Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Usa IA

Taula de continguts

1. 421 les relacions: Abilene (Síria), Acaia, Acaia (província romana), Alans, Albània del Caucas, Alexandrium, Alfè Var, Amfiteatre, Amfiteatre de Pula, Ammaedara, Anicet del Pont, Anni Gal, Annona (mitologia), Antíoc IV de Commagena, Antoni Flamma, Antoni Nasó, Any dels quatre emperadors, Apià, Apocalipsi, Apol·linar de Ravenna, Apol·loni de Tíana, Aponi Saturní, Apronià, Arc de Titus, Areteu, Aristobul de Calcis, Armènia Menor, Arqueologia, Arquitectura romana antiga, Arri Var, Art flavi, Astèrix i la sorpresa del Cèsar, Asturica Augusta, Atti Prisc, Aulus Cecina Aliè, Aulus Plauci, Autoria dels escrits joànics, Aventicum, Ègara, Àsia (província romana), Baeza, Bartom II d'Ibèria, Basilides, Basilides (endeví), Batalla de Bethoron (66), Bètica, Bebi Massa, Berenice (filla d'Herodes Agripa I), Bermeo, Betriacum, ... Ampliar l'índex (371 més) » « Shrink índex

Abilene (Síria)

Abilene o simplement Abila va ser una regió de Celesíria, que tenia com a ciutat principal Abila.

Veure Vespasià і Abilene (Síria)

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Veure Vespasià і Acaia

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Veure Vespasià і Acaia (província romana)

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Vespasià і Alans

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Veure Vespasià і Albània del Caucas

Alexandrium

Alexandrium, també coneguda amb el nom de Sartaba, fou el nom d'una fortificació construïda pels asmoneus a dalt d'una muntanya entre les ciutats d'Escitòpolis i Jerusalem, a prop de la Vall del Jordà.

Veure Vespasià і Alexandrium

Alfè Var

Alfè Var (en llatí Alfenus Varus o Alfenius) va ser un militar romà possible descendent del jurista Publi Alfè Var.

Veure Vespasià і Alfè Var

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Veure Vespasià і Amfiteatre

Amfiteatre de Pula

L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat de Pula, a Croàcia.

Veure Vespasià і Amfiteatre de Pula

Ammaedara

Ammaedara és el nom d'un jaciment arqueològic tunisià a la rodalia de la vila de Bou Chebka, delegació de Foussana, governació de Kasserine.

Veure Vespasià і Ammaedara

Anicet del Pont

Anicet (en llatí Anicetus) fou un llibert de Polemó II de Pont, que l'any 69 va defensar el partit de Vitel·li i va incitar una revolta contra Vespasià al Pont que va esclatar el 70.

Veure Vespasià і Anicet del Pont

Anni Gal

Anni Gal (en llatí Annius Gallus) va ser un general romà.

Veure Vespasià і Anni Gal

Annona (mitologia)

Annona era una antiga divinitat itàlica.

Veure Vespasià і Annona (mitologia)

Antíoc IV de Commagena

Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.

Veure Vespasià і Antíoc IV de Commagena

Antoni Flamma

Antoni Flamma (en llatí Antonius Flamma) va ser un cavaller romà.

Veure Vespasià і Antoni Flamma

Antoni Nasó

Antoni Nasó (en llatí Lucius Antonius Naso) va ser un militar que va viure al.

Veure Vespasià і Antoni Nasó

Any dels quatre emperadors

Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.

Veure Vespasià і Any dels quatre emperadors

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Veure Vespasià і Apià

Apocalipsi

LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.

Veure Vespasià і Apocalipsi

Apol·linar de Ravenna

Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna.

Veure Vespasià і Apol·linar de Ravenna

Apol·loni de Tíana

miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Veure Vespasià і Apol·loni de Tíana

Aponi Saturní

Aponi Saturní (en llatí Aponius Saturninus) va ser governador de Mèsia al.

Veure Vespasià і Aponi Saturní

Apronià

* Gai Vipstani Apronià fou procònsol de l'Àfrica l'any 70, amb Vespasià i probablement abans fou el cònsol de l'any 59.

Veure Vespasià і Apronià

Arc de Titus

LArc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma.

Veure Vespasià і Arc de Titus

Areteu

Areteu anomenat sovint el capadoci (en llatí Aretaeus, en grec antic) va ser un metge grec, un dels més famosos de tots els metges grecs antics, però no es coneix cap detall de la seva vida.

Veure Vespasià і Areteu

Aristobul de Calcis

Aristobul de Calcis o Aristobul Asmoneu (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser fill d'Herodes de Calcis, net d'Aristobul IV de Judea i besnét d'Herodes el Gran.

Veure Vespasià і Aristobul de Calcis

Armènia Menor

Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Veure Vespasià і Armènia Menor

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Vespasià і Arqueologia

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Vespasià і Arquitectura romana antiga

Arri Var

Arri Var (en Arrius Varus) va ser un militar romà.

Veure Vespasià і Arri Var

Art flavi

L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.

Veure Vespasià і Art flavi

Astèrix i la sorpresa del Cèsar

Astèrix i la sorpresa del Cèsar (títol original: Astérix et la Surprise de César) és una pel·lícula d'animació franco-belga de Gaëtan i Paul Brizzi, estrenada l'any 1985.

Veure Vespasià і Astèrix i la sorpresa del Cèsar

Asturica Augusta

Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.

Veure Vespasià і Asturica Augusta

Atti Prisc

Atti Prisc (en llatí Attius Priscus) va ser un pintor romà que va viure durant el govern dels emperadors de la dinastia Flàvia.

Veure Vespasià і Atti Prisc

Aulus Cecina Aliè

Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.

Veure Vespasià і Aulus Cecina Aliè

Aulus Plauci

Aulus Plauci (Aulus Plautius) va ser un militar romà del.

Veure Vespasià і Aulus Plauci

Autoria dels escrits joànics

Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.

Veure Vespasià і Autoria dels escrits joànics

Aventicum

Aventicum, situat a la plana suïssa, era la ciutat que servia de capital de la província romana d'Helvètia, així com de centre polític, religiós i econòmic.

Veure Vespasià і Aventicum

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Vespasià і Ègara

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Veure Vespasià і Àsia (província romana)

Baeza

Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Veure Vespasià і Baeza

Bartom II d'Ibèria

Bartom II (mort el 72) fou un rei d'Ibèria que hauria regnat a Mtskheta vers els anys 55 a 72, segons les cròniques georgianes.

Veure Vespasià і Bartom II d'Ibèria

Basilides

* Basilides (gramàtic), gramàtic grec.

Veure Vespasià і Basilides

Basilides (endeví)

Basílides (en Βασιλίδης) fou un sacerdot i endeví egipci que va trobar-se dues vegades amb Vespasià poc abans que aquest fos emperador.

Veure Vespasià і Basilides (endeví)

Batalla de Bethoron (66)

La Batalla de Bethoron es va lliurar al 66 entre els romans i les forces rebels jueves durant la Primera Guerra Judeo-Romana.

Veure Vespasià і Batalla de Bethoron (66)

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Veure Vespasià і Bètica

Bebi Massa

Bebi Massa (en llatí Baebius o Bebius Massa) va ser un dels informadors més infames del regnat de Domicià, al.

Veure Vespasià і Bebi Massa

Berenice (filla d'Herodes Agripa I)

Berenice fou la filla gran d'Herodes I Agripa i Cypros.

Veure Vespasià і Berenice (filla d'Herodes Agripa I)

Bermeo

Bermeo és un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc, i és la localitat més poblada de la comarca del Urdaibai, amb prop de 17.000 habitants.

Veure Vespasià і Bermeo

Betriacum

Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.

Veure Vespasià і Betriacum

Bevagna

Bevagna és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, a la plana del riu Topino.

Veure Vespasià і Bevagna

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Veure Vespasià і Bizanci

Brigants

Els brigants (llatí Brigantes) foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua.

Veure Vespasià і Brigants

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Vespasià і Britànnia

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Veure Vespasià і Bugia (Algèria)

Cañete la Real

Cañete la Real és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Veure Vespasià і Cañete la Real

Caci Frontó

Caci Frontó (Catius Fronto) va ser un orador romà del temps de Vespasià.

Veure Vespasià і Caci Frontó

Calpurni Galerià

Calpurni Galerià (en llatí Calpurnius Galerianus) va ser fill de Gai Calpurni Pisó, que va conspirar contra Neró i es va suïcidar.

Veure Vespasià і Calpurni Galerià

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Veure Vespasià і Capadòcia (província romana)

Casperi Elià

Casperi Elià - Casperius Aelianus - (45 - 98) va ser prefecte de la guàrdia pretoriana sota els emperadors Domicià i Nerva.

Veure Vespasià і Casperi Elià

Cassi Llong

Cassi Llong (en llatí Cassius Longus) va ser un militar romà del.

Veure Vespasià і Cassi Llong

Castell de Maiden, Dorset

El castell de Maiden és un castre de l'edat de ferro, una de les obres defensives més impressionants que han sobreviscut.

Veure Vespasià і Castell de Maiden, Dorset

Castell de Selèucia

El castell de Selèucia fou la ciutadella d'una antiga ciutat que tingué diversos noms segons les cultures: Selèucia per als romans; kastron Seleukeias per als romans d'Orient, Salûqiya per als àrabs, Selefkia o Selewkia per als armenis i Le Selef per als croats.

Veure Vespasià і Castell de Selèucia

Catacumba

La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.

Veure Vespasià і Catacumba

Catorze regions de Roma

Plànol de la ciutat de Roma amb les catorze regions Les catorze regions de la ciutat de Roma (en regiones quattuordecim) eren cada una de les divisions amb què August va organitzar Roma l'any 7 aC.

Veure Vespasià і Catorze regions de Roma

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Vespasià і Cèsar

Cenis

Cenis (en llatí Caenis) va ser l'amant de Vespasià.

Veure Vespasià і Cenis

Cesti Gal

Cesti Gal (també esmentat com Cest Gal, en llatí Cestius Gallus o Cestus Gallus) va ser un governador romà del.

Veure Vespasià і Cesti Gal

Circ romà de Tarragona

El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal.

Veure Vespasià і Circ romà de Tarragona

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Veure Vespasià і Cirene

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Veure Vespasià і Cirene i Creta

Cittareale

Cittareale és un comune (municipi) de la Província de Rieti, a la regió italiana del Laci, situat a uns 100 km al nord-est de Roma i a uns 35 km al nord-est de Rieti.

Veure Vespasià і Cittareale

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Vespasià і Claudi

Claudi Apol·linar

Claudi Apol·linar (en llatí Claudius Apollinaris) va ser el comandant de la flota de Misenum al servei de l'emperador Vitel·li l'any 70, quan va canviar de bàndol, va fugir amb sis galeres i es va posar al servei de Vespasià.

Veure Vespasià і Claudi Apol·linar

Claudi Favencí

Claudi Faventí o Claudi Favencí (en llatí Claudius Faventinus) era un centurió que va ser destituït amb ignomínia per l'emperador Galba.

Veure Vespasià і Claudi Favencí

Claudi II el Gòtic

Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.

Veure Vespasià і Claudi II el Gòtic

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.

Veure Vespasià і Claudi Tiberi Germànic Britànic

Climent d'Arretium

Climent d'Arretium o Climent Arretí (en llatí Clemens Arretinus) era un romà de rang senatorial, connectat per matrimoni a la família de Vespasià i íntim amic de Domicià.

Veure Vespasià і Climent d'Arretium

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Veure Vespasià і Climent I

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Veure Vespasià і Clunia

Colós de Neró

Mapa de la Roma antiga amb la situació, al centre, del '''Colós de Neró''' en vermell El Colós de Neró era un monument de l'antiga Roma que, originàriament, representava la figura de l'emperador Neró.

Veure Vespasià і Colós de Neró

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Veure Vespasià і Colosseu

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Veure Vespasià і Comerç a l'antiga Roma

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Vespasià і Cometa

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Vespasià і Commagena

Conjunt arqueològic de Tàrraco

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Veure Vespasià і Conjunt arqueològic de Tàrraco

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Veure Vespasià і Conquesta romana de Britànnia

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Veure Vespasià і Corneli Fusc

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Vespasià і Cos (Grècia)

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Vespasià і Cremona

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Veure Vespasià і Crimea romana

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Veure Vespasià і Cronologia de l'antiga Roma

Cutília

Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.

Veure Vespasià і Cutília

Dècim Novi Prisc

en llatí Decimus Novius Priscus va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Dècim Novi Prisc

De Triplici Statu Mundi

El De Triplici Statu Mundi («Sobre els tres estats del món») és una obreta de temàtica escatològica atribuïda a Francesc Eiximenis i escrita en llatí entre 1378 i 1379.

Veure Vespasià і De Triplici Statu Mundi

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Veure Vespasià і Declinació del llatí

Demetri de Súnion

Demetri de Súnion (Demetrius) fou un filòsof cínic grec nascut a Súnion, educat a l'escola de sofistes de Rodi i amic íntim del metge Antífil.

Veure Vespasià і Demetri de Súnion

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Veure Vespasià і Dertosa

Deva Victrix

Deva Victrix, o simplement Deva, fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània.

Veure Vespasià і Deva Victrix

Dil·li Vòcula

Dil·li Vòcula (en llatí Dillius Vocula) va ser un militar romà del.

Veure Vespasià і Dil·li Vòcula

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).

Veure Vespasià і Dinastia Flàvia

Domícia Longina

Domícia Longina (en llatí Domitia Longina) va ser una emperadriu romana.

Veure Vespasià і Domícia Longina

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Veure Vespasià і Domicià

Domicià II

Es creu que Domicià II (en llatí Domitius Domitianus) va ser un comandant militar romà, tot i que la seva existència encara ens és confusa, el qual durant un curt període, l'any 270 o 271, usurpà del tron imperial de l'Imperi de les Gàl·lies, format per les províncies de la Gàl·lia i Britànnia.

Veure Vespasià і Domicià II

Domus Aurea

estil pompeià La Domus Aurea (literalment, en llatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí.

Veure Vespasià і Domus Aurea

Dona a l'antiga Roma

p.

Veure Vespasià і Dona a l'antiga Roma

Dorset

Dorset és un comtat del sud-oest d'Anglaterra, a la costa del canal de la Mànega.

Veure Vespasià і Dorset

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Veure Vespasià і Economia de l'Imperi Romà

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Veure Vespasià і Economia de la Hispània romana

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Veure Vespasià і Edat antiga als Països Catalans

Eleazar ben Simó

Eleazar ben Simó va ser un cap dels rebels jueus durant la Primera guerra judeoromana (66-70).

Veure Vespasià і Eleazar ben Simó

Emmaús (Judea)

Sopar a Emmaús'' de Caravaggio, 1601 Emmaús fou una ciutat de Palestina a prop de Jerusalem (60 estadis) en què, d'acord amb l'evangeli de Lluc, hi succeí l'episodi bíblic de l'aparició de Jesús a dos deixebles després d'haver ressuscitat.

Veure Vespasià і Emmaús (Judea)

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Vespasià і En guàrdia!

Epri Marcel

Epri Marcel (en llatí Eprius Marcellus) va ser un magistrat i orador romà nascut a Càpua, que va viure al.

Veure Vespasià і Epri Marcel

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Veure Vespasià і Erari

Escribònia Magna

Escribònia Magna, (en llatí Scribonia Magna) en les fonts històriques modernes coneguda com a Escribònia Crassí, va ser una noble romana que va viure a l'Imperi Romà al tombar dels segles I aC i I. Escribònia era la filla única de Luci Escriboni Libó que va ser cònsol l'any 16 i de Cornèlia Pompeia Magna.

Veure Vespasià і Escribònia Magna

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Veure Vespasià і Escultura romana

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Veure Vespasià і Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Estatili Capel·la

Estatili Capel·la (en llatí Statilius Capella) era un cavaller romà que havia estat amant de Flàvia Domicil·la, que després va ser la dona de l'emperador Vespasià.

Veure Vespasià і Estatili Capel·la

Fabi Valent

Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.

Veure Vespasià і Fabi Valent

Falacrinum

Falacrinum (o Phalacrine, segons Suetoni) era una estació o taverna de la via Salària al territori de Sabínia, al cor dels Apenins, a 16.000 passes al nord d'Interocrea, segons lItinerari d'Antoní.

Veure Vespasià і Falacrinum

Fano

Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.

Veure Vespasià і Fano

Fànnia (dona d'Helvidi Prisc)

Fànnia (en llatí Fannia) va ser una dama romana del.

Veure Vespasià і Fànnia (dona d'Helvidi Prisc)

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Veure Vespasià і Fòrum

Fòrum Provincial (Tarragona)

El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.

Veure Vespasià і Fòrum Provincial (Tarragona)

Fòrums Imperials

Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat.

Veure Vespasià і Fòrums Imperials

Filadelfia (Lídia)

Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.

Veure Vespasià і Filadelfia (Lídia)

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Veure Vespasià і Flavi Josep

Flavi Sabí (governador i prefecte)

Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Flavi Sabí (governador i prefecte)

Flaviobriga

Flaviobriga fou un port de la mar Cantàbrica, que probablement correspon a Castro Urdiales a Cantàbria.

Veure Vespasià і Flaviobriga

Flavionavia

Flavionavia era el nom d'una ciutat situada a la riba esquerra del riu Nalón, en el conventus Asturum de la província Tarraconense.

Veure Vespasià і Flavionavia

Flàvia Cesariensis

Flàvia Cesariensis va ser una província romana de Britània.

Veure Vespasià і Flàvia Cesariensis

Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)

Flàvia Domicil·la, o Flàvia Domitil·la (Roma, s. I - Illa de Ponça o Pandatària, Laci, després de 95), en llatí Flavia Domitilla, fou l'esposa del cònsol Flavi Climent.

Veure Vespasià і Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)

Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)

Flàvia Domicil·la (en Flavia Domitilla), va ser la primera esposa de Vespasià abans que fos emperador.

Veure Vespasià і Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)

Fonteu Agripa

Fonteu Agripa (en llatí Fonteius Agrippa) va ser un cavaller romà del.

Veure Vespasià і Fonteu Agripa

Fonts de la historicitat de Jesús

La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.

Veure Vespasià і Fonts de la historicitat de Jesús

Fufidi (jurista)

Fufidi (en llatí Fufidius) va ser un jurista romà que probablement va viure a la segona meitat del i primera del, en temps dels emperadors Vespasià i Adrià.

Veure Vespasià і Fufidi (jurista)

Gai Calpurni Pisó (conspirador)

Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.

Veure Vespasià і Gai Calpurni Pisó (conspirador)

Gai Cassi Longí (governador)

Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un jurista i governador romà.

Veure Vespasià і Gai Cassi Longí (governador)

Gai Musoni Rufus

Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.

Veure Vespasià і Gai Musoni Rufus

Gai Quinti Àtic

Gai Quinti Àtic (Gaius Quinctius Atticus) va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Gai Quinti Àtic

Gai Suetoni Paulí

Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.

Veure Vespasià і Gai Suetoni Paulí

Gai Valeri Flac (escriptor)

Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un escriptor romà del.

Veure Vespasià і Gai Valeri Flac (escriptor)

Gal·lèria Fundana

Gal·lèria Fundana va ser una emperadriu de l'Imperi Romà, segona esposa del emperador Vitel·li.

Veure Vespasià і Gal·lèria Fundana

Gamala

Gamala Gamala fou una ciutat de Palestina esmentada per Flavi Josep com a cap del districte de Gamalitis o Gamalítica dins la regió de Gaulanítide.

Veure Vespasià і Gamala

Gamaliel II

El Rabí Gamaliel II (en hebreu: רבן גמליאל דיבנה) va ser la primera persona en liderar al Sanedrí com a Nasí després de la caiguda del Segon Temple de Jerusalem l'any 70 després de Crist.

Veure Vespasià і Gamaliel II

Gàdara

Mapa de la Decápolis, mostrant la localització de Gàdara. Gàdara (Γάδαρα) fou una antiga ciutat romà-hel·lenística de Palestina, que era a la vora de la regió d'Escitiòpolis i al sud-est del llac Tiberíades.

Veure Vespasià і Gàdara

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Vespasià і Gàl·lia

Gèrmia de Galàcia

Gèrmia (en llatí Germia) era una ciutat de Galàcia entre Pessinus i Ancyra.

Veure Vespasià і Gèrmia de Galàcia

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Veure Vespasià і Gens Calpúrnia

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Veure Vespasià і Gens Flàvia

Gens Mècia

La gens Mècia (en llatí Maecia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Vespasià і Gens Mècia

Gens Virgínia

La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.

Veure Vespasià і Gens Virgínia

Gneu Juli Agrícola

Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.

Veure Vespasià і Gneu Juli Agrícola

Gneu Pedi Casc

en llatí Cnaeus Pedius Cascus va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Gneu Pedi Casc

Gofna

Gophna o Gofna fou una ciutat de Palestina al territori de la tribu de Benjamí, capital d'una de les deu toparquies (Toparquia Gofnítica).

Veure Vespasià і Gofna

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Veure Vespasià і Guerres civils romanes

Haïdra

Haïdra o Hidra (tr) o Henchir Haïdra és una petita ciutat de l'oest de Tunísia, situada a la dorsal tunisiana, a pocs quilòmetres de la frontera amb Algèria.

Veure Vespasià і Haïdra

Hèlena (pintora)

Hèlena（en llatí, Hĕlĕna, ae; en grec antic, Ἑλένη) filla de Timó d'Egipte, va ser una pintora grega que va viure al, en temps d'Alexandre el Gran. Va pintar la batalla d'Issos en els moments en què va passar, l'any 333 aC. En temps de Vespasià la pintura es va col·locar al Temple de la Pau a l'antiga Roma, segons Foci.

Veure Vespasià і Hèlena (pintora)

Helvidi Prisc

Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Veure Vespasià і Helvidi Prisc

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Veure Vespasià і Herculà

Hidràulica

Hidràulica i hidroestàtica il·lustrada. La hidràulica és una branca de la física i l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi de les propietats mecàniques dels fluids.

Veure Vespasià і Hidràulica

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Vespasià і Hispània Citerior

Hispellum

Hispellum (en llatí Hispellum, en grec antic Εἰσπέλλον o Ἴσπελλον va ser una ciutat de l'Úmbria al peu dels Apenins, a la banda esquerra de la via Flamínia i a uns 6 km de Foligno (Fulginium).

Veure Vespasià і Hispellum

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Veure Vespasià і Història d'Alacant

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Veure Vespasià і Història d'Àustria

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Veure Vespasià і Història d'Extremadura

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Veure Vespasià і Història d'Israel i Palestina

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Vespasià і Història de França

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Veure Vespasià і Història de l'antic Israel

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Vespasià і Història de l'Imperi Romà

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Veure Vespasià і Història de la comunitat jueva a Palestina

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Vespasià і Història de les campanyes militars romanes

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Veure Vespasià і Història de les Cíclades

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Vespasià і Història de Mallorca

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Veure Vespasià і Història de Tarragona

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Veure Vespasià і Història dels jueus

Hordeoni Flac

Hordeoni Flac (en llatí Hordeonius Flaccus) va ser un militar romà que era llegat consular a l'exèrcit de la Germània Superior en el moment de la mort de Neró l'any 68.

Veure Vespasià і Hordeoni Flac

Hostili (filòsof)

Hostili (en llatí Hostilius) va ser un filòsof cínic romà que va viure durant el.

Veure Vespasià і Hostili (filòsof)

I, Claudius (pel·lícula)

I, Claudius és una adaptació cinematogràfica inacabada de 1937 de les novel·les Jo, Claudi (1934) i Claudi el Déu (1935) de Robert Graves.

Veure Vespasià і I, Claudius (pel·lícula)

Icosim

Icosim (en púnic) o Icosium (en llatí) era una colònia comercial fenícia fundada el, situada al nord-oest d'Àfrica, banyada pel Mar Mediterrani.

Veure Vespasià і Icosim

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Vespasià і Il·líria

Illa de Ponça

L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.

Veure Vespasià і Illa de Ponça

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Veure Vespasià і Illa de Wight

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Vespasià і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Vespasià і Imperi Romà d'Occident

Irene (Hores)

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.

Veure Vespasià і Irene (Hores)

Itàlic (rei dels sueus)

Itàlic (Italicus) va ser un dels dos reis dels sueus que l'any 70 es van unir a Vespasià i junts van lluitar contra Vitel·li a Bedriacum a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Vespasià і Itàlic (rei dels sueus)

Jaciments arqueològics de l'Aragó

Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.

Veure Vespasià і Jaciments arqueològics de l'Aragó

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Veure Vespasià і Jafa

Javolè Prisc

Javolè Prisc (en Priscus Javolenus; nom complet: Gaius Octavius Tidius Tossianus Lucius Javolenus Priscus) va ser un magistrat romà i un destacat jurista que va néixer al dC i va morir a meitat del.

Veure Vespasià і Javolè Prisc

Júnia Calvina

Júnia Calvina (en Junia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia) va ser una dama romana que va viure al.

Veure Vespasià і Júnia Calvina

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Vespasià і Júpiter (mitologia)

Jericó

Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Veure Vespasià і Jericó

Jifna

Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.

Veure Vespasià і Jifna

Joan de Giscala

Joan de Giscala (hebreu: יוחנן מגוש חלב Yohan em-Gush Halav 66-70) va ser un cap militar jueu proper als moviments Zelotes durant la Primera guerra judeoromana.

Veure Vespasià і Joan de Giscala

Jocs inaugurals del Colosseu

Medalló de l'emperador romà Gordià III amb la representació del Colosseu durant un combat d'animals Els jocs inaugurals del Colosseu van tenir lloc a Roma l'any 80, sota el mandat de l'emperador Titus, per a celebrar la finalització de la construcció de l'Amfiteatre Flavi, més tard conegut com a Colosseu.

Veure Vespasià і Jocs inaugurals del Colosseu

Jotapata

Jotapata (Jotapata) va ser una ciutat de Galilea a la cimera d'un turó envoltada per tres barrancs infranquejables i en una posició molt ben defensada, a mig camí entre Ptolemais i el llac Tiberíades, i al nord de Natzaret.

Veure Vespasià і Jotapata

Juli Brigàntic

Juli Brigàntic (en llatí Julius Briganticus) era un cabdill batau, fill d'una germana de Juli Civilis, el cap de la revolta dels bataus, amb el que, segons Tàcit, tenia molt mala relació.

Veure Vespasià і Juli Brigàntic

Juli Civilis

Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.

Veure Vespasià і Juli Civilis

Juli Prisc

Juli Prisc (en Julius Priscus) va ser un militar romà.

Veure Vespasià і Juli Prisc

Juli Sabí

Juli Sabí (en llatí Julius Sabinus) era un cap dels lingons, que es va unir a la revolta dels bataus l'any 70.

Veure Vespasià і Juli Sabí

Karanis

Mapa de 1985 de les excavacions Karanis, Kom Aushim o Kom Ushim són les ruïnes de la ciutat dels déus d'el Faium a uns 75 km del Caire.

Veure Vespasià і Karanis

Kozan

Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).

Veure Vespasià і Kozan

La guerra jueva

La guerra jueva (en grec koiné: ΦλαυίουἸωσήπουἱστορία Ἰουδαϊκοῦ πολέμουπρὸς Ῥωμαίους βιβλία; Phlauiou Iōsēpou historia Ioudaikou polemou pros Rōmaious biblia) és una obra literària escrita per l'historiador jueu Flavi Josep en grec koiné al.

Veure Vespasià і La guerra jueva

Laberi Màxim

Laberi Màxim (en llatí Laberius Maximus) va ser governador romà de Judea els anys 73 i 74, just després de la destrucció del temple de Jerusalem.

Veure Vespasià і Laberi Màxim

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Veure Vespasià і Laietània

Leònides d'Alexandria

Leònides d'Alexandria (en llatí Leonidas, en grec) va ser un poeta grec de la meitat del.

Veure Vespasià і Leònides d'Alexandria

Legió I Germanica

La Legió I Germanica va ser una legió romana reclutada per Juli Cèsar l'any 48 aC per lluitar a la guerra civil contra Pompeu.

Veure Vespasià і Legió I Germanica

Legió I Italica

Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.

Veure Vespasià і Legió I Italica

Legió II

La denominació Legió II (legio II) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Veure Vespasià і Legió II

Legió II Adiutrix Pia Fidelis

La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.

Veure Vespasià і Legió II Adiutrix Pia Fidelis

Legió II Augusta

La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.

Veure Vespasià і Legió II Augusta

Legió III Augusta

La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.

Veure Vespasià і Legió III Augusta

Legió III Gallica

1.

Veure Vespasià і Legió III Gallica

Legió IV

La denominació Legió IV (legio IV) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Veure Vespasià і Legió IV

Legió IV Flavia Felix

La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.

Veure Vespasià і Legió IV Flavia Felix

Legió IV Macedònica

La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.

Veure Vespasià і Legió IV Macedònica

Legió IV Scythica

La legió IV Scythica va ser una legió romana creada per Marc Antoni cap a l'any 42 aC, segurament quan va emprendre la campanya contra l'Imperi Part, i d'aquí el seu altre cognomen, Parthica.

Veure Vespasià і Legió IV Scythica

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Vespasià і Legió romana

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Veure Vespasià і Legió VI Victrix

Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Veure Vespasià і Legió VII Claudia Pia Fidelis

Legió VII Gèmina

Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Veure Vespasià і Legió VII Gèmina

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Veure Vespasià і Legió VIII Augusta

Legió X Fretensis

L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.

Veure Vespasià і Legió X Fretensis

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Veure Vespasià і Legió X Gemina

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Veure Vespasià і Legió XII Fulminata

Legió XIII Gèmina

La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.

Veure Vespasià і Legió XIII Gèmina

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Veure Vespasià і Legió XIV Gemina

Legió XV Primigenia

La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.

Veure Vespasià і Legió XV Primigenia

Legió XVI Flavia Firma

La Legió XVI Flavia Firma (setzena legió «Ferma pels Flavis») va ser una legió romana creada per Vespasià, a partir de soldats provinents de la Legió XVI Gallica, que havia quedat deshonrada per la seva conducta durant la revolta dels bataus, segons diu Cassi Dió.

Veure Vespasià і Legió XVI Flavia Firma

Legió XVI Gallica

La Legió XVI Gallica, (setzena legió «de la Gàl·lia») va ser una legió romana fundada per Octavi per lluitar contra Sext Pompeu Pius que havia ocupat Sicília i posava en perill els subministraments a Roma.

Veure Vespasià і Legió XVI Gallica

Legió XXI Rapax

La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.

Veure Vespasià і Legió XXI Rapax

Legió XXII Deiotariana

La Legió XXII Deiotariana va ser una legió romana que es va reclutar potser l'any 48 aC.

Veure Vespasià і Legió XXII Deiotariana

Leontòpolis

Leontòpolis fou una antiga ciutat d'Egipte, a la part central del Delta, anomenada abans Taremu.

Veure Vespasià і Leontòpolis

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Vespasià і Lesbos

Letocetum

Letocetum és una antiga ruïna d'un poblat romà.

Veure Vespasià і Letocetum

Licini Mucià

probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Licini Mucià

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Veure Vespasià і Llista d'emperadors romans

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Vespasià і Llista de personatges històrics d'òpera

Llista de reis llegendaris de Britània

La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.

Veure Vespasià і Llista de reis llegendaris de Britània

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Veure Vespasià і Llista de vies romanes

Lod

Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.

Veure Vespasià і Lod

Lucentum

Lucentum és el nom d'una ciutat iberoromana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.

Veure Vespasià і Lucentum

Luci Anni Bas

Luci Anni Bas (en llatí Lucius Annius Bassus) va ser un senador romà a inicis de l'Imperi.

Veure Vespasià і Luci Anni Bas

Luci Antisti Rústic

Luci Antisti Rústic (en llatí Lucius Antistius Rusticus) (circa 48 - 93) va ser un senador romà actiu l'últim terç del segle I. Va ser cònsol sufecte els mesos de març i abril de l'any 90, amb Luci Juli Servili Urs Servià com a col·lega.

Veure Vespasià і Luci Antisti Rústic

Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57)

Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, fill de Luci Calpurni Pisó (cònsol any 27) (Lucius Calpurnius Piso).

Veure Vespasià і Luci Calpurni Pisó (cònsol any 57)

Luci Ceioni Còmmode (cònsol el 78)

va ser un magistrat romà.

Veure Vespasià і Luci Ceioni Còmmode (cònsol el 78)

Luci Eli Làmia Emilià

Luci Eli Làmia Emilià (en llatí Lucius Aelius Lamia Aemilianus) va ser un magistrat romà.

Veure Vespasià і Luci Eli Làmia Emilià

Luci Juni Cesenni Petus

Luci Juni Cesenni Petus (en Lucius Junius Caesennius Paetus), nascut probablement Gai Cesenni Petus (Gaius Caesennius Paetus), va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Luci Juni Cesenni Petus

Luci Opimi (cònsol)

Luci Opimi (en llatí Lucius Opimius Q. F. Q. N.) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Veure Vespasià і Luci Opimi (cònsol)

Luci Veti Paulus

Luci Veti Paulus (en Lucius Vettius Paulus) va ser un magistrat romà que va viure al dC i que va desenvolupar la seva carrera política sota els emperadors Neró, Vespasià, Titus i Domicià.

Veure Vespasià і Luci Veti Paulus

Luci Vipstà Messal·la

Luci Vipstà Messal·la (en llatí Lucius Vipstanus Messalla) era un tribú legionari a l'exèrcit de Vespasià l'any 70.

Veure Vespasià і Luci Vipstà Messal·la

Luci Vitel·li el Jove

Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius, al voltant del 16 - 69 EC) va ser un magistrat romà que va viure al segle I. Era el segon fill de Luci Vitel·li i Sextília, i el germà menut d'Aule Vitel·li.

Veure Vespasià і Luci Vitel·li el Jove

Lucili Bas

Lucili Bas (en llatí Lucilius Bassus) va ser un militar romà, comandant d'un esquadró de cavalleria, i almirall.

Veure Vespasià і Lucili Bas

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Veure Vespasià і Lusitània

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Vespasià і Maó

Marc Antoni Prim

Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.

Veure Vespasià і Marc Antoni Prim

Marc Aquili Règul

Marc Aquili Règul (en llatí Marcus Aquilius Regulus) era un dels delatores o informadors de Neró.

Veure Vespasià і Marc Aquili Règul

Marc Rosci Celi

Marc Rosci Celi (Marcus Roscius Cælius) va ser un militar romà del.

Veure Vespasià і Marc Rosci Celi

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Vespasià і Marc Salvi Otó

Marc Suil·li Nerulí

Marc Suil·li Nerulí (en llatí Marcus Sullius Nerulinus), va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Vespasià і Marc Suil·li Nerulí

Marc Valeri Catul Messal·lí

en llatí Marcus Valerius Catullus Messallinus va ser un governador romà del.

Veure Vespasià і Marc Valeri Catul Messal·lí

Marc Valeri Paulí

Marc Valeri Paulí (en llatí Marcus Valerius Paulinus) va ser un noble i militar romà, amic de Vespasià abans que fos emperador.

Veure Vespasià і Marc Valeri Paulí

Marc Veti Bolà

Marc Veti Bolà (en Marcus Vettius Bolanus) va ser un militar i polític romà del.

Veure Vespasià і Marc Veti Bolà

Mari Mature

Mari Mature (en llatí Mari Maturus) va ser procurador dels Alps Marítims durant la guerra entre Otó i Vitel·li l'any 69.

Veure Vespasià і Mari Mature

Marsos

Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.

Veure Vespasià і Marsos

Màrcia (mare de Trajà)

Marcia (n. sobre el 33 - m. abans del 100) va ser una dona noble romana i la mare de l'emperador Trajà.

Veure Vespasià і Màrcia (mare de Trajà)

Meti

Meti (Mettius) fou un antic praenomen romà dels temps més antics de la història de Roma usat pels sabins i pels llatins.

Veure Vespasià і Meti

Meti Pomposià

Meti Pomposià (Mettius Pomposianus) va ser un senador romà.

Veure Vespasià і Meti Pomposià

Mevània

Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.

Veure Vespasià і Mevània

Minuci Acilià

Minuci Acilià (llatí: Minucius Acilianus) va ser un magistrat romà, amic de Plini el jove.

Veure Vespasià і Minuci Acilià

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Veure Vespasià і Misenum

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Veure Vespasià і Mitilene

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Veure Vespasià і Moneda romana

Mont Tabor

El mont Tabor (en hebreu הַר תָּבוֹר; en àrab جبل الطور, Jabal aṭ-Ṭawr; en grec Όρος Θαβώρ) és un turó de Galilea a l'extrem nord-est de la plana d'Esdreló.

Veure Vespasià і Mont Tabor

Monument de Filopap

El monument a Filopap (en grec modern: Μνημείο Φιλοπάππου, Mnimio Filopappu) és un mausoleu construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes.

Veure Vespasià і Monument de Filopap

Munt Carmel

La muntanya del Carmel l'any 1894 El munt Carmel (en hebreu: כרמל) és una muntanya situada a la costa mediterrània d'Israel, de poca altura i extensió però famosa per les troballes i per l'orde religiós dels carmelites.

Veure Vespasià і Munt Carmel

Mur de les Lamentacions

El Mur de les Lamentacions és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.

Veure Vespasià і Mur de les Lamentacions

Museu Arqueològic de Sevilla

El museu Arqueològic de Sevilla està situat en plaça d'Amèrica, enfront del museu d'Arts i Costums Populars (antic Pavelló Mudèjar) i al costat del pavelló Real, dins del parc de María Luisa.

Veure Vespasià і Museu Arqueològic de Sevilla

Nablus

Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.

Veure Vespasià і Nablus

Narcís (llibert)

(Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.

Veure Vespasià і Narcís (llibert)

Narni

Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar.

Veure Vespasià і Narni

Nasí

Nasí (en hebreu: נשיא הסנהדרין) és un mot que significa, "el príncep", en hebreu antic.

Veure Vespasià і Nasí

Núrsia

Núrsia (en llatí Nursia, en grec antic Νουρσία) va ser una ciutat dels sabins a la part alta de la vall del Nar, al peu dels Apenins, a les muntanyes conegudes actualment com els Monti della Sibilla.

Veure Vespasià і Núrsia

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Vespasià і Neró

Nerva

Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.

Veure Vespasià і Nerva

Nicodem ben Gurion

Nicodem ben Gurion fou un jueu ric que visqué a Jerusalem, al segle primer de la nostra era.

Veure Vespasià і Nicodem ben Gurion

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Veure Vespasià і Nola

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Vespasià і Nou Testament

Ocriculum

Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.

Veure Vespasià і Ocriculum

Oderzo

Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.

Veure Vespasià і Oderzo

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Vespasià і Països Baixos

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Veure Vespasià і Palerm

Palfuri Sura

Palfuri Sura (en llatí Palfurius Sura) va ser un dels famosos delatores de l'emperador Domicià.

Veure Vespasià і Palfuri Sura

Palmera datilera de Judea

La palmera datilera de Judea és una palmera datilera (Phoenix dactylifera) cultivada a Judea.

Veure Vespasià і Palmera datilera de Judea

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Veure Vespasià і Pamfília

Panteons i tombes de sobirans a Roma

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.

Veure Vespasià і Panteons i tombes de sobirans a Roma

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Veure Vespasià і Pater patriae

Pax (mitologia)

Pax és la divinitat que era la personificació de la pau, en la cultura romana.

Veure Vespasià і Pax (mitologia)

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Veure Vespasià і Pàdua

Pésics

Els pésics (llatí: Pesicoe) eren una fracció dels asturs transmontans d'origen cèltic.

Veure Vespasià і Pésics

Pecunia non olet

Non olet, o pecunia non olet és una locució llatina que literalment significa "els doblers no fan olor", atribuïda a l'emperador romà Vespasià (69–79).

Veure Vespasià і Pecunia non olet

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Veure Vespasià і Pelignes

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Vespasià і Període romà a Catalunya

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Veure Vespasià і Període romà al País Valencià

Peregrí Proteu

Peregrí Proteu (Peregrinus Proteus) va ser un filòsof cínic grec nascut a Pàrion (Hel·lespont) que va viure al.

Veure Vespasià і Peregrí Proteu

Peter Firth

és un actor anglès, conegut per una varietat de papers al cinema i la televisió entre 1970 i 2000.

Veure Vespasià і Peter Firth

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Veure Vespasià і Picè

Plauci (jurista)

Plauci (en llatí, Plautius) va ser un jurista romà del, citat per Sext Pomponi, cosa que indica que ja va viure abans que aquest jurista.

Veure Vespasià і Plauci (jurista)

Ploci Pegas

Ploci Pegas (en llatí probablement Plotius Pegasus) va ser un jurista romà, seguidor o deixeble de Procle (Proculus).

Veure Vespasià і Ploci Pegas

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Veure Vespasià і Pompeia

Pompeu Silvà

Pompeu Silvà (en llatí Pompeius Silvanus) va ser un magistrat romà.

Veure Vespasià і Pompeu Silvà

Porta Maggiore

Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.

Veure Vespasià і Porta Maggiore

Pozzuoli

Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.

Veure Vespasià і Pozzuoli

Pravia

Pravia és un conceyu a la Comunitat Autònoma d'Astúries.

Veure Vespasià і Pravia

Prefecte de l'Erari

Prefecte de l'Erari (en llatí Praefectus Aerarium, plural Praefecti Aerarii) va ser el nom dels encarregats de l'administració de l'Erari a Roma.

Veure Vespasià і Prefecte de l'Erari

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Veure Vespasià і Primera batalla de Bedriacum

Primera Guerra Judeo-romana

La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135).

Veure Vespasià і Primera Guerra Judeo-romana

Província de les Illes

La província de les Illes (en llatí Provincia Insularum) fou una província romana creada per Vespasià amb les illes de la província d'Àsia.

Veure Vespasià і Província de les Illes

Ptuj

Ptuj (en alemany Pettau, llatí Poetovio) és una ciutat d'Eslovènia.

Veure Vespasià і Ptuj

Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 70)

Publi Valeri Asiàtic (en llatí Publius Valerius Asiaticus) va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 70)

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Veure Vespasià і Pula

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Veure Vespasià і Pulla

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Vespasià і Puteoli

Qartam d'Ibèria

Qartam (mort el 72) fou rei d'Ibèria, segons les cròniques georgianes, i hauria regnat a Armazi de vers el 58 al 72.

Veure Vespasià і Qartam d'Ibèria

Quint Articuleu Petus

Quint Articuleu Pet (en Quintus Articuleius Paetus) és el nom de dos magistrats romans de final del i començament del.

Veure Vespasià і Quint Articuleu Petus

Quint Asconi Pedià

Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.

Veure Vespasià і Quint Asconi Pedià

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Veure Vespasià і Quint Curci Ruf

Quint Petil·li Cerial

en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.

Veure Vespasià і Quint Petil·li Cerial

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Veure Vespasià і Quintilià

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Vespasià і Quios

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Veure Vespasià і Retrat

Rieti

Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.

Veure Vespasià і Rieti

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Veure Vespasià і Ritu hispà

Roca Tarpeia

La '''roca Tarpeia''' en l'actualitat La roca Tarpeia (en Rupes Tarpeia o Saxum Tarpeium) era un penya-segat escarpat de l'antiga Roma, prop del cim sud del turó Capitolí.

Veure Vespasià і Roca Tarpeia

Roma vincit!

Roma vincit! (Títol original: The Eagle's Conquest) és el segon llibre de la sèrie Àguila, de Simon Scarrow.

Veure Vespasià і Roma vincit!

Rubri Gal

Rubri Gal (en llatí Rubrius Gallus) era un militar romà que va viure a la part central del.

Veure Vespasià і Rubri Gal

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.

Veure Vespasià і Russe

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Veure Vespasià і Sabins

Sabrata

Sabrata és una població del districte d'Az Zawiyah, a l'actual Líbia.

Veure Vespasià і Sabrata

Saleu Bas

Saleu Bas (en llatí Saleius Bassus) va ser un poeta èpic romà, contemporani d'Estaci, que va viure al.

Veure Vespasià і Saleu Bas

Salvi Julià

Salvi Julià (en llatí Salvius Julianus) va ser un eminent jurista roma del temps d'Adrià i els Antonins.

Veure Vespasià і Salvi Julià

Salvi Liberal

Salvi Liberal (Salvius Liberalis) va ser un orador i advocat romà, mencionat per Plini el Jove que el descriu com "subtilis, dispositus, acer, disertus".

Veure Vespasià і Salvi Liberal

Samandağ

Districtes de la província d'Hatay Samandağ (àrab al-Suwaydiyya) és una ciutat i districte de la província de Hatay al sud de Turquia, 5 km al nord de la desembocadura de l'Orontes (Nahr al-Asi), a la costa Mediterrània, prop de la frontera entre Turquia i Síria i a 25 km d'Antioquia.

Veure Vespasià і Samandağ

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Veure Vespasià і Samòsata

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Veure Vespasià і Samos

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Vespasià і Sant Pere

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Veure Vespasià і Satala

Segòbriga

El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment arqueològic romà al voltant del turó de Cabeza Griego a la localitat de Saelices (Província de Conca, Espanya).

Veure Vespasià і Segòbriga

Segon Temple

El Segon Temple (en hebreu: בֵּית־הַמִּקְדָּשׁ הַשֵּׁנִי, Bēṯ hamMīqdāš hašŠēnī, traducció. "Segona Casa del Sant"), després conegut com el Temple d'Herodes, va ser el Temple de Jerusalem entre el 516 aC i el 70 aC.

Veure Vespasià і Segon Temple

Sext Juli Frontí

va ser un polític, militar i escriptor romà.

Veure Vespasià і Sext Juli Frontí

Sext Juli Gabinià

Sext Juli Gabinià (en llatí Sextus Julius Gabinianus) va ser un retòric romà que va ensenyar retòrica a la Gàl·lia en temps de Vespasià.

Veure Vespasià і Sext Juli Gabinià

Sextília (mare de Vitel·li)

Sextília (en llatí Sextilia) va ser una dama romana, mare de l'emperador Vitel·li i del cònsol Luci Vitel·li.

Veure Vespasià і Sextília (mare de Vitel·li)

Sili Itàlic

''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.

Veure Vespasià і Sili Itàlic

Sohemus de Sofene

Gai Juli Sohem Filocèsar Filoromà, més conegut com Soemus o Sohemus d'Èmesa i Sofene, va ser rei d'Èmesa i de Sofene.

Veure Vespasià і Sohemus de Sofene

Sorà Barea

Quint Marci Barea Sorà conegut com a Sorà Barea (probablement el seu nom complet era Quintus Marcius Barea Soranus o Soranus Servilius Barea, ja que tenia una filla de nom Servília) va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Sorà Barea

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Vespasià і Suetoni

Tanaim

ImageSize.

Veure Vespasià і Tanaim

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Veure Vespasià і Tàcit

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Veure Vespasià і Tàrraco

Túnel romà

calçada romana i ''túnel de Donnaz'', a Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta) Alguns túnels romans han aconseguit arribar sense moltes modificacions fins als nostres dies, convertits en veritables obres d'art i d'enginyeria, encara que són molt més discrets que els ponts, la seva construcció era molt més complicada per a la limitada tecnologia romana.

Veure Vespasià і Túnel romà

Túnel romà de Furlo

El túnel romà Furlo és una obra que data del regnat de Vespasià a la Via Flamínia, al nivell de la Gola del Furlo, al nord-est d'Acqualagna (província de Pesaro Urbino Itàlia).

Veure Vespasià і Túnel romà de Furlo

Teatre romà de Segòbriga

El '''Teatre romà de Segòbriga''' (Conca). El Teatre romà de Segòbriga forma part del conjunt arqueòlogic del mateix nom, situat a la població de Saelices, Conca.

Veure Vespasià і Teatre romà de Segòbriga

Teòfil (bíblic)

Teòfil és el nom o, potser, el títol d'honor de la persona a qui es dediquen l'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols.

Veure Vespasià і Teòfil (bíblic)

Tebessa

Tébessa, Tbessa o Tibissa és una ciutat algeriana, capital de la província o wilaya homònima, a 16 km en línia recta de la frontera d'Algèria amb Tunísia, a les muntanyes de Tébessa, a l'est de l'Aurès, a la regió amaziga chaoui.

Veure Vespasià і Tebessa

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.

Veure Vespasià і Temple de Júpiter Capitolí

Temple de la Pau

Restes del Temple de la Pau. El Temple de la Pau és un Fòrum Imperial de Roma, el tercer que fou bastit segons un ordre cronològic.

Veure Vespasià і Temple de la Pau

Temple de Vespasià

El temple de Vespasià o temple de Vespasià i Tit (en llatí: Templum Divi Vespasiani, en italià Tempio di Vespasiano) està situat a Roma a l'extrem occidental del Fòrum romà entre el temple de la Concòrdia i el temple de Saturn.

Veure Vespasià і Temple de Vespasià

Termes públiques d'Al·ló

Les termes públiques del municipium romà d'Al·ló (actualment la Vila Joiosa) es van construir entre 85 i 110 dC, prop del lloc on probablement va estar el fòrum (hui plaça de la Generalitat), després de l'atorgament de la categoria de municipium per l'emperador Vespasià el 73/74 dC.

Veure Vespasià і Termes públiques d'Al·ló

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Veure Vespasià і Terni

Terracina

Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.

Veure Vespasià і Terracina

Teti Julià

Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.

Veure Vespasià і Teti Julià

Tiberi Alexandre

Tiberi Alexandre (en Tiberius Iulius Alexander, en Τιβέριος Ἀλέξανδρος) va ser governador romà de Judea i d'Egipte.

Veure Vespasià і Tiberi Alexandre

Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Claudi Balbili (Tiberius Claudius Balbilius) conegut com a Balbili el Savi, nascut segurament l'any 3 dC i mort l'any 79 o l'any 80, va ser un astròleg i erudit egipci fill de l'astròleg Tiberi Claudi Trasil i de la princesa ACa II de Commagena, neta o besneta del rei Antíoc I de Commagena i germà d'Eunia, que es va casar amb el prefecte Nevi Sertori Macró.

Veure Vespasià і Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Plauci Silvà Elià

Tiberi Plauci Silvà Elià en llatí Tiberius Plautius Silvanus Aelianus va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Tiberi Plauci Silvà Elià

Tifata

Tifata fou el nom antic d'una serralada italiana entre la Campània i el Samni, propera a Càpua.

Veure Vespasià і Tifata

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.

Veure Vespasià і Tiridates I d'Armènia

Tit

* Biografies.

Veure Vespasià і Tit

Tit (emperador)

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.

Veure Vespasià і Tit (emperador)

Tit Ampi Flavià

Tit Ampi Flavià (en llatí Titus Ampis Flavianus) va ser un militar romà del.

Veure Vespasià і Tit Ampi Flavià

Tit Flavi Climent (cònsol)

Tit Flavi Climent (en llatí Titus Flavius Clemens) (Roma, s. I - 95) va ser cosí de l'emperador Domicià i el seu col·lega en el consolat l'any 95.

Veure Vespasià і Tit Flavi Climent (cònsol)

Tit Flavi Petró

Tit Flavi Petró (en llatí Titus Flavius Petro) va ser un militar romà del, avi de l'emperador Vespasià.

Veure Vespasià і Tit Flavi Petró

Tit Flavi Sabí

* Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), pare de l'emperador Vespasià.

Veure Vespasià і Tit Flavi Sabí

Tit Flavi Sabí (cònsol 69)

Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Vespasià і Tit Flavi Sabí (cònsol 69)

Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)

Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser el pare de l'emperador Vespasià.

Veure Vespasià і Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)

Tomba de Sant Pere

El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.

Veure Vespasià і Tomba de Sant Pere

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Vespasià і Trajà

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Vespasià і Tràcia

Triària

Triària (en llatí Iunia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia o Triaria) va ser una dama romana que va viure al segle I. Tàcit l'anomena "ultra feminam ferox" (una dona molt feroç).

Veure Vespasià і Triària

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Veure Vespasià і Triomf

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Vespasià і Tropes auxiliars romanes

Tul·li Valentí

Tul·li Valentí (en llatí Tullius Valentinus) va ser un cap tribal dels trèvers.

Veure Vespasià і Tul·li Valentí

Umbrici

Umbrici o Umbrici Melior (Umbricius Melior) va ser un arúspex romà, que formava part del seguici personal de l'emperador Galba.

Veure Vespasià і Umbrici

Urbinum Hortense

Urbinum Hortense va ser una ciutat de l'Úmbria.

Veure Vespasià і Urbinum Hortense

Urseu Ferox

Urseu Ferox (en llatí Urseius Ferox) va ser un jurista romà que probablement va florir entre els regnats de Tiberi i Vespasià, a la meitat del.

Veure Vespasià і Urseu Ferox

Valeri Fest

va ser un magistrat i militar romà del.

Veure Vespasià і Valeri Fest

Vectigal

El vectigal (del llatí vectigale i aquest de vehere, "transportar") era un impost indirecte que gravava diferents activitats, en particular la circulació de mercaderies, en les societats precapitalistes.

Veure Vespasià і Vectigal

Vedi Àquila

Vedi Àquila (Vedius Aquila) fou un militar romà, comandant de la Legio XIII, una de les del general i emperador Otó.

Veure Vespasià і Vedi Àquila

Veleda

Veleda era una sacerdotessa i profetessa, de la tribu dels brúcters que va viure al.

Veure Vespasià і Veleda

Velino

El Velino és un riu al centre d'Itàlia, principal afluent del Nera.

Veure Vespasià і Velino

Vella Pafos

Vella Pafos, modernament Kukla o Konuklia, fou una ciutat del sud-oest de Xipre.

Veure Vespasià і Vella Pafos

Venuci

Venuci (en llatí Venutius) va ser rei dels brigants de Britània a la segona meitat del.

Veure Vespasià і Venuci

Ver i Prisc

Ver i Prisc van ser dos esclaus de l'antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals del.

Veure Vespasià і Ver i Prisc

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Vespasià і Verona

Vespasi Pol·lió

Vespasi Pol·lió (en llatí Vespasius Pollio) va ser un militar i magistrat romà del, nadiu de Núrsia.

Veure Vespasià і Vespasi Pol·lió

Vespàsia Pol·la

Vespàsia Pol·la (en llatí Vespasia Polla) va ser la mare de l'emperador Vespasià, i l'àvia dels seus successors Tit i Domicià.

Veure Vespasià і Vespàsia Pol·la

Via Flamínia

La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.

Veure Vespasià і Via Flamínia

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Veure Vespasià і Vicenza

Vides dels dotze cèsars

Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.

Veure Vespasià і Vides dels dotze cèsars

Virgini Capitó

Virgini Capitó (Verginius Capito) va ser un cavaller romà del.

Veure Vespasià і Virgini Capitó

Vitèl·lia (filla de Vitel·li)

Vitèl·lia, en llatí Vitellia, era filla de l'emperador Vitel·li, nascut del seu segon matrimoni amb Gal·lèria Fundana.

Veure Vespasià і Vitèl·lia (filla de Vitel·li)

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Vespasià і Vitel·li

Vitel·li Germànic

Vitel·li Germànic, en llatí Vitellius Germanicus, nascut l'any 62 o 63 i mort l'any 69, era fill de l'emperador Vitel·li i de la seva segona esposa Gal·lèria Fundana.

Veure Vespasià і Vitel·li Germànic

Yohanan ben Zakai

El Rabí Yohanan ben Zakai (en hebreu: יוחנן בן זכאי) conegut també amb l'acrònim: ריב״ז (Ribaz), va viure a Palestina en el, i va morir en l'any 73 dC, després d'haver estat testimoni de la conquesta de Jerusalem i de la destrucció del seu Temple per part de l'Exèrcit romà de Titus, fill de l'Emperador Vespasià.

Veure Vespasià і Yohanan ben Zakai

Zenodor (escultor)

Zenodor (Zenodorus) fou un artista i escultor grec del, potser nadiu de Massília atès que va començar la seva carrera a la Gàl·lia, tot i que el seu lloc de naixement no el menciona cap font.

Veure Vespasià і Zenodor (escultor)

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Veure Vespasià і 14 d'abril

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Vespasià і 17 de novembre

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Vespasià і 20 de juliol

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Vespasià і 22 de desembre

69

; Països Catalans.

Veure Vespasià і 69

També conegut com Titus Flavi Vespasià.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat