Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Art cistercenc, Atles Català, Balsareny, Bar, Batalla de reines, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat Metge, Berta d'Aragó, Bonanada, Cancelleria Reial, Carme Parreño i Gibert, Castell de Sant Martí Sarroca, Català clàssic, Catedral de Barcelona, Centenar de la Ploma, Compromís de Casp, Concòrdia d'Alcanyís, Constança de Perellós, Corona d'Aragó, Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València-Morvedre, Cortsaví, Diccionari Biogràfic de Dones, Ducat de Bar, Escoles històriques de Barcelona, Església de Sant Genís dels Agudells, Francesc d'Aranda, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gilabert de Pròixida i de Centelles, Guillem (Abat de Sant Quirze, 1390-1400), Guillem de Copons, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Hug d'Anglesola, Joan el Caçador, Jordi de Déu, Literatura catalana, Llista de dones al Heritage Floor, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de reis de València, Lluís II de Provença, Lluís III de Provença, Lo somni, M. Carroça de Vilaragut, Maria d'Anjou i d'Aragó, Maria de Castella, Maria de Luna, Maria de Valois i de Luxemburg, ..., Marquès de la Romana, Martí l'Humà, Montesquiu d'Albera, Nidoleres, Novelda, Pere d'Artés, Pere de Sagarriga i de Pau, Príncep de Girona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renat II de Lorena, Robert I de Bar, Roques del Corpus Christi de València, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Scarpone, Senyera reial, Sibil·la de Fortià, Talaia de Calafell, Torre Bellesguard, Vescomtat de Perellós, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Violant de Perellós, 1431, 3 de juliol. Ampliar l'índex (23 més) »
Art cistercenc
L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.
Nou!!: Violant de Bar і Art cistercenc · Veure més »
Atles Català
LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).
Nou!!: Violant de Bar і Atles Català · Veure més »
Balsareny
Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.
Nou!!: Violant de Bar і Balsareny · Veure més »
Bar
* Bar (unitat), tipus d'unitat de pressió.
Nou!!: Violant de Bar і Bar · Veure més »
Batalla de reines
Batalla de reynas (Batalla de reines, en català normatiu) és un drama històric en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, i estrenat al teatre Romea de Barcelona la nit del 25 de gener de 1887.
Nou!!: Violant de Bar і Batalla de reines · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Violant de Bar і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Nou!!: Violant de Bar і Bernat Metge · Veure més »
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Nou!!: Violant de Bar і Berta d'Aragó · Veure més »
Bonanada
Bonanada (Naixement s.XIV - Defunció s.XIV) vinculada a València, fou una llevadora jueva de prestigi entre la noblesa de l'edat mitjana.
Nou!!: Violant de Bar і Bonanada · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Violant de Bar і Cancelleria Reial · Veure més »
Carme Parreño i Gibert
Carme Parreño i Gibert (Saragossa, 1856 - Barcelona, 15 de gener de 1924) va ser una primera actriu catalana.
Nou!!: Violant de Bar і Carme Parreño i Gibert · Veure més »
Castell de Sant Martí Sarroca
El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.
Nou!!: Violant de Bar і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Violant de Bar і Català clàssic · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Violant de Bar і Catedral de Barcelona · Veure més »
Centenar de la Ploma
retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.
Nou!!: Violant de Bar і Centenar de la Ploma · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Violant de Bar і Compromís de Casp · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Violant de Bar і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Constança de Perellós
Constança de Perellós fou una noble catalana que va viure en els temps de Joan el Caçador.
Nou!!: Violant de Bar і Constança de Perellós · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Violant de Bar і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Nou!!: Violant de Bar і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »
Corts de Traiguera-Sant Mateu
Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.
Nou!!: Violant de Bar і Corts de Traiguera-Sant Mateu · Veure més »
Corts de València (1417-1418)
Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.
Nou!!: Violant de Bar і Corts de València (1417-1418) · Veure més »
Corts de València (1419)
Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.
Nou!!: Violant de Bar і Corts de València (1419) · Veure més »
Corts de València-Morvedre
Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.
Nou!!: Violant de Bar і Corts de València-Morvedre · Veure més »
Cortsaví
Cortsaví (la forma oficial francesa és Corsavy) és un poble del Vallespir (Catalunya del Nord) situat al vessant meridional del massís del Canigó, a la comarca natural de l'Alt Vallespir.
Nou!!: Violant de Bar і Cortsaví · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Violant de Bar і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Violant de Bar і Ducat de Bar · Veure més »
Escoles històriques de Barcelona
Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.
Nou!!: Violant de Bar і Escoles històriques de Barcelona · Veure més »
Església de Sant Genís dels Agudells
Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.
Nou!!: Violant de Bar і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Nou!!: Violant de Bar і Francesc d'Aranda · Veure més »
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Nou!!: Violant de Bar і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Nou!!: Violant de Bar і Gilabert de Pròixida i de Centelles · Veure més »
Guillem (Abat de Sant Quirze, 1390-1400)
Guillem Agraz fou abat de Sant Quirze de Colera almenys entre 1390 i 1400.
Nou!!: Violant de Bar і Guillem (Abat de Sant Quirze, 1390-1400) · Veure més »
Guillem de Copons
Guillem de Copons (–) fou un escriptor i diplomàtic possiblement valencià, que feu algunes traduccions d'obres importants en l'antiguitat clàssica i en l'edat mitjana europea al català.
Nou!!: Violant de Bar і Guillem de Copons · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Violant de Bar і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Hug d'Anglesola
Hug d'Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d'Anglesola).
Nou!!: Violant de Bar і Hug d'Anglesola · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Violant de Bar і Joan el Caçador · Veure més »
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Nou!!: Violant de Bar і Jordi de Déu · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Violant de Bar і Literatura catalana · Veure més »
Llista de dones al Heritage Floor
La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.
Nou!!: Violant de Bar і Llista de dones al Heritage Floor · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Violant de Bar і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Violant de Bar і Llista de reis de València · Veure més »
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Nou!!: Violant de Bar і Lluís II de Provença · Veure més »
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Nou!!: Violant de Bar і Lluís III de Provença · Veure més »
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Nou!!: Violant de Bar і Lo somni · Veure més »
M. Carroça de Vilaragut
M.
Nou!!: Violant de Bar і M. Carroça de Vilaragut · Veure més »
Maria d'Anjou i d'Aragó
, infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461).
Nou!!: Violant de Bar і Maria d'Anjou i d'Aragó · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Violant de Bar і Maria de Castella · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Violant de Bar і Maria de Luna · Veure més »
Maria de Valois i de Luxemburg
Maria de França i Luxemburg (1344-1404) fou una princesa de França, filla del rei de la dinastia Valois, Joan II dit el Bo.
Nou!!: Violant de Bar і Maria de Valois i de Luxemburg · Veure més »
Marquès de la Romana
Marquès de la Romana és un títol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maça de Liçana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mèrits en la Guerra de Successió a favor de la causa del duc d'Anjou.
Nou!!: Violant de Bar і Marquès de la Romana · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Violant de Bar і Martí l'Humà · Veure més »
Montesquiu d'Albera
Montesquiu d'Albera, que segons Joan Becat hauria de ser simplement Montesquiu (en francès Montesquieu-des-Albères i antigament Vilanova del Mont) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.207 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Violant de Bar і Montesquiu d'Albera · Veure més »
Nidoleres
Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Violant de Bar і Nidoleres · Veure més »
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Nou!!: Violant de Bar і Novelda · Veure més »
Pere d'Artés
va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València.
Nou!!: Violant de Bar і Pere d'Artés · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: Violant de Bar і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Violant de Bar і Príncep de Girona · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Violant de Bar і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Nou!!: Violant de Bar і Renat II de Lorena · Veure més »
Robert I de Bar
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.
Nou!!: Violant de Bar і Robert I de Bar · Veure més »
Roques del Corpus Christi de València
Quatre roques a les Alberedetes (2022) Les roques del Corpus son uns escenaris mòbils o plataformes transportables que sostenen els entremesos de la processó del Corpus: elements decoratius, tramoies o figures i actors que representen escenes bíbliques, al·legòriques o vides de sants.
Nou!!: Violant de Bar і Roques del Corpus Christi de València · Veure més »
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
Nou!!: Violant de Bar і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron · Veure més »
Scarpone
La casa de Scarpone descendia de Richwin, comte de Scarpone (Scarpone era una ciutat important i seu d'un comtat del qual no queda res i que no estava lluny de Dieulouard).
Nou!!: Violant de Bar і Scarpone · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Violant de Bar і Senyera reial · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Violant de Bar і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Talaia de Calafell
La Talaia de Calafell o la torre de la Talaia és una obra del municipi de Calafell (Baix Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Violant de Bar і Talaia de Calafell · Veure més »
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Nou!!: Violant de Bar і Torre Bellesguard · Veure més »
Vescomtat de Perellós
El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.
Nou!!: Violant de Bar і Vescomtat de Perellós · Veure més »
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Nou!!: Violant de Bar і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »
Violant de Perellós
Violant de Perellós, o de Perellors (? - Vallbona de les Monges, 24 d’agost de 1422), fou una monja cistercenca, abadessa de Santa Maria de Vallbona.
Nou!!: Violant de Bar і Violant de Perellós · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Violant de Bar і 1431 · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Violant de Bar і 3 de juliol · Veure més »
