Taula de continguts
22 les relacions: Ake, Ardaixir I, Arsàcides, Batalla de Lugdúnum, Guerres Pàrtiques, Hamazasp II d'Ibèria, Història de l'Iran, Imperi Part, Imperi Persa, Juli Letus, Khosrov I d'Armènia, Let (militar), Osroes II de Pàrtia, Pèrsia, Pharsman III d'Ibèria, Rev I d'Ibèria, Sanatruk II d'Armènia, Tiridates II, Vologès, Vologès II, Vologès IV de Pàrtia, Vologès VI de Pàrtia.
Ake
Ake (armeni Akē) fou un districte de Vaspurakan, al sud-est del país.
Veure Vologès V de Pàrtia і Ake
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Vologès V de Pàrtia і Ardaixir I
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Vologès V de Pàrtia і Arsàcides
Batalla de Lugdúnum
La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí.
Veure Vologès V de Pàrtia і Batalla de Lugdúnum
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Veure Vologès V de Pàrtia і Guerres Pàrtiques
Hamazasp II d'Ibèria
Hamazasp II (o Amazap II) d'Ibèria, també anomenat Amazasp II (en georgià:; mort l'any 186/189), fou el divuitè sobirà del Regne d'Ibèria, segons les fonts del 182/185 al 186/189.
Veure Vologès V de Pàrtia і Hamazasp II d'Ibèria
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Vologès V de Pàrtia і Història de l'Iran
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Vologès V de Pàrtia і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Vologès V de Pàrtia і Imperi Persa
Juli Letus
Juli Letus (mort el 198), fou un general romà que va lluitar al costat de l'emperador Septimi Sever, qui finalment, el va fer matar perquè gaudia de molta popularitat entre la tropa.
Veure Vologès V de Pàrtia і Juli Letus
Khosrov I d'Armènia
Kosrov I d'Armènia (en armeni) fou un rei d'Armènia de la dinastia dels arsàcides que va regnar del 191 al 216/217 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.
Veure Vologès V de Pàrtia і Khosrov I d'Armènia
Let (militar)
Letus (Laetus) fou un dels lloctinents de Septimi Sever.
Veure Vologès V de Pàrtia і Let (militar)
Osroes II de Pàrtia
Osroes II fou un pretendent al tron de Pàrtia rebel·lat vers el 190.
Veure Vologès V de Pàrtia і Osroes II de Pàrtia
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Vologès V de Pàrtia і Pèrsia
Pharsman III d'Ibèria
Pharsman III d'Ibèria (en georgià: ფარსმან III, P'arsman III; mort l'any 182 o 185) fou un rei d'Ibèria del segle II. Monarca d'origen discutit, el seu regnat de prop de quaranta anys és sovint oblidat en les cròniques georgianes, que no el citen més que com un dels nombrosos sobirans no tenint gaire importància en la història antiga de Geòrgia, tot i que les fonts estrangeres donen prova de relacions importants amb Roma i el seu emperador, Antoní Pius.
Veure Vologès V de Pàrtia і Pharsman III d'Ibèria
Rev I d'Ibèria
Rev I d'Ibèria dit el Just (en georgià რევ I მართალი, Rev Mart'ali) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar entre vers el 189 i el 216.
Veure Vologès V de Pàrtia і Rev I d'Ibèria
Sanatruk II d'Armènia
Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).
Veure Vologès V de Pàrtia і Sanatruk II d'Armènia
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Veure Vologès V de Pàrtia і Tiridates II
Vologès
* Vologès I d'Armènia, rei d'Armènia (118-?).
Veure Vologès V de Pàrtia і Vologès
Vologès II
Vologès II o Valarsaces fou rei d'Armènia.
Veure Vologès V de Pàrtia і Vologès II
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Vologès V de Pàrtia і Vologès IV de Pàrtia
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Veure Vologès V de Pàrtia і Vologès VI de Pàrtia
També conegut com Vologès V.