Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Balança de Gouy, Calor de vaporització, Condicions estàndard de pressió i temperatura, Constant dels gasos, Crioaixecament, Descens de la pressió de vapor, Dissolvent, Dmitri Mendeléiev, Electronegativitat, Equació de Kelvin, Equació de van der Waals, Factor de compressibilitat, Gas ideal, Gas real, Germà (compost), Germà (grup), Grup del carboni, Història de la taula periòdica, Jean-François Persoz, Julius Lothar Meyer, Lleis dels gasos, Maduració d'Ostwald, Mol, Pressió osmòtica, Quantitat de substància, Radi atòmic, Radi de van der Waals, Reactivitat química, Refractivitat molar, Taula periòdica, Unitats derivades del SI.
Balança de Gouy
Louis Georges Gouy, que dona nom a la balança. La balança de Gouy és un dispositiu que serveix per mesurar la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular el seu atracció o repulsió per un gradient de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per aquest camp (efecte Zeeman).
Nou!!: Volum atòmic і Balança de Gouy · Veure més »
Calor de vaporització
EUA. La calor de vaporització o entalpia de vaporització, simbolitzada \Delta _H o \Delta _^H, és la quantitat d'energia necessària perquè una determinada quantitat d'una substància pura passi de l'estat líquid a l'estat gasós a temperatura i pressions constants.
Nou!!: Volum atòmic і Calor de vaporització · Veure més »
Condicions estàndard de pressió i temperatura
En general, les condicions estàndard de pressió i temperatura (STP) són conjunts estàndard de condicions per establir mesures experimentals que permetin fer comparacions entre diferents conjunts de dades.
Nou!!: Volum atòmic і Condicions estàndard de pressió i temperatura · Veure més »
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Nou!!: Volum atòmic і Constant dels gasos · Veure més »
Crioaixecament
Anatomia d'un crioaixecament durant el desglaç de primavera. Secció d'un crioaixecament de 15 cm amb el sòl eliminat per destacar (de baix a dalt): 1- Gel filiforme format verticalment des del front congelat a través del sòl porós de la capa freàtica de sota 2- Sòl compactat barrejat amb gel, sotmès al cicle de congelació-descongelació. 3- Sòl descongelat a la superfície Foto presa el 21 de març de 2010 a la ciutat de Norwich a Vermont, EUA. El crioaixecament (en anglès frost heaving o frost heave) és el procés pel qual la congelació del sòl saturat amb aigua provoca una deformació que empeny la superfície del sòl cap amunt.
Nou!!: Volum atòmic і Crioaixecament · Veure més »
Descens de la pressió de vapor
Diagrama de fases de l'aigua en negre i d'una dissolució aquosa amb vermell S'anomena descens de la pressió de vapor a la disminució de la pressió de vapor que experimenta un dissolvent quan s'hi dissolen soluts no volàtils respecte a la pressió de vapor en estat pur.
Nou!!: Volum atòmic і Descens de la pressió de vapor · Veure més »
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Nou!!: Volum atòmic і Dissolvent · Veure més »
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Nou!!: Volum atòmic і Dmitri Mendeléiev · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Volum atòmic і Electronegativitat · Veure més »
Equació de Kelvin
L'equació de Kelvin descriu la variació de la pressió de vapor d'una interfase líquid/vapor amb el radi r de la gota.
Nou!!: Volum atòmic і Equació de Kelvin · Veure més »
Equació de van der Waals
Factor de compressibilitat Z respecte de la pressió, P, que mesura la desviació dels gasos reals respecte del comportament ideal. L'equació de van der Waals és una funció d'estat introduïda pel físic holandès Johannes Diderik van der Waals en la seva tesi doctoral l'any 1873, i fou la primera que intentà d'explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat representada pel model de gas ideal.
Nou!!: Volum atòmic і Equació de van der Waals · Veure més »
Factor de compressibilitat
El factor de compressibilitat, denotat per Z, és una propietat termodinàmica adimensional molt útil per modificar la llei dels gasos ideals de tal manera que sigui vàlida pel comportament d'un gas real.
Nou!!: Volum atòmic і Factor de compressibilitat · Veure més »
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Nou!!: Volum atòmic і Gas ideal · Veure més »
Gas real
Els gasos reals –en contraposició als gasos ideals– tenen propietats que no es poden explicar enterament a partir de la llei dels gasos ideals.
Nou!!: Volum atòmic і Gas real · Veure més »
Germà (compost)
El germà, o tetrahidrur de germani, és un compost químic molecular constituït per àtoms de germani i d'hidrogen, és un hidrur de fórmula GeH4.
Nou!!: Volum atòmic і Germà (compost) · Veure més »
Germà (grup)
Un germà és un hidrur de germani, un compost químic constituït per molècules que contenen àtoms de germani Ge i d'hidrogen H. Presenten una fórmula general Ge_H_ amb n.
Nou!!: Volum atòmic і Germà (grup) · Veure més »
Grup del carboni
El grup del carboni, o grup 14 de la taula periòdica, està constituït pels elements químics que tenen configuració electrònica ns² np², i conté els següents sis elements: carboni (C), silici (Si), germani (Ge), estany (Sn), plom (Pb) i flerovi (Fl).
Nou!!: Volum atòmic і Grup del carboni · Veure més »
Història de la taula periòdica
400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.
Nou!!: Volum atòmic і Història de la taula periòdica · Veure més »
Jean-François Persoz
Jean-François Persoz (Suïssa, 1805 - París, 1868) va ser un químic francès.
Nou!!: Volum atòmic і Jean-François Persoz · Veure més »
Julius Lothar Meyer
Julius Lothar Meyer, nascut el 19 d'agost de 1830 a Varel, Baixa Saxònia, i traspassat l'11 d'abril de 1895 a Tübingen, fou un metge i químic alemany i contemporani competidor de Dmitri Mendeléiev que va crear la primera taula periòdica dels elements químics.
Nou!!: Volum atòmic і Julius Lothar Meyer · Veure més »
Lleis dels gasos
Les primeres lleis dels gasos es van desenvolupar a finals del, quan els científics començaven a ser conscients del fet que les relacions entre la pressió, el volum i la temperatura d'una mostra de gas eren extrapolables a tots els gasos.
Nou!!: Volum atòmic і Lleis dels gasos · Veure més »
Maduració d'Ostwald
nom5.
Nou!!: Volum atòmic і Maduració d'Ostwald · Veure més »
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Nou!!: Volum atòmic і Mol · Veure més »
Pressió osmòtica
Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
Nou!!: Volum atòmic і Pressió osmòtica · Veure més »
Quantitat de substància
La quantitat de substància és una quantitat definida de forma estàndard que mesura la mida d'un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules, electrons, i altres partícules.
Nou!!: Volum atòmic і Quantitat de substància · Veure més »
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Nou!!: Volum atòmic і Radi atòmic · Veure més »
Radi de van der Waals
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. El radi de van der Waals és la meitat de la mínima distància que separa els nuclis de dos àtoms adjacents no enllaçats.
Nou!!: Volum atòmic і Radi de van der Waals · Veure més »
Reactivitat química
La reactivitat química és l'expressió que es fa servir per valorar la capacitat d'un element o substància per reaccionar en presència d'altres substàncies (anomenades reactius) i formar una nova substància.
Nou!!: Volum atòmic і Reactivitat química · Veure més »
Refractivitat molar
La refractivitat molar (A) és la mesura de la polaritzabilitat total d'1 mol d'una substància en funció de la temperatura, l'índex de refracció i la pressió.
Nou!!: Volum atòmic і Refractivitat molar · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Volum atòmic і Taula periòdica · Veure més »
Unitats derivades del SI
Les unitats derivades del SI formen part del sistema d'unitats de mesura del Sistema Internacional i estan derivades de les set unitats bàsiques (metre, quilogram, segon, ampere, kelvin, mol i candela).
Nou!!: Volum atòmic і Unitats derivades del SI · Veure més »
Redirigeix aquí:
Metre cúbic per mol, Volum molar.
