Accés més ràpid que el navegador!
197 les relacions: Albenga, Alfè Var, Anagni, Anicet del Pont, Anni Gal, Antemúsia, Antiga Roma, Any dels quatre emperadors, Apol·loni de Tíana, Aponi Saturní, Arri Var, Artàban III de Pàrtia, Aulus, Aulus Cecina Aliè, Aventí, Bataus, Betriacum, Bevagna, Brixellum, Calè, Calpurni Galerià, Canninefates, Capadòcia (província romana), Casperi Elià, Cassi Llong, Càlvia Crispinil·la, Càpua, Cèsar, Cecili Símplex, Claudi Apol·linar, Claudi Favencí, Colònia (Alemanya), Corneli Dolabel·la (cavaller romà), Corneli Fusc, Corneli Marcial, Cremona, Cronologia de l'antiga Roma, Dècada del 60, Dècim Pacari, De Casibus Virorum Illustrium, Declinació del llatí, Dil·li Vòcula, Dinastia Flàvia, Dinastia julioclàudia, Divodurum Mediomatricorum, Donaci Valent, Emili Pacense, Emperadrius romanes, Epri Marcel, Fabi Fabul, ..., Fabi Valent, Flavi Sabí (cònsol any 82), Flavi Sabí (governador i prefecte), Francisco de Valdés, Frejús, Gai Cassi Longí (governador), Gai Musoni Rufus, Gai Quinti Àtic, Gai Suetoni Paulí, Gal·lèria Fundana, Galba, Galeri Tràcal, Galeria (cràter), Gàl·lia, Gens Emília, Gens Fàbia, Gens Flàvia, Gens Mària, Gens Virgínia, Gens Vitèl·lia, Guàrdia Pretoriana, Guerres civils romanes, Helvidi Prisc, Història d'Àustria, Història de Còrsega, Història de França, Història de l'antic Israel, Història de l'Imperi Romà, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mònaco, Història dels jueus, Homosexualitat a l'antiga Roma, Hordeoni Flac, Imperi Romà, Itàlic (rei dels sueus), Júnia Calvina, Juli Brigàntic, Juli Burdó, Juli Calè, Juli Civilis, Juli Clàssic, Juli Frontó, Juli Prisc, Juli Tutor, Juni Bles el jove, Juni Llop, La clemenza di Tito, Língons, Legió I Adiutrix, Legió I Germanica, Legió I Italica, Legió III Gallica, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Macedònica, Legió VI Victrix, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VIII Augusta, Legió X Gemina, Legió XIII Gèmina, Legió XIV Gemina, Legió XV Primigenia, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXI Rapax, Legió XXII Primigènia, Licini Mucià, Licini Pròcul, Llista d'emperadors romans, Llista de personatges històrics d'òpera, Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57), Luci Salvi Otó Titià, Luci Vipstà Messal·la, Luci Vipstà Publícola, Luci Vitel·li (cònsol any 34), Luci Vitel·li el Jove, Lucili Bas, Marc Antoni Prim, Marc Celi Sabí, Marc Cluvi Rufus, Marc Rosci Celi, Marc Salvi Otó, Marc Trebel·li Màxim, Marc Valeri Paulí, Marc Veti Bolà, Marci Macre, Mari Mature, Marina romana, Marsos, Mòdena, Messal·lina Estatília, Mevània, Mitologia romana, Narni, Novària, Ocriculum, Pelignes, Petrònia, Petrònia (esposa de Vitel·li), Piacenza, Picè, Pozzuoli, Pretorià, Primera batalla de Bedriacum, Procurator, Propinquus, Publi Mari Cels, Publi Sabí, Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 70), Publi Vitel·li el Vell, Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC), Quint Petil·li Cerial, Religió a l'antiga Roma, Roma vincit!, Rubri Gal, Sèneca, Sextília (mare de Vitel·li), Sextili Fèlix, Sili Itàlic, Sporus, Suetoni, Temple de Júpiter Capitolí, Terni, Terracina, Teti Julià, Ticinum, Tit Ampi Flavià, Tit Flavi Sabí (cònsol 69), Trebisonda, Urbinum Hortense, Valeri Fest, Valeri Marí, Vedi Àquila, Venuci, Verona, Vespasià, Vestrici Espurinna, Via Flamínia, Vicenza, Vides dels dotze cèsars, Virgini Capitó, Virgini Rufus, Vitèl·lia (filla de Vitel·li), Vitel·li (desambiguació), 14 d'abril, 15, 22 de desembre, 60, 69. Ampliar l'índex (147 més) »
Albenga
Albenga és un municipi italià a la província de Savona (regió de la Ligúria).
Nou!!: Vitel·li і Albenga · Veure més »
Alfè Var
Alfè Var (en llatí Alfenus Varus o Alfenius) va ser un militar romà possible descendent del jurista Publi Alfè Var.
Nou!!: Vitel·li і Alfè Var · Veure més »
Anagni
Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.
Nou!!: Vitel·li і Anagni · Veure més »
Anicet del Pont
Anicet (en llatí Anicetus) fou un llibert de Polemó II de Pont, que l'any 69 va defensar el partit de Vitel·li i va incitar una revolta contra Vespasià al Pont que va esclatar el 70.
Nou!!: Vitel·li і Anicet del Pont · Veure més »
Anni Gal
Anni Gal (en llatí Annius Gallus) va ser un general romà.
Nou!!: Vitel·li і Anni Gal · Veure més »
Antemúsia
Antemúsia (en llatí Anthemusia, en grec antic Ἀνθεμουσία) va ser un petit poble de Mesopotàmia annexionat a Síria amb centre a Batnes, al sud d'Edessa, governat per filarques.
Nou!!: Vitel·li і Antemúsia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Vitel·li і Antiga Roma · Veure més »
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Nou!!: Vitel·li і Any dels quatre emperadors · Veure més »
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Nou!!: Vitel·li і Apol·loni de Tíana · Veure més »
Aponi Saturní
Aponi Saturní (en llatí Aponius Saturninus) va ser governador de Mèsia al.
Nou!!: Vitel·li і Aponi Saturní · Veure més »
Arri Var
Arri Var (en Arrius Varus) va ser un militar romà.
Nou!!: Vitel·li і Arri Var · Veure més »
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Nou!!: Vitel·li і Artàban III de Pàrtia · Veure més »
Aulus
Aulus (Aulus) és un praenomen romà que fou comú al llarg de tota la història de Roma, dels primers moments de la República fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident el, i fou força utilitzat tant per patricis com per plebeus.
Nou!!: Vitel·li і Aulus · Veure més »
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Vitel·li і Aulus Cecina Aliè · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Vitel·li і Aventí · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Vitel·li і Bataus · Veure més »
Betriacum
Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.
Nou!!: Vitel·li і Betriacum · Veure més »
Bevagna
Bevagna és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, a la plana del riu Topino.
Nou!!: Vitel·li і Bevagna · Veure més »
Brixellum
Brixellum o Brixillum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la part sud del riu Po, uns 20 km al nord-est de Parma.
Nou!!: Vitel·li і Brixellum · Veure més »
Calè
Calè (en Calenus) fou un cognom de l'antiga Roma portat per personatges que pertanyien a diverses famílies, i particularment la gens Fúfia.
Nou!!: Vitel·li і Calè · Veure més »
Calpurni Galerià
Calpurni Galerià (en llatí Calpurnius Galerianus) va ser fill de Gai Calpurni Pisó, que va conspirar contra Neró i es va suïcidar.
Nou!!: Vitel·li і Calpurni Galerià · Veure més »
Canninefates
Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.
Nou!!: Vitel·li і Canninefates · Veure més »
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Nou!!: Vitel·li і Capadòcia (província romana) · Veure més »
Casperi Elià
Casperi Elià - Casperius Aelianus - (45 - 98) va ser prefecte de la guàrdia pretoriana sota els emperadors Domicià i Nerva.
Nou!!: Vitel·li і Casperi Elià · Veure més »
Cassi Llong
Cassi Llong (en llatí Cassius Longus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Vitel·li і Cassi Llong · Veure més »
Càlvia Crispinil·la
Càlvia Crispinil·la (en llatí Calvia Crispinilla) va ser una dama romana de certa importància que vivia al temps de l'emperador Neró.
Nou!!: Vitel·li і Càlvia Crispinil·la · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Vitel·li і Càpua · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Vitel·li і Cèsar · Veure més »
Cecili Símplex
Cecili Símplex (en llatí Caecilius Simplex) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Cecili Símplex · Veure més »
Claudi Apol·linar
Claudi Apol·linar (en llatí Claudius Apollinaris) va ser el comandant de la flota de Misenum al servei de l'emperador Vitel·li l'any 70, quan va canviar de bàndol, va fugir amb sis galeres i es va posar al servei de Vespasià.
Nou!!: Vitel·li і Claudi Apol·linar · Veure més »
Claudi Favencí
Claudi Faventí o Claudi Favencí (en llatí Claudius Faventinus) era un centurió que va ser destituït amb ignomínia per l'emperador Galba.
Nou!!: Vitel·li і Claudi Favencí · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Vitel·li і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Corneli Dolabel·la (cavaller romà)
Corneli Dolabel·la (Cnaeus (?) Cornelius Dolabella) va ser un cavaller romà.
Nou!!: Vitel·li і Corneli Dolabel·la (cavaller romà) · Veure més »
Corneli Fusc
Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.
Nou!!: Vitel·li і Corneli Fusc · Veure més »
Corneli Marcial
Corneli Marcial (en llatí Cornelius Martialis) va ser un tribú militar acusat d'estar implicat en la conspiració de Gai Calpurni Pisó contra l'emperador Neró.
Nou!!: Vitel·li і Corneli Marcial · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Vitel·li і Cremona · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Vitel·li і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Dècada del 60
Sense descripció.
Nou!!: Vitel·li і Dècada del 60 · Veure més »
Dècim Pacari
Dècim Pacari (en llatí Decimus Pacarius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Dècim Pacari · Veure més »
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Nou!!: Vitel·li і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Nou!!: Vitel·li і Declinació del llatí · Veure més »
Dil·li Vòcula
Dil·li Vòcula (en llatí Dillius Vocula) va ser un militar romà del.
Nou!!: Vitel·li і Dil·li Vòcula · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: Vitel·li і Dinastia Flàvia · Veure més »
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Nou!!: Vitel·li і Dinastia julioclàudia · Veure més »
Divodurum Mediomatricorum
Divodurum Mediomatricorum (en grec antic Διουόδουρον) era el nom llatí de la ciutat de Metz, i capital dels mediomàtrics, un poble de la Gàl·lia Belga que posseïa un territori que arribava fins al Rin en temps de Juli Cèsar.
Nou!!: Vitel·li і Divodurum Mediomatricorum · Veure més »
Donaci Valent
Donaci Valent (en llatí Donatius Valens) era un centurió de l'exèrcit d'Hordeoni Flac a Germània al.
Nou!!: Vitel·li і Donaci Valent · Veure més »
Emili Pacense
Emili Pacense (en llatí Aemilius Pacensis) va ser un militar romà.
Nou!!: Vitel·li і Emili Pacense · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Vitel·li і Emperadrius romanes · Veure més »
Epri Marcel
Epri Marcel (en llatí Eprius Marcellus) va ser un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al.
Nou!!: Vitel·li і Epri Marcel · Veure més »
Fabi Fabul
Fabi Fabul (en llatí Fabius Fabullus) va ser una de les persones a les que es va atribuir la mort de l'emperador Galba l'any 69.
Nou!!: Vitel·li і Fabi Fabul · Veure més »
Fabi Valent
Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.
Nou!!: Vitel·li і Fabi Valent · Veure més »
Flavi Sabí (cònsol any 82)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Flavi Sabí (cònsol any 82) · Veure més »
Flavi Sabí (governador i prefecte)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Flavi Sabí (governador i prefecte) · Veure més »
Francisco de Valdés
La ciutat de Leiden el temps del setge (1574) Francisco de Valdés (Gijón? c. 1511-Piombino, 1580) fou un militar al servei de la monarquia hispànica i escriptor.
Nou!!: Vitel·li і Francisco de Valdés · Veure més »
Frejús
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.
Nou!!: Vitel·li і Frejús · Veure més »
Gai Cassi Longí (governador)
Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un jurista i governador romà.
Nou!!: Vitel·li і Gai Cassi Longí (governador) · Veure més »
Gai Musoni Rufus
Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.
Nou!!: Vitel·li і Gai Musoni Rufus · Veure més »
Gai Quinti Àtic
Gai Quinti Àtic (Gaius Quinctius Atticus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Gai Quinti Àtic · Veure més »
Gai Suetoni Paulí
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Vitel·li і Gai Suetoni Paulí · Veure més »
Gal·lèria Fundana
Gal·lèria Fundana va ser una emperadriu de l'Imperi Romà, segona esposa del emperador Vitel·li.
Nou!!: Vitel·li і Gal·lèria Fundana · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Vitel·li і Galba · Veure més »
Galeri Tràcal
Galeri Tràcal (en llatí Galerius Trachalus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Galeri Tràcal · Veure més »
Galeria (cràter)
Galeria és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -27.62 ° de latitud nord i 21.19 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta.
Nou!!: Vitel·li і Galeria (cràter) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Vitel·li і Gàl·lia · Veure més »
Gens Emília
La gens Emília (Aemilia i abans Aimilia, en plural:Aemilii) era una antiga família romana que ja existia en temps del rei Numa.
Nou!!: Vitel·li і Gens Emília · Veure més »
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Nou!!: Vitel·li і Gens Fàbia · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Vitel·li і Gens Flàvia · Veure més »
Gens Mària
La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Nou!!: Vitel·li і Gens Mària · Veure més »
Gens Virgínia
La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.
Nou!!: Vitel·li і Gens Virgínia · Veure més »
Gens Vitèl·lia
La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.
Nou!!: Vitel·li і Gens Vitèl·lia · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Vitel·li і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Nou!!: Vitel·li і Guerres civils romanes · Veure més »
Helvidi Prisc
Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.
Nou!!: Vitel·li і Helvidi Prisc · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: Vitel·li і Història d'Àustria · Veure més »
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Nou!!: Vitel·li і Història de Còrsega · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Vitel·li і Història de França · Veure més »
Història de l'antic Israel
Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.
Nou!!: Vitel·li і Història de l'antic Israel · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Vitel·li і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Vitel·li і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Mònaco
Mònaco és actualment un principat independent.
Nou!!: Vitel·li і Història de Mònaco · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Vitel·li і Història dels jueus · Veure més »
Homosexualitat a l'antiga Roma
Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.
Nou!!: Vitel·li і Homosexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Hordeoni Flac
Hordeoni Flac (en llatí Hordeonius Flaccus) va ser un militar romà que era llegat consular a l'exèrcit de la Germània Superior en el moment de la mort de Neró l'any 68.
Nou!!: Vitel·li і Hordeoni Flac · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Vitel·li і Imperi Romà · Veure més »
Itàlic (rei dels sueus)
Itàlic (Italicus) va ser un dels dos reis dels sueus que l'any 70 es van unir a Vespasià i junts van lluitar contra Vitel·li a Bedriacum a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Vitel·li і Itàlic (rei dels sueus) · Veure més »
Júnia Calvina
Júnia Calvina (en Junia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia) va ser una dama romana que va viure al.
Nou!!: Vitel·li і Júnia Calvina · Veure més »
Juli Brigàntic
Juli Brigàntic (en llatí Julius Briganticus) era un cabdill batau, fill d'una germana de Juli Civilis, el cap de la revolta dels bataus, amb el que, segons Tàcit, tenia molt mala relació.
Nou!!: Vitel·li і Juli Brigàntic · Veure més »
Juli Burdó
Juli Burdó (en llatí Julius Burdo) va ser un comandant de la flota romana a Germània l'any 70.
Nou!!: Vitel·li і Juli Burdó · Veure més »
Juli Calè
Juli Calè (en Julius Calenus) va ser un gal de la tribu dels hedus que va ser tribú de l'exèrcit de Vitel·li.
Nou!!: Vitel·li і Juli Calè · Veure més »
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Nou!!: Vitel·li і Juli Civilis · Veure més »
Juli Clàssic
Juli Clàssic, en llatí Julius Classicus, fou un oficial romà descendent d'una família de sang reial dels trèvers, prefecte d'un cos (ala) auxiliar gal de l'exèrcit romà del Rin.
Nou!!: Vitel·li і Juli Clàssic · Veure més »
Juli Frontó
Juli Frontó (en llatí Julius Fronto) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Juli Frontó · Veure més »
Juli Prisc
Juli Prisc (en Julius Priscus) va ser un militar romà.
Nou!!: Vitel·li і Juli Prisc · Veure més »
Juli Tutor
Juli Tutor, en llatí Julius Tutor, fou un militar romà, d'origen trèver que va viure al.
Nou!!: Vitel·li і Juli Tutor · Veure més »
Juni Bles el jove
Juni Bles (en llatí Junius Blaesus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Vitel·li і Juni Bles el jove · Veure més »
Juni Llop
Juni Llop (Junius Lupus) va ser un senador romà del dC.
Nou!!: Vitel·li і Juni Llop · Veure més »
La clemenza di Tito
La clemenza di Tito (La clemència de Tit) és una opera seria en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1791 sobre llibret en italià de Caterino Mazzolà basat en un text de Pietro Metastasio.
Nou!!: Vitel·li і La clemenza di Tito · Veure més »
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Vitel·li і Língons · Veure més »
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Nou!!: Vitel·li і Legió I Adiutrix · Veure més »
Legió I Germanica
La Legió I Germanica va ser una legió romana reclutada per Juli Cèsar l'any 48 aC per lluitar a la guerra civil contra Pompeu.
Nou!!: Vitel·li і Legió I Germanica · Veure més »
Legió I Italica
Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.
Nou!!: Vitel·li і Legió I Italica · Veure més »
Legió III Gallica
1.
Nou!!: Vitel·li і Legió III Gallica · Veure més »
Legió IV Flavia Felix
La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.
Nou!!: Vitel·li і Legió IV Flavia Felix · Veure més »
Legió IV Macedònica
La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.
Nou!!: Vitel·li і Legió IV Macedònica · Veure més »
Legió VI Victrix
La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.
Nou!!: Vitel·li і Legió VI Victrix · Veure més »
Legió VII Claudia Pia Fidelis
La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.
Nou!!: Vitel·li і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Nou!!: Vitel·li і Legió VIII Augusta · Veure més »
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Nou!!: Vitel·li і Legió X Gemina · Veure més »
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Nou!!: Vitel·li і Legió XIII Gèmina · Veure més »
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Vitel·li і Legió XIV Gemina · Veure més »
Legió XV Primigenia
La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.
Nou!!: Vitel·li і Legió XV Primigenia · Veure més »
Legió XX Valèria Victrix
La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.
Nou!!: Vitel·li і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »
Legió XXI Rapax
La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.
Nou!!: Vitel·li і Legió XXI Rapax · Veure més »
Legió XXII Primigènia
La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.
Nou!!: Vitel·li і Legió XXII Primigènia · Veure més »
Licini Mucià
probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Licini Mucià · Veure més »
Licini Pròcul
Licini Pròcul (Licinius Proculus) va ser un company i amic de Marc Salvi Otó al que aquest va nomenar prefecte del pretori quan va ser proclamat emperador (68).
Nou!!: Vitel·li і Licini Pròcul · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Vitel·li і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Vitel·li і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57)
Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, fill de Luci Calpurni Pisó (cònsol any 27) (Lucius Calpurnius Piso).
Nou!!: Vitel·li і Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57) · Veure més »
Luci Salvi Otó Titià
Luci Salvi Otó Titià o Ticià (Lucius Salvius Otho Titianus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho), cònsol l'any 33 i germà gran de l'emperador Otó.
Nou!!: Vitel·li і Luci Salvi Otó Titià · Veure més »
Luci Vipstà Messal·la
Luci Vipstà Messal·la (en llatí Lucius Vipstanus Messalla) era un tribú legionari a l'exèrcit de Vespasià l'any 70.
Nou!!: Vitel·li і Luci Vipstà Messal·la · Veure més »
Luci Vipstà Publícola
Luci Vipstà Publícola (en llatí Lucius Vipstanus Publicola) va ser un magistrat romà que va viure al i al.
Nou!!: Vitel·li і Luci Vipstà Publícola · Veure més »
Luci Vitel·li (cònsol any 34)
Luci Vitel·li del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' de Guillaume Rouillé. Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48.
Nou!!: Vitel·li і Luci Vitel·li (cònsol any 34) · Veure més »
Luci Vitel·li el Jove
Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius, al voltant del 16 - 69 EC) va ser un magistrat romà que va viure al segle I. Era el segon fill de Luci Vitel·li i Sextília, i el germà menut d'Aule Vitel·li.
Nou!!: Vitel·li і Luci Vitel·li el Jove · Veure més »
Lucili Bas
Lucili Bas (en llatí Lucilius Bassus) va ser un militar romà, comandant d'un esquadró de cavalleria, i almirall.
Nou!!: Vitel·li і Lucili Bas · Veure més »
Marc Antoni Prim
Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.
Nou!!: Vitel·li і Marc Antoni Prim · Veure més »
Marc Celi Sabí
Marc Celi Sabí (Marcus Cælius Sabinus) va ser un jurista romà que va viure al, successor de Cassi Longí.
Nou!!: Vitel·li і Marc Celi Sabí · Veure més »
Marc Cluvi Rufus
Marc Cluvi Rufus (Marcus Cluvius Rufus) va ser un magistrat romà i historiador del dC.
Nou!!: Vitel·li і Marc Cluvi Rufus · Veure més »
Marc Rosci Celi
Marc Rosci Celi (Marcus Roscius Cælius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Vitel·li і Marc Rosci Celi · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Vitel·li і Marc Salvi Otó · Veure més »
Marc Trebel·li Màxim
Marc Trebel·li Màxim (en Marcus Trebellius Maximus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Marc Trebel·li Màxim · Veure més »
Marc Valeri Paulí
Marc Valeri Paulí (en llatí Marcus Valerius Paulinus) va ser un noble i militar romà, amic de Vespasià abans que fos emperador.
Nou!!: Vitel·li і Marc Valeri Paulí · Veure més »
Marc Veti Bolà
Marc Veti Bolà (en Marcus Vettius Bolanus) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Vitel·li і Marc Veti Bolà · Veure més »
Marci Macre
Marci Macre (en Marcius Macer) va ser el capità dels gladiadors de l'exèrcit de l'emperador Otó l'any 69.
Nou!!: Vitel·li і Marci Macre · Veure més »
Mari Mature
Mari Mature (en llatí Mari Maturus) va ser procurador dels Alps Marítims durant la guerra entre Otó i Vitel·li l'any 69.
Nou!!: Vitel·li і Mari Mature · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Vitel·li і Marina romana · Veure més »
Marsos
Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.
Nou!!: Vitel·li і Marsos · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Vitel·li і Mòdena · Veure més »
Messal·lina Estatília
Messal·lina Estatília (en llatí Messallina Statitilia) era neta del cònsol Tit Estatili Taure (cònsol l'any 11).
Nou!!: Vitel·li і Messal·lina Estatília · Veure més »
Mevània
Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.
Nou!!: Vitel·li і Mevània · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Vitel·li і Mitologia romana · Veure més »
Narni
Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Vitel·li і Narni · Veure més »
Novària
Novària (en llatí Novaria, en grec antic Νουαρία 'Nouaria') va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina situada a la via entre Mediolanum i Vercellae a uns 50 km d'aquesta darrera.
Nou!!: Vitel·li і Novària · Veure més »
Ocriculum
Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.
Nou!!: Vitel·li і Ocriculum · Veure més »
Pelignes
Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.
Nou!!: Vitel·li і Pelignes · Veure més »
Petrònia
* Petrònia, esposa de Vitel·li abans de ser emperador.
Nou!!: Vitel·li і Petrònia · Veure més »
Petrònia (esposa de Vitel·li)
Petrònia (en llatí Petronia) va ser la filla d'un romà de rang consular i la primera esposa de l'emperador Vitel·li del que es va divorciar.
Nou!!: Vitel·li і Petrònia (esposa de Vitel·li) · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Vitel·li і Piacenza · Veure més »
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Nou!!: Vitel·li і Picè · Veure més »
Pozzuoli
Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.
Nou!!: Vitel·li і Pozzuoli · Veure més »
Pretorià
Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.
Nou!!: Vitel·li і Pretorià · Veure més »
Primera batalla de Bedriacum
La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.
Nou!!: Vitel·li і Primera batalla de Bedriacum · Veure més »
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Nou!!: Vitel·li і Procurator · Veure més »
Propinquus
Pompei o Pompeu Propinquus (en llatí Pompeius Propinquus) va ser un governador romà del.
Nou!!: Vitel·li і Propinquus · Veure més »
Publi Mari Cels
Publi Mari Cels (en llatí Publius Marius Celsus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Publi Mari Cels · Veure més »
Publi Sabí
Publi Sabí (en llatí Publius Sabinus) va ser prefecte del pretori de l'emperador Vitel·li.
Nou!!: Vitel·li і Publi Sabí · Veure més »
Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 70)
Publi Valeri Asiàtic (en llatí Publius Valerius Asiaticus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 70) · Veure més »
Publi Vitel·li el Vell
Publi Vitel·li el Vell (en llatí Publius Vitellius) va ser un cavaller romà, avi de l'emperador Vitel·li que va viure en temps d'August.
Nou!!: Vitel·li і Publi Vitel·li el Vell · Veure més »
Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)
Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC) · Veure més »
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Vitel·li і Quint Petil·li Cerial · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Vitel·li і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Roma vincit!
Roma vincit! (Títol original: The Eagle's Conquest) és el segon llibre de la sèrie Àguila, de Simon Scarrow.
Nou!!: Vitel·li і Roma vincit! · Veure més »
Rubri Gal
Rubri Gal (en llatí Rubrius Gallus) era un militar romà que va viure a la part central del.
Nou!!: Vitel·li і Rubri Gal · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Vitel·li і Sèneca · Veure més »
Sextília (mare de Vitel·li)
Sextília (en llatí Sextilia) va ser una dama romana, mare de l'emperador Vitel·li i del cònsol Luci Vitel·li.
Nou!!: Vitel·li і Sextília (mare de Vitel·li) · Veure més »
Sextili Fèlix
Sextili Fèlix (en Sextilius Felix) va ser un militar romà enviat l'any 70 a la frontera de Rècia per Antoni Prim per vigilar els moviments del governador de la província Porci Septimi que era fidel a Vitel·li.
Nou!!: Vitel·li і Sextili Fèlix · Veure més »
Sili Itàlic
''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.
Nou!!: Vitel·li і Sili Itàlic · Veure més »
Sporus
Figura de Popea Sabina, Museu Arqueològic d'Olímpia, Grècia. Sporus fou un jove molt bell, d'origen servil i que la seua fesomia s'assemblava molt a la de l'emperadriu Popea Sabina, difunta esposa de Neró que el mateix Neró va matar l'any 63dC.
Nou!!: Vitel·li і Sporus · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Vitel·li і Suetoni · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Vitel·li і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Nou!!: Vitel·li і Terni · Veure més »
Terracina
Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Nou!!: Vitel·li і Terracina · Veure més »
Teti Julià
Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.
Nou!!: Vitel·li і Teti Julià · Veure més »
Ticinum
Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).
Nou!!: Vitel·li і Ticinum · Veure més »
Tit Ampi Flavià
Tit Ampi Flavià (en llatí Titus Ampis Flavianus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Vitel·li і Tit Ampi Flavià · Veure més »
Tit Flavi Sabí (cònsol 69)
Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Tit Flavi Sabí (cònsol 69) · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Vitel·li і Trebisonda · Veure més »
Urbinum Hortense
Urbinum Hortense va ser una ciutat de l'Úmbria.
Nou!!: Vitel·li і Urbinum Hortense · Veure més »
Valeri Fest
va ser un magistrat i militar romà del.
Nou!!: Vitel·li і Valeri Fest · Veure més »
Valeri Marí
Valeri Marí (en llatí Valerius Marinus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Valeri Marí · Veure més »
Vedi Àquila
Vedi Àquila (Vedius Aquila) fou un militar romà, comandant de la Legio XIII, una de les del general i emperador Otó.
Nou!!: Vitel·li і Vedi Àquila · Veure més »
Venuci
Venuci (en llatí Venutius) va ser rei dels brigants de Britània a la segona meitat del.
Nou!!: Vitel·li і Venuci · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Vitel·li і Verona · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Vitel·li і Vespasià · Veure més »
Vestrici Espurinna
Tit Vestrici Espurinna (Titus Vestritius Spurinna) va ser un general romà que va participar en la guerra que va seguir a la mort de Neró durant l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Vitel·li і Vestrici Espurinna · Veure més »
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Nou!!: Vitel·li і Via Flamínia · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Vitel·li і Vicenza · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Vitel·li і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
Virgini Capitó
Virgini Capitó (Verginius Capito) va ser un cavaller romà del.
Nou!!: Vitel·li і Virgini Capitó · Veure més »
Virgini Rufus
Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Vitel·li і Virgini Rufus · Veure més »
Vitèl·lia (filla de Vitel·li)
Vitèl·lia, en llatí Vitellia, era filla de l'emperador Vitel·li, nascut del seu segon matrimoni amb Gal·lèria Fundana.
Nou!!: Vitel·li і Vitèl·lia (filla de Vitel·li) · Veure més »
Vitel·li (desambiguació)
* Vitel·li (família), família romana.
Nou!!: Vitel·li і Vitel·li (desambiguació) · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vitel·li і 14 d'abril · Veure més »
15
Sense descripció.
Nou!!: Vitel·li і 15 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vitel·li і 22 de desembre · Veure més »
60
Sense descripció.
Nou!!: Vitel·li і 60 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Vitel·li і 69 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aule Vitel·li, Aulo Viteli, Vitel.li, Viteli, Vitel·lí, Vitel•li, Viteŀli.
