Taula de continguts
58 les relacions: Aglaòfon, Amutria, Arc de Septimi Sever, Arc de Triomf del Carrousel, Àguila romana, Batalla de Crisòpolis, Brigàntia (deessa), Cabezo de Alcalá, Cíbele, Cúria Hostília, Claudia de re nummaria, Columna de la Victòria, Concòrdia, Corona triomfal, Cursa de carros, Cutília, Déu de la guerra, Deïtat tutelar, Elagàbal, Escoles palatines, Festes romanes, Flavi Gracià, Gai Egnatuleu, Il Canto degli Italiani, Júpiter (mitologia), La Mare Pàtria us crida!, Libertad (moneda), Literatura romana, Luci Cecili Metel (triumvir), Luci Emili Buca el Vell, Luci Nevi Balb, Luci Postumi Megel (cònsol 305 aC), Medalla commemorativa de la Campanya d'Espanya (1936-1939), Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial (Estats Units), Medalla del Servei General (1918), Mitologia romana, Monedes romanes d'Orient, Monument als Caiguts (Terrassa), Nicòmac de Tebes, Nice, Nice (filla d'Estix), Palau Nacional (Barcelona), Pàlans, Pietas, Porta de Brandenburg, Prudenci, Quint Aureli Símmac, Retaule de la Pietat (Cabrera), Spes, Tillia tepe, ... Ampliar l'índex (8 més) »
Aglaòfon
Aglaòfon (en llatí Aglaophon, en grec antic) fou un pintor grec del nascut a l'illa de Tasos, pare i mestre de Polignotos i d'Aristòfon, segons diuen Suides i Foci.
Veure Victòria (mitologia) і Aglaòfon
Amutria
''Amutria'' a la Tabula Peutingeriana (centre superior) Amutria (Amutrion, Amutrium, Admutrium, Ad Mutrium, Ad Mutriam) va ser una ciutat dacia propera al Danubi i inclosa a la xarxa viària romana, després de la conquesta de Dàcia.
Veure Victòria (mitologia) і Amutria
Arc de Septimi Sever
Larc de Septimi Sever (en llatí: Arcus Septimii Severi, en italià: Arco di Settimio Severo) és un arc de triomf de tres arcs (amb una obertura central flanquejada per dues de laterals més petites) situat a Roma, a l'angle nord-est del Fòrum romà, i s'aixeca sobre un sòcol de travertí originàriament accessible només per mitjà d'escales.
Veure Victòria (mitologia) і Arc de Septimi Sever
Arc de Triomf del Carrousel
L'Arc de Triomf del Carrousel (en francès Arc de Triomphe du Carrousel) és un monument que Napoleó Bonaparte va fer construir el 1809.
Veure Victòria (mitologia) і Arc de Triomf del Carrousel
Àguila romana
Moderna reconstrucció d'una ''aquila'' Relleu funerari d'un ''aquilifer'' procedent de Brescia (Itàlia) decorat amb una ''aquila'' legionària; l'asta està condecorada amb dues ''phalerae'' o medallons, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en època de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies III Legió Messala (Museu del Prado, Madrid) Làguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans.
Veure Victòria (mitologia) і Àguila romana
Batalla de Crisòpolis
La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.
Veure Victòria (mitologia) і Batalla de Crisòpolis
Brigàntia (deessa)
Brigàntia o Brigindo va ser una deessa de la mitologia celta, coneguda tant a la Gàl·lia romana com a Britània, que es va adorar a l'antiguitat tardana.
Veure Victòria (mitologia) і Brigàntia (deessa)
Cabezo de Alcalá
Cabezo de Alcalá (en aragonès: Cabezo d'Alcalá) és un conjunt arqueològic localitzat a la rodalia d'Azaila, a la comunitat d'Aragó (Espanya).
Veure Victòria (mitologia) і Cabezo de Alcalá
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Veure Victòria (mitologia) і Cíbele
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Veure Victòria (mitologia) і Cúria Hostília
Claudia de re nummaria
Claudia de re nummaria va ser una llei romana que establia que la moneda anomenada victorito, que havia estat portada d'Il·líria a la primera meitat del, fos reencunyada a Roma amb la imatge de la Victòria.
Veure Victòria (mitologia) і Claudia de re nummaria
Columna de la Victòria
La Columna de la Victòria (en alemany) és un dels monuments més representatius de Berlín.
Veure Victòria (mitologia) і Columna de la Victòria
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Veure Victòria (mitologia) і Concòrdia
Corona triomfal
Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.
Veure Victòria (mitologia) і Corona triomfal
Cursa de carros
Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).
Veure Victòria (mitologia) і Cursa de carros
Cutília
Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.
Veure Victòria (mitologia) і Cutília
Déu de la guerra
Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.
Veure Victòria (mitologia) і Déu de la guerra
Deïtat tutelar
Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.
Veure Victòria (mitologia) і Deïtat tutelar
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Veure Victòria (mitologia) і Elagàbal
Escoles palatines
Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.
Veure Victòria (mitologia) і Escoles palatines
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Victòria (mitologia) і Festes romanes
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Victòria (mitologia) і Flavi Gracià
Gai Egnatuleu
Gai Egnatuleu (en llatí Caius Egnatuleius C.F.) va ser un magistrat romà probablement del.
Veure Victòria (mitologia) і Gai Egnatuleu
Il Canto degli Italiani
Il Canto degli Italiani (El cant dels italians), popularment conegut com a Fratelli d'Italia (Germans d'Itàlia), és l'himne nacional italià, la lletra del qual va ser composta per Goffredo Mameli i la música és obra de Michele Novaro.
Veure Victòria (mitologia) і Il Canto degli Italiani
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Victòria (mitologia) і Júpiter (mitologia)
La Mare Pàtria us crida!
LEstàtua de la Mare Rússia, també coneguda com a La Mare Pàtria us crida! (rus: "Родина-мать зовёт!") és una estàtua monumental que s'alça sobre el turó a Mamaiev Kourgan a Volgograd, anteriorment Stalingrad, en commemoració de la batalla que hi tingué lloc durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Victòria (mitologia) і La Mare Pàtria us crida!
Libertad (moneda)
Libertad (literalment en català llibertat) és una moneda mexicana sense valor nominal de curs legal feta d'argent o or de Llei 0.999.
Veure Victòria (mitologia) і Libertad (moneda)
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Veure Victòria (mitologia) і Literatura romana
Luci Cecili Metel (triumvir)
Luci Cecili Metel (en llatí Lucius Caecilius Metellus) va ser un magistrat romà, que va exercir com a triumvir i el qual només és conegut per l'existència d'una moneda amb el seu nom.
Veure Victòria (mitologia) і Luci Cecili Metel (triumvir)
Luci Emili Buca el Vell
Luci Emili Buca (en Lucius Aemilius Buca), al que fa referència Quint Asconi Pedià, sembla que va ser qüestor sota Sul·la.
Veure Victòria (mitologia) і Luci Emili Buca el Vell
Luci Nevi Balb
Luci Nevi Balb (en llatí Lucius Naevius Balbus) va ser un dels quindecemvirs nomenats el 171 aC per mitjançar en una disputa entre els pisans i lunenses (entre les ciutats de Pisa i Luni), pels límits fronterers de les seves respectives terres.
Veure Victòria (mitologia) і Luci Nevi Balb
Luci Postumi Megel (cònsol 305 aC)
Luci Postumi Megel (en Lucius Postumius L. F. Sp.) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Victòria (mitologia) і Luci Postumi Megel (cònsol 305 aC)
Medalla commemorativa de la Campanya d'Espanya (1936-1939)
La Medalla commemorativa de la Campanya d'Espanya (italià: Medaglia commemorativa della campagna di Spagna) és una medalla de campanya italiana, creada pel Rei Víctor Manuel III, i creada el 6 de juny de 1940 mitjançant el Reial Decret 1244.
Veure Victòria (mitologia) і Medalla commemorativa de la Campanya d'Espanya (1936-1939)
Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial (Estats Units)
La Medalla de la Victòria de la Primera Guerra Mundial (angles: World War I Victory Medal) (coneguda abans de l'establiment de la Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial el 1945 simplement com la Medalla de la Victòria) va ser una medalla de servei dels Estats Units dissenyada pel Sr.
Veure Victòria (mitologia) і Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial (Estats Units)
Medalla del Servei General (1918)
La Medalla del Servei General (anglès: General Service Medal) és una condecoració britànica, creada per Jordi V el 19 de gener de 1923.
Veure Victòria (mitologia) і Medalla del Servei General (1918)
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Victòria (mitologia) і Mitologia romana
Monedes romanes d'Orient
La moneda bizantina fa referència al sistema monetari utilitzat a l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, format principalment per dos tipus de monedes, el sòlid d'or i una varietat d'altres de bronze.
Veure Victòria (mitologia) і Monedes romanes d'Orient
Monument als Caiguts (Terrassa)
El Monument als Caiguts és un conjunt escultòric situat originàriament al centre de Terrassa, a la plaça del Doctor Robert, i protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Victòria (mitologia) і Monument als Caiguts (Terrassa)
Nicòmac de Tebes
Nicòmac de Tebes (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un pintor grec molt distingit, que segons Plini el Vell havia nascut a Tebes, a Beòcia.
Veure Victòria (mitologia) і Nicòmac de Tebes
Nice
* Niça per a la ciutat del sud de França, a la regió d'occitània.
Veure Victòria (mitologia) і Nice
Nice (filla d'Estix)
Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.
Veure Victòria (mitologia) і Nice (filla d'Estix)
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Veure Victòria (mitologia) і Palau Nacional (Barcelona)
Pàlans
Pàlans és un heroi de la mitologia romana, un dels molts personatges epònims del Palatí.
Veure Victòria (mitologia) і Pàlans
Pietas
Sesterci amb ''Pietas'', com a virtut de l'emperador romà Herenni Etrusc, amb utensilis de culte, com la pàtera i el ''lituus'' ''Pietas'', com a virtut de l'emperador Antoní Pius, representada per una dona que ofereix un sacrifici al revers d'aquest sesterci Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o pietat filial'.
Veure Victòria (mitologia) і Pietas
Porta de Brandenburg
La Porta de Brandenburg (en alemany Brandenburger Tor) és una de les antigues portes d'accés a Berlín i un dels principals símbols de la ciutat.
Veure Victòria (mitologia) і Porta de Brandenburg
Prudenci
p.
Veure Victòria (mitologia) і Prudenci
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Veure Victòria (mitologia) і Quint Aureli Símmac
Retaule de la Pietat (Cabrera)
El Retaule de la Pietat és una taula gòtica de la segona meitat del, obra de Jaume Cabrera.
Veure Victòria (mitologia) і Retaule de la Pietat (Cabrera)
Spes
p.
Veure Victòria (mitologia) і Spes
Tillia tepe
Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.
Veure Victòria (mitologia) і Tillia tepe
Tral·les
Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.
Veure Victòria (mitologia) і Tral·les
Vacuna (mitologia)
Vacuna va ser una deessa romana d'origen sabí, segons diu la mitologia.
Veure Victòria (mitologia) і Vacuna (mitologia)
Vica Pota
Victòria alada. Brescia Vica Pota (en llatí Vica Pota) a la mitologia romana era una deessa que representava la victòria i la conquesta.
Veure Victòria (mitologia) і Vica Pota
Victòria
* Victòria (mitologia), deessa romana que personificava la victòria.
Veure Victòria (mitologia) і Victòria
Victòria (triomf)
Arc de Wellington, Londres. Victòria (del llatí victoria) és un terme, originalment aplicat a la guerra, que es refereix a l'èxit assolit en el combat personal després de les operacions militars en general o, per extensió, en qualsevol competició.
Veure Victòria (mitologia) і Victòria (triomf)
Vitulatio
Vitulatio era una celebració del calendari de l'antiga Roma.
Veure Victòria (mitologia) і Vitulatio
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Veure Victòria (mitologia) і Vulcà
(12) Victòria
(12) Victòria és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.
Veure Victòria (mitologia) і (12) Victòria