Taula de continguts
230 les relacions: Acaia (província romana), Acres (Sicília), Adamàndios Koraís, Admet de l'Epir, Aigües Sèxties, Alexandre Heli, Alexandria Proftàsia, Alexarc (historiador), Ambaixada romana (Mutina, 43 aC), Ambaixada romana (Pirros, 279 aC), Amintes de Galàcia, Antígon (escriptor), Antímac de Teos, Antístia (esposa de Pompeu), Antisti Vet, Antonio Ranz Romanillos, Apama (filla d'Artabazos), Apel·les (guardià), Argiràspides, Ariobàrzanes de Frígia, Aristrat de Sició, Artavasdes I de Mèdia Atropatene, Artavasdes III, Assassinat de Juli Cèsar, Atília (esposa de Cató), Aulus Gabini (militar 81 aC), Aulus Hirci, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Òbol, Bardil·lis, Bardil·lis II, Batalla d'Aigües Sèxties, Batalla d'Heraclea, Batalla d'Ipsos, Batalla de Bibracte, Batalla de Burdigala, Batalla de Cinoscèfales (364 aC), Batalla de l'Arar, Batalla de l'Eurimedont, Batalla de Tànagra (457 aC), Batalla de Zela (47 aC), Biblioteca de Pèrgam, Biblioteca Literària, Biografia, Bircenna, Boiorix (rei cimbre), Calpúrnia (esposa de Cèsar), Calpus, Camília, Caprotinia, ... Ampliar l'índex (180 més) »
Acaia (província romana)
'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.
Veure Vides paral·leles і Acaia (província romana)
Acres (Sicília)
Acres (en Acras, en Ἄκραι o Ἄκρα) Era una ciutat de Sicília situada al cim d'un turó, a la banda oest de Siracusa, de la que la separaven 24 estadis segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.
Veure Vides paral·leles і Acres (Sicília)
Adamàndios Koraís
Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia.
Veure Vides paral·leles і Adamàndios Koraís
Admet de l'Epir
Admet (Admetus) fou rei dels molossos, poble de la regió de l'Epir, en temps de l'atenès Temístocles, el qual, com a cap suprem d'Atenes, era enemic seu.
Veure Vides paral·leles і Admet de l'Epir
Aigües Sèxties
Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).
Veure Vides paral·leles і Aigües Sèxties
Alexandre Heli
Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.
Veure Vides paral·leles і Alexandre Heli
Alexandria Proftàsia
Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.
Veure Vides paral·leles і Alexandria Proftàsia
Alexarc (historiador)
Alexarc (llatí Alexarchus, grec) fou un historiador grec que va escriure un treball sobre la història d'Itàlia.
Veure Vides paral·leles і Alexarc (historiador)
Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)
El Senat romà va enviar una ambaixada a Mutina l'any 43 aC.
Veure Vides paral·leles і Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)
Ambaixada romana (Pirros, 279 aC)
El Senat romà va enviar una ambaixada a l'Epir l'any 279 aC.
Veure Vides paral·leles і Ambaixada romana (Pirros, 279 aC)
Amintes de Galàcia
Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.
Veure Vides paral·leles і Amintes de Galàcia
Antígon (escriptor)
Antígon（en llatí Antigonus, en grec antic Ἀντίγονος) fou un escriptor grec que va escriure sobre la història d'Itàlia. S'ha suposat que l'Antígon mencionat per Plutarc (Vides paral·leles: Ròmul, 17) és el mateix que l'historiador, però el personatge citat allí és un rei Antígon i no l'historiador.
Veure Vides paral·leles і Antígon (escriptor)
Antímac de Teos
Antímac de Teos (en llatí Antimachus, en grec antic Ἀντίμαχος) fou un poeta èpic grec, nascut a Teos.
Veure Vides paral·leles і Antímac de Teos
Antístia (esposa de Pompeu)
Antístia (Antistia) va ser una dama romana filla de Publi Antisti i de Calpúrnia.
Veure Vides paral·leles і Antístia (esposa de Pompeu)
Antisti Vet
Els Antisti Vet (en Antistius Vetus) foren una branca de la gens Antístia que portà el cognomen de Vet, que significa 'vell', 'antic'.
Veure Vides paral·leles і Antisti Vet
Antonio Ranz Romanillos
Antonio Ranz Romanillos (Barcones, província de Sòria, 13 de juny de 1759 - Madrid, 30 de desembre de 1830) fou un hel·lenista, jurista i humanista espanyol.
Veure Vides paral·leles і Antonio Ranz Romanillos
Apama (filla d'Artabazos)
Apama segons Plutarc, o més pròpiament Artacama, derivat del persa Arta kama (Desig d'Arta), va ser una filla del sàtrapa Artabazos II de la Frígia Hel·lespòntica.
Veure Vides paral·leles і Apama (filla d'Artabazos)
Apel·les (guardià)
Apel·les (en llatí Apelles, en grec antic Άπελλής) mort a Corint l'any 218 aC, fou un polític macedoni.
Veure Vides paral·leles і Apel·les (guardià)
Argiràspides
Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.
Veure Vides paral·leles і Argiràspides
Ariobàrzanes de Frígia
Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.
Veure Vides paral·leles і Ariobàrzanes de Frígia
Aristrat de Sició
Aristrat (en llatí Aristratus, en grec antic Άρίστρατος) va ser va ser un tirà de l'antiga polis grega de Sició que va florir en els anys en què Filip II de Macedònia va establir la seva hegemonia sobre Grècia, probablement entre el 346 aC i el 337 aC.
Veure Vides paral·leles і Aristrat de Sició
Artavasdes I de Mèdia Atropatene
Artavasdes I (que segurament va néixer l'any 59 aC i va morir l'any 20 aC) va ser rei de la Mèdia Atropatene circa el 36 aC i fins potser el 20 aC.
Veure Vides paral·leles і Artavasdes I de Mèdia Atropatene
Artavasdes III
Artavasdes III va ser rei d'Armènia des de potser el 55 aC fins al 31 aC aproximadament.
Veure Vides paral·leles і Artavasdes III
Assassinat de Juli Cèsar
Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).
Veure Vides paral·leles і Assassinat de Juli Cèsar
Atília (esposa de Cató)
Atília (Atilia o Attilia), filla d'Atili Serrà, va ser la primera dona de Cató d'Útica, amb qui es va casar l'any 73 aC.
Veure Vides paral·leles і Atília (esposa de Cató)
Aulus Gabini (militar 81 aC)
Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un militar romà que va actuar durant el.
Veure Vides paral·leles і Aulus Gabini (militar 81 aC)
Aulus Hirci
Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.
Veure Vides paral·leles і Aulus Hirci
Aurèlia (mare de Juli Cèsar)
Aurèlia Cota (en Aurelia Cotta) va ser la dona de Gai Juli Cèsar i la mare de Juli Cèsar i dues filles més.
Veure Vides paral·leles і Aurèlia (mare de Juli Cèsar)
Òbol
Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.
Veure Vides paral·leles і Òbol
Bardil·lis
Bardil·lis (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un cap o rei il·liri inicialment cap d'una colla de bandits que repartia equitativament el botí entre els seus homes, i que va acabar assolint el poder a gran part d'Il·líria.
Veure Vides paral·leles і Bardil·lis
Bardil·lis II
Bardil·lis II (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un rei d'Il·líria possiblement fill de Clit i nét de Bardil·lis.
Veure Vides paral·leles і Bardil·lis II
Batalla d'Aigües Sèxties
La batalla d'Aigües Sèxties va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Màrius i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats, els ambrons.
Veure Vides paral·leles і Batalla d'Aigües Sèxties
Batalla d'Heraclea
La Batalla de Heraclea va tenir lloc al 280 aC entre els romans sota el comandament del cònsol Publi Valeri Leví i les forces combinades de grecs de l'Epir, Tàrent, Túrios, Metapont, i Heraclea sota el comandament del rei Pirros de l'Epir.
Veure Vides paral·leles і Batalla d'Heraclea
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Veure Vides paral·leles і Batalla d'Ipsos
Batalla de Bibracte
La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Vides paral·leles і Batalla de Bibracte
Batalla de Burdigala
La Batalla de Burdigala va ser un dels enfrontaments entre la República Romana i els invasors bàrbars durant la guerra címbria, l'any 107 aC.
Veure Vides paral·leles і Batalla de Burdigala
Batalla de Cinoscèfales (364 aC)
La Batalla de Cinoscèfales que es va desenvolupar en un lloc anomenat Cinoscèfales (en grec antic Κυνὸς κεφαλαί "Kynós Kephalai", literalment 'caps de gos') va ser una batalla ocorreguda l'any 364 aC entre les forces de Tebes manades per l'estrateg Pelòpides i l'exèrcit de Tessàlia dirigit per Alexandre de Feres.
Veure Vides paral·leles і Batalla de Cinoscèfales (364 aC)
Batalla de l'Arar
La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Vides paral·leles і Batalla de l'Arar
Batalla de l'Eurimedont
La batalla de l'Eurimedont va ser una doble batalla, que va tenir lloc tant a l'aigua com en terra, entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats, i l'Imperi Persa de Xerxes I. Va tenir lloc l'any 469 o 466 aC,La data se situa entorn del 467 aC.
Veure Vides paral·leles і Batalla de l'Eurimedont
Batalla de Tànagra (457 aC)
La batalla de Tànagra va ser un enfrontament important entre Atenes i Esparta al principi de la Primera Guerra del Peloponnès (457 aC- 445 aC).
Veure Vides paral·leles і Batalla de Tànagra (457 aC)
Batalla de Zela (47 aC)
La Batalla de Zela, lluitada el 2 d'agost de l'any 47 aC formà part de la Segona guerra civil romana.
Veure Vides paral·leles і Batalla de Zela (47 aC)
Biblioteca de Pèrgam
Pujol de l'antiga Pèrgam sobre el que es va construir la biblioteca (1991) Mapa del temple d'Atenea (1885) a les quatre habitacions per sobre de la Stoa al nord hi havia la biblioteca La Biblioteca de Pèrgam va ser una de les més grans biblioteques de l'Antiguitat la segona en importància després de la d'Alexandria.
Veure Vides paral·leles і Biblioteca de Pèrgam
Biblioteca Literària
Portada del volum primer de ''l'Odissea'', d'Homer, trad. de Carles Riba, publicat a la '''Biblioteca Literària''' La Biblioteca Literària és una col·lecció de llibres publicats per l'Editorial Catalana entre el 1918 i el 1924, que comprèn traduccions al català d'obres clàssiques i de narrativa estrangera de l'època.
Veure Vides paral·leles і Biblioteca Literària
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Veure Vides paral·leles і Biografia
Bircenna
Bircenna (grec antic: Βιρκέννα, Birkenna) fou una princesa il·líria, filla del rei Bardil·lis II.
Veure Vides paral·leles і Bircenna
Boiorix (rei cimbre)
Boiorix era un rei de la tribu cimbres durant la Guerra címbria.
Veure Vides paral·leles і Boiorix (rei cimbre)
Calpúrnia (esposa de Cèsar)
Calpúrnia (en llatí Calpurnia) era filla de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol l'any 58 aC i la darrera esposa de Juli Cèsar, amb qui es va casar l'any 59 aC.
Veure Vides paral·leles і Calpúrnia (esposa de Cèsar)
Calpus
Calpus (en llatí Calpus) va ser, segons algunes tradicions, el tercer dels quatre fills de Numa Pompili, el segon rei de Roma, successor de Ròmul.
Veure Vides paral·leles і Calpus
Camília
La tribu Camília (en llatí Camilia) va ser una de les 35 tribus romanes que tenien dret de vot.
Veure Vides paral·leles і Camília
Caprotinia
Les Caprotinia o Nonae Caprotinae eren unes festes de l'antiga Roma dedicades a Juno Caprotina que es celebraven el dia 7 de juliol a favor de les esclaves.
Veure Vides paral·leles і Caprotinia
Caulònia (antiga ciutat)
Ciutats de la Magna Grècia, amb la ubicació de Caulònia, que pertanyien a la zona de dialecte aqueu Mosaic del drac Temple de Caulònia Ruïna de casa grega Mapa del lloc de Caulònia Caulònia fou una colònia de la Magna Grècia, les restes de la qual es troben prop de Stilo, en la comuna de Monasterace, província de Reggio de Calàbria.
Veure Vides paral·leles і Caulònia (antiga ciutat)
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Vides paral·leles і Cíbele
Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Cecília Metel·la (Cæcilia Metella) va ser filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol el 119 aC.
Veure Vides paral·leles і Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Veure Vides paral·leles і Chandragupta Maurya
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Veure Vides paral·leles і Ciutadania romana
Clàudia Pulcra (esposa d'August)
Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) fou una filla de Publi Clodi Pulcre i Fúlvia casada l'any 43 aC amb Octavià (August) per reforçar la seva aliança amb Marc Antoni, que llavors era casat amb Fúlvia, la mare de Clàudia.
Veure Vides paral·leles і Clàudia Pulcra (esposa d'August)
Clàudia Pulcra Major
Clàudia Pulcra Major (Claudia Pulchra Maior) fou la filla gran d'Api Claudi Pulcre, cònsol el i germà gran de Publi Clodi Pulcre.
Veure Vides paral·leles і Clàudia Pulcra Major
Cleòmenes (regent)
Cleòmenes (Kleoménes) va ser el fill petit de Cleombrot II, rei d'Esparta, i de Quilonis.
Veure Vides paral·leles і Cleòmenes (regent)
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Veure Vides paral·leles і Col·lecció Fundació Bernat Metge
Complex de Samotràcia
El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.
Veure Vides paral·leles і Complex de Samotràcia
Cornèlia (germana de Sul·la)
Cornèlia (en llatí Cornelia) era la germana del dictador Luci Corneli Sul·la.
Veure Vides paral·leles і Cornèlia (germana de Sul·la)
Crastí
Crastí (en llatí Crastinus) era un militar romà, que va servir sota Juli Cèsar com a primipilus a la Legio X l'any 49 aC.
Veure Vides paral·leles і Crastí
Cratesípolis
Cratesípolis （en grec antic Κρατησίπολις) fou la dona d'Alexandre, fill de Polispercó. Es va destacar per la seva bellesa, intel·ligència i energia. Després de l'assassinat del seu marit a Sició l'any 314 aC va assolir el comandament de les seves forces entre les que era molt popular, i quan els habitants de la ciutat es van revoltar contra la guarnició esperant establir un govern independent i suposant que podrien derrotar fàcilment a una dona, va sufocar la sedició i va fer crucificar a trenta líders populars, declarant la seva fidelitat a Cassandre.
Veure Vides paral·leles і Cratesípolis
Cratesiclea
Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.
Veure Vides paral·leles і Cratesiclea
Crítias (diàleg)
Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.
Veure Vides paral·leles і Crítias (diàleg)
Delmació
Delmació, de William Hogarth La delmació (en llatí decimatio) era un dels màxims càstigs que s'aplicaven a l'exèrcit romà.
Veure Vides paral·leles і Delmació
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Vides paral·leles і Diàdocs
Dones a l'antiga Grècia
En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.
Veure Vides paral·leles і Dones a l'antiga Grècia
Dones en l'antiga Esparta
Les dones espartanes eren famoses a l'antiga Grècia per tenir més llibertat que les dones en altres llocs del món grec.
Veure Vides paral·leles і Dones en l'antiga Esparta
Edat Teocràtica
L'Edat teocràtica és el nom d'un període històric en l'esquema del filòsof italià Giambattista Vico.
Veure Vides paral·leles і Edat Teocràtica
El rapte de les sabines (Giambologna)
El rapte de les sabines o El rapte de la sabina és una escultura de Giambologna, un escultor francoflamenc actiu a Florència al.
Veure Vides paral·leles і El rapte de les sabines (Giambologna)
Elpinice
Elpinice (Ἐλπινίκη) (450 aC - fl.) va ser una dona de la noblesa de l'Atenes de l'antiguitat clàssica, filla de Milcíades el Jove i germana o germanastra de Cimó II.
Veure Vides paral·leles і Elpinice
Emília Escaura
Emília Escaura (en llatí Aemilia Scaura) va ser una dama romana que va viure al, filla de Marc Emili Escaure i de Cecília Metel·la, filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol l'any 119 aC.
Veure Vides paral·leles і Emília Escaura
Emma Willard
Emma Hart, més coneguda amb el cognom de casada, Emma Willard (Berlín, EUA, 23 de febrer de 1787-Troy, EUA, 15 d'abril de 1870), fou una educadora i escriptora nord-americana.
Veure Vides paral·leles і Emma Willard
Epaminondes
Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.
Veure Vides paral·leles і Epaminondes
Epitadeu
Epitadeu (en grec antic Ἐπιτάδευς, Epitadeus) va ser un polític espartà.
Veure Vides paral·leles і Epitadeu
Escrits d'ètica pràctica
Escrits d'ètica pràctica o Moralia (en llatí) (en grec antic, Ἠθικά Ethikà)), és el títol amb què es coneix el conjunt d'escrits que han sobreviscut de l'escriptor grec Plutarc de Queronea que no formen part de les Vides paral·leles, la seva obra més coneguda.
Veure Vides paral·leles і Escrits d'ètica pràctica
Escultura grega clàssica
440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.
Veure Vides paral·leles і Escultura grega clàssica
Etra
de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.
Veure Vides paral·leles і Etra
Eudem (general)
Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un general d'Alexandre el Gran a qui el rei va nomenar comandant de les tropes que va deixar a l'Índia, segons Flavi Arrià.
Veure Vides paral·leles і Eudem (general)
Exèrcit espartà
L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia.
Veure Vides paral·leles і Exèrcit espartà
Falange macedònia
La falange macedònia era una formació d'infanteria creada i usada per Filip II, i més tard pel seu fill Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Imperi persa.
Veure Vides paral·leles і Falange macedònia
Falèron
Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.
Veure Vides paral·leles і Falèron
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Veure Vides paral·leles і Faune
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Vides paral·leles і Festes romanes
Festival Delfínia
El Festival Delfínia (en grec antic δελφίνια) era una festa que se celebrava a diverses ciutats de Grècia en honor de l'Apol·lo Delfini.
Veure Vides paral·leles і Festival Delfínia
Filinna
Filinna (Φίλιννα) era una dansaire de Larisa de Tessàlia que va ser la mare de Filip III Arrideu, germanastre d'Alexandre el Gran, nascut d'una relació que Filinna va tenir amb el rei Filip II de Macedònia.
Veure Vides paral·leles і Filinna
Filotes d'Amfissa
Filotes (en Philotas) fou un metge grec nascut a Amfissa (Lòcrida) cap a la meitat del.
Veure Vides paral·leles і Filotes d'Amfissa
Fliünt
Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).
Veure Vides paral·leles і Fliünt
Foció
Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil.
Veure Vides paral·leles і Foció
Gabiene
Gabiene o Gabiana (en grec antic Γαβιηνή) era un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.
Veure Vides paral·leles і Gabiene
Gabis
Estàtua de Diana, excavada el 1792 per Gavin Hamilton Gabis va ser una antiga ciutat del Latium a uns 20 km (12 milles) de Roma, a la Via Prenestina que anava de Roma a Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione.
Veure Vides paral·leles і Gabis
Gai Anni Lusc
Gai Anni Lusc (Gaius Annius T. f. T. n. Luscus) va ser un magistrat romà que va viure als segles II aC i I aC.
Veure Vides paral·leles і Gai Anni Lusc
Gai Paccià
Gai Paccià (en llatí Caius Paccianus) va ser un militar romà que tenia una gran semblança amb Marc Licini Cras Dives.
Veure Vides paral·leles і Gai Paccià
Gai Treboni
Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.
Veure Vides paral·leles і Gai Treboni
Gai Vil·li
Gai Vil·li (en Gaius Villius) va ser un polític romà de la gens Víl·lia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Vides paral·leles і Gai Vil·li
Gens Calpúrnia
Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.
Veure Vides paral·leles і Gens Calpúrnia
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Veure Vides paral·leles і Gens Fàbia
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Veure Vides paral·leles і Gens Flàvia
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Veure Vides paral·leles і Gens Júlia
Gens Lucrècia
La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.
Veure Vides paral·leles і Gens Lucrècia
Gens Mària
La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Vides paral·leles і Gens Mària
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Vides paral·leles і Guerra de les Gàl·lies
Guerres de la Lliga de Delos
Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.
Veure Vides paral·leles і Guerres de la Lliga de Delos
Hagnòtemis
Segons Plutarc, Hagnòtemis (Hagnothemis), sis anys després de la mort d'Alexandre el Gran, va afirmar que Antípatre, regent de Macedònia, era el responsable de l'enverinament d'Alexandre, i que va ser Aristòtil l'instigador i qui li va procurar el verí.
Veure Vides paral·leles і Hagnòtemis
Haliart (Beòcia)
Situació d'Haliart a Beòcia Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia.
Veure Vides paral·leles і Haliart (Beòcia)
Hèracles de Macedònia
Hèracles (en grec antic Ἡρακλῆρ) era un fill d'Alexandre el Gran i de Barsine, filla del sàtrapa persa Artabazos II i viuda de Memnó de Rodes.
Veure Vides paral·leles і Hèracles de Macedònia
Herèon de Peracora
L'herèon de Peracora (en Ηραίο Περαχώρας) era un santuari dedicat a la dea Hera situat en un petit cap de l'extrem de la península de Peracora, al golf de Corint.
Veure Vides paral·leles і Herèon de Peracora
Hersília
Hersília entre Titus Taci i Ròmul. Jacques-Louis David 1799 Hersília (en llatí Hersilia) va ser la dona de Ròmul, segons indiquen els escriptors Titus Livi i Plutarc, però que d'altres (Dionís d'Halicarnàs, Macrobi i el mateix Plutarc en un segon relat) la fan la muller d'Host Hostili, avi de Tul·li Hostili, quart rei de Roma.
Veure Vides paral·leles і Hersília
Hipsicratea
Hipsicratea (en grec antic Ὑψικράτεια) va ser una de les concubines i posteriorment esposa de Mitridates VI Eupator, amb qui va governar el Regne del Pont i a qui acompanyà a l'exili.
Veure Vides paral·leles і Hipsicratea
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Veure Vides paral·leles і Història de l'estètica
Ideu
Ideu (en llatí Idaeus, en grec antic Ἰδαῖος) fou un pintor grec que va acompanyar a Agesilau en la seva expedició a l'Àsia Menor vers el 396 aC.
Veure Vides paral·leles і Ideu
Jim Morrison
, de nom complet James Douglas Morrison, fou un cantant, escriptor i poeta, conegut per ser el vocalista i membre principal del grup The Doors.
Veure Vides paral·leles і Jim Morrison
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Vides paral·leles і Johan Ferrández d'Heredia
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Veure Vides paral·leles і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Jul·lus Antoni
Jul o Jul·lus Antoni (en Jullus Antonius M. f. M. n.) era fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia.
Veure Vides paral·leles і Jul·lus Antoni
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Vides paral·leles і Juli Cèsar
Julia de adulteriis
218x218px Julia de adulteriis va ser una antiga llei del començament de l'Imperi Romà que regulava l'adulteri, i totes les situacions que atacaven la moral i l'honestedat.
Veure Vides paral·leles і Julia de adulteriis
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Veure Vides paral·leles і Lacetans
Larentàlia
Larentàlia també Larentinae i Larentinàlia, va ser un festival romà en honor dels lars, celebrat a l'antiga Roma.
Veure Vides paral·leles і Larentàlia
Lèntul Batiat
Gai Corneli Lèntul Batiat (Gaius Cornelius Lentulus Batiatus) va ser el propietari d'una escola de gladiadors (ludus) a Càpua (prop del Vesuvi) que posseïa a Espàrtac, el líder de la revolta esclava durant la Tercera Guerra Servil (73-71 aC).
Veure Vides paral·leles і Lèntul Batiat
Lígur antic
L'idioma lígur és el terme que s'aplica a les llengua o llengües parlades pels antics lígurs en el sud de França i part occidental del nord d'Itàlia.
Veure Vides paral·leles і Lígur antic
Licurg (desambiguació)
* Biografies.
Veure Vides paral·leles і Licurg (desambiguació)
Limbus
Limbus (en llatí limbus, plural limbi, en grec antic παρυφή) era la vora d'una túnica o d'una bufanda romana, sobretot la del vestit d'una dona, segons Virgili i Servi Maure Honorat.
Veure Vides paral·leles і Limbus
Literatura aragonesa
Pàgina del ''Liber regum''. Literatura aragonesa és la literatura feta en aragonès.
Veure Vides paral·leles і Literatura aragonesa
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Veure Vides paral·leles і Literatura grega antiga
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Vides paral·leles і Literatura romana
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Veure Vides paral·leles і Lliga de Delos
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Vides paral·leles і Lucca
Luci Canini Gal (tribú)
Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà.
Veure Vides paral·leles і Luci Canini Gal (tribú)
Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)
Luci Corneli Cinna (en Lucius Cornelius L. f. L. n. Cinna) va ser cònsol sufecte de la República Romana l'any 32 aC, juntament amb Marc Valeri Messala.
Veure Vides paral·leles і Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC)
Luci Domici Ahenobarb (pretor)
Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.
Veure Vides paral·leles і Luci Domici Ahenobarb (pretor)
Luci Emili Buca el Vell
Luci Emili Buca (en Lucius Aemilius Buca), al que fa referència Quint Asconi Pedià, sembla que va ser qüestor sota Sul·la.
Veure Vides paral·leles і Luci Emili Buca el Vell
Luci Juni Brut
Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.
Veure Vides paral·leles і Luci Juni Brut
Luci Octavi (militar)
Luci Octavi (en llatí Lucius Octavius) va ser un militar romà.
Veure Vides paral·leles і Luci Octavi (militar)
Luci Trebel·li (tribú 67 aC)
Luci Trebel·li (Lucius Trebellius) va ser tribú de la plebs l'any 67 aC.
Veure Vides paral·leles і Luci Trebel·li (tribú 67 aC)
Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà.
Veure Vides paral·leles і Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)
Ma (deessa)
Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.
Veure Vides paral·leles і Ma (deessa)
Marc Antoni Antil
Marc Antoni, anomenat Antillus (en Marcus Antonius M. f. M. n. Antyllus), probablement una forma corrupta dAntonillus ('Antoniet'), era el fill gran del triumvir Marc Antoni i la seva dona Fúlvia.
Veure Vides paral·leles і Marc Antoni Antil
Mègacles I
Mègacles I (en grec Μεγακλῆς) fou un membre de la nissaga dels Alcmeònides, pare d'Alcmeó i avi de Mègacles II.
Veure Vides paral·leles і Mègacles I
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Veure Vides paral·leles і Món grecoromà
Medisme
Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.
Veure Vides paral·leles і Medisme
Melissa (filòsofa)
Melissa va ser una filòsofa pitagòrica i matemàtica del.
Veure Vides paral·leles і Melissa (filòsofa)
Mieza
Mieza (en grec antic Μίεζα) era una ciutat de Macedònia, probablement situada a la rodalia de Berea com diu Claudi Ptolemeu, encara que la seva situació exacta es desconeix.
Veure Vides paral·leles і Mieza
Mirtil
* Botànica: El mirtil, o nabiu, és el fruit de les plantes del gènere Vaccinium.
Veure Vides paral·leles і Mirtil
Mitridates II de Commagena
Mitridates II Filohel·len (en grec antic Μιθριδάτης Φιλέλλην) va ser rei de Commagena circa l'any 35 aC i fins al 31 aC.
Veure Vides paral·leles і Mitridates II de Commagena
Molon labé
La frase Molon labé (en grec ΜΟΛΩΝ ΛΑΒΕ, Μολὼν λαβέ), el significat de la qual és 'Vine i agafa-les', és una expressió clàssica de desafiament que, segons Plutarc, Leònides I va pronunciar abans de la Batalla de les Termòpiles i davant la demanda de l'exèrcit aquemènida que els grecs deposessin les seves armes.
Veure Vides paral·leles і Molon labé
Monstre de Frankenstein
El monstre de Frankenstein o la criatura de Frankenstein, sovint anomenat erròniament simplement "Frankenstein", és un personatge de ficció anglès que va aparèixer per primera vegada a la novel·la de 1818 Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley.
Veure Vides paral·leles і Monstre de Frankenstein
Nearc de Tàrent
Nearc de Tàrent (en llatí Nearchus, en grec) fou un notable de la ciutat de Tàrent que es va adherir a la causa romana durant la Segona Guerra Púnica, en contra del que van fer la majoria dels seus conciutadans, favorables a l'Imperi Cartaginès.
Veure Vides paral·leles і Nearc de Tàrent
Numa Marci el Vell
Numa Marci el Vell (en llatí Numa Marcius) va ser un llegendari notable romà d'origen sabí que va viure durant el període monàrquic.
Veure Vides paral·leles і Numa Marci el Vell
Numeri
Numeri (en llatí Numerius) era un praenomen romà poc corrent.
Veure Vides paral·leles і Numeri
Olímpia de l'Epir
Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.
Veure Vides paral·leles і Olímpia de l'Epir
Orcínia
Orcínia (en llatí Orcynia) era un lloc de Capadòcia on a la primavera de l'any 320 aC el diàdoc Èumenes de Càrdia va patir una derrota contra Antígon el borni, per la traïció d'un dels seus oficials.
Veure Vides paral·leles і Orcínia
Orcomen (Arcàdia)
Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.
Veure Vides paral·leles і Orcomen (Arcàdia)
Pallas Strozzi
Pallas Strozzi, també anomenat Pallas de Noferi, (Florència, 1372 - Pàdua, 8 de maig de 1462) fou un erudit florentí que dedicà la seva quantiosa fortuna a la propagació de les lletres.
Veure Vides paral·leles і Pallas Strozzi
Pammenes de Tebes
Pammenes (en grec antic Παμμένης) fou un general tebà.
Veure Vides paral·leles і Pammenes de Tebes
Paradoxa de Teseu
Paquebot de guerra ''Niagara''. Exemple modern de la '''Paradoxa de Teseu'''. Avarat el 1812, amb múltiple substitució de tots els elements. Cal ampliar molt la imatge per a distingir l'esnó, gairebé enganxat al pal mestre.
Veure Vides paral·leles і Paradoxa de Teseu
Paravea
Paravea (en grec antic Παραυαία) era un districte entre l'Epir i Macedònia, situat al nord-est de l'Epir.
Veure Vides paral·leles і Paravea
Pasees
Pasees (en grec antic Πασέας) va ser tirà de la polis grega de Sició, al segle III aC.
Veure Vides paral·leles і Pasees
Pàralos
La Pàralos i la Salamínia foren dues trieres (trirrems gregues) sagrades (hierai triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.
Veure Vides paral·leles і Pàralos
Pelúsion
-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.
Veure Vides paral·leles і Pelúsion
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Vides paral·leles і Plutarc de Queronea
Porsenna
Porsenna o Lars Porsenna va ser rei de la ciutat etrusca de Clusium.
Veure Vides paral·leles і Porsenna
Pròcul Juli
Pròcul Juli (en llatí Proculus Julius) va ser un jove nascut a Alba Longa que pertanyia a la gens Júlia, el seu avantpassat més antic conegut.
Veure Vides paral·leles і Pròcul Juli
Primera Guerra del Peloponnès
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
Veure Vides paral·leles і Primera Guerra del Peloponnès
Prostitució a l'antiga Grècia
aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.
Veure Vides paral·leles і Prostitució a l'antiga Grècia
Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)
Publi Corneli Dolabel·la (en Publius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.
Veure Vides paral·leles і Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)
Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó
Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó (Publius Cornelius P. f. Scipio Pomponianus Salvitto) era un militar romà d'origen obscur del.
Veure Vides paral·leles і Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó
Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador)
Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un orador romà, fill de Marc Claudi Marcel.
Veure Vides paral·leles і Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador)
Publi Sextili
Publi Sextili (Publius Sextilius) va ser un magistrat romà del.
Veure Vides paral·leles і Publi Sextili
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Veure Vides paral·leles і Publi Ventidi Bas
Publi Volumni (filòsof)
Publi Volumni (Publius Volumnius) va ser un filòsof romà del.
Veure Vides paral·leles і Publi Volumni (filòsof)
Quilonis
Quilonis (en llatí Cheilonis, en grec antic Χιλονίς "Chilonis") fou una princesa espartana, filla de Leònides II i Cratesiclea i esposa de Cleombrot II.
Veure Vides paral·leles і Quilonis
Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC)
Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Catulus) va ser cònsol romà l'any junt amb Mari.
Veure Vides paral·leles і Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC)
Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)
Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.
Veure Vides paral·leles і Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)
Quirites
Quirites, una paraula llatina en plural, (en singular quiris) era el nom col·lectiu que es donava als ciutadans romans lliures: populus romanus quirites el poble romà sencer.
Veure Vides paral·leles і Quirites
Rèsaces
Rèsaces (en grec antic Ῥοισάκης) era un militar persa, germà d'Espitridates, sàtrapa de Lídia i de Jònia, amb qui potser hauria compartit el govern, segons diu Diodor de Sicília.
Veure Vides paral·leles і Rèsaces
Ríndacos
El Ríndacos (en llatí Rhyndacus, en grec antic Ῥυνδακός) era un riu important de l'Hel·lespont que naixia a les muntanyes de l'Olimp a Mísia o Frígia Epicteta, prop d'Azani.
Veure Vides paral·leles і Ríndacos
Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Veure Vides paral·leles і Rea Sílvia
Salamínia
Una reconstrucció moderna d'un trirrem: ''Olympias'', de la Marina grega. BNF. Una ''triere'' tenia un aspecte semblant, amb molts més rems. Juntament amb la Pàralos, la Salamínia fou una de les trirrems sagrades (en grec τριήρης trieres, plural τριήρεις triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.
Veure Vides paral·leles і Salamínia
Salpar
Desfermar una àncora del fons. Afermar una àncora al fons. Relacionada amb els vaixells, salpar l'àncora és l'acció de desfermar-la del fons i hissar-la a bord.
Veure Vides paral·leles і Salpar
Sàtir de Marató
Sàtir de Marató (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un actor còmic grec, fill de Teognis de Marató.
Veure Vides paral·leles і Sàtir de Marató
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Vides paral·leles і Sòfocles
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Vides paral·leles і Segona Guerra Civil romana
Segona Guerra Sagrada
La Segona Guerra Sagrada és un conflicte armat a l'antiga Grècia pel control del centre religiós panhel·lènic de Delfos.
Veure Vides paral·leles і Segona Guerra Sagrada
Setge de Lindos
Un grec i un persa lluiten, en una imatge del segle V aC. El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.
Veure Vides paral·leles і Setge de Lindos
Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
S'anomena Setge de Siracusa (214-212 aC) a un conjunt d'operacions militars de la República Romana durant la segona guerra púnica per tal de rendir la ciutat de Siracusa - a la Magna Grècia - i guanyar així el control de l'est de Sicília.
Veure Vides paral·leles і Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
Silvà
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.
Veure Vides paral·leles і Silvà
Sissícia
La sissícia (en ta syssítia o he syssítia, literalment 'menjar en comú') eren els menjars col·lectius d'homes d'un grup social o religiós de l'antiga Grècia, i en especial a Esparta i Creta.
Veure Vides paral·leles і Sissícia
Soos
En la mitologia grega, Soos (en grec antic Σόος) va ser un rei parcialment llegendari d'Esparta, mort al voltant del 890 aC.
Veure Vides paral·leles і Soos
Stoà Poikile
àgora. La stoà Poikile n'és el número 20. La stoà Poikile (en grec Ποικίλη Στοά) era un monument de l'antiga Grècia erigit al nord de l'àgora d'Atenes descobert el 1981.
Veure Vides paral·leles і Stoà Poikile
Taíget
El mont Taíget (Ταΰγετος), a l'edat mitjana i fins al anomenat també Pentedàktylos (Πενταδάκτυλος, Pendedàktilos 'cinc dits'), és una cadena muntanyosa de Grècia situada prop d'Esparta (Peloponès), que s'estenen de les muntanyes d'Arcàdia cap al sud, fins al cap Tènar.
Veure Vides paral·leles і Taíget
Tàxiles (general)
Tàxiles (en grec antic Ταξίλης) va ser un general de Mitridates VI Eupator, un dels que gaudia de la màxima confiança del rei.
Veure Vides paral·leles і Tàxiles (general)
Tàxiles (rei)
Tàxiles fou un rei indi que va governar les terres entre l'Indus i l'Hidaspes.
Veure Vides paral·leles і Tàxiles (rei)
Telamon
Telamon (en llatí Telamon, en grec antic Τελαμών) va ser una ciutat d'Etrúria que deriva el seu nom de l'heroi mitològic Telamó, que acompanyava als argonautes en el seu viatge, segons explica Diodor de Sicília.
Veure Vides paral·leles і Telamon
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Veure Vides paral·leles і Temístocles
Temple de Càstor i Pòl·lux
El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.
Veure Vides paral·leles і Temple de Càstor i Pòl·lux
Testudo (formació)
Recreació d'una formació en testudo A l'antiga Roma, la formació en testudo o tortuga era un ordre de batalla utilitzada comunament per les legions romanes durant el combat i en els setges.
Veure Vides paral·leles і Testudo (formació)
The 100 Most Influential Books Ever Written
The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.
Veure Vides paral·leles і The 100 Most Influential Books Ever Written
Thomas Otway
Thomas Otway (Trotton, prop de Midhurst, Sussex, 3 de març de 1652 - Londres, 14 d'abril de 1685) va ser un dramaturg anglès del període de la Restauració, recordat sobretot per la seua obra Venècia salvada, o La conjura descoberta (1682).
Veure Vides paral·leles і Thomas Otway
Timòclides
Timòclides (en llatí Timocleides, en grec antic Τιμοκλείδας) va ser un tirà de la polis grega de Sició al segle III aC.
Veure Vides paral·leles і Timòclides
Timòfanes
Timòfanes (en grec antic Τιμοϕάνης) va ser un polític grec nascut circa el 411 aC, i mort assassinat pel seu germà Timoleó l'any 366 aC o el 365 aC, després d'haver intentat ser tirà de Corint.
Veure Vides paral·leles і Timòfanes
Tireòfor (soldat)
iliri. Els tireòfors (θυρεοφόροι; singular: thureophoros/thyreophoros, θυρεοφόρος) van ser un tipus de soldats d'infanteria, comú en el, que portaven un ample escut oval anomenat iure, amb l'ànima de fusta coberta de cuir i una espina central.
Veure Vides paral·leles і Tireòfor (soldat)
Titus Taci
''La intervenció de les sabines'', de Jacques-Louis David, mostra '''Titus Taci''' a l'esquerra. Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.
Veure Vides paral·leles і Titus Taci
Torine
Torine (en grec antic: Τορύνη) va ser una ciutat del districte de Tespròcia a l'Epir.
Veure Vides paral·leles і Torine
Tractat de Dardanos
El tractat de Dardanos de l'any 85 aC entre la República Romana i el Regne del Pont va ser signat per Sul·la i el rei Mitridates VI Eupator, posant fi a la Primera guerra mitridàtica.
Veure Vides paral·leles і Tractat de Dardanos
Tral·leus
Els tral·leus (Trállēs), en alguna ocasió dits trocaleus (Tρωχαλεῖς), foren un poble traci esmentat diverses vegades per Livi i una per Plutarc.
Veure Vides paral·leles і Tral·leus
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p.
Veure Vides paral·leles і Tríada capitolina
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Veure Vides paral·leles і Tribus romanes
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Veure Vides paral·leles і Trirrem
Tul·liola
Túl·lia (Tullia), també coneguda amb l'hipocorístic Tul·liola (Tulliola) va ser la filla de Marc Tul·li Ciceró i de Terència.
Veure Vides paral·leles і Tul·liola
Uxama Argaela
Uxama Argaela és una ciutat celtíbero-romana.
Veure Vides paral·leles і Uxama Argaela
Veni, vidi, vici
Bust de Juli Cèsar Veni, vidi, vici ('vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer') és una locució llatina emprada pel general i cònsol de la República Romana, Juli Cèsar, l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela.
Veure Vides paral·leles і Veni, vidi, vici
Vica Pota
Victòria alada. Brescia Vica Pota (en llatí Vica Pota) a la mitologia romana era una deessa que representava la victòria i la conquesta.
Veure Vides paral·leles і Vica Pota
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Veure Vides paral·leles і Vides dels dotze cèsars
Vitèl·lia (filla de Vitel·li)
Vitèl·lia, en llatí Vitellia, era filla de l'emperador Vitel·li, nascut del seu segon matrimoni amb Gal·lèria Fundana.
Veure Vides paral·leles і Vitèl·lia (filla de Vitel·li)
378 aC
El 378 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 378 aC
401 aC
El 401 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 401 aC
404 aC
El 404 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 404 aC
407 aC
El 407 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 407 aC
408 aC
El 408 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 408 aC
415 aC
El 415 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 415 aC
417 aC
El 417 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 417 aC
418 aC
El 418 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 418 aC
420 aC
El 420 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 420 aC
424 aC
El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 424 aC
441 aC
El 441 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 441 aC
443 aC
El 443 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 443 aC
446 aC
El 446 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 446 aC
447 aC
El 447 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Vides paral·leles і 447 aC
També conegut com Vides paral.leles, Vides paral•leles, Vides paraŀleles.
, Caulònia (antiga ciutat), Cíbele, Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic), Chandragupta Maurya, Ciutadania romana, Clàudia Pulcra (esposa d'August), Clàudia Pulcra Major, Cleòmenes (regent), Col·lecció Fundació Bernat Metge, Complex de Samotràcia, Cornèlia (germana de Sul·la), Crastí, Cratesípolis, Cratesiclea, Crítias (diàleg), Delmació, Diàdocs, Dones a l'antiga Grècia, Dones en l'antiga Esparta, Edat Teocràtica, El rapte de les sabines (Giambologna), Elpinice, Emília Escaura, Emma Willard, Epaminondes, Epitadeu, Escrits d'ètica pràctica, Escultura grega clàssica, Etra, Eudem (general), Exèrcit espartà, Falange macedònia, Falèron, Faune, Festes romanes, Festival Delfínia, Filinna, Filotes d'Amfissa, Fliünt, Foció, Gabiene, Gabis, Gai Anni Lusc, Gai Paccià, Gai Treboni, Gai Vil·li, Gens Calpúrnia, Gens Fàbia, Gens Flàvia, Gens Júlia, Gens Lucrècia, Gens Mària, Guerra de les Gàl·lies, Guerres de la Lliga de Delos, Hagnòtemis, Haliart (Beòcia), Hèracles de Macedònia, Herèon de Peracora, Hersília, Hipsicratea, Història de l'estètica, Ideu, Jim Morrison, Johan Ferrández d'Heredia, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Jul·lus Antoni, Juli Cèsar, Julia de adulteriis, Lacetans, Larentàlia, Lèntul Batiat, Lígur antic, Licurg (desambiguació), Limbus, Literatura aragonesa, Literatura grega antiga, Literatura romana, Lliga de Delos, Lucca, Luci Canini Gal (tribú), Luci Corneli Cinna (cònsol 32 aC), Luci Domici Ahenobarb (pretor), Luci Emili Buca el Vell, Luci Juni Brut, Luci Octavi (militar), Luci Trebel·li (tribú 67 aC), Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC), Ma (deessa), Marc Antoni Antil, Mègacles I, Món grecoromà, Medisme, Melissa (filòsofa), Mieza, Mirtil, Mitridates II de Commagena, Molon labé, Monstre de Frankenstein, Nearc de Tàrent, Numa Marci el Vell, Numeri, Olímpia de l'Epir, Orcínia, Orcomen (Arcàdia), Pallas Strozzi, Pammenes de Tebes, Paradoxa de Teseu, Paravea, Pasees, Pàralos, Pelúsion, Plutarc de Queronea, Porsenna, Pròcul Juli, Primera Guerra del Peloponnès, Prostitució a l'antiga Grècia, Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC), Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó, Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador), Publi Sextili, Publi Ventidi Bas, Publi Volumni (filòsof), Quilonis, Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC), Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC), Quirites, Rèsaces, Ríndacos, Rea Sílvia, Salamínia, Salpar, Sàtir de Marató, Sòfocles, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Sagrada, Setge de Lindos, Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica), Silvà, Sissícia, Soos, Stoà Poikile, Taíget, Tàxiles (general), Tàxiles (rei), Telamon, Temístocles, Temple de Càstor i Pòl·lux, Testudo (formació), The 100 Most Influential Books Ever Written, Thomas Otway, Timòclides, Timòfanes, Tireòfor (soldat), Titus Taci, Torine, Tractat de Dardanos, Tral·leus, Tríada capitolina, Tribus romanes, Trirrem, Tul·liola, Uxama Argaela, Veni, vidi, vici, Vica Pota, Vides dels dotze cèsars, Vitèl·lia (filla de Vitel·li), 378 aC, 401 aC, 404 aC, 407 aC, 408 aC, 415 aC, 417 aC, 418 aC, 420 aC, 424 aC, 441 aC, 443 aC, 446 aC, 447 aC.