Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Aelfwine de Deira, Bjǫrn Járnsíða, Dany, Dones a la dinastia merovíngia, Dones a la societat celta, Dret islandès, Ecgberht de Kent, Glúniairn, Helgakviða Hundingsbana I, Ine de Wessex, Mul de Kent, Norrè, Oswine de Deira, Rei Artús, Saga d'Egill Skallagrímson, Sippenhaft, Thegn.
Aelfwine de Deira
Ælfwine (també escrit Elfwin) va ser el darrer rei de Deira, després d'ell el títol seria abolit i els governants d'aquest país s'anomenarien reis de Northumbria.
Nou!!: Wergeld і Aelfwine de Deira · Veure més »
Bjǫrn Járnsíða
Él túmul de Björn Costat de Ferro (''Björn Järnsidas hög'') a l'illa de Munsö, en el llac Mälaren, Suècia. El túmul és coronat per una pedra amb la Inscripció Rúnica d'Uppland 13. Björn Costat de Ferro o Björn Costelles de Ferro (nòrdic antic: Bjǫrn Járnsíða, islandès: Björn Járnsíða, suec: Björn Järnsida, danès: Bjørn Jernside; llatí medieval: Bier Costae ferreae) fou un rei llegendari de Suècia que hauria viscut en algun moment del segle IX.
Nou!!: Wergeld і Bjǫrn Járnsíða · Veure més »
Dany
Un dany en dret anglosaxó és un recurs en forma d'una indemnització monetària que s'ha de pagar a un reclamant com a compensació per pèrdues o lesions.
Nou!!: Wergeld і Dany · Veure més »
Dones a la dinastia merovíngia
L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.
Nou!!: Wergeld і Dones a la dinastia merovíngia · Veure més »
Dones a la societat celta
Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.
Nou!!: Wergeld і Dones a la societat celta · Veure més »
Dret islandès
El dret islandès és una de les branques del dret nòrdic que al seu torn constitueix una part important del dret germànic.
Nou!!: Wergeld і Dret islandès · Veure més »
Ecgberht de Kent
Ecgberht (o Egbert I) va ser rei de Kent entre el 664 i el 673, després de la mort del seu pare, Eorcenberht.
Nou!!: Wergeld і Ecgberht de Kent · Veure més »
Glúniairn
Glúniairn (mort el 989), (nòrdic antic: Járnkné; (genoll de ferro), va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, monarca viking del regne de Dublín de la dinastia Uí Ímair que va governar cap a finals del. Glúniairn era fill de Amlaíb Cuarán qui va abdicar després de la derrota de la batalla de Tara (980) i la captura de Dublín per Máel Sechnaill mac Domnaill, Gran rei d'Irlanda. Amlaíb es va retirar a l'abadia de Iona on probablement va viure com a monjo i una mica més tard va morir. Glúniairn i Máel Sechnaill eren tots dos fills de Dúnlaith, filla de l'anterior Gran rei d'Irlanda, Domnall ua Néill de Cenél nEógain, i Máel Sechnaill va designar el seu germanastre per al govern de Dublín com el seu vassall. Máel Sechnaill va alliberar molts dels ostatges i captius que Amlaíb va mantenir a Dublín, entre ells Domnall Claen mac Lorcan, rei de Leinster. Sembla que Glúniairn es va beneficiar de manera substancial del suport del seu germanastre, i aquest suport es va estendre més enllà del seu poder sobre Dublín el 980 sobre les reclamacions dels seus molts altres germanastres. Domnall Clóen al costat de Ivar de Waterford (parent llunyà de Glúniairn), es van enfrontar al camp de batalla a Máel Sechnaill i Glúniairn el 983, que van derrotar els seus enemics. El fill d'Ivar, Gilla Pátraic va morir a la contesa. L'exèrcit de Máel Sechnaill va devastar Leinster mentre els vikings de Glúniairn van atacar l'església de Glendalough. El 989 Glúniairn va ser "assassinat quan estava borratxo, pel seu propi esclau", el nom del seu assassí era Colban segons Chronicon Scotorum de Dubhaltach Mac Fhirbhisigh. Benjamin Hudson suggereix que els informes sobre la mort als annals irlandesos, i en particular la ràpida resposta de Máel Sechnaill, confirmen que la mort Glúniairn va ser més probablement el resultat de lluites internes entre faccions de Dublín. Els annals citen que Máel Sechnaill va atacar Dublín, anihilant qualsevol resistència. Va preguntar, i va rebre el pagament del eraic, un terme de les Lleis Brehon que correspon al wergeld dels anglosaxons i vikings. Va mantenir una tercera part del tribut per a la corona, que és el que la llei prescriu per a un governant o un noble que actua per fer complir el pagament. No està clar si Glúniairn va ser succeït per Sigtrygg Silkbeard, el seu germanastre patern, o pel seu rival Ivar de Waterford. Glúniairn va tenir almenys una germana anomenada Ragnhild que va casar amb Congalach Cnogba. El fill de Glúniairn, Gilla Ciaráin va morir el 1014 a la batalla de Clontarf. Va tenir un segon fill, anomenat Sitriuc, qui segons els registres va matar Gofraid, fill de Sigtrygg Silkbeard, a Bretland (Gal·les, any 1036). Possiblement aquest Gofraid fos Godred Sigtryggsson (mort el1070), cabdill del regne de Mann que va donar refugi a Godred Crovan. Gofraid va tenir un fill nomenat Fingal Godredson que també va governar Mann i va morir el 1079. Algunes interpretacions identifiquen Mac Congail, que va governar al regne de Rhins, com a fill de Fingal.
Nou!!: Wergeld і Glúniairn · Veure més »
Helgakviða Hundingsbana I
L'exèrcit d'Helgi marxa a lluitar per Sigrún Helgakviða Hundingsbana I, Völsungakviða o Primer cant d'Helgi Hundingsbane és una poesia en nòrdic antic que es troba en lEdda poètica.
Nou!!: Wergeld і Helgakviða Hundingsbana I · Veure més »
Ine de Wessex
Ine va ser rei de Wessex del 688 al 726.
Nou!!: Wergeld і Ine de Wessex · Veure més »
Mul de Kent
Les tombes dels reis de Kent a l'antiga abadia de sant Agustí, Canterbury. La de Mul és la de la dreta. Mul, germà del rei Caedwalla de Wessex, va ser rei de Kent durant un breu període, entre el 686 i el 687, després que Caedwalla l'instaurés en el tron.
Nou!!: Wergeld і Mul de Kent · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Wergeld і Norrè · Veure més »
Oswine de Deira
Oswine (també escrit Oswin o Osuine) va ser el rei de Deira, succeint al seu pare, però el seu parent Oswiu ambicionava el govern de tota Northúmbria i el va fer matar.
Nou!!: Wergeld і Oswine de Deira · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Wergeld і Rei Artús · Veure més »
Saga d'Egill Skallagrímson
s. XVII de la ''Saga d'Egill'' La Saga d'Egill Skallagrímson és una saga islandesa, que per la semblança amb altres obres que apareixen en Heimskringla, degué ser escrita a la primeria del per Snorri Sturluson.
Nou!!: Wergeld і Saga d'Egill Skallagrímson · Veure més »
Sippenhaft
Família empresonada Sippenhaft o Sippenhaftung (en, «responsabilitat familiar») va ser el concepte jurídic al Tercer Reich segons els qual una família compartia la responsabilitat d'un delicte o acte comès per un dels seus membres, fet que justificava el càstig col·lectiu.
Nou!!: Wergeld і Sippenhaft · Veure més »
Thegn
El terme thegn, també thane, o thayn, és un títol dins del thanage, un sistema de noblesa anterior als pars.
Nou!!: Wergeld і Thegn · Veure més »
