Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

William Wilberforce

Índex William Wilberforce

fou un polític britànic, filantrop i un dels líders del moviment per abolir la tracta d'esclaus feta pels comerciants negrers.

29 les relacions: Abadia de Westminster, Abolicionisme, Acta del Comerç d'Esclaus (1807), Amazing Grace, Amazing Grace (pel·lícula de 2006), Anna Laetitia Barbauld, Època georgiana, Cheddar, Ciutadans francesos honoraris durant la Revolució Francesa, Comerç atlàntic d'esclaus, Companyia de Sierra Leone, David Bowie, Esclavitud, Hannah More, Igbos a Jamaica, John Mills, John Newton, Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833, Penjat, arrossegat i esquarterat, Royal Institution of Great Britain, Secta de Clapham, Societat Bíblica Britànica i Estrangera, William Smith (polític), 1759, 1807, 1833, 25 de març, 29 de juliol, 30 de juliol.

Abadia de Westminster

Façana de ponent de l'abadia Labadia de Westminster és l'església més coneguda de Londres.

Nou!!: William Wilberforce і Abadia de Westminster · Veure més »

Abolicionisme

Cartell que mostrava les terribles condicions dels vaixells d'esclaus. Labolicionisme és una doctrina que propugna l'anul·lació de lleis, preceptes o costums que es considera que atempten contra els principis humans i morals.

Nou!!: William Wilberforce і Abolicionisme · Veure més »

Acta del Comerç d'Esclaus (1807)

William Wilberforce, el líder de la campanya britànica per a l'abolició del comerç d'esclaus. Medalló amb la inscripció "''Am I Not A Man And A Brother?''" (en català, "Per ventura no sóc un home i un germà?") creat com a part de la campanya anti-esclavitud de Josiah Wedgwood, 1787. L'Acta del Comerç d'Esclaus (citació 47 Geo. III Ses. 1 c. 36) va ser una Llei del Parlament del Regne Unit promulgada el 25 de març de 1807 amb el títol complet d'"Acta per a l'abolició del comerç d'esclaus".

Nou!!: William Wilberforce і Acta del Comerç d'Esclaus (1807) · Veure més »

Amazing Grace

El final de la pàgina 53 dels ''Himnes d'Olney'', on es recull la primera versió del que després seria conegut com a "Amazing Grace". El càntic està col·locat sota l'epígraf «I. Chronicles. Hymn XLI. Faith's review and expectation. Chap. xvii. 16, 17.» I ja mostra la coneguda tornada «Amazing grace! (how sweet the sound) / That sav'd a wretch like em ! / I onze was lost, but now am found, / Was blind, but now I see.» "Amazing Grace" (Sublim Gràcia) és un himne cristià escrit pel clergue i poeta anglès John Newton (1725-1807) i publicat l'any 1779.

Nou!!: William Wilberforce і Amazing Grace · Veure més »

Amazing Grace (pel·lícula de 2006)

Amazing Grace és una pel·lícula de 2006 dirigida per Michael Apted sobre la campanya contra el comerç d'esclaus al Regne Unit, dirigida per William Wilberforce, responsable que es tirés endavant la legislació anticomerç d'esclaus al Parlament del Regne Unit.

Nou!!: William Wilberforce і Amazing Grace (pel·lícula de 2006) · Veure més »

Anna Laetitia Barbauld

Anna Laetitia Barbauld (nom de soltera: Anna Laetitia Aikin; 20 de juny de 1743 – 9 de març de 1825) fou una poeta, assagista i escriptora de llibres per a nens de nacionalitat anglesa.

Nou!!: William Wilberforce і Anna Laetitia Barbauld · Veure més »

Època georgiana

Lèpoca georgiana (en anglès: Georgian era) és un període de la història britànica normalment definit pels regnats de quatre reis: Jordi I, Jordi II, Jordi III i Jordi IV.

Nou!!: William Wilberforce і Època georgiana · Veure més »

Cheddar

Cheddar és una població amb categoria de parròquia civil del districte Sedgemoor en el comtat anglès de Somerset.

Nou!!: William Wilberforce і Cheddar · Veure més »

Ciutadans francesos honoraris durant la Revolució Francesa

Durant la Revolució, França va concedir la ciutadania francesa honorària a aquelles persones considerades campiones de la causa de la llibertat.

Nou!!: William Wilberforce і Ciutadans francesos honoraris durant la Revolució Francesa · Veure més »

Comerç atlàntic d'esclaus

El comerç atlàntic d'esclaus o comerç transatlàntic d'esclaus es va dur a terme a través de l'oceà Atlàntic des del fins al.

Nou!!: William Wilberforce і Comerç atlàntic d'esclaus · Veure més »

Companyia de Sierra Leone

La Companyia de Sierra Leone (Sierra Leone Company) fou una entitat que va estar implicada en la fundació de la segona colònia britànica a l'Àfrica l'11 de març de 1792 a través del reassentament d'americans negres ex-esclaus (anomenats pobladors de Nova Escòcia) qui inicialment hi havien estat establerts a Nova Escòcia després de la Guerra Revolucionària Americana. La companyia es va fundar principalment a causa de la feina dels ardents abolicionistes, Granville Sharp, Thomas Clarkson, Henry Thornton, i el germà de Thomas, John Clarkson, qui és considerat un dels pares de fundar de Sierra Leone.

Nou!!: William Wilberforce і Companyia de Sierra Leone · Veure més »

David Bowie

(pronunciat nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador.

Nou!!: William Wilberforce і David Bowie · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: William Wilberforce і Esclavitud · Veure més »

Hannah More

Hannah More (2 de febrer de 1745 - 7 de setembre de 1833) va ser una escriptora i filantropa anglesa especialitzada en religió.

Nou!!: William Wilberforce і Hannah More · Veure més »

Igbos a Jamaica

Els igbos foren portats a Jamaica pels europeus sobretot entre els segles  i per a fer-los treballar com a esclaus a les plantacions.

Nou!!: William Wilberforce і Igbos a Jamaica · Veure més »

John Mills

Sir John Mills, CBE (nascut Lewis Ernest Watts Mills, 22 de febrer de 1908 - 23 d'abril de 2005) va ser un actor anglès que ha aparegut en més de 120 pel·lícules al llarg de la seva carrera.

Nou!!: William Wilberforce і John Mills · Veure més »

John Newton

John Newton (Wapping, 4 d'agost de 1725 - 21 de desembre de 1807) fou un autor anglès d'himnes conegut sobretot per l'himne més conegut per a la tradició angloparlant cristiana: Amazing Grace (Sublim Gràcia).

Nou!!: William Wilberforce і John Newton · Veure més »

Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833

La Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833 (3 i 4 Will. IV c. 73) preveia l'abolició immediata de l'esclavitud a la majoria de parts de l'Imperi Britànic.

Nou!!: William Wilberforce і Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833 · Veure més »

Penjat, arrossegat i esquarterat

L'execució d'Hug Le Despenser el Jove representada en una obra del cronista francès Jean Froissart Penjat, arrossegat i esquarterat (en anglès hanged, drawn and quarteredEl terme anglès drawn inicialment es referia a l'arrossegament del reu per un cavall cap al patíbul abans de ser penjat. Com que això podia provocar que el presoner no arribés amb vida fins al botxí, cap al a Anglaterra el terme drawn es referia a l'extracció de les vísceres i altres mutilacions, en concret la castració, l'esventrament i, finalment, la decapitació; tot això després de ser penjat des d'una altura que no arribés a provocar la fractura del coll i durant un espai de temps que no provoqués la mort per sufocació. És per aquest motiu que Guy Fawkes va preferir suïcidar-se saltant de cap des del patíbul quan l'anaven a executar per haver instigat la conspiració de la pólvora. o, de vegades, hung, drawn and quartered) va ser un tipus d'execució implantat a Anglaterra a partir de l'any 1351 que era aplicat a aquells que eren considerats culpables d'alta traïció; aquest tipus de càstig, tanmateix, fou registrat per primera vegada durant el regnat del rei Enric III (1216-1272) i del seu successor, Eduard I (1272–1307).

Nou!!: William Wilberforce і Penjat, arrossegat i esquarterat · Veure més »

Royal Institution of Great Britain

La Royal Institution of Great Britain, abreviada habitualment com Royal Institution o només Ri, és una societat científica anglesa, amb seu a Londres, que té per objectiu el foment i la divulgació científiques.

Nou!!: William Wilberforce і Royal Institution of Great Britain · Veure més »

Secta de Clapham

William Wilberforce, el líder de la campanya britànica per a l'abolició del comerç d'esclaus. El fundador John Newton, que abans de ser abolicionista va ser ell mateix negrer. La secta de Clapham és el nom que es va donar a un grup destacat d'activistes cristians evangèlics anglesos des de 1790 a 1830 en el si de l'Església anglicana que va promoure l'abolició de l'esclavitud a l'Imperi Britànic i va fomentar l'obra missionera.

Nou!!: William Wilberforce і Secta de Clapham · Veure més »

Societat Bíblica Britànica i Estrangera

La Societat Bíblica Britànica i Estrangera (British and Foreign Bible Society), sovint coneguda a Anglaterra i Gal·les simplement com a Societat Bíblica (Bible Society), és una societat bíblica, integrada per totes les famílies protestants, llevat dels quàquers, i oberta a la col·laboració amb els catòlics,Carod Rovira, 2017, pàg.

Nou!!: William Wilberforce і Societat Bíblica Britànica i Estrangera · Veure més »

William Smith (polític)

William Smith (Clapham, 22 de setembre de 1756 - Londres, 31 de maig de 1835) va ser un polític anglès, parlamentari durant diverses legislatures.

Nou!!: William Wilberforce і William Smith (polític) · Veure més »

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: William Wilberforce і 1759 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: William Wilberforce і 1807 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: William Wilberforce і 1833 · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Wilberforce і 25 de març · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Wilberforce і 29 de juliol · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: William Wilberforce і 30 de juliol · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »