Taula de continguts
352 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas II, Abd al-Baki ibn Abi Bakr Kurd al-Nihawandi, Abd al-Hamid ibn Ahmad, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla, Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Abd-Al·lah Morvarid, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abdullah Paixà Köprülüzade, Abdurrahman Nureddin Paixà, Abi Mansur ibn Husayn Abu Said, Abu Bakr ibn Abi Salih, Abu l-Fadl Xirazi, Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani, Abu l-Khattab Djafar ibn Muhammad ibn Musa ibn al-Furat, Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir, Abu Sahl al-Kukhandi, Abu Shudja Muhammad al-Rudhrawari, Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud, Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli, Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí, Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní, Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní, Abu-Assida Muhàmmad II, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Alí ibn Àhmad al-Madharaí, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar, Abu-Hayyan at-Tawhidí, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí, Abu-Jàfar al-Utbí, Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní, Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí, Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí, Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí, Abu-l-Fat·h al-Mudhàffar ibn al-Múslima, Abu-l-Fat·h Yússuf, Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí, Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní, Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah ibn Muhàmmad, Abu-l-Qàssim al-Baridí, Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan, Abu-Múslim, Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs, Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí, Abu-Muhàmmad al-Yazurí, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-r-Rayyan Àhmad, ... Ampliar l'índex (302 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Visir і Abbas I el Gran
Abbas II
Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).
Veure Visir і Abbas II
Abd al-Baki ibn Abi Bakr Kurd al-Nihawandi
Abd-al-Baqi ibn Abi-Bakr Kurd an-Nihawandí o, més senzillament, Abd-al-Baqi (an-)Nihawandí (vers 1570-1637) fou un historiador indi musulmà d'origen kurd del temps de l'imperi Mogol.
Veure Visir і Abd al-Baki ibn Abi Bakr Kurd al-Nihawandi
Abd al-Hamid ibn Ahmad
Abd-al-Hamid ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort vers 1118) fou un visir gaznèvida a cavall dels segles i. Era d'una família que tradicionalment havia servit els governants locals, primer els samànides i després els gaznèvides.
Veure Visir і Abd al-Hamid ibn Ahmad
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Veure Visir і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla
Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Àhmad ibn Hud Imad-ad-Dawla fou el darrer emir de Saraqusta.
Veure Visir і Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla
Abd-al-Màlik ibn Hudhayl
Abd-al-Màlik ibn Hudhayl (? - 18 de maig de 1103), membre de la família Banu Razín, fou el segon sobirà de la Taifa d'Albarrasí, des de l'any 1044 o 1045 fins a la seva mort.
Veure Visir і Abd-al-Màlik ibn Hudhayl
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya, va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.
Veure Visir і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya
Abd-Al·lah Morvarid
Abd-Al·lah Morvarid al-Kirmani Xihab-ad-Din ibn Xams-ad-Din Muhàmmad (mort 1516) fou un cortesà timúrida i poeta i músic fill de Muhammad Morvarid que fou visir d'Abu-Saïd i d'Husayn Baykara i que estava casat amb una filla del també visir timúrida Muzaffar Shabankara de Karabagh (mort 1486).
Veure Visir і Abd-Al·lah Morvarid
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Veure Visir і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abdullah Paixà Köprülüzade
Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.
Veure Visir і Abdullah Paixà Köprülüzade
Abdurrahman Nureddin Paixà
La seva tomba a Istanbul Abdurrahman Nureddin Paixà o Abdurrahman Nureddin Paşa (Kütahya, 28 de març de 1836 - Istanbul, 7 d'agost de 1912 P. 24) fou un polític turc que va servir com el primer ministre de l'Imperi Otomà entre el 2 maig de 1882 i 12 de juliol del mateix any.
Veure Visir і Abdurrahman Nureddin Paixà
Abi Mansur ibn Husayn Abu Said
Abu-Sad Mansur ibn al-Hussayn ar-Razí al-Abí, més conegut simplement com al-Abí, fou visir en temps dels buwàyhides.
Veure Visir і Abi Mansur ibn Husayn Abu Said
Abu Bakr ibn Abi Salih
Abu-Bakr ibn Abi-Sàlih fou visir dels gaznèvides al.
Veure Visir і Abu Bakr ibn Abi Salih
Abu l-Fadl Xirazi
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí (Xiraz, 915 - Kufa, 973) fou visir en temps dels buwàyhides i patró del poeta xiïta àrab Ibn al-Hajj.
Veure Visir і Abu l-Fadl Xirazi
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani fou visir de Kermanxah i historiador de la Pèrsia post afshàrida.
Veure Visir і Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani
Abu l-Khattab Djafar ibn Muhammad ibn Musa ibn al-Furat
Abu-l-Khattab Jàfar ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat fou un alt càrrec de la cort abbàssida al començament del; era germà del visir Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat.
Veure Visir і Abu l-Khattab Djafar ibn Muhammad ibn Musa ibn al-Furat
Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir
Abu-Nasr Bahà-d-Din Sàbur ibn Ardaixir (Xiraz, 942 - Bagdad, 1025) fou visir dels buwàyhides de Fars.
Veure Visir і Abu Nasir Baha al-Din Sabur ibn Ardashir
Abu Sahl al-Kukhandi
Abu-Sahl al-Kukhandí fou visir dels gaznèvides al.
Veure Visir і Abu Sahl al-Kukhandi
Abu Shudja Muhammad al-Rudhrawari
Dhahir-ad-Din Abu-Xujà Muhàmmad ibn al-Hussayn ar-Rudhrawarí (Kangavar, 1045 - 1095) fou visir del califat abbàssida.
Veure Visir і Abu Shudja Muhammad al-Rudhrawari
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud (? - 882) fou un visir del Califat Abbàssida, membre d'una família alida.
Veure Visir і Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli més conegut com a al-Hàssan ibn Alí ibn Makula (976/977-1031) fou un visir buwàyhida.
Veure Visir і Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí ibn Jàfar al-Ijli
Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí
Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí, també conegut com a Amírak Balamí o al-Bal'ami-i Kučik, fou visir dels samànides.
Veure Visir і Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí
Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní
Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní fou nomenat visir pel califa al-Múqtadir el juliol del 912, en el lloc d'Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat; va infringir fortes multes al personal del seu antecessor Ibn al-Furat, acusat de malversació.
Veure Visir і Abu-Alí Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Khaqaní
Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní
Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní fou visir dels samànides en els darrers anys de la dinastia.
Veure Visir і Abu-Ali Muhàmmad ibn Issa ad-Damghaní
Abu-Assida Muhàmmad II
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) Abu-Assida fou fill pòstum de Yahya II al-Wàthiq, emir hàfsida com a successor del seu cosí primer Abu-Hafs Úmar I el 1295.
Veure Visir і Abu-Assida Muhàmmad II
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Alí ibn Àhmad al-Madharaí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Alí ibn Àhmad al-Madharaí fou un visir i alt dignatari a la província abbàssida d'Egipte, membre de la família al-Madharaí, nebot d'Abu-Zúnbur al-Madharaí.
Veure Visir і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Alí ibn Àhmad al-Madharaí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.
Veure Visir і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar
Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar
Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar (mort en 1027) fou un poeta andalusí que fou visir de Còrdova sota el hàjib Abd-al-Màlik al-Mudhàffar després de l'execució d'Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Idrís al-Jazirí (1004), conjuntament amb el gran cadi Ibn Dhakwan.
Veure Visir і Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar
Abu-Hayyan at-Tawhidí
Abu-Hayyan Alí ibn Muhàmmad ibn al-Abbàs at-Tawhidí al-Bahgdadí (?, entre 922 i 932 - Bagdad, vers 1023), més conegut simplement com Abu-Hayyan at-Tawhidí, fou un filòsof i escriptor musulmà en llengua àrab, potser nadiu de Nixapur o de Xiraz, però també s'esmenten Wasit i Bagdad com a llocs on va nàixer.
Veure Visir і Abu-Hayyan at-Tawhidí
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Veure Visir і Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí
Abu-Ishaq Muhàmmad ibn Àhmad al-Iskafí al-Kararití, més conegut simplement com a Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí
Abu-Jàfar al-Utbí
Abu-Jàfar al-Utbí fou un visir samànida sota l'emir Abd-al-Màlik I ibn Nuh (954-961) del 956 al 959 i després altre cop (aquesta vegada conjuntament amb Abu-Alí Muhàmmad al-Balamí) sota Mansur I ibn Nuh (961-976).
Veure Visir і Abu-Jàfar al-Utbí
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní
Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní (? - vers 1014) fou un visir gaznèvida.
Veure Visir і Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí
Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí o, més senzillament, al-Abbàs ibn al-Hussayn, fou un polític buwàyhida de l'Iraq.
Veure Visir і Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí
Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí
Abu-l-Fadl Jàfar ibn Mahmud al-Iskafí, més conegut simplement com a Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí fou visir samànida, potser ja sota Ismaïl ibn Àhmad (892-907) però només es té constància de la seva activitat sota Nasr (II) ibn Àhmad (914-943), pel que fou nomenat visir vers el 922, succeint a Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí i va ocupar el càrrec fins al 937/938 en què el va substituir el fill de l'antic visir Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani.
Veure Visir і Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí
Abu-l-Fat·h al-Mudhàffar ibn al-Múslima
Abu-l-Fat·h al-Mudhàffar ibn al-Múslima fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Abu-l-Fat·h al-Mudhàffar ibn al-Múslima
Abu-l-Fat·h Yússuf
Abu-l-Fat·h Yússuf ibn Yaqub Xams-al-Wuzarà Qutb-ad-Din Nidham-al-Mulk fou visir gaznèvida del.
Veure Visir і Abu-l-Fat·h Yússuf
Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí
Abd-ar-Rahman ibn Alí ibn Muhàmmad Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí conegut com a Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí o, simplement, com Ibn al-Jawzí (Bagdad, 1116-1200), fou un jurista i historiador hanbalita, el més cèlebre de Bagdad.
Veure Visir і Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí
Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní
Abu-l-Hàssan Alí ibn Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní fou el primer visir del sultà Mahmud de Gazni (998-1030).
Veure Visir і Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah ibn Muhàmmad
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan, més conegut simplement com a Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (?- 926/927) fou visir abbàssida.
Veure Visir і Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah ibn Muhàmmad
Abu-l-Qàssim al-Baridí
Abu-l-Qàssim ibn Abi-Abd-Al·lah al-Baridí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim al-Baridí fou fill del visir abbàssida Abu-Abd-Al·lah al-Baridí.
Veure Visir і Abu-l-Qàssim al-Baridí
Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan
Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abi-Hanifa fou visir de l'atabeg de Luristan Xams-ad-Dawla Ghazi Beg Aydoqmuix.
Veure Visir і Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Veure Visir і Abu-Múslim
Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs
Abu-Muhàmmad Hàmid ibn al-Abbàs (837 - 923) fou visir abbàssida.
Veure Visir і Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí (Bàssora, novembre o desembre del 903 - a alta mar, en el Golf Pèrsic, 963) fou un visir buwàyhida (950-963) al servei de Muïzz-ad-Dawla de l'Iraq.
Veure Visir і Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Harun al-Muhal·labí
Abu-Muhàmmad al-Yazurí
Abu-Muhàmmad al-Hàssan (o al-Hussayn) ibn Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Yazurí, més conegut simplement per la seva nisba com al-Yazurí, fou un visir fatimita d'Egipte de 1050 a 1058.
Veure Visir і Abu-Muhàmmad al-Yazurí
Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.
Veure Visir і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Abu-r-Rayyan Àhmad
Abu-r-Rayyan Àhmad ibn Muhàmmad al-Isfahaní fou visir dels buwàyhides.
Veure Visir і Abu-r-Rayyan Àhmad
Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula
Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula o, més senzillament, Abd-al-Wàhid ibn Makula (mort 1026), fou visir del buwàyhida Jalal-ad-Dawla, governant de Bàssora.
Veure Visir і Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula
Abu-Sàlama al-Khal·lal
Abu-Sàlama Hafs ibn Sulayman al-Khal·lal, més conegut senzillament com a Abu-Sàlama al-Khal·lal (mort 750), fou un esclau alliberat de Kufa que va arribar a visir.
Veure Visir і Abu-Sàlama al-Khal·lal
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, més conegut simplement com a Ibn Baqiyya, fou visir del buwàyhida Izz-ad-Dawla Bakhtiyar.
Veure Visir і Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya
Abu-Ubayd-Al·lah Muàwiya ibn Ubayd-Al·lah ibn Yassar al-Aixarí
Abu-Ubayd-Al·lah Muàwiya ibn Ubayd-Al·lah ibn Yassar al-Aixarí —en àrab Abū ʿUbayd Allāh Muʿāwiya b. ʿUbayd Allāh b. Yasār al-Axʿarī— (mort en 786/787), fou visir del califa al-Mahdi.
Veure Visir і Abu-Ubayd-Al·lah Muàwiya ibn Ubayd-Al·lah ibn Yassar al-Aixarí
Agra
tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.
Veure Visir і Agra
Ahmad Paixà Khain
Ahmad Paixà Khain (mort 1524) fou visir de l'Imperi Otomà i sultà d'Egipte.
Veure Visir і Ahmad Paixà Khain
Ahmad Xah I
Àhmad Xah I (Màlik Àhmad Xah Bahri, després Àhmad Nizam Xah Bahri), fou el considerat primer sultà independent d'Ahmadnagar.
Veure Visir і Ahmad Xah I
Al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí
Abu-Àhmad al-Abbàs ibn al-Hàssan ibn Ayyub al-Jarjaraí (mort el 908) fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí
Al-Abiwardi
Abu-l-Mudhàffar Muhàmmad ibn Àhmad al-Abiwardí o, més senzillament, al-Abiwardí (mort en 1113) fou un poeta i genealogista àrab-persa d'ascendència omeia.
Veure Visir і Al-Abiwardi
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Veure Visir і Al-Azraq
Al-Àdil ibn as-Salar
Sayf-ad-Din Abu-l-Hàssan al-Àdil Alí ibn as-Salar al-Kurdí, més conegut simplement com a al-Àdil ibn as-Salar, fou un visir fatimita d'Egipte (1150-1153).
Veure Visir і Al-Àdil ibn as-Salar
Al-Àdil Kitbughà
Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).
Veure Visir і Al-Àdil Kitbughà
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Visir і Al-Àndalus
Al-Bataïhí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mamun ibn Fàtik al-Bataïhí, més conegut simplement com al-Bataïhí (mort en 1125), fou un visir fatimita.
Veure Visir і Al-Bataïhí
Al-Fadl ibn ar-Rabí
Al-Fadl ibn ar-Rabí (755/756-mort entre 822 i 824) fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Al-Fadl ibn ar-Rabí
Al-Fadl ibn Marwan
Al-Fadl ibn Marwan (mort 864) fou un visir del califa abbàssida al-Mútassim (833-842).
Veure Visir і Al-Fadl ibn Marwan
Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh
Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh (mort el 818) fou un visir abbàssida al servei d'Al-Mamun.
Veure Visir і Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh
Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Veure Visir і Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fayd ibn Abi-Sàlih
Abu-Jàfar al-Fayd ibn Abi-Sàlih Xirawayh, més conegut com a al-Fayd ibn Abi-Sàlih (mort vers 790) fou visir del califa abbàssida al-Mahdí.
Veure Visir і Al-Fayd ibn Abi-Sàlih
Al-Hàssan ibn Màkhlad ibn al-Jarrah
Al-Hàssan ibn Màkhlad ibn al-Jarrah fou un alt funcionari i visir abbàssida.
Veure Visir і Al-Hàssan ibn Màkhlad ibn al-Jarrah
Al-Hàssan ibn Sahl
Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.
Veure Visir і Al-Hàssan ibn Sahl
Al-Mústadi (abbàssida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan al-Mústadi bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadi (23 de març de 1142- 27 o 30 de març de 1180) fou califa abbàssida de Bagdad (1170-1180).
Veure Visir і Al-Mústadi (abbàssida)
Al-Mútazz (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.
Veure Visir і Al-Mútazz (abbàssida)
Al-Mudhàffar Sulayman
Al-Màlik al-Mudhàffar Sulayman ibn Taqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí (mort el 1191) fou un príncep aiúbida, fill d'al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, emir del Iemen del 1214 al 1215 i d'Hama del 1229 al 1244.
Veure Visir і Al-Mudhàffar Sulayman
Al-Qadi al-Fàdil
Muhyi-d-Din (o Mujir-ad-Din) Abu-Alí Abd-ar-Rahim ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan al-Lakhmí al-Baysaní al-Askalaní, conegut com al-Qadi al-Fàdil (Ascaló, 2 d'abril de 1135 - el Caire, 25 o 26 de gener de 1200) fou visir de Saladí, fill d'un jutge de Baysan.
Veure Visir і Al-Qadi al-Fàdil
Ala al-Din Ali Beg
Ala al-Din Ali Beg fou emir d'Eretna a Kayseri.
Veure Visir і Ala al-Din Ali Beg
Ala al-Din Imad Xa
Ala al-Din Imad Shah (? - 1530) fou el segon sultà imadxàhida de Berar.
Veure Visir і Ala al-Din Imad Xa
Aladí (personatge)
Aladí és un personatge de ficció, originari de la tradició oral oriental.
Veure Visir і Aladí (personatge)
Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah
Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida.
Veure Visir і Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah
Alí ibn Makula
Abu-Nasr Alí ibn Hibat-Al·lah ibn Jàfar al-Ijlí, més conegut com a Alí ibn Makula (nascut a Ocbara, prop de Bagdad el 1030 o 1031-1082/1083), conegut pel malnom dal-Amir, fou un tradicionista i genealogista musulmà, fill del visir buwàyhida Hibat-Al·lah ibn Makula.
Veure Visir і Alí ibn Makula
Alí ibn Màzyad
Sànad-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn Màzyad o Alí I ibn Màzyad fou el primer emir mazyàdida (-1017?).
Veure Visir і Alí ibn Màzyad
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Visir і Alep
Alfersa
Lalfersa és una antiga peça del joc dels escacs que fou substituïda per la dama i actualment no s'usa.
Veure Visir і Alfersa
Ali ibn Il-Arslan
Ali ibn Il-Arslan Karib Daim al-Hodjdjab, anomenat també al-Khwishawand (el parent), fou un comandant militar turc dels gaznèvides al servei de Mahmud de Gazni, i per poc temps dels seus successors Muhammad ben Mahmud i Masud I ben Mahmud.
Veure Visir і Ali ibn Il-Arslan
Ali ibn Tirad al-Zaynabi
Abu-l-Qàssim Alí ibn Tirad (o Tarrad) ibn Muhàmmad az-Zaynabí Xàraf-ad-Din (1069-1144) fou visir sota els califes abbàssides al-Mústarxid i al-Muqtafí.
Veure Visir і Ali ibn Tirad al-Zaynabi
Alimentació a l'antic Egipte
Ofrenes. Es coneix lalimentació dels egipcis de l'Antiguitat pels textos gravats a les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimoniatges de la seva manera d'alimentar-se.
Veure Visir і Alimentació a l'antic Egipte
Amenemhet I
Amenemhet I (fl. ~1991 aC - ~1962 aC) fou el primer faraó de la dinastia XII de l'antic Egipte.
Veure Visir і Amenemhet I
Amid-al-Mulk al-Kundurí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Mansur Amid-al-Mulk al-Kundurí fou visir del primer sultà seljúcida Toghril Beg (1055 - 1063).
Veure Visir і Amid-al-Mulk al-Kundurí
Amr ibn Masada
Amr ibn Massada ibn Saïd ibn Sul —en àrab ʿAmr b. Masʿada b. Saʿīd b. Ṣūl— (? - Adana, 832) fou un visir del califa al-Mamun, d'origen turc i parent d'Ibrahim ibn al-Abbàs as-Sulí.
Veure Visir і Amr ibn Masada
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Veure Visir і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1495-1498).
Veure Visir і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay
An-Nàtiq bi-l-Haqq
An-Nàtiq bi-l-Haqq fou el nom que el califa al-Amín va donar al seu fill infant Mussa ibn al-Amín, tingut amb una umm wàlad anomenada Nazm, que era la seva favorita, quan fou designat hereu en el lloc del seu germà al-Mamun, en contra del que havia determinat Harun ar-Raixid, pare d'al-Amin i al-Mamun.
Veure Visir і An-Nàtiq bi-l-Haqq
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Visir і Antic Egipte
Anushirwan ibn Khalid
Abu-Nasr Anuixirwan ibn Khàlid ibn Muhàmmad al-Kaixaní Xàraf-ad-Din (Rayy 1066/1067- Bagdad entre 1137 i 1139) fou un alt oficial i visir al servei dels seljúcides.
Veure Visir і Anushirwan ibn Khalid
Aqüeducte de Cartago
L'aqüeducte de Cartago o aqüeducte de Zaghouan, és un aqüeducte romà que connecta Cartago amb les fonts de la regió de Zaghouan (Tunísia).
Veure Visir і Aqüeducte de Cartago
Ar-Rabí ibn Yunus
Ar-Rabí ibn Yunus ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Farwa —en àrab ar-Rabīʿ b. Yūnus b. ʿAbd Allāh b. Abī Farwa— (vers 730 - vers 786) fou un llibert musulmà de Hàrith al-Haffar, llibert al seu torn del califa Uthman ibn Affan.
Veure Visir і Ar-Rabí ibn Yunus
Ar-Radi
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).
Veure Visir і Ar-Radi
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Veure Visir і Art persa
Avicebró
Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.
Veure Visir і Avicebró
Awn-ad-Din ibn Hubayra
Abu-l-Mudhàffar Awn-ad-Din Yahya ibn Hubayra ibn Muhàmmad aix-Xaybaní ad-Durí al-Baghdadí al-Hanbalí ——, més conegut simplement com a Awn-ad-Din ibn Hubayra o Ibn Hubayra (Dur, gener de 1106 - Bagdad, 27 de març de 1165) fou visir abbàssida durant setze anys seguits, del 1149 al 1165, sota els califes al-Muktafí (1136-1160) i al-Mústanjid (1160-1170).
Veure Visir і Awn-ad-Din ibn Hubayra
Öküz Kara Mehmed Paixà
Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).
Veure Visir і Öküz Kara Mehmed Paixà
Çandarli (II) Ibrahim Paixà
Çandarli (II) Ibrahim Paixà fou un gran visir otomà, fill del gran visir Çandarli Halil Paixà (1429-1500).
Veure Visir і Çandarli (II) Ibrahim Paixà
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Visir і Àdud-ad-Dawla
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk (Balkh, ? - ?, 1149/1150) fou un visir seljúcida i abbàssida i fill del famós visir seljúcida Nidham-al-Mulk (mort en 1092).
Veure Visir і Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Àhmad aix-Xarif as-Sanussí
El sàyyid Àhmad aix-Xarif ibn Muhàmmad as-Sanussí (Jaghbub, 1873 - Medina, 10 de març de 1933) fou el tercer gran mestre de l'orde sanusiyya, net del fundador, el sàyyid Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí i fill del sàyyid Muhàmmad aix-Xarif, gran mestre entre 1859 i 1895.
Veure Visir і Àhmad aix-Xarif as-Sanussí
Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal
Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal (? - 826/827) fou secretari del califa al-Mamun.
Veure Visir і Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal
Àhmad ibn al-Khassib al-Jarjaraí
Àhmad ibn al-Khassib al-Jarjaraí —— (mort en 879) fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Àhmad ibn al-Khassib al-Jarjaraí
Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí
Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Xams-al-Kufat (mort el 31 de desembre de 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).
Veure Visir і Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Visir і Àhmad Xah Durrani
Badis ibn Habús
Dírham de Badis ibn Habús. Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají al-Mudhàffar, més conegut simplement com a Badis ibn Habús (ca. 1002-30 de juny de 1073) fou el tercer emir de la taifa zírida de Garnata (1038-1073).
Veure Visir і Badis ibn Habús
Badr al-Jamalí
Badr al-Jamalí (vers 1012-1094) fou un general i visir fatimita.
Veure Visir і Badr al-Jamalí
Bagoes (visir)
Bagoes (Bagoas) fou visir de l'Imperi persa aquemènida.
Veure Visir і Bagoes (visir)
Baha-ad-Din Qaràqux
Abu-Saïd Qaràqux ibn Abd-Al·lah al-Assadí Bahà-ad-Din, més conegut simplement com Bahà-ad-Din Qaràqux, fou un general, governador i regent de l'Egipte aiúbida.
Veure Visir і Baha-ad-Din Qaràqux
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Veure Visir і Bahà'u'llàh
Bahram (visir)
Bahram al-Armaní (‘Bahram l'Armeni’) (? - 7 de desembre de 1140) fou un general cristià armeni al servei del Califat Fatimita d'Egipte; fou visir del 1135 al 1137 del califa al-Hàfidh (1130-1149).
Veure Visir і Bahram (visir)
Bandera d'Andalusia
La bandera d'Andalusia, segons la defineix l'article 6.1 de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.
Veure Visir і Bandera d'Andalusia
Banu Dhakwan
Els Banu Dhakwan foren una família de notables de Qúrtuba.
Veure Visir і Banu Dhakwan
Banu Fasandjus
Els Banu Fassanjus o Banu Fassanjas (o) foren una família que dirigia l'administració hereditàriament sota els buwàyhides.
Veure Visir і Banu Fasandjus
Barghash bin Said
El sàyyid Barghaix ibn Saïd Al Bu-Saïd o, senzillament, Barghaix (1837 - Zanzíbar, 27 de març de 1888) fou soldà de Zanzíbar (1870–1888).
Veure Visir і Barghash bin Said
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Veure Visir і Barkyaruq
Barmàquides
Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.
Veure Visir і Barmàquides
Batalla d'Ascaló
La Batalla d'Ascaló va tenir lloc el 12 d'agost de 1099 i és considerada l'última batalla de la Primera Croada.
Veure Visir і Batalla d'Ascaló
Batalla de Konya
La batalla de Konya es va lliurar el 21 de desembre de 1832, entre Egipte i l'Imperi Otomà, als afores de la ciutat de Konya, a l'actual Turquia.
Veure Visir і Batalla de Konya
Batalla de Petrovaradin
La batalla de Petrovaradin es va lliurar el 5 d'agost de 1716 entre l'exèrcit imperial austríac i tropes otomanes en el marc de la tercera Guerra austro-turca (1716-1718).
Veure Visir і Batalla de Petrovaradin
Batalla de Senta
La batalla de Senta s'emmarca dins de la Guerra de la Lliga Santa i va enfrontar l'11 de setembre de 1697 a un exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic de 50 000 homes, sota el comandament d'Eugeni de Savoia, contra un important exèrcit otomà de més de 80 000 homes al comandament del Sultà Mustafà II.
Veure Visir і Batalla de Senta
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Veure Visir і Bayhak
Benigànim
Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Visir і Benigànim
Beremund II
Beremund II, dit el Gotós (953 - Villanueva del Bierzo, Lleó, 999), fou rei de Galícia (982-99) i Lleó (985-99).
Veure Visir і Beremund II
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Visir і Biblioteca d'Alexandria
Bilohirsk
Bilohirsk (en ucraïnès Білогірськ; en tàtar de Crimea: Qarasuvbazar, Karasubazar; en rus: Белогорск, Belogorsk; grec antic: Mavron Kastron; nom que li donaren els genovesos: Maurocastro) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia però considerada part íntegra d'Ucraïna per la comunitat internacional.
Veure Visir і Bilohirsk
Burdurlu Derviş Mehmed Paixà
Burdurlu Derviş Mehmed Paşa (1765-1837) fou un gran visir otomà (1818-1820) fill de Rüstem Agha de Nàuplia.
Veure Visir і Burdurlu Derviş Mehmed Paixà
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Veure Visir і Burhan al-Din
Buyuruldu
Buyuruldu (també buyurultu, buyurdu i altres variants) era el nom d'una orde a l'Imperi Otomà.
Veure Visir і Buyuruldu
Cal·ligrafia
Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.
Veure Visir і Cal·ligrafia
Cal·ligrafia àrab
Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.
Veure Visir і Cal·ligrafia àrab
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Visir і Califat Fatimita
Cartes de joc
Una mà de cartes (format francès) Una carta de joc és un tros de cartolina especialment preparat, paper gruixut, cartó fi, paper recobert de plàstic, barreja de cotó i paper o plàstic prim que està marcat amb motius distintius.
Veure Visir і Cartes de joc
Cauterització
Cauterització és un terme clínic usat per descriure la cremada del cos usada per extreure o tractar una part d'ell.
Veure Visir і Cauterització
Columna de les serps
Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà.
Veure Visir і Columna de les serps
Conquesta fatimita d'Egipte
La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.
Veure Visir і Conquesta fatimita d'Egipte
Costums de l'antic Egipte
Nomós d'Egipte. Els costums de l'antic Egipte, la rutina diària dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, derivaven de les seves necessitats i els beneficis de l'agricultura.
Veure Visir і Costums de l'antic Egipte
Damad Hasan Paixà
Damad Hasan Paixà (mort el 1713) fou un gran visir otomà, de malnom Morali (de Morea) i Enishte (cunyat del sultà).
Veure Visir і Damad Hasan Paixà
Damat Melek Mehmed Paixà
Damat Melek Mehmed Paşa (Istanbul, 1719-1802) fou Gran Visir otomà de 1792 a 1794 a més de kapudan paixà i de governador de diverses províncies.
Veure Visir і Damat Melek Mehmed Paixà
Dawla
El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.
Veure Visir і Dawla
Dayr Qunnà
Dayr Qunnà fou una antiga vila de l'Iraq a la riba esquerra del Tigris a uns 90 km al sud de Bagdad.
Veure Visir і Dayr Qunnà
Dîvane Küsrev Paixà
Dîvane Küsrev Paşa (anteriorment Divane Khosrew Pasha o Deli Khosrew Pasha o també Divane Hüsrev Paşa) fou un genísser, governador i visir otomà d'origen bosnià, germà de l'efímer gran visir Lala Mustafà Paixà (1580).
Veure Visir і Dîvane Küsrev Paixà
Delsad Khatun
Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.
Veure Visir і Delsad Khatun
Derwix Paixà
Derwix Paixà - Derviş Paşa en la grafia turca moderna - (? - 1606) fou un gran visir otomà d'origen bosnià.
Veure Visir і Derwix Paixà
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Visir і Dinastia aiúbida
Dinastia Arabxàhida
La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.
Veure Visir і Dinastia Arabxàhida
Dinastia dels Sayyids
La dinastia dels Sayyids o Dinastia Sayyid fou una nissaga que va governar el sultanat de Delhi, formada només per quatre sobirans.
Veure Visir і Dinastia dels Sayyids
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Veure Visir і Dinastia marwànida (Diyarbakir)
Dinastia XIX d'Egipte
La dinastia XIX fou una dinastia del Regne nou d'Egipte que va marcar el zenit d'aquest període històric, conquerint terres dels actuals Israel, Palestina, Líban i Síria.
Veure Visir і Dinastia XIX d'Egipte
Dirgham
Abu-l-Aixbal Dirgham ibn Àmir ibn Sawwar al-Lakhmí, més conegut senzillament com a Dirgham (‘Lleó’), també conegut pels seus agnoms Faris-al-Muslimín i Xams-al-Khilafa, així com pel títol al-Màlik al-Mansur, fou un emir i visir fatimita d'Egipte.
Veure Visir і Dirgham
Diwan (càrrec)
El dewan, diwan o divan, és un mot persa que, al llarg de la història islàmica, ha tingut diversos significats i funcions, diferents però alhora similars.
Veure Visir і Diwan (càrrec)
Diwan-i Humayun
Diwan-i Humayun fou el consell imperial otomà o organisme central del govern des del fins a la meitat del.
Veure Visir і Diwan-i Humayun
Djati
A l'antic Egipte, el càrrec polític o títol de djati (o tiati) corresponia a aquella persona que governava el país a les ordres directes del faraó.
Veure Visir і Djati
Djedkare
Djedkare fou un faraó de la dinastia V de l'antic Egipte que va governar abans del 2300 aC.
Veure Visir і Djedkare
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Veure Visir і El Caire
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Veure Visir і Emirat de Qúrtuba
Escriba de l'antic Egipte
Estàtua d'un escriba egipci. Museu del Louvre. Els escribes de l'antic Egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca.
Veure Visir і Escriba de l'antic Egipte
Eyalat de Bòsnia
L'Eyalat de Bòsnia (en turc otomà: eyalet Bosna-i) va ser un eyalat i beglerbegi de l'Imperi otomà, basat principalment en el territori de la moderna Bòsnia i Hercegovina.
Veure Visir і Eyalat de Bòsnia
Eyalat de Temeşvar
L'Eyalat de Temesvár (ایالت تمشوار; Eyālet-i Tımışvār), conegut com Eyalat de Yanova després de 1658, era una unitat administrativa de primer nivell (eyalat) de l'Imperi otomà situada a la regió del Banat, Europa Central.
Veure Visir і Eyalat de Temeşvar
Fakhr-ad-Din Màjid
Fakhr-ad-Din Màjid (vers 1370-1409) fou un visir de l'Egipte mameluc.
Veure Visir і Fakhr-ad-Din Màjid
Fakhr-al-Mulk
Abu-Ghàlib Muhàmmad ibn Alí ibn Khàlaf al-Wassití Fakhr-al-Mulk, més conegut simplement pel seu làqab Fakhr-al-Mulk, va ser un noble àrab musulmà dels segles XI i, visir dels buwàyhides Bahà-ad-Dawla i Sultan-ad-Dawla.
Veure Visir і Fakhr-al-Mulk
Farrukhabad
Farrukhabad fou un estat de l'Índia governat per la dinastia afganesa Bangash, amb títol de nawabs.
Veure Visir і Farrukhabad
Firuz Jang
Amir al-Umara Nizam al-Mulk Asaf al-Dawla Nawab Mir Ghazi al-Din Khan Bahadur Firuz Jang (vers 13 de març de 1709 - Aurangabad, 16 d'octubre de 1752) de naixement Mir Muhammad Panah, fou nizam d'Hyderabad i nawab subadar de Dècan, fill gran de Kamar al-Din Shin Kilij Khan Nizam al-Mulk Fateh Jung Asaf Jah I (1724-1748) i de Said un-nisa Begum.
Veure Visir і Firuz Jang
Gabriel II
Gabriel II (en grec Γαβριήλ Β') va ser patriarca de Constantinoble durant dotze dies l'any 1657.
Veure Visir і Gabriel II
Güzeldje Kasim Paixà
Güzeldje Kasim Paixà (en turc modern Güzelce Kasım Paşa) fou governador i visir otomà en temps de Solimà el Magnífic.
Veure Visir і Güzeldje Kasim Paixà
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Veure Visir і Gedik Ahmad Paixà
Generalife
El Generalife (segurament de l', ‘Jardí de l'Arquitecte’) és una vil·la amb jardins, emprada pels reis musulmans de Granada com a lloc de descans, situada a la ciutat de Granada, Andalusia.
Veure Visir і Generalife
Ghiyath Beg Itimad al-Dawla
Mirza Ghiyath al-Din Muhammad Teherani, conegut com a Ghiyath Beg i pel títol d'Itimad al-Mulk (?- Kangra, 1622) fou un visir mogol.
Veure Visir і Ghiyath Beg Itimad al-Dawla
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Veure Visir і Gran Visir
Guerra anglo-persa
La Guerra Anglopersa de 1856-1857 fou un conflicte armat entre Pèrsia i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Visir і Guerra anglo-persa
Guerra austro-turca (1716-1718)
La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.
Veure Visir і Guerra austro-turca (1716-1718)
Guerra de Càndia
La guerra de Càndia, també coneguda com a guerra de Creta, es va lliurar entre la República de Venècia i els seus aliats, els Cavallers de Malta, els Estats Pontificis, voluntaris francesos i els pirates de Mani contra l'Imperi Otomà i els Estats de Barbaria.
Veure Visir і Guerra de Càndia
Guerra turco-armènia
La guerra turco-armènia va ser un enfrontament armat entre la República Democràtica d'Armènia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc que va transcórrer entre el 23 de setembre i el 2 de desembre de 1920, i es va desenvolupar en gran part del nord-est de l'actual Turquia i al nord-oest d'Armènia.
Veure Visir і Guerra turco-armènia
Habús ibn Maksan
Habús ibn Màksan, de nom complet Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají, conegut també pel seu làqab com Abu-Massud (? - Granada, 1038), fou el segon emir de la taifa zírida de Granada (1019/1020-1038).
Veure Visir і Habús ibn Maksan
Hadim Süleyman Paixà
Hadim Süleyman Paixà (? - 1547) fou gran visir otomà entre maig de 1514 i 28 de novembre de 1544.
Veure Visir і Hadim Süleyman Paixà
Hafiz Rahmat Khan
Hàfidh Rahmat-Khan (Thor Shahamatpur, 1708 - Katra Miranpur, 1774) fou un cap rohilla de l'Índia (Rohilkhand).
Veure Visir і Hafiz Rahmat Khan
Hanokh ben Moshe
Hanokh ben Moshe o Hanoc ben Moisès (en hebreu רבנו חנוך ב"ר משה Hănōkh ben Moshe) (950-Còrdova, 1024), fou un important rabí de la Còrdova omeia.
Veure Visir і Hanokh ben Moshe
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Visir і Harun ar-Raixid
Hasan Fehmi Paixà
Hasan Fehmi Paşa (? - Edirne, 1910) fou un destacat home d'estat otomà turc, originari d'un lloc prop de Batum.
Veure Visir і Hasan Fehmi Paixà
Hasan ibn Rustam
Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Veure Visir і Hasan ibn Rustam
Hassanak
Abu-Alí Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abbàs al-Mikalí, més conegut com a Hassanak, fou visir gaznèvida.
Veure Visir і Hassanak
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Veure Visir і Hàjib
Híbat-Al·lah ibn Muhàmmad
Híbat-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Múttalib Majd-ad-Din Abu-l-Maali, més conegut simplement com a Híbat-Al·lah ibn Muhàmmad, fou visir abbàssida.
Veure Visir і Híbat-Al·lah ibn Muhàmmad
Hemiunu
Hemiunu (cap a 2570 aC) va ser un funcionari reial de l'antic Egipte i s'ha especulat que podria ser l'arquitecte de la Gran Piràmide de Ghizeh (o Ghiza), però no hi ha registre que tingués aquest càrrec.
Veure Visir і Hemiunu
Hersekli Ahmed Paixà
Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).
Veure Visir і Hersekli Ahmed Paixà
Hetepheres A
Hetepheres (o Hetepheres A) va ser una princesa egípcia de la IV dinastia.
Veure Visir і Hetepheres A
Hibat-Al·lah ibn Makula
Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.
Veure Visir і Hibat-Al·lah ibn Makula
Hintata
Els hintata foren una confederació amaziga de l'Atles central al Marroc, del gran grup Masmuda.
Veure Visir і Hintata
Història d'Egipte
La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.
Veure Visir і Història d'Egipte
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure Visir і Història d'Isfahan
Història de Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.
Veure Visir і Història de Bòsnia i Hercegovina
Història del Marroc
Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.
Veure Visir і Història del Marroc
Història dels escacs
escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.
Veure Visir і Història dels escacs
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Veure Visir і Horda d'Or
Ibn Abdús
Abu-Àmir Àhmad ibn Abdús, més conegut senzillament com a Ibn Abdús, fou visir de Còrdova durant el govern dels jahwàrides, al.
Veure Visir і Ibn Abdús
Ibn al-Furat (família)
Els Banu l-Furat fou una família xiïta que va donar alguns visirs i alts càrrecs als abbàssides i ikhxídides.
Veure Visir і Ibn al-Furat (família)
Ibn al-Jarrah
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Dàwud ibn al-Jarrah, més conegut simplement com a Ibn al-Jarrah, fou un secretari d'estat dels abbàssides i visir per un dia del pretendent Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn al-Mútazz.
Veure Visir і Ibn al-Jarrah
Ibn al-Lihyaní
Abu-Yahya Zakariyyà al-Lihyaní ——, o simplement Ibn al-Lihyaní, fou emir de l'emirat hàfsida.
Veure Visir і Ibn al-Lihyaní
Ibn al-Múslima
Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.
Veure Visir і Ibn al-Múslima
Ibn al-Qattà
Issa ibn Saïd al-Yahsubí, més conegut com a Ibn al-Qattà, fou un visir andalusí, àrab però d'origen humil, fill d'un mestre d'escola.
Veure Visir і Ibn al-Qattà
Ibn ar-Rumí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Abbàs ibn Jurayj (o Jurjis o Jurjís), més conegut com a Ibn ar-Rumí —en àrab ابن الرومي— (Bagdad, 836-896), fou un poeta persa de mare persa i pare d'ascendència romana d'Orient.
Veure Visir і Ibn ar-Rumí
Ibn at-Tiqtaqà
Safí-d-Din Muhàmmad ibn Alí, més conegut com a Ibn at-Tiqtaqà (Bagdad, vers 1260 - ?) fou un historiador iraquià.
Veure Visir і Ibn at-Tiqtaqà
Ibn az-Zayyat
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn az-Zayyat, més conegut simplement com a Ibn az-Zayyat (m. vers 848), fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Ibn az-Zayyat
Ibn Hayyan
Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.
Veure Visir і Ibn Hayyan
Ibn Hazm
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.
Veure Visir і Ibn Hazm
Ibn Hinzaba
Abu-l-Fat·h al-Fadl ibn Jàfar ibn al-Furat, també conegut com a Ibn Hinzaba, pel nom de la seva mare, fou visir abbàssida el 932 i del 937 al 938.
Veure Visir і Ibn Hinzaba
Ibn Idris I
Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís ibn Muhàmmad al-Azammurí al-Amrawí al-Fassí, més conegut simplement com a Ibn Idrís (m. en 1847) fou visir del Marroc a la primera meitat del.
Veure Visir і Ibn Idris I
Ibn Idris II
Abu-l-Alà Idrís ibn Muhàmmad, més conegut com a Ibn Idrís II (Fes ? - Rabat, 5 de juny de 1879), fou un diplomàtic i escriptor marroquí, fill del visir Ibn Idris I. Fou ambaixador a la cort de Napoleó III i va demanar a l'emperador la seva intercessió davant el govern espanyol per tal de disminuir la indemnització que havia de pagar el Marroc després de la guerra entre Espanya i el Marroc (Guerra d'Àfrica de 1859-1860).
Veure Visir і Ibn Idris II
Ibn Kil·lis
Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.
Veure Visir і Ibn Kil·lis
Ibn Masal
Najm-ad-Din Abu-l-Fat·h Salim (o Sulayman) ibn Muhàmmad al-Lukkí al-Maghribí, conegut com a Ibn Massal, fou un general i visir fatimita.
Veure Visir і Ibn Masal
Ibn Muqla
Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.
Veure Visir і Ibn Muqla
Ibn Tufayl
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.
Veure Visir і Ibn Tufayl
Ibn Xuhayd
Abu-Àmir Àhmad ibn Abi-Marwan Abd-al-Màlik ibn Abi-Úmar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Úmar ibn Muhàmmad ibn Issa ibn Xuahyd al-Axjaí, més conegut senzillament com a Ibn Xuhayd (Còrdova 923 - 1035) fou un poeta, home de lletres i polític andalusí.
Veure Visir і Ibn Xuhayd
Ibn Zàmrak
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Àhmad as-Surayhí, més conegut com a Ibn Zàmrak (o Ibn Zúmruk) (Granada, 1333 - entre 1394 i 1408), fou un poeta i visir de Granada.
Veure Visir і Ibn Zàmrak
Ibrahim (soldà otomà)
Ibrahim I (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.
Veure Visir і Ibrahim (soldà otomà)
Ibrahim al-Muàyyad
Ibrahim al-Muàyyad (? - 866) fou un príncep abbàssida, tercer fill d'al-Mutawàkkil i germà de tres califes (al-Múntassir 861-862, al-Mútazz 866-869 i al-Mútamid 870-892) i d'un regent (al-Muwàffaq, 870-892).
Veure Visir і Ibrahim al-Muàyyad
Ibrahim ibn Dhakwan
Ibrahim ibn Dhakwan al-Harraní, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Dhakwan, fou visir del califa abbàssida al-Hadi.
Veure Visir і Ibrahim ibn Dhakwan
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Visir і Imperi Mogol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Visir і Imperi Otomà
Invasions croades d'Egipte
Les invasions croades d'Egipte (1154-1169) foren una sèrie de campanyes empreses pel Regne de Jerusalem per reforçar la seva posició al Llevant aprofitant-se de la feblesa del Califat Fatimita d'Egipte.
Veure Visir і Invasions croades d'Egipte
Ismaïl ibn Bulbul
Abu-s-Saqr Ismaïl ibn Bulbul, més conegut simplement com a Ismaïl ibn Bulbul (844 / 845 - 892?), fou visir del califa abbàssida al-Mútamid (870-892), de suposat origen àrab de la tribu dels Banu Xayban.
Veure Visir і Ismaïl ibn Bulbul
Iznogud
Iznogud (pronunciat com he's no good/is no good amb accent francès) és un personatge de ficció, una sèrie de còmic francobelga del gènere d'humor i una sèrie de dibuixos animats animats per TV.
Veure Visir і Iznogud
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Veure Visir і Jàbir ibn Hayyan
Jàfar ibn Yahya
Jàfar ibn Yahya al-Barmakí fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Veure Visir і Jàfar ibn Yahya
Kagemni
Kagemni va ser un dels djatis, és a dir, un visir (canceller) de Teti, el primer faraó de la sisena dinastia.
Veure Visir і Kagemni
Kalenderoğlu Mehmed
Kalenderoğlu Mehmed (? - 1609) fou un revolucionari turc cap dels djelalites o djelalis d'Anatòlia.
Veure Visir і Kalenderoğlu Mehmed
Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).
Veure Visir і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Kara Ibrahim Paixà
Kara Ibrahim Paixà (prop de Bayburt 1620-Rodes 1687) fou visir otomà sota el sultà Mehmet IV.
Veure Visir і Kara Ibrahim Paixà
Kenan Paixà
Kenan Paixà, de malnom Sari, (? - 16 de febrer de 1659), fou kapudan paixà otomà.
Veure Visir і Kenan Paixà
Ketkhuda
Ketkhuda fou el nom d'un funcionari a Pèrsia i a l'Imperi Otomà.
Veure Visir і Ketkhuda
Khalid ben Yazid ben Useid al-Sulamí
Khàlid ibn Yazid ibn Ussayd as-Sulamí fou ostikan d'Armènia vers el 793, designat pel visir barmàquida al-Fadl ibn Yahya.
Veure Visir і Khalid ben Yazid ben Useid al-Sulamí
Khan-i Djahan Maqbul
Kiwan al-Mulq Khan-i Djahan Maqbul fou ministre i conseller dels sultans de Delhi Muhammad Shah II Tughluk (1325-1351) i Firuz Shah Tughluk (1351-1388).
Veure Visir і Khan-i Djahan Maqbul
Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí
Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí fou visir seljúcida.
Veure Visir і Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí
Khàlid ibn Bàrmak
Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.
Veure Visir і Khàlid ibn Bàrmak
Kosh-Begi
Kosh-Begi fou un títol d'alts funcionaris als kanats de l'Àsia Central entre el i el XIX.
Veure Visir і Kosh-Begi
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Veure Visir і Les mil i una nits
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Veure Visir і Literatura àzeri
Literatura hispanohebrea
Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.
Veure Visir і Literatura hispanohebrea
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Veure Visir і Literatura persa
Lletania de Ra
La lletania de Ra o lletania del Sol és un conjunt d'oracions rituals de l'antic Egipte dedicades principalment al déu egipci Ra i la seva associació al faraó difunt.
Veure Visir і Lletania de Ra
Llista de càrrecs funcionarials de l'Antic Egipte
Els funcionaris de l'antic Egipte apareixen esmentats com a tals per primera vegada durant la primera dinastia.
Veure Visir і Llista de càrrecs funcionarials de l'Antic Egipte
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Veure Visir і Madrassa
Mahmud Xah I Tughluk
Mahmud-Xah Tughluq fou un efímer sultà de Delhi, d'origen incert, si bé proclamat com a suposat fill de Muhammad Shah II Tughluk.
Veure Visir і Mahmud Xah I Tughluk
Majd al-Mulk
Majd-al-Mulk o Abu-l-Fadl Àssad ibn Muhàmmad al-Kummí al-Balasaní Majd-al-Mulk, en persa Abu'l-Fazl As'ad ibn Mohammad Qomi al-Balasani Majd-al-Molk (1048 - 7 de setembre del 1099), fou un visir seljúcida.
Veure Visir і Majd al-Mulk
Malik Ambar
Malik Ambar (1548-1626) fou un alt càrrec del sultanat nizamshàhida d'Ahmadnagar.
Veure Visir і Malik Ambar
Mehmed Agha Silahdar Findiklili
Mehmed Agha Silahdar Findiklili (8 de desembre de 1658 -1726/1727) fou un historiador otomà.
Veure Visir і Mehmed Agha Silahdar Findiklili
Mehmed II Celebi
Mehmed II Celebi, fou emir d'Eretna a Sivas, fill d'Ala al-Din Ali Beg.
Veure Visir і Mehmed II Celebi
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Veure Visir і Mehmet IV
Mentouhotep (reina)
Mentouhotep (també escrita Mentuhotep), va ser una reina de l'Antic Egípte del Segon Període Intermedi.
Veure Visir і Mentouhotep (reina)
Mesquita d'al-Juyuixí
La mesquita al-Juyuixí ('mesquita dels exèrcits') fou construïda per Badr al-Jamalí, que exercia damir al-juyuix ('emir o comandant dels exèrcits') en època del Califat Fatimita, en un extrem del turó d'al-Mukattam per tal d'assegurar una bona vista sobre el Caire.
Veure Visir і Mesquita d'al-Juyuixí
Mesquita d'Ibn Tulun
La '''mesquita d'Ibn Tulun'''. La font d'ablucions a l'esquerra i el minaret a la dretaLa mesquita d'Ibn Tulun és una de les més interessants del Caire, Egipte.
Veure Visir і Mesquita d'Ibn Tulun
Mesquita de Bodrum
La mesquita vista des del nord-oest al 2007 La mesquita de Bodrum (en turc: Bodrum Camii o Mesih Paşa Camii) és una església ortodoxa transformada en mesquita pels otomans.No confongueu amb Mesih Mehmed Paşa Camii, que és una altra mesquita de finals del.
Veure Visir і Mesquita de Bodrum
Mesquita de Mihrimah
La mesquita de Mihrimah és una mesquita situada a tocar de les muralles al barri d'Edirnekapı, a Fatih, Istanbul (Turquia).
Veure Visir і Mesquita de Mihrimah
Mihaloğlu
Mihaloğlu (de vegades Mikhal Oğlu, antiga grafia Mikhal Oghlu o Mikhal-oghlu) fou una família otomana noble originada en un grec que governava Txirmenkia (en turc Harmankaya, actualment Harmanköy) al peu del mont Olimp, que va agafar el nom de Köse Mikhal Abd Allah i va servir als otomans sota Osman I i Orhan.
Veure Visir і Mihaloğlu
Moisès ibn Ezra
Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqo ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra’) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d.
Veure Visir і Moisès ibn Ezra
Mort al Nil
Mort al Nil (títol original en anglès: Death on the Nile) és una pel·lícula britànica de John Guillermin, del 1978, que posa en escena el detectiu belga Hercule Poirot.
Veure Visir і Mort al Nil
Mossàrabs
Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.
Veure Visir і Mossàrabs
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Visir і Mossul
Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí
Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí fou visir del darrer califa abbàssida Al-Mustàssim, nascut a la vila de Nil, al canal de Nil (Iraq).
Veure Visir і Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí
Muhammad IV ben Ismail
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Ismaïl fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada amb el nom de Muhàmmad IV.
Veure Visir і Muhammad IV ben Ismail
Muhàmmad al-Mustànsir
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Mustànsir ibn Yahya (I), més conegut com a al-Mustànsir o Muhàmmad al-Mustànsir o Abu-Abd-Al·lah al-Mustànsir (1228-1277) fou un emir hàfsida i califa almohade hàfsida, fill i successor d'Abu-Zakariyya Yahya ibn Abd-al-Wàhid el 1249.
Veure Visir і Muhàmmad al-Mustànsir
Muhàmmad an-Nàssir
Muhàmmad an-Nàssir (m. 1213), de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad an-Nàssir li-din-Al·lah ibn Yaqub al-Mansur ibn Abd-al-Mumin, fou el quart califa dels almohades.
Veure Visir і Muhàmmad an-Nàssir
Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Abbad al-Mútamid, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o com a al-Mútamid ibn Abbad fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, fill i successor el 1068/1069 del seu pare Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.
Veure Visir і Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid
Muhàmmad ibn al-Qàssim (visir)
Muhàmmad ibn al-Qàssim (segle X) fou un visir abbàssida, fill d'Abu-l-Hussayn al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah i germà d'al-Hussayn ibn al-Qàssim.
Veure Visir і Muhàmmad ibn al-Qàssim (visir)
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.
Veure Visir і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad III d'Alamut
Alà-ad-Din Muhàmmad ibn Jalal-ad-Din Hàssan o Muhàmmad III d'Alamut (1212 - 1255) fou imam dels ismaïlites d'Alamut del 1221 al 1255.
Veure Visir і Muhàmmad III d'Alamut
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Veure Visir і Murat III
Musa Khan
Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.
Veure Visir і Musa Khan
Mustafà Fadil Paixà
Mustafà Fadil Paixà "Misirli" o “l'Egipci” (El Caire 1830- Istanbul, 2 de desembre de 1875), polític otomà, fill d'Ibrahim Paixà d'Egiptei net de Muhàmmad Alí Paixà.
Veure Visir і Mustafà Fadil Paixà
Mustafà Khaznadar
Mustafà Khaznadar (Kardamila, Quios, 1817 - Tunis, 26 de juliol de 1878) fou un home d'estat tunisià d'origen grec, i visir del 1837 al 1873.
Veure Visir і Mustafà Khaznadar
Naib
El nàïb o naib (en àrab نائب nāʾib, pl. نواب nuwwāb, literalment 'substitut' o 'delegat') fou un càrrec que va existir en diverses administracions islàmiques.
Veure Visir і Naib
Namtar
En la mitologia sumeri-babilònica Namtar o també Namtaru, o Namtara, que significa «destí», era el visir (sukkal) i el missatger de la deessa de l'infern Ereixkigal i del seu espòs Nergal.
Veure Visir і Namtar
Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad
Nidham-ad-Din Abu-l-Maali Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hamid (s. XII) fou un visir gaznèvida, nadiu de Gazni però originari de Xiraz.
Veure Visir і Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan —— fou un emir i visir fatimita que va arribar a exercir el poder a Egipte.
Veure Visir і Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Necròpolis de Gizeh
La Necròpolis de Gizeh es troba a l'altiplà de Gizeh, a la rodalia del Caire, a Egipte.
Veure Visir і Necròpolis de Gizeh
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Veure Visir і Nidham-al-Mulk
Nixandji Ismaïl Paixà
Nixandji Ismail Paixà —en turc modern: Nişancı İsmail Paşa— (vers 1620-1690) fou un gran visir otomà nascut a Ayaş, prop d'Ankara.
Veure Visir і Nixandji Ismaïl Paixà
Nizàmides
Els nidhàmides (en àrab an-Nidhamiyyun) foren una família destacada de visirs i als funcionaris seljúcides iniciada per Nidham-al-Mulk; el nom es dona també als seus clients i partidaris.
Veure Visir і Nizàmides
Nureddin
Nureddin (derivat de Nur al-Din) fou el nom del segon hereu al Kanat de Crimea.
Veure Visir і Nureddin
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Veure Visir і Orhan
Palau Mnebhi
El pati del palau cobert amb una lona El palau Mnebhi és un palau andalusí de finals del a Marràqueix, al Marroc.
Veure Visir і Palau Mnebhi
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Veure Visir і Període assiri mitjà
Pervâne
Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a Tokat, construïda cap a 1270. Muin al-Din Sulayman o en turc Muineddin Süleyman, conegut com a Pervâne (Pervaneh) o Parwâna (Parwana) fou un dels més influents visir del Soldanat de Rum.
Veure Visir і Pervâne
Pialí Baixà
Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.
Veure Visir і Pialí Baixà
Polèmica sobre la llei musulmana entre Ibn Hazm i al-Baxí
La polèmica sobre la llei musulmana entre Ibn Hazm i al-Baxí és el conjunt de debats teològics que es produïren a Mallorca entre aquests dos personatges durant el govern d'Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, cap a l'any 1047.
Veure Visir і Polèmica sobre la llei musulmana entre Ibn Hazm i al-Baxí
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Visir і Primera Croada
Ptahhotep
Representació de Ptahhotep i la seva esposa, la princesa Khamerernebty, de la tomba a Saqqara. Ptahhotep (2400 aC) va ser un visir i filòsof de l'antic Egipte.
Veure Visir і Ptahhotep
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Veure Visir і Qutb-ad-Din Mawdud
Rabib-ad-Dawla
Rabib-ad-Dawla Abu-Mansur ibn Abi-Xujà Muhàmmad ibn al-Hussayn o, més senzillament, Rabib-ad-Dawla fou un visir abbàssida i seljúcida.
Veure Visir і Rabib-ad-Dawla
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Veure Visir і Raixid-ad-Din
Ramir III
Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).
Veure Visir і Ramir III
Ramsès I
Ramsès I fou un faraó egipci fundador de la dinastia XIX.
Veure Visir і Ramsès I
Regne Antic d'Egipte
L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
Veure Visir і Regne Antic d'Egipte
Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paixà
Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paşa (? - 12 o 13 de febrer de 1791) fou gran visir otomà fill d'un agha dels geníssers.
Veure Visir і Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paixà
Ruzzik ibn Talai
Abu-Xujà al-Màlik al-Àdil an-Nàssir Majd-al-Islam Ruzzik ibn Talaï ibn Ruzzik, mes conegut simplement com Ruzzik ibn Talaï, fou un visir fatimita; era musulmà xiïta però d'origen armeni.
Veure Visir і Ruzzik ibn Talai
Sad-ad-Dawla al-Abharí
Sad-ad-Dawla ibn Hiba-Al·lah ibn Muhàssib al-Abharí, més conegut senzillament com Sad-ad-Dawla al-Abharí (Abhar, 1240 - Bagdad, 5 de març de 1291) fou un metge i home d'estat jueu que el 1287 va esdevenir metge privat de l'''il-kan'' Arghun i que després en fou visir des del juny de 1289 fins que fou assassinat el març de 1291.
Veure Visir і Sad-ad-Dawla al-Abharí
Sadabad
Sadabad és una ciutat i nagar panchayat al districte de Mahamaya Nagar a Uttar Pradesh a la riba del Jhirna.
Veure Visir і Sadabad
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Visir і Sagunt
Sahib al-Bab
Sàhib al-Bab fou un títol de la cort del Califat Fatimita d'Egipte que equival a Gran Camarlenc, i exercia un emir de primer rang.
Veure Visir і Sahib al-Bab
Sahipataoğulları
Els Sahipataoğulları.
Veure Visir і Sahipataoğulları
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Visir і Saladí
Samuel ha-Naguid
Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.
Veure Visir і Samuel ha-Naguid
Sanjaq de Smederevo
El sanjaq de Smederevo (en serbi: Smederevski Sandžak o Смедеревски санџак, en turc: Semendire Sancağı), conegut també com a baixanat de Belgrad des de 1521, va ser un sanjaq -una divisió administrativa de l'Imperi Otomà-, que va existir entre el segle XV i principis del.
Veure Visir і Sanjaq de Smederevo
Sant Salvador de Cora
L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.
Veure Visir і Sant Salvador de Cora
Sardar
Sardar (Persa سردار) és un títol d'origen persa, utilitzat pels líders polítics i militars.
Veure Visir і Sardar
Sari Mehmed Paixà
Sari Mehmed Paixà (Istanbul - Kavala, 1717) fou un militar i home d'estat otomà del.
Veure Visir і Sari Mehmed Paixà
Savanur
El Nawab de Savanur i els seus fills vers 1855-1862. Savanur a l'Imperial Gazetteer of India. Savanur fou un estat tributari protegit enclavat al districte de Dharwar, amb una superfície de 181 km².
Veure Visir і Savanur
Sàïd ibn Màkhlad
Sàïd ibn Màkhlad (? - 889) fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Sàïd ibn Màkhlad
Sàdaqa ibn Mansur
Sayf-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Sàdaqa (I) ibn Mansur fou emir mazyàdida d'al-Hilla, a cavall entre el segle i el.
Veure Visir і Sàdaqa ibn Mansur
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Veure Visir і Segona Guerra Balcànica
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Visir і Selim I
Setge de Damasc (1148)
El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada.
Veure Visir і Setge de Damasc (1148)
Setge de Trípoli
El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.
Veure Visir і Setge de Trípoli
Shah Mansur Shirazi
Shah Mansur Shirazi fou un ministre de l'emperador Akbar el Gran, d'origen indi.
Veure Visir і Shah Mansur Shirazi
Sinanüddin Yusuf Paixà
Sinanüddin Yusuf Paixà, Sinan al-Din Yusuf Paixà, o Koca Sinan Paixà (Bursa vers 1440 - Edirne, 1486) fou un savi, poeta i gran visir otomà.
Veure Visir і Sinanüddin Yusuf Paixà
Siwepalar-Huppak
Siwepalar-Huppak o Siwe-Palar-Khuppak va ser rei d'Elam entre els anys 1778 aC i 1745 aC, aproximadament.
Veure Visir і Siwepalar-Huppak
Soghomon Tehlirian
va ser un revolucionari, que va assassinar a Talat Bajá, l'antic Gran Visir de l'Imperi Otomà, a Berlín en 15 de març de 1921.
Veure Visir і Soghomon Tehlirian
Sulayman al-Muriyani
Abu-Ayyub Sulayman ibn Màkhlad al-Muriyaní (?-771) fou secretari del califa al-Mansur.
Veure Visir і Sulayman al-Muriyani
Sulayman ibn al-Hàssan ibn Màkhlad
Sulayman ibn al-Hàssan ibn Màkhlad fou visir abbàssida.
Veure Visir і Sulayman ibn al-Hàssan ibn Màkhlad
Sulayman ibn Wahb
Abu-Ayyub Sulayman ibn Wahb al-Harithí fou un funcionari i visir abbàssida.
Veure Visir і Sulayman ibn Wahb
Sultanat d'Angoche
El sultanat d'Angoche fou un estat musulmà de l'Àfrica Oriental.
Veure Visir і Sultanat d'Angoche
Sultanat de Bidar
Interior del Rangin Mahal al Fort de Bidar, construït per Ali Barid Xah El sultanat de Bidar fou un estat de l'Índia que va existir entre 1492 i 1619.
Veure Visir і Sultanat de Bidar
Sultanat de Delhi
El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.
Veure Visir і Sultanat de Delhi
Taifa d'Albarrasí
La taifa d'as-Sahla o taifa de Xantamariyya aix-Xarq o taifa dels Banu Razín (o o), coneguda historiogràficament com a taifa d'Albarrasí fou un petit regne de taifa establert al voltant de la vila d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia amaziga dels Banu Razín.
Veure Visir і Taifa d'Albarrasí
Taifa de Lisboa
Lemirat d'al-Uixbuna o taifa de Lisboa fou un petit estat de curta durada que es va crear al voltant d'aquesta ciutat, a conseqüència de problemes successoris de l'emirat de Batalyaws (Badajoz).
Veure Visir і Taifa de Lisboa
Talaï ibn Ruzzik
Talaï ibn Ruzzik al-Màlik as-Sàlih al-Ghassaní (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia.
Veure Visir і Talaï ibn Ruzzik
Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín
Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Ziri, més conegut simplement com a Tamim ibn Bulugguín, (1062-1095) fou emir zírida de Màlaqa.
Veure Visir і Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín
Tammam ibn Àlqama
Tammam ibn Àmir ibn Àhmad ibn Ghàlib ibn Tammam ibn Àlqama, més conegut simplement com a Tammam ibn Àlqama (803-896) fou un polític andalusí, besnet d'Abu-Ghàlib Tammam ibn Àlqama.
Veure Visir і Tammam ibn Àlqama
Tatar Khan
Tatar Khan fou sultà de Gujarat i wazir del sultanat de Delhi.
Veure Visir і Tatar Khan
Torre de Cerrillos
La torre de Cerrillos és una torre de guaita situada entre els municipis d'El Ejido i Roquetas de Mar, dins del Paratge Natural de Punta Entinas-Sabinar.
Veure Visir і Torre de Cerrillos
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Veure Visir і Tugíbides
Tuthmosis III
Tuthmosis III fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.
Veure Visir і Tuthmosis III
Ubayd-Al·lah ibn Sulayman
Ubayd-Al·lah ibn Sulayman fou un visir abbàssida, fill d'Abu-Ayyub Sulayman ibn Wahb.
Veure Visir і Ubayd-Al·lah ibn Sulayman
Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan
Abu-l-Hàssan Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan —— fou un visir abbàssida.
Veure Visir і Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan
Ussama ibn Múnqidh
Ussama ibn Múrxid ibn Alí, també conegut com a Ussama ibn Múnqidh (1095-1188) fou un poeta i príncep munqídhida de Xaizar, fill de Múrxid ibn Alí que va renunciar al poder en 1098.
Veure Visir і Ussama ibn Múnqidh
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Veure Visir і Uzun Hasan
Vall dels Reis
La Vall dels Reis (en àrab وادي الملوك, Wādī al-Mulūk, i anteriorment també Biban al-Mulūk) és una vall molt coneguda d'Egipte on es van construir, durant uns cinc segles (des del s. XVI al s. XI aC), multitud de tombes de l'Imperi Nou, sobre la riba occidental del Nil a l'altura de Tebes (avui la ciutat moderna de Luxor).
Veure Visir і Vall dels Reis
Vixnu Sharma
Una pàgina del ''Calila i Dimna'' (Herat, 1429), traducció persa del ''Panchatantra'' derivada de la versió en àrab. Representa el xacal visir Dimna tractant de manipular al rei lleó perquè declare una guerra Vixnu Sharma (entre el s.
Veure Visir і Vixnu Sharma
Xabaixiyya
Els Xabaixiyya foren una secta extremista càrmata de Bàssora i Bahrain.
Veure Visir і Xabaixiyya
Xaraf al-Din Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Said ibn al-Baladi
Xàraf-ad-Din Abu-Jàfar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Saïd ibn al-Baladí, més conegut simplement com a Ibn al-Baladí, fou visir del califa abbàssida al-Mústanjid.
Veure Visir і Xaraf al-Din Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Said ibn al-Baladi
Yabghu
Yabghu fou un títol turc equivalent a príncep o gran cap, que van portar els sobirans de les hordes dels turcs occidentals supeditats per un temps als kagan o gran kan dels turcs i de les hordes dels turcs orientals.
Veure Visir і Yabghu
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Veure Visir і Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Khàlid
Yahya ibn Khàlid al-Barmakí (mort 803) fou visir del califa abbàssida Harun ar-Raixid.
Veure Visir і Yahya ibn Khàlid
Yanis
Al-Amir Abu-l-Fat·h Nàssir-al-Juyuix (o Amir al-Juyuix) Sayf-al-Islam Xàraf-al-Islam Yanis ar-Rumí al-Armaní al-Hafidhí, més conegut simplement com a Yanis, fou un visir fatimita, el quart dels sis visirs musulmans armenis del Califat Fatimita (període 1074-1163).
Veure Visir і Yanis
Yegen Osman Paixà
Yegen Osman Paixà fou un cap dels levends, visir, serasker (comandant en cap) dels otomans a Hongria.
Veure Visir і Yegen Osman Paixà
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Visir і 1025
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Visir і 7 de setembre
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Visir і 942
També conegut com Itimad al-Dawla, Visirs, Wazir.
, Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula, Abu-Sàlama al-Khal·lal, Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, Abu-Ubayd-Al·lah Muàwiya ibn Ubayd-Al·lah ibn Yassar al-Aixarí, Agra, Ahmad Paixà Khain, Ahmad Xah I, Al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí, Al-Abiwardi, Al-Azraq, Al-Àdil ibn as-Salar, Al-Àdil Kitbughà, Al-Àndalus, Al-Bataïhí, Al-Fadl ibn ar-Rabí, Al-Fadl ibn Marwan, Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Fayd ibn Abi-Sàlih, Al-Hàssan ibn Màkhlad ibn al-Jarrah, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Mústadi (abbàssida), Al-Mútazz (abbàssida), Al-Mudhàffar Sulayman, Al-Qadi al-Fàdil, Ala al-Din Ali Beg, Ala al-Din Imad Xa, Aladí (personatge), Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, Alí ibn Makula, Alí ibn Màzyad, Alep, Alfersa, Ali ibn Il-Arslan, Ali ibn Tirad al-Zaynabi, Alimentació a l'antic Egipte, Amenemhet I, Amid-al-Mulk al-Kundurí, Amr ibn Masada, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay, An-Nàtiq bi-l-Haqq, Antic Egipte, Anushirwan ibn Khalid, Aqüeducte de Cartago, Ar-Rabí ibn Yunus, Ar-Radi, Art persa, Avicebró, Awn-ad-Din ibn Hubayra, Öküz Kara Mehmed Paixà, Çandarli (II) Ibrahim Paixà, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk, Àhmad aix-Xarif as-Sanussí, Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal, Àhmad ibn al-Khassib al-Jarjaraí, Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, Àhmad Xah Durrani, Badis ibn Habús, Badr al-Jamalí, Bagoes (visir), Baha-ad-Din Qaràqux, Bahà'u'llàh, Bahram (visir), Bandera d'Andalusia, Banu Dhakwan, Banu Fasandjus, Barghash bin Said, Barkyaruq, Barmàquides, Batalla d'Ascaló, Batalla de Konya, Batalla de Petrovaradin, Batalla de Senta, Bayhak, Benigànim, Beremund II, Biblioteca d'Alexandria, Bilohirsk, Burdurlu Derviş Mehmed Paixà, Burhan al-Din, Buyuruldu, Cal·ligrafia, Cal·ligrafia àrab, Califat Fatimita, Cartes de joc, Cauterització, Columna de les serps, Conquesta fatimita d'Egipte, Costums de l'antic Egipte, Damad Hasan Paixà, Damat Melek Mehmed Paixà, Dawla, Dayr Qunnà, Dîvane Küsrev Paixà, Delsad Khatun, Derwix Paixà, Dinastia aiúbida, Dinastia Arabxàhida, Dinastia dels Sayyids, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Dinastia XIX d'Egipte, Dirgham, Diwan (càrrec), Diwan-i Humayun, Djati, Djedkare, El Caire, Emirat de Qúrtuba, Escriba de l'antic Egipte, Eyalat de Bòsnia, Eyalat de Temeşvar, Fakhr-ad-Din Màjid, Fakhr-al-Mulk, Farrukhabad, Firuz Jang, Gabriel II, Güzeldje Kasim Paixà, Gedik Ahmad Paixà, Generalife, Ghiyath Beg Itimad al-Dawla, Gran Visir, Guerra anglo-persa, Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra de Càndia, Guerra turco-armènia, Habús ibn Maksan, Hadim Süleyman Paixà, Hafiz Rahmat Khan, Hanokh ben Moshe, Harun ar-Raixid, Hasan Fehmi Paixà, Hasan ibn Rustam, Hassanak, Hàjib, Híbat-Al·lah ibn Muhàmmad, Hemiunu, Hersekli Ahmed Paixà, Hetepheres A, Hibat-Al·lah ibn Makula, Hintata, Història d'Egipte, Història d'Isfahan, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història del Marroc, Història dels escacs, Horda d'Or, Ibn Abdús, Ibn al-Furat (família), Ibn al-Jarrah, Ibn al-Lihyaní, Ibn al-Múslima, Ibn al-Qattà, Ibn ar-Rumí, Ibn at-Tiqtaqà, Ibn az-Zayyat, Ibn Hayyan, Ibn Hazm, Ibn Hinzaba, Ibn Idris I, Ibn Idris II, Ibn Kil·lis, Ibn Masal, Ibn Muqla, Ibn Tufayl, Ibn Xuhayd, Ibn Zàmrak, Ibrahim (soldà otomà), Ibrahim al-Muàyyad, Ibrahim ibn Dhakwan, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Invasions croades d'Egipte, Ismaïl ibn Bulbul, Iznogud, Jàbir ibn Hayyan, Jàfar ibn Yahya, Kagemni, Kalenderoğlu Mehmed, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Kara Ibrahim Paixà, Kenan Paixà, Ketkhuda, Khalid ben Yazid ben Useid al-Sulamí, Khan-i Djahan Maqbul, Khatir-al-Mulk Abu-Mansur Muhàmmad ibn Hussayn al-Maybudí, Khàlid ibn Bàrmak, Kosh-Begi, Les mil i una nits, Literatura àzeri, Literatura hispanohebrea, Literatura persa, Lletania de Ra, Llista de càrrecs funcionarials de l'Antic Egipte, Madrassa, Mahmud Xah I Tughluk, Majd al-Mulk, Malik Ambar, Mehmed Agha Silahdar Findiklili, Mehmed II Celebi, Mehmet IV, Mentouhotep (reina), Mesquita d'al-Juyuixí, Mesquita d'Ibn Tulun, Mesquita de Bodrum, Mesquita de Mihrimah, Mihaloğlu, Moisès ibn Ezra, Mort al Nil, Mossàrabs, Mossul, Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí, Muhammad IV ben Ismail, Muhàmmad al-Mustànsir, Muhàmmad an-Nàssir, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Muhàmmad ibn al-Qàssim (visir), Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Muhàmmad III d'Alamut, Murat III, Musa Khan, Mustafà Fadil Paixà, Mustafà Khaznadar, Naib, Namtar, Nasr-Al·lah ibn Muhàmmad, Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan, Necròpolis de Gizeh, Nidham-al-Mulk, Nixandji Ismaïl Paixà, Nizàmides, Nureddin, Orhan, Palau Mnebhi, Període assiri mitjà, Pervâne, Pialí Baixà, Polèmica sobre la llei musulmana entre Ibn Hazm i al-Baxí, Primera Croada, Ptahhotep, Qutb-ad-Din Mawdud, Rabib-ad-Dawla, Raixid-ad-Din, Ramir III, Ramsès I, Regne Antic d'Egipte, Rusçuklu Çelebizade Şerif Hasan Paixà, Ruzzik ibn Talai, Sad-ad-Dawla al-Abharí, Sadabad, Sagunt, Sahib al-Bab, Sahipataoğulları, Saladí, Samuel ha-Naguid, Sanjaq de Smederevo, Sant Salvador de Cora, Sardar, Sari Mehmed Paixà, Savanur, Sàïd ibn Màkhlad, Sàdaqa ibn Mansur, Segona Guerra Balcànica, Selim I, Setge de Damasc (1148), Setge de Trípoli, Shah Mansur Shirazi, Sinanüddin Yusuf Paixà, Siwepalar-Huppak, Soghomon Tehlirian, Sulayman al-Muriyani, Sulayman ibn al-Hàssan ibn Màkhlad, Sulayman ibn Wahb, Sultanat d'Angoche, Sultanat de Bidar, Sultanat de Delhi, Taifa d'Albarrasí, Taifa de Lisboa, Talaï ibn Ruzzik, Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín, Tammam ibn Àlqama, Tatar Khan, Torre de Cerrillos, Tugíbides, Tuthmosis III, Ubayd-Al·lah ibn Sulayman, Ubayd-Al·lah ibn Yahya ibn Khàqan, Ussama ibn Múnqidh, Uzun Hasan, Vall dels Reis, Vixnu Sharma, Xabaixiyya, Xaraf al-Din Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Said ibn al-Baladi, Yabghu, Yahya al-Qàdir, Yahya ibn Khàlid, Yanis, Yegen Osman Paixà, 1025, 7 de setembre, 942.