Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abadia de Fontfreda, Abd al-Uwar, Agilbert de Narbona, Alfons Jordà, Baixàs, Berà I, Bernat de Septimània, Bernat Hug de Rocabertí, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Carles el Calb, Casal de Barcelona, Castell de Perapertusa, Castell de Querbús, Comtat d'Empúries, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtats catalans, Comtats i vescomtats de França, Conquesta de Mallorca, Conquesta de Navarra, Corona d'Aragó, Croada Albigesa, Croada pisano-catalana, Donasà, Ducat de Narbona, Edat moderna als Països Catalans, Elionor I de Navarra, Ermengarda de Narbona, Felip Dalmau I de Rocabertí, Francesc I de Navarra, Gastó de Foix-Nemours, Gastó I de Foix, Gastó IV de Foix, Gaucelm, Gòtia, Gersenda de Tolosa, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillem IV de Tolosa, Guillem IX d'Aquitània, Guillema I de Castellvell, Història d'Occitània, Hug I de Roergue, Humfrid, Jaspert V de Castellnou, Joan de Foix, Joan III d'Armanyac, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes d'Urgell, Llista de valís d'Arbuna, ..., Mafalda de Pulla-Calàbria, Magnari, Margarida de Comenge, Mateu de Foix (comte de Comenge), Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Narbona, Narbonès, Odalric, Odó I, Otger, Palau dels Arquebisbes de Narbona, Pere Berenguer de Narbona, Pere de Foix el Jove, Pere de Narbona, Pipí II d'Aquitània, Quixilà, Ramon IV de Tolosa, Roger Bernat II de Foix, Roger IV de Foix, Septimània, Setge d'Aurenja, Sikelgaita, Sunifred (abat), Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Tractat de Corbeil, Vescomtat de Menerba, Vescomtat de Vallespir. Ampliar l'índex (27 més) »
Abadia de Fontfreda
L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Abadia de Fontfreda · Veure més »
Abd al-Uwar
Abd al-Uwar fou valí de Saragossa al.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Abd al-Uwar · Veure més »
Agilbert de Narbona
Agilbert fou vescomte de Narbona vers 821-832.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Agilbert de Narbona · Veure més »
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Alfons Jordà · Veure més »
Baixàs
Baixàs (Baixas en francès) és un poble de 2.579 habitants, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Baixàs · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Berà I · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Carles el Calb · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Perapertusa
El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Castell de Perapertusa · Veure més »
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Castell de Querbús · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Comtat de Girona · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Comtats catalans · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Conquesta de Navarra · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Croada Albigesa · Veure més »
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Croada pisano-catalana · Veure més »
Donasà
El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Donasà · Veure més »
Ducat de Narbona
Duc de Narbona (dux Narbonensis) va ser un títol emprat en diversos moments pels senyors de Narbona, mentre que el poder directe a la ciutat el tenien els vescomtes.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Ducat de Narbona · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Elionor I de Navarra · Veure més »
Ermengarda de Narbona
Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Ermengarda de Narbona · Veure més »
Felip Dalmau I de Rocabertí
Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »
Francesc I de Navarra
Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Francesc I de Navarra · Veure més »
Gastó de Foix-Nemours
Tomba de Gastó de Foix, castell Sforzesco, Milà Gastó de Foix-Nemours, també conegut com a Gastó II de Narbona (Maseras, 1489 - Ravenna, 1512), fou un noble i militar francès que va participar en les guerres italianes.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Gastó de Foix-Nemours · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Gastó I de Foix · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Gastó IV de Foix · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Gaucelm · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Gòtia · Veure més »
Gersenda de Tolosa
Gersenda (o Garsenda) de Tolosa (898-911), probablement filla d'Eudes de Tolosa, l'any 898 es casà amb Guifré II Borrell de Barcelona, del qual no tingué descendència masculina o els fills van morir de manera prematura, motiu pel qual els comtats, en morir Guifré II, van passar a Sunyer I. Varen tenir una filla, Riquilda de Narbona, casada amb Odó I el vescomte de Narbona el 933.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Gersenda de Tolosa · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Guillem IV de Tolosa · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillema I de Castellvell
Guillema de Castellvell i de Vilademuls (? - 1228).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Guillema I de Castellvell · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Història d'Occitània · Veure més »
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Hug I de Roergue · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Humfrid · Veure més »
Jaspert V de Castellnou
Jaspert V de Castellnou, vescomte de Castellnou, fou un noble i militar català dels segles i, almirall de la flota catalana.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Jaspert V de Castellnou · Veure més »
Joan de Foix
Joan de Foix (1450 - Etampes, França 1500) fou infant de Navarra, comte d'Etampes i vescomte de Narbona.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Joan de Foix · Veure més »
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Joan III d'Armanyac · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de valís d'Arbuna
Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Magnari
Magnari (Magnarius o Magharius) fou comte de Narbona documentat el 791.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Magnari · Veure més »
Margarida de Comenge
Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Margarida de Comenge · Veure més »
Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mateu de Foix, o Mateu de Grailly, († Muret, 8 de gener de 1453) va ser comte de Comenge del 1419 al 1443 arran del seu matrimoni amb Margarida de Comenge.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Mateu de Foix (comte de Comenge) · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Narbona · Veure més »
Narbonès
El Narbonès (en occità Narbonés, en francès Narbonnais) és una regió històrica de l'actual Llenguadoc-Rosselló, a França, formada pels territoris de l'antic vescomtat de Narbona.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Narbonès · Veure més »
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Odalric · Veure més »
Odó I
* Odó I de Tolosa (832 –919), comte de Tolosa i Roergue (886 -919) i comte d'Albi (860 -919).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Odó I · Veure més »
Otger
Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Otger · Veure més »
Palau dels Arquebisbes de Narbona
El palau dels Arquebisbes de Narbona és un conjunt monumental format pel palau Vell, les torres de la Magdalena i Sant Marçal, el palau Nou i la catedral de Sant Just i Sant Pastor.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Palau dels Arquebisbes de Narbona · Veure més »
Pere Berenguer de Narbona
Pere Berenguer de Narbona fou bisbe metropolità de Narbona, fill de Berenguer I, vescomte de Narbona, i de la seva segona dona Garsinda de Besalú.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Pere Berenguer de Narbona · Veure més »
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Pere de Foix el Jove · Veure més »
Pere de Narbona
Pere de Narbona fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el cinquè copríncep d'Andorra entre 1341 i ca. 1348.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Pere de Narbona · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Quixilà
Quixilà és el primer vescomte de vescomtat de Narbona conegut.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Quixilà · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Roger Bernat II de Foix
Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Roger Bernat II de Foix · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Roger IV de Foix · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Septimània · Veure més »
Setge d'Aurenja
Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX d'Aquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX d'Aquitània, fins que Felipa de Tolosa el va abandonar el 1116 i es va retirar a l'abadia de Fontevraud, mentre Guillem es dirigia a la Península per lluitar contra els almoràvits al costat d'Alfons el Bataller a la batalla de Cutanda, i en la seva absència els nobles van revoltar-se, oferint el comtat a Alfons Jordà.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Setge d'Aurenja · Veure més »
Sikelgaita
Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fou una princesa llombarda, filla de Guaimar IV, príncep de Salern, i segona muller de Robert Guiscard, duc de la Pulla.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Sikelgaita · Veure més »
Sunifred (abat)
Sunifred (?- 890/891) fou un noble amb origen de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Sunifred (abat) · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Tractat de Corbeil · Veure més »
Vescomtat de Menerba
El Vescomtat de Menerba fou un vescomtat feudal d'Occitània a França, sorgit com a part del vescomtat de Narbona, del que era una dependència feudal.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Vescomtat de Menerba · Veure més »
Vescomtat de Vallespir
El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.
Nou!!: Vescomtat de Narbona і Vescomtat de Vallespir · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Narbona, Comte de Narbona, Vescomte de Narbona, Vescomtes de Narbona.
