Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Arnulf de Vic, Arquitectura romànica, Baronia de Calders, Borrell de Vic, Castell de Calders, Castell de Calonge de Segarra, Castell de Cardona, Castell de la Guàrdia Pilosa, Castell de Mirambell, Castell de Queralt, Castell de Rupit, Castell de Savassona, Castell del Brull, Comtat d'Osona, Ducat d'Aliaga i Castellot, Ducat de Cardona, Eribau, Ermessenda de Carcassona, Escut de Seva, Osona (desambiguació), Ramon Folc I de Cardona, Rupit, Rupit i Pruit, Sant Esteve de Tavèrnoles, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Vescomte.
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Arnulf de Vic · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Arquitectura romànica · Veure més »
Baronia de Calders
La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Baronia de Calders · Veure més »
Borrell de Vic
Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Borrell de Vic · Veure més »
Castell de Calders
El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Calders · Veure més »
Castell de Calonge de Segarra
Les ruïnes del castell de Calonge de Segarra són situades en un petit turó al peu del qual hi ha l'antiga església parroquial de Santa Fe de Calonge en una zona dominada per l'altiplà de Calaf en contacte amb el Bages.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Calonge de Segarra · Veure més »
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Cardona · Veure més »
Castell de la Guàrdia Pilosa
El castell de la Guàrdia Pilosa és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de la Guàrdia Pilosa · Veure més »
Castell de Mirambell
El castell de Mirambell és un edifici de Mirambell, una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Mirambell · Veure més »
Castell de Queralt
El castell de Queralt és un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Queralt · Veure més »
Castell de Rupit
El Castell de Rupit, que fou successor el del de Fàbregues, és situat enmig del poble homònim, damunt un penyal de forma irregular darrere l'església parroquial.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Rupit · Veure més »
Castell de Savassona
El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona).
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell de Savassona · Veure més »
Castell del Brull
El Castell del Brull es troba a El Brull (Osona), tot i que originàriament formava part del terme de Seva, del qual després va ser el centre jurisdiccional.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Castell del Brull · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Comtat d'Osona · Veure més »
Ducat d'Aliaga i Castellot
Corona ducal. Escut de la '''Casa d'Híxar'''. El Ducat d'Aliaga és un títol nobiliari espanyol, creat el 10 d'octubre de 1487 per Ferran II "El Catòlic" d'Aragó a favor de Joan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera, per elevació a ducat del comtat d'Aliaga, que a ell mateix li havia concedit el 31 de desembre de 1461, el seu pare el rei Joan I d'Aragó.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Ducat d'Aliaga i Castellot · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Ducat de Cardona · Veure més »
Eribau
Eribau de Cardona o d'Urgell, anomenat El Sant (Cardona, Bages, — Pomposa, Emília, Itàlia, 1042) fou un vescomte d'Osona, fill del vescomte d'Osona; Ramon I i bisbe d'Urgell (1035-1042).
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Eribau · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Seva
L'escut oficial de Seva té el següent blasonament.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Escut de Seva · Veure més »
Osona (desambiguació)
* Toponímia: Osona és un topònim fet servir per diferents entitats.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Osona (desambiguació) · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Rupit
Rupit és una vila del terme de Rupit i Pruit, a la zona natural de les Guilleries/ Collsacabra adscrit oficialment a la comarca d'Osona.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Rupit · Veure més »
Rupit i Pruit
Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Rupit i Pruit · Veure més »
Sant Esteve de Tavèrnoles
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Sant Esteve de Tavèrnoles · Veure més »
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Vescomtat d'Osona і Vescomte · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de Vescomtes d'Osona, Llista de vescomtes d'Osona, Vescomtat d’Osona, Vescomte d'Osona, Vescomtes d'Osona, Vescomtessa d'Osona.
