Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Alícia de Bigorra, Beatriu II de Bigorra, Beatriu III de Bigorra, Bernat IV de Comenge, Captalat de Buch, Casa de Lorena, Caterina I de Navarra, Cèntul II de Bigorra, Cèntul III de Bigorra, Comtat de Bigorra, Comtat de Comenge, Comtats i vescomtats de França, Constança de Montcada, Corona d'Aragó, Elionor de Comenge, Enric de Lorena-Guisa, Enric II de Navarra, Enric IV de França, Gascunya, Gastó I de Foix, Gastó II de Foix, Gastó III de Foix, Gastó IV de Foix, Gastó VI de Bearn, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Guiena, Guiu de Montfort-Bigorra, Isabel de Foix, Joan I de Foix, Joana III de Navarra, Lluís XIII de França, Marçan, Margarida de Bearn, Marsan, Mata de Bearn, Mata de Matha, Mateu de Foix (comte de Comenge), Mateu I de Foix, Pere de Marsan, Pere I de Marsan, Peronella I de Bigorra, Se canta, Senyoria de Grailly, Vall d'Aran, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Lobinhèr, Vescomtat de Maremne, Vescomtat de Tartas, 1 d'agost, ..., 1666. Ampliar l'índex (1 més) »
Alícia de Bigorra
Alix o Alícia de Montfort, nascuda entre 1217 i 1220, morta el 1255, fou comtessa de Bigorra del 1251 al 1255.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Alícia de Bigorra · Veure més »
Beatriu II de Bigorra
Beatriu II fou comtessa de Bigorra de 1129 a la seva mort, sobrevinguda després del 7 de febrer de 1148.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Beatriu II de Bigorra · Veure més »
Beatriu III de Bigorra
Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Beatriu III de Bigorra · Veure més »
Bernat IV de Comenge
Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Bernat IV de Comenge · Veure més »
Captalat de Buch
El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Captalat de Buch · Veure més »
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Casa de Lorena · Veure més »
Caterina I de Navarra
Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Caterina I de Navarra · Veure més »
Cèntul II de Bigorra
Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Cèntul II de Bigorra · Veure més »
Cèntul III de Bigorra
Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Cèntul III de Bigorra · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Comtat de Comenge · Veure més »
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Comtats i vescomtats de França · Veure més »
Constança de Montcada
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Constança de Montcada · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Corona d'Aragó · Veure més »
Elionor de Comenge
Elionor de Comenge (? - 16 de maig de 1365) era la vuitena filla del comte Bernat VII de Comenge i Laura de Montfort.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Elionor de Comenge · Veure més »
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Enric II de Navarra · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Enric IV de França · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gascunya · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gastó I de Foix · Veure més »
Gastó II de Foix
Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gastó II de Foix · Veure més »
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gastó III de Foix · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gastó IV de Foix · Veure més »
Gastó VI de Bearn
Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gastó VI de Bearn · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Guiena · Veure més »
Guiu de Montfort-Bigorra
Guiu de Montfort (finals del - Castellnou d'Arri, 1220) va ser comte de Bigorra del 6 de novembre de 1216 a la primavera de 1220 pel seu matrimoni amb Peronella, comtessa de Bigorra.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Guiu de Montfort-Bigorra · Veure més »
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Isabel de Foix · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Joan I de Foix · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Joana III de Navarra · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Lluís XIII de França · Veure més »
Marçan
* Marçan (Aude), municipi al departament de l'Aude de la regió d'Occitània (França).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Marçan · Veure més »
Margarida de Bearn
Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Margarida de Bearn · Veure més »
Marsan
* Marsan o Marçan (Gers), municipi francès al departament del Gers (regió de Migdia-Pirineus).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Marsan · Veure més »
Mata de Bearn
va ser una comtessa occitana, comtessa d'Armanyac i de Fesenzac i vescomtessa de Fesenzaguet.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Mata de Bearn · Veure més »
Mata de Matha
Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Mata de Matha · Veure més »
Mateu de Foix (comte de Comenge)
Mateu de Foix, o Mateu de Grailly, († Muret, 8 de gener de 1453) va ser comte de Comenge del 1419 al 1443 arran del seu matrimoni amb Margarida de Comenge.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Mateu de Foix (comte de Comenge) · Veure més »
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Mateu I de Foix · Veure més »
Pere de Marsan
Nom de dos vescomtes de Marsan.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Pere de Marsan · Veure més »
Pere I de Marsan
Pere de Marsan o Pere de Lobaner († 1163) fou vescomte de Marsan i comte de Bigorra de 1129 a 1163.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Pere I de Marsan · Veure més »
Peronella I de Bigorra
Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Peronella I de Bigorra · Veure més »
Se canta
«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Se canta · Veure més »
Senyoria de Grailly
Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Senyoria de Grailly · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Vall d'Aran · Veure més »
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Vescomtat de Bearn · Veure més »
Vescomtat de Brulhès
El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Vescomtat de Brulhès · Veure més »
Vescomtat de Lobinhèr
El vescomtat de Lobinhèr fou una jurisdicció feudal a Gascunya, al Bearn al sud de Marsan, a l'est de Orte, i al nord de Pau (al Bearn).
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Vescomtat de Lobinhèr · Veure més »
Vescomtat de Maremne
El vescomtat de Maremne fou una jurisdicció feudal de Gascunya a França, la capital del qual fou Tòssa.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Vescomtat de Maremne · Veure més »
Vescomtat de Tartas
El vescomtat de Tartàs (en francès Tartas) fou una jurisdicció feudal de França, a Gascunya, entre el vescomtat de Dacs i el vescomtat de Marsan.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і Vescomtat de Tartas · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і 1 d'agost · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Vescomtat de Marçan і 1666 · Veure més »
