Accés més ràpid que el navegador!
14 les relacions: Aimé Césaire, Alfred Marie-Jeanne, Ernest Legouvé, Exposició Universal de París (1889), Fessenheim, Liceu Condorcet, Panteó de París, Ramón Emeterio Betances Alacán, Schœlcher, Víctor (nom masculí), 1804, 1893, 22 de juliol, 25 de desembre.
Aimé Césaire
va ser un poeta i polític de Martinica.
Nou!!: Victor Schœlcher і Aimé Césaire · Veure més »
Alfred Marie-Jeanne
Alfred Marie-Jeanne (Rivière-Pilote, 1936) és un polític independentista martiniquès.
Nou!!: Victor Schœlcher і Alfred Marie-Jeanne · Veure més »
Ernest Legouvé
Gabriel Jean Baptiste Ernest Wilfrid Legouvé (París, 14 de febrer de 1807 - 14 de març de 1903 va ser un poeta, moralista, crític i dramaturg francès. Era fill del poeta Gabriel-Marie Legouvé (1764-1812). Va quedar orfe de mare a l'edat de tres anys i, poc temps després, son pare va haver de ser internat en un sanatori psiquiàtric i va morir dos anys més tard. L'infant va heretar una fortuna considerable i va ser educat amb cura pel seu tutor, Jean-Nicolas Bouilly (1763-1842), que també li va encomanar l'amor per la literatura. L'any 1829, el se poema La découverte de l'imprimerie va ser premiat per l'Académie française. El 1832 va publicar un curiós recull de versos titulat Les Morts bizarres, i després una sèrie de novel·les que van gaudir d'un èxit considerable. L'any 1847 va donar el seu cèlebre curs sobre la història moral de les dones al Collège de France; va esdevenir un gran èxit i va ser recollit en un volum l'any 1848. Legouvé va escriure nombroses obres de teatre. En col·laboració amb Eugène Scribe va produir les seues millors obres: Adrienne Lecouvreur, amb la qual va triomfar a la Comédie-Française el 1849, i Bataille de dames. L'any 1854, l'èxit de la seua tragèdia sobre Medea, que l'uneix a la reacció neoclàssica contra els excessos del romanticisme, representada sobretot per François Ponsard, va ser el factor determinant per al seu ingrés en l'Acadèmia francesa (1855), a la butaca de Jacques-François Ancelot (butaca n° 30). Va ser designat per Adrien Hébrard responsable de la secció literària de Le Temps. La seva obra Bèatrix fou escrita i dedicada a la seva amiga i gran actriu italiana Adelaida Ristori, la qual també feia una gran interpretació de la seva Medea. Bèatrix fou estrenada a París per la Ristori el 1862-63 en la qual l'actriu tingué la delicadesa d'interpretar-la en francès. Amb el transcurs dels anys, la seua reputació li va venir sobretot de les conferències que va impartir sobre els drets de les dones i l'educació progressista dels infants, preconitzant de manera destacada l'educació física. En aquests camps, va ser una figura precursora amb obres com ara La Femme en France au XIX siècle (1864, nova edició augmentada de 1878), Messieurs les enfants (1868), Conférences parisiennes (1872), Une éducation de jeune fille (1884). L'any 1881 va ser nomenat director d'estudis de l'"École normale de Sèvres" i inspector general de la Instrucció pública. Entre 1886 i 1887 va publicar una interessant autobiografia en dos volums, Soixante ans de souvenirs, en la qual destaca un capítol complet dedicat a Hector Berlioz, de qui va ser amic íntim. Va ser considerat un dels millors tiradors francesos, tot i que sempre va refusar de batre's en duel. Era un apassionat de l'esgrima, esport que va practicar al llarg de tota la vida. A partir de 1834, Ernest Legouvé i la seua família van llogar diverses cases a Seine-Port, la darrera de les quals, la «Maison Rouge», 9 rue de Nandy, va ser llogada l'any 1842 i finalment comprada l'any 1849. Durant la resta de la seua vida va adquirir el costum de passar-hi els mesos d'estiu, de juny a novembre. A la «Maison Rouge» rebia el seu cercle d'amistats: Eugène Labiche, qui era veí en el seu Castell de Lagrange, Charles Gounod, Eugène Scribe, Victor Schoelcher, Jean Reynaud, François Coppée, els pintors Élie Delaunay i Amaury Duval, l'escultor Aimé Millet….
Nou!!: Victor Schœlcher і Ernest Legouvé · Veure més »
Exposició Universal de París (1889)
LExposició Universal de París fou una exposició universal realitzada a París (França) des del 6 de maig al 31 d'octubre del 1889.
Nou!!: Victor Schœlcher і Exposició Universal de París (1889) · Veure més »
Fessenheim
Fessenheim (en alsacià Fassene) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.
Nou!!: Victor Schœlcher і Fessenheim · Veure més »
Liceu Condorcet
El Liceu Condorcet (Lycée Condorcet), anteriorment amb el nom de Lycée Bonaparte, és un dels quatre liceus més antics de París.
Nou!!: Victor Schœlcher і Liceu Condorcet · Veure més »
Panteó de París
Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.
Nou!!: Victor Schœlcher і Panteó de París · Veure més »
Ramón Emeterio Betances Alacán
Ramon Emeterio Betances Alacan (Cabo Rojo, 8 d'abril de 1827 - Neuilly-sur-Seine, Illa de França, França, 16 de setembre de 1898) va ser un nacionalista porto-riqueny.
Nou!!: Victor Schœlcher і Ramón Emeterio Betances Alacán · Veure més »
Schœlcher
Ubicació de Schœlcher dins de Martinica Schœlcher és un municipi francès, situat a la regió de Martinica.
Nou!!: Victor Schœlcher і Schœlcher · Veure més »
Víctor (nom masculí)
Víctor és un nom propi masculí d'origen llatí que significa vencedor o el victoriós.
Nou!!: Victor Schœlcher і Víctor (nom masculí) · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Victor Schœlcher і 1804 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Victor Schœlcher і 1893 · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Victor Schœlcher і 22 de juliol · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Victor Schœlcher і 25 de desembre · Veure més »
