Taula de continguts
17 les relacions: Catharine Macaulay, Declaració de Seneca Falls, Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, Dones a la Il·lustració, Elizabeth Barrett Browning, Història del feminisme, Inés Joyes y Blake, Isabel Burdiel, Jane Austen, Literatura feminista, Mary Shelley, Mary Wollstonecraft, Memòries de l'autora d'una Vindicació dels drets de les dones, Nísia Floresta, Relats originals de la vida real, The 100 Most Influential Books Ever Written, 1792.
Catharine Macaulay
Catharine Macaulay (Olantigh, Kent, 23 de març de 1731 - Binfield, Berkshire, 22 de juny de 1791), també coneguda com Catharine Graham i Catharine Sawbridge, va ser una historiadora anglesa.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Catharine Macaulay
Declaració de Seneca Falls
Capitoli. Monument a Lucretia Mott, Elizabeth Cady Stanton i Susan B. Anthony La Declaració de Seneca Falls, també coneguda com la Declaració de Sentiments i Resolucions de Seneca Falls, és el document resultant de la convenció celebrada el 19 i 20 de juliol de 1848 signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes, liderades per Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Declaració de Seneca Falls
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
Dones a la Il·lustració
Gabriel Lemonnier La condició de la dona durant la Il·lustració a Europa està, d'una banda, marcada pel fet que la majoria de persones del consideraven que una vida dedicada a qualsevol tipus d'erudició estava en contradicció amb les tasques domèstiques que les dones havien de realitzar.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Dones a la Il·lustració
Elizabeth Barrett Browning
Elizabeth Barret Browning (6 de març de 1806, Durham (Anglaterra) - 29 de juny de 1861, Florència) fou una destacada poeta en anglès, de l'era victoriana.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Elizabeth Barrett Browning
Història del feminisme
La història del feminisme inclou el conjunt de moviments i teories del feminisme al llarg del temps.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Història del feminisme
Inés Joyes y Blake
Inés Joyes i Blake (Madrid, 27 de desembre de 1731 – Vélez-Màlaga, 1808) va ser una traductora i escriptora espanyola de la Il·lustració.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Inés Joyes y Blake
Isabel Burdiel
Isabel Maura Burdiel Bueno coneguda com a Isabel Burdiel (Badajoz, 1958) és una historiadora espanyola, catedràtica de la Universitat de València.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Isabel Burdiel
Jane Austen
Jane Austen (Steventon, Hampshire, 16 de desembre de 1775 – Winchester, Hampshire 18 de juliol de 1817) va ser una novel·lista anglesa.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Jane Austen
Literatura feminista
La literatura feminista és aquella literatura de ficció o no-ficció que té els objectius feministes de definir, establir i defensar la igualtat de drets civils, polítics, econòmics i socials per a les dones.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Literatura feminista
Mary Shelley
Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851), nascuda Mary Godwin, fou una escriptora anglesa sobretot coneguda per haver escrit Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), una de les obres més representatives del romanticisme, que es considera un primerenc exemple de ciència-ficció.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Mary Shelley
Mary Wollstonecraft
fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, assaigs i literatura infantil.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Mary Wollstonecraft
Memòries de l'autora d'una Vindicació dels drets de les dones
Memoirs of the Author of A Vindication of the Rights of Woman (Memòries de l'autora d'Una vindicació dels drets de la dona) és una obra de l'escriptor i filòsof britànic William Godwin, editada al 1798.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Memòries de l'autora d'una Vindicació dels drets de les dones
Nísia Floresta
Dionísia Gonçalves Pinto, més coneguda pel pseudònim de Nísia Floresta Brasileira Augusta (Papari, actual Nísia Floresta, estat de Rio Grande do Norte, 12 d'octubre de 1810-Rouen, França, 24 d'abril de 1885), fou una educadora i escriptora brasilera.
Veure Vindicació dels drets de la dona і Nísia Floresta
Relats originals de la vida real
Relats originals de la vida real (en anglés: Original Stories from Real Life with Conversations calculated to Regulate the Affections, and Form the Mind to Truth and Goodness) és l'única obra de literatura infantil de Mary Wollstonecraft (1759-1797).
Veure Vindicació dels drets de la dona і Relats originals de la vida real
The 100 Most Influential Books Ever Written
The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.
Veure Vindicació dels drets de la dona і The 100 Most Influential Books Ever Written
1792
;Països catalans.