Catedral de Sant Martí o la Catedral d'Utrecht (en neerlandés: Dom van Utrecht), és un edifici religiós d'arquitectura gòtica, que va ser la catedral catòlica de la diòcesi d'Utrecht als Països Baixos durant l'edat mitjana la seva primera construcció va ser de l'any 1254, estant dedicada a Sant Martí de Tours.
Veure Willibrord d'Utrecht і Catedral de Sant Martí (Utrecht)
Codex Aureus d'Echternach
El Codex Aureus d'Echternach (Codex aureus Epternacensis) conegut també com a Évangéliaire d'Echternach és un codex il·luminat creat en el període de 1030 al 1050 aproximadament, amb una coberta tornada a utilitzar de la ratlla dels anys 980.
Veure Willibrord d'Utrecht і Codex Aureus d'Echternach
Cristianisme germànic
segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.
Veure Willibrord d'Utrecht і Cristianisme germànic
Cristianització d'Escandinàvia
El procés de cristianització d'Escandinàvia va tenir lloc entre els segles i, quan els regnes escandinaus: Dinamarca, Noruega i Suècia, varen establir llurs pròpies arxidiòcesis, que depenien directament del Papa, el 1103, 1154 i el 1164 respectivament.
Veure Willibrord d'Utrecht і Cristianització d'Escandinàvia
Gregori d'Utrecht
Gregori d'Utrecht (nascut vers 700/705 – mort vers 775) fou un membre d'una família noble de Trèveris que fou declarat sant per l'Església catòlica.
Veure Willibrord d'Utrecht і Gregori d'Utrecht
Herlinda de Maaseik
Relinda Herlinda (o Harlinda) (c.695 a Maaseik – 745 o 753 a Aldeneik, a prop de Maaseik), germana de Santa Relinda, va ser una santa i abadessa franca.
Veure Willibrord d'Utrecht і Herlinda de Maaseik
Història de Dinamarca
La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.
Veure Willibrord d'Utrecht і Història de Dinamarca
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Veure Willibrord d'Utrecht і Història de Luxemburg
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Willibrord d'Utrecht і Història del cristianisme
Irmina d'Oeren
Irmina d'Oeren (?- morta entre 704 i 710), fou la cofundadora, junt amb Sant Willibrord i la benefactora de l'abadia d'Echternach el 697.
Veure Willibrord d'Utrecht і Irmina d'Oeren
Johannes Bertelius
Johannes Bertelius, també anomenat Jean Bertels, (Lovaina, 1544 - Echternach, 19 de juny de 1607) fou un sacerdot luxemburguès, monjo benedictí, abat d'Echternach i autor de la Història de Luxemburg.
Veure Willibrord d'Utrecht і Johannes Bertelius
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Veure Willibrord d'Utrecht і Lambert de Lieja
Mecher (Clervaux)
Mecher (en luxemburguès: Mecher) és una vila i centre administratiu de la comuna de Clervaux del districte de Diekirch al cantó de Clervaux.
Veure Willibrord d'Utrecht і Mecher (Clervaux)
Mitologia germànica continental
La mitologia germànica continental és el subgrup de la mitologia germànica que es practicà en algunes parts de l'Europa Central durant els segles i segles , abans del període de cristianització.
Veure Willibrord d'Utrecht і Mitologia germànica continental
Països Baixos (regió històrica)
Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.
Veure Willibrord d'Utrecht і Països Baixos (regió històrica)
Processó dansant d'Echternach
La Processó dansant d'Echternach és una processó religiosa que té lloc cada any el dimarts de Pentecosta, a Echternach.
Veure Willibrord d'Utrecht і Processó dansant d'Echternach
Radbod
Radbod o Redbad (? - 719) fou duc/rei de Frísia o dels frisons des de vers 680 fins a la seva mort.
Veure Willibrord d'Utrecht і Radbod
Rumold de Mechelen
Rumold de Mechelen o Rumbold (Irlanda, segle VIII - Mechelen, ca. 775) fou un eclesiàstic missioner irlandès, bisbe de Mechelen a la segona meitat del.
Veure Willibrord d'Utrecht і Rumold de Mechelen
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Willibrord d'Utrecht і Sant patró
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Veure Willibrord d'Utrecht і Sant Sergi I
Turisme a Luxemburg
Ciutat de Luxemburg Luxemburg: connexions principals per carretera i ferrocarril. El Turisme a Luxemburg és un component important de l'economia nacional, que representava prop del 8,3% del PIB el 2009 i dona ocupació a unes 25.000 persones o l'11,7% de la població activa.
Veure Willibrord d'Utrecht і Turisme a Luxemburg
Vil·la (residència)
La vil·la Mèdici de Fiesole, amb el tradicional paisatge de vessants en terrassa reflectit per Leon Battista Alberti en els seus quadres estil modernista situada a Hèlsinki, Finlàndia Una vil·la és un tipus de casa de camp luxosa que té el seu origen en els costums de les classes altes de l'antiga Roma.
Veure Willibrord d'Utrecht і Vil·la (residència)
Willem Jacobus Eijk
Willem Jacobus "Wim" Eijk (Duivendrecht, 22 de juny de 1953) és un prelat neerlandès de l'Església Catòlica. L'11 de desembre de 2007 el Papa Benet XVI nomenà Eijk com a arquebisbe d'Utrecht i, el 26 de gener següent Eijk s'instal·là a la catedral de Santa Caterina d'Utrecht, com a 70è successor de sant Willibrord a la seu d'Utrecht.
Veure Willibrord d'Utrecht і Willem Jacobus Eijk
Wiro d'Utrecht
Wiro d'Utrecht o Wiro de Roermond o Wera (Irlanda, circa 700 - Roermond, 8 de maig) va ser el segon bisbe d'Utrecht del 759 fins al 762.
Veure Willibrord d'Utrecht і Wiro d'Utrecht
658
El 658 (DCLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Willibrord d'Utrecht і 658
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Willibrord d'Utrecht і 690
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Willibrord d'Utrecht і 7 de novembre