Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Acció (matemàtiques), Alessandro Terracini, Annibale Comessatti, Aprenentatge semi-supervisat, Auguste François Marie Glaziou, Òrbita (teoria de control), Àlgebra abstracta, Àlgebra homològica, Àlgebra multilineal, Àlgebra universal, Bola (matemàtiques), Camp vectorial, Càlcul diferencial, Càlcul multivariable, Càlcul tensor, Classe de diferenciabilitat, Compactificació (física), Conjectura de Poincaré, Connexió de Cartan, Curt Backeberg, Curvatura de les varietats de Riemann, Delfino Codazzi, Desenvolupament (geometria diferencial), Difeomorfisme, Dusa McDuff, Enzo Martinelli, Equació, Equació de Poisson, Erich Kähler, Ernst Schröder, Espai bidimensional, Espai de configuració, Espai de Fréchet, Espai de Minkowski, Espai homogeni, Espai tangent, Espai vectorial, Espai vectorial simplèctic, Eugenio Bertini, Fibrat, Fibrat cotangent, Fibrat tangent, Fibrat vectorial, Forma canònica de Jordan, Forma de Chern–Simons, Forma diferencial, Friedrich Prym, Frontera (topologia), Funció zeta de Ruelle, Gaetano Scorza, ..., Geometria, Geometria algebraica, Geometria de l'esfera de Lie, Geometria esfèrica, Geometria riemanniana, Geometria torçada, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Gino Fano, Giuseppe Bagnera, Goro Shimura, Grassmannià, Grup circular, Grup de Galois, Grup de Lie, Grup simplèctic, Heisuke Hironaka, Henri Poincaré, Hermann Weyl, Hiperespai, Hipersuperfície, Identitat de Palatini, Incrustació del nucli de distribucions, Injecció canònica, Integral curvilínia, Interval unitat, James Alexander, James Harris Simons, Johannes Haantjes, Kunihiko Kodaira, Linda Preiss Rothschild, Luther Eisenhart, Mapa d'Anosov, Marie-Hélène Schwartz, Marston Morse, Matemàtiques de la relativitat general, Matriu simplèctica, Mètrica (matemàtiques), Model de Kuramoto, Model-sigma, N-esfera, Objecte matemàtic, Operador diferencial, Orientabilitat, Polinomi d'Alexander, Premi Fermat, Punt crític (matemàtiques), Punt singular d'una varietat algebraica, Ralph P. Boas, Raymond Wilder, Relativitat general, Salomon Bochner, Salvatore Cherubino, Simetria en mecànica quàntica, Simetria local, Sistema de coordenades, Sistema dinàmic, Skyrmió, Superfície de Riemann, Temps imaginari, Tensor, Tensor de Codazzi, Tensor de Ricci, Teorema de categories de Baire, Teorema de l'índex d'Atiyah-Singer, Teorema de Noether, Teorema de Stokes, Teorema del punt fix de Lefschetz, Teoria de conjunts, Teoria de cordes bosònica, Teoria de grups, Topologia, Topologia diferencial, Topologia general, Topologia geomètrica, Transport de Fermi-Walker, U-forma canònica, Varietat, Varietat (Geometria diferencial), Varietat algebraica, Varietat complexa, Varietat d'Einstein, Varietat de Kähler, Varietat diferenciable, Varietat topològica, Víktor Wagner, Vladímir Arnold, Wilhelm Wirtinger, 3-varietat, 4-varietat. Ampliar l'índex (89 més) »
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs. En matemàtiques, un grup de simetria és una abstracció emprada per descriure les simetries d'un objecte.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Acció (matemàtiques) · Veure més »
Alessandro Terracini
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Alessandro Terracini · Veure més »
Annibale Comessatti
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Annibale Comessatti · Veure més »
Aprenentatge semi-supervisat
En ciències de la computació, l'aprenentatge semi-supervisat consta d'un conjunt de tècniques d'aprenentatge automàtic que utilitza dades d'entrenament tant etiquetades com no etiquetades: normalment utilitza una petita quantitat de dades etiquetades juntament amb una gran quantitat de dades no etiquetades.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Aprenentatge semi-supervisat · Veure més »
Auguste François Marie Glaziou
Auguste François Marie Glaziou (Lannion, Bretanya, 30 d'agost de 1828 - Bordeus, 30 de març de 1906), fou un botànic, paisatgista i enginyer francès que va dissenyar el jardí de la Quinta da Boa Vista, a Rio de Janeiro, Brasil.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Auguste François Marie Glaziou · Veure més »
Òrbita (teoria de control)
La noció d'òrbita d'un sistema de control en teoria de control matemàtica és un cas particular de la noció d'òrbita en teoria de grups.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Òrbita (teoria de control) · Veure més »
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Àlgebra abstracta · Veure més »
Àlgebra homològica
L'àlgebra homològica és una noció bàsica de la topologia algebraica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Àlgebra homològica · Veure més »
Àlgebra multilineal
A la matemàtica, l'àlgebra multilineal és una àrea d'estudi que generalitza els mètodes de l'àlgebra lineal.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Àlgebra multilineal · Veure més »
Àlgebra universal
Làlgebra universal (de vegades anomenada àlgebra general) és la branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les idees comunes a totes les estructures algebraiques per si mateixes, no exemples ("models") d'estructures algebraiques.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Àlgebra universal · Veure més »
Bola (matemàtiques)
En matemàtiques, una bola o més precisament una bola oberta és l'interior d'una superfície esfèrica; els dos conceptes s'apliquen no solament a l'espai tridimensional sinó també en dimensions més baixes i més altes, i en espais mètrics en general.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Bola (matemàtiques) · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Camp vectorial · Veure més »
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Càlcul diferencial · Veure més »
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Càlcul multivariable · Veure més »
Càlcul tensor
En matemàtiques, el càlcul tensor, l'anàlisi tensor o el càlcul de Ricci és una extensió del càlcul vectorial als camps de tensors (tensors que poden variar en una varietat, per exemple en l'espai-temps).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Càlcul tensor · Veure més »
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Classe de diferenciabilitat · Veure més »
Compactificació (física)
En física teòrica, la compactificació és una operació que permet canviar una teoria respecte d'una de les seves dimensions d'espaitemps.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Compactificació (física) · Veure més »
Conjectura de Poincaré
varietat de 3 dimensions (per exemple, la 3-esfera, és la "superfície indescriptible equivalent a una esfera en 4 dimensions"). La conjectura de Poincaré (des de la seva demostració l'any 2003 coneguda també com a Teorema de Poincaré - Perelman) és, en matemàtiques, un teorema respecte a la caracterització de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Conjectura de Poincaré · Veure més »
Connexió de Cartan
desenvolupament. En el camp matemàtic de la geometria diferencial, una connexió de Cartan és una generalització flexible de la noció d'una connexió afí.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Connexió de Cartan · Veure més »
Curt Backeberg
Curt Backeberg (Lüneburg, 2 d'agost de 1894 - † 14 de gener de 1966) va ser un horticultor i cactòleg aficionat alemany, especialment conegut per la seva col·lecció i classificació de cactus; qui va ser honoríficament invocat com destacat botànic, posseint més de 5.000 noves descripcions d'espècies i varietats de cactus.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Curt Backeberg · Veure més »
Curvatura de les varietats de Riemann
varietat pot tenir diferents curvatures en diferents direccions, descrites pel tensor de curvatura de Riemann. En matemàtiques, específicament en geometria diferencial, la geometria infinitesimal de la curvatura de les varietats de Riemann amb dimensió superior a 2 és massa complicada per ser descrita per un sol nombre en un punt donat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Curvatura de les varietats de Riemann · Veure més »
Delfino Codazzi
Delfino Codazzi (1824-1873) va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Delfino Codazzi · Veure més »
Desenvolupament (geometria diferencial)
Una connexió afí a l'esfera fa rodar el pla tangent afí d'un punt a un altre. Mentre ho fa, el punt de contacte traça una corba en el pla: el '''desenvolupament'''. En la geometria diferencial clàssica, el desenvolupament es refereix a la idea simple de fer rodar una superfície llisa sobre una altra en l'espai euclidià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Desenvolupament (geometria diferencial) · Veure més »
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Difeomorfisme · Veure més »
Dusa McDuff
Margaret Dusa Waddington, amb nom de casada Dusa McDuff (Londres, 18 d'octubre de 1945) és una matemàtica britànica que treballa en geometria simplèctica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Dusa McDuff · Veure més »
Enzo Martinelli
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Enzo Martinelli · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Equació · Veure més »
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Equació de Poisson · Veure més »
Erich Kähler
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Erich Kähler · Veure més »
Ernst Schröder
Friedrich Wilhelm Karl Ernst Schröder o, simplement, Ernst Schröder (1841-1902) va ser un matemàtic i lògic alemany.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Ernst Schröder · Veure més »
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai bidimensional · Veure més »
Espai de configuració
En mecànica clàssica i mecànica lagrangiana, l'espai de configuració és l'espai de totes les possibles posicions instantànies d'un sistema mecànic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de configuració · Veure més »
Espai de Fréchet
En anàlisi funcional i àrees relacionades de les matemàtiques, un espai de Fréchet, nom provinent de Maurice Fréchet, són un tipus d'espais vectorials topològics.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de Fréchet · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de Minkowski · Veure més »
Espai homogeni
tor. El tor estàndard és homogeni pels seus grups de difeomorfismes i d'homeomorfismes, i el tor pla és homogeni pels seus grups de difeomorfismes, d'homeomorfismes i d'isomorfismes. En matemàtiques, i en particular en les teories de grups de Lie, grups algebraics i grups topològics, un espai homogeni per a un grup G és una varietat no buida o un espai topològic X sobre el qual G actua de forma transitiva.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai homogeni · Veure més »
Espai tangent
En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai tangent · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai vectorial · Veure més »
Espai vectorial simplèctic
En matemàtiques, un espai vectorial simplèctic és un espai vectorial V sobre un cos F (per exemple, els nombres reals R) equipat amb una forma bilineal simplèctica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai vectorial simplèctic · Veure més »
Eugenio Bertini
Eugenio Bertini (1846-1933) va ser un matemàtic italià, conegut pels seus treballs en geometria algebraica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Eugenio Bertini · Veure més »
Fibrat
En geometria, un fibrat o feix fibrat és una funció contínua suprajectiva π, d'un espai topològic V a un altre espai topològic B, que satisfà una altra condició que ho fa d'una manera particularment simple localment.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fibrat · Veure més »
Fibrat cotangent
En geometria diferencial, el fibrat cotangent d'una varietat és la unió de tots els espais cotangents a cada punt de la varietat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fibrat cotangent · Veure més »
Fibrat tangent
En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fibrat tangent · Veure més »
Fibrat vectorial
En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica on cada punt d'un espai topològic (o una varietat, o una varietat algebraica) li associem un espai vectorial de manera compatible, de manera que tots aquests espais vectorials, "enganxats junts", formen un altre espai topològic (o varietat diferenciable).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fibrat vectorial · Veure més »
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Forma canònica de Jordan · Veure més »
Forma de Chern–Simons
En matemàtiques, les formes diferencials de Chern–Simons són un tipus de classes característiques secundàries.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Forma de Chern–Simons · Veure més »
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Forma diferencial · Veure més »
Friedrich Prym
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Friedrich Prym · Veure més »
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Frontera (topologia) · Veure més »
Funció zeta de Ruelle
En matemàtiques, la funció zeta de Ruelle és una funció zeta associada a un sistema dinàmic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció zeta de Ruelle · Veure més »
Gaetano Scorza
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Gaetano Scorza · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria de l'esfera de Lie
Sophus Lie, creador de la geometria de l'esfera de Lie i de la correspondència recta-esfera. La geometria de l'esfera de Lie és una teoria geomètrica del pla o l'espai en què el concepte fonamental és la circumferència o l'esfera.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria de l'esfera de Lie · Veure més »
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria esfèrica · Veure més »
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria riemanniana · Veure més »
Geometria torçada
En matemàtiques i física, en particular en geometria diferencial i relativitat general, un geometria torçada (warped, en anglès) és una varietat Riemanniana o Lorentziana amb tensor mètric del tipus La geometria gairebé es descompon en un producte cartesià de la geometria y i de la geometria x – exceptuant que la part x és torçada, i.e. és reescalada per una funció escalar de les altres coordenades y. Per aquesta raó, la mètrica d'una geometria torçada és sovint anomenada un producte mètric torçat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria torçada · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Gino Fano
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Gino Fano · Veure més »
Giuseppe Bagnera
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Giuseppe Bagnera · Veure més »
Goro Shimura
va ser un matemàtic japonès, treballant als Estats Units.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Goro Shimura · Veure més »
Grassmannià
En matemàtiques, el grassmannià és un espai que parametritza tots els subespais vectorials de dimensió d'un espai vectorial.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grassmannià · Veure més »
Grup circular
El grup circular és un exemple de grup de Lie. En matemàtiques, el grup circular, simbolitzat per T, és el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos amb valor absolut 1, és a dir, la circumferència unitat en el pla complex o, senzillament, els nombres complexos unitaris El grup circular és un subgrup de C×, el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos no-nuls.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup circular · Veure més »
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup de Galois · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup de Lie · Veure més »
Grup simplèctic
En matemàtiques, el terme grup simplèctic es pot referir a dues col·leccions de grups diferents, però fortament relacionats, denotats per i; aquest últim s'anomena també grup simplèctic compacte.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup simplèctic · Veure més »
Heisuke Hironaka
és un matemàtic japonès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Heisuke Hironaka · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Henri Poincaré · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hermann Weyl · Veure més »
Hiperespai
Lhiperespai és una forma d'espai que té quatre o més dimensions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hiperespai · Veure més »
Hipersuperfície
Hipersuperfície amb funció f(x,y).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hipersuperfície · Veure més »
Identitat de Palatini
En matemàtiques, la identitat de Palatini és una expressió, derivada pel matemàtic italià A. Palatini, emprada en teoria de la relativitat i càlcul tensorial: on \delta \Gamma^\rho_ denota la variació dels símbols de Christoffel i \nabla_\rho indica la derivada covariant.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Identitat de Palatini · Veure més »
Incrustació del nucli de distribucions
En l'aprenentatge automàtic, la incrustació de distribucions del nucli (també anomenada mitjana del nucli o mapa de mitjana) comprèn una classe de mètodes no paramètrics en què una distribució de probabilitat es representa com un element d'un espai de Hilbert del nucli reproductor (RKHS).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Incrustació del nucli de distribucions · Veure més »
Injecció canònica
''A'' és un subconjunt de ''B'', i ''B'' és un superconjunt de ''A''. En matemàtiques, si A és un subconjunt de B, llavors laplicació inclusió (també dita funció inclusió o injecció canònica) és la funció ι que envia cada element x de A cap al mateix element x, vist com un element de B: De vegades s'utilitza una "fletxa amb ganxo" en comptes de la fletxa habitual per representar l'aplicació inclusió; així, també es pot escriure (aquesta notació de vegades s'utilitza per simbolitzar ''embeddings'') Aquesta i altres funcions injectives anàlogues procedents de subestructures de vegades s'anomenen injeccions naturals.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Injecció canònica · Veure més »
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí. En matemàtiques, una integral curvilínia és una integral on la funció a integrar s'avalua al llarg d'una corba.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Integral curvilínia · Veure més »
Interval unitat
L'interval unitat com a conjunt de la recta real En matemàtiques, el terme interval unitat s'usa sovint per a referir-se a l'interval tancat, és a dir, el conjunt dels nombres reals que són més grans o iguals que 0 i més petits o iguals que 1.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Interval unitat · Veure més »
James Alexander
fou un matemàtic estatunidenc conegut pels seus treballs en el camp de la topologia algebraica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і James Alexander · Veure més »
James Harris Simons
James Harris Simons (1938) és un matemàtic, acadèmic, mercader financer, agent de fons, corredor de borsa, inversor, especulador i filantrop nord-americà.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і James Harris Simons · Veure més »
Johannes Haantjes
va ser un matemàtic neerlandès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Johannes Haantjes · Veure més »
Kunihiko Kodaira
va ser un matemàtic japonès, conegut per les seves contribucions en la geometria algebraica i en la teoria de la varietat complexa.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Kunihiko Kodaira · Veure més »
Linda Preiss Rothschild
Linda Preiss Rothschild (28 de febrer de 1945) és una professora emèrita de matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, San Diego.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Linda Preiss Rothschild · Veure més »
Luther Eisenhart
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Luther Eisenhart · Veure més »
Mapa d'Anosov
En matemàtiques, més particularment en els camps dels sistemes dinàmics i la topologia geomètrica, un mapa d'Anosov sobre una varietat M és un cert tipus de mapatge, de M a si mateix, amb direccions locals d'«expansió» i «contracció» força clarament marcades.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mapa d'Anosov · Veure més »
Marie-Hélène Schwartz
, de soltera Marie-Hélène Lévy, va ser una matemàtica francesa.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Marie-Hélène Schwartz · Veure més »
Marston Morse
va ser un matemàtic nord-americà.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Marston Morse · Veure més »
Matemàtiques de la relativitat general
G_\mu \nu + \Lambda g_\mu \nu.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Matemàtiques de la relativitat general · Veure més »
Matriu simplèctica
En matemàtiques, una matriu simplèctica és una matriu M 2n×2n a entrades reals que satisfà la condició on MT denota la transposada de M, i Ω és una matriu invertible antisimètrica 2n×2n.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Matriu simplèctica · Veure més »
Mètrica (matemàtiques)
longitud (12) per a la mateixa ruta. En la mètrica euclidiana, el camí verd té una longitud de 6 \sqrt2 \approx 8,49, i és l'únic camí mínim. En matemàtiques, una mètrica o funció distància és una funció que defineix una distància entre cada parell d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mètrica (matemàtiques) · Veure més »
Model de Kuramoto
El model de Kuramoto (o model de Kuramoto-Daido), proposat per primera vegada per, és un model matemàtic utilitzat per descriure la sincronització.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Model de Kuramoto · Veure més »
Model-sigma
En física, un model-sigma és un sistema físic descrit per una densitat lagrangiana del tipus: Depenent dels escalars en gij, pot ser o un model-sigma lineal o no-lineal.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Model-sigma · Veure més »
N-esfera
La '' hiperesfera''' a l'espai euclidià de dimensió 2, és lel 2-esfera. En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і N-esfera · Veure més »
Objecte matemàtic
Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Objecte matemàtic · Veure més »
Operador diferencial
En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Operador diferencial · Veure més »
Orientabilitat
tor és una superfície orientable. La cinta de Möbius és una superfície no orientable. Noteu que el cranc que recorre la cinta intercanvia la seva dreta i la seva esquerra amb cada circulació completa. Això no passaria si el cranc fos en un tor. La superfície de Steiner és no orientable. En matemàtiques, l'orientabilitat és una propietat de les superfícies en l'espai euclidià que mesura si és possible fer una elecció consistent del vector normal a la superfície a cada punt.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Orientabilitat · Veure més »
Polinomi d'Alexander
El polinomi d'Alexander (també anomenat polinomi d'Alexander-Conway) és un invariant per nusos en forma de polinomi d'una variable.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Polinomi d'Alexander · Veure més »
Premi Fermat
El Premi Fermat de recerca matemàtica s'atorga cada dos anys pels treballs de recerca en els camps on les contribucions de Pierre de Fermat varen ser decisius.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Premi Fermat · Veure més »
Punt crític (matemàtiques)
punts d'inflexió (cercles verds). Cal notar que els punts estacionaris són punts crítics, però els punts d'inflexió no ho són. En càlcul, un punt crític d'una funció d'una variable real és qualsevol valor del seu domini on la funció no és diferenciable o bé la seva derivada és 0.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Punt crític (matemàtiques) · Veure més »
Punt singular d'una varietat algebraica
En l'àmbit matemàtic de la geometria algebraica, un punt singular d'una varietat algebraica V és un punt P tal que, en aquest punt, l'espai tangent a la varietat algebraica no està definit de forma regular.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Punt singular d'una varietat algebraica · Veure més »
Ralph P. Boas
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Ralph P. Boas · Veure més »
Raymond Wilder
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Raymond Wilder · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Relativitat general · Veure més »
Salomon Bochner
va ser un matemàtic europeu emigrat als Estats Units.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Salomon Bochner · Veure més »
Salvatore Cherubino
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Salvatore Cherubino · Veure més »
Simetria en mecànica quàntica
Les simetries en mecànica quàntica descriuen característiques de l'espai-temps i de les partícules que no canvien sota alguna transformació, en el context de la mecànica quàntica, la mecànica quàntica relativista i la teoria quàntica de camps, i amb aplicacions en la formulació matemàtica del model estàndard i la física de la matèria condensada.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Simetria en mecànica quàntica · Veure més »
Simetria local
En física, una simetria local és una simetria d'alguna quantitat física (p. ex. un observable, un tensor o el lagrangià d'una teoria) que depèn lleugerament del punt de l'espaitemps a la varietat subjacent.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Simetria local · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sistema de coordenades · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sistema dinàmic · Veure més »
Skyrmió
En física teòrica de partícules, l'skyrmió és una partícula hipotètica relacionada originalment amb els barions. Va ser proposta pel físic nuclear Tony Skyrme com una superposició quàntica de barions i estats ressonants hadrònics per a explicar algunes propietats de la matèria nuclear.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Skyrmió · Veure més »
Superfície de Riemann
Superfície de Riemann per a la funció f(z).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Superfície de Riemann · Veure més »
Temps imaginari
El temps imaginari és una representació matemàtica del temps que apareix en alguns estudis de relativitat especial i de mecànica quàntica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Temps imaginari · Veure més »
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tensor · Veure més »
Tensor de Codazzi
Els tensors de Codazzi (així anomenats pel seu descobridor, Delfino Codazzi) apareixen de manera natural en l'estudi de les varietats riemannianes amb curvatura harmònica o tensor de Weyl harmonic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tensor de Codazzi · Veure més »
Tensor de Ricci
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tensor de Ricci · Veure més »
Teorema de categories de Baire
En matemàtiques, el teorema de categories de Baire (TCB) és una eina important en l'estudi d'espais complets, com els de Banach i Hilbert, que sorgeixen en topologia i anàlisi funcional.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema de categories de Baire · Veure més »
Teorema de l'índex d'Atiyah-Singer
En geometria diferencial, el teorema de l'índex d'Atiyah–Singer, demostrat per Michael Atiyah i Isadore Singer (1963), afirma que per un operador diferencial el·líptic en una varietat compacta, l'índex analític (relacionat amb la dimensió de l'espai de solucions) és igual a l'índex topològic (definit en termes d'algunes dades topològiques).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema de l'índex d'Atiyah-Singer · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema de Noether · Veure més »
Teorema de Stokes
El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema de Stokes · Veure més »
Teorema del punt fix de Lefschetz
En matemàtiques, el teorema del punt fix de Lefschetz és una fórmula que explica els punts fixos d'un mapatge continu a partir d'un espai topològic compacte X a si mateix mitjançant traces de les assignacions induïdes en els grups d'homologia de X. S'anomena així en honor del matemàtic Salomon Lefschetz, el primer en definir-lo el 1926.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema del punt fix de Lefschetz · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria de cordes bosònica · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria de grups · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia · Veure més »
Topologia diferencial
Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia diferencial · Veure més »
Topologia general
connex per camins. En matemàtiques, la topologia general és la branca de topologia que tracta les definicions i construccions bàsiques de teoria de conjunts usades en topologia.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia general · Veure més »
Topologia geomètrica
nusos borromeus. Les superfícies de Seifert per a enllaços són una eina útil en topologia geomètrica La topologia geomètrica (topologia de dimensions baixes) és l'àrea de la topologia i la topologia algebraica que estudia problemes geomètrics, topològics i algebraics que sorgeixen en l'estudi de varietats de dimensions menors de 5, espais localment homeomorfs dels espais euclidians, des de dimensió zero fins a la quarta.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia geomètrica · Veure més »
Transport de Fermi-Walker
El transport de Fermi–Walker és un procés en la relativitat general usat per definir un sistema de coordenades o un sistema de referència tal que tota la curvatura del sistema és deguda a la presència de massa o densitat d'energia i no deguda a una rotació arbitrària del sistema de referència.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Transport de Fermi-Walker · Veure més »
U-forma canònica
En matemàtiques, la u-forma canònica és una 1-forma especial definida sobre el fibrat cotangent T*Q d'una varietat Q. També s'anomena u-forma tautològica, u-forma de Liouville, u-forma de Poincaré o potencial simplèctic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і U-forma canònica · Veure més »
Varietat
* Varietats, espectacle format per actuacions independents.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat · Veure més »
Varietat (Geometria diferencial)
Una varietat és l'objecte geomètric estàndard en matemàtica; existeixen diversos tipos de varietats utilitzades segons el domini particular considerat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat (Geometria diferencial) · Veure més »
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat algebraica · Veure més »
Varietat complexa
En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat complexa · Veure més »
Varietat d'Einstein
En geometria diferencial i física matemàtica, una varietat d'Einstein és una varietat derivable riemanniana o pseudo-riemanniana el tensor de Ricci és proporcional a la mètrica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat d'Einstein · Veure més »
Varietat de Kähler
En matemàtiques, una varietat de Kähler és una varietat amb estructura unitària a (U (n)-estructura) que satisfà una condició d'integració.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat de Kähler · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat diferenciable · Veure més »
Varietat topològica
En matemàtiques, una varietat topològica és un espai topològic que localment tindrà l'estructura topològica de \mathbb^n, en un sentit precisat més avall.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat topològica · Veure més »
Víktor Wagner
Víktor Vladímirovitx Wagner, a vegades transliterat Vagner, va ser un matemàtic soviètic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Víktor Wagner · Veure més »
Vladímir Arnold
Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Vladímir Arnold · Veure més »
Wilhelm Wirtinger
va ser un matemàtic austríac que va ser editor de la revista Monatshefte für Mathematik a partir de 1903.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Wilhelm Wirtinger · Veure més »
3-varietat
En topologia de dimensions baixes, les 3-varietats són un camp que estudia varietats topològiques de tres dimensions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і 3-varietat · Veure més »
4-varietat
En topologia, una 4-varietat és una varietat topològica de 4 dimensions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і 4-varietat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Varietat (matemàtica), Varietat matemàtica, Varietat real.
