Comunicació

8161 les relacions: A flor de pell, A Goya, A la Nostra Marxa, A la valenciana, A tornallom, A-31, A-35, AAC-1937, Abadi Hadis, Abat de Poblet, Abd-al-Aziz al-Mansur, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abd-ar-Rahman IV, Abdó Castanyeda, Abdelatif Hwidar, Abdeslam Louah Khattabi, Abdicacions de Baiona, Abel Azcona, Abelardo Bretón Matheu, Abric del Sordo, Absentisme escolar, Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí, Abu-Zakariyyà Yahya I, Abu-Zayd, Abubilla, Acadèmia de València, Acadèmia del Marquès de Villatorques, Acadèmia dels Nocturns, Acció Cultural del País Valencià, Acció Ecologista - Agró, Accident d'autocar a l'AP-7 de març de 2016, Accident de metro a València del 2006, Accident del càmping Los Alfaques, Accident del Iak-42 a Turquia, Accio Nacionalista Valenciana, Acord Ciutadà, Acte d'Afirmació Valencianista, Actuació artística, Ada Martí Vall, Adela Cortina Orts, Adela Galiana Albaladejo, Ademús, Administració electoral d'Espanya, ADN (diari), Adolf Beltran i Català, Adolf Beltran i Ibáñez, ..., Adolf Gironella, Adolf Pizcueta i Alfonso, Adolfo Gil y Morte, Adolfo Jiménez Castellanos y Tapia, Adolfo Rincón de Arellano y García, Adrià Granell Artal, Adrià Pina Alegre, Adrià Torija i Escrish, Adrián Celda García, Adrián Rosa Hidalgo, Adsabra, Aduna, Advocat de la ciutat, AEA, Aeròdrom de Requena, Aeròdrom de Son Bonet, Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell, Aeroport d'Almeria, Aeroport de Bilbao, Aeroport de Gran Canària, Aeroport de Melilla, Aeroport de Tenerife Nord, Aeroport de Tenerife Sud, Aeroport de València, Aeroport Internacional Mohammed V, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Aeroports del País Valencià, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agència Valenciana de la Innovació, Agent encobert, Agoney, Agostino Giustiniani, Agrupació Autònoma de l'Ebre, Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet, Agrupació Valencianista Republicana, Agrupament d'Esquerra del País Valencià, Agulla de ganxet, Agustí Alamán Rodrigo, Agustí Arqués i Jover, Agustí Centelles i Ossó, Agustí Cerdà i Argent, Agustí Cortés Soriano, Agustí Esteve i Marquès, Agustí Obiol i Sánchez, Agustí Oliver i Doménech, Agustí Roda i Navarro, Agustí Sales i Alcalà, Agustí Valls, Agustí Zacarés i Romaguera, Agustín Cordón Barrenechea, Agustín Escardino Benlloch, Agustín Gómez Morato, Agustín Lara, Agustín Leonardo de Argensola, Agustín Trigo Mezquita, Agustina d'Aragó, Agustines Descalces, Ahed Tamimi, Aielo de Malferit, Aigua amb sal, Aigua de València, Aiora, Aiora (barri de València), Air Nostrum, Aixecament austriacista de Menorca, Ajuntament de Castelló de la Plana, Ajuntament de València, Akademy, Al Tall, Al-Hàkam ibn Ukkaixa, Alacant, Alady, Alaquàs, Alícia Ramírez Gomis, Albacete, Albaida, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Albany (cantant), Albarrasí, Albereda de València, Albert Arnal, Albert d'Alavanya, Albert Sanz, Albert Toldrà i Vilardell, Albert VII d'Àustria, Alberta Giménez i Adrover, Alberto Aguilera y Velasco, Alberto Arrando Garrido, Alberto Carsí Lacasa, Alberto Espínola Marcos, Alberto García-Alix, Alberto Jarabo Payá, Alberto Rivera Pizarro, Alboraia, Albors, Albuixec, Alcalatén, Alcalá de Henares, Alcalde major, Alcarràs, Alcàntera de Xúquer, Alcàsser (Horta Sud), Alcoi, Alcossebre, Aldonça de Montsoriu, Alejandra Argüelles Toral y Hevia, Alejandra Climent Jordá, Alejandra Soler Gilabert, Alejandro Blesa Pina, Alejandro Gaos y González-Pola, Alejandro Grimaldo García, Alejandro Parreño Gausí, Alejandro Pérez Lugín, Alejandro Peris Caruana, Alejandro San Martín y Satrústegui, Alejandro Santaeulalia Serrán, Alejandro Sendra Burgos, Alejandro Soler Pérez, Alejo de Vahía, Alemanys del Volga, Alessandro Valignano, Alexander von Humboldt, Alexandre de Fisterra, Alexandre de Tudela i Pérez, Alexandre Moreau de Jonnès, Alexandre Navarro i Tomàs, Alexandre Pinyol i Llop, Alexandre Soler i March, Alexandre VI, Alexis Frederic Marí Malonda, Alexis Gianko Cabrera Pino, Alexis Suárez Martín, Aleydis Rispa Boher, Alfafar, Alfafara (olivera), Alfara del Patriarca, Alfarb, Alfauir, Alfeig (Eslida), Alfersa, Alfons Cucó i Giner, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons Roig Izquierdo, Alfons Romero Holmes, Alfonso Armada Comyn, Alfonso Bataller Vicent, Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, Alfonso García Matamoros, Alfonso Godá Alabau, Alfonso Novo i Belenguer, Alfred Baeschlin, Alfred Costa i Folgado, Alfred Hernando Hueso, Alfred Mondria i Virgili, Alfred Werner, Alfredo Claros García, Alfredo Jahn, Alfredo Ruiz Ferrer, Alfredo Torero Fernández de Córdova, Algímia d'Alfara, Algímia d'Almonesir, Algemesí, Algirós, Alianza Nacional, Alicia de Miguel García, Alinghi, Aliona Bolsova Zadoinov, Allegationes, Almàssera, Almedíxer, Almenara, Almodí de València, Almudena Muñoz Martínez, Almussafes (entrepà), Aloha Poké, Alonso Cano, Alonso de Sedano, Alonso Rodríguez Gómez, Alp, Alqueria, Alqueria de Barrinto, Alqueria de Bayarri, Alqueria de Calatrava, Alqueria de Falcó, Alqueria de Julià, Alqueria de Roca, Alqueria del Barbut, Alqueria del Moro, Alqueria del Pi (les Cases de Bàrcena), Alqueria del Pi (Poble Nou), Alqueria Fonda, Alqueries de Mossén Povo, Alt Penedès, Alta velocitat a Espanya, Alta velocitat ferroviària, Altea, Alternativa Valenciana, Altsasu (minisèrie), Aluder, Alzira, Alzira Ràdio, Amadeo Desfilis Pascual, Amadeo Ibáñez Tormo, Amadeo Salvo Lillo, Amadeu Gabino Úbeda, Amadeu Mezquida Ortega, Amadeu Sanchis Labiós, Amadeu Tortajada i Ferrandis, Amado González Hevia, Amado Granell Mesado, Amador Sanchis Mora, Amanci Amorós Sirvent, Amand Blanquer i Ponsoda, Amane Beriso Shankule, Amèlia Comba Comba, Amèlia Jover Velasco, Amírides, Amós Acero Pérez, Ambrosio Cotes, Amelia Cuñat i Monleón, Amparo Amorós Moltó, Amparo Cabanes Pecourt, Amparo Carbonell Tatay, Amparo Fortuny, Amparo Ibáñez Lagarda, Amparo Iturbi Báguena, Amparo Martí Martínez, Amparo Picó Peris, Amparo Sancho Vicente, Amparo Segarra Vicente, Amparo Soler Gimeno, Amparo Valle Vicente, AMV, Ana Amo Ramada, Ana Botella Gómez, Ana Carrascosa Zaragoza, Ana Casp Vanaclocha, Ana Duato Boix, Ana Esteve Llorens, Ana García Lozano, Ana Isabel Noguera Montagud, Ana Josefa Pérez Florido, Ana Juan Gascón, Ana López Navajas, Ana María Blázquez Morilla, Ana María Castellano Vilar, Ana Maria Pascual-Leone, Ana Penyas Chumilla, Ana Ruiz Hernández, Ana-Matilde Martínez Iborra, Anabel Colazo, Anarquisme a Espanya, Anastacia, Andor (sèrie de televisió), André Delvaux, Andrés Alcón Calduch, Andrés Amorós Guardiola, Andrés Balsa Antón, Andrés Boix Palop, Andrés García Camba, Andrés Hibernón, Andrés Jaso Garde, Andrés Marín Vargas, Andrés Mayoral Alonso de Mella, Andrés Saborit Colomer, Andrea Okene Bañón, Andreu Alfaro i Hernández, Andreu Bertran, Andreu Capella, Andreu Escrivà i Garcia, Andreu Honorat Pineda, Andreu Julià, Andreu Marçal de Sax, Andreu Martí Pineda, Andreu Nin i Pérez, Andreu Palop i Cervera, Andreu Perelló de Segurola, Andreu Piquer i Arrufat, Andreu Rei d'Artieda, Andreu Robles, Andreu Sempere, Anecoop, Anell ciclista, Anell Verd Metropolità de València, Anesi, Anfós Ramon i García, Angélica Morales Soriano, Angelí Castanyer i Fons, Angelina Alòs i Tormo, Angelina Gatell Comas, Angelus Apatrida, Anguita, Angustias Lara Sánchez, Anià, Aniceto Llorente Arregui, Anier, Anna Aguilar-Amat, Anna Boluda Gisbert, Anna Callís i Pujol, Anna Girón de Rebolledo, Anna Hyatt Huntington, Anna Lluch i Hernández, Anna Rebeca Mezquita Almer, Anna Roig Llabata, Anselmo Lorenzo Asperilla, Anselmo Polanco Fontecha, Antípoda, Antònia Gili i Güell, Antón García Abril, António Luís de Sousa, Antella, Antic Hospital de València, Antic Hospital Universitari de la Fe, Antic Mercat d'Abastiments de València, Antic projecte de la Línia T10 de Metrovalència, Antic zoo de València, Anticatalanisme, Anticlericalisme, Antics districtes de València, Anton van den Wyngaerde, Antoni Aguiló Valls, Antoni Alcázar i Alonso, Antoni Aparici i Guijarro, Antoni Asunción Hernández, Antoni Birlanga Casanova, Antoni Bru i Gómez, Antoni Capdevila i Gili, Antoni Castejón i Barrios, Antoni Castell de Pons, Antoni Cebrià Costa i Cuxart, Antoni Chabret i Fraga, Antoni Clarassó i Terès, Antoni Cortis, Antoni Cumella i Serret, Antoni de Cardona i de Luna, Antoni de Cardona-Borja i d'Alagó, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villanueva, Antoni Defez i Martín, Antoni Deià Tortella, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Eiximeno i Pujades, Antoni Espasa Terrades, Antoni Ferrandis Monrabal, Antoni Fillol i Granell, Antoni Folch de Cardona, Antoni Galiana i Moltó, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Gómez Arbona, Antoni Gómez i Cros, Antoni Gilabert Fornés, Antoni Gomar i Gomar, Antoni Igual Úbeda, Antoni Jordà i Santandreu, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Antoni Kirchner i Masdeu, Antoni Llinàs i Massanet, Antoni Lluís Carrió i Artigues, Antoni M. Ballester i Puchalt, Antoni Marí Calbet, Antoni Margil de Jesús, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Martí Monterde, Antoni Martorell i Miralles, Antoni Montesinos i Millo, Antoni Muñoz i Degrain, Antoni P. Canet, Antoni Palau de Mesa, Antoni Pasqual Abad, Antoni Pérez i Gil, Antoni Pérez i Moya, Antoni Peris, Antoni Pomar Juan, Antoni Ponç i Piquer, Antoni Regàs-Borrell i Berenguer, Antoni Reig Ventura, Antoni Roig i Civera, Antoni Rubio i Reverter, Antoni Ruiz Negre, Antoni Santos i Antolí, Antoni Such Botella, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Villalonga Pérez, Antonia Contreras, Antonia Gómez de Orga, Antonia Mecha Campello, Antonio Alegre Cremades, Antonio Almela Samper, Antonio Amaya, Antonio Barbero Carnicero, Antonio Bernabé García, Antonio Bernad Gozálvez, Antonio Buil y Raso, Antonio Calpe Hernández, Antonio Castaños Benavent, Antonio Clemente Olivert, Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz, Antonio de Brugada Vila, Antonio de Saavedra y Jofré, Antonio de Torres, Antonio del Valle, Antonio Dorregaray y Dominguera, Antonio Edo Mosquera, Antonio Fuertes Pascual, Antonio Gallego Valcárcel, Antonio Gamoneda, Antonio Garijo Hernández, Antonio Gálvez Arce, Antonio Gómez Davó, Antonio Guerola y Peyrolón, Antonio Gustavino Moreno, Antonio Hortelano Hontanga, Antonio Iranzo Escorihuela, Antonio Lázaro Tensa, Antonio López Sierra, Antonio Llorens Sanchis, Antonio Machado Ruiz, Antonio Madinaveitia Tabuyo, Antonio Martorell Trilles, Antonio Medina García, Antonio Montalbán Gámez, Antonio Montiel Márquez, Antonio Moreno Carrasco, Antonio Navarro Santafé, Antonio Palomares Vinuesa, Antonio Palomino, Antonio Peñalver Asensio, Antonio Pitarch Simó, Antonio Poveda Martínez, Antonio Reig Guerri, Antonio Salazar Cifré, Antonio Sanz Brau, Antonio Saura Atarés, Antonio Subiela Chico, Antonio Teodoro Ortells, Antonio Ubieto Arteta, Antton Olariaga Aramburu, Aplec del Puig, Apol·lo de Pinedo, Apolinar de Cáceres Gordo, AppValencia, Aqüeducte del Pont de Sant Josep de Montanejos, Ar-Russafí, Aragonès de les Comarques Xurres, Arantxa Parra Santonja, Arantxa Sánchez Vicario, Aratinga capblava, ARC, Arc diafragma, Arcadi Blasco, Arcadia (Sannazaro), Arcadio López Casanova, Arcadio Tudela y Martínez, ArcelorMittal, Archivo de Prehistoria Levantina, Arenys de Lledó, Armada de la República Espanyola, Armand Moreno Gómez, Arnau Albertí, Arnau Alemany, Arnau de Carcassona, Arnau de Peralta, Arnau de Romaní, Arnau Descós, Arnau Fonolleda, Arquebisbat Castrense d'Espanya, Arquebisbat de Saragossa, Arquitectura de la Marina, Arquitectura gòtica catalana, Arquitectura romànica, Arquitectura rupestre, Arquites (associació), Arran, Arrancapins, Arrancapins (personatge de ficció), Arròs, Arròs de València, Arròs del senyoret, Arrop i talladetes, Arroz y tartana, Arroz y tartana (sèrie de televisió), Ars magna, Art déco valencià, Art dramàtic, Art efímer, Art iber, Art paleolític, Art públic de Barcelona, Art romànic a Catalunya, Art urbà al País Valencià, Artur Ahuir i López, Artur Balder, Artur Ballester i Marco, Artur Heras i Sanz, Artur Moreno i Salvador, Arturo Sorlí Llorens, Arturo Tuzón Gil, Arturo Valls Mollà, Arxidiòcesi de València, Arxiu de la Catedral de València, Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana, Arxiu Municipal de València, Arxiu universitari, Ascensi Mora, Ascensi Sales Moreno, Ascensión Chirivella Marín, Asensi Julià i Alvarrachi, Asil Hospital Sant Joan de Déu, Asland, Última Comunió de la Magdalena, Asociación de Clubs de Baloncesto, Asociación de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura, Asp, Ús dels articles dels topònims en català, Assassinat de David Ángel Ribalta Vázquez, Assassinat de Guillem Agulló i Salvador, Assassinat de Mari Carmen Castell i Vidal, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Associació d'Estudis Fallers, Associació de Cantants Vienesos, Associació de Mestres Rosa Sensat, Associació de Veïns i Comerciants Amics del Barri del Carme, Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica, Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Associació Musical Canalense, Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Diversió, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, Associació Valenciana d'Agricultors, Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial, Associació Valenciana d'Empresaris, Associació Valenciana de Meteorologia, Assumpció Bernal i Giménez, Astros València, Asunción Aguadé i Subias, Asunción Quinzá Alegre, Atemptat d'Enpetrol, Atemptat de Roses del 2001, Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, Ateneu Mercantil de València, Atlètic Llevant Unió Esportiva, Atlètic Vallbonense, Atzembla (grup de música), Atzeneta d'Albaida, Atzukak, Auca, Audiència (districte de València), Audiència Provincial de València, Augusto Comas y Blanco, Augusto Danvila y Jaldero, Aurelia Bonet Hortelano, Aurelia Josefina Ibáñez del Río, Aurelio Arteta, Aurelio Martínez Estévez, Aurora Valero Cuenca, Ausiàs March, Autòmats, Autocars Hife, Autoindefinits, Autopista, Autopista de la Mediterrània, Autopista del Nord-est, Autopistes i autovies d'Espanya, Autoretrat (Velázquez), Autoritat de Transport Metropolità de València, Autoritat Portuària de València, Autovia A-38, Autovia A-77, Autovia de l'Est, Autovia de la Mediterrània, Auxiliadora Borja Albiol, Avant, Aventura conversacional, Avi, Aviació durant la Guerra Civil espanyola, Avicebró, Avinguda d'Alfauir, Avinguda d'Aragó (València), Avinguda d'Ausiàs March (València), Avinguda de Benito Pérez Galdós, Avinguda de Burjassot, Avinguda de Campanar, Avinguda de Catalunya (València), Avinguda de Ferran el Catòlic, Avinguda de França, Avinguda de Giorgeta, Avinguda de Joan XXIII, Avinguda de l'Oest (València), Avinguda de la Constitució, Avinguda de les Balears, Avinguda de les Corts Valencianes, Avinguda de Peris i Valero, Avinguda de Pius XII, Avinguda de Ramón Menéndez Pidal, Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez, Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez (desambiguació), Avinguda del Cardenal Benlloch, Avinguda del Cid, Avinguda del Doctor Manuel Candela, Avinguda del Doctor Peset i Aleixandre, Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal, Avinguda del Llevant UE, Avinguda del Mestre Rodrigo, Avinguda del Port (València), Avinguda del Primat Reig, Avinguda del Professor López Piñero, Avinguda del Regne de València, Avinguda dels Germans Machado, Avinguda dels Tarongers, Avispa (motocicleta), Ayad Lamdassem, Azorín, Azul y Negro, Azzun ibn Ghalbun, Álex Montoya, Álvaro de Tibi, Álvaro Pascual-Leone, Ángel Abelardo González Bernardo, Ángel García Cardona, Ángel García del Val, Ángel Gutiérrez Valle, Ángel Juan Fernández Ayala, Ángel Manuel Cuéllar Llanos, Ángel Menchaca, Ángel Montoro Sánchez, Ángel Ossorio y Gallardo, Ángel Pascual i Devesa, Ángel Pérez Soler, Ángela Eufemia Sempere Sanjuán, Ángeles Marco Saturnino, Ángeles Ottein, Època ibèrica al País Valencià, Òpera, Òpera als Països Catalans, Òria Ramírez, Òscar Villada Sanchis, Òtranto, Óscar Fernández Romero, Óscar López Martínez, Óscar Navarro González, Óscar Tena García, Énguera, Étienne-Jacques-Joseph Macdonald, À Punt, À Punt FM, Àfrica Ramírez Olmos, Àgora (València), Àlex Alemany, Àngel Ribera i Arnal, Àngel Sánchez Gozalbo, Àngel Vicent Calpe Climent, Àngela Benet Tolsà de Ripoll, Àngela Margarida Prat, Àngela Nebot Molada, Àngela Rull, Àngels Moreno, Àngels Moreno Gutiérrez, Àrea Metropolitana de València, Badajoz, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Segura, Bakanal, Balànsiya, Balbí Giner i Garcia, Balbina Medrano Aranda, Ball de diables, Ball de gitanes, Ball tradicional valencià, Ballet, Balneari de l'Albereda, Baltasar Íñigo, Baltasar Barberà, Baltasar Belenguer Hervás, Baltasar Bibiloni i Llabrés, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Baltasar Saldoni i Remendo, Bambalina Teatre Practicable, Banana Daurada, Banasa, Banc de València, Banc Mediolanum, Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda, Banda Municipal de Lleida, Bandera de Catalunya, Bandera de la Discapacitat, Bandera de la Segona República Espanyola, Bandera de València, Bandera del Consell del País Valencià, Bandera del Poble Català, Bandera naval, Bandolerisme als Països Catalans, Bankia, Banu Hud, Bany turc, Banys de l'Almirall, Baralla de cartes, Barbara Tuchman, Barbiturikills, Barcella, Barcelona, Barraca, Barraca valenciana, Barranc de la Batalla, Barranc de les Fonts (Xeraco), Barranc del Carraixet, Barraques, Barraques de pedra (Racó d'Ademús), Barret de copa alta, Barri Rei en Jaume, Barroc, Bartolomé Barba Hernández, Bartolomé Bermejo, Bartolomé de Las Casas, Bartolomé Ribelles Dalmau, Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia, Bartolomeo Marchionni, Bartomeu Abril, Bartomeu Amigó i Farreras, Bartomeu Calatayud Cerdà, Bartomeu Cucala, Bartomeu Gual, Bartomeu Jaume Bauzà, Bartomeu Martí, Bartomeu Xavier Gómez i Font, Barxeta, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Basílica menor, Basilio Nieto Barranco, Basiliso Serrano, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenara, Batalla d'Espinosa de los Monteros, Batalla d'Estepona, Batalla d'Uclés (1108), Batalla de Bañón, Batalla de Bailèn, Batalla de Balmaseda, Batalla de Cabezón, Batalla de Calaf, Batalla de Castelló, Batalla de Cervera, Batalla de Consuegra, Batalla de flors, Batalla de Gamonal, Batalla de Gandia, Batalla de l'Ebre, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de Llucmajor, Batalla de Lucocisterna, Batalla de Macomer, Batalla de Madrid, Batalla de Medina de Rioseco, Batalla de Mislata, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Montserrat, Batalla de Morvedre, Batalla de Pavia, Batalla de Quart, Batalla de Quart de Poblet, Batalla de Sagunt, Batalla de Segura de los Baños, Batalla de Setla de Nunyes, Batalla de Somosierra, Batalla de Soneixa, Batalla de Tudela (1808), Batalla de València, Batalla de València (1808), Batalla de Valdepeñas, Batalla de Xèrica, Batalla de Xest, Batalla de Zornotza, Batalla del Bruc, Batalla del Jarama, Batalla del Pont d'Alcolea (1808), Batalla del Puig de Santa Maria, Batalla del riu Salado, Batalla dels Arapiles, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Bône, Batalla naval de Ceuta, Batalló Lincoln, Batifuller, Bàndol nacional, Bárbara Plaza Hernández, Bèlgida, Bétera, BDV, Beatriu Civera, Beatriu de Llúria i Lancia, Beatriu Margarit Requesens, Beatriz Guttmann Goldberg, Beatriz Sanchís, Beatus de la Seu d'Urgell, Bebe, Begís, Begoña Rodrigo de Jorge, Begonya Pozo Sánchez, Belén de Sárraga Hernández, Belén Franch Gras, Belén Hoyo Juliá, Belén Riquelme, Belem Guerrero Méndez, Beltrán Vélez de Guevara, Beluga, Benaixeve, Beneixama, Benet Altet i Ruate, Benet Sanz i Forés, Beniatjar, Benibrai, Benicalaf, Benicalap, Benicarló, Benicolet, Benidorm, Benifaió, Benifairó de les Valls, Benifaraig, Beniferri, Benimaclet, Benimaclet (barri de València), Benimaclet Viu, Benimàmet, Benimeli, Benimodo, Beniparrell, Benissa, Benissuera, Benito Sáez González-Elipe, Benjamí, Benjamín Jarnés, Beques L'Oréal-Unesco per a dones i ciència, Berenguer de Cruïlles, Berlitz International, Bernabé Sanchis Sanz, Bernadí Vallmanya, Bernarda Romero, Bernardí Tamames Alonso, Bernardino Gómez Miedes, Bernardino Landete Aragó, Bernardino Llorca, Bernardino Pérez Elizarán, Bernardo España Edo, Bernardo Iglesias Tineo, Bernardo Lassala González, Bernat Adam Ferrero, Bernat Artola i Tomàs, Bernat Català, Bernat d'Olzinelles, Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, Bernat de Cruïlles i de Peratallada, Bernat de Mur, Bernat de So, Bernat Desclot, Bernat Fenollar, Bernat Ferrandis i Badenes, Bernat Garcia i Aparici, Bernat Lafuente Ferriols, Bernat López Piquer, Bernat Martí Oliver, Bernat Montagud Piera, Bernat Morales i Sanmartín, Bernat Oliver, Bernat Ortín Benedito, Bernat Torroja i Ortega, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Berri Txarrak, Berta García Faet, Berta Singerman, Bertomeu, Bertomeu Baró, Bertran de Castellet, Beteró, Beyenu Degefa, Biblioteca Central de València, Biblioteca LGBTI, Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona, Biblioteca Pública de València, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, Bicicleta, Bienvenida Pérez Blanco, Billie Jean King Cup, Biniés, Bioparc València, Biotopo (curtmetratge), Birket El Arous, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Lieja, Bixquert (desambiguació), Blai de Sebaste, Blanca (Múrcia), Blanka Vlašić, Blanqueta (olivera), Blanquina March Almenara, Blas Causera Carrión, Blas María Colomer, Blasquisme, Blaverisme, Blntla, Bloc Nacionalista Valencià, Bloqueig de Barcelona, BMW Sauber F1 Team, BNT, Bob Doyle, Bob Dylan, Bocairent, Bolbait, Boletín de la Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, Bolulla, Bombardeig d'Alacant (1705), Bombardeig d'Alacant (1938), Bombardeig d'Almeria (1937), Bombardeig de Peníscola (1937), Bombardeig de Xàtiva, Bombardeigs de Vic, Bombardejos del Maestrat, Bombas Gens, Bombers de Barcelona, Bon-Adrien Jeannot de Moncey, Bonanada, Bonanat Descoll, Bonifaci Ferrer, Bonrepòs i Mirambell, Borbotó, Borja Catanesi Muñoz, Borja Papa, Borja Penalba, Borja Soler, Borsa de València, Boscà (orgueners), Botànica, Botifarró, Botiga de la Balda, Bou embolat, BPV, Brauli Solsona i Ronda, Brevíssima relació de la destrucció de les Índies, Brigada 26, Brigades Internacionals, Brogit atmosfèric, Bunyol, Burjassot, Bus Turístic de València, Butlla menor Inter Caetera de 1493, BVA, Ca n'Oliver (Maó), Ca Revolta, Cañas y barro (pel·lícula), Cabanyal Z, Cabanyal-Canyamelar, Cabdet, Cable de comunicacions submarí, CAC, Cadena Ibérica, Caesar III, Café Lisboa, Cairell, revista de literatura, Caixa d'Enginyers, Caixa de núvia, Caixa General de Reparacions, Caixa Mediterrani, Caixa Ontinyent, CaixaForum València, Caixes Rurals del Mediterrani, Cajamar, Calavera (Joan de Joanes), Calàbria, Calderó (tipografia), Calixt III, Calpurnio, Camacuc, Camarles, Camí de Montcada (València), Camí de Sant Jaume, Camí de Trànsits, Camí de Vera, Camí de Vera (barri de València), Camí del Cid, Camí Fondo, Camí Real (barri de València), Cambra de Comerç de València, Cambrils, Camins al Grau, Camp d'Algirós, Camp de concentració d'Albatera, Camp de concentració dels Ametllers, Campanar (districte de València), Campanar (València), Campanya Bus Ateu, Campgràfic, Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles, Campionat d'Espanya d'Aficionats, Campionat d'Espanya d'enduro 1982, Campionat d'Espanya d'enduro 1983, Campionat d'Espanya d'escacs, Campionat d'Espanya d'hoquei sala femení, Campionat d'Espanya d'hoquei sala masculí, Campionat d'Espanya de ciclisme en pista, Campionat d'Espanya de llebrers en pista, Campionat d'Espanya de Pop-Cross, Campionat d'Espanya de roller derby, Campionat d'Espanya de rugbi a VII femení, Campionat d'Espanya de Segona Categoria, Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de rugbi femení, Campionat d'Espanya de Tennis femení, Campionat d'Espanya de Tennis masculí, Campionat d'Espanya de tot terreny 1979, Campionat d'Espanya de trial, Campionat d'Espanya de trial 1968, Campionat d'Espanya de trial 1969, Campionat d'Espanya de trial 1971, Campionat d'Espanya de trial 1972, Campionat d'Espanya de trial 1973, Campionat d'Espanya de trial 1974, Campionat d'Espanya de trial 1976, Campionat d'Espanya de trial 1977, Campionat d'Espanya de trial 1978, Campionat d'Espanya de trial 1981, Campionat d'Espanya de trial 1982, Campionat d'Espanya de trial 1998, Campionat d'Espanya de trial 2005, Campionat d'Espanya de trial 2006, Campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta, Campionat d'Europa de billar a tres bandes, Campionat d'Europa de billar a una banda, Campionat d'Europa de billar de carambola lliure, Campionat d'Europa de billar pentatló, Campionat d'Europa de natació en piscina curta, Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925, Campionat de València de futbol, Campionat del Món d'atletisme de 2009, Campionat del Món d'atletisme en pista coberta, Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 2008, Campionat del món de ciclisme en pista, Campionat del món de ciclisme en pista de 1992, Campionat del Món de motociclisme de 2016, Campionat del Món de Trial indoor 1993, Campionat del Món de Trial indoor 1995, Campionat del Món de Trial indoor 2000, Campionat Europeu de Karate, Campionat Individual d'Escala i Corda, Campionat Nacional d'Escala i Corda, Campionats d'Europa de ciclisme en pista júnior, Campionats d'Europa de ciclisme en pista sub-23, Campionats Internacionals de Pilota, Campionats Internacionals de Pilota del 2010, Campolivar, Camporrobles, Can Girona (MACOSA), Canals, Cançoner del duc de Calàbria, Cançoner medieval, Cancionero general, Candela Roots, Candidatura d'Unitat Popular, Candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2016, Canelles, Canonges Regulars de Sant Antoni, Cant de la Sibil·la, Canta Canalla, Cantar de mio Cid, Cantó de Cartagena, Cantó de València, Cantonalisme, Canyes i fang, Canyes i fang (sèrie de televisió), Cap de Tres Forcas, Cap i Casal, Capítol (catolicisme), Capella de Ministrers, Capella de San Blas de la catedral de Toledo, Capella de San Pedro de Arriba, Capella de Sant Vicent Ferrer d'Onda, Capgròs, Capital Mundial del Disseny, Capità general de València, Capitulació de Vilafranca, Capolador, Cappont, Caràcters, revista de llibres, Carcaixent, Carla Rebecchi, Carles Alberola i Ortiz, Carles Alfaro Hofmann, Carles Barranco, Carles Bellvís i Llorens, Carles Bort i Bort, Carles Buïgas i Sans, Carles Cano Peiró, Carles Congost, Carles Frígola i Pallavicino, Carles Gil de Pareja Vicent, Carles Hac Mor, Carles III d'Espanya, Carles Magraner, Carles Mira i Franco, Carles Salvador i Gimeno, Carles Santos Ventura, Carles Sarthou Carreres, Carles Soler Salvador, Carles Subiela i Ibáñez, Carlet, Carloandrés López del Rey, Carlos Alfaro Martínez, Carlos Asensio Cabanillas, Carlos Carbonell Gil, Carlos Carbonell Pañella, Carlos Carbonell y Morand, Carlos Catalá Martínez, Carlos Cervera Monge, Carlos Esplá Rizo, Carlos Fabra Marín, Carlos Fernández Bielsa, Carlos Ferris Vila, Carlos Francisco de Croix, Carlos Galiana Llorens, Carlos Hernández Lázaro, Carlos Iturraspe Cuevas, Carlos Manglano de Mas, Carlos Manuel O'Donnell, Carlos Martínez Diarte, Carlos Marzal, Carlos Morand Bordehore, Carlos Murria Arnau, Carlos Palanca y Cañas, Carlos Pérez García, Carlos Rafael Pérez, Carlos Ruano Llopis, Carlos Rubiera Rodríguez, Carlos Saura Atarés, Carlos Solaz Pradas, Carlos Soler Barragán, Carlos Sousa Álvarez de Toledo, Carlos Taberner Segarra, Carlos Testor Pascual, Carlos Tudela, Carlos Vázquez Úbeda, Carme Aranegui Gascó, Carme Blay i Garbayo, Carme Gràcia Beneyto, Carme Juan i Verdià, Carme Karr i Alfonsetti, Carme Manuel Cuenca, Carme Miquel i Diego, Carme Portaceli i Roig, Carmel Pastor i Pla, Carmela Moya García, Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, Carmelites, Carmen Alborch Bataller, Carmen Andújar, Carmen Baroja, Carmen Barrero Aguado, Carmen Begoña Gómez-Marco Pérez, Carmen Calvo Sáenz de Tejada, Carmen Díaz Fernández, Carmen García de Castro, Carmen Gimeno Presencia, Carmen Martorell Pallás, Carmen Ninet Peña, Carmen Noguera Valero, Carmen Payá Mira, Carmen Sentandreu Gimeno, Carmen Solero Asturiano, Carmen Tronchoni Soria, Carmen Tur Melchor, Carmen Valero Gimeno, Carmina Verdú Ferrer, Carola Reig i Salvá, Carolina Álvarez Ruiz, Carpesa, Carraixet (grup musical), Carrícola, Carrer d'Eduard Boscà, Carrer d'Eivissa (València), Carrer de Colom (València), Carrer de Dalt (València), Carrer de Guillem de Castro, Carrer de Jesús, Carrer de l'Hospital, Carrer de l'Hospital (València), Carrer de la Blanqueria, Carrer de la Bosseria, Carrer de la Corretgeria, Carrer de la Pau, Carrer de la Serradora, Carrer de Na Jordana, Carrer de Quart, Carrer de Ramon Llull (València), Carrer de Sagunt, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Carrer de València, Carrer de Xàtiva, Carrer dels Cavallers, Carrer dels Sants Just i Pastor, Carrer dels Serrans, Carreratge, Carrers de l'Alguer, Carretera Amàlia, Carreteres nacionals, Carreteres Radials d'Espanya, Cartó pedra, Cartelera Turia, Cartoixa d'Aracristi, Cartoixa de l'Annunciata, Cartoixa de Porta Coeli, Cartoixa de Valldecrist, Cas Cooperació, Cas Naseiro, Cas Paco Sanz, Casa, Casa Arrufat, Casa Barona, Casa Castelló, Casa de Campo, Casa de Comèdies de l'Olivera, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de la Ciutat (València), Casa de la Contractació d'Índies, Casa de la Misericòrdia (València), Casa de la Sirena, Casa de les Roques, Casa de Medinaceli, Casa Ernest Ferrer, Casa Insa, Casa Museu Benlliure, Casa natal de Sant Vicent Ferrer, Casa natalícia de Sant Lluís Bertran, Casa Ribes, Casa Sancho, Casa Vestuari, Casa-Museu de Blasco Ibáñez, Casal d'Aragó-Urgell, Casal d'Àustria, Casal de Barcelona, Casal Jaume I, Cascall marí, Caserna General Suprema de les Potències Aliades a Europa, Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat, Cases de llaurador valencianes, Casilda Bisbal, Casinos, Cassandra Extavour, Castalla, Castell (desambiguació), Castell d'Albalat (Cabanes), Castell d'Alfarb, Castell d'Ali Maimo, Castell d'Almenara, Castell d'Énguera, Castell d'Herbers, Castell de Bairén, Castell de Benissanó, Castell de Cabas, Castell de Carbonera, Castell de Cirat, Castell de Corbó, Castell de Domenyo, Castell de Guardamar del Segura, Castell de la Talaia, Castell de Láchar, Castell de Montesa, Castell de Montsó, Castell de Moraira, Castell de Palma, Castell de Rebollet, Castell de Xestalgar, Castell de Xiva, Castell del Puig, Castell i muralles de Requena, Castell Palau de la Baronia (Alcàsser), Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries, Castella, Castellà del País Valencià, Castelló de la Plana, Castellet de Carrícola, Castellet de Xinorla, Castellví (llinatge), Casual Sport Club, Catalanitat de La Celestina, Català, Català antic, Català clàssic, Català Fabri i Pere Pasqual, Català modern, Catalina Maria Fosset Galmés, Catalina Mayoral Arroyo, Catalina Ruiz Pérez, Catalunya, Catarroja, Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907, Catedral (districte de València), Catedral de Ciudad Real, Catedral de Girona, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Catedral de València, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Caterina Casas Maymó, Caterina Llull i Sabastida, Catxap, Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València, Cavalcada del Convit, Cavalleria (llinatge), Cavalleria (territori), Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Cayetano Bolívar Escribano, Cayetano Bonafós Bertrán, Cayetano Borso di Carminati, Cayetano Redondo Aceña, Càdec de mar, Càntir (unitat), Càrcer, Càssim ibn Ferro, Cèntul II de Bigorra, Cèsar Borja, César Broto Villegas, César Cano Forrat, César Rodríguez González, César Simón Gordo, Cítric, Còmic, Cebera, Cecilio Pla Gallardo, Celeste Lidia Juan Millet, Celestino Bendicho Mercader, Celia Mur, Cementeri General de València, Cens de Caracena, Centelles (llinatge), Centenar de la Ploma, Central nuclear de Cofrents, Centre (districte de València), Centre Arqueològic de l'Almoina, Centre cultural, Centre Cultural Bancaixa, Centre Cultural la Beneficència, Centre d'Estudis de l'Horta Nord, Centre d'internament d'estrangers, Centre de Formació Professional Xabec, Centre del Carme, Centre Regionalista de Mallorca (1898), Centres de Gestió de Trànsit, Cercle de Belles Arts de València, Cercles Obrers Comunistes, Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, Cervesa El Águila, CEU, Charles Mathieu Isidore Decaen, Charles Mordaunt, Charly Efe, Chimigraf, Chimo Bayo, Christian Lademann, Christina Schwanitz, Chuty, Ciència-ficció feminista, Ciclabilitat, Cicle de Cassana, Ciclocarrer, Ciclocròs Ciutat de València, CIE de Sapadors, Cien años de perdón, Cierva C.30, Cifesa, Cilici, Cimera (motocicleta), Cinema Capitol, Cinema espanyol, Cinema pornogràfic, Cinemes Albatros, Cinemes Texas, Cines Martí (València), Cipriano Mera, Circuit Bancaixa 04/05, Circuit Bancaixa 05/06, Circuit Bancaixa 06/07, Circuit Bancaixa 07/08, Circuit Bancaixa 08/09, Circuit Bancaixa 09/10, Circuit Bancaixa 10/11, Circuit Bancaixa 11/12, Circuit Ricardo Tormo, Circuit Urbà de València, Circumscripció electoral de València, Ciril Amorós Bohem, Ciril Amorós i Pastor, Cirilo Cánovas García, Ciutadà honrat, Ciutat, Ciutat de l'Artista Faller, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València), Ciutat Jardí (barri de València), Ciutat Universitària (barri de València), Ciutat Vella de València, Ciutats més poblades de la Unió Europea, Clara Che Tórtola, Clara Martínez Alberola, Clara Pueyo Jornet, Clara Santiró Font, Clarita Panach, Classe Júpiter, Claudi Martínez i Imbert, Claudi, Hilària, Jasó i Maure, Claudia Contell Sanchis, Claudia Montero, Claudia Zornoza Sánchez, Clementina (sarsuela), Clementina Bouligni Timoni, Clementina Ródenas i Villena, Clet Abraham, Clima d'Europa, Clima del País Valencià, Clotilde García del Castillo, Club Baloncesto Estudiantes, Club Bàsquet Godella, Club d'Atletisme València Terra i Mar, Club de Rugby San Roque, Club DHIN, Club Esportiu Castelló 1994/95, Club Hoquei Carpesa, CMV (microcotxe), Coalició Compromís, Coalicio Valenciana, Cobi, Coca (pastís), Codi d'aeroports IATA, Codificació de carreteres a Catalunya, Colantonio, Col·lectiu Lambda de Lesbianes, Gais i Transsexuals, Col·legi Alemany de València, Col·legi Claret, Col·legi de l'Art Major de la Seda (València), Col·legi de Sant Pius V, Col·legi Imperial de Xiquets Orfes Sant Vicent Ferrer, Col·legi Major Lluís Vives, Col·legiata de Sant Patrici, Col·loqui, Colom peter, Colombians a Espanya, COLT Technology Services, Columna de Ferro, Columna Volant Catalana, Com sona l'ESO, Comarca de València, Comarques del País Valencià, Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià, Comerç, Comissió d'Indústries de Guerra, Comissions Obreres del País Valencià, Comitè Provincial d'Investigació Pública, Comité Cisne, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, Competicions catalanes de futbol americà, Competicions Internacionals de Pilota de 2015, Complex Administratiu 9 d'Octubre, Complex Olímpic d'Esports d'Atenes, Compromís de Casp, Compromís pel País Valencià, Compromís per València, COMSA Corporación, Comtat d'Almenara, Comtat de Carlet, Comtat de Casp, Comtat de l'Alcúdia, Comtat de Lucena, Comtat de Soto Ameno, Comtat de Trénor, Comtat del Rosselló, Comunió Tradicionalista Carlista, Comunitat autònoma, Comunitat Autònoma del País Basc, Comunitat de Taizé, Concòrdia d'Alcanyís, Concepció Montaner Coll, Concepció Pallardó i Guillot, Concepción Aleixandre Ballester, Concepción Gasset Solis, Concepción Josefa Tarazaga Colomer, Concepción Muedra Benedito, Concha Alós, Concha Andrés Sanchis, Concha Criado Máñez, Concha García Campoy, Concha Piquer, Concha Sánchez de Morant, Concha Zardoya, Concili Vaticà II, Conclave de 1903, Conclave de 1914, Conclave de 1922, Conclave de 2005, Concurs de Cançó de Salitja, Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, Confederació General del Treball, Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Confederació Internacional de Joc de Pilota, Confederació Nacional del Treball, Confit, Conflicte palestino-israelià de 2021, Congrés de Cultura Catalana, Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Congrés Mundial d'Esperanto, Congrés obrer de 1888, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Conquesta feudal hispànica, Conrado Granell Modesto, Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia, Consell del País Valencià, Consell General, Consell Municipal de València, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Consell Reial, Consell Valencià de Cultura, Conserva, Conservatori Municipal de Música José Iturbi, Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, Consolat de Mar, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança II de Hohenstaufen, Constantí Gómez i Salvador, Constantí Llombart, Constante Gil Rodríguez, Conurbació Elda-Petrer, Convent de Jesús (València), Convent de la Mare de Déu de l'Olivar, Convent de la Mercè de València, Convent de Sant Doménec (Oriola), Convent de Sant Doménec (València), Convent de Sant Guillem de Castellfabib, Convent de Santa Clara (València), Convent del Carme (València), Conxa Rovira, Cookin Soul, Cooltra, Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Cooperativa de crèdit, Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, Coordinadora Obrera Sindical, Coordinadora Valenciana d'Oenegés per al Desenvolupament, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Cop de Casado, Copa Amèrica de vela, Copa Bultaco Streaker, Copa d'Espanya de roller derby, Copa Davis 2018, Copa Davis 2018 − Grup Mundial, Copa Davis 2022, Copa Davis 2022 − Fase final, Copa Davis 2023 − Fase final, Copa de l'Espanya Lliure, Copa de la UEFA 2008-2009, Copa de les Ciutats en Fires, Copa del Món de ciclisme en pista de 1999, Copa del Món de Futbol de 1982, Copa del Món de Futbol de 1982 - Grup 5, Copa del President de la República de futbol 1935-36, Copa del Rei de futbol, Copa del Rei de futbol 1922, Copa del Rei de futbol 1925, Copa del Rei de futbol 1926, Copa del Rei de futbol 1928-29, Copa del Rei de futbol 1989-90, Copa del Rei de futbol 1994-95, Copa del Rei de futbol 2008-09, Copa del Rei de futbol 2010-11, Copa del Rei de futbol 2013-14, Copa del Rei de futbol 2017-18, Copa del Rei de futbol 2018-19, Copa Diputació del 2008, Copa Diputació del 2009, Copa Diputació del 2010, Copa Diputació del 2012, Copa espanyola d'handbol femenina, Copa espanyola d'handbol masculina, Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina, Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina, Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina, Copa espanyola de bàsquet femenina, Copa espanyola de bàsquet masculina, Copa espanyola de beisbol, Copa espanyola de futbol americà, Copa espanyola de futbol femenina, Copa espanyola de futbol sala masculina, Copa Eva Duarte, Copa Ibèrica de rugbi masculina, Copa Louis Vuitton, Copa Príncep d'Astúries de futbol, Copa ULEB 2007-08, Cordovà, Corona d'Aragó, Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Corpus Christi, Corrala, Corredor del Mediterrani, Corredor Mediterrani (ferrocarril), Corregiment, Corrida, Cortes de Pallars, Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Castelló (1367), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1261), Corts de València (1281), Corts de València (1286), Corts de València (1292), Corts de València (1301-1302), Corts de València (1314), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de València (1415), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1437-1438), Corts de València (1443-1446), Corts de València (1604), Corts de València-Morvedre, Corts de Vila-real-València (1373-1374), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Cos d'Agents Rurals, Cos d'Exèrcit de Galícia, Cos d'Exèrcit del Maestrat, Cosme de Torres, Cosme Ribera i Miró, Cosme Vidal i Rosich, Costa Blanca, Costa dels Tarongers, Costum de València, Costur, Cotó-en-Pèl, Cotorra de Kramer, Cova del Bolomor, Cova del pirata Dragut, Craniometria, Crítica de l'art, Crítica de la nació pura, Crònica de Ramon Muntaner, Crema de convents de 1931 a Espanya, Cremada del Dimoni, Cremà (falles), Creu Coberta (València), Creu de Mislata, Creuer Almirante Cervera, Crida (Falles de València), Crim de Conca, Crisóstomo Royo de Castellví, Crisi espanyola de 1917, Crisi interna del PSOE de 2016, Cristòfol de Gualbes, Cristòfol de Virués, Cristòfol Pascual i Genís, Cristóbal de Moscoso, Cristóbal Moreno del Camino, Cristina Clavijo, Cristina Durán Costell, Cristina Esteban, Cristina Fernández Pintado, Cristina García Rodero, Cristina Grau García, Cristina Iglesias, Cristina Lozano Salvador, Cristina Moreno Fernández, Cristina Piris López-Doriga, Cristina Seguí i Garcia, Cristina Tàrrega, Cristina Villó Montesino, Cristino Martos Balbi, Criteria CaixaCorp, Cromo, Cronologia de l'aviació, Cronologia de la Guerra Civil espanyola, Cronologia de la ràdio en català, Cronologia de la repressió del català, Cronologia de Terra Lliure, Cronologia del catarisme, Cros (empresa), Cruzcampo, CSMV, CSO Malas Pulgas, CSO Pepica la Pilona, CSOA l'Horta, Cuca fera, Cullera (Ribera Baixa), Cultura del País Valencià, Cunerisme, Cursa de Sant Silvestre, Custo Barcelona, CV-10, CV-17, CV-300, CV-35, CV-400, CV-50, CV-500, CV-60, Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona, Dadi Dreucol, Daguerreotip, Dalmau I de Queralt, Dames, Damià Campeny i Estrany, Damià Forment, Damm, Damo Suzuki, Daniel Anguiano Munguito, Daniel Anido, Daniel Arnau i Tortonda, Daniel Becke, Daniel Cotta, Daniel Freixa i Martí, Daniel Gómez Giménez, Daniel Helguera Pérez, Daniel Martínez i Ferrando, Daniel Pedrosa i Ramal, Dansa dels Nanos del Corpus Christi de València, Danses del Corpus Christi de València, Dany Saadia, Darío Maravall Casesnoves, Daroca, David Beneit Cerdán, David Cabrero Buenache, David Cerrajería Rubio, David Chipperfield, David de Limón, David Estal Herrero, David García Haro, David Hammerstein Mintz, David Rangel Pastor, David Sánchez Llongo, David Segarra i Soler, Dària Bilodid, Dámaso de Lario Ramírez, Dècada del 1470, Dècades dels 1970 i 1980 a Andorra, Dénia, Día Sexto, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, De Havilland DH.89 Dragon Rapide, De Impura Natione, De València a Nova York en les ales d'un parot, Debats (revista), Deborah Ekoka, Decadència, Decret llei, Decrets de Nova Planta, Dejan Bodiroga, Delegació del Govern d'Espanya a la Comunitat Valenciana, Demòcrates Valencians, Demetri Ribes i Marco, Demografia d'Espanya, Demografia del País Valencià, Demoscene, Denominacions del País Valencià, Depeche Mode, Derbi (esport), Desafiament de Bordeus, Desamparados Sancho Vicente, Descobriment de la ruta marítima a l'Índia, Desembarcament de Mallorca, Desfilada de l'orgull, Després de tu, Destinacions d'Air Nostrum, Deutsche Marine, Devesa del Saler, Dia de Sant Valentí, Dia Internacional de l'Orgull LGBT, Dia Internacional dels Treballadors, Diada de la Santa Creu, Diada del 25 d'abril, Diada del 25 d'abril de 2007, Diada Nacional del País Valencià, Diana Palazón, Diari La Veu, Diario de España, Diario de Valencia, Diòcesi de Huelva, Dic-dic de Kirk, Diccionari d'escriptors catalans, Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià, DiDi Hollywood, Diego Braguinsky, Diego Cháfer, Diego Galán Fernández, Diego Gómez García, Diego Gutiérrez (cantautor cubà), Diego Hurtado de Mendoza y Lemos, Diego Muñoz-Cobo y Serrano, Diego Pérez de Valdivia, Diego Rodríguez (fill del Cid), Diego Ruiz de la Torre Gómez de Barreda, Diego Velázquez, Dinara Safina, Dionís Vidal, Diputació de València, Diputació del General del Regne d'Aragó, Discos en català publicats el 2005, Disseny modular, Distinció de la Generalitat Valenciana, Districtes de València, Divisió Azul, Divisió d'Honor B de Rugbi, Dmitri Kàrpov, DNI electrònic, Doctor Divago, Doctrina compendiosa, Documentació confiscada per la dictadura franquista, Dolores Gaos González-Pola, Dolores Johnson Sastre, Dolores Marimón Navarro, Dolores Sampol, Dolores Vargas, Dolors Escamilla Pérez, Dolors Solís Donat, Dolors Vives Rodon, Domènec Badia i Leblich, Domènec de Guzmán Ciscar Moncho, Domènec de Petrés, Domènec Estruch i Jordan, Domènec Farell i Valls, Domènec Fita i Molat, Domingo Fletcher Valls, Domingo Lorenzo Rodríguez, Domingo Mascarós Vicente, Domingo Morico, Domingo Sarrió, Domingo Torres Maeso, Don Pío, Don Pedro, Dones de negre, Donyets de Nàquera, Dora Maar, Dova, Drag Race España, Drassana, Drassanes del Grau, Drassanes Reials de Barcelona, Dret civil valencià, Dreta Regional Valenciana, Drets del col·lectiu LGBT a Espanya, DSV, Ducat (moneda), Ducat d'Albufera, Ducat de Gandia, Ducat de València, Ducson, Duel de Veus, Duke 103, Dunia Montenegro, E15, E901, Ebe Trèves, Ebola a Espanya, Eclipsi solar del 12 d'agost de 2026, Economia del País Valencià, Edat antiga als Països Catalans, Edat contemporània als Països Catalans, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Edetans, Edetània, Edgar Neville Romrée, Edicions Tres i Quatre, Edifici Alonso, Edifici Barrachina, Edifici Cortina, Edifici d'Europa, Edifici de Correus (València), Edifici de l'Ateneu Mercantil de València, Edifici de La Equitativa (València), Edifici del Banc de València, Edifici del Rellotge, Edifici dels Dracs, Edifici Ferrer, Edifici Francisco Sancho, Edifici Martí Cortina, Edifici Olympia, Edifici Rialto, Edifici Roig Vives, Edifici Santa Maria Micaela, Edifici Suay, Edifici Veles e Vents, Edifici Xapa, Editorial, Editorial L'Oronella, Editorial Maga, Editorial Sicània, Editorial Tria Llibres, Edmondo Grandini, Eduard Atard i Llobell, Eduard Borja Ibáñez, Eduard Boscà i Casanoves, Eduard Escalante i Mateu, Eduard Granados Gal, Eduard I de Portugal, Eduard Jener i Casellas, Eduard López-Chávarri i Marco, Eduard Martínez i Ferrando, Eduard Martínez-Sabater i Seguí, Eduard Mira i Gonzàlez, Eduard Ramírez Comeig, Eduard Ranch i Fuster, Eduard Soler i Llopis, Eduard Soler i Pérez (advocat), Eduard Soler i Pérez (músic), Eduard Vitòria i Miralles, Eduardo Albors, Eduardo Berenguer Vilanova, Eduardo Cubells Ridaura, Eduardo De Filippo, Eduardo García Berges, Eduardo Halfon, Eduardo León y Ortiz, Eduardo Molero Massa, Eduardo Palanca Asensi, Eduardo Pérez Pujol, Eduardo Primo Yúfera, Eduardo Sirera Blanco, Eduardo Torner, Eduardo Zamacois y Quintana, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, Educació en català, Efecte foehn, Eixample de poblacions a Espanya, Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, Ekaterini Kofa, El agua en el suelo, El último abrazo, El bany del cavall, El barber del carrer manyans, El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938), El Botànic, El Calvari (barri de València), El Camí (revista), El Campello, El Canto del Loco: Personas (La película), El Carallot, El Carme (barri de València), El cas de la núvia dividida, El Castell de Vilamalefa, El Castellar-l'Oliveral, El Centinela de la Patria en Reus, El Chornaler, El Clarín, El Cobertizo, El Corcó, El Correo de Tortosa, El davallament de la Creu (Van der Weyden), El faller, El fava de Ramonet, El Forn d'Alcedo, El gato montés, El Gayato, El Gitano de Balaguer, El Grau de València, El Justícia del Regne de València, El llibre dels portals, El lodo, El Maestro, El Mercat, El Micalet (diari), El miracle del Crist del Rescat, El Mole, El País, El País Valencià (publicació), El Palmar (barri de València), El Palmaret, El Palomar, El Perelló (Sueca), El Perellonet, El Perill Català, El pescador, El Petit de Cal Eril, El Príncipe Gitano, El Pueblo (diari de València), El Puig de Santa Maria, El que sabem, El Quixot, El Ràfol de Salem, El Rebollar, El retorn de la pesca: remolcant el vaixell, El retrat femení (Francesc Miralles i Galaup), El rey que rabió, El Romaní (Sollana), El Saler, El Satanás, El segador, El silenci del pantà, El Templat, El Temps, El Toro, El Tremolar, El tres de maig a Madrid, El Tuerto de Pirón, El Turia, El Verger, El Vers Valencià, El Villar, Elías Martínez Gil, Elías Taño, Elísabet Benavent, Eleccions a Jurat de València, Eleccions a les Corts Valencianes de 2011, Eleccions al Parlament Europeu de 2014, Eleccions locals als Països Catalans de 2015, Eleccions locals als Països Catalans de 2019, Eleccions municipals al País Valencià de 2019, Eleccions municipals al País Valencià de 2023, Eleccions municipals al País Valencià del 2007, Eleccions municipals de València, Eleccions municipals de València de 1899, Eleccions municipals de València de 1901, Eleccions municipals de València de 1903, Eleccions municipals de València de 1905, Eleccions municipals de València de 1911, Eleccions municipals de València de 1913, Eleccions municipals de València de 1917, Eleccions municipals de València de 1931, Eleccions municipals de València de 1960, Eleccions municipals de València de 1979, Eleccions municipals de València de 1983, Eleccions municipals de València de 1987, Eleccions municipals de València de 1991, Eleccions municipals de València de 1995, Eleccions municipals de València de 2007, Eleccions municipals de València de 2015, Eleccions municipals de València de desembre de 1909, Eleccions municipals de València de maig de 1909, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions municipals espanyoles de 2007, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Elena Garro, Elena Just, Elena López Riera, Elena Martí Manzanares, Elena Negueroles Colomer, Elena Romero Barbosa, Elena Soriano, Elena Sorolla i García, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Elia Garci-Lara Catalá, Elies Rogent i Amat, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Elionor de Portugal, Elisa Boldún, Elisa Garcia Villalba, Elisa Séiquer, Elisa Volpini, Elisabet Mulder i Pierluisi, Elisabeth Eidenbenz, Eliseu Gómez i Serrano, Eloy Velasco Núñez, Els Amics de les Arts, Els Ivarsos, Els momos, Els Orriols, Els Pavesos, Els treballs perduts, Els valencians, des de quan són valencians?, Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià, Els Verds Ecopacifistes, Els viatges de Gulliver, Emèrit Bono i Martínez, Embassament de Loriguilla, Emese Szász, Emeterio Muga Díez, Emili Beüt i Belenguer, Emili Gascó i Contell, Emili Gómez i Nadal, Emili Gisbert Jordà, Emili Lluch i Arnal, Emili Panach i Ramos, Emili Pi i Molist, Emili Rodríguez-Bernabeu, Emili Sala i Francés, Emili Tortosa Cosme, Emili Valdés Perlasia, Emili Vendrell i Ibars, Emilia Gómez Muñoz, Emilia Matallana Redondo, Emilio Alonso Manglano, Emilio Artal Fos, Emilio Attard Alonso, Emilio Calandín Hernández, Emilio Menéndez Pallarés, Emilio Miñana y Villagrasa, Emilio Mirales Ferrero, Emilio Muñoz Ruiz, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Emmanuel Chabrier, Empar de Lanuza Hurtado, Empar Marco i Estellés, Empar Navarro i Giner, Empar Torreblanca Tamarit, Emperador (Horta Nord), Empresa emergent, Empresa Municipal de Transports de València, Emprovador, En Corts, En moviment!, Encarna Cervera Mañas, Encarnació Magaña Alapont, Encarnación Gomá Jiménez, Encunyació, Encyclopédie, Energy, Enramada de la murtra, Enric Benavent Benavent, Enric Casassas i Simó, Enric Casasses i Figueres, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric Duran i Tortajada, Enric Esteve i Mollà, Enric García i Muní, Enric Giner Canet, Enric Llopis, Enric Marco Nadal, Enric Matalí i Timoneda, Enric Mestre i Vinyals, Enric Moles i Ormella, Enric Morera i Català, Enric Navarro i Borràs, Enric Pecourt Betés, Enric Pla i Ballester, Enric Puigmoltó i Mayans, Enric Ravello i Barber, Enric Reig i Casanova, Enric Ruiz-Geli, Enric Sagnier i Villavecchia, Enric Sanç i Ferrandis, Enric Sapena Granell, Enric Sarasol i Soler, Enric Sarradell i Pascual, Enric Semper i Bondia, Enric Simonet i Lombardo, Enric Solà i Palerm, Enric Solbes, Enric Soler i Godes, Enric Tàrrega Andrés, Enric Trénor Montesinos, Enric Valor i Vives, Enric Viedma i Vidal, Enrique Arce, Enrique Asensi, Enrique Ángel Crespo Calatrava, Enrique Belloch López, Enrique Bofí Planes, Enrique Cerezo Senís, Enrique Costa Novella, Enrique Crespo Aparicio, Enrique de Aguilera y Gamboa, Enrique de Villena, Enrique Dupuy de Lome y Paulín, Enrique Estela Lluch, Enrique Fibla Gutiérrez, Enrique García Asensio, Enrique Gaspar, Enrique Genovés Guillén, Enrique Juncosa Cirer, Enrique López Salva, Enrique Martín Navarro, Enrique Marzal Santafé, Enrique Moreno Bellver, Enrique Muiño, Enrique Ponce, Enrique Rambal Sacía, Enrique Verdeguer Puig, Enriqueta Agut Armer, Enriqueta Tarrés i Rabassa, Entença, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics, Entre naranjos, Enyego d'Àvalos, Epístola, Equip Crònica, Equipo Hoz, Erard de la Mark, Ermengol VII d'Urgell, Ermita de la Divina Pastora, Calvari i Panteó de Dos Aigües, Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, Ermita de Santa Bàrbara i Calvari (Matet), Ermita del Santíssim Crist del Calvari, Ermita Mas de Tous, Ermua, Ernest Blanch Marín, Ernest Domínguez i Hernàndez, Ernest Furió i Navarro, Ernest Garcia Lledó, Ernestina de Champourcín, Ernesto Hervás Vercher, Ernesto Ibáñez Rizo, Esbjörn Svensson, Escacs, Escalante Centre Teatral, Escif, Esclat (revista), Esclaves de Maria Immaculada, Esclavitud a Mallorca, Escola de Lleida d'escultura del segle XIV, Escola Judicial, Escola Les Carolines, Escola Oficial d'Idiomes, Escola Politècnica Superior d'Alcoi, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny, Escola Valenciana, Escolàpies de Sabadell, Escoles Graduades de Cartagena, Escopeta de pilotes de goma, Escriptura ibèrica sud-oriental, Escrivà d'Íxer, Escudella i carn d'olla, Escultura del Renaixement, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escultures i monuments de Jaume I, Escut d'Aldaia, Escut d'Atzeneta d'Albaida, Escut de Barcelona, Escut de Beniparrell, Escut de Càrcer, Escut de les Alcubles, Escut de les Illes Balears, Escut de Palma, Escut de Rafelguaraf, Escut de Sagunt, Escut de Sant Vicenç de Castellet, Escut de Torreblanca, Escut de València, Escut de Vila-real, Escut del País Valencià, Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del s. XIX, Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del s. XVI, Escut i bandera de Bolulla, Escut nobiliari de la família Vilarrasa en el Palau Senyorial, Escuts amb el Senyal Reial, Esgarrat, Esglèsia Parroquial de Sant Lluís Beltràn (València), Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi, Església de l'antic Convent de Jesús, Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà, Església de la Mare de Déu de Gràcia (L'Énova), Església de la Mare de Déu del Do, Església de la Santa Creu, Església de les Escoles Pies de València, Església de Sant Abdó i Sant Senent (València), Església de Sant Agustí (València), Església de Sant Andreu Apòstol (Benimeli), Església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat, Església de Sant Bertomeu (Xàbia), Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, Església de Sant Joan Baptista de Cabanes, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Joan de la Creu (València), Església de Sant Joan del Mercat, Església de Sant Jordi (València), Església de Sant Jordi d'Alcoi, Església de Sant Lluc Evangelista de Xest, Església de Sant Martí (València), Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo), Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, Església de Sant Nicolau (València), Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, Església de Sant Vicent de la Roqueta, Església de Santa Caterina (València), Església de Santa Caterina d'Alzira, Església de Santa Caterina de Teulada, Església de Santa Maria de Peníscola, Església de Santa Maria de Xaló, Església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca, Església del Pilar (València), Església del Salvador (València), Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, Església Espanyola Reformada Episcopal, Església i Palau del Temple, Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia (Geldo), Església Parroquial de la Mare de Déu del Roser d'Alfauir, Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, Església parroquial Nostra Senyora del Carme de l'Eliana, Esmond Romilly, Espai Verd, Espais naturals protegits als Països Catalans, Espanya, Espardenya de mar, Esparreguera marina, Espània, Esperanto, Espill (Jaume Roig), Esqueixada, Esquerra Independentista, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida (Espanya), Esquerra Unida del País Valencià (històric), Esquerra Valenciana, Estació Central de València, Estació d'Aeroport de València, Estació d'Albacete - los Llanos, Estació d'Albatera-Catral, Estació d'Alfafar-Benetússer, Estació d'Alfauir, Estació d'Algímia d'Alfara, Estació d'Almenara, Estació d'Altafulla-Tamarit, Estació d'Amistat, Estació d'Aragó, Estació d'Aragó (històrica), Estació d'Arc de Triomf, Estació d'Autobusos de València, Estació d'Avinguda del Cid, Estació d'Àngel Guimerà, Estació d'Elda-Petrer, Estació d'Elx-Carrús, Estació d'Estivella-Albalat dels Tarongers, Estació de Bailén, Estació de Benicalap, Estació de Benicarló-Peníscola, Estació de Benifaió-Almussafes, Estació de Beniferri, Estació de Callosa de Segura, Estació de Caminreal-Fuentes Claras, Estació de Castelló de la Plana, Estació de Castillejo-Añover, Estació de Catarroja, Estació de Caudiel, Estació de ferrocarril, Estació de Gilet, Estació de l'Albereda, Estació de l'Alcúdia de Crespins, Estació de l'Aldea - Amposta - Tortosa, Estació de La Encina, Estació de la Font de Sant Lluís, Estació de la Plaça d'Espanya (València), Estació de la Torre del Pla, Estació de les Arenes, Estació de Machado, Estació de Madrid - Puerta de Atocha, Estació de Massanassa, Estació de metro de Sant Isidre, Estació de metro de València Sud, Estació de Moixent, Estació de Navaixes, Estació de Nou d'Octubre, Estació de Novelda-Asp, Estació de Paiporta, Estació de Rodalies de Quart de Poblet, Estació de Safranar, Estació de Sagunt, Estació de Sant Gabriel, Estació de Sant Vicenç de Calders, Estació de Silla, Estació de Sogorb-Arrabal, Estació de Sogorb-Ciutat, Estació de Soneixa, Estació de Tarragona, Estació de Torredembarra, Estació de Tortosa, Estació de València - Joaquim Sorolla, Estació de València-Sant Isidre, Estació de Villena, Estació de Xàtiva, Estació de Xèrica-Viver, Estació de Xirivella-Alqueries, Estació del Cabanyal, Estació del Cabanyal (històrica), Estació del Camp de Tarragona, Estació del Grau-Canyamelar, Estació del Nord (València), Estació Manuel-l'Énova, Estadi Ciutat de València, Estadi de Mestalla, Estadi de Vallejo, Estadi Nou Mestalla, Estanislao Marco, Estanislao Rico Ariza, Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Estanislau de Reus, Estanislau Figueras i Moragas, Estatut d'Elx, Estètica alacantina, Esteban Celda Comas, Esteban Esteve Jorge, Esteban González Pons, Esteban Morcillo Sánchez, Esteban Salazar Chapela, Estel Julià, Ester Andújar, Esteve March, Esteve Pallarols i Xirgu, Esteve Paluzie i Cantalozella, Esteve Visconti, ESTHER (cantant), Estivella, Estubeny, Etnopoètica, Eugeni de València, Eugeni Gay i Montalvo, Eugenio Amorós Sirvent, Eugenio Burriel de Orueta, Eugenio Coronado Miralles, Eugenio Oñate Ibáñez de Navarra, Eulàlia de Girona i Ros, Eulàlia Valldosera i Guilera, Eurocaja Rural, Eurocities, Eurocup Basketball, Eurolliga de bàsquet femenina, Euromed, Eusebi Bosch i Humet, Eusebi Ferran Ambròs, Eusko Gudarostea, Eutropi de València, Eva Laufer, Eva María Gadea Solera, Eva Mus Gran, Evapotranspiració, Evarist Muñoz, Evarist Navarro i Segura, Evaristo Crespo Azorín, Evaristo de Churruca y Brunet, EVT, Exèrcit de Flandes, Exèrcit de l'Ebre, Exèrcit de Maniobra, Exili republicà espanyol, Expedició de Carlemany del 778, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Regional Valenciana del 1909, Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà, Extensió d'Ensenyament Tècnic, Extinció de les botigues, Extramurs, Eyk Pokorny, Faas Wilkes, Fabiola Meco Tébar, Facund Burriel i Garcia de Polavieja, Facundo Bellver Castelló, Facundo Burriel Guillén, Facundo de los Ríos Portilla, Faiança, Faitanar, Falla Almirall Cadarso-Comte d'Altea, Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, Falla Corretgeria - Bany dels Pavesos, Falla de l'Exposició, Falla de la Plaça de la Mercé, Falla de la Plaça del Pilar, Falla del Convent de Jerusalem - Matemàtic Marçal, Falla King-Kong, Falla Murillo i Palomar, Falla Nou Campanar, Falles, Falles d'Elda, Falles de Borriana, Falomir Juegos, Família Ochando, Fanny Edelman, Fasim, Fatima Naoot, Faura, Faustino Guerau de Arellano i Tur, Favara, Favara (barri de València), Favara (desambiguació), Fàbrica de Tabacs (València), Fátima Diame, Fèlix (bisbe de València), Fèlix Azzati i Descalci, Fèlix Cucurull i Tey, Fèlix Pizcueta i Gallel, Félicia Ballanger, Félix Bilbao y Ugarriza, Félix María Calleja, Félix María Samaniego, Félix Martí Ibáñez, Fórmula 1, Federació Anarquista Ibèrica, Federació Catalana de Coloms Esportius, Federació Catalana de Coloms Missatgers, Federació Catalana de Tennis, Federació de Pilota Valenciana, Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, Federació Espanyola de Resistència al Capital, Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més, Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics, Federació Regional Espanyola de l'AIT, Federació Tipogràfica Espanyola, Federació Valenciana d'Estudiants, Federació Valenciana de Motociclisme, Federacions esportives valencianes, Federic Feases i Carrion, Federico Dupuy de Lôme y Paulín, Federico García Sanchiz, Federico Loygorri Vives, Felícia Fuster i Viladecans, Felip Bens i Carrión, Felip d'Aner i d'Esteve, Felip Farinós i Tortosa, Felip Guardiola i Sellés, Felip Mateu i Llopis, Felip Melià Bernabeu, Felipe Augusto de Saint-Marcq, Felipe Canga-Argüelles y Ventades, Felipe Garín Llombart, Felipe Garín Ortiz de Taranco, Felipe Guillermo del Baño Fernández, Felipe L. Urquieta, Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea, Felipe Sandoval, Feminisme, Feminisme als Països Catalans, Fenollet (llinatge), Fer arca, Fermín Artagoitia Calabuig, Fermín Pardo Pardo, Fernando Abril Martorell, Fernando Arrabal, Fernando Barrachina Plo, Fernando Cabedo Torrents, Fernando Carballo Blanco, Fernando Casado Veiga, Fernando Coquillat Durán, Fernando de Rojas, Fernando de Rosa Torner, Fernando Esteso, Fernando Flors Goterris, Fernando García-Berlanga Martí, Fernando Gómez Colomer, Fernando Giner Grima, Fernando Herrero Tejedor, Fernando Ibáñez Payés, Fernando León y Castillo, Fernando Maria Bonilla-Musoles, Fernando Martínez i Perales, Fernando Martínez Maíllo, Fernando Martínez-Monje Restoy, Fernando Menis, Fernando Miranda i Casellas, Fernando Montero Moliner, Fernando Núñez Robres y Salvador, Fernando Pérez Royo, Fernando Peralt Montagut, Fernando Rodríguez Fornos y González, Fernando Roig Alfonso, Fernando Staatsman Legleiter, Fernando Valera Aparicio, Fernando Villalonga Campos, Fernando Vizcaíno Casas, Fernando Weyler Santacana, Ferran Bono Ara, Ferran Bosch i Martí, Ferran Cabrera i Cantó, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran de Lloaces i Peres, Ferran Gadea, Ferran I de Nàpols, Ferran Llorca i Die, Ferran Martínez Castellano, Ferran Martínez Ruiz, Ferran Suay Lerma, Ferran Torrent i Llorca, Ferran Zurriaga i Agustí, Ferrer, Ferrer Ferran, Ferrer Torrella, Ferrocarril Santander-Mediterrani, Festa de la Verema (Requena), Festa de Sant Antoni del Porquet al País Valencià, Festa del Corpus Christi de València, Festes de la ciutat de València, Festes de Primavera, Festes de Sant Antoni, Festes del País Valencià, Festes populars als Països Catalans, Festival Cinema Jove, Festival Inquiet, Festival OTI de la Cançó, Fetge, Fets de Maig, Fibra d'espart, FICIA, Ficus macrophylla, Fidel Gurrea Olmos, Fidela Oller Angelats, Figueres, Figueres (Alt Palància), Filiberto Crespo Samper, Filippo Argenti, Fina Masgrau i Plana, Finca de ferro, Finca Roja, Fira, Fira d'Abril, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Fira de València, Fiscalia de la Comunitat Valenciana, Flama olímpica, Floquet de neu (pel·lícula), Flor d'enamorats, Flor Natural, Florí d'or d'Aragó, Florencio García Goyena, Florencio Pla Meseguer, Florencio Roselló Avellanas, Florian Rousseau, Florián García Velasco, Fnac, Foc a l'Arboç, Focs artificials, Foios, Follet, Foment d'Obres i Construccions S.A., Fonoll marí, Font de la Finestra, Font de Sas, Font Pública, Fontanars dels Alforins, Footgolf, Forçut de Xixona, Formatge de tovalló, Fortunat Bonich, Fosses de Paterna, Fotògrafs Napoleon, Fran Lenaers, Fran Silvestre, Francesc Abad i Gómez, Francesc Adell Ferré, Francesc Agustí Tàrrega, Francesc Alcalá i Llorente, Francesc Alcayde Vilar, Francesc Alguer, Francesc Almarche i Vázquez, Francesc Almela i Vives, Francesc Andreví i Castellar, Francesc Antich Carbonell, Francesc Argemí i Anglada, Francesc Artiga Sardà, Francesc Avinent Tirado, Francesc Badenes i Dalmau, Francesc Badia Plasencia, Francesc Baldomar, Francesc Barber i Bas, Francesc Bellver i Llop, Francesc Borrull i Ramon, Francesc Bosch i Morata, Francesc Caballero i Muñoz, Francesc Carrasco Escoda, Francesc Carreres de Calatayud, Francesc Casanovas i Tallardá, Francesc Climent Sapera, Francesc Colomer Sánchez, Francesc Comes, Francesc Cuesta Gómez, Francesc d'Assís, Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea, Francesc Dasí Ortega, Francesc Dassió, Francesc de Castellví i de Vic, Francesc de Cidón Navarro, Francesc de Montcada, Francesc de Montcada i de Cardona, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, Francesc de Paula Campà i Porta, Francesc de Paula de Borbó i Castellví, Francesc de Paula de Figueras i Caminals, Francesc de Rojas-Borja i Artés, Francesc de Vinatea, Francesc Dionís Vives i Planes, Francesc Domingo Ibáñez, Francesc Domingo Marqués, Francesc Eiximenis, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesc Ferrer Pastor, Francesc Gavaldà, Francesc Gil, Francesc Gil Gandia, Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Gimeno Barón, Francesc Guàrdia i Vial, Francesc Jarque Bayo, Francesc Joan Mas, Francesc López Barrio, Francesc Llançol de Romaní y Exarch, Francesc Llàcer Pla, Francesc Llop i Bayo, Francesc Lozano i Sanchis, Francesc Martí Grajales, Francesc Mateu i Nicolau, Francesc Mirabent i Vilaplana, Francesc Miralles, Francesc Miralles i Galaup, Francesc Mompó i Valls, Francesc Montserrat i Ayarbe, Francesc Mora i Berenguer, Francesc Morera i Cots, Francesc Mulet, Francesc Novella, Francesc Palanca i Roca, Francesc Pérez Bayer, Francesc Peris Mendoza, Francesc Porcell i Guàrdia, Francesc Puig i Espert, Francesc Ribalta, Francesc Rovellat, Francesc Rovira i Escuder, Francesc Santacatalina Alonso, Francesc Sempere Fernández de Mesa, Francesc Sempere i Masià, Francesc Sevillano Colom, Francesc Soro Juan, Francesc Soto i Mas, Francesc Tallada i Forcadell, Francesc Tena i Guimerà, Francesc Todó i Garcia, Francesc Tomàs de Borja, Francesc Vallès Roselló, Francesc Vergara, Francesc Vicent, Francesc Xavier Balmis i Berenguer, Francesc Xavier Borrull i Vilanova, Francesc Xavier Casp i Verger, Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, Francesca Martín i Vigil, Francis Montesinos, Francisca, Francisca Ballesteros, Francisca Cualladó Baixauli, Francisca de Asís Sanchis Ferrer, Francisca Pascual Domènech, Francisca Puelles González, Francisca Redondo Cubero, Francisca Segura Roselló, Francisco Abad Abad, Francisco Alcácer García, Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea, Francisco Almenar Quinzá, Francisco Antequera Alabau, Francisco Ascaso Abadía, Francisco Balaguer Mariel, Francisco Benetó Martínez, Francisco Bonilla Martí, Francisco Broch Llop, Francisco Camps Ortiz, Francisco Carbonell Magí, Francisco Castell Miralles, Francisco Codoñer Pascual, Francisco de Paula Gras Mirambell, Francisco de Paula Rojas y Caballero-Infante, Francisco del Llano Vagué, Francisco Diago, Francisco Escribá Segura, Francisco Fervenza Fernández, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Gan, Francisco Gaviña Ribelles, Francisco Gómez Palacios, Francisco Giner de los Ríos, Francisco González Sanchis, Francisco González Sarrià, Francisco Granados Calero, Francisco Javier Amérigo y Aparici, Francisco Javier Blasco y Medina, Francisco Javier Bosch Marín, Francisco Javier de Elío, Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo, Francisco Javier Delicado Martínez, Francisco Javier Farinós Zapata, Francisco Javier Goerlich Lleó, Francisco Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel, Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz, Francisco Javier Sanz Fernández, Francisco Javier Vicente Navarro, Francisco Jordá Cerdá, Francisco José Figueroa Alonso, Francisco José Navarro Aliaga, Francisco Leonarte Ribera, Francisco Lleroa y Salas, Francisco Loño y Pérez, Francisco Maestre Laborde-Boix, Francisco Martínez Bertomeu, Francisco Méndez Aspe, Francisco Moliner Nicolás, Francisco Monterde Ferrer, Francisco Mora Méndez, Francisco Muñoz Antonino, Francisco Pelló Hernandis, Francisco Peris Mencheta, Francisco Piquer Chanza, Francisco Polo Llavata, Francisco Pons Alcoy, Francisco Roig Ballester, Francisco Ros Casares, Francisco Sanchis Pascual, Francisco Sanz Baldoví, Francisco Sosa Wagner, Francisco Tomàs i Valiente, Francisco Tomás i Vert, Francisco Torres Josa, Francisco Trénor Palavicino, Francisco Valero i Simó, Francisco Zacarés Fort, Franz Görlich Kuhnel, Frédéric Magné, Freaks, Frederic Alfonso i Ferrer, Frederic Furió i Ceriol, Frederica Montseny, la dona que parla, Frente Antisistema, Frente de la Juventud, Frente Español, Frida (grup musical), Frigola, Fritz Vogelgsang, Froilán Salazar y Rives, Front pel País Valencià, FSM (motocicleta), Fucking Åmål, Fuenterrobles, Fuentes Claras, Fuita de seus socials de Catalunya de 2017, Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales, Fundació Mona, Furs de València, Furs e ordinacions del regne de València, Fusterianisme, Futbol a Espanya, Futbol al País Valencià, Futbol als Jocs Olímpics, Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Futbol als Països Catalans, Futbol Club Barcelona, Futbol gaèlic, Gabriel Aragón Bermúdez, Gabriel Argany, Gabriel Blancafort i París, Gabriel Esteve i Fuertes, Gabriel Huguet i Ballester, Gabriel Mora i Arana, Gabriel Ovidio Curuchet, Gabriela Barenboim, Gabriela Martín Ávila, Gaby Fariza, Gaietana Lluró i Morcillo, Gaietà Ripoll i Pla, Gala Pin Ferrando, Galceran de Requesens i de Santacoloma, Galera (Granada), Gana Energía, Gandia, Garri Kaspàrov, Gas natural, Gaspar Aguilar, Gaspar Agulló, Gaspar Anselmo Méndez Álvarez, Gaspar Blai Arbuixec, Gaspar de Bono, Gaspar de la Huerta, Gaspar de Villalón, Gaspar Escolano, Gaspar Gil Polo, Gaspar Guerau de Montmajor, Gaspar Mercader i Carròs, Gaspar Torrella, Gastó Castelló i Bravo, Gastronomia de l'Horta, Gastronomia de Setmana Santa, Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany, Gastronomia del País Valencià, Gay Games 2026, Gàtova, Gòtic valencià, Gegant (folklore), Geldo, Gemma Lluch i Crespo, Gemma Sanginés Saiz, Genaro Lahuerta López, Gener Rabassa, Generalitat Valenciana, Genoveva Torres Morales, Gent de Compromís, Gentilici, Genzebe Dibaba, Geoffrey Servante, Geografia d'Espanya, Geografia de les Illes Balears, Geografia del País Valencià, Geografia dels Països Catalans, Geografia urbana, Georgina García Pérez, Gerard Guix, Gerard Matas Vanrell, Gerard Miquel Roselló, Gerard Roig Gimeno, Gerardo Carreres Bayarri, Gerardo Estellés Gadea, Gerònim Anicet Baylon, Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules, Germanes de la Doctrina Cristiana, Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, Germanetes dels Ancians Desemparats, Germania (llenguatge), Germans Nebot, Gerra, Gerra del «cicle de la vida», Getafe, Giacomo Antonio Ponsonelli, Gil Garcés d'Azagra, Gil Roger Vázquez, Gilabert de Centelles i Riu-sec, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Gilet, Gimnàstic Futbol Club, Giovanna Ribes, Giovanni Agostino Adorno, Gipó, Gisela Pou Valls, Giuseppe Grezzi, Giuseppina Brambilla, Glamour (banda), Glòria Marcos i Martí, Glòria Tello Company, Gloria Fuertes, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Glovo, GMV, Gneu Pompeu Magne, Godella, Godofred Ros de Ursinos i Calduch, Godofredo Garrigues Perucho, Godofredo Ortega Muñoz, Golf de València, Gonçal Anaya Santos, Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal Peris Sarrià, Gonzalo Julián Martín, Gonzalo Moliner Tamborero, Gonzalo Palavicino de Ibarrola, Goran Vlaović, Gorg (revista), Gorky's Zygotic Mynci, Gos d'aigües espanyol, Gos rater valencià, GR 92, Grace Kelly, Gracià Baban, Gramàtica de Mates, Gramoxone Ska Band, Gran ciutat, Gran Fira de València, Gran Hermano (Espanya), Gran Hermano VIP (Espanya), Gran Hotel Peninsular, Gran magatzem, Gran Premi d'Europa, Gran Premi d'Europa del 2008, Gran Premi València, Gran Riuada de València, Gran Via (barri de València), Gran Via de les Germanies, Gran Via del Marqués del Túria, Granada, Grans Vies (València), Grau (hidrografia), Grau Superior de Coneixements de Valencià, Gràcies per la propina (pel·lícula), Gregori Bausà, Gregori Maians i Siscar, Gregori Muñoz Montoro, Gregorio Fonseca Recio, Gros (moneda), Grup d'Acció Republicana, Grup d'Acció Valencianista, Grup de Dansa L'Alcúdia, Grup de Mecha, Grup Hospitalari Quirón, Grup Instrumental de València, Grup Parpalló, Grup Sanahuja, Grup TCB, Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre, Guadamassil, Guadasséquies, Guadassuar, Guardamar del Segura, Guerau Gener, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra Civil espanyola al mar de les Balears, Guerra de l'Estret, Guerra de Sertori, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Guerra italiana del 1521-1526, Guerrer de Moixent, Guia Michelin, Guido Fulst, Guillem Colom i Ferrà, Guillem de Castro i Bellvís, Guillem Guastavino i Gallent, Guillem Ramon Boïl, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Guillem Ramon de Vich i Vallterra, Guillem Ramon VIII de Montcada, Guillem Rubió, Guillem Sagrera, Guillermina Peiró i Olives, Guillermo Carnero Arbat, Guillermo María Martínez Casañ, Guitarra lira, Gurdwara, Gustau Muñoz i Veiga, Gustave Doré, Gutierre de Cetina, H. P. Lovecraft, Hackató, Hanna-Maria Seppälä, Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, Hasta el cielo, Hawwara, Hèctor Serra i Cubilles, Hèrcules Club de Futbol, Héctor Altabás Alio, Héctor Barberá Vall, Héctor Faubel, Héctor Illueca Ballester, Héctor Juezas Moreno, Héctor Rodas Ramírez, Héctor Rodríguez Mestre, Héctor Vidal Hernández, Helena Bonet Rosado, Helena Cortesina, Helena Percas de Ponseti, Hema Upadhyay, Heraclitus, Herbers, Heriberto Quiñones González, Hermann Broch, Hermen Anglada i Camarasa, Hermenegild, Hernando de los Llanos, Hernando del Castillo, Hernando Yáñez de la Almedina, Hidromel, Hidropesia, Hieronymus Bosch, Hilari Arlandis i Esparza, Hilarión Eslava, Himne de l'Exposició, Hipòlit Rovira, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, Hipercor, Hiroshi Fujii, Història contemporània de Catalunya, Història d'Alacant, Història d'Egipte, Història d'Espanya, Història d'Oriola, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de Granada, Història de l'edició a Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'espasa, Història de la boxa a Catalunya, Història de la cartografia, Història de la Franja de Ponent, Història de la llengua catalana, Història de la música catalana, Història de la medicina, Història de la motocicleta als Països Catalans, Història de la pilota valenciana, Història de la psiquiatria, Història de la química, Història de la televisió en català, Història de la Unió Esportiva Figueres, Història de les Illes Balears, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Peníscola, Història de Sabadell, Història de València, Història de Vila-real, Història de Villena, Història del Comtat d'Urgell, Història del cristianisme a Espanya, Història del dret català, Història del ferrocarril a Espanya, Història del futbol a Catalunya, Història del País Valencià, Història del Reial Madrid Club de Futbol, Història del republicanisme espanyol, Història del teatre català, Història del València Club de Futbol, Història dels escacs, Història dels Països Catalans, Història genètica de la península Ibèrica, Història medieval del País Valencià, Historia Roderici, HMS Royal Oak (08), Hodonímia de Barcelona, Homenatge a València, Honorat d'Amiens, Honorat Joan, Honorat Ros i Pardo, Honori Garcia i Garcia, Hora de España, Hora del planeta, Horitzó Socialista, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Hortensia Herrero Chacón, Hospital (bisbe), Hospital (districte de València), Hospital Clínic Universitari (València), Hospital d'En Bou, Hospital d'En Clapers, Hospital Doctor Peset, Hospital General de Madrid, Hospital General Universitari de València, Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, Hospital Universitari i Politècnic La Fe, Hoy no me puedo levantar (musical), Hug de Cardona i Gandia, Hug de Follalquer, Hug de Llupià i Bages, Humberto Luis Rivas Ribeiro, Humfrid, Huracà València Club de Futbol, Hyoseris scabra, Hyuro, I edició de la Mostra de València, I encara diuen que el peix és car, I Kori, I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), I Legislatura Espanyola, Iberdrola, Ibers, Ibex 35, Ibi, Ibn al-Abbar, Ibn al-Faradí, Ibn Amira al-Makhzumí, Ibn az-Zaqqaq, Ibn Baixkuwal, Ibn Battuta, Ibn Hud, Ibn Jubayr, Ibn Khafaja, Ibn Raixiq, Ibn Saada, Ibn Tumlús, Idilia Foods, Ielena Issinbàieva, IES Francisco Figueras Pacheco, Ieti, IFK Göteborg, Igbos, Ignacio Carrau Leonarte, Ignacio Carrión Hernández, Ignacio Chacón Dalmau, Ignacio Despujol y Rigalt, Ignacio Gallego Bezares, Ignacio Gil de Pareja Vicent, Ignacio Gil Lázaro, Ignasi Jordá, Ignasi Pinazo i Camarlench, Ignasi Pinazo i Martínez, Ignasi Ribas i Marqués, Ignasi Vergara, Ignasi Villalonga i Villalba, Igor Rakočević, Iguana Kits, II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, II edició de la Mostra de València, III edició de la Mostra de València, III Premis Turia, III Regió Militar, Il formaggio e i vermi, Il·lusionisme, Il·lustració, Il·lustració a Espanya, Ildefons Alier i Martra, Ildefons Cerdà i Sunyer, Ildefons Ramírez de Arellano, Ildefonso Díez de Rivera i Muro, Ildefonso Díez de Rivera y Valeriola, Ilià Ehrenburg, Illes Balears, Illes dels Països Catalans, IMAX, Immigració, Immigració a Espanya, Impressió, Inés Ballester, Inés Jiménez Lumbreras, Inòpia, Incunable, Indústria sedera de València, Indústries Geyper, Indie pop, Influències islàmiques en l'art cristià, Iniciativa del Poble Valencià, Inma Cuesta, Inma Sancho, Inma Shara, Inmaculada Bañuls Ros, Inmaculada Martínez Cervera, Inmaculada Rodríguez-Piñero Fernández, Inquisició espanyola, Inspecció General de l'Exèrcit de Terra, Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Institut Cartogràfic Valencià, Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Valencians, Institut de la Petita i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana, Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, Institut Lluís Vives de València, Institut Mèdic Valencià, Institut Nacional de Colonització, Institut Obrer de València, Institut Valencià d'Art Modern, Institut Valencià de Finances, Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, Instituto Escuela, Insurrecció anarquista de gener de 1933, Interior a l'aire lliure, Intersindical Valenciana, Inundació, Invasió turca de Rojava, Iolanda Muñoz Viñoles, Iris Lezcano Jiménez, Iron Maiden, Iryo, Isa Tròlec, Isabel Ana Sebastià, Isabel Bru, Isabel Clara Eugènia, Isabel Costes i Rodríguez, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel de Castella (nascuda el 1518), Isabel de Rocabertí i Soler, Isabel de Villena, Isabel Ferrer i Sabrià, Isabel II d'Espanya, Isabel Juan Vilagrasa, Isabel Lozano Lázaro, Isabel Mesa Delgado, Isabel Oliver Cuevas, Isabel Pérez Montalbán, Isabel Rey, Isabel Robles Gómez, Isabel Suaris, Isabelle Yacoubou, Isak Andic Ermay, Isaura Navarro i Casillas, Isidor Balaguer Sanchis, Isidor de Tàpia, Isidoro Aliaga, Isidoro de Antillón, Isidoro Diéguez Dueñas, Isidoro Garnelo Fillol, Isidre Ballester i Tormo, Isidre Escandell i Úbeda, Isidre Gomà i Tomàs, Isidre Martínez Marzo, Isla Mayor, Ism, Ismael Latorre Mendoza, Ismael Merlo Piquer, Ismael Vidal Soneira, IV edició de la Mostra de València, Ivan Brull i Pons, Ivan Carbonell i Iglesias, Iván Caparrós Hernández, Iván López Mendoza, Iván Tortajada Estellés, IX edició de la Mostra de València, IX Legislatura del País Valencià, J. Warx, Jaciment arqueològic de Pallantia, Jaciment arqueològic L'Ereta dels moros, Jaciment del Rebollar, Jacint Feliu i Utzet, Jacint Labaila i González, Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces, Jacint Orfanell, Jacint Rosell i Llosa, Jacinto Alonso Maluenda, Jacinto Quincoces López, Jacob Sales Reig, Jacobo María Espinosa de los Monteros y Quintana, Jacobo Muñoz Veiga, Jacomart, Jaime Brocal Remohí, Jaime Caruana Lacorte, Jaime Domínguez Buj, Jaime García-Herranz Camps, Jaime Garnelo Fillol, Jaime Gavilán Martínez, Jaime Juan Bleda, Jaime Milans del Bosch y Ussía, Jaime Ortega y Olleta, Jaime Pastor Verdú, Jaime Siles Ruiz, Jan Uhr Kos, Jan van Eyck, Jandro (mag), Jaque, Jarama, Jardí Botànic de València, Jardí d'Albalat dels Tarongers, Jardí de les Hespèrides, Jardí de Monforte, Jardí del Túria, Jardins de la Glorieta, Jardins de les Alberedetes de Serrans, Jardins del Real, Jason Queally, Jaspert de Botonac i de Castellnou, Jaume Almera i Comas, Jaume Antich i Balada, Jaume Antoni Serra, Jaume Bosch i Renard, Jaume Bru i Vidal, Jaume Castells Ferrer, Jaume Costa i Bosch, Jaume Costa i Jordá, Jaume d'Aguilar, Jaume d'Olesa i Sanglada, Jaume de Prades i de Foix, Jaume de Vilaragut, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Giró i Ribas, Jaume Grau Casas, Jaume Honorat Pomar, Jaume Huguet, Jaume I a cavall, Jaume II d'Urgell, Jaume Joan Falcó i Segura, Jaume Jordà, Jaume Leiva Beato, Jaume March, Jaume Martínez i Vendrell, Jaume Martorell, Jaume Mateu (pintor), Jaume Ninet i Vallhonrat, Jaume Ortí Ruiz, Jaume Pérez, Jaume Pujiula i Dilmé, Jaume Ramon Mercader del Río, Jaume Roig, Jaume Roig (barri de València), Jaume Sardà i Ferran, Jaume Sarroca, Jaume Siurana, Jaume Tió i Noé, Javier Arenas Bocanegra, Javier Castillejo, Javier Cervera, Javier Escrivá, Javier Ruiz Pérez, Javier Sansó León, Jägermeister, Jéssica Albiach Satorres, Júlia Blasco Estellés, Jean Laurent, Jenaro Talens, Jennifer Suhr, Jens Fiedler, Jerònima Galés, Jerónimo de Alcalá Yañez y Rivera, Jerónimo Merino Cob, Jerónimo Xavierre, Jeroni d'Heredia i Aduart, Jeroni de la Torre, Jeroni Forteza i Valentí, Jeroni Jacint Espinosa, Jeroni Magarola, Jeroni Martorell i Terrats, Jeroni Munyós, Jeroni Sempere, Jeroni Torrella, Jeroni Vich i Vallterra, Jesús (desambiguació), Jesús (València), Jesús Cebrià del Rey, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Jesús García i Pastor, Jesús Glück Sarasibar, Jesús María Muneta Martínez de Morentin, Jesús Martínez Guerricabeitia, Jesús Moncho, Jesús Morante i Borràs, Jesús Murgui i Soriano, Jesús Ribera i Faig, Jesús Tuson i Valls, Jesús Urríos Pérez, Jesús Valdés Oroz, Jessica Malagón Moreno, Jesuset del Miracle, Jeu de paume, Joan Agustí, Joan Alemany, Joan Alfons Gil Albors, Joan Andrés i Morell, Joan Andreu Estrany, Joan Andreu i Moragas, Joan Antoni Almela i Llonet, Joan Antoni Maians i Siscar, Joan Arolas, Joan Aulí, Joan Baptista Aguilar, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Baptista Berní i Català, Joan Baptista Cabanilles, Joan Baptista Cardona, Joan Baptista Comes, Joan Baptista Coratjà, Joan Baptista Escorihuela, Joan Baptista Figuerola Claveria, Joan Baptista Juan Banasco, Joan Baptista Llorens Albiol, Joan Baptista Pastor i Aicart, Joan Baptista Pastor Marco, Joan Baptista Peset i Aleixandre, Joan Baptista Plasència i Aznar, Joan Baptista Plasència i Valls, Joan Baptista Pont i Moncho, Joan Baptista Porcar i Ripollés, Joan Baptista Ravanals, Joan Baptista Trobat, Joan Baptista Vives i Marjà, Joan Barceló (arquitecte), Joan Barceló i Cullerés, Joan Barral i Pastor, Joan Bartual Moret, Joan Benlloch i Vivó, Joan Binimelis i Garcia, Joan Blasco i Ribera, Joan Bordas i Barceló, Joan Borja i Catanei, Joan Borràs Casanova, Joan Brossa i Cuervo, Joan Brudieu, Joan Bustos i Lillo, Joan Calabuig Rull, Joan Cardells Alemán, Joan Carles Girbés, Joan Carles i Amat, Joan Carles I d'Espanya, Joan Casamitjana i Alsina, Joan Castellar i de Borja, Joan Corbera, Joan Costa i Font, Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí, Joan d'Enguera, Joan de Borgonya, Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de Brandeburg-Ansbach, Joan de Coloma, Joan de Monpalau, Joan de Montcada i Gralla, Joan de Montsó, Joan de Ribera, Joan de Rua, Joan de Sales, Joan de Subercase i Kretz, Joan del Alcàzar Garrido, Joan Dessí i Queixalós, Joan Dolç i Balaguer, Joan Dorda i Morera, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Enric Garcés i Ramon, Joan Esteve, Joan Felip Mey, Joan Ferrandis d'Herèdia, Joan Fontcuberta i Villà, Joan Francesc Chia i Alba, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Francesc Peris García, Joan Fuster i Ortells, Joan Garcés i Queralt, Joan Genovés i Candel, Joan Gilabert Jofré, Joan Ignaci Culla i Hernández, Joan Ivarra, Joan Jeroni Doménech, Joan Josep Estella i Salas, Joan Josep Laguarda i Fenollera, Joan Josep López Ibor, Joan Josep Senent i Anaya, Joan Josep Senent Moreno, Joan Kaisser Guasch, Joan Lacomba i Guillot, Joan Lascorz i Moreno, Joan Llopis (cardenal), Joan Llorenç, Joan Lluís Vives i March, Joan Manent i Pesas, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Maria Thomàs i Sabater, Joan Martí Cordero i Oliver, Joan Martí Població, Joan Martínez Bàguena, Joan Martínez i Martínez, Joan Maurici de Ribes, Joan Mey, Joan Molina, Joan Monleon Novejarque, Joan Palau, Joan Pérez i Castiel, Joan Pérez i Lúcia, Joan Peiró i Belis, Joan Pere Segura de Lago, Joan Perpinyà i Pujol, Joan Piñol i Verges, Joan Piquer i Simón, Joan Plaça, Joan Ponç (bisbe), Joan Prim i Prats, Joan Ramos Monllor, Joan Reixac, Joan Ribalta, Joan Roís de Corella, Joan Roman i Calbet, Joan Rosembach, Joan S. Blanch, Joan Salaia, Joan Sarinyena, Joan Senent, Joan Sorribes i Hervàs, Joan Terès i Borrull, Joan Timoneda, Joan Tolosa i Noguera, Joan Tomàs de Rocabertí, Joan Ventosa i Calvell, Joan Vert, Joan Vidal i Salvà, Joana Escorna i Castellà, Joana Maria Condesa Lluch, Joanjo Garcia Navarro, Joanot Colom, Joanot Martorell, Joaquín Alfonso Martí, Joaquín Ascaso Budría, Joaquín Blake, Joaquín Catalá de Alemany, Joaquín Colomer Sala, Joaquín Corredor Pascual, Joaquín Farnós Gauchía, Joaquín García de Antonio, Joaquín García Ribes, Joaquín López Puigcerver, Joaquín Manglano Cucaló de Montull, Joaquín María Arnau Miramón, Joaquín María Belda Ibáñez, Joaquín Martín Mínguez, Joaquín Michavila Asensi, Joaquín Muñoz Peirats, Joaquín Rieta Síster, Joaquín Rodrigo Vidre, Joaquín Rosell y Gil, Joaquín Ruiz Mendoza, Joaquín Sanchis Serrano, Joaquín Vidal (coronel), Joaquín Yvancos Muñiz, Joaquim Agrasot Juan, Joaquim Armengol Vidal, Joaquim Balader i Sanchis, Joaquim Beltran Antonino, Joaquim Borràs Compte, Joaquim Bosch Grau, Joaquim Company i Soler, Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, Joaquim Dualde i Gómez, Joaquim Gou i Solà, Joaquim Homs i Oller, Joaquim Josep Cervino i Ferrero, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, Joaquim Malats i Miarons, Joaquim Maldonado i Almenar, Joaquim Martínez, Joaquim Montero i Delgado, Joaquim Oliet i Cruella, Joaquim Portas, Joaquim Reig i Rodríguez, Joaquim Salvador i Benedicto, Joaquim Sorolla i Bastida, Joaquim Vara de Rey i Rubio, Joaquim Xaudaró i Echauz, Joc de canyes, Jocs Florals, Jocs Olímpics d'Estiu de 2004, Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2010, Jofré de Blanes, Jofré de Loaisa, Jofré Martorell, Joglar, Johan Ferrández d'Heredia, Johann Josef Loschmidt, Johannes Gutenberg, John Giner Muñoz, John Millington Synge, Jonathan Herrera Ramos, Jonça, Jordi Ballester Benito, Jordi Bernàcer i Valdés, Jordi Bilbeny, Jordi d'Àustria, Jordi de Sant Jordi, Jordi Magraner, Jordi Muñoz i Mendoza, Jordi Pàmias i Grau, Jordi Peris Blanes, Jordi Sevilla Segura, Jorge Bartual Medina, Jorge Cardona Llorens, Jorge de Montemayor, Jorge Motos, Jorge Sepúlveda, Jornada (Països Catalans), Jornades del Còmic de València, Jorra i Gomorra, Josa (cognom), José Alarcón Herrero, José Albero Francés, José Antonio Balbontín Gutiérrez, José Antonio García-Trevijano Fos, José Antonio Garzón Roger, José Antonio Guerrero Ludeña, José Antonio Noguera de Roig, José Antonio Perelló Morales, José Antonio Plaza, José Aranguren Roldán, José Arrando Ballester, José Asensio Lamiel, José Atienza y Egido, José Ángel Ezcurra Carrillo, José Barberá Armelles, José Báguena Candela, José Bellver Gamón, José Berrondo Silva, José Boix Nicolau, José Bolinches Bacete, José Bonet Solves, José Botella Andrés, José Busutil Barberá, José Calvo Sotelo, José Camaña Laymón, José Camarasa Albertos, José Camarón Boronat, José Canga Argüelles, José Capuz Mamano, José Carrascal Llorca, José Castañeda Chornet, José Cerdà Gimeno, José Cerdá Lloret, José Corts Grau, José de Prat Buceli, José Duato Gómez-Novella, José Emilio Cervera Llavador, José Enrique Gutiérrez Cataluña, José Enrique Sánchez Díaz, José Escudé Claramunt, José Espert Climent, José Esteve Edo, José Estivalis Calvo, José Estruch Chafer, José Evangelista, José Ferraz Penelas, José Ferraz y Cornel, José Filiberto Portillo Fernández de Velasco, José Francisco Duato Marín, José Gabriel Amérigo Morales, José García Aldave, José García Hidalgo, José Gonzalvo Vives, José Gutiérrez Solana, José Hierro del Real, José Ignacio González Faus, José Ignacio Gutiérrez Cataluña, José Ignacio Rodilla Gil, José Iranzo Almonacid, José Iranzo Presencia, José Janini Cuesta, José Joaquín Caudet Gómez, José Jorge Mezquita García, José Jorro Miranda, José Juan Dómine, José Lanzón Piera, José Lladró Dolz, José Luis Aguirre Larrauri, José Luis Ábalos Meco, José Luis Boado Martínez, José Luis Carretero Cervero, José Luis Garzón Fito, José Luis Gayà Peña, José Luis Juan Sanz, José Luis Manglano de Mas, José Luis Olivas Martínez, José Luis Oltra Castañer, José Luis Parra Fernández, José Luis Pérez de los Cobos y Esparza, José Luis Roberto Navarro, José Luis Villar Palasí, José Maestre Laborde-Boix, José Manglano Selva, José Manteca Oria, José Manuel Ballester, José Manuel Botella Crespo, José Manuel Maza Martín, José Manuel Miralles i Piqueres, José Manuel Montorio Gonzalvo, José Manuel Pesudo Soler, José Manuel Rodríguez Uribes, José Manuel Tàrraga i Valero, José Manuel Uncio Lacasa, José Manuel Vela Bargues, José Marí Olano, José María Úbeda Montés, José María Avrial y Flores, José María Azcárraga Fesser, José María Ángel Batalla, José María Benlloch Baviera, José María Calviño Iglesias, José María Carnicero Hernández, José María Casado Pallarés, José María de Andrés Ferrando, José María Gadea Orozco, José María Hernández Garnica, José María López Piñero, José María Llanos Pitarch, José María Manuel Cortina Pérez, José María Mas Millet, José María Mathé Aragua, José María Meliá Bernabeu, José María Morera, José María Py y Ramírez de Cartagena, José María Ruiz Ramírez, José María Sales Reig, José María Santonja y Almella, José María Sarasol i Soler, José María Zárraga Martín, José María Zumalacárregui y Prat, José Maria Angresola Jiménez, José Martín de Aldehuela, José Martínez Palomar, José Martínez Tenaquero, José Miaja Menant, José Mira Meseguer, José Monasterio Ituarte, José Montesinos Checa, José Morales Gracia, José Muñoz Lladró, José Nieto, José Ombuena Antiñolo, José Ortiz Moya, José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá, José Pérez Fuster, José Pérez Guillén, José Pérez Llácer, José Pellicer Gandia, José Polo de Bernabé y Borrás, José Puig Boronat, José Rafael García-Fuster González-Alegre, José Ramón Mélida y Alinari, José Ramón Navarro Nicolau, José Ramón Pascual Monzó, José Ribera Montes, José Ricardo Morales Malva, José Robles Pazos, José Rodríguez Olazábal, José Rogel Soriano, José Ros y Escoto, José Royo Salvador, José Sanchis Bergón, José Sanchis Pertegás, José Sanchis Sinisterra, José Sanjurjo y Rodríguez de Arias, José Sanmartín Esplugues, José Santaeulalia Serrán, José Sánchez Guerra y Martínez, José Segarra, José Soler Carnicer, José Soler y Aracil, José Soriano Fort, José Tamayo Rivas, José Tomás Raga Gil, José Tovar Vicente, José Valero Villavicencio, José Víctor Campos Guinot, José Vento González, José Vergadá y Barta, José Vicente Casabany, José Vicente Cuxart i Vaquer, José Vicente Grau Juan, José Vicente Marí Bosó, José Vicente Oliver Moll, José Vicente Riera Calatayud, José Vicente Simeón Peris, Jose Gallego Gallego, Josefa Chaume Aguilar, Josefa Gómez Moya, Josefa Inés Paulín de la Peña, Josefa María Larraga, Josefa Ros i Sanz, Josefa Samper Bono, Josefina Landete Aragó, Josefina López, Josefina Piera Rosario, Josefina Robledo Gallego, Josefina Salvador Segarra, Josele Román, Josep Abella i Garaulet, Josep Aguirre Matiol, Josep Aixa Íñigo, Josep Alberola Navarro, Josep Alcoverro i Amorós, Josep Anicet Santigosa i Vestraten, Josep Antoni Comes Ballester, Josep Antoni Martínez i Asensi, Josep Arnau, Josep Arrau i Barba, Josep Bau Burguet, Josep Bellver i Abells, Josep Benlliure i Gil, Josep Bernat i Baldoví, Josep Berní i Català, Josep Bodria i Roig, Josep Bonaparte, Josep Bort Bono, Josep Calatayud Bayà, Josep Campo i Pérez, Josep Cano Coloma, Josep Carles Laínez, Josep Castanyer i Fons, Josep Català i Codina, Josep Cervera i Grifol, Josep Chapa Mingo, Josep Climent Barber, Josep Climent i Avinent, Josep Costa Sobrepera, Josep Cotanda, Josep Cristòfol Sorní i Grau, Josep Danés i Torras, Josep Daniel Climent Martínez, Josep de Nicolau i de Tobar, Josep de Togores i Sanglada, Josep Duato i Chapa, Josep Ernest Peris i Celda, Josep Escaner i Fontavella, Josep Escrig i Font, Josep Escrig i Martínez, Josep Espí i Ulrich, Josep Esteve i Bonet, Josep Fageda, Josep Falp i Plana, Josep Folc de Cardona i d'Erill, Josep Font i Solsona, Josep Fornet Senís, Josep Francesc Sanmartín i Aguirre, Josep Gandia Casimiro, Josep Ginés i Marín, Josep Giner i Marco, Josep Gudiol i Cunill, Josep Guia i Marín, Josep Hospitaler i Caballer, Josep Isern i Martí, Josep Iturbi Bàguena, Josep Joan Camaron i Melià, Josep Joan Sociats Foraster, Josep Joaquim Landerer i Climent, Josep Joaquim Thous i Orts, Josep Jordà i Valor, Josep Jorge i Vinaixa, Josep Lluís Albinyana i Olmos, Josep Lluís Barona i Vilar, Josep Lluís Berenguer Moreno, Josep Lluís Doménech Zornoza, Josep Lluís Galiana, Josep Lluís Roda i Balaguer, Josep Lluís Seguí i Rico, Josep Lluís Sirera Turó, Josep Lluís Torró, Josep M. Coll i Soler, Josep Maideu i Auguet, Josep Manuel Alares i Sales, Josep Manuel Casas i Torres, Josep Manuel Izquierdo Romeu, Josep Maria Bayarri i Hurtado, Josep Maria Bonilla i Martínez, Josep Maria Carandell i Robusté, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Esteve i Victòria, Josep Maria Gomar i Moll, Josep Maria Ots Capdequí, Josep Maria Puig i Torralva, Josep Maria Recasens i Comes, Josep Maria Ribelles i Llobat, Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines, Josep Maria Simó Nogués, Josep Maria Torres i Belda, Josep Maria Trigo Rodríguez, Josep Martí i Bofarull, Josep Martínez Aloy, Josep Martínez i Garcia, Josep Martínez Valero, Josep Mascarell i Gosp, Josep Mauri Esteve, Josep Melcior Gomis i Colomer, Josep Meseguer i Costa, Josep Miralles i Sbert, Josep Miralles Marín, Josep Miró i Junqué, Josep Mongrell i Torrent, Josep Monmeneu Gómez, Josep Navarro i Cabanes, Josep Navarro i Ferrero, Josep Nebot i Pérez, Josep Nomdedéu, Josep Ortí i Moles, Josep Palop Gómez, Josep Pasqual Ortells López, Josep Peris i Valero, Josep Picó López, Josep Piquer i Duart, Josep Piqueras i Cabanilles, Josep Pizcueta i Donday, Josep Pons i Pons, Josep Prades i Gallent, Josep Quevedo, Josep Rausell Sanchis, Josep Renau i Berenguer, Josep Ribelles i Felip, Josep Ribera i Miró, Josep Rodríguez Tortajada, Josep Rodrigo Botet, Josep Rodrigo Pertegàs, Josep Romagosa i Gotzens, Josep Saborit Vilar, Josep Sadoc Alemany i Conill, Josep Salvat Martí, Josep Sanchis Grau, Josep Sanchis Sivera, Josep Sanus Tormo, Josep Sanxis i Ferrandis, Josep Segrelles i Albert, Josep Segura i Barreda, Josep Serra i Santa, Josep Serrano i Simeón, Josep Serred i Mestre, Josep Soriano i Izquierdo, Josep Soriano i Plasent, Josep Sorribes i Monrabal, Josep Tarrats i Comaposada, Josep Tàrrech Bofarull, Josep Torras i Bages, Josep Valero Martín, Josep Vento i Ruiz, Josep Vergara Ximeno, Josep Viadiu i Valls, Josep Vicenç Amorós i Barra, Josep Vicenç Santafé i Llopis, Josep Vicent Bàguena i Soler, Josep Vicent Boira i Maiques, Josep Vicent Torres i Eiximeno, Josep Vila Martínez, Josep Vilanova Rubio, Josep Vilardebò i Picurena, Josep Zapata i Nadal, Josep Zaragoza i Vilanova, Josep-Vicent Marqués i González, Josepa Cucó i Giner, Josepa Domènica Català de Valeriola, Josepa Giner Puigcerver, Josepa Monrabal Montaner, Josepa Naval i Girbés, Joshua Cheptegei, Josué Vergara Blanco, Joventut Comunista Ibèrica, Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional, Jovino Fernández Díaz, Joyce Chepkirui, Juan Acosta Muñoz, Juan Acuña Naya, Juan Alós Tormo, Juan Alcaraz, Juan Antonio García Soriano, Juan Antonio Lloret Llorens, Juan Antonio Montesinos García, Juan Antonio Reig Pla, Juan Antonio Toledo, Juan Artal Ortells, Juan Astigarrabia Andonegui, Juan Balboa Boneke, Juan Bautista Berenguer y Ronda, Juan Bautista Buigues Mestre, Juan Bautista Reig García, Juan Bautista Soler Luján, Juan Bautista Soler Martí, Juan Bautista Tomás, Juan Bautista Valldecabres Rodrigo, Juan Bonet Bonell, Juan Bort Olmos, Juan Camacho Coll, Juan Canut de Bon, Juan Carlos Balaguer Zamora, Juan Carlos Caballero Montañés, Juan Carlos Ferrero Donat, Juan Carlos Fulgencio Tejedor, Juan Carlos Garrido Fernández, Juan Carlos Moragues Ferrer, Juan Conchillos Falcó, Juan Cruz Sol Oria, Juan de Lara e Irigoyen, Juan de Molina, Juan de Ribera Berenguer, Juan de Zúñiga y Flores, Juan Domingo Ocón Aizpiolea, Juan Esteban Curuchet, Juan Eugenio Hartzenbusch, Juan Fabuel, Juan Feliu Rodríguez de la Encina, Juan Ferrando Badía, Juan Francisco García García, Juan Gabriel Cotino Ferrer, Juan Garaizabal Marsans, Juan García Sentandreu, Juan Gea Martínez, Juan Gil-Albert Simón, Juan Ginés Córdoba Cortijo, Juan Ibarrola Orueta, Juan Ignacio Ponce Guardiola, Juan José Barcia Goyanes, Juan José Camacho Barnola, Juan José Carbó Gatignol, Juan José García López, Juan José Joaquín Morata García, Juan José Millás, Juan José Soriano y Pradas, Juan José Zapater Rodríguez, Juan Lladró Dolz, Juan Lorenzo Palmireno, Juan Luis Martín Mengod, Juan Manuel Bellón López, Juan Manuel Carsi, Juan Marco Molines, Juan Marichal, Juan Martínez Silíceo, Juan Miguel de San Vicente, Juan Navarro Reverter, Juan Navarro Reverter y Gomis, Juan Palarea y Blanes, Juan Pérez de Pastrana, Juan Pérez Villamil, Juan Piqueras Martínez, Juan Puchades, Juan Quintero Muñoz, Juan Ramón Cabrero Obrer, Juan Ramón Zaragoza Rubira, Juan Reus Parra, Juan Roig Alfonso, Juan Ruiz Olazarán, Juan Santamaría, Juan Selva Mergelina, Juan Sempere i Guarinos, Juan Serrano Oteiza, Juan Somoza Rebollido, Juan Torres Sala de Orduña y Feliu, Juan Víctor Abargues de Sostén, Juan Vicente Mas Quiles, Juan Vilanova y Piera, Juana Francisca Rubio, Juana Manso de Noronha, Juana Ontañón Valiente, Judaisme català, Jueus catalans, Juli Capilla i Fuentes, Juli González i Pellicer, Juli Leal i Duart, Juli Magraner i Marinas, Juli Vila i Prades, Julia Climent Monzó, Julia Figueroa, Julia Pavón, Julia Sevilla Merino, Julià Puche Ferrándiz, Julià Ribera Tarragó, Julián Besteiro Fernández, Julián Fernández Navarrete y Jiménez de Tejada, Julián López Chávarri, Julieta XLF, Julio Alberto Poch, Julio Cervera Baviera, Julio Ciges Marín, Julio Colomer Vidal, Julio de Benito Torrente, Julio Gil Pecharromán, Julio Lleonart Crespo, Julio Palau Lozano, Julio Peris Brell, Julio Suárez-Llanos y Sánchez, Julio Tormo Ases, Julio Vaquero i Serraima, Junta Central Fallera, Junta de Braços, Junta dels Tretze, Junta Municipal de Districte, Junta Suprema de Govern del Regne de València, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Jurat (administració), Jusquiam negre, Just d'Urgell, Just Pastor Fuster i Taronger, Just Ramírez Palomar, Justiniano Latorre Rubio, Justo Martínez Amutio, Justo Serna Alonso, K 127, K-Hito, Kasal Popular de Flora, Katalanim, Keila Costa, Kelvin Kiptum, Kenneth Tynan, Khayran as-Saqlabí, Kiss FM (Espanya), Konrad Rudolf, Kontra-Band, Kostrok, Kover-Capilla, Kriegsmarine, Kukuxumusu, Kyriacus Anconitanus, L'Alcúdia, L'Alcúdia de Crespins, L'Alcúdia de Veo, L'Aljorf, L'Alqueria de la Comtessa, L'Altet, L'Ametlla de Mar, L'Amistat (barri de València), L'Assumpció (Xilxes), L'Atlàntida (revista), L'Avanç, L'Énova, L'Eixample (València), L'Eliana, L'Encobert, L'Espinar, L'Exposició (barri de València), L'Hemisfèric, L'Hort de Senabre, L'Horta de València, L'Horta Sud (històrica), L'Illa Perduda, L'Oceanogràfic de València, L'Olivereta, L'Olleria, L'or de Moscou, L'Umbracle, La 10, La Alarma, La Banda de Gaal, La Bandera Federal, La barraca, La Barraca (teatre), La Barraca d'Aigües Vives, La Bega Baixa, La boda de Rosa, La bomba Carraixet, La Caña Gris, La Caixa, La Carrasca, La Casa dels Gats, La Celestina, La Ceramo, La Crònica Mèdica, La creació (Haydn), La Creu Coberta, La Creu del Grau, La Cuadra (automòbil), La Dixie i la rebel·lió zombi, La Encina (Villena), La Font de la Figuera, La Font de la Reina, La Fonteta de Sant Lluís, La Fontsanta, La Forja, La Gaceta de la Iberosfera, La Gioconda (còpia del Museu del Prado), La huella del crimen, La Joia Tour, La Joven España, La llamada (musical), La Llosa de Camatxo, La Llum, La Malva-rosa, La Maredeueta, La Maternidad en la Florida, La Moma, La mort de Guillem, La Nau (Universitat de València), La Nave, La Nena Wapa Wapa, La Paraula Cristiana, La Patacona, La Peineta, La Petxina, La Plaça del Llibre, La Pobla d'Arenós, La Pobla de Farnals, La Pobla de Vallbona, La Pobla del Duc, La Principal de Terrassa, La Pulquería, La Punta (València), La Raïosa, La República de les Lletres, La Ribera Alta, La Roqueta (barri de València), La Saïdia, La Seu (barri de València), La Seu Vella de Lleida, La Todolella, La Torre (València), La Traca (revista), La Vall d'Uixó, La Vallesa, La Venta de Poio, La Vesita, La vida abismal, La Vila Joiosa, La Voz Kids (Espanya), La Xerea, Laïcisme, Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València, Lalo Kubala, Lambert Alonso i Torres, Lambert Palmart, Lambert Plasència i Valls, Lara Salvador Peydro, Las consecuencias, Las Máquinas (banda), Las Naves, Las Provincias, Las Provincias Televisión, Laura Canoura, Laura Gómez Ropiñón, Laura Nieto Oliver, Laura Pastor Collado, LAV Madrid - Castella-la Manxa - País Valencià - Regió de Múrcia, László Szabó, Lázaro Núñez Robres, Líneas Aéreas Postales Españolas, Línia 1 de Metrovalència, Línia 10 de Metrovalència, Línia 2 de Metrovalència, Línia 3 (Rodalies València), Línia 3 de Metrovalència, Línia 4 (Regional País Valencià), Línia 4 de Metrovalència, Línia 44 (Regional País Valencià), Línia 5 (Regional País Valencià), Línia 5 de Metrovalència, Línia 6 (Rodalies València), Línia 6 de Metrovalència, Línia 7 (Regional País Valencià), Línia 7 de Metrovalència, Línia 8 de Metrovalència, Línia 9 de Metrovalència, Línia defensiva de València de la Guerra Civil espanyola, Línia Immediata a València, Línia R16, Línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona, Línia XYZ, Línies de Llarga Distància a Catalunya, Línies de Llarga Distància al País Valencià, Línies de mitjana distància a l'Aragó, Leandro de Saralegui y López-Castro, Leònids, Legislació electoral espanyola, Leila Khaled, Leocàdia de Toledo, Leonardo Borràs, Leonardo Costa Lesage, Leonardo Ramón Sales, Leonci Soler i March, Leopold Magenti i Chelvi, Leopold Querol i Roso, Leopold Trènor i Palavicino, Leopoldo Eijo y Garay, Leopoldo Menéndez López, Leopoldo O'Donnell, Leovigild, Les Abelles Rugby Club, Les Alqueries, Les arts volant, Les Cases de Bàrcena, Les croades vistes pels àrabs, Les Fonts d'Aiòder, Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria, Les onze d'Estivella, Les Paretetes dels Moros, Les quatre grans Cròniques, Les Senyories d'Aixa, Les Tendetes, Les tres veles, Les Ventalles, Letesenbet Gidey, Leticia Moreno, Lev Tolstoi, Levante-EMV, Libertad Blasco-Ibáñez Blasco, Lieja, Lily Brick, Limfoma de Hodgkin, Limnologia, Lina Morgan, Lini Bunjes, Lino Alberto Reig Fourquet, Literatura catalana, Literatura de canya i cordill, Liu Xiang, Liudmila Monastirska, Llata d'espart, Llatzeret, Llaurí, Llíria, Llegenda de les quatre barres de sang, Llegenda negra espanyola, Lleida, Llenegall dolç, Llengua de signes, Llengua de signes valenciana, Lleonard II d'Alagó i Arborea, Lleonard-Juli Capuz, Llet merengada, Lletra de canvi, Llevant espanyol, Llevant Futbol Club, Llevant Unió Esportiva, Llevant Unió Esportiva (femení), Llibertinatge, Llibre de les bèsties, Llibre de les dones (Eiximenis), Llibre de memòries, Llibre de Sent Soví, Llibre del Consolat de Mar, Llibre del Repartiment, Llibre dels àngels, Llibre dels fets, Llibre Vermell de Montserrat, Llibreria especialitzada en còmics, Llibreria Futurama, Llibreria Tres i Quatre, Llibret de versos, Lliga a Perxa, Lliga ACB 1987/88, Lliga ACB 2011/12, Lliga ACB 2012/13, Lliga ACB 2013/14, Lliga ACB 2014/15, Lliga ACB 2015/16, Lliga ACB 2017/18, Lliga ACB 2019/20, Lliga ACB de bàsquet, Lliga Caixa Popular, Lliga Catòlica, Lliga de Campions de la UEFA 1999-00, Lliga de Campions de la UEFA 2000-01, Lliga de Campions de la UEFA 2006-07, Lliga de Campions de la UEFA 2007-08, Lliga de Campions de la UEFA 2010-11, Lliga de Campions de la UEFA 2012-13, Lliga de Campions de la UEFA 2019-20, Lliga Mediterrània de Futbol, Llimoner, Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista d'agermanaments de municipis valencians, Llista d'aglomeracions de la Unió Europea, Llista d'albergs del País Valencià, Llista d'antics municipis del País Valencià, Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana, Llista d'àrees metropolitanes dels Països Catalans, Llista d'edificis més alts de València, Llista d'emissores de ràdio en català, Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans, Llista d'empreses cotitzades dels Països Catalans, Llista d'entitats financeres dels Països Catalans, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista d'escuts del País Valencià, Llista d'espais naturals de la província de València, Llista d'estacions de Mitjana Distància al País Valencià, Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat, Llista d'estadis valencians per capacitat, Llista d'incidents per parlar en català, Llista d'universitats dels Països Catalans, Llista de batlles de València, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de carreteres del País Valencià, Llista de carreteres europees de classe A, Llista de carreteres europees de classe B, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de celebritats alcoianes, Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans, Llista de ciutats europees per població, Llista de clubs de ciclisme als Països Catalans, Llista de clubs de futbol, Llista de clubs de rugbi als Països Catalans, Llista de codis postals de València, Llista de colles de diables, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comunitats autònomes espanyoles per població, Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans, Llista de destinacions de Vueling, Llista de fabricants d'automòbils dels Països Catalans, Llista de fabricants de microcotxes dels Països Catalans, Llista de fabricants de prototipus de motocicleta dels Països Catalans, Llista de fars del País Valencià, Llista de feministes, Llista de festes d'interés turístic del País Valencià, Llista de festes declarades d'interès turístic, Llista de gratacels més alts d'Espanya, Llista de gratacels més alts dels Països Catalans, Llista de jugadores de futbol del Futbol Club Barcelona Femení, Llista de jugadors de rugbi dels Països Catalans, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de missions diplomàtiques de Lituània, Llista de monuments d'Algirós (València), Llista de monuments de Benicalap (València), Llista de monuments de Benimaclet (València), Llista de monuments de Camins al Grau (València), Llista de monuments de l'Olivereta (València), Llista de monuments de Patraix (València), Llista de monuments de Pobles de l'Oest (València), Llista de monuments de Pobles del Nord (València), Llista de monuments de Pobles del Sud (València), Llista de monuments de Rascanya (València), Llista de monuments del Pla del Real (València), Llista de municipis d'Espanya per població, Llista de municipis de la província de València, Llista de municipis dels Països Catalans per població, Llista de municipis valencians per població, Llista de muntanyes del País Valencià, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de pavellons dels Països Catalans amb més aforament, Llista de peixos de les Illes Balears, Llista de personatges d'El cor de la ciutat, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella), Llista de platges de la Costa de València, Llista de primeres òperes, Llista de reis de València, Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Llista de teatres d'òpera, Llista de topònims de Tarragona, Llista de vials no motoritzats de València, Llista de vies ciclistes de València, Llista de vies romanes, Llista de zones humides del País Valencià, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista dels 104 reclamats en 1947 pel Consell de Control Aliat a Espanya, Llista dels centres emissors del País Valencià, Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià, Llista dels municipis del País Valencià, Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià, Llista dels museus d'art més visitats del món, Llista Fabregat, Lliura (moneda), Lliura valenciana, Llocnou de la Corona, Llometa del Tio Figuetes, Llorca (cognom), Llorenç Barber i Colomer, Llorenç Casanova i Ruiz, Llorenç Martínez, Llorenç Matheu i Sanç, Llorenç Mendoza i Ruiz, Llorenç Millo Casas, Llorenç Saragossa, Llorenç Soler i de los Mártires, Llotja, Llotja de la Seda, Llotja de Palma, Lluís Alcanyís, Lluís Alimbrot, Lluís Almerich i Sellarés, Lluís Alpera i Leiva, Lluís Bertran, Lluís Bru i Salelles, Lluís Carròs de Vilaragut, Lluís Casanova Giner, Lluís Català (poeta), Lluís Causarás Tarazona, Lluís Cebrian i Mezquita, Lluís Cebrián Ibor, Lluís Cerveró i Gomis, Lluís Collado, Lluís Crespí de Valldaura, Lluís Crespí de Valldaura i Bou, Lluís d'Amigó i Ferrer, Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, Lluís de Cabanyelles i Gallac, Lluís de Nàpols, Lluís de Santàngel, Lluís Dubón Portolés, Lluís Ferreres i Soler, Lluís Font de Mora Montesinos, Lluís Fullana i Mira, Lluís Galiana i Cervera, Lluís Garcia i Ballester, Lluís Guarner i Pérez, Lluís Joan del Milà i Borja, Lluís Lúcia i Lúcia, Lluís Lúcia i Mingarro, Lluís Llach i Grande, Lluís Magaña i Martínez, Lluís Maria Mesa i Reig, Lluís Medir i Huerta, Lluís Morote i Greus, Lluís Nonell i Brunés, Lluís Papell i Comas, Lluís Raluy i Tomàs, Lluís Revest i Corzo, Lluís Sales, Lluís Tramoyeres i Blasco, Lluís Vicent Aracil i Boned, Lluís Vich i de Corbera, Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire, Lluïsa Botet i Mundi, Lluïsa Cunillé i Salgado, Lluïsa Saragossà i Rico, Lluïsa Vela, Llucena, Llucià Colomines, Llum de les Imatges, Lluminàries, Llutxent, Lo malo, Lo passi en cobles, Lo Rat Penat, Locomotora de Vapor Renfe 240F-2705, Lola Bosshard, Lola Cardona, Lola Lorente, Lola Morote Chapa, Lola Ochoa Ribes, Lolo Jones, Lope de Rueda, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Loren D, Lorenzo Abad Martínez, Lorenzo Agustí Pons, Lorenzo Iñigo Granizo, Lorenzo López, Lorin Maazel, Los 40 Classic, Los Borgia, Los chicos del puerto, Los Dedalts, Los Inhumanos, Los Ochandos, Los Pedrones, Los surcos del azar, Los Verdes, Los Zigarros, Lot de Creta, Louise Allcock, Louise Lablache, Lourdes Alonso Belza, LRP, Luís Bisbe, Luís Enjuanes Sánchez, Luís Ibáñez Gadea, Lucas (pel·lícula), Lucía Etxebarria de Asteinza, Lucía Sánchez Saornil, Lucía Teresa Hipólito Cubero, Luces de bohemia, Luciano López Ferrer, Lucio Ballesteros Jaime, Lucio del Valle, Lucio Godoy, Lucio Marineo Sículo, Lucrècia Borja, Lucrecia Pérez, Lucrezia Bori, Luis Albert Ballesteros, Luis Alegre Saz, Luis Antonio de Belluga Moncada, Luis Arcas Brauner, Luis Bermejo Vida, Luis Candelas Cajigal, Luis Caruana Gómez de Barreda, Luis Cerveró, Luis Climent Asensio, Luis de Lacy y Gautier, Luis de Lamo y Peris, Luis de Trelles y Noguerol, Luis de Velasco Rami, Luis Doreste Blanco, Luis Fernando Saura Martínez, Luis García Berlanga, Luis García Guijarro, Luis Gómez Hortigüela, Luis Gonzalvo París, Luis Ibáñez de Lara y Escoto, Luis Iribarne O'Connor, Luis Lucena, Luis Manglano Palencia, Luis María Balanzat de Orvay y Briones, Luis Mayans y Enríquez de Navarra, Luis Miguel López Beltrán, Luis Oliag Miranda, Luis Orgaz Yoldi, Luis Planas Puchades, Luis Portela Fernández, Luis Santonja y Crespo, Luis Sánchez Polack, Luis Sendín López, Luis Serrano Alarcon, Luis Suñer Sanchis, Luis Vallier García-Alesson Lapeire, Luis Valls Bosch, Luis Vidal Corella, Luisa Cervera (poeta), Luisa García Merita, Luisa Lesén Moreno, Luisa Puchol Butier, Luisa Santamaría, Luz Casanova, M. Carroça de Vilaragut, Maçanera, Macastre, MACOSA, Madame Medeck, Madrid, Maersk, Magüi Mira, Magda Folch Solé, Magdalena Abakanowicz, Magdalena Aulina i Saurina, Magdalena García Bravo, Magdalena Marzal Soriano, Mai Mai (grup musical), Maider Esparza Elizalde, Mait Carrasco i Pastor, Major Crimes, Malas compañías: Historias anónimas de la corrupción, Maldito Records, Malilla, Mallorca, Mandor, Manel (grup), Manel Armengol, Manel Gimeno Arandiga, Manel Marí, Manfredi Polverosi, Manifestació per un finançament just, Manises, Manolo Miralles, Manresa, Manuel Ardit i Lucas, Manuel Ausensi i Albalat, Manuel Aznar Soler, Manuel Ángel Conejero-Tomás Dionís-Bayer, Manuel Badenes Calduch, Manuel Bartual Paredes, Manuel Belda Tortosa, Manuel Bellver i Bayo, Manuel Benedito Vives, Manuel Benet Novella, Manuel Bertrán de Lis y Ribes, Manuel Bochons i Soler, Manuel Boix, Manuel Bretón de los Herreros, Manuel Broseta Pont, Manuel Brunet i Solà, Manuel Camaron i Melià, Manuel Campillos Martínez, Manuel Candela, Manuel Capella Ros, Manuel Castaño, Manuel Cervera Taulet, Manuel Comeres, Manuel d'Amat i de Junyent, Manuel Danvila y Collado, Manuel de Lara Cimadevilla, Manuel de León, Manuel de Saavedra i Frígola, Manuel de Sárraga Gómez, Manuel de Villafañé i Andreu, Manuel de Villaflor, Manuel del Hierro García, Manuel Dieç, Manuel Domingo i Sol, Manuel Eixea Vilar, Manuel Fraga Iribarne, Manuel Francisco Quintanar Díez, Manuel Fuster Lázaro, Manuel Gago García, Manuel Gallent Nicola, Manuel Gil Pérez, Manuel Giner Miralles, Manuel Girona i Rubio, Manuel Gisbert Rico, Manuel González Martí, Manuel Granero i Valls, Manuel Guasp i Pujol, Manuel Hernández Mompó, Manuel Iranzo Benedito, Manuel Joaquim Sanelo, Manuel Lassala i Sangerman, Manuel López López, Manuel López Pellicer, Manuel Llombart Fuertes, Manuel Llorente Martín, Manuel María de Azofra y Sáenz de Tejada, Manuel Martín López, Manuel Martínez Sospedra, Manuel Mata Gómez, Manuel Matallana Gómez, Manuel Matoses, Manuel Mestre Torres, Manuel Millás Casanoves, Manuel Molina Conejero, Manuel Molins i Casaña, Manuel Monleón Burgos, Manuel Narro Campos, Manuel Olaguer Feliú, Manuel Oltra i Ferrer, Manuel Palau i Boix, Manuel Pavía y Lacy, Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda, Manuel Pérez Feliu, Manuel Pérez Gómez, Manuel Pérez Saldanya, Manuel Peláez Edo, Manuel Penella Moreno, Manuel Penella Raga, Manuel Peris Ferrando, Manuel Polo y Peyrolón, Manuel Portaceli, Manuel Reig Fourquet, Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, Manuel Ruiz Valarino, Manuel Ruz Baños, Manuel Safont Castelló, Manuel Sales i Ferré, Manuel Sanchis Blasco, Manuel Sanchis i Guarner, Manuel Sancho Climent, Manuel Santolaya Juesas, Manuel Sapiña y Rico, Manuel Sáenz y Terroba, Manuel Sánchez Ayuso, Manuel Silvestre de Edeta, Manuel Simó Marín, Manuel Soler i Camillo, Manuel Talens, Manuel Tarancón Fandos, Manuel Tarín i Romans, Manuel Tolsà Sarrión, Manuel Tovar Siles, Manuel Ureña Pastor, Manuel Uribarri Barutell, Manuel Valdés Blasco, Manuel Verdeguer, Manuel Vidal Hermosa, Manuel Villar Mingo, Manuel Zabala Urdániz, Manuela Ballester Vilaseca, Manuela Solís i Claràs, Manuela Trasobares i Haro, Mapa, Mapa de Juan de la Cosa, Mar Benegas, Mar Catalana, Mara Aranda, Marala, Marat Safin, Marató de València, Marí, Marí (bisbe), Marí Civera Martínez, María Almudéver, María Ángeles Arazo Ballester, María Ángeles Escrivá Sirera, María Ángeles Vall Ojeda, María Bernal Talavera, María Bleda i José María Rosa, María Cambrils Sendra, María Carbonell Sánchez, María Carmen Más Rubio, María Cora Muñoz Raga, María de la Consolación Azlor, María del Carmen, María del Carmen Cuesta Rodríguez, María del Carmen García Lasgoity, María del Carmen Pardo Raga, María del Monte Vasco Gallardo, María Dolores Bargues Castelló, María Dolores García Broch, María Dolores Pulido Fernández, María Dolores Sánchez Caldentey, María Egual Miguel, María Encarnación de la Rigada y Ramón, María Fernanda D'Ocón, María García-Lliberós Sánchez-Robles, María Gautier Anton, María Gil Vallejos, María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia, María Isabel Pallarés Banquells, María José Alcón Miquel, María José Ferrer San Segundo, María José Mendoza García, María José Sanz Sánchez, María Luisa Merlo Colomina, María Luisa Muñoz González, María Luz Noguer Rodríguez, María Martí Alegre, María Mercedes Maestre Martí, María Moliner, María Montes Payá, María Moreno Blasco, María Oliver Sanz, María Pérez Lacruz, María Pilar Fumanal García, María Pilar García Delgado, María Sorolla García, María Teresa Andrés Blasco, María Teresa Fernández de la Vega Sanz, María Teresa León, María Teresa Oller Benlloch, María Wonenburger, María Zambrano Alarcón, Marc Antoni Orellana i Mojolí, Marc de Joan Ferrer, Marc Granell i Rodríguez, Marc Mateu Sanjuán, Marc Orozco i Torres, Marc Pérez, Marcela Miró Pérez, Marcelino Gutiérrez del Caño, Marcelino Olaechea Loizaga, Marcelo Expósito Prieto, Marcelo Usabiaga Jáuregui, Marciano Gómez Gómez, Marco Aurel, Marco Storari, Marcos Pérez Jiménez, Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet, Mare de Déu de la Cinta, Mare de Déu de les Febres (Pinturicchio), Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu del Lledó, Mare de Déu del Puig, Mare de Déu dels Consellers, Mare de Déu dels Desemparats, Mare de Déu dels Lliris, Mareny de Barraquetes, Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, Marga Sanz Alonso, Margalida de Montferrat, Margarida Borràs, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Margarida de Montferrat, Margarita Agulló, Margarita Pin Arboledas, Margarita Valldaura, Margarita Veo, Maria Assumpta, Maria Àngels Belda Soler, Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez, Maria Beneyto i Cuñat, Maria Conca i Martínez, Maria de Castella, Maria de Luna, Maria de Navarra, Maria del Pilar Shong, Maria Dolors Bartolí Miralles, Maria Girona i Benet, Maria Goyri, Maria Griñó Diñé, Maria Ibars i Ibars, Maria Josefa Queralt Teixidó, Maria Juan Donat, Maria Llopis, Maria Luisa Camilleri, Maria Luz Terrada Ferrandis, Maria Marí Guasch, Maria Maroto Garcia, Maria Miquela del Santíssim Sagrament, Maria Pina Tolosa, Maria Puchol Butier, Maria Ros, Maria Such Palomares, Maria Teresa García Banus, Maria Vila i Panadès, Mariano Barbasán Lagueruela, Mariano Belmonte y Vacas, Mariano Casas, Mariano Cuber Sagols, Mariano Egea Gallar, Mariano Gamir Ulibarri, Mariano Gómez González, Mariano Nicolás García, Mariano Peset Aleixandre, Mariano Roca de Togores y Carrasco, Mariano Ros Carsí, Mariano Salvador Maella Pérez, Mariano Taberner y Velasco, Marià Albero i Silla, Marià Baixauli i Viguer, Marià Batlles i Bertran de Lis, Marià Benlliure i Gil, Marià Ferrandis i Agulló, Marià Garcia i Mas, Marià Llorente, Marià Madramany i Calatayud, Marià Plasència i Valls, Marià Urdiain i Asquerino, Marià Villangómez Llobet, Maribel Casany, Marifé Arroyo, Mariló (revista), Marimí del Pozo, Marina Alta, Marina Gisbert Grifo, Marina Monzó, Marina Puche Fabuel, Mario Kart 8, Mario Reyes, Maripaz Crespo Marzo, Marisa Puchades Blasco, Marisol González Felip, Marisol Salanova, Marjal de Rafalell i Vistabella, Marquès de Campo, Marquesat de Bèlgida, Marquesat de Cáceres, Marquesat de Dosaigües, Marquesat de Nules, Marquesat del Túria, Marta Belenguer, Marta Blasco Cosín, Marta Bosch Jiménez, Marta Esteban Poveda, Marta Maicas Ortíz, Marta Torrado de Castro, Martí Domínguez i Barberà, Martí Llobet, Martí Vidal Corella, Martín Luis Quirós Palau, Martín Vidal Romero, Martorell (llinatge), Maruxa (pel·lícula de 1923), Marxalenes, Mary Luziny, Mary Mistral, Mas Camarena, Mascarell (Nules), Masia de Molla, Massa Crítica (bicicletada), Massacre de la carretera Màlaga-Almeria, Massacre de Melilla, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Massarrojos, Mata d'Armanyac, Matías Ariel Fernández Fernández, Matías Juan de Veana, Matías Tudela Perret, Mateo Valdemoros de la Cruz, Mateu Guimerà d'Agrigent, Mateu Oliver Maimó, Mateu Orfila i Rotger, Mateu Vicent Benet, Maties Ruiz Esteve, Matilde Blanco Sadun, Matilde Cantos Fernández, Matilde Escuder Vicente, Matilde Huici Navaz, Matilde Llòria, Matilde Revenga Pérez-Lara, Matilde Salvador i Segarra, Matilde Segarra Gil, Matilde Ucelay Maórtua, Matilde Valeriana Ridocci Garcia, Matteo Alemanno, Maty Mont, Mauella, Maulets (1705), Maulets (1979-1981), Maulets, el jovent independentista revolucionari, Maure màrtir, Maurren Maggi, Mavi Dolç i Gastaldo, Max Aub Mohrenwitz, Maximilià Alloza Vidal, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià Thous i Llorens, Maximilià Thous i Orts, Maximino Caballero Ledo, Mayo Fuster Morell, Màsters Ciutat de València, Màxim Huerta, Máximo Buch Torralva, Máximo Cajal Sarasa, Móbilis, Mónica Naranjo Carrasco, Mónica Oltra Jarque, Móra la Nova, Música de la dècada del 1960, Medallistes dels Països Catalans a Tòquio 2020, Mel, Meló d'Ontinyent, Melchor Fauli Garcés, Melchor Ordóñez y Viana, Melchor Robledo, Melcior de Villena i Vila, Meliana, Melodia Fm, Melquiades Álvarez González-Posada, Mencía de Mendoza, Menestral, Menton, Mercat Central (València), Mercat Central de Borriana, Mercat de Colom, Mercat de Rojas Clemente, Mercat de Russafa, Mercat de Torrefiel, Mercat Municipal de Castella, Mercavalència, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mercè Teodoro i Peris, Mercedes Caballero Hueso, Mercedes Peris i Minguet, Mercedes Sampedro Calvo, Merchina Peris Arraez, Meritxell Soler Delgado, Merxe Banyuls, Mery Sales, Mestalla (barri de València), Metro, Metro Directo, Metrovalència, Mexicans a Espanya, Mianes, Micaela Chalmeta i Martí, Micalet, Michael Eaude, Micharmut, Micropoble, Mientras arden las fallas, Mig ouet, Miguel Abriat Cantó, Miguel Ángel Ayza Gámez, Miguel Ángel Bas López, Miguel Ángel Campano, Miguel Ángel Ferrer Martínez, Miguel Ángel González Lázaro, Miguel Ángel Soria López, Miguel Benlloch Martínez, Miguel Bernardeau, Miguel Cortés y López, Miguel de Cervantes Saavedra, Miguel de Elizaicin y España, Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra, Miguel de Molina, Miguel Doménech Pastor, Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa, Miguel Gallo Martínez, Miguel Gómez Sánchez, Miguel Hernández Agüelo, Miguel Hernández Gilabert, Miguel Morayta Sagrario, Miguel Paredes García, Miguel Polo Gil, Miguel Prim Tomás, Miguel Quesada, Miguel Santaeulalia Núñez, Miguel Vallejo Sebastián, Mike Oldfield, Miki Vuković, Mil gritos tiene la noche, Milagro Gil-Mascarell Boscà, Milagros García i Bonafé, Milícies Confederals de la CNT de Llevant, Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya, Ministeri fiscal d'Espanya, Miquel Adlert i Noguerol, Miquel Asins Arbó, Miquel Bartomeu Salón Ferrer, Miquel Bordonau Mas, Miquel Cabanelles Cladera, Miquel Casablancas i Juanicó, Miquel Corella, Miquel de Santjoan, Miquel Duran i Tortajada, Miquel Esteve, Miquel Fabra, Miquel Jeroni Morell, Miquel Joan Porta, Miquel Llobet i Solés, Miquel March, Miquel Mulleras, Miquel Nadal (pintor), Miquel Navarro, Miquel Nolla Bruixet, Miquel Oltra i Hernàndez, Miquel Parra i Abril, Miquel Péreç, Miquel Pujadó i García, Miquel Ramón i Izquierdo, Miquel Ramon i Quiles, Miquel Ramos, Miquel Real Antequera, Miquel Renom i Presseguer, Miquel Roca Cabanellas, Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel Valls (hisendat), Miquelet (desambiguació), Miracle, Miracle Andreu Boigues, Miracle de Calanda, Miracle dels peixets, Miracles de Sant Vicent Ferrer, Mirall (revista), Miramar, Miravet, Mireia Biosca Ordaz, Mireia Mollà i Herrera, Mireia Pérez Plaza, Miren Etxezarreta Zubizarreta, Miroslav Đukić, Misericòrdia (districte de València), Mislata, Missions diplomàtiques de l'Uruguai, Misteris del Corpus Christi de València, Mitja Marató de València, Mitologia catalana, Mitologia catalana sobre bruixes, Mobilització espontània, Mocadorada, Modernisme, Modernisme valencià, Modest Pastor i Julià, Modesto Cortázar Leal de Ibarra, MoEDAL, Mohamed Benhalima, Moisès Villèlia i Sanmartín, Moixent, Moixiganga, Monarquia Absoluta Borbònica, Moncho Borrajo, Mondúber, Moneda catalana, Monedes de la península Ibèrica antiga, Monestir, Monestir de la Murta, Monestir de la Saïdia, Monestir de la Trinitat, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Monestrell, Monika Buch, Monjalés, Mont-i-sol, Mont-roig del Camp, Montant, Montaverner, Montblanc, Montesa, Montfort, Montitxelvo, Montolivet (barri de València), Montpalau (llinatge), Montse Anfruns, Montserrat (Ribera Alta), Montserrat Abelló i Soler, Montserrat Barta i Prats, Montserrat Pujol i Joval, Montsoriu (llinatge), Moreria, Morvedre (barri de València), Mosaic de Font de Mussa, Mosaic de la medusa (València), Mossàrab, Mostar, Mostassaf, Mostra de València, Mostra Internacional de Mim a Sueca, Mostra professional Contescoltes, Motí de la Granja de San Ildefonso, Motociclisme de velocitat, Motocròs Qué grande es ser joven, Motor Mazda MZR, Moviment d'insubmissió a Espanya, Moviment Llibertari (Espanya), Moviment Sumar, Movimiento Ciudadano (Plataforma Civil), Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos, MRW, Muhàmmad aix-Xafra, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, Muhàmmad ibn al-Hajj, Muixeranga, Muixeranga d'Algemesí, Munich (empresa), Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, Mural de la Botja, Mural del País Valencià, Muralla àrab de València, Muralla de Benissanó, Muralla medieval de València, Muralles d'Albaida, Muralles d'Almenara, Muralles de la Vila Joiosa, Murat Reis, Muriel Villanueva i Perarnau, Murla, Murta (revista), Museros, Museu, Museu (desambiguació), Museu (districte de València), Museu Arqueològic del Teatre Romà, Museu d'Etnografia i Folklore, Museu d'Història de Borriol, Museu d'Història de Catalunya, Museu d'Història de València, Museu de Belles Arts de Sevilla, Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica (Barcelona), Museu de Ciències Naturals de València, Museu de l'Artista Faller, Museu de les Ciències Príncep Felip, Museu de Prehistòria de València, Museu de Soldadets de Plom l'Iber, Museu Històric Municipal de València, Museu Municipal de Xèrica, Museu Valencià d'Etnologia, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Musitaci, Musoles, My Camp Rock, N-3, N-332, N-340, Na Jordana, Na Rovella, Nacho Casanova, Nacho Duato, Nacho Fresneda, Nacho Lavernia, Nacho Mañó, Nadhira Mohamed, Nagore Folgado García, Nani Jiménez, Napoleone Annovazzi, Narcís Basté i Basté, Narcís Vinyoles, Narciso Yepes, Nassio Bayarri, Natacha López García, Natalia Millán, Natalio Lorenzo Poquet, Nathalie Torres Garcia, Natividad Domínguez Alaya, Natura morta, Natxo Etxebarrieta, Natzaret (barri de València), Nau industrial de l'antic Forn de Vidre, Naumàquia, Navaixes, Nàquera, Nívola Uyá, Núria Cadenes i Alabèrnia, Núria Sendra Marco, Núria Velasco Pardo, NBQ, Necròpolis, Neftalí, Nega, Negocis de família, Negrón, Nena entrant en el bany, Nicanor Parra, Nicasi Benlloch i Giner, Nicolau Borràs Falcó, Nicolau de Mira, Nicolau Factor, Nicolau Mariner, Nicolau Payen, Nicolau Spindeler, Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, Nicolaus Schmidt, Nicolás Antonio, Nicolás Estévez Martínez, Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí, Nicolás María Garelli y Battifora, Nicolás María Rivero, Nimio, Ninja Warrior (Espanya), Nino Bravo, Nit d'albaes, Nit de Reis, Nit de Sant Joan, Nomenclatura química, Nomenclatura química dels compostos inorgànics, Noms de la ciutat de Mallorca, Norman Bethune, Norman Robert Foster, Normes del Puig, Noruega (novel·la), Nostre Teatre, Nostre Teatro, Notariat valencià de l'època foral, Nou 2, Nou 24, Nou Aeroport de Chitose, Nou HD, Nou Moles, Nou Ràdio, Nouba, Nova Cançó, Nova York, Novatores, Noves muixerangues, Nucli històric de Borriana, Nules, Nunilona i Alòdia, Nuria Enguita Mayo, Nuria Espí de Navas, Nuria Herrero, Obduli Jovaní i Puig, Objectors de Can Serra, Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria, Obres públiques a Espanya, Obrint Pas, Octavio Vicent, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Ocupació austriacista de Madrid, Ofensiva d'Aragó, Ofensiva de Catalunya, Ofrena de Flors, Ojalá Val del Omar, Olf de Pròixida, Olga Poliakoff, Olga Quiñones Fernández, Olga San Nicolás Rolando, Olimpíada Espanyola de Física, Olimpia Arozena Torres, Oliva (Safor), Oliveiro Dumas, Olocau, Ondara, Onil, Onofre Almudèver, Onofre Pou Cellers, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Ontinyent, Open House, Open House València, Operació Anubis, Operació Balmis, Operació Garzón, Operació Pedestal, Operació Port, Operació Titella, Operación Triunfo 2008, Operación Triunfo 2017, Operación Triunfo 2018, Operación Triunfo 2020, Orba, Orde de Jaume I el Conqueridor, Orde de la Mercè, Orde de Montesa, Orde de Sant Jeroni, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde dels Ministres dels Malalts, Orfeó Valencià Navarro Reverter, Organització Anarquista de la Regió Espanyola, Organització Juvenil Socialista, Orgull Boig, Orpesa, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra de València, Orquestra Maravella, Ortifus, Oruç Reis, Os renovadores, Ossos de sant, Otos, Ovidi Montllor i Mengual, Ovidi Twins, Oxfam Intermón, Pa de flama, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Pablo Gardey Peiró, Pablo Marí Villar, Pablo Meléndez Gonzalo, Paca La Piraña, Paco Bascuñán Rams, Paco Cabanes Pastor, Paco Camarasa Yáñez, Paco Cao, Paco Ibáñez, Paco López Albert, Paco Muñoz, Paco Nadal, Paco Plaza, Paco Roca, Paco Vacas, Pacte de la Nau, Pacte de Madrid (1339), Pacte de Santoña, Pacte de Tortosa, Paella d'arròs, Paelles Universitàries, Paiporta, Palau Arquebisbal de València, Palau Comtal de Cocentaina, Palau consistorial de València, Palau de Benicarló, Palau de Castellfort, Palau de Cervelló, Palau de Congressos de València, Palau de Guevara, Palau de Justícia de Barcelona, Palau de Justícia de València, Palau de l'Exposició, Palau de la Batlia, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de la Música Catalana, Palau de la Música de València, Palau de la Paeria, Palau de les Arts Reina Sofia, Palau de Mossén Sorell, Palau de Parcent, Palau de Ripalda, Palau de Rubalcava, Palau del Marqués de Campo, Palau del Marqués de Dosaigües, Palau del Marqués de la Scala, Palau del Real, Palau dels Boïl d'Arenós, Palau dels Català de Valeriola, Palau dels Comtes de Ròtova, Palau dels Comtes de Vilapaterna, Palau dels Escrivà, Palau dels Marquesos de Penalva, Palau dels Mercader, Palau Pineda, Palau Reial de Madrid, Palau Velòdrom Lluís Puig, Palau Vilaragut, Palau-Castell d'Alaquàs, Palauet d'Aiora, Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia, Palestra (entitat catalanista), Palladium Hotel Group, Palma, Palma de Gandia, Palmera (Safor), Palmira González López, Palmira Pla Pechovierto, Palmiro Capón, Palou, Pandèmia de COVID-19 a Catalunya, Pandèmia de COVID-19 a Portugal, Panell fotovoltaic, Pany de Miquelet, Pany de sílex, Paolo de San Leocadio, Paper moneda de Castellar del Vallès, Paperera, Papi Robles Galindo, Paquita Más, Paquita Pérez Pérez, Parador de Turisme, Parany (sèrie de televisió), Paràmetre estadístic, Parc Central de València, Parc de Capçalera, Parc de l'Hospital, Parc de l'Oest, Parc de la Rambleta (València), Parc Gulliver, Parc Municipal d'Orriols, Parc Municipal de Benicalap, Parc Municipal de Marxalenes, Parc Natural d'Arribes del Duero, Parc Natural de l'Albufera de València, Parc Natural de la Serra Calderona, Parc Natural del Penyagolosa, Parc Natural del Túria, Parc temàtic, Parellada, Parotet, Parròquia de Sant Bartomeu (València), Parròquia de Sant Miquel (València), Parròquia de Santa Caterina (València), Parròquia de Santa Creu (València), Parròquia de Santa Maria (València), Partido Popular Regional Valenciano Autonomista, Partit Cannabis per la Legalització i Normalització, Partit Comunista del País Valencià, Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, Partit Comunista Revolucionari, Partit d'Internet, Partit d'Unió Republicana Autonomista, Partit judicial, Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista), Partit Nacionalista del País Valencià, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Popular (Espanya), Partit Popular de Catalunya, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Regionalista de Cantàbria, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Partit Socialista Valencià, Partit Valencianista d'Esquerra, Partits del Futbol Club Barcelona en competicions internacionals, Partits judicials del País Valencià, Pascual Asensio Pastor, Pascual Carles Alfonso, Pascual Carrión y Carrión, Pascual Fandos Fandos, Pascual Guzmán Pajarón, Pascual Martínez Sala, Pascual Pérez Rodríguez, Pascual Pla y Beltrán, Pascual Sala Sánchez, Pascual Serrano Jiménez, Pascual Tomás Taengua, Pasqual Agramunt, Pasqual Asins i Lerma, Pasqual Bailón, Pasqual Balaguer Castillo, Pasqual Boronat i Barrachina, Pasqual Capuz Mamano, Pasqual Cucala Mir, Pasqual Dasí i Puigmoltó, Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán, Pasqual Fuentes i Alcàsser, Pasqual Mas i Usó, Pasqual Pérez Choví, Pasqual Ribot Pellicer, Passat simple de l'indicatiu (català), Passeig de la Ciutadella (València), Passeig de la Mostra de València, Passeig de la Petxina, Passeig Marítim (València), Pastorale, Patí de vela, Paterna, Pati de l'Ambaixador Vich, Pati de la Infanta, Patio de San Juan de la Cartuja de Porta Coeli, València, Patraix (districte de València), Patriarca (districte de València), Patriarcat de Lisboa, Patrici Bernuz i Vives, Patricia Campos Doménech, Patricia Montero Villega, Patrician III: Rise of the Hanse, Patricio Vidal Benlloch, Patrick Kluivert, Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans, Patrimoni industrial, Patuet, Pau Alabajos i Ferrer, Pau Bori i Puig, Pau de Bellviure, Pau de Morvedre, Pau Duran, Pau Durà i Peiró, Pau Estorch i Siqués, Pau Gorgé i Soler, Pau Llorens Serrano, Pau Martí Roca, Pau Martínez González, Pau Pontons i Blasco, Pau Sebastià Mei i Llagostera, Paula Arnal Vidal, Paula Badosa Gibert, Paula Bonet Herrero, Paula Canga-Argüelles y Ventades, Paula Guerrero Sanz, Paula Jardón Giner, Paula Sanz Caballero, Paula Usero García, Pavelló Font de Sant Lluís, Paz Azzati Cutanda, Pàtria Nova, Pèndol de Foucault, Pío del Río Hortega, Pebrella, Peces d'escacs, Pedanies valencianes, Pedreguer, Pedrito Rico, Pedro Abarca, Pedro Agramunt Font de Mora, Pedro Aliaga Millán, Pedro Carlos Cavadas Rodríguez, Pedro Checa, Pedro Cifuentes de Loarte, Pedro Ciruelo, Pedro de Campaña, Pedro de Huete, Pedro de Orrente, Pedro de Silva y Sarmiento de Alagón, Pedro Font de Mora Jáuregui, Pedro Grande Rueda, Pedro Herrero Rubio, Pedro José López Ronda, Pedro López de Ayala, Pedro López Elum, Pedro Macanaz Macanaz, Pedro Marset Campos, Pedro Montealegre Latorre, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Pedro Porcel Torrens, Pedro Rico López, Pedro Rodríguez Cervera, Pedro Rodríguez Marín, Pedro Ruiz Carrilero, Pedro Sucías Aparicio, Peika Bes, Pelai Pagès i Blanch, Pelayo, Pelegrí Casanova i Ciurana, Pelegrí Lluís Llorens i Raga, Peluco, Penàguila, Península Ibèrica, Peníscola, Penó de la Conquesta, Pensat i Fet, Pentecosta, Penya-roja (barri de València), Pep Bonet, Pep de l'Horta, Pep Duran Esteva, Pep Montserrat, Pepe Beúnza, Pepe Gimeno Crespo, Pepe Puche Hernández, Pepita Roca, Per l'Horta, Període arrià visigot, Període romà al País Valencià, Pere Antoni Beuter, Pere Aparici i Ortiz, Pere Aznar i Seseres, Pere Aznar Ruiz, Pere Balaguer, Pere Bessó González, Pere Blanco i Trias, Pere Calders i Rossinyol, Pere Cané i Barceló, Pere Caro Sureda, Pere Casas Torres, Pere Cererols, Pere Comte, Pere d'Alcàntara, Pere d'Ambuesa, Pere d'Arenys, Pere del Rei, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Escrivà Sabata, Pere Esteve i Puig, Pere Ferré Solanes, Pere Franquesa i Esteve, Pere Fuset i Tortosa, Pere I de Castella, Pere I de Montcada i d'Aragó, Pere II de Queralt, Pere Jacint Morlà, Pere Jaume Esteve, Pere Joan Nunyes, Pere Joan Oliver, Pere Joan Porcar, Pere Jover i Presa, Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Pere Lluís Escrivà, Pere March (poeta), Pere Maria Orts i Bosch, Pere Mas Oliver, Pere Mayor i Penadés, Pere Nicolau, Pere Nolasc, Pere Pasqual, Pere Patrici Mey, Pere Pau Montaña i Placeta, Pere Pintor, Pere Pont, Pere Rabassa, Pere Roselló Esteban, Pere Sosa López, Pere Terrencs, Pere V de Queralt, Pere Vicent Zabata i Grifolla, Pere Virgili i Bellver, Pere Ximeno, Pere-Pasqual Moles i Corones, Peregrín Guerra Chuliá, Perico Sambeat, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Perpetua Barjau Martí, Perpinyà, Perquè el foc només siga un espill, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Pesta Negra, Pestinyo, Petrita Tamayo, PFK Ludogorets Razgrad, Phaseolus vulgaris, Philips, Picadeta, Picanya, Picassent, PichiAvo, Piedad de la Cierva, Pietat de la Creu Ortiz, Pilar Allué Blasco, Pilar Almeria Serrano, Pilar Ballarín Domingo, Pilar Bernabé García, Pilar Bosch Monforte, Pilar de Zubiaurre, Pilar Dolz Mestre, Pilar Faus Sevilla, Pilar Galán Martí, Pilar Lima Gozálvez, Pilar Llaneza Alcalde, Pilar Lubián Clemente, Pilar Mateo Herrero, Pilar Molina Beneyto, Pilar Monzó de Roca, Pilar Monzó Pons, Pilar Prades, Pilar Soler i Miquel, Pilar Urbano Casaña, Pilar Uribes, Pilar-estela, Piles, Pillow Fight League, Pilota a mà, Pilota basca, Pilota blanca, Pilota de vaqueta, Pilota de vent, Pilota valenciana, Pilota Viu, Pina (Alt Palància), Pinedo, Pinet, Pinito del Oro, Pintura barroca, Pirateria barbaresca, Pirondello, Pistolerisme, Pla del Real, Pla del Remei (barri de València), Pla Sud, Plaça, Plaça d'Alfons el Magnànim, Plaça d'Espanya (València), Plaça de Cánovas de Castillo, Plaça de Don Bosco, Plaça de l'Ajuntament, Plaça de l'Ajuntament (desambiguació), Plaça de l'Almoina, Plaça de la Mare de Déu, Plaça de la Reina, Plaça de la Vila (Vila-real), Plaça de Manises, Plaça de Pere Borrego, Plaça de Sant Agustí, Plaça de toros, Plaça del Mercat (València), Plaça del País Valencià, Plaça del Pilar, Plaça Imperial Tàrraco, Plaça Redona, Plana Baixa, Plana d'Utiel, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Plataformes Anticapitalistes, Platja de la Devesa del Saler, Platja de la Malva-rosa, Platja de la Patacona, Platja de les Arenes, Platja de Massalfassar, Platja de Pinedo, Platja del Saler, Plànol del Pare Tosca, Plegamans (llinatge), Plena Inclusió, Plenari de Parlamentaris del País Valencià, Pluja d'animals, Plusmarques del Campionat Mundial d'Atletisme en Pista Coberta, Plusmarques del món d'atletisme, Poblament, Poblats Marítims, Poble Nou (barri de València), Pobles de l'Oest, Pobles del Nord, Pobles del Sud (València), Podem País Valencià, Poder i santedat, Poggio Bracciolini, Polígon Industrial Font del Gerro, Política i govern del País Valencià, Pol·lèntia, Policia de la Generalitat, Poligamia, Polinyà de Xúquer, Poliorcètica, Polonesos a Espanya, Pont, Pont (desambiguació), Pont d'Ademús, Pont d'Aragó, Pont de Bac de Roda, Pont de Calatrava, Pont de Campanar, Pont de Carles III, Pont de Fusta, Pont de l'Assut de l'Or, Pont de l'Àngel Custodi, Pont de l'Exposició, Pont de la Mar, Pont de la Trinitat, Pont de les Arts, Pont de les Drassanes, Pont de les Flors, Pont de Montolivet, Pont de Sant Josep, Pont del ferrocarril sobre l'Ebre (Tortosa), Pont del Nou d'Octubre, Pont del Real, Pont del Regne de València, Pont dels Serrans, Pont penjant d'Amposta, Pontifici Consell per a la Família, Porc català, Porcellana de l'Alcora, Porrat, Porsche Carrera GT, Port d'Eivissa, Port de Cambrils, Port de Castelló de la Plana, Port de Palma, Port de València, Port Fangós, Port Saplatja, Porta de la ciutat, Porta de Quart, Porta del Cos de Guàrdia, Porta dels Serrans, Portada/article febrer 14, Portada/article febrer 4, Portada/efemèride juny 11, Portal de la Valldigna, Posició Yuste, Potries, Pou de glaç, Prat de Comte, Predrag Mijatović, Premi Andròmina de narrativa, Premi Capital Verda Europea, Premi Carmesina de narrativa infantil, Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre, Premi Nacional de Gastronomia, Premis Berlanga, Premis de la literatura catalana, Premis literaris Ciutat de València, Premis Max, Premis Octubre, Premis Ovidi Montllor, Premis Turia, Prensa Ibérica, Presó de Sant Vicent, Presó Model de València, Presentación Campos, Presentación Sáez de Descatllar, President de la Generalitat de Catalunya, Primavera Valenciana, Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà, Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola, Primer setge de Girona de 1808, Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932, Primera divisió espanyola de futbol 1932-1933, Primera divisió espanyola de futbol 1933-1934, Primera divisió espanyola de futbol 1934-1935, Primera divisió espanyola de futbol 1935-1936, Primera divisió espanyola de futbol 1939-1940, Primera divisió espanyola de futbol 1940-1941, Primera divisió espanyola de futbol 1941-1942, Primera divisió espanyola de futbol 1942-1943, Primera divisió espanyola de futbol 1943-1944, Primera divisió espanyola de futbol 1944-1945, Primera divisió espanyola de futbol 1945-1946, Primera divisió espanyola de futbol 1946-1947, Primera divisió espanyola de futbol 1947-1948, Primera divisió espanyola de futbol 1948-1949, Primera divisió espanyola de futbol 1949-1950, Primera divisió espanyola de futbol 1950-1951, Primera divisió espanyola de futbol 1951-1952, Primera divisió espanyola de futbol 1952-1953, Primera divisió espanyola de futbol 1953-1954, Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955, Primera divisió espanyola de futbol 1955-1956, Primera divisió espanyola de futbol 1956-1957, Primera divisió espanyola de futbol 1957-1958, Primera divisió espanyola de futbol 1958-1959, Primera divisió espanyola de futbol 1960-1961, Primera divisió espanyola de futbol 1961-1962, Primera divisió espanyola de futbol 1962-1963, Primera divisió espanyola de futbol 1963-1964, Primera divisió espanyola de futbol 1964-1965, Primera divisió espanyola de futbol 1965-1966, Primera divisió espanyola de futbol 1966-1967, Primera divisió espanyola de futbol 1967-1968, Primera divisió espanyola de futbol 1968-1969, Primera divisió espanyola de futbol 1969-1970, Primera divisió espanyola de futbol 1970-1971, Primera divisió espanyola de futbol 1971-1972, Primera divisió espanyola de futbol 1972-1973, Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974, Primera divisió espanyola de futbol 1974-1975, Primera divisió espanyola de futbol 1975-1976, Primera divisió espanyola de futbol 1976-1977, Primera divisió espanyola de futbol 1977-1978, Primera divisió espanyola de futbol 1978-1979, Primera divisió espanyola de futbol 1979-1980, Primera divisió espanyola de futbol 1980-1981, Primera divisió espanyola de futbol 1981-1982, Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983, Primera divisió espanyola de futbol 1983-1984, Primera divisió espanyola de futbol 1984-1985, Primera divisió espanyola de futbol 1985-1986, Primera divisió espanyola de futbol 1987-1988, Primera divisió espanyola de futbol 1988-1989, Primera divisió espanyola de futbol 1989-1990, Primera divisió espanyola de futbol 1990-1991, Primera divisió espanyola de futbol 1991-1992, Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008, Primera divisió espanyola de futbol 2008-2009, Primera divisió espanyola de futbol 2009-2010, Primera divisió espanyola de futbol 2010-2011, Primera divisió espanyola de futbol 2011-2012, Primera divisió espanyola de futbol 2012-2013, Primera divisió espanyola de futbol 2013-2014, Primera divisió espanyola de futbol 2014-2015, Primera divisió espanyola de futbol 2015-2016, Primera divisió espanyola de futbol 2016-2017, Primera divisió espanyola de futbol 2017-2018, Primera divisió espanyola de futbol 2018-2019, Primera divisió espanyola de futbol 2019-2020, Primera divisió espanyola de futbol 2020-2021, Primera divisió espanyola de futbol 2021-2022, Primera divisió espanyola de futbol 2022-2023, Primera divisió espanyola de futbol 2023-2024, Primera Guerra Carlina, Principat de València, Privilegis de la Unió, Proa (societat), Proclamació de la Segona República Espanyola, Pronunciament de Sagunt, Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél, Protestes d'Espanya de 2011–2012, Protestes de Gamonal de 2014, Protofeminisme, Província de Castelló, Província de Terol, Província de València, Província marítima, Província marítima de València, Províncies d'Espanya, Psalterium alias Laudatorium, Psiquiatria, Pu Lieping, Puerta de Moros, Puig d'Ossa, Puig Pedró, Pupil·les (grup musical), Pura Montoro Rodríguez, Pura Pérez Benavent, Pura Peris García, Pura Ramón Vizcarro, Quart de Poblet, Quatre Carreres, Quatre estacions (pel·lícula), Quatretonda, Qué!, Químic, Que se mueran los feos, Querella de les dones, Queta Claver, Queti Valera, Quevedo (Equador), Quidditch (esport), Quint Sertori, Quique Andreu, Quitèria Tarragó Casellas, Raúl Campos i Linuesa, Raúl Martínez Martínez, Raúl Prieto Velázquez, Raúl Salazar Santafé, Rabotnitsi-udarnitsi, krepite udarniye brigady, ovladevayte tejnikoi, uvelichivayte kadry proletarskij, Radio Intereconomía, Rafa Fonteriz, Rafa Gassent i Garcia, Rafa Lahuerta Yúfera, Rafa Peral, Rafa Reinoso, Rafael Albiñana Marín, Rafael Alcántara do Nascimento, Rafael Anglès i Herrero, Rafael Armengol, Rafael Atard Llobell, Rafael Bartual Vicens, Rafael Beltrán Moner, Rafael Bermudo Ardura, Rafael Calatayud Belenguer, Rafael Calvo Serer, Rafael Casero Moreno, Rafael Castejón Gómez, Rafael Cebrián Gimeno, Rafael Cervera Royo, Rafael Comas Abad, Rafael Conde, Rafael de Nebot i Font, Rafael de Penagos, Rafael Dieste Gonçalves, Rafael Dutrús Zamora, Rafael Esteve i Vilella, Rafael Ferrando Sales, Rafael Ferraro Sebastià, Rafael Ferrer (jesuïta), Rafael Ferrer i Bigné, Rafael Font de Móra i Llorens, Rafael García de la Riva Sanchiz, Rafael Gayano Lluch, Rafael Gómez Company, Rafael Giménez Jarque, Rafael Gomar i Lloret, Rafael Guastavino i Moreno, Rafael Henche de la Plata, Rafael Juárez de Negrón y Centurión de Córdova, Rafael Lapesa Melgar, Rafael Maria Liern i Cerach, Rafael Martí de Viciana, Rafael Martí Orberà, Rafael Martínez Valls, Rafael Miguel Catalá Lucas, Rafael Monares Cebrián, Rafael Monleon i Torres, Rafael Ninyoles i Monllor, Rafael Oleo i Quadrado, Rafael Orbe Cano, Rafael Pérez Contel, Rafael Raga Montesinos, Rafael Ram de Viu i Pueyo, Rafael Rivelles Guillem, Rafael Rubio Martínez, Rafael Sancho Alegre, Rafael Sanus Abad, Rafael Sarthou Calvo, Rafael Solaz Albert, Rafael Tarín i Juaneda, Rafael Vidiella i Franch, Rafael Ximeno i Planes, Rafael Zabaleta Fuentes, Rafel Garau Planes, Rafel Janini Janini, Rafelbunyol, Rafelcofer, Rafiki, Rahamat Riga Mustapha, Railowsky, Raimon, Raimon Alafont, Raimon Arnet i Guasch, Rajolar de Bauset, Paiporta, Rajoles dels oficis, Ral·li RACE, Ralph Kirby, Ramón Aranaz, Ramón Castañer Segura, Ramón de Campoamor y Campoosorio, Ramón de Castro Artacho, Ramón de Soto Arándiga, Ramón Echagüe y Méndez Vigo, Ramón Espinosa Aguilar, Ramón Estarelles Úbeda, Ramón Esteve Cambra, Ramón Garrido Méndez, Ramón Gaya i Pomés, Ramón María Aldasoro y Galarza, Ramón María Narváez y Campos, Ramón Mata Crespo, Ramón Mendezona Roldán, Ramón Villares, Ramón y Cajal (sèrie de televisió), Ramón Zarzoso, Rambla, Ramon Albert, Ramon Alorda Pérez, Ramon Andrés i Cabrelles, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer III, Ramon Buades Tormo, Ramon Casanovas i Tresserras, Ramon Castejón i Bajils, Ramon Clemente i Garcia, Ramon de Boïl i Dies, Ramon de Vilanova, Ramon Descatllar, Ramon Destorrents, Ramon Estellés, Ramon Folcrà i Gironella, Ramon Gastó, Ramon Guillamet i Coma, Ramon Masifern i Marcó, Ramon Muntaner, Ramon Nonat, Ramon Orriols i Canals, Ramon Pallejà i Vendrell, Ramon Perellós i Rocafull, Ramon Puig i Cuyàs, Ramon Ramos, Ramon Robres i Lluch, Ramon Stolz Viciano, Ramon Vivot, Ramona Andreu, Rapsodes, Raquel Micó Sánchez, Raquel Payà, Raquel Rodríguez Rodríguez, Raquel Rosique Navarro, Rascanya, Ratpenat (heràldica), Ratpenats, Raval de la Vilanova, Ràdio Andorra, Ràdio comunitària, Ràdio Klara, Ràdio lliure, Ràdio València, Ràtzia de 1386, Rècords del Món d'Atletisme, Rètol, Ròtova, Rúben Semedo, Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022, Real (residència), Real Club Victoria, Rebel·lió de Boné, Rebel·lió de les Alpujarras, Recerca geològica a Catalunya, Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Recinte emmurallat de Berfull, Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria, Recinte emmurallat de Vila-real, Reconversió industrial, Rectorat de la Universitat de València, Refetor, Refugi antiaeri de València, Regí Mas i Marí, Regió de Requena, Regió muntanyenca Celtibèrica, Regiment Castilla, Regiment de la cosa pública, Regina Lago García, Reginald Oliver Oliver, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regions Militars d'Espanya, Reglament de lliure comerç (1778), Reglament dels escacs, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne de Sardenya, Regne de València, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, Reial Acadèmia de Medicina i Ciències afins de la Comunitat Valenciana, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València, Reial Societat Matemàtica Espanyola, Relacions entre Espanya i Alemanya, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Relíquies relacionades amb Jesús, Religioses de la Puresa de Maria, Rellotge d'empeus, Remedios Montero Martínez, Remigi Palmero i Ruà, Remigio Moltó Díaz Berrio, Remigio Vicedo Sanfelipe, Renaixença, Renault R30, Renfe Operadora, Renovació Política, Renovació Valencianista, Repúbliques marítimes, Representació de Greuges, Requena, Restauració absolutista a Espanya, Restes del castell i muralles de Castellfabib, Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs, Retaule de Sant Jaume Pelegrí (Algemesí), Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i Sant Antoni, Retaule de Sant Vicenç, Retaule de Sant Vicenç de Sarrià, Retaule de Santa Bàrbara, Retornos, Retrat de Benito Pérez Galdós, Retrat del Duc de Benavente, Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau, Retrats dels reis d'Aragó, Revolta de les Germanies, Revolta de València, Revolta mallorquina de 1391, Reyes Martí Miró, Riba-roja de Túria, Ribercan, Riberer, Ricard Bellveser Icardo, Ricard Benavent i Feliu, Ricard Blasco i Laguna, Ricard Camarena, Ricard Català Marsal, Ricard Lamote de Grignon i Ribas, Ricard Maria Carles i Gordó, Ricard Muñoz i Carbonero, Ricard Muñoz Suay, Ricard Pérez Casado, Ricard Roso Olivé, Ricard Sanmartín Bargues, Ricardo Baquero Valdelomar, Ricardo Benavent Feliu, Ricardo Burillo Stholle, Ricardo Llopesa, Ricardo Olmos Canet, Ricardo Penella Arias, Ricardo Peralta Ortega, Ricardo Samper e Ibáñez, Ricardo San Juan Llosá, Ricardo Sanmartín Arce, Ricardo Sanz García, Ricardo Sixto Iglesias, Ricardo Verde Rubio, Ricardo Zabalza Elorga, Richard Abegg, Richard Lindner, Riodeva, Riola, Rita Barberà Nolla, Rita Mas, Riudoms, RMH, Roís de Corella, Robert Hale Merriman, Robert Ibáñez Castro, Robert Ignatius Burns, Robert Pastor i Castillo, Roberto Conesa Escudero, Roberto Forés Veses, Roberto Prádez Gautier, Roberto Soldado Rillo, Roc Chabàs Llorens, Roc Salvadó Poy, Roca (cognom), Roca de Sant Vicent, Rocafort, Rock Against Communism, Rococó, Rodalia de Madrid, Rodalia de València, Roderic d'Osona, Roderic de la Guitarra, Rodolf Sirera Turó, Rodrigo Díaz de Vivar, Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, Rodrigo de Liçana, Rodrigo Gimeno Molina, Rodrigo Rubio Puertas, Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar, Roger de Llúria, Roger II de Pallars Sobirà, Roger Olmos, Rohan Thapa, Roig Arena, Rolando Díaz, Rolf Tarrach i Siegel, Romà Perpinyà Grau, Romeu de Corbera, Ronald Fraser, Ronda Nord de València, Ronda Sud de València, Roque Santamaría Cortiguera, Rosa Armiñana Navarrete, Rosa Balaguer Oltra, Rosa Chacel Arimón, Rosa de Falastín Mustafá Ávila, Rosa Estruch Espinós, Rosa Fuertes, Rosa Gil del Bosque, Rosa María Mateo Isasi, Rosa María Rodríguez Magda, Rosa Maria Massegosa i Perxés, Rosa Monfort Ribalta, Rosa Pérez Garijo, Rosa Raga Gil, Rosa Serrano i Llàcer, Rosa Solbes López, Rosa Torres Molina, Rosana Pastor, Rosángeles Valls Ballester, Rosita Amores, Rossinyol cuablau, Rubèn, Rubén García Santos, Rubén Gimeno, Rubén Luzón Díaz, Rubén Martínez Dalmau, Rubén Orihuela Gavilán, Rubén Ruzafa Cueto, Rubí, Ruf d'Avinyó, Rugat, Rugby Club València, Rumba flamenca, Rumba Tres, Russafa, Ruta dels Borja, Ruta Destroy, Rutes E9x, Ruth Beitia Vila, Ruzafa, RVF, S'està lliurant una batalla encara que no ho sàpigues, Saó, Sabadell, Sabeco, Sac de gemecs, Sacanyet, Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús, Sacramento, Sadun ar-Ruayní, Safor, Safranar, Sagunt, Sailing Yacht A, Sakira Ventura Quintana, Saló de Racionistes, Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2003, Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries, Salsa balandra, Salustià Vicedo Vicedo, Salvador (Historia de un milagro cotidiano), Salvador Abril i Blasco, Salvador Bru (pintor), Salvador Carreres Zacarés, Salvador Chulià Hernàndez, Salvador Company Gimeno, Salvador Debón Cortina, Salvador Ferrandis i Luna, Salvador Giner i Vidal, Salvador González Marco, Salvador Guinot Vilar, Salvador Hervàs Llàcer, Salvador Ibáñez, Salvador Iborra Mallol, Salvador Jàfer i Sanxis, Salvador Larroca, Salvador López Sanz, Salvador Martínez Cubells, Salvador Miró Sanjuán, Salvador Monmeneu Escrig, Salvador Pau Lisart, Salvador Porter García, Salvador Salcedo López, Salvador Santaeulalia Fito, Salvador Signes i Chover, Salvador Soliva Ruscalleda, Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, Samantha Hudson, Samoes, Samuel Sebastian Pérez Rodríguez, San Agustín (Terol), San Juan (pedania de Requena), San Vicente de Piedrahita, Sanç (L'Énova), Sandra Cervera Peris, Sandra Figuerola Peiró, Sandra Gómez López, Sandra Ygueravide Viana, Sanfermines, Sant Antoni (barri de València), Sant Antoni de Portmany, Sant Antoni de Requena, Sant Bernat Calvó, Sant Calze, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Francesc (barri de València), Sant Isidre (Baix Segura), Sant Isidre (barri de València), Sant Jeroni de la Murtra, Sant Joan de l'Hospital, Sant Jordi (Baix Maestrat), Sant Llorenç (barri de València), Sant Marcel·lí (barri de València), Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant patró, Sant Pau (barri de València), Sant Pere Ermengol, Sant Vicent Ferrer, Santa Magdalena de Polpís, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria della Catena, Santa Rosa (Alcoi), Santiago Abascal Conde, Santiago Ballester Casabuena, Santiago Calatrava Valls, Santiago Carrillo Solares, Santiago García Aracil, Santiago Grisolía García, Santiago Lluís Dupuy de Lôme, Santiago Mataix Soler, Santiago Posteguillo Gómez, Santiago Ramón y Cajal, Santiago Segura i Burguès, Santiago Segura Silva, Santuari de Sant Josep de la Muntanya, Sanz y el secreto de su arte, Sara Errani, Sara Llana García, Saragossa, Sardenya, Sarsuela, Sastreria Malatesta, Saturnina Jassà i Fontcuberta, Saturnino López Novoa, Saurina d'Entença i de Montcada, Sàrmata, Sèrie 1000 de Renfe, Sèrie 101 de Renfe, Sèrie 254 de FGC, Sèrie 3800 de FGV, Séquia de Mestalla, Séquia de Tormos, Séquia Reial de Montcada, Sílvia Montané Bonilla, Símbols valencians, Síndrome de Marfan, Sònia Sapena, SB (motocicleta), Scala Barcelona, Scala Dei (Eiximenis), Scipione Pulzone, Scouts Valencians, Sculpture automatique avec certaines interventions dirigées: Ombre chinoise, Sebastià Carratalà, Sebastià García Martínez, Sebastià Mariner i Bigorra, Sebastià Obradors i Font, Sebastián Aguilera de Heredia, Secretari General de la CNT, Sedaví, Segart, Segismundo Casado, Segle d'or valencià, Segle XX a Catalunya, Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura, Segon setge de Girona de 1808, Segona batalla del Bruc, Segona divisió B espanyola de futbol 2012-2013, Segona divisió B espanyola de futbol 2013-2014, Segona divisió B espanyola de futbol 2014-2015, Segona divisió B espanyola de futbol 2015-2016, Segona divisió espanyola de futbol, Segona divisió espanyola de futbol 1928-1929, Segona divisió espanyola de futbol 1929-1930, Segona divisió espanyola de futbol 1930-1931, Segona divisió espanyola de futbol 1932-1933, Segona divisió espanyola de futbol 1934-1935, Segona divisió espanyola de futbol 1935-1936, Segona divisió espanyola de futbol 1939-1940, Segona divisió espanyola de futbol 1940-1941, Segona divisió espanyola de futbol 1941-1942, Segona divisió espanyola de futbol 1946-1947, Segona divisió espanyola de futbol 1947-1948, Segona divisió espanyola de futbol 1948-1949, Segona divisió espanyola de futbol 1949-1950, Segona divisió espanyola de futbol 1950-1951, Segona divisió espanyola de futbol 1951-1952, Segona divisió espanyola de futbol 1952-1953, Segona divisió espanyola de futbol 1953-1954, Segona divisió espanyola de futbol 1954-1955, Segona divisió espanyola de futbol 1955-1956, Segona divisió espanyola de futbol 1956-1957, Segona divisió espanyola de futbol 1957-1958, Segona divisió espanyola de futbol 1958-1959, Segona divisió espanyola de futbol 1959-1960, Segona divisió espanyola de futbol 1960-1961, Segona divisió espanyola de futbol 1961-1962, Segona divisió espanyola de futbol 1962-1963, Segona divisió espanyola de futbol 1963-1964, Segona divisió espanyola de futbol 1964-1965, Segona divisió espanyola de futbol 1965-1966, Segona divisió espanyola de futbol 1966-1967, Segona divisió espanyola de futbol 1967-1968, Segona divisió espanyola de futbol 1968-1969, Segona divisió espanyola de futbol 1971-1972, Segona divisió espanyola de futbol 1972-1973, Segona divisió espanyola de futbol 1973-1974, Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977, Segona divisió espanyola de futbol 1979-1980, Segona divisió espanyola de futbol 1980-1981, Segona divisió espanyola de futbol 1981-1982, Segona divisió espanyola de futbol 1986-1987, Segona divisió espanyola de futbol 1990-1991, Segona divisió espanyola de futbol 2008-2009, Segona divisió espanyola de futbol 2009-2010, Segona divisió espanyola de futbol 2016-2017, Segona divisió espanyola de futbol 2023-2024, Segona Germania, Segona República Espanyola, Segona República Espanyola en guerra, Seguici popular, Seguici Tradicional de Vila-seca, Segunda parte de la crónica general de España, Seguridad Social, Selecció de futbol de Catalunya, Selecció de futbol de Catalunya-Llevant, Selecció de futbol del País Valencià, Selecció Valenciana de Pilota, Selecciones Capitolio, Sellent, Semiconductor orgànic, Seminari Metropolità de València, Sempere, Sempre en Galiza, SENER, Senior i el Cor Brutal, Sento Llobell, Senyalització bilingüe, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Separatisme, Septimània visigòtica, Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafín Martínez Fort, Serafín Ríos Mingarro, Sercotel Hotel Group, Sergi Campillo Fernández, Sergi Durà, Sergi Musoles, Sergi Pitarch Garrido, Sergi Torró i Ferrero, Sergio Bleda Villada, Sergio Busquets i Burgos, Sergio Javier Melgarejo Herrero, Sergio Manzanera Lloret, Sergio Martínez Ballesteros, Sergio Vilar Báguena, Serra (Camp de Túria), Serra Calderona, Serra d'Aitana, Serra de las Cabrillas, Servei d'Investigació Prehistòrica, Servei de bicicletes públiques, Serventes de Maria, Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre, Sete Gibernau, Setge d'Aledo, Setge d'Ares, Setge d'Oriola (1359), Setge d'Oriola (1364), Setge de Barcelona (1472), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Benicarló (1838), Setge de Bunyol, Setge de Casp, Setge de Cefalònia, Setge de Cervera, Setge de Conca, Setge de Dénia (1707), Setge de Figueres, Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de Lleida (1707), Setge de Lleida (1810), Setge de Lleida de 1464, Setge de Llucena (1839), Setge de Menerba, Setge de Morella (1707), Setge de Morella (1840), Setge de Palau-Saverdera, Setge de Sant Mateu (1705-1706), Setge de Tarragona (1811), Setge de Terol (1363), Setge de Tortosa (1708), Setge de Tortosa (1810), Setge de València (1359), Setge de València (1363), Setge de València (1364), Setge de València (1812), Setge de Vilafamés, Setge de Xàtiva (1706), Setge de Xàtiva (1707), Setges de Saragossa, Setmana Santa Marinera, Setmana Tràgica, Setter (motocicleta), Sever Tomàs Auter, Severí Guastavino i Robba, Sevilla, Shigeto Koyama, Siempre, Sigfrid Monleón, Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco, Sigfrido Catalá Tineo, Signari del Castellet de Bernabé, Silla, Silvia Navarro Giménez, Simat de la Valldigna, Simó Aguilar i Castelló, Simó de Bell-lloc, Simó Salvador, Simón de Rojas Clemente y Rubio, Simbolisme de Lewis, Simbologia del franquisme, Simfonia, Simon Hanselmann, Simona Škrabec, Sindicat Arrosser d'Alfafar, Sindicat d'Estudiants, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, Singapur, Sinodal de Aguilafuente, Sira Abed Rego, Sitges de Burjassot, Skaparàpid, SN 1572, Sobre la nació dels valencians, Socarrat (ceràmica), Societat de Salvament i Seguretat Marítima, Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Societat limitada (novel·la), Societat Nàutica de Ginebra, Sofia Salvador i Monferrer, Sogorb, Soledad Ruiz de Lihori, Soledad Sevilla Portillo, Soledad Vélez, Soledad Vilches González, Solidaridad Obrera (diari), Solsona, Solució sòlida, Som Valencians, Soneixa, Sonetos del amor oscuro, Sortida de l'armari, Sortuda (lleona), Sot de Xera, Soternes, Spanish Girl's Club, Stanley Ben Prusiner, Star (revista), Startupxplore, Stefan Nimke, Stefano Fieschi, Stefano Palatchi, Stevia, Stoitxo Stòev, Stop Victim War's Wall, Sucro (població), Suinteric, Supercopa d'Espanya d'handbol femenina, Supercopa d'Espanya de futbol 1999, Supercopa d'Espanya de futbol 2002, Supercopa d'Espanya de futbol 2004, Supercopa d'Espanya de futbol 2008, Supercopa d'Europa de basquetbol femenina, Supercopa d'Europa de futbol 1980, Supercopa espanyola de bàsquet femenina, Supercopa espanyola de waterpolo femenina, Superdeporte, Susana Camarero Benítez, Susana Fortes López, Susana Pareja Ibarra, Susana Solano Rodríguez, Susanna Lliberós i Cubero, Swiss International Airlines, Sylvia Romeu Alfaro, Tabalà, Tambor, Tamboret Dúplex, Tancades de sense papers a les esglésies de 2001, Tania Doris, Tardor (grup musical), Taro Daniel, Taronger, Taronja al País Valencià, Tarragona, Tarragonès, Taula de Canvi de Barcelona, Taula de Lletres Valencianes, Taula de Saragossa, Tauladella, Taulelleria al País Valencià, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Tàndem Edicions, Túria, Te comería a versos, Teatre (districte de València), Teatre Apol·lo de València, Teatre cortesà del Renaixement, Teatre El Musical, Teatre medieval, Teatre Micalet, Teatre Princesa, Teatre Principal (Castelló de la Plana), Teatre Principal (València), Teatre Ruzafa, Teatro de Marionetas la Estrella, Tecla de Borja, TED, Tegula de València, Telesincro, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, Televisió Municipal de València, Televisió sense Fronteres, Telmo Vela de Lafuente, Temperatura de xafogor, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Temporada 1908-1909 del FC Barcelona, Temporada 1910-1911 del FC Barcelona, Temporada 1921-1922 del FC Barcelona, Temporada 1924-1925 del FC Barcelona, Temporada 1925-1926 del FC Barcelona, Temporada 1926-1927 del FC Barcelona, Temporada 1928-1929 del RCD Espanyol, Temporada 1929-1930 del FC Barcelona, Temporada 1930-1931 del FC Barcelona, Temporada 1931-1932 del FC Barcelona, Temporada 1932-1933 del FC Barcelona, Temporada 1933-1934 del FC Barcelona, Temporada 1934-1935 del FC Barcelona, Temporada 1935-1936 del FC Barcelona, Temporada 1936-1937 del FC Barcelona, Temporada 1939-1940 del FC Barcelona, Temporada 1940-1941 del FC Barcelona, Temporada 1941-1942 del FC Barcelona, Temporada 1942-1943 del FC Barcelona, Temporada 1943-1944 del FC Barcelona, Temporada 1944-1945 del FC Barcelona, Temporada 1945-1946 del FC Barcelona, Temporada 1946-1947 del FC Barcelona, Temporada 1947-1948 del FC Barcelona, Temporada 1948-1949 del FC Barcelona, Temporada 1949-1950 del FC Barcelona, Temporada 1950-1951 del FC Barcelona, Temporada 1951-1952 del FC Barcelona, Temporada 1952-1953 del Club Joventut Badalona, Temporada 1952-1953 del FC Barcelona, Temporada 1953-1954 del FC Barcelona, Temporada 1954-1955 del FC Barcelona, Temporada 1955-1956 del FC Barcelona, Temporada 1956-1957 del FC Barcelona, Temporada 1957-1958 del FC Barcelona, Temporada 1964-1965 del Club Joventut Badalona, Temporada 1986-1987 de la UE Figueres, Temporada 1989-1990 de la UE Figueres, Temporada 1989-1990 del FC Barcelona, Temporada 1989-1990 del FC Barcelona (femení), Temporada 1990-1991 de la UE Figueres, Temporada 1990-1991 del FC Barcelona, Temporada 1990-1991 del FC Barcelona (femení), Temporada 1991-1992 del FC Barcelona, Temporada 1993-1994 de la UE Figueres, Temporada 1994-1995 de la UE Figueres, Temporada 1994-95 del València CF, Temporada 1995-1996 de la UE Figueres, Temporada 1996-1997 del FC Barcelona (femení), Temporada 1997-1998 de la UE Figueres, Temporada 1997-1998 del FC Barcelona, Temporada 1997-1998 del FC Barcelona (femení), Temporada 1998-1999 de la UE Figueres, Temporada 1998-1999 del Club Joventut Badalona, Temporada 1998-1999 del FC Barcelona (femení), Temporada 1999-00 del València CF, Temporada 1999-2000 del FC Barcelona (femení), Temporada 2000-01 del València CF, Temporada 2000-2001 del FC Barcelona (femení), Temporada 2001-02 del València CF, Temporada 2002-2003 del Club Joventut Badalona, Temporada 2003-04 del València CF, Temporada 2004-05 del València CF, Temporada 2004-2005 del FC Barcelona (femení), Temporada 2005-2006 del FC Barcelona (femení), Temporada 2006-2007 del FC Barcelona (femení), Temporada 2008-2009 del FC Barcelona (femení), Temporada 2009 de Fórmula 1, Temporada 2009-2010 del FC Barcelona, Temporada 2009-2010 del FC Barcelona (femení), Temporada 2010 de Fórmula 1, Temporada 2010-2011 del FC Barcelona (femení), Temporada 2011 de Fórmula 1, Temporada 2011-2012 del FC Barcelona (femení), Temporada 2011-2012 del Reial Madrid CF, Temporada 2012-2013 del FC Barcelona (femení), Temporada 2013-2014 del FC Barcelona (femení), Temporada 2014-2015 del FC Barcelona (femení), Temporada 2014-2015 del València Basket, Temporada 2015-2016 del FC Barcelona (femení), Temporada 2015-2016 del València Basket, Temporada 2016-2017 del FC Barcelona, Temporada 2016-2017 del FC Barcelona (femení), Temporada 2017-2018 del FC Barcelona, Temporada 2018-2019 del Club Joventut Badalona, Temporada 2018-2019 del FC Barcelona, Temporada 2019-2020 del Club Joventut Badalona, Temporada 2019-2020 del FC Barcelona, Temporada 2020-2021 del Club Joventut Badalona, Temporada 2020-2021 del FC Barcelona, Temporada 2020-2021 del Vila-real CF, Temporada 2021-2022 del FC Barcelona, Temporada 2021-2022 del Reial Madrid CF, Temporada 2022-2023 del FC Barcelona, Temporada 2022-2023 del Reial Madrid CF, Temporada 2023-2024 del FC Barcelona, Temporada de tennis 2018, Temporada del 2015 de pilota valenciana, Temporada del 2019 de pilota valenciana, Temporal de la costa catalana i valenciana de 1911, Temps de revoltes, Tenerife, Teodomir (visigot), Teodor Llorente Monleón, Teodor Llorente Olivares, Teodor Salvadó Aixelà, Teodor Tomàs Palomar, Teodoro Aparicio Barberán, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Tercer viatge de Colom, Tercera divisió espanyola de futbol 1929-1930, Terciàries Caputxines de la Sagrada Família, Terenci Miñana i Andrés, Teresa (Alt Palància), Teresa Alonso Gutiérrez, Teresa Broseta Fandos, Teresa de Cofrents, Teresa de la Parra, Teresa Fernández March, Teresa García Sena, Teresa Gisbert Jordà, Teresa Idel, Teresa Jornet i Ibars, Teresa Meana Suárez, Terol, Terol Existeix, Terrateig, Terrissa, Tertúlies de l'Hotel Anglés, Tesla, Inc., TGN Bàsquet Club, The Boy Who Stole a Million, The Jayhawks, The Rose Table of Perfect, The Spanish Recordings: Aragón & València, The Sun Comes Out World Tour, The Valencianer, Thesaurus verborum ac phrasium, Thoma, Thomas Charvériat, Thorsten Rund, Tia Hellebaut, Tierra Comunera, Tierra y Libertad, Tina de Jarque, Tina Modotti, Tina Soler, Tio Fredo, Tio Pep, Tirant lo Blanc, Tirant lo Blanc (desambiguació), Tirant lo Blanc (obra de teatre), Tirant lo Blanc (pel·lícula), Tirant lo Blanc (personatge), Titaigües, Titaina, Titus Livi, TLB, Todos a la cárcel, Todos queríamos matar al presidente, Toga, Toixa, Tom Carr, Tomàquet, Tomàs Aldàs Conesa, Tomàs Belaire i Parra, Tomàs Bellpuig i Joy, Tomàs Cerdà de Tallada, Tomàs de los Santos, Tomàs Llorens i Serra, Tomàs Maluenda, Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos, Tomàs Planes, Tomàs Sucona i Vallès, Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Tomàs Villarroya i Sanz, Tomás de Villanueva, Tomás Eduardo Sancho Calvo, Tomás Reig Arpa, Tomás Trénor Azcárraga, Tomás Trénor Palavicino, Tomás Yepes, Toni Cabo, Toni Cantó, Toni Espinar, Toni Mayor Suarez, Toni Mejías, Toni Mestre, Toni Mollà, Tonino, Top Chef (Espanya), Topònims romans dels Països Catalans, Toponímia de Cristòfor Colom, Toponímia del País Valencià, Tor (xarxa), Torben Grael, Toribio Martínez Cabrera, Tormos (barri de València), Torneig amistós de futbol, Torneig d'escacs de Linares, Torre, Torre (Godelleta), Torre Bertran, Torre Bofilla, Torre Castanyer, Torre d'Alfauir, Torre d'en Vergonyes, Torre de Felx, Torre de França, Torre de l'Ordal, Torre de la Casa Palau dels Boïl, Torre de Rassef, Torre de San Millán (Santa Magdalena de Polpís), Torre de Sant Bartomeu, Torre de Sant Onofre, Torre de Santa Faç, Torre de sentinella, Torre de telegrafia òptica de Bunyol, Torre de telegrafia òptica de Fuenterrobles, Torre de telegrafia òptica de Godelleta, Torre de telegrafia òptica de Graja de Iniesta, Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena, Torre de telegrafia òptica de Villargordo del Cabriol, Torre de telegrafia òptica de Xiva, Torre de telegrafia òptica del Rebollar, Torre de telegrafia òptica del turó de la Talaia de Requena, Torre de telegrafia òptica del Vedat de Torrent, Torre de telegrafia del Coll, Torre del Castell de Torrent, Torre del Mar (Borriana), Torre del Palau dels Comtes de Cirat, Torre Hilton València, Torre medieval (Puçol), Torre musulmana de Silla, Torre Vigia del Puig, Torreblanca, Torrefiel, Torrent (Horta Sud), Torres del Seminari, Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Tossal de Sant Miquel (jaciment), Tot el que sobra, Traïció (obra de teatre), Tractat d'Almizra, Tractat de Cazola, Traella, Traginer, Tram històric de la Séquia de Mislata, TRAM Metropolità d'Alacant, Tramada, Tramvia de l'Horta Sud, Transavia, Transició democràtica espanyola, Transport intermodal de passatgers, Tranvía a la Malvarrosa, Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç, Trèvol groc, Trèvol subterrani, Trénor, Trece (canal de televisió), Trenet de València, Trens regionals del País Valencià, Trentisme, Tres ciudades (Bautista), Tres Comuns de Catalunya, Tres Dies de Trial de Santigosa, Tres Fan Ball, Tres forasters de Madrid, Tres Forques, Tresor de l'avinguda Constitució, Tresor dels Avis, Trial, Trial de Sant Llorenç 1981, Tribunal (arquitectura), Tribunal de les Aigües de València, Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Tribus indies de València, TriNa, Trini de Figueroa, Trinidad Huertas Cuenca, Trinitario Ruiz Capdepón, Trinitario Ruiz Valarino, Trinitat (barri de València), Trinitat Simó i Terol, Trinquet (esport), Trinquet de la Cova Santa, Trinquet de Pelayo, Triodos Bank, Trista Herència, Trobada de la Rosa, Trobada LAN, Trobada Mundial de les Famílies, Trofeu Individual Bancaixa de 2004, Trofeu Individual Bancaixa de 2005, Trofeu Individual Bancaixa de 2006, Trofeu Individual Bancaixa de 2007, Trofeu Individual Bancaixa de 2008, Trofeu Taronja, Tugíbides, Turcs a Espanya, Turisme, Turtuixa, TV3, Txapàiev, Txeca (Espanya), U, Ulldecona, Un enemic del poble (teatre), Un médico novato, Una cosa rara, Una llum tímida, Uncharted (pel·lícula), Unió d'armes, Unió de Periodistes Valencians, Unió de València, Unió Esportiva Sant Andreu 1971-72, Unió Esportiva Sant Andreu 1972-73, Unió Esportiva Sant Andreu 1973-74, Unió Esportiva Sant Andreu 1976-77, Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79, Unió Esportiva Sant Andreu 1992-93, Unió Esportiva Sant Andreu 1993-94, Unió Esportiva Sant Andreu 1994-95, Unió Esportiva Sant Andreu 1995-96, Unió General de Treballadors, Unió Musical l'Artística de Novelda, Unió Progressista de Fiscals, Unió Regional Valenciana, Unió Valenciana, Unió Valencianista Regional, Unión Radical Revolucionaria, UNIÓ, Unificació Comunista d'Espanya, Unitat de Brigades d'Emergència de la Generalitat Valenciana, Unitat del Poble Valencià, Units per València, Universitat (districte de València), Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir, Universitat CEU Cardenal Herrera, Universitat d'Alacant, Universitat d'Oriola, Universitat de València. Biblioteca Històrica, Universitat Europea de Madrid, Universitat Internacional de València, Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Universitat Politècnica de València, Urbanisme de Barcelona, Urbán de Vargas, Utiel, V edició de la Mostra de València, V-21, V-30, V-31, Vaga educativa espanyola de 2015, Vaga general espanyola de 1917, Vaga general espanyola de 2010, Vaga Nacional Pacífica de 1959, Vaixell d'assalt amfibi, València (desambiguació), València (pasdoble), València (química), València al segle XIX, València Basket Club, València Club de Futbol, València Club de Futbol Mestalla, València Fèmines Club de Futbol, València Firebats, València franquista, València Futbol Sala, València Negra, València Nova, Valéncia Hui, Valençona Castell, Valenbisi, Valencia Basket (femení), Valencia Experience, Valencia Open, Valencia Open 2015, Valencia Open 500 2009, Valencia Open 500 2010, Valencia Open 500 2011, Valencia Open 500 2012, Valencia Open 500 2013, Valencia Open 500 2014, Valencia Semanal, Valencia TeVe, Valencianisme, Valencians, Valencià, Valencià (desambiguació), Valencià meridional, Valentí Puig i Mas, Valentín González Ramírez, Valentia, Valeri de Saragossa, Valeri Fuster, Valeria Vegas, Valerià Miralles i Ortolà, Valerie Adams, Vall de Biar, Vallès Occidental, Vallesa de Mandor, Vapors de Sabadell, Vara de Quart, Vasil, Vassil Iàkovliev, Vía Libre, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Víctor Chust García, Víctor Claver i Arocas, Víctor Garcia Raja, Víctor Hellín Sol, Víctor Iñúrria Montero, Víctor Iranzo i Simon, Víctor José Luengo Ciscar, Víctor Maceda, Víctor Pérez i Pallarés, Víctor Sahuquillo Martínez, Víctor Santos Montesinos, Víctor Serrano Ródenas, Víctor Tormo Grau, Víctor Valero Valero, Vega Gimeno Martínez, Veles e vents, Vellut, Velluters, Veneçolans a Espanya, Veneçuela, Venta del Moro, Ventura Caro y Maza de Lizana, Ventura Mugártegui Mazarredo, Verónica Marcos Puig, Verb, VerdCel, Verds i Ecopacifistes, Vescomtat d'Illa, Vespa (moto), Vespa orientalis, Vestido bajando la escalera, Vi dolç natural, VI edició de la Mostra de València, Via Augusta, Via romana, Via Verda, Via Verda d'Ojos Negros, Via Xurra, Viatge d'Alfons XIII i Primo de Rivera a Itàlia, Vicalvarada, Vicenç d'Osca, Vicenç Dauder i Guardiola, Vicenç Navarro Romero, Vicenç Rodes i Aries, Vicent Albero Silla, Vicent Alcayne Armengol, Vicent Alfaro i Moreno, Vicent Alfons Lorente i Asensio, Vicent Almela Artíguez, Vicent Andrés Estellés, Vicent Asencio i Ruano, Vicent Badia i Marín, Vicent Ballester Marco, Vicent Barberá i Villegas, Vicent Baydal i Sala, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Boix i Ricarte, Vicent Boluda Fos, Vicent Branchat, Vicent Calbet Riera, Vicent Casp i Verger, Vicent Castelló, Vicent Climent Navarro, Vicent Daroqui i Carell, Vicent Doménech el Palleter, Vicent Dualde i Furió, Vicent Enrique i Tarancón, Vicent Esteve i Montalvà, Vicent Ferrer (Abat de Poblet), Vicent Flor i Moreno, Vicent Galcerà i Alapont, Vicent Gandia Gomar, Vicent Gaos González-Pola, Vicent Gascó i Massot, Vicent Gay i Forner, Vicent Gómez Plasent, Vicent González i Lizondo, Vicent Greus i Roig, Vicent Guaita Panadero, Vicent Guilló Barceló, Vicent Hernández Borràs, Vicent López i Portaña, Vicent Llobet i Tomàs, Vicent Llombart Rosa, Vicent Llorens Castillo, Vicent Llorens i Poy, Vicent Lluís Montés i Penadés, Vicent Lluch i Tamarit, Vicent Macip, Vicent Marés, Vicent Marco Miranda, Vicent Mariner, Vicent Martí, Vicent Martín i Soler, Vicent Martínez Sancho, Vicent Marzo, Vicent Masià i Mengual, Vicent Miguel Carceller, Vicent Miquel Garcés i Ramón, Vicent Miquel i Diego, Vicent Morera Amigó, Vicent Moscardó Ferrando, Vicent Noguera i Climent, Vicent Olcina i Sempere, Vicent Ombuena, Vicent Pardo Peris, Vicent Peris, Vicent Peydró Díez, Vicent Pla i Cabrera, Vicent Pueyo i Ariño, Vicent Raga, Vicent Ríos Enrique, Vicent Rojo Lluch, Vicent Salvador i Gómez, Vicent Salvà i Pérez, Vicent Sanchis i Llàcer, Vicent Sarrià i Morell, Vicent Sorribes i Gramatge, Vicent Sos Baynat, Vicent Tamarit Rius, Vicent Tomàs i Martí, Vicent Tomàs Traver, Vicent Traver Calzada, Vicent Turigi, Vicent Ventura i Beltran, Vicent Vidal Corella, Vicent Vilar i David, Vicent Wenceslau Querol i Campos, Vicent Ximeno i Sorlí, Vicenta Agustín i Espert, Vicenta Devís, Vicente Aguilera Cerni, Vicente Almela Caballé, Vicente Antonio Sotillo Martí, Vicente Bachero Castells, Vicente Barrera Simó, Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa, Vicente Borrás i Abella, Vicente Calabuig Carrá, Vicente Calvo Acacio, Vicente Castañeda y Alcover, Vicente Cárcel Ortí, Vicente Chapa Olmos, Vicente Coello Girón, Vicente Creixach Sales, Vicente Domínguez Pérez, Vicente Escrivá Soriano, Vicente Feliu i Roig, Vicente Ferrer Soriano, Vicente Ferrero Molina, Vicente Galarza Santana, Vicente García Julbe, Vicente Garrigues Garrigues, Vicente Gómez Chirivella, Vicente Gómez García, Vicente Gimeno Rodríguez Jaen, Vicente Guallart, Vicente Iborra Gil, Vicente Lassala Miguel, Vicente López Puigcerver, Vicente López Rosat, Vicente López Tovar, Vicente León Barroso de Frías, Vicente Lorenzo Díaz, Vicente Luna Cerveró, Vicente María Vera de Aragón y Enríquez, Vicente Marco Aguilar, Vicente Marco Moreno, Vicente Marco Orts, Vicente Moliner Nadal, Vicente Moreno Peris, Vicente Mortes Alfonso, Vicente Muñoz Puelles, Vicente Noguera y Aquavera, Vicente Oliag Carrá, Vicente Peñarrocha Lizondo, Vicente Peris Lozar, Vicente Pertegaz Martínez, Vicente Rodríguez Guillén, Vicente Rodríguez Martín, Vicente Ruiz Valarino, Vicente Salas Quiroga, Vicente Sancho y Cobertores, Vicente Sánchez Iranzo, Vicente Seguí García, Vicente Talens Inglá, Vicente Ten Oliver, Vicente Vignau Ballester, Vicente Vila Gimeno, Vicente-Juan Ballester Olmos, Victòria Civera, Victoria Díez Sanjuan, Victoria Escrivá Palacios, Victoria Francés, Victoriano Fernández Martínez, Victorio Macho Rogado, Vida de Jesucrist, Vidal de Blanes, VII edició de la Mostra de València, VIII edició de la Mostra de València, VIII legislatura del País Valencià, Vila reial, Vila-real, Vila-real Club de Futbol, Vilafermosa, Vilafranca (Ports), Vilallonga, Vilallonga (olivera), Vilamalur, Vilanova (genealogia), VilaWeb, Vil·la romana de Paterna, Vilfred Ricart, Villarrobledo, Villena, Villof, Vinalesa, Vinaròs, Vinatea, Vinz, Violant d'Hongria, Violència feixista al País Valencià, Violeta Giménez Niñoles, Violeta Montoliu Soler, Violeta Tena Barreda, Virginia Ruano Pascual, Virginio Fuentes Martínez, Virrei, Visca l'amor!, Visió d'Espanya, Visions & Cants, Visions de guerra i de reraguarda, Visita de Benet XVI a Barcelona, Vistabella, Vita Christi, Viver, Viveros Francisco Ferrer, VLC, Vol 602 d'Iberia, Volta a Catalunya de 1956, Volta a Espanya de 1935, Volta a Espanya de 1936, Volta a Espanya de 1941, Volta a Espanya de 1942, Volta a Espanya de 1945, Volta a Espanya de 1946, Volta a Espanya de 1948, Volta a Espanya de 1950, Volta a Espanya de 1955, Volta a Espanya de 1956, Volta a Espanya de 2002, Volta a Espanya de 2004, Volta a Espanya de 2009, Volta a Espanya de 2015, Volta a la Comunitat Valenciana 2016, Vrancke van der Stockt, Vueling Airlines, VX, Wenceslao Molins y Lemaur, Werner Herzog, William Exshaw, Wladimiro Ganzarolli, Wolfgang Amadeus Mozart, World Mobile City Project, X edició de la Mostra de València, X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona, X-Treme X-Men, Xanglot reial, Xarq al-Àndalus, Xarxa de carreteres europees, Xarxa de Museus Etnològics Locals, Xarxa ferroviària d'Espanya, Xavi Sarrià, Xavier Albert i Peralta, Xavier Darias i Payà, Xavier Grau i Masip, Xavier Mariscal, Xavier Mínguez López, Xavier Mercadé i Simó, Xavier Oriach i Soler, Xavier Richart Peris, Xavier Rius i Torres, Xavier Salinas i Vinyals, Xàtiva, Xèrica, Xóvar, Xelva, Xeraco, Xesqui Castañer López, Xest, Xestalgar, Xevi Vilaró, XI edició de la Mostra de València, XII edició de la Mostra de València, XIII edició de la Mostra de València, Xilxes, Ximeno II d'Urrea, Ximet, Ximo Caffarena, Ximo Tébar, Xinesos al País Valencià, Xirivella, Xiulada a l'himne d'Espanya, XIV edició de la Mostra de València, XIV eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona, XIX edició de la Mostra de València, XLF (Por la Face), Xufa de València, Xuixo, Xulilla, Xulio Prieto Nespereira, Xulio Ricardo Trigo, Xurro, XV edició de la Mostra de València, XVI edició de la Mostra de València, XVII edició de la Mostra de València, XVIII edició de la Mostra de València, XX edició de la Mostra de València, XXI edició de la Mostra de València, XXII edició de la Mostra de València, XXIII edició de la Mostra de València, XXIV Circuit Professional d'Escala i Corda, XXIV edició de la Mostra de València, XXIV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, XXIX edició de la Mostra de València, XXV edició de la Mostra de València, XXVI edició de la Mostra de València, XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda, XXVII edició de la Mostra de València, XXVII Lliga Professional d'Escala i Corda, XXVII Premis Turia, XXVIII edició de la Mostra de València, XXX edició de la Mostra de València, XXXI edició de la Mostra de València, XXXII edició de la Mostra de València, XXXIII edició de la Mostra de València, XXXIV edició de la Mostra de València, XXXV edició de la Mostra de València, XXXVI edició de la Mostra de València, XXXVI Premis Goya, XXXVII edició de la Mostra de València, XXXVIII edició de la Mostra de València, Yalemzerf Yehualaw, Yargelis Savigne, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman, Zarra, Zasko Master, Zona arqueològica del Pla de Nadal, Zona climàtica de resistència, Zona Nord (Alcoi), Zoològic, Zoològic humà, Zubin Mehta, Оbrutxenie v monastire, (5941) Valencia, 0 responsables, 1 d'abril, 1 de desembre, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de juliol, 1 de juny, 1 de maig, 1 de març, 1 de novembre, 1 de setembre, 10 d'agost, 10 de juliol, 10 de juny, 10 de maig, 10 de març, 10 de novembre, 10.000 metres, 1021, 1033, 1058, 105a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1099, 11 d'abril, 11 de gener, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de novembre, 1145, 11a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 12 d'agost, 12 d'octubre, 12 de desembre, 12 de febrer, 12 de gener, 12 de juliol, 12 de juny, 12 de maig, 12 de març, 121 dB, 1233, 1240, 1245, 1249, 1261, 1267, 1276, 1283, 13 d'abril, 13 d'agost, 13 de desembre, 13 de febrer, 13 de gener, 13 de juliol, 13 de juny, 13 de maig, 13 de novembre, 13 de setembre, 1305, 1317, 1321, 1327, 1350, 1354, 1358, 1363, 137 aC, 138 aC, 14 d'octubre, 14 de gener, 14 de juliol, 14 de juny, 14 de maig, 14 de març, 14 de setembre, 1408, 1409, 1430, 1435, 1455, 1458, 1460, 1482, 1483, 1484, 1490, 1493, 1495, 1497, 15 d'agost, 15 de febrer, 15 de juliol, 15 de juny, 15 de maig, 15 de març, 15 de novembre, 1501, 1520, 1522, 1525, 1529, 1545, 1547, 1554, 1555, 1557, 1558, 1568, 1574, 1583, 1587, 16 d'abril, 16 d'octubre, 16 de desembre, 16 de febrer, 16 de juliol, 16 de juny, 16 de maig, 16 de març, 16 de novembre, 1600, 1602, 1613, 1614, 1623, 1628, 1629, 1638, 1651, 1665, 1673, 1698, 17 d'abril, 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de gener, 17 de juny, 17 de maig, 17 de març, 17 de novembre, 1706, 1707, 1711, 1712, 1715, 1723, 1729, 1735, 1738, 1739, 1752, 1753, 1754, 1767, 1772, 1776, 1780, 1786, 1787, 1793, 1794, 18 d'abril, 18 d'octubre, 18 de desembre, 18 de juny, 18 de maig, 18 de març, 18 de novembre, 18 de setembre, 1801, 1803, 1806, 1808, 180a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 1814, 1822, 1827, 1828, 1830, 1832, 1835, 1836, 1837, 1840, 1842, 1843, 1844, 1845, 1847, 1848, 1849, 1854, 1855, 1856, 1861, 1862, 1863, 1864, 1866, 1867, 1870, 1871, 1875, 1878, 1880, 1882, 1883, 1884, 1885, 1886, 1887, 1888, 1889, 1891, 1892, 1893, 1895, 1896, 1897, 1898, 19 d'agost, 19 de gener, 19 de juliol, 19 de juny, 19 de maig, 19 de març, 19 de novembre, 19 de setembre, 1900, 1901, 1903, 1905, 1906, 1908, 1909, 1910, 1911, 1913, 1914, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1930, 1932, 1934, 1936, 1937, 1939, 1940, 1941, 1942, 1943, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1986, 1990, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1998, 2 d'octubre, 2 de desembre, 2 de febrer, 2 de juliol, 2 de juny, 2 de maig, 2 de novembre, 2 de setembre, 20 d'abril, 20 d'agost, 20 d'octubre, 20 de desembre, 20 de febrer, 20 de gener, 20 de juliol, 20 de maig, 20 de març, 20 de novembre, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 2023, 206a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 21 d'abril, 21 d'agost, 21 d'octubre, 21 de desembre, 21 de gener, 21 de juliol, 21 de maig, 21 de març, 21 de novembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de febrer, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de juny, 22 de maig, 22 de març, 22 de setembre, 223a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 23 d'abril, 23 d'agost, 23 de desembre, 23 de febrer, 23 de gener, 23 de juliol, 23 de maig, 24 d'abril, 24 d'agost, 24 d'octubre, 24 de desembre, 24 de gener, 24 de juliol, 24 de juny, 24 de maig, 24 de març, 24 de novembre, 24 de setembre, 24 Horas (canal de televisió), 25 d'abril, 25 d'octubre, 25 de desembre, 25 de febrer, 25 de gener, 25 de juny, 25 de març, 25 de novembre, 26 d'octubre, 26 de desembre, 26 de febrer, 26 de gener, 26 de juliol, 26 de juny, 26 de març, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 d'agost, 27 d'octubre, 27 de desembre, 27 de febrer, 27 de gener, 27 de juliol, 27 de juny, 27 de maig, 27 de març, 27 de novembre, 28 d'agost, 28 d'octubre, 28 de gener, 28 de juliol, 28 de juny, 28 de maig, 28 de novembre, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 d'agost, 29 d'octubre, 29 de desembre, 29 de febrer, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de juny, 29 de maig, 29 de març, 29 de novembre, 3 d'abril, 3 d'agost, 3 d'octubre, 3 de desembre, 3 de juliol, 3 de maig, 3 de març, 3 de novembre, 3 de setembre, 30 d'abril, 30 d'octubre, 30 de març, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 de desembre, 31 de gener, 31 de juliol, 31 de maig, 31 de març, 4 d'abril, 4 d'agost, 4 de febrer, 4 de gener, 4 de juliol, 4 de juny, 4 de maig, 4 de març, 4 de novembre, 4000 Som Prou, 4G, 5 d'abril, 5 d'agost, 5 d'octubre, 5 de desembre, 5 de febrer, 5 de gener, 5 de juliol, 5 de maig, 5 de març, 5 de novembre, 5.000 metres, 527, 549, 6 d'abril, 6 d'octubre, 6 de desembre, 6 de febrer, 6 de gener, 6 de maig, 6 de març, 6 de novembre, 6 de setembre, 621, 7 d'abril, 7 d'agost, 7 d'octubre, 7 de desembre, 7 de febrer, 7 de gener, 7 de juliol, 7 de juny, 7 de març, 7 de setembre, 70a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 72h...Y Valencia fue la ciudad, 743, 8 d'abril, 8 d'agost, 8 de desembre, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de juny, 8 de maig, 8 de març, 8 de novembre, 8 de setembre, 800, 84a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 86a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República), 9 d'abril, 9 d'agost, 9 d'octubre, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de gener, 9 de juliol, 9 de juny, 9 de maig, 9 de novembre, 9 de setembre, 97.7 Ràdio València. Ampliar l'índex (8111 més) » « Shrink índex

A flor de pell

A flor de pell fou una telenovel·la de 180 capitols emesa per Canal 9 el 1996 coproduïda entre la cadena valenciana i la productora Drimtim (de la mateixa manera que "Herència de sang").

Nou!!: València і A flor de pell · Veure més »

A Goya

A Goya és un monument escultòric situat a l'Avinguda de Roma de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Nou!!: València і A Goya · Veure més »

A la Nostra Marxa

A la Nostra Marxa va ser un programa de ràdio creat i presentat per Simó Aguilar que es va emetre des de la ciutat de València.

Nou!!: València і A la Nostra Marxa · Veure més »

A la valenciana

Compromís-Podemos-EUPV: A la valenciana (sigles: Podemos-Compromís-EUPV) és una coalició electoral valenciana formada per Coalició Compromís, Podem del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, que es va establir al maig 2016 per concórrer a les eleccions generals espanyoles de 2016. L'aliança és la successora de la coalició És el moment, que va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 2015.

Nou!!: València і A la valenciana · Veure més »

A tornallom

La pel·lícula A tornallom és una pel·lícula documental d'Enric Peris i videohackers sobre la destrucció de l'horta de la Punta de València, guanyadora del premi al millor documental en els VII Premis Tirant.

Nou!!: València і A tornallom · Veure més »

A-31

LAutovia d'Alacant o A-31 és un autovia de titularitat estatal que uneix Madrid amb Albacete i Alacant.

Nou!!: València і A-31 · Veure més »

A-35

La és una autovia de titularitat estatal que comunica les poblacions d'Almansa (província d'Albacete) i Xàtiva a la comarca de la (Costera).

Nou!!: València і A-35 · Veure més »

AAC-1937

La AAC-1937, acrònim d'Autoametralladora blindado medio Chevrolet-1937, sovint també coneguda com a Chevrolet 1937 va ser una autometralladora d'origen català.

Nou!!: València і AAC-1937 · Veure més »

Abadi Hadis

Abadi Hadis Embaye (Addis Abeba, 6 de novembre de 1997 – 4 de febrer de 2020) fou un atleta de llarga distància etíop.

Nou!!: València і Abadi Hadis · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: València і Abat de Poblet · Veure més »

Abd-al-Aziz al-Mansur

Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).

Nou!!: València і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: València і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, fill del valí almoràvit de Mayurqa Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf ibn Ghàniya, fou governador de Granada i de València abans de ser designat pel seu pare hereu del govern de Mayurqa; llavors fou assassinat juntament amb el seu pare, el 1155, pel seu germà, Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, que prengué el poder.

Nou!!: València і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: València і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abd-ar-Rahman IV

Abd-ar-Rahman IV o Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Abd-ar-Rahman al-Murtada bi-L·lah —— (? - 1018) fou califa de Còrdova.

Nou!!: València і Abd-ar-Rahman IV · Veure més »

Abdó Castanyeda

''La Mare de Déu amb àngels músics'', oli sobre llenç (206 x 140 cm.), Museu de Belles Arts de València. Abdó Castanyeda (c. 1580-1629), fou un pintor barroc valencià del cercle dels Ribalta, esmentat per les fonts amb elogis, en dir que les seues obres arribaven a confondre's amb les del mateix Ribalta, però actualment és pràcticament desconegut.

Nou!!: València і Abdó Castanyeda · Veure més »

Abdelatif Hwidar

Abdelatif Hwidar (Ceuta, 5 d'abril de 1971) és un actor i director de cinema espanyol, guanyador d'un premi Goya i resident a València.

Nou!!: València і Abdelatif Hwidar · Veure més »

Abdeslam Louah Khattabi

Abdeslam Louah Khattabi (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 6 de març de 1981) és un atleta migfondista català.

Nou!!: València і Abdeslam Louah Khattabi · Veure més »

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Nou!!: València і Abdicacions de Baiona · Veure més »

Abel Azcona

Abel Azcona (Madrid, 1 d'abril de 1988) és un artista conceptual navarrès nascut a Madrid especialitzat en l'àmbit de l'actuació artística, la instal·lació, l'escultura, el videoart, l'escriptura i la pintura.

Nou!!: València і Abel Azcona · Veure més »

Abelardo Bretón Matheu

Abelardo Bretón Matheu (Madrid, 14 de maig de 1887 -) fou un compositor espanyol.

Nou!!: València і Abelardo Bretón Matheu · Veure més »

Abric del Sordo

Labric del Sordo és una cavitat natural ubicada al terme municipal d'Aiora, al País Valencià, que conserva pintures rupestres.

Nou!!: València і Abric del Sordo · Veure més »

Absentisme escolar

L'absentisme escolar és la no assistència dels nens i nenes a l'educació formal en edats d'escolarització obligatòria.

Nou!!: València і Absentisme escolar · Veure més »

Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Àhmad ibn Sumàdih at-Tujibí (mort en 1028) fou un general i senyor d'Osca al final del i començament del.

Nou!!: València і Abu Yahya Muhammad ibn Ahmad Ibn Sumadih · Veure més »

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.

Nou!!: València і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abd-al-Ghaní al-Fihrí al-Husrí, més conegut senzillament com a Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí o Abu-l-Hàssan al-Husrí (1029-1095) fou un poeta àrab de l'Ifríqiya, cec, nascut a Kairuan vers 1029.

Nou!!: València і Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: València і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: València і Abu-Zayd · Veure més »

Abubilla

Abubilla és el nom d'una escultura urbana, obra de l'artista valencià Ramón de Soto, que es troba a Alacant (País Valencià).

Nou!!: València і Abubilla · Veure més »

Acadèmia de València

L'Acadèmia de València fou una institució cultural i erudita que va sorgir a València l'any 1685, sota la presidència i el mecenatge del II comte de l'Alcúdia, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, el seu fundador.

Nou!!: València і Acadèmia de València · Veure més »

Acadèmia del Marquès de Villatorques

Aquesta acadèmia va sorgir a la ciutat de València l'any 1690.

Nou!!: València і Acadèmia del Marquès de Villatorques · Veure més »

Acadèmia dels Nocturns

Palau dels Català de Valleriola, a València. L'Acadèmia dels Nocturns (en castellà: Academia de los Nocturnos) va ser una Acadèmia literària fundada per Bernat Català de Valleriola a la ciutat de València l'any 1591.

Nou!!: València і Acadèmia dels Nocturns · Veure més »

Acció Cultural del País Valencià

L'OCCC, seu d'ACPV a la Ciutat de València Manifestació d'ACPV, a favor de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià el 16 d'abril de 2011. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una entitat valenciana dedicada a l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de la totalitat del País Valencià.

Nou!!: València і Acció Cultural del País Valencià · Veure més »

Acció Ecologista - Agró

Acció Ecologista - Agró és una associació no governamental, sense ànim de lucre i ecologista, que desenvolupa les seves activitats al País Valencià, amb actuació en diverses comarques, principalment l'Horta, Morvedre, la Marina, la Ribera, la Costera, la Safor i la Plana.

Nou!!: València і Acció Ecologista - Agró · Veure més »

Accident d'autocar a l'AP-7 de març de 2016

L'accident d'autocar a l'AP-7 de març de 2016, conegut també com l'accident de Freginals, va ser un incident que es va produir el 20 de març de 2016 a l'autopista AP-7, a l'altura de la població de Freginals (Montsià), i en què van morir 13 persones, totes estudiants Erasmus de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: València і Accident d'autocar a l'AP-7 de març de 2016 · Veure més »

Accident de metro a València del 2006

El 3 de juliol de 2006, a les 13.03 hores, un comboi de la línia 1 de MetroValencia amb 150 persones a bord va descarrilar en una corba a 50 metres de l'estació de Jesús, a València, i va causar la mort a 43 persones i ferides a 47.

Nou!!: València і Accident de metro a València del 2006 · Veure més »

Accident del càmping Los Alfaques

El càmping Los Alfaques (actualment anomenat Alfacs) és un càmping de platja situat al terme municipal d'Alcanar, a pocs quilòmetres del nucli de Sant Carles de la Ràpita a Alcanar-Platja, a la cara costanera de la serra del Montsià.

Nou!!: València і Accident del càmping Los Alfaques · Veure més »

Accident del Iak-42 a Turquia

El vol 4230 d'UM Airlines es va estavellar a Turquia, a la muntanya Pilav (40°48′24.77″N 39°39′21.86″I / 40.8068806, 39.6560722), prop de l'aeroport de Trebisonda el 26 de maig de 2003 amb 75 persones a bord.

Nou!!: València і Accident del Iak-42 a Turquia · Veure més »

Accio Nacionalista Valenciana

Accio Nacionalista Valenciana (sic) (ACNV) és un partit polític valencià d'ideologia blavera, que rep el seu nom d'un històric partit dels anys 30.

Nou!!: València і Accio Nacionalista Valenciana · Veure més »

Acord Ciutadà

Acord Ciutadà va ser una coalició política valenciana d'ideologia esquerrana, creada de cara a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015 per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) com a federació valenciana d'IU i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) com a federació valenciana d'Esquerra Republicana, a la qual es van sumar també Els Verds del País Valencià (EVPV) i Alternativa Socialista (AS).

Nou!!: València і Acord Ciutadà · Veure més »

Acte d'Afirmació Valencianista

L'Acte d'Afirmació Valencianista va tindre lloc al teatre Eslava de València el 26 de juliol de 1914.

Nou!!: València і Acte d'Afirmació Valencianista · Veure més »

Actuació artística

nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives. Acció artística al carrer Lart d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.

Nou!!: València і Actuació artística · Veure més »

Ada Martí Vall

Ada Martí Vall (Barcelona, 29 de juny de 1914 - París, 1 de desembre de 1960) fou una periodista i escriptora catalana d'ideologia anarquista.

Nou!!: València і Ada Martí Vall · Veure més »

Adela Cortina Orts

Adela Cortina Orts (València, 1947) és una filòsofa valenciana, catedràtica en ètica per la Universitat de València.

Nou!!: València і Adela Cortina Orts · Veure més »

Adela Galiana Albaladejo

també coneguda com a Adela Galiana de Osterman, va ser una escriptora, dramaturga, poeta i articulista valenciana.

Nou!!: València і Adela Galiana Albaladejo · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: València і Ademús · Veure més »

Administració electoral d'Espanya

meses electorals són l'escalafó més baix de l'administració electoral. LAdministració electoral d'Espanya és l'organisme que vetlla per la transparència i l'objectivitat dels processos electorals espanyols, i per garantir el principi d'igualtat.

Nou!!: València і Administració electoral d'Espanya · Veure més »

ADN (diari)

ADN va ser un diari gratuït fundat el 2005 i dissolt el 2011.

Nou!!: València і ADN (diari) · Veure més »

Adolf Beltran i Català

Adolf Beltran Català (València, 8 de maig de 1958) és un periodista i novel·lista valencià.

Nou!!: València і Adolf Beltran i Català · Veure més »

Adolf Beltran i Ibáñez

Adolf Beltran i Ibáñez (Calamocha, província de Terol, 1860 - València, 1929) fou un polític valencià, diputat a les Corts durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Adolf Beltran i Ibáñez · Veure més »

Adolf Gironella

Adolf Gironella (Barcelona, 15 de juliol de 1823 - 10 de setembre de 1864) va ser un cantant baríton català.

Nou!!: València і Adolf Gironella · Veure més »

Adolf Pizcueta i Alfonso

Adolf Pizcueta i Alfonso (Xella, 25 de març de 1901 - València, 4 de febrer de 1989) fou un polític i promotor cultural valencià.

Nou!!: València і Adolf Pizcueta i Alfonso · Veure més »

Adolfo Gil y Morte

Adolfo Gil y Morte (Soneixa, 30 de juliol de 1860 - València, 7 de gener de 1929) fou un metge i polític valencià.

Nou!!: València і Adolfo Gil y Morte · Veure més »

Adolfo Jiménez Castellanos y Tapia

va ser l'últim governador i Capità General espanyol de Cuba.

Nou!!: València і Adolfo Jiménez Castellanos y Tapia · Veure més »

Adolfo Rincón de Arellano y García

Adolfo Rincón de Arellano y García (València, 11 d'octubre de 1910 - 17 de març de 2006) fou alcalde de la ciutat de València entre 1958 i 1969.

Nou!!: València і Adolfo Rincón de Arellano y García · Veure més »

Adrià Granell Artal

Adrià Granell Artal (València, 13 de març de 1986), és un exfutbolista valencià que jugà de centrecampista per l'esquerra.

Nou!!: València і Adrià Granell Artal · Veure més »

Adrià Pina Alegre

Adrià Pina Alegre (L'Alcúdia, 5 de març de 1959) és un artista valencià.

Nou!!: València і Adrià Pina Alegre · Veure més »

Adrià Torija i Escrish

L'anunci publicitari del fotògraf Adrià Torija a El Eco de Terrassa el 27 de juliol de 1884 juntamente amb una foto de dos personatges masculins. Font: Arxiu Tobella 8. Adrià Torija i Escrich fou un fotògraf i retratista que va viure al pas del al; Va propulsar, sobretot a Catalunya, la tecnologia de la fotografia.

Nou!!: València і Adrià Torija i Escrish · Veure més »

Adrián Celda García

Adrián Celda García (València, 1976), més conegut com a Adrián II, és un muserenc, exjugador professional en la modalitat d'Escala i corda, on va estar en la nòmina de l'empresa ValNet, ara dedica la seua carrera esportiva a la modalitat de frontó valencià.

Nou!!: València і Adrián Celda García · Veure més »

Adrián Rosa Hidalgo

és un pintor eivissenc.

Nou!!: València і Adrián Rosa Hidalgo · Veure més »

Adsabra

L'adsabra, rabet de gat, cua de gat o herba de l'hemorroide (Sideritis angustifolia) és una mata llenyosa de la família de les labiades present a bona part de la costa mediterrània, a zones submuntanals.

Nou!!: València і Adsabra · Veure més »

Aduna

Aduna és un municipi de Guipúscoa, de la comarca de Tolosaldea.

Nou!!: València і Aduna · Veure més »

Advocat de la ciutat

Durant la baixa edat mitjana les principals ciutats dels Països Catalans tenien la figura de l'advocat de la ciutat, o també dit advocat de la universitat, que era el jurista responsable de defensar legalment els interessos i privilegis de la corporació municipal davant de tercers.

Nou!!: València і Advocat de la ciutat · Veure més »

AEA

* Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (del seu nom en irlandès Aontas Eacnamaíochta Airgeadaíochta), conjunt de polítiques de la Unió Europea per a consolidar el mercat comú i la unió monetària.

Nou!!: València і AEA · Veure més »

Aeròdrom de Requena

LAeròdrom de Requena (codi OACI: LERE) és un aeròdrom privat del País Valencià, situat al terme municipal de Requena, a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: València і Aeròdrom de Requena · Veure més »

Aeròdrom de Son Bonet

L'Aeròdrom de Son Bonet és un aeròdrom situat a Es Pont d'Inca al municipi de Marratxí, a 4 km del centre de Palma per la carretera comarcal Ma-13A, que uneix Palma amb Inca.

Nou!!: València і Aeròdrom de Son Bonet · Veure més »

Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

Helicopter militar durant els aiguats del 1982. L'Aeroport de la Seu d'Urgell, comercialment Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell (codi d'aeroport ICAO LESU, IATA LEU), és una instal·lació aeroportuària propietat de la Generalitat de Catalunya que acull vols d'aviació general i d'emergència i des del 8 de gener de 2015 pot rebre aviació comercial.

Nou!!: València і Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell · Veure més »

Aeroport d'Almeria

Vista aèria de l'aeroport cap a l'oest Laeroport d'Almeria és un aeroport espanyol d'Aena que se situa al sud-est d'Espanya, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Nou!!: València і Aeroport d'Almeria · Veure més »

Aeroport de Bilbao

LAeroport de Bilbao (codi IATA: BIO, codi OACI: LEBB) és a 5 quilòmetres de la ciutat de Bilbao.

Nou!!: València і Aeroport de Bilbao · Veure més »

Aeroport de Gran Canària

LAeroport de Gran Canària (codi IATA: LPA, codi OACI: GCLP) és un aeroport espanyol d'Aena situat a l'illa de Gran Canària, a la badia de Gando, ocupant superfície dels municipis d'Ingenio i Telde.

Nou!!: València і Aeroport de Gran Canària · Veure més »

Aeroport de Melilla

L'aeroport de Melilla està situat a només 3 quilòmetres del centre de la ciutat de Melilla.

Nou!!: València і Aeroport de Melilla · Veure més »

Aeroport de Tenerife Nord

LAeroport de Tenerife Nord, antic Aeroport de Los Rodeos, és un aeroport espanyol d'AENA situat a l'illa de Tenerife, en el terme municipal de San Cristóbal de La Laguna.

Nou!!: València і Aeroport de Tenerife Nord · Veure més »

Aeroport de Tenerife Sud

LAeroport de Tenerife Sud o Aeroport Internacional Reina Sofia (codi IATA: TFS, codi OACI: GCTS) és un aeroport d'Aena que es troba en el municipi de Granadilla de Abona, a 60 km de la capital de l'illa, molt a prop de les localitats costaneres d'El Médano i Los Abrigos.

Nou!!: València і Aeroport de Tenerife Sud · Veure més »

Aeroport de València

LAeroport de València, anomenat també Aeroport de Manises és un aeroport espanyol gestionat per AENA, es troba a 7 km a l'Oest de València.

Nou!!: València і Aeroport de València · Veure més »

Aeroport Internacional Mohammed V

LAeroport Internacional Mohammed V —en francès Aéroport International Mohammed V; en àrab مطار محمد الخامس الدولي, Maṭār Muḥammad al-Ḫamīs ad-Duwalī— és un aeroport operat per l'agència marroquina aeroportuària ONDA.

Nou!!: València і Aeroport Internacional Mohammed V · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Nou!!: València і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat · Veure més »

Aeroports del País Valencià

El País Valencià compta amb tres aeroports, el d'Alacant-Elx, el de València i el de Castelló de la Plana.

Nou!!: València і Aeroports del País Valencià · Veure més »

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Nou!!: València і Agapit Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Agència Valenciana de la Innovació

L' Agència Valenciana de la Innovació, és un organisme públic pertanyent a la Generalitat Valenciana creat l'1 de febrer de 2017 per la llei 1/2017 de la Generalitat Valenciana i adscrit a Presidència de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Agència Valenciana de la Innovació · Veure més »

Agent encobert

Un agent encobert o secret, també conegut col·loquialment com a "talp", és un infiltrat en una organització que, en realitat, en serveix una altra.

Nou!!: València і Agent encobert · Veure més »

Agoney

Agoney Hernández Morales, conegut simplement com a, és un cantant canari que es va donar a conèixer al concurs televisiu ''Operación Triunfo'', on va quedar en sisena posició.

Nou!!: València і Agoney · Veure més »

Agostino Giustiniani

va ser un bisbe, lingüista i geògraf catòlic genovès.

Nou!!: València і Agostino Giustiniani · Veure més »

Agrupació Autònoma de l'Ebre

L'Agrupació Autònoma de l'Ebre (AAE) va ser una formació militar creada per l'Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Agrupació Autònoma de l'Ebre · Veure més »

Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet

Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet és una associació sense ànim de lucre.

Nou!!: València і Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet · Veure més »

Agrupació Valencianista Republicana

Agrupació Valencianista Republicana (AVR) fou un partit polític valencianista, republicà i d'esquerra fundat el 1930 per Francesc Bosch i Morata, Adolf Pizcueta, Francesc Soto i Mas, Maximilià Thous i Llorens i Artur Perucho.

Nou!!: València і Agrupació Valencianista Republicana · Veure més »

Agrupament d'Esquerra del País Valencià

Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV) fou un grup polític valencià sorgit el febrer de 1982 a partir de la unió del sector fusteranista del PCPV, escindit per la seua incapacitat de valencianitzar el partit, el sector possibilista escindit del PSAN i independents, amb l'objectiu que aplegara a nacionalistes valencians, eurocomunistes, i a individualitats independents, disconformes o heterodoxes expulsades o crítiques amb el Partit Comunista del País Valencià i el PSPV-PSOE.

Nou!!: València і Agrupament d'Esquerra del País Valencià · Veure més »

Agulla de ganxet

Un ganxet Una agulla de ganxet, o simplement ganxet, és un tipus d'agulla en forma de tija que té la punta doblegada formant un petit ganxo i que serveix per a fer ganxet, és a dir, per a fer a mà treballs de punt i teixit de ganxet.

Nou!!: València і Agulla de ganxet · Veure més »

Agustí Alamán Rodrigo

Agustí Alamán Rodrigo (1912, Algemesí - 1994, València) és un compositor, pianista i director de música.

Nou!!: València і Agustí Alamán Rodrigo · Veure més »

Agustí Arqués i Jover

Agustí Arqués i Jover (Cocentaina, 30 d'abril de 1734 - València, 14 de juny de 1808) va ser un religiós i historiador valencià.

Nou!!: València і Agustí Arqués i Jover · Veure més »

Agustí Centelles i Ossó

Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.

Nou!!: València і Agustí Centelles i Ossó · Veure més »

Agustí Cerdà i Argent

Agustí Cerdà i Argent (Canals, la Costera, 8 de desembre de 1965) és un polític valencià, president d'Esquerra Republicana del País Valencià des de la seua refundació al setembre de l'any 2000 fins al 2016.

Nou!!: València і Agustí Cerdà i Argent · Veure més »

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano (València, 23 d'octubre de 1947) és un religiós valencià.

Nou!!: València і Agustí Cortés Soriano · Veure més »

Agustí Esteve i Marquès

Retrat de Manuel Godoy com a fundador de l'institut Pestalozzi, Museu de Belles Arts de València. Agustí Esteve i Marquès (València, 12 de maig de 1753 - València, c. 1820) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Agustí Esteve i Marquès · Veure més »

Agustí Obiol i Sánchez

Agustí Obiol i Sánchez (Vinaròs, 1953) fon un arquitecte valencià doctorat en 1977 per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Nou!!: València і Agustí Obiol i Sánchez · Veure més »

Agustí Oliver i Doménech

Agustí Oliver i Doménech (Blanes, 7 d'abril de 1791 - Barcelona, 15 de setembre de 1866) va ser un empresari català.

Nou!!: València і Agustí Oliver i Doménech · Veure més »

Agustí Roda i Navarro

Agustí Roda i Navarro (Tortosa, 1585-València, 1640-41), va ser un argenter tortosí autor, juntament amb Eloi Camanyes, de la custòdia processional del Corpus de la Catedral de Tortosa.

Nou!!: València і Agustí Roda i Navarro · Veure més »

Agustí Sales i Alcalà

Mossèn Agustí Sales i Alcalà (Valljunquera, Matarranya, 1707 - València, 1774) va ser un home il·lustrat, formà part del cercle de Gregori Maians, al llarg de la seua vida va escriure més de 42 obres publicant treballs sobre arquitectura religiosa i escrits polèmics contra dominicans i franciscans.

Nou!!: València і Agustí Sales i Alcalà · Veure més »

Agustí Valls

Agustí Valls (Tortosa, ? - 1652) fou un prelat cistercenc català.

Nou!!: València і Agustí Valls · Veure més »

Agustí Zacarés i Romaguera

Agustí Zacarés i Romaguera és un arqueòleg, escriptor i polític valencià, líder del partit Poble Democràtic.

Nou!!: València і Agustí Zacarés i Romaguera · Veure més »

Agustín Cordón Barrenechea

Agustín Cordón Barrenechea (València, 1973) és un economista, consultor i empresari català, ex conseller delegat del Grupo Zeta.

Nou!!: València і Agustín Cordón Barrenechea · Veure més »

Agustín Escardino Benlloch

Agustín Escardino Benlloch (València, 5 d'abril de 1934) és un científic i investigador valencià.

Nou!!: València і Agustín Escardino Benlloch · Veure més »

Agustín Gómez Morato

Agustín Gómez Morato (1879 - València, 1 de febrer de 1952) va ser un militar valencià, que va ocupar diversos càrrecs militars durant el període de la Segona República.

Nou!!: València і Agustín Gómez Morato · Veure més »

Agustín Lara

Ángel Agustín María Carlos Fausto Mariano Alfonso del Sagrado Corazón de Jesús Lara y Aguirre del Pino, conegut com a Agustín Lara (Tlacotalpan, Veracruz, 30 d'octubre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 6 de novembre de 1970) va ser un compositor i intèrpret mexicà de cançons i boleros.

Nou!!: València і Agustín Lara · Veure més »

Agustín Leonardo de Argensola

Fra Agustín Leonardo de Argensola, O. de M. (ca. 1580-ca. 1640) va ser un religiós i pintor espanyol.

Nou!!: València і Agustín Leonardo de Argensola · Veure més »

Agustín Trigo Mezquita

Agustín Trigo Mezquita (València, 26 de setembre de 1863 - 19 de maig de 1952) fou un farmacèutic, industrial i polític valencià.

Nou!!: València і Agustín Trigo Mezquita · Veure més »

Agustina d'Aragó

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona, 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857), és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Agustina d'Aragó · Veure més »

Agustines Descalces

Les Agustines Descalces són un orde religiós femení de clausura, fundat per Joan de Ribera en 1597.

Nou!!: València і Agustines Descalces · Veure més »

Ahed Tamimi

és una activista política palestina.

Nou!!: València і Ahed Tamimi · Veure més »

Aielo de Malferit

Aielo de Malferit és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Aielo de Malferit · Veure més »

Aigua amb sal

Aigua amb sal és una pel·lícula espanyola i porto-riquenya de 2005, dirigida per Pedro Pérez Rosado i protagonitzada per Joan Crosas, Leyre Berrocal, Bebe Pérez, Yoima Valdés, Juan Carlos Morales, Ofelia Medina i Candela Fernández.

Nou!!: València і Aigua amb sal · Veure més »

Aigua de València

Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.

Nou!!: València і Aigua de València · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: València і Aiora · Veure més »

Aiora (barri de València)

Aiora és un barri de l'est de la ciutat de València inclòs al districte de Camins al Grau.

Nou!!: València і Aiora (barri de València) · Veure més »

Air Nostrum

Canadair Regional Jet d'Air Nostrum aparcat a l'aeroport de Madrid-Barajas. Air Nostrum Líneas Aéreas del Mediterráneo, coneguda com a Air Nostrum (Codi IATA: YW; codi OACI: ANE), és una aerolínia amb seu a València.

Nou!!: València і Air Nostrum · Veure més »

Aixecament austriacista de Menorca

LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Aixecament austriacista de Menorca · Veure més »

Ajuntament de Castelló de la Plana

LAjuntament de Castelló és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i municipi de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià).

Nou!!: València і Ajuntament de Castelló de la Plana · Veure més »

Ajuntament de València

L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.

Nou!!: València і Ajuntament de València · Veure més »

Akademy

Logo Akademy 2005 que es va celebrar a Màlaga Logo Akademy 2008 de Sint katelijne Waver, Bèlgica Foto de grup de l'Akademy del 2015 que es va celebrar a la Corunya, Galícia Akademy (aKademy abans de 2008) és la trobada mundial anual dels contribuïdors al projecte KDE.

Nou!!: València і Akademy · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: València і Al Tall · Veure més »

Al-Hàkam ibn Ukkaixa

Al-Hàkam ibn Ukkaixa —— (? - Sevilla, 15 d'agost de 1075) fou un militar muladí andalusí.

Nou!!: València і Al-Hàkam ibn Ukkaixa · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: València і Alacant · Veure més »

Alady

Carles Saldaña i Beut, conegut amb el nom artístic d'Alady (València, 6 d'octubre de 1902-Barcelona, 11 de setembre de 1968) va ser un artista de music-hall, una de les figures més populars del Paral·lel barceloní.

Nou!!: València і Alady · Veure més »

Alaquàs

Alaquàs és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Alaquàs · Veure més »

Alícia Ramírez Gomis

Alícia Ramírez Gomis (Canes, França, 1970) és una actriu i presentadora de televisió valenciana d'origen francès.

Nou!!: València і Alícia Ramírez Gomis · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: València і Albacete · Veure més »

Albaida

Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Albaida · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Albalat de la Ribera · Veure més »

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Albalat dels Sorells · Veure més »

Albany (cantant)

Albany (Girona, 1998) és una cantant trap de la nova escena urbana underground.

Nou!!: València і Albany (cantant) · Veure més »

Albarrasí

Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Nou!!: València і Albarrasí · Veure més »

Albereda de València

L'Albereda és un passeig i avinguda de la ciutat de València que tradicionalment s'estén des dels Jardins del Real fins a la plaça de Saragossa, vorejant la riba nord del Jardí del Túria, antic llit del riu Túria al seu pas per la ciutat de València.

Nou!!: València і Albereda de València · Veure més »

Albert Arnal

Albert Arnal (Serra, 31 de gener de 1913 - Quart de Poblet, 1 de maig de 1966), amb el malnom de Quart (o Xiquet de Quart) va ser el pilotaire d'escala i corda dominant als anys 1930, la seua mestria fou tal que ha merescut tenir foto penjada a la Galeria d'honor del Trinquet de Pelayo (València) i el 1991 la Federació de Pilota Valenciana li concedí la medalla d'or.

Nou!!: València і Albert Arnal · Veure més »

Albert d'Alavanya

Albert d’Alavanya (Regne de València, segle XIII — Regne de València, segle XIII), jurista i jutge reial, va estudiar Dret a Bolonya, on es va graduar en Lleis, car així consta en alguns documents de 1265.

Nou!!: València і Albert d'Alavanya · Veure més »

Albert Sanz

Albert Sanz García (València, 1978) és un pianista de jazz valencià, arranjador i productor musical que s'ha convertit en un dels referents del sector.

Nou!!: València і Albert Sanz · Veure més »

Albert Toldrà i Vilardell

Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) és un historiador català.

Nou!!: València і Albert Toldrà i Vilardell · Veure més »

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nou!!: València і Albert VII d'Àustria · Veure més »

Alberta Giménez i Adrover

Alberta Giménez (Pollença, 6 d'agost de 1837 - Palma, 21 de desembre de 1922) va ser una religiosa de Mallorca, professora i fundadora de la congregació de les Religioses de la Puresa de Maria.

Nou!!: València і Alberta Giménez i Adrover · Veure més »

Alberto Aguilera y Velasco

Alberto Aguilera Alberto Aguilera y Velasco (València, 7 d'agost de 1842 – Madrid, 25 de desembre de 1913) fou un advocat periodista i polític espanyol, diputat, senador, ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i alcalde de Madrid diverses vegades entre 1901 i 1910.

Nou!!: València і Alberto Aguilera y Velasco · Veure més »

Alberto Arrando Garrido

Alberto Arrando Garrido (València, 7 de juliol de 1886 - ?) va ser un militar i policia espanyol.

Nou!!: València і Alberto Arrando Garrido · Veure més »

Alberto Carsí Lacasa

Alberto Carsí Lacasa (València, 12 de febrer de 1876 - Perpinyà, 1960) va ser un enginyer i geòleg valencià.

Nou!!: València і Alberto Carsí Lacasa · Veure més »

Alberto Espínola Marcos

Alberto Espínola Marcos (València, 1986), més conegut com a Espínola, és un exjugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Alberto Espínola Marcos · Veure més »

Alberto García-Alix

Alberto García-Alix (Lleó, 22 de març de 1956) és un fotògraf espanyol, que va rebre el Premi Nacional de Fotografia l'any 1999.

Nou!!: València і Alberto García-Alix · Veure més »

Alberto Jarabo Payá

Alberto Jarabo Payá (Alcoi, 12 de juliol de 1928 - 12 de maig de 2016) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Alberto Jarabo Payá · Veure més »

Alberto Rivera Pizarro

Alberto Rivera Pizarro (nascut el 16 de febrer del 1978 a Puertollano, Ciudad Real) és un exfutbolista espanyol que jugava de centrecampista.

Nou!!: València і Alberto Rivera Pizarro · Veure més »

Alboraia

Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Alboraia · Veure més »

Albors

Albors és un barri de la ciutat de València que forma part del districte dels Camins al Grau, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Albors · Veure més »

Albuixec

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Albuixec · Veure més »

Alcalatén

Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.

Nou!!: València і Alcalatén · Veure més »

Alcalá de Henares

Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).

Nou!!: València і Alcalá de Henares · Veure més »

Alcalde major

L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans.

Nou!!: València і Alcalde major · Veure més »

Alcarràs

Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Nou!!: València і Alcarràs · Veure més »

Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Alcàntera de Xúquer · Veure més »

Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Alcàsser (Horta Sud) · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: València і Alcoi · Veure més »

Alcossebre

Alcossebre és un nucli de població costaner situat dins del terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià), el qual consta de dos nuclis tradicionals, Alcossebre i Capicorb; i de diverses urbanitzacions, entre les quals destaquen les Fonts i el Pinar.

Nou!!: València і Alcossebre · Veure més »

Aldonça de Montsoriu

Aldonça de Montsoriu va ser monja i abadessa del monestir de la Trinitat a València.

Nou!!: València і Aldonça de Montsoriu · Veure més »

Alejandra Argüelles Toral y Hevia

va ser una cantant, pianista, compositora i poetessa espanyola, considerada una nena prodigi a l'època i morta prematurament als catorze anys.

Nou!!: València і Alejandra Argüelles Toral y Hevia · Veure més »

Alejandra Climent Jordá

Alejandra Climent Jordá (València, 20 de juny de 1975) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V i VI legislatures.

Nou!!: València і Alejandra Climent Jordá · Veure més »

Alejandra Soler Gilabert

Alejandra Soler Gilabert (València, 8 de juliol de 1913 - València, 1 de març de 2017) fou una militant comunista i mestra republicana valenciana.

Nou!!: València і Alejandra Soler Gilabert · Veure més »

Alejandro Blesa Pina

Alejandro "Álex" Blesa Pina (València, 15 de gener de 2002) és un futbolista valencià, que juga en la demarcació de migcampista per al Llevant UE de la Segona Divisió d'Espanya.

Nou!!: València і Alejandro Blesa Pina · Veure més »

Alejandro Gaos y González-Pola

Alejandro Gaos y González-Pola (Oriola, 1907-València, 1958) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і Alejandro Gaos y González-Pola · Veure més »

Alejandro Grimaldo García

Alejandro Grimaldo García (València, el 20 de setembre de 1995) és un futbolista professional valencià que juga al Benfica, com a lateral esquerre.

Nou!!: València і Alejandro Grimaldo García · Veure més »

Alejandro Parreño Gausí

Alejandro Parreño Gausí, és un cantant i compositor valencià.

Nou!!: València і Alejandro Parreño Gausí · Veure més »

Alejandro Pérez Lugín

Alejandro Pérez Lugín (Madrid, 22 de febrer de 1870 - La Corunya, 5 de setembre de 1926) fou un periodista, escriptor i cineasta espanyol.

Nou!!: València і Alejandro Pérez Lugín · Veure més »

Alejandro Peris Caruana

Alejandro Peris Caruana (Sagunt, 25 de setembre de 1902 - Jaén, 22 d'agost de 1939) va ser un advocat i polític valencià, víctima de la repressió després de la Guerra Civil, executat per la dictadura franquista.

Nou!!: València і Alejandro Peris Caruana · Veure més »

Alejandro San Martín y Satrústegui

Alejandro San Martín y Satrústegui (Laraintzar, Ultzama, 17 d'octubre de 1847-Madrid, 10 de novembre de 1908) va ser un metge i polític espanyol.

Nou!!: València і Alejandro San Martín y Satrústegui · Veure més »

Alejandro Santaeulalia Serrán

Alejandro Santaeulalia Serrán (València, 1971) és un artista faller i empresari valencià.

Nou!!: València і Alejandro Santaeulalia Serrán · Veure més »

Alejandro Sendra Burgos

Alejandro Sendra Burgos (Pego, 3 de novembre de 1851 - València, 1914) fou un advocat, polític i terratinent valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Alejandro Sendra Burgos · Veure més »

Alejandro Soler Pérez

El Betlem de Tirisiti, vist des de darrere Cartell de ''Que nos quiten lo bailao'' Alejandro Soler Pérez (1946-2013) fou un artista alcoià especialitzat en l'àmbit de l'escenografia teatral i les festes de Moros i Cristians, encara que la seua obra més destacada és la renovació dels perots i l'escenari del Betlem de Tirisiti, per la qual cosa se'l ressenyava com «el pare del Tirisiti».

Nou!!: València і Alejandro Soler Pérez · Veure més »

Alejo de Vahía

Alejo de Vahía (? - † cap a 1515),La Dormició de la Verge de la Catedral de València es classifica entorn de 1475.

Nou!!: València і Alejo de Vahía · Veure més »

Alemanys del Volga

Monument als Alemanys del Volga a Kansas Els alemanys del Volga són emigrants alemanys que s'establiren a la regió del Volga durant el govern dels tsars, cridats per Caterina la Gran (1760-1761).

Nou!!: València і Alemanys del Volga · Veure més »

Alessandro Valignano

Alessandro Valignano o Valignani (Chieti, Regne de Nàpols 1539 - Macau 1606), jesuita italià que va fer de missioner a l'Índia, Xina i especialment al Japó i va ser un dels més grans i influents missioners de la història.

Nou!!: València і Alessandro Valignano · Veure més »

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Nou!!: València і Alexander von Humboldt · Veure més »

Alexandre de Fisterra

Alejandro Campos Ramírez, més conegut pel pseudònim dAlexandre de Fisterra o Alejandro Finisterre, (Fisterra, 6 de maig de 1919 - Zamora, 9 de febrer de 2007) fou un poeta, inventor i editor gallec.

Nou!!: València і Alexandre de Fisterra · Veure més »

Alexandre de Tudela i Pérez

Alexandre de Tudela i Pérez (València, 1861 - Barcelona, 2 de gener de 1935) va ser un geògraf valencià, professor de l'Escola Normal de Mestres.

Nou!!: València і Alexandre de Tudela i Pérez · Veure més »

Alexandre Moreau de Jonnès

Alexandre Moreau de Jonnès (Rennes, 19 de març de 1778 – París 28 de març de 1870) fou un geògraf i militar francès.

Nou!!: València і Alexandre Moreau de Jonnès · Veure més »

Alexandre Navarro i Tomàs

Alexandre Navarro i Tomàs (nom de ploma: Alexandre Navarro; Nàquera, 23 de maig de 1972) és un advocat, docent i poeta valencià,vicepresident durant dos anys de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria i un dels fundadors l'any 1994 de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.

Nou!!: València і Alexandre Navarro i Tomàs · Veure més »

Alexandre Pinyol i Llop

Alexandre Pinyol i Llop (Barcelona, 1908 - 2002) va ser un guia de muntanya, perit mercantil, fotògraf i activista polític català.

Nou!!: València і Alexandre Pinyol i Llop · Veure més »

Alexandre Soler i March

El convent de Santa Clara de Manresa Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103. - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.

Nou!!: València і Alexandre Soler i March · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: València і Alexandre VI · Veure més »

Alexis Frederic Marí Malonda

Alexis Frederic Marí Malonda, també conegut com a Alexis Marí (València, 18 de juliol de 1972) és un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і Alexis Frederic Marí Malonda · Veure més »

Alexis Gianko Cabrera Pino

Alexis Gianko Cabrera Pino (Matanzas, Cuba, 25 de desembre de 1976), és un jugador d'escacs que té el títol de Gran Mestre des de 2004.

Nou!!: València і Alexis Gianko Cabrera Pino · Veure més »

Alexis Suárez Martín

Alexis Suárez Martín (Las Palmas de Gran Canaria, 6 de març de 1974) és un futbolista canari, que juga de defensa central.

Nou!!: València і Alexis Suárez Martín · Veure més »

Aleydis Rispa Boher

Aleydis Rispa, (Sort, Pallars Sobirà, Lleida 1964) és una fotògrafa i professora catalana.

Nou!!: València і Aleydis Rispa Boher · Veure més »

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Alfafar · Veure més »

Alfafara (olivera)

Oliva alfafarenca L'alfafara o alfafarenca és una varietat d'olivera.

Nou!!: València і Alfafara (olivera) · Veure més »

Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca, Alfara de l'Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Alfara del Patriarca · Veure més »

Alfarb

Alfarb és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Alfarb · Veure més »

Alfauir

Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Alfauir · Veure més »

Alfeig (Eslida)

Alfeig és un despoblat del terme municipal d'Eslida, a la comarca de la Plana Baixa, enclavat a la serra d'Espadà, a València.

Nou!!: València і Alfeig (Eslida) · Veure més »

Alfersa

Lalfersa és una antiga peça del joc dels escacs que fou substituïda per la dama i actualment no s'usa.

Nou!!: València і Alfersa · Veure més »

Alfons Cucó i Giner

Alfons Cucó i Giner (València, 19 de juliol de 1941 - València, 26 d'octubre de 2002) fou historiador i polític valencià.

Nou!!: València і Alfons Cucó i Giner · Veure més »

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Nou!!: València і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: València і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: València і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: València і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: València і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Alfons Roig Izquierdo

Alfons Roig Izquierdo (Bétera, Camp de Túria, 4 de juliol de 1903 - Gandia, Safor, 11 de maig de 1987) va ser un sacerdot, professor i escriptor.

Nou!!: València і Alfons Roig Izquierdo · Veure més »

Alfons Romero Holmes

Alfons Romero Holmes, nascut a Barcelona el 28 de maig de 1965, és un jugador, periodista i escriptor d'escacs català, que té el títol de Gran Mestre des de 1995.

Nou!!: València і Alfons Romero Holmes · Veure més »

Alfonso Armada Comyn

Alfonso Armada Comyn, IX marquès de Santa Cruz de Rivadulla, (Madrid, 12 de febrer de 1920 − Madrid, 1 de desembre de 2013) va ser un militar espanyol que va assolir notorietat per la seva participació en l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Nou!!: València і Alfonso Armada Comyn · Veure més »

Alfonso Bataller Vicent

Alfonso Bataller Vicent (Castelló de la Plana, 1960) és metge i polític valencià del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, alcalde de Castelló des del 2011 al 2015.

Nou!!: València і Alfonso Bataller Vicent · Veure més »

Alfonso Daniel Rodríguez Castelao

Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Rianxo, Galícia, 30 de gener de 1886 - Buenos Aires, Argentina, 7 de gener de 1950) va ser un important polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec.

Nou!!: València і Alfonso Daniel Rodríguez Castelao · Veure més »

Alfonso García Matamoros

Alfonso García Matamoros (Villarrasa - Alcalá de Henares, 25 de juny de 1572) fou un retòric i humanista espanyol.

Nou!!: València і Alfonso García Matamoros · Veure més »

Alfonso Godá Alabau

Alfonso Godá Alabau (València, 1912 - 29 de juliol de 2003) fou un actor valencià.

Nou!!: València і Alfonso Godá Alabau · Veure més »

Alfonso Novo i Belenguer

Alfonso Novo Belenguer (València, 21 d'abril de 1959) és un polític valencià membre d'Unió Valenciana (UV) i posteriorment del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP).

Nou!!: València і Alfonso Novo i Belenguer · Veure més »

Alfred Baeschlin

Alfred Baeschlin (Schaffhausen, cantó de Schaffhausen, 1883 - 1964) fou un arquitecte, pintor i poeta suís.

Nou!!: València і Alfred Baeschlin · Veure més »

Alfred Costa i Folgado

Alfred Costa i Folgado (Torrent, 1969) és un periodista i professional de l'audiovisual valencià, actualment director general d'À Punt Mèdia des de març de 2020.

Nou!!: València і Alfred Costa i Folgado · Veure més »

Alfred Hernando Hueso

Alfred Hernando Hueso (València, 20 d'abril de 1957), Fredi, és un pilotari valencià retirat i actualment és empresari.

Nou!!: València і Alfred Hernando Hueso · Veure més »

Alfred Mondria i Virgili

Alfred Mondria i Virgili (València, 3 d'agost de 1965), llicenciat en filologia catalana, és crític literari i professor de secundària.

Nou!!: València і Alfred Mondria i Virgili · Veure més »

Alfred Werner

Alfred Werner (1866-1919) fou un químic francès de nacionalitat suïssa reconegut com el fundador de la Química de coordinació, raó per la qual obtingué el Premi Nobel de Química el 1913.

Nou!!: València і Alfred Werner · Veure més »

Alfredo Claros García

Alfredo Claros García (València, 1893 - Sueca, 1965) va ser un pintor valencià, considerat com un dels pintors més pròxims i més fidels al sorollisme.

Nou!!: València і Alfredo Claros García · Veure més »

Alfredo Jahn

Alfredo Jahn (Alfredo Jahn (Caracas, Veneçuela, 8 d'octubre de 1867-Ibídem, 12 de juny de 1940) va ser un enginyer, etnòleg, etnògraf, naturalista i explorador científic veneçolà. Va estudiar enginyeria militar en Alemanya i es va graduar en la Universitat Central de Veneçuela. Va participar en la construcció dels ferrocarrils Caracas-València i Caracas-La Guaira i en la carretera trasandina (1885-1925).

Nou!!: València і Alfredo Jahn · Veure més »

Alfredo Ruiz Ferrer

Alfredo Ruiz Ferrer (València, 1944) és un escultor i artista faller.

Nou!!: València і Alfredo Ruiz Ferrer · Veure més »

Alfredo Torero Fernández de Córdova

Alfredo Augusto Torero Fernández de Córdova (Huacho, 10 de setembre de 1930 - València, 19 de juny de 2004) va ser un antropòleg i lingüista peruà que va fundar la Lingüística Andina en el el Perú amb el seu article "Los dialectos quechuas", publicat el 1964.

Nou!!: València і Alfredo Torero Fernández de Córdova · Veure més »

Algímia d'Alfara

Algímia d'Alfara és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Algímia d'Alfara · Veure més »

Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid, i en la parla xurra, L'Algimia) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Algímia d'Almonesir · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: València і Algemesí · Veure més »

Algirós

Algirós és un districte de la ciutat de València.

Nou!!: València і Algirós · Veure més »

Alianza Nacional

Alianza Nacional és un partit d'ultradreta i neonazi espanyolista fundat el 2005.

Nou!!: València і Alianza Nacional · Veure més »

Alicia de Miguel García

Alicia de Miguel García (València, 1956) és una metgessa i política valenciana.

Nou!!: València і Alicia de Miguel García · Veure més »

Alinghi

L'Alinghi és l'equip de vela esportiva de la Societat Nàutica de Ginebra, guanyador en dues ocasions de la Copa Amèrica de vela: l'any 2003 a Auckland i l'any 2007 a València.

Nou!!: València і Alinghi · Veure més »

Aliona Bolsova Zadoinov

Aliona Bolsova Zadoinov (Chișinău, Moldàvia, 6 de novembre de 1997) és una tennista catalana d'origen moldau, resident a Palafrugell.

Nou!!: València і Aliona Bolsova Zadoinov · Veure més »

Allegationes

Les Allegationes («Al·legacions») és un petit escrit de Francesc Eiximenis en llengua llatina datat entre 1398 i 1408 i escrit a València.

Nou!!: València і Allegationes · Veure més »

Almàssera

Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Almàssera · Veure més »

Almedíxer

Almedíxer (oficialment i en castellà, Almedíjar) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Almedíxer · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: València і Almenara · Veure més »

Almodí de València

L'edifici de l'Almodí se situa al carrer de l'Almodí núm.

Nou!!: València і Almodí de València · Veure més »

Almudena Muñoz Martínez

Almudena Muñoz Martínez (València, 4 de novembre de 1968) és una judoka valenciana, ja retirada, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.

Nou!!: València і Almudena Muñoz Martínez · Veure més »

Almussafes (entrepà)

L'Almussafes és un entrepà, farcit de sobrassada i formatge.

Nou!!: València і Almussafes (entrepà) · Veure més »

Aloha Poké

Aloha Poké és una franquícia espanyola de restaurants, especialitzada en el plat tradicional Hawaià de Poke.

Nou!!: València і Aloha Poké · Veure més »

Alonso Cano

Alonso Cano (Granada, 19 de febrer de 1601 - 3 de setembre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol.

Nou!!: València і Alonso Cano · Veure més »

Alonso de Sedano

Retaule de la Mare de Déu, d'Alonso de Sedano (1510). Església parroquial de Montenegro de Cameros (Sòria) Alonso de Sedano (Castella, s. XV - Burgos, 1530), va ser un pintor castellà, probablement originari de Burgos.

Nou!!: València і Alonso de Sedano · Veure més »

Alonso Rodríguez Gómez

Alonso Rodríguez, venerat com a Sant Alonso Rodríguez (Segòvia, 25 de juliol de 1532 - Mallorca, 31 d'octubre de 1617), va ser un germà laic jesuïta.

Nou!!: València і Alonso Rodríguez Gómez · Veure més »

Alp

Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: València і Alp · Veure més »

Alqueria

Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.

Nou!!: València і Alqueria · Veure més »

Alqueria de Barrinto

L'Alqueria de Barrinto és una alqueria situada al barri de Marxalenes de la ciutat de València, al camí de Montanyana.

Nou!!: València і Alqueria de Barrinto · Veure més »

Alqueria de Bayarri

L'Alqueria de Bayarri va ser una antiga alqueria del Camí de Vera, a València.

Nou!!: València і Alqueria de Bayarri · Veure més »

Alqueria de Calatrava

L'Alqueria de Calatrava o Torre de Calatrava, és una antiga alqueria situada a una zona plana al costat del Riu Anna (també anomenat Sec i Veo), a l'est de Borriana, Plana Baixa, a la zona existent entre el riu i la carretera al Grau de la població, al costat del molí de Monsonís.

Nou!!: València і Alqueria de Calatrava · Veure més »

Alqueria de Falcó

L'alqueria de Falcó és un conjunt arquitectònic del situat a l'horta entre els barris de Torrefiel i Poble Nou de València, a la vora del camí de Montcada.

Nou!!: València і Alqueria de Falcó · Veure més »

Alqueria de Julià

Lalqueria de Julià, també anomenada Horta de Julià, se situava a l'horta de València camí cap a Mislata, trobant-se en l'actualitat inserida en la retícula urbana de la ciutat de València (País Valencià) entre l'actual avinguda del Cid i en vell llit del riu Túria, el conjunt té façana als carrers de la Democràcia i de Velázquez i al passeig de la Petxina.

Nou!!: València і Alqueria de Julià · Veure més »

Alqueria de Roca

L'Alqueria de Roca és un llogaret del municipi de Meliana, prop de la mar, i al costat de Cúiper, amb el qual forma el nucli de Roca-Cúiper.

Nou!!: València і Alqueria de Roca · Veure més »

Alqueria del Barbut

L'alqueria del Barbut fou una alqueria de la Ciutat de València, enderrocada el 20 de juny del 2001 per a construir la parcel·la del Nou Mestalla.

Nou!!: València і Alqueria del Barbut · Veure més »

Alqueria del Moro

L'Alqueria del Moro és un edifici residencial de caràcter rural que es localitza al barri de Ciutat Fallera del districte de Benicalap (València), en el camí vell de Burjassot.

Nou!!: València і Alqueria del Moro · Veure més »

Alqueria del Pi (les Cases de Bàrcena)

L'Alqueria del Pi, situada a la rodalia de les Cases de Bàrcena (València), és una casa rural o alqueria de l'Horta de València datada entre el i el.

Nou!!: València і Alqueria del Pi (les Cases de Bàrcena) · Veure més »

Alqueria del Pi (Poble Nou)

L'alqueria del Pi, situada a Poble Nou (pedania de València), en el camí Vell de Godella, és una alqueria o casa rural de l'Horta de València datada entre el i el.

Nou!!: València і Alqueria del Pi (Poble Nou) · Veure més »

Alqueria Fonda

L'alqueria Fonda, situada a Poble Nou (pedania de València), en el camí de Montcada, i que data del, és un dels exemples més antics i interessants d'alqueria o casa rural a l'Horta de València.

Nou!!: València і Alqueria Fonda · Veure més »

Alqueries de Mossén Povo

Les alqueries de Mossén Povo, estan situades en l'horta de Beniferri, al districte de Poblats de l'Oest, de la ciutat de València.

Nou!!: València і Alqueries de Mossén Povo · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: València і Alt Penedès · Veure més »

Alta velocitat a Espanya

Línies d'alta velocitat en servei, en construcció o en estudi. Xarxa d'alta velocitat en servei. Serveis d'alta velocitat. Actualitzat a juny de 2013 Lalta velocitat a Espanya es compon en l'actualitat de quatre corredors principals de línies d'alta velocitat propietat d'Adif, pels quals circulen diversos serveis, i nombroses línies en construcció o en projecte.

Nou!!: València і Alta velocitat a Espanya · Veure més »

Alta velocitat ferroviària

el mont Fuji al fons. El Tokaido Shinkansen, que connecta les ciutats de Tòquio i Osaka, va ser la primera línia ferroviària d'alta velocitat del món. L'alta velocitat ferroviària és un tipus de sistema ferroviari que funciona significativament més ràpid que el ferrocarril tradicional, utilitzant un sistema integrat de material rodant especialitzat i vies dedicades.

Nou!!: València і Alta velocitat ferroviària · Veure més »

Altea

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Nou!!: València і Altea · Veure més »

Alternativa Valenciana

Alternativa Valenciana és un partit polític del País Valencià, fundat en 1998 com escissió d'Unió Valenciana i d'Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Alternativa Valenciana · Veure més »

Altsasu (minisèrie)

Altsasu és una minisèrie de televisió en basc de 2020, creada pel director Asier Urbieta i les productores Baleuko i Sàpiens Produccions (pertanyent al grup SOM), amb coproducció d'Euskal Irrati Telebista (EITB) i Televisió de Catalunya (TVC), i la participació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: València і Altsasu (minisèrie) · Veure més »

Aluder

L'aluder era el menestral que manufacturava l'aluda, producte que s'obtenia adobant la pell blanca de xai o cabrit amb alum de roca.

Nou!!: València і Aluder · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Alzira · Veure més »

Alzira Ràdio

Alzira Ràdio és una emissora local del País Valencià, la seu de la qual està situada a la Casa de la Cultura d'Alzira, i que té cobertura a tota la comarca de la Ribera Alta, en gran part de la Costera, la Canal de Navarrés i, fins i tot, molt a prop de la ciutat de València.

Nou!!: València і Alzira Ràdio · Veure més »

Amadeo Desfilis Pascual

Amadeo Desfilis Pascual (València, 1897-1947) va ser pintor i artista faller valencià.

Nou!!: València і Amadeo Desfilis Pascual · Veure més »

Amadeo Ibáñez Tormo

Amadeo Ibañez Tormo (València, 22 de febrer de 1916) és un exfutbolista valencià.

Nou!!: València і Amadeo Ibáñez Tormo · Veure més »

Amadeo Salvo Lillo

2015. Amadeo Salvo Lillo (València, 1967) és un empresari valencià, expresident executiu del consell d'administració del València Club de Futbol, president del club entre 2013 i 2015.

Nou!!: València і Amadeo Salvo Lillo · Veure més »

Amadeu Gabino Úbeda

Amadeu Gabino Úbeda (València, 1922 - Madrid, 2004), fill de l'escultor Alfons Gabino, va ser un pintor, escultor i gravador valencià.

Nou!!: València і Amadeu Gabino Úbeda · Veure més »

Amadeu Mezquida Ortega

Amadeu Mezquida Ortega (València, 1986) és un politòleg valencià.

Nou!!: València і Amadeu Mezquida Ortega · Veure més »

Amadeu Sanchis Labiós

Amadeu Sanchis Labiós (València, 1971) és un polític valencià, coordinador general d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a la ciutat de València des de 2004.

Nou!!: València і Amadeu Sanchis Labiós · Veure més »

Amadeu Tortajada i Ferrandis

Amadeu Tortajada i Ferrandis (València, 1890 - Madrid, 1965 o 31 de març de 1989) va ser un arxiver i bibliotecari valencià.

Nou!!: València і Amadeu Tortajada i Ferrandis · Veure més »

Amado González Hevia

Amado González Hevia, conegut com a "Favila", és un pintor i escultor espanyol, nascut a Grado, Astúries, a 1954.

Nou!!: València і Amado González Hevia · Veure més »

Amado Granell Mesado

Amado Granell Mesado (Borriana, 5 de novembre del 1898 - Sueca, 12 de maig del 1972) va ser un militar valencià del.

Nou!!: València і Amado Granell Mesado · Veure més »

Amador Sanchis Mora

Amador Sanchis Mora (València, segle XIX - dècada del 1950) fou un esportista i dirigent esportiu valencià, fundador del Gimnàstic Futbol Club, predecessor del Llevant Unió Esportiva.

Nou!!: València і Amador Sanchis Mora · Veure més »

Amanci Amorós Sirvent

Amanci Amorós Sirvent (Agullent, 1854 - Sant Cugat del Vallès, 5 de febrer del 1925) va ser un compositor i pedagog valencià.

Nou!!: València і Amanci Amorós Sirvent · Veure més »

Amand Blanquer i Ponsoda

Amand Blanquer i Ponsoda (Alcoi, 5 de febrer de 1935 – València, 7 de juliol de 2005) va ser un compositor i pedagog musical valencià.

Nou!!: València і Amand Blanquer i Ponsoda · Veure més »

Amane Beriso Shankule

Amane Beriso Shankule (Etiòpia, 13 d'octubre de 1991) és una esportista etíop de llarga distància.

Nou!!: València і Amane Beriso Shankule · Veure més »

Amèlia Comba Comba

Amèlia Comba Comba (València, 13 de juliol de 1907 - 26 d'octubre de 1999) és una professora i poetessa valenciana.

Nou!!: València і Amèlia Comba Comba · Veure més »

Amèlia Jover Velasco

Amèlia Jover (Cullera, 10 de desembre de 1910 - París, 12 de setembre de 1997) fou una sindicalista anarquista valenciana.

Nou!!: València і Amèlia Jover Velasco · Veure més »

Amírides

Els amírides foren els descendents de l'hàjib de Còrdova Almansor (Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí).

Nou!!: València і Amírides · Veure més »

Amós Acero Pérez

Amós Acero Pérez (Villaseca de la Sagra, 31 de març de 1893 - Madrid, 16 de maig de 1941) va ser un mestre i polític socialista espanyol.

Nou!!: València і Amós Acero Pérez · Veure més »

Ambrosio Cotes

Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576. Ambrosio Cotes (Villena, 1550? — Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.

Nou!!: València і Ambrosio Cotes · Veure més »

Amelia Cuñat i Monleón

Amelia Cuñat i Monleón (València, 10 de març de 1878 - ibidem, 8 de juny de 1946 ) va ser una dibuixant, ceramista i col·leccionista de ceràmica valenciana.

Nou!!: València і Amelia Cuñat i Monleón · Veure més »

Amparo Amorós Moltó

Amparo Amorós Moltó (València, 4 de febrer de 1950) és poeta, assagista i crítica literària valenciana.

Nou!!: València і Amparo Amorós Moltó · Veure més »

Amparo Cabanes Pecourt

Amparo Cabanes Pecourt (València, 1938) és una catedràtica de paleografia i diplomàtica, i política valenciana.

Nou!!: València і Amparo Cabanes Pecourt · Veure més »

Amparo Carbonell Tatay

Amparo Carbonell Tatay (València, 1955), és una escultora i catedràtica valenciana de la Universitat Politècnica de València; des de 2010 es acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i membre de Consell Valencià de Cultura des de 2018.

Nou!!: València і Amparo Carbonell Tatay · Veure més »

Amparo Fortuny

és una directora i productora valenciana de pel·lícules i documentals.

Nou!!: València і Amparo Fortuny · Veure més »

Amparo Ibáñez Lagarda

Amparo Ibáñez Lagarda (València, 29 de novembre de 1882 - segle XX) fou una mestra valenciana.

Nou!!: València і Amparo Ibáñez Lagarda · Veure més »

Amparo Iturbi Báguena

Amparo Iturbi Báguena (València, 12 de març de 1898 - Beverly Hills, 22 d'abril de 1969) va ser una pianista valenciana.

Nou!!: València і Amparo Iturbi Báguena · Veure més »

Amparo Martí Martínez

Amparo Martí (València, 9 de setembre de 1903 - Madrid, 3 de maig de 1973) va ser una actriu valenciana.

Nou!!: València і Amparo Martí Martínez · Veure més »

Amparo Picó Peris

Maria Amparo Picó Peris (València, 1960) és una política valenciana, regidora per Ciutadans a l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Amparo Picó Peris · Veure més »

Amparo Sancho Vicente

Amparo Sancho Vicente (València, 29 de maig de 1973) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V i VI legislatures.

Nou!!: València і Amparo Sancho Vicente · Veure més »

Amparo Segarra Vicente

Amparo Segarra Vicente, coneguda com a Amparo Segarra (València, 12 de setembre de 1915 - Madrid, 4 d'agost de 2007), va ser una pintora valenciana especialitzada en la tècnica del collage vinculada al moviment del surrealisme.

Nou!!: València і Amparo Segarra Vicente · Veure més »

Amparo Soler Gimeno

Amparo Soler Gimeno (València, 1921 - Madrid, 22 de gener de 2004), coneguda també com «La dama de l'edició», va ser una editora valenciana fundadora de l'editorial Castalia.

Nou!!: València і Amparo Soler Gimeno · Veure més »

Amparo Valle Vicente

Amparo Valle Vicente (València, 15 de juliol de 1939 - 29 de setembre de 2016) va ser una actriu valenciana.

Nou!!: València і Amparo Valle Vicente · Veure més »

AMV

* Arxiu Municipal de València, arxiu històric de la ciutat de València.

Nou!!: València і AMV · Veure més »

Ana Amo Ramada

Ana Amo Ramada (València, 9 d'agost de 1990) és una futbolista valenciana, que juga com a migcampista a l'Aldaia CF.

Nou!!: València і Ana Amo Ramada · Veure més »

Ana Botella Gómez

Ana Botella Gómez (València, 12 de febrer de 1958) és una política valenciana del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), delegada del Govern a la Comunitat Valenciana (2010-2011) i diputada al Congrés dels Diputats en la XI i XII legislatures.

Nou!!: València і Ana Botella Gómez · Veure més »

Ana Carrascosa Zaragoza

Ana Carrascosa Zaragoza (València, 6 de maig de 1980) és una esportista espanyola que va competir en judo, guanyadora de dues medalles en el Campionat Mundial de Judo entre els anys 2009 i 2011, i quatre medalles en el Campionat Europeu de Judo entre els anys 2002 i 2011.

Nou!!: València і Ana Carrascosa Zaragoza · Veure més »

Ana Casp Vanaclocha

Ana Casp Vanaclocha (València, anys 40? - Pamplona, 2 d'agost de 2017) fou una enginyera agrònoma i científica valenciana, sent la primera en col·legiar-se a la ciutat de València.

Nou!!: València і Ana Casp Vanaclocha · Veure més »

Ana Duato Boix

Ana Duato Boix (València, País Valencià, 18 de juny de 1968) és una actriu valenciana de cinema i televisió.

Nou!!: València і Ana Duato Boix · Veure més »

Ana Esteve Llorens

Ana Esteve Llorens (València, 1975) és una artista valenciana instal·lada a Austin, Texas.

Nou!!: València і Ana Esteve Llorens · Veure més »

Ana García Lozano

Ana García Lozano (València, 23 de setembre de 1963) és una periodista i presentadora espanyola.

Nou!!: València і Ana García Lozano · Veure més »

Ana Isabel Noguera Montagud

Ana Isabel Noguera Montagud (Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 2 de setembre de 1964) és una política socialista valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la VI i VII legislatures.

Nou!!: València і Ana Isabel Noguera Montagud · Veure més »

Ana Josefa Pérez Florido

Ana Josefa Pérez Florido, en religió Petra de Sant Josep (Valle de Abdalajís, 7 de desembre de 1845 - Barcelona, 16 d'agost de 1906) fou una religiosa espanyola, fundadora de la Congregació de les Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.

Nou!!: València і Ana Josefa Pérez Florido · Veure més »

Ana Juan Gascón

és una il·lustradora valenciana.

Nou!!: València і Ana Juan Gascón · Veure més »

Ana López Navajas

Ana López Navajas (València, 1962) és una professora valenciana.

Nou!!: València і Ana López Navajas · Veure més »

Ana María Blázquez Morilla

Ana María Blázquez Morilla (València, 1969) és una doctora en Geografia Física valenciana, graduada per la Universitat de València.

Nou!!: València і Ana María Blázquez Morilla · Veure més »

Ana María Castellano Vilar

Ana María Castellano Vilar (València, 9 de juliol de 1942) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la III Legislatura.

Nou!!: València і Ana María Castellano Vilar · Veure més »

Ana Maria Pascual-Leone

Ana Maria Pascual-Leone (València, 24 d'agost de 1930) és una farmacèutica valenciana, acadèmica de número de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.

Nou!!: València і Ana Maria Pascual-Leone · Veure més »

Ana Penyas Chumilla

és una il·lustradora i dibuixant de còmic valenciana.

Nou!!: València і Ana Penyas Chumilla · Veure més »

Ana Ruiz Hernández

Ana Ruiz Hernández (Sevilla, 28 febrer 1854 - Cotlliure, 25 febrer 1939) fou una dona sevillana nora, esposa i mare de científics, artistes, escriptors i poetes.

Nou!!: València і Ana Ruiz Hernández · Veure més »

Ana-Matilde Martínez Iborra

Ana-Matilde Martínez Iborra (València, 15 de febrer de 1908 - Mèxic, 2000) fou una professora valenciana exiliada.

Nou!!: València і Ana-Matilde Martínez Iborra · Veure més »

Anabel Colazo

Anabel Colazo (Eivissa, 23 de març de 1993) és una il·lustradora i dibuixant de còmics eivissenca.

Nou!!: València і Anabel Colazo · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: València і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Anastacia

Anastacia Lynn Newkirk (Chicago, Illinois, 17 de setembre de 1968), coneguda simplement com a Anastacia, és una cantant i compositora estatunidenca.

Nou!!: València і Anastacia · Veure més »

Andor (sèrie de televisió)

Andor és una sèrie de televisió estatunidenca creada per Tony Gilroy per a Disney+.

Nou!!: València і Andor (sèrie de televisió) · Veure més »

André Delvaux

André Albert Auguste Delvaux (Oud-Heverlee, 21 de març de 1926 – València, 4 d'octubre de 2002) va ser un director de cinema belga.

Nou!!: València і André Delvaux · Veure més »

Andrés Alcón Calduch

Andrés Alcón Calduch (València, 30 de novembre de 1782 - Madrid, 1 de novembre de 1850) fou un farmacèutic i químic valencià, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Andrés Alcón Calduch · Veure més »

Andrés Amorós Guardiola

Andrés Amorós Guardiola (València, 15 de febrer de 1941), assagista, crític literari, historiador de la literatura espanyola.

Nou!!: València і Andrés Amorós Guardiola · Veure més »

Andrés Balsa Antón

Andrés Balsa Antón (Mugardos, 11 de març de 1883 - Madrid desembre de 1973) va ser un boxador, lluitador professional i entrenador de futbol gallec.

Nou!!: València і Andrés Balsa Antón · Veure més »

Andrés Boix Palop

Andrés Boix Palop (València, 1976) és professor titular de Dret Administratiu a la Universitat de València (UV) i un estudiós de l'ordenament jurídic i administratiu de l'estat a escala local, autonòmica, estatal pròpiament dita i europea.

Nou!!: València і Andrés Boix Palop · Veure més »

Andrés García Camba

Andrés García Camba (Monforte de Lemos, Lugo, 20 d'octubre de 1791 – Madrid, 6 d'octubre de 1861) va ser un militar, polític i escriptor gallec.

Nou!!: València і Andrés García Camba · Veure més »

Andrés Hibernón

Andrés Hibernón (Múrcia, 1534 - Gandia, 18 d'abril de 1602) fou un frare franciscà alcantarí.

Nou!!: València і Andrés Hibernón · Veure més »

Andrés Jaso Garde

Andrés Jaso Garde (Mélida, 1912 - Cangues d'Onís, 1936) va ser un futbolista navarrés.

Nou!!: València і Andrés Jaso Garde · Veure més »

Andrés Marín Vargas

Andrés Marín Pérez Vargas (Sevilla, 26 d'octubre de 1969) és un coreògraf, ballarí espanyol i professor de dansa espanyola.

Nou!!: València і Andrés Marín Vargas · Veure més »

Andrés Mayoral Alonso de Mella

conegut com lArquebisbe Mayoral, fou Arquebisbe de València.

Nou!!: València і Andrés Mayoral Alonso de Mella · Veure més »

Andrés Saborit Colomer

Andrés Saborit Colomer (Alcalá de Henares, 1889 - València, 26 de gener de 1980) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.

Nou!!: València і Andrés Saborit Colomer · Veure més »

Andrea Okene Bañón

Andrea Okene Bañón (València, 30 de novembre de 2001) és una futbolista valenciana que juga com a davantera al València.

Nou!!: València і Andrea Okene Bañón · Veure més »

Andreu Alfaro i Hernández

''Monument als Països Catalans'' (1981), d''''Andreu Alfaro''', a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Nou!!: València і Andreu Alfaro i Hernández · Veure més »

Andreu Bertran

Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.

Nou!!: València і Andreu Bertran · Veure més »

Andreu Capella

Andreu Capella (València, 1529 - Sanaüja, la Segarra, 22 de setembre de 1609) fou un escriptor i teòleg jesuïta, després cartoixà, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: València і Andreu Capella · Veure més »

Andreu Escrivà i Garcia

Andreu Escrivà i Garcia (València, 1983) és un ambientòleg i divulgador científic valencià.

Nou!!: València і Andreu Escrivà i Garcia · Veure més »

Andreu Honorat Pineda

Andreu Honorat Pineda (València, 1515 - 1584) va ser un notari i poeta valencià.

Nou!!: València і Andreu Honorat Pineda · Veure més »

Andreu Julià

Andreu Julià (Tortosa -València, 1381) és un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.

Nou!!: València і Andreu Julià · Veure més »

Andreu Marçal de Sax

Jaume I i Sant Jordi lluitant en la Batalla del Puig de Santa Maria, que va tenir lloc el 1237 Andreu Marçal de Sax (?, - València, 1410) fou un pintor d'origen alemany establert a València entre 1390 i 1410.

Nou!!: València і Andreu Marçal de Sax · Veure més »

Andreu Martí Pineda

Andreu Martí Pineda (Xàtiva, ? – València, c. 1566) fou un poeta valencià del Renaixement.

Nou!!: València і Andreu Martí Pineda · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: València і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Andreu Palop i Cervera

Andreu Palop Cervera (22 d'octubre del 1973, L'Alcúdia, Ribera Alta, País Valencià) és un exfutbolista valencià que jugava de porter.

Nou!!: València і Andreu Palop i Cervera · Veure més »

Andreu Perelló de Segurola

MNAC). Andreu Perelló de Segurola (València, 23 de març de 1874 - Barcelona, 23 de gener de 1953) fou un baríton valencià.

Nou!!: València і Andreu Perelló de Segurola · Veure més »

Andreu Piquer i Arrufat

va ser un metge, filòsof i lògic il·lustrat.

Nou!!: València і Andreu Piquer i Arrufat · Veure més »

Andreu Rei d'Artieda

Andreu Rei d'Artieda (més conegut en castellà com Andrés Rey de Artieda) (València, 1549 - València, 16 de novembre de 1613) va ser un militar, advocat, poeta i dramaturg valencià.

Nou!!: València і Andreu Rei d'Artieda · Veure més »

Andreu Robles

Andreu Robles (Carcaixent, 1684 – València 1764) va ser un arquitecte que s'emmarcà dins de l'estil barroc i que va treballar a la ciutat de València i rodalia.

Nou!!: València і Andreu Robles · Veure més »

Andreu Sempere

Andreu Sempere (Alcoi, 1510 — València, 1572) va ser un humanista, metge i llatinista valencià.

Nou!!: València і Andreu Sempere · Veure més »

Anecoop

Anecoop és una cooperativa de segon grau espanyola que es dedica a vendre productes hortofructícoles i altres productes d'explotació vegetal.

Nou!!: València і Anecoop · Veure més »

Anell ciclista

L'anell ciclista és una infraestructura ciclista inaugurada en març de 2017 a la ciutat de València, té una longitud de 4,7 quilòmetres i envolta la ronda interior de la ciutat.

Nou!!: València і Anell ciclista · Veure més »

Anell Verd Metropolità de València

LAnell Verd Metropolità de València serà una via ciclista i per a vianants contínua i segregada de 52 km que rodejarà l'àrea metropolitana de valència mitjançant un traçat circular aprofitant camins rurals existents.

Nou!!: València і Anell Verd Metropolità de València · Veure més »

Anesi

Anesi o Anià fou bisbe de València.

Nou!!: València і Anesi · Veure més »

Anfós Ramon i García

Anfós Ramon i García (Russafa, Ciutat de València, 28 de març de 1924 - 17 de juny de 2014) va ser un prolífic escriptor valencià.

Nou!!: València і Anfós Ramon i García · Veure més »

Angélica Morales Soriano

María Ángeles Morales Soriano, més coneguda com a Angélica Morales, (Terol, 14 d'agost de 1970) és una escriptora, actriu i directora teatral espanyola.

Nou!!: València і Angélica Morales Soriano · Veure més »

Angelí Castanyer i Fons

Angelí Castanyer i Fons (Huéneja, 1905 - València, 1974) va ser un polític i poeta valencià.

Nou!!: València і Angelí Castanyer i Fons · Veure més »

Angelina Alòs i Tormo

Angelina Alòs i Tormo (València, 3 de desembre de 1917 - Esplugues de Llobregat, 12 de març del 1997) fou una ceramista catalana i professora d'aquesta disciplina a l'Escola del Treball de Barcelona.

Nou!!: València і Angelina Alòs i Tormo · Veure més »

Angelina Gatell Comas

Angelina Gatell Comas (Barcelona, 8 de juny de 1926 - Madrid, 7 de gener de 2017) va ser una poeta, traductora, actriu de doblatge i activista per la defensa de diverses causes tan polítiques com a socials i culturals.

Nou!!: València і Angelina Gatell Comas · Veure més »

Angelus Apatrida

Angelus Apatrida és un grup manxec de thrash metal procedent d'Albacete.

Nou!!: València і Angelus Apatrida · Veure més »

Anguita

Anguita és un municipi situat al nord de la província de Guadalajara, comunitat autònoma de Castella-La Manxa, a Espanya.

Nou!!: València і Anguita · Veure més »

Angustias Lara Sánchez

Angustias Lara Sánchez, més coneguda com a Maruja Lara (Granada, 11 de setembre de 1917 - València, 2003), fou una llibertària, feminista i sindicalista.

Nou!!: València і Angustias Lara Sánchez · Veure més »

Anià

* Anià el referendari, referendari d'Alaric II.

Nou!!: València і Anià · Veure més »

Aniceto Llorente Arregui

Aniceto Llorente Arregui (nascut el 1854 - ?) fou un docent i polític espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Aniceto Llorente Arregui · Veure més »

Anier

Mel·lina Altés Salom (Barcelona, 2 d'abril de 1998) coneguda artísticament com a Anier, (la paraula > escrita al revés) i a vegades també com a Anier Deer és una cantant de rap catalana.

Nou!!: València і Anier · Veure més »

Anna Aguilar-Amat

Anna Aguilar-Amat (nom complet: Anna d'Aguilar-Amat i Castillo; Barcelona, 31 de gener de 1962) és una poeta i assagista catalana, investigadora i professora universitària de Terminologia aplicada a la Traducció i Lingüística.

Nou!!: València і Anna Aguilar-Amat · Veure més »

Anna Boluda Gisbert

Anna Boluda Gisbert (Alcoi, 1976) és una periodista independent valenciana.

Nou!!: València і Anna Boluda Gisbert · Veure més »

Anna Callís i Pujol

Anna Callís i Pujol (Vic, 1852 -València, 1935) fou una religiosa que dedica la seva vida a obres benefiques.

Nou!!: València і Anna Callís i Pujol · Veure més »

Anna Girón de Rebolledo

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros, ''que va Anna Girón a va imprimir el 1543 al taller de Carles Amorós Ana Girón de Rebolledo (València - Barcelona) va ser una noble valenciana, reconeguda per haver cuidat de la publicació de les obres, Las obras de Boscán con algunas de Garcilaso de la Vega, del seu marit Joan Boscá.

Nou!!: València і Anna Girón de Rebolledo · Veure més »

Anna Hyatt Huntington

Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, Massachusetts, 10 de març de 1876 – Redding, Connecticut, 4 d'octubre de 1973) va ser una escultora estatunidenca, especialitzada en l'escultura d’animals, i també mecenes de les arts.

Nou!!: València і Anna Hyatt Huntington · Veure més »

Anna Lluch i Hernández

Anna Maria Lluch i Hernández (València, 13 de febrer de 1949), coneguda com a Anna Lluch, és una científica i investigadora del càncer, catedràtica de Medicina en la Universitat de València, metgessa de l'Hospital Clínic Universitari de València on és cap del Servei d'Hematologia i Oncologia, i investigadora en matèria oncològica, essent una de les especialistes en càncer de mama més consagrades de l'estat.

Nou!!: València і Anna Lluch i Hernández · Veure més »

Anna Rebeca Mezquita Almer

Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 26 d'octubre de 1890 - San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 6 d'octubre de 1970) va ser una poetessa valenciana.

Nou!!: València і Anna Rebeca Mezquita Almer · Veure més »

Anna Roig Llabata

Anna Roig Llabata (València, 1970) és una il·lustradora, escultora i pintora valenciana.

Nou!!: València і Anna Roig Llabata · Veure més »

Anselmo Lorenzo Asperilla

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo, 21 d'abril de 1841 - Barcelona, 30 de novembre de 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol.

Nou!!: València і Anselmo Lorenzo Asperilla · Veure més »

Anselmo Polanco Fontecha

Anselmo Polanco Fontecha (Buenavista de Valdavia, Palència, 16 d'abril de 1881 - Pont de Molins, Alt Empordà, 7 de febrer de 1939) va ser un clergue espanyol pertanyent a l'Orde de Sant Agustí, bisbe de Terol (1935-39), considerat màrtir i beat per l'Església Catòlica.

Nou!!: València і Anselmo Polanco Fontecha · Veure més »

Antípoda

Mapa mundi amb els antípodes. En groc se superposen els antípodes sobre el mapa vermell. El punt antípoda (del grec ἀντίποδες, format de anti- 'contra', 'oposat', i pous 'peu', o 'amb els peus del revés') és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre.

Nou!!: València і Antípoda · Veure més »

Antònia Gili i Güell

Antònia Gili i Güell (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 de maig de 1856 – Barcelona, Barcelonès, 17 de novembre de 1909) fou una poetessa catalana.

Nou!!: València і Antònia Gili i Güell · Veure més »

Antón García Abril

Antón García Abril (Terol, 19 de maig de 1933 - Madrid, 17 de març del 2021) fou un compositor i músic espanyol, autor de bandes sonores per a pel·lícules i sèries de televisió.

Nou!!: València і Antón García Abril · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: València і António Luís de Sousa · Veure més »

Antella

Antella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Antella · Veure més »

Antic Hospital de València

L'Antic Hospital de València, Antic Hospital General, Hospital de Folls de Santa Maria dels Pobres Innocents o Hospital d’Ignoscents, folls e orats, és l'edifici que va allotjar el primer gran hospital de València i on actualment es troba la principal Biblioteca Pública de la capital.

Nou!!: València і Antic Hospital de València · Veure més »

Antic Hospital Universitari de la Fe

LHospital Universitari de la Fe, conegut popularment com la Fe, és un hospital públic pertanyent a la Conselleria de Sanitat i situat al barri de Campanar, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Antic Hospital Universitari de la Fe · Veure més »

Antic Mercat d'Abastiments de València

L'antic mercat d'abastiments de València se situa a l'eixample sud-est de la ciutat, entre els carrers Alberic i Bon Ordre, ocupant dues illes de la trama, amb una superfície de 23.800 m².

Nou!!: València і Antic Mercat d'Abastiments de València · Veure més »

Antic projecte de la Línia T10 de Metrovalència

Plànol proposat per a l'antiga línia 10 La línia T10 o Tramvia de la Costa és un antic projecte d'una línia de tramvia de Metrovalència.

Nou!!: València і Antic projecte de la Línia T10 de Metrovalència · Veure més »

Antic zoo de València

L'antic zoo de València o Jardí zoològic de València, conegut popularment com el Zoo de Vivers, va ser un parc zoològic a la ciutat de València entre 1965 i 2007.

Nou!!: València і Antic zoo de València · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: València і Anticatalanisme · Veure més »

Anticlericalisme

S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.

Nou!!: València і Anticlericalisme · Veure més »

Antics districtes de València

Estat previ de la ciutat de València i municipis circundansts (1840) Abans de l'actual divisió administrativa de València en els actuals districtes, van haver-hi una altra divisió territorial i administrativa de la ciutat de València alhora que s'annexionava diferents municipis del seu entorn.

Nou!!: València і Antics districtes de València · Veure més »

Anton van den Wyngaerde

Vista de Barcelona del 1563. Anton van den Wyngaerde, a The British Museum.

Nou!!: València і Anton van den Wyngaerde · Veure més »

Antoni Aguiló Valls

Antoni Aguiló Valls (Sa Pobla, 1885-1976), més conegut com en Toni Toniet, fou un prevere mallorquí.

Nou!!: València і Antoni Aguiló Valls · Veure més »

Antoni Alcázar i Alonso

Antoni Alcázar i Alonso (Torreagüera, 2 de maig de 1902 - Barcelona, 6 de desembre de 1966) fou un futbolista català de les dècades de 1920 i 1930.

Nou!!: València і Antoni Alcázar i Alonso · Veure més »

Antoni Aparici i Guijarro

Antoni Aparici i Guijarro (València, 29 de març de 1815 - Madrid, 5 de novembre de 1872) va ser un polític i periodista tradicionalista valencià.

Nou!!: València і Antoni Aparici i Guijarro · Veure més »

Antoni Asunción Hernández

Antoni Asunción i Hernández (Manises, L'Horta, 12 de juliol de 1951 - València, 5 de març de 2016) fou un polític valencià, ministre de l'Interior entre 1993 i 1994.

Nou!!: València і Antoni Asunción Hernández · Veure més »

Antoni Birlanga Casanova

Antoni Birlanga Casanova (València, 14 de març de 1934) és un polític, advocat i professor mercantil valencià.

Nou!!: València і Antoni Birlanga Casanova · Veure més »

Antoni Bru i Gómez

Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.

Nou!!: València і Antoni Bru i Gómez · Veure més »

Antoni Capdevila i Gili

Antoni Capdevila i Gili (Tàrrega, l'Urgell, 13 de maig de 1722 - Toledo, c. 1772) va ser un metge, botànic, matemàtic, escriptor, professor, historiador de la cultura i erudit català.

Nou!!: València і Antoni Capdevila i Gili · Veure més »

Antoni Castejón i Barrios

Antoni Castejón i Barrios (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de setembre de 1947 - Barcelona, 4 de juliol de 1988) fou el primer meteoròleg a donar la informació del temps en català per televisió, reprenent la línia iniciada pel doctor Eduard Fontserè i Riba 50 anys enrere a Ràdio Barcelona.

Nou!!: València і Antoni Castejón i Barrios · Veure més »

Antoni Castell de Pons

Antoni Castell de Pons (Esparreguera, Baix Llobregat, 11 de març de 1819 - Barcelona, 16 de gener de 1888) fou un tenor, advocat, polític i viti-vinicultor català.

Nou!!: València і Antoni Castell de Pons · Veure més »

Antoni Cebrià Costa i Cuxart

Antonio Cipriano Costa y Cuxart o Antoni Cebrià Costa i Cuxart (València, 26 de setembre de 1817 - Barcelona, 21 de juliol de 1886) va ser un metge i botànic català d'origen valencià.

Nou!!: València і Antoni Cebrià Costa i Cuxart · Veure més »

Antoni Chabret i Fraga

Antoni Chabret i Fraga (Sagunt, 28 de maig de 1846 - Sagunt, 4 de setembre de 1907) va ser un historiador valencià, dedicat principalment a la història de la ciutat de Sagunt, de la qual va ser cronista oficial.

Nou!!: València і Antoni Chabret i Fraga · Veure més »

Antoni Clarassó i Terès

Antoni Clarassó i TerèsSe'l pot trobar referenciat com a Antoni Terès i Cabiscol, Antonio Terés o Antonius Teres.

Nou!!: València і Antoni Clarassó i Terès · Veure més »

Antoni Cortis

Antoni Montón i Corts, conegut com a Antonio Cortis (Dénia, Marina Alta, 12 d'agost de 1891 - València, 2 d'abril de 1952) va ser un tenor d'òpera valencià, conegut també com «El petit Caruso» o «el Caruso espanyol» per haver rebut lliçons d'Enrico Caruso i per la seva semblança en el seu estil de cant.

Nou!!: València і Antoni Cortis · Veure més »

Antoni Cumella i Serret

Antoni Cumella i Serret (Granollers, 31 d'agost de 1913 – 25 de gener de 1985) fou un ceramista d'anomenada mundial, pare del també ceramista Toni Cumella.

Nou!!: València і Antoni Cumella i Serret · Veure més »

Antoni de Cardona i de Luna

Antoni de Cardona i de Luna o Antoni de Cardona d'Anglesola i de Luna (? ~1380 - Sicília, 1439) fou comte de Collesano i virrei de Sicília (1416-1421).

Nou!!: València і Antoni de Cardona i de Luna · Veure més »

Antoni de Cardona-Borja i d'Alagó

Antoni de Cardona-Borja i d'Alagó (València, 1623 — Madrid, 1694) va ser un autor dramàtic en castellà.

Nou!!: València і Antoni de Cardona-Borja i d'Alagó · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: València і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Villanueva

Antoni de Villanueva (Llorca, 1714 — València, 1785) fou un pintor i arquitecte espanyol.

Nou!!: València і Antoni de Villanueva · Veure més »

Antoni Defez i Martín

Antoni Defez i Martín (València, 1958) és un doctor en filosofia, poeta i assagista valencià d'orientació wittgensteiniana.

Nou!!: València і Antoni Defez i Martín · Veure més »

Antoni Deià Tortella

Antoni Deià Tortella "Gaietà de Mallorca" (Palma, 1707 - 1767).

Nou!!: València і Antoni Deià Tortella · Veure més »

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.

Nou!!: València і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »

Antoni Eiximeno i Pujades

va ser un dramaturg, poeta i novel·lista valencià.

Nou!!: València і Antoni Eiximeno i Pujades · Veure més »

Antoni Espasa Terrades

Antoni Espasa Terrades (València, 1945) és un economista i catedràtic universitari valencià, guardonar el 1991 amb el Premi Rei Jaume I d'Economia.

Nou!!: València і Antoni Espasa Terrades · Veure més »

Antoni Ferrandis Monrabal

Antoni Ferrandis Monrabal (Paterna, l'Horta Oest, 28 de febrer de 1921 - València, 16 d'octubre de 2000) va ser un actor valencià.

Nou!!: València і Antoni Ferrandis Monrabal · Veure més »

Antoni Fillol i Granell

''Flor desfeta'' (1906) Retrat de Vicent Blasco Ibáñez (1900). Antoni Fillol i Granell (València, 1870 – Castellnou, província de Castelló, 1930) fou un pintor valencià i deixeble d'Ignasi Pinazo i Camarlench a l'Escola de Belles Arts de València.

Nou!!: València і Antoni Fillol i Granell · Veure més »

Antoni Folch de Cardona

Antoni Folch de Cardona (València, 1657 - Viena, 1724), fill de Felip de Cardona i Palafox, marquès de Guadalest, i de Luisa María de Sotomayor, va ordenar-se de ben jove com a frare franciscà i va progressar ràpidament en la carrera eclesiàstica fins a ser nomenat arquebisbe de València.

Nou!!: València і Antoni Folch de Cardona · Veure més »

Antoni Galiana i Moltó

Antoni Galiana i Moltó (Xixona, 9 de gener de 1762 – València, ca. 1840) va ser un matemàtic i físic valencià.

Nou!!: València і Antoni Galiana i Moltó · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: València і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Gómez Arbona

Antoni Gómez Arbona (València, 1955) és un metge i polític menorquí, diputat al Parlament de les Illes Balears (1987-1995) i Conseller del Consell Insular de Menorca (1987-1995).

Nou!!: València і Antoni Gómez Arbona · Veure més »

Antoni Gómez i Cros

Antoni Gómez i Cros (València, 1809 - Madrid, 1863).

Nou!!: València і Antoni Gómez i Cros · Veure més »

Antoni Gilabert Fornés

Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer, 1716 - València, 1792) va ser un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.

Nou!!: València і Antoni Gilabert Fornés · Veure més »

Antoni Gomar i Gomar

Abadia del Sacromonte, obra d'Antoni Gomar Antoni Gomar i Gomar (Benigànim, Vall d'Albaida, 26 de març de 1853 - Madrid, 1911) fou un pintor paisatgista valencià.

Nou!!: València і Antoni Gomar i Gomar · Veure més »

Antoni Igual Úbeda

Antoni Igual Úbeda (València, 1907 - 1983) fou un escriptor i intel·lectual valencià.

Nou!!: València і Antoni Igual Úbeda · Veure més »

Antoni Jordà i Santandreu

va ser un polític, banquer i industrial espanyol, senador i diputat durant el regnat d'Isabel II.

Nou!!: València і Antoni Jordà i Santandreu · Veure més »

Antoni Josep Cavanilles i Palop

Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.

Nou!!: València і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »

Antoni Kirchner i Masdeu

Antoni Kirchner i Masdeu (Barcelona, 21 de juny del 1940) ha estat crític de cinema, delegat de Cinematografia de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Director de la Filmoteca de Catalunya.

Nou!!: València і Antoni Kirchner i Masdeu · Veure més »

Antoni Llinàs i Massanet

Pare Fra Antoni Llinàs i Massanet nat a Artà el 17 de gener de 1635, rebé la primera formació a l'escola dels observants del seu poble.

Nou!!: València і Antoni Llinàs i Massanet · Veure més »

Antoni Lluís Carrió i Artigues

Antoni Lluís Carrió i Artigues (Pedreguer, Marina Alta, 1958 - València, 17 de juny de 2013) va ser un advocat i polític valencià, regidor de la Unitat del Poble Valencià a Pedreguer entre 1987 i 1999.

Nou!!: València і Antoni Lluís Carrió i Artigues · Veure més »

Antoni M. Ballester i Puchalt

Antoni M. Ballester i Puchalt (València, 1830 — Xixona, Alacantí, 1891) va ser un comediògraf valencià.

Nou!!: València і Antoni M. Ballester i Puchalt · Veure més »

Antoni Marí Calbet

Antoni Marí Calbet (Eivissa, 1932 - Eivissa, 23 de novembre de 2023) fou un metge i polític eivissenc, pare de la també política Virginia Marí i germà d'Alonso Marí Calbet.

Nou!!: València і Antoni Marí Calbet · Veure més »

Antoni Margil de Jesús

Agapit Margil i Ros (València, 18 d'agost de 1657 – Ciutat de Mèxic, 6 d'agost de 1726) va ésser un sacerdot franciscà que, amb el nom de religió d'Antoni de Jesús, fou missioner a la Nova Espanya (actual Mèxic).

Nou!!: València і Antoni Margil de Jesús · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: València і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Martí Monterde

Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és un professor universitari i escriptor valencià, radicat a Girona.

Nou!!: València і Antoni Martí Monterde · Veure més »

Antoni Martorell i Miralles

Antoni Martorell i Miralles (Montuïri, 9 de març de 1913 - Palma, 18 de febrer de 2009) fou un sacerdot franciscà, pedagog i músic mallorquí.

Nou!!: València і Antoni Martorell i Miralles · Veure més »

Antoni Montesinos i Millo

Antoni Montesinos i Millo (Carlet, 3 de juliol de 1754 - València, 7 d'agost de 1822) va ser un músic valencià, mestre de capella del Reial Col·legi del Corpus Christi de València.

Nou!!: València і Antoni Montesinos i Millo · Veure més »

Antoni Muñoz i Degrain

Conversió de Recared, quadre històric de Muñoz Degrain Antoni Muñoz i Degrain (València, 18 de novembre de 1840 - Màlaga, 12 d'octubre de 1924) va ser un pintor valencià del corrent eclèctic; una barreja de romanticisme i modernisme.

Nou!!: València і Antoni Muñoz i Degrain · Veure més »

Antoni P. Canet

Antoni Pérez Canet, més conegut com a Toni Canet, (Llutxent, 1953 - València, 13 de novembre de 2018) fou un director, productor i guionista de cinema valencià.

Nou!!: València і Antoni P. Canet · Veure més »

Antoni Palau de Mesa

Antoni Palau de Mesa (Eivissa, 4 de març de 1823 - Madrid, 15 de març de 1887) fou un polític eivissenc, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Antoni Palau de Mesa · Veure més »

Antoni Pasqual Abad

Antoni Pasqual Abad va ser un litògraf i gravador valencià del.

Nou!!: València і Antoni Pasqual Abad · Veure més »

Antoni Pérez i Gil

Antoni Pérez i Gil és un advocat valencià de Dénia (Marina Alta).

Nou!!: València і Antoni Pérez i Gil · Veure més »

Antoni Pérez i Moya

Antoni Pérez i Moya (València, 13 de juny del 1884 - Barcelona, 3 de març del 1964) va ser un músic, compositor i director coral català.

Nou!!: València і Antoni Pérez i Moya · Veure més »

Antoni Peris

''Mare de Déu de Gràcia amb els grans mestres de l'Orde de Montesa'', temple sobre taula, 128 x 105 cm, Madrid, Museu del Prado. Antoni Peris, ''Mare de Déu de l'Esperança'', Església de l'Assumpció Pego Antoni Peris (València, ca. 1365-1422) va ser un pintor valencià d'estil gòtic internacional.

Nou!!: València і Antoni Peris · Veure més »

Antoni Pomar Juan

fou un pintor eivissenc i professor de buidatge i modelat de l'Escola d'Arts i Oficicis Artístics d'Eivissa on havia cursat els seus primers estudis artístics, sent alumne dels pintors Joan Tarrés Palau i Ignacio Agudo Clará.

Nou!!: València і Antoni Pomar Juan · Veure més »

Antoni Ponç i Piquer

Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.

Nou!!: València і Antoni Ponç i Piquer · Veure més »

Antoni Regàs-Borrell i Berenguer

Antoni Regàs-Borrell i Berenguer (segles XVIII-XIX) fou un reputat enginyer i inventor.

Nou!!: València і Antoni Regàs-Borrell i Berenguer · Veure més »

Antoni Reig Ventura

Antoni Reig Ventura (València, 1932), més conegut com a Rovellet, va ser un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat d'Escala i corda.

Nou!!: València і Antoni Reig Ventura · Veure més »

Antoni Roig i Civera

Antoni Roig i Civera (Rafelbunyol, 1844 - València, 1898) fou un dramaturg valencià.

Nou!!: València і Antoni Roig i Civera · Veure més »

Antoni Rubio i Reverter

Antoni Rubio i Reverter (Esplugues de Llobregat, 1978) és un filòleg, professor, periodista i escriptor català.

Nou!!: València і Antoni Rubio i Reverter · Veure més »

Antoni Ruiz Negre

Antoni Ruiz Negre (València, 1938) és un dramaturg valencià, fundador de la Taula Valenciana d'Autors Teatrals.

Nou!!: València і Antoni Ruiz Negre · Veure més »

Antoni Santos i Antolí

Antoni Santos i Antolí (València 1914 - Barcelona 1987).

Nou!!: València і Antoni Santos i Antolí · Veure més »

Antoni Such Botella

Antoni Such Botella (València, 4 de juliol de 1963) és un advocat i polític socialista valencià, diputat a les Corts Valencianes en la VI i VII legislatures i actual Director General d'Administració Local de la Generalitat Valenciana des de 2015, sota la presidència de Ximo Puig.

Nou!!: València і Antoni Such Botella · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: València і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Antoni Villalonga Pérez

Antoni Villalonga i Pérez (Palma, 1821-1910) va ser un polític mallorquí, dirigent del republicanisme i batle de Palma fill de Francesc Villalonga Escalada i pare del també polític Francesc Villalonga Fàbregues.

Nou!!: València і Antoni Villalonga Pérez · Veure més »

Antonia Contreras

Antonia Contreras (Madrid, 1858-València, 19 o 20 de febrer de 1896) va ser una actriu espanyola que va assolir molt d'èxit a Espanya i Amèrica Llatina.

Nou!!: València і Antonia Contreras · Veure més »

Antonia Gómez de Orga

Antonia Gómez (València, 1715-1780), viuda de Orga i ama d'una de les impremtes més famoses de la ciutat de València al.

Nou!!: València і Antonia Gómez de Orga · Veure més »

Antonia Mecha Campello

Antonia Mecha Campello (Elx, Baix Vinalopó, 1915 - Sant Joan d'Alacant, Alacant, desembre de 2005) fou una militant comunista valenciana.

Nou!!: València і Antonia Mecha Campello · Veure més »

Antonio Alegre Cremades

Fills predilectes d'Alginet (26-02-1999) A la fotografia, d'esquerra a dreta: Alberto Soldado Hernández, Julio Palau Lozano, '''Antonio Alegre Cremades''' en representació d'en José Espert Climent que no estava present a l'acte dels fills predilectes; Ismael Latorre Mendoza i Josep Lozano i Lerma Antonio Alegre Cremades (Alginet, 2 de juny de 1939 - Godella, 15 d'octubre de 2006) fou un pintor i gravador valencià.

Nou!!: València і Antonio Alegre Cremades · Veure més »

Antonio Almela Samper

Antonio Almela Samper (València, 23 de juliol de 1903 - 4 de desembre de 1987) fou un enginyer valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Antonio Almela Samper · Veure més »

Antonio Amaya

Antonio Peláez, conegut artísticament com a Antonio Amaya (Granada, 1924 - Sitges, 18 de maig del 2012) va ser un ballarí i cantant de copla andalús.

Nou!!: València і Antonio Amaya · Veure més »

Antonio Barbero Carnicero

Antonio Barbero Carnicero (València, 1903 - Alacant, 26 d'abril de 1990) metge i cirurgià especialitzat en cor i pulmó que fou director de l'Antituberculós i Cardiològic d'Alacant fins a la seua jubilació en 1974 i cofundador de la Clínica privada «Sanatori Perpetuo Socorro» d'Alacant.

Nou!!: València і Antonio Barbero Carnicero · Veure més »

Antonio Bernabé García

Antonio Bernabé García (València, 7 de maig de 1963) és un funcionari i polític espanyol del Partit Socialista País Valencià-PSOE.

Nou!!: València і Antonio Bernabé García · Veure més »

Antonio Bernad Gozálvez

Antonio Bernad Gozálvez, conegut també simplement per Toni o Toni Bernad, (Elx, 1917 - València, 5 de maig de 2011) va ser un pintor, caricaturista i dibuixant surrealista valencià, destacat artista de l'exili republicà espanyol.

Nou!!: València і Antonio Bernad Gozálvez · Veure més »

Antonio Buil y Raso

Antonio Buil y Raso (Colungo, 1785 - València, 1850) fou un militar aragonès.

Nou!!: València і Antonio Buil y Raso · Veure més »

Antonio Calpe Hernández

Antonio Calpe Hernández (València, 4 de febrer de 1940 - 7 d'abril de 2021) fou un futbolista valencià de la dècada de 1960.

Nou!!: València і Antonio Calpe Hernández · Veure més »

Antonio Castaños Benavent

Antonio Castaños Benavent fou un militant anarcosindicalista, també conegut com el Torero.

Nou!!: València і Antonio Castaños Benavent · Veure més »

Antonio Clemente Olivert

Antonio Ángel Clemente Olivert (València, 1955) és un polític valencià.

Nou!!: València і Antonio Clemente Olivert · Veure més »

Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz

va ser un militar, polític i il·lustrat espanyol.

Nou!!: València і Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz · Veure més »

Antonio de Brugada Vila

Antonio de Brugada Vila (Madrid, 1804- Donostia, 1863), fou un pintor romàntic nascut a Madrid, però d'origen valencià, i format a l'Acadèmia de San Fernando (1818-1821).

Nou!!: València і Antonio de Brugada Vila · Veure més »

Antonio de Saavedra y Jofré

Antonio de Saavedra y Jofré (València, 1 de febrer de 1777 - Gènova, 13 de febrer de 1842), VII comte de l'Alcúdia, va ser Secretari d'Estat d'Espanya des del 20 de gener de 1832 fins a l'1 d'octubre del mateix any.

Nou!!: València і Antonio de Saavedra y Jofré · Veure més »

Antonio de Torres

Antonio de Torres (? - Gran Canària, 14 de juny de 1504) fou un mariner i comerciant espanyol.

Nou!!: València і Antonio de Torres · Veure més »

Antonio del Valle

Antonio del Valle (Flandes, —) fou un militar espanyol.

Nou!!: València і Antonio del Valle · Veure més »

Antonio Dorregaray y Dominguera

Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí.

Nou!!: València і Antonio Dorregaray y Dominguera · Veure més »

Antonio Edo Mosquera

Antonio Edo Mosquera, que signava amb el pseudònim Edgar, (València, 1922 - 30 de gener de 2003) va ser un artista faller i historietista valencià, adscrit a l'escola valenciana d'historieta humorística.

Nou!!: València і Antonio Edo Mosquera · Veure més »

Antonio Fuertes Pascual

Antonio Fuertes Pascual (Benimàmet, Ciutat de València, 3 de desembre de 1929 - 5 de gener de 2015) va ser un futbolista valencià, que va jugar nou temporades com a davanter al primer equip del València CF, i un total de quinze a l'entitat, sent l'autor del gol mil del València en primera divisió.

Nou!!: València і Antonio Fuertes Pascual · Veure més »

Antonio Gallego Valcárcel

Antonio Gallego Valcárcel va ser un militar i polític espanyol, nascut a Tobarra (Albacete) el 4 de gener de 1787 i mort en Madrid el 21 d'abril de 1857.

Nou!!: València і Antonio Gallego Valcárcel · Veure més »

Antonio Gamoneda

Antonio Gamoneda (Oviedo, 30 de maig de 1931) és un poeta espanyol, distingit amb el Premi Cervantes en 2006.

Nou!!: València і Antonio Gamoneda · Veure més »

Antonio Garijo Hernández

Antonio Garijo Hernández (m. 2 d'agost de 1984) va ser un militar espanyol, conegut pel seu paper durant la Guerra civil.

Nou!!: València і Antonio Garijo Hernández · Veure més »

Antonio Gálvez Arce

Antonio Gálvez Arce, més conegut com a Antonete Gálvez fou un polític murcià, fundador del Partido Federal Murciano.

Nou!!: València і Antonio Gálvez Arce · Veure més »

Antonio Gómez Davó

Antonio Gómez Davó (1890 - 1971) fou un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Antonio Gómez Davó · Veure més »

Antonio Guerola y Peyrolón

Antonio Guerola y Peyrolón (València, 21 de desembre de 1817 - 1901) fou un advocat i polític valencià, governador civil de Barcelona durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Antonio Guerola y Peyrolón · Veure més »

Antonio Gustavino Moreno

Antonio Gustavino Moreno (València, 27 de gener de 1837 – València, 8 de febrer de 1919) fou un violoncel·lista, organista i compositor valencià.

Nou!!: València і Antonio Gustavino Moreno · Veure més »

Antonio Hortelano Hontanga

Antonio Hortelano Hontanga (València, País Valencià, 16 de setembre de 1975) és un actor valencià.

Nou!!: València і Antonio Hortelano Hontanga · Veure més »

Antonio Iranzo Escorihuela

Antonio Iranzo Escorihuela (València, 4 de maig de 1930 - † València, 7 de juliol de 2003) va ser un actor espanyol.

Nou!!: València і Antonio Iranzo Escorihuela · Veure més »

Antonio Lázaro Tensa

Antonio Lázaro Tensa (València, 11 de febrer 1849 - 5 de juny de 1915) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Antonio Lázaro Tensa · Veure més »

Antonio López Sierra

Antonio López Sierra (Badajoz, 16 de juny de 1913 - Madrid, 1986) va ser un botxí espanyol, que va ocupar la plaça titular en l'Audiència Territorial de Madrid entre els anys 1949 i 1975.

Nou!!: València і Antonio López Sierra · Veure més »

Antonio Llorens Sanchis

Antonio Llorens Sanchis (València, 1952) és un programador, crític i director de cinema valencià.

Nou!!: València і Antonio Llorens Sanchis · Veure més »

Antonio Machado Ruiz

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939) va ser un poeta, escriptor i intel·lectual andalús.

Nou!!: València і Antonio Machado Ruiz · Veure més »

Antonio Madinaveitia Tabuyo

fou un químic espanyol.

Nou!!: València і Antonio Madinaveitia Tabuyo · Veure més »

Antonio Martorell Trilles

Asil Mare de Déu dels Desemparats (Carcaixent) Antonio Martorell Trilles (València, 1845 - 1930) fou un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Antonio Martorell Trilles · Veure més »

Antonio Medina García

Antonio Medina García (Barcelona, 2 d'octubre de 1919 - 31 d'octubre de 2003) fou un jugador d'escacs i Àrbitre Internacional d'escacs català.

Nou!!: València і Antonio Medina García · Veure més »

Antonio Montalbán Gámez

Antonio Montalbán Gámez (Alcolea (Còrdova), 1946) és un polític i sindicalista valencià d'orige andalús.

Nou!!: València і Antonio Montalbán Gámez · Veure més »

Antonio Montiel Márquez

José Antonio Montiel Márquez (Jaén, Andalusia, 31 de juliol de 1958) és un polític, advocat i professor universitari valencià, ha estat secretari general i portaveu de Podem-País Valencià a les Corts Valencianes (2015-2017).

Nou!!: València і Antonio Montiel Márquez · Veure més »

Antonio Moreno Carrasco

Antonio Moreno Carrasco (Alacant, 1951 - València, 2004) fou un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures.

Nou!!: València і Antonio Moreno Carrasco · Veure més »

Antonio Navarro Santafé

L'escultura de ''el oso y el madroño'' en la Puerta del Sol de Madrid, obra de Navarro Santafé. Monument a Chapí a Villena, realitzat per Navarro Santafé. Antonio Navarro Santafé (Villena, Alt Vinalopó, 22 de desembre de 1906 - 16 de novembre de 1983) va ser un escultor valencià.

Nou!!: València і Antonio Navarro Santafé · Veure més »

Antonio Palomares Vinuesa

Antonio Palomares Vinuesa (El Robledo, província d'Albacete, 7 d'agost de 1929 - València, 25 de març de 2007) fou un dirigent comunista valencià d'origen castellà.

Nou!!: València і Antonio Palomares Vinuesa · Veure més »

Antonio Palomino

Retrat d'Antonio Palomino Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del.

Nou!!: València і Antonio Palomino · Veure més »

Antonio Peñalver Asensio

Antonio Peñalver Asensio (Alhama de Múrcia, Espanya 1968) és un atleta espanyol, ja retirat, especialista en decatló/heptatló i guanyador d'una medalla olímpica.

Nou!!: València і Antonio Peñalver Asensio · Veure més »

Antonio Pitarch Simó

fou un organista castellonenc.

Nou!!: València і Antonio Pitarch Simó · Veure més »

Antonio Poveda Martínez

Antonio Poveda Martínez, també conegut com a Toni Poveda (València, 1969) és un activista de VIH i LGBTI, i sindicalista valencià.

Nou!!: València і Antonio Poveda Martínez · Veure més »

Antonio Reig Guerri

Antonio Reig Guerri (Murla, 1944), més conegut com a Tonico, va ser un jugador de pilota valenciana, històric en la modalitat de Llargues per la seua treta, no debades fou un dels fundadors de la Selecció Valenciana de Pilota en els primers Campionats Internacionals.

Nou!!: València і Antonio Reig Guerri · Veure més »

Antonio Salazar Cifré

Antonio Salazar Cifré (València, 19 de juny de 1954) és un metge i polític valencià, diputat en la primera legislatura de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Antonio Salazar Cifré · Veure més »

Antonio Sanz Brau

Antonio Sanz Brau (Vinaròs, 1947), és biòleg, i ha estat professor d'Ecologia i antic alumne de la Universitat de València.

Nou!!: València і Antonio Sanz Brau · Veure més »

Antonio Saura Atarés

Antonio Saura Atarés (Osca, 22 de setembre de 1930 - Conca, 22 de juliol de 1998) va ser un pintor i escriptor expressionista, d'influència surrealista, que va formar part del grup El Paso, grup molt influent de la pintura espanyola de la dècada del 1960.

Nou!!: València і Antonio Saura Atarés · Veure més »

Antonio Subiela Chico

Antonio Subiela Chico (València, 9 d'agost de 1975) és un polític valencià, diputat per Ciutadans a les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Antonio Subiela Chico · Veure més »

Antonio Teodoro Ortells

Antonio Teodoro Ortells (Rubielos de Mora, Terol, 1647 - València, 1706) fou un compositor i mestre de capella aragonès.

Nou!!: València і Antonio Teodoro Ortells · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: València і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Antton Olariaga Aramburu

Antton Olariaga Aramburu (Usurbil, Guipúscoa, 1946) és un autor de còmic basc.

Nou!!: València і Antton Olariaga Aramburu · Veure més »

Aplec del Puig

Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord.

Nou!!: València і Aplec del Puig · Veure més »

Apol·lo de Pinedo

Apol·lo de Pinedo és el nom que rep l'estàtua romana trobada per un grup de submarinistes el 8 de desembre de 1963 a la Platja de Pinedo, a la Ciutat de València.

Nou!!: València і Apol·lo de Pinedo · Veure més »

Apolinar de Cáceres Gordo

Apolinar de Cáceres Gordo (Zarza de Granadilla, província de Càceres, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 28 de febrer de 1954) fou un magistrat.

Nou!!: València і Apolinar de Cáceres Gordo · Veure més »

AppValencia

AppValencia és una aplicació mòbil creada per l'Ajuntament de València el 2014 per als ciutadans de la ciutat de València i turistes que hi s'estiguen allí.

Nou!!: València і AppValencia · Veure més »

Aqüeducte del Pont de Sant Josep de Montanejos

L'Aqüeducte del Pont de Sant Josep, a Montanejos, a la comarca de l'Alt Millars, és una infraestructura territorial, de caràcter hidraúlic, catalogada com Bé de Rellevància Local, amb la categoria d'espai etnològic d'interès local, amb codi 12.08.079-005, i data de publicació en el BOP 6 de març de 2012 Es localitza en el mateix nucli poblacional de Montanejos, a uns 300 metres de la plaça d'Espanya, al final del carrer Santa Bàrbara.

Nou!!: València і Aqüeducte del Pont de Sant Josep de Montanejos · Veure més »

Ar-Russafí

Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, més conegut senzillament com a ar-Russafí (mort en 1177), fou un notable poeta andalusí valencià d'origen àrab, nascut a Russafa, prop de València.

Nou!!: València і Ar-Russafí · Veure més »

Aragonès de les Comarques Xurres

L'Aragonès de les Comarques Xurres (l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús, els Serrans, la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés), era semblant la l'aragonès de les comunitats aragoneses i es va castellanitzar quedant restes que caracteritzen l'actual castellà xurro, amb un adstrat valencià que se suma als aragonesismes del substrat aragonès.

Nou!!: València і Aragonès de les Comarques Xurres · Veure més »

Arantxa Parra Santonja

Arantxa Parra Santonja (València, 9 de novembre de 1982) és una tennista professional espanyola, retirada el 2019.

Nou!!: València і Arantxa Parra Santonja · Veure més »

Arantxa Sánchez Vicario

Aránzazu "Arantxa" Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 18 de desembre de 1971) ha estat una tennista professional catalana que ha arribat al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles.

Nou!!: València і Arantxa Sánchez Vicario · Veure més »

Aratinga capblava

L'aratinga capblava (Psittacara acuticaudata) és un lloro nadiu de gran part d'Amèrica del Sud, utilitzat en gran manera en avicultura.

Nou!!: València і Aratinga capblava · Veure més »

ARC

ARC (o A.R.C.) fou una marca valenciana de motocicletes, fabricades a València pels germans Bonet entre 1954 i 1955.

Nou!!: València і ARC · Veure més »

Arc diafragma

Santes Creus Larc diafragma o diafragmàtic és aquell arc sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos.

Nou!!: València і Arc diafragma · Veure més »

Arcadi Blasco

Arcadi Blasco (Mutxamel, Alacant, 1928 - Majadahonda, Madrid, 2013) va ser un artista i creador alacantí que va sintetitzar terrisseria, ceràmica, escultura i abstracció, sense que cap d'elles perdés la seva essència, materialitzant-les, des de finals de la dècada de 1960, en relleus, vitralls i escultures.

Nou!!: València і Arcadi Blasco · Veure més »

Arcadia (Sannazaro)

L'Arcadia és una novel·la pastoral renaixentista, escrita per Jacopo Sannazaro en italià.

Nou!!: València і Arcadia (Sannazaro) · Veure més »

Arcadio López Casanova

va ser un poeta i crític literari gallec en llengües gallega i castellana.

Nou!!: València і Arcadio López Casanova · Veure més »

Arcadio Tudela y Martínez

Arcadio Tudela Martínez (Benigànim, 1840 - 1885) fou un terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Arcadio Tudela y Martínez · Veure més »

ArcelorMittal

ArcelorMittal és la major companyia siderúrgica mundial, amb una plantilla de més de 310.000 empleats en més de 60 països.

Nou!!: València і ArcelorMittal · Veure més »

Archivo de Prehistoria Levantina

Archivo de Prehistoria Levantina és una publicació del Servei d'Investigació Prehistòrica, de periodicitat irregular, tot i ser concebuda com a anuari.

Nou!!: València і Archivo de Prehistoria Levantina · Veure més »

Arenys de Lledó

Arenys de Lledó (en castellà: Arens de Lledó) és un municipi de la província de Terol a la comarca del Matarranya, a la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Nou!!: València і Arenys de Lledó · Veure més »

Armada de la República Espanyola

colònies durant la República espanyola (1931-1939) Almería, febrer de 1937. El transport d'aeronaus ''Dédalo'' Vaixell de rescat de submarins ''Kanguro'' en segon terme i submarí espanyol ''C-3'' en primer terme a la base naval de Cartagena abans del enfonsament del submarí per un submarí alemany ''U-34'' Cruiser ''Emperador Carlos V'' que ja no era en servei actiu durant la República. Va ser utilitzat com a pontó per exercicis Destructor ''Furor'', similar al ''Proserpina'' Destructor ''Villaamil'', segona unitat de la classe ''Bustamante'', en unes maniobres Creuer lleuger ''Blas de Lezo'', enfonsat en un accident l'any 1932 Destructor Alcalá Galiano de la classe Churruca Destructor Sánchez Barcáiztegui Creuer lleuger ''Miguel de Cervantes'' LArmada Republicana espanyola era el braç naval de les Forces armades de la Segona República espanyola, el govern establert a Espanya entre 1931 i 1939.

Nou!!: València і Armada de la República Espanyola · Veure més »

Armand Moreno Gómez

Armando Moreno Gómez (València, 1919 - Madrid, 30 d'octubre de 1994) va ser un poeta, rapsode, periodista, actor, director i guionista de cinema i de teatre.

Nou!!: València і Armand Moreno Gómez · Veure més »

Arnau Albertí

Arnau Albertí (Muro, Mallorca 1480 - Patti, Sicília, 1545), fou un teòleg, lul·lista i inquisidor mallorquí.

Nou!!: València і Arnau Albertí · Veure més »

Arnau Alemany

Arnau Alemany i Batalla (Barcelona, 1948 - Barcelona, 27 d'abril de 2020) va ser un pintor català especialitzat en un estil pictòric força personal dins de l'àmbit del realisme màgic.

Nou!!: València і Arnau Alemany · Veure més »

Arnau de Carcassona

Arnau de Carcassona (Narbona?, ca. 1180 - València, ca. 1260) fou un frare mercedari, cosí de Pere Nolasc.

Nou!!: València і Arnau de Carcassona · Veure més »

Arnau de Peralta

Arnau de Peralta fou un religiós catòlic aragonés que va exercir com a bisbe de València des de 1243 fins a 1248 i com a bisbe de Saragossa des de 1248 fins a la seua mort l'any 1271.

Nou!!: València і Arnau de Peralta · Veure més »

Arnau de Romaní

Arnau de Romaní (Bolonya, ? — València, 1.276), va ser un jurista provinent de Bolonya que va acabar formant part de la primitiva noblesa del regne; fou un cavaller valencià.

Nou!!: València і Arnau de Romaní · Veure més »

Arnau Descós

Arnau Descós o Arnau de Cors, (Mallorca, s.), escriptor i lul·lista, ciutadà mallorquí que va concórrer al certamen poètic convocat per Ferrando Dieç a València el 1486, juntament amb els mallorquins Mossèn Ramon Vivot i Jaume d'Olesa, amb el poema Causa tant gran produint tal efecte.

Nou!!: València і Arnau Descós · Veure més »

Arnau Fonolleda

Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnànim.

Nou!!: València і Arnau Fonolleda · Veure més »

Arquebisbat Castrense d'Espanya

L'Arquebisbat Castrense d'Espanya és l'ordinariat militar de l'Església catòlica per les Forces Armades d'Espanya.

Nou!!: València і Arquebisbat Castrense d'Espanya · Veure més »

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.

Nou!!: València і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »

Arquitectura de la Marina

Larquitectura de la Marina és el conjunt de formes pròpies de l'arquitectura a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià.

Nou!!: València і Arquitectura de la Marina · Veure més »

Arquitectura gòtica catalana

Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya Larquitectura gòtica catalana s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat Renaixement del segle XII.

Nou!!: València і Arquitectura gòtica catalana · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: València і Arquitectura romànica · Veure més »

Arquitectura rupestre

Petra, Jordània Es denomina arquitectura rupestre (del llatí rupes, 'roca'), les construccions excavades o esculpides en coves, grutes o parets rocoses, per les civilitzacions antigues.

Nou!!: València і Arquitectura rupestre · Veure més »

Arquites (associació)

L'Associació Arquitectes Italians a Espanya, Arquites, és una organització no governamental espanyola sense ànim de lucre i independent, formada per arquitectes d'origen italià que operen en el territori espanyol.

Nou!!: València і Arquites (associació) · Veure més »

Arran

Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Nou!!: València і Arran · Veure més »

Arrancapins

Arrancapins és un barri de la ciutat de València situat al districte d'Extramurs, al sud-oest de la Ciutat Vella.

Nou!!: València і Arrancapins · Veure més »

Arrancapins (personatge de ficció)

Arrancapins és un personatge mític, amic del gegant de caràcter bo i forçut, anomenat Tombatossals, qui, segons explica la llegenda, va fundar la ciutat de Castelló de la Plana.

Nou!!: València і Arrancapins (personatge de ficció) · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: València і Arròs · Veure més »

Arròs de València

Arròs Bomba a Sollana.Arròs de València és una denominació d'origen protegida (DOP), aprovada l'any 2000, que protegeix l'arròs cultivat a les zones humides naturals del País Valencià.

Nou!!: València і Arròs de València · Veure més »

Arròs del senyoret

L'arròs del senyoret, també conegut amb altres noms com arròs a la mandra, arròs a la gandula, arròs sense entrebancs, arròs sense feina, arròs de cec, és un arròs amb marisc pelat, preparat de manera que no cal l'ús de cap cobert per a menjar-se'l.

Nou!!: València і Arròs del senyoret · Veure més »

Arrop i talladetes

Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.

Nou!!: València і Arrop i talladetes · Veure més »

Arroz y tartana

Arròs i tartana és una novel·la de Vicente Blasco Ibáñez publicada en 1894.

Nou!!: València і Arroz y tartana · Veure més »

Arroz y tartana (sèrie de televisió)

Arroz y tartana és una sèrie de televisió basada en la novel·la homònima de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez i dirigida per José Antonio Escrivá.

Nou!!: València і Arroz y tartana (sèrie de televisió) · Veure més »

Ars magna

LArs magna (títol complet: Ars magna, generalis et ultima, ca. 1305) és la versió més llarga de lArs lul·lià.

Nou!!: València і Ars magna · Veure més »

Art déco valencià

Pont de Sant Jordi, a Alcoi (l'Alcoià), 1931. Edifici de la Finca Roja. Projectat per l'arquitecte Enric Viedma i Vidal en 1929 i construït en 1933. Joan Guardiola. Rectorat de la Universitat de València, situat en l'avinguda de Blasco Ibáñez (València). Edifici Rialto - València. Projectat per l'arquitecte Cayetano Borso di Carminati i construït en 1939. Francisco Javier Goerlich i Lleó. Tipografia art déco en els refugis antiaeris de la guerra civil a València. L'art déco valencià és el desenvolupament del moviment artístic de l'art déco al País Valencià.

Nou!!: València і Art déco valencià · Veure més »

Art dramàtic

Art dramàtic són uns estudis de règim especial que als Països Catalans es poden estudiar a Barcelona, València, Terrassa, Palma i Vic.

Nou!!: València і Art dramàtic · Veure més »

Art efímer

''Alliberament de 1001 globus blaus'', «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat.

Nou!!: València і Art efímer · Veure més »

Art iber

Dama d'Elx (Museu Arqueològic Nacional, Madrid) El terme art iber es refereix a l'estil artístic propi del poble iber, assentat a la península Ibèrica.

Nou!!: València і Art iber · Veure més »

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Nou!!: València і Art paleolític · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: València і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: València і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Art urbà al País Valencià

Mural d'Escif i Hyuro al carrer del Músic Peydró de València.Julieta XLF al Barri del Carme.La història de l'art urbà al País Valencià comença a mitjans dels anys 80 amb l'aparició del Graffiti o Grafit.

Nou!!: València і Art urbà al País Valencià · Veure més »

Artur Ahuir i López

Artur Ahuir i López (València, 1965) és un filòleg i professor d'ensenyament mitjà valencià.

Nou!!: València і Artur Ahuir i López · Veure més »

Artur Balder

Artur Balder (Alacant, 1974) és un escriptor i director de cinema valencià.

Nou!!: València і Artur Balder · Veure més »

Artur Ballester i Marco

Artur Ballester i Marco (València, 1892 - ibídem, 21 de juny de 1981) fou un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista.

Nou!!: València і Artur Ballester i Marco · Veure més »

Artur Heras i Sanz

Artur Heras i Sanz és un pintor i dissenyador valencià nascut a Xàtiva el 1945, resideix a Godella.

Nou!!: València і Artur Heras i Sanz · Veure més »

Artur Moreno i Salvador

Artur Moreno i SalvadorCandel (1993) 56 y 57.

Nou!!: València і Artur Moreno i Salvador · Veure més »

Arturo Sorlí Llorens

Arturo Sorlí Llorens (València, 1925 - València, 13 de desembre de 2007) fou un escultor valencià, un dels màxims representants de l'escultura figurativa mediterrània.

Nou!!: València і Arturo Sorlí Llorens · Veure més »

Arturo Tuzón Gil

Arturo Tuzón Gil (Montant, Alt Millars, 1928 - València, 22 d'octubre de 2010) fou un empresari valencià que també fou president del València Club de Futbol de 1986 a 1993.

Nou!!: València і Arturo Tuzón Gil · Veure més »

Arturo Valls Mollà

Arturo Valls Mollà (La Punta, València, 24 de març de 1975) és un actor i presentador de televisió valencià.

Nou!!: València і Arturo Valls Mollà · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: València і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Arxiu de la Catedral de València

L'Arxiu de la Catedral de València és un arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de València.

Nou!!: València і Arxiu de la Catedral de València · Veure més »

Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana

LArxiu Històric de la Comunitat Valenciana, abans denominat oficialment Arxiu de la Generalitat, és l'arxiu que actua com a capçalera del Sistema Arxivístic Valencià i té la funció d'arxiu històric que conserva i serveix els fons documentals de la Generalitat Valenciana més les donacions considerades patrimoni documental valencià.

Nou!!: València і Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Arxiu Municipal de València

L'origen de l'Arxiu Municipal de València es remunta al, quan el 1238 Jaume I va ocupar la ciutat de València i va crear els dos càrrecs essencial, les primeres institucions locals: el Batle, que administrava i gestionava el patrimoni del rei, i el Cúria oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat, i que a partir de 1250 passaria a anomenar-se Justícia, després va instaurar el Mostassaf i el Consell dels prohoms.

Nou!!: València і Arxiu Municipal de València · Veure més »

Arxiu universitari

Rectorat de la UdL, seu de l'arxiu de la universitat Els arxius universitaris estan constituïts pel conjunt de documents generats, reunits o rebuts pels diferents òrgans d'una universitat en el desenvolupament de les seves funcions i activitats.

Nou!!: València і Arxiu universitari · Veure més »

Ascensi Mora

va ser un director, actor i dramaturg valencià.

Nou!!: València і Ascensi Mora · Veure més »

Ascensi Sales Moreno

Ascensi Sales Moreno, de vegades conegut com a Ascensi Sales, Asensio Sales o Asensio Sales y Moreno (València, 17 de maig de 1699 - Barcelona, 17 de gener de 1766) fou un teòleg, catedràtic, eclesiàstic i bisbe de Barcelona d'origen valencià.

Nou!!: València і Ascensi Sales Moreno · Veure més »

Ascensión Chirivella Marín

Ascensión Chirivella Marín (València, 28 de gener de 1893 - Mèxic, 9 d'abril de 1980) és coneguda per ser la primera llicenciada en Dret que va poder col·legiar-se a Espanya per exercir com a advocada.

Nou!!: València і Ascensión Chirivella Marín · Veure més »

Asensi Julià i Alvarrachi

Asensi Julià i Alvarrachi (València, 1756 a 1760 - Madrid, 25 d'octubre de 1832) fou un pintor i gravador valencià, el talent del qual ha estat reconegut en aquests darrers temps a causa de la seua estreta relació amb el seu mestre i amic Francisco de Goya.

Nou!!: València і Asensi Julià i Alvarrachi · Veure més »

Asil Hospital Sant Joan de Déu

L'Asil Hospital de Sant Joan de Déu situat al Carrer riu Tajo número 1 de la Malvar-rosa, València, (Espanya), és un antic asil-hospital catalogat com a Bé immoble de rellevància local per la Generalitat Valenciana des de febrer de 2015, sent publicat al DOP al juny del mateix any.

Nou!!: València і Asil Hospital Sant Joan de Déu · Veure més »

Asland

Fàbrica Lafarge Asland i turó de Montcada, vistos des del Puig Castellar La Companyia General d'Asfalts i Pòrtland o simplement Asland SA fou una empresa cimentera catalana.

Nou!!: València і Asland · Veure més »

Última Comunió de la Magdalena

L'Última Comunió de la Magdalena, és una de les últimes obres de Jeroni Jacint Espinosa, signada i datada a 1665, usant la fórmula fat., abreviatura de faciebat, en pretèrit imperfet, en lloc del més comú fecit, fet, per indicar segons Orellana que el quadre no s'acaba.

Nou!!: València і Última Comunió de la Magdalena · Veure més »

Asociación de Clubs de Baloncesto

L'Asociación de Clubs de Baloncesto (ACB) és una organització esportiva espanyola formada per clubs professionals de basquetbol i encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.

Nou!!: València і Asociación de Clubs de Baloncesto · Veure més »

Asociación de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura

L'Alianza de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura va ser una organització civil situada en Madrid primer i València després, creada el 30 de juliol de 1936, res més iniciar-se la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Asociación de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura · Veure més »

Asp

Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.

Nou!!: València і Asp · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: València і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Assassinat de David Ángel Ribalta Vázquez

L'assassinat de David Ángel Ribalta Vázquez (més conegut com a Davide Ribalta) va ser comès el 4 de desembre de 1993 al Kasal Popular de Flora (ciutat de València) per part de tres joves ultradretans.

Nou!!: València і Assassinat de David Ángel Ribalta Vázquez · Veure més »

Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona. Sarrià, Barcelona. Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, l'Horta Nord, 1974 - Montanejos, l'Alt Millars, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.

Nou!!: València і Assassinat de Guillem Agulló i Salvador · Veure més »

Assassinat de Mari Carmen Castell i Vidal

LAssassinat de Mari Carmen Castell i Vidal (Ulldecona, 1962 — Ulldecona, 14 de febrer de 1982) tingué lloc en Ulldecona la nit del 13 al 14 de febrer de 1982.

Nou!!: València і Assassinat de Mari Carmen Castell i Vidal · Veure més »

Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc

L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc (o simplement ACV Tirant lo Blanc o Tirant.org) és una entitat cultural valenciana fundada l'any 1991 a la ciutat de València per Joan Mansanet i Mansanet, Rafael Ramos i Armengol, Robert Barberà Baraza, Nathalie Torres Garcia i Lluís Polo i Torres.

Nou!!: València і Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc · Veure més »

Associació d'Estudis Fallers

LAssociació d’Estudis Fallers (ADEF) és una entitat constituïda el 22 de febrer de 1990 a València i que té com a objectius fundacionals: desenvolupar i prestigiar científicament els estudis fallers; i ajudar a reconstruir els maltrets ponts entre món faller i món acadèmic.

Nou!!: València і Associació d'Estudis Fallers · Veure més »

Associació de Cantants Vienesos

Gustav Mahler: ''Simfonia dels mil'' (2009) – '''Wiener Singverein''' – Slovenský filharmonický zbor – Wiener Sängerknaben – Staatskapelle Berlin – Pierre Boulez in ''Goldener Saal'' of the ''Vienna Musikverein'' L'Associació de Cantants Vienesos (Wiener Singverein) és el cor concertista de la Societat d'Amics de la Música de Viena.

Nou!!: València і Associació de Cantants Vienesos · Veure més »

Associació de Mestres Rosa Sensat

LAssociació de Mestres Rosa Sensat és una associació catalana de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l'ensenyament i de l'educació en general.

Nou!!: València і Associació de Mestres Rosa Sensat · Veure més »

Associació de Veïns i Comerciants Amics del Barri del Carme

Associació de Veïns i Comerciants Amics del Barri del Carme és una associació veïnal que s'encarrega de defensar els interessos dels habitants i els comerciants del Barri del Carme a la ciutat de València.

Nou!!: València і Associació de Veïns i Comerciants Amics del Barri del Carme · Veure més »

Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica

L'Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica, EUROAVIA, és una iniciativa d'estudiants a escala europea que té com a base els estudis en el camp aeronàutic, aeroespacial i temes relacionats.

Nou!!: València і Associació Europea d'Estudiants d'Aeronàutica · Veure més »

Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

LAssociació i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya són dues associacions diferents però vinculades institucionalment.

Nou!!: València і Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya · Veure més »

Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

L'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) és una entitat que té com a finalitat d'aplegar a tothom qui s'interessi per la llengua i la literatura catalanes i de fomentar les diverses manifestacions de la cultura d'expressió catalana.

Nou!!: València і Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes · Veure més »

Associació Musical Canalense

L'Associació Musical Canalense és una associació creada a Canals (la Costera) en 1946 dedicada a la promoció de la música i de la cultura.

Nou!!: València і Associació Musical Canalense · Veure més »

Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Diversió

Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (ANELA) és una associació d'empresaris de locals de prostitució amb seu a València i amb relació amb l'extrema dreta (concretament España 2000).

Nou!!: València і Associació Nacional d'Empresaris de Locals de Diversió · Veure més »

Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica

Guerra Civil a Tejedo del Sil (El Bierzo). LAssociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, també coneguda per les seves sigles ARMH, és una associació espanyola constituïda al desembre de 2000.

Nou!!: València і Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica · Veure més »

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (APEV) fou una associació creada a València el 1934 que va funcionar fins al 1938.

Nou!!: València і Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana · Veure més »

Associació Valenciana d'Agricultors

L'Associació Valenciana d'Agricultors és un sindicat de llauradors de València.

Nou!!: València і Associació Valenciana d'Agricultors · Veure més »

Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial

L'Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial (AVAI) és una organització sense ànim de lucre que vetlla per l'estudi, difusió i salvaguarda del patrimoni industrial valencià mitjançant l'elaboració de cursos, tallers, publicacions, rutes i conferències per difondre els diversos aspectes històrics i socials de la societat contemporània valenciana.

Nou!!: València і Associació Valenciana d'Arqueologia Industrial · Veure més »

Associació Valenciana d'Empresaris

LAssociació Valenciana d'Empresaris (AVE) és una organització empresarial valenciana creada el 1981 per empresaris destacats del País Valencià.

Nou!!: València і Associació Valenciana d'Empresaris · Veure més »

Associació Valenciana de Meteorologia

L'Associació Valenciana de Meteorologia Josep Peinado (AVAMET) és una associació meteorològica sense ànim de lucre que té com a objectiu principal portar la meteorologia a tots els racons del País Valencià.

Nou!!: València і Associació Valenciana de Meteorologia · Veure més »

Assumpció Bernal i Giménez

Assumpció Bernal i Giménez (València, 1961) és una filòloga, historiadora i docent valenciana, especialitzada en la Història de la literatura contemporània.

Nou!!: València і Assumpció Bernal i Giménez · Veure més »

Astros València

LAstros València és un club de beisbol de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Astros València · Veure més »

Asunción Aguadé i Subias

Asunción Aguadé i Subias (Barcelona, 29 de juny de 1943), també coneguda artísticament com a “Marysun”, és una destacada ballarina, coreògrafa i professora catalana.

Nou!!: València і Asunción Aguadé i Subias · Veure més »

Asunción Quinzá Alegre

Asunción Quinzá Alegre (València, 13 d'abril de 1965) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V, VI i VII legislatures.

Nou!!: València і Asunción Quinzá Alegre · Veure més »

Atemptat d'Enpetrol

L'atemptat d'Enpetrol va ser un atemptat sense víctimes mortals que es va perpetrar la matinada del 12 de juny de 1987 contra la refineria que l'empresa Enpetrol (actual Repsol) tenia ubicada al Morell (Tarragona).

Nou!!: València і Atemptat d'Enpetrol · Veure més »

Atemptat de Roses del 2001

El 17 de març de 2001 ETA va cometre un atemptat a Roses fent explotar un cotxe que causà la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, que va ser el primer membre d'aquest cos policial assassinat per aquesta banda armada.

Nou!!: València і Atemptat de Roses del 2001 · Veure més »

Ateneu Científic, Artístic i Literari de València

L'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València fou una entitat cultural que va funcionar durant l'últim terç del i les primeres dècades del XX en la ciutat de València, que durant el Sexenni Democràtic i la Restauració borbònica va acollir bona part dels científics i intel·lectuals valencians.

Nou!!: València і Ateneu Científic, Artístic i Literari de València · Veure més »

Ateneu Mercantil de València

Edifici de l'Ateneu Mercantil, a la Plaça de l'Ajuntament de València. LAteneu Mercantil de València és una institució cultural valenciana fundada el 23 de març de 1879 al Col·legi de Sant Pau de València.

Nou!!: València і Ateneu Mercantil de València · Veure més »

Atlètic Llevant Unió Esportiva

LAtlètic Llevant Unió Esportiva és un equip de futbol de la ciutat de València, País Valencià), filial del Llevant Unió Esportiva. Va ser fundat el 1939. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva de Bunyol. Actualment juga al grup 6 de la Segona Divisió B.

Nou!!: València і Atlètic Llevant Unió Esportiva · Veure més »

Atlètic Vallbonense

El Club Atlètic Vallbonense, és un club de futbol valencià, de la localitat de La Pobla de Vallbona.

Nou!!: València і Atlètic Vallbonense · Veure més »

Atzembla (grup de música)

Atzembla és un grup musical que naix a l'Horta Nord, València, el 2008, amb una combinació musical de punk, rock i ska.

Nou!!: València і Atzembla (grup de música) · Veure més »

Atzeneta d'Albaida

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: València і Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Atzukak

Atzukak fou un grup musical d'Ontinyent que publicà l'any 1999 un primer CD batejat amb el nom del grup.

Nou!!: València і Atzukak · Veure més »

Auca

L'''Auca de Montserrat'' (1923) de Joan Junceda Una auca és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes.

Nou!!: València і Auca · Veure més »

Audiència (districte de València)

L'Audiència fou un antic districte de la ciutat de València existent entre aproximadament la fi del segle XIX i l'any 1939.

Nou!!: València і Audiència (districte de València) · Veure més »

Audiència Provincial de València

L'Audiència Provincial de València és un tribunal de justícia que opera dins l'àmbit territorial de la província de València.

Nou!!: València і Audiència Provincial de València · Veure més »

Augusto Comas y Blanco

Augusto Comas y Blanco (València, 31 de desembre de 1862 - Madrid, 30 de juny de 1953) fou un empresari, pintor i polític valencià, fill d'Augusto Comas y Arqués.

Nou!!: València і Augusto Comas y Blanco · Veure més »

Augusto Danvila y Jaldero

Augusto Danvila y Jaldero (1853-1935) fou un advocat i escriptor valencià, que va viure en la localitat de La Pobla de Vallbona.

Nou!!: València і Augusto Danvila y Jaldero · Veure més »

Aurelia Bonet Hortelano

Aurelia Bonet Hortolà (València, 1927), és la primera doctora en Física i la primera dona que forma part del professorat de Físiques de l'Escola Politècnica de València en 1967.

Nou!!: València і Aurelia Bonet Hortelano · Veure més »

Aurelia Josefina Ibáñez del Río

Aurelia Josefina Ibáñez del Río (Albalate del Arzobispo, 21 d'abril de 1909 - Abrera, 3 de setembre de 2009) va ser una mestra aragonesa, instal·lada des de 1947 a l'escola del poble de Santa Maria de Vilalba, al terme d'Abrera, on va exercir de mestra fins a la seva jubilació.

Nou!!: València і Aurelia Josefina Ibáñez del Río · Veure més »

Aurelio Arteta

Aurelio Bibiano de Arteta i Errasti (Bilbao, 2 de desembre de 1879- Mèxic, 10 de novembre de 1940) va ser un pintor basc.

Nou!!: València і Aurelio Arteta · Veure més »

Aurelio Martínez Estévez

Aurelio Martínez Estévez (Saragossa, 1947) és un polític i economista valencià d'origen aragonés.

Nou!!: València і Aurelio Martínez Estévez · Veure més »

Aurora Valero Cuenca

Aurora Valero Cuenca (Alboraia, Horta Nord, 5 de juny de 1940) és una pintora i professora d'universitat valenciana.

Nou!!: València і Aurora Valero Cuenca · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: València і Ausiàs March · Veure més »

Autòmats

Autòmats són una banda de música valenciana de ''rock'' alternatiu en català i pop amb influències de l'indie i el rock progressiu, que va nàixer a Valencia el 2009, caracteritzada per un so fresc, directe i sovint prou experimental.

Nou!!: València і Autòmats · Veure més »

Autocars Hife

La Hispano de Fuente En Segures, SA, més coneguda per l'acrònim la HIFE i en alguns casos Autocars Hife és una empresa dedicada al transport, nascuda el 1915 a Benassal i amb les oficines centrals en la ciutat de Tortosa, que opera, principalment, a Catalunya, el País Valencià i l'Aragó.

Nou!!: València і Autocars Hife · Veure més »

Autoindefinits

Autoindefinits és un programa d'esquetxos que es va emetre en Canal Nou, TV3 i IB3, al llarg de nou temporades des del 4 d'abril de 2005 fins al 13 de març de 2008.

Nou!!: València і Autoindefinits · Veure més »

Autopista

Fotografia d'una autovia on es veuen els elements característics Una autopista és una carretera dissenyada per a la circulació a gran velocitat de molts vehicles.

Nou!!: València і Autopista · Veure més »

Autopista de la Mediterrània

Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.

Nou!!: València і Autopista de la Mediterrània · Veure més »

Autopista del Nord-est

LAutopista del Nord-Est o AP-2 és una autopista, antigament de peatge, que s'estén entre Alfajarín (província de Saragossa) i el Vendrell (província de Tarragona) i que constitueix la prolongació de l'A-2.

Nou!!: València і Autopista del Nord-est · Veure més »

Autopistes i autovies d'Espanya

right right Mapa d'autovies i autopistes d'Espanya La xarxa de vies de calçades separades a Espanya es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: València і Autopistes i autovies d'Espanya · Veure més »

Autoretrat (Velázquez)

Aquest Autoretrat el va pintar en una data dubtosa per Velázquez, distints especialistes en l'artista daten el quadren entre els anys 1638 i 1649.

Nou!!: València і Autoretrat (Velázquez) · Veure més »

Autoritat de Transport Metropolità de València

L'Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV) és un consorci depenent de la Generalitat Valenciana encarregat de coordinar i planificar el transport públic de l'àrea metropolitana de València.

Nou!!: València і Autoritat de Transport Metropolità de València · Veure més »

Autoritat Portuària de València

L'Autoritat Portuària de València (Acrònim: APV), també coneguda per la denominació comercial de Valenciaport, és una autoritat portuària dependent de l'ens públic Ports de l'Estat del Ministeri de Foment espanyol, configurada com l'organisme públic encarregat d'operar els ports de titularitat estatal de València, Sagunt i Gandia.

Nou!!: València і Autoritat Portuària de València · Veure més »

Autovia A-38

Autovia A-38 és la nova nomenclatura de la duplicació del tram de la carretera N-332 entre València i Alacant per la costa valenciana.

Nou!!: València і Autovia A-38 · Veure més »

Autovia A-77

L'autovia A-77 o Accés Nord-oest a Alacant és el nom actual de l'antic tram de l'Autovia de la Mediterrània A-7, situat entre l'Autovia de Circumval·lació d'Alacant A-70 i l'Autopista de Circumval·lació d'Alacant AP-7.

Nou!!: València і Autovia A-77 · Veure més »

Autovia de l'Est

LAutovia de l'Est o per als valencians, lAutovia de Madrid, és l'autovia de titularitat estatal que uneix València amb Madrid a través de La Manxa.

Nou!!: València і Autovia de l'Est · Veure més »

Autovia de la Mediterrània

Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.

Nou!!: València і Autovia de la Mediterrània · Veure més »

Auxiliadora Borja Albiol

Auxiliadora Borja Albiol és degana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València i adjunta primera a la Presidència del Consell General de l'Advocacia Espanyola, així com consellera de la mateixa entitat.

Nou!!: València і Auxiliadora Borja Albiol · Veure més »

Avant

Avant fou un setmanari editat a València entre el 1930 i 1931, redactat íntegrament en valencià, i que actuà com a portaveu de l'Agrupació Valencianista Republicana, amb redacció al número 8 del carrer Redempció de València.

Nou!!: València і Avant · Veure més »

Aventura conversacional

Una aventura conversacional és un joc d'aventura en el qual la descripció de la situació en la qual es troba el jugador prové principalment d'un text.

Nou!!: València і Aventura conversacional · Veure més »

Avi

Avi i net, quadre de Georgios Jakobides. Avis és el nom amb el qual els fills designen el pare i la mare de llurs pares, essent respectivament anomenats avi i àvia.

Nou!!: València і Avi · Veure més »

Aviació durant la Guerra Civil espanyola

Polikarpov I-16, l'avió de caça més modern de la República L'aviació durant la Guerra Civil espanyola es desenvolupà en un ambient de constant canvi i modernització que donaren lloc a la creació de teories noves per part de tots els participants tant directes com observadors.

Nou!!: València і Aviació durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: València і Avicebró · Veure més »

Avinguda d'Alfauir

Lavinguda d'Alfauir és una via urbana de València situat al barri de Sant Llorenç, inclòs al districte de Rascanya.

Nou!!: València і Avinguda d'Alfauir · Veure més »

Avinguda d'Aragó (València)

L'avinguda d'Aragó és una via urbana de València situada entre la Plaça de Saragossa al sud (al creuament entre el Passeig de l'Albereda, el Pont d'Aragó i l'avinguda del Port) i la Plaça del Cardenal Vicent Enrique i Tarancón al nord (al creuament entre l'avinguda de Blasco Ibáñez i l'avinguda de Catalunya. L'avinguda pren el nom de la desapareguda estació d'Aragó, estació de ferrocarril demolida l'any 1974 que estava situada a l'inici de l'actual avinguda, a la Plaça de Saragossa. Des d'aquesta estació eixien els trens amb destinació a la comunitat aragonesa.

Nou!!: València і Avinguda d'Aragó (València) · Veure més »

Avinguda d'Ausiàs March (València)

l'avinguda d'Ausiàs March és una via urbana de València.

Nou!!: València і Avinguda d'Ausiàs March (València) · Veure més »

Avinguda de Benito Pérez Galdós

L'avinguda de Benito Pérez Galdós, més habitualment avinguda de Pérez Galdós és una via urbana de València.

Nou!!: València і Avinguda de Benito Pérez Galdós · Veure més »

Avinguda de Burjassot

L'avinguda de Burjassot és una via urbana del nord-oest de València de més de 2 kilòmetres de longitud.

Nou!!: València і Avinguda de Burjassot · Veure més »

Avinguda de Campanar

L'avinguda de Campanar és una via urbana del nord-oest de la ciutat de València situada al districte de Campanar, on connecta el barri homònim de Campanar amb el d'El Calvari.

Nou!!: València і Avinguda de Campanar · Veure més »

Avinguda de Catalunya (València)

L'avinguda de Catalunya és una via urbana de València entre la Plaça del Cardenal Vicent Enrique i Tarancón al sud (al creuament entre l'avinguda d'Aragó i l'avinguda Blasco Ibáñez), i l'autovia V-21 al nord, al terme municipal d'Alboraia, i constitueix la principal eixida de la ciutat en direcció nord: Puçol, Sagunt, Castelló de la Plana, Terol, Saragossa, Tarragona, Barcelona i la resta del continent europeu.

Nou!!: València і Avinguda de Catalunya (València) · Veure més »

Avinguda de Ferran el Catòlic

L'avinguda de Ferran el Catòlic és una via urbana de València.

Nou!!: València і Avinguda de Ferran el Catòlic · Veure més »

Avinguda de França

L'avinguda de França és una avinguda de l'est de la ciutat de València.

Nou!!: València і Avinguda de França · Veure més »

Avinguda de Giorgeta

L'Avinguda de Giorgeta és una via urbana de València.

Nou!!: València і Avinguda de Giorgeta · Veure més »

Avinguda de Joan XXIII

L'avinguda de Joan XXIII és una via urbana de València situada entre l'avinguda del Dr. Peset Aleixandre pel sud i l'avinguda dels Germans Machado (que forma part de la Ronda Nord de València o CV-30) pel nord.

Nou!!: València і Avinguda de Joan XXIII · Veure més »

Avinguda de l'Oest (València)

El Mercat de València, situat al cap septentrional Lavinguda de l'Oest és una via urbana del centre de la ciutat de València.

Nou!!: València і Avinguda de l'Oest (València) · Veure més »

Avinguda de la Constitució

L'avinguda de la Constitució és una via urbana d'accés nord a la ciutat de València amb un tram inclòs dins el nucli urbà de la ciutat i altre tram dins també del terme municipal de València però connectant amb la població veïna de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat.

Nou!!: València і Avinguda de la Constitució · Veure més »

Avinguda de les Balears

L'avinguda de les Balears és una via urbana de l'est de la ciutat de València que connecta l'interior de la ciutat amb el port de València.

Nou!!: València і Avinguda de les Balears · Veure més »

Avinguda de les Corts Valencianes

L'avinguda de les Corts Valencianes és una gran avinguda de la ciutat de València situada al nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Avinguda de les Corts Valencianes · Veure més »

Avinguda de Peris i Valero

L'avinguda de Peris i Valero és una via urbana de València, situada entre l'avinguda de César Giorgieta i el pont de l'Àngel Custodi.

Nou!!: València і Avinguda de Peris i Valero · Veure més »

Avinguda de Pius XII

Lavinguda de Pius XII és una via urbana de València que pertany a les avingudes i a grans vies de la ciutat.

Nou!!: València і Avinguda de Pius XII · Veure més »

Avinguda de Ramón Menéndez Pidal

Estació d'Autobusos. L'avinguda de Ramón Menéndez Pidal o més habitualment avinguda de Menéndez Pidal és una via urbana de València.

Nou!!: València і Avinguda de Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez

Estàtua de dedicació a Blasco Ibáñez L'avinguda de Vicent Blasco Ibáñez és una via urbana de València situada entre els Jardins del Real i el barri del Cabanyal.

Nou!!: València і Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez (desambiguació)

* Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez, l'Alcúdia de Crespins.

Nou!!: València і Avinguda de Vicent Blasco Ibáñez (desambiguació) · Veure més »

Avinguda del Cardenal Benlloch

L'avinguda del Cardenal Benlloch és una via urbana de la ciutat de València, situada a l'est de la ciutat entre els barris de Mestalla del districte Pla del Real a l'oest i els barris de L'Amistat del districte d'Algirós i d'Albors del districte Camins al Grau a l'est.

Nou!!: València і Avinguda del Cardenal Benlloch · Veure més »

Avinguda del Cid

L'Avinguda del Cid és una via urbana de València situada a l'oest de la ciutat i que comunica l'interior de la ciutat amb la seua eixida direcció oest, cap a l'interior de la península.

Nou!!: València і Avinguda del Cid · Veure més »

Avinguda del Doctor Manuel Candela

El carrer del Doctor Manuel Candela és una via urbana de València que comunica de sud a nord la zona est de la ciutat.

Nou!!: València і Avinguda del Doctor Manuel Candela · Veure més »

Avinguda del Doctor Peset i Aleixandre

L'avinguda del Doctor Peset Aleixandre és una via urbana del nord-oest de València.

Nou!!: València і Avinguda del Doctor Peset i Aleixandre · Veure més »

Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal

L'avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal, més habitualment Avinguda de Ramón y Cajal, és una via urbana del sud-oest de València.

Nou!!: València і Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Avinguda del Llevant UE

L'avinguda del Llevant UE és una avinguda del barri de Benicalap de la ciutat de València que s'inicia a l'encreuament amb dues rotondes amb l'avinguda dels Germans Machado (que forma part de la Ronda Nord de València) i finalitza a l'encreuament amb l'avinguda de l'Equador i amb la fi del carrer del Pintor Matarana.

Nou!!: València і Avinguda del Llevant UE · Veure més »

Avinguda del Mestre Rodrigo

L'avinguda del Mestre Rodrigo és una avinguda del nord-oest de la ciutat de València, concretament del districte de Campanar.

Nou!!: València і Avinguda del Mestre Rodrigo · Veure més »

Avinguda del Port (València)

L'avinguda del Port és una via urbana de València situada a l'est de la ciutat, entre la plaça de Saragossa i el port de València.

Nou!!: València і Avinguda del Port (València) · Veure més »

Avinguda del Primat Reig

L'avinguda del Primat Reig és una via urbana de València.

Nou!!: València і Avinguda del Primat Reig · Veure més »

Avinguda del Professor López Piñero

L'avinguda del Professor López Piñero és una avinguda de la ciutat de València ubicada al barri de la Ciutat de les Arts i les Ciències (districte de Quatre Carreres) al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і Avinguda del Professor López Piñero · Veure més »

Avinguda del Regne de València

L'avinguda del Regne de València és una via urbana de la ciutat de València, situada entre l'avinguda del Marquès de Túria i el pont del Regne de València.

Nou!!: València і Avinguda del Regne de València · Veure més »

Avinguda dels Germans Machado

L'avinguda dels Germans Machado és una via urbana de València, inclosa dins la Ronda Nord de València, situada entre l'avinguda de Catalunya per l'est (inici de l'autovia V-21) i l'autovia CV-30 per l'oest.

Nou!!: València і Avinguda dels Germans Machado · Veure més »

Avinguda dels Tarongers

El Campus dels Tarongers L'avinguda dels Tarongers és una avinguda principal de València situada al nord-est de la ciutat entre l'avinguda de Catalunya i el carrer d'Eugènia Vinyes.

Nou!!: València і Avinguda dels Tarongers · Veure més »

Avispa (motocicleta)

Avispa fou una marca valenciana de motocicletes lleugeres, fabricades probablement a València entre els anys 40 i 50.

Nou!!: València і Avispa (motocicleta) · Veure més »

Ayad Lamdassem

Ayad Lamdassem (Sidi Ifni, Marroc - 11 d'octubre de 1981) és un corredor de llarga distància d'origen marroquí que resideix a Lleida i competeix per Espanya a nivell internacional.

Nou!!: València і Ayad Lamdassem · Veure més »

Azorín

José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut pel seu pseudònim Azorín (nascut a Monòver, País Valencià, 8 de juny de 1873 - Madrid, 2 de març de 1967) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і Azorín · Veure més »

Azul y Negro

Azul y Negro és un duet musical espanyol de música tecno-pop que, fonamentalment, ha desenvolupat la seva activitat artística al llarg de dos períodes: en la dècada dels vuitanta, amb gran popularitat, nombres u en les llistes d'èxits, dos discos d'or, tres sintonies de la Volta Ciclista a Espanya (en els anys 1982 («Me estoy volviendo loco»), 1983 («No tengo tiempo») i 1993 («Two pa'ca»), i innombrables sintonies de ràdio i televisió. A partir de 2002 està vivint una etapa més independent. En la seva primera època va estar format per Carlos García-Vaso i Joaquín Montoya, tots dos de Cartagena. Aquest últim va abandonar el projecte en 1993, per la qual cosa Carlos García-Vaso va compondre i va editar tres discos amb el seu propi nom abans de reprendre el projecte Azul y Negro en solitari, donant començament així a aquesta segona etapa en la qual porta editats sis àlbums. Azul y Negro és el precursor de la música electrònica espanyola i pioner en la implantació de nombroses novetats tecnològiques i musicals. La seva música es basa en sintetitzadors, guitarres elèctriques, vocoders, seqüenciadors i instruments acústics, sobre una base preferentment ballable. La veu és tractada com un instrument més i, de vegades, es robotitza amb l'ús del vocoder (sintetitzador de veu). García-Vaso va treballar a Londres en estudis de producció. El nom del duo és purament anecdòtic i es refereix als colors de la samarreta del club de futbol italià Inter de Milà.

Nou!!: València і Azul y Negro · Veure més »

Azzun ibn Ghalbun

Azzun ibn Ghalbun fou un noble musulmà d'al-Àndalus, que al final del es va erigir en rei (emir) de la comarca de Molina de Aragón, amb territoris que al nord són dins l'Aragó i al sud dins de Castellà.

Nou!!: València і Azzun ibn Ghalbun · Veure més »

Álex Montoya

Álex Montoya Meliá (València, 1973) és un guionista, productor i director de cinema valencià.

Nou!!: València і Álex Montoya · Veure més »

Álvaro de Tibi

Álvaro López Cremades (1973-2016) va ser un pilotari tiber, anunciat com a Álvaro de Tibi en el joc a ratlles i molt reputat com a banca amb els clubs de Tibi i Sella (Marina Baixa) o la Selecció Valenciana de Pilota, de la qual va ser capità.

Nou!!: València і Álvaro de Tibi · Veure més »

Álvaro Pascual-Leone

Álvaro Pascual-Leone (València, 7 d'agost de 1961) és un catedràtic valencià de neurologia a la Harvard Medical School i director del Guttmann Brain Health Institute.

Nou!!: València і Álvaro Pascual-Leone · Veure més »

Ángel Abelardo González Bernardo

Ángel Abelardo González Bernardo (Sotrondio, Astúries, 3 de setembre de 1944 - València, 5 de maig de 2021), va ser un futbolista espanyol que jugava de porter.

Nou!!: València і Ángel Abelardo González Bernardo · Veure més »

Ángel García Cardona

Ángel García Cardona (València, 8 de gener de 1856 - ibid., 26 de setembre de 1923) va ser un director de cinema valencià, considerat un dels pioners del cinema a Espanya i especialment del cinema valencià.

Nou!!: València і Ángel García Cardona · Veure més »

Ángel García del Val

Ángel García del Val (València, 1948) és un director de cinema valencià.

Nou!!: València і Ángel García del Val · Veure més »

Ángel Gutiérrez Valle

Ángel Gutiérrez Valle (Arriondas (Astúries), 1920) és un sindicalista i combatent de la guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Ángel Gutiérrez Valle · Veure més »

Ángel Juan Fernández Ayala

Ángel Juan Fernández Ayala (Potes, Liébana, Cantàbria 27 de novembre de 1917 - 24 d'abril de 1957), àlies Juanín, fou un històric guerriller i maquis càntabre.

Nou!!: València і Ángel Juan Fernández Ayala · Veure més »

Ángel Manuel Cuéllar Llanos

Ángel Manuel Cuéllar Llanos (Villafranca de los Barros, Badajoz, 13 de setembre de 1972) és un futbolista extremeny retirat.

Nou!!: València і Ángel Manuel Cuéllar Llanos · Veure més »

Ángel Menchaca

Ángel Menchaca (Paraguai, 1855 - ?, 1924) fou un músic i periodista.

Nou!!: València і Ángel Menchaca · Veure més »

Ángel Montoro Sánchez

Ángel Montoro Sánchez (València, 25 de juny de 1988) és un futbolista professional valencià, que ocupa la posició de migcampista.

Nou!!: València і Ángel Montoro Sánchez · Veure més »

Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.

Nou!!: València і Ángel Ossorio y Gallardo · Veure més »

Ángel Pascual i Devesa

Ángel Pascual i Devesa (Finestrat, 1888 - Alacant, 1950) va ser un metge valencià del cos médic de la Beneficència municipal, president del Col·legi de Metges d'Alacant (1932-35) i, a més, polític republicà i francmaçó.

Nou!!: València і Ángel Pascual i Devesa · Veure més »

Ángel Pérez Soler

Ángel Pérez Soler (Alcoi, 1900 - València, 1976) va ser un futbolista, entrenador i president de futbol.

Nou!!: València і Ángel Pérez Soler · Veure més »

Ángela Eufemia Sempere Sanjuán

Ángela Eufemia Sempere Sanjuán (Banyeres de Mariola, Alcoià - València, 16 de gener de 1971) fou una mestra valenciana.

Nou!!: València і Ángela Eufemia Sempere Sanjuán · Veure més »

Ángeles Marco Saturnino

Ángeles Marco Saturnino (València, 1947-Ibídem, 2008) és una escultora valenciana.

Nou!!: València і Ángeles Marco Saturnino · Veure més »

Ángeles Ottein

María de los Ángeles Nieto Iglesias, coneguda artísticament com a Ángeles Ottein, (Algete, Madrid, 24 de juny de 1895 – Madrid, 12 de març de 1981) fou una soprano espanyola.

Nou!!: València і Ángeles Ottein · Veure més »

Època ibèrica al País Valencià

Dama d'Elx, obra mestra de l'art ibèric L'època ibèrica al País Valencià correspon, aproximadament, al període 5000- de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Època ibèrica al País Valencià · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: València і Òpera · Veure més »

Òpera als Països Catalans

Òpera al Liceu de Barcelona, any 2012 Lòpera als Països Catalans inclou les produccions d'òpera realitzades al territori catalanoparlant.

Nou!!: València і Òpera als Països Catalans · Veure més »

Òria Ramírez

Òria Ramírez (segle XII - Vallbona de les Monges, 1190) fou la primera abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Nou!!: València і Òria Ramírez · Veure més »

Òscar Villada Sanchis

Òscar Villada Sanchis (València, 25 de febrer de 1973) és un artista faller que ha desenvolupat majoritàriament la seua trajectòria professional com a creador de falles i fogueres infantils.

Nou!!: València і Òscar Villada Sanchis · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: València і Òtranto · Veure més »

Óscar Fernández Romero

Óscar Rubén Fernández Romero (nascut el 28 de setembre de 1974) és un entrenador de futbol valencià, actualment responsable de la UD Almeria B.

Nou!!: València і Óscar Fernández Romero · Veure més »

Óscar López Martínez

Óscar López Martínez (València, 2 de maig de 1984) és un futbolista professional valencià, que ocupa la posició de defensa.

Nou!!: València і Óscar López Martínez · Veure més »

Óscar Navarro González

Óscar Navarro González (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1981) és un compositor, pedagog musical, director i clarinetista valencià.

Nou!!: València і Óscar Navarro González · Veure més »

Óscar Tena García

Óscar Tena García (València, 1970) és un polític valencià, ha estat alcalde de Vilafranca (els Ports) de 2003 a 2019 i diputat a les Corts Valencianes en la VIII Legislatura.

Nou!!: València і Óscar Tena García · Veure més »

Énguera

Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: València і Énguera · Veure més »

Étienne-Jacques-Joseph Macdonald

Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre MacDonald (17 de novembre del 1765, Sedan - 25 de setembre de 1840, Beaulieu-sur-Loire) fou un militar francès.

Nou!!: València і Étienne-Jacques-Joseph Macdonald · Veure més »

À Punt

À Punt és la marca del principal canal de televisió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), en substitució de Canal Nou, de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Nou!!: València і À Punt · Veure més »

À Punt FM

À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia.

Nou!!: València і À Punt FM · Veure més »

Àfrica Ramírez Olmos

Àfrica Ramírez Olmos (València, 1964) és una editora valenciana.

Nou!!: València і Àfrica Ramírez Olmos · Veure més »

Àgora (València)

L'Àgora, amb el pont de l'Assut de l'Or i la resta d'edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències al fons L'Àgora és un edifici situat al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Nou!!: València і Àgora (València) · Veure més »

Àlex Alemany

va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Àlex Alemany · Veure més »

Àngel Ribera i Arnal

Àngel Ribera i Arnal (Barcelona, 13 de març de 1909 – Cabrils, 13 de febrer de 2002) fou un jugador d'escacs català, campió de Catalunya d'escacs.

Nou!!: València і Àngel Ribera i Arnal · Veure més »

Àngel Sánchez Gozalbo

Àngel Sánchez Gozalbo (Castelló de la Plana, 13 de febrer de 1894 - Castelló de la Plana, 10 de març de 1987) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Àngel Sánchez Gozalbo · Veure més »

Àngel Vicent Calpe Climent

Àngel Vicent Calpe Climent (València, 4 de març de 1966) és un lingüista i escriptor valencià, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nou!!: València і Àngel Vicent Calpe Climent · Veure més »

Àngela Benet Tolsà de Ripoll

Àngela Benet Tolsà de Ripoll (València, c. 1476 - Seròs, el Segrià - 1538) fou una noble valenciana.

Nou!!: València і Àngela Benet Tolsà de Ripoll · Veure més »

Àngela Margarida Prat

Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).

Nou!!: València і Àngela Margarida Prat · Veure més »

Àngela Nebot Molada

Àngela Nebot Molada va ser una pintora barcelonina instal·lada a València als anys trenta.

Nou!!: València і Àngela Nebot Molada · Veure més »

Àngela Rull

Àngela Rull (¿València?, segona meitat del segle XVI - València, ¿1613?), fou una impressora, vídua de l'impressor Jerónimo Cortés.

Nou!!: València і Àngela Rull · Veure més »

Àngels Moreno

* Àngels Moreno i Vercher (Gandia, 1939), escriptora valenciana.

Nou!!: València і Àngels Moreno · Veure més »

Àngels Moreno Gutiérrez

Àngels Moreno Gutiérrez (València, 1993) és una metgessa i poetessa valenciana.

Nou!!: València і Àngels Moreno Gutiérrez · Veure més »

Àrea Metropolitana de València

Barris de València LÀrea Metropolitana de València es troba en la costa central del País Valencià, a l'entorn de la seua ciutat principal: València.

Nou!!: València і Àrea Metropolitana de València · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: València і Badajoz · Veure més »

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: València і Baix Camp · Veure més »

Baix Ebre

El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.

Nou!!: València і Baix Ebre · Veure més »

Baix Segura

El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.

Nou!!: València і Baix Segura · Veure més »

Bakanal

Bakanal és un grup de música valencià que practica un estil particular de metal autodefinit en els orígens com a «llauro-rap» i que, actualment, consistix en una fusió de funk-rock, percussions i ritmes ètnics amb tres registres vocals diferents: rap, soul i hardcore.

Nou!!: València і Bakanal · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: València і Balànsiya · Veure més »

Balbí Giner i Garcia

Balbí Giner i Garcia (València, 31 d'agost de 1910 - Perpinyà, Rosselló, 1976) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Balbí Giner i Garcia · Veure més »

Balbina Medrano Aranda

Balbina Medrano Aranda, també coneguda com a Guillermina Supervía (Albacete, 8 de desembre de 1912 - València, Horta de València, 28 de setembre de 2005), fou una mestra, que va esdevenir la primera regidora de l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Balbina Medrano Aranda · Veure més »

Ball de diables

Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.

Nou!!: València і Ball de diables · Veure més »

Ball de gitanes

Ball de Gitanes de Cervera, Catalunya. El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc als Països Catalans, principalment en poblacions catalanes i valencianes.

Nou!!: València і Ball de gitanes · Veure més »

Ball tradicional valencià

La falla http://falladrjjdomineport.com Dr J.J.Domine - Port al Festival Balls al Carrer a València al any 2018. La falla Tio Pep representa un típic bateig valencià al festival Balls al carrer a València, en els balls que es ballaven a l'eixir de la catedral, convidant als assistents a dolços i mistela. El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que el poble valencià ha assumit com a propis i que han anat transmetent-se de generació en generació.

Nou!!: València і Ball tradicional valencià · Veure més »

Ballet

Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.

Nou!!: València і Ballet · Veure més »

Balneari de l'Albereda

El Balneari de l'Albereda està situat al carrer d'Amadeu de Savoia número 14 de la ciutat de València (Espanya).

Nou!!: València і Balneari de l'Albereda · Veure més »

Baltasar Íñigo

Baltasar Íñigo (València, 1656 - 1746), fou un sacerdot, matemàtic i físic valencià, un dels novatores o preil·lustrats.

Nou!!: València і Baltasar Íñigo · Veure més »

Baltasar Barberà

Baltasar Barberà (Reus, segle XVI) va ser un mestre cal·lígraf català.

Nou!!: València і Baltasar Barberà · Veure més »

Baltasar Belenguer Hervás

Baltasar Belenguer Hervás, més conegut com a Sangchili (València, 15 d'octubre de 1911 - València, 2 de setembre de 1992) va ser un boxejador professional valencià que l'1 de juny de 1935 es va convertir en el primer espanyol a guanyar cap títol mundial en qualsevol esport en guanyar el campionat del món dels pesos gall.

Nou!!: València і Baltasar Belenguer Hervás · Veure més »

Baltasar Bibiloni i Llabrés

Baltasar Bibiloni i Llabrés (Binissalem, 6 de juny de 1936) Compositor, pedagog i director de cors mallorquí.

Nou!!: València і Baltasar Bibiloni i Llabrés · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: València і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Baltasar Saldoni i Remendo

Baltasar Saldoni i Remendo (Barcelona, 4 de gener de 1807 - Madrid, 3 de desembre de 1889) va ser un compositor, musicògraf i pedagog català.

Nou!!: València і Baltasar Saldoni i Remendo · Veure més »

Bambalina Teatre Practicable

Bambalina Teatre Practicable és una companyia de teatre valenciana, fundada a Albaida el 1981.

Nou!!: València і Bambalina Teatre Practicable · Veure més »

Banana Daurada

La Banana Daurada La Banana Daurada, també denominada Cinturó del Sol (en anglès, Sunbelt), és el nom donat a l'àrea densament poblada i urbanitzada que s'estén entre València a l'oest i Gènova a l'est al llarg de la costa de la Mar Mediterrània.

Nou!!: València і Banana Daurada · Veure més »

Banasa

Banasa va ser una colònia romana a la Mauritània Tingitana, fundada per August amb l'epítet de Valentia.

Nou!!: València і Banasa · Veure més »

Banc de València

Seu central del Banc de València al carrer Pintor Sorolla de València. Antic Banc de València d'Alginet El Banc de València va ésser un banc amb seu a la ciutat de València.

Nou!!: València і Banc de València · Veure més »

Banc Mediolanum

El Banc Mediolanum, anteriorment denominat Banc de Finances i Inversions i comercialment Fibanc, és un banc amb la seu central a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: València і Banc Mediolanum · Veure més »

Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda

La Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda és l'agrupació musical més antiga de totes les que pertanyen a la Unió Musical Santa Cecília d'Onda.

Nou!!: València і Banda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda · Veure més »

Banda Municipal de Lleida

La Banda Municipal de Lleida va néixer l'any 1996 fruit del desig ciutadà per recuperar la música de Banda a la ciutat de Lleida.

Nou!!: València і Banda Municipal de Lleida · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: València і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bandera de la Discapacitat

La Bandera de Discapacitat, Bandera de Superació o Bandera dels Drets de les Persones amb Discapacitat és la bandera que representa a totes les persones que tenen una discapacitat.

Nou!!: València і Bandera de la Discapacitat · Veure més »

Bandera de la Segona República Espanyola

La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.

Nou!!: València і Bandera de la Segona República Espanyola · Veure més »

Bandera de València

La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.

Nou!!: València і Bandera de València · Veure més »

Bandera del Consell del País Valencià

La Bandera del Consell del País Valencià o Senyera del Consell, és una bandera del País Valencià creada en abril de 1979 pel Consell del País Valencià, organisme preautonòmic que va adoptar la senyera reial com a bandera oficial de l'ens, amb l'escut del País Valencià al bell mig.

Nou!!: València і Bandera del Consell del País Valencià · Veure més »

Bandera del Poble Català

Bandera del Poble Català fou la revista de l'Organització de Resistència Nacional.

Nou!!: València і Bandera del Poble Català · Veure més »

Bandera naval

Clíper ''Red Jacket''. La bandera del país va hissada a popa. Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d'un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers.

Nou!!: València і Bandera naval · Veure més »

Bandolerisme als Països Catalans

XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.

Nou!!: València і Bandolerisme als Països Catalans · Veure més »

Bankia

Bankia va ser un banc espanyol amb domicili social a València i seu operativa a Madrid fundat el 2011, en ple procés de reestructuració del sistema financer a Espanya.

Nou!!: València і Bankia · Veure més »

Banu Hud

Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.

Nou!!: València і Banu Hud · Veure més »

Bany turc

Un hammam a Xauen, Marroc Escena de bany turc del teatre (comedia) 7 Kocalı Hürmüz a Turquia, 2017-2018 Un bany turc, bany àrab o hammam (en turc hamam) és una modalitat de bany de vapor que inclou netejar el cos i relaxar-se.

Nou!!: València і Bany turc · Veure més »

Banys de l'Almirall

Els Banys de l'Almirall és un edifici al barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de València proper al Palau de l'Almirall d'Aragó, d'arquitectura islàmica, construït en el i utilitzat fins al.

Nou!!: València і Banys de l'Almirall · Veure més »

Baralla de cartes

Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48.

Nou!!: València і Baralla de cartes · Veure més »

Barbara Tuchman

Barbara Wertheim Tuchman (Nova York, 30 de gener de 1912 - Greenwich, Connecticut - 6 de febrer de 1989) va ser una historiadora, periodista i escriptora nord-americana.

Nou!!: València і Barbara Tuchman · Veure més »

Barbiturikills

Barbiturikills, també coneguda com a Doña Bárbara (València, 1972) és una artista urbana valenciana.

Nou!!: València і Barbiturikills · Veure més »

Barcella

Una barcella és una antiga mesura volumètrica de gra que equivalia aproximadament a la sisena part d'una quartera.

Nou!!: València і Barcella · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Barcelona · Veure més »

Barraca

Una barraca és una edificació rural d'arquitectura popular, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes, feta amb fusta, pedra, de tàpia, o d’un altre material, per a desar eines i estris, i d'aixoplug.

Nou!!: València і Barraca · Veure més »

Barraca valenciana

La Barraca valenciana és la tipologia de barraca pròpia del País Valencià.

Nou!!: València і Barraca valenciana · Veure més »

Barranc de la Batalla

El barranc de la Batalla és un barranc situat al sud de la ciutat d'Alcoi, al País Valencià.

Nou!!: València і Barranc de la Batalla · Veure més »

Barranc de les Fonts (Xeraco)

Barranc de les Fonts és un barranc que discorre per una vall del terme de Xeraco (Safor).

Nou!!: València і Barranc de les Fonts (Xeraco) · Veure més »

Barranc del Carraixet

El barranc del Carraixet o riu Sec naix a Gàtova; arreplega les aigües del vessant sud de la serra Calderona i, després d'un recorregut d'uns 45 km, desemboca a la mar per Alboraia.

Nou!!: València і Barranc del Carraixet · Veure més »

Barraques

Barraques (en castellà i oficialment Barracas, també conegut com a Las Barracas de San Pedro) és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots en territori valencià.

Nou!!: València і Barraques · Veure més »

Barraques de pedra (Racó d'Ademús)

Les barraques de pedra són unes construccions de pedra seca singulars existents en diferents paratges del Racó d'Ademús (País Valencià).

Nou!!: València і Barraques de pedra (Racó d'Ademús) · Veure més »

Barret de copa alta

L'enginyer Adolphe Alphand amb '''barret de copa alta'''. Retrat de 1888 El barret de copa alta, o simplement copalta, i pejorativament tarot, és un barret cilíndric, de força alçada, amb part superior plana i ala estreta, generalment fet de material rígid.

Nou!!: València і Barret de copa alta · Veure més »

Barri Rei en Jaume

Rei en Jaume o Diví Mestre és un barri d'Alboraia, a València.

Nou!!: València і Barri Rei en Jaume · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: València і Barroc · Veure més »

Bartolomé Barba Hernández

Bartolomé Barba Hernández (Madrid, 1895 - 5 de gener de 1967) fou un militar espanyol.

Nou!!: València і Bartolomé Barba Hernández · Veure més »

Bartolomé Bermejo

''Sant Miquel triomfant sobre el dimoni'' a la National Gallery de Londres Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del.

Nou!!: València і Bartolomé Bermejo · Veure més »

Bartolomé de Las Casas

Bartolomé de las Casas (Sevilla, 11 de novembre del 1484 - Madrid, 18 de juliol del 1566) fou un terratinent, frare, sacerdot i bisbe espanyol del conegut pel seu paper com a historiador i reformador social.

Nou!!: València і Bartolomé de Las Casas · Veure més »

Bartolomé Ribelles Dalmau

Bartolomé Ribelles Dalmau (València, 11 de desembre de 1743 – 27 de febrer de 1795) fou arquitecte i enginyer neoclàssic valencià.

Nou!!: València і Bartolomé Ribelles Dalmau · Veure més »

Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia

fou un religiós i polític aragonès que, entre altres alts càrrecs, ostentà els d'arquebisbe de València i de Tarragona.

Nou!!: València і Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia · Veure més »

Bartolomeo Marchionni

Bartolomeo Marchionni (Florència, ca. 1450 - Lisboa? ca. 1530) va ser un mercader portuguès d'origen florentí que va acumular una gran fortuna i va tenir un paper protagonista en l'Era dels Descobriments.

Nou!!: València і Bartolomeo Marchionni · Veure més »

Bartomeu Abril

Bartomeu Abril (segles XVI-XVII) fou un picapedrer i escultor valencià establert a Toledo a principis del.

Nou!!: València і Bartomeu Abril · Veure més »

Bartomeu Amigó i Farreras

Bartomeu Amigó i Ferreras (Barcelona, 2 de febrer de 1883 - Barcelona, 29 de maig del 1955) fou un destacat membre de la societat civil catalana de la primera meitat del.

Nou!!: València і Bartomeu Amigó i Farreras · Veure més »

Bartomeu Calatayud Cerdà

Bartomeu Calatayud Cerdà (Palma, 8 de setembre de 1882 - 11 d'abril de 1973) fou un guitarrista i compositor mallorquí.

Nou!!: València і Bartomeu Calatayud Cerdà · Veure més »

Bartomeu Cucala

Bartomeu Cucala (Sant Mateu del Maestrat, finals -?) va ser un escriptor religiós valencià.

Nou!!: València і Bartomeu Cucala · Veure més »

Bartomeu Gual

Cimbori de la Catedral de Barcelona. Bartomeu Gual fou un arquitecte català del.

Nou!!: València і Bartomeu Gual · Veure més »

Bartomeu Jaume Bauzà

Bartomeu Jaume Bauzà, nascut el 1957 a Llucmajor, Mallorca, és un músic mallorquí.

Nou!!: València і Bartomeu Jaume Bauzà · Veure més »

Bartomeu Martí

Bartomeu Martí, el cardenal de Sogorb (València, entre 1430 i 1440 - Roma el 25 de març de 1500) va ser un cardenal valencià del.

Nou!!: València і Bartomeu Martí · Veure més »

Bartomeu Xavier Gómez i Font

Bartomeu Xavier Gómez i Font (Fondeguilla, Plana Baixa, 19 de novembre de 1962 - València, 13 de novembre de 2009) va ser un acadèmic valencià, professor de Filologia Clàssica a la Universitat de València i sindical de l'STEPV a la Universitat.

Nou!!: València і Bartomeu Xavier Gómez i Font · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Barxeta · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Nou!!: València і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: València і Basílica menor · Veure més »

Basilio Nieto Barranco

Basilio Nieto Barranco (València, 8 d'agost de 1916 - Arenys de Mar, Maresme, 7 de novembre de 2007), més conegut simplement com a Basilio, va ser un futbolista que jugava de davanter.

Nou!!: València і Basilio Nieto Barranco · Veure més »

Basiliso Serrano

Basiliso Patrocinio Serrano Valero, també conegut com a "Fortuna" i "Manco de la Pesquera", fou un guerriller antifranquista.

Nou!!: València і Basiliso Serrano · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenara

La batalla d'Almenara o de Morvedre fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades (front nord) i les tropes del virrei (Diego Hurtado de Mendoza) el 18 de juliol de 1521, a Sagunt (antiga Morvedre), a la partida de Montíber, en les proximitats de l'actual carretera nacional 340.

Nou!!: València і Batalla d'Almenara · Veure més »

Batalla d'Espinosa de los Monteros

La batalla d'Espinosa de los Monteros va ser una batalla de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla d'Espinosa de los Monteros · Veure més »

Batalla d'Estepona

La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.

Nou!!: València і Batalla d'Estepona · Veure més »

Batalla d'Uclés (1108)

La batalla d'Uclés fou un enfrontament produït el 30 de maig de 1108 entre l'exèrcit d'Alfons VI de Castella (que no va ser present a la batalla, tot i que sí que hi fou el seu únic fill, Sanç Alfónsez, que hi va perdre la vida) i l'exèrcit almoràvit d'Ali ibn Yusuf, comandat per Abu Tahir Tamim ibn Yusuf.

Nou!!: València і Batalla d'Uclés (1108) · Veure més »

Batalla de Bañón

La batalla de Bañón fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Batalla de Bañón · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: València і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Balmaseda

La batalla de Balmaseda va ser una batalla de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Balmaseda · Veure més »

Batalla de Cabezón

La Batalla de Cabezón de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Cabezón · Veure més »

Batalla de Calaf

La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.

Nou!!: València і Batalla de Calaf · Veure més »

Batalla de Castelló

La Batalla de Castelló és una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: València і Batalla de Castelló · Veure més »

Batalla de Cervera

La batalla de Cervera va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Cervera · Veure més »

Batalla de Consuegra

La batalla de Consuegra fou una de les batalles de la Reconquesta, lluitada el 15 d'agost de 1097 entre els exèrcits d'Alfons VI de Lleó i El Cid contra els almoràvits de Yússuf ibn Taixfín.

Nou!!: València і Batalla de Consuegra · Veure més »

Batalla de flors

Batalla de les Flors (1955). La Batalla de Flors de València és una desfilada de carrosses sobre les quals es munten decorats temàtics.

Nou!!: València і Batalla de flors · Veure més »

Batalla de Gamonal

La batalla de Gamonal fou una de les batalles de la guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Gamonal · Veure més »

Batalla de Gandia

La batalla de Gandia o batalla del Vernisa fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades i les tropes del virrei Diego Hurtado de Mendoza el 23 de juliol de 1521, a Gandia (la Safor).

Nou!!: València і Batalla de Gandia · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: València і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: València і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Lucocisterna

La Batalla de Lucocisterma (1324) va ésser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.

Nou!!: València і Batalla de Lucocisterna · Veure més »

Batalla de Macomer

El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: València і Batalla de Macomer · Veure més »

Batalla de Madrid

La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Batalla de Madrid · Veure més »

Batalla de Medina de Rioseco

La Batalla de Medina de Rioseco de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Medina de Rioseco · Veure més »

Batalla de Mislata

La Batalla de Mislata va tenir lloc el 9 de desembre del 1348; s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels unionistes valencians.

Nou!!: València і Batalla de Mislata · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: València і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Montserrat

La batalla de Montserrat va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Montserrat · Veure més »

Batalla de Morvedre

La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.

Nou!!: València і Batalla de Morvedre · Veure més »

Batalla de Pavia

La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.

Nou!!: València і Batalla de Pavia · Veure més »

Batalla de Quart

La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: València і Batalla de Quart · Veure més »

Batalla de Quart de Poblet

La Batalla de Quart de Poblet fou una batalla lluitada el 25 d'octubre del 1094 entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i els almoràvits.

Nou!!: València і Batalla de Quart de Poblet · Veure més »

Batalla de Sagunt

La batalla de Sagunt o batalla de Puçol va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Sagunt · Veure més »

Batalla de Segura de los Baños

La batalla de Segura fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Batalla de Segura de los Baños · Veure més »

Batalla de Setla de Nunyes

La batalla de Setla de Nunyes fou una de les batalles de l'alçament de la Segona Germania al Regne de València el 1693.

Nou!!: València і Batalla de Setla de Nunyes · Veure més »

Batalla de Somosierra

La batalla de Somosierra fou una de les batalles de la guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Somosierra · Veure més »

Batalla de Soneixa

La Batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina, que tingué lloc en la localitat valenciana de Soneixa (l'Alt Palància).

Nou!!: València і Batalla de Soneixa · Veure més »

Batalla de Tudela (1808)

La Batalla de Tudela va ser un enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès disputat als voltants de la ciutat de Tudela el 23 de novembre de 1808.

Nou!!: València і Batalla de Tudela (1808) · Veure més »

Batalla de València

La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.

Nou!!: València і Batalla de València · Veure més »

Batalla de València (1808)

La Batalla de València de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de València (1808) · Veure més »

Batalla de Valdepeñas

La Batalla de Valdepeñas de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Valdepeñas · Veure més »

Batalla de Xèrica

La batalla de Xèrica fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Batalla de Xèrica · Veure més »

Batalla de Xest

La batalla de Xest fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Batalla de Xest · Veure més »

Batalla de Zornotza

La batalla de Zornotza fou una de les batalles de la guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla de Zornotza · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Batalla del Bruc · Veure més »

Batalla del Jarama

La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Batalla del Jarama · Veure més »

Batalla del Pont d'Alcolea (1808)

Batalla del Pont d'Alcolea del 1808 fou una batalla durant la Guerra del Francès contra els francesos a principis del.

Nou!!: València і Batalla del Pont d'Alcolea (1808) · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: València і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: València і Batalla del riu Salado · Veure més »

Batalla dels Arapiles

La batalla dels Arapiles fou un enfrontament armat que es va produir el 22 de juliol de 1812, dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles, britàniques i portugueses davant les forces napoleòniques, i va frustrar les pretensions franceses de dominar la península Ibèrica.

Nou!!: València і Batalla dels Arapiles · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Bône

La Batalla naval de Bona de 1360 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Batalla naval de Bône · Veure més »

Batalla naval de Ceuta

La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: València і Batalla naval de Ceuta · Veure més »

Batalló Lincoln

El Batalló Lincoln o Batalló Abraham Lincoln fou la unitat militar que agrupà el més alt nombre de voluntaris nord-americans durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Batalló Lincoln · Veure més »

Batifuller

Pa d'or sobre el coixinet El batifuller o batifullera, a vegades anomenat tirador d'or, és aquell ofici dedicat a picar un metall noble amb un martell fins a convertir-lo en fines làmines que s'utilitzaven per l'embelliment de les obres d'art.

Nou!!: València і Batifuller · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Bàndol nacional · Veure més »

Bárbara Plaza Hernández

Bárbara Plaza Hernández (Burjassot, 26 d'octubre de 1976 - València, 24 d'agost de 2003) va ser una gimnasta rítmica valenciana que va competir en la selecció de gimnàstica rítmica d'Espanya.

Nou!!: València і Bárbara Plaza Hernández · Veure més »

Bèlgida

Bèlgida és un municipi de la País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Bèlgida · Veure més »

Bétera

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Nou!!: València і Bétera · Veure més »

BDV

* Banc de València, banc històric amb seu a la ciutat de València.

Nou!!: València і BDV · Veure més »

Beatriu Civera

Empar-Beatriu Martínez Civera, més coneguda pel seu nom literari, Beatriu Civera (València, 29 d'abril de 1914 - 19 de juliol de 1995), va ser una novel·lista valenciana.

Nou!!: València і Beatriu Civera · Veure més »

Beatriu de Llúria i Lancia

Beatriu de Llúria –o de Lloria– (Itàlia, aprox. 1275 — València?, 1334) fou baronessa de Cocentaina i senyora d'altres feus dels Lloria.

Nou!!: València і Beatriu de Llúria i Lancia · Veure més »

Beatriu Margarit Requesens

Beatriu Margarit Requesens (Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, segle XVI - 1552) fou una religiosa valenciana.

Nou!!: València і Beatriu Margarit Requesens · Veure més »

Beatriz Guttmann Goldberg

Beatriz Guttmann (Castelló de la Plana, 25 de gener de 1931 - 2014) fou una pintora i professora d'art valenciana.

Nou!!: València і Beatriz Guttmann Goldberg · Veure més »

Beatriz Sanchís

Beatriz Sanchís (València, 1976) és una directora de cinema i guionista valenciana.

Nou!!: València і Beatriz Sanchís · Veure més »

Beatus de la Seu d'Urgell

El Beatus de la Seu d'Urgell és un manuscrit miniat anònim de final del, d'importació mossàrab, conservat a la Catedral de la Seu d'Urgell, concretament al Museu Diocesà amb el número d'inventari 501.

Nou!!: València і Beatus de la Seu d'Urgell · Veure més »

Bebe

Nieves Rebolledo Vila (València, 9 de maig del 1978), més coneguda amb el nom artístic de Bebe, és una cantautora i actriu espanyola.

Nou!!: València і Bebe · Veure més »

Begís

Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Begís · Veure més »

Begoña Rodrigo de Jorge

Begoña Rodrigo de Jorge (València, 15 d'agost de 1975) és una cuinera valenciana, guanyadora de la primera edició del programa de televisió Top Chef.

Nou!!: València і Begoña Rodrigo de Jorge · Veure més »

Begonya Pozo Sánchez

Begonya Pozo Sánchez (València, 1974) és una poeta i, des de 1998, professora titular de Filologia Francesa i Italiana a la Universitat de València, on el 2023 era vicedegana responsable de Cultura, Igualtat, Polítiques Inclusives i Sostenibilitat.

Nou!!: València і Begonya Pozo Sánchez · Veure més »

Belén de Sárraga Hernández

Belén de Sárraga Hernández (Valladolid, 1874 - Mèxic, 1951) va ser una feminista, del Partit Republicà Federal.

Nou!!: València і Belén de Sárraga Hernández · Veure més »

Belén Franch Gras

Belén Franch Gras (València, 1984), és una científica valenciana, investigadora a la Universitat de València i professora adjunta a la Universitat de Maryland.

Nou!!: València і Belén Franch Gras · Veure més »

Belén Hoyo Juliá

Belén Hoyo Juliá (València, 5 de maig de 1984) és una advocada i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats amb el PP en la X,XI i XII Legislatures.

Nou!!: València і Belén Hoyo Juliá · Veure més »

Belén Riquelme

Belén Riquelme és una actriu, cantant i directora de cinema valenciana.

Nou!!: València і Belén Riquelme · Veure més »

Belem Guerrero Méndez

Anells olímpics Belem Guerrero Méndez (Ciutat de Mèxic, 8 de març de 1974) és una ciclista mexicana, que s'ha especialitzat en la pista, concretament en la modalitat de puntuació.

Nou!!: València і Belem Guerrero Méndez · Veure més »

Beltrán Vélez de Guevara

Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.

Nou!!: València і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »

Beluga

La beluga, balena blanca o marsuí (Delphinapterus leucas) és una espècie de cetaci odontocet que viu a la regió àrtica i subàrtica.

Nou!!: València і Beluga · Veure més »

Benaixeve

Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Benaixeve · Veure més »

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Nou!!: València і Beneixama · Veure més »

Benet Altet i Ruate

Benet Altet i Ruate (València, 1827 — València, 1893) fou un poeta bilingüe que participà en diversos Jocs Florals.

Nou!!: València і Benet Altet i Ruate · Veure més »

Benet Sanz i Forés

Benet Sanz i Forés (Gandia, La Safor, 21 de març de 1828 – Madrid, 1 de novembre de 1895) fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: València і Benet Sanz i Forés · Veure més »

Beniatjar

Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Beniatjar · Veure més »

Benibrai

Benibrai és una partida situada al SO del terme municipal de Xaló, a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Nou!!: València і Benibrai · Veure més »

Benicalaf

Església de Sant Jaume. Benicalaf (també conegut com a Benicalaf de les Valls o Benicalaf de Morvedre) va ser un lloc del municipi de Benavites, a la Vall de Segó (País Valencià).

Nou!!: València і Benicalaf · Veure més »

Benicalap

Benicalap és un districte de la ciutat de València, situat a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Benicalap · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: València і Benicarló · Veure més »

Benicolet

Benicolet és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Benicolet · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.

Nou!!: València і Benidorm · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Benifaió · Veure més »

Benifairó de les Valls

Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Benifairó de les Valls · Veure més »

Benifaraig

Benifaraig és una pedania del municipi de València, en plena Horta Nord, a 5 km de ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada.

Nou!!: València і Benifaraig · Veure més »

Beniferri

Beniferri és una pedania de la ciutat de València del districte de Pobles de l'Oest que va ser un poble independent des de 1811 fins a 1872, moment en què va ser annexionat a València.

Nou!!: València і Beniferri · Veure més »

Benimaclet

Benimaclet és el districte número 14 de la ciutat de València (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politècnica de València a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sud.

Nou!!: València і Benimaclet · Veure més »

Benimaclet (barri de València)

Benimaclet és un barri de la ciutat de València inclòs al districte homònim i situat al sector nord del casc urbà de la ciutat.

Nou!!: València і Benimaclet (barri de València) · Veure més »

Benimaclet Viu

Benimaclet Viu és una plataforma que fou creada per diferents associacions, escoles de primària, instituts de secundària i centres socials del barri de Benimaclet de València amb motiu de l'organització de les Trobades d'Ensenyament en Valencià de la ciutat de València el 16 de maig de 2010.

Nou!!: València і Benimaclet Viu · Veure més »

Benimàmet

Benimàmet és una pedania de València, inclosa en el barri dels Poblats de l'Oest, que limita pel nord i junt amb el camí vell de Llíria amb el municipi de Burjassot per mitjà dels carrers Dr.

Nou!!: València і Benimàmet · Veure més »

Benimeli

Benimeli és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, dins de la subcomarca de la Rectoria.

Nou!!: València і Benimeli · Veure més »

Benimodo

Benimodo és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Benimodo · Veure més »

Beniparrell

Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Beniparrell · Veure més »

Benissa

Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

Nou!!: València і Benissa · Veure més »

Benissuera

Benissuera és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Benissuera · Veure més »

Benito Sáez González-Elipe

Benito Sáez González-Elipe (Manzanares (Ciudad Real) 1920 - València, 6 de març de 2009) fou un polític espanyol, governador civil d'Alacant en els darrers anys del franquisme.

Nou!!: València і Benito Sáez González-Elipe · Veure més »

Benjamí

església de sant Joan del Mercat de València. Segons el Gènesi, Benjamí era el més petit dels dotze fills de Jacob.

Nou!!: València і Benjamí · Veure més »

Benjamín Jarnés

Benjamín Jarnés (Codo, Saragossa, 7 d'octubre de 1888 - Madrid, 1949) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: València і Benjamín Jarnés · Veure més »

Beques L'Oréal-Unesco per a dones i ciència

Les Beques L'Oréal-Unesco per a dones i ciència, també anomenades Borses d'investigació, són unes beques nacionals que es concedeixen, dins del Programa L'Oréal-Unesco For Women in Science, en l'àmbit de cada estat.

Nou!!: València і Beques L'Oréal-Unesco per a dones i ciència · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: València і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berlitz International

Berlitz International, Inc. és una empresa de serveis lingüístics fundada per Maximilian Berlitz el 1878 a Providence (Estats Units).

Nou!!: València і Berlitz International · Veure més »

Bernabé Sanchis Sanz

Bernabé Sanchis Sanz (Alaquàs, 1943) és un director de banda i compositor valencià, nebot i germà dels també compositors i directors Bernabé Sanchis Porta i Vicent Sanchis Sanz.

Nou!!: València і Bernabé Sanchis Sanz · Veure més »

Bernadí Vallmanya

Il·lustració de ''Lo càrcer d'amor'' (Barcelona, 1493) Bernadí (o Bernardí) Vallmanya fou un escrivà valencià del, autor de poesia i de tres traduccions del castellà al valencià.

Nou!!: València і Bernadí Vallmanya · Veure més »

Bernarda Romero

va ser una poeta valenciana.

Nou!!: València і Bernarda Romero · Veure més »

Bernardí Tamames Alonso

Bernardí Tamames Alonso, més conegut per Berni Tamames (Lleida, 15 d'agost de 1973) és un jugador de bàsquet català.

Nou!!: València і Bernardí Tamames Alonso · Veure més »

Bernardino Gómez Miedes

Segona edició dels ''Comentaris de la sal'' de '''Bernardino Gómez Miedes''', publicats en cinc llibres (València, Pedro Huete, 1579) Bernardino Gómez Miedes —en llatí, Bernardinus Gomesius Miedes— (Alcanyís, Terol, 1515 – Albarrasí, Terol, 4 de desembre de 1589) fou un historiador i humanista aragonès.

Nou!!: València і Bernardino Gómez Miedes · Veure més »

Bernardino Landete Aragó

Bernardino Landete Aragó (València, 1879 - Madrid, 1968) fou un metge i científic valencià considerat el pioner de l'estomatologia espanyola i creador de la cirugia maxil·lofacial a Espanya.

Nou!!: València і Bernardino Landete Aragó · Veure més »

Bernardino Llorca

Bernardino Llorca Vives S.J. (1898, Oliva, València - 1985, Sant Cugat del Vallès) fou un historiador jesuïta valencià.

Nou!!: València і Bernardino Llorca · Veure més »

Bernardino Pérez Elizarán

Bernardino Pérez Elizarán, més conegut com a Pasieguito, (Hernani, 21 de maig de 1925 - València, 21 d'octubre de 2002) fou un futbolista basc.

Nou!!: València і Bernardino Pérez Elizarán · Veure més »

Bernardo España Edo

Bernardo España Edo (Russafa, Ciutat de València, 1 de maig del 1938 - 14 d'octubre del 2020), conegut com a Españeta, fou l'històric ajudant de material del València Club de Futbol.

Nou!!: València і Bernardo España Edo · Veure més »

Bernardo Iglesias Tineo

Bernardo Iglesias Tineo (Astorga, 22 de febrer de 1815 - Madrid, 20 de març de 1882) va ser un comerciant, periodista i polític espanyol, diputat a Corts per la circumscripció de Lleó en les eleccions a Corts constituents de 1854..

Nou!!: València і Bernardo Iglesias Tineo · Veure més »

Bernardo Lassala González

Bernardo de Lassala y González (València, 23 de setembre de 1911 - 1987) fou un militar, polític i home de negocis valencià.

Nou!!: València і Bernardo Lassala González · Veure més »

Bernat Adam Ferrero

Bernat Adam Ferrero (Algemesí, 28 de febrer del 1942 - València, 12 d'octubre de 2022) fou un compositor, director d'orquestra, pianista i musicòleg valencià.

Nou!!: València і Bernat Adam Ferrero · Veure més »

Bernat Artola i Tomàs

Bernat Artola Tomàs (Castelló de la Plana, 20 de desembre de 1904 - Madrid, 8 de maig de 1958) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Bernat Artola i Tomàs · Veure més »

Bernat Català

Bernat Català (?, ca. 1450 – ?, ca. 1510), va ser membre del patriciat urbà, Justícia criminal i Mestre Racional de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Bernat Català · Veure més »

Bernat d'Olzinelles

Bernat d'Olzinelles, va ser un alt funcionari reial nascut a Tarragona que va viure durant el.

Nou!!: València і Bernat d'Olzinelles · Veure més »

Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera

Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera (? - 1433), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Nou!!: València і Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera · Veure més »

Bernat de Cruïlles i de Peratallada

Bernat de Cruïlles i de Peratallada (?, ca. 1250 - ?, ca. 1325) fou senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà.

Nou!!: València і Bernat de Cruïlles i de Peratallada · Veure més »

Bernat de Mur

Bernat de Mur (Mur, Pallars Jussà, ? - convent de Santa Anna de Barcelona, 1264) fou bisbe de Vic de 1243 a 1264.

Nou!!: València і Bernat de Mur · Veure més »

Bernat de So

Bernat de So i de Vilaragut (Conflent ? 1315 - 1385).

Nou!!: València і Bernat de So · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: València і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Fenollar

Bernat Fenollar (Penàguila, c. 1438 – València, 1516) va ser un eclesiàstic, poeta, professor i escaquista valencià.

Nou!!: València і Bernat Fenollar · Veure més »

Bernat Ferrandis i Badenes

Monument a Bernat Ferrandis al Parc de Màlaga El tribunal de les aigües de València Bernat Ferrandis i Badenes (Canyamelar, València, 21 de juliol de 1835– Màlaga, 3 de maig de 1885), va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Bernat Ferrandis i Badenes · Veure més »

Bernat Garcia i Aparici

Bernat Garcia i Aparici (Carlet, la Ribera Alta, 13 de juny de 1936 - València, 13 de juny de 2020) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і Bernat Garcia i Aparici · Veure més »

Bernat Lafuente Ferriols

Bernat Lafuente Ferriols (Carlet, la Ribera Alta, 1922 - València, 16 de novembre de 2013), va ser un químic valencià, especialitzat en la investigació de la tecnologia dels aliments.

Nou!!: València і Bernat Lafuente Ferriols · Veure més »

Bernat López Piquer

Retrat de José María Díez de Aznar, de Bernat López, conservat al MNAC. Bernat López Piquer va ser un pintor nascut a València el 20 d'agost de 1799 i mort a Madrid l'1 d'agost de 1874.

Nou!!: València і Bernat López Piquer · Veure més »

Bernat Martí Oliver

Bernat Martí Oliver (Carcaixent, Ribera Alta, 1949) és un arqueòleg valencià, director del Servei d'Investigació Prehistòrica i del Museu de Prehistòria de València entre 1987 i 1996.

Nou!!: València і Bernat Martí Oliver · Veure més »

Bernat Montagud Piera

Bernat Montagud Piera (Alzira, 1947) doctor en Ciències Històriques, catedràtic de Geografia i Història i acadèmic de Belles Arts.

Nou!!: València і Bernat Montagud Piera · Veure més »

Bernat Morales i Sanmartín

Bernat Morales i Sanmartín (El Cabanyal, València, 24 d'abril de 1864 - València, 7 de gener de 1947), va ser un dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià.

Nou!!: València і Bernat Morales i Sanmartín · Veure més »

Bernat Oliver

Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: València і Bernat Oliver · Veure més »

Bernat Ortín Benedito

Bernat Ortín Benedito (València, 1893 - València, 1940) va ser un escriptor i activista lingüístic valencià.

Nou!!: València і Bernat Ortín Benedito · Veure més »

Bernat Torroja i Ortega

Bernat Torroja i Ortega (Reus, 1817 - 1908) fou un polític i advocat català.

Nou!!: València і Bernat Torroja i Ortega · Veure més »

Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira

Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.

Nou!!: València і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira · Veure més »

Berri Txarrak

Berri Txarrak (BTX, en català «Males Notícies») va ser un grup basc de música rock alternatiu nascut el 1994 a Lekunberri.

Nou!!: València і Berri Txarrak · Veure més »

Berta García Faet

Berta García Faet (València, 1988) és una escriptora, poeta i traductora valenciana.

Nou!!: València і Berta García Faet · Veure més »

Berta Singerman

Berta Singerman Begun (Mazir, Imperi Rus; 9 de setembre de 1901 - Buenos Aires, Argentina, 10 de desembre de 1998) va ser una cantant i actriu argentina.

Nou!!: València і Berta Singerman · Veure més »

Bertomeu

Bertomeu (València, 1976) és un músic, compositor i cantautor valencià.

Nou!!: València і Bertomeu · Veure més »

Bertomeu Baró

''Mare de Déu de la Llet amb donant''. Segle XVI. Església Arxiprestal d'Ademús. Bertomeu Baró va ser un pintor actiu a la ciutat de València, documentat entre 1468, quan cobra per unes pintures fetes per a la catedral, i 1480.

Nou!!: València і Bertomeu Baró · Veure més »

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Nou!!: València і Bertran de Castellet · Veure més »

Beteró

Beteró és un barri de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats Marítims de València, entre els barris del Cabanyal i l'Illa Perduda, i fitant amb la Vega Baixa.

Nou!!: València і Beteró · Veure més »

Beyenu Degefa

Beyenu Degefa Begna (també escrit Beyenu Degefu) (Etiòpia, 12 de juliol de 1999 és una corredora etíop de llarga distància. Fou campiona del món júnior el 2016 en els 3000 metres i mantenint-se encara el rècord.

Nou!!: València і Beyenu Degefa · Veure més »

Biblioteca Central de València

La Biblioteca Central de València és un centre municipal ubicat a la plaça de Magúncia, València, a prop del parc de l'Oest.

Nou!!: València і Biblioteca Central de València · Veure més »

Biblioteca LGBTI

Prestatgeria portàtil de IHLIA (Amsterdam) instal·lades en altres biblioteques públiques d'Holanda. Les biblioteques LGBTI són biblioteques especialitzades en la defensa dels drets de persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i tot allò que té a veure amb la diversitat sexual, de gènere i familiar, on es poden trobar llibres, revistes, publicacions periòdiques, material audiovisual - documentals, cinema de ficció, programes de ràdio digitalitzats...

Nou!!: València і Biblioteca LGBTI · Veure més »

Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona

La Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) és el portal que conté les còpies digitalitzades dels fons patrimonials, bibliogràfics i documentals de la Universitat de Barcelona: manuscrits, incunables i impresos del al XIX, així com altres col·leccions bibliogràfiques úniques de documents i fons d'arxiu.

Nou!!: València і Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Biblioteca Pública de València

La Biblioteca Pública de València és la principal biblioteca pública de la ciutat, situada en l'Antic Hospital o Hospital dels Pobres Innocents, al barri de Sant Francesc, a la Ciutat Vella.

Nou!!: València і Biblioteca Pública de València · Veure més »

Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu és una biblioteca situada a València.

Nou!!: València і Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu · Veure més »

Bicicleta

Bicicleta de viatge. quadre de bambú. La bicicleta és un vehicle de propulsió humana que es mou gràcies a la força que es transmet a dues rodes alineades.

Nou!!: València і Bicicleta · Veure més »

Bienvenida Pérez Blanco

Bienvenida Pérez Blanco (València, 15 de febrer de 1957) és una col·laboradora ocasional de programes de televisió, aristòcrata per matrimoni i escriptora.

Nou!!: València і Bienvenida Pérez Blanco · Veure més »

Billie Jean King Cup

La Billie Jean King Cup (o BJK Cup) és la competició per equips més important del tennis en categoria femenina, i és l'equivalent femení a la Copa Davis.

Nou!!: València і Billie Jean King Cup · Veure més »

Biniés

Biniés és un poble de la província d'Osca, al municipi aragonès de la Canal de Berdún, a la comarca de la Jacetània i partit judicial de Jaca.

Nou!!: València і Biniés · Veure més »

Bioparc València

El Bioparc és l'actual zoo de València que subtitueix el zoo de Vivers des de la seua innauguració el 2008.

Nou!!: València і Bioparc València · Veure més »

Biotopo (curtmetratge)

Biotopo és un curtmetratge-documental dirigit i escrit pel cineasta Carles Mira el 1973.

Nou!!: València і Biotopo (curtmetratge) · Veure més »

Birket El Arous

Birket El Arous (en àrab: العروس بركة; títol internacional: Riverbed) és una pel·lícula libanesa del 2022 dirigida per Bassem Breche.

Nou!!: València і Birket El Arous · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: València і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: València і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bixquert (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: València і Bixquert (desambiguació) · Veure més »

Blai de Sebaste

Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.

Nou!!: València і Blai de Sebaste · Veure més »

Blanca (Múrcia)

Blanca és una vila i municipi a la comarca de l'Alt Segura, al territori històric del Regne de Múrcia.

Nou!!: València і Blanca (Múrcia) · Veure més »

Blanka Vlašić

Blanka Vlašić (pronunciat) (Split, 8 de novembre de 1983) és una atleta croata especialista en salt d'alçada.

Nou!!: València і Blanka Vlašić · Veure més »

Blanqueta (olivera)

La blanqueta o blanc roig de Llerona és una varietat d'olivera.

Nou!!: València і Blanqueta (olivera) · Veure més »

Blanquina March Almenara

Blanquina March Almenara (València, Horta, 1473 - Xàtiva, Costera, 1508) fou la mare de Joan Lluís Vives.

Nou!!: València і Blanquina March Almenara · Veure més »

Blas Causera Carrión

Blas Causera: ''Influencia del sacerdocio...'' (València 1893) Blas Causera Carrión (Xestalgar, 1840 - València?, 1906) va ser un llatinista i teòleg valencià.

Nou!!: València і Blas Causera Carrión · Veure més »

Blas María Colomer

Blas María Colomer Guijarro, amb el nom complet de naixement Blas María Nicolás Ramón Constantino Colomer Guijarro, però conegut habitualment com a Blas María Colomer (València, 3 de febrer de 1839 - París, 27 de juny de 1917) va ser un pianista, compositor i pedagog musical valencià que s'establí a París.

Nou!!: València і Blas María Colomer · Veure més »

Blasquisme

El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

Nou!!: València і Blasquisme · Veure més »

Blaverisme

Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.

Nou!!: València і Blaverisme · Veure més »

Blntla

Ciutats integrants del pacte de Teodomir, any 713 Blntla (en àrab: بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el pacte de Teodomir, que es va signar entre el duc cristià visigot Teodomir i Abd-al-Aziz l'any 713.

Nou!!: València і Blntla · Veure més »

Bloc Nacionalista Valencià

El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.

Nou!!: València і Bloc Nacionalista Valencià · Veure més »

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Bloqueig de Barcelona · Veure més »

BMW Sauber F1 Team

BMW Sauber F1 Team és un equip de Fórmula 1 amb base a Hinwil, Suïssa sota mandat del fabricant BMW, el nom Sauber es deu a l'anterior amo i director de l'escuderia Peter Sauber.

Nou!!: València і BMW Sauber F1 Team · Veure més »

BNT

* BNT Crew (de l'acrònim de Blanc i Negre Team), equip d'artistes urbans de València.

Nou!!: València і BNT · Veure més »

Bob Doyle

Robert Andrew Doyle (Dublín, 12 de febrer de 1916 - Londres, 22 de gener de 2009), més conegut com a Bob Doyle,Max Arthur (2009).

Nou!!: València і Bob Doyle · Veure més »

Bob Dylan

Robert Allen Zimmerman (Duluth, Minnesota 1941), conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura "per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó".

Nou!!: València і Bob Dylan · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Bocairent · Veure més »

Bolbait

Bolbait (en castellà, Bolbaite) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: València і Bolbait · Veure més »

Boletín de la Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona

El Boletín de la Academia de las Ciencias Naturales y Artes de Barcelona va ser una publicació periòdica editada per l'Acadèmia de ciències i arts de Barcelona entre 1840 i 1842.

Nou!!: València і Boletín de la Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona · Veure més »

Bolulla

Bolulla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: València і Bolulla · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1705)

El Bombardeig d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van atacar Alacant en el seu camí per atacar Barcelona el 1705.

Nou!!: València і Bombardeig d'Alacant (1705) · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1938)

El bombardeig del 25 de Maig, també anomenat bombardeig d'Alacant o bombardeig del Mercat, és un atac aeri contra civils que va tindre lloc a la zona del Mercat Central de la ciutat d'Alacant (País Valencià) el 25 de maig de l'any 1938 per part de l'aviació feixista italiana.

Nou!!: València і Bombardeig d'Alacant (1938) · Veure més »

Bombardeig d'Almeria (1937)

El Bombardeig d'Almeria va ser una acció militar ocorreguda el 31 de maig de 1937 a la ciutat andalusa d'aquest nom, en el context de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Bombardeig d'Almeria (1937) · Veure més »

Bombardeig de Peníscola (1937)

El principal bombardeig de Peníscola durant la Guerra Civil va tindre lloc el 20 d'octubre de 1937.

Nou!!: València і Bombardeig de Peníscola (1937) · Veure més »

Bombardeig de Xàtiva

El bombardeig de Xàtiva o bombardeig de l'estació de Xàtiva és el nom amb què es coneix l'atac de l'aviació feixista italiana sobre l'estació de la capital de La Costera, el 12 de febrer de 1939.

Nou!!: València і Bombardeig de Xàtiva · Veure més »

Bombardeigs de Vic

Els bombardeigs de Vic van ser una sèrie d'atacs aeris realitzats per l'aviació del bàndol nacional entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939, durant la Guerra Civil espanyola, contra la capital d'Osona.

Nou!!: València і Bombardeigs de Vic · Veure més »

Bombardejos del Maestrat

Els bombardejos del Maestrat van ser una sèrie d'atacs aeris realitzats sobre diverses localitats de la comarca de l'Alt Maestrat, realitzats el maig de 1938, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, per bombarders Junkers Ju 87 ''Stuka'' de la Legió Còndor alemanya, que combatien en favor dels sublevats contra el govern de la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Bombardejos del Maestrat · Veure més »

Bombas Gens

Bombas Gens Centre d'Art és el centre d'art de la Fundació Per Amor a l'Art.

Nou!!: València і Bombas Gens · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: València і Bombers de Barcelona · Veure més »

Bon-Adrien Jeannot de Moncey

Retrat de Bon-Adrien Jeannot de Moncey en 1792, pintat per Pierre-Joseph Dedreux-Dorcy in 1834, actualment al Palau de Versalles Bon-Adrien Jeannot de Moncey (o Jannot de Moncey) (Moncey 31 de juliol de 1754 - 20 d'abril de 1842), primer duc de Conegliano, primer baró de Conegliano, Par de França, fou mariscal de França, militar destacat en les Guerres de la Revolució Francesa i les napoleòniques.

Nou!!: València і Bon-Adrien Jeannot de Moncey · Veure més »

Bonanada

Bonanada (Naixement s.XIV - Defunció s.XIV) vinculada a València, fou una llevadora jueva de prestigi entre la noblesa de l'edat mitjana.

Nou!!: València і Bonanada · Veure més »

Bonanat Descoll

Bonanat Descoll fou un almirall de la Corona d'Aragó del.

Nou!!: València і Bonanat Descoll · Veure més »

Bonifaci Ferrer

Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.

Nou!!: València і Bonifaci Ferrer · Veure més »

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Borbotó

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.

Nou!!: València і Borbotó · Veure més »

Borja Catanesi Muñoz

Borja Catanesi Muñoz és un músic guitarrista de carrer.

Nou!!: València і Borja Catanesi Muñoz · Veure més »

Borja Papa

Borja Papa és una novel·la de Joan Francesc Mira publicada l'any 1996.

Nou!!: València і Borja Papa · Veure més »

Borja Penalba

Borja Penalba (València, 10 de desembre de 1975) és un compositor, productor, arranjador i músic, que ha treballat, entre d'altres, amb Mireia Vives, Feliu Ventura, Lluís Llach, Roc Casagran, Maria del Mar Bonet, Obrint Pas, Miquel Gil, Joan Amèric, Marc Parrot, Sílvia Pérez Cruz, Bruno Oro, Albert Pla, Lídia Pujol, Elena Gadel, Lluís Danés, Verdcel, Aspencat o Andreu Valor.

Nou!!: València і Borja Penalba · Veure més »

Borja Soler

Borja Soler (València, 30 d'abril de 1983) és un director, guionista i productor valencià.

Nou!!: València і Borja Soler · Veure més »

Borsa de València

La Borsa de València és una borsa de valors fundada l'any 1981 destinada a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguen dret d'adquisició o subscripció.

Nou!!: València і Borsa de València · Veure més »

Boscà (orgueners)

362x362pxEls Boscà foren una familia d'orgueners originaris de València però actius principalment a Barcelona i Girona entre els segles XVII i. Detall del teclat El pare, Josep Boscà i Serinyena (? - 1733) -qui va esdevenir orguener el 1688 amb el mestre Bartomeu Triay (?-1711)- va tenir dos fills: Antoni Boscà Llorenç i Josep Boscà Llorenç, que també van ser orgueners i mestres.

Nou!!: València і Boscà (orgueners) · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: València і Botànica · Veure més »

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Nou!!: València і Botifarró · Veure més »

Botiga de la Balda

Botiga de la Balda, altrament coneguda com a Botiga de Balda, va ser un local teatral situat en un antic magatzem propietat del marquès de Busianos, situat al carrer dels Trinitaris de València, al costat del pont i porticó de la Trinitat.

Nou!!: València і Botiga de la Balda · Veure més »

Bou embolat

Bou embolat a Almassora, Plana Alta (2006). Grup d'emboladores a Ulldecona.El bou embolat és un festeig tradicional al País Valencià i Catalunya (sobretot a Amposta) i també a la província de Terol en el qual, de nit, es provoca un bou col·locant dues boles de quitrà encès a les banyes d'un bou.

Nou!!: València і Bou embolat · Veure més »

BPV

* Biblioteca Pública de València, biblioteca de la ciutat de València.

Nou!!: València і BPV · Veure més »

Brauli Solsona i Ronda

Brauli Solsona i Ronda (València, 12 d'agost de 1896 - Le Kremlin-Bicêtre, 26 de març de 1981) fou un periodista i polític valencià, governador civil d'Alacant i València durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Brauli Solsona i Ronda · Veure més »

Brevíssima relació de la destrucció de les Índies

Portada de ''Brevísima relación de la destrucción de las Indias'' (1552), Bartolomé de las Casas. Bartolomé de Las Casas, autor de la '''''Breu relació de la destrucció de les Índies''''' Brevíssima relació de la destrucció de les Índies (en castellà: Brevísima relación de la destrucción de las Indias) és un informe que el monjo de l'orde dels Predicadors Bartolomé de las Casas va començar a redactar mig segle després de l'arribada dels espanyols a Amèrica.

Nou!!: València і Brevíssima relació de la destrucció de les Índies · Veure més »

Brigada 26

Per Brigada 26 (o La 26) va ser coneguda una secció de la policia municipal de la Ciutat de València que va estar en actiu des de finals de l'any 1972 fins a 1986.

Nou!!: València і Brigada 26 · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: València і Brigades Internacionals · Veure més »

Brogit atmosfèric

El Brogit atmosfèric o Brunzit atmosfèric (The Hum en anglès) és un soroll de molt baixa freqüència, que només poden sentir algunes persones.

Nou!!: València і Brogit atmosfèric · Veure més »

Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: València і Bunyol · Veure més »

Burjassot

Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: València і Burjassot · Veure més »

Bus Turístic de València

El Bus Turístic de València és un servei d'autobús turístic per a la zona de la ciutat de València i els voltants.

Nou!!: València і Bus Turístic de València · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: València і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

BVA

* Banc de València, banc històric amb seu a València.

Nou!!: València і BVA · Veure més »

Ca n'Oliver (Maó)

Ca n'Oliver és una de les cases més destacades de la burgesia maonesa dels segles XVIII i, i que es consolidà com un dels màxims exponents d'aquests edificis a l'illa de Menorca.

Nou!!: València і Ca n'Oliver (Maó) · Veure més »

Ca Revolta

L'associació sociocultural Ca Revolta-Centre de Recursos Just Ramírez és una entitat de la ciutat de València que va obrir les seues portes al barri de Velluters l'any 2000 per desenvolupar iniciatives socials i culturals, obertes a la participació de qualsevol col·lectiu social o cultural que tinga projectes orientats a la dinamització de la ciutadania.

Nou!!: València і Ca Revolta · Veure més »

Cañas y barro (pel·lícula)

Cañas y barro és una pel·lícula de coproducció hispano-italiana dirigida per Juan de Orduña el 1954 i basada en la novel·la homònima de Vicent Blasco Ibáñez.

Nou!!: València і Cañas y barro (pel·lícula) · Veure més »

Cabanyal Z

Cabanyal Z és una websèrie de temàtica zombi ambientada al barri del Cabanyal de València, creada el 2012 per Joan Alamar i Gerardo J. Núñez.

Nou!!: València і Cabanyal Z · Veure més »

Cabanyal-Canyamelar

El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del, un barri mariner de la ciutat de València.

Nou!!: València і Cabanyal-Canyamelar · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: València і Cabdet · Veure més »

Cable de comunicacions submarí

Un cable de comunicacions submarí és un cable submergit, emprat en comunicacions intercontinentals.

Nou!!: València і Cable de comunicacions submarí · Veure més »

CAC

* Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: València і CAC · Veure més »

Cadena Ibérica

La Cadena Ibérica va ser una cadena de ràdio espanyola creada en 1988.

Nou!!: València і Cadena Ibérica · Veure més »

Caesar III

Caesar III és un videojoc desenvolupat per Impressions Games i publicat per Sierra Entertainment.

Nou!!: València і Caesar III · Veure més »

Café Lisboa

El Café Lisboa és un local d'oci de la ciutat de València, ubicat a la plaça del Doctor Collado de Ciutat Vella.

Nou!!: València і Café Lisboa · Veure més »

Cairell, revista de literatura

Cairell fou una revista literària bimestral que es publicà a la ciutat de València des del novembre de 1979 fins a l'abril de 1981.

Nou!!: València і Cairell, revista de literatura · Veure més »

Caixa d'Enginyers

Oficina de la Caixa d'Enginyers Caixa d'Enginyers és una societat cooperativa d'estalvi i crèdit, que va ser fundada el 1967 a Barcelona per un grup d'enginyers, i compta amb més de 215 000 socis.

Nou!!: València і Caixa d'Enginyers · Veure més »

Caixa de núvia

Caixa de núvia al Monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages) La caixa de núvia o caixa nuvial és un moble contenidor o de guardar, emprat a tota Catalunya, entre els segles XV i XVIII, a l'àmbit domèstic.

Nou!!: València і Caixa de núvia · Veure més »

Caixa General de Reparacions

Escut de la Segona República Espanyola La Caixa general de reparacions de danys derivats de la guerra civil va ser un organisme de repressió econòmica dependent del Ministeri d'Hisenda de la Segona República Espanyola, creat el dia 23 de setembre de 1936 -als dos mesos d'iniciada la Guerra Civil- pel Govern de Largo Caballero a fi de confiscar en favor del Govern els béns dels civils que donessin suport al cop d'estat del 18 de juliol.

Nou!!: València і Caixa General de Reparacions · Veure més »

Caixa Mediterrani

Caixa Mediterrani, més coneguda per l'abreviatura de CAM, va ser una caixa d'estalvis del País Valencià.

Nou!!: València і Caixa Mediterrani · Veure més »

Caixa Ontinyent

La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Ontinyent, més coneguda com a Caixa Ontinyent, és una caixa d'estalvis fundada el 1884 a la localitat d'Ontinyent, a la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: València і Caixa Ontinyent · Veure més »

CaixaForum València

CaixaForum València és un centre cultural de La Caixa, situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Nou!!: València і CaixaForum València · Veure més »

Caixes Rurals del Mediterrani

Caixes Rurals del Mediterrani (CRM) fou un grup cooperatiu financer amb seu a València i format per quinze entitats de crèdit.

Nou!!: València і Caixes Rurals del Mediterrani · Veure més »

Cajamar

Cajamar (denominació oficial Cajas Rurales Unidas, Sociedad Cooperativa de Crédito) és un grup bancari de naturalesa cooperativa que desenvolupa la seva activitat en el camp dels serveis financers.

Nou!!: València і Cajamar · Veure més »

Calavera (Joan de Joanes)

Calavera o Memento mori és una pintura del pintor valencià Joan de Joanes conservada en l'actualitat al Museu de Belles Arts de la ciutat de València.

Nou!!: València і Calavera (Joan de Joanes) · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: València і Calàbria · Veure més »

Calderó (tipografia)

El calderó o peu de mosca quan és arrodonit és un signe tipogràfic (¶) utilitzat en l'antiguitat per a marcar els diferents paràgrafs.

Nou!!: València і Calderó (tipografia) · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: València і Calixt III · Veure més »

Calpurnio

Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, conegut com a Calpurnio (Saragossa, 1959 - València, 15 de desembre de 2022) fou un dibuixant de còmics i animador espanyol.

Nou!!: València і Calpurnio · Veure més »

Camacuc

Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any 1984.

Nou!!: València і Camacuc · Veure més »

Camarles

Camarles és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

Nou!!: València і Camarles · Veure més »

Camí de Montcada (València)

El camí de Montcada és una via urbana i interurbana del nord-oest de València situada entre l'avinguda de la Constitució i la població de Montcada.

Nou!!: València і Camí de Montcada (València) · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: València і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Camí de Trànsits

El Camí de Trànsits (o Ronda de Trànsits) era un camí de circumval·lació de la ciutat de València.

Nou!!: València і Camí de Trànsits · Veure més »

Camí de Vera

El camí de Vera és el nom d'un camí ral empalat que recorre l'Horta a l'extrem nord-est del terme de València i l'extrem sud-est des d'Alboraia.

Nou!!: València і Camí de Vera · Veure més »

Camí de Vera (barri de València)

Camí de Vera és un barri que pertany al districte de Benimaclet de la ciutat de València.

Nou!!: València і Camí de Vera (barri de València) · Veure més »

Camí del Cid

El Camí del Cid és una ruta turística i cultural, senyalitzada com el sender de gran recorregut GR-160.

Nou!!: València і Camí del Cid · Veure més »

Camí Fondo

Camí Fondo és un barri de la ciutat de València que pertany al districte dels Camins al Grau, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Camí Fondo · Veure més »

Camí Real (barri de València)

Camí Reial és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Jesús, a l'extrem sud de la ciutat.

Nou!!: València і Camí Real (barri de València) · Veure més »

Cambra de Comerç de València

La Cambra de Comerç de València és una corporació de dret públic fundada el 1887 amb seu a València, i regulada per la Llei 3/1993 de 22 de març, i que té com a finalitats.

Nou!!: València і Cambra de Comerç de València · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: València і Cambrils · Veure més »

Camins al Grau

Camins al Grau és el nom que rep el districte número 12 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Camins al Grau · Veure més »

Camp d'Algirós

El Camp d'Algirós va ser un camp de futbol situat a la vora del Camí d'Algirós, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Camp d'Algirós · Veure més »

Camp de concentració d'Albatera

El camp de concentració d'Albatera (situat actualment en el terme municipal de Sant Isidre al nord de la comarca del Baix Segura) va ser un dels camps de concentració franquistes més durs que va haver-hi a Espanya després del final de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Camp de concentració d'Albatera · Veure més »

Camp de concentració dels Ametllers

Monument del camp de concentració dels Ametllers. El Camp de concentració dels Ametllers (també conegut com a Camp de detenció dels Ametllers o simplement Camp dels Ametllers) fou un camp de concentració per a militars i civils en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, creat pel bàndol nacional amb l'ajuda dels feixistes italians, dos dies abans (30 de març de 1939) de l'últim comunicat de la guerra.

Nou!!: València і Camp de concentració dels Ametllers · Veure més »

Campanar (districte de València)

Campanar és un districte de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Campanar (districte de València) · Veure més »

Campanar (València)

Campanar és un barri del districte homònim, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Campanar (València) · Veure més »

Campanya Bus Ateu

londinenc el gener de 2009, portant un anunci amb el lema de la campanya promoguda en favor de l'ateïsme. La Campanya Bus Ateu (en anglès: Atheist Bus Campaign) és la denominació d'una campanya promocional empresa en suport del lliurepensament i l'ateisme, i caracteritzada per la difusió de l'eslògan: «Probablement Déu no existeix.

Nou!!: València і Campanya Bus Ateu · Veure més »

Campgràfic

Campgràfic és una editorial nascuda el 2000 a València especialitzada en la publicació d'obres clàssiques i contemporànies de tipografia i disseny.

Nou!!: València і Campgràfic · Veure més »

Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles

El Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles és una competició de frontó valencià organitzada per la Federació de Pilota Valenciana on participen equips formats per parelles de pilotaris que representen a un club de pilota.

Nou!!: València і Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles · Veure més »

Campionat d'Espanya d'Aficionats

El Campionat d'Espanya d'Aficionats, també anomenat Campionat d'Espanya Amateur, fou una competició futbolística espanyola disputada entre clubs no professionals, campions dels campionats regionals amateurs respectius.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya d'Aficionats · Veure més »

Campionat d'Espanya d'enduro 1982

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya d'enduro 1982 · Veure més »

Campionat d'Espanya d'enduro 1983

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya d'enduro 1983 · Veure més »

Campionat d'Espanya d'escacs

El Campionat d'Espanya d'escacs es juga anualment organitzat per la FEDA.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya d'escacs · Veure més »

Campionat d'Espanya d'hoquei sala femení

El Campionat d'Espanya d'hoquei sala femenina, originalment en castellà Campeonato de España de Primera División Femenina Sala, és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sala, creada la temporada 1954-55.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya d'hoquei sala femení · Veure més »

Campionat d'Espanya d'hoquei sala masculí

El Campionat d'Espanya d'hoquei sala masculina, originalment en castellà Campeonato de España de Primera División Masculina Sala, és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sala, creada la temporada 1953-54.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya d'hoquei sala masculí · Veure més »

Campionat d'Espanya de ciclisme en pista

El Campionat d'Espanya de ciclisme en pista és una competició ciclista que es disputa a Espanya per determinar els campions de les diferents modalitats de ciclisme en pista.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de ciclisme en pista · Veure més »

Campionat d'Espanya de llebrers en pista

El Campionat d'Espanya de llebrers en pista va ser una competició de llebrers disputada a Espanya entre 1931 i 2005 en un recinte a l'ús, el Canòdrom.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de llebrers en pista · Veure més »

Campionat d'Espanya de Pop-Cross

El Campionat d'Espanya de Pop-Cross (en castellà: Campeonato de España de Pop-Cross), conegut també com a Citroën Pop-Cross, fou un campionat automobilístic promocional que es disputà entre 1974 i 1980 a l'estat espanyol.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de Pop-Cross · Veure més »

Campionat d'Espanya de roller derby

El Campionat d'Espanya de roller derby (en castellà: Campeonato de España de roller derby) és una competició esportiva de clubs espanyols de roller derby, creada el 2016.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de roller derby · Veure més »

Campionat d'Espanya de rugbi a VII femení

El Campionat d'Espanya de rugbi a VII femení, conegut GPS 7s Copa de la Reina Iberdrola per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs de rugbi a 7 espanyols, creada la temporada 2016-17.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de rugbi a VII femení · Veure més »

Campionat d'Espanya de Segona Categoria

El Campionat d'Espanya de Segona Categoria, també anomenat Campionat d'Espanya de Primera Categoria B o Campionat d'Espanya del grup B,Reial Federació Espanyola de Futbol.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de Segona Categoria · Veure més »

Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de rugbi femení

El Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de rugbi femení (en castellà: Campeonato de España de selecciones autonómicas en categoria sénior femenina).

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques de rugbi femení · Veure més »

Campionat d'Espanya de Tennis femení

El Campionat d'Espanya de Tennis femení és una competició tennística itinerant celebrada a Espanya per les principals tennistes de l'estat.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de Tennis femení · Veure més »

Campionat d'Espanya de Tennis masculí

El Campionat d'Espanya de tennis masculí (en castellà: Campeonato de España absoluto masculino) és una competició esportiva de tennis, celebrat per primer cop el 1910.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de Tennis masculí · Veure més »

Campionat d'Espanya de tot terreny 1979

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de tot terreny 1979 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial

El Campionat d'Espanya de trial, regulat per la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), és la màxima competició de trial que es disputa a l'estat espanyol.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1968

. Instaurat com a continuació del Campionat de Catalunya, existent des de 1965, el primer campionat estatal constava de tres proves: Trial de València (disputat a Sagunt l'11 de febrer), Trial de Primavera (disputat al Tibidabo el 24 de març) i Trial de Madrid (a Navacerrada).

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1968 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1969

En el còmput final del campionat varen empatar a punts l'anterior campió Pere Pi i el jove Ignasi Bultó (fill de l'amo de Bultaco Francesc Xavier Bultó).

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1969 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1971

Categoria:Competicions motociclistes del 1971 Categoria:Edicions del campionat d'Espanya de trial.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1971 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1972

Categoria:Competicions motociclistes del 1972 Categoria:Edicions del campionat d'Espanya de trial.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1972 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1973

Categoria:Competicions motociclistes del 1973 Categoria:Edicions del campionat d'Espanya de trial.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1973 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1974

Categoria:Competicions motociclistes del 1974 Categoria:Edicions del campionat d'Espanya de trial.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1974 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1976

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1976 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1977

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1977 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1978

;Bibliografia.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1978 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1981

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1981 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1982

;Bibliografia.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1982 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 1998

;Bibliografia.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 1998 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 2005

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 2005 · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 2006

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat d'Espanya de trial 2006 · Veure més »

Campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta

El Campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta s'efectua des de 1970 i és organitzat cada dos anys per l'Associació Europea d'Atletisme (EAA).

Nou!!: València і Campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta · Veure més »

Campionat d'Europa de billar a tres bandes

El Campionat d'Europa de billar a tres bandes (oficialment anomenat CEB European Three-cushion Championship) és un torneig professional de billar a tres bandes, organitzat anualment per la Confédération Européenne de Billard.

Nou!!: València і Campionat d'Europa de billar a tres bandes · Veure més »

Campionat d'Europa de billar a una banda

El Campionat d'Europa de billar a una banda és un torneig professional de billar a una banda, organitzat anualment per la Confédération Européenne de Billard.

Nou!!: València і Campionat d'Europa de billar a una banda · Veure més »

Campionat d'Europa de billar de carambola lliure

El Campionat d'Europa de billar de carambola lliure fou una competició de billar entre 1950 i 2000.

Nou!!: València і Campionat d'Europa de billar de carambola lliure · Veure més »

Campionat d'Europa de billar pentatló

El Campionat d'Europa de billar pentatló fou un torneig de billar en la modalitat de pentatló, organitzat per la Confédération Européenne de Billard.

Nou!!: València і Campionat d'Europa de billar pentatló · Veure més »

Campionat d'Europa de natació en piscina curta

El Campionat d'Europa de natació en piscina curta és un campionat anual organitzat per la LEN.

Nou!!: València і Campionat d'Europa de natació en piscina curta · Veure més »

Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925

La temporada 1924-25 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-sisena edició de la competició.

Nou!!: València і Campionat de Catalunya de futbol 1924-1925 · Veure més »

Campionat de València de futbol

El Campionat de València de futbol fou la màxima competició futbolística disputada al País Valencià en els primers anys del futbol al territori.

Nou!!: València і Campionat de València de futbol · Veure més »

Campionat del Món d'atletisme de 2009

El Campionat del Món d'Atletisme de 2009 (en alemany: 12. IAAF Leichtathletik WM Berlin 2009) se celebra a Berlín (Alemanya) entre el 15 i el 23 d'agost de 2009 sota l'organització de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme i la Federació Alemanya d'Atletisme.

Nou!!: València і Campionat del Món d'atletisme de 2009 · Veure més »

Campionat del Món d'atletisme en pista coberta

El Campionat del Món d'atletisme en pista coberta és una competició esportiva d'atletisme de caràcter internacional organitzada per la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1985.

Nou!!: València і Campionat del Món d'atletisme en pista coberta · Veure més »

Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 2008

El Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 2008 fou la dotzena edició del Campionat del Món d'atletisme en pista coberta i es disputà entre els dies 7 i 9 de març de 2008 al Palau Velòdrom Lluís Puig de València (País Valencià).

Nou!!: València і Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 2008 · Veure més »

Campionat del món de ciclisme en pista

El Campionat del món de ciclisme en pista és la competició de ciclisme en pista més important en l'àmbit mundial.

Nou!!: València і Campionat del món de ciclisme en pista · Veure més »

Campionat del món de ciclisme en pista de 1992

El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1992 es va celebrar a València (País Valencià) a l'agost de 1992.

Nou!!: València і Campionat del món de ciclisme en pista de 1992 · Veure més »

Campionat del Món de motociclisme de 2016

. Marc Márquez va obtenir el seu tercer títol de MotoGP després de la seva cinquena victòria de la temporada al, la qual li va donar un avantatge decisiu per sobre dels seus rivals Jorge Lorenzo i Valentino Rossi -que va caure a Motegi- a manca de tres curses.

Nou!!: València і Campionat del Món de motociclisme de 2016 · Veure més »

Campionat del Món de Trial indoor 1993

El Campionat fou anomenat inicialment FIM Indoor Grand Prix, nom que mantingué fins a la temporada de inclosa.

Nou!!: València і Campionat del Món de Trial indoor 1993 · Veure més »

Campionat del Món de Trial indoor 1995

El guanyador del campionat, Marc Colomer, va disputar les quatre primeres proves de la temporada amb i la resta, amb Montesa.

Nou!!: València і Campionat del Món de Trial indoor 1995 · Veure més »

Campionat del Món de Trial indoor 2000

Sense descripció.

Nou!!: València і Campionat del Món de Trial indoor 2000 · Veure més »

Campionat Europeu de Karate

El Campionat Europeu de Karate és un campionat de karate celebrat a Europa organitzat per la Federació Europea de Karate cada any, encara que des de 1966 fins a 1996 va ser organitzat per la Unió Europea de Karate.

Nou!!: València і Campionat Europeu de Karate · Veure més »

Campionat Individual d'Escala i Corda

El Campionat Individual d'Escala i Corda és el torneig absolut mà a mà (un contra un) en l'especialitat d'escala i corda, i un dels quatre campionats professionals de pilota valenciana guardonats, a més del títol corresponent, amb el Trofeu President de la Generalitat.

Nou!!: València і Campionat Individual d'Escala i Corda · Veure més »

Campionat Nacional d'Escala i Corda

El Campionat Nacional d'Escala i Corda fou la primera competició per a jugadors professionals d'Escala i corda de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Campionat Nacional d'Escala i Corda · Veure més »

Campionats d'Europa de ciclisme en pista júnior

Els Campionats d'Europa de ciclisme en pista júnior són els Campionats d'Europa de ciclisme en pista en categoria júnior (17-18 anys), organitzats per la Unió Europea de Ciclisme.

Nou!!: València і Campionats d'Europa de ciclisme en pista júnior · Veure més »

Campionats d'Europa de ciclisme en pista sub-23

Els Campionats d'Europa de ciclisme en pista sub-23 són els Campionats d'Europa de ciclisme en pista en categoria sub-23 (menors de 23 anys), organitzats per la Unió Europea de Ciclisme.

Nou!!: València і Campionats d'Europa de ciclisme en pista sub-23 · Veure més »

Campionats Internacionals de Pilota

Els Campionats Internacionals de Pilota són competicions anuals en què participen diversos països i regions amb esports de pilota derivats del Jeu de paume, organitzades per la Confederació Internacional de Joc de Pilota.

Nou!!: València і Campionats Internacionals de Pilota · Veure més »

Campionats Internacionals de Pilota del 2010

L'edició del 2010 dels Campionats Internacionals de Pilota va ser l'Europilota 2010, organitzada per la Confederació Internacional de Joc de Pilota, i es va celebrar a les ciutats valencianes de Calp, Massamagrell, Montcada, València i Xilxes, del 7 al 12 de setembre.

Nou!!: València і Campionats Internacionals de Pilota del 2010 · Veure més »

Campolivar

Campolivar és un districte i barri residencial del municipi de Godella, a l'àrea metropolitana de València.

Nou!!: València і Campolivar · Veure més »

Camporrobles

Camporrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.

Nou!!: València і Camporrobles · Veure més »

Can Girona (MACOSA)

Can Girona (MACOSA) era una fàbrica metal·lúrgica situada al Poblenou de Barcelona.

Nou!!: València і Can Girona (MACOSA) · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Canals · Veure més »

Cançoner del duc de Calàbria

El Cançoner del duc de Calàbria o Cançoner d'Uppsala, també conegut com a Cançoner de Venècia, és un llibre que conté villancets de l'època renaixentista, majoritàriament en castellà, tot i que també n'hi ha quatre en català, i un en gallec.

Nou!!: València і Cançoner del duc de Calàbria · Veure més »

Cançoner medieval

Una pàgina del '''''Llibre Vermell de Montserrat''''' amb l'himne ''Mariam matrem virginem''. Un cançoner medieval és un llibre manuscrit o publicat durant l'edat mitjana que conté una col·lecció de poemes i cançons de trobadors o trobers, que generalment amb anotacions sobre la polifonia o monofonia.

Nou!!: València і Cançoner medieval · Veure més »

Cancionero general

El Cancionero general o Cancionero general de Hernando del Castillo és una cançoner medieval de poesia en castellà de l'edat mitjana tardana i del Prerenaixement, principalment dels regnats a Castella i Lleó d' Enric IV i dels Reis Catòlics.

Nou!!: València і Cancionero general · Veure més »

Candela Roots

Candela Roots és un grup de música reggae en valencià.

Nou!!: València і Candela Roots · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: València і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2016

La candidatura olímpica de Madrid 2016 va ser l'intent per part de la ciutat de Madrid (Espanya) per ser escollida pel Comitè Olímpic Internacional (COI) com a ciutat amfitriona dels Jocs Olímpics de 2016. Madrid és una de les grans ciutats europees que mai han albergat uns Jocs, i aquesta candidatura es va convertir en la tercera vegada que Madrid es postulava com a candidata a organitzar una olimpíada.

Nou!!: València і Candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2016 · Veure més »

Canelles

* Toponímia.

Nou!!: València і Canelles · Veure més »

Canonges Regulars de Sant Antoni

Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.

Nou!!: València і Canonges Regulars de Sant Antoni · Veure més »

Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.

Nou!!: València і Cant de la Sibil·la · Veure més »

Canta Canalla

Canta Canalla és un grup de música infantil de València creat l'any 2018.

Nou!!: València і Canta Canalla · Veure més »

Cantar de mio Cid

El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz ''el Campeador''.

Nou!!: València і Cantar de mio Cid · Veure més »

Cantó de Cartagena

El Cantó de Cartagena fou un estat sobirà que va mantenir una independència real i bel·ligerant respecte de l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873.

Nou!!: València і Cantó de Cartagena · Veure més »

Cantó de València

Escut del Cantó federal de València, 1873 El Cantó de València s'articulà el 19 de juliol del 1873, durant la Revolució Cantonal i s'hi adheriren 179 municipis de les comarques pròximes.

Nou!!: València і Cantó de València · Veure més »

Cantonalisme

Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.

Nou!!: València і Cantonalisme · Veure més »

Canyes i fang

Canyes i fang (Cañas y barro) és una novel·la de l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, escrita el 1902, enquadrada en el moviment conegut com a naturalisme i que pertany al cicle valencià de l'autor.

Nou!!: València і Canyes i fang · Veure més »

Canyes i fang (sèrie de televisió)

Canyes i fang (originàriament en castellà Cañas y barro) és una sèrie de televisió, basada en el llibre homònim de Vicent Blasco Ibáñez, dirigida per Rafael Romero Marchent i estrenada per TVE el 1978.

Nou!!: València і Canyes i fang (sèrie de televisió) · Veure més »

Cap de Tres Forcas

Vista del cap de Tres Forcas. Far del cap de Tres Forcas. El cap de Tres Forcas (en àrab Ras Tileta Madari) és un destacat cap de la costa nord-africana, l'extrem d'una petita península situada en aigües del mar Mediterrani que, administrativament, pertany al Marroc (posseïdora de la major part) i Espanya (posseïdora de la ciutat autònoma de Melilla).

Nou!!: València і Cap de Tres Forcas · Veure més »

Cap i Casal

* Al Comtat de Barcelona i al Principat de Catalunya el títol que hom dona tradicionalment a la ciutat de Barcelona, per ser aquesta la més important d'aquest territori.

Nou!!: València і Cap i Casal · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: València і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Capella de Ministrers

''La fascinante deformidad''. Música Grotesca. Museu de Belles Arts de València, 15 de desembre de 2019 Capella de Ministrers és un grup de música valencià fundat el 1987 pel seu director Carles Magraner.

Nou!!: València і Capella de Ministrers · Veure més »

Capella de San Blas de la catedral de Toledo

La capella de San Blas és una capella en honor de sant Blai de Sebaste que es troba a la planta baixa de la Catedral de Toledo amb accés des del mateix claustre.

Nou!!: València і Capella de San Blas de la catedral de Toledo · Veure més »

Capella de San Pedro de Arriba

La capella de San Pedro de Arriba en el terme municipal de Güímar, illa de Tenerife (Canàries, Espanya) és una senzilla construcció de planta de tendència quadrada, d'uns 45 m² de superfície, amb murs de maçoneria i coberta a quatre aigües de teula àrab.

Nou!!: València і Capella de San Pedro de Arriba · Veure més »

Capella de Sant Vicent Ferrer d'Onda

La capella de Sant Vicent Ferrer d'Onda és un edifici cantoner entre el carrer de Sant Vicent i el carrer de la Moreria, en el barri de la Moreria.

Nou!!: València і Capella de Sant Vicent Ferrer d'Onda · Veure més »

Capgròs

Capgròs de ''Litoria xanthomera'' El capgròs, cabot, cabut (valencià), cap de bou, renoc, cullereta o cullerot és la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.

Nou!!: València і Capgròs · Veure més »

Capital Mundial del Disseny

La Capital Mundial del Disseny (World Design Capital en anglés, WDC) és un projecte de promoció de ciutats de l'International Council of Societies of Industrial Design per a reconéixer i premiar els èxits realitzats per ciutats de tot el món en l'àmbit del disseny.

Nou!!: València і Capital Mundial del Disseny · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: València і Capità general de València · Veure més »

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Nou!!: València і Capitulació de Vilafranca · Veure més »

Capolador

Capoladors, de fusta, tradicionals en la matança del porc (Àvila, Espanya) Un tallador, capolador, post o taula de trinxar, és un objecte de la vaixella tradicional, de fang o de fusta, usat preferentment per a tallar i capolar el producte de la matança del porc.

Nou!!: València і Capolador · Veure més »

Cappont

Cappont (o Cap-Pont) és un barri de la ciutat de Lleida, al marge esquerre del riu Segre.

Nou!!: València і Cappont · Veure més »

Caràcters, revista de llibres

Caràcters és una revista quadrimestral d'informació literària que es publica a València des del 1991.

Nou!!: València і Caràcters, revista de llibres · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Carcaixent · Veure més »

Carla Rebecchi

Carla Rebecchi (n. el 7 de setembre de 1984 a Buenos Aires, Argentina) és una jugadora argentina d'hoquei sobre gespa.

Nou!!: València і Carla Rebecchi · Veure més »

Carles Alberola i Ortiz

Carles Alberola (Alzira, Ribera Alta, 1964) és un actor, director i dramaturg valencià.

Nou!!: València і Carles Alberola i Ortiz · Veure més »

Carles Alfaro Hofmann

Carles Alfaro Hofmann (València, 1960) és un director de teatre valencià.

Nou!!: València і Carles Alfaro Hofmann · Veure més »

Carles Barranco

Carles Barranco (València, 1955 - València, 2002) va ser un cantant valencià.

Nou!!: València і Carles Barranco · Veure més »

Carles Bellvís i Llorens

Carles Bellvís i Llorens (València, 24 d'abril de 1985), és un futbolista professional valencià, que ocupa la posició de defensa, i juga actualment a l'AD Alcorcón.

Nou!!: València і Carles Bellvís i Llorens · Veure més »

Carles Bort i Bort

Carles Bort i Bort (Barcelona, 1900 — Barcelona, 1922) fou un obrer metalúrgic i anarcosindicalista català, del barri de Gràcia de Barcelona, membre de l'anomenat Sindicat Únic i víctima dels pistolers de la Unió de Sindicats Lliures.

Nou!!: València і Carles Bort i Bort · Veure més »

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Nou!!: València і Carles Buïgas i Sans · Veure més »

Carles Cano Peiró

Carles Cano Peiró (València, 7 de març de 1957) és llicenciat en filologia Catalana i és escriptor de literatura infantil i contacontes.

Nou!!: València і Carles Cano Peiró · Veure més »

Carles Congost

Carles Congost (Olot, 13 de novembre de 1970) és un artista visual llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 1994.

Nou!!: València і Carles Congost · Veure més »

Carles Frígola i Pallavicino

Carles Frígola i Pallavicino (València, 1848 - Madrid, 1915) fou un periodista i polític valencià, nomenat primer baró del Castell de Xirell el 1875.

Nou!!: València і Carles Frígola i Pallavicino · Veure més »

Carles Gil de Pareja Vicent

Carles Gil de Pareja Vicent (València, 22 de novembre de 1992), conegut futbolísticament simplement com a Carles Gil, és un futbolista valencià que juga de mitjapunta esquerra al New England Revolution en la Major League Soccer.

Nou!!: València і Carles Gil de Pareja Vicent · Veure més »

Carles Hac Mor

Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016), fou un escriptor català.

Nou!!: València і Carles Hac Mor · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: València і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Magraner

és un músic valencià.

Nou!!: València і Carles Magraner · Veure més »

Carles Mira i Franco

Carles Mira i Franco (València, 14 de març de 1947 - ibíd., 12 de gener de 1993) va ser un director de cinema valencià, conegut per ser un dels precursors de la comèdia mediterrània i per emprar l'humor sense tòpics en les seves produccions.

Nou!!: València і Carles Mira i Franco · Veure més »

Carles Salvador i Gimeno

Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893 - València, 7 de juliol de 1955) fou un poeta i gramàtic valencià.

Nou!!: València і Carles Salvador i Gimeno · Veure més »

Carles Santos Ventura

Carles Santos Ventura (Vinaròs, el Baix Maestrat, 1 de juliol de 1940 - 4 de desembre de 2017) va ser un artista valencià que va començar la carrera com a pianista i que posteriorment es va dedicar a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.

Nou!!: València і Carles Santos Ventura · Veure més »

Carles Sarthou Carreres

Carles Sarthou Carreres (Vila-real, 3 de novembre de 1876 - Xàtiva, 21 de juliol de 1971) fou un jutge i escriptor valencià.

Nou!!: València і Carles Sarthou Carreres · Veure més »

Carles Soler Salvador

Carles Soler Salvador, més conegut com a Biano, (València, 21 de maig de 1984) és un discjòquei valencià, membre fundador d'Orxata Sound System, on era l'encarregat dels samplers i programacions.

Nou!!: València і Carles Soler Salvador · Veure més »

Carles Subiela i Ibáñez

Carles Subiela i Ibáñez (Benaguasil, Camp de Túria, València) és un empresari, mestre i activista cultural valencià.

Nou!!: València і Carles Subiela i Ibáñez · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: València і Carlet · Veure més »

Carloandrés López del Rey

va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix.

Nou!!: València і Carloandrés López del Rey · Veure més »

Carlos Alfaro Martínez

Carlos Alfaro Martínez (València, 4 de gener de 1983) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de migcampista.

Nou!!: València і Carlos Alfaro Martínez · Veure més »

Carlos Asensio Cabanillas

va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola, amb el grau de tinent coronel, en la qual va tenir un destacat protagonisme, la qual cosa li va valer l'ascens a tinent general.

Nou!!: València і Carlos Asensio Cabanillas · Veure més »

Carlos Carbonell Gil

Carlos Carbonell Gil més conegut com a "Tropi" (València, 12 de maig de 1995) és un futbolista valencià que juga com a migcampista defensiu al club CE Atlètic Balears de la Primera Divisió RFEF.

Nou!!: València і Carlos Carbonell Gil · Veure més »

Carlos Carbonell Pañella

Carlos Carbonell Pañella, (Barcelona, 1 de novembre de 1873 - València, 14 de juliol de 1933) va ser un arquitecte barceloní que desenvolupà la seua obra a València i els seus voltants.

Nou!!: València і Carlos Carbonell Pañella · Veure més »

Carlos Carbonell y Morand

Carlos Carbonell y Morand (Alcoi, 2 de setembre del 1856 – Còrdova, 11 de febrer del 1917) va ser un empresari valencià establert a Andalusia que impulsà decisivament l'empresa oleïcola Carbonell.

Nou!!: València і Carlos Carbonell y Morand · Veure més »

Carlos Catalá Martínez

Carlos Lorenzo Gregorio Catalá Martínez (Montevideo, 16 de maig de 1824 - 1863) fou un militar, polític i empresari uruguaià, fundador de la ciutat de San Eugenio del Cuareim, avui coneguda com a Artigas.

Nou!!: València і Carlos Catalá Martínez · Veure més »

Carlos Cervera Monge

Carlos Cervera Monge (València, 1829 - 19 d'abril de 1869) fou un metge i polític valencià, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: València і Carlos Cervera Monge · Veure més »

Carlos Esplá Rizo

fou un polític i periodista valencià.

Nou!!: València і Carlos Esplá Rizo · Veure més »

Carlos Fabra Marín

Carlos Fabra Marín (Xella, 1904 - França, 1970) fou un militar valencià lleial a la II República espanyola que es va distingir pel seu valor i audàcia impedint la sublevació dels seus immediats superiors, proclius al colp militar de 1936.

Nou!!: València і Carlos Fabra Marín · Veure més »

Carlos Fernández Bielsa

Carlos Fernández Bielsa (València, 25 de setembre del 1981), és un polític valencià, diputat de la Diputació de València des del 2019 i alcalde de Mislata (l'Horta) des del 2011.

Nou!!: València і Carlos Fernández Bielsa · Veure més »

Carlos Ferris Vila

Carlos Ferris Vila (Albal, L'Horta Sud, 1856 - Gandia, La Safor 1924) fou un jesuïta i apòstol social valencià.

Nou!!: València і Carlos Ferris Vila · Veure més »

Carlos Francisco de Croix

Carlos Francisco de Croix (Lilla, 1 de gener de 1703 - València, 28 d'octubre de 1778),En l'obra de Mariño Bobillo se li dona com a data de naixement l'1 de gener de 1703, a Lille, i de defunció el 28 d'octubre de 1778, València..

Nou!!: València і Carlos Francisco de Croix · Veure més »

Carlos Galiana Llorens

Carlos Galiana Lloréns (Sagunt, 10 de setembre de 1974), és un polític i actor valencià, regidor de l'Ajuntament de València des de 2015 pel Grup Municipal Compromís per València.

Nou!!: València і Carlos Galiana Llorens · Veure més »

Carlos Hernández Lázaro

Carlos Hernández Lázaro (Carcaixent, 1879 - València, 1936) fou un advocat, empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Carlos Hernández Lázaro · Veure més »

Carlos Iturraspe Cuevas

Carlos Iturraspe Cuevas (Sant Sebastià, 10 de juny de 1910 - València, 10 d'agost de 1981) fou un futbolista basc de les dècades de 1930 i 1940 i posteriorment entrenador.

Nou!!: València і Carlos Iturraspe Cuevas · Veure més »

Carlos Manglano de Mas

Carlos Manglano de Mas (València, 1950) és un arquitecte i polític valencià, fill de José Manglano Selva.

Nou!!: València і Carlos Manglano de Mas · Veure més »

Carlos Manuel O'Donnell

Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903).

Nou!!: València і Carlos Manuel O'Donnell · Veure més »

Carlos Martínez Diarte

Carlos Martínez Diarte, també conegut com a Lobo Diarte, (Asunción, 26 de juny de 1954 - València, 29 de juny de 2011) fou un futbolista i entrenador de futbol paraguaià.

Nou!!: València і Carlos Martínez Diarte · Veure més »

Carlos Marzal

Carlos Marzal, anomenat en realitat Carlos Navarro Marzal (València, 1961) és un dels principals representants de la poesia de l'experiència, que va dominar la lírica espanyola en els anys 80 i 90.

Nou!!: València і Carlos Marzal · Veure més »

Carlos Morand Bordehore

Carlos Morand Bordehore (Dénia, 30 de març de 1792 - 22 de març de 1879) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Carlos Morand Bordehore · Veure més »

Carlos Murria Arnau

Carlos Murria Arnau (València, 23 de juliol de 1921 - Castelló de la Plana, 10 d'abril de 2010) ha estat un fester i polític valencià, diputat en la primera legislatures de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Carlos Murria Arnau · Veure més »

Carlos Palanca y Cañas

fou un militar espanyol, combatent a Cuba i capità general de Catalunya i València.

Nou!!: València і Carlos Palanca y Cañas · Veure més »

Carlos Pérez García

Carlos Pérez García (València, 1947 - 2013) fou un expert en art i pedagog valencià, conservador de museus com l'IVAM, el MuVIM i el Museu Reina Sofia de Madrid.

Nou!!: València і Carlos Pérez García · Veure més »

Carlos Rafael Pérez

Carlos Rafael Pérez neix a Cartagena i és un músic especialitzat en piano i orgue.

Nou!!: València і Carlos Rafael Pérez · Veure més »

Carlos Ruano Llopis

Carlos Ruano Llopis (Orba, Marina Alta, 10 d'abril de 1878 - Mèxic, 2 de setembre de 1950) fou un pintor i cartellista taurí valencià.

Nou!!: València і Carlos Ruano Llopis · Veure més »

Carlos Rubiera Rodríguez

Carlos Rubiera Rodríguez (Gijón, 19 d'abril de 1904 - Madrid, 28 d'abril de 1942) va ser un advocat i polític socialista asturià, afusellat pel règim franquista després de la fi de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Carlos Rubiera Rodríguez · Veure més »

Carlos Saura Atarés

fou un director de cinema, fotògraf i escriptor espanyol.

Nou!!: València і Carlos Saura Atarés · Veure més »

Carlos Solaz Pradas

Carlos Solaz Pradas (València 1970-2022), o simplement Solaz, fou un pilotari valencià d'Escala i corda que va jugar en la posició de mitger.

Nou!!: València і Carlos Solaz Pradas · Veure més »

Carlos Soler Barragán

Carlos Soler Barragán (València, 2 de gener de 1997), és un futbolista valencià, que juga com a migcampista en el París Saint-Germain i és internacional amb la selecció espanyola.

Nou!!: València і Carlos Soler Barragán · Veure més »

Carlos Sousa Álvarez de Toledo

Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València, 16 de novembre de 1862 - 1937) fou un militar i polític valencià, marquès de Sotelo.

Nou!!: València і Carlos Sousa Álvarez de Toledo · Veure més »

Carlos Taberner Segarra

Carlos Taberner Segarra (València, 8 d'agost de 1997) és un tennista valencià.

Nou!!: València і Carlos Taberner Segarra · Veure més »

Carlos Testor Pascual

Carlos Testor Pascual (València 1850 - 1926) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Carlos Testor Pascual · Veure més »

Carlos Tudela

Carlos Tudela (València, 1957 - Benasc, Ribagorça, 31 de març de 2019) fou un destacat escalador i alpinista valencià.

Nou!!: València і Carlos Tudela · Veure més »

Carlos Vázquez Úbeda

Carlos Vázquez Úbeda (Ciudad Real, 31 de desembre de 1869 - Barcelona, 31 d'agost de 1944), fou un pintor, il·lustrador i cartellista espanyol.

Nou!!: València і Carlos Vázquez Úbeda · Veure més »

Carme Aranegui Gascó

Carme Aranegui Gascó (València, 1945) és catedràtica d'arqueologia a la Universitat de València.

Nou!!: València і Carme Aranegui Gascó · Veure més »

Carme Blay i Garbayo

Carme Blay i Garbayo (Sant Pere de Ribes, 31 de juliol de 1973) és una atleta catalana retirada, especialitzada en les curses de velocitat.

Nou!!: València і Carme Blay i Garbayo · Veure més »

Carme Gràcia Beneyto

Carme Gràcia Beneyto (València, 29 de maig de 1947) és una historiadora de l'art especialitzada en els segles XIX i XX, l'art valencià, l'art natura i l'ecoart.

Nou!!: València і Carme Gràcia Beneyto · Veure més »

Carme Juan i Verdià

Carme Juan Verdià (Onda, Plana Baixa, 6 de març de 1973) és una actriu i cantautora valenciana, llicenciada en Art Dramàtic (1999) i diplomada en Treball Social (1994) a València.

Nou!!: València і Carme Juan i Verdià · Veure més »

Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 - 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Nou!!: València і Carme Karr i Alfonsetti · Veure més »

Carme Manuel Cuenca

Carme Manuel Cuenca (València, 11 de juny de 1960) és una catedràtica valenciana de literatura estatunidenca a la Universitat de València, novel·lista, traductora i directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy d'Estudis Nord-americans, fundada l'any 2002, en honor d'un dels pioners de la investigació espanyola en literatura nord-americana.

Nou!!: València і Carme Manuel Cuenca · Veure més »

Carme Miquel i Diego

Carme Miquel i Diego (la Nucia, 1945 - València, 18 de juny de 2019), coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, va ser una mestra i escriptora valenciana.

Nou!!: València і Carme Miquel i Diego · Veure més »

Carme Portaceli i Roig

Carme Portaceli i Roig (València, 2 de maig de 1957) és una directora teatral, coreògrafa, dramaturga i professora a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Nou!!: València і Carme Portaceli i Roig · Veure més »

Carmel Pastor i Pla

Carmel Pastor i Pla (València, 1924 - Aquisgrà, 1966) fou un pintor i escultor valencià.

Nou!!: València і Carmel Pastor i Pla · Veure més »

Carmela Moya García

Carmela Moya García (València, 1952) és llicenciada en medicina.

Nou!!: València і Carmela Moya García · Veure més »

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez

fou una historiadora, novel·lista i poeta valenciana.

Nou!!: València і Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: València і Carmelites · Veure més »

Carmen Alborch Bataller

Carmen Alborch Bataller (Castelló de Rugat, 31 d'octubre de 1947 - València, 24 d'octubre de 2018) fou una política, escriptora i professora universitària valenciana que fou ministra de Cultura durant l'últim govern de Felipe González.

Nou!!: València і Carmen Alborch Bataller · Veure més »

Carmen Andújar

Carmen Andújar (Buenos Aires, 1891 - València, 1965) fou una cantant i pedagoga valenciana.

Nou!!: València і Carmen Andújar · Veure més »

Carmen Baroja

Carmen Baroja y Nessi (Pamplona, 10 de desembre de1883 – Madrid, 4 de juny de 1950) va ser una escriptora i etnòloga espanyola, germana dels també escriptors Pío i Ricardo Baroja, mare de l'antropòleg Julio Caro Baroja i del director de cinema i escriptor Pío Caro Baroja.

Nou!!: València і Carmen Baroja · Veure més »

Carmen Barrero Aguado

Carmen Barrero Aguado (1921- Madrid, 5 d'agost de 1939), modista de professió, va ser una de les Tretze Roses, dones espanyoles afusellades el 5 d'agost de 1939 en les tàpies exteriors del cementiri de l'Almudena després d'acabar la guerra civil, juntament amb 46 homes, acusats tots de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) o al Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: València і Carmen Barrero Aguado · Veure més »

Carmen Begoña Gómez-Marco Pérez

Carmen Begoña Gómez-Marco Pérez (València, 21 de setembre de 1951) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures.

Nou!!: València і Carmen Begoña Gómez-Marco Pérez · Veure més »

Carmen Calvo Sáenz de Tejada

Carmen Calvo Sáenz de Tejada (València, 1950) és una artista conceptual, destacada per la seva aportació a l'art contemporani de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Carmen Calvo Sáenz de Tejada · Veure més »

Carmen Díaz Fernández

va ser una militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE), del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i lluitadora veïnal de caràcter feminista.

Nou!!: València і Carmen Díaz Fernández · Veure més »

Carmen García de Castro

Carmen García de Castro (Sorbas, Almeria, 7 de maig de 1886 - Alfara, 1969) va ser una mestra de la II República que va ser represaliada per les seves idees polítiques.

Nou!!: València і Carmen García de Castro · Veure més »

Carmen Gimeno Presencia

Carmen Gimeno Presencia (València, 1912 - Burgos, 23 de juliol de 1935) va ser una vedet també coneguda com La Venus Valenciana.

Nou!!: València і Carmen Gimeno Presencia · Veure més »

Carmen Martorell Pallás

Carmen Martorell Pallás (València, 28 de març de 1942) és una psicòloga i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la VII legislatura.

Nou!!: València і Carmen Martorell Pallás · Veure més »

Carmen Ninet Peña

Carmen Ninet Peña (València, 29 de juliol de 1958) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes de la V a la VIII Legislatures.

Nou!!: València і Carmen Ninet Peña · Veure més »

Carmen Noguera Valero

Carmen Noguera Valero, (València 1907 - Castelló de la Plana 7 de gener de 1974) va ser una mestra artesana i pintora de la burgesia.

Nou!!: València і Carmen Noguera Valero · Veure més »

Carmen Payá Mira

Carmen Payá Mira (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1917 - 22 de febrer de 1996) fou una escriptora i pianista valenciana.

Nou!!: València і Carmen Payá Mira · Veure més »

Carmen Sentandreu Gimeno

María Carmen Sentadreu Gimeno fou professora d'ensenyament mitjà a Melilla i València i becària i col·laboradora del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València des de l'any 1955.

Nou!!: València і Carmen Sentandreu Gimeno · Veure més »

Carmen Solero Asturiano

Carmen Solero Asturiano (València, 20 de febrer de 1914 - 21 de juliol de 1996) fou una mestra comunista valenciana.

Nou!!: València і Carmen Solero Asturiano · Veure més »

Carmen Tronchoni Soria

Carmen Tronchoni Soria, va ser una telefonista de la Delegació del Treball, a València durant la guerra civil del 36, que va ser afusellada en 1938 per alta traïció i espionatge, en organitzar un viatge per ajudar a canviar de bàndol a unes persones.

Nou!!: València і Carmen Tronchoni Soria · Veure més »

Carmen Tur Melchor

Carmen Tur Melchor (La Vall d'Uixó, Plana Baixa, 11 d'agost de 1900 - 10 de juny de 1943), coneguda popularment com La Catxapa, fou una cantant d'òpera valenciana.

Nou!!: València і Carmen Tur Melchor · Veure més »

Carmen Valero Gimeno

Carmen Valero Gimeno (Silla, 23 de març de 1893 - Silla, 19 de setembre de 1962) va ser una mestra i intel·lectual republicana, feminista i sindicalista. Fundadora del partit Esquerra Republicana a Oliva, en esclatar la guerra civil va organitzar a Oliva Dones Antifeixistes i va col·laborar també amb el Socors Roig per a la recaptació de diners i roba per als combatents republicans.

Nou!!: València і Carmen Valero Gimeno · Veure més »

Carmina Verdú Ferrer

Carmina Verdú Ferrer (València, 9 d'abril de 1983) és una exgimnasta rítmica valenciana que va ser component de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en modalitat individual i de conjunts, arribant a participar amb el conjunt espanyol en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 (10è lloc).

Nou!!: València і Carmina Verdú Ferrer · Veure més »

Carola Reig i Salvá

Carola Reig Salvá va ser catedràtica de Llengua i Literatura i va exercir com a docent en l'Institut Lluís Vives de València.

Nou!!: València і Carola Reig i Salvá · Veure més »

Carolina Álvarez Ruiz

va ser una mecenes espanyola.

Nou!!: València і Carolina Álvarez Ruiz · Veure més »

Carpesa

Carpesa és un poble de València (antigament dit pedania), inclosa en el districte de Pobles del Nord.

Nou!!: València і Carpesa · Veure més »

Carraixet (grup musical)

Carraixet és un grup de folk en valencià-català, procedent de Tavernes Blanques (l'Horta Nord, País Valencià).

Nou!!: València і Carraixet (grup musical) · Veure més »

Carrícola

Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Carrícola · Veure més »

Carrer d'Eduard Boscà

El carrer d'Eduard Boscà és un carrer de la ciutat de València situat a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Carrer d'Eduard Boscà · Veure més »

Carrer d'Eivissa (València)

El carrer d'Eivissa és una via urbana de la ciutat de València situada a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Carrer d'Eivissa (València) · Veure més »

Carrer de Colom (València)

El carrer de Colom, oficialment retolat com a carrer Colón (sic), és una via urbana del centre de la ciutat de València, situat entre la porta de Mar i el carrer de Xàtiva.

Nou!!: València і Carrer de Colom (València) · Veure més »

Carrer de Dalt (València)

El carrer de Dalt és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de Dalt (València) · Veure més »

Carrer de Guillem de Castro

El carrer de Guillem de Castro és una via urbana del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de Guillem de Castro · Veure més »

Carrer de Jesús

El carrer de Jesús és una via urbana de la ciutat de València en sentit nord-sud des del centre de la ciutat cap al districte de Jesús al sud-oest.

Nou!!: València і Carrer de Jesús · Veure més »

Carrer de l'Hospital

* Carrer de l'Hospital (Barcelona) a Barcelona.

Nou!!: València і Carrer de l'Hospital · Veure més »

Carrer de l'Hospital (València)

El carrer de l'Hospital és una via urbana del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de l'Hospital (València) · Veure més »

Carrer de la Blanqueria

El carrer de la Blanqueria, també conegut com a Blanqueries és una via urbana del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de la Blanqueria · Veure més »

Carrer de la Bosseria

El carrer de la Bosseria és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de la Bosseria · Veure més »

Carrer de la Corretgeria

El carrer de la Corretgeria és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de la Corretgeria · Veure més »

Carrer de la Pau

Vista del carrer de la Pau El carrer de la Pau és una via urbana del centre de la ciutat de València, situada entre la plaça d'Alfons el Magnànim i la plaça de la Reina.

Nou!!: València і Carrer de la Pau · Veure més »

Carrer de la Serradora

El carrer de la Serradora (o de Serrería en castellà) és una via urbana de l'est de València situat entre l'avinguda del Port i l'encreuament amb l'avinguda de Blasco Ibáñez i l'inici del carrer del Marí Blas de Lezo, just a l'estació subterrània de València-Cabanyal.

Nou!!: València і Carrer de la Serradora · Veure més »

Carrer de Na Jordana

El carrer de Na Jordana és una via urbana del centre antic de València.

Nou!!: València і Carrer de Na Jordana · Veure més »

Carrer de Quart

El carrer de Quart és una via urbana del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de Quart · Veure més »

Carrer de Ramon Llull (València)

El carrer de Ramon Llull és una via urbana del nord-est de la ciutat de València.

Nou!!: València і Carrer de Ramon Llull (València) · Veure més »

Carrer de Sagunt

El carrer de Sagunt és una via urbana de la ciutat de València i un dels carrers més antics de la ciutat extramurs de la Ciutat Vella.

Nou!!: València і Carrer de Sagunt · Veure més »

Carrer de Sant Vicent Màrtir

El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.

Nou!!: València і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Carrer de València

El Carrer de València és un carrer de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: València і Carrer de València · Veure més »

Carrer de Xàtiva

Carrer de Xàtiva, 1957 El carrer de Xàtiva és una via urbana del centre de València.

Nou!!: València і Carrer de Xàtiva · Veure més »

Carrer dels Cavallers

El carrer dels Cavallers és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: València і Carrer dels Cavallers · Veure més »

Carrer dels Sants Just i Pastor

El carrer de Sants Just i Pastor és una via urbana de l'est València, situada d'oest a est entre l'avinguda de Cardenal Benlloch i el carrer de la Serradora.

Nou!!: València і Carrer dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Carrer dels Serrans

El carrer dels Serrans és una via urbana històrica del centre de València.

Nou!!: València і Carrer dels Serrans · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Nou!!: València і Carreratge · Veure més »

Carrers de l'Alguer

Retolació de carrers en català al l'Alguer vella Retolació en català a l'Alguer Retolació a l'Alguer Aquest és un article sobre els carrers de l'Alguer.

Nou!!: València і Carrers de l'Alguer · Veure més »

Carretera Amàlia

La carretera Amàlia. Un dels trams que en queden, a la vora del Pi de Bofarull La Carretera Amàlia és el nom que va rebre inicialment i que va persistir durant molts anys, la carretera que uneix la ciutat de Reus amb la de Tarragona.

Nou!!: València і Carretera Amàlia · Veure més »

Carreteres nacionals

Origen de les carreteres radials, en la Puerta del Sol, Madrid. Sistema adoptat pel Pla General d'Obres Públiques de 1940 (Pla Peña) per a la nomenclatura de la Xarxa de carreteres d'Espanya. Les carreteres nacionals a Espanya són les vies de titularitat de l'Administració General de l'Estat, generalment de calçada única, gestionades pel Ministeri de Foment i que formen, juntament amb les autovies i autopistes de l'Estat, la denominada xarxa de carreteres de l'Estat.

Nou!!: València і Carreteres nacionals · Veure més »

Carreteres Radials d'Espanya

A-6 a Las Rozas de Madrid. Les Carreteres Radials d'Espanya conformen la xarxa bàsica de carreteres nacionals històriques.

Nou!!: València і Carreteres Radials d'Espanya · Veure més »

Cartó pedra

Escultura de cartró pedra. El cartó pedra és una pasta de paper endurida amb gluten, guix, escaiola o altres substàncies plàstiques per a fer ornaments que imiten el guix o la pedra.

Nou!!: València і Cartó pedra · Veure més »

Cartelera Turia

Cartelera Turia és una publicació valenciana en forma de cartellera d'espectacles.

Nou!!: València і Cartelera Turia · Veure més »

Cartoixa d'Aracristi

La Cartoixa d'Aracristi, també Ara Christi i la Nostra Senyora d'Ara Christi, és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la planura que s'estén cap a ponent entre els dos turons que acullen el nucli urbà del Puig i les suaus pendents de la Serra Calderona, a l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: València і Cartoixa d'Aracristi · Veure més »

Cartoixa de l'Annunciata

La Cartoixa de l'Annunciata de Porta Coeli fou un monestir cartoixà ubicat a la ciutat de València, l'Horta.

Nou!!: València і Cartoixa de l'Annunciata · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: València і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: València і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Cas Cooperació

El cas Cooperació (també conegut com a cas Blasco) és un cas de corrupció que investiga el presumpte desviament d'almenys 6 milions d'euros de fons públics de la Generalitat Valenciana destinats a la cooperació internacional.

Nou!!: València і Cas Cooperació · Veure més »

Cas Naseiro

Cas Naseiro fou un cas de finançament il·legal de partit polític que va esquitxar el Partit Popular entre finals de 1989 i 1990.

Nou!!: València і Cas Naseiro · Veure més »

Cas Paco Sanz

El Cas Paco Sanz fa referència a les acusacions fetes a Francisco José Sanz González de Martos (València, 17 de setembre de 1970), conegut com a Paco Sanz, d'haver obtingut amb ajuda de la seva nòvia i la seva mare més de 350.000 € fingint ser a la vora de la mort a causa de la Síndrome de Cowden.

Nou!!: València і Cas Paco Sanz · Veure més »

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Nou!!: València і Casa · Veure més »

Casa Arrufat

La casa de la família Arrufat, ubicada al Raval de Sant Pasqual, 27, és un dels més interessants exemples d'arquitectura contemporània a la ciutat, tot i no haver estat inclosa en el "Catàleg d'Edificis Protegits" realitzat el 1995 per l'Ajuntament de Vila-real.

Nou!!: València і Casa Arrufat · Veure més »

Casa Barona

La Casa Barona és un edifici situat a la gran via del Marqués del Túria número 70 a la ciutat de València.

Nou!!: València і Casa Barona · Veure més »

Casa Castelló

La Casa Castelló és un edifici situat al carrer del Gravador Esteve número 12 a la ciutat de València.

Nou!!: València і Casa Castelló · Veure més »

Casa de Campo

La Casa de Campo és el parc públic més gran del municipi de Madrid (Espanya).

Nou!!: València і Casa de Campo · Veure més »

Casa de Comèdies de l'Olivera

Casa de Comèdies de l'Olivera va ser el primer local teatral permanent de la ciutat de València.

Nou!!: València і Casa de Comèdies de l'Olivera · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: València і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa de la Ciutat (València)

La Casa de la Ciutat de València va ser la seu del Consell Municipal de València.

Nou!!: València і Casa de la Ciutat (València) · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Nou!!: València і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Casa de la Misericòrdia (València)

La Casa de la Misericòridia, també coneguda simplement com La Misericòrdia, és un edifici localitzat en el carrer homònim del barri de La Fontsanta, a la ciutat de València i que actualment és un centre d'educació secundària, batxillerat i formació professional propietat de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Casa de la Misericòrdia (València) · Veure més »

Casa de la Sirena

La casa de la Sirena, de la Serena o la Sireneta és una alqueria situada a Benifaraig (pedania de València), però dins del terme municipal d'Alfara del Patriarca (Horta Nord).

Nou!!: València і Casa de la Sirena · Veure més »

Casa de les Roques

La Casa de les Roques és l'edifici on es guarden les Roques i altres elements que ixen a la Processó del Corpus de València.

Nou!!: València і Casa de les Roques · Veure més »

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Nou!!: València і Casa de Medinaceli · Veure més »

Casa Ernest Ferrer

La Casa Ernest Ferrer és un edifici de València, construït entre 1910 i 1912 per l'arquitecte Francesc Almenar Quinzà.

Nou!!: València і Casa Ernest Ferrer · Veure més »

Casa Insa

Casa Insa fon una roberia tradicional de la ciutat de València dedicada a la confecció i lloguer de roba.

Nou!!: València і Casa Insa · Veure més »

Casa Museu Benlliure

llengua.

Nou!!: València і Casa Museu Benlliure · Veure més »

Casa natal de Sant Vicent Ferrer

La Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer coneguda popularment com a Pouet de Sant Vicent, és un edifici situat al número 1 del carrer del Pouet de Sant Vicent de València, també té accés pel carrer de la Mar, i és on va nàixer Sant Vicent Ferrer el 23 de gener de 1350.

Nou!!: València і Casa natal de Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Casa natalícia de Sant Lluís Bertran

La Casa natalícia de Sant Lluís Bertran és un edifici amb codi 46.15.250-318, que forma part dels monuments catalogats com béns de rellevància local del municipi de València, a la comarca de València, País Valencià.

Nou!!: València і Casa natalícia de Sant Lluís Bertran · Veure més »

Casa Ribes

La casa Ribes és la que el mateix autor es construeix a la platja de les Arenes del barri del Cabanyal (València).

Nou!!: València і Casa Ribes · Veure més »

Casa Sancho

La casa Sancho és un edifici eclèctic dissenyat l'any 1901 per l'arquitecte valencià Joaquín María Arnau Miramón (1849 - 1906), a la ciutat de València.

Nou!!: València і Casa Sancho · Veure més »

Casa Vestuari

La casa Vestuari o casa Vestidor se situa enfront de la porta dels Apòstols de la catedral de València, i va ser construïda a principis del en estil neoclàssic per l'arquitecte José García, per a servir als magistrats del Tribunal de les Aigües com a lloc de reunió abans d'assistir als judicis que se celebraven en aquesta porta.

Nou!!: València і Casa Vestuari · Veure més »

Casa-Museu de Blasco Ibáñez

La Casa museu Blasco Ibáñez és la denominació actual, després de la seua reedificació, de l'habitatge de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, que està situada en un extrem de la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, declarada Monument Historicoartístic i reconeguda com a Bé d'interès cultural (RI-51-0004451), amb el nom amb el qual és coneguda a València, Xalet de Vicente Blasco Ibáñez.

Nou!!: València і Casa-Museu de Blasco Ibáñez · Veure més »

Casal d'Aragó-Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.

Nou!!: València і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Casal d'Àustria · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: València і Casal de Barcelona · Veure més »

Casal Jaume I

Els casals Jaume I són locals oberts al públic mantinguts pels socis amb l'ajut econòmic i logístic d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Nou!!: València і Casal Jaume I · Veure més »

Cascall marí

''Glaucium flavum'' El cascall marí, rosella marina, trepó marí, cascall banyut, carxofera de prat o ciuró bord (Glaucium flavum) és una planta papaveràcia biennal que es troba a platges, dunes i zones arenoses del Rosselló, les illes Balears, el País Valencià i les comarques costaneres de Catalunya.

Nou!!: València і Cascall marí · Veure més »

Caserna General Suprema de les Potències Aliades a Europa

La Caserna General Suprema de les Potències Aliades a Europa (Supreme Headquarters Allied Powers Europe, SHAPE) és la caserna general del Comandament Aliat d'Operacions de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord.

Nou!!: València і Caserna General Suprema de les Potències Aliades a Europa · Veure més »

Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat

La Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD) és un dels quatre òrgans que integren la Força del Exèrcit de Terra d'Espanya i el seu comandament de primer nivell, conforme a la Instrucció 7/2016 per la qual es desenvolupa l'organització de l'Exèrcit de Terra.

Nou!!: València і Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat · Veure més »

Cases de llaurador valencianes

Recol·lecció de la xufa a Meliana. Al fons, una casa de camp tradicional. Les cases de llaurador són el conjunt d'habitatges propis del medi agrícola valencià.

Nou!!: València і Cases de llaurador valencianes · Veure més »

Casilda Bisbal

Casilda Bisbal (València, ca. 1775 - ?, s. XIX) va ser una pintora valenciana.

Nou!!: València і Casilda Bisbal · Veure més »

Casinos

Casinos és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Casinos · Veure més »

Cassandra Extavour

Cassandra Extavour (Toronto, ?) és una genetista canadenca, professora a la Universitat Harvard en el Departament de Biologia d'Organismes i Evolutiva, i en el Departament de Biologia Cel·lular i Molecular.

Nou!!: València і Cassandra Extavour · Veure més »

Castalla

Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: València і Castalla · Veure més »

Castell (desambiguació)

* Arquitectura: fortificació medieval per a ús militar.

Nou!!: València і Castell (desambiguació) · Veure més »

Castell d'Albalat (Cabanes)

El Castell d'Albalat, és com el seu nom indica un castell que es troba en el despoblat d'Albalat dels Ànecs, a la part més septentrional del terme municipal de Cabanes, ubicat a la part alta d'un turó situat a la Ribera de Cabanes, http://www.monumentalnet.org/comunidad_valenciana/castellon_castello/cabanes/cabanes/castillo_de_albalat.php http://www.castilloscomunidadvalenciana.com/plana10.htm a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: València і Castell d'Albalat (Cabanes) · Veure més »

Castell d'Alfarb

El Castell d'Alfarb, es troba al centre de la població (en la part més alta) del mateix nom de la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: València і Castell d'Alfarb · Veure més »

Castell d'Ali Maimo

El Castell del Real, també denominant Castell del Real de Vilaragut, està situat entre els municipis de Marines i Olocau, en la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.

Nou!!: València і Castell d'Ali Maimo · Veure més »

Castell d'Almenara

El castell d'Almenara, situat a la comarca de la Plana Baixa, és una fortalesa musulmana del, construïda sobre restes romanes, que es localitza en un pujol que domina el nucli urbà de la ciutat a la qual dona nom.

Nou!!: València і Castell d'Almenara · Veure més »

Castell d'Énguera

El castell d'Enguera, és a prop del nucli urbà del municipi del mateix nom, a la comarca de La Canal de Navarrés, de la província de València i està declarat bé d'interès cultural amb número d'anotació ministerial RI - 51-0010676 i data de l'anotació 27 d'agost 2001.

Nou!!: València і Castell d'Énguera · Veure més »

Castell d'Herbers

El castell d'Herbers és una casa-palau que està situada al poble d'Herbers, a la comarca dels Ports al nord del País Valencià.

Nou!!: València і Castell d'Herbers · Veure més »

Castell de Bairén

El castell de Bairén és un dels castells d'origen musulmà de la Safor, també conegut com el castell de Sant Joan, i situat al terme municipal de Gandia, a 3 km al nord de la ciutat de Gandia, a l'extrem més oriental de les serralades que servixen de suport al massís del Mondúber; era cap d'un dels quatre termes en què estava dividit el ducat de Gandia quan va ser creat, en 1399.

Nou!!: València і Castell de Bairén · Veure més »

Castell de Benissanó

El Castell de Benissanó, un dels millor conservats del País Valencià, va ser edificat en la segona meitat del sobre el solar d'una antiga alqueria àrab denominada Benixanut, gràcies als desitjos de la família Cavanilles i Villarrasa, senyors de Benissanó.

Nou!!: València і Castell de Benissanó · Veure més »

Castell de Cabas

El Castell de Cabas, també anomenat Castell de Coves, de les Coves o de Cobos, era una antiga fortalesa situada al municipi de Millars (Canal de Navarrés) (València).

Nou!!: València і Castell de Cabas · Veure més »

Castell de Carbonera

Planta del castell de carbonera El Castell de la Carbonera està situat en un turó -anomenat Turó del Castell- a la Serra del Benicadell, al límit entre els termes de Beniatjar i Otos.

Nou!!: València і Castell de Carbonera · Veure més »

Castell de Cirat

El Castell de Cirat és un edifici històric ubicat a la comarca de l'Alt Millars, al País Valencià, al damunt d'un promontori sobre el barranc de les Salines, tot controlant el meandre que del riu Millars al pas per la vila.

Nou!!: València і Castell de Cirat · Veure més »

Castell de Corbó

El Castell de Corbó, es troba al terme municipal de Benassal, comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: València і Castell de Corbó · Veure més »

Castell de Domenyo

El castell de Domenyo està ubicat a la part alta d'un turó al costat del lloc on es trobava l'antiga població de Domenyo (abandonada a la dècada dels anys 60 del, per a la construcció de l'Embassament de Loriguilla), a la comarca dels Serrans i posseeix una panoràmica de les rambles del riu Túria i del seu afluent, el Riu Toixa (també anomenat Xelva).

Nou!!: València і Castell de Domenyo · Veure més »

Castell de Guardamar del Segura

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

Nou!!: València і Castell de Guardamar del Segura · Veure més »

Castell de la Talaia

El Castell de la Talaia o de Villena (en castellà Castillo de la Atalaya), s'alça sobre un contrafort de la serra de Sant Cristòfol o de la Vila, a la ciutat de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), pròxim a la línia de separació amb la província d'Albacete i domina l'antiga línia fronterera entre Castella i Aragó.

Nou!!: València і Castell de la Talaia · Veure més »

Castell de Láchar

El castell de Láchar és un recinte fortificat convertit en palauet i situat en la part baixa de la localitat de Láchar, a la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: València і Castell de Láchar · Veure més »

Castell de Montesa

El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Castell de Montesa · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Nou!!: València і Castell de Montsó · Veure més »

Castell de Moraira

El Castell de Moraira és el nom més comú que rep el fort situat sobre una elevació rocosa de pedra tosca dominant la platja de l'Ampolla i tota la badia de Moraira, al terme municipal de Teulada (Marina Alta, País Valencià).

Nou!!: València і Castell de Moraira · Veure més »

Castell de Palma

El Castell de Palma es troba a la serra d'Ador, sobre un tossal a més de 200 metres d'altitud, a l'est de la població d'Alfauir (al cim de la muntanya al sud del monestir), en la comarca de La Safor, de la província de València; raó per la qual és també conegut i anomenat com “Castell d'Ador”.

Nou!!: València і Castell de Palma · Veure més »

Castell de Rebollet

El castell de Rebollet és un castell d'origen islàmic, dins del terme de la Font d'en Carròs, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I va donar en 1240 al noble d'origen germànic Francesc Carròs.

Nou!!: València і Castell de Rebollet · Veure més »

Castell de Xestalgar

El Castell de Xestalgar està al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans de la província de València.

Nou!!: València і Castell de Xestalgar · Veure més »

Castell de Xiva

El castell de Xiva està situat al municipi de Xiva, en la comarca de la Foia de Bunyol (País Valencià).

Nou!!: València і Castell de Xiva · Veure més »

Castell del Puig

El Castell del Puig va ser una fortalesa musulmana, denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab jubal·la ('pujol'); també anomenat d'Enesa.

Nou!!: València і Castell del Puig · Veure més »

Castell i muralles de Requena

El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interés cultural, que es troben al municipi de Requena (la Plana d'Utiel, província de València) amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Nou!!: València і Castell i muralles de Requena · Veure més »

Castell Palau de la Baronia (Alcàsser)

El Castell Palau de la Baronia es troba a la plaça del Castell, al municipi d'Alcàsser, a la comarca de l'Horta Sud de la província de València.

Nou!!: València і Castell Palau de la Baronia (Alcàsser) · Veure més »

Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries

El conjunt format pel Castell, l'ermita de Sant Roc o Santa Àgueda la Vella i les cintes muràries, conegut normalment com a Castell i Muralles, de la localitat de Jérica, a la comarca de l'Alt Palància; són uns monuments arquitectònics, datats entre els segles XIV, i XVI; que estan catalogats com a Béns d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0011455 i data d'anotació 5 d'agost de 2005.

Nou!!: València і Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: València і Castella · Veure més »

Castellà del País Valencià

El castellà del País Valencià és el conjunt de varietats lingüístiques parlades a l'oest, sud-oest i sud (amb algunes illes lingüístiques dins del domini lingüístic del valencià), que presenta una sèrie de trets comuns o compartits amb les regions frontereres d'Aragó, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia.

Nou!!: València і Castellà del País Valencià · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: València і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellet de Carrícola

El castellet de Carrícola és una fortificació tardoandalusina de reduïdes dimensions, situada en el terme municipal del Palomar, però molt a prop del nucli urbà de Carrícola, a la Vall d'Albaida, País Valencià.

Nou!!: València і Castellet de Carrícola · Veure més »

Castellet de Xinorla

El Castellet de Xinorla, o Torre de Xinosa, és una torre fortificada d'origen musulmà ubicada al terme municipal de Monòver, al Vinalopó Mitjà.

Nou!!: València і Castellet de Xinorla · Veure més »

Castellví (llinatge)

Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al.

Nou!!: València і Castellví (llinatge) · Veure més »

Casual Sport Club

El Casual Sport Club fou un antic club de futbol català de la ciutat de Barcelona de la dècada de 1910.

Nou!!: València і Casual Sport Club · Veure més »

Catalanitat de La Celestina

La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.

Nou!!: València і Catalanitat de La Celestina · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: València і Català · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: València і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: València і Català clàssic · Veure més »

Català Fabri i Pere Pasqual

Català Fabri i el seu company Pere Pasqual (morts a Valença, 1321) foren dos frares franciscans que exerciren d'inquisidor a l'Occitània i moriren màrtir.

Nou!!: València і Català Fabri i Pere Pasqual · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: València і Català modern · Veure més »

Catalina Maria Fosset Galmés

Catalina Maria Fosset Galmés (París, 10-12-1954) fou una atleta balear.

Nou!!: València і Catalina Maria Fosset Galmés · Veure més »

Catalina Mayoral Arroyo

Catalina Mayoral Arroyo (Madrid, 9 novembre 1901 - Barcelona, 30 gener 1993) Fou una llevadora i infermera republicana.

Nou!!: València і Catalina Mayoral Arroyo · Veure més »

Catalina Ruiz Pérez

Catalina Ruiz Pérez (València, 14 de juliol de 1957 - Ib., 8 d'agost de 2019) va ser una física valenciana.

Nou!!: València і Catalina Ruiz Pérez · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: València і Catalunya · Veure més »

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Catarroja · Veure més »

Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907

Fotografia parcial del comboi accidentat. A dalt a l'esquerra es pot veure la locomotora descarrilada. La catàstrofe ferroviària de Riudecanyes succeí el 25 de novembre de 1907 quan s'ensorrà el pont del ferrocarril que creua la riera de Riudecanyes (ubicat a la partició dels termes municipals de Mont-roig del Camp i Cambrils (Baix Camp), però ocorregut dintre del primer municipi) al pas de l'Express Barcelona-València, ocasionant un balanç de 22 morts i 49 ferits.

Nou!!: València і Catàstrofe ferroviària de Riudecanyes del 1907 · Veure més »

Catedral (districte de València)

El Catedral fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979.

Nou!!: València і Catedral (districte de València) · Veure més »

Catedral de Ciudad Real

La Catedral de Ciudad Real o la Santa Església Prioral Basílica Catedral dels ordes militars de La nostra Senyora Santa María del Prat de Ciudad Real, iniciada al, és d'estil gòtic, encara que posseeix elements anteriors d'estil romànic pertanyents al precedent de la catedral: l'església parroquial d'època d'Alfons X el Savi.

Nou!!: València і Catedral de Ciudad Real · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: València і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: València і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Nou!!: València і Catedral de Tortosa · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: València і Catedral de València · Veure més »

Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic

La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.

Nou!!: València і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic · Veure més »

Caterina Casas Maymó

Caterina Casas Maymó (Molins de Rei, 23 de novembre de 1888 - 10 de maig de 1974) fou una dona republicana, militant de ERC, pionera del municipalisme femení i primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei.

Nou!!: València і Caterina Casas Maymó · Veure més »

Caterina Llull i Sabastida

Caterina Llull i Sabastida (o Saforcada) (Barcelona, vers 1440 - 1495) va ser una mercadera que va viure entre Sicília i Catalunya durant la segona meitat del.

Nou!!: València і Caterina Llull i Sabastida · Veure més »

Catxap

El catxap és un dolç tradicional de llegat àrab únic i exclusiu de Paterna, València.

Nou!!: València і Catxap · Veure més »

Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València

La Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València és una cavalcada festiva celebrada a València amb motiu de l'Any Nou Xinés.

Nou!!: València і Cavalcada de l'Any Nou Xinés de València · Veure més »

Cavalcada del Convit

La Cavalcada del Convit és un dels actes que es realitzen a València dins de les commemoracions del Festa del Corpus Christi de València.

Nou!!: València і Cavalcada del Convit · Veure més »

Cavalleria (llinatge)

Els Cavalleria o de la Cavalleria foren una família aragonesa d'origen jueu amb una branca important convertida al cristianisme el.

Nou!!: València і Cavalleria (llinatge) · Veure més »

Cavalleria (territori)

Una cavalleria era als països de la Corona d'Aragó el patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l'obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.

Nou!!: València і Cavalleria (territori) · Veure més »

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: València і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Cayetano Bolívar Escribano

Cayetano Bolívar Escribano (Frailes, 1897 -Granada, 4 de juny de 1939) va ser un metge i polític andalús, el primer diputat electe del Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: València і Cayetano Bolívar Escribano · Veure més »

Cayetano Bonafós Bertrán

va ser un polític espanyol, dos cops Governador Civil de Barcelona i darrer ministre de governació durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Cayetano Bonafós Bertrán · Veure més »

Cayetano Borso di Carminati

Cayetano Borso di Carminati González (València, 1900-1972) fou un arquitecte racionalista valencià.

Nou!!: València і Cayetano Borso di Carminati · Veure més »

Cayetano Redondo Aceña

Cayetano Redondo Aceña (Segòvia, 7 d'agost de 1888 - Madrid, 21 de maig de 1940) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.

Nou!!: València і Cayetano Redondo Aceña · Veure més »

Càdec de mar

El càdec de mar (Juniperus macrocarpa) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.

Nou!!: València і Càdec de mar · Veure més »

Càntir (unitat)

Càntirs del Museu de ceràmica de Chinchilla de Montearagón. Un càntir o càntera (en castellà: cántara), va ser una mesura de volum utilitzada a la península ibèrica que s'aplicava preferentment per a mesurar el vi.

Nou!!: València і Càntir (unitat) · Veure més »

Càrcer

Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer.

Nou!!: València і Càrcer · Veure més »

Càssim ibn Ferro

Abu-l-Qàssim ibn Firruh ibn Àhmad al-Muqri adh-Dharir ar-Ruayní aix-Xatibí o, més senzillament, Abu-l-Qàssim ibn Firruh aix-Xatibí o encara l'imam aix-Xatibí, fou un ulema nascut a Xàtiva el 1143 i mort al Caire el 1194.

Nou!!: València і Càssim ibn Ferro · Veure més »

Cèntul II de Bigorra

Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.

Nou!!: València і Cèntul II de Bigorra · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.

Nou!!: València і Cèsar Borja · Veure més »

César Broto Villegas

César Broto Villegas (Saragossa, 3 de novembre de 1914 – la Pobla del Duc, Vall d'Albaida, 15 de març 2009) fou un anarcosindicalista català d'origen aragonès.

Nou!!: València і César Broto Villegas · Veure més »

César Cano Forrat

César Cano Forrat (València, 24 d'agost de 1960) és un compositor contemporani, el catàleg d'obres del qual li ha valgut el reconeixement de públic i crítica, la qual cosa l'ha situat com un dels creadors més destacats de la seva generació.

Nou!!: València і César Cano Forrat · Veure més »

César Rodríguez González

César Rodríguez González (La Corunya, 2 de febrer de 1894 - Ciutat de Mèxic, 15 d'agost de 1962) fou un periodista i polític socialista espanyol.

Nou!!: València і César Rodríguez González · Veure més »

César Simón Gordo

César Simón Gordo (València, 16 d'agost de 1932 - València, 11 de desembre de 1997) fou un professor de Filologia Hispànica i poeta d'expressió castellana.

Nou!!: València і César Simón Gordo · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Nou!!: València і Cítric · Veure més »

Còmic

Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.

Nou!!: València і Còmic · Veure més »

Cebera

Cebera a Xirivella, feta de fusta Una cebera és una construcció típica de l'agricultura de l'horta de les darreres dècades del i primeres dècades del, durant un repunt comercial de la ceba.

Nou!!: València і Cebera · Veure més »

Cecilio Pla Gallardo

Cecilio Pla Gallardo (València, 1860 - Madrid, 1934) va ser un dels pintors valencians més rellevants de les darreries del i començaments del XX, juntament amb Joaquim Sorolla i Ignacio Pinazo, artistes que conformaren una de les anomenades escoles espanyoles amb més transcendència en el panorama pictòric espanyol.

Nou!!: València і Cecilio Pla Gallardo · Veure més »

Celeste Lidia Juan Millet

Celeste Lidia Juan Millet (València, 1953) és una economista i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya.

Nou!!: València і Celeste Lidia Juan Millet · Veure més »

Celestino Bendicho Mercader

Celestino Bendicho Mercader (València, 4 de novembre de 1970), més conegut com a Tino, és un ex-pilotari valencià professional amb l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Celestino Bendicho Mercader · Veure més »

Celia Mur

fou una música de jazz granadina, professora de cant en la Berklee College of Music de València.

Nou!!: València і Celia Mur · Veure més »

Cementeri General de València

Tomba de Joaquim Sorolla Tomba de Josep Rodrigo Botet Panteó dels Cortina Panteó dels Moròder, amb escultura de Marià Benlliure Panteó de Pasqual Maria Estruch Tombes al pati dels pòrtics Creu de la fossa dels morts per còlera Monument a les víctimes de la repressió franquista, l'odi i la intolerància, amb un text del poeta valencià Miguel Hernández El Cementeri General de València està ubicat al carrer de Sant Doménec de Guzmán número 27, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Cementeri General de València · Veure més »

Cens de Caracena

El cens de Caracena (1609) és un document oficial referit al Regne de València, realitzat durant el regnat de Felip III.

Nou!!: València і Cens de Caracena · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: València і Centelles (llinatge) · Veure més »

Centenar de la Ploma

retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.

Nou!!: València і Centenar de la Ploma · Veure més »

Central nuclear de Cofrents

La central nuclear de Cofrents és una central nuclear de generació elèctrica del tipus BWR-6 situada en Cofrents (Vall de Cofrents, País Valencià).

Nou!!: València і Central nuclear de Cofrents · Veure més »

Centre (districte de València)

El Centre fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1887 i 1940.

Nou!!: València і Centre (districte de València) · Veure més »

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Nou!!: València і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »

Centre cultural

Antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, actualment seu del CaixaForum. Centre cultural a una antiga fàbrica de mel artificial a Wilhelmsburg al marge del canal Vering a Hamburg Un centre cultural o casa de cultura és un espai arquitectònic destinat a manifestacions culturals.

Nou!!: València і Centre cultural · Veure més »

Centre Cultural Bancaixa

El Centre Cultural Bancaixa és un espai i equipament propietat de la Fundació Bancaixa situat al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: València і Centre Cultural Bancaixa · Veure més »

Centre Cultural la Beneficència

El Centre Cultural la Beneficència és un centre cultural situat a l'antiga casa de la Beneficència de la ciutat de València.

Nou!!: València і Centre Cultural la Beneficència · Veure més »

Centre d'Estudis de l'Horta Nord

El Centre d'Estudis de l'Horta Nord és un institut d'estudis comarcals valencià (Ideco) sense ànim de lucre que impulsa i difon el coneixement de la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Centre d'Estudis de l'Horta Nord · Veure més »

Centre d'internament d'estrangers

Migrants i refugiats internats en el centre de detenció de Fylakio a Tràcia, Grècia. Un centre d'internament d'estrangers (CIE) és un edifici on els estats retenen estrangers sotmesos a expedients d'expulsió del seu territori.

Nou!!: València і Centre d'internament d'estrangers · Veure més »

Centre de Formació Professional Xabec

El Centre de Formació Professional Xabec és un centre de formació professional del barri dels Orriols de València.

Nou!!: València і Centre de Formació Professional Xabec · Veure més »

Centre del Carme

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), dependent del Museu de Belles Arts de València, és un espai cultural ubicat a l'antic convent del Carme de la ciutat de València, seu del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Centre del Carme · Veure més »

Centre Regionalista de Mallorca (1898)

El Centre Regionalista de Mallorca fou la primera organització política regionalista creada a Mallorca com reacció a les tendències centralitzadores de l'estat espanyol arran de la guerra hispano-estatunidenca.

Nou!!: València і Centre Regionalista de Mallorca (1898) · Veure més »

Centres de Gestió de Trànsit

Els Centres de Gestió de Trànsit les unitats que controlen i supervisen la circulació i assisteixen i informen als usuaris a Espanya les 24 hores del dia.

Nou!!: València і Centres de Gestió de Trànsit · Veure més »

Cercle de Belles Arts de València

El Cercle de Belles Arts de València és una entitat cultural privada sense ànim de lucre de València, País Valencià creada en aquesta ciutat per un grup d'artistes el 1894 amb l'objectiu principal de dinamitzar la vida cultural i artística de la ciutat a través de les seues múltiples activitats.

Nou!!: València і Cercle de Belles Arts de València · Veure més »

Cercles Obrers Comunistes

Cercles Obrers Comunistes fou una organització política constituïda oficialment a València el 1972, també coneguda pel seu nom en castellà, Círculos Obreros Comunistas (COC).

Nou!!: València і Cercles Obrers Comunistes · Veure més »

Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València

El Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València és un prestigiós concurs musical per a bandes de música que se celebra a la Plaça de Bous i al Palau de la Música de València des de l'any 1886, organitzat per l'Ajuntament.

Nou!!: València і Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València · Veure més »

Cervesa El Águila

El Águila va ser una marca de cervesa espanyola, fundada a Madrid el 1900.

Nou!!: València і Cervesa El Águila · Veure més »

CEU

* Coalició per Europa, coalició electoral d'Espanya per a les eleccions al Parlament Europeu.

Nou!!: València і CEU · Veure més »

Charles Mathieu Isidore Decaen

Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen, (Caen, Normandia, 13 d'abril de 1769 – Montmorency (Val-d'Oise), 9 de setembre de 1832) fou un militar francès que combaté a les Guerres de la Revolució Francesa, governador general de l'Índia Francesa i capità general de Catalunya entre el 1811 i el 1813.

Nou!!: València і Charles Mathieu Isidore Decaen · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: València і Charles Mordaunt · Veure més »

Charly Efe

Carles Sanchis Blasco (València, 1979) és un raper valencià, conegut pel pseudònim Charly Efe.

Nou!!: València і Charly Efe · Veure més »

Chimigraf

Chimigraf és una empresa multinacional d'origen espanyol dedicada a la producció de tintes per flexografia, rotogravat, sistemes digitals, inkjet i serigrafia.

Nou!!: València і Chimigraf · Veure més »

Chimo Bayo

Joaquín Isidoro Bayo Gómez, conegut popularment amb el nom de Chimo Bayo (València, 25 d'octubre de 1961) és un discjòquei, productor musical i showman conegut per ser una de les figures més populars de la Ruta del bakalao.

Nou!!: València і Chimo Bayo · Veure més »

Christian Lademann

Christian Lademan (Blankenburg, Saxònia-Anhalt, 30 d'octubre de 1975) va ser un destacat ciclista alemany.

Nou!!: València і Christian Lademann · Veure més »

Christina Schwanitz

Christina Schwanitz (Dresden, 24 de desembre de 1985) és una atleta alemanya especialista en la prova de llançament de pes.

Nou!!: València і Christina Schwanitz · Veure més »

Chuty

Sergio Castro Gisbert (Madrid, 12 de febrer de 1993), més conegut com a Chuty, és un raper espanyol conegut per les seues participacions en les batalles de ''freestyle''.

Nou!!: València і Chuty · Veure més »

Ciència-ficció feminista

Amazona galàctica La Ciència-Ficció Feminista o "CFF" és un subgènere de la ciència-ficció especialitzat en continguts que aprofundeixen en temes i teories feministes, incloent entre d'altres, la desigualtat de gènere, la sexualitat, la identitat racial, l'economia i la reproducció.

Nou!!: València і Ciència-ficció feminista · Veure més »

Ciclabilitat

La ciclabilitat és el grau de facilitat de la circulació de bicicletes.

Nou!!: València і Ciclabilitat · Veure més »

Cicle de Cassana

El Cicle de Cassana és una trilogia de novel·les de l'escriptor castellut Enric Valor i Vives.

Nou!!: València і Cicle de Cassana · Veure més »

Ciclocarrer

Ciclocarrer a Barcelona al costat de la senyalització vertical d'aquesta. Ciclocarrer en els Països Baixos Una ciclocarrer és un carrer amb la velocitat màxima limitada a 30 km/h on les bicicletes tenen preferència sobre la resta de vehicles.

Nou!!: València і Ciclocarrer · Veure més »

Ciclocròs Ciutat de València

El Ciclocròs Ciutat de València és una cursa ciclista de la modalitat de ciclocròs que es disputa cada desembre a València al País Valencià.

Nou!!: València і Ciclocròs Ciutat de València · Veure més »

CIE de Sapadors

El CIE de Sapadors és un centre d'internament d'estrangers de València.

Nou!!: València і CIE de Sapadors · Veure més »

Cien años de perdón

Cien años de perdón és una pel·lícula espanyola de suspens dirigida per Daniel Calparsoro i escrita per Jorge Guerricaechevarría, produïda per K&S Films.

Nou!!: València і Cien años de perdón · Veure més »

Cierva C.30

El Cierva C.30, era el segon model comercialitzat de l'autogir inventat i perfeccionat per l'enginyer espanyol Juan de la Cierva y Codorniu, fabricat al Regne Unit, entre altres països, i que el govern de la República en tenia 4 exemplars.

Nou!!: València і Cierva C.30 · Veure més »

Cifesa

Himne de l'Exposició Regional Valenciana com a sintonia.La Compañía Industrial Film Español, SA, generalment coneguda per l'acrònim Cifesa, va ser una empresa valenciana dedicada a la producció i distribució de pel·lícules.

Nou!!: València і Cifesa · Veure més »

Cilici

miniatura Cilici de ferro de la segona meitat del segle XIXMuseu Soler Blasco (Xàbia) Un cilici és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.

Nou!!: València і Cilici · Veure més »

Cimera (motocicleta)

Cimera fou una marca valenciana d'escúters, fabricats entre 1952 i 1955 a Algemesí, Ribera Alta (d'altres fonts esmenten València com a seu de l'empresa).

Nou!!: València і Cimera (motocicleta) · Veure més »

Cinema Capitol

El Cinema Capitol és un edifici situat al carrer Ribera de València, construït l'any 1930 per allotjar una sala de cinema amb projecte de l'arquitecte Joaquín Rieta Síster.

Nou!!: València і Cinema Capitol · Veure més »

Cinema espanyol

Pedro Almodóvar i Penélope Cruz a Oviedo en l'entrega del Premi Príncep d'Astúries de les Arts. El cinema espanyol té una enorme importància documental per a conèixer l'evolució històrica de la societat a Espanya.

Nou!!: València і Cinema espanyol · Veure més »

Cinema pornogràfic

Imatges d'una pel·lícula pornogràfica gravada a Àustria el 1906. L'actriu porno Rachel Starr. El cinema pornogràfic, com a exhibició d'actes sexuals (pornografia) a través de pel·lícules, constitueix un gènere cinematogràfic generalment marginat, que no obstant això, genera un importantíssim volum de producció i negoci especialment a la Unió Europea, els Estats Units d'Amèrica i el Japó.

Nou!!: València і Cinema pornogràfic · Veure més »

Cinemes Albatros

Els Albatros varen ser uns multicines de la ciutat de València, en actiu entre 1986 i 2010.

Nou!!: València і Cinemes Albatros · Veure més »

Cinemes Texas

Inscripció als Cinemes Texas Els Cinemes Texas, actualment Espai Texas, són unes sales de cinema ubicades al carrer de Bailèn, 205, de Barcelona.

Nou!!: València і Cinemes Texas · Veure més »

Cines Martí (València)

Els Cines Martí foren unes sales de cinema de la ciutat de València que estigueren en funcionament des del 1964 fins al 2005.

Nou!!: València і Cines Martí (València) · Veure més »

Cipriano Mera

Cipriano Mera Sanz (Madrid, 4 de novembre de 1897 - Saint-Cloud, França, 24 d'octubre de 1975) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: València і Cipriano Mera · Veure més »

Circuit Bancaixa 04/05

La XIV Lliga Professional d'Escala i Corda 04-05 del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat de l'Escala i corda.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 04/05 · Veure més »

Circuit Bancaixa 05/06

La XV Lliga Professional d'Escala i Corda 05-06 del Circuit Bancaixa va ser la primera edició del torneig cimera de la pilota valenciana organitzat per l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 05/06 · Veure més »

Circuit Bancaixa 06/07

La XVI Lliga Professional d'Escala i Corda 06-07 del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana, organitzat per l'empresa ValNet, de la modalitat de l'Escala i corda.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 06/07 · Veure més »

Circuit Bancaixa 07/08

Pòster del Circuit Bancaixa 07/08 La XVII Lliga Professional d'Escala i Corda del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2007 i 2008 i organitzada per ValNet.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 07/08 · Veure més »

Circuit Bancaixa 08/09

La XVIII Lliga Professional d'Escala i Corda del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2008 i 2009 i organitzada per ValNet.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 08/09 · Veure més »

Circuit Bancaixa 09/10

Pedrito La XIX Lliga Professional d'Escala i Corda del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2009 i 2010 i organitzada per ValNet.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 09/10 · Veure més »

Circuit Bancaixa 10/11

La XX Lliga Professional d'Escala i Corda del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2010 i 2011 i organitzada per ValNet.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 10/11 · Veure més »

Circuit Bancaixa 11/12

La XXI Lliga Professional d'Escala i Corda del Circuit Bancaixa és el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2011 i 2012 i organitzada per ValNet.

Nou!!: València і Circuit Bancaixa 11/12 · Veure més »

Circuit Ricardo Tormo

El Circuit Ricardo Tormo, conegut també com a Circuit de València i anomenat oficialment Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo és una pista de curses situada a Xest, País Valencià, que és propietat de la societat mercantil pública Circuit del Motor i Promoció Esportiva SA.

Nou!!: València і Circuit Ricardo Tormo · Veure més »

Circuit Urbà de València

El Circuit Urbà de València fou un circuit de Fórmula 1 que discorria pels carrers del Grau de València i al voltant de la dàrsena interior del port, i que va estar en actiu del 2008 al 2012.

Nou!!: València і Circuit Urbà de València · Veure més »

Circumscripció electoral de València

La Circumscripció electoral de València coincideix amb la Província de València La circumscripció electoral de València és una de les 3 circumscripcions electorals del País Valencià i una de les 52 d'Espanya.

Nou!!: València і Circumscripció electoral de València · Veure més »

Ciril Amorós Bohem

Ciril Amorós Bohem (València, 18 de març de 1904) va ser un futbolista valencià.

Nou!!: València і Ciril Amorós Bohem · Veure més »

Ciril Amorós i Pastor

Ciril Amorós i Pastor (Russafa, València, 9 de juliol de 1830 - València, 27 de febrer de 1887) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Ciril Amorós i Pastor · Veure més »

Cirilo Cánovas García

Cirilo Cánovas García (Requena, 9 de juliol de 1899 - Madrid, 25 de gener de 1973) va ser un enginyer i polític espanyol pertanyent a FET de las JONS (Falange Española), amb el qual va arribar a ser Ministre d'Agricultura d'Espanya durant el govern franquista entre els anys 1957 i 1965.

Nou!!: València і Cirilo Cánovas García · Veure més »

Ciutadà honrat

Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.

Nou!!: València і Ciutadà honrat · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: València і Ciutat · Veure més »

Ciutat de l'Artista Faller

Imatge d'un taller faller a la Ciutat Fallera La Ciutat de l'Artista Faller o Ciutat Fallera és un barri de la ciutat de València integrat al districte de Benicalap, a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Ciutat de l'Artista Faller · Veure més »

Ciutat de les Arts i les Ciències

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.

Nou!!: València і Ciutat de les Arts i les Ciències · Veure més »

Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València)

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un barri de la ciutat de València inclòs al districte de Quatre Carreres.

Nou!!: València і Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València) · Veure més »

Ciutat Jardí (barri de València)

Ciutat Jardí, més conegut com El Cedre és un barri de València, part del districte d'Algirós.

Nou!!: València і Ciutat Jardí (barri de València) · Veure més »

Ciutat Universitària (barri de València)

La Ciutat Universitària és un barri de la ciutat de València inclòs al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Ciutat Universitària (barri de València) · Veure més »

Ciutat Vella de València

La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.

Nou!!: València і Ciutat Vella de València · Veure més »

Ciutats més poblades de la Unió Europea

Berlín Madrid Roma París Hamburg Varsòvia Viena Barcelona Múnic Milà Praga Nàpols Torí Marsella València Atenes Rotterdam Lisboa Aquesta llista inclou les xifres de cens oficials més actuals de les ciutats més poblades de la Unió Europea.

Nou!!: València і Ciutats més poblades de la Unió Europea · Veure més »

Clara Che Tórtola

Clara Che Tórtola (València, 23 de juny de 1997) és una jugadora de bàsquet valenciana.

Nou!!: València і Clara Che Tórtola · Veure més »

Clara Martínez Alberola

Clara Martínez Alberola (València, 1963) és la cap de gabinet del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en substitució de l'alemany Martin Selmayr.

Nou!!: València і Clara Martínez Alberola · Veure més »

Clara Pueyo Jornet

Clara Pueyo Jornet (Vilanova i la Geltrú, 23 de febrer de 1914 - desapareguda el 26 de juny de 1943) fou una dona republicana, membre de la directiva del PSUC i secretària del Socors Roig Internacional.

Nou!!: València і Clara Pueyo Jornet · Veure més »

Clara Santiró Font

Clara Santiró Font (Barcelona, agost de 1931 - València, 2007) fou una escriptora en valencià de contes infantils.

Nou!!: València і Clara Santiró Font · Veure més »

Clarita Panach

Clara Panach Ramos (Alboraia, març de 1898 - València, juliol de 1982), coneguda amb el nom artístic Clarita Panach, va ser una artista valenciana que es va dedicar al teatre amb gran èxit.

Nou!!: València і Clarita Panach · Veure més »

Classe Júpiter

La classe Júpiter de vaixells minadors fou una classe de vaixell formada per un grup de quatre vaixells de l'Armada de la República Espanyola.

Nou!!: València і Classe Júpiter · Veure més »

Claudi Martínez i Imbert

Claudi Martínez Imbert (Barcelona, 1845 - 31 d'octubre de 1919) fou un compositor, pianista i notable pedagog musical català.

Nou!!: València і Claudi Martínez i Imbert · Veure més »

Claudi, Hilària, Jasó i Maure

Claudi, Hilària, Jasó i Maure van ser membres d'una família, convertits al cristianisme i martiritzats a Roma al final del.

Nou!!: València і Claudi, Hilària, Jasó i Maure · Veure més »

Claudia Contell Sanchis

Claudia Contell Sanchis (València, 20 de desembre de 2003) és una jugadora de bàsquet valenciana.

Nou!!: València і Claudia Contell Sanchis · Veure més »

Claudia Montero

Claudia Montero (Buenos Aires, 25 de juny 1962 - València, 16 de gener de 2021) va ser una compositora argentina, guanyadora de quatre Premis Grammy Llatins per millor obra clàssica contemporània a 2014, 2016 i 2018, i per millor àlbum de música clàssica a 2018.

Nou!!: València і Claudia Montero · Veure més »

Claudia Zornoza Sánchez

Claudia Zornoza Sánchez (Madrid; 20 d'octubre de 1990) és una futbolista espanyola que juga com a migcampista en el Reial Madrid Club de Futbol de la Primera Divisió.

Nou!!: València і Claudia Zornoza Sánchez · Veure més »

Clementina (sarsuela)

Clementina, coneguda popularment però erròniament com a La Clementina, és una sarsuela en dos actes amb música de Luigi Boccherini sobre llibret castellà de Ramón de la Cruz.

Nou!!: València і Clementina (sarsuela) · Veure més »

Clementina Bouligni Timoni

, anomenada Clementina Bouligni de Pizarro i citat el seu cognom també com Bouligny, va ser una pintora espanyola, que va ser acadèmica d'honor i de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid i acadèmica de mèrit de la de Sant Carles de València.

Nou!!: València і Clementina Bouligni Timoni · Veure més »

Clementina Ródenas i Villena

Clementina Ródenas Villena (Aiora, 1949) és una professora i política valenciana, fou alcaldessa de València (1989-1991) i presidenta de la Diputació de València (1991-1995).

Nou!!: València і Clementina Ródenas i Villena · Veure més »

Clet Abraham

Clet Abraham (Bretanya, 2 d'octubre de 1966) és un pintor i escultor francès especialitzat en art urbà.

Nou!!: València і Clet Abraham · Veure més »

Clima d'Europa

Clima d'Europa segons la classificació climàtica de Köppen. Estepa seca El clima d'Europa és de naturalesa temperada i continental amb un clima marítim que predomina a les costes occidentals i un clima mediterrani al sud.

Nou!!: València і Clima d'Europa · Veure més »

Clima del País Valencià

La vall de Pego és el lloc on plou més del País Valencià La zona de la llacuna de la Mata és on menys plou del País Valencià (uns 220 litres l'any)El clima del País Valencià és en general mediterrani; les temperatures mitjanes anuals del litoral van pujant uniformement de nord a sud.

Nou!!: València і Clima del País Valencià · Veure més »

Clotilde García del Castillo

Clotilde García del Castillo (València, 5 de gener de 1865- Madrid, 5 de gener de 1929) va ser musa i dona de Joaquín Sorolla Bastida, així com creadora del Museu Sorolla.

Nou!!: València і Clotilde García del Castillo · Veure més »

Club Baloncesto Estudiantes

El Club Baloncesto Estudiantes és un equip de bàsquet, de la ciutat de Madrid.

Nou!!: València і Club Baloncesto Estudiantes · Veure més »

Club Bàsquet Godella

El Club Bàsquet Godella, sovint anomenat Ciudad Ros Casares o simplement Ros Casares per qüestions de patrocini, va ser un club de bàsquet valencià que va jugar a la lliga espanyola de bàsquet femenina.

Nou!!: València і Club Bàsquet Godella · Veure més »

Club d'Atletisme València Terra i Mar

El València Club d'Atletisme, oficialment i per motius de patrocini Club d'Atletisme València Terra i Mar és un club d'atletisme de València, fundat en 1994 com a continuador de la secció atlètica del València Club de Futbol.

Nou!!: València і Club d'Atletisme València Terra i Mar · Veure més »

Club de Rugby San Roque

El Sant Roc o Club de Rugby San Roque és un club de rugbi fundat en 1971 a València, quan un professor del Col·legi Públic Sant Roc de Benicalap (València) reuneix un grup d'alumnes i crea una escola d'aquest esport.

Nou!!: València і Club de Rugby San Roque · Veure més »

Club DHIN

El Club DHIN (sigles de Dibujantes de la Historieta y la Ilustración Nacionales) fou un club de dibuixants de còmic nacionals fundat el 1972 a Barcelona.

Nou!!: València і Club DHIN · Veure més »

Club Esportiu Castelló 1994/95

La temporada 1994/95 va ser la 72a en la història del CE Castelló.

Nou!!: València і Club Esportiu Castelló 1994/95 · Veure més »

Club Hoquei Carpesa

El Club Hoquei Carpesa és un club esportiu, fundat l'any 1971, dedicat a la pràctica de l'hoquei herba i hoquei sala.

Nou!!: València і Club Hoquei Carpesa · Veure més »

CMV (microcotxe)

El CMV fou un microcotxe elèctric construït a València entre 1944 i 1946 per l'empresa Industrial de Construcciones Móviles, SA.

Nou!!: València і CMV (microcotxe) · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: València і Coalició Compromís · Veure més »

Coalicio Valenciana

Coalicio Valenciana (CV) (Coalición Valenciana, en castellà) va ser un partit polític blaver, considerat com ultradretà.

Nou!!: València і Coalicio Valenciana · Veure més »

Cobi

En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Nou!!: València і Cobi · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: València і Coca (pastís) · Veure més »

Codi d'aeroports IATA

El codi d'aeroports IATA és un codi de tres lletres el qual designa a cada aeroport del món.

Nou!!: València і Codi d'aeroports IATA · Veure més »

Codificació de carreteres a Catalunya

Esquema de carreteres de Catalunya amb les carreteres amb codificació de 2001 ressaltades El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificació de les carreteres a Catalunya.

Nou!!: València і Codificació de carreteres a Catalunya · Veure més »

Colantonio

''Crucifixió'', Museu Thyssen-Bornemisza. Museu di Capodimonte, Nàpols. Colantonio és el nom artístic i més conegut de Niccolò Antonio (circa 1420) fou un pintor napolità, conegut per haver estat un dels qui va formar Antonello da Messina, segons una carta datada el 20 de març de 1524 de l'humanista napolità del renaixement Pietro Summonte, que informa sobre l'estat de l'art a Nàpols i dels treballs a que hi feien pintors flamencs, parla de Colantonio i de la seua tècnica flamenca, que hom ha vist assimilada en l'art d'Antonello da Messina.

Nou!!: València і Colantonio · Veure més »

Col·lectiu Lambda de Lesbianes, Gais i Transsexuals

Lambda - col·lectiu de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals és una associació privada que treballa en la defensa dels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals al País Valencià.

Nou!!: València і Col·lectiu Lambda de Lesbianes, Gais i Transsexuals · Veure més »

Col·legi Alemany de València

El Col·legi Alemany de València (Horta), situat en el carrer Jaume Roig, núm.

Nou!!: València і Col·legi Alemany de València · Veure més »

Col·legi Claret

Col·legi Claret, o Col·legi Sant Antoni Maria Claret, són una xarxa de col·legis regits pels claretians arreu del món, el primer dels quals va ser el Col·legi Claret de Barcelona creat l'any 1871.

Nou!!: València і Col·legi Claret · Veure més »

Col·legi de l'Art Major de la Seda (València)

El Col·legi de l'Art Major de la Seda, situat en el carrer de l'Hospital, núm.

Nou!!: València і Col·legi de l'Art Major de la Seda (València) · Veure més »

Col·legi de Sant Pius V

El Col·legi de Sant Pius V és un edifici de la ciutat de València, construït a finals del i la primera meitat del en un estil barroc, dissenyat per l'arquitecte Joan Pérez Castiel però acabat pel seu nebot Josep Mínguez.

Nou!!: València і Col·legi de Sant Pius V · Veure més »

Col·legi Imperial de Xiquets Orfes Sant Vicent Ferrer

El Col·legi Imperial de Xiquets Orfes Sant Vicent Ferrer és la institució benèfica i educativa més antiga del món.

Nou!!: València і Col·legi Imperial de Xiquets Orfes Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Col·legi Major Lluís Vives

El Col·legi Major Lluís Vives va ser un col·legi major universitari impulsat l'any 1934 al passeig de València al Mar, actual avinguda Blasco Ibáñez de València.

Nou!!: València і Col·legi Major Lluís Vives · Veure més »

Col·legiata de Sant Patrici

L'ex-Col·legiata de Sant Patrici de Llorca (encara que comunament anomenada Col·legiata de Sant Patrici), és un edifici d'estil renaixentista declarat Monument Històric-Artístic Nacional per decret del 27 de gener de 1941.

Nou!!: València і Col·legiata de Sant Patrici · Veure més »

Col·loqui

El col·loqui és una conversa, especialment formal o sobre temes seriosos, entre dues o més persones, com ara les discussions en un debat o conferència o els intercanvis d’opinions entre filòsofs o estudiosos.

Nou!!: València і Col·loqui · Veure més »

Colom peter

Colom peter El peter és una raça de colom d'origen valencià, criada principalment a València, s'utilitzava en les alqueries com a subproducte de la seva economia, ja que, era un colom per a carn.

Nou!!: València і Colom peter · Veure més »

Colombians a Espanya

Els colombians a Espanya es refereix a l'assentament de ciutadans de Colòmbia a Espanya.

Nou!!: València і Colombians a Espanya · Veure més »

COLT Technology Services

COLT Techology Services és una empresa de telecomunicacions amb seu al Regne Unit activa a tretze estats d'Europa.

Nou!!: València і COLT Technology Services · Veure més »

Columna de Ferro

La Columna de Ferro era una unitat militar de l'exèrcit republicà durant la guerra civil espanyola. Bandera usada pel Batalló Rakosi, grup de voluntaris hongaresos integrats originalment en la Columna de Ferro. Després del Cop d'estat del 18 de juliol, el grup Nosotros format pels anarquistes valencians José Pellicer Gandia, Segarra, Cortés, Genoll i Berga es convertiria en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat d'altres militants llibertaris com Rafael Martí (Pancho Villa), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José Pellicer.

Nou!!: València і Columna de Ferro · Veure més »

Columna Volant Catalana

La Columna Volant Catalana fou una milícia paramilitar formada per voluntaris d'Estat Català.

Nou!!: València і Columna Volant Catalana · Veure més »

Com sona l'ESO

Com sona l'ESO és un esdeveniment artístic musical anual que dura uns tres dies que pretén visibilitzar la tasca de l'educació musical als instituts de secundària catalans, balears i valencians.

Nou!!: València і Com sona l'ESO · Veure més »

Comarca de València

València és una comarca del centre del País Valencià.

Nou!!: València і Comarca de València · Veure més »

Comarques del País Valencià

Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.

Nou!!: València і Comarques del País Valencià · Veure més »

Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià

Localització Les Comarques del Túria-Xúquer són una regió valenciana que comprèn les comarques per on transcorren els rius Túria i Xúquer.

Nou!!: València і Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: València і Comerç · Veure més »

Comissió d'Indústries de Guerra

La Comissió d'Indústries de Guerra, també coneguda per les sigles CIG, fou l'organisme endegat per la Generalitat republicana el 7 d'agost de 1936 amb l'objectiu d'organitzar i coordinar els esforços de totes les instal·lacions de producció d'armament per abastir l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Comissió d'Indústries de Guerra · Veure més »

Comissions Obreres del País Valencià

Comissions Obreres del País Valencià (CCOO del País Valencià) és una organització sindical valenciana que pertany a la Confederació Sindical de Comissions Obreres.

Nou!!: València і Comissions Obreres del País Valencià · Veure més »

Comitè Provincial d'Investigació Pública

El Comitè Provincial d'Investigació Pública (CPIP) va ser un òrgan per a-estatal de vigilància i repressió que va actuar a Madrid durant els primers mesos de la Guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Comitè Provincial d'Investigació Pública · Veure més »

Comité Cisne

Comité Cisne va ser una banda valenciana de rock en castellà, nascuda en 1984 a partir de la fusió dos grups: Última Emoción de València i Garage d'Alacant.

Nou!!: València і Comité Cisne · Veure més »

Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya

estació del Nord de València, era l'Estació terme de la companyia del Nord a la ciutat La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (Abreujadament: Nord o Norte Oficialment: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España Popularment: Ferrocarrils del Nord) fou una companyia ferroviària fundada el 29 de desembre de 1858.

Nou!!: València і Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya · Veure més »

Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant

A l'estació de Mataró encara podem observar una campana amb el nom de la companyia que va explotar línia del maresme entre 1898 i 1941 La Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA o MSA),Entrada a l'Enciclopèdia Catalana fundada el 1856, fou unes de les companyies ferroviàries més importants de l'Estat Espanyol.

Nou!!: València і Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant · Veure més »

Competicions catalanes de futbol americà

La Federació catalana de Futbol Americà (FCFA) organitza competicions des de la temporada 1988-89, quan va crear la Lliga catalana de futbol americà, que va començar amb quatre equips: els Badalona Drags, el Búfals del Poble Nou, el Pioners de l'Hospitalet i els Boxers de Barcelona.

Nou!!: València і Competicions catalanes de futbol americà · Veure més »

Competicions Internacionals de Pilota de 2015

Les competicions internacionals de pilota de 2015 en les quals participa la Selecció Valenciana de Pilota tingueren lloc al Piemont, Canadà, Picardia, Frísia, Argentina i València.

Nou!!: València і Competicions Internacionals de Pilota de 2015 · Veure més »

Complex Administratiu 9 d'Octubre

El Complex Administratiu 9 d'octubre és un centre o node urbà amb funcions administratives de la ciutat de València.

Nou!!: València і Complex Administratiu 9 d'Octubre · Veure més »

Complex Olímpic d'Esports d'Atenes

El Complex Olímpic d'Esports d'Atenes (en grec Ολυμπιακό Αθλητικό Κέντρο Αθήνας, abreviat OAKA) és un conjunt d'edificis esportius situat a Marusi (Grècia).

Nou!!: València і Complex Olímpic d'Esports d'Atenes · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: València і Compromís de Casp · Veure més »

Compromís pel País Valencià

Compromís pel País Valencià (en sigles, CPV) va ser una coalició electoral integrada per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), Els Verds del País Valencià (EVPV), Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià (VEE) i Izquierda Republicana (IR), que es presentaren conjuntament sota aquest nom a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i que es va fer extensible a diferents localitats del País Valencià en les eleccions municipals de 2007.

Nou!!: València і Compromís pel País Valencià · Veure més »

Compromís per València

Joan Ribó, en campanya com a candidat a l'alcaldia de València per la Coalició Compromís: BLOC-Iniciativa-Verds. Compromís per València és el nom que rep la candidatura municipal a la ciutat de València de Compromís.

Nou!!: València і Compromís per València · Veure més »

COMSA Corporación

COMSA Corporación de Infraestructuras, S.L. és un grup global de desenvolupament d'infraestructures, enginyeria industrial i serveis, basat a Barcelona.

Nou!!: València і COMSA Corporación · Veure més »

Comtat d'Almenara

El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.

Nou!!: València і Comtat d'Almenara · Veure més »

Comtat de Carlet

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”.

Nou!!: València і Comtat de Carlet · Veure més »

Comtat de Casp

El Comtat de CaspElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2004).

Nou!!: València і Comtat de Casp · Veure més »

Comtat de l'Alcúdia

El comtat de l'Alcúdia és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV el 2 de desembre del 1645, data en què va atorgar el títol de comte al cavaller valencià Gonçal Escrivà d'Íxer (València 1614-1652), pertanyent a l'estament militar del regne de València i titular del senyoriu de L'Alcúdia, població valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual esdevenia “comtat”.

Nou!!: València і Comtat de l'Alcúdia · Veure més »

Comtat de Lucena

El Comtat de Lucena és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel II en 1847 a favor de Leopoldo O'Donnell y Jorís, I Duc de Tetuán.

Nou!!: València і Comtat de Lucena · Veure més »

Comtat de Soto Ameno

El Comtat de Soto Ameno és un títol nobiliari espanyol creat el 3 de febrer de 1795 pel rei Carles IV a favor de Nicolás Scorcia Ladrón y Pascual de Riquelme, amb el vescomtat previ d'Alameda.

Nou!!: València і Comtat de Soto Ameno · Veure més »

Comtat de Trénor

'''Castell de Sant Marçal''', a Cerdanyola del Vallès, propietat de la família '''Trénor'''. '''Monestir de Sant Jeroni de Cotalba''', a Alfauir, (València), propietat de la família Trénor, adquirit en la Desamortització de Mendizábal. El Comtat de Trénor és un títol nobiliari espanyol creat el 12 de juliol de 1911 pel rei Alfons XIII a favor de Francisco Trénor Palavicino.

Nou!!: València і Comtat de Trénor · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: València і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comunió Tradicionalista Carlista

Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) és un partit polític espanyol d'extrema dreta i confessionalment catòlic.

Nou!!: València і Comunió Tradicionalista Carlista · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: València і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: València і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Comunitat de Taizé

'''Roger Schutz''', el Germà Roger Creu de Taizé La Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica cristiana ecumènica, és a dir, que acull integrants de diverses confessions situada a Taizé, Saône-et-Loire, Borgonya, França.

Nou!!: València і Comunitat de Taizé · Veure més »

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).

Nou!!: València і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »

Concepció Montaner Coll

Concepción Montaner Coll (L'Eliana, València, 14 de gener de 1981), més coneguda com a Concha Montaner, és una atleta valenciana que competeix en la modalitat de salt de longitud. Ha estat subcampiona d'Europa en pista coberta en 2007 i set vegades campiona d'Espanya a l'aire lliure i nou en pista coberta, sent la vigent campiona de l'especialitat.

Nou!!: València і Concepció Montaner Coll · Veure més »

Concepció Pallardó i Guillot

Concepció Pallardó i Guillot (Barcelona, o Cervera, ca. 1848 - Barcelona, 26 de desembre de 1927) fou una actriu catalana, una de les de més renom en la fi del en el panorama teatral català.

Nou!!: València і Concepció Pallardó i Guillot · Veure més »

Concepción Aleixandre Ballester

Concepción Aleixandre Ballester (València, 25 de febrer de 1862 - 1952) fou una metgessa ginecòloga pionera i una gran treballadora per a la salut de les dones en els anys de final del i començament del.

Nou!!: València і Concepción Aleixandre Ballester · Veure més »

Concepción Gasset Solis

Concepción Gasset Solis (Castelló de la Plana, País Valencià, 1887 - 1960) va ser una burgesa valenciana que es dedicà a la política relacionada amb el Partit Republicà Radical i l'Agrupació Femenina Radical.

Nou!!: València і Concepción Gasset Solis · Veure més »

Concepción Josefa Tarazaga Colomer

Concepción Josefa Tarazaga Colomer (València, 25 d'agost de 1890 - 1957) fou una professora valenciana.

Nou!!: València і Concepción Josefa Tarazaga Colomer · Veure més »

Concepción Muedra Benedito

Concepción Muedra Benedito –o Concha Muedra– (València, 31 de desembre de 1902 - Ciutat de Mèxic, post-1979) fou una historiadora, arxivera i catedràtica espanyola, depurada pel franquisme i exiliada a Mèxic.

Nou!!: València і Concepción Muedra Benedito · Veure més »

Concha Alós

María Concepción Alós Domingo, més coneguda com a Concha Alós, (València, 27 de maig de 1927 - Barcelona, 1 d'agost de 2011) va ser una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Concha Alós · Veure més »

Concha Andrés Sanchis

Concepción Desamparados Concha Andrés Sanchis (València, 1 de desembre de 1960) és una farmacèutica i política valenciana, ha estat alcaldessa de Montcada (Horta Nord) i diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і Concha Andrés Sanchis · Veure més »

Concha Criado Máñez

Concha Criado Máñez (Vilanova del Grau, 22 de gener de 1897 - València, 1990) fou una metgessa valenciana, llicenciada en Medicina per la Universitat de València.

Nou!!: València і Concha Criado Máñez · Veure més »

Concha García Campoy

Concepción García Campoy, coneguda com a Concha García Campoy (Terrassa, Vallès Occidental, 28 d'octubre de 1958 - València, 10 de juliol de 2013), fou una periodista i presentadora de ràdio i televisió catalana.

Nou!!: València і Concha García Campoy · Veure més »

Concha Piquer

Concepción Piquer López (València, 8 de desembre del 1908 - Madrid, 12 de desembre del 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer, va ser una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla.

Nou!!: València і Concha Piquer · Veure més »

Concha Sánchez de Morant

Concha Sánchez de Morant va ser una pianista i pintora valenciana, nascuda a finals del segle XIX a València.

Nou!!: València і Concha Sánchez de Morant · Veure més »

Concha Zardoya

Concha Zardoya González (Valparaíso, Xile, 1914-Madrid, Espanya, 2004) va ser una escriptora i poetessa xilena de pares espanyols.

Nou!!: València і Concha Zardoya · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: València і Concili Vaticà II · Veure més »

Conclave de 1903

El Conclave papal de juliol de 1903 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Lleó XIII el 20 de juliol de 1903.

Nou!!: València і Conclave de 1903 · Veure més »

Conclave de 1914

El Conclave papal d'agost de 1914 va ser un conclave convocat després de la mort del papa sant Pius X el 20 d'agost de 1914.

Nou!!: València і Conclave de 1914 · Veure més »

Conclave de 1922

A la mort del papa Benet XV el 22 de gener de 1922, hi havia un total de seixanta-un cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Nou!!: València і Conclave de 1922 · Veure més »

Conclave de 2005

El Conclave del 2 d'abril de 2005 va ser la reunió de cardenals convocada després de la mort de Joan Pau II i que va escollir al papa Benet XVI.

Nou!!: València і Conclave de 2005 · Veure més »

Concurs de Cançó de Salitja

El Concurs de Cançó de Salitja es va començar a fer l'any 1978 a Salitja (La Selva) dins dels actes de la festa major.

Nou!!: València і Concurs de Cançó de Salitja · Veure més »

Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona

El Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona és una competició internacional de diferents pirotècnies d'exhibicions de focs artificials.

Nou!!: València і Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona · Veure més »

Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca

El Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca (en valencià i oficialment Concurs Internacional de Paella Valenciana) és una competició culinària per elaborar una paella valenciana, segons uns paràmetres establerts i amb uns ingredients determinats, que se celebra anualment en la localitat espanyola de Sueca.

Nou!!: València і Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca · Veure més »

Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

La Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans és una confederació d'organitzacions que té l'objectiu de fer créixer el dret d'autodeterminació i avançar en la consciència sobiranista als Països Catalans.

Nou!!: València і Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans · Veure més »

Confederació General del Treball

Manifestació de la CGT en Madrid. Manifestació de la CGT en València. La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.

Nou!!: València і Confederació General del Treball · Veure més »

Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Seu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a l'avinguda Blasco Ibáñez de la ciutat de València La Confederació Hidrogràfica del Xúquer és l'organisme que regula les accions comeses a les xarxes hidrològiques d'una demarcació en la qual el Xúquer és el riu principal.

Nou!!: València і Confederació Hidrogràfica del Xúquer · Veure més »

Confederació Internacional de Joc de Pilota

La Confederació Internacional de Joc de Pilota (més coneguda per les sigles CIJB, en francés Confederation Internationale du Jeu de Balle), fundada el 13 de maig de 1928, és l'organització que coordina les activitats dels diversos jocs de pilota derivats del Jeu de paume.

Nou!!: València і Confederació Internacional de Joc de Pilota · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: València і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Confit

Confits El confit és una ametlla amb dolç típic del País Valencià que se serveix sovint en un plat en les ocasions nadalenques o bateigs així com en altres festivitats, sovint d'arrel religiosa.

Nou!!: València і Confit · Veure més »

Conflicte palestino-israelià de 2021

dreta El 6 de maig de 2021 es van iniciar una sèrie d'enfrontaments entre '''policia israeliana''', recolzada per '''colons israelians''', i '''palestins''' per una decisió del Tribunal Suprem d'Israel sobre els desallotjaments de palestins a Sheikh Jarrah, un barri de Jerusalem Est.

Nou!!: València і Conflicte palestino-israelià de 2021 · Veure més »

Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977.

Nou!!: València і Congrés de Cultura Catalana · Veure més »

Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana és una reunió periòdica que aplega metges, biòlegs i altres professionals de les ciències de la vida i de la salut de parla catalana.

Nou!!: València і Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana · Veure més »

Congrés Mundial d'Esperanto

Dresden 1908 Barcelona 1909 Göteborg 2003 Rotterdam 2008 El Congrés Universal d'Esperanto té la més llarga tradició d'entre les convencions internacionals d'aquesta llengua auxiliar internacional, i s'ha organitzat gairebé ininterrompudament durant més de cent anys.

Nou!!: València і Congrés Mundial d'Esperanto · Veure més »

Congrés obrer de 1888

El Congrés Obrer de Barcelona de 1888 es va celebrar a Barcelona entre el 12 i el 14 d'agost de 1888, durant la Regència de María Cristina d'Habsburg, i en ell es va constituir la Unió General de Treballadors, la central sindical vinculada al PSOE que nou dies després va celebrar el seu I Congrés.

Nou!!: València і Congrés obrer de 1888 · Veure més »

Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri

La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.

Nou!!: València і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: València і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

Nou!!: València і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: València і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conrado Granell Modesto

Conrado Granell Modesto (Sueca, 1877 - València, novembre de 1964) va ser un químic i biòleg valencià, inventor del filtre d'aigua Sinaí.

Nou!!: València і Conrado Granell Modesto · Veure més »

Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia

El Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia és un tribunal mil·lenari La Vanguardia, 8 d'octubre de 2010 encarregat de resoldre els conflictes que sorgeixen a l'entorn de l'ús comú de l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part.

Nou!!: València і Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia · Veure més »

Consell del País Valencià

El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.

Nou!!: València і Consell del País Valencià · Veure més »

Consell General

* Política i govern.

Nou!!: València і Consell General · Veure més »

Consell Municipal de València

El Consell Municipal de València o Ple d l'Ajuntament és l'òrgan de màxima representació de la ciutadania en el govern municipal de València.

Nou!!: València і Consell Municipal de València · Veure més »

Consell Regional de Defensa d'Aragó

Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: València і Consell Reial · Veure més »

Consell Valencià de Cultura

El Consell Valencià de Cultura (CVC) és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetllar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat.

Nou!!: València і Consell Valencià de Cultura · Veure més »

Conserva

Cartell canadenc de la Primera Guerra Mundial animant a la gent a conservar els aliments per l'hivern. Diverses conserves alimentàries a pots de vidre i llautó. La conserva alimentària és el resultat del procés de manipulació dels aliments de manera que sigui possible preservar-los l'objectiu final de la conserva és mantindre els aliments preservats de l'acció de microorganismes capaços de modificar les condicions sanitàries i de gust dels aliments.

Nou!!: València і Conserva · Veure més »

Conservatori Municipal de Música José Iturbi

El Conservatori Municipal de Música "José Iturbi" és una institució docent dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Conservatori Municipal de Música José Iturbi · Veure més »

Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo

El Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo és un centre d'ensenyament musical situat a la ciutat de València.

Nou!!: València і Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: València і Consolat de Mar · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Anjou

Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.

Nou!!: València і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Constança II de Hohenstaufen

Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.

Nou!!: València і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »

Constantí Gómez i Salvador

Constantí Gómez i Salvador (València, 1865 - 1937) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Constantí Gómez i Salvador · Veure més »

Constantí Llombart

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (Campanar, Ciutat de València, 8 de setembre de 1848 - 30 de març de 1893) fon un escriptor valencià i activista valencianista.

Nou!!: València і Constantí Llombart · Veure més »

Constante Gil Rodríguez

Constante Gil Rodríguez (Taragoña, Rianxo, La Coruña, 1926 — València, 7 de juny de 2009) fou un pintor espanyol.

Nou!!: València і Constante Gil Rodríguez · Veure més »

Conurbació Elda-Petrer

La conurbació Petrer-Elda està situada a l'interior de la província d'Alacant (País Valencià).

Nou!!: València і Conurbació Elda-Petrer · Veure més »

Convent de Jesús (València)

El Convent de Religiosos Franciscans de Santa Maria de Jesús, o convent de Jesús, de València és un antic convent franciscà situat al barri de Patraix de la ciutat de València, al límit amb el barri de Jesús al qual donà nom.

Nou!!: València і Convent de Jesús (València) · Veure més »

Convent de la Mare de Déu de l'Olivar

El Convent de la Mare de Déu de l'Olivar fou un convent situat a la plaça d'Espanya, 51, al municipi d'Alaquàs.

Nou!!: València і Convent de la Mare de Déu de l'Olivar · Veure més »

Convent de la Mercè de València

El Reial Convent de la Mercè de València va ser un convent de l'Ordre Mercedària a València, fundat el 1238 i enderrocat el 1840.

Nou!!: València і Convent de la Mercè de València · Veure més »

Convent de Sant Doménec (Oriola)

El convent de Sant Doménec d'Oriola, conegut també com a Col·legi del Patriarca Lloaces, Col·legi Diocesà de Sant Doménec i sobrenomenat com L'Escorial de Llevant, és un edifici monumental d'estils gòtic, renaixentista, barroc i rococó del fundat pel cardenal Lloaces a l'aleshores zona perifèrica de la ciutat d'Oriola, al sud del País Valencià.

Nou!!: València і Convent de Sant Doménec (Oriola) · Veure més »

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Nou!!: València і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »

Convent de Sant Guillem de Castellfabib

Sant Guillem de Castellfabib és un monestir franciscà situat en el marge esquerre del riu Ebrón, enfront de la vila de Castellfabib, localitat de la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: València і Convent de Sant Guillem de Castellfabib · Veure més »

Convent de Santa Clara (València)

El convent de Santa Clara està ubicat a l'avinguda de Benito Pérez Galdós número 119 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Convent de Santa Clara (València) · Veure més »

Convent del Carme (València)

El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: València і Convent del Carme (València) · Veure més »

Conxa Rovira

Conxa Rovira (Carcaixent, la Ribera Alta, 1952 - València, 23 d'octubre de 2016) fou escriptora i professora de llengua i literatura de l'IES Arabista Ribera de Carcaixent, institut on exercia de cap d'estudis.

Nou!!: València і Conxa Rovira · Veure més »

Cookin Soul

Cookin Soul és un grup de productors i DJ de rap procedents de la ciutat de València.

Nou!!: València і Cookin Soul · Veure més »

Cooltra

Cooltra és una empresa amb seu a Barcelona fundada el 2015 que proporciona el lloguer de motos elèctriques per minuts a Europa, disponible a Barcelona, València, Madrid, Lisboa i Roma.

Nou!!: València і Cooltra · Veure més »

Cooperativa Catalana de Serveis Financers

Cooperativa Catalana de Serveis Financers és una cooperativa de serveis financers amb seu a Barcelona impulsada en els seus inicis per l'Associació per la Nova Caixa Catalana.

Nou!!: València і Cooperativa Catalana de Serveis Financers · Veure més »

Cooperativa de crèdit

Oficina de Caixa Benicarló a Peníscola.Una cooperativa de crèdit és una cooperativa financera de dipòsit.

Nou!!: València і Cooperativa de crèdit · Veure més »

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) fou una organització juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Nou!!: València і Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista · Veure més »

Coordinadora Obrera Sindical

Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical Megàfon corporatiu La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987.

Nou!!: València і Coordinadora Obrera Sindical · Veure més »

Coordinadora Valenciana d'Oenegés per al Desenvolupament

Sense descripció.

Nou!!: València і Coordinadora Valenciana d'Oenegés per al Desenvolupament · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: València і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Cop de Casado

El cop de Casado va constituir un dels últims actes de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Cop de Casado · Veure més »

Copa Amèrica de vela

Trofeu de la Copa Amèrica de vela Copa Amèrica de vela (que formalment també podem dir-li Copa de l'America, de l'anglès America's Cup) és una regata internacional de vela basada en un repte (en anglès challenge) i un acte notarial de transferència d'un obsequi (en anglès deed of gift).

Nou!!: València і Copa Amèrica de vela · Veure més »

Copa Bultaco Streaker

La Copa Bultaco Streaker, més coneguda com a Copa Streaker (i oficialment anomenada Copa Bultaco Streaker 125 Junior), fou una fórmula promocional de competició organitzada per Bultaco el 1979 en col·laboració amb la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española).

Nou!!: València і Copa Bultaco Streaker · Veure més »

Copa d'Espanya de roller derby

La Copa d'Espanya de roller derby (en castellà: Copa de España de roller derby) és una competició esportiva de clubs espanyols de roller derby, creada el 2019.

Nou!!: València і Copa d'Espanya de roller derby · Veure més »

Copa Davis 2018

La Copa Davis 2018, també coneguda com a Davis Cup by BNP Paribas 2018, correspon a la 107a edició del torneig de tennis masculí més important per nacions.

Nou!!: València і Copa Davis 2018 · Veure més »

Copa Davis 2018 − Grup Mundial

La Copa Davis 2018, també coneguda com a Davis Cup by BNP Paribas 2018, correspon a la 107a edició del torneig de tennis masculí més important per nacions.

Nou!!: València і Copa Davis 2018 − Grup Mundial · Veure més »

Copa Davis 2022

La Copa Davis 2022, també coneguda com a Davis Cup by Rakuten 2022, correspon a la 110a edició del torneig de tennis masculí més important per nacions.

Nou!!: València і Copa Davis 2022 · Veure més »

Copa Davis 2022 − Fase final

La fase final de la Copa Davis 2022, també coneguda com a Davis Cup Finals 2022, correspon al nivell més alt de la Copa Davis 2022.

Nou!!: València і Copa Davis 2022 − Fase final · Veure més »

Copa Davis 2023 − Fase final

La fase final de la Copa Davis 2023, també coneguda com a Davis Cup Finals 2023, correspon al nivell més alt de la Copa Davis 2023.

Nou!!: València і Copa Davis 2023 − Fase final · Veure més »

Copa de l'Espanya Lliure

La Copa de l'Espanya Lliure, Trofeu President de la República o Copa de la República fou una competició de futbol disputada durant la Guerra Civil espanyola, de juny a juliol de 1937, en el bàndol republicà.

Nou!!: València і Copa de l'Espanya Lliure · Veure més »

Copa de la UEFA 2008-2009

La Copa de la UEFA 2008-2009 és la 51a edició de la Copa de la UEFA.

Nou!!: València і Copa de la UEFA 2008-2009 · Veure més »

Copa de les Ciutats en Fires

La Copa de les Ciutats en Fires o abreujadament Copa de Fires fou una competició europea de futbol disputada entre 1955 i 1971.

Nou!!: València і Copa de les Ciutats en Fires · Veure més »

Copa del Món de ciclisme en pista de 1999

La Copa del Món de ciclisme en pista de 1999 va ser la 7a edició de la Copa del Món de ciclisme en pista.

Nou!!: València і Copa del Món de ciclisme en pista de 1999 · Veure més »

Copa del Món de Futbol de 1982

La Copa del Món de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any.

Nou!!: València і Copa del Món de Futbol de 1982 · Veure més »

Copa del Món de Futbol de 1982 - Grup 5

El Grup 5 de la Copa del Món de Futbol 1982, disputada a Espanya, formava part de la primera fase de la competició.

Nou!!: València і Copa del Món de Futbol de 1982 - Grup 5 · Veure més »

Copa del President de la República de futbol 1935-36

La Copa del President de la República de futbol 1936 va ser la 34ena edició de la Copa d'Espanya.

Nou!!: València і Copa del President de la República de futbol 1935-36 · Veure més »

Copa del Rei de futbol

La Copa del Rei de futbol, oficialment Campionat d'Espanya – Copa de Sa Majestat el Rei i coneguda amb altres denominacions segons l'època, és la segona competició de futbol en importància que es disputa a Espanya.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol · Veure més »

Copa del Rei de futbol 1922

La Copa del Rei de futbol 1922 va ser la 20ena edició de la Copa d'Espanya.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 1922 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 1925

La Copa del Rei de futbol 1925 va ser la 23ena edició de la Copa d'Espanya.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 1925 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 1926

La Copa del Rei de futbol 1926 va ser la 24ena edició de la Copa d'Espanya.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 1926 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 1928-29

La Copa del Rei de futbol 1928-29 va ser la 27ena edició de la Copa d'Espanya.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 1928-29 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 1989-90

La Copa del Rei de Futbol 1989-90 va ser l'edició número 86 d'aquesta competició espanyola.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 1989-90 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 1994-95

La Copa del Rei de Futbol 1994-95 va ser l'edició número 93 de la competició.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 1994-95 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 2008-09

La Copa del Rei de futbol 2008-09 fou la 32a edició de la competició i la 105a si tenim en compte els diferents noms que ha rebut la Copa d'Espanya des de la seva creació.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 2008-09 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 2010-11

Barça al Campus dels Tarongers, València, amb motiu de la final de la Copa del Rei 2010/11. La Copa del Rei de futbol 2010-11 fou la 34a edició de la competició i la 107a si tenim en compte els diferents noms que ha rebut la Copa d'Espanya des de la seva creació.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 2010-11 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 2013-14

La Copa del Rei de futbol 2013-14 fou la 112a edició de la Copa del Rei.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 2013-14 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 2017-18

La Copa del Rei de Futbol 2017-18 és l'edició número 114 de la Copa del Rei.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 2017-18 · Veure més »

Copa del Rei de futbol 2018-19

La Copa del Rei de Futbol 2018-19 és l'edició número 115 de la Copa del Rei.

Nou!!: València і Copa del Rei de futbol 2018-19 · Veure més »

Copa Diputació del 2008

La Copa Diputació del 2008 és la primera temporada de la Copa d'Escala i corda President de la Diputació de València.

Nou!!: València і Copa Diputació del 2008 · Veure més »

Copa Diputació del 2009

La Copa Diputació del 2009 és la segona temporada de la Copa d'Escala i corda President de la Diputació de València, organitzada per l'empresa ValNet amb subvenció de la Diputació de València.

Nou!!: València і Copa Diputació del 2009 · Veure més »

Copa Diputació del 2010

La Copa Diputació del 2010 és la segona temporada de la Copa d'Escala i corda President de la Diputació de València, organitzada per l'empresa ValNet amb subvenció de la Diputació de València.

Nou!!: València і Copa Diputació del 2010 · Veure més »

Copa Diputació del 2012

La Copa Diputació del 2012 és la cinquena edició de la Copa d'Escala i corda President de la Diputació de València, organitzada per l'empresa ValNet amb subvenció de la Diputació de València.

Nou!!: València і Copa Diputació del 2012 · Veure més »

Copa espanyola d'handbol femenina

La Copa espanyola d'handbol femenina, coneguda com a Copa de la Reina d'Handbol, és una competició esportiva espanyola de clubs femenins d'handbol, creada l'any 1979.

Nou!!: València і Copa espanyola d'handbol femenina · Veure més »

Copa espanyola d'handbol masculina

La Copa espanyola d'handbol, coneguda com a Copa del Rei, i anteriorment coneguda com a Copa del Generalíssim, és una competició d'handbol de clubs espanyols, creada la temporada 1957-58.

Nou!!: València і Copa espanyola d'handbol masculina · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina

La Copa espanyola d'hoquei herba femenina, denominada Copa SM la Reina Iberdrola per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre herba creada la temporada 1985-86.

Nou!!: València і Copa espanyola d'hoquei sobre herba femenina · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina

La Copa espanyola d'hoquei herba masculina, actualment denominada Copa del Rei d'hoquei sobre herba (en castellà: Copa de SM el Rey de hockey hierba), és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre herba, creada la temporada 1914-15.

Nou!!: València і Copa espanyola d'hoquei sobre herba masculina · Veure més »

Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina

La Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina, coneguda com a Copa del Rei d'hoquei sobre patins (en castellà: Copa de SM El Rey de hockey patines), és una competició esportiva de clubs espanyols d'hoquei sobre patins, creada la temporada 1944.

Nou!!: València і Copa espanyola d'hoquei sobre patins masculina · Veure més »

Copa espanyola de bàsquet femenina

La Copa espanyola de bàsquet femení, també anomenada Copa de la Reina de bàsquet (en castellà: Copa de la Reina LF Endesa) és una competició de clubs femenins de basquetbol que es disputa a Espanya.

Nou!!: València і Copa espanyola de bàsquet femenina · Veure més »

Copa espanyola de bàsquet masculina

La Copa d'Espanya de bàsquet, actualment anomenada Copa del Rei ACB, és la segona competició espanyola de bàsquet en importància, i és organitzada per l'ACB.

Nou!!: València і Copa espanyola de bàsquet masculina · Veure més »

Copa espanyola de beisbol

La Copa espanyola de beisbol, més coneguda com a Copa del Rei de beisbol (en castellà: Copa SM El Rey), és una competició esportiva de clubs espanyols de beisbol.

Nou!!: València і Copa espanyola de beisbol · Veure més »

Copa espanyola de futbol americà

La Copa espanyola de futbol americà, anomenada Copa d'Espanya de futbol americà (en castellà: Copa de España de futbol americano), és una competició esportiva de clubs espanyols de futbol americà, creada l'any 1996.

Nou!!: València і Copa espanyola de futbol americà · Veure més »

Copa espanyola de futbol femenina

La Copa espanyola de futbol femenina, denominada com a Copa de la Reina de Futbol des de la temporada 1988-89, és una competició esportiva de clubs espanyols de futbol, creada la temporada 1982-83 i organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol.

Nou!!: València і Copa espanyola de futbol femenina · Veure més »

Copa espanyola de futbol sala masculina

La Copa espanyola de futbol sala, coneguda com a Copa d'Espanya, és la segona competició en importància a Espanya de futbol sala.

Nou!!: València і Copa espanyola de futbol sala masculina · Veure més »

Copa Eva Duarte

La Copa Eva Duarte, oficialment Copa Eva Duarte de Perón, va ser una competició esportiva de clubs de futbol espanyols, creada la temporada 1946-47.

Nou!!: València і Copa Eva Duarte · Veure més »

Copa Ibèrica de rugbi masculina

La Copa Ibèrica de rugbi (en portuguès: Taça Ibérica de Rugby) és una competició esportiva de clubs de rugbi espanyols i portuguesos, creada el 1965.

Nou!!: València і Copa Ibèrica de rugbi masculina · Veure més »

Copa Louis Vuitton

L'Alinghi, vencedor de la Vuitton el 2003 La Copa Louis Vuitton és una competició mundial de l'esport de la vela, molt famosa i prestigiosa, bàsicament per la seva relació amb la Copa Amèrica.

Nou!!: València і Copa Louis Vuitton · Veure més »

Copa Príncep d'Astúries de futbol

La Copa Príncep d'Astúries fou un antic torneig de futbol que es disputava entre combinats o seleccions "regionals".

Nou!!: València і Copa Príncep d'Astúries de futbol · Veure més »

Copa ULEB 2007-08

La Copa ULEB 2007-08 és la sisena edició de la segona competició europea per club, l'organitza l'ULEB.

Nou!!: València і Copa ULEB 2007-08 · Veure més »

Cordovà

Cordovà és el cuir de l'ancó del cavall, tractada generalment amb adob vegetal, que antigament era molt apreciada per la seva finor i la seva resistència.

Nou!!: València і Cordovà · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: València і Corona d'Aragó · Veure més »

Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, també coneguda per les seues sigles CVMC, és un organisme de la Generalitat Valenciana, encara que amb autonomia en la gestió i independència funcional, encarregat de produir i difondre productes audiovisuals.

Nou!!: València і Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: València і Corpus Christi · Veure més »

Corrala

Corrala de Sombrerete, façana del Mesón de Paredes ''La vida podría ser de color Rosa'', lema esgrafiat al peu de "La Corrala" amb pati obert al carrer de Mesón de Paredes, declarada Monument Nacional en 1977. Detall d'una corrala a Lavapiés (Madrid). S'anomena corrala a un tipus d'habitatge, característic del Madrid tradicional dissenyada com a casa de corredor amb armadura de fusta i balconades que donen a un pati interior.

Nou!!: València і Corrala · Veure més »

Corredor del Mediterrani

Costa mediterrània compresa pel Corredor El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani és un terme politicoeconòmic que designa l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València.

Nou!!: València і Corredor del Mediterrani · Veure més »

Corredor Mediterrani (ferrocarril)

Estació del Camp de Tarragona (inici de la línia) El Corredor Mediterrani o Corredor Ferroviari Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la mar Mediterrània que unirien França amb Algesires considerades un dels nou corredors intermodals majors del continent europeu.

Nou!!: València і Corredor Mediterrani (ferrocarril) · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: València і Corregiment · Veure més »

Corrida

Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).

Nou!!: València і Corrida · Veure més »

Cortes de Pallars

Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora.

Nou!!: València і Cortes de Pallars · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: València і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts de Castelló (1367)

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.

Nou!!: València і Corts de Castelló (1367) · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: València і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Corts de Montsó (1376)

Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.

Nou!!: València і Corts de Montsó (1376) · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: València і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.

Nou!!: València і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »

Corts de Sogorb-Castelló-València

Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.

Nou!!: València і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »

Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.

Nou!!: València і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »

Corts de Traiguera-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.

Nou!!: València і Corts de Traiguera-Sant Mateu · Veure més »

Corts de València (1261)

Les Corts de València de 1261, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor, i tot i no estar plenament estructurades, poden ésser considerades les primeres Corts forals valencianes, si bé es va produir una assemblea anterior, en 1239, que alguns tractadistes l'han considerada la primera de les corts valencianes.

Nou!!: València і Corts de València (1261) · Veure més »

Corts de València (1281)

Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments, per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València.

Nou!!: València і Corts de València (1281) · Veure més »

Corts de València (1286)

Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.

Nou!!: València і Corts de València (1286) · Veure més »

Corts de València (1292)

Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.

Nou!!: València і Corts de València (1292) · Veure més »

Corts de València (1301-1302)

Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.

Nou!!: València і Corts de València (1301-1302) · Veure més »

Corts de València (1314)

Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314.

Nou!!: València і Corts de València (1314) · Veure més »

Corts de València (1325)

Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.

Nou!!: València і Corts de València (1325) · Veure més »

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.

Nou!!: València і Corts de València (1329-1330) · Veure més »

Corts de València (1336-1337)

Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.

Nou!!: València і Corts de València (1336-1337) · Veure més »

Corts de València (1339)

Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.

Nou!!: València і Corts de València (1339) · Veure més »

Corts de València (1340)

Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.

Nou!!: València і Corts de València (1340) · Veure més »

Corts de València (1342)

Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Nou!!: València і Corts de València (1342) · Veure més »

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.

Nou!!: València і Corts de València (1349) · Veure més »

Corts de València (1354)

Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.

Nou!!: València і Corts de València (1354) · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Corts de València (1360) · Veure més »

Corts de València (1371)

Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.

Nou!!: València і Corts de València (1371) · Veure més »

Corts de València (1415)

Les Corts de València de 1415, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Ferran I, mentre celebrava corts a Barcelona, el 29 de març de 1413, per a iniciar-se a València el 15 d'abril.

Nou!!: València і Corts de València (1415) · Veure més »

Corts de València (1417-1418)

Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.

Nou!!: València і Corts de València (1417-1418) · Veure més »

Corts de València (1419)

Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.

Nou!!: València і Corts de València (1419) · Veure més »

Corts de València (1437-1438)

Les Corts de València de 1437-1438, corts generals del regne de València, foren convocades per l'infant Joan, rei de Navarra, com a lloctinent general del regne, el dia 15 de desembre de 1436, a Castellfabib estant, per a reunir-se a València el 15 de gener de 1437, però foren posposades fins al 20 de febrer, dia en què es van inaugurar a la catedral de València.

Nou!!: València і Corts de València (1437-1438) · Veure més »

Corts de València (1443-1446)

Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.

Nou!!: València і Corts de València (1443-1446) · Veure més »

Corts de València (1604)

Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.

Nou!!: València і Corts de València (1604) · Veure més »

Corts de València-Morvedre

Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.

Nou!!: València і Corts de València-Morvedre · Veure més »

Corts de Vila-real-València (1373-1374)

Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.

Nou!!: València і Corts de Vila-real-València (1373-1374) · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: València і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: València і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: València і Corts Valencianes · Veure més »

Cos d'Agents Rurals

El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: València і Cos d'Agents Rurals · Veure més »

Cos d'Exèrcit de Galícia

El Cos d'Exèrcit de Galícia va ser una unitat militar de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Cos d'Exèrcit de Galícia · Veure més »

Cos d'Exèrcit del Maestrat

El Cos d'Exèrcit del Maestrat fou una unitat militar que va participar de la Guerra Civil Espanyola en el bàndol nacional.

Nou!!: València і Cos d'Exèrcit del Maestrat · Veure més »

Cosme de Torres

Sense descripció.

Nou!!: València і Cosme de Torres · Veure més »

Cosme Ribera i Miró

Vista general de l'Albí on va acabar la seva vida com a organista en Cosme Ribera i Miró Cosme Ribera i Miró (la Plana, Alcover, Alt Camp, 1842 – l'Albi, Garrigues, 1928) fou un compositor de sarsueles i director d'orquestra.

Nou!!: València і Cosme Ribera i Miró · Veure més »

Cosme Vidal i Rosich

Cosme Vidal i Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) va ser un escriptor i editor català d'ideologia republicana i federal que es va destacar per les seves aportacions al Modernisme literari, pels seus articles a la premsa de l'època i per la creació de diverses revistes, com ara La Nova Cathalunya, En Patufet i Occitània.

Nou!!: València і Cosme Vidal i Rosich · Veure més »

Costa Blanca

Montgó, un dels símbols de la Costa Blanca La Costa Blanca és una marca turística aplicada a la costa del Mediterrani situada a la província d'Alacant (País Valencià), que comprèn el litoral del municipi de Dénia fins al de Pilar de la Foradada.

Nou!!: València і Costa Blanca · Veure més »

Costa dels Tarongers

S'anomena Costa dels Tarongers al tram de litoral comprés entre Sòl de Riu i el cap de la Nau.

Nou!!: València і Costa dels Tarongers · Veure més »

Costum de València

La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat.

Nou!!: València і Costum de València · Veure més »

Costur

Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén.

Nou!!: València і Costur · Veure més »

Cotó-en-Pèl

Cotó-en-Pèl és un grup de rock format a València l’any 1976 per Pep Llopis (cantant i teclats), Carles Picó (guitarra), Paco Cintero (baix) i Vicent Cortina (bateria).

Nou!!: València і Cotó-en-Pèl · Veure més »

Cotorra de Kramer

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és un ocell originari de zones tropicals d'Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970.

Nou!!: València і Cotorra de Kramer · Veure més »

Cova del Bolomor

Parietal d'''Homo neanderthalensis'' inclòs en una bretxa osífera de la Cova del Bolomor, Museu de Prehistòria de València. La cova del Bolomor és un jaciment arqueològic situat en la vall de la Valldigna (la Safor, València).

Nou!!: València і Cova del Bolomor · Veure més »

Cova del pirata Dragut

La cova del pirata Dragut està localitzada al municipi valencià de Cullera.

Nou!!: València і Cova del pirata Dragut · Veure més »

Craniometria

Crani humà i eines de mesura del 1902. La craniometria és la ciència que estudia les mides del crani.

Nou!!: València і Craniometria · Veure més »

Crítica de l'art

''Fugint de la Crítica'', obra de Pere Borrell del Caso de 1874 La crítica de l'art és l'efecte d'avualuar una obra d'art.

Nou!!: València і Crítica de l'art · Veure més »

Crítica de la nació pura

Crítica de la nació pura: sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos és un assaig de l'escriptor valencià Joan Francesc Mira publicat el 1984.

Nou!!: València і Crítica de la nació pura · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: València і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Crema de convents de 1931 a Espanya

Ciutats on es van produir els successos Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol.

Nou!!: València і Crema de convents de 1931 a Espanya · Veure més »

Cremada del Dimoni

Dimoni de Badalona 2006 Crema del Dimoni 2006 La Cremada del Dimoni és la festa tradicional més important de Badalona, i és l'acte central de les Festes de Maig que se celebren les primeres setmanes del mes de maig.

Nou!!: València і Cremada del Dimoni · Veure més »

Cremà (falles)

Cremà d'una falla. Cremà d'una falla de Dènia. La cremà o cremada és l'acte de botar foc als monuments de cartó o fusta que es planten durant les festes de molts pobles i ciutats del País Valencià.

Nou!!: València і Cremà (falles) · Veure més »

Creu Coberta (València)

La Creu Coberta de València és una de les creus de terme que estaven situades als camins d'entrada i eixida de la ciutat i que marcaven els seus límits geogràfics des del.

Nou!!: València і Creu Coberta (València) · Veure més »

Creu de Mislata

La Creu de Mislata és una construcció d'estil gòtic del situada en el límit del terme municipal de Mislata (Horta Sud) amb València.

Nou!!: València і Creu de Mislata · Veure més »

Creuer Almirante Cervera

LAlmirante Cervera fou el creuer lleuger insígnia de la classe Cervera de l'Armada de la República Espanyola des de l'any 1931 fins al 1936 en que serví a les ordres de les tropes sublevades i esdevingué una peça clau de la Flota Nacionalista.

Nou!!: València і Creuer Almirante Cervera · Veure més »

Crida (Falles de València)

La crida és l'acte en el qual la fallera major de València anuncia l'inici de les Falles.

Nou!!: València і Crida (Falles de València) · Veure més »

Crim de Conca

El Crim de Conca foren una sèrie d'errors judicials i policials amb tortura i penes de presó per als acusats, esdevingut a la província de Conca (Albalate de las Nogueras), i que foren duts al cinema per Pilar Miró.

Nou!!: València і Crim de Conca · Veure més »

Crisóstomo Royo de Castellví

Crisóstomo Royo de Castellví fou bisbe de Sogorb (1680-1691).

Nou!!: València і Crisóstomo Royo de Castellví · Veure més »

Crisi espanyola de 1917

Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).

Nou!!: València і Crisi espanyola de 1917 · Veure més »

Crisi interna del PSOE de 2016

PSOE a Madrid, on es va produir la dimissió de Pedro Sánchez La crisi interna del PSOE de 2016 va ser un conflicte intern del Partit Socialista Obrer Espanyol pel control del mateix durant la tardor de 2016.

Nou!!: València і Crisi interna del PSOE de 2016 · Veure més »

Cristòfol de Gualbes

Cristòfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religiós català, inquisidor general d'Aragó, conseller del príncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa.

Nou!!: València і Cristòfol de Gualbes · Veure més »

Cristòfol de Virués

Cristòfol de Virués (València, 1550 - València, 1614) va ser un dramaturg i poeta èpic valencià.

Nou!!: València і Cristòfol de Virués · Veure més »

Cristòfol Pascual i Genís

Cristòfol Pascual i Genís (València, 1823 - 1881) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic, fill de Cristòfol Pascual i Torres.

Nou!!: València і Cristòfol Pascual i Genís · Veure més »

Cristóbal de Moscoso

Cristóbal Moscoso Montemayor, Córdoba y Eslava (? - Madrid, 27 de gener de 1749), el Comte de les Torres de Alcorrín fou un militar borbònic durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Cristóbal de Moscoso · Veure més »

Cristóbal Moreno del Camino

Fra Cristóbal Moreno del Camino, nascut a Moixent el 1520, va ser un sacerdot franciscà que va destacar com a predicador, confessor i provincial de l'Orde entre 1583-1588.

Nou!!: València і Cristóbal Moreno del Camino · Veure més »

Cristina Clavijo

Mercedes Castelló i Cabezón més coneguda com a Cristina Clavijo (1905, Madrid - 1998 València) fou una escriptora espanyola de novel·les sentimentals entre 1930 i 1969.

Nou!!: València і Cristina Clavijo · Veure més »

Cristina Durán Costell

és una il·lustradora i dibuixant.

Nou!!: València і Cristina Durán Costell · Veure més »

Cristina Esteban

María Cristina Esteban Pérez (Matarrubia, província de Guadalajara, 1951) és una productora i directora de cinema espanyola.

Nou!!: València і Cristina Esteban · Veure més »

Cristina Fernández Pintado

Cristina Fernández Pintado (València, 29 de novembre de 1980) és una actriu, coreògrafa i directora valenciana coneguda pel seu paper de Conxeta Llopis a la sèrie ''L'Alqueria Blanca''.

Nou!!: València і Cristina Fernández Pintado · Veure més »

Cristina García Rodero

Cristina García Rodero (14 d'octubre de 1949, Puertollano, Ciudad Real) és una fotoperiodista espanyola.

Nou!!: València і Cristina García Rodero · Veure més »

Cristina Grau García

Cristina Grau García (València, 24 de juliol 1946- València 1997) va ser arquitecta, professora de Projectes Arquitectònics a la Universitat Politècnica de València i pintora.

Nou!!: València і Cristina Grau García · Veure més »

Cristina Iglesias

Cristina Iglesias (Donostia, el País Basc, 8 de novembre de 1956) és escultora i gravadora, ha rebut el premi Nacional d'Arts Plàstiques i és una de les artistes espanyoles més internacionals de les últimes dècades.

Nou!!: València і Cristina Iglesias · Veure més »

Cristina Lozano Salvador

Cristina Lozano Salvador (València, 21 de febrer de 1974) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V Legislatura.

Nou!!: València і Cristina Lozano Salvador · Veure més »

Cristina Moreno Fernández

Cristina Moreno Fernández (València, 10 de juny de 1963) és una economista i política valenciana, diputada de la V a la VIII legislatures.

Nou!!: València і Cristina Moreno Fernández · Veure més »

Cristina Piris López-Doriga

Cristina Piris López-Doriga (Santander, 20 de desembre de 1949 - València, 26 de desembre de 2003) fou una política i sindicalista valenciana.

Nou!!: València і Cristina Piris López-Doriga · Veure més »

Cristina Seguí i Garcia

Cristina Seguí i Garcia (València, 14 de març de 1978) és una polemista i periodista valenciana d'ideologia conservadora, espanyolista i anticatalanista.

Nou!!: València і Cristina Seguí i Garcia · Veure més »

Cristina Tàrrega

Cristina Tárrega (València, 1967) és una periodista espanyola.

Nou!!: València і Cristina Tàrrega · Veure més »

Cristina Villó Montesino

Cristina Villó Montesino (La Corunya, Galícia, 1812 - València, 1884) fou una soprano espanyola.

Nou!!: València і Cristina Villó Montesino · Veure més »

Cristino Martos Balbi

Cristino Martos Balbi (Granada, 13 de setembre de 1830 - Madrid, 17 de gener de 1893) fou un advocat i polític espanyol, va ser president del Congrés dels Diputats i ministre d'Estat durant la regència del general Serrano i durant el regnat d'Amadeu I i ministre de Gràcia i Justícia durant la I República.

Nou!!: València і Cristino Martos Balbi · Veure més »

Criteria CaixaCorp

Criteria CaixaCorp, SA fou un grup empresarial que pertanyia a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona juntament amb un gran nombre de petits accionistes i que el 2011 va passar a formar part de Caixabank.

Nou!!: València і Criteria CaixaCorp · Veure més »

Cromo

XX Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs.

Nou!!: València і Cromo · Veure més »

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Nou!!: València і Cronologia de l'aviació · Veure més »

Cronologia de la Guerra Civil espanyola

Sense descripció.

Nou!!: València і Cronologia de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Cronologia de la ràdio en català

A Catalunya i al Principat d’Andorra, a diferència d’altres territoris de llengua catalana, les ràdios estatals espanyoles Ràdio Nacional d’Espanya, COPE, Europa FM, Hit FM, Kiss FM, Loca FM, Els 40 Principals, Els 40 Classic, Els 40 Dance, Onda Cero, Cadena Dial, Ràdio 3, Ràdio 5, Melodia Fm, Radio Marca, Cadena 100, Rock FM, Xtra FM, i la Cadena SER tenen programació en català.

Nou!!: València і Cronologia de la ràdio en català · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: València і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cronologia de Terra Lliure

L'organització independentista armada Terra Lliure va estar activa durant tretze anys, del 1980 al 1992, en què va cometre més de dues-centes accions, causar un mort, Emília Aldomà i Sans, i una desena de ferits.

Nou!!: València і Cronologia de Terra Lliure · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: València і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cros (empresa)

Cros fou una empresa química catalana, una de les principals d'Espanya al llarg de tot el fins a la dècada del 1980.

Nou!!: València і Cros (empresa) · Veure més »

Cruzcampo

Seu de Cruzcampo, al costat del Guadalquivir. Cruzcampo és una companyia cervesera amb seu a Sevilla.

Nou!!: València і Cruzcampo · Veure més »

CSMV

* Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo, conservatori de València.

Nou!!: València і CSMV · Veure més »

CSO Malas Pulgas

El Centre Social ocupat Malas Pulgas va ser un Centre Social Ocupat de la Ciutat de València, situat al número 1 del Carrer del Doctor Lluch, al barri del Cabanyal-Canyamelar.

Nou!!: València і CSO Malas Pulgas · Veure més »

CSO Pepica la Pilona

Centre Social ocupat Pepica la Pilona va ser un Centre Social ocupat de la Ciutat de València, situat al número 43 del Carrer Pavía, al barri del Cabanyal-Canyamelar.

Nou!!: València і CSO Pepica la Pilona · Veure més »

CSOA l'Horta

El Centre Social Okupat i Anarquista l'Horta és una entitat creada l'any 2012 a partir d'una ocupació a l'Antic centre de Flores Amanda, al Barri de Benimaclet, a la Ciutat de València.

Nou!!: València і CSOA l'Horta · Veure més »

Cuca fera

La cuca fera, també escrit cucafera, és un drac monstruós del bestiari popular català que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d'algunes ciutats de l'Antiga Corona d'Aragó (Tortosa, Morella) per representar la idolatria o l'heretgia.

Nou!!: València і Cuca fera · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Cultura del País Valencià

La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.

Nou!!: València і Cultura del País Valencià · Veure més »

Cunerisme

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

Nou!!: València і Cunerisme · Veure més »

Cursa de Sant Silvestre

La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el (31 de desembre), és a dir, el darrer dia de l'any.

Nou!!: València і Cursa de Sant Silvestre · Veure més »

Custo Barcelona

Custo Barcelona és una empresa catalana dedicada al disseny i comercialització de roba.

Nou!!: València і Custo Barcelona · Veure més »

CV-10

La carretera CV-10 comunica la A-7, a La Vilavella amb la N-232, a La Jana.

Nou!!: València і CV-10 · Veure més »

CV-17

La carretera CV-17 és l'accés a la CV-10 Autovia de la Plana des de la Ronda Sud de Castelló, N-340 i AP-7 Autopista del Mediterràni.

Nou!!: València і CV-17 · Veure més »

CV-300

Indicador La CV-300 és una carretera autonòmica del País Valencià, comunica Meliana i l'Autovia del Mediterrani A-7.

Nou!!: València і CV-300 · Veure més »

CV-35

CV-35 al seu pas per Burjassot. La carretera CV-35 o Autovia de Llíria, també coneguda com a Pista d'Ademús, comunica la ciutat de València amb la N-330, a Santa Cruz de Moya.

Nou!!: València і CV-35 · Veure més »

CV-400

La CV-400 és una carretera autonòmica del País Valencià que comunica València amb les poblacions de l'Horta Sud com Benetússer, Paiporta, Massanassa, Catarroja i Albal; finalitzant amb l'enllaç a la CV-33.

Nou!!: València і CV-400 · Veure més »

CV-50

La CV-50 pertany a la Xarxa de Carreteres del País Valencià.

Nou!!: València і CV-50 · Veure més »

CV-500

L'autovia CV-500, coneguda com a autopista del Saler i carretera del Saler, pertany a la Xarxa de carreteres del País Valencià, comunica la ciutat de València amb el municipi de Sueca.

Nou!!: València і CV-500 · Veure més »

CV-60

Indicador. La CV-60 és una carretera autonòmica del País Valencià que comunica L'Olleria amb Gandia i Oliva.

Nou!!: València і CV-60 · Veure més »

Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona

Sense descripció.

Nou!!: València і Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Dadi Dreucol

Dadi Dreucol (Màlaga, anys 80) és un artista urbà en actiu des de 2007.

Nou!!: València і Dadi Dreucol · Veure més »

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia. José de San Martín, en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional de l'Argentina. Edgar Allan Poe, en un retrat al daguerreotip de 1848, reproduït el 1904.. El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmera.

Nou!!: València і Daguerreotip · Veure més »

Dalmau I de Queralt

Dalmau de Queralt i de Rocabertí (1335 - 1387) va ser baró de Queralt i senyor de Santa Coloma, Utxafava, Bellver i Mont-roig.

Nou!!: València і Dalmau I de Queralt · Veure més »

Dames

Les dames són un grup de jocs de tauler jugats sobre un escaquer en què es mou en diagonal i es menja saltant.

Nou!!: València і Dames · Veure més »

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Nou!!: València і Damià Campeny i Estrany · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Nou!!: València і Damià Forment · Veure més »

Damm

Damm (de nom oficial, Societat Anònima Damm) és un grup cerveser de Barcelona.

Nou!!: València і Damm · Veure més »

Damo Suzuki

Damo Suzuki (ダモ鈴木 en kanji japonés) és un cantant nipó resident a Colònia (Alemanya), on va ser membre del grup de música Can entre 1970 i 1973.

Nou!!: València і Damo Suzuki · Veure més »

Daniel Anguiano Munguito

Daniel Anguiano Munguito (Haro, 11 de desembre de 1882 – Mèxic DF, 12 d'agost de 1963) va ser un polític i sindicalista socialista i comunista espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Daniel Anguiano Munguito · Veure més »

Daniel Anido

Daniel Anido, nascut a Lugo el 1960, és un periodista gallec.

Nou!!: València і Daniel Anido · Veure més »

Daniel Arnau i Tortonda

, conegut professionalment com a Deny, Danny Aloha o Dani Aloha va ser un músic, director de banda i baríton del País Valencià que va contribuir a difondre significativament l’ús de l'ukelele, així com els sons hawaians a Europa.

Nou!!: València і Daniel Arnau i Tortonda · Veure més »

Daniel Becke

Daniel Becke (Erfurt, Turíngia, 12 de març de 1978) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 2001 i 2008.

Nou!!: València і Daniel Becke · Veure més »

Daniel Cotta

Daniel Cotta Labato (Màlaga, Espanya, 25 de setembre de 1974) més conegut com Daniel Cotta és un poeta i novel·lista espanyol.

Nou!!: València і Daniel Cotta · Veure més »

Daniel Freixa i Martí

Daniel Freixa i Martí (Reus, 1854 - Barcelona, 1910) va ser un policia i investigador privat.

Nou!!: València і Daniel Freixa i Martí · Veure més »

Daniel Gómez Giménez

Daniel Gómez Giménez (Benavites, 1974), més conegut com a Dani, és un pilotari valencià en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Daniel Gómez Giménez · Veure més »

Daniel Helguera Pérez

Daniel Helguera Pérez, conegut amb el sobrenom de Maskota, (Castro Urdiales, 23 d'abril de 1909 - Quintanilla Sopeña, 2 de desembre de 1936) fou un futbolista espanyol de la dècada de 1930.

Nou!!: València і Daniel Helguera Pérez · Veure més »

Daniel Martínez i Ferrando

Daniel Martínez i Ferrando (València, 1887 - Palma, Mallorca, 1953) fou un escriptor valencià, germà d'Eduard Martínez i Ferrando i Jesús Ernest Martínez Ferrando.

Nou!!: València і Daniel Martínez i Ferrando · Veure més »

Daniel Pedrosa i Ramal

, conegut com a Dani Pedrosa, és un pilot de motociclisme català que ha guanyat tres campionats del món.

Nou!!: València і Daniel Pedrosa i Ramal · Veure més »

Dansa dels Nanos del Corpus Christi de València

La Dansa dels Nanos, és una de les danses més antigues que forma part dels actes celebratius del Corpus Christi a la ciutat de València.

Nou!!: València і Dansa dels Nanos del Corpus Christi de València · Veure més »

Danses del Corpus Christi de València

Les Danses del Corpus Christi de València són un conjunt de diversos balls, interpretats tant per nens com per adults, que des dels primers moments de la institució de la processó del Corpus Christi de la ciutat de València, van formar part del seguici.

Nou!!: València і Danses del Corpus Christi de València · Veure més »

Dany Saadia

Dany Saadia (CDMX, 19 setembre de 1973) és un productor de podcasts, cineasta, guionista, matemàtic i empresari mexicà, guanyador del premi al millor director del XI Festival de Màlaga i els premis a la millor pel·lícula i el millor actor sota la seva direcció a la XXIX Mostra de València.

Nou!!: València і Dany Saadia · Veure més »

Darío Maravall Casesnoves

Darío Maravall Casesnoves (Xàtiva, 23 de març de 1923 - 28 de novembre de 2016) fou un enginyer valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Darío Maravall Casesnoves · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: València і Daroca · Veure més »

David Beneit Cerdán

David Beneit Cerdán (Alacant, 1974), més conegut com a David, és un jugador petrerí de pilota valenciana, destacant en la modalitat de Llargues com a mitger, la qual cosa l'ha fet membre fix de la Selecció Valenciana de Pilota des dels Campionats Internacionals de Pilota de 1999.

Nou!!: València і David Beneit Cerdán · Veure més »

David Cabrero Buenache

David Cabrero Buenache (Madrid, 11 de desembre de 1976) va ser un ciclista espanyol especialitzat en la pista.

Nou!!: València і David Cabrero Buenache · Veure més »

David Cerrajería Rubio

David Cerrajería Rubio, més conegut com a Cerra, és un futbolista valencià, nascut el 4 de juny de 1983.

Nou!!: València і David Cerrajería Rubio · Veure més »

David Chipperfield

David Chipperfield (Londres, 1953) és un arquitecte britànic minimalista.

Nou!!: València і David Chipperfield · Veure més »

David de Limón

David de Limón és un artista urbà valencià.

Nou!!: València і David de Limón · Veure més »

David Estal Herrero

David Estal Herrero (Sant Marcel·lí, València, 1979) és un arquitecte valencià.

Nou!!: València і David Estal Herrero · Veure més »

David García Haro

David García Haro (València, 3 de febrer de 1980) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de defensa.

Nou!!: València і David García Haro · Veure més »

David Hammerstein Mintz

David Hammerstein Mintz (Los Angeles, Estats Units, 1955) és un sociòleg i polític ecologista valencià d'origen estatunidenc que va obtindre la nacionalitat espanyola el 1986.

Nou!!: València і David Hammerstein Mintz · Veure més »

David Rangel Pastor

David Rangel Pastor (València, 25 de juliol de 1979) és un exfutbolista professional valencià, que ocupava la posició de porter.

Nou!!: València і David Rangel Pastor · Veure més »

David Sánchez Llongo

és un artista faller valencià.

Nou!!: València і David Sánchez Llongo · Veure més »

David Segarra i Soler

David Segarra i Soler (València, 1976) és un periodista, documentalista i dissenyador gràfic valencià.

Nou!!: València і David Segarra i Soler · Veure més »

Dària Bilodid

Dària Hennàdivna Bilodid (en ucraïnès: Дарья Геннадіївна Білодід; Kíiv, 10 d'octubre de 2000) és una judoka ucraïnesa.

Nou!!: València і Dària Bilodid · Veure més »

Dámaso de Lario Ramírez

Dámaso de Lario Ramírez (València, 8 de setembre de 1949) és un diplomàtic, historiador i escriptor valencià.

Nou!!: València і Dámaso de Lario Ramírez · Veure més »

Dècada del 1470

Sense descripció.

Nou!!: València і Dècada del 1470 · Veure més »

Dècades dels 1970 i 1980 a Andorra

Arribats als anys 1970 el món ha canviat completament.

Nou!!: València і Dècades dels 1970 i 1980 a Andorra · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: València і Dénia · Veure més »

Día Sexto

David Saiz Moreno, més conegut pel nom artístic de Día Sexto, (València, 31 d'octubre de 1986) és un cantant de música rap en llengua castellana valencià.

Nou!!: València і Día Sexto · Veure més »

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.

Nou!!: València і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »

De Havilland DH.89 Dragon Rapide

El de Havilland D.H.89 Dragon Rapide va ser un transport lleuger de passatgers de curt abast dels anys 30.

Nou!!: València і De Havilland DH.89 Dragon Rapide · Veure més »

De Impura Natione

De Impura Natione, subtitulat El valencianisme, un joc de poder, és un assaig realitzat per Damià Mollà i Eduard Mira en 1986, guanyant el premi d'assaig Joan Fuster als XV Premis Octubre, i sent publicat en el número 116 de la sèrie "la unitat" de l'editorial Tres i Quatre.

Nou!!: València і De Impura Natione · Veure més »

De València a Nova York en les ales d'un parot

Documental italià de 1930 sobre les falles, amb imatges de les falles plantades en 1928, amb la del parot com a primera d'elles. De València a Nova York en les ales d'un parot va ser un cadafal que l'artista faller Carles Cortina va plantar a la Plaça de Marià Benlliure en 1928, que va obtenir el primer premi de la màxima categoria.

Nou!!: València і De València a Nova York en les ales d'un parot · Veure més »

Debats (revista)

Presentació de la revista ''Debats'', número 130-1, 2016 Debats.

Nou!!: València і Debats (revista) · Veure més »

Deborah Ekoka

Deborah Ekoka Hernandis (1985, València) és una escriptora, editora i llibretera afroespanyola, cofundadora de festivals de la comunitat africana i afrodescendent d'Espanya i coordinadora de l'espai sociocultural United Minds, una llibreria especialitzada en l'Àfrica Negra i la seva diàspora.

Nou!!: València і Deborah Ekoka · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: València і Decadència · Veure més »

Decret llei

Un decret llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978, i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en tres o quatre mesos pel procediment d'aprovació parlamentària habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat.

Nou!!: València і Decret llei · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: València і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dejan Bodiroga

Dejan Bodiroga (en serbi: Дејан Бодирога), és un exjugador serbi de bàsquet, nascut a Zrenjanin el 2 de març de 1973, considerat un dels més virtuosos de la història del bàsquet europeu.

Nou!!: València і Dejan Bodiroga · Veure més »

Delegació del Govern d'Espanya a la Comunitat Valenciana

La Delegació del Govern d'Espanya a la Comunitat Valenciana és la màxima representació del Govern d'Espanya en el territori del País Valencià.

Nou!!: València і Delegació del Govern d'Espanya a la Comunitat Valenciana · Veure més »

Demòcrates Valencians

Demòcrates Valencians és un partit polític valencià constituït el 18 de setembre de 2013 a la Ciutat de València.

Nou!!: València і Demòcrates Valencians · Veure més »

Demetri Ribes i Marco

Demetri Ribes i Marco (València, 1877 - 1921) fou un dels arquitectes valencians més rellevants de principis del.

Nou!!: València і Demetri Ribes i Marco · Veure més »

Demografia d'Espanya

Espanya té una població de 44.108.530 habitants a l'1 de gener, 2005, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Nou!!: València і Demografia d'Espanya · Veure més »

Demografia del País Valencià

La demografia del País Valencià considera que el País Valencià és, amb 5.058.138 habitants (INE 2021), la quarta comunitat autònoma de l'estat espanyol per població, i representa l'11% de la població estatal.

Nou!!: València і Demografia del País Valencià · Veure més »

Demoscene

PC-Demo: Interceptor by Black Maiden. La demoscene és una subcultura informàtica que va arribar al seu auge en l'era dels microprocessadors de 16 bits (l'Atari ST i l'Amiga), encara que les ''demos'' ja havien aparegut en ordinadors de 8 bits com el Commodore 64 i el ZX Spectrum.

Nou!!: València і Demoscene · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: València і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Depeche Mode

Depeche Mode és un grup anglès de New wave, Pop, Rock alternatiu i música electrònica, format l'any 1980 a Basildon, Essex, Anglaterra.

Nou!!: València і Depeche Mode · Veure més »

Derbi (esport)

Seguidors de la Reial Societat i l'Athletic, el derbi basc. La paraula derbi (de l'anglès derby) s'usa en el món de l'esport en general, especialment en el futbol, per designar un encontre esportiu entre dos clubs d'una mateixa ciutat o de ciutats veïnes.

Nou!!: València і Derbi (esport) · Veure més »

Desafiament de Bordeus

El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

Nou!!: València і Desafiament de Bordeus · Veure més »

Desamparados Sancho Vicente

Desamparados Sancho Vicente (València, 29 de maig de 1973) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V, VI i VIII Legislatures.

Nou!!: València і Desamparados Sancho Vicente · Veure més »

Descobriment de la ruta marítima a l'Índia

Pintura de Vasco da Gama en la seva arribada a l'Índia, portant la bandera emprada als ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per Enric el Navegant. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia des d'Europa i a través de l'oceà Atlàntic, tot circumnavegant Àfrica, el protagonitzà el navegant portuguès Vasco da Gama durant el regnat del rei Manuel I, entre 1497 i 1499.

Nou!!: València і Descobriment de la ruta marítima a l'Índia · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: València і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desfilada de l'orgull

La Marxa de l'Orgull de Nova York anual, l'esdeveniment LGBT més gran del món Una desfilada de l'orgull, també coneguda com a marxa de lorgull, esdeveniment de lorgull o festival de lorgull, és un esdeveniment a l'aire lliure que celebra l'acceptació social i personal, els èxits, els drets legals i l'orgull de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i queer (LGBTIQ+).

Nou!!: València і Desfilada de l'orgull · Veure més »

Després de tu

Després de tu és una sèrie de televisió valenciana coproduïda per À Punt, TV3 i IB3 i la primera de la història com a resultat d'una col·laboració entre eixos tres canals dels Països Catalans.

Nou!!: València і Després de tu · Veure més »

Destinacions d'Air Nostrum

Air Nostrum, franquícia d'Iberia LAE, opera en les següents destinacions: (Última actualització: 24 de febrer de 2017).

Nou!!: València і Destinacions d'Air Nostrum · Veure més »

Deutsche Marine

La Deutsche Marine és la Marina de guerra d'Alemanya, continuadora des de la reunificació alemanya el 1990 de l'antiga Bundesmarine, l'Armada de la República Federal Alemanya (RFA) en alemany: (Bundesrepublik Deutschland).

Nou!!: València і Deutsche Marine · Veure més »

Devesa del Saler

La Devesa del Saler és un bosc mediterrani situat entre l'Albufera de València i la mar.

Nou!!: València і Devesa del Saler · Veure més »

Dia de Sant Valentí

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els que festegen, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer.

Nou!!: València і Dia de Sant Valentí · Veure més »

Dia Internacional de l'Orgull LGBT

El Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+, Dia Internacional de l'Alliberament LGBTIQ+, o també conegut per sinècdoque com a dia de l'orgull gai o simplement orgull gai (en anglès, gay pride) és una sèrie d'esdeveniments que cada any els col·lectius LGBT+ celebren de forma pública per a vindicar la tolerància i la igualtat de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, queer i altres orientacions sexuals o identitats de gènere socialment marginades i oprimides.

Nou!!: València і Dia Internacional de l'Orgull LGBT · Veure més »

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Nou!!: València і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »

Diada de la Santa Creu

Falla durant les Creus de Maig a Borriana el 2012 La Diada de la Santa Creu, Creu de Maig, Invenció de la Santa Creu o també Festa de les Creus és una de les festes dins del ritu romà per celebrar el culte a la Creu de Crist.

Nou!!: València і Diada de la Santa Creu · Veure més »

Diada del 25 d'abril

La Diada del 25 d'abril, originàriament celebrada com Vetlada Patriòtica del 1918 al 1921 i com Diada de Dol Nacional del 1934 al 1936, commemora al País Valencià, des de 1978, la derrota de la Batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707, i es considera un dia de commemoració de les llibertats perdudes del poble valencià i de mobilització del nacionalisme valencià.

Nou!!: València і Diada del 25 d'abril · Veure més »

Diada del 25 d'abril de 2007

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupació del Regne de València, a mans de les tropes borbòniques (Guerra de Successió).

Nou!!: València і Diada del 25 d'abril de 2007 · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: València і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Diana Palazón

Diana Palazón (Elx, 12 de desembre de 1976) és una actriu i cantant valenciana.

Nou!!: València і Diana Palazón · Veure més »

Diari La Veu

Diari La Veu és un diari digital en valencià editat a València per Edicions La Veu del País Valencià S.C.V. Va ser publicat per primera volta en gener del 2013 sota el nom de La Veu del País Valencià.

Nou!!: València і Diari La Veu · Veure més »

Diario de España

Diario de España (Diari d'Espanya en català) és un mitjà de comunicació general i diari gestionat per una associació sense ànim de lucre.

Nou!!: València і Diario de España · Veure més »

Diario de Valencia

El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.

Nou!!: València і Diario de Valencia · Veure més »

Diòcesi de Huelva

La diòcesi de Huelva és una demarcació territorial catòlica que forma part de les diòcesis d'Espanya.

Nou!!: València і Diòcesi de Huelva · Veure més »

Dic-dic de Kirk

El dic-dic de Kirk (Madoqua kirkii) és una espècie de mamífer artiodàctil bòvid que viu a l'est i el sud-oest d'Àfrica.

Nou!!: València і Dic-dic de Kirk · Veure més »

Diccionari d'escriptors catalans

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña més conegut com a Diccionari d'escriptors catalans és un repertori biobliogràfic concebut per Ignasi Torres i Amat i elaborat conjuntament amb el seu germà Fèlix, qui el finalitza el 1836.

Nou!!: València і Diccionari d'escriptors catalans · Veure més »

Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià

El dictamen complet, amb annexos documentals.El Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià, també citat ocasionalment com a Dictamen de Benidorm, per haver-se redactat a aquella localitat El texto, menos contundente en afirmar la unidad del idioma, se votará el 9 de febrero - notícia a El País del 27 de gener de 2005 (però també a València), és un acord normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovat el dimecres 9 de febrer de 2005 pel qual es reconeix la unitat de la llengua valenciana-catalana, reivindicant la dualitat onomàstica de la llengua, i que esta dualitat no fóra un pretext per a oferir una visió fragmentada de la llengua, demanant als poders públics que evitaren la seua instrumentalització política.

Nou!!: València і Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià · Veure més »

DiDi Hollywood

Di Di Hollywood és una pel·lícula dramàtica del 2010, escrita, dirigida i produïda per Bigas Luna.

Nou!!: València і DiDi Hollywood · Veure més »

Diego Braguinsky

Diego Braguinsky Katseff (Buenos Aires, 1959) és un actor, guionista i presentador de televisió valencià d'origen argentí.

Nou!!: València і Diego Braguinsky · Veure més »

Diego Cháfer

Diego Cháfer (València, 30 d'agost de 1913 - València, 2 de setembre de 2007) va ser un ciclista espanyol, professional entre 1935 i 1946.

Nou!!: València і Diego Cháfer · Veure més »

Diego Galán Fernández

Diego Galán Fernández (Tànger, 13 d'octubre de 1946-Madrid, 15 d'abril de 2019) va ser un escriptor, articulista, crític cinematogràfic i cineasta.

Nou!!: València і Diego Galán Fernández · Veure més »

Diego Gómez García

Diego Ernesto Gómez García, més conegut com a Diego Gómez, (Malva-rosa, València, 28 d'abril de 1958) és un professor, polític i activista valencià, expresident d'Escola Valenciana i alcalde d'Alzira entre 2015 i 2023.

Nou!!: València і Diego Gómez García · Veure més »

Diego Gutiérrez (cantautor cubà)

Diego Gutiérrez (Ciego de Ávila, 25 de setembre, 1974) és un cantautor cubà.

Nou!!: València і Diego Gutiérrez (cantautor cubà) · Veure més »

Diego Hurtado de Mendoza y Lemos

Diego Hurtado de Mendoza (Manzanares el Real, 1468?- Toledo, 1536), segon fill del cardenal Mendoza i Mencía de Lemos, futur comte de Melito, va nàixer en el Castell de Manzanares, on va ser criat i educat.

Nou!!: València і Diego Hurtado de Mendoza y Lemos · Veure més »

Diego Muñoz-Cobo y Serrano

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Diego Muñoz-Cobo y Serrano · Veure més »

Diego Pérez de Valdivia

Diego Pérez de Valdivia (Baeza, 1510 - Barcelona, 28 de febrer de 1589) fou un sacerdot andalús, humanista i teòleg, professor a les universitats de Baeza i Barcelona.

Nou!!: València і Diego Pérez de Valdivia · Veure més »

Diego Rodríguez (fill del Cid)

Diego Rodríguez, o possiblement Diego Ruiz, (c. 1075 - 15 d'agost de 1097) fou un noble i militar castellà, fill de Rodrigo Díaz de Vivar, anomenat «El Campeador» en vida, i «El Cid» després de la mort.

Nou!!: València і Diego Rodríguez (fill del Cid) · Veure més »

Diego Ruiz de la Torre Gómez de Barreda

Diego Ruiz de la Torre Gómez de Barreda, més conegut com a MacDiego (València, 1963) és un dissenyador i editor de còmic valencià.

Nou!!: València і Diego Ruiz de la Torre Gómez de Barreda · Veure més »

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Nou!!: València і Diego Velázquez · Veure més »

Dinara Safina

Dinara Mikhailovna Safina (rus: Дина́ра Миха́йловна Са́фина; tàtar: Динара Мөбин кызы Сафина; Moscou, Unió Soviètica, 27 d'abril de 1986) ha estat una jugadora de tennis professional tàtara (ciutadana russa), que fou número 1 del rànquing individual femení.

Nou!!: València і Dinara Safina · Veure més »

Dionís Vidal

Detall dels frescs de la volta de l'Església de Sant Nicolás de Bari i Sant Pere Màrtir de València. Capella de la Verge de la Cinta de la Catedral de Tortosa, pintada al fresc per Dionís Vidal i Josep Medina. Dionís Vidal (València c. 1670 - Tortosa, després de 1719), va ser un pintor barroc valencià, deixeble d'Antonio Palomino.

Nou!!: València і Dionís Vidal · Veure més »

Diputació de València

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.

Nou!!: València і Diputació de València · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: València і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Discos en català publicats el 2005

Aquestos són els discos i treballs musicals en català publicats al llarg de l'any 2005, classificats per ordre alfabètic.

Nou!!: València і Discos en català publicats el 2005 · Veure més »

Disseny modular

mòduls a València. El disseny modular — o «la modularidad en el disseny» — és el disseny basat en la modulació reticular d'espais que permetin optimitzar el temps de construcció i a causa que són transportables, desarmables i reorganizables permeten impulsar múltiples funcionalitats i la seva reutilització en generar un nou ús diferent al que van ser fabricats.

Nou!!: València і Disseny modular · Veure més »

Distinció de la Generalitat Valenciana

La Distinció de la Generalitat Valenciana l'atorga la Generalitat Valenciana per recompensar a les persones que han estat víctimes del terrorisme, així com als membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, Policia autonòmica i local, que s'hagen distingit per actuacions concretes en defensa dels drets i llibertats dels ciutadans valencians en el marc de les Distincions 9 d'Octubre.

Nou!!: València і Distinció de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Districtes de València

La Ciutat de València es divideix administrativament en dènou districtes, que al seu torn es subdivideixen en huitanta-set barris i pedanies, com segueix: Dades demogràfiques obtingudes de l'Oficina d'Estadística de l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Districtes de València · Veure més »

Divisió Azul

Una de les banderes de la Divisió Blava La Divisió Blava (en castellà: División Azul, en alemany: Blaue Division), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de l'exèrcit espanyol que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

Nou!!: València і Divisió Azul · Veure més »

Divisió d'Honor B de Rugbi

La Divisió d'Honor B és la segona divisió del rugbi espanyol, gestionada per la Federació Espanyola de Rugbi.

Nou!!: València і Divisió d'Honor B de Rugbi · Veure més »

Dmitri Kàrpov

Dmitri Kàrpov (Karaganda, 23 de juliol, 1981) és un atleta kazakh que participa en les proves combinades de l'heptatló i el decatló.

Nou!!: València і Dmitri Kàrpov · Veure més »

DNI electrònic

El Document Nacional d'Identitat electrònic (DNI electrònic o DNIe per escurçar, oficialment anomenat Documento Nacional de Identidad (DNI)) és el document d'identitat electrònic que s'expedeix a Espanya des de març de 2006.

Nou!!: València і DNI electrònic · Veure més »

Doctor Divago

Doctor Divago és un grup de música en castellà format a València el 1989.

Nou!!: València і Doctor Divago · Veure més »

Doctrina compendiosa

La Doctrina Compendiosa és una obreta de temàtica política atribuïda a Francesc Eiximenis i escrita en català a València entre finals del i principis del.

Nou!!: València і Doctrina compendiosa · Veure més »

Documentació confiscada per la dictadura franquista

La documentació confiscada per la dictadura franquista és el conjunt de la documentació espoliada pel règim franquista als seus legítims propietaris a conseqüència de l'ocupació feixista iniciada el 1938.

Nou!!: València і Documentació confiscada per la dictadura franquista · Veure més »

Dolores Gaos González-Pola

Dolores Gaos González-Pola (València, 2 de desembre de 1921 - Madrid, 4 de juliol de 1993), de nom artístic Lola Gaos, fou una actriu valenciana de reconegut prestigi internacional.

Nou!!: València і Dolores Gaos González-Pola · Veure més »

Dolores Johnson Sastre

, també coneguda com a Lola Johnson, és una política i periodista valenciana.

Nou!!: València і Dolores Johnson Sastre · Veure més »

Dolores Marimón Navarro

Dolores Marimón Navarro (L'Eliana, 15 de setembre de 1915 - L'Eliana, 14 d'octubre de 2003) va ser la primera dona que va ocupar el càrrec de regidora a l'Ajuntament de L'Eliana entre el 1938 i el 1939.

Nou!!: València і Dolores Marimón Navarro · Veure més »

Dolores Sampol

Dolores Sampol (Palma, 1954 - 2020) fou una pintora mallorquina.

Nou!!: València і Dolores Sampol · Veure més »

Dolores Vargas

María Dolores Castellón Vargas, més coneguda com, i de sobrenom «la Terremoto», va ser una cantant i actriu catalana.

Nou!!: València і Dolores Vargas · Veure més »

Dolors Escamilla Pérez

Maria Dolors Escamilla Pérez (Borbotó, Ciutat de València, 1939 - 2022) fou una directiva esportiva valenciana.

Nou!!: València і Dolors Escamilla Pérez · Veure més »

Dolors Solís Donat

Dolors Solís Donat (Xàtiva, 1935) va ser una dirigent veïnal al barri del Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, on va arribar després d'emigrar a França des del País Valencià.

Nou!!: València і Dolors Solís Donat · Veure més »

Dolors Vives Rodon

Dolors Vives i Rodon (Valls, 15 de novembre de 1908 - Barcelona, 12 de juny de 2007) fou una pilot catalana, primera aviadora militar espanyola i pionera de l'aviació durant la Segona República, i també professora de piano.

Nou!!: València і Dolors Vives Rodon · Veure més »

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Nou!!: València і Domènec Badia i Leblich · Veure més »

Domènec de Guzmán Ciscar Moncho

Domènec de Guzman (Tavernes de la Valldigna, València, 4 d'agost de 1964) és un actor català de cinema, teatre i televisió.

Nou!!: València і Domènec de Guzmán Ciscar Moncho · Veure més »

Domènec de Petrés

XVIII. Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa o Domènec de Petrés (Petrés, el Camp de Morvedre, 10 de juny de 1759 - 1811) va ser un frare caputxí valencià que va emigrar en 1792 al Virregnat de Nova Granada (actual Colòmbia), i va ser el primer arquitecte de formació de Bogotà, on va treballar entre l'última dècada del i la primera del.

Nou!!: València і Domènec de Petrés · Veure més »

Domènec Estruch i Jordan

Domènec Estruch i Jordan (Muro d'Alcoi, 1786-Madrid, 1851) va ser un gravador calcogràfic espanyol.

Nou!!: València і Domènec Estruch i Jordan · Veure més »

Domènec Farell i Valls

Domènec Farell i Valls (Barcelona, 27 de maig 1898 - Barcelona, 29 de desembre 1930) fou un periodista català.

Nou!!: València і Domènec Farell i Valls · Veure més »

Domènec Fita i Molat

fou un escultor català.

Nou!!: València і Domènec Fita i Molat · Veure més »

Domingo Fletcher Valls

Domingo Fletcher Valls (València, 19 d'agost de 1912 - 31 d'agost de 1995) va ser un arqueòleg valencià, dedicat a l'estudi de les cultures prehistòriques de les terres valencianes.

Nou!!: València і Domingo Fletcher Valls · Veure més »

Domingo Lorenzo Rodríguez

Domingo Lorenzo Rodríguez (11 de novembre de 1954) és un polític valencià, alcalde de la Vall d'Uixó diputat al Congrés dels Diputats en la XI i XII legislatures.

Nou!!: València і Domingo Lorenzo Rodríguez · Veure més »

Domingo Mascarós Vicente

Domingo Mascarós Vicente (València, 1808 - ?) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Domingo Mascarós Vicente · Veure més »

Domingo Morico

Domingo Morico amb el nom autèntic de Domingo Morisco i Ten (València, 7 de març de 1728 - València, 15 de gener de 1782) va ser un escriptor valencià en llengua castellana.

Nou!!: València і Domingo Morico · Veure més »

Domingo Sarrió

Domingo Sarrió (Alaquàs, 1609 - València, 1677) fou un il·lustre religiós.

Nou!!: València і Domingo Sarrió · Veure més »

Domingo Torres Maeso

Domingo Torres Maeso (València, 20 de novembre de 1895 - 25 de juny de 1980) fou un anarcosindicalista valencià, president del Consell Municipal de València durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Domingo Torres Maeso · Veure més »

Don Pío

Manuel Melià Fuster, conegut artísticament com a Don Pío (n. València, 1951 - † ibídem, 25 de juny del 1994), va ser un humorista valencià.

Nou!!: València і Don Pío · Veure més »

Don Pedro

La platja de Talamanca fou una de les afectades pels vessaments del buc. El Don Pedro fou un vaixell mercant, de 110 metres d'eslora, de la naviliera balear Iscomar, que es va enfonsar l'11 de juliol de 2007 prop del port d'Eivissa (Espanya) després de xocar contra l'illot Es Daus.

Nou!!: València і Don Pedro · Veure més »

Dones de negre

Dones de Negre (anglès Women in black) és un moviment internacional de dones pacifistes.

Nou!!: València і Dones de negre · Veure més »

Donyets de Nàquera

Els donyets de Nàquera són uns personatges de la mitologia popular valenciana que se suposa habiten a la casa del senyor de Nàquera, en la localitat del mateix nom.

Nou!!: València і Donyets de Nàquera · Veure més »

Dora Maar

Henriette Theodora Markovitch, més coneguda com a Dora Maar (Tours, França, 22 de novembre de 1907 - París, 16 de juliol de 1997), va ser una artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa i alhora una intel·lectual; sovint només se'n recorda la relació que mantingué amb Picasso entre 1936 i 1944.

Nou!!: València і Dora Maar · Veure més »

Dova

Francisca Dolz González (n. Tavernes de la Valldigna, La Safor, 31 de desembre de 1943), coneguda artísticament com a Dova, és una cantant pop valenciana.

Nou!!: València і Dova · Veure més »

Drag Race España

Drag Race España és un programa de talents espanyol protagonitzat per ''drag queens'', basat en el format estatunidenc RuPaul's Drag Race.

Nou!!: València і Drag Race España · Veure més »

Drassana

Drassanes Reials de Barcelona Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.

Nou!!: València і Drassana · Veure més »

Drassanes del Grau

Les drassanes del Grau de la ciutat de València (L'Horta) situades a la plaça de Juan Antonio Benlliure, són unes drassanes construïdes en el en estil gòtic.

Nou!!: València і Drassanes del Grau · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: València і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Dret civil valencià

El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.

Nou!!: València і Dret civil valencià · Veure més »

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Nou!!: València і Dreta Regional Valenciana · Veure més »

Drets del col·lectiu LGBT a Espanya

Bandera de la comunitat LGBT. Els drets de la comunitat LGBT a Espanya són els drets personals de la comunitat LGTB.

Nou!!: València і Drets del col·lectiu LGBT a Espanya · Veure més »

DSV

* DSV Leoben (del nom en alemany Donawitzer Sport Verein), club de futbol de la ciutat de Leoben (Àustria).

Nou!!: València і DSV · Veure més »

Ducat (moneda)

'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.

Nou!!: València і Ducat (moneda) · Veure més »

Ducat d'Albufera

El títol de duc d'Albufera va ser creat el 1813 per Napoleó per al Mariscal suchet, com a recompensa d'haver pres la ciutat de València.

Nou!!: València і Ducat d'Albufera · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: València і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de València

El ducat de València és un títol nobiliari creat el 26 de novembre de 1847 per Isabel II a favor del capità general Ramón María Narváez y Campos per a recompensar els serveis del desembarcament de Narváez a València (1843) on va sotmetre als últims reductes esparteristes.

Nou!!: València і Ducat de València · Veure més »

Ducson

Ducson fou una marca catalana de motocicletes de petita cilindrada i ciclomotors, fabricats a Mollet del Vallès entre 1954 i 1988 per l'empresa Industrias Ciclistas V. Solá, S.A. (abreujat I.C. Solá o ICSSA).

Nou!!: València і Ducson · Veure més »

Duel de Veus

Duel de Veus és un programa de televisió en format de concurs musical d'À Punt.

Nou!!: València і Duel de Veus · Veure més »

Duke 103

Duke103 (La Creu Coberta, València, 1978) més conegut com a Duke, és un artista urbà i de grafit i tatuador valencià.

Nou!!: València і Duke 103 · Veure més »

Dunia Montenegro

Dunia Montenegro (Rio de Janeiro, 5 de juliol de 1977) és una actriu porno i productora d'esdeveniments brasilera, resident a Espanya.

Nou!!: València і Dunia Montenegro · Veure més »

E15

La ruta europea E15 o E-15, amb un traçat de 3.590 km, uneix Algesires amb Inverness (Escòcia, Regne Unit) passant per.

Nou!!: València і E15 · Veure més »

E901

La ruta europea E901 és una carretera que forma part de la Xarxa de carreteres europees.

Nou!!: València і E901 · Veure més »

Ebe Trèves

Anna Giustina Ebe Trèves fou una cantant d'òpera italiana, dotada d'una veu particularment rica en harmònics baixos, potser heretada del seu pare David Trèves, un apassionat amant del cant que va tenir l'honor d'interpretar un duet amb Giuditta Pasta el 1834.

Nou!!: València і Ebe Trèves · Veure més »

Ebola a Espanya

Lebola a Espanya va aparèixer de diverses formes i de manera puntual durant el brot d'ebola a Àfrica Occidental el 2014.

Nou!!: València і Ebola a Espanya · Veure més »

Eclipsi solar del 12 d'agost de 2026

Leclipsi solar del 12 d'agost de 2026 serà un eclipsi solar total.

Nou!!: València і Eclipsi solar del 12 d'agost de 2026 · Veure més »

Economia del País Valencià

LEconomia del País Valencià es fonamenta en el sector serveis.

Nou!!: València і Economia del País Valencià · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: València і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: València і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: València і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: València і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: València і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: València і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: València і Edetans · Veure més »

Edetània

Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.

Nou!!: València і Edetània · Veure més »

Edgar Neville Romrée

Edgar Neville Romrée (Madrid, 28 de desembre de 1899-Madrid, 23 d'abril de 1967) va ser un diplomàtic, escriptor, dramaturg, director de cinema i pintor espanyol.

Nou!!: València і Edgar Neville Romrée · Veure més »

Edicions Tres i Quatre

Edicions Tres i Quatre (3i4) és el nom comercial d'Eliseu Climent, editor, editorial valenciana creada el 1968 per Eliseu Climent i Rosa Raga.

Nou!!: València і Edicions Tres i Quatre · Veure més »

Edifici Alonso

L'edifici Alonso se situa als terrenys que ocupava el convent de Jerusalem, ocupats també per l'edifici veí, el Roig Vives; a l'eixample de Quart-Extramurs, en una situació privilegiada: l'encreuament del carrer de Sant Vicent (via històrica de penetració a la ciutat) amb el carrer de Xàtiva.

Nou!!: València і Edifici Alonso · Veure més »

Edifici Barrachina

L'Edifici Barrachina és una construcció situada a la plaça de l'Ajuntament de València número 2, al barri de Sant Francesc.

Nou!!: València і Edifici Barrachina · Veure més »

Edifici Cortina

L'edifici Cortina situat en el carrer de Sorní, núm.

Nou!!: València і Edifici Cortina · Veure més »

Edifici d'Europa

L'Edifici d'Europa és un bloc d'oficines situat a l'avinguda d'Aragó a València i molt conegut pel seu estil modern.

Nou!!: València і Edifici d'Europa · Veure més »

Edifici de Correus (València)

L'Edifici de Correus o Palau de correus i telègrafs de València és un edifici situat a la plaça de l'Ajuntament, va ser construït entre 1915 i 1922 i inaugurat l'any 1923, on es trobava en part l'antic barri de pescadors, quedant com a testimoni proper el carrer les Barques, va ser subvencionat pel govern de Maura per a la modernització dels serveis postals a Espanya.

Nou!!: València і Edifici de Correus (València) · Veure més »

Edifici de l'Ateneu Mercantil de València

L'edifici de l'Ateneu Mercantil de la ciutat de València situat a la Plaça de l'Ajuntament, va ser construït el 1953.

Nou!!: València і Edifici de l'Ateneu Mercantil de València · Veure més »

Edifici de La Equitativa (València)

L'edifici de La Equitativa està situat a la plaça de l'Ajuntament número 26 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Edifici de La Equitativa (València) · Veure més »

Edifici del Banc de València

L'edifici del Banc de València està situat al carrer Pintor Sorolla 2-4, cantonada amb el carrer Joan d'Àustria, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Edifici del Banc de València · Veure més »

Edifici del Rellotge

L'edifici del Rellotge és un edifici eclèctic situat en l'avinguda Moll del Túria de la ciutat de València.

Nou!!: València і Edifici del Rellotge · Veure més »

Edifici dels Dracs

L'edifici dels Dracs o edifici Nord ocupa un significatiu cantó del carrer de Sorní amb el de Jorge Juan, a prop del carrer de Colom, al centre comercial de la ciutat de València.

Nou!!: València і Edifici dels Dracs · Veure més »

Edifici Ferrer

Ledifici Ferrer és al número 29 del carrer de Ciril Amorós al barri de l'Eixample, ciutat de València (Horta de València), dins de la trama d'escaquer del primer eixample, desenvolupat a partir del Projecte d'Eixample per a la ciutat de València de l'any 1884.

Nou!!: València і Edifici Ferrer · Veure més »

Edifici Francisco Sancho

L'edifici Francisco Sancho està situat en la Gran Via Marquès del Turia número 1 xamfrà amb carrer Russafa número 29 de la ciutat de València (Espanya).

Nou!!: València і Edifici Francisco Sancho · Veure més »

Edifici Martí Cortina

L'edifici Martí Cortina es construí l'any 1943 a la cantonada entre l'avinguda de l'Oest i el carrer d'En Sanç, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Edifici Martí Cortina · Veure més »

Edifici Olympia

L'edifici i teatre Olympia està situat en el número 44 del carrer de Sant Vicent de la ciutat de València.

Nou!!: València і Edifici Olympia · Veure més »

Edifici Rialto

L'Edifici Rialto està situat a la plaça de l'Ajuntament, núm.

Nou!!: València і Edifici Rialto · Veure més »

Edifici Roig Vives

L'edifici Roig Vives al número 4 del carrer Xàtiva de la ciutat de València (Horta de València).

Nou!!: València і Edifici Roig Vives · Veure més »

Edifici Santa Maria Micaela

L'edifici Santa Maria Micaela és un edifici d'habitatges al número 18 del carrer de Santa Maria Micaela de la ciutat de València (València).

Nou!!: València і Edifici Santa Maria Micaela · Veure més »

Edifici Suay

L'edifici Suay és un edifici residencial construït l'any 1910, obra de l'arquitecte Francesc Mora i Berenguer, al cantó que forma el carrer de Correus amb la plaça de l'Ajuntament de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Edifici Suay · Veure més »

Edifici Veles e Vents

L'edifici de Veles e Vents L'Edifici Veles e Vents és un edifici singular del port de València dissenyat per David Chipperfield i Fermín Vázquez, construït el 2006 per a la Copa Amèrica de Vela de 2007.

Nou!!: València і Edifici Veles e Vents · Veure més »

Edifici Xapa

L'edifici Xapa situat en la Gran Via del Marqués del Túria, núm.

Nou!!: València і Edifici Xapa · Veure més »

Editorial

Una casa editora, casa d'edició o una editorial (prové de l'anglès "editorial", derivat del llatí "editor, editōris") és una empresa que reprodueix i distribueix texts i altres documents (dibuixos, imatges, fulls de música), principalment per tècniques d'impremta o de difusió per suports electrònics.

Nou!!: València і Editorial · Veure més »

Editorial L'Oronella

L'Oronella és una editorial valenciana fundada en 1995 en la Ciutat de València per Felip Bens i Carrión.

Nou!!: València і Editorial L'Oronella · Veure més »

Editorial Maga

Maga va ser una editorial ubicada a València, que va perdurar des del 1951 fins al 1986 i el nom de la qual és un acrònim de Manuel Gago, el seu fundador.

Nou!!: València і Editorial Maga · Veure més »

Editorial Sicània

Sicània va ser una revista i editorial amb base a Sueca, fundada i dirigida per Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano en 1954.

Nou!!: València і Editorial Sicània · Veure més »

Editorial Tria Llibres

L'Editorial Tria Llibres és una editorial catalana, valenciana i mallorquina creada el 2009 a Barcelona, i amb seccions a València, Manacor i Nova York.

Nou!!: València і Editorial Tria Llibres · Veure més »

Edmondo Grandini

Edmondo Grandini (Parma o Busseto, 17 de gener de 1882 - Brescia, 8 de febrer de 1953) fou un baríton i professor de cant italià.

Nou!!: València і Edmondo Grandini · Veure més »

Eduard Atard i Llobell

Eduardo Atard Llobell (València, 1828 - 1905) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Eduard Atard i Llobell · Veure més »

Eduard Borja Ibáñez

Edu Borja Ibáñez (Benimaclet, ciutat de València, 1959) és un actor de titelles de fil i doblador.

Nou!!: València і Eduard Borja Ibáñez · Veure més »

Eduard Boscà i Casanoves

Eduard Boscà i Casanoves (València, 12 de febrer de 1843 - València, 1924) fou un metge i naturalista valencià.

Nou!!: València і Eduard Boscà i Casanoves · Veure més »

Eduard Escalante i Mateu

Eduard Escalante i Mateu (Canyamelar, València, 1834-1895) fou un autor teatral valencià.

Nou!!: València і Eduard Escalante i Mateu · Veure més »

Eduard Granados Gal

Sense descripció.

Nou!!: València і Eduard Granados Gal · Veure més »

Eduard I de Portugal

Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.

Nou!!: València і Eduard I de Portugal · Veure més »

Eduard Jener i Casellas

Eduard Jener i Casellas (Gràcia, Barcelona, 1882 - Barcelona, 1967) Fill de Juli Jener i Vicenta Casellas Lunas va ésser un dibuixant, decorador, ilustrador publicitari i pintor que es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València).

Nou!!: València і Eduard Jener i Casellas · Veure més »

Eduard López-Chávarri i Marco

Eduard López-Chavarri i Marco (València, 29 de gener de 1871 - València, 28 d'octubre de 1970) va ser un compositor, escriptor i teòric musical valencià.

Nou!!: València і Eduard López-Chávarri i Marco · Veure més »

Eduard Martínez i Ferrando

Primera pàgina de signatures de les Normes de Castelló, amb la signatura de Martínez i Ferrando.Eduard Martínez i Ferrando (València 1883 - 1935) fou un escriptor i intel·lectual valencià, germà d'Ernest Martínez i Ferrando i Daniel Martínez i Ferrando.

Nou!!: València і Eduard Martínez i Ferrando · Veure més »

Eduard Martínez-Sabater i Seguí

Eduard Martínez-Sabater i Seguí (Xest, Foia de Bunyol, 1896 - València, 1946) fou un advocat i polític valencià, procurador en les primeres Corts franquistes.

Nou!!: València і Eduard Martínez-Sabater i Seguí · Veure més »

Eduard Mira i Gonzàlez

Eduard Mira i González (València, 1 d'agost de 1945) és un sociòleg valencià, doctor en Geografia i Història, a més d'escriptor.

Nou!!: València і Eduard Mira i Gonzàlez · Veure més »

Eduard Ramírez Comeig

Eduard Ramírez Comeig (Eduard Ramírez com a nom literari; València, 22 de juliol de 1972) és un filòsof, gestor cultural i poeta valencià.

Nou!!: València і Eduard Ramírez Comeig · Veure més »

Eduard Ranch i Fuster

Eduard Ranch i Fuster (València, 1899 - 1967) va ser un crític musical i professor a l'Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza.

Nou!!: València і Eduard Ranch i Fuster · Veure més »

Eduard Soler i Llopis

Eduard Soler i Llopis (Alcoi, 1840 - València, 1928) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Eduard Soler i Llopis · Veure més »

Eduard Soler i Pérez (advocat)

Eduard Soler i Pérez (La Vila Joiosa, 1845 - La Vila Joiosa, 1907) fou un advocat, escriptor i professor universitari valencià, catedràtic de Dret polític i administratiu.

Nou!!: València і Eduard Soler i Pérez (advocat) · Veure més »

Eduard Soler i Pérez (músic)

Eduard Soler i Pérez (València, 1895 - ?, 1967) fou un compositor, organista, professor de música i mestre de capella valencià.

Nou!!: València і Eduard Soler i Pérez (músic) · Veure més »

Eduard Vitòria i Miralles

Eduard Vitòria i Miralles (Alcoi, 25 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de setembre de 1958) fou un jesuïta i químic valencià, fundador el 1905 de l'Institut Químic de Sarrià.

Nou!!: València і Eduard Vitòria i Miralles · Veure més »

Eduardo Albors

Eduardo Albors (València 1949) és un dissenyador industrial valencià.

Nou!!: València і Eduardo Albors · Veure més »

Eduardo Berenguer Vilanova

Eduardo Berenguer Vilanova (València, 30 de maig de 1850 - 1931) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Eduardo Berenguer Vilanova · Veure més »

Eduardo Cubells Ridaura

Eduardo Cubells Ridaura (Algirós, Ciutat de València, 17 de gener de 1900 a l'enciclopèdia de Somosche. - 13 de març de 1964) va ser un futbolista valencià, conegut per ser el primer jugador a disputar un partit de caràcter internacional de la història del València CF.

Nou!!: València і Eduardo Cubells Ridaura · Veure més »

Eduardo De Filippo

Eduardo De Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984) va ser un actor, dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià.

Nou!!: València і Eduardo De Filippo · Veure més »

Eduardo García Berges

Eduardo García Berges (Saragossa, 2 de setembre de 1852 - Madrid, 18 de març de 1923) fou un tenor de sarsuela espanyol.

Nou!!: València і Eduardo García Berges · Veure més »

Eduardo Halfon

Eduardo Halfon Tenenbaum (Ciutat de Guatemala, 20 d'agost de 1971) és un escriptor i professor guatemalenc, seleccionat el 2007 pel Hay Festival i Bogotà Capital Mundial del Llibre com un dels trenta-nou escriptors llatinoamericans menors de 39 anys més importants.

Nou!!: València і Eduardo Halfon · Veure més »

Eduardo León y Ortiz

Eduardo León y Ortiz (València, 29 de setembre de 1846 - Madrid, 9 de setembre de 1914) fou un astrònom i matemàtic valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Eduardo León y Ortiz · Veure més »

Eduardo Molero Massa

Eduardo Molero Massa († València, 4 de juny de 1964) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts durant la Segona República i procurador en Corts durant el franquisme.

Nou!!: València і Eduardo Molero Massa · Veure més »

Eduardo Palanca Asensi

Eduardo Palanca Asensi (València, 2 de setembre de 1837 -Màlaga, 30 de novembre de 1900) va ser un advocat i polític republicà espanyol.

Nou!!: València і Eduardo Palanca Asensi · Veure més »

Eduardo Pérez Pujol

Placa que indica la casa on va morir Eduardo Perez Pujol al carrer d'Eixarchs de València. Eduardo Pérez Pujol (Salamanca, 6 de març de 1830 - València, 9 de març de 1894) va ser un jurista, historiador i sociòleg krausista espanyol.

Nou!!: València і Eduardo Pérez Pujol · Veure més »

Eduardo Primo Yúfera

Eduardo Primo Yúfera (Mazarrón, Múrcia, 1 d'abril de 1918 - València, 28 d'octubre de 2007) va ser un bioquímic i destacat investigador en tecnologia dels aliments.

Nou!!: València і Eduardo Primo Yúfera · Veure més »

Eduardo Sirera Blanco

Eduardo Sirera Blanco (Murla, Marina Alta, País Valencià), més conegut com a Edi, va ser un jugador professional d'Escala i corda, en la posició de «mitger».

Nou!!: València і Eduardo Sirera Blanco · Veure més »

Eduardo Torner

Eduardo Martínez Torner (Oviedo, Astúries, 1888 - Londres, Anglaterra, 1955) fou un musicòleg, compositor i concertista asturià.

Nou!!: València і Eduardo Torner · Veure més »

Eduardo Zamacois y Quintana

Eduardo Zamacois y Quintana (Pinar del Río, Cuba, 1873 – Buenos Aires, Argentina, 1971), fou un novel·lista espanyol.

Nou!!: València і Eduardo Zamacois y Quintana · Veure més »

Eduardo Zaplana Hernández-Soro

Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol que fou el tercer president de la Generalitat Valenciana, des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002.

Nou!!: València і Eduardo Zaplana Hernández-Soro · Veure més »

Educació en català

El Col·legi Santa Teresa del Barri del Carme de València, adornat amb motiu del 25è aniversari de les trobades d'escoles en valencià.Amb la democràcia es va recuperar la llengua catalana en l'àmbit educatiu.

Nou!!: València і Educació en català · Veure més »

Efecte foehn

'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.

Nou!!: València і Efecte foehn · Veure més »

Eixample de poblacions a Espanya

L'eixample de poblacions a Espanya data de finals del, en plena Revolució industrial, quan el creixement demogràfic i les noves activitats industrials, que necessitaven gran quantitat de terreny, van obligar a l'actuació urbanitzadora sobre els terrenys rústics en els extramurs de la ciutat, atès que les antigues muralles que constrenyien les poblacions havien perdut la seva funció militar.

Nou!!: València і Eixample de poblacions a Espanya · Veure més »

Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma

Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.

Nou!!: València і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma · Veure més »

Ekaterini Kofa

Ekaterini "Katerina" Kofa (en grec, Αικατερίνη (Κατερίνα) Κόφφα) (Karditsa, 10 d'abril de 1969) és una corredora grega de curses de velocitat ja retirada, que va guanyar els 200 metres al Campionat del Món d'atletisme en pista coberta de 1997 a París.

Nou!!: València і Ekaterini Kofa · Veure més »

El agua en el suelo

El agua en el suelo és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigit per Eusebio Fernández Ardavín i estrenat l'any 1934.

Nou!!: València і El agua en el suelo · Veure més »

El último abrazo

El último abrazo és un curtmetratge documental de 29 minuts de durada dirigit per Sergi Pitarch Garrido i realitzat en 2014 per la productora de Gandia.

Nou!!: València і El último abrazo · Veure més »

El bany del cavall

El bany del cavall és una obra de 1909 del pintor valencià Joaquim Sorolla pintada a l'oli sobre llenç amb unes dimensions de 205 × 250 cm.

Nou!!: València і El bany del cavall · Veure més »

El barber del carrer manyans

El barber del carrer manyans és una llegenda urbana valenciana del sobre una barberia situada al Carrer Manyans de la ciutat de València, en la qual els clients serien degollats.

Nou!!: València і El barber del carrer manyans · Veure més »

El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938)

El barbero de Sevilla —titulada en alemany Der Barbier von Sevilla— és una pel·lícula hispano-germana de 1938 dirigida per Benito Perojo.

Nou!!: València і El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938) · Veure més »

El Botànic

El Botànic és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Nou!!: València і El Botànic · Veure més »

El Calvari (barri de València)

El Calvari és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Campanar, al nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і El Calvari (barri de València) · Veure més »

El Camí (revista)

El Camí fou un setmanari publicat en català a València entre el 1932 i el 1934, que pretenia unificar políticament totes les tendències del valencianisme i difondre l'ortografia aprovada a les Normes de Castelló.

Nou!!: València і El Camí (revista) · Veure més »

El Campello

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Nou!!: València і El Campello · Veure més »

El Canto del Loco: Personas (La película)

El Canto del Loco: Personas (La película) és una pel·lícula-documental dirigida per Félix Viscarret sobre el grup espanyol.

Nou!!: València і El Canto del Loco: Personas (La película) · Veure més »

El Carallot

El Carallot és un dels illots de l'arxipèlag dels Columbrets, el més meridional i petit de tots ells.

Nou!!: València і El Carallot · Veure més »

El Carme (barri de València)

Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.

Nou!!: València і El Carme (barri de València) · Veure més »

El cas de la núvia dividida

El cas de la núvia dividida és un telefilm de thriller psicològic dirigit el 2006 dirigit per Joan Marimón i Padrosa en una coproducció entre TV3, RTVV, Mat Media i Liberty Entertaiment Group.

Nou!!: València і El cas de la núvia dividida · Veure més »

El Castell de Vilamalefa

El Castell de Vilamalefa (en castellà i oficialment Castillo de Villamalefa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: València і El Castell de Vilamalefa · Veure més »

El Castellar-l'Oliveral

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta.

Nou!!: València і El Castellar-l'Oliveral · Veure més »

El Centinela de la Patria en Reus

El Centinela de la Patria en Reus va ser una publicació bisetmanal que sortí a Reus des de l'1 d'abril al 3 de juny de 1814.

Nou!!: València і El Centinela de la Patria en Reus · Veure més »

El Chornaler

El Chornaler va ser un setmanari obrer d'orientació anarcocomunista amb seu a València i distribució al País Valencià i Catalunya.

Nou!!: València і El Chornaler · Veure més »

El Clarín

El Clarín va ser una revista taurina editada per l'Editorial Carceller entre 1922 i 1934.

Nou!!: València і El Clarín · Veure més »

El Cobertizo

El Cobertizo va ser la principal llibreria LGBT de València durant la seva existència.

Nou!!: València і El Cobertizo · Veure més »

El Corcó

El Corcó, revista ocasional a carta cabal va ser una publicació satírica apareguda a Sueca en 1979.

Nou!!: València і El Corcó · Veure més »

El Correo de Tortosa

El Correo de Tortosa va ser diari català escrit en castellà, editat a Tortosa entre 1882 i 1900;Bayerri y Bertomeu, 1933, p. 19.

Nou!!: València і El Correo de Tortosa · Veure més »

El davallament de la Creu (Van der Weyden)

El davallament de la Creu és una pintura sobre taula de l'artista flamenc Rogier van der Weyden realitzada entre 1435 i 1438; es troba al Museu del Prado de Madrid.

Nou!!: València і El davallament de la Creu (Van der Weyden) · Veure més »

El faller

El faller és un pasdoble faller compost el 1929 per Josep Serrano, com un encàrrec de la Societat Valenciana de Foment del Turisme.

Nou!!: València і El faller · Veure més »

El fava de Ramonet

El fava de Ramonet (1933) és un migmetratge rodat i dirigit a València per Joan Andreu i Moragas.

Nou!!: València і El fava de Ramonet · Veure més »

El Forn d'Alcedo

El Forn d'Alcedo és un poble de l'Horta de València i barri de la ciutat de València, part del districte de Poblats del Sud entre la nova llera del riu Túria i l'Albufera de València.

Nou!!: València і El Forn d'Alcedo · Veure més »

El gato montés

El gato montés (El gat salvatge) és una òpera en tres actes composta per Manuel Penella sobre un llibret castellà escrit pel mateix compositor.

Nou!!: València і El gato montés · Veure més »

El Gayato

El Gayato fou un periòdic satíric que es va publicar a València entre la primavera i l'estiu de 1915.

Nou!!: València і El Gayato · Veure més »

El Gitano de Balaguer

Joan Porta i Salse (Balaguer, 1966), més conegut pel nom artístic d'El Gitano de Balaguer, és un controvertit cantautor originari de Balaguer.

Nou!!: València і El Gitano de Balaguer · Veure més »

El Grau de València

El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.

Nou!!: València і El Grau de València · Veure més »

El Justícia del Regne de València

El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.

Nou!!: València і El Justícia del Regne de València · Veure més »

El llibre dels portals

El llibre dels portals és la novel·la escrita per la valenciana Laura Gallego García, autora d'altres novel·les com la trilogia Memòries d'Idhun i les novel·les per les quals va guanyar el premi Vaixell de Vapor Finis Mundi i La Llegenda del Rei Errant.

Nou!!: València і El llibre dels portals · Veure més »

El lodo

El lodo és una pel·lícula espanyola de suspens de 2021, dirigida per Iñaki Sánchez Arrieta i protagonitzada per Paz Vega i Raúl Arévalo.

Nou!!: València і El lodo · Veure més »

El Maestro

''El Maestro''. El Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro, també conegut simplement com a El Maestro, és un llibre de peces per a virola sola i virola de cant, publicat el 1536 a València, pel compositor i virolista Lluís del Milà.

Nou!!: València і El Maestro · Veure més »

El Mercat

Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: València і El Mercat · Veure més »

El Micalet (diari)

El Micalet va ser un diari gratuït de la Ciutat de València en llengua castellana publicat pel Grup Vocento, propietari, també, del diari Las Provincias.

Nou!!: València і El Micalet (diari) · Veure més »

El miracle del Crist del Rescat

El El miracle del Crist del Rescat o Crist del Rescat és la primera obra pública conservada de del pintor espanyol Jeroni Jacint Espinosa, signada i datada amb precisió, fent constar la seua edat, vint-i-dos anys.

Nou!!: València і El miracle del Crist del Rescat · Veure més »

El Mole

El Mole fou una publicació política satírica que es va distribuir a la Ciutat de València (l'Horta) a finals dels anys 30 i principis dels 40 al, d'idees liberals i crítica amb la política del poder.

Nou!!: València і El Mole · Veure més »

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Nou!!: València і El País · Veure més »

El País Valencià (publicació)

El País Valencià va ser una publicació setmanal de caràcter valencianista publicada a València entre 1935 i 1936.

Nou!!: València і El País Valencià (publicació) · Veure més »

El Palmar (barri de València)

El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolten i en destaquen nombrosos restaurants.

Nou!!: València і El Palmar (barri de València) · Veure més »

El Palmaret

El Palmaret és un barri d'Alboraia, a València.

Nou!!: València і El Palmaret · Veure més »

El Palomar

El Palomar és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і El Palomar · Veure més »

El Perelló (Sueca)

El Perelló és una entitat local menor que pertany al municipi valencià de Sueca.

Nou!!: València і El Perelló (Sueca) · Veure més »

El Perellonet

El Perellonet és una pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló.

Nou!!: València і El Perellonet · Veure més »

El Perill Català

El Perill Catalá (sic per El perill català) és un assaig literari escrit en 1931 pel poeta valencià Josep Maria Bayarri, amb pròleg de Rafael Raga.

Nou!!: València і El Perill Català · Veure més »

El pescador

El pescador és un quadre de 1904 del pintor valencià Joaquim Sorolla realitzat a l'oli sobre llenç.

Nou!!: València і El pescador · Veure més »

El Petit de Cal Eril

El Petit de Cal Eril (Guissona, 5 d'octubre de 1981), àlies de Joan Pons Villaró, és un músic i productor català amb un estil musical entre el folk-rock i la psicodèlia.

Nou!!: València і El Petit de Cal Eril · Veure més »

El Príncipe Gitano

Enrique Castellón Vargas, més conegut pel seu nom artístic El Príncipe Gitano (València, Espanya, 7 d'abril de 1928 - 22 d'abril de 2020) va ser un actor, cantant de flamenc i ballarí espanyol.

Nou!!: València і El Príncipe Gitano · Veure més »

El Pueblo (diari de València)

El Pueblo, diario republicano de Valencia va ser un periòdic espanyol editat en València entre 1894 i 1939.

Nou!!: València і El Pueblo (diari de València) · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і El Puig de Santa Maria · Veure més »

El que sabem

Jordi Núñez parla de la pel·lícula. El que sabem és una pel·lícula valenciana del 2022 dirigida per Jordi Núñez.

Nou!!: València і El que sabem · Veure més »

El Quixot

Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.

Nou!!: València і El Quixot · Veure més »

El Ràfol de Salem

El Ràfol de Salem (en castellà i oficialment Ráfol de Salem) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і El Ràfol de Salem · Veure més »

El Rebollar

El Rebollar és un dels 25 llogarets (aldea) o pedanies del municipi valencià de Requena, a la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: València і El Rebollar · Veure més »

El retorn de la pesca: remolcant el vaixell

El retorn de la pesca: remolcant el vaixell és un oli sobre llenç del pintor valencià Joaquim Sorolla i Bastida en 1894.

Nou!!: València і El retorn de la pesca: remolcant el vaixell · Veure més »

El retrat femení (Francesc Miralles i Galaup)

''El para-sol vermell'' (1880) El retrat femení va ser un gènere molt cultivat dins de l'obra pictòrica de Francesc Miralles i Galaup (València, 1848 – Barcelona, 1901), que va dedicar especial atenció a aquest gènere pictòric idealitzant la bellesa i l'elegància de les dones que vivien a la seva època.

Nou!!: València і El retrat femení (Francesc Miralles i Galaup) · Veure més »

El rey que rabió

El rey que rabió és una sarsuela amb música de Ruperto Chapí i llibret de Miguel Ramos Carrión i Vital Aza.

Nou!!: València і El rey que rabió · Veure més »

El Romaní (Sollana)

El Romaní és una pedania del municipi valencià de Sollana, situat a la comarca de la Ribera Baixa, a la província de València, pertanyent al País Valencià.

Nou!!: València і El Romaní (Sollana) · Veure més »

El Saler

Pinada de la platja del Saler i la mar Mediterrània al fons Vegetació típica de la Devesa, a prop del Saler El Saler és una pedania de la ciutat de València i forma part de la comarca nova de la Ciutat de València, si bé es considera tradicionalment com a part de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і El Saler · Veure més »

El Satanás

El Satanás fou un diari publicat a ciutat de València (València) entre l'1 de novembre de 1836 i el 24 de març de 1837; editat i imprès per Manuel Gil i Estellés.

Nou!!: València і El Satanás · Veure més »

El segador

El segador (també conegut com El pagès català en rebel·lia) és un gran mural que Joan Miró va pintar amb motiu de l'Exposició Universal de París (1937) per a decorar el Pavelló de la República, un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, junt amb el ''Guernica'' de Pablo Picasso i la ''Font de mercuri'' d'Alexander Calder.

Nou!!: València і El segador · Veure més »

El silenci del pantà

El silenci del pantà (originalment en castellà, El silencio del pantano) és una pel·lícula de suspens i aventura espanyola del 2019 dirigida per Marc Vigil i protagonitzada per Pedro Alonso, José Ángel Egido, Carmina Barrios, Nacho Fresneda, Àlex Monner i Maite Sandoval.

Nou!!: València і El silenci del pantà · Veure més »

El Templat

El Templat, és el nom que rep popularment el campanar de Borriana, un dels seus símbols més emblemàtics.

Nou!!: València і El Templat · Veure més »

El Temps

El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.

Nou!!: València і El Temps · Veure més »

El Toro

El Toro és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і El Toro · Veure més »

El Tremolar

El Tremolar és una caseria del municipi d'Alfafar (Horta Sud), envoltat d'horta i unit a l'Albufera per una canal que fa d'embarcador.

Nou!!: València і El Tremolar · Veure més »

El tres de maig a Madrid

pp.

Nou!!: València і El tres de maig a Madrid · Veure més »

El Tuerto de Pirón

Església de Sant Domingo de Pirón, en què va ser batejat el 6 de juny de 1846, va ser atracada per ell Fernando Delgado Sanz, més conegut com El Tuerto de Pirón o Tuerto Pirón (Santo Domingo de Pirón, Segòvia 30 de maig de 1846 - València 5 de juliol de 1914), va ser un bandoler segovià molt temut en la seva època que amb el temps va guanyar fama de bondadós, anomenat així per tenir des de nen un núvol a l'ull que cobria amb un pegat.

Nou!!: València і El Tuerto de Pirón · Veure més »

El Turia

Cervezas El Turia SA fou un fabricant de cervesa valencià fundat el 1935, si bé per causa de la Guerra Civil Espanyola, la cervesera va estar en actiu des de 1947, any en què Damm va posar en funcionament la fàbrica, fins a 1986, quan Damm compra la participació als socis valencians i tanca la fàbrica, ubicada al Carrer Sant Vicent.

Nou!!: València і El Turia · Veure més »

El Verger

El Verger és un municipi del País Valencià, situat en la comarca de la Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant.

Nou!!: València і El Verger · Veure més »

El Vers Valencià

El Vers Valencià va ser una publicació poètica quinzenal de la ciutat de València, el primer número de la qual aparegué el 15 de juny de 1934, i l'últim l'u de juny de 1936.

Nou!!: València і El Vers Valencià · Veure més »

El Villar

El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo, i en la parla xurra El Villar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і El Villar · Veure més »

Elías Martínez Gil

Elías Martínez Gil (València, 1822-1892) fou un metge i polític valencià.

Nou!!: València і Elías Martínez Gil · Veure més »

Elías Taño

és un il·lustrador, cartellista i muralista establert a València.

Nou!!: València і Elías Taño · Veure més »

Elísabet Benavent

Elísabet Benavent (Gandia, 1984), coneguda a les seves xarxes socials com Betacoqueta, és una escriptora valenciana que es posiciona com a una de les escriptores més rellevants de la novel·la romàntica.

Nou!!: València і Elísabet Benavent · Veure més »

Eleccions a Jurat de València

antiga muralla de València Braç reial per la ciutat de València Les eleccions a Jurat de València foren el procediment mitjançant el qual es triaven als Jurats de la ciutat de València.

Nou!!: València і Eleccions a Jurat de València · Veure més »

Eleccions a les Corts Valencianes de 2011

Les eleccions a les Corts Valencianes corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, se celebraren el 22 de maig de 2011.

Nou!!: València і Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 · Veure més »

Eleccions al Parlament Europeu de 2014

Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, es van celebrar eleccions al Parlament Europeu a tots els estats membres de la Unió Europea (UE), essent la vuitena elecció al Parlament Europeu des de les primeres eleccions directes l'any 1979.

Nou!!: València і Eleccions al Parlament Europeu de 2014 · Veure més »

Eleccions locals als Països Catalans de 2015

Les eleccions locals als Països Catalans de 2015 se celebraren el 24 de maig de 2015 arreu dels municipis dels Països Catalans situats al sud dels Pirineus.

Nou!!: València і Eleccions locals als Països Catalans de 2015 · Veure més »

Eleccions locals als Països Catalans de 2019

Les eleccions locals als Països Catalans de 2019 se celebraren el 26 de maig de 2019 arreu dels municipis dels Països Catalans situats al sud dels Pirineus.

Nou!!: València і Eleccions locals als Països Catalans de 2019 · Veure més »

Eleccions municipals al País Valencià de 2019

Les eleccions municipals de l'any 2019 al País Valencià són els comicis celebrats el 26 de maig de 2019 per a l'elecció de la configuració dels diferents ajuntaments i indirectament de les tres diputacions provincials que configuren el País Valencià.

Nou!!: València і Eleccions municipals al País Valencià de 2019 · Veure més »

Eleccions municipals al País Valencià de 2023

Les eleccions municipals de l'any 2023 al País Valencià són els comicis celebrats el 28 de maig de 2023 per a l'elecció de la configuració dels diferents ajuntaments i indirectament de les tres diputacions provincials que configuren el País Valencià.

Nou!!: València і Eleccions municipals al País Valencià de 2023 · Veure més »

Eleccions municipals al País Valencià del 2007

Les eleccions municipals al País Valencià del 2007 van ser uns comicis celebrats el 27 de maig d'aquell any per renovar els alcaldes del País Valencià.

Nou!!: València і Eleccions municipals al País Valencià del 2007 · Veure més »

Eleccions municipals de València

Paperetes electorals de les eleccions municipals de València de 2015 VOX: 2 regidors Les eleccions municipals a València es venen realitzant des del si bé el sufragi universal no arribaria fins al 19 de novembre de 1933.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1899

Les eleccions municipals de València de 1899 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyolesde 1899, organitzades pel govern de Francisco Silvela y de Le Villeuze, de la Unió Conservadora (UC), i celebrades el 14 de maig de 1899.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1899 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1901

Les eleccions municipals de València de 1901 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1901, organitzades pel govern de Práxedes Mateo Sagasta i celebrades el 10 de novembre de 1901.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1901 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1903

Les eleccions municipals de València de 1903 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1903, organitzades pel govern de Raimundo Fernández Villaverde i celebrades el 8 de novembre de 1903.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1903 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1905

Les eleccions municipals de València de 1905 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1905, organitzades pel govern d'Eugenio Montero Ríos i celebrades el 12 de novembre de 1905.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1905 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1911

Les eleccions municipals de València de 1911 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1911, organitzades pel govern del liberal José Canalejas y Méndez i celebrades el 12 de novembre de 1911.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1911 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1913

Les eleccions municipals de València de 1913 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1913, organitzades pel govern del conservador Eduardo Dato e Iradier i celebrades el diumenge 9 de novembre de 1913.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1913 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1917

Les eleccions municipals de València de 1917 van ser unes eleccions celebrades a València el 12 de novembre de 1917 per a elegir els regidors de l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1917 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1931

Les eleccions municipals de València de 1935 es van celebrar el diumenge 12 d'abril de 1931.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1931 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1960

Les eleccions municipals de València de 1960 van ser unes eleccions municipals durant el règim franquista i les primeres durant l'alcaldia d'Adolfo Rincón de Arellano.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1960 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1979

Les eleccions municipals de València de 1979 van ser les primeres eleccions municipals del període democràtic segons l'ordenament jurídic de la Constitució Espanyola de 1978 i van correspondre a la Ira Legislatura municipal espanyola.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1979 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1983

Les eleccions municipals de València de 1983 van ser les segones eleccions municipals del període democràtic segons l'ordenament jurídic de la Constitució Espanyola de 1978 i van correspondre a la IIa Legislatura municipal espanyola.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1983 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1987

Les eleccions municipals de València de 1987 van ser les terceres eleccions municipals del període democràtic segons l'ordenament jurídic de la Constitució Espanyola de 1978 i van correspondre a la IIIa Legislatura municipal espanyola.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1987 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1991

Les eleccions municipals de València de 1991 van ser les quartes eleccions municipals del període democràtic segons l'ordenament jurídic de la Constitució Espanyola de 1978 i van correspondre a la IVa Legislatura municipal espanyola.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1991 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 1995

Les eleccions municipals de València de 1995 es van celebrar el diumenge 28 de maig de 1995 dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de 1995 per triar els 33 regidors que compondrien el ple del Consell Municipal de València.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 1995 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 2007

link.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 2007 · Veure més »

Eleccions municipals de València de 2015

Les eleccions municipals de València de 2015 van ser les X eleccions del període democràtic, se celebraren del 24 de maig de 2015.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de 2015 · Veure més »

Eleccions municipals de València de desembre de 1909

Les eleccions municipals de València de desembre de 1909 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de desembre de 1909, organitzades pel govern del liberal Segismundo Moret y Prendergast i celebrades el 12 de desembre de 1909.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de desembre de 1909 · Veure més »

Eleccions municipals de València de maig de 1909

Les eleccions municipals de València de maig de 1909 van ser unes eleccions municipals de València dins del marc de les eleccions municipals espanyoles de maig de 1909, organitzades pel govern d'Antonio Maura Montaner i celebrades el 2 de maig de 1909.

Nou!!: València і Eleccions municipals de València de maig de 1909 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Nou!!: València і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2007

PAR aconsegueix l'alcaldia de Terol Electores elegeixen les paperetes de votació a Vigo Electors esperen el seu torn per dipositar les paperetes en una secció de Vigo D'acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), el 27 de maig de 2007 (quart diumenge de maig), va haver-hi a Espanya eleccions municipals.

Nou!!: València і Eleccions municipals espanyoles de 2007 · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2019

Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.

Nou!!: València і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »

Elena Garro

Centre Cultural Elena Garro, Mèxic. Inaugurat el 2012. Elena Delfina Garro Navarro (Puebla, 11 de desembre de 1916 - Cuernavaca, Morelos, 22 d'agost de 1998), coneguda com Elena Garro, va ser una guionista, periodista, dramaturga, contista i novel·lista mexicana, comunament relacionada amb el realisme màgic o renovadora de la literatura fantàstica, encara que ella va rebutjar aquesta identificació per considerar-la una etiqueta mercantilista.

Nou!!: València і Elena Garro · Veure més »

Elena Just

fou una política i lliurepensadora valenciana.

Nou!!: València і Elena Just · Veure més »

Elena López Riera

Elena López Riera (Oriola, Baix Segura, 1982) és una directora de cinema i artista valenciana.

Nou!!: València і Elena López Riera · Veure més »

Elena Martí Manzanares

Elena Martí Manzanares (Barcelona, 1966) és una artista catalana.

Nou!!: València і Elena Martí Manzanares · Veure més »

Elena Negueroles Colomer

Elena Negueroles Colomer (Alzira, 1949) és una pintora valenciana i va ser membre del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Elena Negueroles Colomer · Veure més »

Elena Romero Barbosa

va ser una pianista, compositora, professora de música i directora d'orquestra espanyola.

Nou!!: València і Elena Romero Barbosa · Veure més »

Elena Soriano

Elena Soriano (Fuentidueña de Tajo, Madrid, 4 de febrer de 1917 – Madrid, 2 de desembre de 1996) va ser una escriptora espanyola.

Nou!!: València і Elena Soriano · Veure més »

Elena Sorolla i García

Elena Sorolla i García (o Helena) (València 12 de juny de 1895 - Alaior 1975) fou una escultora i pintora valenciana.

Nou!!: València і Elena Sorolla i García · Veure més »

Eleuterio Maisonnave Cutayar

Eleuterio Maisonnave Cutayar (Alacant, 6 de setembre de 1840 – Madrid, 5 de maig de 1890) fou un polític republicà.

Nou!!: València і Eleuterio Maisonnave Cutayar · Veure més »

Elia Garci-Lara Catalá

Elia Garci-Lara Catalá (València) va ser una inventora espanyola.

Nou!!: València і Elia Garci-Lara Catalá · Veure més »

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Nou!!: València і Elies Rogent i Amat · Veure més »

Elionor d'Aragó, senyora de Valls

Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.

Nou!!: València і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »

Elionor de Portugal

Elionor de Portugal (1328 - Xèrica, València 1348), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó (1347-1348).

Nou!!: València і Elionor de Portugal · Veure més »

Elisa Boldún

Elisa Boldún Corellano (Sevilla, ca. 1843/1847-València, 8 de maig de 1915) va ser una actriu de teatre espanyola.

Nou!!: València і Elisa Boldún · Veure més »

Elisa Garcia Villalba

Elisa Garcia Villalba (València, 19 d'abril de 1912 - 17 d'agost del 1996) fou una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Elisa Garcia Villalba · Veure més »

Elisa Séiquer

Elisa Séiquer Gutiérrez (14 d'agost de 1945 - 20 de juny de 1996) va ser una escultora espanyola nascuda a la Regió de Múrcia.

Nou!!: València і Elisa Séiquer · Veure més »

Elisa Volpini

Elisa Villar Jurado, més coneguda com a Elisa Volpini o "La Volpini", (Madrid, 21 de juliol de 1835 o 1838 - Madrid, febrer de 1907), fou una soprano de coloratura espanyola.

Nou!!: València і Elisa Volpini · Veure més »

Elisabet Mulder i Pierluisi

Elisabeth Mulder i Pierluisi (Barcelona, 9 de febrer de 1904 - Barcelona 28 de novembre de 1987) fou una escriptora, poeta i narradora, traductora, periodista i crítica literària catalana que va fer la seva obra en castellà, Tingué una formació cosmopolita, amb un gran coneixement de la literatura europea contemporània i una cultura excepcional, que començà en les lectures d'infància.

Nou!!: València і Elisabet Mulder i Pierluisi · Veure més »

Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zúric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zúric, Suïssa, 23 de maig de 2011) fou una mestra i activista suïssa que dirigí la Maternitat d'Elna.

Nou!!: València і Elisabeth Eidenbenz · Veure més »

Eliseu Gómez i Serrano

Eliseu Gómez i Serrano (València, 14 de novembre de 1889 - Alacant, 5 de maig de 1939) fou un mestre i polític valencià, germà de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano.

Nou!!: València і Eliseu Gómez i Serrano · Veure més »

Eloy Velasco Núñez

Eloy Velasco Núñez (Bilbao, 2 de gener de 1963) és un magistrat i jutge espanyol.

Nou!!: València і Eloy Velasco Núñez · Veure més »

Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts és un grup de música català creat l'any 2005 a Barcelona, d'estil folk-pop, avant, pop d'autor.

Nou!!: València і Els Amics de les Arts · Veure més »

Els Ivarsos

Els Ivarsos, sovint escrit també com Els Ibarsos, és una localitat de la comarca de la Plana Alta, al País Valencià, que forma part del terme de la Serra d'en Galceran.

Nou!!: València і Els Ivarsos · Veure més »

Els momos

Els momos és el nom amb què es coneix el grup de set individus que simbolitzen els set pecats capitals a la Dansa coneguda com de La Moma i interpretada a la festivitat del Corpus de València, en què es representa la lluita de la Virtut contra el pecat.

Nou!!: València і Els momos · Veure més »

Els Orriols

Monestir de Sant Miquel dels Reis, situat en la punta septentrional del barri i separat d'aquest per l'avinguda dels Germans Machado Els Orriols o simplement Orriols és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat, fitant amb el municipi d'Alboraia a l'oest i amb els districtes valencians de Benimaclet a l'est, la Saïdia al sud i el barri de Torrefiel a l'oest.

Nou!!: València і Els Orriols · Veure més »

Els Pavesos

Joan Monleón, vocalista del grup. Els Pavesos va ser un grup de música popular nascut a València a principi dels anys 70 en la Falla Corretgeria - Bany dels Pavesos (d'on li ve el nom) de Ciutat Vella, quan un grup de fallers encapçalat per Joan Monleón començà a oferir representacions i cantar cançons populars als seus companys, fins que a poc a poc anaren actuant en unes altres falles i es professionalitzaren, oferint una curta però interessant discografia.

Nou!!: València і Els Pavesos · Veure més »

Els treballs perduts

Els treballs perduts és una novel·la de Joan Francesc Mira, publicada del 1989 per Tres i Quatre.

Nou!!: València і Els treballs perduts · Veure més »

Els valencians, des de quan són valencians?

Els valencians, des de quan són valencians? és un llibre d'investigació històrica escrit pel medievalista Vicent Baydal i publicat per l'editorial Afers el 2016.

Nou!!: València і Els valencians, des de quan són valencians? · Veure més »

Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià

Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià va ser un partit polític valencià, un dels tres creadors de la Coalició Compromís.

Nou!!: València і Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià · Veure més »

Els Verds Ecopacifistes

Els Verds Ecopacifistes, oficialment Los Verdes-Ecopacifistas i acrònim LV-E, és un partit polític ecologista amb seu a València i fundat el 1988.

Nou!!: València і Els Verds Ecopacifistes · Veure més »

Els viatges de Gulliver

Els viatges de Gulliver (títol complet: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735).

Nou!!: València і Els viatges de Gulliver · Veure més »

Emèrit Bono i Martínez

Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) és un economista i polític valencià.

Nou!!: València і Emèrit Bono i Martínez · Veure més »

Embassament de Loriguilla

L'embassament de Loriguilla, acabat l'any 1967, es localitza a la conca del riu Túria, entre els termes municipals de Xulilla i Loriguilla, a 63 km de la ciutat de València, en la província de València, Comunitat Valenciana, Espanya.

Nou!!: València і Embassament de Loriguilla · Veure més »

Emese Szász

és una esgrimidora hongaresa, medallista d'or olímpic el 2016 i medallista de plata en el Campionat Mundial de 2010.

Nou!!: València і Emese Szász · Veure més »

Emeterio Muga Díez

Emeterio Muga Díez (Saragossa, 1877 - València, 1956) Fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i governador civil durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Emeterio Muga Díez · Veure més »

Emili Beüt i Belenguer

Emili Beüt i Belenguer (València, 1902-1993) va ser un escriptor, editor i activista cultural valencià, president de Lo Rat Penat entre 1972 i 1980.

Nou!!: València і Emili Beüt i Belenguer · Veure més »

Emili Gascó i Contell

Emili Gascó i Contell (València, 1898 - 1974) va ser un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Emili Gascó i Contell · Veure més »

Emili Gómez i Nadal

Emili Gómez i Nadal (València, 1907 - Valença d’Agen (França), 1994) va ser un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Emili Gómez i Nadal · Veure més »

Emili Gisbert Jordà

Emili Gisbert Jordà (València, 1954 - 2011) fou un periodista valencià, destacat com a reporter internacional i en el periodisme d'investigació.

Nou!!: València і Emili Gisbert Jordà · Veure més »

Emili Lluch i Arnal

Emili Lluch i Arnal (Nàquera, Camp de Túria, 1879 - València, 1955) fou un professor i arqueòleg valencià.

Nou!!: València і Emili Lluch i Arnal · Veure més »

Emili Panach i Ramos

Emili Panach i Ramos (Alboraia, març de 1913 - València, setembre de 1983) va ser un poeta i historietista valencià, que signava amb el pseudònim de Milo.

Nou!!: València і Emili Panach i Ramos · Veure més »

Emili Pi i Molist

Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892) fou doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu, soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (societat de la que fou president) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, soci de mèrit de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i soci corresponent de la Societat Medico-Psicològica de París i les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de València, Granada i Palma.

Nou!!: València і Emili Pi i Molist · Veure més »

Emili Rodríguez-Bernabeu

Emili Rodríguez-Bernabeu (Alacant, 1940) és un cardiòleg i escriptor valencià, en llengua catalana.

Nou!!: València і Emili Rodríguez-Bernabeu · Veure més »

Emili Sala i Francés

Emilio Sala Francés al seu estudi de París. ''Expulsión de los judíos'' Emilio Sala i Francés (Alcoi, 20 de gener de 1850 - Madrid, 14 d'abril de 1910) és un representant de la pintura alcoiana del.

Nou!!: València і Emili Sala i Francés · Veure més »

Emili Tortosa Cosme

Emili Tortosa Cosme (Alzira, 1941 - València, 6 de Novembre de 2020), fou un economista i financer valencià.

Nou!!: València і Emili Tortosa Cosme · Veure més »

Emili Valdés Perlasia

Emili Valdés Perlasia fou un compositor, professor i director valencià (Castalla, Alcoià, 1912-1998).

Nou!!: València і Emili Valdés Perlasia · Veure més »

Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, Barcelonès, 23 de gener de 1893Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1962) fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes i sarsueles.

Nou!!: València і Emili Vendrell i Ibars · Veure més »

Emilia Gómez Muñoz

Emilia Gómez Muñoz (Casinos, 1929) va ser una raquetista professional valenciana que va estar activa durant 36 anys.

Nou!!: València і Emilia Gómez Muñoz · Veure més »

Emilia Matallana Redondo

Emilia Matallana Redondo (Sagunt, 24 d'octubre de 1961) és una bioquímica valenciana, actualment professora titulada de la Universitat de València i investigadora del IATA (Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments), especialitzada en l'estudi de llevats enològics i membre activa en diferents projectes i programes docents d'aquesta universitat.

Nou!!: València і Emilia Matallana Redondo · Veure més »

Emilio Alonso Manglano

Emilio Alonso Manglano (València, 13 d'abril de 1926 - Madrid, 8 de juliol de 2013) va ser un militar espanyol, que va arribar al grau de tinent general i que va ser director del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) entre 1981 i 1995.

Nou!!: València і Emilio Alonso Manglano · Veure més »

Emilio Artal Fos

Emili Artal Fos (1895 – 1969) fou un arquitecte valencià que treballà a la primera meitat del.

Nou!!: València і Emilio Artal Fos · Veure més »

Emilio Attard Alonso

Emilio Attard Alonso (València, 8 d'abril de 1915 - Rocafort, Horta Nord, 16 de desembre de 1997) fou un advocat, periodista i polític valencià.

Nou!!: València і Emilio Attard Alonso · Veure més »

Emilio Calandín Hernández

Emilio Calandín Hernández (València, 20 de desembre del 1958) és un compositor i pedagog musical valencià.

Nou!!: València і Emilio Calandín Hernández · Veure més »

Emilio Menéndez Pallarés

Emilio Menéndez Pallarés (mort a Madrid el 3 de setembre de 1927) fou un advocat i llicenciat en filosofia i lletres espanyol, conegut francmaçó i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Emilio Menéndez Pallarés · Veure més »

Emilio Miñana y Villagrasa

Emilio Miñana y Villagrasa (València, 1872 - 1 de desembre de 1937) fou un advocat valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: València і Emilio Miñana y Villagrasa · Veure més »

Emilio Mirales Ferrero

Emilio Mirales Ferrero (València, 12 d'abril de 1966) és un artista faller valencià amb més de tres dècades d'experiència durant les quals ha creat més de 140 obres entre Falles i Fogueres.

Nou!!: València і Emilio Mirales Ferrero · Veure més »

Emilio Muñoz Ruiz

Emilio Muñoz Ruiz (València, 1937), és un científic, investigador, divulgador científic i gestor de política científica valencià, que ha estat President del Consell Superior d'Investigacions Científiques entre els anys 1988 i 1991.

Nou!!: València і Emilio Muñoz Ruiz · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: València і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: València і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emmanuel Chabrier

Emmanuel Chabrier (Ambert, Puèi Domat, 18 de gener de 1841 - París, 13 de setembre de 1894) fou un compositor francès.

Nou!!: València і Emmanuel Chabrier · Veure més »

Empar de Lanuza Hurtado

Empar de Lanuza Hurtado (València, 18 de setembre de 1950) és una escriptora valenciana que ha publicat diverses obres de literatura infantil i juvenil en català i castellà.

Nou!!: València і Empar de Lanuza Hurtado · Veure més »

Empar Marco i Estellés

Empar Marco i Estellés (Godella, 1959) és llicenciada en Filologia Hispànica i periodista.

Nou!!: València і Empar Marco i Estellés · Veure més »

Empar Navarro i Giner

Empar Navarro i Giner (València, 27 de novembre de 1900 - 24 de desembre de 1986) fou una mestra i política valenciana, renovadora pedagògica i impulsora d'una educació pública, laica i en català al País Valencià durant la Segona República.

Nou!!: València і Empar Navarro i Giner · Veure més »

Empar Torreblanca Tamarit

Empar Torreblanca Tamarit (València, 27 de febrer de 1962) és una biòloga i catedràtica valenciana.

Nou!!: València і Empar Torreblanca Tamarit · Veure més »

Emperador (Horta Nord)

Emperador, també conegut com la Venta de l'Emperador, Llocnou d'Emperador o la Venta, és un municipi del País Valencià situat en la part meridional de la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Emperador (Horta Nord) · Veure més »

Empresa emergent

Jeff Bezzos al centre de la foto Lean StartUp, una metodologia per accelerar el creixement de start-ups Una empresa emergent (en anglès, startup) és una empresa de creació recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats.

Nou!!: València і Empresa emergent · Veure més »

Empresa Municipal de Transports de València

Un autobús municipal de l'EMT travessa el cèntric carrer de Sant Vicent, a València L'Empresa Municipal de Transports de València és una entitat que dona servei de transport públic de superfície a la ciutat de València i a les poblacions frontereres d'Alboraia, Alfafar, Burjassot, Mislata, Tavernes Blanques, Vinalesa i Xirivella.

Nou!!: València і Empresa Municipal de Transports de València · Veure més »

Emprovador

Conjunt d'emprovadors a aun magatgem de Copenhague. Un emprovador és una habitació destinada a canviar-se de roba en els establiments comercials.

Nou!!: València і Emprovador · Veure més »

En Corts

En Corts és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і En Corts · Veure més »

En moviment!

En moviment! és el cinquè disc de la banda de ska-rock Obrint Pas, i el seu primer treball en directe.

Nou!!: València і En moviment! · Veure més »

Encarna Cervera Mañas

Encarna Cervera Mañas (València, 5 d'abril de 1973) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V Legislatura.

Nou!!: València і Encarna Cervera Mañas · Veure més »

Encarnació Magaña Alapont

Encarnació Magaña Alapont (València, 1963) és una política balear, diputada al Parlament de les Illes Balears en la II i III Legislatura.

Nou!!: València і Encarnació Magaña Alapont · Veure més »

Encarnación Gomá Jiménez

Encarnación Gomá Jiménez (Madrid, 4 de gener de 1859 - València, 11 de gener de 1935) va ser una professora de música espanyola, que va ser la primera professora d'aquesta matèria a l'Escola Normal de Mestres de València.

Nou!!: València і Encarnación Gomá Jiménez · Veure més »

Encunyació

Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.

Nou!!: València і Encunyació · Veure més »

Encyclopédie

Primer volum de l'''Encyclopédie'' a la biblioteca del Museu Teyler, junt a la del MuVIM de València, un dels dos únics exemplars originals complets del món LEncyclopédie (Enciclopèdia) fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert.

Nou!!: València і Encyclopédie · Veure més »

Energy

Energy és canal de televisió privat espanyol operat per Mediaset España, grup propietat de la companyia italiana MFE - MediaForEurope, la programació estarà dirigida al target masculí.

Nou!!: València і Energy · Veure més »

Enramada de la murtra

La murtra (Myrtus communis), florida L'enramada o entrada de la murta és un dels actes populars propis de les processons valencianes, consistent en una desfilada de carros acompanyats de música, que es realitza quan tornen al poble la vespra de les festes carregats de murta i d'altres plantes aromàtiques per a les enramades.

Nou!!: València і Enramada de la murtra · Veure més »

Enric Benavent Benavent

Enric Benavent Benavent (Quatretonda, 1953) és un escriptor, traductor i actor de cinema, teatre i televisió valencià.

Nou!!: València і Enric Benavent Benavent · Veure més »

Enric Casassas i Simó

Enric Casassas i Simó (Sabadell, 2 de novembre de 1920 - Barcelona, 16 de febrer de 2000) fou un químic català, fill dels pedagogs renovadors Enric Casassas i Cantó i Carme Simó i Saco, germà del pediatre Oriol Casassas i Simó i del geògraf Lluís Casassas i Simó, marit de l'escalenca i també química Pepita Figueras i Cros (1922) i pare del poeta, Enric Casasses i Figueres, de la traductora, Anna Casassas i Figueras i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas i Figueras.

Nou!!: València і Enric Casassas i Simó · Veure més »

Enric Casasses i Figueres

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951) és un poeta i traductor català.

Nou!!: València і Enric Casasses i Figueres · Veure més »

Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: València і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »

Enric Duran i Tortajada

Enric Duran i Tortajada (València, 27 d'agost de 1895 - València, 28 de juny de 1967) va ser un poeta i dramaturg valencià, germà de l'escriptor Miquel Duran de València, amb el qual va escriure algunes obres en col·laboració.

Nou!!: València і Enric Duran i Tortajada · Veure més »

Enric Esteve i Mollà

Enric Esteve i Mollà (València, 1947) és un empresari i dinamitzador cultural valencià, president de Lo Rat Penat des de 1996.

Nou!!: València і Enric Esteve i Mollà · Veure més »

Enric García i Muní

Enric García i Muní (Alcoi, Alacant, 30 de març de 1854 - València, 20 de desembre de 1894), fou organista i compositor.

Nou!!: València і Enric García i Muní · Veure més »

Enric Giner Canet

Enric Giner Canet (Nules, 20 de juliol de 1899; València 1990) va ser un medallista, escultor i pintor valencià de reconegut prestigi en el seu àmbit de treball.

Nou!!: València і Enric Giner Canet · Veure més »

Enric Llopis

Enric Llopis (València, 1971) és un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: València і Enric Llopis · Veure més »

Enric Marco Nadal

Enric Marco Nadal (València, 3 de maig de 1913 – El Vedat, Torrent (Horta Sud), 13 de novembre de 1994) fou un anarcosindicalista valencià.

Nou!!: València і Enric Marco Nadal · Veure més »

Enric Matalí i Timoneda

Enric Matalí i Timoneda (València, 19 de desembre de 1903 - 30 de desembre de 1984) fou un defensor de la llengua i la cultura valenciana.

Nou!!: València і Enric Matalí i Timoneda · Veure més »

Enric Mestre i Vinyals

Enric Mestre i Vinyals (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1856 - Bellmunt del Priorat, Priorat, 1928) va ésser un notari que exercí a Isona, Ulldecona, Tivissa, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Falset, Vilafranca del Penedès, Sòria, Osca, Saragossa i València.

Nou!!: València і Enric Mestre i Vinyals · Veure més »

Enric Moles i Ormella

Enric Moles i Ormella (Vila de Gràcia, 1883 – Madrid, 1953) fou el químic català de més renom i prestigi internacional de la primera meitat del; expert en la determinació de pesos atòmics i considerat l'introductor de la Química física a Espanya.

Nou!!: València і Enric Moles i Ormella · Veure més »

Enric Morera i Català

és un polític i empresari valencià, ha estat president de les Corts Valencianes entre el 2015 i el 2023 i secretari general del Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) de 2003 a 2016.

Nou!!: València і Enric Morera i Català · Veure més »

Enric Navarro i Borràs

Enric Navarro i Borràs (València, 1891 - València, 1943) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Enric Navarro i Borràs · Veure més »

Enric Pecourt Betés

Enrique Pecourt Betés (València, 1903 - 1983) va ser un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Enric Pecourt Betés · Veure més »

Enric Pla i Ballester

Enric Pla i Ballester (Ontinyent, 25 de març de 1922-1988) va ser un arqueòleg valencià, especialista en el neolític, la cultura del Bronze al País Valencià i la cultura ibèrica, considerat un investigador de camp i home de ciència.

Nou!!: València і Enric Pla i Ballester · Veure més »

Enric Puigmoltó i Mayans

Enric Puigmoltó i Mayans (Ontinyent, 11 d'agost de 1828 - Ciutat de València, 27 de desembre de 1900) fou un noble i militar valencià.

Nou!!: València і Enric Puigmoltó i Mayans · Veure més »

Enric Ravello i Barber

Enric Ravello i Barber, anteriorment conegut com a Enrique Ravello (València, 1968) és un polític català vinculat a organitzacions d'extrema dreta.

Nou!!: València і Enric Ravello i Barber · Veure més »

Enric Reig i Casanova

Enric Reig i Casanova (1859 - 1927) fou un cardenal valencià que ocupà el bisbat de Barcelona i els arquebisbats de València i el Primat de Toledo.

Nou!!: València і Enric Reig i Casanova · Veure més »

Enric Ruiz-Geli

Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) va estudiar arquitectura a l'ETSA de Barcelona.

Nou!!: València і Enric Ruiz-Geli · Veure més »

Enric Sagnier i Villavecchia

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.

Nou!!: València і Enric Sagnier i Villavecchia · Veure més »

Enric Sanç i Ferrandis

Enric Sanç i Ferrandis (pseudònim literari d'Enric Sanz Hernández) (València, 1976) és un escriptor valencià.

Nou!!: València і Enric Sanç i Ferrandis · Veure més »

Enric Sapena Granell

Enric Sapena Granell (València, 17 de gener de 1930 - València, 7 de juny de 2008) va ser un polític i sindicalista valencià.

Nou!!: València і Enric Sapena Granell · Veure més »

Enric Sarasol i Soler

Enric Sarasol Soler (El Genovés, 1964), conegut com a Sarasol I, va ser un dels pilotaris més tècnics als trinquets i, després de retirar-se, entre el 2004 i el 2007, ocupà el càrrec de director general d'Esports de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Enric Sarasol i Soler · Veure més »

Enric Sarradell i Pascual

Enric Sarradell i Pascual (Sabadell, 1893 - Manresa, 1963) fou un periodista tradicionalista català.

Nou!!: València і Enric Sarradell i Pascual · Veure més »

Enric Semper i Bondia

Enric Semper i Bondia (València, segles XIX - XX) va ser un arquitecte valencià que va treballar en diferents projectes arquitectònics i urbanístics i va assolir el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

Nou!!: València і Enric Semper i Bondia · Veure més »

Enric Simonet i Lombardo

Enric Simonet i Lombardo (València, 1866 - Madrid, 1927), fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Enric Simonet i Lombardo · Veure més »

Enric Solà i Palerm

Enric Solà i Palerm (València, 1941 - València, 17 de gener de 2022) fou un advocat valencià que va treballar com a registrador de la propietat, i fou autor de diversos escrits de divulgació legislativa.

Nou!!: València і Enric Solà i Palerm · Veure més »

Enric Solbes

''El bes'', obra d'Enric Solbes Enric Solbes Cabrera, Salvador Sellés Juan, Eines.

Nou!!: València і Enric Solbes · Veure més »

Enric Soler i Godes

Enric Soler i Godes (Castelló de la Plana, 1903 - València, 1993) va ser un escriptor i pedagog valencià.

Nou!!: València і Enric Soler i Godes · Veure més »

Enric Tàrrega Andrés

Enric Tàrrega i Andrés (El Mercat, Ciutat de València, 1 de gener de 1936 – 1r d'agost de 2020) fou un editor, activista cultural i polític valencià.

Nou!!: València і Enric Tàrrega Andrés · Veure més »

Enric Trénor Montesinos

Enrique Trénor Montesinos Bucelli y Sacristán (València, 26 d'abril de 1861 - 6 de desembre de 1928) fou un aristòcrata i polític valencià, comte de Montornés (pel matrimoni amb María de la Caridad Despujol Rigalt) i de Vallesa de Mandor.

Nou!!: València і Enric Trénor Montesinos · Veure més »

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.

Nou!!: València і Enric Valor i Vives · Veure més »

Enric Viedma i Vidal

Enric Viedma i Vidal (València 1889 - 1959) fou un arquitecte valencià, titulat a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1915, moment de màxima difusió del noucentisme.

Nou!!: València і Enric Viedma i Vidal · Veure més »

Enrique Arce

Enrique Javier Arce Temple (València, 8 d'octubre de 1972) és un actor de cinema i televisió valencià. Arce va néixer a València, el 8 d'octubre de 1972.

Nou!!: València і Enrique Arce · Veure més »

Enrique Asensi

Enrique Asensi (València, 1950) és un artista valencià format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València.

Nou!!: València і Enrique Asensi · Veure més »

Enrique Ángel Crespo Calatrava

Enrique Ángel Crespo Calatrava (Manises, 1968) és un polític valencià, alcalde de Manises (Horta Oest) de 1999 a 2012.

Nou!!: València і Enrique Ángel Crespo Calatrava · Veure més »

Enrique Belloch López

Enrique Belloch López (València, 1946) és un director de cinema i de teatre, guionista i empresari espanyol.

Nou!!: València і Enrique Belloch López · Veure més »

Enrique Bofí Planes

Enrique Bofí Planes (Xeraco, la Safor, 11 de març de 1956) és un pintor i investigador valencià.

Nou!!: València і Enrique Bofí Planes · Veure més »

Enrique Cerezo Senís

Enrique Cerezo Senís (València, 2 de juny de 1908 - Mèxic, 8 de novembre de 1985) fou un advocat i polític socialista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Enrique Cerezo Senís · Veure més »

Enrique Costa Novella

Enrique Novella Costa (València, 3 de gener de 1916 - 9 de juny de 2000) fou un químic valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Nou!!: València і Enrique Costa Novella · Veure més »

Enrique Crespo Aparicio

Miguel Matías Enrique Crespo Aparicio (Aiora, València, 23 de febrer de 1853-1887) va ser un jurista i periodista valencià.

Nou!!: València і Enrique Crespo Aparicio · Veure més »

Enrique de Aguilera y Gamboa

Enrique de Aguilera y Gamboa (Madrid, 1845 - 1922) fou un arqueòleg i polític espanyol, XVII marquès de Cerralbo, X comte d'Alcudia amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: València і Enrique de Aguilera y Gamboa · Veure més »

Enrique de Villena

Emblema de l'Orde de Calatrava Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del, descendent dels comtes de Barcelona.

Nou!!: València і Enrique de Villena · Veure més »

Enrique Dupuy de Lome y Paulín

Enrique Dupuy de Lome y Paulín (València, 1851 - París, 1904) era un empresari, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Enrique Dupuy de Lome y Paulín · Veure més »

Enrique Estela Lluch

Enrique Estela Lluch (València, 6 de gener de 1894 - Madrid, 21 de setembre de 1975) fou un compositor i director d'orquestra valencià, i marit de l'eminent tiple de sarsuela i d'òpera Emilia Iglesias.

Nou!!: València і Enrique Estela Lluch · Veure més »

Enrique Fibla Gutiérrez

Enrique Fibla Gutiérrez (València, 1987) es un investigador i creador de cultura visual valencià, establert a Barcelona.

Nou!!: València і Enrique Fibla Gutiérrez · Veure més »

Enrique García Asensio

Enrique García Asensio (València, 1937) és un músic violinista, compositor i director d'orquestra valencià.

Nou!!: València і Enrique García Asensio · Veure més »

Enrique Gaspar

Enrique Lucio Eugenio Gaspar y Rimbau (Madrid, 2 de març de 1842 – Auloron Santa Maria, 7 de setembre de 1902) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol, autor d'obres de teatre, sarsuela i novel·les, i traductor al castellà de Mar i Cel d'Àngel Guimerà.

Nou!!: València і Enrique Gaspar · Veure més »

Enrique Genovés Guillén

Enrique Genovés Guillén (València, 16 de juliol de 1916 – Madrid, 13 de març 2004) va ser un escriptor, pedagog i notable escolta valencià, conegut per ser el primer Cap Scout Nacional de Scouts d'Espanya (1963-1972) durant el període de semiclandestinitat, després de la suspensió d'activitats dels Exploradores de España el 1940.

Nou!!: València і Enrique Genovés Guillén · Veure més »

Enrique Juncosa Cirer

Enrique Juncosa (Palma, 1961) és un escriptor, crític d'art i museòleg balear.

Nou!!: València і Enrique Juncosa Cirer · Veure més »

Enrique López Salva

Enrique López Salva (València, 19 de novembre de 1934) és un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la II Legislatura.

Nou!!: València і Enrique López Salva · Veure més »

Enrique Martín Navarro

Enrique Martín Navarro, conegut com a Quique, (Valladolid, 3 de juny de 1924 - València, 12 d'abril de 2016) fou un futbolista espanyol de les dècades de 1940 i 1950.

Nou!!: València і Enrique Martín Navarro · Veure més »

Enrique Marzal Santafé

Enrique Marzal Santafé (València, 15 de desembre de 1940) és un indumentarista valencià.

Nou!!: València і Enrique Marzal Santafé · Veure més »

Enrique Moreno Bellver

Enrique Moreno Bellver (València, 6 de setembre de 1963 - 8 de febrer de 2012) era un exfutbolista valencià, que ocupava la posició de defensa.

Nou!!: València і Enrique Moreno Bellver · Veure més »

Enrique Muiño

Enrique Muiño (Laracha, Galícia, 5 de juliol de 1881 - Buenos Aires, Argentina, 24 de maig de 1956) va ser un actor clàssic de teatre i cinema hispano-argentí que va participar en pel·lícules des de 1913 fins a l'any de la seva mort el 1956.

Nou!!: València і Enrique Muiño · Veure més »

Enrique Ponce

Alfonso Enrique Ponce Martínez (Xiva (Foia de Bunyol), 8 de desembre de 1971) és un torero valencià.

Nou!!: València і Enrique Ponce · Veure més »

Enrique Rambal Sacía

Enrique Rambal Sacía (València, País Valencià, 8 de maig del 1924 − Ciutat de Mèxic, Mèxic, 15 de desembre de 1971) va ser actor de cinema, teatre i televisió i director mexicà.

Nou!!: València і Enrique Rambal Sacía · Veure més »

Enrique Verdeguer Puig

Enrique Verdeguer Puig (València, 1964) és un economista valencià, que fou conseller d'Economia, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana des del 2011, i fins a gener de 2012, quan cessà en el càrrec en ser nomenat president d'Adif.

Nou!!: València і Enrique Verdeguer Puig · Veure més »

Enriqueta Agut Armer

Enriqueta Agut Armer (Castelló de la Plana, Plana Alta, 16 de setembre de 1912 - Mèxic, 22 de juny de 1998) fou una mestra feminista i republicana valenciana.

Nou!!: València і Enriqueta Agut Armer · Veure més »

Enriqueta Tarrés i Rabassa

Enriqueta Tarrés i Rabassa (Barcelona, 17 de març de 1934) és una soprano catalana.

Nou!!: València і Enriqueta Tarrés i Rabassa · Veure més »

Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Entença, Entenza o Antenza és un nucli de població de la Ribagorça, situat al Prepirineu, 10 km a l'est de Benavarri, municipi al qual pertany.

Nou!!: València і Entença · Veure més »

Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics

L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI) és una entitat metropolitana del País Valencià integrada per municipis de l'Àrea Metropolitana de València, que té per finalitat la titularitat del servei d'aigua en alta, la producció i el subministrament fins al punt de distribució municipal.

Nou!!: València і Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics · Veure més »

Entre naranjos

Entre naranjos (literalment en català "Entre tarongers") és una novel·la de l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, publicada el 1900 i enquadrada dins del seu cicle valencià de novel·les.

Nou!!: València і Entre naranjos · Veure més »

Enyego d'Àvalos

Enyego d'Àvalos (Íñigo Dávalos, com a nom de fonts; Inico d'Avalos, com se'l coneix a Itàlia; Toledo?, ca. 1414 – Nàpols, 1484) fou un cavaller valencià d'origen castellà a qui s'ha atribuït la novel·la Curial e Güelfa (Milà/Nàpols, 1445–1448).

Nou!!: València і Enyego d'Àvalos · Veure més »

Epístola

Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.

Nou!!: València і Epístola · Veure més »

Equip Crònica

LEquip Crònica o Cròniques de la realitat (oficialment i en castellà Equipo Crónica) va ser un grup de pintors valencians actiu entre 1963 i 1981, data en què va morir Rafael Solbes.

Nou!!: València і Equip Crònica · Veure més »

Equipo Hoz

L'Equipo Hoz és una experiència educativa en l'àmbit de les arts plàstiques.

Nou!!: València і Equipo Hoz · Veure més »

Erard de la Mark

Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.

Nou!!: València і Erard de la Mark · Veure més »

Ermengol VII d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).

Nou!!: València і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »

Ermita de la Divina Pastora, Calvari i Panteó de Dos Aigües

Calvari Panteó de Dos Aigües LErmita de la Divina Pastora, Calvari i Panteó de Dos Aigües, és un conjunt situat al centre de la població de Bétera, entre els carrers Espronceda i la de Marquès de Dos Aigües amb accés des de la Plaça del Calvari, a la comarca del Camp de Túria, de la província de València.

Nou!!: València і Ermita de la Divina Pastora, Calvari i Panteó de Dos Aigües · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu

L'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu està situada al cim de la muntanya homònima, part de la serra de la Vall d'Àngel, a dos quilòmetres al sud-est de la població.

Nou!!: València і Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu · Veure més »

Ermita de Santa Bàrbara i Calvari (Matet)

L'Ermita de Santa Bàrbara de Matet, a la comarca de l'Alt Palància, és una ermita catòlica que està catalogada com a Bé de Rellevància Local segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb el codi: 12.07.076-005.

Nou!!: València і Ermita de Santa Bàrbara i Calvari (Matet) · Veure més »

Ermita del Santíssim Crist del Calvari

L'ermita del Santíssim Crist del Calvari de Gata de Gorgos és el segon edifici religiós d'importància del poble.

Nou!!: València і Ermita del Santíssim Crist del Calvari · Veure més »

Ermita Mas de Tous

L'ermita de Mas de Tous, és una ermita declarada Bé de Rellevància Local, de forma genèrica i segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb el codi identificatiu:46.11.202-004.

Nou!!: València і Ermita Mas de Tous · Veure més »

Ermua

Ermua és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del duranguesat amb una població de 16.449 habitants segons les dades de l'INE corresponents a l'any 2005.

Nou!!: València і Ermua · Veure més »

Ernest Blanch Marín

Ernest Blanch Marín (València, 1974) és un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes de la X legislatura i secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló.

Nou!!: València і Ernest Blanch Marín · Veure més »

Ernest Domínguez i Hernàndez

Ernest Domínguez i Hernàndez (Móra d'Ebre, 9 de març de 1941) fou un futbolista català de les dècades de 1960 i 1970.

Nou!!: València і Ernest Domínguez i Hernàndez · Veure més »

Ernest Furió i Navarro

Ernest Furió Navarro (València, 9 de març de 1902 - València, 1 de març de 1995) fou un pintor i gravador valencià.

Nou!!: València і Ernest Furió i Navarro · Veure més »

Ernest Garcia Lledó

Ernest Garcia Lledó (Xàtiva, la Costera, 21 d'abril de 1965) és un pintor valencià.

Nou!!: València і Ernest Garcia Lledó · Veure més »

Ernestina de Champourcín

fou una poetessa espanyola de la Generació del 27.

Nou!!: València і Ernestina de Champourcín · Veure més »

Ernesto Hervás Vercher

Ernesto Hervás Vercher (Carlet, 1873 - València, 8 d'agost de 1949) fou un baríton valencià.

Nou!!: València і Ernesto Hervás Vercher · Veure més »

Ernesto Ibáñez Rizo

Ernesto Ibáñez Rizo (Castelló de la Plana, 1875 - Algesires, 1944) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Ernesto Ibáñez Rizo · Veure més »

Esbjörn Svensson

bateria) Esbjörn Svensson (Västerås, 1964 - Estocolm, 2008) era un pianista suec, fundador junt amb Magnus Öström i Dan Berglund del grup de jazz Esbjörn Svensson Trio, al qual donava nom: alternativament, el conjunt també apareix ressenyat com EST o e.s.t.

Nou!!: València і Esbjörn Svensson · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: València і Escacs · Veure més »

Escalante Centre Teatral

Escalante Centre Teatral és un projecte lúdic i educatiu per tal de potenciar l'amor al teatre i l'opinió crítica dels menuts, creat l'any 1985 per la Diputació de València i situat al número 5 del carrer Landerer de la ciutat de València.

Nou!!: València і Escalante Centre Teatral · Veure més »

Escif

Nacho Magro Huertas, conegut com Escif (en els primers anys signava com Escyf) és un artista urbà de la Ciutat de València que porta en actiu des de 1996 a Velvetliga del 8 de setembre de 2010-1997.

Nou!!: València і Escif · Veure més »

Esclat (revista)

Esclat va ser una revista literària clandestina de periodicitat bimestral que va publicar a València l'editorial Torre, i de la qual van sortir només tres números.

Nou!!: València і Esclat (revista) · Veure més »

Esclaves de Maria Immaculada

Les Religioses Esclaves de Maria Immaculada (en castellà Religiosas Esclavas de María Inmaculada) són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa de germanes fundada en 1884 per Joana Maria Condesa.

Nou!!: València і Esclaves de Maria Immaculada · Veure més »

Esclavitud a Mallorca

''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.

Nou!!: València і Esclavitud a Mallorca · Veure més »

Escola de Lleida d'escultura del segle XIV

LEscola de Lleida d'escultura del segle XIV va ser una agrupació d'escultors del que van impulsar una nova manera de crear escultures de pedra.

Nou!!: València і Escola de Lleida d'escultura del segle XIV · Veure més »

Escola Judicial

LEscola Judicial és un organisme públic, de caràcter administratiu, que està integrat en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del que depèn punt a efectes pressupostaris, com a organitzatius.

Nou!!: València і Escola Judicial · Veure més »

Escola Les Carolines

L'escola Les Carolines és una escola cooperativa de Picassent (Horta Sud, País Valencià), fundada el 1972 en Benimàmet, València.

Nou!!: València і Escola Les Carolines · Veure més »

Escola Oficial d'Idiomes

Escola Oficial d'Idiomes de València Les escoles oficials d'idiomes (EOI) són una xarxa de centres públics no universitaris per l'ensenyament d'idiomes moderns dependents de les conselleries d'educació de cada comunitat autònoma, emmarcades dintre dels centres de règim especial.

Nou!!: València і Escola Oficial d'Idiomes · Veure més »

Escola Politècnica Superior d'Alcoi

Edificis Carbonell i Ferràndiz (EPSA) i Santuari de Maria AuxiliadoraL'Escola Politècnica Superior d'Alcoi (EPSA), integrant de la Universitat Politècnica de València (UPV) i també coneguda com a UPV-campus d'Alcoi.

Nou!!: València і Escola Politècnica Superior d'Alcoi · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València

LEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de València (l'acrònim de la qual és ETSAV) és l'escola d'arquitectura de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Nou!!: València і Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València · Veure més »

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny (ETSED) (ETSID, en castellà) amb més d'un segle i mig d'existència, des dels seus orígens com l'«Escola Industrial» de València creada el 1852, ofereix una formàció tècnica d'enginyers.

Nou!!: València і Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny · Veure més »

Escola Valenciana

Escola valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua és una entitat cívica formada per 26 associacions comarcals i d'àmbit valencià.

Nou!!: València і Escola Valenciana · Veure més »

Escolàpies de Sabadell

Les Escolàpies Sabadell va ser fundada per Paula Montal l'any 1846.

Nou!!: València і Escolàpies de Sabadell · Veure més »

Escoles Graduades de Cartagena

Les Escoles Graduades de Cartagena van ser els primers centres d'ensenyament d'Espanya que dividien als alumnes per edat i nivell, a més de disposar d'aules convenientment higienizades per a aquest fi.

Nou!!: València і Escoles Graduades de Cartagena · Veure més »

Escopeta de pilotes de goma

Una escopeta de pilotes de goma és una arma de foc de mà, classificada com a no letal, que fan servir alguns cossos d'agents antiavalots en tumults o disturbis per inhabilitar i dispersar la gent.

Nou!!: València і Escopeta de pilotes de goma · Veure més »

Escriptura ibèrica sud-oriental

Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa 2004. En vermell els signes d'identificació discutible L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent.

Nou!!: València і Escriptura ibèrica sud-oriental · Veure més »

Escrivà d'Íxer

Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles  i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.

Nou!!: València і Escrivà d'Íxer · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: València і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: València і Escultura del Renaixement · Veure més »

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V. Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona. La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península.

Nou!!: València і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó · Veure més »

Escultures i monuments de Jaume I

Relació de les estàtues, escultures i monuments en homenatge al rei Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: València і Escultures i monuments de Jaume I · Veure més »

Escut d'Aldaia

L'escut d'Aldaia és un símbol representatiu oficial d'Aldaia, municipi de l'Horta Sud, al País Valencià.

Nou!!: València і Escut d'Aldaia · Veure més »

Escut d'Atzeneta d'Albaida

L'escut d'Atzeneta d'Albaida és un símbol representatiu oficial d'Atzeneta d'Albaida, municipi del País Valencià, a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Escut d'Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: València і Escut de Barcelona · Veure més »

Escut de Beniparrell

L'escut de Beniparrell és un símbol representatiu oficial de Beniparrell, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud). Té el següent blasonament.

Nou!!: València і Escut de Beniparrell · Veure més »

Escut de Càrcer

L'escut de Càrcer és un símbol representatiu oficial utilitzat per l'ajuntament del municipi valencià de Càrcer (Ribera Alta).

Nou!!: València і Escut de Càrcer · Veure més »

Escut de les Alcubles

L'escut de les Alcubles és un símbol representatiu oficial de les Alcubles, municipi del País Valencià, a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Escut de les Alcubles · Veure més »

Escut de les Illes Balears

LEscut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada.

Nou!!: València і Escut de les Illes Balears · Veure més »

Escut de Palma

Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).

Nou!!: València і Escut de Palma · Veure més »

Escut de Rafelguaraf

L'escut de Rafelguaraf és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Rafelguaraf (Ribera Alta).

Nou!!: València і Escut de Rafelguaraf · Veure més »

Escut de Sagunt

L'escut de Sagunt és un símbol representatiu de Sagunt, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Escut de Sagunt · Veure més »

Escut de Sant Vicenç de Castellet

L'escut oficial de Sant Vicenç de Castellet té el següent blasonament.

Nou!!: València і Escut de Sant Vicenç de Castellet · Veure més »

Escut de Torreblanca

L'escut de Torreblanca és un símbol representatiu oficial de Torreblanca, municipi del País Valencià, a la Plana Alta.

Nou!!: València і Escut de Torreblanca · Veure més »

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Nou!!: València і Escut de València · Veure més »

Escut de Vila-real

L'escut de Vila-real és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Vila-real (Plana Baixa).

Nou!!: València і Escut de Vila-real · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: València і Escut del País Valencià · Veure més »

Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del s. XIX

L'escut dels ducs de Gandia Carles Borja i Magdalena Centelles del segle XIX, se situa a l'antiga façana del convent de Sant Roc i Església del Beat, situat a la plaça de Sant Roc, del municipi de Gandia a la comarca de La Safor, de la província de València.

Nou!!: València і Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del s. XIX · Veure més »

Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del s. XVI

Lescut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del S. XVI, se situa a l'antiga façana del convent de Sant Roc i de l'Església del Beat, situat a la plaça de San Roc, del municipi de Gandia a la comarca de La Safor, de la província de València.

Nou!!: València і Escut dels ducs de Gandia Carles de Borja i Magdalena Centelles del s. XVI · Veure més »

Escut i bandera de Bolulla

L'escut i la bandera de Bolulla són els símbols representatius de Bolulla, municipi del País Valencià, a la Marina Baixa.

Nou!!: València і Escut i bandera de Bolulla · Veure més »

Escut nobiliari de la família Vilarrasa en el Palau Senyorial

L'escut nobiliari de la família Vilarrasa al palau Senyorial, està ubicat a la plaça major 7 i 8 del municipi de Faura, a la comarca del Camp de Morvedre, de la província de València, i es troba catalogat com a Bé d'interès cultural, com queda recollit en la fitxa BIC de la Direcció General de Patrimoni cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, encara que no està inscrit i no té nombre d'anotació ministerial.

Nou!!: València і Escut nobiliari de la família Vilarrasa en el Palau Senyorial · Veure més »

Escuts amb el Senyal Reial

Aquest és un llistat de diferents Escuts amb el Senyal Reial, amb les seves imatges.

Nou!!: València і Escuts amb el Senyal Reial · Veure més »

Esgarrat

L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.

Nou!!: València і Esgarrat · Veure més »

Esglèsia Parroquial de Sant Lluís Beltràn (València)

L'església de Sant Lluís de Bertrán és un temple que es troba al barri de la Font de Sant Lluís, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Esglèsia Parroquial de Sant Lluís Beltràn (València) · Veure més »

Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi

L'Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi es començà a construir a la part alta d'Alcoi, davant del convent de Sant Agustí (Segle XIII).

Nou!!: València і Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi · Veure més »

Església de l'antic Convent de Jesús

LEsglésia de l'antic Convent de Jesús (Portuguès: Igreja do antigo Mosteiro de Jesus) de la ciutat de Setúbal, regió de Lisboa, a Portugal.

Nou!!: València і Església de l'antic Convent de Jesús · Veure més »

Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà

L'Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà, està situada al centre de la població, al carrer dels Desemparats.

Nou!!: València і Església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà · Veure més »

Església de la Mare de Déu de Gràcia (L'Énova)

L’església de la Mare de Déu de Gràcia de l’Énova, a la Ribera Alta, és un temple catòlic datat del, catalogat com a Bé de Rellevància Local, en la categoria de Monument de interès local, amb la denominació d’església Parroquial de la Mare de Déu de Gràcia, mitjançant una declaració genèrica de la Generalitat Valenciana, amb codi: 46.119-9999-000004, des de l’onze de juny de 1998 (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007).

Nou!!: València і Església de la Mare de Déu de Gràcia (L'Énova) · Veure més »

Església de la Mare de Déu del Do

L'església de la Mare de Déu del Do és un temple catòlic situat a la plaça Major d'Alfafar (l'Horta Sud, País Valencià).

Nou!!: València і Església de la Mare de Déu del Do · Veure més »

Església de la Santa Creu

* Església de la Santa Creu (València), antiga església del Convent del Carme de València.

Nou!!: València і Església de la Santa Creu · Veure més »

Església de les Escoles Pies de València

L'edifici de les Escoles Pies és al carrer dels Carnissers 6, del barri de Velluters de la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: València і Església de les Escoles Pies de València · Veure més »

Església de Sant Abdó i Sant Senent (València)

L'Església Parroquial de Sant Abdó i Sant Senent és un temple parroquial catòlic pertanyent a l'Arxidiòcesi de València i localitzada al barri/poble de Carpesa, al districte dels Pobles del Nord, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Església de Sant Abdó i Sant Senent (València) · Veure més »

Església de Sant Agustí (València)

L'església de Sant Agustí i Santa Caterina era l'antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València, del qual només en resta aquesta.

Nou!!: València і Església de Sant Agustí (València) · Veure més »

Església de Sant Andreu Apòstol (Benimeli)

L'església parroquial de Sant Andreu Apòstol se situa en la població de Benimeli.

Nou!!: València і Església de Sant Andreu Apòstol (Benimeli) · Veure més »

Església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat

L'església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: València і Església de Sant Bartomeu d'Atzeneta del Maestrat · Veure més »

Església de Sant Bertomeu (Xàbia)

L'església de Sant Bertomeu és un temple catòlic situat al nord-est de la vila valenciana de Xàbia, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta.

Nou!!: València і Església de Sant Bertomeu (Xàbia) · Veure més »

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: València і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert

L'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: València і Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista de Cabanes

L'església de Sant Joan Baptista de Cabanes, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: València і Església de Sant Joan Baptista de Cabanes · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: València і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església de Sant Joan de la Creu (València)

L'església de Sant Joan de la Creu (antigament de Sant Andreu) fou fundada després de la conquesta cristiana de la ciutat, i es construí sobre el solar d'una mesquita.

Nou!!: València і Església de Sant Joan de la Creu (València) · Veure més »

Església de Sant Joan del Mercat

L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.

Nou!!: València і Església de Sant Joan del Mercat · Veure més »

Església de Sant Jordi (València)

L'església de Sant Jordi va ser una església de la ciutat de València situada a l'actual plaça de Josep Rodrigo Botet, consagrada el 1401 i desapareguda a mitjans del segle XIX.

Nou!!: València і Església de Sant Jordi (València) · Veure més »

Església de Sant Jordi d'Alcoi

L'Església de Sant Jordi d'Alcoi, a pesar de la seua escassa grandària, és un dels temples més importants d'aquesta població valenciana per la seua relació amb la festa de moros i cristians.

Nou!!: València і Església de Sant Jordi d'Alcoi · Veure més »

Església de Sant Lluc Evangelista de Xest

L'Església parroquial de Sant Lluc Evangelista se situa en el municipi de Xest, a la Foia de Bunyol (País Valencià).

Nou!!: València і Església de Sant Lluc Evangelista de Xest · Veure més »

Església de Sant Martí (València)

L'església de Sant Martí, de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, és una de les més antigues de la ciutat de València, ubicada al principi del carrer Sant Vicent.

Nou!!: València і Església de Sant Martí (València) · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo)

Lesglésia de sant Miquel Arcàngel és un temple catòlic a la localitat de l'Alcúdia de Veo, a la comarca de la Plana Baixa i en ple cor de la serra d'Espadà.

Nou!!: València і Església de Sant Miquel Arcàngel (l'Alcúdia de Veo) · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos

L'Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos és a la plaça de l'església al centre de la població de Gata de Gorgos.

Nou!!: València і Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos · Veure més »

Església de Sant Miquel i Sant Sebastià

L'Església Parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià, també coneguda com a Antic Convent de Sant Francesc de Paula, és un edifici neoclàssic situat al número 97 del carrer de Quart, a València.

Nou!!: València і Església de Sant Miquel i Sant Sebastià · Veure més »

Església de Sant Nicolau (València)

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.

Nou!!: València і Església de Sant Nicolau (València) · Veure més »

Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri

L'església de Sant Tomàs Apostol i Sant Felip Neri és un temple construït en el en estil barroc a la plaça de Sant Vicent Ferrer de la ciutat de València.

Nou!!: València і Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri · Veure més »

Església de Sant Vicent de la Roqueta

Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constitueixen una de les primeres edificacions cristianes a la ciutat de València.

Nou!!: València і Església de Sant Vicent de la Roqueta · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

1.

Nou!!: València і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Església de Santa Caterina d'Alzira

L'església arxiprestal de Santa Caterina Màrtir és un edifici religiós del municipi d'Alzira, a la Ribera Alta, a la Plaça de la Constitució (abans de Santa Caterina), temple d'estil gòtic i barroc.

Nou!!: València і Església de Santa Caterina d'Alzira · Veure més »

Església de Santa Caterina de Teulada

L'església de Santa Caterina és un temple de culte catòlic al municipi de Teulada (Marina Alta, País Valencià).

Nou!!: València і Església de Santa Caterina de Teulada · Veure més »

Església de Santa Maria de Peníscola

L'església de Santa Maria de Peníscola, anteriorment anomenada Mare de Déu del Socors, edificació d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població, i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: València і Església de Santa Maria de Peníscola · Veure més »

Església de Santa Maria de Xaló

L'església de Santa Maria és el temple parroquial de Xaló, i està situada entre la Plaça Major, el carrer del seu mateix nom -on té la porta principal- i el carrer d'Alacant.

Nou!!: València і Església de Santa Maria de Xaló · Veure més »

Església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca

L'església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat en el centre històric de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: València і Església de Santa Maria Magdalena de Vilafranca · Veure més »

Església del Pilar (València)

Lesglésia del Pilar, o Església de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç és l'església de l'antic convent dominic del mateix nom, i principalment és el que queda d'aquest.

Nou!!: València і Església del Pilar (València) · Veure més »

Església del Salvador (València)

La Reial Església del Santíssim Crist del Salvador o Església del Salvador és una de les tretze esglésies amb què Jaume I va dotar a la ciutat, encara que és una de les que més transformacions ha sofert.

Nou!!: València і Església del Salvador (València) · Veure més »

Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó

LEsglésia del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, d'estil barroc i amb decoració neoclàssica, és un temple catòlic situat al centre de la població (en la zona coneguda com a poble de Dalt) i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: València і Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó · Veure més »

Església Espanyola Reformada Episcopal

LEsglésia Espanyola Reformada Episcopal (IERE) es considera una part plena de l'Església una, santa, catòlica i apostòlica establerta per Crist i els seus apòstols, i, com també ho afirmen l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, afirma conservar la successió apostòlica.

Nou!!: València і Església Espanyola Reformada Episcopal · Veure més »

Església i Palau del Temple

El conjunt format pel convent, col·legi i església de l'orde de Montesa a la ciutat de València, conegut popularment com el Temple per haver pertangut a l'orde del Temple, fou manat construir el 1761 per ordre de Carles III, després que el castell de Montesa fos destruït per un terratrèmol el 1748 i deixara l'orde sense casa mare.

Nou!!: València і Església i Palau del Temple · Veure més »

Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia (Geldo)

L'Església Parroquial de la nostra Senyora de la Misericòrdia de Geldo, també coneguda com a Església Parroquial Mare de Déu de la Misericòrdia de Geldo, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé Immoble de Rellevància Local segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb codi nombre 12.07.067-001.

Nou!!: València і Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia (Geldo) · Veure més »

Església Parroquial de la Mare de Déu del Roser d'Alfauir

L'Església Parroquial de la Mare de Déu del Roser d'Alfauir és un monument religiós, que està ubicat al carrer Major s/n del municipi d'Alfauir, a la comarca de la Safor, província de València, que està declarat Bé de Rellevància Local, amb codi 46.25.023-003.

Nou!!: València і Església Parroquial de la Mare de Déu del Roser d'Alfauir · Veure més »

Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir

L'Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, també coneguda com a Catedral de Russafa, es troba al barri de Russafa de la ciutat de València.

Nou!!: València і Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Església parroquial Nostra Senyora del Carme de l'Eliana

L'Església parroquial Nostra senyora del Carme de l'Eliana és una església d'estil neogòtic situada al municipi de L'Eliana.

Nou!!: València і Església parroquial Nostra Senyora del Carme de l'Eliana · Veure més »

Esmond Romilly

va ser un periodista, militant antifeixista i veterà britànic.

Nou!!: València і Esmond Romilly · Veure més »

Espai Verd

Espai Verd és un edifici residencial al barri de Benimaclet de la ciutat de València.

Nou!!: València і Espai Verd · Veure més »

Espais naturals protegits als Països Catalans

La segona meitat del segle XX suposa, als Països Catalans, canvis profunds del teixit socioeconòmic.

Nou!!: València і Espais naturals protegits als Països Catalans · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: València і Espanya · Veure més »

Espardenya de mar

L'espardenya de mar (Parastichopus regalis), coneguda també com a llongo, llonguet, sola o cogombre de mar, és una espècie d'equinoderm holoturoïdeu de l'ordre Synallactida, de la família dels esticopòdids, present al litoral dels Països Catalans i molt cotitzat en gastronomia.

Nou!!: València і Espardenya de mar · Veure més »

Esparreguera marina

Vista de la planta L'esparreguera marina (Asparagus horridus) és una espècie de planta de la família de les asparagàcies.

Nou!!: València і Esparreguera marina · Veure més »

Espània

Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Nou!!: València і Espània · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: València і Esperanto · Veure més »

Espill (Jaume Roig)

Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.

Nou!!: València і Espill (Jaume Roig) · Veure més »

Esqueixada

L'esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva.

Nou!!: València і Esqueixada · Veure més »

Esquerra Independentista

L'Esquerra Independentista (EI) és un moviment polític que, des de finals de la dècada del 1960, propugna la construcció d'uns Països Catalans independents i socialistes als quals s'afegí posterior i explícitament la reivindicació feminista.

Nou!!: València і Esquerra Independentista · Veure més »

Esquerra Republicana del País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.

Nou!!: València і Esquerra Republicana del País Valencià · Veure més »

Esquerra Unida (Espanya)

Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: València і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »

Esquerra Unida del País Valencià (històric)

Esquerra Unida del País Valencià fou una organització política valenciana d'esquerres fundada el 1981 i formada pel Front d'Esquerra Nacionalista (FEN), que agrupava diferents candidatures d'àmbit local, el Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), i Nacionalistes Independents (NI),, Arxiu de la democràcia, Universitat d'Alacant.

Nou!!: València і Esquerra Unida del País Valencià (històric) · Veure més »

Esquerra Valenciana

Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.

Nou!!: València і Esquerra Valenciana · Veure més »

Estació Central de València

L'Estació Central de València serà la futura principal estació de la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació Central de València · Veure més »

Estació d'Aeroport de València

L'estació d'Aeroport és una estació terminal en les línies fèrries Rafelbunyol–València i Aeroport–Port de València d'ample mètric que dona servei a l'Aeroport de València.

Nou!!: València і Estació d'Aeroport de València · Veure més »

Estació d'Albacete - los Llanos

Albacete - los Llanos és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada al municipi d'Albacete, Castella - la Manxa.

Nou!!: València і Estació d'Albacete - los Llanos · Veure més »

Estació d'Albatera-Catral

Albatera-Catral és una estació de ferrocarril situada al municipi valencià de Sant Isidre, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: València і Estació d'Albatera-Catral · Veure més »

Estació d'Alfafar-Benetússer

Alfafar-Benetússer és una estació ferroviària situada en el municipi valencià de Benetússer, fitant amb el d'Alfafar, tots dos de la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Estació d'Alfafar-Benetússer · Veure més »

Estació d'Alfauir

L'estació d'Alfauir és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i operada per Metrovalència al barri de Sant Llorenç, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Estació d'Alfauir · Veure més »

Estació d'Algímia d'Alfara

Algímia d'Alfara és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud-oest del nucli urbà d'Algímia d'Alfara a la comarca del Camp de Morvedre de la província de València.

Nou!!: València і Estació d'Algímia d'Alfara · Veure més »

Estació d'Almenara

Almenara és una estació de la línia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud-est del nucli urbà d'Almenara a la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló.

Nou!!: València і Estació d'Almenara · Veure més »

Estació d'Altafulla-Tamarit

Altafulla-Tamarit és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al terme de Tamarit, al municipi de Tarragona (Tarragonès), però adherida a la trama urbana d'Altafulla.

Nou!!: València і Estació d'Altafulla-Tamarit · Veure més »

Estació d'Amistat

L'Estació d'Amistat (coneguda entre el 2014 i el 2022 com a Estació d'Amistat-Casa de Salut per motius de patrocini) és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al districte d'Algirós de la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació d'Amistat · Veure més »

Estació d'Aragó

L'estació d'Aragó, (oficialment i en castellà estació d'Aragón entre 2003 i 2015), és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al districte del Pla del Real, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació d'Aragó · Veure més »

Estació d'Aragó (històrica)

L'Estació d'Aragó fou una de les estacions de ferrocarril de la Companyia de Ferrocarril Central d'Aragó i el terminal a València.

Nou!!: València і Estació d'Aragó (històrica) · Veure més »

Estació d'Arc de Triomf

L'estació de metro L1 Arc de Triomf (anomenada antigament Triumfo-Norte, L1, o Vilanova, Renfe) és un intercanviador multimodal situat al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: València і Estació d'Arc de Triomf · Veure més »

Estació d'Autobusos de València

Estació d'Autobusos de València Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Estació d'Autobusos de València · Veure més »

Estació d'Avinguda del Cid

L'Estació d'Avinguda del Cid és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al districte de l'Olivereta, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació d'Avinguda del Cid · Veure més »

Estació d'Àngel Guimerà

L'Estació d'Àngel Guimerà és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al districte d'Extramurs, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació d'Àngel Guimerà · Veure més »

Estació d'Elda-Petrer

Elda-Petrer és una estació ferroviària situada a la ciutat valenciana d'Elda i dona servei a una conurbació que forma amb Petrer, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: València і Estació d'Elda-Petrer · Veure més »

Estació d'Elx-Carrús

Elx-Carrús és una estació de ferrocarril subterrània situada a la ciutat valenciana d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: València і Estació d'Elx-Carrús · Veure més »

Estació d'Estivella-Albalat dels Tarongers

Estivella-Albalat dels Tarongers és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud del nucli urbà d'Estivella a la comarca del Camp de Morvedre de la província de València.

Nou!!: València і Estació d'Estivella-Albalat dels Tarongers · Veure més »

Estació de Bailén

L'Estació de Bailén és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació de Bailén · Veure més »

Estació de Benicalap

L'estació de Benicalap és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al barri de Benicalap, al districte homònim de la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació de Benicalap · Veure més »

Estació de Benicarló-Peníscola

Benicarló-Peníscola és una estació de la Línia 50 de Mitjana Distància Renfe del País Valencià situada a la línia del Corredor Mediterrani al nord-oest del nucli urbà de Benicarló, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: València і Estació de Benicarló-Peníscola · Veure més »

Estació de Benifaió-Almussafes

L'estació de tren de Benifaió-Almussafes d'Adif està situada a l'oest del nucli urbà de la vila de Benifaió.

Nou!!: València і Estació de Benifaió-Almussafes · Veure més »

Estació de Beniferri

L'estació de Beniferri és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència al barri de Benicalap, al districte homònim de la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació de Beniferri · Veure més »

Estació de Callosa de Segura

Callosa de Segura és una estació de ferrocarril situada al municipi valencià homònim, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: València і Estació de Callosa de Segura · Veure més »

Estació de Caminreal-Fuentes Claras

Caminreal-Fuentes Claras és una estació ferroviària situada entre els termes municipals turolencs de Caminreal i Fuentes Claras, a la comarca de Jiloca (Terol, Aragó).

Nou!!: València і Estació de Caminreal-Fuentes Claras · Veure més »

Estació de Castelló de la Plana

L'estació de Castelló de la Plana d'Adif està situada a l'oest del nucli urbà de la capital de la comarca de la Plana Alta, aquesta disposa de serveis de la línia C-6 de Rodalies València, de la linia 50 de Mitjana Distància de Renfe, a més de diversos serveis de Llarga Distància i AVE.

Nou!!: València і Estació de Castelló de la Plana · Veure més »

Estació de Castillejo-Añover

L'estació de Castillejo-Añover és una estació ferroviària situada al municipi espanyol d'Aranjuez, a la Comunitat de Madrid però molt a prop d'Añover de Tajo a la província de Tolèdol, comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: València і Estació de Castillejo-Añover · Veure més »

Estació de Catarroja

L'estació de Catarroja és una estació ferroviària situada en el municipi valencià de Catarroja a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Estació de Catarroja · Veure més »

Estació de Caudiel

Caudiel és una estació ferroviària i capçalera de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada a l'oest del nucli urbà de Caudiel a la comarca de l'Alt Palància del País Valencià.

Nou!!: València і Estació de Caudiel · Veure més »

Estació de ferrocarril

Estació del Nord, València Estació de França, Barcelona Estació Vall de Núria, Vall de Núria Estació de França, Barcelona Antiga estació del ferrocarril, Alginet, 1955 Una estació ferroviària o estació de ferrocarril és una instal·lació de vies i agulles, protegida per senyals, on es poden coordinar processos de circulació i els límits de la qual queden definits pels senyals d'entrada d'ambdós extrems.

Nou!!: València і Estació de ferrocarril · Veure més »

Estació de Gilet

Gilet és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada a l'est del nucli urbà de Gilet a la comarca del Camp de Morvedre de la província de València.

Nou!!: València і Estació de Gilet · Veure més »

Estació de l'Albereda

L'estació de l'Albereda (oficialment i en castellà: estació d'Alameda) és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i gestionada per Metrovalència a la ciutat de València, al País Valencià.

Nou!!: València і Estació de l'Albereda · Veure més »

Estació de l'Alcúdia de Crespins

L'estació de ferrocarril de l'Alcúdia de Crespins d'Adif, a la comarca de la Costera, està situada al sud del nucli urbà, prop del de la veïna població de Canals.

Nou!!: València і Estació de l'Alcúdia de Crespins · Veure més »

Estació de l'Aldea - Amposta - Tortosa

L'Aldea - Amposta - Tortosa (segons Adif) o l'Aldea - Amposta (segons Renfe) és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord de la població de l'Aldea a la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: València і Estació de l'Aldea - Amposta - Tortosa · Veure més »

Estació de La Encina

L'estació de La Encina és una estació de ferrocarril situada a la frontera entre el País Valencià i Castella - la Manxa.

Nou!!: València і Estació de La Encina · Veure més »

Estació de la Font de Sant Lluís

L'Estació de la Font de Sant Lluís, oficialment València-Font de Sant Lluís és una estació de ferrocarril situada al sud del barri del mateix nom a l'extrem sud de la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació de la Font de Sant Lluís · Veure més »

Estació de la Plaça d'Espanya (València)

Andana de l'estació L'Estació de la Plaça d'Espanya, oficialment Plaça Espanya, és una de les estacions del metro de València.

Nou!!: València і Estació de la Plaça d'Espanya (València) · Veure més »

Estació de la Torre del Pla

L'estació de la Torre del Pla és una estació de ferrocarril situada a la pedania homònima del municipi valencià d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: València і Estació de la Torre del Pla · Veure més »

Estació de les Arenes

Línia del Grau, on se pot vore "Les Arenes" L'Estació de les Arenes és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i operada per Metrovalència al districte dels Poblats Marítims, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Estació de les Arenes · Veure més »

Estació de Machado

L'Estació de Machado és una de les estacions de la línia 3 del metro de València.

Nou!!: València і Estació de Machado · Veure més »

Estació de Madrid - Puerta de Atocha

Madrid - Puerta de Atocha - Almudena Grandes és una estació de ferrocarril situada a Madrid i és el major complex ferroviàri d'Espanya.

Nou!!: València і Estació de Madrid - Puerta de Atocha · Veure més »

Estació de Massanassa

Massanassa és l'estació ferroviària que dona servei al municipi homònim de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Estació de Massanassa · Veure més »

Estació de metro de Sant Isidre

L'Estació de metro de Sant Isidre és una de les estacions de la xarxa de Metrovalència.

Nou!!: València і Estació de metro de Sant Isidre · Veure més »

Estació de metro de València Sud

Una de les andanes de l'estació. L'Estació de metro de València Sud és una de les estacions de la xarxa de Metrovalència.

Nou!!: València і Estació de metro de València Sud · Veure més »

Estació de Moixent

Moixent és una estació ferroviària d'Adif situada al municipi de Moixent (la Costera), al País Valencià, al nord del nucli urbà.

Nou!!: València і Estació de Moixent · Veure més »

Estació de Navaixes

Navaixes és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud del nucli urbà de Navaixes, a la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló.

Nou!!: València і Estació de Navaixes · Veure més »

Estació de Nou d'Octubre

L'estació de Nou d'Octubre és una estació de ferrocarril propietat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i operada per la marca comercial Metrovalència a la ciutat de València, al País Valencià.

Nou!!: València і Estació de Nou d'Octubre · Veure més »

Estació de Novelda-Asp

Novelda-Asp és una estació ferroviària situada al municipi valencià de Novelda prop d'Asp a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: València і Estació de Novelda-Asp · Veure més »

Estació de Paiporta

LEstació de Paiporta és l'estació del metro de València que correspon al municipi de Paiporta de la comarca de l'Horta.

Nou!!: València і Estació de Paiporta · Veure més »

Estació de Rodalies de Quart de Poblet

L'Estació de Rodalies de Quart de Poblet és una estació de la línia València-Llíria d'ample ibèric, desmantellada quasi totalment, situada a la intersecció entre el Carrer Azorín i el Carrer de l'Estació.

Nou!!: València і Estació de Rodalies de Quart de Poblet · Veure més »

Estació de Safranar

L'Estació de metro de Safranar (fins a 2010, Estació d'Hospital) és una de les estacions de la xarxa de Metrovalència.

Nou!!: València і Estació de Safranar · Veure més »

Estació de Sagunt

L'Estació de Sagunt és una estació ferroviària situada a l'est del nucli urbà de Sagunt (Camp de Morvedre), vora l'avinguda del País Valencià.

Nou!!: València і Estació de Sagunt · Veure més »

Estació de Sant Gabriel

Sant Gabriel és un baixador situat a l'oest de la ciutat d'Alacant (País Valencià) al barri costaner de Sant Gabriel.

Nou!!: València і Estació de Sant Gabriel · Veure més »

Estació de Sant Vicenç de Calders

Sant Vicenç de Calders és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al municipi del Vendrell a la comarca del Baix Penedès, en el barri l'Estació de Sant Vicenç de Calders.

Nou!!: València і Estació de Sant Vicenç de Calders · Veure més »

Estació de Silla

Silla és una estació ferroviària situada en el municipi de Silla (Horta Sud).

Nou!!: València і Estació de Silla · Veure més »

Estació de Sogorb-Arrabal

Sogorb-Arrabal és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al nord-oest del nucli urbà de Sogorb a la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló.

Nou!!: València і Estació de Sogorb-Arrabal · Veure més »

Estació de Sogorb-Ciutat

Sogorb-Ciutat és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud-est del nucli urbà de Sogorb a la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló.

Nou!!: València і Estació de Sogorb-Ciutat · Veure més »

Estació de Soneixa

Soneixa és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al sud del nucli urbà de Soneixa a la comarca de l'Alt Palància del País Valencià.

Nou!!: València і Estació de Soneixa · Veure més »

Estació de Tarragona

Tarragona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Tarragona, a la comarca del Tarragonès, al costat del Port de Tarragona.

Nou!!: València і Estació de Tarragona · Veure més »

Estació de Torredembarra

Torredembarra és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Torredembarra, a la comarca del Tarragonès.

Nou!!: València і Estació de Torredembarra · Veure més »

Estació de Tortosa

Tortosa és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Tortosa, a la comarca catalana del Baix Ebre.

Nou!!: València і Estació de Tortosa · Veure més »

Estació de València - Joaquim Sorolla

L'Estació de València-Joaquín Sorolla és una estació de ferrocarril d'Adif situada a la part darrera de l'Estació del Nord de València.

Nou!!: València і Estació de València - Joaquim Sorolla · Veure més »

Estació de València-Sant Isidre

L'Estació de Sant Isidre, oficialment València-Sant Isidre és una estació de ferrocarril situada al sud-oest del barri del mateix nom a l'extrem sud-oest de la ciutat de València i junt amb la nova llera del riu Túria.

Nou!!: València і Estació de València-Sant Isidre · Veure més »

Estació de Villena

L'estació de Villena és una estació de ferrocarril valenciana propietat d'Adif situada a la ciutat homònima a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: València і Estació de Villena · Veure més »

Estació de Xàtiva

L'estació de Xàtiva és una de les estacions del metro de València, la més usada de tota la xarxa.

Nou!!: València і Estació de Xàtiva · Veure més »

Estació de Xèrica-Viver

Xèrica-Viver és una estació de la línia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al nord del nucli urbà de Xèrica a la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló.

Nou!!: València і Estació de Xèrica-Viver · Veure més »

Estació de Xirivella-Alqueries

L'estació de Xirivella-Alqueries és un baixador ferroviari situat a Xirivella. Disposa de serveis de mitjana distància i forma part de la línia C-3 de Rodalies València.

Nou!!: València і Estació de Xirivella-Alqueries · Veure més »

Estació del Cabanyal

L'Estació del Cabanyal, oficialment València-Cabanyal és una estació de ferrocarril subterrani, situat al final de l'avinguda de Blasco Ibáñez i a l'extrem occidental del barri del Cabanyal.

Nou!!: València і Estació del Cabanyal · Veure més »

Estació del Cabanyal (històrica)

La històrica estació del Cabanyal era una estació de ferrocarril situada al barri del Cabanyal, a València.

Nou!!: València і Estació del Cabanyal (històrica) · Veure més »

Estació del Camp de Tarragona

Camp de Tarragona és una estació de ferrocarril situada entre les poblacions de la Secuita i Perafort, al centre del triangle format per Tarragona, Reus i Valls.

Nou!!: València і Estació del Camp de Tarragona · Veure més »

Estació del Grau-Canyamelar

L'estació del Grau-Canyamelar és una estació de tramvia de les línies 6 i 8 de Metrovalència ubicada al barri del Grau de la ciutat de València, i es preveu que també ho faci en la línia 11.

Nou!!: València і Estació del Grau-Canyamelar · Veure més »

Estació del Nord (València)

L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.

Nou!!: València і Estació del Nord (València) · Veure més »

Estació Manuel-l'Énova

L'estació Manuel-L'Enova és una antiga estació ferroviària situada al municipi espanyol de Manuel a prop de l'Énova a la comarca de la Ribera Alta, Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Estació Manuel-l'Énova · Veure més »

Estadi Ciutat de València

LEstadi Ciutat de València és el camp on juga els seus partits el Llevant UE.

Nou!!: València і Estadi Ciutat de València · Veure més »

Estadi de Mestalla

LEstadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia.

Nou!!: València і Estadi de Mestalla · Veure més »

Estadi de Vallejo

LEstadi de Vallejo va ser un estadi de futbol de la ciutat de València, on jugava el Real Gimnàstic Club de Futbol (després Llevant UE) els seus partits entre els anys 1925 i 1968.

Nou!!: València і Estadi de Vallejo · Veure més »

Estadi Nou Mestalla

El Nou Mestalla és un estadi de futbol en construcció a la ciutat de València.

Nou!!: València і Estadi Nou Mestalla · Veure més »

Estanislao Marco

Estanislao Marco Valls (la Vall d'Uixó, Castelló, 17 de maig de 1873 - València, 22 de juny de 1954) fou un compositor i guitarrista valencià.

Nou!!: València і Estanislao Marco · Veure més »

Estanislao Rico Ariza

Estanislao Rico Ariza, també conegut pel seu pseudònim Francisco de Paula Calderón (Barcelona, 13 de novembre de 1895 - Montcada i Reixac, 26 de novembre de 1936) fou un periodista, escriptor i sindicalista català d'ideologia carlina, membre i fundador dels Sindicats Lliures.

Nou!!: València і Estanislao Rico Ariza · Veure més »

Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló

Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló (Palma, 13 de novembre de 1859 — Palma, Mallorca, 9 de gener de 1917) fou un erudit i bibliòfil.

Nou!!: València і Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló · Veure més »

Estanislau de Reus

Estanislau de Reus és el nom de religió que va prendre Antoni Boxó Torres (Reus 1855 - València 1918) frare caputxí.

Nou!!: València і Estanislau de Reus · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: València і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estatut d'Elx

L'Estatut d'Elx va ser un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià elaborat per un grup d'intel·lectuals independents, entre els quals hi havia Eliseu Climent, Max Cahner, Joan Fuster, Josep Benet, Rafael Ribó i Enric Solà, essent aquest últim el seu redactor principal.

Nou!!: València і Estatut d'Elx · Veure més »

Estètica alacantina

Foguera de Gran Via-Ceràmica 2011 Estètica alacantina és el nom que reben una sèrie de trets estètics que es van diferenciar als cadafals de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant, com els motius simètrics, estilitzats i les figures geomètriques, que es diferenciarien de l'estètica predominant als cadafals de les Falles que, tot i tindre un origen comú, destacarien pel fet que a València l'estètica dominant seria més barroca.

Nou!!: València і Estètica alacantina · Veure més »

Esteban Celda Comas

Esteban Inocencio Celda Comes (Requena, 1845-València, 1932), activista i propagandista republicà, que fou condemnat a mort diverses vegades pels seus pronunciaments a favor de la República.

Nou!!: València і Esteban Celda Comas · Veure més »

Esteban Esteve Jorge

Esteban Esteve Jorge (Sot de Xera, 1937 - Mislata, 2006) va ser un músic, director i compositor valencià.

Nou!!: València і Esteban Esteve Jorge · Veure més »

Esteban González Pons

Esteban González Pons (València, 1964) és un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes, al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats i Senador.

Nou!!: València і Esteban González Pons · Veure més »

Esteban Morcillo Sánchez

Esteban Morcillo Sánchez (València, 1951) és un catedràtic de farmacologia de la Universitat de València (UV), de la qual va ser rector des del 2010 al 2018.

Nou!!: València і Esteban Morcillo Sánchez · Veure més »

Esteban Salazar Chapela

Esteban Salazar Chapela (Màlaga, 1900 - Londres, 1965) fou un escriptor espanyol.

Nou!!: València і Esteban Salazar Chapela · Veure més »

Estel Julià

Estel Julià (València, L'Horta, 14 d'abril de 1962), també coneguda com a Estrella Correcher Juliá, és una poeta, escriptora i master en Estudios Hispánicos Avanzados per la Universitat de València que ha desenvolupat la seva carrera literària, paral·lela i transversalment, en l'àrea de la investigació literària i les noves tecnologies, fruit d'aquestes circumstàncies és la participació en diversos congressos i jornades.

Nou!!: València і Estel Julià · Veure més »

Ester Andújar

Ester Andújar (València, 1976) és una cantant de jazz i blues valenciana.

Nou!!: València і Ester Andújar · Veure més »

Esteve March

''Trobada de cavalleria'' Esteve March (València, Ca.1610 - Ca.1668) fou un pintor valencià de singular importància dins del panorama artístic valencià del barroc, de la mateixa generació que Jeroni Jacint Espinosa.

Nou!!: València і Esteve March · Veure més »

Esteve Pallarols i Xirgu

Esteve Pallarols i Xirgu (Cassà de la Selva, Gironès 18 de juliol de 1900 - Barcelona, 8 de juliol de 1943) fou un anarcosindicalista català, conegut també com a José Riera.

Nou!!: València і Esteve Pallarols i Xirgu · Veure més »

Esteve Paluzie i Cantalozella

Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 26 de gener de 1806 - Barcelona, 9 de juliol de 1873) fou paleògraf, pedagog i antiquari liberal.

Nou!!: València і Esteve Paluzie i Cantalozella · Veure més »

Esteve Visconti

Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.

Nou!!: València і Esteve Visconti · Veure més »

ESTHER (cantant)

Esther Querol Forner (Vinaròs, 30 de setembre del 1998), coneguda artísticament com a ESTHER, és una cantautora valenciana.

Nou!!: València і ESTHER (cantant) · Veure més »

Estivella

Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Estivella · Veure més »

Estubeny

Estubeny és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Estubeny · Veure més »

Etnopoètica

L'ETNO de València. Explicar rondalles és una manifestació etnopoètica. L'etnopoètica és la branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal.

Nou!!: València і Etnopoètica · Veure més »

Eugeni de València

Eugeni de València fou un cristià d'Hispània, suposat deixeble de l'apòstol Jaume, mort cap a l'any 65.

Nou!!: València і Eugeni de València · Veure més »

Eugeni Gay i Montalvo

Eugeni Gay i Montalvo (Barcelona, 13 de març de 1946) és un advocat que fou vicepresident del Tribunal Constitucional d'Espanya, essent-ne membre entre 2001 i 2012.

Nou!!: València і Eugeni Gay i Montalvo · Veure més »

Eugenio Amorós Sirvent

Eugenio Amorós Sirvent (València, ca.1862 - ?, segle XX) fou un professor i compositor valencià.

Nou!!: València і Eugenio Amorós Sirvent · Veure més »

Eugenio Burriel de Orueta

Eugenio Luis Burriel de Orueta (València, 14 d'agost de 1944) és un geògraf, professor, advocat i polític valencià, conseller de la Generalitat Valenciana, delegat del govern i governador civil.

Nou!!: València і Eugenio Burriel de Orueta · Veure més »

Eugenio Coronado Miralles

Eugenio Coronado Miralles (València, 1959) és un químic i físic valencià especialitzat en nous materials amb propietats elèctriques, magnètiques i òptiques.

Nou!!: València і Eugenio Coronado Miralles · Veure més »

Eugenio Oñate Ibáñez de Navarra

Eugenio Oñate Ibáñez de Navarra (València, 28 de març de 1953), més conegut com a Eugenio Oñate, és un enginyer valencià que treballa en mecànica computacional.

Nou!!: València і Eugenio Oñate Ibáñez de Navarra · Veure més »

Eulàlia de Girona i Ros

Eulàlia de Girona i Ros (Barcelona, ca. 1782 - abans d'abril 1842), coneguda com Eulàlia Girona de Cabanes i citada també com Eulàlia de Gerona i Ros, va ser una hisendada i pintora catalana.

Nou!!: València і Eulàlia de Girona i Ros · Veure més »

Eulàlia Valldosera i Guilera

Eulàlia Valldosera en un enregistrament Eulàlia Valldosera i Guilera (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 d'octubre de 1963) és una artista catalana, guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 2002.

Nou!!: València і Eulàlia Valldosera i Guilera · Veure més »

Eurocaja Rural

Eurocaja Rural, és una cooperativa de crèdit, una de les majors Caixes Rurals de Espanya i és present en Castella-la Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Múrcia.

Nou!!: València і Eurocaja Rural · Veure més »

Eurocities

Eurocities és una xarxa de ciutats fundada el 1986 i que aplega 130 municipis.

Nou!!: València і Eurocities · Veure més »

Eurocup Basketball

LEurocup Basketball, coneguda habitualment com a EuroCup i actualment anomenada 7DAYS EuroCup per motius de patrocini, és una competició anual de clubs de bàsquet professionals organitzada per lEuroleague Basketball des de 2002.

Nou!!: València і Eurocup Basketball · Veure més »

Eurolliga de bàsquet femenina

LEurolliga femenina de bàsquet (en anglès, EuroLeague Women) és la màxima competició de clubs femenins de basquetbol a Europa.

Nou!!: València і Eurolliga de bàsquet femenina · Veure més »

Euromed

Euromed entrant a València Nord Euromed és el nom comercial d'un servei ferroviari d'alta velocitat, antigament servit amb un tren de la sèrie 101 idèntic a la sèrie 100 de l'AVE, amb bogies adaptats a l'ample de via ibèric (1.668 mm) i presa de corrent adaptada a 3000 V de corrent continu.

Nou!!: València і Euromed · Veure més »

Eusebi Bosch i Humet

Eusebi Bosch i Humet (Sabadell, 27 d'octubre del 1860 - Barcelona, 12 de gener del 1948) va ser un músic intèrpret, compositor i director d'orquestra.

Nou!!: València і Eusebi Bosch i Humet · Veure més »

Eusebi Ferran Ambròs

Eusebi Ferran Ambròs (Reus, 28 de gener de 1838 - Barcelona, 17 de gener de 1895) va ser un compositor i pianista català.

Nou!!: València і Eusebi Ferran Ambròs · Veure més »

Eusko Gudarostea

Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc) va ser la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Eusko Gudarostea · Veure més »

Eutropi de València

Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.

Nou!!: València і Eutropi de València · Veure més »

Eva Laufer

Eva Laufer (Berlín, 27 març 1912 - Londres, 18-9-1991) Fou una dona jueva, alemanya de neixament i resident als Països Baixos.

Nou!!: València і Eva Laufer · Veure més »

Eva María Gadea Solera

Eva María Gadea Solera (Catarroja, Comunitat Valenciana, 8 de setembre de 1971) és una atleta espanyola, especialista en salt de llargada.

Nou!!: València і Eva María Gadea Solera · Veure més »

Eva Mus Gran

Eva Mus Gran (València, 1940) és una pintora valenciana.

Nou!!: València і Eva Mus Gran · Veure més »

Evapotranspiració

Diagrama de zones ecològiques considerant les magnituds de precipitació i evapotranspiració. L'evapotranspiració (ET) és la suma de l'evaporació i la transpiració vegetal des de la superfície del sòl cap a l'atmosfera terrestre.

Nou!!: València і Evapotranspiració · Veure més »

Evarist Muñoz

Santa Llúcia, oli sobre llenç, València, Ermita de ''Santa Llúcia''. Evarist Muñoz Estarlich (València, 1684-1737), fou un pintor barroc de novel·lada biografia, seguidor dels corrents decoratius introduïts a València per Antonio Palomino, encara que en fer-ho no es desprén completament de la coloració terrosa pròpia de la tradició valenciana.

Nou!!: València і Evarist Muñoz · Veure més »

Evarist Navarro i Segura

Evarist Navarro i Segura (Castelló de Rugat, 1959 - Castelló de Rugat, 22 d'octubre de 2014), va ser un escultor valencià que formà part de la generació d'artistes que, a la dècada dels 80, destacaren en un període de renovació de l'escultura.

Nou!!: València і Evarist Navarro i Segura · Veure més »

Evaristo Crespo Azorín

Evaristo Crespo Azorín (Aiora, 27 de gener de 1863 - València, 6 de març de 1941) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Evaristo Crespo Azorín · Veure més »

Evaristo de Churruca y Brunet

Evaristo de Churruca y Brunet, primer comte de Motrico (Izu, 26 d'octubre de 1841 – Bilbao, 3 d'abril de 1917), va ser un enginyer espanyol, conegut principalment per haver construït el Port Exterior de Bilbao.

Nou!!: València і Evaristo de Churruca y Brunet · Veure més »

EVT

* Associació Europea de Terminologia (del seu nom en neerlandès Europese Vereniging voor Terminologie), organització per al foment del multilingüisme a Europa.

Nou!!: València і EVT · Veure més »

Exèrcit de Flandes

Mapa dels Països Baixos sota domini espanyol a 1579, indicant la Unió d'Utrecht (en blau) i la Unió d'Arras (en groc). Amb el nom dExèrcit de Flandes es coneix en la historiografia l'exèrcit organitzat per la branca espanyola de la dinastia dels Habsburg als Països Baixos espanyols, a partir de 1516, i que es va utilitzar per a la defensa de la sobirania de la monarquia hispànica sobre les Disset Províncies que componien els Països Baixos fins a 1713, data en què a causa de les clàusules del Tractat d'Utrecht que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola, la sobirania sobre el territori va passar a mans de la branca austríaca de la família, moment en què el territori va passar a conèixer-se com a Països Baixos austríacs.

Nou!!: València і Exèrcit de Flandes · Veure més »

Exèrcit de l'Ebre

L'Exèrcit de l'Ebre va ser una unitat militar de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Exèrcit de l'Ebre · Veure més »

Exèrcit de Maniobra

L'Exèrcit de Maniobra va ser una formació militar de l'Exèrcit Popular de la República que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Exèrcit de Maniobra · Veure més »

Exili republicà espanyol

Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.

Nou!!: València і Exili republicà espanyol · Veure més »

Expedició de Carlemany del 778

L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.

Nou!!: València і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: València і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició Regional Valenciana del 1909

Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.

Nou!!: València і Exposició Regional Valenciana del 1909 · Veure més »

Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia va crear-se en 1982 i va obrir al públic la seua primera mostra permanent en 1983.

Nou!!: València і Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: València і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: València і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà

La Revolta de la serra d'Espadà de 1609 fou un dels focus de resistència dels moriscos contra la seva expulsió del Regne de València.

Nou!!: València і Expulsió dels moriscos de la serra d'Espadà · Veure més »

Extensió d'Ensenyament Tècnic

L'Extensió d'Ensenyament Tècnic fou una institució d'ensenyament per correspondència fundat per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1916.

Nou!!: València і Extensió d'Ensenyament Tècnic · Veure més »

Extinció de les botigues

L'extinció de les botigues és un fenomen de canvi d'estructura que s'observa al món occidental.

Nou!!: València і Extinció de les botigues · Veure més »

Extramurs

Extramurs és el nom que rep el districte número 3 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Extramurs · Veure més »

Eyk Pokorny

Eyk Pokorny (Berlín, 22 de novembre de 1969) va ser un ciclista alemany especialista en la pista.

Nou!!: València і Eyk Pokorny · Veure més »

Faas Wilkes

Servaas Wilkes Laarts, més conegut com a Faas Wilkes, (Rotterdam, 13 d'octubre de 1923 - Rotterdam, 15 d'agost de 2006) fou un futbolista neerlandès.

Nou!!: València і Faas Wilkes · Veure més »

Fabiola Meco Tébar

Fabiola Meco Tébar (Albacete, 9 d'abril de 1971) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і Fabiola Meco Tébar · Veure més »

Facund Burriel i Garcia de Polavieja

Facund Burriel i Garcia de Polavieja (València, 1876 - 1934) fou un advocat i polític valencià, fill de Facund Burriel i Guillén.

Nou!!: València і Facund Burriel i Garcia de Polavieja · Veure més »

Facundo Bellver Castelló

Facundo Bellver Castelló (n. L'Énova, La Ribera Alta, 25 de juliol de 1910- † València 12 d'agost de 1995) fou un religiós i canonge valencià.

Nou!!: València і Facundo Bellver Castelló · Veure més »

Facundo Burriel Guillén

Facundo Burriel Guillén (Calles, 1843 - València, 1910) fou un advocat, propietari i polític valencià, diputa a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Facundo Burriel Guillén · Veure més »

Facundo de los Ríos Portilla

Facundo de los Ríos Portilla (Laredo, Cantàbria, 1832 - València, 1898) fou un advocat i polític espanyol, diputat a Corts durant el sexenni democràtic i governador civil de Barcelona.

Nou!!: València і Facundo de los Ríos Portilla · Veure més »

Faiança

Estàtua d'hipopòtam de faiança. Imperi Mitjà d'Egipte. Louvre La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dona un aspecte blanc i brillant característic.

Nou!!: València і Faiança · Veure més »

Faitanar

Faitanar és una pedania de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats del Sud.

Nou!!: València і Faitanar · Veure més »

Falla Almirall Cadarso-Comte d'Altea

La Falla n. 14 Almirall Cadarso-Comte d'Altea (o Falla Almirante Cadarso - Conde Altea) és una falla de la Ciutat de València, situada en la cruïlla dels carrers homònims, a l'Eixample de València.

Nou!!: València і Falla Almirall Cadarso-Comte d'Altea · Veure més »

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan

"2010, l'odissea dels orxateitors", de Bipolaire Arquitectes + Menta, Falla infantil de 2010.La comissió Castielfabib-Marqués de Sant Joan és una associació cultural fallera de la Ciutat de València censada en Junta Central Fallera amb el número 311, situada als carrers homònims, en el Barri de Campanar.

Nou!!: València і Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan · Veure més »

Falla Corretgeria - Bany dels Pavesos

Joan Monleón va ser president de la falla ''Corretgeria - Bany dels Pavesos''.http://www.distritofallas.com/2009/12/29/adeu-a-joan-monleon/ Adéu a Joan Monleón - notícia a ''Distrito Fallas'' del 29 de desembre de 2009.La Falla nº 50 Corretgeria - Bany dels Pavesos és una falla de la Ciutat de València, situada als carrers homònims.

Nou!!: València і Falla Corretgeria - Bany dels Pavesos · Veure més »

Falla de l'Exposició

La Falla nº 22 Exposició-Misser Mascó-Arévalo Baca és una falla de la Ciutat de València, situada al Barri de l'Exposició.

Nou!!: València і Falla de l'Exposició · Veure més »

Falla de la Plaça de la Mercé

Falla de la plaça de la Mercé, 2016 La Falla n. 11 Plaça de la Mercé és una falla de la Ciutat de València, situada a la Plaça de la Mercé.

Nou!!: València і Falla de la Plaça de la Mercé · Veure més »

Falla de la Plaça del Pilar

La comissió Plaça del Pilar és una entitat fallera de la Ciutat de València censada en Junta Central Fallera amb el n. 34, situada a la Plaça del Pilar, al barri de Velluters.

Nou!!: València і Falla de la Plaça del Pilar · Veure més »

Falla del Convent de Jerusalem - Matemàtic Marçal

La Falla nº 12 Convent Jerusalem - Matemàtic Marçal és una falla de la Ciutat de València, situada als carrers homònims.

Nou!!: València і Falla del Convent de Jerusalem - Matemàtic Marçal · Veure més »

Falla King-Kong

La comissió Jacint Benavent-Reina Na Germana, més coneguda com a Falla King-Kong va ser una entitat fallera de la ciutat de València, de marcat caràcter transgressor i progressista.

Nou!!: València і Falla King-Kong · Veure més »

Falla Murillo i Palomar

Portada Llibret Falla Murillo i Palomar 1976 La comissió Falla Murillo i Palomar (número 8 al cens de Junta Central Fallera) és una associació cultural fallera amb seu social al Carrer Palomar, 4, al barri del Carme de València.

Nou!!: València і Falla Murillo i Palomar · Veure més »

Falla Nou Campanar

La comissió Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona, coneguda popularment com a Nou Campanar, va ser una associació fallera de la ciutat de València ubicada al barri de Campanar i censada a Junta Central Fallera amb el n. 378.

Nou!!: València і Falla Nou Campanar · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').

Nou!!: València і Falles · Veure més »

Falles d'Elda

Les Falles d'Elda són unes festes que se celebren anualment a la ciutat d'Elda (Vinalopó Mitjà).

Nou!!: València і Falles d'Elda · Veure més »

Falles de Borriana

Falla Don Bosco el 2017. Falla Societat de Caçadors el 2017. Les Falles de Borriana tenen lloc en aquesta localitat durant la primera meitat del mes de març, de la mateixa manera que se celebren a altres llocs del País Valencià com la Vall d'Uixó, Sagunt, Alzira, Gandia o la ciutat de València.

Nou!!: València і Falles de Borriana · Veure més »

Falomir Juegos

Falomir Juegos, nom amb què és coneguda comercialment Juguetes Falomir, S.A., és una empresa valenciana fabricant de jocs i joguines situada a l'Eliana (Camp de Túria).

Nou!!: València і Falomir Juegos · Veure més »

Família Ochando

La família Ochando (o bé Otxando, i popularment germans Ochando) és una nissaga d'escultors i fusters d'Almassora (Plana Alta), que es troba documentada al llarg del, una part de l'obra dels quals encara es conserva actualment i en part és coneguda per notícies documentals.

Nou!!: València і Família Ochando · Veure més »

Fanny Edelman

Fanny Jacovkis (San Francisco, Còrdova, 27 de febrer de 1911 - Buenos Aires, 1 de novembre de 2011), més coneguda com a Fanny Edelman, va ser una política argentina que va participar com a voluntària a l'organització Socors Roig Internacional en defensa de la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Fanny Edelman · Veure més »

Fasim

Fasim és el tagname de Germán Bel (Barcelona, 1973) és un artista urbà català instal·lat a València.

Nou!!: València і Fasim · Veure més »

Fatima Naoot

és una escriptora, poeta, periodista, enginyera i activista egípcia.

Nou!!: València і Fatima Naoot · Veure més »

Faura

Faura és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre, dins la comarca històrica de les Valls.

Nou!!: València і Faura · Veure més »

Faustino Guerau de Arellano i Tur

Faustino Guerau de Arellano i Tur (València, 5 de maig de 1929 – Barcelona, 28 de novembre de 1986) fou un educador social i pedagog, pioner de l'educació social.

Nou!!: València і Faustino Guerau de Arellano i Tur · Veure més »

Favara

Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Favara · Veure més »

Favara (barri de València)

El barri de Favara és un barri de la ciutat de València inclòs al districte de Patraix, al sud-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Favara (barri de València) · Veure més »

Favara (desambiguació)

En la toponímia significa 'font', de l'àrab fawwāra.

Nou!!: València і Favara (desambiguació) · Veure més »

Fàbrica de Tabacs (València)

Fàbrica de Tabacs, Fàbrica de Tabacs de València o Tabacalera és l'edifici situat al barri de l'Exposició, a València, amb la característica de ser un dels escassos exemples d'arquitectura industrial conservats a la ciutat.

Nou!!: València і Fàbrica de Tabacs (València) · Veure més »

Fátima Diame

Fátima Dzinzaletaite Diame (València, 22 de setembre de 1996) és una atleta valenciana d'ascendència senegalesa, especialitzada en salt de llargada i triple salt.

Nou!!: València і Fátima Diame · Veure més »

Fèlix (bisbe de València)

Fèlix va ser bisbe de València.

Nou!!: València і Fèlix (bisbe de València) · Veure més »

Fèlix Azzati i Descalci

Fèlix Azzati i Descalci (Cadis 1874 - València, 20 de juny de 1929) fou un polític i periodista valencià, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Fèlix Azzati i Descalci · Veure més »

Fèlix Cucurull i Tey

Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme, 12 de gener de 1919 - 4 de febrer de 1996) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: València і Fèlix Cucurull i Tey · Veure més »

Fèlix Pizcueta i Gallel

Fèlix Pizcueta i Gallel (València, 1837 - 1890) fou un metge, polític i escriptor valencià.

Nou!!: València і Fèlix Pizcueta i Gallel · Veure més »

Félicia Ballanger

Félicia Ballanger (La Roche-sur-Yon, França, 1971) és una ciclista francesa, ja retirada, guanyadora de tres medalles olímpiques d'or.

Nou!!: València і Félicia Ballanger · Veure més »

Félix Bilbao y Ugarriza

Félix Bilbao y Ugarriza (Bakio, 18 de maig de 1873 - Tortosa, 18 de novembre de 1943) va ser un bisbe basc que fou bisbe de Tortosa entre els anys 1925 i 1943.

Nou!!: València і Félix Bilbao y Ugarriza · Veure més »

Félix María Calleja

Félix María Calleja (Medina del Campo 1753 - València 1828).

Nou!!: València і Félix María Calleja · Veure més »

Félix María Samaniego

Félix María Serafín Sánchez de Samaniego (Laguardia, 12 d'octubre de 1745 - íd, 11 d'agost de 1801) va ser un escriptor basc, famós per les seves faules.

Nou!!: València і Félix María Samaniego · Veure més »

Félix Martí Ibáñez

Fèlix Martí Ibáñez (Cartagena, 25 de desembre de 1911 – Manhattan, Nova York, 24 de maig de 1972) va ser un metge, psiquiatre, escriptor i editor valencià, que va exiliar-se als Estats Units l'any 1939 després de la guerra civil espanyola, i es va convertir en ciutadà nord-americà.

Nou!!: València і Félix Martí Ibáñez · Veure més »

Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.

Nou!!: València і Fórmula 1 · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Nou!!: València і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Federació Catalana de Coloms Esportius

La Federació Catalana de coloms Esportius és l'organisme rector de la pràctica del coloms esportius a Catalunya.

Nou!!: València і Federació Catalana de Coloms Esportius · Veure més »

Federació Catalana de Coloms Missatgers

La Federació Catalana de Coloms Missatgers és l'organisme rector de la pràctica dels coloms missatgers a Catalunya.

Nou!!: València і Federació Catalana de Coloms Missatgers · Veure més »

Federació Catalana de Tennis

Federació Catalana de Tennis (FCT) és una federació esportiva catalana que agrupa els practicants de tennis.

Nou!!: València і Federació Catalana de Tennis · Veure més »

Federació de Pilota Valenciana

La Federació de Pilota Valenciana és l'associació que regeix l'esport de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Federació de Pilota Valenciana · Veure més »

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870 (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària, amb els trets característics de la filosofia de Mikhail Bakunin.

Nou!!: València і Federació de Treballadors de la Regió Espanyola · Veure més »

Federació Espanyola de Resistència al Capital

La Federació Espanyola de Resistència al Capital (FERC), també coneguda com a Pacto de Unión y de Solidaridad, fou una organització obrera anarco-col·lectivista.

Nou!!: València і Federació Espanyola de Resistència al Capital · Veure més »

Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més, coneguda pel seu acrònim FELGTBI+ (en castellà: Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans, Bisexuales, Intersexuales y más), és la federació d'associacions LGBT més nombrosa d'Espanya, fundada el 1992.

Nou!!: València і Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més · Veure més »

Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries

Cartell de les FIJL durant la guerra civil La Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), va ser una organització juvenil anarquista creada a Madrid el 1932 durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries · Veure més »

Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics

La Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics (FIAPF) (en francès:: Fédération Internationale des Associations de Producteurs de Films) és una organització internacional creada el 1933 i amb seu en París que reuneix 36 associacions de productors cinematogràfics de 30 països.

Nou!!: València і Federació Internacional d'Associacions de Productors Cinematogràfics · Veure més »

Federació Regional Espanyola de l'AIT

La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870.

Nou!!: València і Federació Regional Espanyola de l'AIT · Veure més »

Federació Tipogràfica Espanyola

Federació Tipogràfica Espanyola fou una organització sindical creada per militant socialistes a Barcelona el 1882.

Nou!!: València і Federació Tipogràfica Espanyola · Veure més »

Federació Valenciana d'Estudiants

La Federació Valenciana d'Estudiants (FAAVEM) és una organització d'estudiants del País Valencià que fou fundada l'any 1987, fruit de les reivindicacions estudiantils del curs 1986/1987 i després de l'aprovació del Decret d'Associacions d'Alumnat de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Federació Valenciana d'Estudiants · Veure més »

Federació Valenciana de Motociclisme

La Federació Valenciana de Motociclisme o Federació de Motociclisme de la Comunitat Valenciana (FMCV), és l'òrgan director de les diferents modalitats d'aquest esport al País Valencià.

Nou!!: València і Federació Valenciana de Motociclisme · Veure més »

Federacions esportives valencianes

Les federacions esportives valencianes són les 58 federacions esportives que hi ha al País Valencià.

Nou!!: València і Federacions esportives valencianes · Veure més »

Federic Feases i Carrion

Federic Feases i Carrion (El Canyamelar, Ciutat de València, 4 de desembre de 1967 - ibíd., 25 de febrer de 1989) va ser un escriptor i intel·lectual valencià d'ideologia nacionalista valenciana.

Nou!!: València і Federic Feases i Carrion · Veure més »

Federico Dupuy de Lôme y Paulín

Federico Dupuy de Lôme y Paulín (Barcelona, 22 de gener de 1855 - València, 1924) fou un militar i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Federico Dupuy de Lôme y Paulín · Veure més »

Federico García Sanchiz

Federico García Sanchiz va néixer a València el 7 de març de 1886 i va morir a Madrid l'11 de juny de 1964.

Nou!!: València і Federico García Sanchiz · Veure més »

Federico Loygorri Vives

Federico Loygorri Vives (València, 1 de juny de 1881 - Madrid, 1947) fou un militar i polític valencià, baró de Benidoleig per matrimoni el 1919 i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Federico Loygorri Vives · Veure més »

Felícia Fuster i Viladecans

Felícia Fuster i Viladecans (barri de la Barceloneta, Barcelona, 7 de gener de 1921 – París, 4 de març de 2012) fou una poeta, pintora i traductora catalana que va viure a París des del 1951.

Nou!!: València і Felícia Fuster i Viladecans · Veure més »

Felip Bens i Carrión

Felip Bens i Carrión (El Cabanyal, Ciutat de València, 1969) és un escriptor, periodista i editor valencià.

Nou!!: València і Felip Bens i Carrión · Veure més »

Felip d'Aner i d'Esteve

Felip Aner Benosa des d'Esteue d'Aubèrt (Aubèrt, Vall d'Aran 1781 ? - Portugal 1812 ?) fou un polític aranès.

Nou!!: València і Felip d'Aner i d'Esteve · Veure més »

Felip Farinós i Tortosa

Felip Farinós i Tortosa (València, 1826 - València, 1888) fou un escultor valencià influenciat pel romanticisme europeu.

Nou!!: València і Felip Farinós i Tortosa · Veure més »

Felip Guardiola i Sellés

Felip Guardiola i Sellés (València, 27 de setembre de 1951) és un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Felip Guardiola i Sellés · Veure més »

Felip Mateu i Llopis

Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.

Nou!!: València і Felip Mateu i Llopis · Veure més »

Felip Melià Bernabeu

Felip Melià Bernabeu (València, 1 de gener de 1898 - Districte Federal, Mèxic, 1973) fou un comediògraf valencià dels anys 1930.

Nou!!: València і Felip Melià Bernabeu · Veure més »

Felipe Augusto de Saint-Marcq

Felipe Augusto de Saint-Marcq y D'Ostrel (o Saint-March) (Taintegnies, Bèlgica, 1762-Madrid, 1831) va ser un militar d'origen belga al servei d'Espanya durant la Guerra de la Independència espanyola.

Nou!!: València і Felipe Augusto de Saint-Marcq · Veure més »

Felipe Canga-Argüelles y Ventades

Felipe Canga-Argüelles y Ventades (València, 1805 - 25 de gener de 1863) fou un metge, polític i historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: València і Felipe Canga-Argüelles y Ventades · Veure més »

Felipe Garín Llombart

Felipe Vicente Garín Llombart (València, 1943 - 6 de setembre de 2023) fon un historiador de l'art i museògraf valencià.

Nou!!: València і Felipe Garín Llombart · Veure més »

Felipe Garín Ortiz de Taranco

Felipe Garín Ortiz de Taranco (València 14 de febrer de 1908 - 7 de juny de 2005) fou un artista, investigador i acadèmic de l'art valencià.

Nou!!: València і Felipe Garín Ortiz de Taranco · Veure més »

Felipe Guillermo del Baño Fernández

Felipe Guillermo del Baño Fernández (València, 4 de maig de 1967) és un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la VI i VIII legislatures.

Nou!!: València і Felipe Guillermo del Baño Fernández · Veure més »

Felipe L. Urquieta

Felipe Lino Urquieta (Moquegua, Perú, setembre de 1898 -) fou un compositor i químic peruà.

Nou!!: València і Felipe L. Urquieta · Veure més »

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea (Saragossa 23 de setembre de 1670 - 1740) fou un noble valencià, IV comte de Carlet.

Nou!!: València і Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea · Veure més »

Felipe Sandoval

Felipe Sandoval, també conegut pel malnom Doctor Muñiz (barri de Las Injurias de Madrid, 26 de maig de 1886 - Madrid, el 6 de juliol de 1939) va ser un paleta, ajuda de cambra d'una noble família de París, atracador, anarquista i espia, però és conegut, especialment, per ser un actiu botxí revolucionari en el Madrid dels primers mesos de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Felipe Sandoval · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: València і Feminisme · Veure més »

Feminisme als Països Catalans

El feminisme als Països Catalans és el conjunt d'accions i idees feministes desenvolupades o vinculades als Països Catalans.

Nou!!: València і Feminisme als Països Catalans · Veure més »

Fenollet (llinatge)

Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.

Nou!!: València і Fenollet (llinatge) · Veure més »

Fer arca

Es coneix com fer arca o harca a una tradició, considerada ocasionalment com un joc juvenil, pròpia del medi rural valencià però originària de la Ciutat de València, que consistia en una baralla on s'utilitzaven pedres com projectils.

Nou!!: València і Fer arca · Veure més »

Fermín Artagoitia Calabuig

Fermín Artagoitia Calabuig (València, 12 de febrer de 1946) és un advocat i polític valencià, diputat en la III i IV legislatura de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Fermín Artagoitia Calabuig · Veure més »

Fermín Pardo Pardo

Fermín Pardo Pardo (Hortunas, Requena, 20 d'abril de 1945) és un folklorista, músic i escriptor valencià, un dels principals experts en música tradicional valenciana.

Nou!!: València і Fermín Pardo Pardo · Veure més »

Fernando Abril Martorell

Fernando Abril Martorell (València, 31 d'agost de 1936 - Madrid, 16 de febrer de 1998) fou un polític valencià, que fou diverses vegades ministre després de la transició democràtica.

Nou!!: València і Fernando Abril Martorell · Veure més »

Fernando Arrabal

Fernando Arrabal Terán (Melilla, 11 d'agost de 1932) és un escriptor i cineasta espanyol radicat en França des de 1955.

Nou!!: València і Fernando Arrabal · Veure més »

Fernando Barrachina Plo

Fernando Barrachina Plo (Granada, 24 de febrer de 1947 - València, 4 de gener de 2016) va ser un futbolista espanyol que feia de defensa.

Nou!!: València і Fernando Barrachina Plo · Veure més »

Fernando Cabedo Torrents

Fernando Cabedo Torrents (València, 1907-1988) va ser un gravador, autor de còmic i il·lustrador valencià.

Nou!!: València і Fernando Cabedo Torrents · Veure més »

Fernando Carballo Blanco

Fernando Carballo Blanco (Valladolid, 30 de maig de 1924 - Dénia, Marina Alta, 5 de novembre de 1993) fou un anarcosindicalista i resistent antifranquista espanyol.

Nou!!: València і Fernando Carballo Blanco · Veure més »

Fernando Casado Veiga

Fernando Casado Veiga (La Corunya, 23 de maig de 1890 - Madrid, 25 de maig de 1972) va ser un militar artiller i general espanyol que va participar en la guerra del Marroc i en la Guerra Civil en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: València і Fernando Casado Veiga · Veure més »

Fernando Coquillat Durán

Fernando Coquillat Durán (València, 1939 - 23 de setembre de 2005) fou un matemàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles en la VI Legislatura.

Nou!!: València і Fernando Coquillat Durán · Veure més »

Fernando de Rojas

Fernando de Rojas (La Puebla de Montalbán, Toledo, c. 1470 - Talavera de la Reina, Toledo, 1541) va ser un notari, escriptor, dramaturg i advocat de Salamanca.

Nou!!: València і Fernando de Rojas · Veure més »

Fernando de Rosa Torner

Fernando de Rosa Torner (València, 1959) és un jutge i polític valencià, ha estat Conseller de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana (2007-2008), president del Consell General del Poder Judicial de forma interina (2012), president de l'Audiència de València (2015-2019) i senador al Senat espanyol pel Partit Popular (PP) des de 2019.

Nou!!: València і Fernando de Rosa Torner · Veure més »

Fernando Esteso

Fernando Julián Esteso Allué (Saragossa, 16 de febrer de 1945) és un actor, director, guionista, cantant i humorista de cinema, teatre i televisió espanyol.

Nou!!: València і Fernando Esteso · Veure més »

Fernando Flors Goterris

fou un polític valencià.

Nou!!: València і Fernando Flors Goterris · Veure més »

Fernando García-Berlanga Martí

Fernando García-Berlanga Martí fou un empresari i polític valencià que fou regidor de l'Ajuntament de València i Primer Tinent d'Alcalde de València durant les alcaldies d'Adolfo Rincón de Arellano i Vicente López Rosat.

Nou!!: València і Fernando García-Berlanga Martí · Veure més »

Fernando Gómez Colomer

Fernando Gómez Colomer, conegut al món del futbol simplement com a Fernando, era un futbolista valencià.

Nou!!: València і Fernando Gómez Colomer · Veure més »

Fernando Giner Grima

Fernando Giner Grima (València, 10 d'octubre de 1964) és un polític i economista valencià especialitzat en màrqueting estratègic, consultor d'empresa familiar i professor en diverses escoles de negocis.

Nou!!: València і Fernando Giner Grima · Veure més »

Fernando Herrero Tejedor

Fernando Herrero Tejedor (Castelló de la Plana, 1920 - Villacastín 1975) fou un polític valencià, que va ser ministre i secretari general del Movimiento Nacional en el penúltim govern de Franco.

Nou!!: València і Fernando Herrero Tejedor · Veure més »

Fernando Ibáñez Payés

Fernando Ibáñez Payés fou un empresari i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Fernando Ibáñez Payés · Veure més »

Fernando León y Castillo

Fernando León y Castillo, Marqués del Muni (*Telde, Gran Canària (Illes Canàries), 30 de novembre de 1842 - † Biàrritz (Lapurdi), 12 de març de 1918) fou un advocat, polític i diplomàtic canari, que va impulsar decididament la intervenció d'Espanya en el Nord d'Àfrica i va ser ministre d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Nou!!: València і Fernando León y Castillo · Veure més »

Fernando Maria Bonilla-Musoles

Fernando Maria Bonilla-Musoles (València, 1944) és un obstetre i ginecòleg valencià.

Nou!!: València і Fernando Maria Bonilla-Musoles · Veure més »

Fernando Martínez i Perales

Fernando Martínez i Perales, més conegut com a Nando (València, 21 de maig de 1967) és un exfutbolista valencià.

Nou!!: València і Fernando Martínez i Perales · Veure més »

Fernando Martínez Maíllo

és un advocat i polític espanyol, que va ser coordinador general del Partit Popular des del 17 de febrer de 2017 fins al 21 de juliol de 2018.

Nou!!: València і Fernando Martínez Maíllo · Veure més »

Fernando Martínez-Monje Restoy

Fernando Martínez-Monje Restoy (Granada, 1874 - Buenos Aires, 1963) va ser un militar espanyol que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República, participant en la creació de les brigades republicanes i arribant a ser cap de l'Exèrcit del Sud.

Nou!!: València і Fernando Martínez-Monje Restoy · Veure més »

Fernando Menis

Fernando Martín Menis, més conegut com a Fernando Menis (Santa Cruz de Tenerife, Illes Canàries, 15 de juny de 1951), és un arquitecte espanyol.

Nou!!: València і Fernando Menis · Veure més »

Fernando Miranda i Casellas

Fernando Miranda i Casellas (València, 1842 – Nova York, 9 de maig de 1925) va ser un escultor arquitectònic i il·lustrador valencià-americà.

Nou!!: València і Fernando Miranda i Casellas · Veure més »

Fernando Montero Moliner

Fernando Montero Moliner (València, 25 de febrer de 1922 - València, 3 de setembre de 1995) fou un filòsof valencià.

Nou!!: València і Fernando Montero Moliner · Veure més »

Fernando Núñez Robres y Salvador

Fernando Núñez Robres y Galiano Salvador Talens (Chinchilla de Monte-Aragón, província d'Albacete, 1841 - València, 1902) fou un aristòcrata i polític valencià, marquès de Montortal, de la Calzada i de Montenuevo, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Fernando Núñez Robres y Salvador · Veure més »

Fernando Pérez Royo

Fernando Pérez Royo (Alcalá de Guadaíra, 25 de gener de 1943), advocat i polític espanyol, va participar per 17 anys en el Parlament Europeu com a eurodiputat de la segona, tercera, quarta i cinquena legislatura.

Nou!!: València і Fernando Pérez Royo · Veure més »

Fernando Peralt Montagut

Fernando Peral Montagut (Barcelona, 28 de gener de 1937 - València, 30 d'abril de 2017) fou un historiador valencià, pioner en l'estudi de l'esport, especialment el futbol, en terres valencianes.

Nou!!: València і Fernando Peralt Montagut · Veure més »

Fernando Rodríguez Fornos y González

Fernando Rodríguez Fornos y González (Salamanca, 31 d'agost de 1883 - València, 8 de novembre de 1951) fou un metge i catedràtic d'universitat espanyol.

Nou!!: València і Fernando Rodríguez Fornos y González · Veure més »

Fernando Roig Alfonso

Fernando Roig Alfonso (Poble Nou, València, 25 de juliol de 1947) és un empresari del País Valencià.

Nou!!: València і Fernando Roig Alfonso · Veure més »

Fernando Staatsman Legleiter

Fernando Staatsman Legleiter (Foios, 24 de gener del 1933 - València, 6 d'abril de 2012) fou un atleta i futbolista valencià, que jugava com a lateral dret.

Nou!!: València і Fernando Staatsman Legleiter · Veure més »

Fernando Valera Aparicio

Fernando Valera Aparicio (Madroñera, 20 de febrer de 1899 - París, 13 de febrer de 1982) va ser un polític i escriptor espanyol, nebot de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano.

Nou!!: València і Fernando Valera Aparicio · Veure més »

Fernando Villalonga Campos

Fernando Villalonga Campos (València, 15 de gener de 1960) és un polític valencià, descendent d'Ignasi Villalonga, diputat al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura i conseller de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Fernando Villalonga Campos · Veure més »

Fernando Vizcaíno Casas

Fernando Vizcaíno Casas (València, 23 de febrer de 1926 – Madrid, 2 de novembre de 2003), advocat, fou un escriptor i periodista valencià en llengua castellana.

Nou!!: València і Fernando Vizcaíno Casas · Veure més »

Fernando Weyler Santacana

Fernando Weyler Santacana (València, 1877 - Palma, 4 d'agost de 1931) fou un advocat, militar i polític espanyol, fill de Valerià Weyler i Nicolau, diputat a Corts i senador durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Fernando Weyler Santacana · Veure més »

Ferran Bono Ara

Ferran Bono Ara (València, 11 de desembre de 1969) és un periodista catalanista i polític valencià, fill d'Emèrit Bono i Martínez i diputat al Congrés dels Diputats en la IX Legislatura.

Nou!!: València і Ferran Bono Ara · Veure més »

Ferran Bosch i Martí

Ferran Bosch i Martí (Benicarló, 21 de maig de 1854 – Bellreguard, 29 de març de 1935) la Safor, va ser un republicà valencià, il·lustrat i polifacètic.

Nou!!: València і Ferran Bosch i Martí · Veure més »

Ferran Cabrera i Cantó

Quadre de Ferran Cabrera Cantó, titulat ''Sermó soporífer'', Museu de Belles Arts de València. Fernando Cabrera Cantó fou un pintor i escultor (Alcoi, 1866 – Alcoi, 1937), deixeble de Lorenzo Casanova i condeixeble de Joaquín Sorolla a Sant Carles de València.

Nou!!: València і Ferran Cabrera i Cantó · Veure més »

Ferran d'Aragó i de Castella

Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.

Nou!!: València і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: València і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Ferran de Lloaces i Peres

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).

Nou!!: València і Ferran de Lloaces i Peres · Veure més »

Ferran Gadea

Ferran Gadea (Burjassot, 1971) és un actor valencià, que ha guanyat força popularitat arran del seu paper a la sèrie de Televisió Valenciana "L'Alqueria Blanca".

Nou!!: València і Ferran Gadea · Veure més »

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Nou!!: València і Ferran I de Nàpols · Veure més »

Ferran Llorca i Die

Ferran Llorca i Die (València, 1872 - Nauta Riva, Llenguadoc, 1939) va ser un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: València і Ferran Llorca i Die · Veure més »

Ferran Martínez Castellano

Ferran Martínez Castellano (València, 1942) és un polític valencià.

Nou!!: València і Ferran Martínez Castellano · Veure més »

Ferran Martínez Ruiz

Ferran Martínez Ruiz (València, 9 de maig de 1988) és un economista i polític valencià, un dels impulsors de Podem al País Valencià.

Nou!!: València і Ferran Martínez Ruiz · Veure més »

Ferran Suay Lerma

Ferran Suay Lerma (València, 14 de novembre de 1959) és un doctor en Psicologia per la Universitat de València, on exerceix com a professor de Psicobiologia, i expert en «assertivitat lingüística».

Nou!!: València і Ferran Suay Lerma · Veure més »

Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, l'Horta, 30 de maig de 1951) és un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en català gràcies que ateny una alta xifra de vendes.

Nou!!: València і Ferran Torrent i Llorca · Veure més »

Ferran Zurriaga i Agustí

Ferran Zurriaga i Agustí (València, 18 d'agost de 1938 - Olocau, 30 de novembre de 2022) fou un mestre valencià.

Nou!!: València і Ferran Zurriaga i Agustí · Veure més »

Ferrer

Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

Nou!!: València і Ferrer · Veure més »

Ferrer Ferran

Fernando Ferrer Martínez (València, 1966) conegut pel nom artístic de Ferrer Ferran és un pianista, compositor i director d'orquestra valencià.

Nou!!: València і Ferrer Ferran · Veure més »

Ferrer Torrella

Ferrer Torrella (Xàtiva, ca. 1420 - València, 1491) fou un metge valencià.

Nou!!: València і Ferrer Torrella · Veure més »

Ferrocarril Santander-Mediterrani

El Santander-Mediterrani va ser un projecte de línia fèrria que va néixer a principis del segle XX (subhastat el 1924) amb el propòsit d'unir els ports marítims de Santander i València per tren (732 km.), i per donar una ràpida sortida marítima a les mercaderies procedents de les províncies interiors per les quals es va pretendre que circulés.

Nou!!: València і Ferrocarril Santander-Mediterrani · Veure més »

Festa de la Verema (Requena)

La Festa de la verema és la festa central i més popular de Requena (València), celebrada durant l'última setmana d'agost i els primers dies de setembre.

Nou!!: València і Festa de la Verema (Requena) · Veure més »

Festa de Sant Antoni del Porquet al País Valencià

La Festa de Sant Antoni, o Festa de Sant Antoni del Porquet, o de les Barbes Blanques, o Santantonada és la festa més celebrada a tot el territori valencià, realitzant-se al voltant del 17 de gener entre 320 i 400 celebracions segons les fonts.

Nou!!: València і Festa de Sant Antoni del Porquet al País Valencià · Veure més »

Festa del Corpus Christi de València

Dansa dels Arquets. La Festa del Corpus Christi de València és una celebració de caràcter religiós i cívic que cada any ompli el centre de la ciutat amb actes que tenen com a objecte principal la veneració del sagrament de l'eucaristia.

Nou!!: València і Festa del Corpus Christi de València · Veure més »

Festes de la ciutat de València

A la ciutat de València, existixen moltes i molt variades festes, algunes conegudes arreu del món, com les Falles i d'altres en canvi desconegudes fins i tot per la majoria dels residents de la ciutat.

Nou!!: València і Festes de la ciutat de València · Veure més »

Festes de Primavera

Nit del Foc de les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat Les festes de primavera són unes festes que es realitzen en diversos països durant l'equinocci de primavera, que varia entre el 20 i el 21 de març per a l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre per a l'hemisferi sud.

Nou!!: València і Festes de Primavera · Veure més »

Festes de Sant Antoni

La Festa de Sant Antoni, o Festa de Sant Antoni del Porquet, o de les Barbes Blanques, Santantonada, o els Tres Tombs, és la festa més celebrada a tot els territoris de parla catalana, realitzant-se al voltant del 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana.

Nou!!: València і Festes de Sant Antoni · Veure més »

Festes del País Valencià

Les Festes del País Valencià són les festivitats celebrades arreu del territori valencià.

Nou!!: València і Festes del País Valencià · Veure més »

Festes populars als Països Catalans

Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.

Nou!!: València і Festes populars als Països Catalans · Veure més »

Festival Cinema Jove

El Festival Internacional de Cinema de València Cinema Jove és un festival de cinema que es desenvolupa anualment a València des de l'any 1986, habitualment en el mes de juny al Teatre Principal, el Teatre Rialto i els Jardins del Real.

Nou!!: València і Festival Cinema Jove · Veure més »

Festival Inquiet

L'Inquiet és un festival de cinema que té lloc a Picassent, al País Valencià, el qual destaca per ser l'únic en el qual hi participen pel·lícules en valencià.

Nou!!: València і Festival Inquiet · Veure més »

Festival OTI de la Cançó

El Festival OTI de la Cançó o Festival de la OTI, el nom original del qual era Gran Premi de la Cançó Iberoamericana, va ser un certamen musical on cadascun dels països pertanyents a l'OTI participava amb una cançó, de manera similar al Festival de la Cançó d'Eurovisió.

Nou!!: València і Festival OTI de la Cançó · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: València і Fetge · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: València і Fets de Maig · Veure més »

Fibra d'espart

llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.

Nou!!: València і Fibra d'espart · Veure més »

FICIA

La Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins, més coneguda pel seu acrònim FICIA, va ser, com el seu nom indica, una fira sobre calçat i indústries relacionades amb el mateix.

Nou!!: València і FICIA · Veure més »

Ficus macrophylla

Ficus macrophylla és una figuera escanyadora; la germinació en sol ocórrer a la capçada d'un arbre hoste i el plançó viu com a epífit fins que les seues arrels toquen el terra.

Nou!!: València і Ficus macrophylla · Veure més »

Fidel Gurrea Olmos

Fidel Gurrea Olmos (El Cabanyal, València, 1850 - 1927) fou un militar i polític valencià, alcalde de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Fidel Gurrea Olmos · Veure més »

Fidela Oller Angelats

Fidela Oller Angelats (Banyoles, 11 de setembre de 1869 - Xeresa, entre el 26 i 29 d'agost de 1936), nascuda com Maria Dolors Oller Angelats.

Nou!!: València і Fidela Oller Angelats · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: València і Figueres · Veure més »

Figueres (Alt Palància)

Figueres (en castellà i oficialment, Higueras) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Figueres (Alt Palància) · Veure més »

Filiberto Crespo Samper

Filiberto Crespo Samper (València, 6 de setembre de 1931 - 7 d'agost de 2004) fou un arquitecte i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes per Unió Valenciana (UV) des de 1987 fins al 1999.

Nou!!: València і Filiberto Crespo Samper · Veure més »

Filippo Argenti

Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.

Nou!!: València і Filippo Argenti · Veure més »

Fina Masgrau i Plana

és una mestra i escriptora catalana, especialitzada en literatura infantil.

Nou!!: València і Fina Masgrau i Plana · Veure més »

Finca de ferro

# La Finca de ferro, oficialment Edifici Garcerán, és un edifici del centre de la ciutat de València.

Nou!!: València і Finca de ferro · Veure més »

Finca Roja

La finca Roja és un edifici residencial construït el 1933 a l'illa de cases delimitada pels carrers de Jesús, Marvà, Albacete i Maluquer, en la zona de l'eixample denominada Quart-Extramurs de la ciutat de València.

Nou!!: València і Finca Roja · Veure més »

Fira

Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.

Nou!!: València і Fira · Veure més »

Fira d'Abril

Un carrer de la Fira a Sevilla. Es coneix com a Fira d'Abril (en castellà, Feria de Abril) al conjunt de casetes i atraccions que s'instal·len per a la celebració de la festa local de Sevilla capital.

Nou!!: València і Fira d'Abril · Veure més »

Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.

Nou!!: València і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »

Fira de València

Interior de Fira València La Fira Mostrari Internacional de València o Fira de València és una institució fundada el 1917 —la més antiga d'Espanya en actiu de manera continuada— i dedicada a l'organització de fires comercials.

Nou!!: València і Fira de València · Veure més »

Fiscalia de la Comunitat Valenciana

La Fiscalia de la Comunitat Valenciana, també coneguda com a Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana, és l'òrgan judicial que exerceix la representació del Ministeri Fiscal al País Valencià.

Nou!!: València і Fiscalia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Flama olímpica

Encesa de la flama olímpica en els Jocs Olímpics d'Hivern 2002 a Salt Lake City per l'equip nord-americà d'hoquei gel. La flama olímpica o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals.

Nou!!: València і Flama olímpica · Veure més »

Floquet de neu (pel·lícula)

Floquet de neu és una pel·lícula d'animació familiar catalana dirigida per Andrés G. Schaer el 2011 i protagonitzada pel goril·la albí Floquet de Neu i Elsa Pataky.

Nou!!: València і Floquet de neu (pel·lícula) · Veure més »

Flor d'enamorats

Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement.

Nou!!: València і Flor d'enamorats · Veure més »

Flor Natural

La Flor Natural era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Viola d'or i d'argent.

Nou!!: València і Flor Natural · Veure més »

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Nou!!: València і Florí d'or d'Aragó · Veure més »

Florencio García Goyena

Florencio García Goyena (Tafalla, 27 d'octubre de 1783 - Madrid, 3 de juny de 1855) fou un jurista i polític navarrès, ministre i president de govern espanyol durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Florencio García Goyena · Veure més »

Florencio Pla Meseguer

Florencio Pla Meseguer (Vallibona, 1 de febrer de 1917 - Olocau, 1 de gener de 2004), també conegut com pel seu nom de naixement Teresa Pla Meseguer i amb els sobrenoms «La Pastora», «Teresot» i «Durruti» fou un masover, guerriller, maqui i fugitiu valencià.

Nou!!: València і Florencio Pla Meseguer · Veure més »

Florencio Roselló Avellanas

Florencio Roselló Avellanas (Alcorisa, 10 de gener de 1962) és un sacerdot catòlic mercedari espanyol, arquebisbe electe de Pamplona i Tudela des de novembre de 2023.

Nou!!: València і Florencio Roselló Avellanas · Veure més »

Florian Rousseau

Florian Rousseau (Orleans, 3 de febrer de 1974) és un ciclista francès especialista en pista.

Nou!!: València і Florian Rousseau · Veure més »

Florián García Velasco

Florián García Velasco, conegut com a Grande (Aldealcorvo, província de Segòvia, 17 de desembre de 1916 - València, 17 d'abril de 2009) va ser un antic militar republicà, militant comunista i guerriller antifranquista espanyol.

Nou!!: València і Florián García Velasco · Veure més »

Fnac

Fnac és una companyia francesa dedicada a la venda de productes electrònics i culturals.

Nou!!: València і Fnac · Veure més »

Foc a l'Arboç

Foc a l'Arboç foren les flames que arrasaren la localitat els dies 8 i 9 de juny de 1808 durant la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Foc a l'Arboç · Veure més »

Focs artificials

Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Nou!!: València і Focs artificials · Veure més »

Foios

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Foios · Veure més »

Follet

Un follet (derivat de foll; dit fullet a Mallorca), dit també millet, és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat.

Nou!!: València і Follet · Veure més »

Foment d'Obres i Construccions S.A.

Foment d'Obres i Construccions S.A. 1900- 1992, conegut també com a Fomento de Obras y Construcciones SA (FOCSA) fou una societat constituïda a Barcelona l'any 1900 dedicada a la construcció de ports, edificis urbans i industrials, d'obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, concessió de serveis municipals, etc.

Nou!!: València і Foment d'Obres i Construccions S.A. · Veure més »

Fonoll marí

El fenoll marí o fonoll marí (Crithmum maritimum) és una planta comestible i l'única espècie dins del gènere Crithmum.

Nou!!: València і Fonoll marí · Veure més »

Font de la Finestra

La font de la Finestra, també anomenada font de la Batlamala o font de la Falzia, portava antigament les aigües fins al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Nou!!: València і Font de la Finestra · Veure més »

Font de Sas

La Font de Sas és una font d'aigua a la vall de Mosquera, a la serra d'Espadà, dins del terme municipal d'Assuévar, a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Font de Sas · Veure més »

Font Pública

La Fuente Pública (Font Pública en valencià) coneguda popularment amb el nom de Pantera Rosa, per les seues forma i color, és un monument situat a l'extrem sud del carrer Filipines, vora la plaça de Manuel Sanchis Guarner, al sud de la ciutat de València.

Nou!!: València і Font Pública · Veure més »

Fontanars dels Alforins

Entrada de Fontanars des de la carretera de Moixent. Ajuntament de Fontanars dels Alforins. Fontanars dels Alforins és un municipi del País Valencià situat a l'extrem més occidental de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Fontanars dels Alforins · Veure més »

Footgolf

Ell futgolf, estilitzat com footgolf, és una marca registrada per Juan Manuel Asensi l'any 2008 per identificar l'esport que consisteix en una fusió del futbol i el golf, encara que més proper a aquest segon, on els jugadors copegen una pilota de futbol per introduir-la en uns clots, com a objectiu final, en el menor nombre de cops possible.

Nou!!: València і Footgolf · Veure més »

Forçut de Xixona

El Forçut de Xixona és un personatge imaginari de la cultura popular valenciana amb un caire negatiu, ridícul i perillós.

Nou!!: València і Forçut de Xixona · Veure més »

Formatge de tovalló

El formatge de tovalló o formatge de mocador és un formatge de llet de cabra, ovella o d'una barreja de totes dues, típic del País Valencià, i tradicionalment fresc.

Nou!!: València і Formatge de tovalló · Veure més »

Fortunat Bonich

Fortunat Bonich (València) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Fortunat Bonich · Veure més »

Fosses de Paterna

Les fosses de Paterna són un conjunt de fosses comunes ubicades al cementeri de Paterna, a l'Horta Nord (País Valencià).

Nou!!: València і Fosses de Paterna · Veure més »

Fotògrafs Napoleon

Autorretrat doble d'Antonio Fernandez. La companyia fotogràfica Napoleon va ser una saga de fotògrafs professionals que can començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968.

Nou!!: València і Fotògrafs Napoleon · Veure més »

Fran Lenaers

Fran Lenaers (València, 1961) és un discjòquei valencià.

Nou!!: València і Fran Lenaers · Veure més »

Fran Silvestre

Fran Silvestre (València, 5 de juliol de 1976) és un arquitecte i dissenyador valencià.

Nou!!: València і Fran Silvestre · Veure més »

Francesc Abad i Gómez

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.

Nou!!: València і Francesc Abad i Gómez · Veure més »

Francesc Adell Ferré

Francesc Adell Ferré (Riudecanyes, Baix Camp, 30 de desembre de 1909 - Madrid, 12 de setembre de 1979) fou un arquitecte i pintor aquarel·lista català.

Nou!!: València і Francesc Adell Ferré · Veure més »

Francesc Agustí Tàrrega

Francesc Agustí Tàrrega (València, c. 1554 - València, 7 de febrer de 1602), fou un escriptor i canonge valencià.

Nou!!: València і Francesc Agustí Tàrrega · Veure més »

Francesc Alcalá i Llorente

Francesc Alcalá i Llorente (València, 4 de maig de 1908 - ?) fou un economista i escriptor valencià, renebot de Teodor Llorente i Olivares.

Nou!!: València і Francesc Alcalá i Llorente · Veure més »

Francesc Alcayde Vilar

Francesc Alcayde Vilar (València, 30 de juny de 1889 - València, 1973) va ser un filòsof valencià.

Nou!!: València і Francesc Alcayde Vilar · Veure més »

Francesc Alguer

Francesc Alguer (València, 1781 - ?) va ser un intel·lectual i economista valencià.

Nou!!: València і Francesc Alguer · Veure més »

Francesc Almarche i Vázquez

Francesc Almarche i Vázquez (València, 29 de desembre de 1875 - València, 28 de maig de 1927) va ser un historiador valencià.

Nou!!: València і Francesc Almarche i Vázquez · Veure més »

Francesc Almela i Vives

Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 9 de novembre de 1903 - València, 1967) va ser un escriptor i historiador valencià.

Nou!!: València і Francesc Almela i Vives · Veure més »

Francesc Andreví i Castellar

Francesc Xavier Andreví i Castellar o Castellà (Sanaüja, Segarra, 16 de novembre del 1786 - Barcelona, 23 de novembre del 1853) fou un prevere i compositor català.

Nou!!: València і Francesc Andreví i Castellar · Veure més »

Francesc Antich Carbonell

Francisco Antich Carbonell (Silla, 1860 - València, 1926) fou organista i compositor.

Nou!!: València і Francesc Antich Carbonell · Veure més »

Francesc Argemí i Anglada

Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa que fou empresonat al Centre Penitenciari de Can Brians sota les acusacions d'ultratge a la bandera espanyola, atemptat a l'autoritat i desordre públic.

Nou!!: València і Francesc Argemí i Anglada · Veure més »

Francesc Artiga Sardà

Francesc Artiga Sardà (Reus, 1871 - 1944) fou un empresari reusenc fundador d'una de les primeres i principals granges avícoles de Reus, ciutat que va arribar a ser el principal centre espanyol d'aquesta activitat.

Nou!!: València і Francesc Artiga Sardà · Veure més »

Francesc Avinent Tirado

Francesc Avinent Tirado (Castelló, 1857 – ?) va ser professor de música i compositor.

Nou!!: València і Francesc Avinent Tirado · Veure més »

Francesc Badenes i Dalmau

Francesc Badenes i Dalmau (Alberic, Ribera Alta, 2 de desembre de 1859 - València, 21 de gener de 1917), escriptor i poeta valencià, va ser un dels personatges més destacats de la Renaixença juntament amb Teodor Llorente.

Nou!!: València і Francesc Badenes i Dalmau · Veure més »

Francesc Badia Plasencia

Campus de Vera (Universitat Politècnica de València). Francesc Badia Plasencia (Foios, 1906 – Santa Eulàlia des Riu, 2000) va ser un escultor valencià, amb una àmplia obra en bronze petit, escaiola, terracota i fusta.

Nou!!: València і Francesc Badia Plasencia · Veure més »

Francesc Baldomar

Torres de Quart Francesc Baldomar (actiu a la ciutat de València de 1425 a 1476) és un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.

Nou!!: València і Francesc Baldomar · Veure més »

Francesc Barber i Bas

Francesc Barber i Bas (València, 1864 - 1897) fou un poeta i periodista valencià.

Nou!!: València і Francesc Barber i Bas · Veure més »

Francesc Bellver i Llop

Francesc Bellver i Llop (València, s. XVIII - Àvila, ca. 1825) va ser un escultor valencià.

Nou!!: València і Francesc Bellver i Llop · Veure més »

Francesc Borrull i Ramon

Francesc Borrull i Ramon (València, 12 d'octubre de 1695 - Sant Mateu, 5 d'agost de 1758), fou bisbe de Tortosa.

Nou!!: València і Francesc Borrull i Ramon · Veure més »

Francesc Bosch i Morata

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 - Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) fou un metge, mestre, polític i Conseller valencià.

Nou!!: València і Francesc Bosch i Morata · Veure més »

Francesc Caballero i Muñoz

Francesc Caballero i Muñoz (València, 1894 - València, 1982) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Francesc Caballero i Muñoz · Veure més »

Francesc Carrasco Escoda

Francesc Carrasco Escoda († 7 de març de 2013), més conegut com Paco Carrasco Escoda va ser un editor i empresari del sector audiovisual valencià.

Nou!!: València і Francesc Carrasco Escoda · Veure més »

Francesc Carreres de Calatayud

Francesc d'Assís Carreres de Calatayud (València, 1916 - València, 1989) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Francesc Carreres de Calatayud · Veure més »

Francesc Casanovas i Tallardá

Francisco Casanovas Tallardà (Barcelona, 9 d'octubre de 1899 - Múrcia, 16 de desembre de 1986) fou un director d'orquestra, compositor, pedagog, clarinetista, saxofonista i flautista català.

Nou!!: València і Francesc Casanovas i Tallardá · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: València і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc Colomer Sánchez

Francesc Colomer Sánchez (Benicàssim, 1966) és un polític valencià, ex-president de les Corts Valencianes i secretari autonòmic de Turisme de la Generalitat Valenciana (2015-2023).

Nou!!: València і Francesc Colomer Sánchez · Veure més »

Francesc Comes

Probable retrat de Jaume I, al retaule de la Verge de Gràcia, de Francesc Comes, al Museu de Mallorca Francesc Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l'escola mallorquina del gòtic internacional.

Nou!!: València і Francesc Comes · Veure més »

Francesc Cuesta Gómez

Francesc Cuesta Gómez (València, 26 de maig de 1889-València 23 de maig del 1921) va ser un pianista, músic i compositor valencià.

Nou!!: València і Francesc Cuesta Gómez · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: València і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852 – Barcelona, 15 de desembre de 1909) fou un compositor i guitarrista valencià.

Nou!!: València і Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea · Veure més »

Francesc Dasí Ortega

Francesc Dasí Ortega, fou un pintor de rajoles molt actiu durant la segona meitat del que treballà sota les pautes de l'academicisme que agradava a la burgesia culta valenciana.

Nou!!: València і Francesc Dasí Ortega · Veure més »

Francesc Dassió

Francesc Dassió, també conegut en la forma llatinitzada del cognom Deci, Decius o Decio, (Regne de València, segle XVI - Regne de València, segle XVI) fou un escriptor i professor universitari humanista valencià.

Nou!!: València і Francesc Dassió · Veure més »

Francesc de Castellví i de Vic

Francesc de Castellví i de Vic, també conegut com a Francí de Castellví (València, s. XV - 6 de setembre de 1506), baró de Benimuslem i senyor de Mulata, fou un noble poeta, militar i polític valencià del segle XV.

Nou!!: València і Francesc de Castellví i de Vic · Veure més »

Francesc de Cidón Navarro

Francesc de Cidón Navarro (València, 1871 - Saragossa, 1943) va ésser un pintor i retratista.

Nou!!: València і Francesc de Cidón Navarro · Veure més »

Francesc de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.

Nou!!: València і Francesc de Montcada · Veure més »

Francesc de Montcada i de Cardona

Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.

Nou!!: València і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »

Francesc de Paula Burguera i Escrivà

Francesc de Paula Burguera i Escrivà (21 de juliol de 1928 - 16 d'octubre de 2015) va ser un poeta, dramaturg, polític i, especialment, periodista i assagista valencià.

Nou!!: València і Francesc de Paula Burguera i Escrivà · Veure més »

Francesc de Paula Campà i Porta

Francesc de Paula Campà i Porta (Vic, 1838 - Barcelona, 1892) fou un obstetre i ginecòleg català, fundador, amb el doctor Manuel Candela, de la tocoginecologia valenciana en el.

Nou!!: València і Francesc de Paula Campà i Porta · Veure més »

Francesc de Paula de Borbó i Castellví

va ser un noble espanyol, membre de la família Borbó, i cosí carnal del rei Alfons XII d'Espanya.

Nou!!: València і Francesc de Paula de Borbó i Castellví · Veure més »

Francesc de Paula de Figueras i Caminals

Francesc de Paula de Figueras i Caminals Grau de Sunyer i Felip (Almeria, 21 de maig de 1786 – Granada, 10 de febrer de 1858) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Francesc de Paula de Figueras i Caminals · Veure més »

Francesc de Rojas-Borja i Artés

Francesc de Rojas-Borja i Artés (València, ? – Cartagena, 1684) fou un religiós, jurista i noble valencià, auditor del Tribunal de la Rota Romana, arquebisbe de Tarragona (1653-1663) i bisbe d'Àvila (1663-1673) i de Cartagena (1673-1684).

Nou!!: València і Francesc de Rojas-Borja i Artés · Veure més »

Francesc de Vinatea

Francesc de Vinatea (Morella, ? - València, 1333) va ser jurat en cap de València el 1333, moment en què tingué lloc l'intent del rei Alfons el Benigne, influït per la seua segona muller, Elionor de Castella, de cedir part del territori del Regne de València a l'infant Ferran (fill d'Elionor).

Nou!!: València і Francesc de Vinatea · Veure més »

Francesc Dionís Vives i Planes

va ser un militar espanyol, governador i capità general de Cuba de 1823 a 1832.

Nou!!: València і Francesc Dionís Vives i Planes · Veure més »

Francesc Domingo Ibáñez

Francesc Domingo Ibáñez (València? 1934? - València, 1 de gener de 1996) va ser un empresari i polític valencià.

Nou!!: València і Francesc Domingo Ibáñez · Veure més »

Francesc Domingo Marqués

Francisco Domingo Marquès (València, 1 de març de 1842 - Madrid, 22 de juliol de 1920) va ser un pintor eclèctic valencià.

Nou!!: València і Francesc Domingo Marqués · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: València і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Ferran d'Ávalos

Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.

Nou!!: València і Francesc Ferran d'Ávalos · Veure més »

Francesc Ferrer Pastor

Francesc Ferrer Pastor (la Font d'en Carròs, la Safor, 1918 - València, 11 de juliol de 2000) va ser un important lexicògraf valencià que va dedicar la seua vida a difondre i a normalitzar la llengua catalana al País Valencià.

Nou!!: València і Francesc Ferrer Pastor · Veure més »

Francesc Gavaldà

Francesc Gavaldà (València, 1618 — València, 1686) és un cronista del segle XVII en llengua castellana.

Nou!!: València і Francesc Gavaldà · Veure més »

Francesc Gil

Francesc Gil (? País Valencià, - ? País Valencià, segle XIX) va ser un botànic valencià.

Nou!!: València і Francesc Gil · Veure més »

Francesc Gil Gandia

Francesc Gil Gandia (València, 1932 - 2017) fou un canonge de la Catedral de València i destacat articulista a la premsa valenciana.

Nou!!: València і Francesc Gil Gandia · Veure més »

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia (Oliva, 1499 - 25 d'octubre de 1550), baró de Nules i tercer comte d'Oliva, fou un noble i poeta del Regne de València.

Nou!!: València і Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia · Veure més »

Francesc Gimeno Barón

Francesc Gimeno Barón (Vila-real, Plana Baixa, 30 de novembre de 1912 - 7 de novembre de 1978) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Francesc Gimeno Barón · Veure més »

Francesc Guàrdia i Vial

Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928).

Nou!!: València і Francesc Guàrdia i Vial · Veure més »

Francesc Jarque Bayo

Francesc Andrés Jarque Bayo (València, 30 de novembre de 1940 - 12 de setembre de 2016) fou un fotògraf valencià, autor de les fotografies de molts llibres.

Nou!!: València і Francesc Jarque Bayo · Veure més »

Francesc Joan Mas

Francesc Joan Mas (Vila-real, Plana Baixa, 1522 - ?) fou un editor, llatinista i humanista valencià.

Nou!!: València і Francesc Joan Mas · Veure més »

Francesc López Barrio

Francesc López Barrio (València, 4 de juny de 1958) és un poeta valencià, que treballa com a guionista i director de televisió.

Nou!!: València і Francesc López Barrio · Veure més »

Francesc Llançol de Romaní y Exarch

Francesc Llançol de Romaní y Exarch (València, segle XVI - València, 12 de març de 1544) fou un noble, erudit i humanista valencià.

Nou!!: València і Francesc Llançol de Romaní y Exarch · Veure més »

Francesc Llàcer Pla

Francesc Llàcer Pla (València, 2 d'octubre del 1918 – València, 14 d'abril del 2002) compositor i pedagog musical valencià.

Nou!!: València і Francesc Llàcer Pla · Veure més »

Francesc Llop i Bayo

Francesc Llop i Bayo (València, 1951) és un antropòleg i campaner valencià.

Nou!!: València і Francesc Llop i Bayo · Veure més »

Francesc Lozano i Sanchis

Francesc Lozano i Sanchis (Antella, 19 de setembre de 1912 - València, 29 de maig de 2000) va ser un pintor, professor i acadèmic valencià, que va destacar com aquarel·lista i paisatgista.

Nou!!: València і Francesc Lozano i Sanchis · Veure més »

Francesc Martí Grajales

Francesc Martí Grajales (València, 18 de novembre de 1862 - València, 12 d'agost de 1920), fou un periodista, assagista i erudit valencià.

Nou!!: València і Francesc Martí Grajales · Veure més »

Francesc Mateu i Nicolau

Francesc Mateu i Nicolau, conegut amb el nom artístic de Francesco Uetam (Palma, Mallorca, 4 de maig de 1847 - Palma, 19 de maig de 1913), fou un baix mallorquí.

Nou!!: València і Francesc Mateu i Nicolau · Veure més »

Francesc Mirabent i Vilaplana

Francesc Mirabent i Vilaplana, de nom complet Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana (Barcelona, 21 de novembre de 1888 - Barcelona, 5 de maig de 1952) va ser un filòsof, professor, periodista i escriptor català.

Nou!!: València і Francesc Mirabent i Vilaplana · Veure més »

Francesc Miralles

* Francesc Miralles i Arnau (València, 1871 – París, 1922), ballarí amb gran anomenada a França i a Rússia, on actuà per als tsars.

Nou!!: València і Francesc Miralles · Veure més »

Francesc Miralles i Galaup

va ser un pintor valencià que va desenvolupar la seva activitat pictòrica fonamentalment a les ciutats de Barcelona i París.

Nou!!: València і Francesc Miralles i Galaup · Veure més »

Francesc Mompó i Valls

Francesc Mompó i Valls (l'Olleria, Vall d'Albaida, 1955) és un escriptor de novel·les, poesia i literatura juvenil del País Valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Francesc Mompó i Valls · Veure més »

Francesc Montserrat i Ayarbe

Francesc Montserrat i Ayarbe, o Ayerbe segons les fonts, (Vilanova i la Geltrú, 13 de març del 1879 - Barcelona, 27 de febrer del 1950) va ser compositor i director d'orquestra.

Nou!!: València і Francesc Montserrat i Ayarbe · Veure més »

Francesc Mora i Berenguer

Francesc Mora i Berenguer (Sagunt, 7 de setembre del 1875 - Castelló de la Plana, 24 de gener del 1961) va ser un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Francesc Mora i Berenguer · Veure més »

Francesc Morera i Cots

Francesc Morera i Cots (Sant Mateu, 4 d'abril de 1731 - València, 17 d'octubre de 1793), va ser un compositor valencià del barroc.

Nou!!: València і Francesc Morera i Cots · Veure més »

Francesc Mulet

Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675) va ser un escriptor satíric valencià.

Nou!!: València і Francesc Mulet · Veure més »

Francesc Novella

Francesc Novella (Castellfabib, Racó d'Ademús, 1581 - València, 1645), doctor en teologia, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de València des del 2 de juny de 1615 fins a la seva mort.

Nou!!: València і Francesc Novella · Veure més »

Francesc Palanca i Roca

Francesc Palanca i Roca (Alzira, 11 d'agost de 1834 - València, 17 d'agost de 1897), fou un dramaturg valencià.

Nou!!: València і Francesc Palanca i Roca · Veure més »

Francesc Pérez Bayer

Francesc Pérez Baier (València, 1711-1794) va ser un filòleg, numismàtic i jurista valencià.

Nou!!: València і Francesc Pérez Bayer · Veure més »

Francesc Peris Mendoza

Francesc Peris Mendoza (Carlet, - València, abril de 1878) va ser un pintor valencià, canonge de la catedral de València, professor de perspectiva i acadèmic supernumerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i membre corresponent de la de San Fernando, a més d'altres corporacions científiques, literàries i religioses.

Nou!!: València і Francesc Peris Mendoza · Veure més »

Francesc Porcell i Guàrdia

Francesc Porcell i Guàrdia (Palma, Mallorca, 1813 - Barcelona, 5 de maig de 1890) va ser un compositor, director, cantant, professor de música, clavicembalista i violinista.

Nou!!: València і Francesc Porcell i Guàrdia · Veure més »

Francesc Puig i Espert

Francesc Puig i Espert (València, 27 de novembre de 1892 - Asnières-sur-Seine, França, 1 de març de 1967) va ser un professor, polític i escriptor valencià.

Nou!!: València і Francesc Puig i Espert · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: València і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Rovellat

Francesc Rovellat (Reus, 1760 - Reus, primer terç del segle XIX) va ser un comerciant i empresari català i alcalde de Reus.

Nou!!: València і Francesc Rovellat · Veure més »

Francesc Rovira i Escuder

Francesc Rovira i Escuder (circa 1375, Morella - 22 de novembre de 1450, València) fou un cardenal valencià nomenat per l'antipapa Climent VIII.

Nou!!: València і Francesc Rovira i Escuder · Veure més »

Francesc Santacatalina Alonso

Francesc Paco Santacatalina Alonso (L'Alcúdia, 14 d'abril de 1950- ?, 17 d'agost de 2010) fou un polític i sindicalista valencià, militant en organitzacions d'esquerra i del nacionalisme valencià.

Nou!!: València і Francesc Santacatalina Alonso · Veure més »

Francesc Sempere Fernández de Mesa

Francesc Sempere Fernández de Mesa (Albaida, 1915-1996) va ser un pintor valencià, conegut pel pseudònim de Messa.

Nou!!: València і Francesc Sempere Fernández de Mesa · Veure més »

Francesc Sempere i Masià

Francesc Sempere i Masià (València, 1859 - 1922) va ser un editor valencià.

Nou!!: València і Francesc Sempere i Masià · Veure més »

Francesc Sevillano Colom

Francesc Sevillano Colom (Orpesa, la Plana Alta, 5 de setembre de 1909 - Barcelona, 17 de febrer de 1976), fou un arxiver i historiador valencià.

Nou!!: València і Francesc Sevillano Colom · Veure més »

Francesc Soro Juan

Quico Soro, conegut com a Soro III, és un jugador professional d'escala i corda en la posició de rest, guanyador sis voltes del Campionat Individual d'Escala i Corda.

Nou!!: València і Francesc Soro Juan · Veure més »

Francesc Soto i Mas

Francesc Soto i Mas (Camins al Grau, València, 14 de novembre de 1890 - Cauçada, Llenguadoc, França, 29 d'abril de 1941) va ser un polític valencià, regidor a l'Ajuntament de València amb l'Agrupació Valencianista Republicana (1931-1933) i el Partit Valencianista d'Esquerra (1936-1939).

Nou!!: València і Francesc Soto i Mas · Veure més »

Francesc Tallada i Forcadell

Francesc Tallada i Forcadell (Alacant, País Valencià, 13 de novembre de 1824 - La Pileta, Margalef, 8 de març de 1873) fou un militar carlí català fill d'una família oriünda d'Ulldecona molt lligada amb el carlisme.

Nou!!: València і Francesc Tallada i Forcadell · Veure més »

Francesc Tena i Guimerà

Francesc Tena i Guimerà (Cabanes, 29 de setembre de 1901 - Barcelona, 6 d'agost de 1954), també conegut com a Tena II, fou un futbolista valencià, format a Catalunya, dels anys 1920 i 1930.

Nou!!: València і Francesc Tena i Guimerà · Veure més »

Francesc Todó i Garcia

Francesc Todó i Garcia (Tortosa, 1922 - les Borges del Camp o Barcelona, 20 de novembre de 2016) fou un pintor català.

Nou!!: València і Francesc Todó i Garcia · Veure més »

Francesc Tomàs de Borja

Francesc Tomàs de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqués de Llombai i comte d'Oliva (1592-1595).

Nou!!: València і Francesc Tomàs de Borja · Veure més »

Francesc Vallès Roselló

Francesc Vallés Roselló (Tortosa, 16 de desembre del 1820 - València, 18 de febrer del 1912) va ser un destacat militar carlí que va viure les tres carlinades.

Nou!!: València і Francesc Vallès Roselló · Veure més »

Francesc Vergara

Francesc Vergara (València, 1681-1753) fou un escultor i arquitecte valencià, anomenat el Major o el Vell per distingir-lo del seu nebot Francesc Vergara Bartual.

Nou!!: València і Francesc Vergara · Veure més »

Francesc Vicent

Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un jugador d'escacs i escriptor valencià.

Nou!!: València і Francesc Vicent · Veure més »

Francesc Xavier Balmis i Berenguer

Francesc Antoni Balmis i Berenguer, més conegut com a Francesc Xavier Balmis i Berenguer (Alacant, 2 de desembre de 1753 - Madrid, 8 de novembre de 1818 o 12 de febrer de 1819) va ser un metge militar valencià, cirurgià honorari de Carles IV d'Espanya.

Nou!!: València і Francesc Xavier Balmis i Berenguer · Veure més »

Francesc Xavier Borrull i Vilanova

Francesc Xavier Borrull i Vilanova (València, 3 de desembre de 1745 — 1837) fou un jurista, historiador, erudit i polític valencià.

Nou!!: València і Francesc Xavier Borrull i Vilanova · Veure més »

Francesc Xavier Casp i Verger

Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 7 d'octubre de 1915 - València, 11 de novembre de 2004), conegut com a Xavier Casp, va ser un poeta i activista polític valencià.

Nou!!: València і Francesc Xavier Casp i Verger · Veure més »

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (València 1642 - 1709) fou una noble senyora pertanyent a l'aristocràcia valenciana, IV comtessa de Xestalgar i X baronessa d'Estivella, entre altres títols.

Nou!!: València і Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau · Veure més »

Francesca Martín i Vigil

Francesca Martín i Vigil (València, 2 d'abril de 1947 - Barcelona, 2002) fou una pedagoga i una política catalana d'origen valencià, senadora per la VI Legislatura i diputada al Congrés dels Diputats per la VII Legislatura.

Nou!!: València і Francesca Martín i Vigil · Veure més »

Francis Montesinos

Francisco Montesinos Gil (Francis Montesinos) (Lliria, València, 12 de desembre del 1950) és un dissenyador de moda valencià.

Nou!!: València і Francis Montesinos · Veure més »

Francisca

Francisca (- València, va ser una dona emprenedora que va constituir una societat artesanal per a teixir i comercialitzar llençols.

Nou!!: València і Francisca · Veure més »

Francisca Ballesteros

Francisca Ballesteros (1969) és una assassina en sèrie espanyola d'origen valencià que entre 1990 i 2004 va matar ses dues filles i son marit i va tractar de matar el seu fill.

Nou!!: València і Francisca Ballesteros · Veure més »

Francisca Cualladó Baixauli

Francisca Cualladó Baixauli (Molí de Sant Isidre, Barri de Russafa, València, 3 de desembre de 1890 — Benifaió, 19 de setembre de 1936) va ser una màrtir catòlica, morta durant la Guerra Civil Espanyola. Era una costurera, sent martiritzada per expressar públicament la seua fe i participant en l'eucaristia, afusellada en en el paratge “Torre Espioca”, de Benifaió; sent beatificada pel beat papa Joan Pau II l'11 de març de 2001.

Nou!!: València і Francisca Cualladó Baixauli · Veure més »

Francisca de Asís Sanchis Ferrer

Francisca de Asís Sanchis Ferrer (València, 24 d'abril de 1896 - València, segle XX) va ser una mestra, naturista i lliurepensadora valenciana.

Nou!!: València і Francisca de Asís Sanchis Ferrer · Veure més »

Francisca Pascual Domènech

Francisca Pascual Domènech, en religió Francesca de la Concepció (Montcada, Horta Nord, 13 d'octubre de 1833 - 26 d'abril de 1903) fou una religiosa valenciana, fundadora de la congregació de le Germanes Franciscanes de la Immaculada.

Nou!!: València і Francisca Pascual Domènech · Veure més »

Francisca Puelles González

Francisca Puelles González, també coneguda com a Amaya (La Rioja, 18 de gener de 1921 - València, 1989), fou una refugiada espanyola.

Nou!!: València і Francisca Puelles González · Veure més »

Francisca Redondo Cubero

Francisca Redondo Cubero (Las Pedroñeras, província de Conca, 18 de maig de 1915 - Terrassa, 18 de setembre de 2007) Va ser una activista i política terrassenca.

Nou!!: València і Francisca Redondo Cubero · Veure més »

Francisca Segura Roselló

Francisca Segura Roselló (València vers el 1876 -) fou una cantant de sarsuela valenciana.

Nou!!: València і Francisca Segura Roselló · Veure més »

Francisco Abad Abad

Francisco Abad Abad (Novelda, Vinalopó Mitjà 1922 - Tiana, Barcelona, 29 d'agost de 2012) va ser un activista social català.

Nou!!: València і Francisco Abad Abad · Veure més »

Francisco Alcácer García

Francisco Alcácer García, més conegut com a Paco Alcácer (Torrent, l'Horta, 30 d'agost de 1993), és un futbolista professional valencià que juga de davanter centre al Sharjah FC de la UAE Pro League.

Nou!!: València і Francisco Alcácer García · Veure més »

Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea

Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea (València, País Valencià, 28 de gener de 1817 - Baiona, França, 17 de novembre de 1874) fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea · Veure més »

Francisco Almenar Quinzá

Francisco Almenar Quinzá (València, 1876 - 1936) fou un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Francisco Almenar Quinzá · Veure més »

Francisco Antequera Alabau

Francisco José Antequera Alabau, també conegut com a Paco Antequera (El Castellar-l'Oliveral, València, 9 de març de 1964) va ser un ciclista valencià, que fou professional entre 1985 i 1996.

Nou!!: València і Francisco Antequera Alabau · Veure més »

Francisco Ascaso Abadía

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Nou!!: València і Francisco Ascaso Abadía · Veure més »

Francisco Balaguer Mariel

Francisco Balaguer Mariel (Vilallonga, la Safor, 1896 - Argentina, 1965) va ser un compositor de sarsueles valencià.

Nou!!: València і Francisco Balaguer Mariel · Veure més »

Francisco Benetó Martínez

Francisco Benetó Martínez (Castelló, València, 10 de febrer de 1877 - Lisboa, Portugal, 15 de juny de 1945), va ser un violinista i compositor espanyol.

Nou!!: València і Francisco Benetó Martínez · Veure més »

Francisco Bonilla Martí

fou un eminent obstetra i ginecòleg valencià.

Nou!!: València і Francisco Bonilla Martí · Veure més »

Francisco Broch Llop

Francisco Broch Llop (Vila-real, 18 de setembre del 1884 – Florència, 4 de juny del 1980) fou un professor, escultor i lingüista valencià.

Nou!!: València і Francisco Broch Llop · Veure més »

Francisco Camps Ortiz

Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 28 d'agost de 1962), també conegut com a Paco Camps, és un polític valencià i cinquè president de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonòmica iniciada per la Transició democràtica espanyola.

Nou!!: València і Francisco Camps Ortiz · Veure més »

Francisco Carbonell Magí

Francisco Carbonell Magí (València, 1790 - ?) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Francisco Carbonell Magí · Veure més »

Francisco Castell Miralles

Francisco Castell Miralles (Alcoi, 1842 - València, 1917) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic.

Nou!!: València і Francisco Castell Miralles · Veure més »

Francisco Codoñer Pascual

Francisco Codoñer Pascual, conegut també amb el pseudònim artístic de J. Lito (València, 15 de setembre de 1897 - Barcelona, 18 de novembre de 1989) va ser un músic i compositor valencià, establert a Barcelona.

Nou!!: València і Francisco Codoñer Pascual · Veure més »

Francisco de Paula Gras Mirambell

Francisco de Paula Gras Mirambell (Monfort, València, 1820 - València, 1891) fou un advocat, periodista i polític valencià.

Nou!!: València і Francisco de Paula Gras Mirambell · Veure més »

Francisco de Paula Rojas y Caballero-Infante

Francisco de Paula Rojas y Caballero-Infante (Jerez de la Frontera, 27 de novembre de 1832 - Madrid, 18 de febrer de 1909) va ser un enginyer industrial espanyol.

Nou!!: València і Francisco de Paula Rojas y Caballero-Infante · Veure més »

Francisco del Llano Vagué

fou un comerciant, advocat i polític valencià, diputat a Corts i alcalde de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Francisco del Llano Vagué · Veure més »

Francisco Diago

fou un teòleg valencià.

Nou!!: València і Francisco Diago · Veure més »

Francisco Escribá Segura

Francisco Escribá Segura (València, 3 de maig de 1965), és un exfutbolista i actual entrenador de futbol valencià.

Nou!!: València і Francisco Escribá Segura · Veure més »

Francisco Fervenza Fernández

Francisco Fervenza Fernández (Santander, 15 d'agost de 1907- València, 13 de gener de 1998) va ser un sindicalista espanyol.

Nou!!: València і Francisco Fervenza Fernández · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: València і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Gan

Francisco José Gan Pampols (Figueres, Alt Empordà, 25 d'abril de 1958) és un militar i alpinista català, actual cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD), càrrec que ocupa el buit deixat pel Capità general de València.

Nou!!: València і Francisco Gan · Veure més »

Francisco Gaviña Ribelles

Francisco Gaviña Ribelles (València, 1941 - 1990) va ser un químic i polític valencià.

Nou!!: València і Francisco Gaviña Ribelles · Veure més »

Francisco Gómez Palacios

Francisco Gómez Palacios va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Francisco Gómez Palacios · Veure més »

Francisco Giner de los Ríos

Francisco Giner de los Ríos (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 17 de febrer de 1915) fou un filòsof, pedagog i assagista espanyol.

Nou!!: València і Francisco Giner de los Ríos · Veure més »

Francisco González Sanchis

, més conegut per Paco González, El Carrero o El de la Loteria, va ser un pioner del motociclisme valencià.

Nou!!: València і Francisco González Sanchis · Veure més »

Francisco González Sarrià

Francisco González Sarrià (Alcoi, 1959), conegut simplement com a Francisco, és un cantant valencià.

Nou!!: València і Francisco González Sarrià · Veure més »

Francisco Granados Calero

Francisco Granados Calero (Manzanares (Ciudad Real), 16 de setembre de 1936 - València, 20 de gener de 2005) va ser un jurista, advocat i polític espanyol.

Nou!!: València і Francisco Granados Calero · Veure més »

Francisco Javier Amérigo y Aparici

''El Saco de Roma'', pertanyent al fons del Museu Víctor Balaguer és una pintura en la qual es representa una de les escenes de l'entrada de les tropes de Carles V a Roma. Francisco Javier Amérigo y Aparici (València, 1842 - Madrid, 1912) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Francisco Javier Amérigo y Aparici · Veure més »

Francisco Javier Blasco y Medina

Francisco Javier Blasco y Medina (València, 1857 - València, juny de 1925) fou un compositor musical i pianista valencià.

Nou!!: València і Francisco Javier Blasco y Medina · Veure més »

Francisco Javier Bosch Marín

Francisco Javier Bosch Marín (València, 1874 - Castelló de la Plana, 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Francisco Javier Bosch Marín · Veure més »

Francisco Javier de Elío

Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767-València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.

Nou!!: València і Francisco Javier de Elío · Veure més »

Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo

Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo (21 de febrer de 1832 Jerez de la Frontera, província de Cadis - 4 d'abril de 1890, València) va ser un marí espanyol, capità de navili i acadèmic de la Història.

Nou!!: València і Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo · Veure més »

Francisco Javier Delicado Martínez

Francisco Javier Delicado Martínez (València, 20 d'agost de 1951) és un historiador, crític d'art i assagista valencià.

Nou!!: València і Francisco Javier Delicado Martínez · Veure més »

Francisco Javier Farinós Zapata

Francisco Javier Farinós Zapata més conegut esportivament i simple com a Farinós és un exfutbolista nascut a València el 29 de març de 1978.

Nou!!: València і Francisco Javier Farinós Zapata · Veure més »

Francisco Javier Goerlich Lleó

Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 30 de novembre de 1886 - València, 25 de març de 1972) ha estat un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran nombre d'obres executades com per haver exercit el càrrec d'arquitecte municipal de València des de 1922 i el d'arquitecte major des de 1931 fins a la seua jubilació el 20 de novembre de 1956.

Nou!!: València і Francisco Javier Goerlich Lleó · Veure més »

Francisco Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel

Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel (València, 1856 - 5 de febrer de 1929) fou un aristòcrata i polític valencià, cinquè comte de Noroña des de 1916.

Nou!!: València і Francisco Javier Lamo de Espinosa y de la Cárcel · Veure més »

Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz

Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz (Àvila, 1946 - València, 2013) fou un advocat, notari i polític valencià d'origen castellà, membre del Consell del País Valencià que conduiria el País Valencià a l'autogovern.

Nou!!: València і Francisco Javier Máximo Aguirre de la Hoz · Veure més »

Francisco Javier Sanz Fernández

Francisco Javier Sanz Fernández (València, 13 de gener de 1949) és un polític i professor valencià.

Nou!!: València і Francisco Javier Sanz Fernández · Veure més »

Francisco Javier Vicente Navarro

Francisco Javier Vicente Navarro (ciutat de València, 6 de febrer de 1974) conegut futbolísticament com a Javi Navarro, és un exfutbolista internacional que va desenvolupar la major part de la seua carrera al València CF i al Sevilla FC.

Nou!!: València і Francisco Javier Vicente Navarro · Veure més »

Francisco Jordá Cerdá

Francesc Jordà i Cerdà va ser un insigne prehistoriador nascut a Alcoi el 1914 i mort a Madrid el 2004, especialista en Paleolític Superior i Epipaleolític, va destacar com a investigador del període Solutrià a Espanya i com a expert en art rupestre Paleolític i art llevantí.

Nou!!: València і Francisco Jordá Cerdá · Veure més »

Francisco José Figueroa Alonso

Francisco José Figueroa Alonso, més conegut com a Fran, és un exfutbolista valencià.

Nou!!: València і Francisco José Figueroa Alonso · Veure més »

Francisco José Navarro Aliaga

Francisco José "Fran" Navarro Aliaga (nascut el 3 de febrer de 1998) és un futbolista valencià que juga de davanter al club de la Primeira Liga FC Porto.

Nou!!: València і Francisco José Navarro Aliaga · Veure més »

Francisco Leonarte Ribera

Francisco Leonarte Ribera (València, 2 de febrer de 1894 - Sarrià, Barcelona, 14 d'octubre de 1955) fou un advocat i notari valencià, alcalde del Masnou de 1953 a 1955.

Nou!!: València і Francisco Leonarte Ribera · Veure més »

Francisco Lleroa y Salas

Francisco Lleroa y Salas, més conegut com a Francisco Salas, (Granada, 1812 - Madrid, 1875) fou un cantant espanyol.

Nou!!: València і Francisco Lleroa y Salas · Veure més »

Francisco Loño y Pérez

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Francisco Loño y Pérez · Veure més »

Francisco Maestre Laborde-Boix

Francisco Maestre Laborde-Boix (València, 1872 - 1920) fou un advocat i polític i noble valencià, germà de José Maestre Laborde-Boix.

Nou!!: València і Francisco Maestre Laborde-Boix · Veure més »

Francisco Martínez Bertomeu

Francisco Martínez Bertomeu (Altea, 21 de juny 1844 - València, 1930) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Francisco Martínez Bertomeu · Veure més »

Francisco Méndez Aspe

Francisco Méndez Aspe (Madrid, 1901 - ?, ?) va ser un economista i polític espanyol, membre d'Izquierda Republicana, ministre d'Hisenda i Economia de la República Espanyola durant el segon govern de Negrín, a qui seguí en l'exili (5 d'abril de 1938 - 17 d'agost de 1945).

Nou!!: València і Francisco Méndez Aspe · Veure més »

Francisco Moliner Nicolás

Francisco Moliner Nicolás (València, 1851 - Madrid, 21 de gener de 1915) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Francisco Moliner Nicolás · Veure més »

Francisco Monterde Ferrer

Francisco Monterde Ferrer (València, 1947) és magistrat espanyol. Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial d'Espanya entre 1996 i 2001, havent estat la seva candidatura per a aquesta funció proposada per l'Associació Professional de la Magistratura (APM), i recolzada pel Partit Popular.

Nou!!: València і Francisco Monterde Ferrer · Veure més »

Francisco Mora Méndez

Francisco Mora Méndez (Villatobas, Província de Toledo, 1842 - Madrid, 1924) fou un polític i sindicalista espanyol, membre del nucli inicial de l'Associació Internacional de Treballadors a Madrid.

Nou!!: València і Francisco Mora Méndez · Veure més »

Francisco Muñoz Antonino

Francisco Muñoz Antonino (Sagunt, 27 de juny de 1950) ha estat un polític valencià, diputat de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Francisco Muñoz Antonino · Veure més »

Francisco Pelló Hernandis

Francisco Pelló Hernandis (Carlet, 12 d'agost de 1935 - Rosario, Argentina, 12 de maig de 2021) va ser un pintor, escultor i escenògraf valencià naturalitzat a l'Argentina.

Nou!!: València і Francisco Pelló Hernandis · Veure més »

Francisco Peris Mencheta

Francisco Peris Mencheta (València, 29 de gener de 1844 - Barcelona, 23 d'agost de 1916) fou un polític i periodista valencià, considerat el precursor del reporterisme i fundador de la primera agència de notícies espanyola.

Nou!!: València і Francisco Peris Mencheta · Veure més »

Francisco Piquer Chanza

Francisco Piquer Chanza (València, 2 de juny de 1922 - Madrid, 11 de desembre de 2009) va ser un actor espanyol.

Nou!!: València і Francisco Piquer Chanza · Veure més »

Francisco Polo Llavata

Francisco Polo Llavata (València, 9 d'abril de 1981) és empresari i activista valencià, des de juny de 2018 secretari d'Estat de Societat de la Informació i Agenda Digital del Govern d'Espanya.

Nou!!: València і Francisco Polo Llavata · Veure més »

Francisco Pons Alcoy

va ser un empresari valencià, president del grup empresarial Importaco a més de vinculat amb altres grups així com a associacions empressarials com l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) de la qual fou president entre 2003 i 2011, president i director general de la cooperativa Consum, fundador i president de Caixa Popular i vicepresident del Grup Eroski.

Nou!!: València і Francisco Pons Alcoy · Veure més »

Francisco Roig Ballester

Francisco Roig Ballester (Poble Nou, València, 15 de febrer de 1912 - Puçol, 14 de març de 2003) va ser un empresari valencià, fundador de Mercadona i Pamesa Ceràmica.

Nou!!: València і Francisco Roig Ballester · Veure més »

Francisco Ros Casares

Francisco Ros Casares (Vinalesa, 1926 - València, 2014) fou un empresari siderúrgic i dirigent esportiu valencià.

Nou!!: València і Francisco Ros Casares · Veure més »

Francisco Sanchis Pascual

Francisco Sanchis Pascual (Xàtiva, 5 d'octubre de 1866 - Godella, 17 de novembre de 1934) fou un polític i dirigent socialista valencià, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: València і Francisco Sanchis Pascual · Veure més »

Francisco Sanz Baldoví

Francisco Sanz Baldoví (Anna, la Canal de Navarrés, 31 de maig de 1871-València, 1939), va ser un guitarrista, cantant i ventríloc valencià.

Nou!!: València і Francisco Sanz Baldoví · Veure més »

Francisco Sosa Wagner

Francisco Sosa Wagner (Alhucemas, Protectorat espanyol al Marroc, 1946) és un jurista, catedràtic i escriptor espanyol.

Nou!!: València і Francisco Sosa Wagner · Veure més »

Francisco Tomàs i Valiente

Carrer de Francisco Tomàs i Valiente a la UAM Francisco Tomàs i Valiente (València, 8 de desembre de 1932 - Madrid, 14 de febrer de 1996) fou un jurista, historiador i escriptor valencià.

Nou!!: València і Francisco Tomàs i Valiente · Veure més »

Francisco Tomás i Vert

Francisco Tomás i Vert (València, 1943) és un químic i professor valencià, catedràtic de Química Física i rector de la Universitat de València entre 2002 i 2010.

Nou!!: València і Francisco Tomás i Vert · Veure més »

Francisco Torres Josa

''Equilibri cromàtic'', de Paco Torres per la Foguera 2019 de la comissió Baver - Els Antigons Francisco Torres Josa (València, 14 de juliol de 1978), més conegut com a Paco Torres, és un artista faller.

Nou!!: València і Francisco Torres Josa · Veure més »

Francisco Trénor Palavicino

Escut de la família Trénor Francisco Trénor y Palavicino (València, 23 de juny de 1873 - 17 de febrer de 1935) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, comte de Trénor, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Francisco Trénor Palavicino · Veure més »

Francisco Valero i Simó

Francisco Valero i Simó (Picanya, 1895 - 3 de març de 1969) va ser un empresari i advocat valencià, a més a més d'un dels personatges més importants de Picanya.

Nou!!: València і Francisco Valero i Simó · Veure més »

Francisco Zacarés Fort

Francisco Zacarés Fort (Albal, 1962) és un compositor i director de banda valencià.

Nou!!: València і Francisco Zacarés Fort · Veure més »

Franz Görlich Kuhnel

Franz Görlich Kuhnel (Welnitz, 1853 - València, 1930) va ser un comerciant austrohongarés i cònsol d'Àustria-Hongria a València.

Nou!!: València і Franz Görlich Kuhnel · Veure més »

Frédéric Magné

Frédéric Magné (Tours, 5 de febrer de 1959) va ser un ciclista francès especialista en pista.

Nou!!: València і Frédéric Magné · Veure més »

Freaks

Cartell promocional de la pel·lícula mostrant l'actriu Olga Baclanova (1949) Johnny Eck i Angelo Rossitto en una escena del film Josephine Joseph, l'hermafrodita Freaks és una pel·lícula de l'any 1932 dirigida per Tod Browning i protagonitzada per Wallace Ford i Olga Baclanova.

Nou!!: València і Freaks · Veure més »

Frederic Alfonso i Ferrer

Frederic Alfonso i Ferrer (València, 24 de febrer de 1879 - Barcelona, 12 d'agost de 1946) fou un compositor i professor valencià.

Nou!!: València і Frederic Alfonso i Ferrer · Veure més »

Frederic Furió i Ceriol

Frederic Furió i Ceriol, traducció catalana de Fridericus Furius Caeriolanus, nom literari adoptat per Miquel-Joan Ceriol i Balle (València, 27 de maig de 1527 — Valladolid, 12 d'agost de 1592),Puerta Garrido 1997: pp.

Nou!!: València і Frederic Furió i Ceriol · Veure més »

Frederica Montseny, la dona que parla

Frederica Montseny, la dona que parla és una pel·lícula de drama històric dirigida per Laura Mañá i estrenada l'any 2021.

Nou!!: València і Frederica Montseny, la dona que parla · Veure més »

Frente Antisistema

Frente Antisistema (FAS) és una organització miliciana d'ideologia neonazi situada al País Valencià que operà entre 2003 i 2005 dedicant-se a l'assalt, el robatori, la venda d'armes i el proselitisme d'idees d'ultradreta per la web.

Nou!!: València і Frente Antisistema · Veure més »

Frente de la Juventud

El Frente de la Juventud (FJ) va ser un partit de l'extrema dreta espanyola, escissió de Fuerza Joven, les joventuts de Fuerza Nueva, en 1978, que pretenien una renovació del discurs del partit.

Nou!!: València і Frente de la Juventud · Veure més »

Frente Español

Frente Español (FE) és un partit polític espanyol nacionalista de tipus "plataforma", constituït en 2002 i dirigit per Blas Piñar i Jesús López.

Nou!!: València і Frente Español · Veure més »

Frida (grup musical)

Frida és un grup musical valencià de rap i de hip hop, amb sons melòdics a les bases.

Nou!!: València і Frida (grup musical) · Veure més »

Frigola

* Frígola o farigola (Thymus vulgaris), subarbust de la família de les labiades (lamiaceae).

Nou!!: València і Frigola · Veure més »

Fritz Vogelgsang

Fritz Vogelgsang (Stuttgart, Alemanya, 1930 - Xiva de Morella, els Ports, València, 22 d'octubre de 2009) fou un escriptor i traductor alemany.

Nou!!: València і Fritz Vogelgsang · Veure més »

Froilán Salazar y Rives

Froilán Salazar y Rives (València, 1830 - 1912) fou un militar i polític valencià.

Nou!!: València і Froilán Salazar y Rives · Veure més »

Front pel País Valencià

El Front pel País Valencià va ser un partit polític valencià nacionalista, d'esquerres i pancatalanista constituït el 1998 bàsicament per gent vinculada al Bloc de Progrés Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), descontents amb el rumb traçat pel Bloc Nacionalista Valencià on hi havia exmilitants del PSAN, liderats per Agustí Cerdà, militants vinculats a la federació valenciana d'ERC, exmilitants d'Unitat del Poble Valencià (UPV) com Toni Cucarella o d'altres formacions com Toni Roderic i Jaume Ivorra, provinents del PSPV-PSOE.

Nou!!: València і Front pel País Valencià · Veure més »

FSM (motocicleta)

FSM (o F.S.M., inicials del seu creador) fou una marca valenciana de motocicletes, fabricades a València per Francesc Sanz Marco entre 1949 i 1955.

Nou!!: València і FSM (motocicleta) · Veure més »

Fucking Åmål

Fucking Åmål és una pel·lícula sueca dirigida per Lukas Moodysson l'any 1998, i parla de l'amor entre dues noies companyes de l'institut d'Åmål i de l'acceptació per part d'elles mateixes i de la resta de gent al voltant seu.

Nou!!: València і Fucking Åmål · Veure més »

Fuenterrobles

Fuenterrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.

Nou!!: València і Fuenterrobles · Veure més »

Fuentes Claras

Fuentes Claras és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.

Nou!!: València і Fuentes Claras · Veure més »

Fuita de seus socials de Catalunya de 2017

Es coneix com a fuita de seus socials un conjunt d'actuacions iniciades a partir de l'octubre de 2017 per part de més de 3.000 empreses que, davant del procés d'independència català, plantejaren traslladar la seu social a fora de Catalunya.

Nou!!: València і Fuita de seus socials de Catalunya de 2017 · Veure més »

Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales

La Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales (CEPS) és una organització política espanyola, no adscrita a cap partit, d'ideologia anticapitalista.

Nou!!: València і Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales · Veure més »

Fundació Mona

La Fundació Mona és una entitat sense ànim de lucre, creada l'any 2000, que es dedica a rescatar i rehabilitar primats.

Nou!!: València і Fundació Mona · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: València і Furs de València · Veure més »

Furs e ordinacions del regne de València

Els Furs e ordinacions del regne de València o, utilitzant el títol més extens, En aquest libre són contenguts los furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als segnícols del regne de València (1482), fou la primera compilació impresa dels furs valencians, publicada per l'impressor Lambert Palmart a la ciutat de València per iniciativa de Gabriel Lluís d'Arinyó, Justícia de tres-cents sous de la ciutat de València, utilitzant un manuscrit preparat pel jurista Gabriel de Riusech.

Nou!!: València і Furs e ordinacions del regne de València · Veure més »

Fusterianisme

Joan Fuster i Ortells. El fusterianisme és la ideologia política traçada per l'intel·lectual suecà Joan Fuster entre 1962 i 1982 com a doctrina política per al valencianisme durant els anys del franquisme i la transició democràtica espanyola, que considera el País Valencià com a part de la “nació catalana” integrat en el projecte polític dels Països Catalans.

Nou!!: València і Fusterianisme · Veure més »

Futbol a Espanya

miniatura Aquest article resumeix les principals dades relatives al futbol a Espanya, l'esport amb més seguidors, especialment pel que fa a les competions per clubs.

Nou!!: València і Futbol a Espanya · Veure més »

Futbol al País Valencià

El futbol és l'esport més important al País Valencià pel que fa a seguidors i nombre de practicants.

Nou!!: València і Futbol al País Valencià · Veure més »

Futbol als Jocs Olímpics

El futbol és un esport que forma part del programa oficial dels Jocs des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 disputats a París (França) en categoria masculina.

Nou!!: València і Futbol als Jocs Olímpics · Veure més »

Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Futbol El futbol als Jocs de Barcelona 1992 fou per vintena edició esport olímpic.

Nou!!: València і Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Futbol als Països Catalans

El futbol és l'esport més practicat, i que més seguidors té del territori dels Països Catalans.

Nou!!: València і Futbol als Països Catalans · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: València і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Futbol gaèlic

Kerry. El futbol gaèlic (irlandès: Peil Ghaelach; nom curt, Peil o Caid) és una mena de barreja entre el rugbi i el futbol, amb elements diversos del bàsquet i del voleibol.

Nou!!: València і Futbol gaèlic · Veure més »

Gabriel Aragón Bermúdez

Gabriel Aragón Bermúdez, més conegut com a Gaby, (Madrid, 3 de juliol de 1920 - Madrid, 10 de gener de 1995) va ser un pallasso i saxofonista espanyol, membre del trio Gaby, Fofó y Miliki.

Nou!!: València і Gabriel Aragón Bermúdez · Veure més »

Gabriel Argany

Gabriel Argany (?, segle XVII - Lleida, 1717) fou un músic i mestre de capella que exercí a diverses catedrals catalanes.

Nou!!: València і Gabriel Argany · Veure més »

Gabriel Blancafort i París

Gabriel Blancafort i París (La Garriga, Vallès Oriental, 10 de maig del 1929 - Collbató, Baix Llobregat, 24 d'agost de 2001) és un mestre orguener.

Nou!!: València і Gabriel Blancafort i París · Veure més »

Gabriel Esteve i Fuertes

Gabriel Esteve i Fuertes (Les Cases de Bàrcena, València 1900 - València, L'Horta 1987).

Nou!!: València і Gabriel Esteve i Fuertes · Veure més »

Gabriel Huguet i Ballester

Gabriel Huguet i Ballester (Campos) és un empresari i polític mallorquí fill del poeta Damià Huguet i Roig.

Nou!!: València і Gabriel Huguet i Ballester · Veure més »

Gabriel Mora i Arana

Mural d'en Gabriel Mora i Arana amb el seu poema ''L'enamorament'' Gabriel Mora i Arana (Castellar del Vallès, 13 de setembre de 1925 - Manresa, 25 de novembre de 2014) va ser un poeta i esperantista català.

Nou!!: València і Gabriel Mora i Arana · Veure més »

Gabriel Ovidio Curuchet

Gabriel Ovidio Curuchet (Buenos Aires, 24 de juny de 1963) és un ciclista argentí especialista en el ciclisme en pista.

Nou!!: València і Gabriel Ovidio Curuchet · Veure més »

Gabriela Barenboim

Gabriela Barenboim és una física espanyola, professora titular i investigadora a la Universitat de València, al Departament de Física Teòrica, i a l'Institut de Física Corpuscular.

Nou!!: València і Gabriela Barenboim · Veure més »

Gabriela Martín Ávila

Gabriela Martín Àvila (València, 1935), és una arqueòloga, la trajectòria i experiènciade la qual en el camp de l'Arqueologia la portà a convertir-se en una de les Pioneres de l'Arqueologia Valenciana.

Nou!!: València і Gabriela Martín Ávila · Veure més »

Gaby Fariza

Gabriel Fariza Revilla (Navas del Madroño, juny de 1950 - València, 3 de setembre de 2019) va ser un actor, pallasso i empresari teatral valencià.

Nou!!: València і Gaby Fariza · Veure més »

Gaietana Lluró i Morcillo

Gaietana Lluró i Morcillo, més coneguda amb el seu nom d'artista Tana Lluró (Barcelona, 9 de desembre de 1890Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890,. Inscrita amb els noms de Cayetana, Magdalena i Rosa. - Barcelona, 25 de novembre de 1967) va ser una soprano o tiple catalana de sarsuela, molt popular sobretot a la dècada dels anys 1920.

Nou!!: València і Gaietana Lluró i Morcillo · Veure més »

Gaietà Ripoll i Pla

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.

Nou!!: València і Gaietà Ripoll i Pla · Veure més »

Gala Pin Ferrando

Gala Pin Ferrando (València, 22 de febrer de 1981) és una política i activista per les llibertats a la xarxa i veïnal barcelonina, llicenciada en filosofia, vinculada a la PAH, regidora a l'Ajuntament de Barcelona a la legislatura de 2015 a la llista de Barcelona en comú, va ser Regidora de Participació i Regidora del Districte de Ciutat Vella.

Nou!!: València і Gala Pin Ferrando · Veure més »

Galceran de Requesens i de Santacoloma

Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: València і Galceran de Requesens i de Santacoloma · Veure més »

Galera (Granada)

Galera és un municipi a la Comarca de Huéscar (província de Granada), a uns 150 km de la capital provincial, a Andalusia.

Nou!!: València і Galera (Granada) · Veure més »

Gana Energía

Gana Energía és el nom comercial de Gaolania Servicios SL.

Nou!!: València і Gana Energía · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Gandia · Veure més »

Garri Kaspàrov

Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980.

Nou!!: València і Garri Kaspàrov · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: València і Gas natural · Veure més »

Gaspar Aguilar

Gaspar Aguilar (València, 1561 - València, 26 de juliol de 1623) va ser un poeta i dramaturg valencià.

Nou!!: València і Gaspar Aguilar · Veure més »

Gaspar Agulló

Gaspar Agulló, (Xàtiva, ca. 1480 - ?, 16 de març 1522), va ser capità general de la Germania de Xàtiva.

Nou!!: València і Gaspar Agulló · Veure més »

Gaspar Anselmo Méndez Álvarez

Gaspar Anselmo Méndez Álvarez (dècada de 1880 - 1940) va ser un historietista i dibuixant valencià.

Nou!!: València і Gaspar Anselmo Méndez Álvarez · Veure més »

Gaspar Blai Arbuixec

Gaspar Blai Arbuixec (Agullent, Vall d'Albaida, 5 d'octubre de 1624 - València, 20 de juliol de 1670) fou un predicador i poeta valencià.

Nou!!: València і Gaspar Blai Arbuixec · Veure més »

Gaspar de Bono

Gaspar de Bono i Montsó (València, 5 de gener de 1530 - 14 de juliol de 1604) fou un religiós de l'Orde dels Mínims.

Nou!!: València і Gaspar de Bono · Veure més »

Gaspar de la Huerta

'''Virtuts teologals''', detall de la pintura a l'oli del sostre de la Sala de la Glorificació, Galeria daurada del Palau Ducal de Gandia. Gaspar de la Huerta (Campillo de Altobuey, 1645 – València, 1714), fou un pintor barroc espanyol.

Nou!!: València і Gaspar de la Huerta · Veure més »

Gaspar de Villalón

Gaspar de Villalón (? - València, 1622) fou un poeta en llengua castellana.

Nou!!: València і Gaspar de Villalón · Veure més »

Gaspar Escolano

Gaspar Escolano i Villalba (València, gener de 1560 — València, 20 de febrer de 1619), fou un eclesiàstic, escriptor i historiador valencià.

Nou!!: València і Gaspar Escolano · Veure més »

Gaspar Gil Polo

Gaspar Gil Polo (València, 1530 - Barcelona, 1584) escriptor valencià.

Nou!!: València і Gaspar Gil Polo · Veure més »

Gaspar Guerau de Montmajor

Gaspar Guerau de Montmajor, o de vegades Grau de Montmajor o llatinitzat com a Gravius (nascut el 1557 a Ontinyent - mort el 1600 a Alcalá de Henares) va ser mestre en arts (1578) i catedràtic d'oratòria a la Universitat de València (1579-1581), però va ser expulsat per la seva conducta insolent.

Nou!!: València і Gaspar Guerau de Montmajor · Veure més »

Gaspar Mercader i Carròs

Gaspar Mercader i Carròs (València, 1568 - † València, 8 d'agost de 1631), I Comte de Bunyol, va ser un noble i escriptor valencià.

Nou!!: València і Gaspar Mercader i Carròs · Veure més »

Gaspar Torrella

Gaspar Torrella (València, 1452 - Roma, 1520), fou un metge valencià.

Nou!!: València і Gaspar Torrella · Veure més »

Gastó Castelló i Bravo

va ser un escultor, pintor i artista foguerer, considerat el pioner de l'estètica alacantina.

Nou!!: València і Gastó Castelló i Bravo · Veure més »

Gastronomia de l'Horta

La cuina de l'Horta tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Horta de València.

Nou!!: València і Gastronomia de l'Horta · Veure més »

Gastronomia de Setmana Santa

El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.

Nou!!: València і Gastronomia de Setmana Santa · Veure més »

Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany

La cuina del Gironès i el Pla de l'Estany tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina gironina i de l'Estany de Banyoles.

Nou!!: València і Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany · Veure més »

Gastronomia del País Valencià

La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.

Nou!!: València і Gastronomia del País Valencià · Veure més »

Gay Games 2026

Els Gay Games 2026 és un pròxim esdeveniment internacional multiesportiu i una trobada cultural organitzada per i específicament per a atletes, artistes i músics lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT), coneguts com a Gay Games.

Nou!!: València і Gay Games 2026 · Veure més »

Gàtova

Gàtova (en castellà i oficialment Gátova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, en la província de València.

Nou!!: València і Gàtova · Veure més »

Gòtic valencià

Detall de columna i volta de la Llotja de València. Vista de l'ull de bou del sostre de la Sala de les Columnes de la Llotja de València. Catedral d'Oriola. Basílica de Santa Maria, a Alacant. església Arxiprestal de Sant Jaume, a Villena. Façana de la Catedral de Sogorb. Cocatedral de Santa Maria, a Castelló de la Plana. El Fadrí, a Castelló de la Plana. Església de la Sang, Llíria Basílica del Salvador, a Borriana. Palau de la Generalitat Valenciana. Convent de Sant Domènec, a València. El gòtic valencià és un estil artístic del gòtic mediterrani, amb característiques pròpies que es van donar en el Regne de València entre el segon quart de i el XV; és a dir, a la fi de l'Europa gòtica, de la qual obté el seu nom, i el principi de la renaixentista.

Nou!!: València і Gòtic valencià · Veure més »

Gegant (folklore)

Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

Nou!!: València і Gegant (folklore) · Veure més »

Geldo

Geldo (antigament Xeldo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Geldo · Veure més »

Gemma Lluch i Crespo

Gemma Lluch i Crespo (València, 1958) és una filòloga catalana, catedràtica a la Universitat de València.

Nou!!: València і Gemma Lluch i Crespo · Veure més »

Gemma Sanginés Saiz

Gemma Sanginés Saiz (Bilbao, 6 de juliol de 1970) és una psicòloga clínica i esportiva basca, especialitzada en hàbits lingüístics.

Nou!!: València і Gemma Sanginés Saiz · Veure més »

Genaro Lahuerta López

Genaro Lahuerta López (València, 8 de febrer de 1905 - València, 10 de febrer de 1985) va ser un pintor valencià, destacat retratista que va formar part del grup pictòric Los Ibéricos.

Nou!!: València і Genaro Lahuerta López · Veure més »

Gener Rabassa

Gener Rabassa (València ±1342 - després de 1412) fou un jurisconsult.

Nou!!: València і Gener Rabassa · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: València і Generalitat Valenciana · Veure més »

Genoveva Torres Morales

Sepulcre de la santa Genoveva Torres Morales (Almenara, Plana Baixa, 3 de gener de 1870 - Saragossa, 5 de gener de 1956) va ser una religiosa valenciana, fundadora de la congregació de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels.

Nou!!: València і Genoveva Torres Morales · Veure més »

Gent de Compromís

Gent de Compromís (sovint en sigles GdC o Gent Compromís) va ser la facció de la Coalició Compromís que conformaven els anomenats adherits de la coalició.

Nou!!: València і Gent de Compromís · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: València і Gentilici · Veure més »

Genzebe Dibaba

Genzebe Dibaba Keneni (Bekoji, província d'Arsi, Etiòpia, 8 de febrer de 1991) és una atleta etíop que participa en curses de mitjana i llarga distància.

Nou!!: València і Genzebe Dibaba · Veure més »

Geoffrey Servante

Geoffrey Servante (Londres, 18 de maig de 1919 - bosc de Dean, Gloucestershire, Anglaterra, 21 d'abril de 2019) fou un militar anglès, membre de la Bateria John Brown del bàndol republicà, formada per joves anglesos, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Geoffrey Servante · Veure més »

Geografia d'Espanya

Mapa del relleu de la península Ibèrica Espanya (nom oficial: "Regne d'Espanya") és un estat transcontinental situat a l'Europa meridional - Europa Occidental i al nord d'Àfrica.

Nou!!: València і Geografia d'Espanya · Veure més »

Geografia de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears. Les 8 illes balears més grans són (de major a menor) Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, sa Dragonera, Espalmador i es Conills. La geografia de l'arxipèlag de les Illes Balears comprèn Mallorca i les adjacents illes de Cabrera, Es Conills i Sa Dragonera i les més menudes de Na Redona, Plana i Foradada; Menorca amb les illes de Colom i L'Aire; i les Pitiüses (Eivissa, Formentera i les adjacents illes de Tagomago, Santa Eulària, Sa Conillera, S'Espardell, S'Espalmador, Es Vedrà, Es Bosc, Ses Bledes i Ses Margalides).

Nou!!: València і Geografia de les Illes Balears · Veure més »

Geografia del País Valencià

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània a l'est de la península Ibèrica, organitzat hui dia com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Geografia del País Valencià · Veure més »

Geografia dels Països Catalans

Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.

Nou!!: València і Geografia dels Països Catalans · Veure més »

Geografia urbana

La geografia urbana és la part de la geografia, que estudia les ciutats, i entitats menors formades per agrupacions, o nuclis, d'habitatges.

Nou!!: València і Geografia urbana · Veure més »

Georgina García Pérez

Georgina García Pérez (Barcelona, 13 de maig de 1992) és una jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell que ha guanyat un títol de dobles del circuit WTA a més de deu títols individuals i dotze de dobles en el circuit ITF.

Nou!!: València і Georgina García Pérez · Veure més »

Gerard Guix

Gerard Guix (Vic, Osona, 1975) és un escriptor, dramaturg, guionista i professor català.

Nou!!: València і Gerard Guix · Veure més »

Gerard Matas Vanrell

Gerard Matas Vanrell (1945, Palma, Mallorca – 2016, Santa Margalida, Mallorca) fou un artista plàstic i un dels membres destacats del moviment Nova Plàstica Mallorquina.

Nou!!: València і Gerard Matas Vanrell · Veure més »

Gerard Miquel Roselló

Gerard Miquel Roselló (Alaquàs, 2 de novembre de 1968 - València, 12 de març de 2021) més conegut com a Gerard Miquel, fon un dibuixant i il·lustrador valencià.

Nou!!: València і Gerard Miquel Roselló · Veure més »

Gerard Roig Gimeno

Gerard Roig Gimeno (València, - 1926) fou un arquitecte valencià titulat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1882, i va ser arquitecte municipal de València.

Nou!!: València і Gerard Roig Gimeno · Veure més »

Gerardo Carreres Bayarri

Gerardo Carreres Bayarri (València, 1885 – 1936) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Gerardo Carreres Bayarri · Veure més »

Gerardo Estellés Gadea

Gerardo Estellés Gadea (València, 1833 - 1906) fou un advocat, terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica Era fill d'un fabricant de pells adobades i es llicencià en dret a la Universitat de València.

Nou!!: València і Gerardo Estellés Gadea · Veure més »

Gerònim Anicet Baylon

Reial Col·legi del Corpus Christi de València, on'''Gerònim Anicet Baylon''' en fou organista fins a la seva mort Gerònim Anicet Baylon (València, segle XVII - 1684) fou un organista i compositor valencià.

Nou!!: València і Gerònim Anicet Baylon · Veure més »

Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules

La Germandat de Natzarens de Nules es va instituir oficialment el dia 21 d'octubre de 1940, data en què es firmaren els Estatuts de la Germandat per part de la Diòcesi de Tortosa, a la qual pertanyia Nules en aquells anys.

Nou!!: València і Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules · Veure més »

Germanes de la Doctrina Cristiana

La Congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana és una congregació religiosa de germanes dedicada a l'ensenyament, fundada en 1880 a Molins de Rei (Baix Llobregat).

Nou!!: València і Germanes de la Doctrina Cristiana · Veure més »

Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia

La Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia és una congregació religiosa de germanes mallorquina que forma part de la família franciscana.

Nou!!: València і Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia · Veure més »

Germanetes dels Ancians Desemparats

Les Germanetes dels Ancians Desemparats (en llatí Congregatio Parvarum Sororum Senium Derelictorum) formen un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.

Nou!!: València і Germanetes dels Ancians Desemparats · Veure més »

Germania (llenguatge)

La germania és l'argot usat per presos, criminals, etc.

Nou!!: València і Germania (llenguatge) · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: València і Germans Nebot · Veure més »

Gerra

Gerra del neolític c. 2500 aC- 2000 aC de la Xina La gerra, ancolla, tina, cadaf, pitxer o pitxell és un got gran de forma panxuda que pot ser de terrissa, vidre o metall, normalment té una nansa encara que també n'hi ha amb dues nanses i una obertura ampla.

Nou!!: València і Gerra · Veure més »

Gerra del «cicle de la vida»

La gerra del «cicle de la vida» és una peça, datada del que forma part dels fons del Museu d'història de València, on es pot contemplar com a part de la seva exposició permanent.

Nou!!: València і Gerra del «cicle de la vida» · Veure més »

Getafe

Emplaçament de Getafe dins de l'àrea metropolitana de Madrid. Getafe és un municipi situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: València і Getafe · Veure més »

Giacomo Antonio Ponsonelli

Bust de Diana, de Giacomo Antonio Ponsonelli. Museu del Louvre Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.

Nou!!: València і Giacomo Antonio Ponsonelli · Veure més »

Gil Garcés d'Azagra

Gil Garcés de Azagra (també conegut com a Egidio o Gil García de Azagra) va ser un noble aragonès fill del matrimoni format per Teresa de Hinojosa o Hinestrillas i García Ruiz de Azagra, germà dels dos primers senyors d'Albarrasí.

Nou!!: València і Gil Garcés d'Azagra · Veure més »

Gil Roger Vázquez

Gil Roger Vázquez (Xelva, 1862 - 1940) fou un advocat i polític valencià, fill de Gil Roger Duval, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Gil Roger Vázquez · Veure més »

Gilabert de Centelles i Riu-sec

Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Nou!!: València і Gilabert de Centelles i Riu-sec · Veure més »

Gilabert de Pròixida i de Centelles

Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.

Nou!!: València і Gilabert de Pròixida i de Centelles · Veure més »

Gilet

Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Gilet · Veure més »

Gimnàstic Futbol Club

El Gimnàstic Futbol Club (Gimnástico Football Club, Gimnástico FC o Gimnàstic de València) va ser un equip de futbol de la Ciutat de València, fundat el 16 de setembre de 1909 com a Gimnástico Football Club, i que va desaparèixer el 1939 al fusionar-se amb el FC Levante per tal de crear l'actual Llevant Unió Esportiva.

Nou!!: València і Gimnàstic Futbol Club · Veure més »

Giovanna Ribes

Giovanna Ribes (Catarroja, 1959) és una directora, guionista, artista audiovisual i productora valenciana amb experiència en el món del cinema documental i de ficció, videoart i creació.

Nou!!: València і Giovanna Ribes · Veure més »

Giovanni Agostino Adorno

Agustí Adorno nascut Giovanni Agostino Adorno és el primer fundador i primer pare de l'orde dels Clergues Regulars Menors.

Nou!!: València і Giovanni Agostino Adorno · Veure més »

Gipó

Carles d'Àustria amb un gipó, l'any 1558 Un gipó (en català antic, també jupó, jubó o jubet) era una peça de roba masculina exterior amb mànigues, cenyida i curta fins a la cintura, que els cavallers es van començar a posar a partir del, substituint l'anterior gonella (que va a passar a ser una peça femenina).

Nou!!: València і Gipó · Veure més »

Gisela Pou Valls

Gisela Pou Valls (Castellar del Vallès, 7 de maig de 1959) és una escriptora catalana.

Nou!!: València і Gisela Pou Valls · Veure més »

Giuseppe Grezzi

Giuseppe Grezzi (Vico Equense, 1973) és un polític i activista ecologista valencià d'origen napolità.

Nou!!: València і Giuseppe Grezzi · Veure més »

Giuseppina Brambilla

Giuseppina Brambilla, també coneguda com a Giuseppa o Peppina Brambilla (Cassano d'Adda, 9 de maig de 1819 - Milà, abril de 1903), fou una contralt i una soprano italiana que, com les seves germanes Marietta i Teresa Brambilla, va cantar papers principals als teatres d'òpera més importants d'Itàlia, Espanya, França i Anglaterra.

Nou!!: València і Giuseppina Brambilla · Veure més »

Glamour (banda)

Glamour va ser un grup musical format en 1980 a la ciutat de València, per músics que havien estat en grups com Doble Zero o La Banda de Gaal.

Nou!!: València і Glamour (banda) · Veure més »

Glòria Marcos i Martí

Glòria Marcos i Martí (València, 1950) és una política i professora valenciana.

Nou!!: València і Glòria Marcos i Martí · Veure més »

Glòria Tello Company

Glòria Tello Company (Cabanyal, València, 22 de març del 1978) és una activista, sociòloga i política valenciana, actualment regidora de l'Ajuntament de València per Compromís, responsable de les delegacions de Recursos Culturals, Benestar Animal i Patrimoni Històric i Artístic, així com Presidenta del Palau de la Música de València i de la Mostra de Cine de València.

Nou!!: València і Glòria Tello Company · Veure més »

Gloria Fuertes

Gloria Fuertes García (Madrid, 28 de juliol de 1917- 27 de novembre de 1998) va ser una escriptora castellana, que destacà sobretot en el camp de la poesia.

Nou!!: València і Gloria Fuertes · Veure més »

Gloriosa ensenya de l'Oriol

Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.

Nou!!: València і Gloriosa ensenya de l'Oriol · Veure més »

Glovo

Glovo va ser creada com una empresa emergent a Barcelona l'any 2015.

Nou!!: València і Glovo · Veure més »

GMV

GMV (antigament Grupo Tecnológico e Industrial GMV, S.A.), fundada el 1984, és un grup empresarial de capital privat amb presència internacional que opera en diversos sectors d'alta tecnologia i la facturació internacional de la qual és del 60% del total.

Nou!!: València і GMV · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: València і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Godella

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Godella · Veure més »

Godofred Ros de Ursinos i Calduch

Godofred Ros de Ursinos i Calduch (Castelló de la Plana, 4 de juny de 1850-1924) fou un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Godofred Ros de Ursinos i Calduch · Veure més »

Godofredo Garrigues Perucho

Godofredo Garrigues Perucho (Manuel, Ribera Alta, 1905 - 1990) fou un compositor, director de banda i professor de música valencià.

Nou!!: València і Godofredo Garrigues Perucho · Veure més »

Godofredo Ortega Muñoz

Godofredo Ortega Muñoz (1899-1982) fou un pintor extremeny especialitzat en paisatges, el qual desenvolupà la seua activitat pictòrica al marge dels corrents principals de l'època.

Nou!!: València і Godofredo Ortega Muñoz · Veure més »

Golf de València

Mapa del Golf de València El Golf de València és un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la península Ibèrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins al d'Orpesa (Plana Alta).

Nou!!: València і Golf de València · Veure més »

Gonçal Anaya Santos

Gonçal Anaya Santos (Burgos, 1914 - València, 11 de juny de 2008) fou un mestre, pedagog i catedràtic de filosofia vinculat a València que s'autodefinia com «un mestre de la República».

Nou!!: València і Gonçal Anaya Santos · Veure més »

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (Gandia, 9 d'octubre de 1912- Barcelona, 1 de febrer de 2003) fou un escriptor valencià, autor de diverses novel·les relacionades amb la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències.

Nou!!: València і Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano · Veure més »

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Nou!!: València і Gonçal Peris Sarrià · Veure més »

Gonzalo Julián Martín

Gonzalo Julián Martín (València, 1841 - 1902) fou un advocat, periodista i polític valencià.

Nou!!: València і Gonzalo Julián Martín · Veure més »

Gonzalo Moliner Tamborero

Gonzalo Moliner Tamborero (La Font de la Reina, 20 de juliol de 1944) és un magistrat valencià, President del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem d'Espanya entre 2012 i 2013.

Nou!!: València і Gonzalo Moliner Tamborero · Veure més »

Gonzalo Palavicino de Ibarrola

Gonzalo Palavicino de Ibarrola (València, 5 de maig de 1845 – Madrid, 23 de maig de 1899) fou un aristòcrata i polític valencià,, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Gonzalo Palavicino de Ibarrola · Veure més »

Goran Vlaović

Goran Vlaović (Nova Gradišca, RFS Iugoslàvia, 7 d'agost de 1972) és un exfutbolista croat.

Nou!!: València і Goran Vlaović · Veure més »

Gorg (revista)

Gorg fou una revista mensual literària en català publicada a València entre juny de 1969 i abril de 1972.

Nou!!: València і Gorg (revista) · Veure més »

Gorky's Zygotic Mynci

Gorky's Zygotic Mynci era un grup de rock gal·lés fundat a Caerfyrddin en 1991 i dissolt el 2006; els Gorkys (nom associat sovint amb Maksim Gorki, però sense cap relació ni significat aparent) cantaven tant en anglés com en la seua llengua materna: el gal·lés.

Nou!!: València і Gorky's Zygotic Mynci · Veure més »

Gos d'aigües espanyol

El Gos d'aigües espanyol és una raça de gos d'aigua originària d'Espanya, utilitzada tradicionalment com a pastor, ajudant en barques i a la caça.

Nou!!: València і Gos d'aigües espanyol · Veure més »

Gos rater valencià

El Gos rater valencià és una raça de gos de talla menuda i capa variable.

Nou!!: València і Gos rater valencià · Veure més »

GR 92

El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut.

Nou!!: València і GR 92 · Veure més »

Grace Kelly

va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco.

Nou!!: València і Grace Kelly · Veure més »

Gracià Baban

Gracià Baban (Aragó, 1620 - València, 1676) fou un músic i compositor del.

Nou!!: València і Gracià Baban · Veure més »

Gramàtica de Mates

La Gramàtica de Mates és un incunable imprès per Bartomeu Mates en un quadern en octau, a Barcelona el 1468, per tant seria el primer llibre (incunable) imprès a la península ibèrica, tot i que hi ha controvèrsia.

Nou!!: València і Gramàtica de Mates · Veure més »

Gramoxone Ska Band

Gramoxone Ska Band és un grup de música ska en valencià de la Ribera Baixa, també conegut com a Skaband Malajunça: fundat l'any 1991 i desfet oficialment l'any 2002, el grup encara fa concerts esporàdics.

Nou!!: València і Gramoxone Ska Band · Veure més »

Gran ciutat

Les grans ciutats són, a partir d'una definició donada a la Conferència Internacional d'Estadística de 1887 aquelles ciutats amb més de 100.000 habitants.

Nou!!: València і Gran ciutat · Veure més »

Gran Fira de València

Cartell de la Gran Fira a la Plaça de l'Ajuntament. La Gran Fira de València també coneguda com la Fira de juliol de València, per celebrar-se al mes de juliol, és una celebració que té lloc a la Ciutat de València des de 1871.

Nou!!: València і Gran Fira de València · Veure més »

Gran Hermano (Espanya)

Gran Hermano va ser un programa de telerealitat, produït per Zeppelin TV i emès a Espanya des del 23 d'abril de 2000 fins al 14 de desembre de 2017.

Nou!!: València і Gran Hermano (Espanya) · Veure més »

Gran Hermano VIP (Espanya)

Gran Hermano VIP (també conegut per les sigles GH VIP) és un programa de televisió del gènere reality show on, durant diverses setmanes, un grup de concursants famosos intenta superar les expulsions que l'audiència decideix periòdicament i així aconseguir el premi final.

Nou!!: València і Gran Hermano VIP (Espanya) · Veure més »

Gran Hotel Peninsular

El Gran Hotel Peninsular, conegut també com a Hotel Pompidor pel nom del seu antic propietari, és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental), situat al carrer de Sant Pere, protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: València і Gran Hotel Peninsular · Veure més »

Gran magatzem

Il·luminació nadalenca d'uns grans magatzems a Frankfurt del Main (Alemanya). Els grans magatzems, usat generalment en plural (en anglès department store, literalment, botiga per departaments o botiga de seccions) són un establiment comercial de grans dimensions que ofereix una varietat de gènere en venta al públic encaminats a cobrir una àmplia gamma de necessitats: en particular la confecció (roba, llenceria, banyadors, etc.), però també calçat (sabates, botes, sabatilles, espardenyes, calçat esportiu, etc.), complements (cinturons, capells, barrets, guants, paraigües, ventalls, etc.), joieria (joies, rellotges, etc.), drogueria i perfumeria (perfums, maquillatge, cosmètica, productes d'higiene personal, etc.), parament de la llar (vaixella, coberteria, cristalleria, estovalles, tovallons, llençols, cortines, tovalloles, etc.), parament de la cuina o de cocció (olles, cassoles, paelles, estris, etc.), decoració, il·luminació (làmpades, etc.), electrodomèstics (cafeteres, rentavaixelles, rentadores, neveres, etc), electrònica i informàtica, i a vegades també alimentació, productes de neteja i química de la llar, merceria (articles per cosir), alguns articles de ferreteria, etc.

Nou!!: València і Gran magatzem · Veure més »

Gran Premi d'Europa

El Gran Premi d'Europa és una carrera automobilística puntuable pel campionat de Fórmula 1 que s'ha anat disputant a diferents circuits europeus des del 1983.

Nou!!: València і Gran Premi d'Europa · Veure més »

Gran Premi d'Europa del 2008

El Gran Premi d'Europa del 2008 ha estat la dotzena prova de la temporada i s'ha disputat el 24 d'agost del 2008, al circuit urbà muntat per l'ocasió a la Ciutat de València.

Nou!!: València і Gran Premi d'Europa del 2008 · Veure més »

Gran Premi València

El Gran Premi València és una cursa ciclista d'un sol dia que es disputa al País Valencià entre el 1969 i el 2005 i nova.

Nou!!: València і Gran Premi València · Veure més »

Gran Riuada de València

La gran riuada de València o col·loquialment, la gran riuà, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria.

Nou!!: València і Gran Riuada de València · Veure més »

Gran Via (barri de València)

Gran Via és un barri de la ciutat de València, al districte de L'Eixample.

Nou!!: València і Gran Via (barri de València) · Veure més »

Gran Via de les Germanies

La Gran Via de les Germanies és una via urbana de València, situada entre la Gran Via del Marqués del Túria i la Gran Via de Ramón y Cajal.

Nou!!: València і Gran Via de les Germanies · Veure més »

Gran Via del Marqués del Túria

La Gran Via del Marqués del Túria és una via urbana de València, situada entre l'avinguda d'Aragó (a través del Pont d'Aragó) i l'avinguda de Germanies.

Nou!!: València і Gran Via del Marqués del Túria · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: València і Granada · Veure més »

Grans Vies (València)

Les Grans Vies de la ciutat de València són 4 grans avingudes situades al sud del vell llit del riu Túria que circumvalen el centre de la ciutat solament pel sud.

Nou!!: València і Grans Vies (València) · Veure més »

Grau (hidrografia)

Mirador del Favat (País Valencià), gola del Mareny de Barraquetes Un grau o gola és un punt de la costa que serveix de desembarcador o petit estret que comunica una albufera o riu amb la mar.

Nou!!: València і Grau (hidrografia) · Veure més »

Grau Superior de Coneixements de Valencià

El Grau Superior de Coneixements de Valencià és un certificat de llengua catalana al nivell C2 segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

Nou!!: València і Grau Superior de Coneixements de Valencià · Veure més »

Gràcies per la propina (pel·lícula)

Rodatge de Gràcies per la propina Foto d'equip al final del rodatge de ''Gràcies per la Propina'', 1997. Gràcies per la propina és una pel·lícula de comèdia dramàtica dirigida pel català Francesc Bellmunt i estrenada el novembre de 1997.

Nou!!: València і Gràcies per la propina (pel·lícula) · Veure més »

Gregori Bausà

''Sant Bartomeu'', oli sobre llenç (131 x 100 cm.), Museu de Belles Arts de València. Gregori Bausà (Sóller, 1590 – València, 1656), fou un pintor barroc mallorquí, actiu a València.

Nou!!: València і Gregori Bausà · Veure més »

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Nou!!: València і Gregori Maians i Siscar · Veure més »

Gregori Muñoz Montoro

Gori Muñoz fou un escenògraf i pintor valencià nascut al barri de Benicalap de València el 26 de juliol del 1906 i va morir el 23 d'agost del 1978 a Buenos Aires (Argentina).

Nou!!: València і Gregori Muñoz Montoro · Veure més »

Gregorio Fonseca Recio

Gregorio "Goyo" Fonseca Recio (La Seca, Valladolid, 26 de novembre de 1965) és un exfutbolista castellanolleonès.

Nou!!: València і Gregorio Fonseca Recio · Veure més »

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Nou!!: València і Gros (moneda) · Veure més »

Grup d'Acció Republicana

El Grup d'Acció Republicana —inicialment denominat Grup d'Acció Política i conegut també simplement com a Acció Republicana— va ser una agrupació política espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: València і Grup d'Acció Republicana · Veure més »

Grup d'Acció Valencianista

El Grup d'Acció Valencianista és una organització blavera nascuda el 1977, que s'autoproclama com el braç juvenil i combatent del "veritable" valencianisme.

Nou!!: València і Grup d'Acció Valencianista · Veure més »

Grup de Dansa L'Alcúdia

El Grup de Dansa L'Alcúdia va començar la seua activitat a l'Alcúdia (Ribera del Xúquer, València) l'any 1963 com a grupo de coros y danzas emmarcat dins la Sección Femenina.

Nou!!: València і Grup de Dansa L'Alcúdia · Veure més »

Grup de Mecha

Grup de Mecha és una associació fundada en 1977, la fi de la qual és la recuperació i promoció d'actes cívic-religiosos i culturals de tota mena, que formen part de les tradicions del País Valencià.

Nou!!: València і Grup de Mecha · Veure més »

Grup Hospitalari Quirón

El Grup Hospitalari Quirón (Quirónsalud) és una cadena d'hospitals amb seu a Madrid.

Nou!!: València і Grup Hospitalari Quirón · Veure més »

Grup Instrumental de València

El Grup Instrumental de València és un grup instrumental de música contemporània creat en 1991 sota el patrocini del Ministeri de Cultura amb el INAEM i la Generalitat Valenciana a través de l'Institut Valencià de la Música (IVM), i que té la seua seu central a València.

Nou!!: València і Grup Instrumental de València · Veure més »

Grup Parpalló

El Grup Parpalló va ser un grup d'artistes format a València el 1957.

Nou!!: València і Grup Parpalló · Veure més »

Grup Sanahuja

El grup Sanahuja és un holding català fundat per la família Sanahuja l'any 1989, i originat a partir de l'inici de l'activitat de Romà Sanahuja Bosch als anys 70.

Nou!!: València і Grup Sanahuja · Veure més »

Grup TCB

El Grup TCB és una empresa catalana especialitzada en la gestió portuària fundada el 1972.

Nou!!: València і Grup TCB · Veure més »

Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre

Els Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO) (en castellà: Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre, GRAPO) són una organització armada espanyola clandestina, antifeixista i revolucionària, fundada el 1975 a partir del Congrés Reconstitutiu del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE-r), amb l'objectiu de derrocar el règim franquista i expulsar l'exèrcit americà de l'Estat espanyol per tal d'establir un govern socialista.

Nou!!: València і Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre · Veure més »

Guadamassil

Escriptori del rei Enric VIII d'Anglaterra, amb guadamassil daurat. Any 1525Guadamassil (en castellà guadamecil, guadamecí o guadamací) és cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, en cas de tenir la superfície daurada o platejada s'anomena guadamassil brocat.

Nou!!: València і Guadamassil · Veure més »

Guadasséquies

Guadasséquies, també coneguda com a Vorasséquies, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Guadasséquies · Veure més »

Guadassuar

Guadassuar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Guadassuar · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: València і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerau Gener

Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.

Nou!!: València і Guerau Gener · Veure més »

Guerra catalano-genovesa (1330-1336)

La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Nou!!: València і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: València і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: València і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: València і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Guerra Civil espanyola al mar de les Balears

La Guerra Civil espanyola naval al mar de les illes Balears, amb centre a l'illa de Mallorca, va comportar la participació de diversos estats que eren en una tensa relació, la qual acabaria desembocant en la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: València і Guerra Civil espanyola al mar de les Balears · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: València і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: València і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra de Successió al Regne de València

La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.

Nou!!: València і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: València і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: València і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra italiana del 1521-1526

La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.

Nou!!: València і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »

Guerrer de Moixent

Rèplica del guerrer, al parc de l'Hospital de València. El Guerrer de Moixent és una xicoteta figura de bronze d'origen ibèric que reprodueix un genet guerrer iber muntat a cavall.

Nou!!: València і Guerrer de Moixent · Veure més »

Guia Michelin

La Guia Michelin (Le Guide Michelin) és una sèrie de llibres guia publicats per Michelin per a més d'una dotzena de països.

Nou!!: València і Guia Michelin · Veure més »

Guido Fulst

Guido Fulst (Wernigerode, Saxònia-Anhalt, 7 de juliol de 1970) va ser un destacat ciclista alemany.

Nou!!: València і Guido Fulst · Veure més »

Guillem Colom i Ferrà

Placa al seu lloc de naixement, al carrer d'Isabel II de Sóller Guillem Colom i Ferrà (Sóller, Mallorca 1890—Palma, Mallorca, 1979) fou un poeta, traductor, assagista i dramaturg mallorquí.

Nou!!: València і Guillem Colom i Ferrà · Veure més »

Guillem de Castro i Bellvís

Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631), va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, considerat el més important de l'escola valenciana de finals del i un dels seguidors més destacats dels inicis de la comèdia nova de Lope de Vega.

Nou!!: València і Guillem de Castro i Bellvís · Veure més »

Guillem Guastavino i Gallent

Guillem Guastavino i Gallent (València, 24 d'octubre de 1904 - Benidorm, 23 de març de 1977) va ser un escriptor i bibliotecari valencià.

Nou!!: València і Guillem Guastavino i Gallent · Veure més »

Guillem Ramon Boïl

Guillem Ramon Boïl (? - 28 de novembre de 1532) fou bisbe de Girona.

Nou!!: València і Guillem Ramon Boïl · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i de Luna

va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.

Nou!!: València і Guillem Ramon de Montcada i de Luna · Veure més »

Guillem Ramon de Vich i Vallterra

Guillem Ramon de Vich i Vallterra (València, 1460/1470 — Veroli, Laci, Itàlia, 25 de juliol de 1525) va ser un cardenal valencià.

Nou!!: València і Guillem Ramon de Vich i Vallterra · Veure més »

Guillem Ramon VIII de Montcada

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.

Nou!!: València і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »

Guillem Rubió

Guillem Rubió (segle XIV) fou un franciscà de la província de Catalunya, va prendre l'hàbit a Barcelona.

Nou!!: València і Guillem Rubió · Veure més »

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Nou!!: València і Guillem Sagrera · Veure més »

Guillermina Peiró i Olives

Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 14 d'agost de 1924 – Mataró, 9 de gener de 2019), coneguda també com a Mimi, fou una dona republicana, lluitadora antifranquista, sindicalista i refundadora històrica de l'Esquerra Republicana de Mataró.

Nou!!: València і Guillermina Peiró i Olives · Veure més »

Guillermo Carnero Arbat

Guillermo Carnero Arbat (València, 1947) és un poeta pertanyent al corrent dels novíssims, una de les més reconegudes i rellevants en la poesia espanyola contemporània; és professor i historiador de les literatures divuitesca i vuitcentista (amb particular èmfasi en el Romanticisme), i ha investigat també l'art de les avantguardes.

Nou!!: València і Guillermo Carnero Arbat · Veure més »

Guillermo María Martínez Casañ

Guillermo María Martínez Casañ (València, 4 de desembre de 1955) és un advocat i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la V, VI i VII legislatures.

Nou!!: València і Guillermo María Martínez Casañ · Veure més »

Guitarra lira

La guitarra-lira, de la família dels cordòfons de corda pinçada, és un instrument musical híbrid, ja que combina el mànec d'una guitarra amb la caixa de ressonància d'una lira.

Nou!!: València і Guitarra lira · Veure més »

Gurdwara

Una ''gurdwara'' a Edmonton, Canadà. Una gurdwara és el lloc de culte (temple) sikh.

Nou!!: València і Gurdwara · Veure més »

Gustau Muñoz i Veiga

Gustau Muñoz i Veiga (València, 21 de gener de 1951) és un economista, assagista i traductor valencià.

Nou!!: València і Gustau Muñoz i Veiga · Veure més »

Gustave Doré

Paul Gustave Doré (Estrasburg, 6 de gener de 1832 - París, 23 de gener de 1883) va ser un artista francès, gravador i il·lustrador.

Nou!!: València і Gustave Doré · Veure més »

Gutierre de Cetina

Gutierre de Cetina (Sevilla, 1520 - Mèxic, 1557?) fou un poeta espanyol del Renaixement i el Segle d'or, sovint considerat, pel caràcter de la seua obra, un seguidor del moviment petrarquista.

Nou!!: València і Gutierre de Cetina · Veure més »

H. P. Lovecraft

Howard Phillips Lovecraft (Providence, Rhode Island, 20 d'agost del 1890 - 15 de març del 1937) va ser un escriptor estatunidenc de relats de por, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de l'anomenat 'terror còsmic'.

Nou!!: València і H. P. Lovecraft · Veure més »

Hackató

Una hackató o marató de furoners (també conegut com a hackaton, hack day, hackfest o codefest) és un esdeveniment en el qual els programadors informàtics i altres persones involucrades en el desenvolupament de programari, inclòs dissenyadors gràfics, dissenyadors d'interfícies i gestors de projectes, col·laboren intensament en els projectes de programari.

Nou!!: València і Hackató · Veure més »

Hanna-Maria Seppälä

Hanna-Maria Seppälä - (13 de desembre de 1984 a Kerava, Finlàndia), amb 1'73 m d'altura i 64 kg de pes, és una nedadora finlandesa especialista en proves de velocitat i campiona del món de 100 metres lliures a Barcelona 2003.

Nou!!: València і Hanna-Maria Seppälä · Veure més »

Hans Peter Jørgen Julius Thomsen

Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, nascut el 16 de febrer de 1826 a Copenhaguen i traspassat el 13 de febrer de 1909, va ser un químic danès que destacà en el camp de la termoquímica i que enuncià el principi de Thomsen-Berthelot.

Nou!!: València і Hans Peter Jørgen Julius Thomsen · Veure més »

Hasta el cielo

Hasta el cielo és una pel·lícula espanyola de 2020 dirigida per Daniel Calparsoro i protagonitzada per Miguel Herrán.

Nou!!: València і Hasta el cielo · Veure més »

Hawwara

Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.

Nou!!: València і Hawwara · Veure més »

Hèctor Serra i Cubilles

Hèctor Serra i Cubilles (nascut a Aldaia) és un escriptor, periodista i activista polític valencià.

Nou!!: València і Hèctor Serra i Cubilles · Veure més »

Hèrcules Club de Futbol

LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià).

Nou!!: València і Hèrcules Club de Futbol · Veure més »

Héctor Altabás Alio

Héctor Altabás Alio fou un metge i polític valencià.

Nou!!: València і Héctor Altabás Alio · Veure més »

Héctor Barberá Vall

és un pilot de motociclisme valencià, subcampió del món de 125cc el 2004 i de 250cc el 2009.

Nou!!: València і Héctor Barberá Vall · Veure més »

Héctor Faubel

és un pilot de motociclisme valencià que actualment participa en la categoria de Moto3 del campionat del món.

Nou!!: València і Héctor Faubel · Veure més »

Héctor Illueca Ballester

Héctor Illueca Ballester (València, 1975) és un inspector de treball i polític valencià, ha estat de 2021 a 2023 vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana presidida per Ximo Puig en la X Legislatura.

Nou!!: València і Héctor Illueca Ballester · Veure més »

Héctor Juezas Moreno

Héctor Juezas (València, 4 de febrer de 1994 és un actor espanyol de cinema, teatre i televisió.

Nou!!: València і Héctor Juezas Moreno · Veure més »

Héctor Rodas Ramírez

Héctor Rodas Ramírez, (El Cabanyal, València, 7 de març de 1988) és un futbolista professional valencià, que juga al Córdoba CF.

Nou!!: València і Héctor Rodas Ramírez · Veure més »

Héctor Rodríguez Mestre

Héctor Rodríguez Mestre (Massamagrell, 1988), més conegut com a Héctor II, és un jugador professional de pilota valenciana, punter en la modalitat d'escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Héctor Rodríguez Mestre · Veure més »

Héctor Vidal Hernández

Héctor Vidal Hernández (València, 1986), més conegut com a Héctor, Héctor I o Héctor de Laguar, és un jugador professional de pilota valenciana, mitger i punter en la modalitat d'Escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Héctor Vidal Hernández · Veure més »

Helena Bonet Rosado

Helena Bonet Rosado (València, 1953) és una arqueòloga valenciana llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València (1976).

Nou!!: València і Helena Bonet Rosado · Veure més »

Helena Cortesina

Helena Cortesina (València, 17 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 7 de març de 1984) va ser una cupletista i artista de varietats.

Nou!!: València і Helena Cortesina · Veure més »

Helena Percas de Ponseti

Helena Percas de Ponseti (València, 17 de gener de 1921 - Iowa, 1 de gener de 2011) fou una escriptora, assagista, investigadora i educadora.

Nou!!: València і Helena Percas de Ponseti · Veure més »

Hema Upadhyay

Hema Upadhyay (Vadodara, 18 de maig de 1972 - Bombai, 12 de desembre de 2015) nom de naixement Hema Hirani, va ser una fotògrafa, artista i escultora índia.

Nou!!: València і Hema Upadhyay · Veure més »

Heraclitus

Heraclitus és un veler de recerca d'estil xinès amb tres pals i 25 metres d'eslora, dissenyat i construït per voluntaris de l'Institut Ecotechnics.

Nou!!: València і Heraclitus · Veure més »

Herbers

Herbers és un municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del País Valencià.

Nou!!: València і Herbers · Veure més »

Heriberto Quiñones González

Heriberto Quiñones González (Bessaràbia, Moldàvia, 1907 - Madrid, 2 d'octubre de 1942) és el nom de guerra amb el qual fou conegut a Espanya un agent de la Internacional Comunista, polític i sindicalista.

Nou!!: València і Heriberto Quiñones González · Veure més »

Hermann Broch

Hermann Broch (1886-1951) fou un escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya i, juntament amb Franz Kafka, un dels màxims exponents de la crisi intel·lectual i social de l'època que li va tocar viure.

Nou!!: València і Hermann Broch · Veure més »

Hermen Anglada i Camarasa

Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, més conegut com a Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor català amb més projecció internacional d'entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l'ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.

Nou!!: València і Hermen Anglada i Camarasa · Veure més »

Hermenegild

Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.

Nou!!: València і Hermenegild · Veure més »

Hernando de los Llanos

Presbiteri de la Catedral de València presidit pel retaule major, obra de Hernando Yáñez de la Almedina y Hernando de los Llanos Hernando o Fernando de los Llanos, (actiu el primer terç del) fou un pintor castellà del Renaixement.

Nou!!: València і Hernando de los Llanos · Veure més »

Hernando del Castillo

Hernando del Castillo (segles XV-XVI) va ser un llibreter i editor castellà.

Nou!!: València і Hernando del Castillo · Veure més »

Hernando Yáñez de la Almedina

Presbiteri de la Catedral de València presidit pel retaule major, obra de Hernando Yáñez de la Almedina y Hernando de los Llanos Hernando o Fernando Yáñez de la Almedina (Almedina, Ciudad Real, cap al 1475 - Almedina, cap al 1537), fou un pintor castellà del Renaixement.

Nou!!: València і Hernando Yáñez de la Almedina · Veure més »

Hidromel

Un got d'aiguamel (vi de mel) L'hidromel o aiguamel (vi de mel) és una beguda obtinguda per fermentació de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diferents fruites o diverses espècies, com ara nou moscada o canyella.

Nou!!: València і Hidromel · Veure més »

Hidropesia

Hidropesia, edema o retenció de líquid és l'acumulació de líquid clar en els teixits o cavitats del cos.

Nou!!: València і Hidropesia · Veure més »

Hieronymus Bosch

Hieronymus van Aken ('s-Hertogenbosch, c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou un artista reconegut, pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes.

Nou!!: València і Hieronymus Bosch · Veure més »

Hilari Arlandis i Esparza

Hilari Arlandis i Esparza (Cullera, 5 de gener de 1888 - Figueres, 3 de febrer de 1939) fou un sindicalista fill d'Hilari Arlandis i Font i d'Amparo Esparza i Guillén originaris de Cullera (País Valencià),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: València і Hilari Arlandis i Esparza · Veure més »

Hilarión Eslava

Hilarión Eslava (Burlada, Navarra, 21 d'octubre de 1807 - Madrid, Castella, 23 de juliol de 1878) fou un musicògraf, sacerdot i compositor navarrès.

Nou!!: València і Hilarión Eslava · Veure més »

Himne de l'Exposició

LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.

Nou!!: València і Himne de l'Exposició · Veure més »

Hipòlit Rovira

Hipòlit Rovira Marí (València, 1695 - 1765) fou un pintor i gravador valencià, fill de l'escultor Vicent Rovira i de la seua segona esposa Maria Marí, batejat a la parròquia de Sant Esteve el 15 d'agost de 1695.

Nou!!: València і Hipòlit Rovira · Veure més »

Hipòlita Roís de Liori i de Montcada

Hipòlita Roís de Liori i de Montcada (València, c. 1479 - Madrid, 1546), a coneguda també com La trista comtessa de Palamós, va ser una noble i escriptora valenciana.

Nou!!: València і Hipòlita Roís de Liori i de Montcada · Veure més »

Hipercor

Hipercor és una xarxa d'hipermercats d'Espanya, pertanyent al grup El Corte Inglés, el president és Isidoro Álvarez Álvarez.

Nou!!: València і Hipercor · Veure més »

Hiroshi Fujii

Hiroshi Fujii (藤井 浩 en kanji japonés), és un músic nipó nascut a Kobe el 2 de setembre de 1970 i resident a Alcoi del 1993 ençà, on està lligat a la filà Llauradors i al grup Barxell, del qual ha sigut mestre de dolçaina i membre de la colla.

Nou!!: València і Hiroshi Fujii · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: València і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: València і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Nou!!: València і Història d'Egipte · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: València і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Oriola

La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.

Nou!!: València і Història d'Oriola · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: València і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: València і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Granada

La història de Granada s'inicia quan la zona estava habitada pels túrduls i segurament foren ells els que van fundar la ciutat dIhverir.

Nou!!: València і Història de Granada · Veure més »

Història de l'edició a Catalunya

La història de l'edició a Catalunya explica l'evolució de la producció editorial al principat, des que el 1473 va sortir el primer llibre imprès en una impremta catalana.

Nou!!: València і Història de l'edició a Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: València і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: València і Història de l'espasa · Veure més »

Història de la boxa a Catalunya

Breu història de la boxa a Catalunya.

Nou!!: València і Història de la boxa a Catalunya · Veure més »

Història de la cartografia

XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.

Nou!!: València і Història de la cartografia · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: València і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: València і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: València і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: València і Història de la medicina · Veure més »

Història de la motocicleta als Països Catalans

Derbi GPR 50 pintada amb els colors de la Senyera, exposada a Martorelles el 2011 La història de la motocicleta als Països Catalans és el conjunt de fets relacionats amb l'evolució tècnica i la indústria de la motocicleta en aquest territori al llarg de l'època històrica en què aquesta mena de vehicle hi ha estat present, des de començaments del segle XX fins a l'època actual.

Nou!!: València і Història de la motocicleta als Països Catalans · Veure més »

Història de la pilota valenciana

Els orígens exactes de la pilota valenciana no són encara coneguts amb exactitud, de manera que només se'n poden fer conjectures sobre la base dels jocs de pilota semblants.

Nou!!: València і Història de la pilota valenciana · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: València і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història de la química

El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.

Nou!!: València і Història de la química · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: València і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de la Unió Esportiva Figueres

El 13 d'abril de 1919 es fundava la Unió Esportiva Figueres, arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc).

Nou!!: València і Història de la Unió Esportiva Figueres · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: València і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: València і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: València і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: València і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Sabadell

Antic Passeig de la Plaça Major La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell.

Nou!!: València і Història de Sabadell · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: València і Història de València · Veure més »

Història de Vila-real

Vila-real va ser fundada per Jaume I el 1274 per assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans.

Nou!!: València і Història de Vila-real · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: València і Història de Villena · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: València і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Nou!!: València і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: València і Història del dret català · Veure més »

Història del ferrocarril a Espanya

La història del ferrocarril a Espanya comença al amb la construcció de les primeres línies ferroviàries i s'estén fins a l'actualitat, i aquest sistema de transport s'ha convertit en un dels elements més importants de la societat i l'economia espanyoles.

Nou!!: València і Història del ferrocarril a Espanya · Veure més »

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Nou!!: València і Història del futbol a Catalunya · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: València і Història del País Valencià · Veure més »

Història del Reial Madrid Club de Futbol

Història del Reial Madrid Club de Futbol des dels seus inicis fins a l'actualitat.

Nou!!: València і Història del Reial Madrid Club de Futbol · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: València і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

Història del teatre català

Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.

Nou!!: València і Història del teatre català · Veure més »

Història del València Club de Futbol

Placa commemorativa situada a l'emplaçament del Bar Torino de la ciutat de València, on va ser fundat el València Foot-ball Club. Situada a l'antiga Baixada de Sant Francesc, actual Plaça de l'Ajuntament. El València Club de Futbol SAE és un club de futbol valencià, de la ciutat de València.

Nou!!: València і Història del València Club de Futbol · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: València і Història dels escacs · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: València і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història genètica de la península Ibèrica

Les llengües indoeuropees al voltant de 2500 ae.

Nou!!: València і Història genètica de la península Ibèrica · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: València і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Historia Roderici

''Historia Roderici'', ms. 9/4922 de la Real Academia de la Historia, f. 89r.º La Historia Roderici (o Gesta Roderici Campidocti) és una crònica biogràfica de Rodrigo Díaz de Vivar escrita en llatí en el, probablement entre 1180 i 1190, per un autor de la zona de La Rioja, presumiblement Nájera.

Nou!!: València і Historia Roderici · Veure més »

HMS Royal Oak (08)

LHMS Royal Oak va ser un cuirassat classe ''Revenge'' de la Royal Navy britànica.

Nou!!: València і HMS Royal Oak (08) · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: València і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Homenatge a València

La Festa per la Cultura.

Nou!!: València і Homenatge a València · Veure més »

Honorat d'Amiens

Honorat d'Amiens (Honoré, de vegades Honorius, Honortus) (mort el 16 de maig, ca. 600) va ser el setè bisbe d'Amiens.

Nou!!: València і Honorat d'Amiens · Veure més »

Honorat Joan

Honorat Joan i Tristull (València, 1507 — Burgo de Osma, 30 de juliol de 1566) fou un noble valencià, preceptor dels prínceps Felip i Carles, i bisbe d'Osma.

Nou!!: València і Honorat Joan · Veure més »

Honorat Ros i Pardo

Honorat Ros i Pardo (Vinalesa, 3 de juny de 1940 - Alcoi, 1 de novembre de 2023) fou un mestre i promotor de la llengua al País Valencià, acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des de 2001 fins al 2021.

Nou!!: València і Honorat Ros i Pardo · Veure més »

Honori Garcia i Garcia

Honori Garcia i Garcia (la Vall d'Uixó, 23 de febrer de 1896 - 9 d'octubre de 1953) fou un historiador i notari valencià, i el segon fill del matrimoni format per Arcadi García i María Rosa García.

Nou!!: València і Honori Garcia i Garcia · Veure més »

Hora de España

Hora de España va ser una revista cultural de periodicitat mensual editada a València (aleshores capital de la Segona República) i, posteriorment, a Barcelona, fundada per intel·lectuals lleials a la República durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Hora de España · Veure més »

Hora del planeta

L'Hora del Planeta és un esdeveniment internacional organitzat per World Wide Fund for Nature (WWF) i l'agència publicitària Leo Burnett, que se celebra l'últim dissabte de març de cada any i que consisteix en una apagada elèctrica voluntària, en què es demana a cases, empreses i comunitats que apaguin els llums i altres aparells elèctrics durant una hora.

Nou!!: València і Hora del planeta · Veure més »

Horitzó Socialista

Horitzó Socialista és un mitjà de difusió i reflexió comunista dels Països Catalans.

Nou!!: València і Horitzó Socialista · Veure més »

Horta Nord

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.

Nou!!: València і Horta Nord · Veure més »

Horta Oest

L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).

Nou!!: València і Horta Oest · Veure més »

Horta Sud

L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: València і Horta Sud · Veure més »

Hortensia Herrero Chacón

Hortensia Herrero Chacón (València, 20 de maig de 1950) és una dona de negocis valenciana, graduada en economia per la Universitat de València, multimilionària i propietària del 28% de la cadena de supermercats Mercadona.

Nou!!: València і Hortensia Herrero Chacón · Veure més »

Hospital (bisbe)

Hospital fou bisbe de València.

Nou!!: València і Hospital (bisbe) · Veure més »

Hospital (districte de València)

L'Hospital fou un antic districte de la ciutat de València existent entre aproximadament la fi del segle XIX i l'any 1939.

Nou!!: València і Hospital (districte de València) · Veure més »

Hospital Clínic Universitari (València)

LHospital Clínic Universitari, o comunament, el Clínic, és un hospital públic pertanyent a la Conselleria de Sanitat i situat al barri de Ciutat Universitària, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Hospital Clínic Universitari (València) · Veure més »

Hospital d'En Bou

L'Hospital d'En Bou, situat prop de la porta de Russafa de la muralla de València, va ser un hospital valencià per a atendre als pescadors pobres, fundat, sufragat i fornit al, abans de febrer del 1395, a la Ciutat de València, per Pere Bou.

Nou!!: València і Hospital d'En Bou · Veure més »

Hospital d'En Clapers

L'Hospital d'En Clapers, situat als extramurs de València junt al camí de sant Julià, amb una capacitat de 18 llits, va nàixer gràcies a la voluntat testamentària de Bernat de Clapers, qui a més, va manar construir entre altres dependències un altar dedicat a santa Maria i el va dotar amb dues capellanies; va morir sense descendència directa, el 23 de setembre de 1311, tal i com consta al Llibre de Clàusules de la Catedral de València: Bernat de Clapers va testar cinc dies abans de morir davant del notari de València Pere Ferrer, i el testament es va fer públic el 26 de setembre de 1311, tres dies després del decés; en ell es nomenaven marmessors el noble Enric de Quintavall, el Jutge de la Curià del rei, Guillem de Jaffer, i el ciutadà de València Bertomeu Saranyó.

Nou!!: València і Hospital d'En Clapers · Veure més »

Hospital Doctor Peset

L'Hospital Doctor Peset és un centre hospitalari situat a la ciutat de València.

Nou!!: València і Hospital Doctor Peset · Veure més »

Hospital General de Madrid

LHospital General de Madrid (denominat Hospital General i de la Passió durant els segles i i Hospital Provincial de Madrid en els segles i) va ser una institució sanitària situada a Madrid (prop del carrer d'Atocha) que va estar en servei durant gairebé més de tres-cents anys.

Nou!!: València і Hospital General de Madrid · Veure més »

Hospital General Universitari de València

L'Hospital General Universitari de València, també conegut com a Hospital General o Hospital Provincial, és un centre hospitalari ubicat al districte de L'Olivereta, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Hospital General Universitari de València · Veure més »

Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant

L'Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, o Hospital del Coll de Balaguer, és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Nou!!: València і Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »

Hospital Universitari i Politècnic La Fe

Dades de contacte i horari.

Nou!!: València і Hospital Universitari i Politècnic La Fe · Veure més »

Hoy no me puedo levantar (musical)

Hoy no me puedo levantar és un musical basat en les cançons del grup musical espanyol Mecano.

Nou!!: València і Hoy no me puedo levantar (musical) · Veure més »

Hug de Cardona i Gandia

Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470) fou senyor del Real, Benicanena, Benipeixar i Beniopa (a l'horta de Gandia) i senyor de Guadalest.

Nou!!: València і Hug de Cardona i Gandia · Veure més »

Hug de Follalquer

Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del (1230-1244).

Nou!!: València і Hug de Follalquer · Veure més »

Hug de Llupià i Bages

Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: València і Hug de Llupià i Bages · Veure més »

Humberto Luis Rivas Ribeiro

Humberto Luis Rivas Ribeiro (Buenos Aires, 1937 - Barcelona, 7 de novembre de 2009), conegut com a Humberto Rivas, fou un fotògraf argentí, tot i que va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a l'Estat espanyol.

Nou!!: València і Humberto Luis Rivas Ribeiro · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: València і Humfrid · Veure més »

Huracà València Club de Futbol

LHuracà València Club de Futbol (oficialment en castellà Huracán Valencia Club de Fútbol) fou un club de futbol valencià que tenia la seu social a la ciutat de València i disputava els seus partits a la localitat de Torrent.

Nou!!: València і Huracà València Club de Futbol · Veure més »

Hyoseris scabra

Hyoseris scabra és una espècie de planta herbàcia de la família Asteraceae.

Nou!!: València і Hyoseris scabra · Veure més »

Hyuro

Tamara Djurovic, més coneguda pel pseudònim fou una artista urbana argentina, que desenvolupà la major part de la seua obra a la Ciutat de València, on estava instal·lada des del 2005.

Nou!!: València і Hyuro · Veure més »

I edició de la Mostra de València

La I edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a I Mostra de Cinema Mediterrani i Països de Llengües Romàniques, va tenir lloc entre el 6 i el 9 de novembre de 1980 a València sota la direcció de Josep Enric Pons Grau, militant del PSPV-PSOE aficionat al cinema.

Nou!!: València і I edició de la Mostra de València · Veure més »

I encara diuen que el peix és car

I encara diuen que el peix és car és una pintura realitzada per l'artista Joaquim Sorolla l'any 1894.

Nou!!: València і I encara diuen que el peix és car · Veure més »

I Kori

I Kori (Η Κόρη en grec, literalment La Jove; traduït en anglès com The Daughter, la filla) és una pel·lícula dramàtica grega dirigida per Thanos Anastopoulos.

Nou!!: València і I Kori · Veure més »

I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)

Escut d'Espanya, vigent des de 1938 fins a 1945. Escut d'Espanya, modificat en aquesta Legislatura i vigent des de 1945 fins a 1977. La I Legislatura de les Corts Espanyoles, denominades per la dictadura del General Franco, "Corts Orgàniques" i que, a diferència dels parlaments dels estats democràtics, no representaven la sobirania popular, és resultat de les eleccions de 16 de març de 1943 i es van desenvolupar fins al 28 de febrer de 1946, conforme a la següent composició.

Nou!!: València і I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) · Veure més »

I Legislatura Espanyola

La I legislatura d'Espanya va començar el 23 de març de 1979 quan, després de la celebració de les eleccions generals, es van constituir les Corts Generals, i va acabar el 31 d'agost de 1982, amb la dissolució de les mateixes.

Nou!!: València і I Legislatura Espanyola · Veure més »

Iberdrola

Iberdrola (IBEX 35) és una empresa amb seu a Bilbao que genera, distribueix i comercialitza electricitat i gas natural.

Nou!!: València і Iberdrola · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: València і Ibers · Veure més »

Ibex 35

Valors del IBEX 35 entre 1992 i 2009. L'índex Ibex 35 (Iberia index) és l'índex borsari de referència d'àmbit espanyol.

Nou!!: València і Ibex 35 · Veure més »

Ibi

Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: València і Ibi · Veure més »

Ibn al-Abbar

Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.

Nou!!: València і Ibn al-Abbar · Veure més »

Ibn al-Faradí

Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 962 — 20 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí.

Nou!!: València і Ibn al-Faradí · Veure més »

Ibn Amira al-Makhzumí

Abu-l-Mutàrrif Àhmad ibn Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Amira al-Makhzumí, més conegut senzillament pel seu sobrenom o pseudònim (xuhra) com a Ibn Amira o com a Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, finals de 1186 - Tunis, 26 de novembre de 1260), fou un historiador, poeta i jurista andalusí d'època almohade.

Nou!!: València і Ibn Amira al-Makhzumí · Veure més »

Ibn az-Zaqqaq

(), sobrenom d'Abu-l-Hàssan Alí ibn Atíyyat-Al·lah ibn Mutàrrif ibn Sàlama al-Balansí o Alí ibn Atiyya ibn Mutàrrif Abu-l-Hàssan al-Lakhmí fou un poeta andalusí d'Alzira dels segles  i. Se'n sap ben poc, de la seva vida, i fins i tot la seva nàssab és diferent segons els autors.

Nou!!: València і Ibn az-Zaqqaq · Veure més »

Ibn Baixkuwal

Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abd-al-Màlik ibn Massud ibn Mussa ibn Baixkuwal ibn Yússuf ibn Daha ibn Daqa ibn Nasr ibn Abd-al-Karim ibn Wàqid al-Ansarí, més conegut simplement com Ibn Baixkuwal (literalment ‘Fill de Pasqual’), fou un escriptor andalusí originari de Sorrión, lloc desconegut de la vega de València (no Sarrión a Terol), nascut a Còrdova el 1101.

Nou!!: València і Ibn Baixkuwal · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: València і Ibn Battuta · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: València і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Jubayr

Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.

Nou!!: València і Ibn Jubayr · Veure més »

Ibn Khafaja

Ibn Khafaja, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí (Alzira, 1058/1060 – 25 de juny de 1139), fou un gran poeta andalusí.

Nou!!: València і Ibn Khafaja · Veure més »

Ibn Raixiq

Abu-Muhàmmad Abd-ar-Rahman ibn Raixiq al-Quxayrí, més conegut simplement com a Ibn Raixiq, fou emir de Múrsiya (1081-1088).

Nou!!: València і Ibn Raixiq · Veure més »

Ibn Saada

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf al-Mursí (en àrab Ibn Saʿāda, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Yūsuf al-Mursī), més conegut com a Ibn Saada (en àrab Ibn Saʿāda) (1103-1170) fou un cadi i tradicionista andalusí nascut a Múrcia.

Nou!!: València і Ibn Saada · Veure més »

Ibn Tumlús

Yússuf ibn Àhmad, que emprà les kunyes Abu-l-Hajjaj i Abu-Ishaq, però que és conegut sobretot com Ibn Tumlús (Alzira, 1164?-Alzira, 1223), fou un erudit valencià que s'interessà per la medicina, la filosofia, la gramàtica i la poesia.

Nou!!: València і Ibn Tumlús · Veure més »

Idilia Foods

Idilia Foods és un grup alimentari espanyol amb seu a València especialitzat en la xocolata i que controla les marques Cola Cao i Nocilla entre altres.

Nou!!: València і Idilia Foods · Veure més »

Ielena Issinbàieva

Ielena Issinbàieva (en rus: Елена Исинбаева) és una saltadora amb perxa.

Nou!!: València і Ielena Issinbàieva · Veure més »

IES Francisco Figueras Pacheco

L'IES Francisco Figueras Pacheco es va inaugurar l'any 1970 a la ciutat d'Alacant, buscant la solució a la falta de places docents de la ciutat.

Nou!!: València і IES Francisco Figueras Pacheco · Veure més »

Ieti

Un ''ieti'' El Ieti, o abominable home de les neus, és un ésser llegendari antropomorf de la mitologia del Tibet i del Nepal.

Nou!!: València і Ieti · Veure més »

IFK Göteborg

LIFK Göteborg és un equip de futbol suec, de la ciutat de Göteborg.

Nou!!: València і IFK Göteborg · Veure més »

Igbos

Els igbos (antigament ibo, iboe, ebo(e), eboans, heebo, etc.; Ṇ́dị́ Ìgbò en la llengua igbo) són una ètnia del sud-est de Nigèria. Viuen a Igboland. Parlen igbo, que inclou diversos llengües igbo i dialectes; la majoria també parlen anglès nigerià. El poble igbo és un dels més nombrosos i influents de Nigèria. A les zones rurals de Nigèria, la majoria dels igbos són agricultors. El seu producte agrari més important és en nyam, al que hi dediquen celebracions anuals. La tapioca i el taro són dos altres productes agroalimentaris destacats. Abans del colonialisme britànic els igbos era un poble fragmentat políticament. La seva cultura i estils artístics era diversificada, així com els seus cultes religiosos i indumentàries. Hi havia diversos sub-grups organitzats en clans, llinatges, afiliacions de pobles i dialectes. No hi havia moltes societats jerarquitzades centralitzades, aristocràcies hereditàries o costums monàrquiques, a excepció dels reialmes de Nri, Arochukwu, Agbor i Onitsha. Aquest sistema polític canvià de manera significativa quan Igboland estava sota el domini de l'Imperi Britànic al; a moltes comunitats es van introduir els Eze (reis). Això ho va fer Frederick Lugard. La majoria dels igbos van abraçar el cristianisme durant la colonització. La novel·la de Chinua Achebe, Things Fall Apart és una de les obres literàries més importants que es dediquen als canvis que va patir la cultura igbo sota el colonialisme. A mitjans del, els igbos van desenvolupar un fort sentit d'identitat ètnica. Alguns dels conflictes amb altres pobles nigerians van provocar que els igbos (de l'est de Nigèria) es volguessin separar de Nigèria i van crear l'Estat independent de Biafra. La Guerra de Biafra (6 de juliol de 1967 - 15 de gener de 1970) va esclatar pocs dies després. Amb la seva derrota, la República de Biafra va tornar a ser reabsorbida dins de Nigèria. El 1999 es va formar l'organització política MASSOB; aquesta continua la lluita no-violenta perquè Igboland torni a assolir la independència. El comerç d'esclaus i l'emigració són la causa que avui en dia hi ha descendents d'igbos a països com Camerun i Guinea Equatorial, així com a fora d'Àfrica. No es coneix exactament la població de la diàspora igbo fora del continent africà però molts afroamericans i afrocaribenys tenen ascendència igbo.

Nou!!: València і Igbos · Veure més »

Ignacio Carrau Leonarte

Ignacio Carrau Leonarte (València, 3 de febrer de 1923 - València, 12 de desembre de 2015) és un polític i jurista valencià.

Nou!!: València і Ignacio Carrau Leonarte · Veure més »

Ignacio Carrión Hernández

Ignacio Carrión Hernández (Sant Sebastià, 6 de setembre de 1938 - València, 8 d'octubre de 2016) fou un escriptor i periodista espanyol.

Nou!!: València і Ignacio Carrión Hernández · Veure més »

Ignacio Chacón Dalmau

Ignacio Chacón Dalmau (Beniparrell, 3 de març de 1989), més conegut com a Nacho, és un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Ignacio Chacón Dalmau · Veure més »

Ignacio Despujol y Rigalt

Ignacio Despujol y Rigalt (Santiago de Cuba, 9 de febrer de 1863 - València, 1913) fou un enginyer agrònom i polític espanyol, fill d'Eulogio Despujol y Dusay, comte de Casp.

Nou!!: València і Ignacio Despujol y Rigalt · Veure més »

Ignacio Gallego Bezares

Ignacio Gallego Bezares (Siles, Jaén, 1914 - Madrid, 23 de novembre de 1990), fou un polític comunista espanyol, avi de l'escriptor Rubén Gallego.

Nou!!: València і Ignacio Gallego Bezares · Veure més »

Ignacio Gil de Pareja Vicent

Ignacio Gil de Pareja Vicent (València, 9 de setembre de 1995), més conegut com a Nacho Gil, és un futbolista valencià que juga com migcampista a la SD Ponferradina.

Nou!!: València і Ignacio Gil de Pareja Vicent · Veure més »

Ignacio Gil Lázaro

Ignacio Gil Lázaro (València, 29 de setembre de 1957) és un advocat i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats.

Nou!!: València і Ignacio Gil Lázaro · Veure més »

Ignasi Jordá

Ignasi Jordá (Alcoi) és clavecinista i organista.

Nou!!: València і Ignasi Jordá · Veure més »

Ignasi Pinazo i Camarlench

Ignacio Pinazo i Camarlenc, en valencià Ignasi Pinazo i Camarlenc (València, 11 de gener de 1849—Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Ignasi Pinazo i Camarlench · Veure més »

Ignasi Pinazo i Martínez

Ignasi Pinazo i Martínez (València, 1883 - Godella, 1970) va ser un escultor valencià, fill del també artista Ignasi Pinazo i Camarlench.

Nou!!: València і Ignasi Pinazo i Martínez · Veure més »

Ignasi Ribas i Marqués

Ignasi Ribas i Marqués, nascut el 21 d'abril de 1901 a Palma i traspassat a Santiago de Compostel·la el 1996, fou un químic orgànic mallorquí que destacà en l'estudi dels productes naturals i descobridor de dos alcaloides.

Nou!!: València і Ignasi Ribas i Marqués · Veure més »

Ignasi Vergara

Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignasi Vergara Gimeno (València, 1715 — València, 1775) va ser un escultor valencià.

Nou!!: València і Ignasi Vergara · Veure més »

Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba (València, 13 de juliol de 1895 - Benicàssim, 4 de novembre 1973) fou un polític i financer valencià.

Nou!!: València і Ignasi Villalonga i Villalba · Veure més »

Igor Rakočević

Igor Rakocevic (nascut l'any 1978) és un jugador de bàsquet serbi que pot jugar en les posicions de base i escorta, però destaca com a escorta gràcies a la seva facilitat anotadora.

Nou!!: València і Igor Rakočević · Veure més »

Iguana Kits

Iguana Kits és una empresa carrossera valenciana dedicada a la transformació i comercialització de models d'automòbil diversos, els quals reconverteix a un format i estètica "retro".

Nou!!: València і Iguana Kits · Veure més »

II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Memorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ubicat a Igualada, ciutat pilot. El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana fou un congrés lingüístic celebrat el maig de 1986.

Nou!!: València і II Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »

II edició de la Mostra de València

La II edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a II Mostra de Cinema Mediterrani i Països de Llengües Romàniques, va tenir lloc entre l'1 i el 8 de novembre de 1981 a València sota la direcció de Josep Enric Pons Grau.

Nou!!: València і II edició de la Mostra de València · Veure més »

III edició de la Mostra de València

La III edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a III Mostra de Cinema Mediterrani i Països de Llengües Romàniques, va tenir lloc entre el 4 i el 10 d'octubre de 1982 a València sota la direcció de Josep Enric Pons Grau, tot i que es va perllongar fins al dia 13 a causa del públic nombrós que no va poder acudir a les sessions inicials.

Nou!!: València і III edició de la Mostra de València · Veure més »

III Premis Turia

Els III Premis Turia foren concedits el juliol de 1994 per la revista valenciana Cartelera Turia amb la intenció de guardonar les persones i col·lectius que haguessen destacat l'any anterior en qualsevol de les categories i seccions que cobria la revista: cinema (pel·lícula espanyola i estrangera, actor i actriu), teatre, arts plàstiques, literatura, gastronomia, mitjans de comunicació, esports, música, literatura, etc.

Nou!!: València і III Premis Turia · Veure més »

III Regió Militar

Principals bases militars al País Valencià, inclòs dins de la III Regió Militar. Convent de Sant Domènec (València), l'antiga seu de Capitania situada al costat de l'antiga Ciutadella de València. La III Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de València, va ser una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa.

Nou!!: València і III Regió Militar · Veure més »

Il formaggio e i vermi

El formatge i els cucs: el cosmos d'un moliner del segle XVI (títol original en italià: Il formaggio e i vermi. Il cosmo di un mugnaio del '500') és una obra historiogràfica de l'historiador italià Carlo Ginzburg, publicada el 1976.

Nou!!: València і Il formaggio e i vermi · Veure més »

Il·lusionisme

Anikó Bűvész, il·lusionista hongaresa. Pòster promocional del mag estatunidenc Howard Thurston. Lil·lusionisme, també anomenat màgia o prestidigitació, és l'art d'entretenir el públic mitjançant il·lusions misterioses i sorprenents (trucs), que creen en el públic la percepció que s'ha produït quelcom d'impossible, talment com si l'artista tingués poders màgics o sobrenaturals.

Nou!!: València і Il·lusionisme · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: València і Il·lustració · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: València і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Ildefons Alier i Martra

Ildefons Alier i Martra (Barcelona, 30 de juliol de 1864 - Madrid, 1938) fou un editor musical i un comerciant català.

Nou!!: València і Ildefons Alier i Martra · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Nou!!: València і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Ildefons Ramírez de Arellano

Ildefons Ramírez de Arellano (1565-1624) fou un pilot i geògraf de Xàtiva més conegut com a Diego Ramírez de Arellano o també "Cosmògraf Ramírez".

Nou!!: València і Ildefons Ramírez de Arellano · Veure més »

Ildefonso Díez de Rivera i Muro

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Ildefonso Díez de Rivera i Muro · Veure més »

Ildefonso Díez de Rivera y Valeriola

Ildefonso Díez de Rivera y Valeriola, IV comte d'Almodóvar (València, 7 de novembre de 1816 - Segòvia, 9 d'octubre de 1877) fou un aristòcrata i polític valencià.

Nou!!: València і Ildefonso Díez de Rivera y Valeriola · Veure més »

Ilià Ehrenburg

, nom complet amb patronímic Ilià Grigórievitx Ehrenburg (Илья́ Григо́рьевич Эренбу́рг AFI /ɪˈlʲjæ ɡrʲɪˈɡorʲjɪvɪtɕ ɪrʲɪnˈburk/, de vegades transcrit i transliterat com a Erenburg fou un escriptor, poeta, assagista, periodista, traductor de francès i castellà, activista social i fotògraf rus. En 1908-1917 i 1921-1940 va estar-se a l'exili, i des del 1940 va viure a la Unió Soviètica. És un dels autors més productius i més prolífics de la Unió Soviètica i va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut sobretot com a escriptor de novel·les i periodista i es va donar a conèixer, sobretot com a reporter i en part propagandista en tres guerres (Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i sobretot especialment la Segona Guerra Mundial). Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar posteriorment violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç Оттепель Óttepel va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov). Fins i tot els viatges d'Ehrenburg va trobar una gran resposta, però sobretot la seva autobiografia Anys de vida humana, que pot ser considerada com la seva obra més famosa i més debatuda. De particular importància fou la publicació, juntament amb Vassili Grossman, del Llibre Negre, sobre el genocidi dels jueus soviètics, la primera documentació important de l'Holocaust. D'altra banda, Ehrenburg va publicar diversos poemaris.

Nou!!: València і Ilià Ehrenburg · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: València і Illes Balears · Veure més »

Illes dels Països Catalans

Les illes dels Països Catalans són una trentena d'illes ubicades a la Mar Mediterrània dins el territori marítim de Catalunya, Balears i València.

Nou!!: València і Illes dels Països Catalans · Veure més »

IMAX

Sala IMAX IMAX® (Image Maximum) és un format de projecció de pel·lícules desenvolupada per l'empresa IMAX Corporation® que inclou càmeres d'alta resolució, projectors i sales de cinema amb pantalles grans en relació d'aspecte 1.43:1 o 1.90:1 i seients inclinats en forma d'estadi.

Nou!!: València і IMAX · Veure més »

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.

Nou!!: València і Immigració · Veure més »

Immigració a Espanya

El fenomen de la immigració a Espanya ha tingut un pes superior a la migració des de mitjan dècada dels anys vuitanta del segle XX i des de l'any 2000 el fenomen va començar a créixer de manera vertiginosa.

Nou!!: València і Immigració a Espanya · Veure més »

Impressió

XV (1568) de Jost Amman. La impressió és l'acció i efecte de deixar una marca o empremta sobre alguna cosa.

Nou!!: València і Impressió · Veure més »

Inés Ballester

Inés Ballester (Borriana, Castelló, 28 de setembre de 1958) és una periodista i presentadora valenciana.

Nou!!: València і Inés Ballester · Veure més »

Inés Jiménez Lumbreras

Inés Jiménez Lumbreras (Madrid, 1915 o 1916 - Sant Adrià de Besòs, 13 de novembre de 1940) fou l'última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona afusellada al camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. Tenia 24 o 25 anys.

Nou!!: València і Inés Jiménez Lumbreras · Veure més »

Inòpia

Inòpia va ser un grup musical valencià de rock alternatiu originari de la Ribera del Xúquer.

Nou!!: València і Inòpia · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: València і Incunable · Veure més »

Indústria sedera de València

La indústria sedera de València ha estat des del al XVIII la més puixant de la ciutat.

Nou!!: València і Indústria sedera de València · Veure més »

Indústries Geyper

Indústries Geyper va ser una empresa fundada a València el 1945 per Antonio Pérez Sánchez (1918-2012).

Nou!!: València і Indústries Geyper · Veure més »

Indie pop

Indie pop o pop indie (de manera més reduïda del terme de pop independent) es refereix a la música indie basada en les convencions de la música pop.

Nou!!: València і Indie pop · Veure més »

Influències islàmiques en l'art cristià

Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.

Nou!!: València і Influències islàmiques en l'art cristià · Veure més »

Iniciativa del Poble Valencià

Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) és un partit polític del País Valencià, nascut el 20 d'octubre de 2007, que es proclama d'esquerres, verd i valencianista.

Nou!!: València і Iniciativa del Poble Valencià · Veure més »

Inma Cuesta

Inmaculada Cuesta Martínez (València, 25 de juny de 1980) és una actriu espanyola, coneguda principalment per les seves interpretacions s Águila Roja (2009-2016), 3 bodas de más (2013) i La novia (2015).

Nou!!: València і Inma Cuesta · Veure més »

Inma Sancho

Inma Sancho (València, 1964) és una actriu valenciana de teatre, cinema, televisió i doblatge; directora teatral i professora d'interpretació.

Nou!!: València і Inma Sancho · Veure més »

Inma Shara

Inma Shara (nom artístic d'Inmaculada Lucía Saratxaga Menoyo o Sarachaga Menoyo) (Amurrio, Àlaba 1972) és una directora d'orquestra basca.

Nou!!: València і Inma Shara · Veure més »

Inmaculada Bañuls Ros

Inmaculada Bañuls Ros (Gandia, 6 de maig de 1964) és una mestra i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la IX Legislatura.

Nou!!: València і Inmaculada Bañuls Ros · Veure més »

Inmaculada Martínez Cervera

Inmaculada Martínez Cervera (València, 10 d'octubre de 1971) és una política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura.

Nou!!: València і Inmaculada Martínez Cervera · Veure més »

Inmaculada Rodríguez-Piñero Fernández

Inmaculada Rodríguez-Piñero Fernández (Madrid, 7 de gener de 1958) és una política valenciana, d'origen madrileny, diputada al Congrés dels Diputats en la IX i X Legislatures i al Parlament Europeu.

Nou!!: València і Inmaculada Rodríguez-Piñero Fernández · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: València і Inquisició espanyola · Veure més »

Inspecció General de l'Exèrcit de Terra

La Inspecció General de l'Exèrcit de Terra (IGE) és l'òrgan del Suport per força responsable en l'àmbit de l'Exèrcit de Terra espanyol de la direcció, gestió, coordinació i control en matèria d'infraestructura, seguretat de les bases, vida en les unitats, centres i organismes en guarnició i de la prevenció de riscos laborals i del desenvolupament de la normativa sobre règim interior de les bases.

Nou!!: València і Inspecció General de l'Exèrcit de Terra · Veure més »

Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Logotip dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. En la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992, s'utilitzaren tot un seguit d'instal·lacions esportives, dividides en 7 grans zones.

Nou!!: València і Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació és un organisme cultural creat en 1948 per la Diputació Provincial de València, vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Nou!!: València і Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: València і Institucions del Regne de València · Veure més »

Institucions forals de la ciutat de València

Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.

Nou!!: València і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »

Institut Cartogràfic Valencià

Institut Cartogràfic Valencià (ICV) és un organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Institut Cartogràfic Valencià · Veure més »

Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments

L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) és un centre dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) dedicat a la investigació en biotecnologia, conservació, qualitat i ciència dels aliments a la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: València і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut d'Estudis Valencians

L'Institut d'Estudis Valencians fou una institució fundada el 9 de febrer de 1937 a València, a l'estil de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, presidida per Francesc Bosch i Morata (PVE).

Nou!!: València і Institut d'Estudis Valencians · Veure més »

Institut de la Petita i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana

LInstitut de la Petita i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana (IMPIVA) va ser un organisme públic pertanyent a la Generalitat Valenciana creat per la llei de la Generalitat Valenciana 2/84 i adscrit a la Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç.

Nou!!: València і Institut de la Petita i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa

L'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa (IIVEE) és una associació sense ànim de lucre que agrupa empresaris, professionals i institucions de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani (EURAM) amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències històriques, lingüístiques, socials, i de mentalitat empresarial.

Nou!!: València і Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa · Veure més »

Institut Lluís Vives de València

L'actual Institut Lluís Vives s'ubica en el que fou l'antic Col·legi de Sant Pau, ocupant una illa completa entre els carrers de Xàtiva, Arquebisbe Mayoral i Sant Pau i l'avinguda del Marqués de Sotelo de la ciutat de València.

Nou!!: València і Institut Lluís Vives de València · Veure més »

Institut Mèdic Valencià

L'Institut Mèdic Valencià és una corporació científica que va ser promoguda per metges i farmacèutics encapçalats per Lluís Bertrán i Besante, i fundada oficialment el 31 de març de 1841.

Nou!!: València і Institut Mèdic Valencià · Veure més »

Institut Nacional de Colonització

L'Institut Nacional de Colonització i Desenvolupament Rural (INC) va ser un organisme creat a Espanya a l'octubre de 1939, depenent del Ministeri d'Agricultura, arran de la necessitat d'efectuar una reforma tant social com econòmica de la terra després de la devastació de la guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Institut Nacional de Colonització · Veure més »

Institut Obrer de València

L'Institut Obrer de València o Institut per a Obrers de València va ser el primer Institut Obrer creat pel Govern de la Segona República Espanyola a València en 1936, iniciada ja la Guerra Civil Espanyola, amb la finalitat de dotar a les classes populars, d'un nivell adequat en formació i coneixements, per elevar el nivell cultural del país i, alhora, preparar a un grup de persones per a les labors de reconstrucció que serien necessàries quan finalitzara la guerra.

Nou!!: València і Institut Obrer de València · Veure més »

Institut Valencià d'Art Modern

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià.

Nou!!: València і Institut Valencià d'Art Modern · Veure més »

Institut Valencià de Finances

L'Institut Valencià de Finances (IVF) és una entitat de dret públic, empresa pública de la Generalitat Valenciana adscrita a la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Institut Valencià de Finances · Veure més »

Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay

L'Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC) fou una entitat pública sotmesa al dret privat, empresa de la Generalitat Valenciana adscrita a la conselleria amb competència en matèria de cultura, creada l'any 1998 i que tenia com a finalitat l'adquisició, la conservació, la restauració, l'estudi i la difusió del patrimoni audiovisual i dels béns culturals directament relacionats amb ell, el foment i la promoció de l'audiovisual valencià, i la planificació, execució i coordinació de la política cultural de la Generalitat en el camp de la cinematografia i l'audiovisual.

Nou!!: València і Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay · Veure més »

Instituto Escuela

LInstituto-Escuela va ser creat el 1918 a Madrid, per l'aleshores Ministeri d'Instrucció Pública com un laboratori per preparar la reforma de l'educació secundària a Espanya.

Nou!!: València і Instituto Escuela · Veure més »

Insurrecció anarquista de gener de 1933

Revolució de gener de 1933 o més correctament insurrecció anarquista de gener de 1933, és el terme que usen la majoria dels historiadors per a referir-se al període de final del primer bienni de la Segona República Espanyola durant el qual tingueren lloc els fets de Casas Viejas que commocionaren l'opinió pública espanyola contemporània.

Nou!!: València і Insurrecció anarquista de gener de 1933 · Veure més »

Interior a l'aire lliure

L'obra Interior a l'aire lliure, també coneguda com a La Tarde i La Terraza, és una pintura a l'oli realitzada per pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas l'any 1892 a Barcelona i actualment pertany a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.

Nou!!: València і Interior a l'aire lliure · Veure més »

Intersindical Valenciana

Intersindical Valenciana és una organització sindical del País Valencià que agrupa a treballadors i treballadores de tots els sectors del món laboral.

Nou!!: València і Intersindical Valenciana · Veure més »

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Nou!!: València і Inundació · Veure més »

Invasió turca de Rojava

La invasió turca de Rojava, anomenada Operació Font de Pau (en turc: Barış Pınarı Harekâtı; en àrab: عملية نبع السلام) per l'exèrcit turc, és una operació militar en curs realitzada per Forces Armades Turques i les faccions proturques de l'Exèrcit Nacional de Síria (NSA) contra l'Administració de Rojava i les seves milícies armades, les Forces Democràtiques de Síria (FDS).

Nou!!: València і Invasió turca de Rojava · Veure més »

Iolanda Muñoz Viñoles

Iolanda Muñoz Viñoles (n. Polinyà de Xúquer, Ribera Baixa) és una actriu valenciana de teatre i televisió, llicenciada en Art Dramàtic per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València.

Nou!!: València і Iolanda Muñoz Viñoles · Veure més »

Iris Lezcano Jiménez

Iris Lezcano Jiménez (Aldaia, Horta Oest, 1985) és una actriu valenciana.

Nou!!: València і Iris Lezcano Jiménez · Veure més »

Iron Maiden

Iron Maiden és un grup de heavy metal i metal progressiu d'Anglaterra (Regne Unit) format el 1975 pel baixista Steve Harris.

Nou!!: València і Iron Maiden · Veure més »

Iryo

Iryo és una marca d' Intermodalidad de Levante SA, un operador ferroviari privat d'alta velocitat a Espanya.

Nou!!: València і Iryo · Veure més »

Isa Tròlec

Joan Baptista Mengual i Llull, més conegut pel seu pseudònim Isa Tròlec, (Sanet i els Negrals, la Marina Alta, 14 de desembre 1945 - València, L'Horta, 26 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Isa Tròlec · Veure més »

Isabel Ana Sebastià

Isabel Ana Sebastià (València, - 1666), va ser una impressora valenciana que va viure al.

Nou!!: València і Isabel Ana Sebastià · Veure més »

Isabel Bru

Isabel Bru (València, 1874 - Madrid, 1 de març de 1931) fou una actriu i cantant valenciana.

Nou!!: València і Isabel Bru · Veure més »

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Nou!!: València і Isabel Clara Eugènia · Veure més »

Isabel Costes i Rodríguez

és una directora d'orquestra catalana, que exerceix com a directora musical i artística de l'Orquestra Simfònica de l'Atlàntic des de 2006.

Nou!!: València і Isabel Costes i Rodríguez · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Fortià

Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).

Nou!!: València і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »

Isabel de Castella (nascuda el 1518)

Isabel de Castella (València, 1518 - 1565?) fou l'única filla de Germana de Foix.

Nou!!: València і Isabel de Castella (nascuda el 1518) · Veure més »

Isabel de Rocabertí i Soler

Isabel de Rocabertí, també coneguda com a Sor Hipòlita de Jesús (Barcelona, 22 de gener de 1551 - 6 d'agost de 1624) fou una monja dominica, teòloga i escriptora catalana.

Nou!!: València і Isabel de Rocabertí i Soler · Veure més »

Isabel de Villena

Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.

Nou!!: València і Isabel de Villena · Veure més »

Isabel Ferrer i Sabrià

Isabel Ferrer i Sabrià (Vilanova i la Geltrú, 15 de novembre de 1852 - Paterna, Horta Oest, 20 de novembre de 1936) fou una religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana.

Nou!!: València і Isabel Ferrer i Sabrià · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: València і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isabel Juan Vilagrasa

Isabel Juan Vilagrasa (¿València?, mitjans segle XVII - ¿València?, Segle XVIII), filla de Jeroni Vilagrasa i vídua de Francisco Mestre, va ser una impressora valenciana.

Nou!!: València і Isabel Juan Vilagrasa · Veure més »

Isabel Lozano Lázaro

Isabel Lozano Lázaro, més coneguda com a Isa Lozano (València, 1974), és una psicòloga i activista valenciana, regidora de l'Ajuntament de València des de 2015 pel grup Municipal Compromís per València.

Nou!!: València і Isabel Lozano Lázaro · Veure més »

Isabel Mesa Delgado

Isabel Mesa Delgado (Ronda, Màlaga, 30 de desembre de 1913 - València, Horta, febrer de 2002) fou una obrera sindicalista i anarquista.

Nou!!: València і Isabel Mesa Delgado · Veure més »

Isabel Oliver Cuevas

Isabel Oliver Cuevas (València, 1946) és una pintora i artista gràfica espanyola. En 1965 Va començar la seva formació en la Facultat de Belles Arts de València, on viu i treballa actualment.

Nou!!: València і Isabel Oliver Cuevas · Veure més »

Isabel Pérez Montalbán

Isabel Pérez Montalbán (Còrdova, 1964) és una poetessa espanyola, resident a Màlaga, emmarcada dins de la poesia de la consciència.

Nou!!: València і Isabel Pérez Montalbán · Veure més »

Isabel Rey

Isabel Rey (València, 1965?) és una soprano valenciana.

Nou!!: València і Isabel Rey · Veure més »

Isabel Robles Gómez

Isabel Robles Gómez (Alhambra, Ciudad Real, 21 d'octubre de 1948) és professora, assagista, traductora i poeta.

Nou!!: València і Isabel Robles Gómez · Veure més »

Isabel Suaris

Isabel Suaris (València, 1440 - 1490) fou una noble i escriptora del País Valencià.

Nou!!: València і Isabel Suaris · Veure més »

Isabelle Yacoubou

Isabelle Yacoubou, (nascuda el 21 d'abril de 1986 a Godomey, Benín) és una jugadora de bàsquet francesa.

Nou!!: València і Isabelle Yacoubou · Veure més »

Isak Andic Ermay

Isak Andic Ermay (Istanbul, 1955) és un empresari català del sector de la moda, fundador i principal accionista de Mango.

Nou!!: València і Isak Andic Ermay · Veure més »

Isaura Navarro i Casillas

Isaura Navarro i Casillas (València, l'Horta, 5 de novembre de 1973) és una advocada valenciana, va ser consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana entre 2022 i 2023 al govern del Botànic presidit per Ximo Puig.

Nou!!: València і Isaura Navarro i Casillas · Veure més »

Isidor Balaguer Sanchis

Isidor Balaguer Sanchis (València, 1931 - 29 de gener de 2017), més conegut com a Doro Balaguer, fou un pintor i polític valencià, membre del Grup Parpalló i dirigent del Partit Comunista del País Valencià primer, i fundador de la Unitat del Poble Valencià posteriorment.

Nou!!: València і Isidor Balaguer Sanchis · Veure més »

Isidor de Tàpia

Isidor de Tàpia (València, 1720 — Madrid, 1778?) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Isidor de Tàpia · Veure més »

Isidoro Aliaga

Fra Isidoro Aliaga Martínez (Saragossa, 1568 — València, 2 de gener de 1648).

Nou!!: València і Isidoro Aliaga · Veure més »

Isidoro de Antillón

Isidoro d'Antillón y Marzo (Santa Eulalia del Campo, Aragó, 1778 — 1814) fou un geògraf i polític aragonès.

Nou!!: València і Isidoro de Antillón · Veure més »

Isidoro Diéguez Dueñas

Isidoro Diéguez Dueñas (Puertollano, 19 de gener de 1909 - Madrid, 21 de gener de 1942) va ser un polític comunista espanyol que va participar en la Junta de Defensa de Madrid com a Conseller suplent durant la Guerra Civil.

Nou!!: València і Isidoro Diéguez Dueñas · Veure més »

Isidoro Garnelo Fillol

Isidoro Garnelo Fillol (Énguera, 1867 - València, 1939) va ser un pintor i aquarel·lista valencià, que va conrear temes de gènere i religiosos.

Nou!!: València і Isidoro Garnelo Fillol · Veure més »

Isidre Ballester i Tormo

Isidre Ballester i Tormo (Nerpio, província d'Albacete, 12 d'agost de 1876 - València, 13 d'agost de 1950) fou un arqueòleg i advocat valencià.

Nou!!: València і Isidre Ballester i Tormo · Veure més »

Isidre Escandell i Úbeda

Isidre Escandell i Úbeda (València, 1895 - Paterna, 28 de juny de 1940) fou un periodista i dirigent socialista valencià.

Nou!!: València і Isidre Escandell i Úbeda · Veure més »

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Nou!!: València і Isidre Gomà i Tomàs · Veure més »

Isidre Martínez Marzo

Isidre Martínez Marzo (València, 1964), és un poeta i traductor valencià.

Nou!!: València і Isidre Martínez Marzo · Veure més »

Isla Mayor

Isla Mayor és una localitat andalusa situada a la província de Sevilla (Espanya).

Nou!!: València і Isla Mayor · Veure més »

Ism

Ism (en telugu, ఇజం) és una pel·lícula de cinema indi rodada en el mes d'agost de 2016 a València, amb el nom en clau Producció número 8.

Nou!!: València і Ism · Veure més »

Ismael Latorre Mendoza

fou fotògraf de reportatge valencià.

Nou!!: València і Ismael Latorre Mendoza · Veure més »

Ismael Merlo Piquer

Ismael Merlo Piquer (València, 1 de setembre del 1918 − Madrid, 10 de setembre del 1984) va ser un actor valencià.

Nou!!: València і Ismael Merlo Piquer · Veure més »

Ismael Vidal Soneira

Ismael Vidal Soneira (València, 1987), més conegut com a Fageca (per ser Fageca el poble de la seua família), és un jugador professional de pilota valenciana, rest en la modalitat de l'Escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Ismael Vidal Soneira · Veure més »

IV edició de la Mostra de València

La IV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a IV Mostra de Cinema Mediterrani i Països de Llengües Romàniques, va tenir lloc entre l'1 i el 9 d'octubre de 1983 a València sota la direcció de Josep Enric Pons Grau, que dirigiria la Mostra per última vegada.

Nou!!: València і IV edició de la Mostra de València · Veure més »

Ivan Brull i Pons

Ivan Brull i Pons (València, 1978), que fa servir Ivan Brull com a nom de ploma i artístic, és un enginyer, músic, cantautor i poeta valencià.

Nou!!: València і Ivan Brull i Pons · Veure més »

Ivan Carbonell i Iglesias

Ivan Carbonell i Iglesias (València, 1979) és un escriptor valencià.

Nou!!: València і Ivan Carbonell i Iglesias · Veure més »

Iván Caparrós Hernández

Iván Caparrós Hernández (València, País Valencià, 2 de maig de 1990) és un àrbitre de futbol valencià.

Nou!!: València і Iván Caparrós Hernández · Veure més »

Iván López Mendoza

Iván López Mendoza (València, 23 d'agost de 1993) és un futbolista professional valencià que juga com a lateral dret.

Nou!!: València і Iván López Mendoza · Veure més »

Iván Tortajada Estellés

Iván Tortajada Estellés (València, 19 de juny de 1991) és un artista faller.

Nou!!: València і Iván Tortajada Estellés · Veure més »

IX edició de la Mostra de València

La IX edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a IX Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 7 i el 16 d'octubre de 1988 a València sota la direcció de José Luis Forteza.

Nou!!: València і IX edició de la Mostra de València · Veure més »

IX Legislatura del País Valencià

La IX Legislatura del País Valencià va començar l'11 de juny de 2015, data en la qual es van constituir les noves Corts Valencianes després del triomf de les diferents forces d'esquerra en les eleccions a les Corts Valencianes celebrades el 24 de maig de 2015.

Nou!!: València і IX Legislatura del País Valencià · Veure més »

J. Warx

J.

Nou!!: València і J. Warx · Veure més »

Jaciment arqueològic de Pallantia

El jaciment arqueològic de Pallantia o València la Vella, amb codi 46.11.214-007, se situa al municipi de Riba-roja de Túria, a la comarca del Camp del Turia, a la província de València.

Nou!!: València і Jaciment arqueològic de Pallantia · Veure més »

Jaciment arqueològic L'Ereta dels moros

L'Ereta dels Moros és un jaciment arqueològic d'època romana que data aproximadament del període que transcorre des del fins al i es troba a la localitat d'Aldaia, municipi de l'Horta Oest (València), Espanya.

Nou!!: València і Jaciment arqueològic L'Ereta dels moros · Veure més »

Jaciment del Rebollar

El Jaciment del Rebollar és un jaciment arqueològic ubicat a la vessant d'un turó pròxim a l'aldea d'El Rebollar, Requena.

Nou!!: València і Jaciment del Rebollar · Veure més »

Jacint Feliu i Utzet

Jacint Feliu i Utzet (Mataró, 13 de desembre de 1787 - Barcelona, 25 de març de 1867) fou un matemàtic, cal·lígraf i sacerdot membre de l'orde de l'Escola Pia, de la qual va ser-ne el restaurador a l'Espanya del.

Nou!!: València і Jacint Feliu i Utzet · Veure més »

Jacint Labaila i González

Jacint Labaila i González (València, 1833 - València, 1895) fou un poeta i escriptor valencià.

Nou!!: València і Jacint Labaila i González · Veure més »

Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces

Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces (València, 1887 - Barcelona, 1948) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces · Veure més »

Jacint Orfanell

Jacint Orfanell (La Jana, 1578 - Nagasaki, 1622) va ser un frare dominic valencià, missioner al Japó, on va morir màrtir.

Nou!!: València і Jacint Orfanell · Veure més »

Jacint Rosell i Llosa

Jacint Rosell i Llosa (Tortosa, Tarragona, 22 de maig de 1806 - València, 6 de maig de 1871) fou un canonista i catedràtic català.

Nou!!: València і Jacint Rosell i Llosa · Veure més »

Jacinto Alonso Maluenda

Jacinto Alonso Maluenda (València, darreries del segle XVI - ca. 1656) fou un poeta i dramaturg valencià del Barroc, oriünd de Burgos.

Nou!!: València і Jacinto Alonso Maluenda · Veure més »

Jacinto Quincoces López

Jacinto Quincoces López (Barakaldo, País Basc, 17 de juliol del 1905 - València, 10 de maig de 1997) va ser un jugador i entrenador internacional de futbol, a més de president de la Federació Valenciana de Pilota.

Nou!!: València і Jacinto Quincoces López · Veure més »

Jacob Sales Reig

Jacob Sales Reig (València, 1849 - Madrid, 1905) fou un polític i dramaturg valencià, fill de Jaime Sales Gomis.

Nou!!: València і Jacob Sales Reig · Veure més »

Jacobo María Espinosa de los Monteros y Quintana

va ser un militar i polític espanyol, ministre de guerra durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Jacobo María Espinosa de los Monteros y Quintana · Veure més »

Jacobo Muñoz Veiga

Jacobo Muñoz Veiga (València, 1942 - Madrid, 23 de febrer de 2018) fou un filòsof, professor de filosofia i traductor valencià.

Nou!!: València і Jacobo Muñoz Veiga · Veure més »

Jacomart

Jaume Baco, Baçó o Mestre de la Porciúncula (València, 1411- 1461) fou un pintor valencià del.

Nou!!: València і Jacomart · Veure més »

Jaime Brocal Remohí

va ser un autor de còmic, il·lustrador i pintor.

Nou!!: València і Jaime Brocal Remohí · Veure més »

Jaime Caruana Lacorte

Jaime Caruana Lacorte (València, 14 de març de 1952) va ser Governador del Banc d'Espanya entre juliol del 2000 i juliol del 2006.

Nou!!: València і Jaime Caruana Lacorte · Veure més »

Jaime Domínguez Buj

Jaime Domínguez Buj (València, 15 de març de 1952) és un general d'exèrcit, que va ser cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra d'Espanya (JEME) des del 27 de juliol de 2012 al 31 de març de 2017.

Nou!!: València і Jaime Domínguez Buj · Veure més »

Jaime García-Herranz Camps

Jaime García-Herranz Camps (València, 21 d'octubre de 1902 - Mora de Rubielos, 14 d'agost de 1966) va ser un guionista de cinema valencià.

Nou!!: València і Jaime García-Herranz Camps · Veure més »

Jaime Garnelo Fillol

Jaime Garnelo Fillol (Énguera, 1870 - València, 1899) fou un pintor valencià que tractà temes costumbristes.

Nou!!: València і Jaime Garnelo Fillol · Veure més »

Jaime Gavilán Martínez

Jaime Gavilán Martínez, conegut com a Gavilán, (Benimaclet, València País Valencià, 12 de maig del 1985) és un futbolista professional valencià que ha jugat de centrecampista a l'Atlético de Kolkata de l'Índia i al Suwon FC de Corea del Sud.

Nou!!: València і Jaime Gavilán Martínez · Veure més »

Jaime Juan Bleda

Jaime Juan Bleda (Algemesí, segle XVII) fou un frare dominic que fundà l'any 1590 el Convent Sant Vicent Ferrer a Algemesí i autor de diversos escrits.

Nou!!: València і Jaime Juan Bleda · Veure més »

Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jaime Milans del Bosch (Madrid, 8 de juny de 1915 – Madrid, 26 de juliol de 1997) fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Nou!!: València і Jaime Milans del Bosch y Ussía · Veure més »

Jaime Ortega y Olleta

, va ser un militar i polític espanyol, principal protagonista del fallit aixecament carlí de 1860.

Nou!!: València і Jaime Ortega y Olleta · Veure més »

Jaime Pastor Verdú

Jaime Pastor Verdú (València, octubre de 1946) és un polític i intel·lectual valencià d'ideologia marxista.

Nou!!: València і Jaime Pastor Verdú · Veure més »

Jaime Siles Ruiz

Jaime Siles Ruiz (València, 16 d'abril de 1951) és un reconegut poeta, filòleg, crític literari, traductor i catedràtic universitari espanyol.

Nou!!: València і Jaime Siles Ruiz · Veure més »

Jan Uhr Kos

El pastor i missioner Jan Uhr i la seva primera esposa Cecilia Wisquist en una foto als voltants de 1890 quan ells residien a Sabadell. (Foto Arxiu Primera Església Baptista de Sabadell) Jan Uhr Kos, també conegut com a Joan Uhr o Juan Uhr (Vikarbyn, Rättvik, Suècia, 13 de juny de 1858 - València, 9 de juliol de 1922) fou pastor i missioner protestant de la Missió Baptista Sueca.

Nou!!: València і Jan Uhr Kos · Veure més »

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Nou!!: València і Jan van Eyck · Veure més »

Jandro (mag)

Alejandro López García, més conegut com a Jandro (València, 1 d'abril de 1977) és un mag, actor, presentador de televisió, guionista, humorista i escriptor valencià.

Nou!!: València і Jandro (mag) · Veure més »

Jaque

Jaque (escac, en castellà) és una revista d'escacs en castellà, que s'edita mensualment a València.

Nou!!: València і Jaque · Veure més »

Jarama

El Jarama és un riu d'Espanya.

Nou!!: València і Jarama · Veure més »

Jardí Botànic de València

El Jardí Botànic de la Universitat de València és un jardí botànic ubicat al barri d'El Botànic de la ciutat de València.

Nou!!: València і Jardí Botànic de València · Veure més »

Jardí d'Albalat dels Tarongers

Vista del jardí i la torre del dipòsit d'aigua, des del punt nord-oest Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Jardí d'Albalat dels Tarongers · Veure més »

Jardí de les Hespèrides

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Nou!!: València і Jardí de les Hespèrides · Veure més »

Jardí de Monforte

El jardí de Monforte, també conegut com a lhort de Romero, és un jardí ornamental de la ciutat de València, situat al barri de l'Exposició, entre el carrer de Montfort, la plaça de la Legió Espanyola i la clínica Quirón.

Nou!!: València і Jardí de Monforte · Veure més »

Jardí del Túria

Verdor al Jardí del Túria Bosc al Jardí del Túria, amb el Palau de la Música al fons. Vista aèria de la ciutat, amb el Jardí a l'esquerra i la nova llera a la dreta. El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València.

Nou!!: València і Jardí del Túria · Veure més »

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: València і Jardins de la Glorieta · Veure més »

Jardins de les Alberedetes de Serrans

Les alberedetes de Serrans són uns jardins localitzats als barris d'el Carme i la Seu (Ciutat Vella de València) de la ciutat de València.

Nou!!: València і Jardins de les Alberedetes de Serrans · Veure més »

Jardins del Real

Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Jardins del Real · Veure més »

Jason Queally

Jason Queally (Chorley, Lancashire, 11 de maig de 1970) va ser un ciclista britànic especialista en pista.

Nou!!: València і Jason Queally · Veure més »

Jaspert de Botonac i de Castellnou

Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.

Nou!!: València і Jaspert de Botonac i de Castellnou · Veure més »

Jaume Almera i Comas

Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona, 15 de febrer de 1919), geòleg i paleontòleg català; fundà el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Nou!!: València і Jaume Almera i Comas · Veure més »

Jaume Antich i Balada

Jaume Antich Balada (València, 22 de març de 1946) és un polític valencià, que ha estat alcalde d'Ulldecona i diputat al Congrés dels Diputats.

Nou!!: València і Jaume Antich i Balada · Veure més »

Jaume Antoni Serra

Jaume Antoni Serra (Sa Pobla, s. XVII - Palma, 1776) fou un mercedari, teòleg i escriptor religiós mallorquí.

Nou!!: València і Jaume Antoni Serra · Veure més »

Jaume Bosch i Renard

Jaume Bosch i Renart (Barcelona, 26 de maig del 1825 – París, 31 de març del 1895) fou un guitarrista i compositor català de més importància de la segona meitat del s. XIX, establert a París.

Nou!!: València і Jaume Bosch i Renard · Veure més »

Jaume Bru i Vidal

Jaume Bru i Vidal, també conegut com a Santiago Bru i Vidal, (Sagunt, 29 de juliol de 1921 - Sagunt, 11 de novembre de 2000) va ser un historiador i poeta valencià.

Nou!!: València і Jaume Bru i Vidal · Veure més »

Jaume Castells Ferrer

Jaume Castells Ferrer (Benissa, 1942) és un agricultor i polític valencià.

Nou!!: València і Jaume Castells Ferrer · Veure més »

Jaume Costa i Bosch

Jaume Costa i Bosch (Castelló de Rugat 1905 - Massalfassar 1988), conegut com el Mestret de Massalfassar fou un gran jugador de pilota valenciana en les modalitats de trinquet i de carrer, i practicà totes les modalitats a primers del, sent un excel·lent mitger.

Nou!!: València і Jaume Costa i Bosch · Veure més »

Jaume Costa i Jordá

Jaume Vicent Costa Jordà (València, 18 de març de 1988) és un futbolista professional valencià que ocupa la posició de lateral esquerre.

Nou!!: València і Jaume Costa i Jordá · Veure més »

Jaume d'Aguilar

va ser notari i membre del Consell de la ciutat de València; el 1520 va ser nomenat ambaixador de la ciutat de València davant Carles V durant les Germanies.

Nou!!: València і Jaume d'Aguilar · Veure més »

Jaume d'Olesa i Sanglada

Jaume d'Olesa i Sanglada, (Mallorca, s. -), polític, escriptor, en català i llatí, i lul·lista.

Nou!!: València і Jaume d'Olesa i Sanglada · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: València і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume de Vilaragut

Jaume de Vilaragut (València segle XV - ibídem) va ser un corsari valencià.

Nou!!: València і Jaume de Vilaragut · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: València і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: València і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Giró i Ribas

Jaume Giró i Ribas (Badalona, 1964) és un periodista i gestor empresarial català, que exerceix de conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021.

Nou!!: València і Jaume Giró i Ribas · Veure més »

Jaume Grau Casas

Jaume Grau Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de 1950) va ser un esperantista, escriptor i poeta català.

Nou!!: València і Jaume Grau Casas · Veure més »

Jaume Honorat Pomar

Jaume Honorat Pomar (València, cap a l'any 1550 - Madrid, 1606) fou un metge i botànic valencià.

Nou!!: València і Jaume Honorat Pomar · Veure més »

Jaume Huguet

fou un pintor gòtic català.

Nou!!: València і Jaume Huguet · Veure més »

Jaume I a cavall

Escultura d'escaiola policromada, realitzada per l'escultor Agapit Vallmitjana i Abarca. Jaume I a cavall és una escultura del realitzada per Agapit Vallmitjana i Abarca.

Nou!!: València і Jaume I a cavall · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: València і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume Joan Falcó i Segura

Jaume Joan Falcó i Segura, Jaime Juan Falcó y Segura o Iacobus Falco (València, 1522-Madrid, 31 d'agost de 1594) fou un humanista, matemàtic i poeta en llatí del Renaixement.

Nou!!: València і Jaume Joan Falcó i Segura · Veure més »

Jaume Jordà

Jaume Jordà o Jaime Jordán (Alcoi, aprox. 1650 - València, 17 de setembre de 1722) fou un cronista, historiador i teòleg valencià.

Nou!!: València і Jaume Jordà · Veure més »

Jaume Leiva Beato

Jaume Leiva Beato (Terrassa, Vallès Occidental, 30 de juliol de 1983) és un atleta especialitzat en curses de fons i maratonià català.

Nou!!: València і Jaume Leiva Beato · Veure més »

Jaume March

* Jaume March I (Barcelona, 1300 - 1375), senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria i pare dels poetes Jaume i Pere March.

Nou!!: València і Jaume March · Veure més »

Jaume Martínez i Vendrell

Jaume Martínez i Vendrell (Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, 20 d'abril del 1915 – Barcelona, 26 de novembre del 1989) fou un militar i activista independentista català.

Nou!!: València і Jaume Martínez i Vendrell · Veure més »

Jaume Martorell

Jaume Martorell era el quart fill dels set fills de Francesc Martorell i la seua esposa, Damiata, a més de Galceran, Joanot, l'escriptor (±1413 - 1468), Jofre, Isabel, Aldonça i la petita Damiata.

Nou!!: València і Jaume Martorell · Veure més »

Jaume Mateu (pintor)

va ser un important pintor de la segona generació del gòtic internacional establert des de molt jove a València i actiu entre 1402 i 1452.

Nou!!: València і Jaume Mateu (pintor) · Veure més »

Jaume Ninet i Vallhonrat

Jaume Ninet i Vallhonrat (Sabadell, 8 de setembre de 1893 - Martorell, 25 d'agost de 1936) fou un fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931, així com per ser un dels impulsors del Camp d'Aviació, actual Aeroport de Sabadell, i del soterrament dels FGC fins al centre de la ciutat.

Nou!!: València і Jaume Ninet i Vallhonrat · Veure més »

Jaume Ortí Ruiz

Jaume Ortí Ruiz (Aldaia, Horta Oest, 24 de gener de 1947 - València, 24 de novembre de 2017) fou un empresari i dirigent esportiu valencià, que va presidir el València CF des de juliol de 2001 fins a octubre de 2004, època que va coincidir amb una de les millors etapes a nivell esportiu de l'equip valencianista, en què s'aconseguiren dos lligues, una Copa de la UEFA i una Supercopa d'Europa.

Nou!!: València і Jaume Ortí Ruiz · Veure més »

Jaume Pérez

Jaume Pérez (Aiora, 1408 - València, 30 d'agost de 1490) va ser un religiós valencià, teòleg i bisbe auxiliar de València.

Nou!!: València і Jaume Pérez · Veure més »

Jaume Pujiula i Dilmé

Jaume Pujiula i Dilmé (Besalú, Garrotxa, 22 d'agost de 1869 - Barcelona, 15 de desembre de 1958) fou un jesuïta i biòleg català que va dedicar la seva vida a la recerca de la citologia, histologia i embriologia.

Nou!!: València і Jaume Pujiula i Dilmé · Veure més »

Jaume Ramon Mercader del Río

Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.

Nou!!: València і Jaume Ramon Mercader del Río · Veure més »

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Nou!!: València і Jaume Roig · Veure més »

Jaume Roig (barri de València)

Jaume Roig és un barri de la ciutat de València de només 0,191 km² d'extensió que pertany al districte del Pla del Real, amb una població el 2009 de 6.750 habitants.

Nou!!: València і Jaume Roig (barri de València) · Veure més »

Jaume Sardà i Ferran

Jaume Sardà i Ferran (Reus, 25 de novembre de 1868 - València 6 de juliol de 1939) va ser un militar, polític i escriptor català.

Nou!!: València і Jaume Sardà i Ferran · Veure més »

Jaume Sarroca

Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Nou!!: València і Jaume Sarroca · Veure més »

Jaume Siurana

Jaume Siurana (València?) fou un poeta i generós (al regne de València, membre de l'estament militar que no havia estat armat) dels Països Catalans.

Nou!!: València і Jaume Siurana · Veure més »

Jaume Tió i Noé

Jaume Tió i Noé també conegut com a Tió de l'infern (Tortosa, 10 d'abril de 1816 - Barcelona, 4 de setembre de 1844Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) fou un poeta, dramaturg i publicista tortosí.

Nou!!: València і Jaume Tió i Noé · Veure més »

Javier Arenas Bocanegra

Javier Arenas Bocanegra (Sevilla, Andalusia, 28 de desembre de 1957), és un polític andalús, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures.

Nou!!: València і Javier Arenas Bocanegra · Veure més »

Javier Castillejo

Francisco Javier Castillejo, és un boxejador espanyol retirat el 2009, nascut a Vallecas i resident a Parla, nascut el 22 de març de 1968.

Nou!!: València і Javier Castillejo · Veure més »

Javier Cervera

Javier Cervera Gil (València, 1967) és un historiador valencià, doctor en Història i en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid.

Nou!!: València і Javier Cervera · Veure més »

Javier Escrivá

Javier Escrivá de Scorcia y Berges (València; 21 de juliol de 1930 – Medina del Campo, Valladolid; 18 de juliol de 1996) va ser un actor valencià.

Nou!!: València і Javier Escrivá · Veure més »

Javier Ruiz Pérez

Javier Ruiz Pérez (València, 18 d'agost de 1973) és un periodista valencià.

Nou!!: València і Javier Ruiz Pérez · Veure més »

Javier Sansó León

Javier Sansó León (Massalfassar, 1984), més conegut com a Javi, és un jugador professional de pilota valenciana, mitger en la modalitat d'Escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Javier Sansó León · Veure més »

Jägermeister

Jägermeister (popularment abreujat Jäger) és un licor d'herbes amb un contingut alcohòlic del 35%.

Nou!!: València і Jägermeister · Veure més »

Jéssica Albiach Satorres

Jéssica Albiach Satorres (València, 29 de maig de 1979) és una periodista, activista i política valenciana establerta a Catalunya.

Nou!!: València і Jéssica Albiach Satorres · Veure més »

Júlia Blasco Estellés

és una sociolingüista valenciana.

Nou!!: València і Júlia Blasco Estellés · Veure més »

Jean Laurent

Vista del Pont de Pedra de Girona, cap a l'any 1867. Fotografia presa per José Martínez Sánchez, associat a '''J. Laurent''', per a la seva inclusió en els àlbums d'Obres Públiques d'Espanya, mostrats en l'Exposició Universal de París, de 1867. El 1874, Laurent va fotografiar l'aquelarre amb llum elèctrica. El cartell indicant "Museu del Prado" va ser afegit al negatiu de vidre original (de 27 x 36 centímetres) pels successors de Laurent, cap a l'any 1890. Jean Laurent o Juan Laurent Minier (Garchizy, Nevers (França), 23 de juliol de 1816 - Madrid, 24 de novembre de 1886) va ser un dels més importants fotògrafs que van treballar a Espanya durant el.

Nou!!: València і Jean Laurent · Veure més »

Jenaro Talens

Jenaro Talens (Tarifa, 14 de gener de 1946), és un poeta, assagista i traductor espanyol.

Nou!!: València і Jenaro Talens · Veure més »

Jennifer Suhr

Jennifer ("Jenn") Suhr (nascuda Stuczynski) - (5 de febrer de 1982 a Freedonia, Nova York).

Nou!!: València і Jennifer Suhr · Veure més »

Jens Fiedler

Jens Fiedler (Dohna, Saxònia, 15 de febrer de 1970) és un ciclista alemany especialista en pista.

Nou!!: València і Jens Fiedler · Veure més »

Jerònima Galés

Felipa Jerònima Galés (? - València, octubre de 1587) fou una destacada impressora del, activa a la ciutat de València.

Nou!!: València і Jerònima Galés · Veure més »

Jerónimo de Alcalá Yañez y Rivera

Jerónimo d'Alcalá Yáñez i Rivera (Múrcia, 1571 - Segòvia, 1632) va ser un metge i escriptor espanyol, autor de la novel·la picaresca El donado hablador.

Nou!!: València і Jerónimo de Alcalá Yañez y Rivera · Veure més »

Jerónimo Merino Cob

Jerónimo Merino Cob (Villoviado, avui integrat a Lerma, Burgos, 1769 - Alençon, França, 1844), conegut com a «El Cura Merino», fou un religiós i guerriller espanyol.

Nou!!: València і Jerónimo Merino Cob · Veure més »

Jerónimo Xavierre

Fra Jerónimo Xavierre y Pérez de Caseda (Saragossa, 30 de desembre de 1546 — Valladolid, 2 de setembre de 1608).

Nou!!: València і Jerónimo Xavierre · Veure més »

Jeroni d'Heredia i Aduart

Jeroni d'Heredia i Aduart (Tortosa, Baix Ebre, 1564 - Barcelona?, Barcelonès, 1612), també conegut com a Hierónymo de Heredia, fou un poeta tortosí dels segles  i en llengua castellana.

Nou!!: València і Jeroni d'Heredia i Aduart · Veure més »

Jeroni de la Torre

Jeroni de la Torre (?- València, 20 de juliol de1672) va ser organista i compositor.

Nou!!: València і Jeroni de la Torre · Veure més »

Jeroni Forteza i Valentí

Jeroni Forteza i Valentí (Palma, Mallorca, 1846 - València, 1923) fou un assagista, periodista, poeta, arxiver i bibliotecari balear.

Nou!!: València і Jeroni Forteza i Valentí · Veure més »

Jeroni Jacint Espinosa

Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.

Nou!!: València і Jeroni Jacint Espinosa · Veure més »

Jeroni Magarola

Jeroni Magarola, també conegut com a Jeroni de Merola o Jeroni Merola, va néixer l'any 1527 a Balaguer.

Nou!!: València і Jeroni Magarola · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: València і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Jeroni Munyós

fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.

Nou!!: València і Jeroni Munyós · Veure més »

Jeroni Sempere

Jeroni Sempere, conegut també com a Hieroni Sentpere, fon un poeta del Renaiximent, que escrigué tant en valencià com en castellà.

Nou!!: València і Jeroni Sempere · Veure més »

Jeroni Torrella

Jeroni Torrella (València, ca. 1450 - València, post. 1512) fou un metge, matemàtic i astròleg valencià, fill de Ferrer Torrella i germà de Gaspar, també metges.

Nou!!: València і Jeroni Torrella · Veure més »

Jeroni Vich i Vallterra

Pati Vich, actualment reconstruít al Museu de Belles Arts de València Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535), conegut com l'ambaixador Vich, va ser un aristòcrata i diplomàtic valencià.

Nou!!: València і Jeroni Vich i Vallterra · Veure més »

Jesús (desambiguació)

Jesús de Natzaret és la figura central del cristianisme i una gran profeta de l'Islam.

Nou!!: València і Jesús (desambiguació) · Veure més »

Jesús (València)

Jesús és el nom que rep el districte número 9 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Jesús (València) · Veure més »

Jesús Cebrià del Rey

Jesús Cebrià del Rey (València, 13 de desembre de 1982), també anomenat Jesús de Silla o simplement Jesús, és un pilotari valencià d'Escala i corda en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Jesús Cebrià del Rey · Veure més »

Jesús Ernest Martínez Ferrando

Jesús Ernest Martínez Ferrando (València, 17 de gener de 1891 - ibid., 26 de setembre de 1965), més conegut com a Ernest Martínez Ferrando, va ser un arxiver, escriptor i historiador valencià.

Nou!!: València і Jesús Ernest Martínez Ferrando · Veure més »

Jesús García i Pastor

Jesús García i Pastor (Requena, Plana d'Utiel, País Valencià, 4 de març de 1915 - Sant Cugat del Vallès, 28 de febrer de 2009) fou un bibliotecari, arxiver, historiador i escriptor valencià.

Nou!!: València і Jesús García i Pastor · Veure més »

Jesús Glück Sarasibar

Jesús Glück Sarasibar (València, 16 de juliol de 1941 - Madrid, 24 de gener de 2018), va ser un músic compositor, arranjador i director musical valencià, conegut per haver realitzat la música de pel·lícules del cinema espanyol com ara Solos en la madrugada (1978), El crack (1981) i ''El crack'' II (1983) o Asignatura aprovada (1987).

Nou!!: València і Jesús Glück Sarasibar · Veure més »

Jesús María Muneta Martínez de Morentin

Jesús María Muneta Martínez de Morentin (Larraga (Navarra), 27 de desembre del 1939) és un musicòleg i compositor de la comarca de Tafalla (Merindad d'Olite).

Nou!!: València і Jesús María Muneta Martínez de Morentin · Veure més »

Jesús Martínez Guerricabeitia

Jesús Amor Martínez Guerricabeitia (El Villar, 1922 - València, 7 de setembre de 2015) va ser un empresari, mecenes i col·leccionista d'art valencià, que patí presó durant la dictadura franquista a causa de les seves creences polítiques llibertàries.

Nou!!: València і Jesús Martínez Guerricabeitia · Veure més »

Jesús Moncho

Jesús Moncho, nom literari de Jesús Carles Moncho Pascual.

Nou!!: València і Jesús Moncho · Veure més »

Jesús Morante i Borràs

Jesús Morante i Borràs (Quart de Poblet, 1899 - València, 1971) va ser un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: València і Jesús Morante i Borràs · Veure més »

Jesús Murgui i Soriano

Jesús Murgui i Soriano (València, 17 d'abril de 1946) és un religiós catòlic valencià.

Nou!!: València і Jesús Murgui i Soriano · Veure més »

Jesús Ribera i Faig

Jesús Ribera i Faig (Barcelona, 13 de maig del 1925) és un músic establert a València especialitzat en la direcció de corals.

Nou!!: València і Jesús Ribera i Faig · Veure més »

Jesús Tuson i Valls

Jesús Tuson i Valls (València, 1939 - Barcelona, 5 d'agost de 2017) fou un catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona, jubilat el 2009.

Nou!!: València і Jesús Tuson i Valls · Veure més »

Jesús Urríos Pérez

Jesús Urríos Pérez (la Vila Joiosa, 18 de febrer de 1880 - setembre de 1936) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Jesús Urríos Pérez · Veure més »

Jesús Valdés Oroz

Jesús Valdés Oroz (Sangüesa, 1896 - Pamplona, 13 d'agost de 1963) va ser un militar espanyol nascut a Sangüesa (Navarra).

Nou!!: València і Jesús Valdés Oroz · Veure més »

Jessica Malagón Moreno

Jessica Malagón Moreno (Barcelona, 6 de juliol de 1977) és una jugadora catalana de golbol.

Nou!!: València і Jessica Malagón Moreno · Veure més »

Jesuset del Miracle

Cada 31 de gener els alcoians celebren una solemne processó, la processó del Jesuset del Miracle, en commemoració del robatori de les Sagrades Formes que va ser perpetrat en 1568.

Nou!!: València і Jesuset del Miracle · Veure més »

Jeu de paume

El jeu de paume era un joc de pilota francès.

Nou!!: València і Jeu de paume · Veure més »

Joan Agustí

Joan Agustí o Joan de Còrdova (Catalunya?, començament del s. XV - Còrdova, 17 de novembre de 1476) fou un frare dominic, predicador a València i Andalusia, principalment.

Nou!!: València і Joan Agustí · Veure més »

Joan Alemany

Joan Alemany (Vic, primera meitat del segle XVI) fou un metge i astròleg català.

Nou!!: València і Joan Alemany · Veure més »

Joan Alfons Gil Albors

Joan Alfons Gil Albors (Alcoi, 1927 - València, 14 de febrer de 2020) fou un dramaturg i periodista valencià.

Nou!!: València і Joan Alfons Gil Albors · Veure més »

Joan Andrés i Morell

Joan Andrés i Morell (Planes, el Comtat, 15 de febrer de 1740 - Roma, 12 de gener de 1817) fou un sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.

Nou!!: València і Joan Andrés i Morell · Veure més »

Joan Andreu Estrany

Joan Andreu Estrany (València, ? - València, 1530) va ser un sacerdot, teòleg i humanista valencià.

Nou!!: València і Joan Andreu Estrany · Veure més »

Joan Andreu i Moragas

Joan Andreu i Moragas (Barcelona, 1900 - València, 1965) és un cineasta i director de cinema català.

Nou!!: València і Joan Andreu i Moragas · Veure més »

Joan Antoni Almela i Llonet

Joan Antoni Almela i Llonet (València, 18 de maig de 1810 - ibídem, 24 de febrer de 1897) va ser un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Joan Antoni Almela i Llonet · Veure més »

Joan Antoni Maians i Siscar

Joan Antoni Maians i Siscar (Oliva, la Safor, 23 de març de 1718 - València, 29 de març de 1801) fou un historiador, eclesiàstic i erudit valencià.

Nou!!: València і Joan Antoni Maians i Siscar · Veure més »

Joan Arolas

Joan Arolas (Barcelona, 1805 — València, 1849) va ser un poeta romàntic català.

Nou!!: València і Joan Arolas · Veure més »

Joan Aulí

Joan Baptista Aulí i Caldentey (Felanitx, 19 de desembre de 1796 - Felanitx, 10 de gener de 1869) fou un compositor i organista mallorquí.

Nou!!: València і Joan Aulí · Veure més »

Joan Baptista Aguilar

Joan Baptista Aguilar (València, ? - 1714) va ser un autor dramàtic i poeta.

Nou!!: València і Joan Baptista Aguilar · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: València і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Baptista Berní i Català

Joan Baptista Berní i Català (València, 25 de juny de 1705 - València, 8 de gener de 1738) fou un religiós dominic, doctor en teologia per la Universitat de València, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des del 1731, i notari del Sant Ofici.

Nou!!: València і Joan Baptista Berní i Català · Veure més »

Joan Baptista Cabanilles

Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.

Nou!!: València і Joan Baptista Cabanilles · Veure més »

Joan Baptista Cardona

Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589) fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.

Nou!!: València і Joan Baptista Cardona · Veure més »

Joan Baptista Comes

Joan Baptista Comes (València, ca. 1582 - 1643) fou un compositor valencià del Barroc, mestre de capella de Lleida i de València.

Nou!!: València і Joan Baptista Comes · Veure més »

Joan Baptista Coratjà

''Avisos del Parnaso'', editada per Gregori Maians i Siscar el 1747 Joan Baptista Coratjà o Juan Bautista Corachán (València, 1661 - 1741), fou un matemàtic, físic, astrònom i científic valencià, formant part del grup dels novatores o preil·lustrats.

Nou!!: València і Joan Baptista Coratjà · Veure més »

Joan Baptista Escorihuela

Joan Baptista Escorihuela (sovint grafiat Escorigüela) (València, 1753 - València, 1817) fou un impressor i poeta valencià.

Nou!!: València і Joan Baptista Escorihuela · Veure més »

Joan Baptista Figuerola Claveria

Joan Baptista Figuerola Claveria (Reus, 25 de novembre de 1785 - Puebla (Mèxic), 14 de juliol de 1850) va ser un missioner paül català.

Nou!!: València і Joan Baptista Figuerola Claveria · Veure més »

Joan Baptista Juan Banasco

Joan Baptista Juan Banasco (Vinaròs, 1872 – 27 de febrer de 1936) fou sacerdot organista de l’arxiprestal vinarossenca entre 1910 i 1917.

Nou!!: València і Joan Baptista Juan Banasco · Veure més »

Joan Baptista Llorens Albiol

Joan Baptista Llorens Albiol (Vila-real, 26 d'octubre de 1897 - Madrid, 17 de desembre de 1937) conegut també com "El Zurdo", va ser un ciclista valencià, que va córrer entre 1911 i 1935.

Nou!!: València і Joan Baptista Llorens Albiol · Veure més »

Joan Baptista Pastor i Aicart

Joan Baptista Pastor i Aicart (Beneixama, Alt Vinalopó, 13 d'octubre de 1849 - 12 de desembre de 1917) va ser un metge, escriptor i poeta valencià, la figura literària més important de Beneixama.

Nou!!: València і Joan Baptista Pastor i Aicart · Veure més »

Joan Baptista Pastor Marco

Joan Baptista Pastor Marco (Orba, 24 de novembre de 1951 - 11 d'agost de 2020) fou un polític socialista valencià.

Nou!!: València і Joan Baptista Pastor Marco · Veure més »

Joan Baptista Peset i Aleixandre

Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fou un metge, científic i polític valencià.

Nou!!: València і Joan Baptista Peset i Aleixandre · Veure més »

Joan Baptista Plasència i Aznar

Joan Baptista Plasència i Aznar (València, 1863 - Ulldecona, Tarragona, 13 de setembre de 1897) fou un organista i compositor valencià, era fill del compositor Marià Plasència.

Nou!!: València і Joan Baptista Plasència i Aznar · Veure més »

Joan Baptista Plasència i Valls

Joan Baptista Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 21 d'abril de 1816 - València, 1855) fou organista, compositor i era el primer d'una nissaga de músics valenciana.

Nou!!: València і Joan Baptista Plasència i Valls · Veure més »

Joan Baptista Pont i Moncho

Joan Baptista Pont i Moncho (València, segles  i), va ser un dramaturg valencià.

Nou!!: València і Joan Baptista Pont i Moncho · Veure més »

Joan Baptista Porcar i Ripollés

Joan Baptista Porcar i Ripollés (Castelló de la Plana, 8 d'abril de 1889 - Castelló de la Plana, 3 d'octubre de 1974) va ser un pintor i escultor valencià que destacà també com a animador cultural i al qual se li deu la troballa de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat.

Nou!!: València і Joan Baptista Porcar i Ripollés · Veure més »

Joan Baptista Ravanals

Joan Baptista Ravanals (València, c. 1678 - ?) fou un gravador valencià.

Nou!!: València і Joan Baptista Ravanals · Veure més »

Joan Baptista Trobat

Joan Baptista Trobat (Xàtiva, 1633? - València, 1701) va ser un jurisconsult valencià que exercí com a advocat a València al.

Nou!!: València і Joan Baptista Trobat · Veure més »

Joan Baptista Vives i Marjà

Joan Baptista Vives i Marjà (València, 3 de maig de 1545 - Roma, 23 de febrer de 1632) fou el fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide.

Nou!!: València і Joan Baptista Vives i Marjà · Veure més »

Joan Barceló (arquitecte)

Joan Barceló (Alcalà de Xivert, ca. 1712 - ca. 1790/1792), fou un arquitecte barroc valencià.

Nou!!: València і Joan Barceló (arquitecte) · Veure més »

Joan Barceló i Cullerés

Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, Noguera, 1 de novembre de 1955 - Barcelona, Barcelonès, 25 de juliol de 1980) fou un dibuixant, poeta i novel·lista en llengua catalana.

Nou!!: València і Joan Barceló i Cullerés · Veure més »

Joan Barral i Pastor

Joan Barral i Pastor (Pego, Marina Alta 1871 - Paiporta, 1954) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Joan Barral i Pastor · Veure més »

Joan Bartual Moret

Joan Bartual Moret (València, 1863 - 1940) va ser un científic valencià, en el camp de l'anatomia i la histologia.

Nou!!: València і Joan Bartual Moret · Veure més »

Joan Benlloch i Vivó

Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: València і Joan Benlloch i Vivó · Veure més »

Joan Binimelis i Garcia

Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 - Palma, 12 gener 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí.

Nou!!: València і Joan Binimelis i Garcia · Veure més »

Joan Blasco i Ribera

Joan Blasco i Ribera (Torres Torres, Camp de Morvedre, 1928 - 9 de març de 2016) va ser un intèrpret i mestre valencià de dolçaina i tabal.

Nou!!: València і Joan Blasco i Ribera · Veure més »

Joan Bordas i Barceló

Joan Bordas i Barceló (Gavà?, Baix Llobregat, 9 d'octubre de 1943 – 16 d'octubre de 2021) fou un històric pilot de trial català i un dels principals empresaris de jardineria del país.

Nou!!: València і Joan Bordas i Barceló · Veure més »

Joan Borja i Catanei

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: València і Joan Borja i Catanei · Veure més »

Joan Borràs Casanova

Joan Borràs Casanova (l'Olleria, 1909 - València, 15 de novembre de 1987) fou un pintor i cartellista valencià de començaments del.

Nou!!: València і Joan Borràs Casanova · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: València і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Brudieu

Joan Brudieu (diòcesi de Llemotges,1520 - Seu d'Urgell, el 1591) és considerat un dels millors músics de tot el Renaixement català.

Nou!!: València і Joan Brudieu · Veure més »

Joan Bustos i Lillo

Joan de Bustos i Lillo (Alacant, 11 de setembre de 1958 - 17 de març de 1995) fou un periodista valencià, llicenciat en dret per la Universitat de Salamanca.

Nou!!: València і Joan Bustos i Lillo · Veure més »

Joan Calabuig Rull

Joan Calabuig Rull (València, 24 de maig de 1960) és un polític socialista valencià, president de l'Autoritat Portuària de València d'abril a setembre de 2023.

Nou!!: València і Joan Calabuig Rull · Veure més »

Joan Cardells Alemán

Joan Cardells Alemán (València, 21 de març de 1948 - 6 de juliol de 2019) va ser un pintor, dibuixant i escultor valencià.

Nou!!: València і Joan Cardells Alemán · Veure més »

Joan Carles Girbés

Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974) és un periodista i editor valencià.

Nou!!: València і Joan Carles Girbés · Veure més »

Joan Carles i Amat

Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 - 10 de febrer de 1642) fou un escriptor, metge i guitarrista català.

Nou!!: València і Joan Carles i Amat · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: València і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Casamitjana i Alsina

Joan Casamitjana i Alsina (Barcelona, 10 de Juliol de 1805 - València, 30 de Març de 1882) va ser un compositor, director i flautista català.

Nou!!: València і Joan Casamitjana i Alsina · Veure més »

Joan Castellar i de Borja

Joan Castellar i de Borja, el cardenal de Murriali (València, finals de 1441 - València, 1 de gener de 1505) va ser un cardenal valencià de començaments del segle XVI Estava emparentat amb la família Borja i era cosí del cardenal Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat, el gran (1496).

Nou!!: València і Joan Castellar i de Borja · Veure més »

Joan Corbera

Joan Corbera fou un eclesiàstic i escultor valencià.

Nou!!: València і Joan Corbera · Veure més »

Joan Costa i Font

Joan Costa i Font (Palafrugell, 10 de febrer de 1910 - València, 25 de febrer de 1985) fou un jugador de futbol català de les dècades de 1930 i 1940.

Nou!!: València і Joan Costa i Font · Veure més »

Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí

Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí (Barcelona a mitjan) fou dominic i era fill del Conseller Joan Gualbes.

Nou!!: València і Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí · Veure més »

Joan d'Enguera

Joan d'Ènguera (València, segle XV - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i inquisidor general.

Nou!!: València і Joan d'Enguera · Veure més »

Joan de Borgonya

Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.

Nou!!: València і Joan de Borgonya · Veure més »

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, anomenat el menor, cardenal de Santa Maria in Via Lata, cardenal de València o el "cardenal Borja" (València, 1472 - Fossombrone, 17 de gener de 1500) va ser un cardenal valencià del.

Nou!!: València і Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada · Veure més »

Joan de Brandeburg-Ansbach

Joan de Brandeburg-Ansbach (Plassenburg, 9 de gener de 1493 – València, 5 de juliol de 1525) va ser el segon marit de Germana de Foix i fou Virrei de València des de 1523 fins a la seva mort en 1525.

Nou!!: València і Joan de Brandeburg-Ansbach · Veure més »

Joan de Coloma

Joan de Coloma o Mossèn Johan de Coloma (Borja, Regne d'Aragó, 1442 - Saragossa, 1517), de pare empordanès, fou des del 1462, secretari de Joan II d'Aragó,.

Nou!!: València і Joan de Coloma · Veure més »

Joan de Monpalau

Joan de Monpalau, o Montpalau, depenent de la font, (València) va ser un cavaller, cosí de l'escriptor Joanot Martorell, qui el va acusar de faltar a la seva paraula en haver promès casar-se amb sa germana Damiata.

Nou!!: València і Joan de Monpalau · Veure més »

Joan de Montcada i Gralla

Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622).

Nou!!: València і Joan de Montcada i Gralla · Veure més »

Joan de Montsó

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: València і Joan de Montsó · Veure més »

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: València і Joan de Ribera · Veure més »

Joan de Rua

Joan de Rua (Montblanc, segle XV - ?, principis de segle XVI) més conegut com a Mestre de Cervera, va ser un dels pintors del gòtic tardà més importants del Principat.

Nou!!: València і Joan de Rua · Veure més »

Joan de Sales

va ser un escultor aragonès renaixentista de començaments del considerat un dels introductors dels repertoris decoratius del primer Renaixement, de caràcter italià, a Mallorca.

Nou!!: València і Joan de Sales · Veure més »

Joan de Subercase i Kretz

Joan de Subercase i Kretz (València, 2 de juny de 1783 - Madrid, 25 de març 1856) fou un enginyer i polític valencià, diputat a Corts i acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Joan de Subercase i Kretz · Veure més »

Joan del Alcàzar Garrido

Joan del Alcàzar Garrido (València, 1954) és catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de València, exdirector del Centre Internacional de Gandia, autor de llibres d'assaig, i perit de l'acusació del sumari que instruïa el jutge Baltasar Garzón contra Augusto Pinochet per genocidi.

Nou!!: València і Joan del Alcàzar Garrido · Veure més »

Joan Dessí i Queixalós

Joan Dessí i Queixalós (Tortosa, Baix Ebre, 1549- desembre de 1614), fou un pintor, presbiter i poeta.

Nou!!: València і Joan Dessí i Queixalós · Veure més »

Joan Dolç i Balaguer

Joan Dolç i Balaguer (Alboraia, 1956) és un escriptor valencià, a més d'editor, productor audiovisual i fotògraf.

Nou!!: València і Joan Dolç i Balaguer · Veure més »

Joan Dorda i Morera

Joan Dorda i Morera (València, 1855 — 1928) fou un advocat, polític i crític d'art valencià.

Nou!!: València і Joan Dorda i Morera · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: València і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: València і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Enric Garcés i Ramon

Joan Enric Garcés i Ramon (Llíria, Camp de Túria, 1944) és un polític i escriptor valencià, històric militant del PSPV.

Nou!!: València і Joan Enric Garcés i Ramon · Veure més »

Joan Esteve

Joan Esteve (en llatí: Johannes Stephanus) fou un notari valencià del.

Nou!!: València і Joan Esteve · Veure més »

Joan Felip Mey

Joan Felip Mey i Galés (València?, ca. 1542 - Saragossa, 17 d'octubre de 1612) fou un impressor a cavall dels segles  i, actiu a les ciutats de Tarragona i València, i catedràtic de Prosòdia i Grec a la Universitat de València.

Nou!!: València і Joan Felip Mey · Veure més »

Joan Ferrandis d'Herèdia

Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud (València, 1480/85 - València, 1549) fou un cavaller i literat valencià.

Nou!!: València і Joan Ferrandis d'Herèdia · Veure més »

Joan Fontcuberta i Villà

Joan Fontcuberta i Villà (Barcelona, 24 de febrer de 1955) és un fotògraf, artista conceptual, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.

Nou!!: València і Joan Fontcuberta i Villà · Veure més »

Joan Francesc Chia i Alba

Joan Francesc Chia i Alba (Barcelona, 25 d'octubre de 1851 – Barcelona, 12 de març de 1916) fou un escenògraf català.

Nou!!: València і Joan Francesc Chia i Alba · Veure més »

Joan Francesc de Masdéu i de Montero

va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.

Nou!!: València і Joan Francesc de Masdéu i de Montero · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: València і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Joan Francesc Peris García

Joan Francesc Peris García (València, 6 de setembre de 1957) és un polític i professor de secundària valencià.

Nou!!: València і Joan Francesc Peris García · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Garcés i Queralt

Joan Garcés i Queralt (Benifairó de les Valls, 18 d'abril de 1914 - Faura, 9 de desembre de 2014) fou un compositor i director d'orquestra valencià.

Nou!!: València і Joan Garcés i Queralt · Veure més »

Joan Genovés i Candel

Joan Genovés i Candel (València, 31 de maig del 1930 - Madrid, 15 de maig del 2020) va ser un pintor espanyol considerat símbol de la defensa de la democràcia durant el franquisme i la Transició.

Nou!!: València і Joan Genovés i Candel · Veure més »

Joan Gilabert Jofré

Joan Gilabert Jofré (València, 24 de juny del 1350 - el Puig de Santa Maria, 18 de maig del 1417), també conegut per Pare Jofré, va ser un religiós mercedari que promogué l'erecció de lHospital dels Folls de València o Hospital dels Innocents, el primer hospital psiquiàtric del món i origen del futur Hospital General Universitari de València.

Nou!!: València і Joan Gilabert Jofré · Veure més »

Joan Ignaci Culla i Hernández

Joan Ignaci Culla i Hernández (sic) (València, 1959) és un escriptor i polític regionalista valencià d'orientació blavera, membre del Grup d'Acció Valencianista.

Nou!!: València і Joan Ignaci Culla i Hernández · Veure més »

Joan Ivarra

Joan Ivarra o Joan Yvarra (Tolosa, Guipúscoa ? - València, 1486) fou un notable picapedrer tardogòtic valencià d'origen basc.

Nou!!: València і Joan Ivarra · Veure més »

Joan Jeroni Doménech

Joan Jeroni Doménech (València, 1516 - València, 20 d'octubre de 1592) fou un jesuïta valencià, fundador del Col·legi de Sant Pau i de diversos altres col·legis jesuítics.

Nou!!: València і Joan Jeroni Doménech · Veure més »

Joan Josep Estella i Salas

Joan Josep Estella i Salas (Sant Feliu de Llobregat, 13 de gener de 1956) fou un futbolista català de la dècada de 1980.

Nou!!: València і Joan Josep Estella i Salas · Veure més »

Joan Josep Laguarda i Fenollera

El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós d'origen valencià, bisbe d'Urgell, copríncep d'Andorra, bisbe de Jaén i bisbe de Barcelona.

Nou!!: València і Joan Josep Laguarda i Fenollera · Veure més »

Joan Josep López Ibor

Joan Josep López Ibor (Sollana, la Ribera Baixa, 1906 - Madrid 1991) fou un metge i escriptor valencià.

Nou!!: València і Joan Josep López Ibor · Veure més »

Joan Josep Senent i Anaya

Joan Josep Senent i Anaya (València, 23 de novembre de 1916 - 22 de desembre de 1975) va ser un publicista i editor valencià, especialment actiu en la promoció de la llengua i cultura del País Valencià.

Nou!!: València і Joan Josep Senent i Anaya · Veure més »

Joan Josep Senent Moreno

Joan Josep Senent Moreno (València, 5 d'agost de 1945) és un professor universitari d'economia i empresa valencià, fill de Joan Josep Senent i Anaya i històric membre de les bases del valencianisme.

Nou!!: València і Joan Josep Senent Moreno · Veure més »

Joan Kaisser Guasch

Joan Kaisser Guasch (Reus, 20 d'abril de 1861 - 1930) va ser un músic i compositor català.

Nou!!: València і Joan Kaisser Guasch · Veure més »

Joan Lacomba i Guillot

Joan Lacomba i Guillot (València, al barri del Cabanyal, 8 de desembre de 1900 — València, 20 de febrer de 1964) va ser un poeta, dramaturg i mestre valencià que escrigué tant en llengua catalana com en llengua castellana.

Nou!!: València і Joan Lacomba i Guillot · Veure més »

Joan Lascorz i Moreno

, conegut al món del motociclisme com a Jumbo Lascorz, és un pilot d'automobilisme i ex-pilot de motociclisme català.

Nou!!: València і Joan Lascorz i Moreno · Veure més »

Joan Llopis (cardenal)

fou un cardenal i arquebisbe valencià.

Nou!!: València і Joan Llopis (cardenal) · Veure més »

Joan Llorenç

Joan Llorenç, (València, 1458-1520) és considerat l'ideòleg i fundador de la Revolta de les germanies de València.

Nou!!: València і Joan Llorenç · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: València і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

Joan Manent i Pesas

Joan Manent i Pesas (Badalona, 22 d'abril de 1902; París, 9 de febrer de 1984) fou un cenetista català i alcalde de Badalona en un període entre 1937-1938.

Nou!!: València і Joan Manent i Pesas · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Nou!!: València і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: València і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Maria Thomàs i Sabater

Joan Maria Thomàs i Sabater (Palma, 7 de desembre de 1896 - 4 de maig de 1966) va ser compositor i organista mallorquí.

Nou!!: València і Joan Maria Thomàs i Sabater · Veure més »

Joan Martí Cordero i Oliver

Joan Martí Cordero i Oliver, en castellà Juan Martín Cordero, (València, 11 de novembre de 1531 – Moixent, ca. 1600) fou un traductor i teòleg valencià.

Nou!!: València і Joan Martí Cordero i Oliver · Veure més »

Joan Martí Població

Portada de l'obra ''De usu astrolabi compendium'' (edició de 1546) Joan Martí Població, també conegut en llatí com a Johannes Martinus Poblatio, (València, segle XVI — València, segle XVI) fou un metge i astrònom valencià, actiu en les primeres dècades del.

Nou!!: València і Joan Martí Població · Veure més »

Joan Martínez Bàguena

Joan Martínez Bàguena (València, 24 de maig de 1897 - 19 de maig de 1986) fou compositor, especialment de música per a l'escena.

Nou!!: València і Joan Martínez Bàguena · Veure més »

Joan Martínez i Martínez

Joan Antoni Martínez i Martínez (Bocairent, 22 de desembre de 1960 - Bocairent, 9 de març de 2014) va ser un músic valencià, mestre de dolçaina i un dels referents en la recuperació i dignificació d'aquest instrument.

Nou!!: València і Joan Martínez i Martínez · Veure més »

Joan Maurici de Ribes

Joan Maurici de Ribes va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1473 i 1476, nomenat el 18 de desembre de 1473.

Nou!!: València і Joan Maurici de Ribes · Veure més »

Joan Mey

Joan Mey o Joan de Mey Flandro (Opprech, Dendermonde, Comtat de Flandes, finals segle XV – València, desembre 1555), fou un destacat impressor flamenc actiu des de 1542 fins a 1555, principalment a la ciutat de València.

Nou!!: València і Joan Mey · Veure més »

Joan Molina

Joan Molina (Sant Jordi, el Baix Maestrat, 15 de novembre de 1940 − València, 4 d'octubre de 2014) fou un actor valencià.

Nou!!: València і Joan Molina · Veure més »

Joan Monleon Novejarque

Joan Monleon Novejarque (el Carme, Ciutat de València, 18 d'octubre de 1936 - 28 de desembre de 2009) va ser un actor, cantant i presentador de ràdio i televisió valencià.

Nou!!: València і Joan Monleon Novejarque · Veure més »

Joan Palau

* Joan de Palau (bisbe), bisbe d'Elna al segle XVI.

Nou!!: València і Joan Palau · Veure més »

Joan Pérez i Castiel

Joan Pérez i Castiel (Cascante del Río, Terol 1650 - València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.

Nou!!: València і Joan Pérez i Castiel · Veure més »

Joan Pérez i Lúcia

Joan Pérez i Lúcia (Sogorb, Alt Palància, 1870 - València, 1927) fou un periodista i polític valencià.

Nou!!: València і Joan Pérez i Lúcia · Veure més »

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.

Nou!!: València і Joan Peiró i Belis · Veure més »

Joan Pere Segura de Lago

Joan Pere Segura de Lago (Algemesí, 7 de novembre de 1911 — València, 27 de novembre de 1972) va ser un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Joan Pere Segura de Lago · Veure més »

Joan Perpinyà i Pujol

Joan Llorenç Manuel Perpiñá i Pujol (Banyoles, 5 de setembre de 1853 - Barcelona, 1942) fou un empresari, escriptor i comerciant català.

Nou!!: València і Joan Perpinyà i Pujol · Veure més »

Joan Piñol i Verges

Joan Piñol i Verges (Tortosa, 1816 - València, 1884) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a Corts durant el Sexenni democràtic.

Nou!!: València і Joan Piñol i Verges · Veure més »

Joan Piquer i Simón

Joan Piquer i Simón (València, 16 de febrer de 1936 - 7 de gener de 2011) era un cineasta valencià.

Nou!!: València і Joan Piquer i Simón · Veure més »

Joan Plaça

Joan Plaça o Joan Plaza (València, cap al 1525 - València, 1603) va ser un metge i botànic.

Nou!!: València і Joan Plaça · Veure més »

Joan Ponç (bisbe)

Joan Ponç o Joan Pons (Palma, ca 1445 – ?), sacerdot trinitari, bisbe d'Élvas (Portugal).

Nou!!: València і Joan Ponç (bisbe) · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: València і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Ramos Monllor

''Record de Paul Gauguin, 1990'' ''Mai més, 2010'' Joan Ramos Monllor (València, 28 de març de 1942) és un artista plàstic xativí.

Nou!!: València і Joan Ramos Monllor · Veure més »

Joan Reixac

''Dormició de la Mare de Déu'' de Joan Reixac (Museu de Belles Arts de València) Joan Reixac fou un pintor valencià floruit entre 1431 i 1482, d'estil gòtic.

Nou!!: València і Joan Reixac · Veure més »

Joan Ribalta

''Preparatius per a la crucifixió'', oli sobre llenç, 310 x 237, Museu de Belles Arts de València. Signat per Juan Ribalta el 1615, als divuit anys. Joan Ribalta (Madrid, 1596-València, 1628) fou un pintor valencià del barroc, fill de Francesc Ribalta, amb qui es va formar, col·laborant en alguns dels treballs paterns i compartint el seu estil, per la qual que les seues obres sovint s'han confós, encara que ja Antonio Palomino advertia que «la manera del pare va ser més definida, i la del fill una mica més solta, i colpejada».

Nou!!: València і Joan Ribalta · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: València і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joan Roman i Calbet

Joan Roman i Calbet (Eivissa, 13 de febrer de 1849 - Madrid, 4 de gener de 1910) fou un arqueòleg i polític eivissenc, considerat un dels iniciadors de la investigació arqueològica a les illes Pitiüses.

Nou!!: València і Joan Roman i Calbet · Veure més »

Joan Rosembach

Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.

Nou!!: València і Joan Rosembach · Veure més »

Joan S. Blanch

Joan Sáez Blanch (València, 23 de juliol de 1965), conegut com a Joan Blanch, és un artista faller i dissenyador.

Nou!!: València і Joan S. Blanch · Veure més »

Joan Salaia

Lastra funerària del doctor Joan de Salaia, Museu de Belles Arts de València. Joan Llorenç de Salaia (València, ca. 1490 - València, 5 de desembre de 1558) fou un filòsof, físic, matemàtic, cosmòleg i teòleg valencià, pertanyent a l'escola nominalista inspirada per John Mair, que des de París mantingué una forta influència en el pensament europeu en els primers decennis del.

Nou!!: València і Joan Salaia · Veure més »

Joan Sarinyena

''Verge de l'Esperança'', procedent de la Cartoixa de Portaceli Joan Sarinyena (1545- València, 1619) fou un pintor actiu al País Valencià durant els últims anys del s. XVI i primeries del, introductor del nou llenguatge naturalista, en detriment de les fórmules idealitzants joanesques.

Nou!!: València і Joan Sarinyena · Veure més »

Joan Senent

* Joan Josep Senent i Anaya, (València, 1916 - 1975) publicista i editor.

Nou!!: València і Joan Senent · Veure més »

Joan Sorribes i Hervàs

Joan Salvador Sorribes i Hervàs (València, 1961) és un periodista, escriptor, músic (cantautor, amb el pseudònim de Shac) i activista valencià.

Nou!!: València і Joan Sorribes i Hervàs · Veure més »

Joan Terès i Borrull

Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.

Nou!!: València і Joan Terès i Borrull · Veure més »

Joan Timoneda

Joan Timoneda (València, 1518/1520 – València, 1583) fon un escriptor i editor valencià.

Nou!!: València і Joan Timoneda · Veure més »

Joan Tolosa i Noguera

Joan Tolosa i Noguera (Barcelona, 1818 - ibidem, 31 de gener de 1890) va ser un músic català que va sobresortir com a compositor, violinista i director.

Nou!!: València і Joan Tolosa i Noguera · Veure més »

Joan Tomàs de Rocabertí

Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.

Nou!!: València і Joan Tomàs de Rocabertí · Veure més »

Joan Ventosa i Calvell

MNAC). Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Nou!!: València і Joan Ventosa i Calvell · Veure més »

Joan Vert

Joan Baptista Vert i Carbonell més conegut per Joan Vert (Carcaixent, 22 d'abril de 1890 – Madrid, 16 de febrer de 1931) va ser un compositor valencià que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela, component pràcticament tota la seua obra en col·laboració amb el compositor gallec Reveriano Soutullo (1884-1932).

Nou!!: València і Joan Vert · Veure més »

Joan Vidal i Salvà

Joan Vidal i Salvà (1905, Llucmajor, Mallorca - 1984, Palma, Mallorca), conegut també com a Joan de Vidal i Salvà o baró de Vidal, fou un empresari mallorquí que fou president del Reial Club Esportiu Mallorca.

Nou!!: València і Joan Vidal i Salvà · Veure més »

Joana Escorna i Castellà

Joana Escorna i Castellà (Pedreguer, 1409-12 - València, 1454) va ser una noble valenciana, muller d'Ausiàs March.

Nou!!: València і Joana Escorna i Castellà · Veure més »

Joana Maria Condesa Lluch

Joana Maria Condesa Lluch (València, 1862 - 1916) va ser una monja valenciana, fundadora de la congregació de les Religioses Esclaves de Maria Immaculada.

Nou!!: València і Joana Maria Condesa Lluch · Veure més »

Joanjo Garcia Navarro

és un escriptor del barri d'Orriols de la ciutat de València.

Nou!!: València і Joanjo Garcia Navarro · Veure més »

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Nou!!: València і Joanot Colom · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: València і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquín Alfonso Martí

Joaquín Alfonso Martí (València, maig de 1807 - Madrid, 1860) fou un enginyer i polític valencià, diputat a Corts durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Joaquín Alfonso Martí · Veure més »

Joaquín Ascaso Budría

Joaquín Ascaso Budría (Saragossa? Almudévar?, 1906 o 1907 - Caracas, març de 1977) fou un anarcosindicalista de la CNT i la FAI, president del Consell Regional de Defensa d'Aragó entre 1936 i 1937.

Nou!!: València і Joaquín Ascaso Budría · Veure més »

Joaquín Blake

fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen irlandès.

Nou!!: València і Joaquín Blake · Veure més »

Joaquín Catalá de Alemany

Joaquín Catalá de Alemany (Manresa, 14 de setembre de 1911-Madrid, 27 de setembre de 2009) va ser un físic, meteoròleg, catedràtic i acadèmic espanyol, pioner de la física de partícules a Espanya.

Nou!!: València і Joaquín Catalá de Alemany · Veure més »

Joaquín Colomer Sala

Joaquín Colomer Sala (Madrid, 1924 - València, 2011) fou un metge i polític valencià d'origen madrileny.

Nou!!: València і Joaquín Colomer Sala · Veure més »

Joaquín Corredor Pascual

Joaquín Corredor Pascual és un polític valencià, que des d'Aliança Popular ha militat a diverses formacions polítiques conservadores.

Nou!!: València і Joaquín Corredor Pascual · Veure més »

Joaquín Farnós Gauchía

Joaquín Farnós Gauchía (Orpesa, 23 de març de 1935 - Benicàssim, 30 de maig de 2021) fou un metge i polític valencià.

Nou!!: València і Joaquín Farnós Gauchía · Veure més »

Joaquín García de Antonio

Joaquín García de Antonio (València, 1710 - Las Palmas de Gran Canaria, 1779) fou mestre de capellaPaul R. Laird Towards a history of the Spanish villancico 1997- Page 117 " Representative vernacular religious works by the composer are available in Joaquin Garcia: Tonadas, villancicos y Cantadas para voz sola concertada con instrumentos y bajo continuo»" de la Catedral de Las Palmas.

Nou!!: València і Joaquín García de Antonio · Veure més »

Joaquín García Ribes

Joaquín García Ribes fou un comerciant i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Joaquín García Ribes · Veure més »

Joaquín López Puigcerver

Joaquín López Puigcerver (València, 18 de novembre de 1841 - † Madrid, 28 de juny de 1906) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Hisenda, ministre de Foment, ministre de Gràcia i Justícia i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i novament ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: València і Joaquín López Puigcerver · Veure més »

Joaquín Manglano Cucaló de Montull

Joaquín Manglano i Cucaló de Montull (València, 23 d'agost de 1892 - 26 de febrer de 1985) fou un noble, propietari rural i polític valencià, baró de Càrcer i baró de Llaurí, diputat a les Corts Espanyoles i alcalde de València durant el franquisme.

Nou!!: València і Joaquín Manglano Cucaló de Montull · Veure més »

Joaquín María Arnau Miramón

Joaquín María Arnau Miramón (València, 1849 - Godella, 1906) fou un arquitecte valencià, considerat un dels més importants del romanticisme eclèctic valencià.

Nou!!: València і Joaquín María Arnau Miramón · Veure més »

Joaquín María Belda Ibáñez

L'estació de Santa Mònica o del Pont de Fusta obra de Joaquín del 1892. Joaquín María Belda Ibáñez (València, 19 d'abril de 1839 - 21 de febrer de 1912) va ser un arquitecte valencià. Influenciat pel corrent historicista i romàntic propi de finals del, va desenvolupar gran part de la seua vida professional a València. Va ser format en les Acadèmies de Sant Carles (1856) i Sant Ferran va obtenir el títol en la de Madrid l'any 1869.

Nou!!: València і Joaquín María Belda Ibáñez · Veure més »

Joaquín Martín Mínguez

Joaquín Martín Mínguez (València 5 de juny de 1956) ha estat un polític valencià, diputat en la primera legislatura de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Joaquín Martín Mínguez · Veure més »

Joaquín Michavila Asensi

Joaquín Michavila Asensi (L'Alcora, 1926 - Albalat dels Tarongers, 21 d'agost de 2016) va ser un pintor abstracte valencià.

Nou!!: València і Joaquín Michavila Asensi · Veure més »

Joaquín Muñoz Peirats

Joaquín Muñoz Peirats (València, 9 de desembre de 1931 - Conakry, Guinea, 8 de setembre de 1987) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Joaquín Muñoz Peirats · Veure més »

Joaquín Rieta Síster

Antic cine Capitol de València. Joaquín Rieta Síster (València, 1897-1982) fou un dels grans arquitectes de la ciutat de València al llarg del.

Nou!!: València і Joaquín Rieta Síster · Veure més »

Joaquín Rodrigo Vidre

Joaquín Rodrigo Vidre (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrid, 6 de juliol de 1999), compositor valencià.

Nou!!: València і Joaquín Rodrigo Vidre · Veure més »

Joaquín Rosell y Gil

Joaquín Rosell y Gil (Viver, 1844 - València, 1913) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Joaquín Rosell y Gil · Veure més »

Joaquín Ruiz Mendoza

Joaquín Ruiz Mendoza (Melilla, 1915 - València, 2003) fou un advocat i polític valencià originari de Melilla.

Nou!!: València і Joaquín Ruiz Mendoza · Veure més »

Joaquín Sanchis Serrano

Joaquín Sanchis Serrano, més conegut com Finezas (Antella, 1889 - València, 1957) va ser un fotògraf que va desenvolupar la seua activitat principalment a València.

Nou!!: València і Joaquín Sanchis Serrano · Veure més »

Joaquín Vidal (coronel)

Joaquín Vidal fou un militar espanyol, mort a València en 1819.

Nou!!: València і Joaquín Vidal (coronel) · Veure més »

Joaquín Yvancos Muñiz

Joaquín Yvancos Muñiz (València, 26 de febrer de 1954) és un jurista espanyol, director actual de la societat Revista Española de Derecho S.L., titular del despatx Yvancos&Abogados i de les seues diverses publicacions.

Nou!!: València і Joaquín Yvancos Muñiz · Veure més »

Joaquim Agrasot Juan

Joaquim Agrasot Juan (Joaquim Agrassot, segons les fonts) (Oriola, 24 de desembre de 1836 - València, 8 de gener de 1919) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Joaquim Agrasot Juan · Veure més »

Joaquim Armengol Vidal

Joaquim Armengol Vidal (Vila-real, 10 de gener de 1811 - València, 6 d'abril de 1873) fou un sacerdot i organista.

Nou!!: València і Joaquim Armengol Vidal · Veure més »

Joaquim Balader i Sanchis

Joaquim Balader i Sanchis (València, 28 de juny de 1828 — València, 9 de gener de 1893) va ser un dramaturg valencià, un dels més destacats representants del sainet valencià del.

Nou!!: València і Joaquim Balader i Sanchis · Veure més »

Joaquim Beltran Antonino

, conegut també com Ximo Beltran, va ser un mestre i escriptor valencià.

Nou!!: València і Joaquim Beltran Antonino · Veure més »

Joaquim Borràs Compte

Joaquim Borràs Compte (Reus, 9 de gener de 1804 - 14 de març de 1860) va ser un comerciant, propietari i polític català.

Nou!!: València і Joaquim Borràs Compte · Veure més »

Joaquim Bosch Grau

Joaquim Bosch Grau (Cullera, Ribera Baixa, 1965) és un magistrat i jurista valencià.

Nou!!: València і Joaquim Bosch Grau · Veure més »

Joaquim Company i Soler

Joaquim Company i Soler (Penàguila, l'Alcoià, 3 de gener de 1732 - València, 13 de febrer de 1813) va ser un religiós valencià, arquebisbe de Saragossa i de València.

Nou!!: València і Joaquim Company i Soler · Veure més »

Joaquim de Montserrat i de Cruïlles

Joaquín Joan de Montserrat i de Cruïlles, I marquès de Cruïlles (València, 26 de juny de 1700 – ibídem, 21 de novembre de 1771) va ser un noble, militar i governador colonial espanyol.

Nou!!: València і Joaquim de Montserrat i de Cruïlles · Veure més »

Joaquim Dualde i Gómez

Joaquín Dualde Gómez (València, 15 de agost de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i polític valencià, fill de Vicent Dualde i Furió, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Joaquim Dualde i Gómez · Veure més »

Joaquim Gou i Solà

Joaquim Gou i Solà (Figueres, 1850, - Girona, 1923) fou un eclesiàstic i escriptor català.

Nou!!: València і Joaquim Gou i Solà · Veure més »

Joaquim Homs i Oller

Joaquim Homs i Oller (Barcelona, 21 d'agost de 1906 - 9 de setembre de 2003) fou un compositor català.

Nou!!: València і Joaquim Homs i Oller · Veure més »

Joaquim Josep Cervino i Ferrero

Joaquím Josep Cervino i Ferrero (Tortosa, 18 de maig de 1817 - la Font de la Figuera, 21 de desembre de 1883) va ser un erudit i escriptor romàntic català, magistrat del Tribunal Suprem.

Nou!!: València і Joaquim Josep Cervino i Ferrero · Veure més »

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.

Nou!!: València і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo · Veure més »

Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba

Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba (València, març de 1854 – Ontinyent, 1930) fou un militar i polític valencià, segon marquès de Córdoba, diputat a les Cors Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba · Veure més »

Joaquim Malats i Miarons

Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 5 de març de 1872 - Barcelona, 22 d'octubre de 1912) fou un pianista i compositor, un dels intèrprets espanyols de finals del que va gaudir de major prestigi al llarg de tota la seva vida i trajectòria artística, i un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis de, que contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.

Nou!!: València і Joaquim Malats i Miarons · Veure més »

Joaquim Maldonado i Almenar

Joaquim Maldonado i Almenar (València, 7 de setembre de 1907 - València, 31 de gener de 2009) fou un polític valencià, president de l'Ateneu Mercantil de València entre 1955 i 1963, impulsor de la Borsa de València i dirigent d'Unió Democràtica del País Valencià.

Nou!!: València і Joaquim Maldonado i Almenar · Veure més »

Joaquim Martínez

Joaquim Martínez (València, 1750 – Cadis, 1813) fou un arquitecte, militar i polític valencià.

Nou!!: València і Joaquim Martínez · Veure més »

Joaquim Montero i Delgado

Joaquim Montero i Delgado (València, 1869 - Santiago de Xile, 1942) va ser un actor, autor dramàtic, llibretista de sarsueles, empresari teatral i adaptador d'obres de teatre.

Nou!!: València і Joaquim Montero i Delgado · Veure més »

Joaquim Oliet i Cruella

Joaquim Oliet i Cruella (Morella, 16 de novembre de 1775 - Onda, 27 de novembre de 1849) fou un pintor neoclàssic valencià.

Nou!!: València і Joaquim Oliet i Cruella · Veure més »

Joaquim Portas

Joaquim Portas (Catalunya, S. XIX - XX) fou mestre de capella i organista de la parròquia de la Mare de Déu de Betlem de Barcelona.

Nou!!: València і Joaquim Portas · Veure més »

Joaquim Reig i Rodríguez

Joaquim Reig i Rodríguez (València, 27 d'octubre de 1896 - Madrid, 16 de juny de 1989) fou un polític i empresari valencià, diputat a Corts durant la Segona República.

Nou!!: València і Joaquim Reig i Rodríguez · Veure més »

Joaquim Salvador i Benedicto

Joaquim Salvador i Benedicto, de nom complet Félix Joaquín Salvador i Benedito (Sorita, Els Ports, 20 de desembre de 1827 - L'Anglesola, 8 de juny de 1896) va ser un farmacèutic i botànic valencià.

Nou!!: València і Joaquim Salvador i Benedicto · Veure més »

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Nou!!: València і Joaquim Sorolla i Bastida · Veure més »

Joaquim Vara de Rey i Rubio

Monument a Vara de Rei, a Eivissa Joaquim Vara de Rey i Rubio (Eivissa, 1841 - Cuba, 1898) fou un militar que va destacar en la guerra Hispano-estatunidenca.

Nou!!: València і Joaquim Vara de Rey i Rubio · Veure més »

Joaquim Xaudaró i Echauz

fou un dibuixant, il·lustrador, i caricaturista català.

Nou!!: València і Joaquim Xaudaró i Echauz · Veure més »

Joc de canyes

XVI a la plaça Major de Madrid. El joc de canyes és un joc de lluita d'origen militar de gran celebració a Espanya des del al, juntament amb les festes de lluminàries en moltes de les seves places majors.

Nou!!: València і Joc de canyes · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: València і Jocs Florals · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 2004

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 o Jocs Olímpics d'Atenes 2004, oficialment denominats Jocs de la XXVIII Olimpíada van ser els primers Jocs Olímpics del tercer mil·lenni i es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre els dies 13 i 29 d'agost de l'any 2004.

Nou!!: València і Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2010

Els Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2010, oficialment coneguts com a Jocs Olímpics de la Joventut Singapur 2010, fou un acte internacional de jocs esportius per a joves celebrat a la ciutat de Singapur, entre el 14 i el 26 d'agost de 2010.

Nou!!: València і Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2010 · Veure més »

Jofré de Blanes

Jofré de Blanes (Barcelona, — 1414) fou un frare dominic.

Nou!!: València і Jofré de Blanes · Veure més »

Jofré de Loaisa

Jofré de Loaisa o Jofré de Loaysa (regne de Múrcia, - Toledo?, 23 de gener de 1308) va ser un religiós, escriptor i senyor hispànic.

Nou!!: València і Jofré de Loaisa · Veure més »

Jofré Martorell

Jofré Martorell era fill d'en Francesc Martorell i la seua muller na Damiata, i net d'en Guillem Martorell, el fundador de la nissaga dels Martorell.

Nou!!: València і Jofré Martorell · Veure més »

Joglar

cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles  i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

Nou!!: València і Joglar · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: València і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Johann Josef Loschmidt

Johann Josef Loschmidt, (Počerny, avui part de Karlovy Vary, 15 de març de 1821 - Viena, 8 de juliol de 1895) va ser un químic i físic austríac recordat per ser el primer a donar la primera estimació del nombre d'Avogadro el 1865.

Nou!!: València і Johann Josef Loschmidt · Veure més »

Johannes Gutenberg

, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.

Nou!!: València і Johannes Gutenberg · Veure més »

John Giner Muñoz

John Giner Muñoz (Belleville, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica - 24 d'abril de 1967), més conegut com a Jan, és un jugador de pilota valenciana.

Nou!!: València і John Giner Muñoz · Veure més »

John Millington Synge

fou un autor dramàtic, poeta, prosista irlandès d'expressió anglesa.

Nou!!: València і John Millington Synge · Veure més »

Jonathan Herrera Ramos

Jonathan Herrera Ramos (València, 18 de gener de 1990), més conegut com a Herrera, és un jugador professional de pilota valenciana, punter en la modalitat d'Escala i corda, en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Jonathan Herrera Ramos · Veure més »

Jonça

La jonça (Aphyllanthes monspeliensis), és una planta amb flors que pertany a la família de les asparagàcies i és l'única espècie del gènere monotípic Aphyllanthes.

Nou!!: València і Jonça · Veure més »

Jordi Ballester Benito

Jordi Ballester Benito (Nules, 1974) és un actor valencià de cinema, televisió i teatre.

Nou!!: València і Jordi Ballester Benito · Veure més »

Jordi Bernàcer i Valdés

Jordi Bernàcer i Valdés (Alcoi, 5 de novembre de 1976) és un director d'orquestra, assistent de Lorin Maazel i Zubin Mehta en el Palau de les Arts de València.

Nou!!: València і Jordi Bernàcer i Valdés · Veure més »

Jordi Bilbeny

Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador, escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny.

Nou!!: València і Jordi Bilbeny · Veure més »

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Nou!!: València і Jordi d'Àustria · Veure més »

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.

Nou!!: València і Jordi de Sant Jordi · Veure més »

Jordi Magraner

fou un antropòleg i zoòleg d'origen valencià, i francès d'adopció.

Nou!!: València і Jordi Magraner · Veure més »

Jordi Muñoz i Mendoza

Jordi Muñoz i Mendoza (València, 1979) és un politòleg valencià.

Nou!!: València і Jordi Muñoz i Mendoza · Veure més »

Jordi Pàmias i Grau

Jordi Pàmias i Grau (Guissona, Segarra, 12 de febrer de 1938) és un poeta català.

Nou!!: València і Jordi Pàmias i Grau · Veure més »

Jordi Peris Blanes

Jordi Peris Blanes (València, 10 de setembre de 1972) és un polític i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Jordi Peris Blanes · Veure més »

Jordi Sevilla Segura

Jordi Sevilla Segura (València, País Valencià 1956) és un polític valencià, que fou Ministre d'Administracions Públiques durant la VIII Legislatura.

Nou!!: València і Jordi Sevilla Segura · Veure més »

Jorge Bartual Medina

Jorge Bartual Medina (València, 18 d'agost de 1971) és un futbolista valencià, que jugava de porter.

Nou!!: València і Jorge Bartual Medina · Veure més »

Jorge Cardona Llorens

Jorge Cardona Llorens (València, País Valencià, 30 d'abril de 1957) és un advocat valencià, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de València, autor de més d'un centenar de treballs científics sobre Dret Internacional Públic i membre del Comitè dels Drets dels Infants, òrgan de 18 membres de diferents països que supervisa l'aplicació de la Convenció sobre els Drets del Nen als països que l'han ratificat.

Nou!!: València і Jorge Cardona Llorens · Veure més »

Jorge de Montemayor

Jorge de Montemayor o George de Montemayor, en portuguès original, Jorge de Montemor (Montemor-o-Velho, Portugal, ca. 1520 – Piemont?, Itàlia, ca. 1561) va ser un escriptor portuguès en llengua castellana.

Nou!!: València і Jorge de Montemayor · Veure més »

Jorge Motos

Jorge Motos (València, 27 de maig de 1999) és un actor valencià que va obtenir una nominació en els Premis Goya com millor actor revelació pel seu paper principal en la pel·lícula Lucas (2021).

Nou!!: València і Jorge Motos · Veure més »

Jorge Sepúlveda

Monument a '''Jorge Sepúlveda''' Santander (Cantàbria) Jorge Sepúlveda, nom artístic de Luis Sancho Monleón (València, 1917 - Palma, 16 de juny del 1983), va ser un cantant valencià en castellà de boleros i pasdobles.

Nou!!: València і Jorge Sepúlveda · Veure més »

Jornada (Països Catalans)

Jornada va ser un diari d'informació general en català distribuït entre el 5 de maig i el 27 d'octubre de 2018.

Nou!!: València і Jornada (Països Catalans) · Veure més »

Jornades del Còmic de València

Les Jornades del Còmic de València se celebren anualment al Mercat de Tapineria de València, organitzades per l'Associació Valenciana del Còmic.

Nou!!: València і Jornades del Còmic de València · Veure més »

Jorra i Gomorra

Jorra i Gomorra és un grup de música pop mallorquí, concretament de Manacor, creat per Jorra Santiago.

Nou!!: València і Jorra i Gomorra · Veure més »

Josa (cognom)

El cognom Josa és d'origen toponímic, poc freqüent i registrat sobretot a Barcelona, sent notable la seva presència a Lleida, Saragossa, Madrid, Lleó, Tarragona i València.

Nou!!: València і Josa (cognom) · Veure més »

José Alarcón Herrero

José Alarcón Herrero (Jumella, 1878 - Alacant, 11 de març de 1940) fou un polític socialista valencià.

Nou!!: València і José Alarcón Herrero · Veure més »

José Albero Francés

José Albero Francés (el Camp de Mirra, 1933) és un director de bandes de música i compositor valencià.

Nou!!: València і José Albero Francés · Veure més »

José Antonio Balbontín Gutiérrez

José Antonio Balbontín Gutiérrez (Madrid, 8 d'octubre de 1893 - Madrid, 7 de febrer de 1977) fou un advocat, polític i escriptor espanyol.

Nou!!: València і José Antonio Balbontín Gutiérrez · Veure més »

José Antonio García-Trevijano Fos

José Antonio García-Trevijano Fos (València, 1 de febrer de 1928 – Madrid, 13 de gener de 1981) fou un jurista i politòleg valencià, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: València і José Antonio García-Trevijano Fos · Veure més »

José Antonio Garzón Roger

José Antonio Garzón Roger (Xelva, Serrans, 1963), és un historiador dels escacs i periodista valencià, que ha investigat sobre l'origen dels escacs occidentals moderns.

Nou!!: València і José Antonio Garzón Roger · Veure més »

José Antonio Guerrero Ludeña

José Antonio Guerrero Ludeña (València, 1808 - 1891) fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Antonio Guerrero Ludeña · Veure més »

José Antonio Noguera de Roig

José Antonio Noguera de Roig (València, 10 d'abril de 1918 - 9 de desembre de 2003) fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Antonio Noguera de Roig · Veure més »

José Antonio Perelló Morales

José Antonio Perelló Morales (Xàtiva, 1927 - València, 29 de maig del 2020) fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Antonio Perelló Morales · Veure més »

José Antonio Plaza

José Antonio Sanz Plaza (Segòvia; 23 de maig de 1939-Madrid; 22 de novembre de 1998) va ser un periodista espanyol.

Nou!!: València і José Antonio Plaza · Veure més »

José Aranguren Roldán

José Aranguren Roldán (Ferrol, 1875 † Barcelona, 21 d'abril de 1939) General de la Guàrdia Civil, afusellat per mantenir-se fidel a la República.

Nou!!: València і José Aranguren Roldán · Veure més »

José Arrando Ballester

José Arrando Ballester.

Nou!!: València і José Arrando Ballester · Veure més »

José Asensio Lamiel

José Asensio Lamiel, conegut artísticament com a José Lamiel (Calanda, Baix Aragó, 29 de gener de 1924 - Alcalá de Henares, 26 d'agost de 2020) fou un dibuixant, pintor i escultor espanyol.

Nou!!: València і José Asensio Lamiel · Veure més »

José Atienza y Egido

José Atienza y Egido (Saragossa, ? - Alacant, 12 de febrer de 1911) fou un polític valencià d'origen aragonès.

Nou!!: València і José Atienza y Egido · Veure més »

José Ángel Ezcurra Carrillo

Pujol José Ángel Ezcurra Carrillo (Oriola, Baix Segura, 3 de maig de 1921 - Madrid, 1 d'octubre de 2010) va ser un periodista i editor valencià, fundador de la revista Triunfo, que en els seixanta i setanta, va encarnar la cultura i les idees de l'esquerra d'Espanya i va ser un dels símbols de la resistència intel·lectual al franquisme.

Nou!!: València і José Ángel Ezcurra Carrillo · Veure més »

José Barberá Armelles

José Barberá Armelles (València, 1915 - València, 5 d'octubre de 1993) va ser un periodista valencià, pare de l'alcaldessa de la ciutat de València Rita Barberá.

Nou!!: València і José Barberá Armelles · Veure més »

José Báguena Candela

José Báguena Candela (València, 22 d'abril de 1924 - 1990) fou un metge i polític valencià.

Nou!!: València і José Báguena Candela · Veure més »

José Bellver Gamón

José Bellver Gamón (Rafelbunyol, 1978), més conegut com a Canari, és un pilotari professional, punter d'Escala i corda en la nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і José Bellver Gamón · Veure més »

José Berrondo Silva

fou un futbolista basc de la dècada de 1910, àrbitre de futbol i jugador de pilota basca.

Nou!!: València і José Berrondo Silva · Veure més »

José Boix Nicolau

José Boix Nicolau (València ?; València, 24 Setembre de 1712.) fou un cantant i compositor valencià.

Nou!!: València і José Boix Nicolau · Veure més »

José Bolinches Bacete

fou un empresari valencià que destacà en el sector de la indústria de la motocicleta, arribant a dissenyar fins i tot algun model de microcotxe.

Nou!!: València і José Bolinches Bacete · Veure més »

José Bonet Solves

José Bonet Solves (València, 18 de juny de 1955) és un matemàtic valencià especialista en anàlisi funcional i les seves aplicacions a l'anàlisi complexa i les equacions en derivades parcials.

Nou!!: València і José Bonet Solves · Veure més »

José Botella Andrés

José Botella Andrés (Elx, 1837 - València, 1889) fou un polític valencià, diputat a les Corts durant el regnat d'Isabel II i durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Botella Andrés · Veure més »

José Busutil Barberá

José Busutil Barberá (València, 1826 - 1889) fou un polític valencià, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica i alcalde de València.

Nou!!: València і José Busutil Barberá · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: València і José Calvo Sotelo · Veure més »

José Camaña Laymón

José Camaña Laymón (València, 1850 - 1926) fou un arquitecte i polític valencià, fill de José Zacarías Camaña Burcet.

Nou!!: València і José Camaña Laymón · Veure més »

José Camarasa Albertos

José Camarasa Albertos (Cabdet, 25 de juny de 1952 - València, 23 de juny de 2021) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la V, VI i VII Legislatures.

Nou!!: València і José Camarasa Albertos · Veure més »

José Camarón Boronat

José Camarón Boronat (Sogorb, 18 de maig de 1731 - València, 14 de juliol, 1803) va ser un pintor, gravador i il·lustrador valencià, un dels més destacats de la segona meitat del.

Nou!!: València і José Camarón Boronat · Veure més »

José Canga Argüelles

José Canga Argüelles retratat per Vicente Arbiol y Rodríguez José Canga Argüelles (Oviedo, 17 de juliol 1770- Madrid, 2 de desembre de 1842) fou un economista i polític espanyol.

Nou!!: València і José Canga Argüelles · Veure més »

José Capuz Mamano

José Capuz Mamano (València, 29 d'agost de 1884 — Madrid, 9 de març de 1964) va ser un escultor valencià.

Nou!!: València і José Capuz Mamano · Veure més »

José Carrascal Llorca

José Carrascal Llorca (Valdelaguna, Madrid, 14 de desembre de 1877 - Devesa del Saler, Parc Natural de l'Albufera de València, 28 d'octubre de 1936 va ser va ser capità de la marina mercant, pràctic dels ports de València i de Gandia i mata de repressió republicana.

Nou!!: València і José Carrascal Llorca · Veure més »

José Castañeda Chornet

José Castañeda Chornet (València, 1900 - Madrid, 19 de març de 1987) va ser un economista i enginyer industrial valencià, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: València і José Castañeda Chornet · Veure més »

José Cerdà Gimeno

José Cerdà Gimeno (València, 1931) és un notari valencià.

Nou!!: València і José Cerdà Gimeno · Veure més »

José Cerdá Lloret

José Cerdá Lloret († 1882) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant el regnat d'Isabel II i diputat i senador durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Cerdá Lloret · Veure més »

José Corts Grau

José Corts Grau (Fortaleny, Ribera Baixa, 25 d'octubre de 1905 - València 4 de gener de 1995) fou un jurista valencià, rector de la Universitat de València durant el franquisme.

Nou!!: València і José Corts Grau · Veure més »

José de Prat Buceli

José de Prat Buceli (València, 25 de novembre de 1855 - 1931) fou un militar, aristòcrata i polític valencià, comte de Berbedel i baró de Sohr, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José de Prat Buceli · Veure més »

José Duato Gómez-Novella

José Duato Gómez Novella (València, 1925 - 22 de gener de 2016) fou un empresari, químic i polític valencià, fill de José Duato Chapa i pare del dansaire Nacho Duato.

Nou!!: València і José Duato Gómez-Novella · Veure més »

José Emilio Cervera Llavador

José Emilio Cervera Llavador (València, 19 de juny de 1965) és un polític valencià, diputat en la VI legislatura de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і José Emilio Cervera Llavador · Veure més »

José Enrique Gutiérrez Cataluña

José Enrique Gutiérrez Cataluña, també conegut com a Quique Gutiérrez (València, 18 de juny de 1974), va ser un ciclista espanyol que fou professional entre el 1998 i el 2011.

Nou!!: València і José Enrique Gutiérrez Cataluña · Veure més »

José Enrique Sánchez Díaz

José Enrique Sánchez Díaz (València, 23 de gener de 1986) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de lateral esquerre.

Nou!!: València і José Enrique Sánchez Díaz · Veure més »

José Escudé Claramunt

José Escudé Claramunt (Peníscola, 1843 – Varese, 1909) va ser un militar valencià, capità de les tropes carlines.

Nou!!: València і José Escudé Claramunt · Veure més »

José Espert Climent

José Espert Climent (Alginet, Ribera Alta, 22 de novembre de 1927 - Alginet, novembre de 2015) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і José Espert Climent · Veure més »

José Esteve Edo

José Esteve Edo va ser un escultor valencià (València, 3 de març de 1917 - ValènciaValència, 2 de novembre de 2015) membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des de 1979.

Nou!!: València і José Esteve Edo · Veure més »

José Estivalis Calvo

José Estivalis Calvo (Llíria, 4 de gener de 1886 - París, 10 de març de 1939), tipògraf, cineasta anarquista valencià, que va combatre el feixisme amb la seva càmera.

Nou!!: València і José Estivalis Calvo · Veure més »

José Estruch Chafer

José Estruch Chafer (València, 2 de novembre de 1886 - 1930) fou un advocat, propietari agrari i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Estruch Chafer · Veure més »

José Evangelista

va ser un compositor i educador musical valencià que es va traslladar a viure a Mont-real, Canadà.

Nou!!: València і José Evangelista · Veure més »

José Ferraz Penelas

José Ferraz Penelas (? - València, 26 de gener del 1959) fou un advocat, propietari i polític valencià.

Nou!!: València і José Ferraz Penelas · Veure més »

José Ferraz y Cornel

José Ferraz y Cornel (Benasc, Osca, 3 d'abril de 1796 – València, 5 de juliol de 1854) va ser un militar i polític aragonès, ministre d'Hisenda durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і José Ferraz y Cornel · Veure més »

José Filiberto Portillo Fernández de Velasco

José Filiberto Portillo Fernández de Velasco (València, 22 d'agost de 1810 – ?) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і José Filiberto Portillo Fernández de Velasco · Veure més »

José Francisco Duato Marín

José Francisco Duato Marín (Alberic, València, 16 d'agost de 1958) és un professor i investigador valencià.

Nou!!: València і José Francisco Duato Marín · Veure més »

José Gabriel Amérigo Morales

José Gabriel Amérigo Morales (Alacant, 19 de març de 1807- 30 d'agost de 1884) fou un comerciant i polític alacantí, alcalde d'Alacant durant el.

Nou!!: València і José Gabriel Amérigo Morales · Veure més »

José García Aldave

José García Aldave, marquès de Guelaya (Caracas, 1 d'agost de 1845 - Madrid, 28 d'abril de 1914) fou un militar espanyol, capità general de València durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: València і José García Aldave · Veure més »

José García Hidalgo

Retrat de Maria Lluïsa d'Orleans (1679), Madrid, Museu del Prado. José García Hidalgo (Villena, 1645 - Madrid, 1717) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і José García Hidalgo · Veure més »

José Gonzalvo Vives

Detall del monument ''Los aragoneses a Goya'' a Barcelona Monument a Joaquín Costa a Saragossa Monument a Rubiols de Mora José Gonzalvo Vives (Rubielos de Mora, 27 de juliol de 1929 – València, 22 de novembre de 2010) va ser un pintor i escultor.

Nou!!: València і José Gonzalvo Vives · Veure més »

José Gutiérrez Solana

José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886 - 24 de juny de 1945), pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol.

Nou!!: València і José Gutiérrez Solana · Veure més »

José Hierro del Real

José Hierro del Real (Madrid, 3 d'abril de 1922 - 21 de desembre 2002) fou un poeta espanyol.

Nou!!: València і José Hierro del Real · Veure més »

José Ignacio González Faus

José Ignacio González Faus (València, 27 de desembre de 1933) és un jesuïta, professor i teòleg valencià Llicenciat en filosofia (Barcelona, 1960), va ser ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963 i posteriorment es va doctorar en Teologia a la universitat austríaca de Innsbruck el 1968.

Nou!!: València і José Ignacio González Faus · Veure més »

José Ignacio Gutiérrez Cataluña

José Ignacio Gutiérrez Cataluña (València, 1 de desembre de 1977) va ser un ciclista valencià que fou professional entre el 2000 i el 2007.

Nou!!: València і José Ignacio Gutiérrez Cataluña · Veure més »

José Ignacio Rodilla Gil

, conegut popularmet com a Natxo Rodilla o Fula, és un exjugador de bàsquet valencià, actual entrenador del CB Llíria des del 2010.

Nou!!: València і José Ignacio Rodilla Gil · Veure més »

José Iranzo Almonacid

José Iranzo Almonacid, Anzo (Utiel, Plana d'Utiel, 1931 - València, març de 2006) va ser un pintor valencià, precursor del pop art a Espanya.

Nou!!: València і José Iranzo Almonacid · Veure més »

José Iranzo Presencia

José Iranzo Presencia (Ontinyent, 10 de febrer de 1833 - València, 1905) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Iranzo Presencia · Veure més »

José Janini Cuesta

José Janini Cuesta (València, 22 d'agost de 1915 - València, 27 de setembre de 1987) va ser un liturgista i metge valencià.

Nou!!: València і José Janini Cuesta · Veure més »

José Joaquín Caudet Gómez

José Joaquín Caudet Gómez, (Benavites, 12 novembre 1976) conegut com a Ximet de Benavites, és un ex-jugador professional d'escala i corda en la posició de mitger.

Nou!!: València і José Joaquín Caudet Gómez · Veure més »

José Jorge Mezquita García

José Jorge Mezquita García (Vila-real, 1967), conegut simplement com a Mezquita, era un pilotaire professional, dels millors reboters de la modalitat d'Escala i corda en la nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і José Jorge Mezquita García · Veure més »

José Jorro Miranda

José Jorro Miranda (València, 1 de novembre 1874 - Altea, 14 d'agost de 1954) fou un advocat, aristòcrata i polític valencià, comte d'Altea des de 1920, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Jorro Miranda · Veure més »

José Juan Dómine

José Juan Dómine (Alcaraz, província d'Albacete, 6 de juny de 1873 - València, 11 d'octubre de 1931) fou un metge, empresari i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Juan Dómine · Veure més »

José Lanzón Piera

José Lanzón Piera (València, 26 de març de 1930 - 11 de novembre de 2012) va ser un historietista, il·lustrador, publicista i animador valencià que va ocupar diversos càrrecs directius dins del seu gremi.

Nou!!: València і José Lanzón Piera · Veure més »

José Lladró Dolz

va ser un empresari i artista valencià conegut per les seues peces artístiques de ceràmica.

Nou!!: València і José Lladró Dolz · Veure més »

José Luis Aguirre Larrauri

José Luis Aguirre Larrauri (València, 1961) és un enginyer agrícola i polític valencià, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana des de 2023 al Consell presidit per Carlos Mazón.

Nou!!: València і José Luis Aguirre Larrauri · Veure més »

José Luis Ábalos Meco

José Luis Ábalos Meco (Torrent, 9 de desembre de 1959) és un polític i mestre de primària valencià, militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), diputat al Congrés dels Diputats des de 2009.

Nou!!: València і José Luis Ábalos Meco · Veure més »

José Luis Boado Martínez

José Luis Boado Martínez (València, 26 de setembre de 1939) és un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la II Legislatura.

Nou!!: València і José Luis Boado Martínez · Veure més »

José Luis Carretero Cervero

José Luis Carretero Cervero (Valtueña, Província de Sòria, 11 de novembre de 1941 - 10 de setembre de 2007) va ser un botànic i professor universitari valencià.

Nou!!: València і José Luis Carretero Cervero · Veure més »

José Luis Garzón Fito

José Luis Garzón Fito (València, 4 d'agost de 1946 - Sabadell, 17 de març de 2017) va ser un futbolista valencià, que jugava de centrecampista.

Nou!!: València і José Luis Garzón Fito · Veure més »

José Luis Gayà Peña

José Luis Gayà Peña (Pedreguer, 25 de maig de 1995), conegut futbolísticament com a Gayà, és un futbolista professional valencià que juga com a lateral esquerre al València Club de Futbol a la Primera Divisió.

Nou!!: València і José Luis Gayà Peña · Veure més »

José Luis Juan Sanz

José Luis Juan Sanz (València, 27 de juny de 1939 - 6 de maig de 2018) fou un polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la VII legislatura i senador en la VIII legislatura.

Nou!!: València і José Luis Juan Sanz · Veure més »

José Luis Manglano de Mas

José Luis Manglano de Mas (València, 1940) és un enginyer industrial i polític valencià, degà de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) des de l'any 2019.

Nou!!: València і José Luis Manglano de Mas · Veure més »

José Luis Olivas Martínez

José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, Conca, Espanya - 1952) és un polític i advocat valencià d'origen castellanomanxec.

Nou!!: València і José Luis Olivas Martínez · Veure més »

José Luis Oltra Castañer

és un exfutbolista i actual entrenador de futbol valencià.

Nou!!: València і José Luis Oltra Castañer · Veure més »

José Luis Parra Fernández

José Luis Parra Fernández (Madrid, 1944 - Quart de Poblet, l'Horta Oest, 15 d'octubre de 2012) fou un poeta castellà que residí a València la major part de la seua vida.

Nou!!: València і José Luis Parra Fernández · Veure més »

José Luis Pérez de los Cobos y Esparza

José Luis Pérez de los Cobos y Esparza (València, 1947 - 14 d'agost de 2006) va ser un advocat penalista valencià, especialitzat en la defensa de periodistes i de la llibertat d'expressió, actuant com a defensa de professionals de la Unió de Periodistes del País Valencià, Levante-EMV, la redacció valenciana de El País i sobretot, Valencia Semanal, en els anys de la Transició.

Nou!!: València і José Luis Pérez de los Cobos y Esparza · Veure més »

José Luis Roberto Navarro

José Luis Roberto Navarro, conegut també pel malnom "El Cojo" (València, 1953) és un advocat, polític, empresari i director d'institut espanyol.

Nou!!: València і José Luis Roberto Navarro · Veure més »

José Luis Villar Palasí

José Luis Villar Palasí (València, 1922 - Madrid, 7 de maig del 2012) fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Luis Villar Palasí · Veure més »

José Maestre Laborde-Boix

José Maestre Laborde-Boix (València, 1876 - ibidem, 1936) fou un advocat i polític valencià, germà de Francisco Maestre Laborde-Boix, comte de Salvatierra.

Nou!!: València і José Maestre Laborde-Boix · Veure més »

José Manglano Selva

José Manglano Selva Núñez de Haro y de Mergelina (València, 1909 - 1961) fou un militar i polític valencià, pare de José Luis i Carlos Manglano de Mas.

Nou!!: València і José Manglano Selva · Veure més »

José Manteca Oria

José Manteca Oria (Vega de Pas, Cantàbria, 1844 - Madrid, 1901) fou un polític espanyol establit a València, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Manteca Oria · Veure més »

José Manuel Ballester

José Manuel Ballester (Madrid, 1960) és un pintor i fotògraf espanyol, Premi Nacional de Fotografia d'Espanya en 2010, concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

Nou!!: València і José Manuel Ballester · Veure més »

José Manuel Botella Crespo

José Manuel Botella Crespo (Madrid, 16 de juliol de 1949 - Torrevieja, 22 de gener de 2021) va ser un polític madrileny, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures.

Nou!!: València і José Manuel Botella Crespo · Veure més »

José Manuel Maza Martín

José Manuel Maza Martín (Madrid, 23 d'octubre de 1951 - Buenos Aires, 18 de novembre de 2017) va ser un magistrat espanyol del Tribunal Suprem, Fiscal General de l'Estat des del 25 de novembre de 2016, succeint per sorpresa Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, fins al dia que es va morir.

Nou!!: València і José Manuel Maza Martín · Veure més »

José Manuel Miralles i Piqueres

José Manuel Miralles i Francisco Camps en l'acte on Miralles anuncià que Unió Valenciana era absorbida pel PPCV. José Manuel Miralles i Piqueres (València, 1963) és un polític valencià, que des de 2006 presidix el partit Unió Valenciana, inactiu des de 2011.

Nou!!: València і José Manuel Miralles i Piqueres · Veure més »

José Manuel Montorio Gonzalvo

José Manuel Montorio Gonzalvo (Borja, Aragó, 23 de desembre de 1921 - 27 d'abril de 2009) fou un lluitador antifranquista aragonès, conegut també com a Chaval.

Nou!!: València і José Manuel Montorio Gonzalvo · Veure més »

José Manuel Pesudo Soler

José Manuel Pesudo Soler (Almassora, 11 de juny del 1936 - València, 5 de desembre del 2003) va ser un porter de futbol valencià de les dècades dels 1950 i 1960, considerat un dels millors porters de la seva època.

Nou!!: València і José Manuel Pesudo Soler · Veure més »

José Manuel Rodríguez Uribes

José Manuel Rodríguez Uribes (València, 9 d'octubre de 1968) és un filòsof del dret espanyol.

Nou!!: València і José Manuel Rodríguez Uribes · Veure més »

José Manuel Tàrraga i Valero

José Manuel Tàrraga i Valero (València, 15 d'abril de 1971) és un exfutbolista valencià, que jugava de defensa.

Nou!!: València і José Manuel Tàrraga i Valero · Veure més »

José Manuel Uncio Lacasa

José Manuel Uncio Lacasa (València, 18 de desembre de 1962) és un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la IV Legislatura.

Nou!!: València і José Manuel Uncio Lacasa · Veure més »

José Manuel Vela Bargues

José Manuel Vela Bargues (València, 1962 - 2022) fou un economista valencià, catedràtic i professor universitari, que va ser conseller d'Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana (2011 - 2012) fins que dimití per la seua implicació en un cas de corrupció política.

Nou!!: València і José Manuel Vela Bargues · Veure més »

José Marí Olano

José Marí Olano (Sogorb, 22 de setembre de 1969) és un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la VII i VIII legislatures i regidor a l'Ajuntament de València des de les eleccions de 2023.

Nou!!: València і José Marí Olano · Veure més »

José María Úbeda Montés

José María Úbeda Montés (Gandia, Safor, 15 de novembre de 1839 - València, 26 de març de 1909) fou un compositor i organista del País Valencià.

Nou!!: València і José María Úbeda Montés · Veure més »

José María Avrial y Flores

''Vista de la façana sud del Museu del Prado des de l'interior del Jardí Botànic'' de José María Avrial ''Vista de Madrid per la part d'Orient'' de José María Avrial José María Avrial y Flores (Madrid, 1807-1891) fou un pintor paisatgista i perspectivista espanyol.

Nou!!: València і José María Avrial y Flores · Veure més »

José María Azcárraga Fesser

José María Azcárraga Fesser (Madrid, 1882 - València, 1924) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José María Azcárraga Fesser · Veure més »

José María Ángel Batalla

José María Ángel Batalla (València, 1956) és un polític valencià, alcalde de l'Eliana (el Camp de Túria) de 1997 a 2015 i actual director general d'Emergències de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і José María Ángel Batalla · Veure més »

José María Benlloch Baviera

José María Benlloch Baviera (València, 1962) és un físic i enginyer valencià.

Nou!!: València і José María Benlloch Baviera · Veure més »

José María Calviño Iglesias

és un advocat espanyol.

Nou!!: València і José María Calviño Iglesias · Veure més »

José María Carnicero Hernández

José María Carnicero Hernández (Madrid, 1911 — Badalona, 1950) va ser un il·lustrador republicà, que al 1940 va ser condemnat pel franquisme, en el mateix procés que Carlos Gómez Carrera i Vicent Miquel Carceller, a trenta anys de presó, que no va arribar a complir, per publicar "en el setmanari La Traca dibuixos i historietes en els quals s'insultava als invictes Generals de l'Exèrcit Español per a la publicació dels quals s'entenia directament, segons les seves pròpies manifestacions, amb el Vicente Miguel Carceller" i per dibuixar a Franco com a homosexual.

Nou!!: València і José María Carnicero Hernández · Veure més »

José María Casado Pallarés

José María Casado Pallarés fou un polític i advocat castellonenc.

Nou!!: València і José María Casado Pallarés · Veure més »

José María de Andrés Ferrando

José María de Andrés Ferrando (València 25 de març de 1944) ha estat un polític valencià, diputat en la primera i quarta legislatures de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і José María de Andrés Ferrando · Veure més »

José María Gadea Orozco

José María Gadea Orozco (Alacant, 1854 - València, 1930) fou un polític i militar valencià, germà de Vicente Gadea Orozco, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José María Gadea Orozco · Veure més »

José María Hernández Garnica

fou doctor enginyer de Mines, en Ciències Naturals i en Teologia.

Nou!!: València і José María Hernández Garnica · Veure més »

José María López Piñero

José María López Piñero (Mula, Múrcia, 1933 - València, 2010) fou un historiador de la ciència valencià d'origen murcià.

Nou!!: València і José María López Piñero · Veure més »

José María Llanos Pitarch

José María Llanos Pitarch (València, ?) és un polític, advocat i professor universitari valencià, és diputat a les Corts Valencianes en la X Legislatura.

Nou!!: València і José María Llanos Pitarch · Veure més »

José María Manuel Cortina Pérez

Edifici dels Dracs, obra de Cortina Pérez José María Manuel Cortina Pérez (València, 1868 - 1950) va ser un arquitecte valencià.

Nou!!: València і José María Manuel Cortina Pérez · Veure més »

José María Mas Millet

José María Mas Millet (València, 1953) és un advocat valencià, últim president de Bancaixa des de maig de 2012 fins a la dissolució de l'entitat.

Nou!!: València і José María Mas Millet · Veure més »

José María Mathé Aragua

José María Mathé Aragua (Sant Sebastià, 1800 - ibídem, 1875) va ser un enginyer militar espanyol, autor del projecte de xarxa telegràfica espanyola.

Nou!!: València і José María Mathé Aragua · Veure més »

José María Meliá Bernabeu

José María Meliá Bernabeu "Pigmalión" (Cabanyal, 1885 - Peníscola, 1974) va ser un astrònom, escriptor, periodista i mestre autodidacta valencià.

Nou!!: València і José María Meliá Bernabeu · Veure més »

José María Morera

José María Morera (València; 1934-Ondara; 28 d'agost de 2017) va ser un director teatral i gestor valencià.

Nou!!: València і José María Morera · Veure més »

José María Py y Ramírez de Cartagena

va ser pintor, artista faller i fundador i principal impulsor de la festa de les Fogueres d'Alacant.

Nou!!: València і José María Py y Ramírez de Cartagena · Veure més »

José María Ruiz Ramírez

José María Ruiz Ramírez (Mancha Real, província de Jaén, 6 de febrer de 1920 - 2014) fou un polític valencià d'origen andalús.

Nou!!: València і José María Ruiz Ramírez · Veure més »

José María Sales Reig

José María Sales Reig (Borriana, 1843 - València, 1912) fou un advocat, propietari i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José María Sales Reig · Veure més »

José María Santonja y Almella

José María Luis Santonja y Almella (Biar, 13 de novembre de 1851 - València, 28 de febrer de 1906) fou un aristòcrata i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José María Santonja y Almella · Veure més »

José María Sarasol i Soler

José María Sarasol i Soler (El Genovés, 25 d'agost de 1970) és un pilotari, conegut en el món de la pilota valenciana com a Sarasol II per ser germà d'Enric Sarasol, Sarasol I. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota durant 11 anys, i ha arribat a ser nomenat Millor jugador al Mundial de l'Argentina 2002.

Nou!!: València і José María Sarasol i Soler · Veure més »

José María Zárraga Martín

José María Zárraga Martín, (Getxo, 15 d'agost de 1930 - Madrid, 3 d'abril de 2012) fou un futbolista i entrenador basc que destacà als anys 1950.

Nou!!: València і José María Zárraga Martín · Veure més »

José María Zumalacárregui y Prat

José María de Zumalacárregui y Prat (Lucena, 11 de juliol de 1879 - Madrid, 3 d'abril de 1956) fou un jurista i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: València і José María Zumalacárregui y Prat · Veure més »

José Maria Angresola Jiménez

José María Angresola Jiménez, més conegut com a Mossa (València, País Valencià, 24 de gener de 1989), és un jugador que ocupa la posició de defensa en el Real Oviedo.

Nou!!: València і José Maria Angresola Jiménez · Veure més »

José Martín de Aldehuela

José Martín de Aldehuela (Manzanera, Terol, 14 de gener de 1724 – Màlaga, 7 de setembre de 1802) fou un arquitecte aragonès, actiu a Castella i Andalusia, on edificà esglésies i obres civils d'estil tardobarroc i rococó.

Nou!!: València і José Martín de Aldehuela · Veure més »

José Martínez Palomar

José Martínez Palomar, conegut com a Pepe Martínez, (València, 8 d'octubre de 1939) és un exfutbolista i exentrenador valencià.

Nou!!: València і José Martínez Palomar · Veure més »

José Martínez Tenaquero

José Martínez y Luz de Barredo Tenaquero (Madrid, 1808-1879) fou un militar espanyol i cap carlista espanyol.

Nou!!: València і José Martínez Tenaquero · Veure més »

José Miaja Menant

va ser un militar espanyol i persona clau (cap de la Junta de Defensa de Madrid) en la defensa de Madrid entre novembre i desembre de 1936, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і José Miaja Menant · Veure més »

José Mira Meseguer

José Mira Meseguer fou un polític republicà valencià.

Nou!!: València і José Mira Meseguer · Veure més »

José Monasterio Ituarte

José Monasterio Ituarte (Palma, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.

Nou!!: València і José Monasterio Ituarte · Veure més »

José Montesinos Checa

José Montesinos Checa (València, 11 d'octubre de 1869 - 22 de febrer de 1947) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Montesinos Checa · Veure més »

José Morales Gracia

José Morales Gracia és un polític valencià que ha exercit l'alcaldia de Mislata entre els anys 1979 i 2001.

Nou!!: València і José Morales Gracia · Veure més »

José Muñoz Lladró

José Muñoz Lladró (València, 4 de setembre de 1985) és un advocat i polític valencià, diputat a des de la IX legislatura i síndic-portaveu del grup socialista a les Corts Valencianes.

Nou!!: València і José Muñoz Lladró · Veure més »

José Nieto

José García López, conegut artísticament com a José Nieto (Múrcia, 3 de maig de 1902 - Matalascañas, Huelva, 10 d'agost de 1982) va ser un actor espanyol.

Nou!!: València і José Nieto · Veure més »

José Ombuena Antiñolo

José Ombuena Antiñolo (València 1915-1992) va ser un escriptor i periodista valencià, director del diari Las Provincias entre 1959 i 1992.

Nou!!: València і José Ombuena Antiñolo · Veure més »

José Ortiz Moya

, que firmava com José Ortiz fou un dibuixant de còmics espanyol.

Nou!!: València і José Ortiz Moya · Veure més »

José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá

José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá (Alacant, 21 d'agost de 1834 - Madrid, 22 de maig de 1892) fou un aristòcrata, militar i polític valencià, XVIII baró de Griñó.

Nou!!: València і José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá · Veure més »

José Pérez Fuster

José Pérez Fuster (Benidorm, 8 d'octubre de 1856 - València, 4 d'agost de 1933) va ser un metge higienista valencià, una de les principals figures en el camp de la higiene pública, la medicina preventiva y la investigació microbiològica valenciana de finals del i principis del XX.

Nou!!: València і José Pérez Fuster · Veure més »

José Pérez Guillén

José Pérez Guillén (Pedralba, 1834 - Pedralba, 1902) fou un polític valencià, conegut pel sobrenom del enguerino.

Nou!!: València і José Pérez Guillén · Veure més »

José Pérez Llácer

José Pérez Llácer (Alfafar, Horta Sud, 26 de gener de 1927 - València, 16 de juliol de 2006) fou un ciclista valencià, professional entre 1948 i 1957.

Nou!!: València і José Pérez Llácer · Veure més »

José Pellicer Gandia

José Pellicer-Gandia (El Grau, València, 28 d'abril de 1912 - 8 de juny de 1942).

Nou!!: València і José Pellicer Gandia · Veure més »

José Polo de Bernabé y Borrás

José Polo de Bernabé y Borrás (Quartell, 12 de desembre de 1812 - Vila-real, 4 d'octubre de 1889) fou un polític i empresari valencià.

Nou!!: València і José Polo de Bernabé y Borrás · Veure més »

José Puig Boronat

José Puig y Boronat (Alcoi, 5 d'octubre de 1857 - València, 11 de març de 1927) fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Puig Boronat · Veure més »

José Rafael García-Fuster González-Alegre

José Rafael García-Fuster González-Alegre (Toledo, 25 de desembre de 1949) ha estat un polític valencià, diputat en les dues primeres legislatures de les Corts Valencianes, senador i regidor de l'ajuntament de València.

Nou!!: València і José Rafael García-Fuster González-Alegre · Veure més »

José Ramón Mélida y Alinari

José Ramón Mélida y Alinari (Madrid, 26 d'octubre de 1856 - Madrid 30 de desembre de 1933) fou un arqueòleg, escriptor espanyol i director de museu.

Nou!!: València і José Ramón Mélida y Alinari · Veure més »

José Ramón Navarro Nicolau

José Ramón Navarro Nicolau (Benimaclet, València 31 de març de 1945) fou un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la II Legislatura.

Nou!!: València і José Ramón Navarro Nicolau · Veure més »

José Ramón Pascual Monzó

José Ramón Pascual Monzó (València, 1952) és un polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la IV, V i VI legislatures.

Nou!!: València і José Ramón Pascual Monzó · Veure més »

José Ribera Montes

José Ribera Montes (l'Alcúdia, 1869-1943) fou un mestre d'escola valencià que exercí durant la major part de la seua vida en Alcoi, on era conegut popularment com «el Mestre Ribera»: allí compta amb un carrer amb el seu nom i una placa en record seu.

Nou!!: València і José Ribera Montes · Veure més »

José Ricardo Morales Malva

José Ricardo Morales Malva (Màlaga, 1915 - Santiago de Xile, 19 de febrer de 2016) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і José Ricardo Morales Malva · Veure més »

José Robles Pazos

José Robles Pazos (Santiago de Compostel·la, 1897 - València?, 1937 o 1938) va ser un traductor i professor de castellà a la Universitat John Hopkings de Baltimore.

Nou!!: València і José Robles Pazos · Veure més »

José Rodríguez Olazábal

José Rodríguez Olazábal (València, 1906 - 2000) fou un advocat valencià.

Nou!!: València і José Rodríguez Olazábal · Veure més »

José Rogel Soriano

José Rogel Soriano (Oriola, 24 de desembre de 1829 – Cartagena, 25 de febrer de 1901) va ser un compositor valencià de sarsuela, principal representant del subgènere buf creat per l'empresari Francisco Arderius.

Nou!!: València і José Rogel Soriano · Veure més »

José Ros y Escoto

José Ros y Escoto (València, ? - 1876) fou un advocat, terratinent i polític valencià, pare de Mariano Ros Carsí.

Nou!!: València і José Ros y Escoto · Veure més »

José Royo Salvador

José Royo Salvador (València, 30 de juliol de 1821 - Llombai, 1910) fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Royo Salvador · Veure més »

José Sanchis Bergón

José Sanchis Bergón (Alhucemas, 1860 -1926) va ser un metge neuròleg, alcalde de València i primer President de l'Organización Médica Colegial de España (1921–1926).

Nou!!: València і José Sanchis Bergón · Veure més »

José Sanchis Pertegás

José Sanchis Pertegás (València, 1841-1916) fou un metge i polític valencià, president de la Diputació de València i alcalde de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Sanchis Pertegás · Veure més »

José Sanchis Sinisterra

José Sanchis Sinisterra (València, 28 de juny de 1940) és un dramaturg i director teatral valencià.

Nou!!: València і José Sanchis Sinisterra · Veure més »

José Sanjurjo y Rodríguez de Arias

José Sanjurjo y Rodríguez de Arias (Cadis, 14 d'octubre de 1874 - Begues, Baix Llobregat, 3 de novembre de 1938) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la major part de la seva carrera militar en la Guàrdia Civil, aconseguint el grau de general de brigada poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939).

Nou!!: València і José Sanjurjo y Rodríguez de Arias · Veure més »

José Sanmartín Esplugues

fou un filòsof i escriptor valencià, les aportacions del qual es realitzaren en l'àrea de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, i en els estudis sobre violència.

Nou!!: València і José Sanmartín Esplugues · Veure més »

José Santaeulalia Serrán

José Santaeulalia Serrán (València, 18 d'abril de 1975), més conegut com a Josete Santaeulalia, és un dibuixant i escultor valencià.

Nou!!: València і José Santaeulalia Serrán · Veure més »

José Sánchez Guerra y Martínez

va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Nou!!: València і José Sánchez Guerra y Martínez · Veure més »

José Segarra

José Segarra, més conegut pel malnom de Gayarre (València, ?? - 2 de gener de 1929) va ser un músic ambulant valencià, que patia ceguera i que tocava la guitarra pels carrers de la Ciutat de València entre la dècada de 1890 i l'any 1928, quan va ser ingressat a un sanatori.

Nou!!: València і José Segarra · Veure més »

José Soler Carnicer

José Soler Carnicer, en una excursió José Soler Carnicer (València, 23 d'agost 1931 - València, 23 de maig 2020) va ser un periodista i escriptor especialitzat en temes turístics, excursionistes i de muntanya, geografia, història, cultura i folklore.

Nou!!: València і José Soler Carnicer · Veure més »

José Soler y Aracil

José Soler y Aracil (Alacant, 1859 - València, abril de 1902) fou un aristòcrata i polític valencià, baró d'Ariza, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і José Soler y Aracil · Veure més »

José Soriano Fort

José Soriano Fort (València, 1873-1937) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і José Soriano Fort · Veure més »

José Tamayo Rivas

José Tamayo Rivas (Granada, 16 d'agost de 1920 - Madrid, 26 de març de 2003) va ser un director i empresari teatral espanyol.

Nou!!: València і José Tamayo Rivas · Veure més »

José Tomás Raga Gil

José Tomás Raga Gil (Catarroja, València, 3 de setembre de 1938) és un economista, catedràtic i advocat català.

Nou!!: València і José Tomás Raga Gil · Veure més »

José Tovar Vicente

José Tovar Vicente (València, 17 de setembre de 1941 - Castelló, 4 Juliol 2021) ha estat un polític valencià, diputat en la primera legislatura de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і José Tovar Vicente · Veure més »

José Valero Villavicencio

va ser un actor romàntic espanyol, un dels més destacats de l'escena artística espanyola del.

Nou!!: València і José Valero Villavicencio · Veure més »

José Víctor Campos Guinot

José Víctor Campos Guinot (Castelló de la Plana, 1960) és un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і José Víctor Campos Guinot · Veure més »

José Vento González

José Vento González (Quart de Poblet, província de València, 11 de gener del 1940 – Quart de Poblet, la província de València, 21 de març del 2013), més conegut pel nom artístic de Vento González, ja que sempre signava amb els seus cognoms, va ser un pintor i escultor valencià, conegut per barrejar l'art figuratiu amb l'abstracte, així com per crear una peculiar subcategoria d'art plàstic anomenat cartronatge.

Nou!!: València і José Vento González · Veure més »

José Vergadá y Barta

José Vergadá y Barta fou un polític valencià.

Nou!!: València і José Vergadá y Barta · Veure més »

José Vicente Casabany

José Vicente Casabany fou un veí de Xirivella, militant de Comissions Obreres que morí en una càrrega policial a València el 7 de gener de 1977.

Nou!!: València і José Vicente Casabany · Veure més »

José Vicente Cuxart i Vaquer

José Vicente Cuxart i Vaquer, també conegut com a Josep Vicenç Cuixart i Vaquer, (Cornellà de Llobregat, 4 de juliol de 1962 - València, 10 d'abril de 2020) fou un futbolista català, que ocupava la posició de migcampista i defensa central.

Nou!!: València і José Vicente Cuxart i Vaquer · Veure més »

José Vicente Grau Juan

José Vicente Grau Juan (València, 6 d'abril de 1968) és un pilotari valencià conegut simplement com a Grau.

Nou!!: València і José Vicente Grau Juan · Veure més »

José Vicente Marí Bosó

Jose Vicente Marí Bosó (València, 1970) és un advocat i polític balear, diputat el Congrés dels Diputats per les Illes Balears a la XV legislatura.

Nou!!: València і José Vicente Marí Bosó · Veure més »

José Vicente Oliver Moll

José Vicente Oliver Moll (La Vall de Laguar, 1965), més conegut com a Màlia, és jugador de pilota valenciana.

Nou!!: València і José Vicente Oliver Moll · Veure més »

José Vicente Riera Calatayud

José Vicente Riera Calatayud (Murla, 1867 - Elx, 1954), el Nel de Murla, és considerat com el primer geni de la pilota valenciana.

Nou!!: València і José Vicente Riera Calatayud · Veure més »

José Vicente Simeón Peris

José Vicente Simeón Peris (València, 22 de juny de 1974) és un exfutbolista valencià, que jugava de migcampista.

Nou!!: València і José Vicente Simeón Peris · Veure més »

Jose Gallego Gallego

Jose Gallego Gallego (Gandia, 21 de febrer de 1980) és un artista faller.

Nou!!: València і Jose Gallego Gallego · Veure més »

Josefa Chaume Aguilar

Josefa Chaume Aguilar (València, 17 de març de 1901-1982), arqueòloga, va ser l'única dona que figura vinculada als primers anys del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, on tots els investigadors eren homes.

Nou!!: València і Josefa Chaume Aguilar · Veure més »

Josefa Gómez Moya

Josefa Gómez Moya (València, 1948) és una treballadora social valenciana experta en el camp de les adiccions amb sustancies durant mes de cuaranta anys.

Nou!!: València і Josefa Gómez Moya · Veure més »

Josefa Inés Paulín de la Peña

Josefa Inés Paulín de la Peña o Maria Josefa Paulín i de la Peña o Josefa Paulín de la Peña (Cullera, 28 de gener de 1825 - París, 1 de Octubre de1895) fou una aristòcrata valenciana, de família d'origen francés, comtessa de Ripalda, forta i emprenedora i de bona posició econòmica i membre d'una important família de la història contemporània de la ciutat de València, filla de Mariana Peña Sánchez i l'indià i militar d'ultramar Roque Paulín Quijano.

Nou!!: València і Josefa Inés Paulín de la Peña · Veure més »

Josefa María Larraga

Josefa María Larraga (València, 1700 - ca. 1728) fou una pintora valenciana.

Nou!!: València і Josefa María Larraga · Veure més »

Josefa Ros i Sanz

Josefa Ros i Sanz (València, ¿1825? - 3 maig de 1883), vídua de José María Ayoldi, va ser una impressora valenciana del.

Nou!!: València і Josefa Ros i Sanz · Veure més »

Josefa Samper Bono

Josefa Samper Bono, més coneguda com a Pepita Samper (València, 1908 - 2 de juny de 1998) va ser una model valenciana, guanyadora del primer concurs Miss Espanya l'any 1929.

Nou!!: València і Josefa Samper Bono · Veure més »

Josefina Landete Aragó

Josefina Landete Aragó (València, 1885 - 2 de novembre de 1969), fou una mestra, llicenciada en medicina i odontologia, essent la primera dona espanyola a obtenir el títol d'odontòloga.

Nou!!: València і Josefina Landete Aragó · Veure més »

Josefina López

Josefina López Pérez (Sabadell, 29 de juliol de 1970) és una esportista catalana, que va competir en taekwondo, guanyadora de dues medalles en el Campionat Mundial de Taekwondo en els anys 1987 i 1991, i dues medalles en el Campionat Europeu de Taekwondo en els anys 1988 i 1992.

Nou!!: València і Josefina López · Veure més »

Josefina Piera Rosario

Josefina Piera Rosario (Aiora, 1890 - València, 1955) és una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Josefina Piera Rosario · Veure més »

Josefina Robledo Gallego

Josefina Robledo Gallego (València, 10 de maig de 1897 - Godella, 25 de maig de 1972) va ser una destacada guitarrista nascuda al País Valencià, que va viure 42 anys al poble de Godella.

Nou!!: València і Josefina Robledo Gallego · Veure més »

Josefina Salvador Segarra

Josefina Salvador Segarra, (Castelló de la Plana 20 de febrer de 1920 - València 20 de maig de 2006) fou una violinista i pedagoga valenciana.

Nou!!: València і Josefina Salvador Segarra · Veure més »

Josele Román

María José Peralt Román (València, 28 d'octubre de 1946), coneguda artísticament com a Josele Román, és una actriu i cantant valenciana.

Nou!!: València і Josele Román · Veure més »

Josep Abella i Garaulet

Josep Abella i Garaulet (València, ca. 1800 - ca. 1884) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Josep Abella i Garaulet · Veure més »

Josep Aguirre Matiol

Josep Aguirre Matiol (Ciutat de València, 15 d'agost de 1842 — València, 30 de setembre de 1920) va ser un poeta i empresari valencià.

Nou!!: València і Josep Aguirre Matiol · Veure més »

Josep Aixa Íñigo

Josep Aixa Íñigo (València, 28 de novembre de 1844 — València, 21 d'abril de 1920) va ser un escultor valencià.

Nou!!: València і Josep Aixa Íñigo · Veure més »

Josep Alberola Navarro

Josep Alberola i Navarro (Ontinyena, Osca, 1895 – Mèxic, 1967), fou un sindicalista, teòric anarquista i mestre lligat al moviment racionalista català.

Nou!!: València і Josep Alberola Navarro · Veure més »

Josep Alcoverro i Amorós

Josep Alcoverro i Amorós (Tivenys (Baix Ebre), 1835 - Madrid, 9 de desembre de 1908) va ser un escultor català establert a Madrid, on va realitzar la major part de la seva obra.

Nou!!: València і Josep Alcoverro i Amorós · Veure més »

Josep Anicet Santigosa i Vestraten

Josep Anicet Santigosa i Vestraten (Tortosa, 1823 - Barcelona, 23 de novembre de 1895) va ser un metge, escultor, pintor i ceramista català.

Nou!!: València і Josep Anicet Santigosa i Vestraten · Veure més »

Josep Antoni Comes Ballester

Josep Antoni Comes Ballester (Pedreguer, 1930 - Alaquàs, 3 d'agost de 2022) fou un sacerdot, periodista i editor valencià, fundador i primer director de la revista Saó.

Nou!!: València і Josep Antoni Comes Ballester · Veure més »

Josep Antoni Martínez i Asensi

Josep Antoni Martínez i Asensi (El Campello, 1969), més conegut com a Martines (amb grafia en valencià), és un jugador professional de pilota valenciana, destacant en la modalitat de Llargues com a "banca".

Nou!!: València і Josep Antoni Martínez i Asensi · Veure més »

Josep Arnau

Josep Arnau (València, 1679 - València, 8 de novembre de 1737) va ser un metge valencià.

Nou!!: València і Josep Arnau · Veure més »

Josep Arrau i Barba

''Retrat de l'escultor Damià Campeny'', per Josep Arrau i Barba. 1930-1935. Oli sobre tela. 53,5 x 43,5 cm. Donació de Miquel-Casimir Arrau, fill de l'artista, 1937. MNAC: 038181-000 Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 2 de gener de 1872) fou un pintor i el més important restaurador català del segle XIX.

Nou!!: València і Josep Arrau i Barba · Veure més »

Josep Bau Burguet

Josep Bau Burguet (Alqueria de Burguet, València, 20 d'abril de 1867 – València, 22 de novembre de 1932) va ser un sacerdot catòlic de la diòcesi de València.

Nou!!: València і Josep Bau Burguet · Veure més »

Josep Bellver i Abells

Josep Bellver i Abells (València, 1869 - ibídem 1945) fou un pianista i pedagog musical valencià.

Nou!!: València і Josep Bellver i Abells · Veure més »

Josep Benlliure i Gil

''L'oncle Andreu de Rocafort'', Josep Benlliure, Museu de Belles Arts de València. Josep Benlliure i Gil (Poble Nou de la Mar, 30 de setembre de 1855 - València, 5 d'abril de 1937) va ser un pintor valencià que va nàixer al nucli de població del Canyamelar en el si d'una família d'àmplia tradició artística (el seu germà va ser l'escultor Marià Benlliure i ell més tard va ser un dels mestres del seu altre germà, Joan Antoni Benlliure).

Nou!!: València і Josep Benlliure i Gil · Veure més »

Josep Bernat i Baldoví

Retrat de Bernat i Baldoví i del seu col·laborador dins les pàgines del diari "La Donsayna". Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març del 1809 - 31 de desembre del 1864) va ser un escriptor i poeta valencià, cèlebre fonamentalment pels seus sainets.

Nou!!: València і Josep Bernat i Baldoví · Veure més »

Josep Berní i Català

Josep Berní i Català (València, 4 de febrer de 1712 - València, 5 de febrer de 1787) va ser un escriptor, advocat i jurista valencià, fundador del Col·legi d'Advocats de València.

Nou!!: València і Josep Berní i Català · Veure més »

Josep Bodria i Roig

Josep Bodria i Roig (València, 1842 - Alcoi, 1912), fou un poeta i escriptor valencià.

Nou!!: València і Josep Bodria i Roig · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: València і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Bort Bono

Josep Bort Bono (València, 14 de maig de 1964) és un polític valencià, regidor a l'Ajuntament d'Albuixec (l'Horta Nord) de 1999 a 2019 i diputat provincial a la Diputació de València en dues etapes: 2003-2007 i 2015-2019.

Nou!!: València і Josep Bort Bono · Veure més »

Josep Calatayud Bayà

Josep Calatayud Bayà (València, 1903 - 1978) fou un metge i poeta valencià.

Nou!!: València і Josep Calatayud Bayà · Veure més »

Josep Campo i Pérez

Monument al Marquès de Campo, situat a la Plaça de Cánovas del Castillo de València. José Campo Pérez Arpa y Vela, marquès de Campo (València, 22 de maig de 1814 - Madrid, 19 d'agost de 1889) va ser un polític valencià, alcalde de València entre 1843 i 1847.

Nou!!: València і Josep Campo i Pérez · Veure més »

Josep Cano Coloma

Josep Cano Coloma fou un advocat i polític valencià, directiu del València CF i alcalde de la ciutat de València durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).

Nou!!: València і Josep Cano Coloma · Veure més »

Josep Carles Laínez

Josep Carles Laínez (València, 1970) és un escriptor valencià, encara que amb pregons lligams al Principat d'Andorra, país on visqué durant la seva infantesa.

Nou!!: València і Josep Carles Laínez · Veure més »

Josep Castanyer i Fons

Josep Castanyer i Fons (València, 1900 - París, 1951) va ser un polític i home de teatre valencià, president del Partit Valencianista d'Esquerra.

Nou!!: València і Josep Castanyer i Fons · Veure més »

Josep Català i Codina

Josep Català i Codina (València, 1780 - † Montevideo, 1844) fou un pedagog uruguaià d'origen valencià.

Nou!!: València і Josep Català i Codina · Veure més »

Josep Cervera i Grifol

Josep Cervera Grifol (València, 8 d'abril de 1921-1981) va ser un escriptor i poeta valencià.

Nou!!: València і Josep Cervera i Grifol · Veure més »

Josep Chapa Mingo

Josep Chapa Mingo (València, 1971) és un escriptor valencià.

Nou!!: València і Josep Chapa Mingo · Veure més »

Josep Climent Barber

Josep Climent Barber (Oliva, 28 d'agost de 1927 - 15 de febrer de l'any 2017) fou un canonge organista, director del conservatori José Iturbi de València, compositor i musicòleg valencià.

Nou!!: València і Josep Climent Barber · Veure més »

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Nou!!: València і Josep Climent i Avinent · Veure més »

Josep Costa Sobrepera

Josep Costa Sobrepera, també conegut com en Costa és un pintor autodidacta palafrugellenc que destaca per les seves aquarel·les i pintures a l'oli de paisatges marins.

Nou!!: València і Josep Costa Sobrepera · Veure més »

Josep Cotanda

Josep Cotanda (València, 1758 - València, 1802) fou un escultor valencià.

Nou!!: València і Josep Cotanda · Veure més »

Josep Cristòfol Sorní i Grau

Josep Cristòfol Sorní i Grau (València, 10 de juliol de 1813 - Madrid, 8 d'abril de 1888) fou un advocat i polític valencià, germà de l'arquitecte Manuel Sorní i Grau.

Nou!!: València і Josep Cristòfol Sorní i Grau · Veure més »

Josep Danés i Torras

va ser un arquitecte català.

Nou!!: València і Josep Danés i Torras · Veure més »

Josep Daniel Climent Martínez

Josep Daniel Climent Martínez (La Granja de la Costera, 1959) és un filòleg i historiador valencià, especialitzat en l'estudi del valencià i de la història de la cultura valenciana.

Nou!!: València і Josep Daniel Climent Martínez · Veure més »

Josep de Nicolau i de Tobar

Josep de Nicolau i de Tobar (Reus, 1838 - València, 1883) va ser un militar català de la família reusenca ennoblida dels Nicolau.

Nou!!: València і Josep de Nicolau i de Tobar · Veure més »

Josep de Togores i Sanglada

, fill d'Antoni de Togores i Nét (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol (1739-1775), novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí, adscrit al Despotisme Il·lustrat i al liberalisme moderat.

Nou!!: València і Josep de Togores i Sanglada · Veure més »

Josep Duato i Chapa

Josep Duato i Chapa (València, 26 de novembre de 1899 - 15 de març de 1990) va ser un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Josep Duato i Chapa · Veure més »

Josep Ernest Peris i Celda

Josep Ernest Peris i Celda (València, 11 de desembre de 1882 — València, 14 de novembre de 1960) és un autor teatral en valencià.

Nou!!: València і Josep Ernest Peris i Celda · Veure més »

Josep Escaner i Fontavella

Josep Escaner i Fontavella (València, 9 de desembre de 1698 - València, 10 de setembre de 1771) fou un religiós dominic, gramàtic i poeta en llatí.

Nou!!: València і Josep Escaner i Fontavella · Veure més »

Josep Escrig i Font

Josep Escrig i Font (Sogorb, 1825 - Madrid, 1921) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Josep Escrig i Font · Veure més »

Josep Escrig i Martínez

Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - 1867) fou un advocat i lexicògraf valencià.

Nou!!: València і Josep Escrig i Martínez · Veure més »

Josep Espí i Ulrich

Josep Espí Ulrich (Alcoi, 26 de desembre del 1849 - València, 13 de juliol del 1905) va ser compositor i músic.

Nou!!: València і Josep Espí i Ulrich · Veure més »

Josep Esteve i Bonet

Escultura de Sant Vicent Ferrer xiquet, obra d'Esteve i Bonet Josep Esteve i Bonet (València, 1741 - 1802) va ser un escultor valencià.

Nou!!: València і Josep Esteve i Bonet · Veure més »

Josep Fageda

Fra Josep Fageda (Vic, octubre de 1608 — Tortosa, 1685).

Nou!!: València і Josep Fageda · Veure més »

Josep Falp i Plana

Josep Falp i Plana (Barcelona, 30 de maig de 1873 - Barcelona, 3 d'octubre de 1913) va ser un metge i escriptor català, que va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya.

Nou!!: València і Josep Falp i Plana · Veure més »

Josep Folc de Cardona i d'Erill

Josep Folc de Cardona i d'Erill (Madrid, 1651 - Viena, 16 de juliol de 1729), comte de Cardona del Sacre Imperi i posteriorment Príncep imperial de Cardona, fou un noble vinculat a la Casa d'Àustria, que passà els primers anys de la seva vida entre les Corts de Madrid i de Viena, si bé amb fort arrelament al Regne de València, on hi desenvolupà la seva principal activitat política durant el regnat de l'Arxiduc Carles.

Nou!!: València і Josep Folc de Cardona i d'Erill · Veure més »

Josep Font i Solsona

Josep Font i Solsona (Lleida, 3 d'agost de 1908 – Calella, 16 de gener de 1993) fou un historiador, periodista i publicista català.

Nou!!: València і Josep Font i Solsona · Veure més »

Josep Fornet Senís

Josep Fornet Senís (València, 24 de juny de 1836 - València, 27 de març de 1915) fou un compositor i organista valencià.

Nou!!: València і Josep Fornet Senís · Veure més »

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre

Josep Francesc Sanmartín i Aguirre (Grau de València, 1848 - Madrid, 1901) fou un autor valencià que escrigué tant en valencià com en castellà.

Nou!!: València і Josep Francesc Sanmartín i Aguirre · Veure més »

Josep Gandia Casimiro

Josep Gandia Casimiro (València, 1945) és un escriptor i crític literari valencià.

Nou!!: València і Josep Gandia Casimiro · Veure més »

Josep Ginés i Marín

Bust de Maria Isabel de Portugal fet per Josep Ginés sota comanda de Ferran VII.Josep Ginés i Marín (Polop, Marina Baixa, 1768 - Madrid, 1823) fou un escultor valencià, amb un estil acadèmic i neoclàssic.

Nou!!: València і Josep Ginés i Marín · Veure més »

Josep Giner i Marco

també conegut com a Guillem Renat i Ferrís (cognoms dels seus avis), va ser un dels primers filòlegs rellevants del País Valencià.

Nou!!: València і Josep Giner i Marco · Veure més »

Josep Gudiol i Cunill

Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.

Nou!!: València і Josep Gudiol i Cunill · Veure més »

Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín (València, 8 de juny de 1947) és un activista polític i professor universitari Valencià doctor en Matemàtiques i en Filologia per la Universitat de València, on ha ocupat diversos càrrecs directius.

Nou!!: València і Josep Guia i Marín · Veure més »

Josep Hospitaler i Caballer

Josep Hospitaler i Caballer (València, 26 d'octubre de 1820 - València, 22 d'abril de 1880) va ser un periodista i escriptor demòcrata.

Nou!!: València і Josep Hospitaler i Caballer · Veure més »

Josep Isern i Martí

és un comerciant català de motocicletes jubilat i un històric promotor de tota mena d'activitats relacionades amb el motociclisme, tant a Mollet com a la resta del país.

Nou!!: València і Josep Isern i Martí · Veure més »

Josep Iturbi Bàguena

Josep Iturbi Bàguena (València, 28 de novembre de 1895 — Los Angeles, 28 de juny de 1980) va ser un pianista, compositor i director d'orquestra valencià, germà d'Empar Iturbi.

Nou!!: València і Josep Iturbi Bàguena · Veure més »

Josep Joan Camaron i Melià

Josep Joan Camaron i Melià (Sogorb, 26 de desembre de 1760- Madrid, 11 de gener de 1819) va ser un pintor i gravador valencià.

Nou!!: València і Josep Joan Camaron i Melià · Veure més »

Josep Joan Sociats Foraster

Josep Joan Sociats Foraster (València 1825 - Reus 17-VIII-1881) Va ser director de cant coral i compositor.

Nou!!: València і Josep Joan Sociats Foraster · Veure més »

Josep Joaquim Landerer i Climent

Josep Joaquim Landerer i Climent (València, 1841 - Tortosa, 1922) fou un geòleg, astrònom i autor de nombrosos estudis geològics i astronòmics (especialment de Júpiter i els seus satèl·lits).

Nou!!: València і Josep Joaquim Landerer i Climent · Veure més »

Josep Joaquim Thous i Orts

Josep Joaquim Thous i Orts (Benidorm, 1839 - València, 1893) fou un periodista valencià.

Nou!!: València і Josep Joaquim Thous i Orts · Veure més »

Josep Jordà i Valor

Josep Jordà Valor (Alcoi, 13 de novembre del 1839 – Alcoi, 16 de juliol del 1918), fou un músic i compositor valencià.

Nou!!: València і Josep Jordà i Valor · Veure més »

Josep Jorge i Vinaixa

Josep Jorge i Vinaixa (València, 6 de gener de 1866 - Madrid, 23 d'abril de 1934) fou un periodista i polític valencià establert a Barcelona.

Nou!!: València і Josep Jorge i Vinaixa · Veure més »

Josep Lluís Albinyana i Olmos

Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 25 d'abril de 1943) és un jurista i polític valencià d'ideologia valencianista que fou el primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià entre 1978 i 1979, durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: València і Josep Lluís Albinyana i Olmos · Veure més »

Josep Lluís Barona i Vilar

Josep Lluís Barona i Vilar (València, 1955) és un historiador i professor valencià, catedràtic d'Història de la ciència a la Universitat de València.

Nou!!: València і Josep Lluís Barona i Vilar · Veure més »

Josep Lluís Berenguer Moreno

Josep Lluís Berenguer Moreno (Barcelona, 1940) és un compositor català.

Nou!!: València і Josep Lluís Berenguer Moreno · Veure més »

Josep Lluís Doménech Zornoza

Josep Lluís Doménech Zornoza, (Alberic, Ribera Alta, 1952 - 18 de setembre de 2016) fou un psicòleg i pedagog valencià, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nou!!: València і Josep Lluís Doménech Zornoza · Veure més »

Josep Lluís Galiana

Josep Lluís Galiana Gallach (València) és un saxofonista referent de la improvisació lliure, l'Avant Garde jazz i la investigació etnomusicològica.

Nou!!: València і Josep Lluís Galiana · Veure més »

Josep Lluís Roda i Balaguer

Josep Lluís Roda i Balaguer, amb nom de ploma Lluís Roda (València, 1961) és un poeta valencià.

Nou!!: València і Josep Lluís Roda i Balaguer · Veure més »

Josep Lluís Seguí i Rico

Josep Lluís Seguí i Rico (València, 27 de març de 1945) és un escriptor i guionista valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Josep Lluís Seguí i Rico · Veure més »

Josep Lluís Sirera Turó

Josep Lluís Sirera Turó (València, 14 de gener de 1954- València, 8 de desembre de 2015) va ser un dramaturg i catedràtic d'història del teatre espanyol de la Universitat de València.

Nou!!: València і Josep Lluís Sirera Turó · Veure més »

Josep Lluís Torró

José Luís Torró Micó (Ontinyent, 1950) és un periodista valencià que ha treballat a nombroses publicacions així com a la televisió, essent un professional que ha passat per diverses etapes de tendència ideològica.

Nou!!: València і Josep Lluís Torró · Veure més »

Josep M. Coll i Soler

fou un dominic, historiador i assagista català.

Nou!!: València і Josep M. Coll i Soler · Veure més »

Josep Maideu i Auguet

Josep Maideu i Auguet (Ripoll, 1893-Vilafranca del Penedès, 1971) fou un organista i compositor català.

Nou!!: València і Josep Maideu i Auguet · Veure més »

Josep Manuel Alares i Sales

Falla infantil Castelló-Segorb 1984 Josep Manuel Alares i Sales (València, 23 de març de 1950) és un il·lustrador i artista faller amb més de 40 anys de professió.

Nou!!: València і Josep Manuel Alares i Sales · Veure més »

Josep Manuel Casas i Torres

Josep Manuel Casas i Torres (València, 26 d'octubre de 1916 - 30 de maig de 2010, a Madrid) va ser un geògraf i Catedràtic d'universitat valencià.

Nou!!: València і Josep Manuel Casas i Torres · Veure més »

Josep Manuel Izquierdo Romeu

Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 11 de juliol del 1890 – València, 10 de maig del 1951) fou un músic, compositor i professor del Conservatori de València.

Nou!!: València і Josep Manuel Izquierdo Romeu · Veure més »

Josep Maria Bayarri i Hurtado

Josep Maria Bayarri, en la seua joventut Josep Maria Bayarri i Hurtado (València, 1886-1970) fou un escriptor, escultor i poeta valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Bayarri i Hurtado · Veure més »

Josep Maria Bonilla i Martínez

Josep Maria Bonilla i Martínez (València, 16 d'agost de 1808 - 7 d'agost de 1880) escriptor, polític, pintor i periodista valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Bonilla i Martínez · Veure més »

Josep Maria Carandell i Robusté

Josep Maria Carandell i Robusté (Barcelona, 13 de febrer de 1934 - Barcelona, 13 d'agost de 2003) va ser escriptor.

Nou!!: València і Josep Maria Carandell i Robusté · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: València і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Esteve i Victòria

Josep Maria Esteve i Victòria (la Llosa de Ranes, la Costera, 10 de març de 1889 - València, l'Horta, 8 d'agost de 1936) va ser un escriptor valencià, fundador de diversos periòdics i revistes.

Nou!!: València і Josep Maria Esteve i Victòria · Veure més »

Josep Maria Gomar i Moll

Josep Maria Gomar i Moll (Carcaixent, València, juliol de 1916 - València, 18 de juliol de 1982) fou un compositor i folklorista valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Gomar i Moll · Veure més »

Josep Maria Ots Capdequí

Josep Maria Ots Capdequí (València, 5 de desembre de 1893 - Benimodo, 20 de setembre de 1975) fou un jurisconsult valencià, historiador del dret, especialment del dret colonial en Amèrica, també conegut com a dret indià.

Nou!!: València і Josep Maria Ots Capdequí · Veure més »

Josep Maria Puig i Torralva

Josep Maria Puig i Torralva (València, 1854 - 1911) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Puig i Torralva · Veure més »

Josep Maria Recasens i Comes

Josep Maria Recasens i Comes (Tarragona, 19 de març de 1918 - Tarragona, 6 de juny de 2013) fou un polític català, alcalde de Tarragona des de 1979 fins a 1989 pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Nou!!: València і Josep Maria Recasens i Comes · Veure més »

Josep Maria Ribelles i Llobat

Josep Maria Ribelles i Llobat (Puçol, 22 d'abril de 1932 - 18 de març de 1997) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Ribelles i Llobat · Veure més »

Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines

Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (València, 1852 - 1920) fou un aristòcrata, advocat i escriptor valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines · Veure més »

Josep Maria Simó Nogués

Josep Maria Simó Nogués (Torrent, 1927 - València, 16 d'abril de 2001) fou un empresari i financer valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Simó Nogués · Veure més »

Josep Maria Torres i Belda

Josep Maria Torres i Belda (Castelló de la Plana, La Plana Alta, 26 de febrer de 1833 - València, 5 de març de 1884) fou un historiador, bibliotecari, jurista i escriptor valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Torres i Belda · Veure més »

Josep Maria Trigo Rodríguez

Josep Maria Trigo Rodríguez (València, 3 de juliol del 1970) és un astrònom, astrofísic i divulgador científic valencià.

Nou!!: València і Josep Maria Trigo Rodríguez · Veure més »

Josep Martí i Bofarull

Martí Bofarull -signatura artística composta pels dos cognoms- és un pintor català, preferentment, de carrers, places i urbs.

Nou!!: València і Josep Martí i Bofarull · Veure més »

Josep Martínez Aloy

José Martínez Aloy (València, 4 de juny de 1855 — València, 3 d'abril de 1924) va ser un historiador i polític valencià.

Nou!!: València і Josep Martínez Aloy · Veure més »

Josep Martínez i Garcia

Josep Martínez i Garcia (València, 1760 - ?) fou un jurista i polític valencià.

Nou!!: València і Josep Martínez i Garcia · Veure més »

Josep Martínez Valero

Josep Martínez Valero (València, Espanya, 14 d´octubre de 1911 - Mar del Plata, Argentina, 14 d'octubre de 1963) va ser un boxejador valencià, conegut pels sobrenoms de Tigre d'Alfara o Martínez d'Alfara.

Nou!!: València і Josep Martínez Valero · Veure més »

Josep Mascarell i Gosp

Josep Mascarell i Gosp (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1910 - València, 1977) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Josep Mascarell i Gosp · Veure més »

Josep Mauri Esteve

Josep Mauri (València, 1856 - L'Havana, 1937) fou un compositor valencià.

Nou!!: València і Josep Mauri Esteve · Veure més »

Josep Melcior Gomis i Colomer

Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791 – París, 27 de juliol de 1836) va ser un compositor valencià del Romanticisme.

Nou!!: València і Josep Melcior Gomis i Colomer · Veure més »

Josep Meseguer i Costa

Josep Meseguer i Costa (Vallibona, 9 de novembre de 1843 - Granada, 9 de desembre de 1920) va ser un religiós valencià, bisbe de Lleida i arquebisbe de Granada.

Nou!!: València і Josep Meseguer i Costa · Veure més »

Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles i Sbert (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) fou un religiós i historiador mallorquí, que ocupà els bisbats de Lleida, Barcelona i Mallorca.

Nou!!: València і Josep Miralles i Sbert · Veure més »

Josep Miralles Marín

Josep Miralles Marín el Serrador (Vilafranca, 1792, 15 de maig de 1844) fou un militar carlí valencià.

Nou!!: València і Josep Miralles Marín · Veure més »

Josep Miró i Junqué

Josep Miró i Junqué, àlies Pepus (La Bisbal del Penedès, ca. 1847 - Barcelona, 1913) fou un militar carlí català.

Nou!!: València і Josep Miró i Junqué · Veure més »

Josep Mongrell i Torrent

hussar. Josep Mongrell i Torrent (València, 3 d'agost de 1870 — Barcelona, 5 de novembre de 1937) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Josep Mongrell i Torrent · Veure més »

Josep Monmeneu Gómez

Josep Monmeneu Gómez (València, 1886 - 1941) fou un poeta i polític valencià.

Nou!!: València і Josep Monmeneu Gómez · Veure més »

Josep Navarro i Cabanes

Josep Navarro i Cabanes (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1875 - València, 1929) va ser un periodista i escriptor valencià d'ideologia carlista.

Nou!!: València і Josep Navarro i Cabanes · Veure més »

Josep Navarro i Ferrero

Josep Navarro i Ferrero (Beneixama, 1933 - Villena, 2008) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Josep Navarro i Ferrero · Veure més »

Josep Nebot i Pérez

Benet Josep Nebot i Pérez (Vila-real, 17 d’abril de 1853 - València, 24 de març de 1914), farmacèutic d’estudis i bibliotecari de professió, va ser un intel·lectual i home de lletres valencià, i un dels primers gramàtics valencians compromesos amb el moviment de la Renaixença.

Nou!!: València і Josep Nebot i Pérez · Veure més »

Josep Nomdedéu

Josep Nomdedéu (Ibi, València, 12 d'abril de 1786 - Aranzueque, Castella-La Manxa, 1848) fou un guerriller de la Guerra de la Independència Espanyola.

Nou!!: València і Josep Nomdedéu · Veure més »

Josep Ortí i Moles

Josep Ortí i Moles (València, 1650-1728) fou un poeta i comediògraf en castellà.

Nou!!: València і Josep Ortí i Moles · Veure més »

Josep Palop Gómez

Josep Palop Gómez, àlies Palop, (Enguera, 28 d'agost de 1922 - València, 27 de setembre de 1993) fou un historietista valencià.

Nou!!: València і Josep Palop Gómez · Veure més »

Josep Pasqual Ortells López

Josep Pasqual Ortells López (Vila-real, Plana Baixa, 7 de juny de 1887 - 27 de novembre de 1961) fou un escultor valencià.

Nou!!: València і Josep Pasqual Ortells López · Veure més »

Josep Peris i Valero

Josep Peris i Valero (València, 1821 - València, 1877) fou un polític i periodista liberal valencià, governador civil i diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: València і Josep Peris i Valero · Veure més »

Josep Picó López

Josep Picó López (València, 1941) és un sociòleg valencià.

Nou!!: València і Josep Picó López · Veure més »

Josep Piquer i Duart

La font de Flora a l'Albereda de València. Josep Piquer i Duart (València, 1806 – Madrid, 1871) va ser un escultor valencià, establert a Madrid, on va realitzar la majoria de la seva obra.

Nou!!: València і Josep Piquer i Duart · Veure més »

Josep Piqueras i Cabanilles

Josep Piqueras i Cabanilles (Gandia, 1819 - València, 1870) fou un músic i compositor valencià.

Nou!!: València і Josep Piqueras i Cabanilles · Veure més »

Josep Pizcueta i Donday

Josep Pizcueta i Donday (València, 1792 - 1870) fou un metge, botànic i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Josep Pizcueta i Donday · Veure més »

Josep Pons i Pons

Josep Pons i Pons (Girona, 1768 – València, 12 d'agost de 1818) fou un compositor i mestre de diferents capelles amb una gran influència a Catalunya durant les primeres dècades del.

Nou!!: València і Josep Pons i Pons · Veure més »

Josep Prades i Gallent

Josep Pradas i Gallén (Vilafermosa, Alt Millars, 21 d'agost de 1689 - 11 d'agost de 1757) fou un compositor valencià.

Nou!!: València і Josep Prades i Gallent · Veure més »

Josep Quevedo

Josep Quevedo (València, 1807 - València ?, 1875) fou un religiós, historiador, teòleg, professor, i bibliotecari valencià.

Nou!!: València і Josep Quevedo · Veure més »

Josep Rausell Sanchis

Ausiàs March de Rausell a Gandia Nu de dona en terracota. Col·lecció particular. Escultura de Josep Rausell Sanchis a Joanot Martorell. Ajuntament de Gandia. Escultura de Josep Rausell a Salvador Garcia "Panxaverda" destacat concertista de guitarra de Beniopa. Ajuntament de Gandia. Josep Rausell Sanchis (Meliana, València, 3 de maig de 1929), és un professor i escultor valencià.

Nou!!: València і Josep Rausell Sanchis · Veure més »

Josep Renau i Berenguer

Fragment del mural «La Hispanidad» al Casino de la Selva, Cuernavaca, Mèxic Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià.

Nou!!: València і Josep Renau i Berenguer · Veure més »

Josep Ribelles i Felip

''Èdip i Antígona'', oli sobre llenç, 210 x 167 cm, Madrid, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Josep Ribelles i Felip (José Ribelles y Helip o Felip en castellà) (València, 1778-Madrid, 1835) va ser un pintor i gravador espanyol.

Nou!!: València і Josep Ribelles i Felip · Veure més »

Josep Ribera i Miró

Josep Ribera i Miró (La Plana (Alcover), Alt Camp, 4 de gener de 1839 - Barcelona, 14 de gener de 1921) fou un compositor de sarsueles, germà del també compositor Cosme Ribera i Miró.

Nou!!: València і Josep Ribera i Miró · Veure més »

Josep Rodríguez Tortajada

Josep Rodríguez Tortajada (El Carme, València, 1899-1982) va ser el president del València CF durant la Guerra Civil Espanyola (entre 1936 i 1939), en què una comissió gestora composta per jugadors, empleats i socis va dirigir el club.

Nou!!: València і Josep Rodríguez Tortajada · Veure més »

Josep Rodrigo Botet

Josep Rodrigo Botet (Manises, 2 d'abril de 1842 — Madrid, 3 de juliol de 1915) va ser un enginyer i paleontòleg valencià.

Nou!!: València і Josep Rodrigo Botet · Veure més »

Josep Rodrigo Pertegàs

Josep Rodrigo Pertegàs (València, 17 de març de 1854 - València, 4 d'abril de 1930) va ser un metge i historiador valencià.

Nou!!: València і Josep Rodrigo Pertegàs · Veure més »

Josep Romagosa i Gotzens

Josep Romagosa i Gotzens (Olesa de Montserrat, 10 de març de 1812 - València, 2 de maig de 1868).

Nou!!: València і Josep Romagosa i Gotzens · Veure més »

Josep Saborit Vilar

Josep Saborit Vilar (València, 1972) és un filòleg valencià, autor d'estudis sobre dialectologia i fonètica valenciana.

Nou!!: València і Josep Saborit Vilar · Veure més »

Josep Sadoc Alemany i Conill

Josep Sadoc Alemany i Conill, O.P. (Vic, Osona, 3 de juliol de 1814 – València, 14 d'abril de 1888) va ser un missioner catòlic i bisbe català, el primer arquebisbe de San Francisco, Califòrnia.

Nou!!: València і Josep Sadoc Alemany i Conill · Veure més »

Josep Salvat Martí

Josep Salvat Martí (Reus, 24 d'agost de 1857 - Barcelona, 22 de febrer de 1928) va ser un metge militar català, germà del també metge militar Antoni Salvat Martí.

Nou!!: València і Josep Salvat Martí · Veure més »

Josep Sanchis Grau

Josep Sanchis Grau (València, 19 de juny del 1932 - 2 d'agost de 2011) fou un dibuixant valencià d'historietes, una de les grans figures de l'Escola Valenciana d'historieta i creador, entre altres personatges, del gat Pumby.

Nou!!: València і Josep Sanchis Grau · Veure més »

Josep Sanchis Sivera

Josep Sanchis Sivera (València, 5 de gener de 1867 - València, 21 de maig de 1937) va ser un canonge i historiador valencià.

Nou!!: València і Josep Sanchis Sivera · Veure més »

Josep Sanus Tormo

Josep Sanus Tormo (Alcoi, 1945) és un polític valencià, nebot de Rafael Sanus Abad, exbisbe auxiliar de València.

Nou!!: València і Josep Sanus Tormo · Veure més »

Josep Sanxis i Ferrandis

Josep Sanxis i FerrandisAlguns dubten sobre si Ferrandis era el segon cognom i li atribueixen Arça.

Nou!!: València і Josep Sanxis i Ferrandis · Veure més »

Josep Segrelles i Albert

Josep Segrelles Albert (Albaida, Vall d'Albaida, 18 de març de 1885 - 3 de març de 1969) fou un pintor i il·lustrador valencià.

Nou!!: València і Josep Segrelles i Albert · Veure més »

Josep Segura i Barreda

Josep Segura i Barreda (Castellfort, Ports de Morella, 1815 - Morella, 1888) va ser un historiador i sacerdot valencià.

Nou!!: València і Josep Segura i Barreda · Veure més »

Josep Serra i Santa

Josep Serra i Santa, també conegut com a Josep Serrasanta (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Valldoreix, 1998), fou un pintor català.

Nou!!: València і Josep Serra i Santa · Veure més »

Josep Serrano i Simeón

Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa, 14 d'octubre de 1873 - Madrid, 8 de març de 1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere.

Nou!!: València і Josep Serrano i Simeón · Veure més »

Josep Serred i Mestre

Josep Serred i Mestre, en una de les il·lustracions que acompanyen el seu "Sermó sobre la pàtria celestial" Josep Serred i Mestre (València, 1874 - ibidem 1933) fou un escriptor valencià, autor d'obres de caràcter humorístic i festiu.

Nou!!: València і Josep Serred i Mestre · Veure més »

Josep Soriano i Izquierdo

Josep Soriano i Izquierdo (València, abril de 1908 - 1996) va ser un autor de còmic, periodista, artista faller i editor, responsable, junt amb Juan Puerto de la reforma de l'Editorial Valenciana treballant-hi com a director artístic i impulsant algunes de les publicacions amb gran repercussió en el còmic infantil com Jaimito i Pumby.

Nou!!: València і Josep Soriano i Izquierdo · Veure més »

Josep Soriano i Plasent

Josep Soriano i Plasent (València, ca. 1839 - València 1887) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Josep Soriano i Plasent · Veure més »

Josep Sorribes i Monrabal

Josep Sorribes i Monrabal (València, 1951) és un economista urbà.

Nou!!: València і Josep Sorribes i Monrabal · Veure més »

Josep Tarrats i Comaposada

Josep Tarrats i Comaposada (Manresa, 29 d'agost de 1878 - València, 28 de setembre de 1936) fou un germà llec jesuïta, assassinat al començament de la Guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Josep Tarrats i Comaposada · Veure més »

Josep Tàrrech Bofarull

Josep Tàrrech Bofarull (Reus, 1821 - segle XIX) va ser un militar català Amb 15 anys, el 1836, durant la Primera Guerra Carlina, va ser voluntari a l'exèrcit, destinat al Primer Batalló Franc de Catalunya.

Nou!!: València і Josep Tàrrech Bofarull · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: València і Josep Torras i Bages · Veure més »

Josep Valero Martín

Josep Valero Martín (València, 3 d'octubre de 1917 - València, 26 de juny de 2004) fou un jugador de futbol valencià de les dècades de 1930 i 1940.

Nou!!: València і Josep Valero Martín · Veure més »

Josep Vento i Ruiz

Josep Vento i Ruiz (València, 1925 - Madrid, 2005) va ser un pintor valencià cofundador del grup Hondo i impulsor de la Nova Figuració durant la dècada dels cinquanta al segle passat.

Nou!!: València і Josep Vento i Ruiz · Veure més »

Josep Vergara Ximeno

Sagrada Família amb Sant Joanet fou el màxim representant del moviment academicista a terres valencianes.

Nou!!: València і Josep Vergara Ximeno · Veure més »

Josep Viadiu i Valls

Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.

Nou!!: València і Josep Viadiu i Valls · Veure més »

Josep Vicenç Amorós i Barra

Josep Vicenç Amorós i Barra (València, 29 de novembre de 1887 - Barcelona, 28 de gener de 1970) va ser un numismàtic i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Josep Vicenç Amorós i Barra · Veure més »

Josep Vicenç Santafé i Llopis

Josep Vicenç Santafé i Llopis (València, 1934 - Sant Quirze del Vallès, 3 de setembre de 2017) fou un paleontòleg i polític valencià que desenvolupà la carrera professional a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Nou!!: València і Josep Vicenç Santafé i Llopis · Veure més »

Josep Vicent Bàguena i Soler

Josep Vicent Bàguena i Soler (València, 24 d'abril de 1908 - ibídem, 17 d'abril de 1995) va ser un compositor i musicòleg valencià.

Nou!!: València і Josep Vicent Bàguena i Soler · Veure més »

Josep Vicent Boira i Maiques

Josep Vicent Boira i Maiques (Canyamelar, València, 1963) és un novel·lista, geògraf i professor valencià.

Nou!!: València і Josep Vicent Boira i Maiques · Veure més »

Josep Vicent Torres i Eiximeno

Josep Vicent Torres i Eiximeno (s. XVII, Benissa? o València? - 13 de maig de 1733, Viena?) fou un noble, polític i militar valencià, lluità durant la Guerra de Successió Espanyola en favor de Carles III l'Arxiduc en defensa dels Furs i Llibertats del Regne de València.

Nou!!: València і Josep Vicent Torres i Eiximeno · Veure més »

Josep Vila Martínez

Josep Vila Martínez (Benavites, 17 d'octubre de 1866 - València, 1 de setembre del 1932) fou un religiós i erudit conegut, sobretot, per haver sigut Bisbe de Girona entre 1925 i 1932.

Nou!!: València і Josep Vila Martínez · Veure més »

Josep Vilanova Rubio

Josep Vilanova Rubio (València, 20 d'abril de 1910 - Manresa, 30 de desembre de 1989) fou un futbolista valencià de les dècades de 1930 i 1940.

Nou!!: València і Josep Vilanova Rubio · Veure més »

Josep Vilardebò i Picurena

Josep Vilardebò i Picurena, nascut l'11 de novembre de 1902 és un jugador d'escacs català, tres cops campió de Catalunya d'escacs.

Nou!!: València і Josep Vilardebò i Picurena · Veure més »

Josep Zapata i Nadal

Josep Zapata i Nadal (València, 1763 - València, 1837) fou un pintor valencià, especialista en pintura de flors, així com d'obres de temàtica religiosa o d'història.

Nou!!: València і Josep Zapata i Nadal · Veure més »

Josep Zaragoza i Vilanova

Bernat Josep Zaragoza i Vilanova o Bernat Josep Saragossà i Vilanova (Alcalà de Xivert, País Valencià, 5 de maig de 1627 – Madrid, Espanya, 14 d'abril de 1679), fou un matemàtic i astrònom valencià.

Nou!!: València і Josep Zaragoza i Vilanova · Veure més »

Josep-Vicent Marqués i González

Josep-Vicent Marqués i González (València, 29 de novembre de 1943 - 4 de juny de 2008) va ser un escriptor i sociòleg valencià.

Nou!!: València і Josep-Vicent Marqués i González · Veure més »

Josepa Cucó i Giner

Josepa Cucó i Giner (València, 1950) és una antropòloga i catedràtica especialitzada en el camp de l'Antropologia social.

Nou!!: València і Josepa Cucó i Giner · Veure més »

Josepa Domènica Català de Valeriola

Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.

Nou!!: València і Josepa Domènica Català de Valeriola · Veure més »

Josepa Giner Puigcerver

Josepa Giner Puigcerver (Benissa, Marina Alta, 1906 - 1973) va ser una mestra d'escola valenciana.

Nou!!: València і Josepa Giner Puigcerver · Veure més »

Josepa Monrabal Montaner

Josepa Monrabal Montaner (Gandia, 3 de juny de 1901 - Xeresa, 29 d'agost de 1936) va ser una religiosa de les Religioses de Sant Josep de Girona beatificada el setembre de 2015 en una cerimònia a la Catedral de Girona.

Nou!!: València і Josepa Monrabal Montaner · Veure més »

Josepa Naval i Girbés

Josepa Naval i Girbés (Algemesí, Ribera Alta, 11 de desembre de 1820 - 24 de febrer de 1893) va ser una dona seglar, consagrada a la instrucció i educació cristiana de les joves del seu poble.

Nou!!: València і Josepa Naval i Girbés · Veure més »

Joshua Cheptegei

Joshua Kiprui Cheptegei (Kapsewui, districte de Kapchorwa, Uganda, 12 de setembre de 1996) és un corredor de fons ugandès.

Nou!!: València і Joshua Cheptegei · Veure més »

Josué Vergara Blanco

Josué Vergara Blanco (Pinedo, 15 de desembre de 1977) és un compositor valencià.

Nou!!: València і Josué Vergara Blanco · Veure més »

Joventut Comunista Ibèrica

Joventut Comunista Ibèrica (JCI) fou l'organització juvenil del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que adoptà aquest nom el 1936 quan es produí la unificació de les joventuts socialistes i comunistes del PCE.

Nou!!: València і Joventut Comunista Ibèrica · Veure més »

Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional

Les Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional (JSAN) foren una organització política juvenil independentista i socialista fundada el 1976 com a secció de joves del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).

Nou!!: València і Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional · Veure més »

Jovino Fernández Díaz

Jovino Fernández Díaz (Astúries, 1898- Paterna, 1939) va ser l'alcalde-president del Consell Municipal de Xàtiva durant la Guerra Civil.

Nou!!: València і Jovino Fernández Díaz · Veure més »

Joyce Chepkirui

Joyce Chepkirui (Kenya, 20 d'agost de 1988) és una corredora de llarga distància keniana especialitzada en mitja marató, que ha guanyat curses en Granollers, Bogotà, Göteborg i València.

Nou!!: València і Joyce Chepkirui · Veure més »

Juan Acosta Muñoz

va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Juan Acosta Muñoz · Veure més »

Juan Acuña Naya

Juan Acuña Naya (La Corunya, 14 de febrer de 1923 - La Corunya, 30 d'agost de 2001), també conegut com a "Xanetas", fou un porter de futbol gallec que jugà durant tota la seva carrera professional al Deportivo de la Corunya, guanyant en 4 ocasions el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la Primera Divisió.

Nou!!: València і Juan Acuña Naya · Veure més »

Juan Alós Tormo

Juan Alós Tormo (València, 1914 - 1982) fou un violinista i pedagog valencià.

Nou!!: València і Juan Alós Tormo · Veure més »

Juan Alcaraz

Juan Alcaraz fou un lutier que visqué a València al.

Nou!!: València і Juan Alcaraz · Veure més »

Juan Antonio García Soriano

Juan Antonio García Soriano (Santisteban del Puerto, 6 d'abril de 1948) és un exfutbolista espanyol de la dècada de 1970.

Nou!!: València і Juan Antonio García Soriano · Veure més »

Juan Antonio Lloret Llorens

Juan Antonio Lloret Llorens (València, 1952) és un polític valencià.

Nou!!: València і Juan Antonio Lloret Llorens · Veure més »

Juan Antonio Montesinos García

Juan Antonio Montesinos García (Alacant, 1932 - Alacant, 19 de febrer del 2014) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles i fundador d'Alianza Popular posteriorment, refundat en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV).

Nou!!: València і Juan Antonio Montesinos García · Veure més »

Juan Antonio Reig Pla

és un sacerdot catòlic valencià.

Nou!!: València і Juan Antonio Reig Pla · Veure més »

Juan Antonio Toledo

Juan Antonio Toledo (València, 1940 - 3 d'octubre de 1995) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Juan Antonio Toledo · Veure més »

Juan Artal Ortells

Juan Artal Ortells (Sueca, febrer de 1888 - València, 13 de juliol de 1976) va ser un advocat, periodista i polític valencià, que va militar en el Partit Liberal i va ocupar l'alcaldia de la ciutat de València entre febrer i setembre de 1923.

Nou!!: València і Juan Artal Ortells · Veure més »

Juan Astigarrabia Andonegui

Monument dedicat a Joan de Astigarrabia (Donostia). Juan Astigarrabía Andonegui (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1901-1989) fou un polític comunista basc.

Nou!!: València і Juan Astigarrabia Andonegui · Veure més »

Juan Balboa Boneke

Juan Balboa Boneke (Rebola, Guinea Espanyola, 9 de juny de 1938 – València, 10 de març de 2014) va ser un escriptor en castellà i polític de Guinea Equatorial.

Nou!!: València і Juan Balboa Boneke · Veure més »

Juan Bautista Berenguer y Ronda

Juan Bautista Berenguer y Ronda (Callosa d'en Sarrià, la Marina, 3 de maig de 1797 - València, 1 de març de 1863) va ser un advocat, agrònom, botànic i naturalista valencià.

Nou!!: València і Juan Bautista Berenguer y Ronda · Veure més »

Juan Bautista Buigues Mestre

Tomàs Buigues Mestre (Xaló, 1989), més conegut com a Tomàs II, és un jugador professional de pilota valenciana.

Nou!!: València і Juan Bautista Buigues Mestre · Veure més »

Juan Bautista Reig García

Juan Bautista Reig García (Cocentaina, 1828 - Burjassot, 1899) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Juan Bautista Reig García · Veure més »

Juan Bautista Soler Luján

Juan Bautista Soler Luján és un empresari immobiliari nascut a València.

Nou!!: València і Juan Bautista Soler Luján · Veure més »

Juan Bautista Soler Martí

Juan Bautista Soler Martí (1879-1936) va ser un empresari i polític espanyol.

Nou!!: València і Juan Bautista Soler Martí · Veure més »

Juan Bautista Tomás

Juan Bautista Tomás Andrés (València, 1873-1944).

Nou!!: València і Juan Bautista Tomás · Veure més »

Juan Bautista Valldecabres Rodrigo

Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Quart de Poblet, 1861 - València, 26 d'agost de 1936) fou un empresari i polític valencià, diputat a Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Juan Bautista Valldecabres Rodrigo · Veure més »

Juan Bonet Bonell

Juan Bonet Bonell (València, 10 d'abril de 1890 - ciutat de Mèxic, juny de 1970) fou un professor i polític valencià, governador civil de Castelló durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Juan Bonet Bonell · Veure més »

Juan Bort Olmos

Juan Bort Olmos (València, 1876 - 1936) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Juan Bort Olmos · Veure més »

Juan Camacho Coll

Juan Camacho Coll (València, 16 de febrer de 1947 - Madrid, 21 d'octubre de 1982), conegut artísticament com a Juan Camacho, va ser un cantant valencià de música lleugera.

Nou!!: València і Juan Camacho Coll · Veure més »

Juan Canut de Bon

Juan Bautista Canut de Bon Gil (València, 1 d'octubre de 1846 - Santiago de Xile, 9 de novembre de 1896) fou un predicador valencià que difongué la seua fe protestant i fundà esglésies evangèliques a Xile durant la segona meitat del.

Nou!!: València і Juan Canut de Bon · Veure més »

Juan Carlos Balaguer Zamora

Juan Carlos Balaguer Zamora (València, 6 de maig de 1966) és un exfutbolista valencià, que jugava de porter.

Nou!!: València і Juan Carlos Balaguer Zamora · Veure més »

Juan Carlos Caballero Montañés

Juan Carlos Caballero Montañés (València, 7 de setembre de 1989) és un advocat i polític valencià, regidor a l'Ajuntament de València des de 2023.

Nou!!: València і Juan Carlos Caballero Montañés · Veure més »

Juan Carlos Ferrero Donat

Juan Carlos Ferrero Donat és un ex jugador de tennis valencià nascut el 12 de febrer de 1980 a Ontinyent.

Nou!!: València і Juan Carlos Ferrero Donat · Veure més »

Juan Carlos Fulgencio Tejedor

Juan Carlos Fulgencio Tejedor (Bilbao, 10 de maig de 1960) és un funcionari i polític valencià d'origen basc, Delegat del Govern al País Valencià des de juny de 2018.

Nou!!: València і Juan Carlos Fulgencio Tejedor · Veure més »

Juan Carlos Garrido Fernández

Juan Carlos Garrido Fernández (València, 1969) és un entrenador valencià de futbol.

Nou!!: València і Juan Carlos Garrido Fernández · Veure més »

Juan Carlos Moragues Ferrer

Juan Carlos Moragues Ferrer (Gandia, 4 de setembre de 1969) és un inspector d'Hisenda i polític valencià, conseller d'Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana entre 2012 i 2015 i diputat a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і Juan Carlos Moragues Ferrer · Veure més »

Juan Conchillos Falcó

''Milagro de la lágrima'', 1680, Cambril del Monestir de la Santa Faç, Alacant. Juan Conchillos Falcó (València, 1641 - 1711) va ser un pintor barroc valencià nascut a la ciutat de València, on va aprendre l'art de la pintura amb Esteve March.

Nou!!: València і Juan Conchillos Falcó · Veure més »

Juan Cruz Sol Oria

Juan Cruz Sol Oria (Elgoibar, 13 de setembre de 1947 - València, 10 de novembre de 2020) fou un futbolista basc que jugava com a defensa.

Nou!!: València і Juan Cruz Sol Oria · Veure més »

Juan de Lara e Irigoyen

va ser un militar i polític gallec, ministre durant el regnat d'Isabel II.

Nou!!: València і Juan de Lara e Irigoyen · Veure més »

Juan de Molina

Juan de Molina (Ciudad Real, ~1485 - València?, després del 1552) fou un humanista i traductor castellà.

Nou!!: València і Juan de Molina · Veure més »

Juan de Ribera Berenguer

va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Juan de Ribera Berenguer · Veure més »

Juan de Zúñiga y Flores

Juan de Zúñiga y Flores (Madrigal de las Altas Torres, 1541 o 1547 - Madrid, 20 de desembre de 1602) va ser un religiós i polític castellà, bisbe de Cartagena i inquisidor del Sant Ofici, va arribar a ser-ne inquisidor general uns pocs mesos.

Nou!!: València і Juan de Zúñiga y Flores · Veure més »

Juan Domingo Ocón Aizpiolea

Juan Domingo Ocón Aizpiolea fou un polític republicà valencià del.

Nou!!: València і Juan Domingo Ocón Aizpiolea · Veure més »

Juan Esteban Curuchet

Juan Esteban Curuchet (Buenos Aires, 4 de febrer de 1965) és un ciclista argentí que fou professional durant més de vint anys.

Nou!!: València і Juan Esteban Curuchet · Veure més »

Juan Eugenio Hartzenbusch

Juan Eugenio Hartzenbusch (Madrid, 6 de setembre de 1806 - Madrid, 2 d'agost de 1880), escriptor, dramaturg, poeta, filòleg i crític espanyol, un dels més destacats representants del drama romàntic a Espanya.

Nou!!: València і Juan Eugenio Hartzenbusch · Veure més »

Juan Fabuel

Juan Fabuel (València, 1976) és un fotògraf valencià.

Nou!!: València і Juan Fabuel · Veure més »

Juan Feliu Rodríguez de la Encina

Juan Feliu Rodríguez de la Encina (Benissa, 1833 - València, 1908) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Juan Feliu Rodríguez de la Encina · Veure més »

Juan Ferrando Badía

Juan Ferrando Badía (Foios, 1926- València, 2 de desembre de 2007) fou un jurista espanyol, autor de nombroses obres acadèmiques de Dret polític i membre de distints òrgans consultius de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Juan Ferrando Badía · Veure més »

Juan Francisco García García

Juan Francisco García García, més conegut com a Juanfran (València, 15 de juliol de 1976) és un exfutbolista professional valencià, que ocupava la posició de defensa.

Nou!!: València і Juan Francisco García García · Veure més »

Juan Gabriel Cotino Ferrer

Juan Gabriel Cotino Ferrer, també conegut com a Juan Cotino, (Xirivella, 26 de gener de 1950 - Manises, 13 d'abril de 2020) fou un empresari agrícola i de la construcció, i polític valencià.

Nou!!: València і Juan Gabriel Cotino Ferrer · Veure més »

Juan Garaizabal Marsans

Juan Garaizabal Marsans (Madrid, 1971) és un artista conceptual, escultor i gravador.

Nou!!: València і Juan Garaizabal Marsans · Veure més »

Juan García Sentandreu

Juan García Sentandreu (València, 1960) és un advocat i expolític valencià, fundador i president de Coalició Valenciana fins a la seua desaparició.

Nou!!: València і Juan García Sentandreu · Veure més »

Juan Gea Martínez

Juan Gea Martínez (València, 5 de desembre de 1953), conegut com a Juan Gea, és un actor de cinema i teatre espanyol, famós pels seus papers en sèries com El Ministerio del Tiempo o la película Las 13 rosas.

Nou!!: València і Juan Gea Martínez · Veure més »

Juan Gil-Albert Simón

Juan Gil-Albert Simón (Alcoi, 1 d'abril 1904 - València, 4 de juliol de 1994), poeta i assagista valencià.

Nou!!: València і Juan Gil-Albert Simón · Veure més »

Juan Ginés Córdoba Cortijo

Juan Ginés Córdoba Cortijo (Barcelona, 12 d'abril de 1961) és un microbiòleg i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і Juan Ginés Córdoba Cortijo · Veure més »

Juan Ibarrola Orueta

Juan Ibarrola Orueta (Laudio, 1900 - Laudio, 28 d'agost de 1976) va ser un militar espanyol, que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Juan Ibarrola Orueta · Veure més »

Juan Ignacio Ponce Guardiola

Juan Ignacio Ponce Guardiola (València, 5 d'octubre de 1965) és un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes per la Coalició Compromís.

Nou!!: València і Juan Ignacio Ponce Guardiola · Veure més »

Juan José Barcia Goyanes

Juan José Barcia Goyanes (Santiago de Compostel·la, 26 de desembre de 1901 - València, 13 de juliol de 2003) va ser un metge anatomista, pioner de la neurologia, de la psiquiatria i de la neurocirurgia a Espanya, Degà i Rector a València, escriptor i humanista.

Nou!!: València і Juan José Barcia Goyanes · Veure més »

Juan José Camacho Barnola

Juan José Camacho Barnola, més conegut com a Juanjo Camacho (València, 2 d'agost de 1980) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de migcampista atacant.

Nou!!: València і Juan José Camacho Barnola · Veure més »

Juan José Carbó Gatignol

va ser un dibuixant de còmic valencià, adscrit a l'Escola Valenciana de còmic, encara que també va treballar per a Editorial Bruguera.

Nou!!: València і Juan José Carbó Gatignol · Veure més »

Juan José García López

Juan José García López (València, 1 d'octubre de 1957), més conegut com a Juanjo García, és un artista faller valencià.

Nou!!: València і Juan José García López · Veure més »

Juan José Joaquín Morata García

Catedral de Sogorb, on '''Juan José Joaquín Morata García''' i feu la seva carrera musical Juan José Joaquín Morata García (Geldo, País Valencià, 27 de gener de 1769 - 4 de febrer de 1840) fou un mestre compositor valencià.

Nou!!: València і Juan José Joaquín Morata García · Veure més »

Juan José Millás

Juan José Millás (València, L'Horta, 1946) és un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Juan José Millás · Veure més »

Juan José Soriano y Pradas

Juan José Soriano y Pradas (Requena, 1824 - València, 1898) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Juan José Soriano y Pradas · Veure més »

Juan José Zapater Rodríguez

Convent de Sant Doménec de València. Juan José Zapater Rodríguez, conegut també com a Juan Zapater o J. J. Zapater, (València, 19 de març de 1867 - València, 1922) fou un pintor, il·lustrador i acadèmic valencià, en l'obra del qual destaquen els retrats i sèries costumistes i regionalistes valencianes.

Nou!!: València і Juan José Zapater Rodríguez · Veure més »

Juan Lladró Dolz

Juan Lladró Dolz (Almàssera, 6 de juny de 1926 - ?, 16 de desembre de 2017) fou un empresari i artista valencià, conegut per les seves peces artístiques de ceràmica, així com degà d'honor de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Nou!!: València і Juan Lladró Dolz · Veure més »

Juan Lorenzo Palmireno

Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.

Nou!!: València і Juan Lorenzo Palmireno · Veure més »

Juan Luis Martín Mengod

fou un polític, periodista i catedràtic valencià.

Nou!!: València і Juan Luis Martín Mengod · Veure més »

Juan Manuel Bellón López

Juan Manuel Bellón López, (València, 8 de maig de 1950), és un jugador d'escacs valencià, que té el títol de Gran Mestre des de 1978.

Nou!!: València і Juan Manuel Bellón López · Veure més »

Juan Manuel Carsi

Juan Manuel Carsy o Carsi (València, 18 de desembre de 1808 - 8 de gener de 1857), militar i redactor de El Republicano, va presidir la junta revolucionària formada a Barcelona al novembre de 1842 contra la regència d'Espartero.

Nou!!: València і Juan Manuel Carsi · Veure més »

Juan Marco Molines

Juan Marco Molines (València, 1 d'agost de 1932) ha estat un advocat i polític valencià, diputat a la primera i quarta legislatures de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Juan Marco Molines · Veure més »

Juan Marichal

Juan Marichal (Santa Cruz de Tenerife, 2 de febrer de 1922 – Cuernavaca, Mèxic, 8 d'agost de 2010) va ser un assagista, crític literari i historiador de les idees espanyol.

Nou!!: València і Juan Marichal · Veure més »

Juan Martínez Silíceo

Juan Martínez Silíceo o Guijarro (Villagarcía de la Torre, 1477 - Toledo, 31 de maig de 1557), cardenal, matemàtic i lògic, arquebisbe de Toledo.

Nou!!: València і Juan Martínez Silíceo · Veure més »

Juan Miguel de San Vicente

Juan Miguel de San Vicente (Pradoluengo, província de Burgos, 1797) fou un comerciant i polític valencià d'origen burgalès, diputat i alcalde de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Juan Miguel de San Vicente · Veure més »

Juan Navarro Reverter

Juan Navarro Reverter (València, 27 de gener de 1844 - Madrid, 2 d'abril de 1924) fou un enginyer, literat i polític valencià, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat de la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII període aquest en el qual també va ser ministre d'Estat.

Nou!!: València і Juan Navarro Reverter · Veure més »

Juan Navarro Reverter y Gomis

Juan Navarro Reverter y Gomis (València, 1874 - 1933) fou un advocat i polític valencià, fill del polític Juan Navarro Reverter.

Nou!!: València і Juan Navarro Reverter y Gomis · Veure més »

Juan Palarea y Blanes

Juan Palarea i Blanes, anomenat el Médico (Múrcia, 27 de desembre de 1780 - Cartagena, 7 de març de 1842), va ser un militar espanyol, cap guerriller durant la guerra del francès.

Nou!!: València і Juan Palarea y Blanes · Veure més »

Juan Pérez de Pastrana

Juan Pérez de Pastrana fou un compositor i mestre de cant valencià del.

Nou!!: València і Juan Pérez de Pastrana · Veure més »

Juan Pérez Villamil

Juan Gregorio Felipe Ramón Pérez Villamil y Paredes (Puerto de Vega, Principat d'Astúries, 1 de maig de 1754 - Madrid, 20 de febrer de 1824) va ser un polític asturià del regnat de Carles IV d'Espanya i Ferran VII.

Nou!!: València і Juan Pérez Villamil · Veure més »

Juan Piqueras Martínez

Domicili de Juan Piqueras a París, l'abril de 2014 (Fotografia d'Iván de Castro) Juan Piqueras Martínez (Campo Arcís, Requena, Plana d'Utiel, 1904 - Venta de Baños, Castella, juliol de 1936) fou un crític cinematogràfic, escriptor, poeta i historiador del cinema valencià.

Nou!!: València і Juan Piqueras Martínez · Veure més »

Juan Puchades

Juan Puchades (València, 1965) és un editor i crític de còmic i de música valencià.

Nou!!: València і Juan Puchades · Veure més »

Juan Quintero Muñoz

Juan Quintero Muñoz (Ceuta, 19 de juny de 1903 - Madrid, 26 de gener de 1980) va ser un compositor de cinema i pianista espanyol.

Nou!!: València і Juan Quintero Muñoz · Veure més »

Juan Ramón Cabrero Obrer

Juan Ramón Cabrero Obrer, conegut futbolísticament com a Juanra (nascut el 24 d'abril de 1980 a València), és un futbolista que juga actualment a l'Hèrcules CF.

Nou!!: València і Juan Ramón Cabrero Obrer · Veure més »

Juan Ramón Zaragoza Rubira

Juan Ramón Zaragoza Rubira (València, 1938 - Sevilla, 25 de setembre de 2011) fou un metge, professor universitari, divulgador científic i escriptor valencià en llengua castellana.

Nou!!: València і Juan Ramón Zaragoza Rubira · Veure més »

Juan Reus Parra

Juan Reus Parra (València, 4 de juliol de 1912 - 22 de juny de 2003) va ser un pintor i cartellista valencià.

Nou!!: València і Juan Reus Parra · Veure més »

Juan Roig Alfonso

Juan Roig Alfonso (València, 8 d'octubre de 1949) és un empresari valencià, conegut per ser el president executiu i màxim accionista de Mercadona.

Nou!!: València і Juan Roig Alfonso · Veure més »

Juan Ruiz Olazarán

Juan Ruiz Olazarán (Santander, Cantàbria, 3 de febrer de 1901 – Mèxic, 31 de març de 1996) va ser un polític espanyol, president de la Diputació Provincial de Santander durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola com a membre del PSOE integrat en la coalició del Front Popular entre el 17 d'agost de 1936 i finals del mateix mes de 1937.

Nou!!: València і Juan Ruiz Olazarán · Veure més »

Juan Santamaría

Juan Santamaría (Castellar, 1949 - València, 11 d'abril de 2019) fou un músic i empresari valencià vinculat a la Ruta Destroy.

Nou!!: València і Juan Santamaría · Veure més »

Juan Selva Mergelina

Juan Selva Mergelina (València, 20 de gener de 1886 - 19 d'abril de 1949) va ser un militar i polític valencià.

Nou!!: València і Juan Selva Mergelina · Veure més »

Juan Sempere i Guarinos

Juan Sempere i Guarinos (Elda, Regne de València, 8 d'abril del 1754 - ídem., 18 d'octubre de 1830) fou un polític, jurista, bibliògraf i economista valencià.

Nou!!: València і Juan Sempere i Guarinos · Veure més »

Juan Serrano Oteiza

Juan Serrano Oteiza, de vegades també conegut com a Juan Serrano y Oteyza (Madrid, 6 de maig de 1837 - 26 de març del 1886) fou un jurista, escriptor i polític espanyol, considerat com un dels primers intel·lectuals anarquistes d'Espanya.

Nou!!: València і Juan Serrano Oteiza · Veure més »

Juan Somoza Rebollido

Juan Somoza Rebollido (Boiro, 1898 - ídem, 14 d'octubre de 1985) fou un ferrer, comerciant, periodista, sindicalista i polític socialista gallec.

Nou!!: València і Juan Somoza Rebollido · Veure més »

Juan Torres Sala de Orduña y Feliu

Juan Torres Sala de Orduña y Feliu (Pego, 6 de febrer de 1892 - València, 23 de juliol de 1974) fou un terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Juan Torres Sala de Orduña y Feliu · Veure més »

Juan Víctor Abargues de Sostén

Juan Víctor Abargues de Sostén (València, 1845 — Madrid?, 1920) fou un diplomàtic, arquitecte i explorador espanyol.

Nou!!: València і Juan Víctor Abargues de Sostén · Veure més »

Juan Vicente Mas Quiles

Juan Vicente Mas Quiles (Llíria, 25 de gener del 1921) és un compositor i director d'orquestra i banda valencià.

Nou!!: València і Juan Vicente Mas Quiles · Veure més »

Juan Vilanova y Piera

Juan Vilanova y Piera (València, 1821 - Madrid, 7 de juny de 1893) fou un geòleg i paleontòleg valencià.

Nou!!: València і Juan Vilanova y Piera · Veure més »

Juana Francisca Rubio

Juana Francisca Rubio García (Paquita) va ser una pintora i cartellista espanyola.

Nou!!: València і Juana Francisca Rubio · Veure més »

Juana Manso de Noronha

Juana Paula Manso de Noronha (Buenos Aires, 26 de juny de 1819 - Buenos Aires, 24 d'abril de 1875) va ser una escriptora, traductora, periodista i mestra argentina.

Nou!!: València і Juana Manso de Noronha · Veure més »

Juana Ontañón Valiente

Juana Ontañón Valiente (Madrid, 22 d'octubre de 1886 – Ciutat de Mèxic, 22 d'agost de 1972) va ser una mestra espanyola, alumna de la Institución Libre d'Enseñanza i cofundadora de l'Ateneu Pablo Iglesias de Pamplona.

Nou!!: València і Juana Ontañón Valiente · Veure més »

Judaisme català

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.

Nou!!: València і Judaisme català · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: València і Jueus catalans · Veure més »

Juli Capilla i Fuentes

Juli Capilla i Fuentes (València, 1970).

Nou!!: València і Juli Capilla i Fuentes · Veure més »

Juli González i Pellicer

Juli González i Pellicer (Barcelona, 21 de setembre del 1876 – Arcueil, 27 de març del 1942) fou un pintor i escultor català.

Nou!!: València і Juli González i Pellicer · Veure més »

Juli Leal i Duart

Juli Leal i Duart (València, 1946) és un dramaturg i director d'escena valencià.

Nou!!: València і Juli Leal i Duart · Veure més »

Juli Magraner i Marinas

, va un ser metge valencià, histopatòleg, fisiopatòleg, bacteriòleg, i un dels investigadors pioners a l'estat, de les malalties infeccioses en humans.

Nou!!: València і Juli Magraner i Marinas · Veure més »

Juli Vila i Prades

Juli Vila i Prades (València, 9 d'abril de 1873 - Barcelona, 9 de juliol de 1930) va ser un pintor.

Nou!!: València і Juli Vila i Prades · Veure més »

Julia Climent Monzó

Julia Climent Monzó (València, 1972) és una advocada i política valenciana.

Nou!!: València і Julia Climent Monzó · Veure més »

Julia Figueroa

Julia Figueroa Peña (Còrdova, 7 d'abril de 1991) és una judoca espanyola.

Nou!!: València і Julia Figueroa · Veure més »

Julia Pavón

Julia Pavón Benito (Madrid, 1968) és una medievalista espanyola doctorada en història, escriptora i professora d'universitat especialista en Història de Navarra Altmedieval.

Nou!!: València і Julia Pavón · Veure més »

Julia Sevilla Merino

Julia Sevilla Merino (València, 1940), és una jurista i feminista valenciana, professora honorífica del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València, i membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona i va ser lletrada durant anys a les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Julia Sevilla Merino · Veure més »

Julià Puche Ferrándiz

NInot indultat de l'any 1960 Julià Puche Ferrándiz (Carabanchel Alto, Madrid, 25 de juny de 1915 - 18 d'abril de 1984) va ser un artista faller, el primer de la nissaga dels Puche, sent pare de Josep Puche i iaio de Marina Puche.

Nou!!: València і Julià Puche Ferrándiz · Veure més »

Julià Ribera Tarragó

Julià Ribera Tarragó (Carcaixent, 19 de febrer de 1858 - 2 de maig de 1934), és considerat un referent mundial en el camp de l'arabisme.

Nou!!: València і Julià Ribera Tarragó · Veure més »

Julián Besteiro Fernández

Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.

Nou!!: València і Julián Besteiro Fernández · Veure més »

Julián Fernández Navarrete y Jiménez de Tejada

Julián Fernández de Navarrete y Jiménez de Tejada (Ábalos, 16 de febrer de 1767 – València, 20 d'abril de 1820) va ser un hisendista i polític espanyol.

Nou!!: València і Julián Fernández Navarrete y Jiménez de Tejada · Veure més »

Julián López Chávarri

Julián López Chavarri (Guadalajara, 1831 - València, 1903) fou un químic i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Julián López Chávarri · Veure més »

Julieta XLF

Julia Silla, més coneguda com a Julieta.xlf (València, 1982) és una artista urbana valenciana, especialitzada en postgraffiti i membre del grup XLF (Por la Face).

Nou!!: València і Julieta XLF · Veure més »

Julio Alberto Poch

Julio Alberto Poch (Buenos Aires, 20 de febrer de 1952) és un aviador argentí nacionalitzat neerlandès, extinent de l'Armada Argentina.

Nou!!: València і Julio Alberto Poch · Veure més »

Julio Cervera Baviera

Julio Cervera Baviera (Sogorb, 26 de gener de 1854 - Madrid, 24 de juny de 1927) va ser un enginyer i comandant valencià.

Nou!!: València і Julio Cervera Baviera · Veure més »

Julio Ciges Marín

Julio Ciges Marín (Anna, 12 de febrer de 1947 - València, 16 de desembre de 2022) fou un sacerdot valencià, referent per a la comunitat creient i el món del compromís social.

Nou!!: València і Julio Ciges Marín · Veure més »

Julio Colomer Vidal

Julio Colomer Vidal (Canals, 1899 - València, 19 d'agost de 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Julio Colomer Vidal · Veure més »

Julio de Benito Torrente

Julio de Benito Torrente (València, 1947 - Madrid, 6 de setembre de 2009) fou un periodista espanyol de TVE.

Nou!!: València і Julio de Benito Torrente · Veure més »

Julio Gil Pecharromán

Julio Gil Pecharromán és un historiador espanyol contemporani, nascut a Madrid.

Nou!!: València і Julio Gil Pecharromán · Veure més »

Julio Lleonart Crespo

Julio Lleonart Crespo (València, 10 de juny de 1979) és un especialista en xarxes socials i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la X Legislatura.

Nou!!: València і Julio Lleonart Crespo · Veure més »

Julio Palau Lozano

Julio Palau Lozano (Alginet, 1925 - 7 de novembre de 2015) va ser un destacat pilotaire valencià d'Escala i corda conegut com a Juliet d'Alginet.

Nou!!: València і Julio Palau Lozano · Veure més »

Julio Peris Brell

Julio Peris Brell (1866 - 1944) va ser un pintor valencià que va nàixer en el carrer d'En Bany de València, en una família de tradició liberal, de la xicoteta burgesia.

Nou!!: València і Julio Peris Brell · Veure més »

Julio Suárez-Llanos y Sánchez

Julio Suárez-Llanos y Sánchez (? - València, 1940) fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Julio Suárez-Llanos y Sánchez · Veure més »

Julio Tormo Ases

Julio Tormo Ases (València, 14 de setembre de 1952) és un presentador de televisió i personalitat vinculada al món de les falles.

Nou!!: València і Julio Tormo Ases · Veure més »

Julio Vaquero i Serraima

Julio Vaquero i Serraima (Barcelona, 1958) és un pintor realista català.

Nou!!: València і Julio Vaquero i Serraima · Veure més »

Junta Central Fallera

La Junta Central Fallera (JCF) és l'organisme autònom que regula i coordina la festa de les falles tant a la ciutat de València amb les comissions de cada falla, així com amb les Juntes de Districte.

Nou!!: València і Junta Central Fallera · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: València і Junta de Braços · Veure més »

Junta dels Tretze

La Junta dels Tretze fou un comité executiu integrat per tretze síndics durant la Revolta de les Germanies del 1520 al 1521 a la ciutat de València.

Nou!!: València і Junta dels Tretze · Veure més »

Junta Municipal de Districte

Una Junta Municipal de Districte és un òrgan de govern que s'encarrega de l'administració d'un barri o districte de determinades ciutats d'Espanya.

Nou!!: València і Junta Municipal de Districte · Veure més »

Junta Suprema de Govern del Regne de València

Junta Suprema de Govern del Regne de València fou un organisme constituït el 25 de maig de 1808 al País Valencià durant la Guerra del Francès per a organitzar la lluita contra els francesos.

Nou!!: València і Junta Suprema de Govern del Regne de València · Veure més »

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.

Nou!!: València і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista · Veure més »

Jurat (administració)

Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.

Nou!!: València і Jurat (administració) · Veure més »

Jusquiam negre

''Hyoscyamus niger'' El jusquiam negre, herba queixalera o gotets (Hyoscyamus niger, del grec hys, 'porc' i kyamos, 'fava') és una planta herbàcia, amb una olor desagradable, de la família de les solanàcies, present a zones extenses de l'Europa central, Àfrica septentrional, Àsia occidental i, fins i tot, al Pakistan.

Nou!!: València і Jusquiam negre · Veure més »

Just d'Urgell

Just d'Urgell (lloc disputat, c. 527 — La Seu d'Urgell, 28 de maig de 546) és el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.

Nou!!: València і Just d'Urgell · Veure més »

Just Pastor Fuster i Taronger

Just Pastor Fuster i Taronger (València, 8 d'agost de 1761 - València, 31 de gener de 1835) va ser un bibliògraf i lexicògraf i llibreter valencià.

Nou!!: València і Just Pastor Fuster i Taronger · Veure més »

Just Ramírez Palomar

Justo Ramírez Palomar (barri de Velluters, València; 20 de febrer del 1948 - 28 de desembre del 1994) va ser un arquitecte i activista social valencià.

Nou!!: València і Just Ramírez Palomar · Veure més »

Justiniano Latorre Rubio

Juliet el pilotari Justiniano Latorre Rubio (Utiel, 5 de setembre de 1892; Alginet, 2 de maig de 1958) fou un músic valencià que feia de sastre.

Nou!!: València і Justiniano Latorre Rubio · Veure més »

Justo Martínez Amutio

Justo Martínez Amutio (Rincón de Soto (la Rioja), 18 d'octubre de 1896 - València 30 de maig de 1983) fou un sindicalista i polític espanyol.

Nou!!: València і Justo Martínez Amutio · Veure més »

Justo Serna Alonso

Justo Serna Alonso (València, 1959) és un historiador i acadèmic valencià, catedrátic d'Història Contemporània en la Universitat de València.

Nou!!: València і Justo Serna Alonso · Veure més »

K 127

K 127 Komposition Nr.

Nou!!: València і K 127 · Veure més »

K-Hito

K-Hito és el pseudònim de Ricardo García López (nascut a Villanueva del Arzobispo, Jaén, el 1890 - mort el 1984), escriptor, cronista taurí, caricaturista, historietista, productor, director de cine i editor de revistes espanyol, que s'adscriu a la generació del 27.

Nou!!: València і K-Hito · Veure més »

Kasal Popular de Flora

El Kasal Popular del carrer Flora fou un dels primers centre okupa de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Kasal Popular de Flora · Veure més »

Katalanim

''Heqdesh'' del rabí ''Shemuel ha-Sardí'' a l'antic Call de Barcelona Els katalanim eren el jueus originaris de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: València і Katalanim · Veure més »

Keila Costa

Keila da Silva Costa (n. 6 de febrer de 1983 a Abreu e Lima) és una atleta brasilera.

Nou!!: València і Keila Costa · Veure més »

Kelvin Kiptum

Kelvin Kiptum (Kenya, 2 de desembre de 1999) és un corredor de fons de kenyà.

Nou!!: València і Kelvin Kiptum · Veure més »

Kenneth Tynan

Kenneth Tynan (Birmingham, 2 d'abril de 1927 – Santa Monica, 26 de juliol de 1980) va ser un crític teatral i autor, format en el Magdalen College d’Oxford, el qual va publicar regularment en capçaleres de diaris, com ara, The Observer, de Londres, o The New Yorker, de Nova York.

Nou!!: València і Kenneth Tynan · Veure més »

Khayran as-Saqlabí

Khayran as-Saqlabí o Khayran al-Amirí fou un mawla eslau (saqlabí) dels amírides que va governar a Almeria del 1014 al 1028.

Nou!!: València і Khayran as-Saqlabí · Veure més »

Kiss FM (Espanya)

KISS FM és una emissora radiofònica espanyola que emet a nivell nacional, pertanyent al Grupo KISS Media, que posseeix també HIT FM i les cadenes de televisió Hit TV i DKiss.

Nou!!: València і Kiss FM (Espanya) · Veure més »

Konrad Rudolf

Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?–Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.

Nou!!: València і Konrad Rudolf · Veure més »

Kontra-Band

Kontra-Band va ser una banda catalana de Ska-rock originària de Blanes, La Selva.

Nou!!: València і Kontra-Band · Veure més »

Kostrok

Kostrok és un duo de disc jockeys valencians, format per José Martí i Adrián Lurbe Quilis.

Nou!!: València і Kostrok · Veure més »

Kover-Capilla

El Kover-Capilla fou un prototipus de microcotxe construït a València cap a 1953 per l'empresa Talleres la belga, amb seu al número 37 del carrer Sagunt.

Nou!!: València і Kover-Capilla · Veure més »

Kriegsmarine

La Kriegsmarine (o "Marina de Guerra") fou el nom de la marina alemanya entre 1935 i 1945, durant el règim del Tercer Reich, substituint la Reichsmarine.

Nou!!: València і Kriegsmarine · Veure més »

Kukuxumusu

Parc Infantil amb il·lustracions de Kukuxumusu a Benimarfull.Kukuxumusu (en basc “petó de puça”) és una empresa de Pamplona la qual es dedica a dissenyar samarretes i altres tipus d'articles amb dibuixos de caràcter humorístic.

Nou!!: València і Kukuxumusu · Veure més »

Kyriacus Anconitanus

Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges. Kyriacus Anconitanus, (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià. Va ser emprat pels otomans durant el setge de Constantinoble.

Nou!!: València і Kyriacus Anconitanus · Veure més »

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: València і L'Alcúdia · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: València і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

L'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo (en castellà i oficialment Alcudia de Veo, i en la parla xurra, L'Alcudia de Veyo) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: València і L'Alcúdia de Veo · Veure més »

L'Aljorf

LAljorf és un barri agregat el 6 de novembre de 1888al municipi d'Albaida, a la Vall d'Albaida, al País Valencià, que està situat a l'esquerra del riu Albaida, aigua avall i a molt poca distància d'aquesta ciutat.

Nou!!: València і L'Aljorf · Veure més »

L'Alqueria de la Comtessa

L'Alqueria de la Comtessa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і L'Alqueria de la Comtessa · Veure més »

L'Altet

L'Altet és una població que forma part del municipi d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: València і L'Altet · Veure més »

L'Ametlla de Mar

L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: València і L'Ametlla de Mar · Veure més »

L'Amistat (barri de València)

L'Amistat és un barri de l'est de València que forma part del districte d'Algirós.

Nou!!: València і L'Amistat (barri de València) · Veure més »

L'Assumpció (Xilxes)

L'Església Parroquial de l'Assumpció de Xilxes, situada a la Plaça d'Espanya, 1, d'aquesta localitat de la Plana Baixa és un lloc de culte catòlic catalogat com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.06.053-001.

Nou!!: València і L'Assumpció (Xilxes) · Veure més »

L'Atlàntida (revista)

L'Atlàntida fou una revista il·lustrada literària que començà publicant-se el 1896 sota la supervisió literària de Jacint Verdaguer i Santaló als seus primers números.

Nou!!: València і L'Atlàntida (revista) · Veure més »

L'Avanç

L'Avanç, informació lliure, fou un periòdic quinzenal que va nàixer a la ciutat de València l'any 1999 i que es va deixar de publicar l'any 2008.

Nou!!: València і L'Avanç · Veure més »

L'Énova

L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і L'Énova · Veure més »

L'Eixample (València)

L'Eixample és el nom que rep el districte número 2 de la ciutat de València.

Nou!!: València і L'Eixample (València) · Veure més »

L'Eliana

L'Eliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і L'Eliana · Veure més »

L'Encobert

"L'Encobert" fou el nom donat a un popular personatge de l'última fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser net de Ferran el Catòlic.

Nou!!: València і L'Encobert · Veure més »

L'Espinar

L'Espinar és una masia al terme municipal de Llíria, al Camp de Túria.

Nou!!: València і L'Espinar · Veure més »

L'Exposició (barri de València)

Jardí de Monfort L'Exposició és un barri de la ciutat de València que forma part del districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і L'Exposició (barri de València) · Veure més »

L'Hemisfèric

L'hemisfèric L'Hemisfèric és un planetari i cinema IMAX de la ciutat de València que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Nou!!: València і L'Hemisfèric · Veure més »

L'Hort de Senabre

L'Hort de Senabre és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de Jesús.

Nou!!: València і L'Hort de Senabre · Veure més »

L'Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Nou!!: València і L'Horta de València · Veure més »

L'Horta Sud (històrica)

L'Horta Sud, és una comarca històrica valenciana del centre del País Valencià amb una població de 454.858 habitants.

Nou!!: València і L'Horta Sud (històrica) · Veure més »

L'Illa Perduda

L'Illa Perduda és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte d'Algirós.

Nou!!: València і L'Illa Perduda · Veure més »

L'Oceanogràfic de València

Lleó marí sud-americà a L'Oceanogràfic. L'Oceanogràfic és un aquari públic i un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València.

Nou!!: València і L'Oceanogràfic de València · Veure més »

L'Olivereta

Hospital General Universitari L'Olivereta és el districte seté de la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.

Nou!!: València і L'Olivereta · Veure més »

L'Olleria

L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і L'Olleria · Veure més »

L'or de Moscou

Façana nord de la seu del Banc d'Espanya en el carrer d'Alcalá de Madrid. Les reserves d'or que es custodiaven a l'edifici fins a 1936 van ser enviades a la Unió Soviètica durant la Guerra Civil espanyola. L'or de Moscou és el terme encunyat durant la Guerra Civil espanyola per a referir-se a l'operació de trasllat, per part del govern de la II República, de 510 tones d'or, un 72,6% de les reserves d'or del Banc d'Espanya, de la seu central d'aquest, a Madrid, fins a la Unió Soviètica pocs mesos després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і L'or de Moscou · Veure més »

L'Umbracle

L'Umbracle és un jardí públic urbà que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències a la ciutat de València.

Nou!!: València і L'Umbracle · Veure més »

La 10

La 10 fou canal de televisió privat espanyol d'àmbit estatal, que emet a la TDT.

Nou!!: València і La 10 · Veure més »

La Alarma

La Alarma va ser un periòdic escrit en castellà d'ideologia anarquista que es va publicar a Reus l'any 1901.

Nou!!: València і La Alarma · Veure més »

La Banda de Gaal

La Banda de Gaal va ser un grup de rock en castellà sorgit a València i que va estar actiu entre 1979 i 1981.

Nou!!: València і La Banda de Gaal · Veure més »

La Bandera Federal

La Bandera Federal va ser un periòdic fundat a València en 1889 per Vicent Blasco Ibáñez, Miquel Senent i Remigio Herrero com a soci capitalista.

Nou!!: València і La Bandera Federal · Veure més »

La barraca

La barraca és una novel·la de l'autor valencià Vicent Blasco Ibáñez publicada el 1898, enquadrada en el moviment literari del Realisme i pertanyent al cicle valencià de novel·les de l'autor.

Nou!!: València і La barraca · Veure més »

La Barraca (teatre)

La Barraca va ser un grup de teatre universitari de caràcter ambulant i orientació popular, coordinat i dirigit per Eduardo Ugarte i Federico García Lorca.

Nou!!: València і La Barraca (teatre) · Veure més »

La Barraca d'Aigües Vives

La Barraca d'Aigües Vives és un llogaret de la Ribera, situat a la Vall d'Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, part al terme municipal d'Alzira i una part més petita al de Carcaixent, amb 815 habitants el 2006.

Nou!!: València і La Barraca d'Aigües Vives · Veure més »

La Bega Baixa

El barri de La Bega Baixa (o La Vega Baixa, o Barri de Sant Josep) és un dels barris més menuts de la ciutat de València amb una superfície de 0,194 km², que pertany al districte d'Algirós al nord-est de la ciutat.

Nou!!: València і La Bega Baixa · Veure més »

La boda de Rosa

La boda de Rosa és una pel·lícula espanyola dirigida en 2020 per Icíar Bollaín i protagonitzada per la intèrpret Candela Peña.

Nou!!: València і La boda de Rosa · Veure més »

La bomba Carraixet

La bomba Carraixet és una pel·lícula documental de 2020 dirigida per Helena Sànchez Bel.

Nou!!: València і La bomba Carraixet · Veure més »

La Caña Gris

La Caña Gris (subtitulada «Revista de poesía y ensayo») fou una revista literària bilingüe (principalment en castellà, però amb algunes col·laboracions en català) que es va publicar a València des de la primavera de 1960 fins a la tardor de 1962, promoguda per Jacobo Muñoz, vertader factòtum de la revista, si bé formalment hi figurava com a director José María Abad Tallada, amb un equip que incloïa noms com ara el del mateix Jacobo Muñoz i els de Vicent Ventura, Alfonso Pérez Sánchez i José Luis García Molina.

Nou!!: València і La Caña Gris · Veure més »

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Nou!!: València і La Caixa · Veure més »

La Carrasca

La Carrasca és un barri de la ciutat de València que pertany al districte d'Algirós, al nord-est de la ciutat.

Nou!!: València і La Carrasca · Veure més »

La Casa dels Gats

Casa dels Gats al barri del Carme, ValènciaLa casa dels Gats o la Gatera del barri del Carme és una curiosa casa en miniatura que serveix d'habitatge als gats del popular barri del Carme, situada a la ciutat de València.

Nou!!: València і La Casa dels Gats · Veure més »

La Celestina

La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.

Nou!!: València і La Celestina · Veure més »

La Ceramo

Rètol a la porta principal de la fàbrica La Ceramo fou una fàbrica de pisa fundada el 1889 per les famílies Ros i Urgell, a la localitat valenciana de Benicalap (actualment pertanyent al districte número 16 de València).

Nou!!: València і La Ceramo · Veure més »

La Crònica Mèdica

La Crònica Mèdica fou una revista mèdica fundada en València per Aguilar, Candela, Campà i Gimeno, tots ells prestigiosos professors de la Facultat de Medicina de València.

Nou!!: València і La Crònica Mèdica · Veure més »

La creació (Haydn)

La Creació (en alemany Die Schöpfung) és un oratori de Franz Joseph Haydn, estrenat al Burgtheater de Viena el 19 de març de 1799.

Nou!!: València і La creació (Haydn) · Veure més »

La Creu Coberta

La Creu Coberta és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Jesús, al sud de la ciutat.

Nou!!: València і La Creu Coberta · Veure més »

La Creu del Grau

La Creu del Grau és el nom d'un barri de l'est de la ciutat de València inclòs dins el districte de Camins al Grau.

Nou!!: València і La Creu del Grau · Veure més »

La Cuadra (automòbil)

La Cuadra fou una marca catalana d'automòbils, fabricats per l'empresa Compañía General Española de Coches Automóviles E. de la Cuadra, S.C. a Barcelona entre 1899 i 1901.

Nou!!: València і La Cuadra (automòbil) · Veure més »

La Dixie i la rebel·lió zombi

La Dixie i la rebel·lió zombi (en basc Dixie eta matxinada zonbia) és una pel·lícula d'animació del 2014 dirigida per Ricardo Ramón i Beñat Beitia, rodada originàriament en basc.

Nou!!: València і La Dixie i la rebel·lió zombi · Veure més »

La Encina (Villena)

La Encina és una pedania situada al nord-oest del terme municipal de Villena (Alt Vinalopó), a 18 km de distància del cap del municipi i als límits de les províncies d'Alacant, de València i d'Albacete, i dins de la zona de parla castellana.

Nou!!: València і La Encina (Villena) · Veure més »

La Font de la Figuera

La Font de la Figuera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і La Font de la Figuera · Veure més »

La Font de la Reina

La Font de la Reina (en castellà i oficialment, Fuente la Reina) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, en la província de Castelló.

Nou!!: València і La Font de la Reina · Veure més »

La Fonteta de Sant Lluís

La Fonteta de Sant Lluís, anomenada així segons la tradició valenciana d'aplicar diminutius a coses estimades, és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri del sud València, part del districte de Quatre Carreres, situat a l'extraradi d'aquesta i delimitat per l'autopista del Saler, la Ronda Sud al nord i l'avinguda d'Ausiàs March a l'oest.

Nou!!: València і La Fonteta de Sant Lluís · Veure més »

La Fontsanta

La Fontsanta és un barri de la ciutat de València, part del districte de l'Olivereta, a l'extrem occidental de la ciutat.

Nou!!: València і La Fontsanta · Veure més »

La Forja

La Forja - Jovent Revolucionari és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Nou!!: València і La Forja · Veure més »

La Gaceta de la Iberosfera

La Gaceta de la Iberosfera és un diari digital espanyol de tendència conservadora i de temàtica econòmica i política, que pertany a la Fundació Disenso.

Nou!!: València і La Gaceta de la Iberosfera · Veure més »

La Gioconda (còpia del Museu del Prado)

La còpia de La Gioconda és una pintura realitzada a l'oli sobre taula de noguera a principis del i conservada des del 1819 al Museu del Prado de Madrid.

Nou!!: València і La Gioconda (còpia del Museu del Prado) · Veure més »

La huella del crimen

La huella del crimen és una sèrie de televisió produïda per Pedro Costa per a Televisió espanyola, en la qual es recreen els casos més esgarrifosos de la crònica negra espanyola.

Nou!!: València і La huella del crimen · Veure més »

La Joia Tour

La Joia Tour és la segona gira de concerts de la cantant catalana Bad Gyal per promocionar el seu primer àlbum d'estudi, La Joia.

Nou!!: València і La Joia Tour · Veure més »

La Joven España

La Joven España fou un periòdic publicat a Reus el 1836-1837, d'ideologia propera al socialisme utòpic, en especial a les idees de Saint-Simon.

Nou!!: València і La Joven España · Veure més »

La llamada (musical)

La llamada és una obra de teatre de gènere musical escrita i dirigida per Javier Ambrossi i Javier Calvo Guirao.

Nou!!: València і La llamada (musical) · Veure més »

La Llosa de Camatxo

La Llosa de Camatxo és una població que constitueix una Entitat d'Àmbit Territorial Inferior al Municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta (País Valencià).

Nou!!: València і La Llosa de Camatxo · Veure més »

La Llum

La Llum és un barri de la ciutat de València, part del districte de l'Olivereta, a l'extrem occidental de la ciutat.

Nou!!: València і La Llum · Veure més »

La Malva-rosa

la Casa-Museu Vicente Blasco Ibáñez es troba al barri, mirant al mar. La Malva-rosa és un barri marítim de la ciutat de València, que es denomina així per la planta d'igual nom que antigament poblava aquesta zona.

Nou!!: València і La Malva-rosa · Veure més »

La Maredeueta

La Maredeueta és una cançó composta en la segona dècada del per Manuel Penella, amb lletra de José Santonja, per a la cantant valenciana Concha Piquer.

Nou!!: València і La Maredeueta · Veure més »

La Maternidad en la Florida

L'escultura urbana coneguda pel nom La Maternidad en la Florida, ubicada a la plaça Carlos Osoro Sierra (Arquebisbe), en el barri de la Florida, a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.

Nou!!: València і La Maternidad en la Florida · Veure més »

La Moma

La Moma és un personatge participant de la Dansa de la Moma, una de les danses de més prestigi i història dintre del actes de la festa del Corpus Christi de València.

Nou!!: València і La Moma · Veure més »

La mort de Guillem

La mort de Guillem és una pel·lícula de drama històric dirigida per Carlos Marqués-Marcet i estrenada l'any 2020.

Nou!!: València і La mort de Guillem · Veure més »

La Nau (Universitat de València)

La Nau és l'antiga seu de la Universitat de València.

Nou!!: València і La Nau (Universitat de València) · Veure més »

La Nave

La Nave és un grup de dissenyadors actiu a València entre 1984 i 1991.

Nou!!: València і La Nave · Veure més »

La Nena Wapa Wapa

Raquel Ruiz (València, 1977), també coneguda com La Nena o La Nena Wapa Wapa, és una artista urbana valenciana.

Nou!!: València і La Nena Wapa Wapa · Veure més »

La Paraula Cristiana

La Paraula Cristiana fou una associació creada a València el 1973, amb la finalitat de contribuir al foment de la vida cristiana en valencià.

Nou!!: València і La Paraula Cristiana · Veure més »

La Patacona

La Patacona o Complex Residencial de Vera és un barri d'Alboraia, a València.

Nou!!: València і La Patacona · Veure més »

La Peineta

* Denominació popular de les següents construccions.

Nou!!: València і La Peineta · Veure més »

La Petxina

La Petxina és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València, al País Valencià.

Nou!!: València і La Petxina · Veure més »

La Plaça del Llibre

La Plaça del Llibre és una fira literària anual que a partir de 2013 se celebra al País Valencià i té com a objectiu difondre la literatura en llengua catalana.

Nou!!: València і La Plaça del Llibre · Veure més »

La Pobla d'Arenós

La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: València і La Pobla d'Arenós · Veure més »

La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і La Pobla de Farnals · Veure més »

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і La Pobla de Vallbona · Veure més »

La Pobla del Duc

La Pobla del Duc és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і La Pobla del Duc · Veure més »

La Principal de Terrassa

La Principal de Terrassa és una cobla fundada l'any 1923.

Nou!!: València і La Principal de Terrassa · Veure més »

La Pulquería

La Pulquería és un grup de música en castellà format a València l'any 2000.

Nou!!: València і La Pulquería · Veure més »

La Punta (València)

La Punta és el barri que ocupa la part de l'Horta de València.

Nou!!: València і La Punta (València) · Veure més »

La Raïosa

La Raïosa és un barri de la ciutat de València, situat al sud, al districte de Jesús.

Nou!!: València і La Raïosa · Veure més »

La República de les Lletres

La República de les Lletres, quaderns de literatura, arts i política, fou una revista trimestral, d'orientació republicana i antimonàrquica, que es va publicar a València entre juliol del 1934 i juny del 1936.

Nou!!: València і La República de les Lletres · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: València і La Ribera Alta · Veure més »

La Roqueta (barri de València)

La Roqueta és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Nou!!: València і La Roqueta (barri de València) · Veure més »

La Saïdia

La Saïdia és un districte de València, situat al nord de la Ciutat Vella, i s'estén des del marge esquerre del riu Túria fins a l'avinguda del Dr. Peset Aleixandre.

Nou!!: València і La Saïdia · Veure més »

La Seu (barri de València)

La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і La Seu (barri de València) · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: València і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Todolella

La Todolella és un municipi a la comarca dels Ports del País Valencià.

Nou!!: València і La Todolella · Veure més »

La Torre (València)

La Torre és una pedania de la ciutat de València constituïda com a barri dins del districte de Pobles del Sud.

Nou!!: València і La Torre (València) · Veure més »

La Traca (revista)

Portada de La Traca de 1917. La Traca fou una revista satírica creada a la ciutat de València el 15 de novembre del 1884, dirigida en gran part de la seua trajectòria pel periodista Vicent Miguel Carceller.

Nou!!: València і La Traca (revista) · Veure més »

La Vall d'Uixó

La Vall d'Uixó, també coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.

Nou!!: València і La Vall d'Uixó · Veure més »

La Vallesa

La Vallesa és un bosc mediterrani situat a l'extrem est del terme de l'Eliana, el nord-est del de Riba-roja de Túria i l'oest del de Paterna, a la frontera del Camp de Túria amb l'Horta.

Nou!!: València і La Vallesa · Veure més »

La Venta de Poio

La Venta de Poio és un nucli de població de la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.

Nou!!: València і La Venta de Poio · Veure més »

La Vesita

La Vesita és una obra de teatre de l'escriptor valencià del Joan Ferrandis d'Herèdia, publicada a València el 1562 dins les obres completes de l'autor.

Nou!!: València і La Vesita · Veure més »

La vida abismal

La vida abismal és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons.

Nou!!: València і La vida abismal · Veure més »

La Vila Joiosa

La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: València і La Vila Joiosa · Veure més »

La Voz Kids (Espanya)

La Voz Kids és un concurs de talents espanyol producït per Boomerang TV en col·laboració amb Talpa Media i emès a Telecinco entre el 6 de febrer de 2014 i el 7 de maig de 2018.

Nou!!: València і La Voz Kids (Espanya) · Veure més »

La Xerea

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і La Xerea · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: València і Laïcisme · Veure més »

Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València

El Laboratori d'Arqueologia és una institució arqueològica de la Universitat de València.

Nou!!: València і Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València · Veure més »

Lalo Kubala

Lalo Kubala és el pseudònim d'Eduardo Jiménez Pérez (València, 1964), un humorista gràfic que publica setmanalment a la revista satírica El Jueves, editada a Barcelona, des d'abril del 1999.

Nou!!: València і Lalo Kubala · Veure més »

Lambert Alonso i Torres

Lambert Alonso i Torres (Godella, Horta Nord, 18 de setembre de 1863 - 19 de febrer de 1929) va ser un tenor i pintor del País Valencià.

Nou!!: València і Lambert Alonso i Torres · Veure més »

Lambert Palmart

Lambert Palmart fou un impressor d'origen flamenc, establert a València al, responsable de l'edició del primer llibre imprès en català i, alhora, el primer llibre literari imprès a la península Ibèrica: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria.

Nou!!: València і Lambert Palmart · Veure més »

Lambert Plasència i Valls

Lambert Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 - València, 1894) fou organista, compositor i era el primer d'una nissaga de músics valenciana.

Nou!!: València і Lambert Plasència i Valls · Veure més »

Lara Salvador Peydro

Lara Salvador Peydro (Vinalesa, 1986), també coneguda com La Peydro, és una actriu i dramaturga valenciana.

Nou!!: València і Lara Salvador Peydro · Veure més »

Las consecuencias

Las consecuencias és una pel·lícula dramàtica espanyola de 2021 dirigida per Claudia Pinto Emperador i protagonitzada per Juana Acosta i Alfredo Castro.

Nou!!: València і Las consecuencias · Veure més »

Las Máquinas (banda)

Las Máquinas va ser un grup de música fundat a València a la fi de 1988.

Nou!!: València і Las Máquinas (banda) · Veure més »

Las Naves

Las Naves és un edifici de la ciutat de València que alberga una fundació que té com a missió la promoció de la innovació social i urbana dirigida a la millora de la qualitat de vida en la ciutadania.

Nou!!: València і Las Naves · Veure més »

Las Provincias

Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.

Nou!!: València і Las Provincias · Veure més »

Las Provincias Televisión

Las Provincias Televisión (nom comercial Las Provincias TV) és un canal de televisió privat que emet al País Valencià.

Nou!!: València і Las Provincias Televisión · Veure més »

Laura Canoura

és una cantant, actriu i compositora de música popular uruguaiana.

Nou!!: València і Laura Canoura · Veure més »

Laura Gómez Ropiñón

Laura Gómez Ropiñón (València, 19 d'abril de 1984) és una esportista que competeix en judo, en la categoria de –52 kg, guanyadora d'una medalla de bronze en el Campionat Europeu de Judo de 2013.

Nou!!: València і Laura Gómez Ropiñón · Veure més »

Laura Nieto Oliver

Laura Nieto Oliver (Vélez-Rubio, Almeria, 16 d'abril de 1907 - Madrid, 15 d'abril de 1989) fou una cantant lírica andalusa, una de les més reconegudes a Espanya durant la primera meitat del.

Nou!!: València і Laura Nieto Oliver · Veure més »

Laura Pastor Collado

fou una política valenciana, dirigent del Partit Carlí del País Valencià.

Nou!!: València і Laura Pastor Collado · Veure més »

LAV Madrid - Castella-la Manxa - País Valencià - Regió de Múrcia

La LAV Madrid - Castella la Manxa - País Valencià - Regió de Múrcia (LAV Madrid - Castilla La Mancha - Comunidad Valenciana - Región de Murcia), també coneguda com a LAV Madrid-Llevant, és una línia d'alta velocitat propietat d'Adif que uneix les ciutats de Madrid i València amb dues parades intermèdies a Conca, Requena-Utiel i un ramal a Albacete.

Nou!!: València і LAV Madrid - Castella-la Manxa - País Valencià - Regió de Múrcia · Veure més »

László Szabó

László Szabó (Budapest, 19 de març de 1917 - 8 d'agost de 1998), fou un jugador d'escacs hongarès, que tingué el títol de Gran Mestre des de 1950.

Nou!!: València і László Szabó · Veure més »

Lázaro Núñez Robres

Lázaro Núñez Robres (Almansa, 1 de juny de 1827 - 1896 o posterior) fou un compositor espanyol.

Nou!!: València і Lázaro Núñez Robres · Veure més »

Líneas Aéreas Postales Españolas

Aeroport de le Bourget en segon terme s'aprecia un Douglas DC-2 de '''LAPE''' El Breguet 470 Fulgur de les LAPE que feia la línia Barcelona - Toulouse i que va fugir a França al final de la Guerra Civil Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE) fou una aerolínia que es va fundar en temps de la Segona República Espanyola i que després de la Guerra Civil Espanyola formaria part de la companyia Iberia.

Nou!!: València і Líneas Aéreas Postales Españolas · Veure més »

Línia 1 de Metrovalència

Línia 1. Plànol del Metro de València. La línia 1 és una de les línies de metro de València i la seua rodalia.

Nou!!: València і Línia 1 de Metrovalència · Veure més »

Línia 10 de Metrovalència

La línia 10 de Metrovalencia és una línia de tramvia que circula en superfície i soterrat.

Nou!!: València і Línia 10 de Metrovalència · Veure més »

Línia 2 de Metrovalència

Línia 2La línia 2 de Metrovalència és una escissió del traçat que va tenir la línia 1 fins a l'any 2015.

Nou!!: València і Línia 2 de Metrovalència · Veure més »

Línia 3 (Rodalies València)

La línia 3 és una de les sis línies de rodalia al País Valencià.

Nou!!: València і Línia 3 (Rodalies València) · Veure més »

Línia 3 de Metrovalència

Línia 3. La línia 3 és una de les línies de Metrovalència.

Nou!!: València і Línia 3 de Metrovalència · Veure més »

Línia 4 (Regional País Valencià)

La línia 47 (abans anomenada L4) de Renfe Mitjana Distància al País Valencià, coneguda popularment com la línia València-Xàtiva-Alcoi, és una línia de ferrocarril que uneix Alcoi amb Xàtiva i aquesta darrera amb València, fent servir les vies de la línia 342 d'Adif, de via única, ample ibèric i no electrificades.

Nou!!: València і Línia 4 (Regional País Valencià) · Veure més »

Línia 4 de Metrovalència

Línia 4 Plànol del Metro de València. La línia 4 o T4 és una de les línies de tramvia de Metrovalència i la seua rodalia.

Nou!!: València і Línia 4 de Metrovalència · Veure més »

Línia 44 (Regional País Valencià)

La línia 44 de Renfe Mitjana Distància al País Valencià uneix Alacant i Múrcia amb València.

Nou!!: València і Línia 44 (Regional País Valencià) · Veure més »

Línia 5 (Regional País Valencià)

La línia 5 de Renfe Mitjana Distància al País Valencià uneix l'Estació del Nord amb la Puerta de Atocha.

Nou!!: València і Línia 5 (Regional País Valencià) · Veure més »

Línia 5 de Metrovalència

Línia 5. Plànol de metrovalència. La línia 5 és una de les línies de metro de Metrovalència.

Nou!!: València і Línia 5 de Metrovalència · Veure més »

Línia 6 (Rodalies València)

La línia C-6 de Rodalia València fa 162 km al llarg de la Comunitat Valenciana (Espanya) entre València Nord i Vinaròs.

Nou!!: València і Línia 6 (Rodalies València) · Veure més »

Línia 6 de Metrovalència

Línia 6 Plànol del Metro de València. La línia 6 o T6 és una de les línies de tramvia de Metrovalència i la seua rodalia.

Nou!!: València і Línia 6 de Metrovalència · Veure més »

Línia 7 (Regional País Valencià)

La línia 50 de Mitjana Distància és un servei regional de ferrocarril convencional.

Nou!!: València і Línia 7 (Regional País Valencià) · Veure més »

Línia 7 de Metrovalència

Línia 7 La línia 7 de Metrovalència és una escissió de la línia 5, concretament el ramal que va de Torrent Avinguda a Marítim-Serradora, passant per l'estació intermodal de Bailén.

Nou!!: València і Línia 7 de Metrovalència · Veure més »

Línia 8 de Metrovalència

Línia 8 La línia 8 de Metrovalència és la més curta de totes, i és del tot el tram tramviari de l'originària línia 5.

Nou!!: València і Línia 8 de Metrovalència · Veure més »

Línia 9 de Metrovalència

Línia 9La línia 9 de Metrovalencia inicia el seu recorregut a l'estació d'Alboraia-Peris Aragó i el finalitza a l'estació de Riba-roja de Túria, encara que està previst que finalitzi a Villamarxant en una ampliació posterior.

Nou!!: València і Línia 9 de Metrovalència · Veure més »

Línia defensiva de València de la Guerra Civil espanyola

La Línia defensiva de València de la Guerra Civil espanyola és un conjunt de construccions militars pendents de protecció, construïdes per les tropes republicanes que constituïen tres grans sistemes defensius per a la defensa de València davant de l'avanç de les tropes del general Franco.

Nou!!: València і Línia defensiva de València de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Línia Immediata a València

La línia Immediata a València, o línia defensiva immediata a València o Línia Puig - Els Carasols va consistir en un sistema de fortificacions construït al llarg de 26 quilòmetres entre el municipi del Puig i els Carasols a Riba-roja, durant la Guerra Civil espanyola per a l'ús de les tropes republicanes durant l'any 1938.

Nou!!: València і Línia Immediata a València · Veure més »

Línia R16

left La línia R16 (anteriorment Ca1) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona Estació de França i Tortosa/Ulldecona per Tarragona de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

Nou!!: València і Línia R16 · Veure més »

Línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona

La línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Tarragona amb Tortosa i Ulldecona circulant arran de costa fins a la bifurcació de Tortosa.

Nou!!: València і Línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona · Veure més »

Línia XYZ

La Línia XYZ (també denominada com a Línia Matallana) va consistir en un sistema de fortificacions construït durant la Guerra Civil Espanyola per a l'ús de les tropes republicanes durant l'any 1938.

Nou!!: València і Línia XYZ · Veure més »

Línies de Llarga Distància a Catalunya

A Catalunya hi ha diferents línies de llarga distància que uneixen les principals poblacions regionals catalanes amb diferents ciutats de la península Ibèrica i del corredor mediterrani, d'Espanya i de França.

Nou!!: València і Línies de Llarga Distància a Catalunya · Veure més »

Línies de Llarga Distància al País Valencià

Al País Valencià hi ha diferents línies de llarga distància que uneixen diferents poblacions valencianes, principalment València i Alacant, amb diferents poblacions espanyoles i franceses.

Nou!!: València і Línies de Llarga Distància al País Valencià · Veure més »

Línies de mitjana distància a l'Aragó

Les línies de mitjana distància a l'Aragó componen la xarxa de trens regionals que circulen a l'Aragó.

Nou!!: València і Línies de mitjana distància a l'Aragó · Veure més »

Leandro de Saralegui y López-Castro

Leandro de Saralegui y López-Castro (Ferrol, Galícia, 4 de novembre de 1892 - València, 25 de novembre de 1967), historiador de l'art i erudit gallec, besnet de Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, net de Leandro de Saralegui y Medina, besnebot de Manuel de Saralegui y Medina i nebot valencià d'Alfredo de Saralegui y Casellas.

Nou!!: València і Leandro de Saralegui y López-Castro · Veure més »

Leònids

Els Leònids (anomenats també Lleònids) són una pluja d'estels que es produïx cada any entre el 15 i el 21 de novembre, aconseguint un màxim el 18 de novembre.

Nou!!: València і Leònids · Veure més »

Legislació electoral espanyola

La legislació electoral espanyola que regeix a Espanya les eleccions per sufragi universal des de 1978 comprèn la Llei Orgànica del Règim Electoral General per al cas del Congrés, el Senat, el Parlament Europeu i ajuntaments, i altres lleis vigents en àmbit autonòmic a Espanya.

Nou!!: València і Legislació electoral espanyola · Veure més »

Leila Khaled

Leila Khaled, amb nom de guerra «Xàdia Abu Gazala», (Haifa, aleshores Mandat Britànic de Palestina, 9 d'abril de 1944) és una activista política palestina, membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), el Consell Nacional Palestí (CNP), la Unió General de Dones Palestines (UGDP) i la Unió General d'Estudiants Palestins (UGEP).

Nou!!: València і Leila Khaled · Veure més »

Leocàdia de Toledo

Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: València і Leocàdia de Toledo · Veure més »

Leonardo Borràs

Leonardo Borràs Artal (1923-2014) fou un algemesinenc que es dedicà a l'escultura i fou regidor al seu poble del partit IPA de 1983 a 1987.

Nou!!: València і Leonardo Borràs · Veure més »

Leonardo Costa Lesage

Leonardo Costa Lesage (València, 2003) és un estudiant i matemàtic espanyol i participant de la Olimpíada Internacional de Matemàtiques.

Nou!!: València і Leonardo Costa Lesage · Veure més »

Leonardo Ramón Sales

Leonardo Ramón Sales (València, 1940-2020) va ser un empresari i polític valencià.

Nou!!: València і Leonardo Ramón Sales · Veure més »

Leonci Soler i March

Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d'agost de 1932), propietari rural, advocat, arxiver, erudit, bibliòfil i polític, fou descendent i punt comú de quatre famílies d'hisendats molt arrelades al Bages: els Soler, els Mollets, els March i els Solernou.

Nou!!: València і Leonci Soler i March · Veure més »

Leopold Magenti i Chelvi

Leopold Magenti i Chelvi (Alberic, 25 d'agost de 1894 – València, 22 de juliol de 1969) va ser un compositor valencià.

Nou!!: València і Leopold Magenti i Chelvi · Veure més »

Leopold Querol i Roso

Leopold Querol i Roso (Vinaròs, 15 de novembre de 1899 — Benicàssim, 26 d'agost de 1985) va ser un pianista valencià.

Nou!!: València і Leopold Querol i Roso · Veure més »

Leopold Trènor i Palavicino

Leopold Trènor i Palavicino (Madrid, 21 de novembre de 1870 - València, 1937) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Leopold Trènor i Palavicino · Veure més »

Leopoldo Eijo y Garay

Leopoldo Eijo Garay (Vigo, Pontevedra, 11 d'abril de 1878 - Madrid, 31 de juliol de 1963) va ser un bisbe espanyol, escriptor i una destacada personalitat de la cultura de mitjan.

Nou!!: València і Leopoldo Eijo y Garay · Veure més »

Leopoldo Menéndez López

Ledopoldo Menéndez López (Orduña, Biscaia, 30 d'abril de 1891 - Mèxic D.F., 1960) va ser un militar basc del cos de infanteria que va participar en la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat republicana.

Nou!!: València і Leopoldo Menéndez López · Veure més »

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Nou!!: València і Leopoldo O'Donnell · Veure més »

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Nou!!: València і Leovigild · Veure més »

Les Abelles Rugby Club

El Club de Rugby Les Abelles és un equip professional espanyol de rugbi amb seu a València.

Nou!!: València і Les Abelles Rugby Club · Veure més »

Les Alqueries

Les Alqueries (oficialment les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido) també conegut com a les Alqueries de la Plana, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: València і Les Alqueries · Veure més »

Les arts volant

Les arts volant és un programa itinerant de representacions d'òpera de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València i el Palau de les Arts de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Nou!!: València і Les arts volant · Veure més »

Les Cases de Bàrcena

Les Cases de Bàrcena és una pedania de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Les Cases de Bàrcena · Veure més »

Les croades vistes pels àrabs

Les Croades vistes pels àrabs (original en francès Les croisades vues par les Arabes) és el títol d'una obra de l'escriptor libanès Amin Maalouf publicada (1a edició) el 1983.

Nou!!: València і Les croades vistes pels àrabs · Veure més »

Les Fonts d'Aiòder

Les Fonts d'Aiòder o Fontes (en castellà i oficialment, Fuentes de Ayódar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: València і Les Fonts d'Aiòder · Veure més »

Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria

Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria era considerat fins fa uns anys el primer llibre literari imprés a la península Ibèrica.

Nou!!: València і Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria · Veure més »

Les onze d'Estivella

Les onze d'Estivella van ser onze dones que van encapçalar una revolta popular al poble d'Estivella el 3 de maig de 1911.

Nou!!: València і Les onze d'Estivella · Veure més »

Les Paretetes dels Moros

La vil·la romana de les Paretetes dels Moros, a Montcada (Horta Nord, País Valencià), ubicada dins la partida del Bordellet, a pocs metres del nucli urbà i a nou quilòmetres de la ciutat de València.

Nou!!: València і Les Paretetes dels Moros · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: València і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Les Senyories d'Aixa

La Senyoria era la casa del senyor de cada lloc.

Nou!!: València і Les Senyories d'Aixa · Veure més »

Les Tendetes

Les Tendetes és un barri de la ciutat de València, al districte de Campanar.

Nou!!: València і Les Tendetes · Veure més »

Les tres veles

Les tres veles és una obra de 1903 del pintor valencià Joaquim Sorolla i Bastida pintada a l'oli sobre llenç amb unes dimensions de 96,5 × 138 cm.

Nou!!: València і Les tres veles · Veure més »

Les Ventalles

Les Ventalles, és una població del municipi d'Ulldecona, situada al sud de Catalunya a la comarca del Montsià.

Nou!!: València і Les Ventalles · Veure més »

Letesenbet Gidey

és una corredora de llarga distància etíop.

Nou!!: València і Letesenbet Gidey · Veure més »

Leticia Moreno

és una violinista madrilenya establerta a València.

Nou!!: València і Leticia Moreno · Veure més »

Lev Tolstoi

Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.

Nou!!: València і Lev Tolstoi · Veure més »

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Nou!!: València і Levante-EMV · Veure més »

Libertad Blasco-Ibáñez Blasco

Libertad Blasco-Ibáñez Blasco (València, 1895-1988) va ser una exiliada valenciana.

Nou!!: València і Libertad Blasco-Ibáñez Blasco · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: València і Lieja · Veure més »

Lily Brick

Mireia Serra i Bernadó (Lleida, 1990), més coneguda pel nom artístic de Lily Brick, és una artista i muralista catalana inspirada per les obres d'Alfons Mucha i de Tamara de Lempicka.

Nou!!: València і Lily Brick · Veure més »

Limfoma de Hodgkin

Pulmó amb limfoma de Hodgkin El limfoma de Hodgkin, també conegut com a malaltia de Hodgkin, és una mena de limfoma, un càncer que s'origina a un tipus específic de glòbuls blancs anomenat limfòcits, en què cèl·lules gegants (anomenades de Reed-Sternberg) s'acumulen en els ganglis limfàtics de la persona afectada.

Nou!!: València і Limfoma de Hodgkin · Veure més »

Limnologia

La limnologia és la branca de l'ecologia que estudia els ecosistemes aquàtics continentals (llacs, llacunes, rius, basses, maresmes i estuaris), les interaccions entre els organismes aquàtics i el seu ambient, que determinen la seva distribució i abundància en aquests ecosistemes.

Nou!!: València і Limnologia · Veure més »

Lina Morgan

nom artístic de María de los Ángeles López Segovia, fou una vedette i actriu espanyola en el cinema, teatre, musicals i la televisió.

Nou!!: València і Lina Morgan · Veure més »

Lini Bunjes

Carolina (Lini) Bunjes (Utrecht, 13 de febrer de 1918 – Pontassieve, 25 de maig de 2016) va ser una activista neerlandesa, miliciana i participant en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, i fotògrafa.

Nou!!: València і Lini Bunjes · Veure més »

Lino Alberto Reig Fourquet

Lino Alberto Reig Fourquet (València, 1820 - Bétera, 1895) fou un comerciant i polític valencià, fill de Joan Baptista Reig Olcina i germà de Manuel Reig Fourquet.

Nou!!: València і Lino Alberto Reig Fourquet · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: València і Literatura catalana · Veure més »

Literatura de canya i cordill

Gravat de 1850 recreant una parada de romanços a la Plaça de Sant Agustí Vell (Barri de la Ribera, Barcelona). La literatura de canya i cordill o de fil i canya, sorgeix amb el naixement de la impremta i és un gènere de literatura popular d'extensa divulgació, que ha perviscut fins a mitjan.

Nou!!: València і Literatura de canya i cordill · Veure més »

Liu Xiang

Liu Xiang - (n. el 13 de juliol de 1983 a Xangai, Xina) és un exatleta xinès d'1,88 m d'altura i 83 kg de pes que es va especialitzar en els 110 metres tanques, i ha estat la principal figura de l'atletisme xinès.

Nou!!: València і Liu Xiang · Veure més »

Liudmila Monastirska

Liudmila Viktòrivna Monastirska, Людмила Вікторівна Монастирська cognom de soltera Pobstenko Повстенко (* 1975 a Irklíiv, óblast de Txerkassi, Ucraïna) és una destacada soprano ucraïnesa de spinto, solista de l'Òpera Nacional d'Ucraïna i guanyadora del Premi Nacional Xevtxenko el 2014 per les seves interpretacions operístiques.

Nou!!: València і Liudmila Monastirska · Veure més »

Llata d'espart

murciana. La Llata és un element utilitzat en l'elaboració d'objectes a partir de fibra d'espart.

Nou!!: València і Llata d'espart · Veure més »

Llatzeret

Entrada principal de l'illa de les Llatzerets al port de Maó. Un llatzeret és un establiment on es tracten malalties infeccioses o es controlen persones o mercaderies provinents d'un país amb epidèmia.

Nou!!: València і Llatzeret · Veure més »

Llaurí

Llaurí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Llaurí · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Llíria · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: València і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: València і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: València і Lleida · Veure més »

Llenegall dolç

El llenegall dolç, la llenega blanca o la cogoma (Tricholoma columbetta) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Nou!!: València і Llenegall dolç · Veure més »

Llengua de signes

Intèrpret de llengua de signes ''Preservation of the Sign Language'' (1913) La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social.

Nou!!: València і Llengua de signes · Veure més »

Llengua de signes valenciana

La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua signada utilitzada per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes.

Nou!!: València і Llengua de signes valenciana · Veure més »

Lleonard II d'Alagó i Arborea

Lleonard II d'Alagó i Arborea (Oristany, 1436- 1494, Xàtiva, Regne de Valencia) fou un noble sard d'origen català, dels Alagó.

Nou!!: València і Lleonard II d'Alagó i Arborea · Veure més »

Lleonard-Juli Capuz

Façana barroca de l'església de la Santa Creu (abans del Carme) Lleonard-Juli Capuz (Ontinyent, 1660 - 1731) va ser un escultor valencià del d'Estil xorigueresc, pertanyent a una família d'escultors genovesos establerts a València; el seu germà Raimund Capuz també fou escultor barroc.

Nou!!: València і Lleonard-Juli Capuz · Veure més »

Llet merengada

La llet merengada, llet merengà o llet gelada (al País Valencià), llet preparada (a les Illes Balears), llet a la mallorquina o llet gelada amb llimona i canyella és una beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet ensucrada i aromatitzada amb pell de llimona i canyella, amb merenga o sense.

Nou!!: València і Llet merengada · Veure més »

Lletra de canvi

Una lletra de canvi és un títol valor de concessió de crèdit a un comprador —el «lliurat» o «pagador»— que incorpora l'ordre de pagar al seu venciment una quantitat de diners determinada a la persona designada en el document —el «lliurador» o «remitent»—, o a l'ordre d'aquesta, a una tercera persona distinta també designada en la lletra de canvi —el «prenedor»—.

Nou!!: València і Lletra de canvi · Veure més »

Llevant espanyol

El llevant d'Espanya excloent la província interior de Lleida. Llevant és un terme de geografia que fa referència a l'orient d'un país o regió.

Nou!!: València і Llevant espanyol · Veure més »

Llevant Futbol Club

El Llevant Futbol Club va ser un club de futbol de la Ciutat de València, fundat el 7 de setembre de 1909, i que va desaparèixer el 1939 al fusionar-se amb el Gimnàstic Futbol Club per tal de crear l'actual Llevant Unió Esportiva.

Nou!!: València і Llevant Futbol Club · Veure més »

Llevant Unió Esportiva

El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.

Nou!!: València і Llevant Unió Esportiva · Veure més »

Llevant Unió Esportiva (femení)

El Llevant UE Femení és un club de futbol de la ciutat de València, País Valencià.

Nou!!: València і Llevant Unió Esportiva (femení) · Veure més »

Llibertinatge

El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.

Nou!!: València і Llibertinatge · Veure més »

Llibre de les bèsties

El Llibre de les bèsties és una narració breu de caràcter trobadoresc que forma part del Llibre de les meravelles de Ramon Llull.

Nou!!: València і Llibre de les bèsties · Veure més »

Llibre de les dones (Eiximenis)

Començament de l'edició incunable del ''Llibre de les Dones'' de Francesc Eiximenis impresa a Barcelona en 1495. El Llibre de les Dones és un llibre escrit probablement entre 1387 i 1392 per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades.

Nou!!: València і Llibre de les dones (Eiximenis) · Veure més »

Llibre de memòries

El Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València és un dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d'anònim fins al 1488, Francesc Joan (oncle de l'humanista Honorat Joan) en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.

Nou!!: València і Llibre de memòries · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: València і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llibre del Consolat de Mar

El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània.

Nou!!: València і Llibre del Consolat de Mar · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: València і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre dels àngels

Portada de la traducció al castellà del ''Llibre dels Àngels'' de Francesc Eiximenis editada en Alcalá de Henares en 1527 per Miguel de Eguía El Llibre dels àngels (originàriament Lo Libre dels sants àngels) és una obra escrita per Francesc Eiximenis l'any 1392 a València en català i dedicada a Pere d'Artés, mestre racional amb qui l'unia un fort vincle d'amistat.

Nou!!: València і Llibre dels àngels · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: València і Llibre dels fets · Veure més »

Llibre Vermell de Montserrat

Una pàgina del '''Llibre Vermell de Montserrat''' El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món.

Nou!!: València і Llibre Vermell de Montserrat · Veure més »

Llibreria especialitzada en còmics

El decorat de la botiga especialitzada de ''The Big Bang Theory'' de Warner Bros. Studios, Burbank. Una llibreria o botiga de còmics és una llibreria especialitzada en la venda de còmics i productes relacionats.

Nou!!: València і Llibreria especialitzada en còmics · Veure més »

Llibreria Futurama

Futurama és una llibreria especialitzada en còmics ubicada al Carrer Guillem de Castro de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Llibreria Futurama · Veure més »

Llibreria Tres i Quatre

La Llibreria Tres i Quatre és una llibreria valenciana coneguda per haver estat un símbol de la resistència de la cultura valenciana, i catalana en general, al País Valencià.

Nou!!: València і Llibreria Tres i Quatre · Veure més »

Llibret de versos

Llibret de versos és el nom del llibre on es va recopilar la poesia valenciana de Teodor Llorente i Olivares.

Nou!!: València і Llibret de versos · Veure més »

Lliga a Perxa

La Lliga a Perxa és un torneig per a clubs d'aficionats en la modalitat de llargues a perxa.

Nou!!: València і Lliga a Perxa · Veure més »

Lliga ACB 1987/88

La temporada 1987-88 de la Lliga ACB va tenir lloc des del 26 de setembre de 1987 fins al 24 de maig de 1988, i va ser la cinquena temporada celebrada de la Lliga ACB.

Nou!!: València і Lliga ACB 1987/88 · Veure més »

Lliga ACB 2011/12

La temporada 2011/12 de la lliga ACB de bàsquet, anomenada Lliga Endesa per motius de patrocini, es va iniciar el 8 d'octubre de 2011, amb la fase regular finalitzant el 6 de maig de 2012.

Nou!!: València і Lliga ACB 2011/12 · Veure més »

Lliga ACB 2012/13

La temporada 2012/13 de la lliga ACB (per motius de patrocini, Lliga Endesa) començà el 29 de setembre de 2012 i acabà el 19 de juny de 2013.

Nou!!: València і Lliga ACB 2012/13 · Veure més »

Lliga ACB 2013/14

La temporada 2013/14 de la lliga ACB (per motius de patrocini, Lliga Endesa) començà el cap de setmana del 5 d'octubre de 2013 amb la disputa de la Supercopa.

Nou!!: València і Lliga ACB 2013/14 · Veure més »

Lliga ACB 2014/15

La temporada 2014/15 de la lliga ACB (per motius de patrocini, Lliga Endesa) va començar el cap de setmana del 26 i 27 de setembre de 2014 amb la disputa de la Supercopa.

Nou!!: València і Lliga ACB 2014/15 · Veure més »

Lliga ACB 2015/16

La temporada 2015/16 de la lliga ACB (per motius de patrocini, Lliga Endesa) va començar el cap de setmana dels dies 2 i 3 d'octubre de 2015 amb la disputa de la Supercopa.

Nou!!: València і Lliga ACB 2015/16 · Veure més »

Lliga ACB 2017/18

La temporada 2017/18 de la lliga ACB de bàsquet començà el 29 de setembre de 2017 i acabà el mes de juny amb la final dels play-off.

Nou!!: València і Lliga ACB 2017/18 · Veure més »

Lliga ACB 2019/20

La temporada 2019-20 de la Lliga Endesa és la 37a temporada de la lliga espanyola de bàsquet des que va canviar el format a Lliga ACB.

Nou!!: València і Lliga ACB 2019/20 · Veure més »

Lliga ACB de bàsquet

La Lliga ACB, que des de la temporada 2011-2012 s'anomena Lliga Endesa per motius de patrocini, és la principal lliga de bàsquet professional espanyola.

Nou!!: València і Lliga ACB de bàsquet · Veure més »

Lliga Caixa Popular

La Lliga Caixa Popular és una competició de promoció d'escala i corda, modalitat professional de la pilota valenciana, per a jugadors semi-professionals o en formació.

Nou!!: València і Lliga Caixa Popular · Veure més »

Lliga Catòlica

La Lliga Catòlica (LC) és el nom de diverses formacions polítiques locals i independents de caràcter conservador i catòlic que va existir durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Lliga Catòlica · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 1999-00

La Lliga de Campions de la UEFA 1999-00 fou la 45a edició de la Copa d'Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la 8a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 1999-00 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2000-01

La Lliga de Campions de la UEFA 2000–01 fou la 46a edició de la Copa d'Europa, la màxima competició per a clubs de futbol del continent i la 9a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 2000-01 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2006-07

La Lliga de Campions de la UEFA 2006-07 va ser l'edició número 52 en la història de la competició, la màxima competició oficial de futbol per a clubs que es disputa a Europa.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 2006-07 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2007-08

La Lliga de Campions de la UEFA 2007-08 fou l'edició número 53 de la història de la competició i la 16a sota el nom de Lliga de Campions.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 2007-08 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2010-11

La Lliga de Campions de la UEFA 2010-11 fou la 56a edició d'aquest campionat.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 2010-11 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2012-13

La Lliga de Campions de la UEFA 2012-13 fou la 58a edició d'aquesta competició i es disputà entre el 3 de juliol de 2012 i el 25 de maig de 2013.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 2012-13 · Veure més »

Lliga de Campions de la UEFA 2019-20

La Lliga de Campions de la UEFA 2019–20 és la 65a edició del màxim torneig de futbol europeu per a clubs organitzat per la UEFA, així com la 27ena edició des que va canviar el nom de Copa d'Europa pel de Lliga de Campions.

Nou!!: València і Lliga de Campions de la UEFA 2019-20 · Veure més »

Lliga Mediterrània de Futbol

La Lliga Mediterrània de futbol, també anomenada Lliga Llevant-Catalunya o Lliga València-Catalunya fou una competició futbolística oficial disputada la temporada 1936-37 en plena Guerra Civil espanyola organitzada per les federacions catalana i valenciana.

Nou!!: València і Lliga Mediterrània de Futbol · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Nou!!: València і Llimoner · Veure més »

Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.

Nou!!: València і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià · Veure més »

Llista d'agermanaments de municipis valencians

Açò és una llista d'agermanaments de municipis valencians, ordenats alfabèticament per nom del municipi (sense l'article definit): els agermanaments d'Altea, pertanyents al Douzelage, apareixen marcats en blau.

Nou!!: València і Llista d'agermanaments de municipis valencians · Veure més »

Llista d'aglomeracions de la Unió Europea

Les aglomeracions o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants de la Unió Europea apareixen ordenades per població en la següent llista, on figura també l'estat membre on es troba cadascuna de les ciutats (o la regió de l'àmbit lingüístic, quan escau).

Nou!!: València і Llista d'aglomeracions de la Unió Europea · Veure més »

Llista d'albergs del País Valencià

Els albergs del País Valencià són edificis normalment adreçats a joves i famílies que proporcionen allotjament i manutenció als alberguistes a més d'activitats esportives, culturals, turístiques, recreatives al seu entorn.

Nou!!: València і Llista d'albergs del País Valencià · Veure més »

Llista d'antics municipis del País Valencià

Aquesta és la llista dels pobles del País Valencià que van ser municipis i que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut com a municipis independents des de l'any 1800.

Nou!!: València і Llista d'antics municipis del País Valencià · Veure més »

Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana

Els asteroides en el sistema solar. Aquesta és una llista d'asteroides el nom dels quals està relacionat amb la cultura catalana.

Nou!!: València і Llista d'asteroides amb nom relacionat amb la cultura catalana · Veure més »

Llista d'àrees metropolitanes dels Països Catalans

Les àrees metropolitanes dels Països Catalans amb més de 100.000 habitants són setze.

Nou!!: València і Llista d'àrees metropolitanes dels Països Catalans · Veure més »

Llista d'edificis més alts de València

L'Edifici Hilton, el més alt de la ciutat La finca de ferro, 9è edifici més alt i construït als anys seixanta ''Skyline'' dels gratacels situats a l'avinguda de les Corts Valencianes de la ciutat Aquesta és una llista dels edificis més alts de la ciutat de València.

Nou!!: València і Llista d'edificis més alts de València · Veure més »

Llista d'emissores de ràdio en català

S'entén que les emissores de ràdio en llengua catalana son aquelles que emeti com a mínim un 50% del seu temps d'emissió o més en llengua catalana.

Nou!!: València і Llista d'emissores de ràdio en català · Veure més »

Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans

Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica amb seu als Països Catalans.

Nou!!: València і Llista d'empreses comercialitzadores d'energia elèctrica dels Països Catalans · Veure més »

Llista d'empreses cotitzades dels Països Catalans

Les empreses cotitzades dels Països Catalans són aquelles societats amb domicili social als Països Catalans que cotitzen en borsa.

Nou!!: València і Llista d'empreses cotitzades dels Països Catalans · Veure més »

Llista d'entitats financeres dels Països Catalans

Les entitats financeres dels Països Catalans són aquelles entitats financeres i de crèdit amb seu social als Països Catalans.

Nou!!: València і Llista d'entitats financeres dels Països Catalans · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: València і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista d'escuts del País Valencià

Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.

Nou!!: València і Llista d'escuts del País Valencià · Veure més »

Llista d'espais naturals de la província de València

Llista d'espais naturals de la província de València protegits per la Llei 11/1994 d'espais naturals protegits que inclou en el règim general les categories de parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interés i paisatge protegit.

Nou!!: València і Llista d'espais naturals de la província de València · Veure més »

Llista d'estacions de Mitjana Distància al País Valencià

Sense descripció.

Nou!!: València і Llista d'estacions de Mitjana Distància al País Valencià · Veure més »

Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat

La següent és una llista dels estadis amb més capacitat dels Països Catalans.

Nou!!: València і Llista d'estadis dels Països Catalans amb més capacitat · Veure més »

Llista d'estadis valencians per capacitat

La llista d'estadis del País Valencià amb una capacitat de més de 3.000 espectadors és la següent.

Nou!!: València і Llista d'estadis valencians per capacitat · Veure més »

Llista d'incidents per parlar en català

Aquesta és una llista d'incidents produïts recentment per parlar en català en territoris on aquesta llengua és oficial (Catalunya, Principat d'Andorra, País Valencià i Illes Balears).

Nou!!: València і Llista d'incidents per parlar en català · Veure més »

Llista d'universitats dels Països Catalans

Llista d'universitats amb seu a l'àmbit territorial catalanoparlant.

Nou!!: València і Llista d'universitats dels Països Catalans · Veure més »

Llista de batlles de València

L'Alcalde de València és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Llista de batlles de València · Veure més »

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Nou!!: València і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: València і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de carreteres del País Valencià

La xarxa de vies de calçades separades del País Valencià es divideix en autopistes i autovies.

Nou!!: València і Llista de carreteres del País Valencià · Veure més »

Llista de carreteres europees de classe A

Aquesta és la llista de les carreteres europees de classe A. Les carreteres de classe A són els principals eixos de comunicació de la xarxa europea, es classifiquen en quatre grups.

Nou!!: València і Llista de carreteres europees de classe A · Veure més »

Llista de carreteres europees de classe B

Aquesta és la llista de carreteres europees de classe B. Les carreteres de classe B són els eixos secundaris de la xarxa europea de carreteres.

Nou!!: València і Llista de carreteres europees de classe B · Veure més »

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Nou!!: València і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Nou!!: València і Llista de celebritats alcoianes · Veure més »

Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans

Aquesta llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans inclou els circuits de motociclisme de l'àmbit dels Països Catalans més destacats al llarg de la història d'aquest esport dins aquest territori.

Nou!!: València і Llista de circuits de motociclisme dels Països Catalans · Veure més »

Llista de ciutats europees per població

En aquesta llista de ciutats europees per població es recullen les ciutats d'Europa amb una població superior als 100.000 habitants.

Nou!!: València і Llista de ciutats europees per població · Veure més »

Llista de clubs de ciclisme als Països Catalans

La present llista recull els clubs de ciclisme dels Països Catalans en categories professionals o elit.

Nou!!: València і Llista de clubs de ciclisme als Països Catalans · Veure més »

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Nou!!: València і Llista de clubs de futbol · Veure més »

Llista de clubs de rugbi als Països Catalans

Llista dels clubs de rugbi en categoria sènior federats a les corresponents federacions territorials.

Nou!!: València і Llista de clubs de rugbi als Països Catalans · Veure més »

Llista de codis postals de València

Davall hi ha la llista de codis postals de la ciutat de València, amb els barris inclosos i els límits de cada zona postal.

Nou!!: València і Llista de codis postals de València · Veure més »

Llista de colles de diables

Correfoc infantil Timbalers al correfoc infantil de les festes majors del barri de Gràcia, 2010. Diables al correfoc infantil de les festes majors del barri de Gràcia, 2010. En aquesta pàgina s'hi troba un llistat amb la majoria de colles de diables dels Països Catalans.

Nou!!: València і Llista de colles de diables · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: València і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: València і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comunitats autònomes espanyoles per població

Llista de comunitats autònomes i '''ciutats autònomes''' (Ceuta i Melilla) d'Espanya segons la seva població (segons les xifres oficials d'autonomies, a 1 de gener de 2022), superfície, i PIB per càpita nominal en euros.

Nou!!: València і Llista de comunitats autònomes espanyoles per població · Veure més »

Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans

Aquesta llista aplega les curses de motociclisme de velocitat celebrades en circuits urbans dels Països Catalans que tingueren més anomenada i ressò mediàtic al llarg de la història, amb especial dedicació a les que tingueren categoria de Premi Internacional i a les que puntuaven per al Campionat d'Espanya o els dels respectius territoris.

Nou!!: València і Llista de curses urbanes de motociclisme de velocitat dels Països Catalans · Veure més »

Llista de destinacions de Vueling

Vueling Airlines, té prop més de 130 destinacions entre el Nord d'Àfrica, Europa i Àsia.

Nou!!: València і Llista de destinacions de Vueling · Veure més »

Llista de fabricants d'automòbils dels Països Catalans

Aquesta és una llista amb els fabricants d'automòbils dels Països Catalans al llarg de la història.

Nou!!: València і Llista de fabricants d'automòbils dels Països Catalans · Veure més »

Llista de fabricants de microcotxes dels Països Catalans

Aquesta és una llista amb els fabricants de microcotxes dels Països Catalans al llarg de la història.

Nou!!: València і Llista de fabricants de microcotxes dels Països Catalans · Veure més »

Llista de fabricants de prototipus de motocicleta dels Països Catalans

Aquesta és una llista amb els fabricants de prototipus de motocicleta dels Països Catalans al llarg de la història.

Nou!!: València і Llista de fabricants de prototipus de motocicleta dels Països Catalans · Veure més »

Llista de fars del País Valencià

Aquests són els fars del País Valencià ordenats de nord a sud.

Nou!!: València і Llista de fars del País Valencià · Veure més »

Llista de feministes

Aquesta llista de les persones més notables del moviment feminista s'ordena alfabèticament per cognoms, dins de cada període històric.

Nou!!: València і Llista de feministes · Veure més »

Llista de festes d'interés turístic del País Valencià

Les festes d'interés turístic regulades pel País Valencià són festes valencianes que estan declarades en les modalitats de festes d'interès internacional, nacional, autonòmic, provincial i local, a més de les festes d'interès turístic declarades abans del 2006.

Nou!!: València і Llista de festes d'interés turístic del País Valencià · Veure més »

Llista de festes declarades d'interès turístic

Aquesta llista detalla les festes declarades d'interès turístic o patrimoni de la humanitat de Catalunya, el País Valencià i resta de món.

Nou!!: València і Llista de festes declarades d'interès turístic · Veure més »

Llista de gratacels més alts d'Espanya

Les torres del CTBA conformen els quatre gratacels més alts d'Espanya. Espanya no és un estat que es caracteritzi per la construcció de gratacels.

Nou!!: València і Llista de gratacels més alts d'Espanya · Veure més »

Llista de gratacels més alts dels Països Catalans

El gratacel Intempo de Benidorm és l'edifici més alt dels Països Catalans (2021). Amb excepció de la ciutat de Benidorm, els Països Catalans no és un territori que es caracteritzi per la presència de gratacels.

Nou!!: València і Llista de gratacels més alts dels Països Catalans · Veure més »

Llista de jugadores de futbol del Futbol Club Barcelona Femení

Per les files del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona Femení han passat centenars de jugadores.

Nou!!: València і Llista de jugadores de futbol del Futbol Club Barcelona Femení · Veure més »

Llista de jugadors de rugbi dels Països Catalans

Aquesta llista recull les jugadores i els jugadors de rugbi nascuts als Països Catalans, en les diferents modalitats de rugbi a 7, rugbi a 13 i rugbi a 15.

Nou!!: València і Llista de jugadors de rugbi dels Països Catalans · Veure més »

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: València і Llista de les comarques dels Països Catalans · Veure més »

Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat

Mapa de les universitats medievals a Europa Aquesta és una llista de les universitats més antigues del món que perviuen en l'actualitat, fundades abans de l'any 1500.

Nou!!: València і Llista de les universitats més antigues existents en l'actualitat · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: València і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Nou!!: València і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Llista de missions diplomàtiques de Lituània

Estats amb missions diplomàtiques de Lituània Aquest article és una llista de missions diplomàtiques de Lituània, excloent els consolats honoraris.

Nou!!: València і Llista de missions diplomàtiques de Lituània · Veure més »

Llista de monuments d'Algirós (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte d'Algirós de València.

Nou!!: València і Llista de monuments d'Algirós (València) · Veure més »

Llista de monuments de Benicalap (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Benicalap de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Benicalap (València) · Veure més »

Llista de monuments de Benimaclet (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Benimaclet de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Benimaclet (València) · Veure més »

Llista de monuments de Camins al Grau (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Camins al Grau de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Camins al Grau (València) · Veure més »

Llista de monuments de l'Olivereta (València)

Monuments catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de l'Olivereta de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de l'Olivereta (València) · Veure més »

Llista de monuments de Patraix (València)

Monuments catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Patraix de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Patraix (València) · Veure més »

Llista de monuments de Pobles de l'Oest (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Pobles de l'Oest de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Pobles de l'Oest (València) · Veure més »

Llista de monuments de Pobles del Nord (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Pobles del Nord de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Pobles del Nord (València) · Veure més »

Llista de monuments de Pobles del Sud (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Pobles del Sud de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Pobles del Sud (València) · Veure més »

Llista de monuments de Rascanya (València)

Monuments i béns immobles catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte de Rascanya de València.

Nou!!: València і Llista de monuments de Rascanya (València) · Veure més »

Llista de monuments del Pla del Real (València)

Monuments catalogats com a béns d'interés cultural (BIC) i béns immobles de rellevància local (BRL) del districte del Pla del Real de València.

Nou!!: València і Llista de monuments del Pla del Real (València) · Veure més »

Llista de municipis d'Espanya per població

A l'estat espanyol hi ha 8.119 municipis, repartits en cinquanta províncies, Ceuta i Melilla, amb les dades de població recollides per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya.

Nou!!: València і Llista de municipis d'Espanya per població · Veure més »

Llista de municipis de la província de València

Llista dels municipis de la província de València: Significat de cada camp de dades.

Nou!!: València і Llista de municipis de la província de València · Veure més »

Llista de municipis dels Països Catalans per població

Els Països Catalans comprenen els municipis dels territoris de l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i El Carxe.

Nou!!: València і Llista de municipis dels Països Catalans per població · Veure més »

Llista de municipis valencians per població

El llistat de municipis valencians segons la seua població a 1 de gener de 2022 (INE), classificats de la següent manera.

Nou!!: València і Llista de municipis valencians per població · Veure més »

Llista de muntanyes del País Valencià

Relació de muntanyes valencianes.

Nou!!: València і Llista de muntanyes del País Valencià · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: València і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de pavellons dels Països Catalans amb més aforament

La següent és una llista dels pavellons esportius amb més aforament dels Països Catalans.

Nou!!: València і Llista de pavellons dels Països Catalans amb més aforament · Veure més »

Llista de peixos de les Illes Balears

Aquesta llista de peixos de les Illes Balears és un recull de les espècies de peixos que hom pot trobar a les Balears.

Nou!!: València і Llista de peixos de les Illes Balears · Veure més »

Llista de personatges d'El cor de la ciutat

Llista de personatges principals d'El cor de la ciutat.

Nou!!: València і Llista de personatges d'El cor de la ciutat · Veure més »

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)

Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Nou!!: València і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella) · Veure més »

Llista de platges de la Costa de València

Llista de platges de la Costa de València, corresponents a les marques turístiques València Terra i Mar, i Ciutat de València, de la província de València, incloses en el catàleg i guia del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Nou!!: València і Llista de platges de la Costa de València · Veure més »

Llista de primeres òperes

Es mostren les primeres òperes o obres de teatre líric representades en un lloc, en una llengua determinada i amb música d'una persona nascuda en un lloc.

Nou!!: València і Llista de primeres òperes · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: València і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català

Aquesta és una llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Nou!!: València і Llista de revistes de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català · Veure més »

Llista de teatres d'òpera

La següent llista de teatres d'òpera es presenta per continents i per país, amb el nom de l'òpera i de la ciutat.

Nou!!: València і Llista de teatres d'òpera · Veure més »

Llista de topònims de Tarragona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Tarragona, al Tarragonès.

Nou!!: València і Llista de topònims de Tarragona · Veure més »

Llista de vials no motoritzats de València

La plaça de la Mare de Déu és un dels espais no motoritzats més grans de la ciutat Aquesta llista detalla els carrers de València exclusivament per a l'ús dels vianants, per barri.

Nou!!: València і Llista de vials no motoritzats de València · Veure més »

Llista de vies ciclistes de València

Avinguda de les Tres Creus Aquesta llista detalla els carrils bici de la ciutat de València, segons cada districte i barri.

Nou!!: València і Llista de vies ciclistes de València · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: València і Llista de vies romanes · Veure més »

Llista de zones humides del País Valencià

Llista de les zones humides del País Valencià incloses en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana (CZHCV).

Nou!!: València і Llista de zones humides del País Valencià · Veure més »

Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa

Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).

Nou!!: València і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa · Veure més »

Llista dels 104 reclamats en 1947 pel Consell de Control Aliat a Espanya

Llista dels 104 reclamats el 1947 pel Consell de Control Aliat al ministre d'Afers Exteriors d'Espanya.

Nou!!: València і Llista dels 104 reclamats en 1947 pel Consell de Control Aliat a Espanya · Veure més »

Llista dels centres emissors del País Valencià

Aquesta és una llista dels principals centres emissors de ràdio i televisió ubicats al País Valencià.

Nou!!: València і Llista dels centres emissors del País Valencià · Veure més »

Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià

Aquesta llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià recull les disposicions que regulen els canvis del nom oficial dels topònims del País Valencià per fer oficial el seu ús en valencià.

Nou!!: València і Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià · Veure més »

Llista dels municipis del País Valencià

Llista dels municipis del País Valencià incloent, per a cadascun, les seues denominacions oficial, en valencià i en castellà, el nombre d'habitants, l'extensió, la densitat de població, l'altura, el número d'entitats territorials, les coordenades geogràfiques, l'idioma dominant, la comarca i la província.

Nou!!: València і Llista dels municipis del País Valencià · Veure més »

Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià

La llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià és una llista ordenada alfabèticament que presenta els municipis valencians que han regulat oficialment el topònim al valencià amb el decret o els decrets respectius.

Nou!!: València і Llista dels municipis del País Valencià que han adaptat el topònim en valencià · Veure més »

Llista dels museus d'art més visitats del món

El Palau del Louvre Museu Britànic Metropolitan Museum of Art National Gallery Tate Modern National Gallery of Washington Musée d'Orsay Museo del Prado Museu Nacional de Corea Museu de l'Hermitage Museum Museu Nacional de Tòquio Victoria and Albert Museum Museu Nacional del Palau, Taipei, Taiwan La llista dels museus d'art més visitats del món enumera els museus d'art més visitats del món.

Nou!!: València і Llista dels museus d'art més visitats del món · Veure més »

Llista Fabregat

Llista Fabregat és el nom que va rebre una llista de paraules inclosa al llibre d'estil de Radiotelevisió Valenciana en 1990.

Nou!!: València і Llista Fabregat · Veure més »

Lliura (moneda)

La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.

Nou!!: València і Lliura (moneda) · Veure més »

Lliura valenciana

La lliura valenciana era una unitat monetària referencial pertanyent a un sistema monetari valencià basat en monedes efectives encunyades des del al XVIII al País Valencià.

Nou!!: València і Lliura valenciana · Veure més »

Llocnou de la Corona

Llocnou de la Corona, també conegut com a Poblenou de la Corona, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Llocnou de la Corona · Veure més »

Llometa del Tio Figuetes

Llometa del Tio Figuetes és un poblat de l'Edat del Bronze tardà amb superposició de nivells de cronologia ibèrica.

Nou!!: València і Llometa del Tio Figuetes · Veure més »

Llorca (cognom)

Llorca.

Nou!!: València і Llorca (cognom) · Veure més »

Llorenç Barber i Colomer

Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948) és un compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor (en els camps de la poesia fonètica i la veu difònica) de renom internacional, va residir a Madrid del 1972 al 2008 o 2009, i que ara torna a viure al seu poble natal.

Nou!!: València і Llorenç Barber i Colomer · Veure més »

Llorenç Casanova i Ruiz

''El Fraile y el Bodeguero'' Lorenzo Casanova Ruiz, (Alcoi, 14 de març de 1844 – Alacant, 23 de març de 1900) pintor deixeble de Daniel Cortina a València i Federico Madrazo a Madrid, condeixeble de Eduardo Rosales i Marià Fortuny.

Nou!!: València і Llorenç Casanova i Ruiz · Veure més »

Llorenç Martínez

Llorenç o Lorenzo Martínez (mort el 1793) fou un arquitecte valencià del, molt relacionat amb Antoni Gilabert Fornés, amb qui va col·laborar, però sempre en un segon pla.

Nou!!: València і Llorenç Martínez · Veure més »

Llorenç Matheu i Sanç

Llorenç Matheu i Sanç (València, 12 de juliol de 1618 - Madrid, 31 de gener de 1680) va ser un jurista, poeta, humanista i polígraf valencià.

Nou!!: València і Llorenç Matheu i Sanç · Veure més »

Llorenç Mendoza i Ruiz

Llorenç Mendoza i Ruiz (Paiporta, 1964) és músic clarinetista, compositor i director d'orquestra i de banda.

Nou!!: València і Llorenç Mendoza i Ruiz · Veure més »

Llorenç Millo Casas

Lorenzo Millo Casas va ser un advocat, escriptor i gastrònom, que va nàixer a El Villar del Arzobispo (València) l'any 1924.

Nou!!: València і Llorenç Millo Casas · Veure més »

Llorenç Saragossa

Llorenç Saragossa, Lorenç Çaragoça en grafia de l'època, (fl. 1358-1406) fou un pintor de l'aragonès membre de l'escola valenciana del gòtic internacional.

Nou!!: València і Llorenç Saragossa · Veure més »

Llorenç Soler i de los Mártires

Llorenç Soler i de los Mártires (València, 19 d'agost de 1936 - Barcelona, 8 de novembre de 2022), també conegut com Lorenzo Soler, fou un director i guionista de cinema valencià, especialitzat en documentals i considerat un dels precursors del cinema documental social i independent durant el franquisme i la Transició.

Nou!!: València і Llorenç Soler i de los Mártires · Veure més »

Llotja

Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.

Nou!!: València і Llotja · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: València і Llotja de la Seda · Veure més »

Llotja de Palma

La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.

Nou!!: València і Llotja de Palma · Veure més »

Lluís Alcanyís

Lluís Alcanyís (Xàtiva, Costera, - València, 1506) fou un poeta i metge valencià.

Nou!!: València і Lluís Alcanyís · Veure més »

Lluís Alimbrot

Lluís Alimbrot o Louis Alincbrot, és el nom amb què era conegut el pintor flamenc Lodewijk Allyncbrood, (Bruges, c. 1410 - València, octubre de 1460).

Nou!!: València і Lluís Alimbrot · Veure més »

Lluís Almerich i Sellarés

Lluís Almerich i Sellarés (Barcelona, 12 de febrer de 1882 - Barcelona, 7 de novembre de 1952) fou escriptor i un periodista català, més conegut pel seu pseudònim Clovis Eimeric, tot i que també va fer servir el de Macià Floris.

Nou!!: València і Lluís Almerich i Sellarés · Veure més »

Lluís Alpera i Leiva

Lluís Alpera i Leiva (València, 1938 - 14 de desembre de 2018) fou un poeta i crític literari valencià.

Nou!!: València і Lluís Alpera i Leiva · Veure més »

Lluís Bertran

Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant espanyol de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.

Nou!!: València і Lluís Bertran · Veure més »

Lluís Bru i Salelles

Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista.

Nou!!: València і Lluís Bru i Salelles · Veure més »

Lluís Carròs de Vilaragut

Lluis Carròs de Vilaragut i de Castellví (País Valencià, s. XV - València, 14 d'agost de 1544), fou el fill primogènit del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut, i germà de Galceran Carròs Pardo de la Casta i Ramón Carròs de Vilaragut i de Castellví, entre altres.

Nou!!: València і Lluís Carròs de Vilaragut · Veure més »

Lluís Casanova Giner

Lluís Casanova Giner (Oliva, La Safor, 1909 - 4 de maig de 1999) fou un empresari valencià, president del València CF entre 1940 i 1959, i director de l'estudi de cinema Cifesa.

Nou!!: València і Lluís Casanova Giner · Veure més »

Lluís Català (poeta)

Lluís Català (València) va ser un poeta del qual se'n conserven dues obres de poesia mariològica.

Nou!!: València і Lluís Català (poeta) · Veure més »

Lluís Causarás Tarazona

Lluís Causarás i Tarazona (València, 24 de juliol de 1902 - Madrid, 12 de maig de 1985) fou un escultor i pintor valencià.

Nou!!: València і Lluís Causarás Tarazona · Veure més »

Lluís Cebrian i Mezquita

Lluís Cebrian i Mezquita (València, 1851-València, 1934) va ser un estudiós i escriptor valencià, especialment implicat en l'anomenat sector progressista de la Renaixença valenciana.

Nou!!: València і Lluís Cebrian i Mezquita · Veure més »

Lluís Cebrián Ibor

Lluís Cebrián Ibor (València, 1885 - València, 1941) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Lluís Cebrián Ibor · Veure més »

Lluís Cerveró i Gomis

Lluís Cerveró i Gomis (València, 1902 - València, 1983) va ser un genealogista, historiador, advocat i professor valencià.

Nou!!: València і Lluís Cerveró i Gomis · Veure més »

Lluís Collado

Lluís Collado (València, 1510/1520 - València, 1585/1587), fou un metge valencià, catedràtic de la Universitat de València i protometge i sobrevisitador del regne des de 1576 fins a la seva mort.

Nou!!: València і Lluís Collado · Veure més »

Lluís Crespí de Valldaura

Lluís Crespí de Valldaura (València, 1450 – 1491) fon un noble i militar valencià, pare del poeta Lluís Crespí de Valldaura i Bou.

Nou!!: València і Lluís Crespí de Valldaura · Veure més »

Lluís Crespí de Valldaura i Bou

Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, ? - ?, 1522) fou un poeta valencià.

Nou!!: València і Lluís Crespí de Valldaura i Bou · Veure més »

Lluís d'Amigó i Ferrer

Lluís d'Amigó o Lluís de Massamagrell, de nom secular Josep Maria d'Amigó i Ferrer (17 d'octubre de 1854, Massamagrell, Horta Nord - 1 d'octubre de 1934, Godella, Horta Nord) va ser un religiós valencià de l'orde dels caputxins, bisbe d'Administrador de la Diòcesi de Solsona i Bisbe de Sogorb.

Nou!!: València і Lluís d'Amigó i Ferrer · Veure més »

Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa

Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa fou governador de València de 1479 a 1503.

Nou!!: València і Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa · Veure més »

Lluís de Cabanyelles i Gallac

Lluís de Cabanyelles i Gallac (País Valencià, s XV - ?, 17 de gener de 1524) fou governador general de València entre els anys 1503 i 1522.

Nou!!: València і Lluís de Cabanyelles i Gallac · Veure més »

Lluís de Nàpols

Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.

Nou!!: València і Lluís de Nàpols · Veure més »

Lluís de Santàngel

Estàtua de Lluís de Santàngel a València Lluís de Santàngel (València (?) -1498), cortesà de Ferran el Catòlic i protector de Cristòfor Colom; fill de Lluís de Santàngel el Vell i de Brianda.

Nou!!: València і Lluís de Santàngel · Veure més »

Lluís Dubón Portolés

Lluís Dubón Portolés (València, 17 de juliol de 1892, 28 d'agost de 1952) va ser un pintor, il·lustrador, dibuixant d'historietes i artista faller valencià.

Nou!!: València і Lluís Dubón Portolés · Veure més »

Lluís Ferreres i Soler

Luis Ferreres Soler (Xàtiva, la Costera, juny de 1852 - Madrid, 1926), fou un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Lluís Ferreres i Soler · Veure més »

Lluís Font de Mora Montesinos

Lluís Font de Mora Montesinos (València, 29 d'abril de 1936 - 3 de maig de 2018) fou un enginyer agrònom valencià, conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana del 1983 al 1993.

Nou!!: València і Lluís Font de Mora Montesinos · Veure més »

Lluís Fullana i Mira

Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 1871 - Madrid, 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.

Nou!!: València і Lluís Fullana i Mira · Veure més »

Lluís Galiana i Cervera

Imatge del centre històric d'Ontinyent, lloc natal de l'escriptor Lluís Galiana. Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra Rondalla de rondalles.

Nou!!: València і Lluís Galiana i Cervera · Veure més »

Lluís Garcia i Ballester

Lluís Garcia i Ballester (Barri del Cabanyal, València, 14 de febrer de 1936 - Puente Arce, Cantàbria, 10 d'octubre de 2000) va ser un metge i un historiador de la medicina antiga i medieval.

Nou!!: València і Lluís Garcia i Ballester · Veure més »

Lluís Guarner i Pérez

Lluís Guarner i Pérez (València, 1902 - València, 1986) va ser un escriptor, poeta i acadèmic valencià.

Nou!!: València і Lluís Guarner i Pérez · Veure més »

Lluís Joan del Milà i Borja

Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.

Nou!!: València і Lluís Joan del Milà i Borja · Veure més »

Lluís Lúcia i Lúcia

Lluís Lúcia i Lúcia (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - València, 6 de gener de 1943) fou un periodista i polític valencià.

Nou!!: València і Lluís Lúcia i Lúcia · Veure més »

Lluís Lúcia i Mingarro

Lluís Lúcia i Mingarro (València, 24 de maig de 1914 - Madrid, 15 de març de 1984) va ser advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià, fill del polític valencià Lluís Lúcia Lúcia i de María del Pilar Mingarro Roca.

Nou!!: València і Lluís Lúcia i Mingarro · Veure més »

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Nou!!: València і Lluís Llach i Grande · Veure més »

Lluís Magaña i Martínez

Lluís Magaña i Martínez (València, 1938 - Madrid, 29 d'abril de 1996) fou un empresari valencià del sector elèctric.

Nou!!: València і Lluís Magaña i Martínez · Veure més »

Lluís Maria Mesa i Reig

Lluís Maria Mesa i Reig (Estivella, Camp de Morvedre, País Valencià, 15 d'octubre de 1968) és llicenciat en Història per la Universitat de València, tècnic lingüístic, gestor cultural, i des del 28 de gener de 2011 cronista oficial d'Estivella, població a la que el seu treball investigador l'ha vinculat, a l'àmbit cultural i al de l’associacionisme.

Nou!!: València і Lluís Maria Mesa i Reig · Veure més »

Lluís Medir i Huerta

Lluís Medir i Huerta (Palamós, Baix Empordà, 21 de juliol de 1947) és un farmacèutic i polític català.

Nou!!: València і Lluís Medir i Huerta · Veure més »

Lluís Morote i Greus

MNAC). Lluís Morote i Greus (València 1862 - Madrid 1913) fou un periodista, escriptor i polític valencià.

Nou!!: València і Lluís Morote i Greus · Veure més »

Lluís Nonell i Brunés

Lluís Nonell i Brunés (Sant Andreu, Barcelona, 24 de desembre de 1926 - València, 30 de gener de 1982) va ser un actor, director i empresari de teatre i cinema.

Nou!!: València і Lluís Nonell i Brunés · Veure més »

Lluís Papell i Comas

Lluís Papell i Comas (Sabadell, 16 de febrer de 1891 - 24 de gener de 1980) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: València і Lluís Papell i Comas · Veure més »

Lluís Raluy i Tomàs

Lluís Raluy i Tomàs (Sant Adrià de Besòs, 25 febrer de 1942 - València, 29 de desembre de 2021) va ser un pallasso català.

Nou!!: València і Lluís Raluy i Tomàs · Veure més »

Lluís Revest i Corzo

Lluís Revest i Corzo (València, 1892 - Castelló de la Plana, 1963) va ser un historiador valencià.

Nou!!: València і Lluís Revest i Corzo · Veure més »

Lluís Sales

Lluís Sales (València, 20 d'abril de 1745 - Navaixes, Alt Palància, 10 de setembre de 1807), fou un religiós valencià de l'orde de Predicadors.

Nou!!: València і Lluís Sales · Veure més »

Lluís Tramoyeres i Blasco

Lluís Tramoyeres i Blasco (València, 1 de setembre de 1854 - València, 30 d'octubre de 1920) va ser un historiador de l'art valencià.

Nou!!: València і Lluís Tramoyeres i Blasco · Veure més »

Lluís Vicent Aracil i Boned

Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941) és un sociolingüista valencià.

Nou!!: València і Lluís Vicent Aracil i Boned · Veure més »

Lluís Vich i de Corbera

Lluís Vich i de Corbera (València, ¿?-1477) fou un noble i alt funcionari valencià, amb el càrrec de Mestre Racional del Regne de València.

Nou!!: València і Lluís Vich i de Corbera · Veure més »

Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire

Martín-Lanuza:Luis Alejandro Bassecourt y Dupire fou un militar espanyol d'origen francès que va participar activament en diversos escenaris de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Lluís-Alexandre Procopi de Bassecourt i Dupire · Veure més »

Lluïsa Botet i Mundi

Lluïsa Botet i Mundi (Cassà de la Selva, 2 de febrer de 1884 - València, 1951) va ser una pintora i gravadora catalana especialitzada en retrats i escenes costumistes.

Nou!!: València і Lluïsa Botet i Mundi · Veure més »

Lluïsa Cunillé i Salgado

Lluïsa Cunillé i Salgado (Badalona, Barcelonès, 28 d'octubre de 1961) és una dramaturga catalana.

Nou!!: València і Lluïsa Cunillé i Salgado · Veure més »

Lluïsa Saragossà i Rico

Lluïsa Saragossà o Luisa Zaragozá (Carlet, la Ribera Alta, 25 d'agost de 1647 - València, 2 de febrer de 1727) fou una dona valenciana, famosa per la seva religiositat i tinguda en el seu temps per una persona santa.

Nou!!: València і Lluïsa Saragossà i Rico · Veure més »

Lluïsa Vela

Lluïsa Vela i Lafuente (Toixa, València, 17 d'abril de 1884 - Polop, Marina Baixa, 2 de setembre de 1938), va ser una de les grans sopranos de la primera part del segle XX espanyol.

Nou!!: València і Lluïsa Vela · Veure més »

Llucena

Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: València і Llucena · Veure més »

Llucià Colomines

Llucià Colomines (Perpinyà ? - Mallorca, 1460), fou un poeta i gramàtic català.

Nou!!: València і Llucià Colomines · Veure més »

Llum de les Imatges

La Llum de les Imatges va ser una fundació de la Generalitat Valenciana encarregada de la restauració del patrimoni artístic i cultural valencià.

Nou!!: València і Llum de les Imatges · Veure més »

Lluminàries

El terme lluminària ve del llatí lumen i significa literalment "objecte que difon llum", però, en una accepció més àmplia, s'utilitza per indicar el vessant festiu que la llum ha tingut en el marc de les celebracions patrimonials arreu del món, però molt especialment a la Mar Mediterrània.

Nou!!: València і Lluminàries · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Llutxent · Veure més »

Lo malo

Lo malo és una cançó creada per Brisa Fenoy i Lluís Mosquera, amb lletra traduïda i adaptada de Chico malo de Will Sims i Jess Morgan, i interpretada per Aitana War (duo format per Aitana Ocaña i Ana Guerra) el 2018, aleshores ambdós membres d'Operación Triunfo.

Nou!!: València і Lo malo · Veure més »

Lo passi en cobles

Lo passi en cobles és una obra col·lectiva publicada a València en 1493 que tracta en vers la passió de Jesucrist seguint l'Evangeli segons sant Joan.

Nou!!: València і Lo passi en cobles · Veure més »

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.

Nou!!: València і Lo Rat Penat · Veure més »

Locomotora de Vapor Renfe 240F-2705

La Locomotora de vapor 240 F-2705 "Renfe" és una Locomotora fabricada per l'empresa MACOSA a València i que es troba conservada actualment al Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb el número de registre 00020 d'ençà que va ingressar el 1981, com una donació de la companyia Renfe.

Nou!!: València і Locomotora de Vapor Renfe 240F-2705 · Veure més »

Lola Bosshard

Lola Bosshard (València, 19 de març de 1922 - 4 de setembre de 2012) va ser una pintora valenciana.

Nou!!: València і Lola Bosshard · Veure més »

Lola Cardona

Lola Cardona (València, 1936 - † Madrid, 30 de gener de 2006) va ser una actriu valenciana.

Nou!!: València і Lola Cardona · Veure més »

Lola Lorente

Lola Lorente és una dibuixant de còmics espanyola nascuda a Bigastro l'any 1980.

Nou!!: València і Lola Lorente · Veure més »

Lola Morote Chapa

Lola Morote Chapa (València, 1897 - 1985) va ser una ceramista i pintora valenciana.

Nou!!: València і Lola Morote Chapa · Veure més »

Lola Ochoa Ribes

Lola Ochoa Ribes (València, 4 d'octubre de 1978) és una jugadora de tennis en cadira de rodes.

Nou!!: València і Lola Ochoa Ribes · Veure més »

Lolo Jones

Lori (“Lolo”) Jones (5 d'agost de 1982 a Des Moines, Iowa) és una atleta estatunidenca especialista en carreres de tanques que es va proclamar campiona mundial de 60 metres barres en pista coberta a València 2008 i a Doha 2010.

Nou!!: València і Lolo Jones · Veure més »

Lope de Rueda

Lope de Rueda (1505.

Nou!!: València і Lope de Rueda · Veure més »

Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí

Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.

Nou!!: València і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí · Veure més »

Loren D

Lorenzo Macías, més conegut com Loren D (València, 1977) és un DJ i productor de música valencià.

Nou!!: València і Loren D · Veure més »

Lorenzo Abad Martínez

Lorenzo Abad Martínez (València, 1941 - Múrcia, 21 de març de 2013) fou un obstetre i ginecòleg valencià.

Nou!!: València і Lorenzo Abad Martínez · Veure més »

Lorenzo Agustí Pons

Lorenzo Agustí Pons (Paterna) és un arquitecte i polític valencià, alcalde de Paterna (l'Horta Nord) entre el 2007 al 2014, moment en que dimiteix al veure's implicat en un cas de corrupció.

Nou!!: València і Lorenzo Agustí Pons · Veure més »

Lorenzo Iñigo Granizo

Lorenzo Íñigo Granizo va ser un militant anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: València і Lorenzo Iñigo Granizo · Veure més »

Lorenzo López

Lorenzo López (Alacant, 10 d'agost de 1680 - Alacant, maig de 1758) fou un cronista, jesuïta i professor valencià.

Nou!!: València і Lorenzo López · Veure més »

Lorin Maazel

Lorin Varencove Maazel (Neuilly-sur-Seine (França), 6 de març de 1930 - Virgínia (EUA), 13 de juliol de 2014) va ser un director d'orquestra, violinista i compositor estatunidenc d'origen francès.

Nou!!: València і Lorin Maazel · Veure més »

Los 40 Classic

Los 40 Classic (estilitzat com LOS40 Classic) es una radiofórmula espanyola musical centrada en els èxits nacionals i internacionals des dels anys 80.

Nou!!: València і Los 40 Classic · Veure més »

Los Borgia

Los Borgia és una pel·lícula dirigida en 2006 pel director espanyol Antonio Hernández.

Nou!!: València і Los Borgia · Veure més »

Los chicos del puerto

Los chicos del puerto és una pel·lícula espanyola del 2013 dirigida i escrita pel val·lisoletà Alberto Morais.

Nou!!: València і Los chicos del puerto · Veure més »

Los Dedalts

Los Dedalts o los Dedalts de Vandellòs és una serra situada al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la comarca catalana del Baix Camp.

Nou!!: València і Los Dedalts · Veure més »

Los Inhumanos

Los Inhumanos són un grup musical originari de València.

Nou!!: València і Los Inhumanos · Veure més »

Los Ochandos

Los Ochandos és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).

Nou!!: València і Los Ochandos · Veure més »

Los Pedrones

Los Pedrones és una pedania del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel).

Nou!!: València і Los Pedrones · Veure més »

Los surcos del azar

Los surcos del azar és una novel·la gràfica de Paco Roca publicada el 2012 per l'editorial basca Astiberri.

Nou!!: València і Los surcos del azar · Veure més »

Los Verdes

Los Verdes és una confederació de partits polítics ecologistes amb seu a València.

Nou!!: València і Los Verdes · Veure més »

Los Zigarros

Los Zigarros és una banda de rock and roll procedent de València, formada per Ovidi Tormo (veu i guitarra), Álvaro Tormo (guitarra), Adrián Ribes (bateria) i Nacho Tamarit (baix).

Nou!!: València і Los Zigarros · Veure més »

Lot de Creta

El lot de Creta, herbeta de plata, lot blanc, lot de platja, lotus marí o trèvol femella (Lotus creticus) és una planta de la família Leguminosae que viu a arenals marítims i sistemes dunars de la mediterrània meridional.

Nou!!: València і Lot de Creta · Veure més »

Louise Allcock

Louise Allcock és una investigadora britànica, més coneguda pels seus treballs sobre ecologia i evolució dels cefalòpodes de l'oceà Antàrtic i de les profunditats marines.

Nou!!: València і Louise Allcock · Veure més »

Louise Lablache

, nom complet Louise Émilie Colette Josephine Therese Marguerite Lablache) fou una mezzosoprano/contralt operística i professora de cant.

Nou!!: València і Louise Lablache · Veure més »

Lourdes Alonso Belza

Lourdes Alonso Belza (Tolosa, Guipúscoa, 29 de gener de 1955 - 2003) fou una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IV Legislatura.

Nou!!: València і Lourdes Alonso Belza · Veure més »

LRP

* Lo Rat Penat, associació cultural de València.

Nou!!: València і LRP · Veure més »

Luís Bisbe

Luis Bisbe (1965, Màlaga) és un artista espanyol reconegut internacionalment.

Nou!!: València і Luís Bisbe · Veure més »

Luís Enjuanes Sánchez

Luís Enjuanes Sánchez (València, 9 de març de 1945) és un químic i viròleg valencià.

Nou!!: València і Luís Enjuanes Sánchez · Veure més »

Luís Ibáñez Gadea

Luís Miguel Ibáñez Gadea (València, 1958) és un metge i polític valencià, militant del Partit Popular (PP).

Nou!!: València і Luís Ibáñez Gadea · Veure més »

Lucas (pel·lícula)

Lucas és una pel·lícula de thriller dramàtic espanyola del 2021 dirigida per Álex Montoya i protagonitzada per Jorge Motos com a personatge principal.

Nou!!: València і Lucas (pel·lícula) · Veure més »

Lucía Etxebarria de Asteinza

Lucía Etxebarria de Asteinza (València, 7 de desembre de 1966), escriptora valenciana que escriu en castellà.

Nou!!: València і Lucía Etxebarria de Asteinza · Veure més »

Lucía Sánchez Saornil

Lucía Sánchez Saornil (Madrid, 13 de desembre de 1895-València, 2 de juny de 1970) fou una poeta, militant anarquista i feminista espanyola.

Nou!!: València і Lucía Sánchez Saornil · Veure més »

Lucía Teresa Hipólito Cubero

Lucía Teresa Hipólito Cubedo (València, 17 d'abril de 1982) és una farmacèutica valenciana.

Nou!!: València і Lucía Teresa Hipólito Cubero · Veure més »

Luces de bohemia

Luces de bohemia és una obra teatral de Ramón María del Valle-Inclán.

Nou!!: València і Luces de bohemia · Veure més »

Luciano López Ferrer

Luciano López Ferrer (València, 1869 - Madrid, 1945) fou un advocat, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Luciano López Ferrer · Veure més »

Lucio Ballesteros Jaime

Lucio Ballesteros Jaime (Utiel, 1906 - València, 1 juliol de 2008) va ser un periodista i poeta espanyol.

Nou!!: València і Lucio Ballesteros Jaime · Veure més »

Lucio del Valle

Lucio del Valle y Arana (Madrid, 2 de març de 1815 – 17 de juliol de 1874), va ser un enginyer de camins i arquitecte del.

Nou!!: València і Lucio del Valle · Veure més »

Lucio Godoy

Lucio Godoy (Paraná (Argentina), 1958) és un músic argentí compositor de bandes sonores per a pel·lícules, guanyador d'un Goya a la millor cançó original.

Nou!!: València і Lucio Godoy · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: València і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: València і Lucrècia Borja · Veure més »

Lucrecia Pérez

Lucrecia Pérez Matos (Vicente Noble, Barahona, República Dominicana, 15 de desembre de 1959 - Aravaca, Madrid, 13 de novembre de 1992) fou una immigrant dominicana a Madrid víctima mortal de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a l'estat espanyol.

Nou!!: València і Lucrecia Pérez · Veure més »

Lucrezia Bori

Lucrezia Bori Lucrezia Bori o Lucrècia Borja (València, 24 de desembre de 1887 – Nova York, 14 de maig de 1960) va ser una cèlebre cantant valenciana d'òpera, una soprano lírica.

Nou!!: València і Lucrezia Bori · Veure més »

Luis Albert Ballesteros

Luis Albert Ballesteros (València, 1902 - 1968) fou un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Luis Albert Ballesteros · Veure més »

Luis Alegre Saz

Luis Alberto Higinio Alegre Saz (Lechago, Terol, 11 de gener de 1962) és un escriptor, professor, cineasta i presentador de televisió espanyol.

Nou!!: València і Luis Alegre Saz · Veure més »

Luis Antonio de Belluga Moncada

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.

Nou!!: València і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »

Luis Arcas Brauner

Luis Arcas Brauner (València 1934 - Cambridge 1989) va ser un pintor de paisatges i retratista valencià.

Nou!!: València і Luis Arcas Brauner · Veure més »

Luis Bermejo Vida

Luis Bermejo Vida (Saragossa, 2 de novembre de 1880 - Saragossa, 18 de setembre de 1941) va ser un químic i polític espanyol, alcalde de València, governador civil i rector de la Universitat Complutense de Madrid.

Nou!!: València і Luis Bermejo Vida · Veure més »

Luis Candelas Cajigal

Luis Candelas Cajigal (Madrid, 9 de febrer? de 1804 - 6 de novembre de 1837) va ser un bandoler espanyol nascut al barri madrileny de Lavapiés.

Nou!!: València і Luis Candelas Cajigal · Veure més »

Luis Caruana Gómez de Barreda

Luis Caruana Gómez de Barreda (València, 25 de desembre de 1917 - 5 de juliol de 1993) fou un militar valencià, Capità general de la V Regió Militar Va ingressar a l'Exèrcit el 8 de febrer de 1936, assolint el grau d'alferes el 1939.

Nou!!: València і Luis Caruana Gómez de Barreda · Veure més »

Luis Cerveró

Luis Cerveró (València, 1974) és un videoartista, realitzador i productor que ha treballat en publicitat i en videoclips.

Nou!!: València і Luis Cerveró · Veure més »

Luis Climent Asensio

és un pilot de ral·li retirat de la dècada dels anys 90 del, que va competir habitualment al Campionat d'Espanya de Ral·lis d'Asfalt, al Campionat d'Espanya de Ral·lis de Terra i al Campionat Mundial de Ral·lis.

Nou!!: València і Luis Climent Asensio · Veure més »

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Nou!!: València і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »

Luis de Lamo y Peris

Luis de Lamo y Peris (València, 1899 - Madrid, 22 d'abril de 1989) fou un militar valencià, capità general de Catalunya durant la dècada de 1960.

Nou!!: València і Luis de Lamo y Peris · Veure més »

Luis de Trelles y Noguerol

Luis de Trelles y Noguerol (Viveiro, província de Lugo, 20 d'agost de 1819 - Zamora, 1 de juliol de 1891) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: València і Luis de Trelles y Noguerol · Veure més »

Luis de Velasco Rami

Luis de Velasco Rami (València, 26 de gener de 1939) és un polític i economista espanyol.

Nou!!: València і Luis de Velasco Rami · Veure més »

Luis Doreste Blanco

Luis Doreste Blanco (Las Palmas, Illes Canàries, 1961) és un regatista canari, membre d'una destacada família dedicada a la vela esportiva.

Nou!!: València і Luis Doreste Blanco · Veure més »

Luis Fernando Saura Martínez

Luis Fernando Saura Martínez (Dolors, Baix Segura, 12 d'agost de 1939 - Alacant, 26 d'octubre de 2000) fou un jurista valencià.

Nou!!: València і Luis Fernando Saura Martínez · Veure més »

Luis García Berlanga

Luis García-Berlanga Martí (València, 12 de juny de 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 de novembre de 2010) fou un guionista i director de cinema valencià.

Nou!!: València і Luis García Berlanga · Veure més »

Luis García Guijarro

Luis García Guijarro (València, 1885 - Madrid, 1974) fou un advocat, empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República Espanyola.

Nou!!: València і Luis García Guijarro · Veure més »

Luis Gómez Hortigüela

Luis Gómez Hortigüela (Burgos, 15 d'abril de 1910 - Madrid, 25 de maig de 1979) fou un militar espanyol capità general de la III Regió Militar en els darrers anys del franquisme.

Nou!!: València і Luis Gómez Hortigüela · Veure més »

Luis Gonzalvo París

Luis Gonzalvo París (Àvila, 1874 - Burjassot, 1951) va ser un arqueòleg valencià, pioner de l'arqueologia al País Valencià i un dels primers responsables del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València.

Nou!!: València і Luis Gonzalvo París · Veure més »

Luis Ibáñez de Lara y Escoto

Luis Ibáñez de Lara y Escoto (València, 1846 - 1923) fou un advocat i polític valencià, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Luis Ibáñez de Lara y Escoto · Veure més »

Luis Iribarne O'Connor

Luís Iribarne O'Connor (Almeria, 1868 - Madrid, 1928) fou un tenor espanyol.

Nou!!: València і Luis Iribarne O'Connor · Veure més »

Luis Lucena

Luis Lisart Tamarit (n. 26 de juny del 1932, València), conegut artísticament com a Luis Lucena, és un cantant valencià de música lleugera.

Nou!!: València і Luis Lucena · Veure més »

Luis Manglano Palencia

Luis Manglano Palencia (València, 30 de gener de 1864 - 14 de març de 1937) fou un aristòcrata i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Luis Manglano Palencia · Veure més »

Luis María Balanzat de Orvay y Briones

, va ser un Benemèrit de la Pàtria, Tinent General, enginyer, Secretari de Guerra, Pròcer del Regne, Cavaller Laurat d'Or i Cavaller Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild espanyol.

Nou!!: València і Luis María Balanzat de Orvay y Briones · Veure més »

Luis Mayans y Enríquez de Navarra

Luis Mayans y Enríquez de Navarra (Requena, 24 de juliol de 1805 - Madrid, 14 de setembre de 1880) fou un aristòcrata i polític valencià.

Nou!!: València і Luis Mayans y Enríquez de Navarra · Veure més »

Luis Miguel López Beltrán

Luis Miguel López Beltrán (València, 11 de gener de 1975) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de defensa.

Nou!!: València і Luis Miguel López Beltrán · Veure més »

Luis Oliag Miranda

Luis Oliag Miranda (València, 08 d'abril de 1861 - 1933) fou un polític i militar valencià, fill de Vicente Oliag Carrá i de Escolàstica Miranda Forquet.

Nou!!: València і Luis Oliag Miranda · Veure més »

Luis Orgaz Yoldi

Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.

Nou!!: València і Luis Orgaz Yoldi · Veure més »

Luis Planas Puchades

Luis Planas Puchades (València, 20 de novembre de 1952) és un polític valencià del PSOE, ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació des de l'any 2018.

Nou!!: València і Luis Planas Puchades · Veure més »

Luis Portela Fernández

Luis Portela Fernández (Madrid, 1901 – Barcelona, 1983) va ser un polític espanyol, fundador del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: València і Luis Portela Fernández · Veure més »

Luis Santonja y Crespo

Luis Santonja y Crespo (Biar, 25 d'agost de 1823 - València, 7 de maig de 1897) fou un advocat i polític valencià, a qui el rei Alfons XIII li concedí el títol de marquès de Villagracia el 1884.

Nou!!: València і Luis Santonja y Crespo · Veure més »

Luis Sánchez Polack

Luis Alberto Sánchez Polack (València, 22 de juliol de 1926-Madrid, 8 de febrer de 1999), en elmundo.es també conegut com a Tip, va ser un actor i humorista espanyol de televisió, ràdio i teatre, conegut pels duos humorístics dels quals va formar part.

Nou!!: València і Luis Sánchez Polack · Veure més »

Luis Sendín López

Luis Sendín LópezVegeu sobre el segon nom,: 112.

Nou!!: València і Luis Sendín López · Veure més »

Luis Serrano Alarcon

Luis Serrano Alarcon (València, 1972) és un compositor i director de banda valencià.

Nou!!: València і Luis Serrano Alarcon · Veure més »

Luis Suñer Sanchis

Avinguda Luis Suñer (Alzira).Luis Suñer Sanchis (Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1910 - 22 d'agost de 1990) fou un industrial valencià.

Nou!!: València і Luis Suñer Sanchis · Veure més »

Luis Vallier García-Alesson Lapeire

Luis Vallier García Alesson Lapeire (València, 1867? - 28 d'abril de 1936) fou un advocat, terratinent i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Luis Vallier García-Alesson Lapeire · Veure més »

Luis Valls Bosch

Luis Valls Bosch (Alger, 25 d'octubre de 1916 - València, 29 de setembre de 1983) va ser un músic valència amb 537 composicions musicals, entre cobla, cançó moderna i frívoles.

Nou!!: València і Luis Valls Bosch · Veure més »

Luis Vidal Corella

Luis Vidal Corella (València, 18 de febrer de 1900 - ibíd., 18 de novembre de 1959), és un fotògraf pertanyent a una saga familiar de fotògrafs valencians iniciada pel seu pare Martín Vidal Romero, qui va fundar a la ciutat de València, a la Plaça Sant Esteve 4, i més tard passaria al carrer Garrigues número 13, l'estudi fotogràfic familiar.

Nou!!: València і Luis Vidal Corella · Veure més »

Luisa Cervera (poeta)

Luisa Cervera (Requena, 1848 - València, 26 de febrer de 1924) fou una lliurepensadora i poeta valenciana.

Nou!!: València і Luisa Cervera (poeta) · Veure més »

Luisa García Merita

Luisa García Merita (València, 25 de gener de 1945) és una professora universitària i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IV Legislatura.

Nou!!: València і Luisa García Merita · Veure més »

Luisa Lesén Moreno

Luisa Lesén Moreno (Madrid, 5 de febrer de 1839-15 de gener de 1869) va ser una cantant de sarsuela espanyola.

Nou!!: València і Luisa Lesén Moreno · Veure més »

Luisa Puchol Butier

Façana del Teatro Eslava de Madrid, avui desaparegut i convertit en una discoteca i on '''Luisa Puchol''' va triomfar. Luisa Puchol Butier (València, 16 de juny de 1892 - Madrid, 29 de juny de 1965) fou una actriu espanyola.

Nou!!: València і Luisa Puchol Butier · Veure més »

Luisa Santamaría

Luisa Santamaría (València, 1827 - ?, ?) va ser una cantant i actriu de sarsuela espanyola.

Nou!!: València і Luisa Santamaría · Veure més »

Luz Casanova

va ser la fundadora de la congregació religiosa de les Dames Apostòliques del Sagrat Cor de Jesús.

Nou!!: València і Luz Casanova · Veure més »

M. Carroça de Vilaragut

M.

Nou!!: València і M. Carroça de Vilaragut · Veure més »

Maçanera

Maçanera (en castellà i oficialment Manzanera) és un municipi de l'Aragó situat al sud de la província de Terol, dins de la Comarca de Gúdar-Javalambre, a la rodalia de la serra de Javalambre, a prop del País Valencià.

Nou!!: València і Maçanera · Veure més »

Macastre

Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: València і Macastre · Veure més »

MACOSA

Material y Construcciones S.A. o MACOSA va ser una empresa espanyola d'enginyeria i fabricació orientada principalment a la indústria pesant.

Nou!!: València і MACOSA · Veure més »

Madame Medeck

Madame Medeck (Lituània, 1791 – ?) fou una pianista.

Nou!!: València і Madame Medeck · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: València і Madrid · Veure més »

Maersk

Un contenidor Maersk Line de 40 peus aixecat per una grua. El Grup A.P. Møller-Mærsk (en danès: A.P. Møller-Mærsk Gruppen), sovint escrit Moller-Maersk, és una companyia de transports de càrrega i logística danesa fundada el 1904 per Arnold Peter Møller i Peter Mærsk Møller.

Nou!!: València і Maersk · Veure més »

Magüi Mira

Magüi Mira (València, 1944) és una actriu i directora teatral valenciana.

Nou!!: València і Magüi Mira · Veure més »

Magda Folch Solé

Magda Folch Solé (Reus, 11 de novembre de 1903 - Tarragona, 28 de juliol de 1981) va ser una pintora catalana.

Nou!!: València і Magda Folch Solé · Veure més »

Magdalena Abakanowicz

nom artístic de Marta Magdalena Abakanowicz-Kosmowska fou una destacada escultora i artista tèxtil de l'escola polonesa del tapís.

Nou!!: València і Magdalena Abakanowicz · Veure més »

Magdalena Aulina i Saurina

Magdalena Aulina i Saurina (Banyoles, 12 de desembre de 1897 - Barcelona, 15 de maig de 1956) fou una religiosa catalana, fundadora de l'Institut Secular d'Operàries Parroquials.

Nou!!: València і Magdalena Aulina i Saurina · Veure més »

Magdalena García Bravo

Magdalena García Bravo (València, 25 de novembre de 1862 - València, 15 de març de 1891) fou una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Magdalena García Bravo · Veure més »

Magdalena Marzal Soriano

Magdalena Marzal Soriano (València, 1912 - Regne Unit, segle XX) fou una mestra valenciana.

Nou!!: València і Magdalena Marzal Soriano · Veure més »

Mai Mai (grup musical)

Mai Mai és un grup de música nascut a València el 2012.

Nou!!: València і Mai Mai (grup musical) · Veure més »

Maider Esparza Elizalde

Maider Esparza Elizalde (Pamplona, 28 d'abril de 1979) és una exgimnasta rítmica espanyola, que va ser suplent del conjunt nacional de gimnàstica rítmica bicampió del món i medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, encara que no va ser citada en aquesta última competició per que només es va permetre la convocatòria de les sis gimnastes titulars.

Nou!!: València і Maider Esparza Elizalde · Veure més »

Mait Carrasco i Pastor

Mait Carrasco i Pastor (Molins de Rei, 1943 - Barcelona, 9 de setembre de 1997) va ser una lluitadora independentista catalana.

Nou!!: València і Mait Carrasco i Pastor · Veure més »

Major Crimes

Major Crimes és una sèrie de televisió nord-americana, protagonitzada per l'actriu Mary McDonnell en el paper de capitana del departament de policia de Los Angeles Sharon Raydor, que va emetre's entre el 13 d'agost de 2012 i el 9 de gener de 2018.

Nou!!: València і Major Crimes · Veure més »

Malas compañías: Historias anónimas de la corrupción

Malas compañías: Historias anónimas de la corrupción és un programa de reportatges presentat per Cristina Pardo i produït per Producciones del Barrio.

Nou!!: València і Malas compañías: Historias anónimas de la corrupción · Veure més »

Maldito Records

Maldito Records és una discogràfica independent creada l'any 1998 a la ciutat de València.

Nou!!: València і Maldito Records · Veure més »

Malilla

Malilla és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і Malilla · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: València і Mallorca · Veure més »

Mandor

Mandor és una zona situada al Camp de Túria, prop de l'Horta, entre els termes de l'Eliana, Riba-roja, Paterna i Sant Antoni de Benaixeve.

Nou!!: València і Mandor · Veure més »

Manel (grup)

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català.

Nou!!: València і Manel (grup) · Veure més »

Manel Armengol

Manel Armengol i Cervera (Badalona, 29 d'octubre de 1949) és un fotògraf català.

Nou!!: València і Manel Armengol · Veure més »

Manel Gimeno Arandiga

Manel Gimeno Arandiga (València, 1958) és un dibuixant de còmic, il·lustrador i editor valencià.

Nou!!: València і Manel Gimeno Arandiga · Veure més »

Manel Marí

Manel Marí (Eivissa, 17 d'agost de 1975 - València, 31 de gener de 2018) va ser un poeta eivissenc que residia a València.

Nou!!: València і Manel Marí · Veure més »

Manfredi Polverosi

Manfredi Polverosi (Capraia, Florència, 9 d'agost de 1882 - Roma, 1 de juny de 1965) va ser un tenor italià que va participar en les disciplines del teatre i del cinema del.

Nou!!: València і Manfredi Polverosi · Veure més »

Manifestació per un finançament just

La manifestació per un finançament just fou una manifestació unitària d'associacions, entitats, sindicats i partits polítics valencians per a instar el Govern d'Espanya a millorar el finançament del País Valencià.

Nou!!: València і Manifestació per un finançament just · Veure més »

Manises

Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Manises · Veure més »

Manolo Miralles

fou un músic i cantant valencià, fundador del grup Al Tall.

Nou!!: València і Manolo Miralles · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: València і Manresa · Veure més »

Manuel Ardit i Lucas

Manuel Ardit i Lucas (València, 2 de desembre de 1941 - València, 8 de desembre de 2013) fou un historiador i professor universitari valencià, membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1992 i 2013.

Nou!!: València і Manuel Ardit i Lucas · Veure més »

Manuel Ausensi i Albalat

Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 8 d'octubre de 1919 - Creixell, Tarragonès, 1 de setembre de 2005) fou un baríton català.

Nou!!: València і Manuel Ausensi i Albalat · Veure més »

Manuel Aznar Soler

Manuel Aznar Soler (València, 1951) és un crític literari i professor valencià, catedràtic de Literatura espanyola contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: València і Manuel Aznar Soler · Veure més »

Manuel Ángel Conejero-Tomás Dionís-Bayer

Manuel Ángel Conejero-Tomás Dionís-Bayer (València, 1943) és un filòleg en llengua anglesa, actor i dramaturg valencià.

Nou!!: València і Manuel Ángel Conejero-Tomás Dionís-Bayer · Veure més »

Manuel Badenes Calduch

Manuel Badenes Calduch (Castelló, 31 d'octubre del 1928 - València, 26 de novembre del 2007), conegut al món de l'esport com a Manolo Badenes, fou un futbolista valencià que jugava de davanter.

Nou!!: València і Manuel Badenes Calduch · Veure més »

Manuel Bartual Paredes

Manuel Bartual (València, 1979) és un autor de còmic i dissenyador gràfic valencià.

Nou!!: València і Manuel Bartual Paredes · Veure més »

Manuel Belda Tortosa

Manuel Belda Tortosa (1915-1942) va ser un polític i militar valencià.

Nou!!: València і Manuel Belda Tortosa · Veure més »

Manuel Bellver i Bayo

Manuel Bellver i Bayo (Sagunt, 1956) és un artista plàstic i escriptor valencià.

Nou!!: València і Manuel Bellver i Bayo · Veure més »

Manuel Benedito Vives

Manuel Benedito Vives (València, 25 de desembre de 1875 - Madrid, 20 de juny de 1963), va ser un pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del.

Nou!!: València і Manuel Benedito Vives · Veure més »

Manuel Benet Novella

Manuel Benet Novella (València, octubre de 1897) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Manuel Benet Novella · Veure més »

Manuel Bertrán de Lis y Ribes

Manuel Bertrán de Lis y Ribes (València, 28 de febrer de 1806 - Segòvia, 29 de juliol de 1869) fou un polític valencià que va arribar a ministre per tres vegades, entre 1847 i 1852.

Nou!!: València і Manuel Bertrán de Lis y Ribes · Veure més »

Manuel Bochons i Soler

Manuel Bochons i Soler, a vegades esmentat com Manuel Bachons (València, 1840 - Barcelona, 1 de gener de 1905).

Nou!!: València і Manuel Bochons i Soler · Veure més »

Manuel Boix

Manuel Boix Álvarez (l'Alcúdia, 1942) és un artista valencià amb reconeixement internacional en el camp de la pintura, l'escultura, l'obra gràfica i la il·lustració.

Nou!!: València і Manuel Boix · Veure més »

Manuel Bretón de los Herreros

Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà.

Nou!!: València і Manuel Bretón de los Herreros · Veure més »

Manuel Broseta Pont

Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, l'Alcoià, 13 d'octubre de 1932 - Ciutat Universitària, Pla del Real, València, 15 de gener de 1992) va ser un jurista i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Broseta Pont · Veure més »

Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà (Vic, Osona, 10 de juny de 1889 - Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1956) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: València і Manuel Brunet i Solà · Veure més »

Manuel Camaron i Melià

Manuel Camaron i Melià (Sogorb, 1763 - Sogorb, 1806) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Manuel Camaron i Melià · Veure més »

Manuel Campillos Martínez

Manuel Campillos Martínez (València, 16 de novembre de 1929)(24 de febrer de 2004) ha estat un advocat i polític valencià, diputat en les dues primeres legislatura de les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Manuel Campillos Martínez · Veure més »

Manuel Candela

Manuel Candela i Pla (València, 1847 – 1919), fou un eminent obstetre i ginecòleg valencià.

Nou!!: València і Manuel Candela · Veure més »

Manuel Capella Ros

Manuel Capella Ros (les Alqueries, 4 de setembre de 1912 - València, 21 de gener de 2001) va ser un ciclista valencià, professional de 1933 a 1942.

Nou!!: València і Manuel Capella Ros · Veure més »

Manuel Castaño

Manuel Castaño (València, 1975) és historietista.

Nou!!: València і Manuel Castaño · Veure més »

Manuel Cervera Taulet

Manuel Cervera Taulet (València, 1962) és un metge i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Cervera Taulet · Veure més »

Manuel Comeres

Manuel Comeres (finals s. XVII - Alacant, 18 de gener de 1764), fou un sacerdot i mestre de capella alacantí.

Nou!!: València і Manuel Comeres · Veure més »

Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.

Nou!!: València і Manuel d'Amat i de Junyent · Veure més »

Manuel Danvila y Collado

Manuel Danvila y Collado (València, 3 de desembre de 1830 - Màlaga, 21 de febrer de 1906) fou un advocat, historiador i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Danvila y Collado · Veure més »

Manuel de Lara Cimadevilla

Manuel de Lara Cimadevilla (Oviedo, 4 d'agost de 1940 - València, 16 d'octubre de 2001) fou un militar espanyol, que fou General Cap de la Força de Maniobra de l'Exèrcit de Terra, càrrec que ocupa el buit deixat pel Capità general de València.

Nou!!: València і Manuel de Lara Cimadevilla · Veure més »

Manuel de León

Manuel de León (Segòvia, finals del segle XVI - El Escorial, 23 d'agost de 1632) fou un músic espanyol del Renaixement molt versat en l'art del contrapunt, i artista completament format abans de vestir l'hàbit religiós.

Nou!!: València і Manuel de León · Veure més »

Manuel de Saavedra i Frígola

Manuel de Saavedra i Frígola (Gènova 1842 - València 6 de març de 1912) fou un noble i hisendat valencià, partidari del carlisme.

Nou!!: València і Manuel de Saavedra i Frígola · Veure més »

Manuel de Sárraga Gómez

Manuel de Sárraga Gómez (València, 1943) és un advocat i polític centrista català.

Nou!!: València і Manuel de Sárraga Gómez · Veure més »

Manuel de Villafañé i Andreu

Manuel de Villafañé i Andreu (València, c. 1764 – Madrid, ?) fou un jurista i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel de Villafañé i Andreu · Veure més »

Manuel de Villaflor

Manuel de Villaflor (València, ? - Madrid, 1707) fou compositor i intèrpret per als teatres de Madrid a la última dècada del i els primers anys dels.

Nou!!: València і Manuel de Villaflor · Veure més »

Manuel del Hierro García

Manuel del Hierro García (València, 8 d'agost de 1933 - 20 de desembre de 1998) va ser un polític i advocat valencià, primer secretari general del PSOE-PV durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: València і Manuel del Hierro García · Veure més »

Manuel Dieç

Mossèn Manuel Díeç, Dies o Díez, al qual alguns afegeixen de Calataiud, cavaller, escriptor, veterinari i menescal català de la primera meitat del.

Nou!!: València і Manuel Dieç · Veure més »

Manuel Domingo i Sol

Manuel Domingo i Sol (Tortosa, 1 d'abril de 1836 - 25 de gener de 1909) va ser un sacerdot català, fundador de la Fraternitat dels Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús.

Nou!!: València і Manuel Domingo i Sol · Veure més »

Manuel Eixea Vilar

Manuel Eixea Vilar (Vila-real, Plana Baixa, 13 d'agost de 1881 - Paterna, Horta Oest, 15 d'abril de 1939) va ser un militar valencià antifeixista, afusellat en la postguerra per la seua fidelitat constitucional a la República.

Nou!!: València і Manuel Eixea Vilar · Veure més »

Manuel Fraga Iribarne

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.

Nou!!: València і Manuel Fraga Iribarne · Veure més »

Manuel Francisco Quintanar Díez

Manuel Francisco Quintanar Díez (València, 10 de març de 1959) és un polític valencià del Partit Popular (PP).

Nou!!: València і Manuel Francisco Quintanar Díez · Veure més »

Manuel Fuster Lázaro

Manuel "Manu" Fuster Lázaro (València, 22 d'octubre de 1997) és un futbolista valencià que juga com a migcampista ofensiu a l'Albacete Balompié.

Nou!!: València і Manuel Fuster Lázaro · Veure més »

Manuel Gago García

Manuel Gago García (Valladolid, 7 de març de 1925 - València, 29 de desembre de 1980) va ser un prolífic historietista espanyol, un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic.

Nou!!: València і Manuel Gago García · Veure més »

Manuel Gallent Nicola

Manuel Gallent Nicola (València, 1948) és un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Gallent Nicola · Veure més »

Manuel Gil Pérez

Manuel Gil i Pérez (València, 1925 - València, 1957) va ser pintor.

Nou!!: València і Manuel Gil Pérez · Veure més »

Manuel Giner Miralles

Manuel Giner Miralles (València, 27 de desembre de 1926 - 9 de maig de 2019) va ser un metge, empresari i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Giner Miralles · Veure més »

Manuel Girona i Rubio

és un polític, economista i periodista valencià.

Nou!!: València і Manuel Girona i Rubio · Veure més »

Manuel Gisbert Rico

Manuel Gisbert Rico (València, 1877 - 1942) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Gisbert Rico · Veure més »

Manuel González Martí

Manuel González Martí (València, 1 de gener de 1877 - 4 de gener de 1972) era un dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València el 1954 i director de 1954 a 1972 i director durant els anys 1940 del Museu de Belles Arts de la mateixa ciutat.

Nou!!: València і Manuel González Martí · Veure més »

Manuel Granero i Valls

Manuel Granero i Valls (València, 4 d'abril de 1902 - Madrid, 7 de maig de 1922) fou un torero valencià.

Nou!!: València і Manuel Granero i Valls · Veure més »

Manuel Guasp i Pujol

Manuel Guasp i Pujol (Palma, Mallorca, 1849 – 1924) fou un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Guasp i Pujol · Veure més »

Manuel Hernández Mompó

Manuel Hernández i Mompó (València, 1927 - Madrid, 1992), va ser un pintor valencià del.

Nou!!: València і Manuel Hernández Mompó · Veure més »

Manuel Iranzo Benedito

Manuel Iranzo Benedito (València, 11 de gener de 1867 - Almenara, 1921) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Iranzo Benedito · Veure més »

Manuel Joaquim Sanelo

Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760 - València, 23 de juny de 1827), va ser un metge i lingüista valencià.

Nou!!: València і Manuel Joaquim Sanelo · Veure més »

Manuel Lassala i Sangerman

Manuel Lassala i Sangerman (València, 25 de desembre de 1738 - València, 22 de març de 1806) fou un jesuïta, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià.

Nou!!: València і Manuel Lassala i Sangerman · Veure més »

Manuel López López

Manuel López López (Galícia, ? - Valdelatas, Madrid, 1941) fou un dirigent anarcosindicalista d'origen gallec.

Nou!!: València і Manuel López López · Veure més »

Manuel López Pellicer

Manuel López Pellicer (València, 1 de setembre de 1944) és un matemàtic i físic valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Nou!!: València і Manuel López Pellicer · Veure més »

Manuel Llombart Fuertes

Manuel Llombart Fuertes (València, 26 de novembre de 1969) és un economista valencià, conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana entre desembre de 2012 i juny de 2015 amb el govern d'Alberto Fabra (PP).

Nou!!: València і Manuel Llombart Fuertes · Veure més »

Manuel Llorente Martín

Manuel Llorente Martín (Benetússer, València, 25 de gener de 1952) és un empresari i economista valencià, president del València CF des del 7 de juny del 2009 fins al 5 d'abril de 2013.

Nou!!: València і Manuel Llorente Martín · Veure més »

Manuel María de Azofra y Sáenz de Tejada

Manuel María de Azofra y Sáenz de Tejada (Torrecilla en Cameros, La Rioja, febrer de 1813 - 6 de març de 1879) fou un arquitecte i enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Manuel María de Azofra y Sáenz de Tejada · Veure més »

Manuel Martín López

Manuel Martín López (Almenara, 18 de febrer de 1946 – València, 19 de juny de 2005) va ser un artista faller valencià.

Nou!!: València і Manuel Martín López · Veure més »

Manuel Martínez Sospedra

Manuel Martínez Sospedra (barri de Russafa, València, 1947) és un jurista i polític valencià, que fou senador designat per les Corts Valencianes en la Tercera Legislatura.

Nou!!: València і Manuel Martínez Sospedra · Veure més »

Manuel Mata Gómez

Manuel Mata Gómez (València, 1959) és un polític i advocat valencià, militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Nou!!: València і Manuel Mata Gómez · Veure més »

Manuel Matallana Gómez

Manuel Matallana Gómez (Madrid, 25 de desembre de 1894 - ibídem, 1952) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola, jugant un important paper al final de la contesa.

Nou!!: València і Manuel Matallana Gómez · Veure més »

Manuel Matoses

Manuel Matoses (València, 1844-Madrid, 1901), que va usar el pseudònim Andrés Corzuelo, va ser un periodista i dramaturg espanyol.

Nou!!: València і Manuel Matoses · Veure més »

Manuel Mestre Torres

Manolo Mestre Torres era un futbolista valencià.

Nou!!: València і Manuel Mestre Torres · Veure més »

Manuel Millás Casanoves

Manuel Millás Casanoves (València, 6 de gener de 1845 - València, 6 de gener de 1914) va ser un poeta i dramaturg valencià que va destacar per la seua dedicació al teatre popular, principalment al sainet valencià.

Nou!!: València і Manuel Millás Casanoves · Veure més »

Manuel Molina Conejero

Manuel Molina Conejero (València, 1900 - Paterna, 25 de novembre de 1939) fou un polític i sindicalista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Manuel Molina Conejero · Veure més »

Manuel Molins i Casaña

Manuel Molins i Casaña (Alfara del Patriarca, 1946) és un dramaturg i professor de literatura valencià.

Nou!!: València і Manuel Molins i Casaña · Veure més »

Manuel Monleón Burgos

Manuel Monleón Burgos (València, 23 de febrer de 1904 - Mislata, 17 d'agost de 1976) fou un cartellista, fotomuntador valencià.

Nou!!: València і Manuel Monleón Burgos · Veure més »

Manuel Narro Campos

Manuel Narro Campos (València, 1729 - ibídem, 14 de setembre de 1776) fou un compositor i organista valencià.

Nou!!: València і Manuel Narro Campos · Veure més »

Manuel Olaguer Feliú

Manuel Olaguer Feliú (Ceuta, 27 de desembre de 1759 - La Corunya, 1824) fou un enginyer militar que va arribar a ser Mariscal de Camp i Capità General de Galícia.

Nou!!: València і Manuel Olaguer Feliú · Veure més »

Manuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra i Ferrer (València, 8 de febrer del 1922 - Barcelona, 26 de setembre de 2015) fou professor de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i compositor, especialment de música coral i per a cobla.

Nou!!: València і Manuel Oltra i Ferrer · Veure més »

Manuel Palau i Boix

Manuel Palau i Boix (Alfara del Patriarca, 4 de gener de 1893 - València, 18 de febrer de 1967) va ser un compositor valencià.

Nou!!: València і Manuel Palau i Boix · Veure més »

Manuel Pavía y Lacy

Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.

Nou!!: València і Manuel Pavía y Lacy · Veure més »

Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda

Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda (?, 1854 - 23 de març de 1915) fou un polític i aristòcrata espanyol, marquès de Casa Ramos, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda · Veure més »

Manuel Pérez Feliu

Manuel Pérez Feliu (Alacant, 6 de setembre de 1892 - Paterna, 27 d'agost de 1940) fou un dirigent anarcosindicalista valencià.

Nou!!: València і Manuel Pérez Feliu · Veure més »

Manuel Pérez Gómez

Manuel Pérez Gómez (Madrid, 20 de març de 1899 - Madrid, 29 de juny de 1987) va ser un sindicalista, esperantista i socialista espanyol.

Nou!!: València і Manuel Pérez Gómez · Veure més »

Manuel Pérez Saldanya

Manuel Pérez Saldanya (València, 1962) és un filòleg valencià, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola des de novembre de 2006.

Nou!!: València і Manuel Pérez Saldanya · Veure més »

Manuel Peláez Edo

Manuel Peláez Edo (València, 25 de Julio de 1865 - † la Pobla de Valverde, província de Terol, 1936) fou un polític valencià., alcalde de Castelló de la Plana i governador civil d'Alacant.

Nou!!: València і Manuel Peláez Edo · Veure més »

Manuel Penella Moreno

Manuel Penella Moreno (València, 31 de juliol de 1880 - Cuernavaca, estat de Morelos, 24 de gener de 1939) fou un compositor valencià.

Nou!!: València і Manuel Penella Moreno · Veure més »

Manuel Penella Raga

Manuel Penella Raga (Massanassa, 1847 - València, 20 d'abril, 1909) va ser un compositor valencià, pare del també compositor Manuel Penella Moreno (1880-1939).

Nou!!: València і Manuel Penella Raga · Veure més »

Manuel Peris Ferrando

Manuel Peris Ferrando (València, 19 de novembre de 1872 - 1934), va ser un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Manuel Peris Ferrando · Veure més »

Manuel Polo y Peyrolón

Manuel Polo y Peyrolón (Cañete, 11 de juliol de 1846 – València, abril de 1918) va ser un escriptor i parlamentari espanyol de tendències catòlica, carlina i ultraconservadora.

Nou!!: València і Manuel Polo y Peyrolón · Veure més »

Manuel Portaceli

Manuel Portaceli Roig (València, 1942) és un arquitecte valencià, conegut sobretot per la restauració i rehabilitació del teatre romà de Sagunt.

Nou!!: València і Manuel Portaceli · Veure més »

Manuel Reig Fourquet

Manuel Reig Fourquet (València, 1830 - Madrid, 1901) fou un polític i comerciant valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Reig Fourquet · Veure més »

Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc

Els Màrtirs Franciscans de Damasc són un grup d'onze franciscans, set d'ells espanyols, morts màrtirs a mans dels musulmans el 10 de juliol de 1860.

Nou!!: València і Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc · Veure més »

Manuel Ruiz Valarino

Manuel Ruiz Valarino (València, 1868 - Alacant, 1921) fou un militar i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Ruiz Valarino · Veure més »

Manuel Ruz Baños

Manuel Ruz (Benimamet, Ciutat de València, 5 d'abril de 1986) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de defensa.

Nou!!: València і Manuel Ruz Baños · Veure més »

Manuel Safont Castelló

Manuel Safont Castelló, més conegut com a Manolo Safont,(Onda, 1928 — Onda, 24 de novembre de 2005) fou un pintor i ceramista del.

Nou!!: València і Manuel Safont Castelló · Veure més »

Manuel Sales i Ferré

Manuel Sales i Ferré (Ulldecona (Montsià), 24 d'agost de 1843 – Vinaròs (Baix Maestrat), 10 de desembre de 1910) fou un precursor de la introducció de la sociologia a Espanya.

Nou!!: València і Manuel Sales i Ferré · Veure més »

Manuel Sanchis Blasco

Manuel Sanchis Blasco, més conegut com Finezas II (València, 3 de març de 1918 - València, 24 de maig de 1996) va ser un fotògraf que va desenvolupar la seua activitat principalment a València.

Nou!!: València і Manuel Sanchis Blasco · Veure més »

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »

Manuel Sancho Climent

Manuel Sancho Climent (València, c.1852 - ?) fou un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Sancho Climent · Veure més »

Manuel Santolaya Juesas

Manuel Santolaya Juesas (Viver, 22 de desembre de 1916 - Castelló de la Plana, 1995) fou un polític socialista valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la legislatura constituent.

Nou!!: València і Manuel Santolaya Juesas · Veure més »

Manuel Sapiña y Rico

Manuel Sapiña y Rico (Cullera, 1833 - 27 de novembre de 1913) fou un polític valencià, alcalde de València, president de la Diputació de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Sapiña y Rico · Veure més »

Manuel Sáenz y Terroba

Manuel Sáenz y Terroba (Entrena, La Rioja, 1829) fou un cantant de la corda de tenor espanyol.

Nou!!: València і Manuel Sáenz y Terroba · Veure més »

Manuel Sánchez Ayuso

Manuel Sánchez Ayuso (Múrcia, 18 d'agost de 1941 - València, 8 de novembre de 1982) va ser un economista i polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Sánchez Ayuso · Veure més »

Manuel Silvestre de Edeta

"Muchacha en jarras" (en català: Dona amb els braços en ansa), obra de l'autor situada a la Univeritat Politècnica de València. Manuel Silvestre Montesinos, més conegut pel nom artístic de Manuel Silvestre de Edeta (Llíria (València), 31 d'agost de 1909 - València, 17 de juliol de 2014) fou un escultor i dibuixant valencià.

Nou!!: València і Manuel Silvestre de Edeta · Veure més »

Manuel Simó Marín

Manuel Simó Marín (Ontinyent, 1868 – València, 1 de setembre de 1936) fou un advocat i polític valencià, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Simó Marín · Veure més »

Manuel Soler i Camillo

Manuel Soler i Camillo (Lleida, 1 de gener de 1862 - Palma Soriano, 1895) fou un metge pràctic i humanitari.

Nou!!: València і Manuel Soler i Camillo · Veure més »

Manuel Talens

Manuel Talens (Granada, 1948 - València, 2015) va ser un metge, escriptor, novel·lista, traductor i articulista de premsa en paper i digital.

Nou!!: València і Manuel Talens · Veure més »

Manuel Tarancón Fandos

Manuel Tarancón Fandos (Borriana, 4 de desembre de 1954 - València, 10 de febrer de 2004) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Manuel Tarancón Fandos · Veure més »

Manuel Tarín i Romans

Manuel Tarín i Romans (València, 27 d'octubre de 1938 - 12 d'octubre de 2002) fou un polític i promotor cultural valencià.

Nou!!: València і Manuel Tarín i Romans · Veure més »

Manuel Tolsà Sarrión

Manuel Tolsà Sarrión (Énguera, València, 4 de maig de 1757 - † Las Lagunas, Mèxic, 24 de desembre de 1816) fou un conegut arquitecte i escultor valencià neoclàssic que treballà al Mèxic colonial.

Nou!!: València і Manuel Tolsà Sarrión · Veure més »

Manuel Tovar Siles

Manuel Tovar Siles (Granada, 10 d'agost de 1875- Madrid,10 d'abril de 1935)va ser un dibuixant i caricaturista espanyol.

Nou!!: València і Manuel Tovar Siles · Veure més »

Manuel Ureña Pastor

Manuel Ureña Pastor (Albaida, 4 de març de 1945) és un sacerdot catòlic que va ser arquebisbe de Saragossa entre 2005 i 2014.

Nou!!: València і Manuel Ureña Pastor · Veure més »

Manuel Uribarri Barutell

també anomenat Manuel Uribarry fou un oficial de la Guàrdia Civil valencià, notable per la seva intervenció en la Guerra Civil en el camp republicà.

Nou!!: València і Manuel Uribarri Barutell · Veure més »

Manuel Valdés Blasco

Manuel Valdés Blasco, més conegut com a Manolo Valdés (València, 8 de març de 1942) és un pintor i escultor valencià resident a Nova York.

Nou!!: València і Manuel Valdés Blasco · Veure més »

Manuel Verdeguer

Manuel Verdeguer (València, 8 d'agost del 1908 – San Juan de Puerto Rico, 11 d'agost del 1988) va ser un contrabaixista valencià que va destacar com a concertista i pedagog a Espanya i al continent americà.

Nou!!: València і Manuel Verdeguer · Veure més »

Manuel Vidal Hermosa

Manuel Vidal Hermosa (Bilbao, 15 d'octubre de 1901 - València, 17 de juny de 1965) fou un futbolista basc dels anys 1920.

Nou!!: València і Manuel Vidal Hermosa · Veure més »

Manuel Villar Mingo

Manuel Villar Mingo (Pradoluengo, província de Burgos, 24 de desembre de 1909 - Buenos Aires, 29 d'octubre 1972) va ser un militant anarquista espanyol amb destacada actuació en el moviment llibertari argentí.

Nou!!: València і Manuel Villar Mingo · Veure més »

Manuel Zabala Urdániz

Manuel Zabala y Urdániz (Saragossa, 1852 - Madrid, 1927) fou un historiador, polític i pedagog aragonès d'origen basc, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Manuel Zabala Urdániz · Veure més »

Manuela Ballester Vilaseca

Manuela Ballester Vilaseca (València, 17 de novembre de 1908 - Berlín, 7 de novembre de 1994) va ser una artista pertanyent a la Generació Valenciana dels Trenta.

Nou!!: València і Manuela Ballester Vilaseca · Veure més »

Manuela Solís i Claràs

Manuela Solís i Claràs (València, 27 de juny de 1862 - València, 1910) fou una metgessa, ginecòloga valenciana i la primera dona que obtingué la llicenciatura en medicina a la Universitat de València.

Nou!!: València і Manuela Solís i Claràs · Veure més »

Manuela Trasobares i Haro

Manuela Trasobares i Haro (Figueres, 28 de setembre de 1962) és una cantant, pintora, escultora i política catalana.

Nou!!: València і Manuela Trasobares i Haro · Veure més »

Mapa

Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.

Nou!!: València і Mapa · Veure més »

Mapa de Juan de la Cosa

El mapa o carta de Juan de la Cosa és un mapa pintat en pergamí, de 93 cm d'alt per 183 d'amplada, conservat al Museu Naval de Madrid.

Nou!!: València і Mapa de Juan de la Cosa · Veure més »

Mar Benegas

Mar Benegas (València, 1975) és una escriptora i poetessa valenciana, especialista en Literatura Infantil i Juvenil.

Nou!!: València і Mar Benegas · Veure més »

Mar Catalana

La mar Catalana és l'àrea de la mar Mediterrània occidental situada al mar Balear entre la costa est de la península Ibèrica i l'arxipèlag Balear.

Nou!!: València і Mar Catalana · Veure més »

Mara Aranda

Mara Aranda (València, 6 de desembre de 1968) és una cantant valenciana de música mediterrània i de música antiga, estudiosa i intèrpret de repertoris històrics.

Nou!!: València і Mara Aranda · Veure més »

Marala

Marala és un trio musical format per la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol.

Nou!!: València і Marala · Veure més »

Marat Safin

Marat Mubínovitx Safin (en rus: Марат Мубинович Сафин) (Moscou, 27 de gener de 1980) és un polític i extennista rus d'ètnia tàtara.

Nou!!: València і Marat Safin · Veure més »

Marató de València

La marató de València, també anomenada Marató València Trinidad Alfonso EDP, és una carrera a peu de 42,195 quilòmetres.

Nou!!: València і Marató de València · Veure més »

Marí

* Mariner.

Nou!!: València і Marí · Veure més »

Marí (bisbe)

Marí fou bisbe de València.

Nou!!: València і Marí (bisbe) · Veure més »

Marí Civera Martínez

va ser un periodista, sindicalista i polític valencià.

Nou!!: València і Marí Civera Martínez · Veure més »

María Almudéver

María Almudéver (Alcàsser, 1977) és una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: València і María Almudéver · Veure més »

María Ángeles Arazo Ballester

María de los Ángeles Arazo Ballester (València, 21 de febrer de 1930), és una escriptora, periodista, crítica d'art i guionista de còmics valenciana.

Nou!!: València і María Ángeles Arazo Ballester · Veure més »

María Ángeles Escrivá Sirera

María Ángeles Escrivá Sirera (València, 1966) és una periodista, actual cap de redacció del diari El Mundo.

Nou!!: València і María Ángeles Escrivá Sirera · Veure més »

María Ángeles Vall Ojeda

María Ángeles Vall Ojeda (València, 1931), és una arqueòloga els estudis de la qual es van centrar en la Cultura Ibèrica.

Nou!!: València і María Ángeles Vall Ojeda · Veure més »

María Bernal Talavera

María Bernal Talavera (València, 5 de setembre de 1988) és una bloguera i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і María Bernal Talavera · Veure més »

María Bleda i José María Rosa

María Bleda (Castelló, 1968) i José María Rosa (Albacete, 1970) són dos fotògrafs espanyols que utilitzen la fotografia com un recurs per a la seva expressió artística.

Nou!!: València і María Bleda i José María Rosa · Veure més »

María Cambrils Sendra

María Cambrils Sendra (El Poble Nou de la Mar, 1878 - Pego, 22 de desembre de 1939) va ser una escriptora i feminista socialista valenciana.

Nou!!: València і María Cambrils Sendra · Veure més »

María Carbonell Sánchez

María Carbonell Sánchez (València, 27 d'abril de 1852 - València, 27 d'agost de 1926) fou una pedagoga que visqué a València i Granada, era propera a l'Institucionisme, el Feminisme, i la Pedagogia Social i estigué vinculada amb la Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid), l'Escola Normal Femenina de València, i l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona.

Nou!!: València і María Carbonell Sánchez · Veure més »

María Carmen Más Rubio

María Carmen Mas Rubio (València, 30 de maig de 1954) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes i consellera de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і María Carmen Más Rubio · Veure més »

María Cora Muñoz Raga

María Cora Muñoz Raga, també coneguda com a Cora Raga (Vilamarxant, Camp de Túria, 9 de gener de 1893 - Barcelona, 3 de desembre de 1980) fou una mezzosoprano valenciana.

Nou!!: València і María Cora Muñoz Raga · Veure més »

María de la Consolación Azlor

María de la Consolación de Azlor y de Villavicencio (Girona 1775 - Saragossa 1814), Comtessa de Bureta va ser una aristòcrata de família aragonesa.

Nou!!: València і María de la Consolación Azlor · Veure més »

María del Carmen

María del Carmen és una òpera en tres actes amb música d'Enric Granados i llibret en castellà de Josep Feliu i Codina basada en la seva obra homònima de 1896.

Nou!!: València і María del Carmen · Veure més »

María del Carmen Cuesta Rodríguez

María del Carmen Cuesta Rodríguez, coneguda amb el sobrenom de La Peque (Madrid, 23 de desembre de 1922 - València,16 d'octubre de 2010), va ser una activista republicana represaliada pel franquisme.

Nou!!: València і María del Carmen Cuesta Rodríguez · Veure més »

María del Carmen García Lasgoity

fou una actriu espanyola, membre del grup de teatre universitari La Barraca creat per Federico García Lorca.

Nou!!: València і María del Carmen García Lasgoity · Veure més »

María del Carmen Pardo Raga

Maria del Carmen Pardo Raga (València, 1943 - 7 d'octubre de 2021) és una política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la V i VI legislatures i senadora en la VII Legislatura.

Nou!!: València і María del Carmen Pardo Raga · Veure més »

María del Monte Vasco Gallardo

María del Monte Vasco Gallardo (Viladecans, Baix Llobregat, 26 de desembre de 1975), més coneguda com a María Vasco, és una atleta catalana que ha estat especialista en proves de marxa.

Nou!!: València і María del Monte Vasco Gallardo · Veure més »

María Dolores Bargues Castelló

María Dolores Bargues Castelló (València, 22 d'abril de 1958) és una professora de parasitologia i catedràtica (des de 2012) al departament de biologia cel·lular i parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.

Nou!!: València і María Dolores Bargues Castelló · Veure més »

María Dolores García Broch

María Dolores García Broch (València, 1938) és una política, mestra i empresària valenciana.

Nou!!: València і María Dolores García Broch · Veure més »

María Dolores Pulido Fernández

María Dolores Pulido (Maó, 1 d'octubre de 1974) és una atleta menorquina corredora de cursa de fons.

Nou!!: València і María Dolores Pulido Fernández · Veure més »

María Dolores Sánchez Caldentey

María Dolores Sánchez Caldentey, més coneguda com a Lola Sánchez (València, 17 de març de 1978), diputada al Parlament Europeu per Podem, és una politòloga i sociòloga valenciana.

Nou!!: València і María Dolores Sánchez Caldentey · Veure més »

María Egual Miguel

María Egual Miguel (Castelló de la Plana, 6 de gener de 1655 - València, 23 d'abril de 1735) fou una poetessa i dramaturga valenciana.

Nou!!: València і María Egual Miguel · Veure més »

María Encarnación de la Rigada y Ramón

María Encarnación de la Rigada y Ramón (Cadis, 25 març 1863 - Madrid o Vichèi,18 setembre 1930) Fou una matemàtica andalusa, pedagoga, escriptora, periodista i impulsora de les lleis de Protecció a la Infància i d'educació especial.

Nou!!: València і María Encarnación de la Rigada y Ramón · Veure més »

María Fernanda D'Ocón

María Fernanda De Ori, coneguda com a María Fernanda D'ori (València, 2 de novembre de 1937 – Barcelona, 24 de març de 2022), va ser una actriu valenciana.

Nou!!: València і María Fernanda D'Ocón · Veure més »

María García-Lliberós Sánchez-Robles

María García-Lliberós Sánchez-Robles (València, 3 de maig de 1950) és una escriptora valenciana.

Nou!!: València і María García-Lliberós Sánchez-Robles · Veure més »

María Gautier Anton

María Sebastiana Antonia Gautier Anton (Madrid, 19 de gener de 1722 - 14 de desembre de 1784) va ser una terciària carmelita castellana.

Nou!!: València і María Gautier Anton · Veure més »

María Gil Vallejos

María Isabel Gil Vallejos (Torrevella, 13 de juliol de 1892 – Londres, 1981) va ser una pianista torrevellenca de fama internacional.

Nou!!: València і María Gil Vallejos · Veure més »

María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia

María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia (València, 14 de maig de 1945), més coneguda com pel nom de Mayrén Beneyto, és una empresària i política valenciana.

Nou!!: València і María Irene Beneyto Jiménez de Laiglesia · Veure més »

María Isabel Pallarés Banquells

María Isabel Pallarés Banquells (València, 9 de gener de 1905 - València, 13 de febrer de 1986) va ser una actriu valenciana.

Nou!!: València і María Isabel Pallarés Banquells · Veure més »

María José Alcón Miquel

María José Alcón Miquel (Mislata, 1961-Callosa d'en Sarrià, 2018) va ser una política valenciana, regidora a l'Ajuntament de València pel Partit Popular (PP).

Nou!!: València і María José Alcón Miquel · Veure més »

María José Ferrer San Segundo

María José Ferrer San-Segundo (València, 6 de març de 1962) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura, Portanveu de Justícia del Grup Parlamentari Popular.

Nou!!: València і María José Ferrer San Segundo · Veure més »

María José Mendoza García

María José Mendoza García (València, 27 de gener de 1955) és una metgessa i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V i VI legislatures.

Nou!!: València і María José Mendoza García · Veure més »

María José Sanz Sánchez

María José Sanz Sánchez (València, 12 de gener de 1963) és una biòloga valenciana especialista en els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la vegetació, l'ecofisiologia, la dinàmica i química atmosfèrica, els cicles del nitrogen i del carboni, els gasos d'efecte hivernacle, i les bases científiques del canvi climàtic, així com les polítiques i mesures associades a aquest.

Nou!!: València і María José Sanz Sánchez · Veure més »

María Luisa Merlo Colomina

María Luisa Merlo Colomina (València, 6 de setembre del 1941) és una actriu valenciana.

Nou!!: València і María Luisa Merlo Colomina · Veure més »

María Luisa Muñoz González

María Luisa Muñoz González (Puente Genil, Còrdova, 6 de maig de 1959) és una atleta especialista en fons.

Nou!!: València і María Luisa Muñoz González · Veure més »

María Luz Noguer Rodríguez

María Luz Noguer Rodríguez (2 de febrer de 1920 - València, 11 d'agost de 2005) fou una mestra, simpatitzant del Partit Comunista.

Nou!!: València і María Luz Noguer Rodríguez · Veure més »

María Martí Alegre

María Martí Alegre, més coneguda com a Trueno (València, 21 de setembre de 1990) és una exfutbolista valenciana, que jugà com a defensa lateral al València CF.

Nou!!: València і María Martí Alegre · Veure més »

María Mercedes Maestre Martí

María Mercedes Maestre Martí (València, 13 de juliol de 1904 - València? ??) va ser una metgessa valenciana i vicepresidenta del Sindicat Mèdic Valencià (UGT).

Nou!!: València і María Mercedes Maestre Martí · Veure més »

María Moliner

María Moliner Ruiz (Paniza, Saragossa, 30 de març de 1900 - Madrid, 22 de gener de 1981) fou una bibliotecònoma i lexicògrafa espanyola.

Nou!!: València і María Moliner · Veure més »

María Montes Payá

María Montes Payá (València, 1948) és una artista, professora i escriptora valenciana.

Nou!!: València і María Montes Payá · Veure més »

María Moreno Blasco

María Moreno, nom amb què es coneixia María del Pilar Moreno Blasco (Madrid, 14 de maig de 1933 - ibíd., 17 de febrer de 2020) va ser una pintora espanyola realista i una de les figures essencials del grup dels realistes madrilenys.

Nou!!: València і María Moreno Blasco · Veure més »

María Oliver Sanz

María Oliver Sanz (València, 1974) és una política valenciana, arquitecta i regidora de l'Ajuntament de València de 2015 a 2019.

Nou!!: València і María Oliver Sanz · Veure més »

María Pérez Lacruz

María Pérez Lacruz (Terol, 3 de maig de 1917 - Paterna, 8 d'agost de 1942), més coneguda pel pseudònim de «La Jabalina» per provenir la seva família de la zona de Jabaloyas, va ser una militant anarquista valenciana, membre de les Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries des del 1934.

Nou!!: València і María Pérez Lacruz · Veure més »

María Pilar Fumanal García

María Pilar Fumanal García (València, 1940 - València, 1998) fou una geomorfòloga que va tenir un paper essencial en el naixement i desenvolupament de la geoarqueologia al País Valencià, convertint-se en una figura destacada dels primers anys de l'arqueologia valenciana.

Nou!!: València і María Pilar Fumanal García · Veure més »

María Pilar García Delgado

María Pilar García Delgado (València, 19 de maig de 1970) és una esportista i entrenadora valenciana.

Nou!!: València і María Pilar García Delgado · Veure més »

María Sorolla García

María Clotilde Sorolla García, més coneguda com a María Sorolla (València 13 d'abril de 1889 - 19 de juny de 1956), fou una pintora valenciana.

Nou!!: València і María Sorolla García · Veure més »

María Teresa Andrés Blasco

María Teresa Andrés Blasco, (València, 13 de setembre de 1910 - íd. 29 de juny 1992), fou una música i compositora.

Nou!!: València і María Teresa Andrés Blasco · Veure més »

María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz (València 1949) és una advocada, professora universitària i política valenciana.

Nou!!: València і María Teresa Fernández de la Vega Sanz · Veure més »

María Teresa León

María Teresa León Goyri, va ser una escriptora espanyola integrant de la Generació del 27.

Nou!!: València і María Teresa León · Veure més »

María Teresa Oller Benlloch

María Teresa Oller Benlloch (València, 1920 - València, 2 de setembre de 2018) fou una compositora i folklorista valenciana.

Nou!!: València і María Teresa Oller Benlloch · Veure més »

María Wonenburger

María Josefa Wonenburger Planells (Montrove, Oleiros, 17 de juliol de 1927 - la Corunya, 14 de juny de 2014) va ser una matemàtica gallega, investigadora als Estats Units i al Canadà.

Nou!!: València і María Wonenburger · Veure més »

María Zambrano Alarcón

va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.

Nou!!: València і María Zambrano Alarcón · Veure més »

Marc Antoni Orellana i Mojolí

Marc Antoni Orellana i Mojolí (València, 1731 - 1813) fou un destacat erudit, escriptor i advocat valencià.

Nou!!: València і Marc Antoni Orellana i Mojolí · Veure més »

Marc de Joan Ferrer

Marc Ferrer fou un patró eivissenc impulsor del repoblament de Formentera a principis del.

Nou!!: València і Marc de Joan Ferrer · Veure més »

Marc Granell i Rodríguez

Marc Granell (València, 19 d'abril de 1953) és un poeta i traductor valencià.

Nou!!: València і Marc Granell i Rodríguez · Veure més »

Marc Mateu Sanjuán

Marc Mateu Sanjuán (València, 16 de juny de 1990) és un futbolista professional valencià que juga pel CE Castelló.

Nou!!: València і Marc Mateu Sanjuán · Veure més »

Marc Orozco i Torres

Marc Orozco i Torres (Olesa de Montserrat, 4 de setembre del 1989) és un atleta català.

Nou!!: València і Marc Orozco i Torres · Veure més »

Marc Pérez

Marc Pérez (Castellnou, Alt Palància, ca. 1600 - València, 1662) fou un compositor valencià de les primeries del Barroc.

Nou!!: València і Marc Pérez · Veure més »

Marcela Miró Pérez

Marcela Miró Pérez (València, 19 de gener de 1952) és una política i doctora en enginyeria agrònoma valenciana.

Nou!!: València і Marcela Miró Pérez · Veure més »

Marcelino Gutiérrez del Caño

Marcelino Gutiérrez del Caño (Madrid, 1861 - València, 1922) fou un arxiver que elaborà nombroses bibliografies per a les biblioteques de Sevilla, Valladolid, Simancas, Càceres i València.

Nou!!: València і Marcelino Gutiérrez del Caño · Veure més »

Marcelino Olaechea Loizaga

Marcelino Olaechea Loizaga (Barakaldo, 9 de gener de 1888 - València, 21 d'octubre de 1972) va ser un religiós salesià basc.

Nou!!: València і Marcelino Olaechea Loizaga · Veure més »

Marcelo Expósito Prieto

Marcelo Expósito Prieto (Puertollano, Ciudad Real, 29 de maig de 1966) és un artista i activista polític espanyol, diputat al Congrés dels Diputats en la XI legislatura.

Nou!!: València і Marcelo Expósito Prieto · Veure més »

Marcelo Usabiaga Jáuregui

Marcelo Usabiaga Jauregui (Ordizia, 30 d'octubre de 1916 - Sant Sebastià, 23 de juliol de 2015) va ser un militar republicà i lluitador antifranquista basc.

Nou!!: València і Marcelo Usabiaga Jáuregui · Veure més »

Marciano Gómez Gómez

Marciano Gómez Gómez (Conca, 1959) és un metge, empresari i polític valencià d'origen castellanomanxec, actual conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana al Consell presidit per Carlos Mazón.

Nou!!: València і Marciano Gómez Gómez · Veure més »

Marco Aurel

Marco Aurel va ser un matemàtic d'origen alemany, actiu a València en el.

Nou!!: València і Marco Aurel · Veure més »

Marco Storari

Marco Storari (Pisa, 7 de gener del 1977) és un exfutbolista professional italià que jugava com a porter.

Nou!!: València і Marco Storari · Veure més »

Marcos Pérez Jiménez

Marcos Evangelista Pérez Jiménez (Michelena, Táchira; Veneçuela. 25 d'abril de 1914 - Alcobendas, Espanya, 20 de setembre de 2001), va ser un militar i polític veneçolà.

Nou!!: València і Marcos Pérez Jiménez · Veure més »

Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet

La Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet és una obra del pintor italià, establert a València, Paolo de San Leocadio, feta amb la tècnica de l'oli sobre fusta, i conservada al Museu de Belles Arts de València, datada al voltant de 1510.

Nou!!: València і Mare de Déu amb l'Infant i Sant Joanet · Veure més »

Mare de Déu de la Cinta

Catedral de Tortosa – Vista parcial de la capella de la Verge de la Cinta. La Verge de la Cinta o Mare de Déu de la Cinta és una de les diverses advocacions de la Verge Maria.

Nou!!: València і Mare de Déu de la Cinta · Veure més »

Mare de Déu de les Febres (Pinturicchio)

La Mare de Déu de les Febres és una pintura d'oli i or sobre taula (158 × 77,3 cm) de Bernardino di Betto Betti, anomenat Pinturicchio (Perusa, c. 1452 – Siena, 11 de desembre 1513), datable envers 1495 i conservada al Museu de Belles Arts de València.

Nou!!: València і Mare de Déu de les Febres (Pinturicchio) · Veure més »

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Nou!!: València і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Mare de Déu del Lledó

La Mare de Déu del Lledó és la patrona de Castelló de la Plana.

Nou!!: València і Mare de Déu del Lledó · Veure més »

Mare de Déu del Puig

Retaule al monestir del Puig amb la Mare de Déu del Puig al centre Mare de Déu del Puig, és la patrona del Regne de València i així ho va decidir el rei Jaume I en la crònica llatina.

Nou!!: València і Mare de Déu del Puig · Veure més »

Mare de Déu dels Consellers

Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Nou!!: València і Mare de Déu dels Consellers · Veure més »

Mare de Déu dels Desemparats

Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.

Nou!!: València і Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Mare de Déu dels Lliris

Sant Felip Neri''' a la '''Font Roja'''. Segons l'historiador Adrián Espí, Felip Neri usurpa el lloc a Antoni Bonaventura Guerau membre de la seua congregació (Congregació de l'Oratori).ESPÍ VALDÉS, Adrián (1997). "Las cuatro estaciones" en ''Alcoi paso a paso''. Alcoy: PG Ediciones La Mare de Déu dels Lliris és una advocació de la verge Maria que se celebra a Alcoi des del i a la qual se li atribueixen alguns miracles.

Nou!!: València і Mare de Déu dels Lliris · Veure més »

Mareny de Barraquetes

Mareny de Barraquetes, anteriorment el Mareny, és una localitat del País Valencià, que pertany a la província de València, antiga pedania del municipi de Sueca.

Nou!!: València і Mareny de Barraquetes · Veure més »

Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya

La Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, en llatí Institutum Sororum Matrum Derelictorum, és un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.

Nou!!: València і Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya · Veure més »

Marga Sanz Alonso

Rosario Margarita Sanz Alonso (València, 1951), coneguda també com a Marga Sanz, és una política valenciana.

Nou!!: València і Marga Sanz Alonso · Veure més »

Margalida de Montferrat

Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.

Nou!!: València і Margalida de Montferrat · Veure més »

Margarida Borràs

Margarida Borràs (Mallorca, segle XV - València, 28 de juliol de 1460) va ser una dona transgènere valenciana.

Nou!!: València і Margarida Borràs · Veure més »

Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)

Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.

Nou!!: València і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »

Margarida de Montferrat

Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.

Nou!!: València і Margarida de Montferrat · Veure més »

Margarita Agulló

Margarita Agulló (Xàtiva, 1536 - València, 9 de desembre de 1600) fou una religiosa i escriptora mística.

Nou!!: València і Margarita Agulló · Veure més »

Margarita Pin Arboledas

Margarita Pin Arboledas (València, 1949) és una política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats de la VI a la IX legislatures.

Nou!!: València і Margarita Pin Arboledas · Veure més »

Margarita Valldaura

Margarita Valldaura Sirvent (València?, 1505 - Bruges, 11 d'octubre de 1552) fou una burgesa valenciana, esposa de Joan Lluís Vives.

Nou!!: València і Margarita Valldaura · Veure més »

Margarita Veo

Margarita Veo (?-València, 30 de març de 1759) va ser una impressora valenciana.

Nou!!: València і Margarita Veo · Veure més »

Maria Assumpta

El Maria Assumpta era un vaixell de vela, de dos pals, aparellat com a pollacra goleta, que va ser construït a la platja de Badalona el 1858.

Nou!!: València і Maria Assumpta · Veure més »

Maria Àngels Belda Soler

Maria Àngels Belda Soler (Aielo de Malferit, 1906 - València, 1990) va ser una historiadora valenciana, considerada una de les primeres dones a València que es va incorporar als estudis superiors.

Nou!!: València і Maria Àngels Belda Soler · Veure més »

Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez

Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez (València, 1963) és una advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes, consellera de la Generalitat Valenciana i diputada al Congrés dels Diputats.

Nou!!: València і Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez · Veure més »

Maria Beneyto i Cuñat

Maria Beneyto Cuñat (València, 14 de maig de 1925 – València, 15 de març de 2011) fou una poeta i novel·lista valenciana.

Nou!!: València і Maria Beneyto i Cuñat · Veure més »

Maria Conca i Martínez

Maria Conca i Martínez (Beneixama, l'Alt Vinalopó, 1948) és una escriptora, lingüista i paremiòloga valenciana.

Nou!!: València і Maria Conca i Martínez · Veure més »

Maria de Castella

212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Nou!!: València і Maria de Castella · Veure més »

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Nou!!: València і Maria de Luna · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: València і Maria de Navarra · Veure més »

Maria del Pilar Shong

Maria del Pilar Shong (Sueca, 5 de maig de 1917 - Madrid? 1948?) fou una artista sinovalenciana.

Nou!!: València і Maria del Pilar Shong · Veure més »

Maria Dolors Bartolí Miralles

Maria Dolors Bartolí Miralles (Badalona, Barcelonès, 29 de setembre de 1975) és una atleta catalana especialitzada en curses de mig fons.

Nou!!: València і Maria Dolors Bartolí Miralles · Veure més »

Maria Girona i Benet

Maria Girona i Benet (Barcelona, 30 de novembre de 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015) fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de cofundadora de l'Escola de Disseny i Art de Barcelona coneguda com a Escola EINA, al bloc de la Fundació EINA, 2011.

Nou!!: València і Maria Girona i Benet · Veure més »

Maria Goyri

María Amalia Vicenta Goyri (Madrid, 29 d'agost de 1873 – ibidem, 28 de novembre de 1954), més coneguda com a Maria Goyri, va ser una escriptora, investigadora en el camp de la literatura espanyola, filòloga i professora espanyola. Va ser també la segona dona estudiant oficial de Filosofia i Lletres de la Universitat Espanyola (se'n va llicenciar el 1896, però Matilde Padrós, esposa del pintor Francisco Sancha, s'havia llicenciat el 1893) y i va formar part de l'avantguarda de defensores dels drets de la dona.

Nou!!: València і Maria Goyri · Veure més »

Maria Griñó Diñé

Maria Griñó Diñé (Tortosa, 28 de novembre de 1782 - Tortosa, 16 de febrer de 1836) fou la mare del comandant de les forces carlines Ramon Cabrera Griñó, conegut com El tigre del Maestrat. En el marc de la Primera Guerra Carlina, fou afusellada en represàlia per la mort dels alcaldes de Valdeargorfa i La Torrecella d'Alcanyís (Torrecillas) prèviament executats per ordre de Cabrera.

Nou!!: València і Maria Griñó Diñé · Veure més »

Maria Ibars i Ibars

Placa amb poema de Maria Ibars a la Marineta Cassiana, Dénia. Ana Maria Ibars Ibars (València, 29 de febrer de 1892 - València, 9 de gener de 1965) fou una escriptora, poetessa i mestra valenciana, coneguda com a Maria Ibars o Maria Ibars i Ibars.

Nou!!: València і Maria Ibars i Ibars · Veure més »

Maria Josefa Queralt Teixidó

Maria Josefa Queralt Teixidó (Vinaròs, Baix Maestrat, 7 de febrer de 1922 - València, 25 de març de 2020) fou una religiosa valenciana.

Nou!!: València і Maria Josefa Queralt Teixidó · Veure més »

Maria Juan Donat

Maria Juan Donat (Ontinyent, 1980) també coneguda com Mariua, és una actriu, humorista i presentadora de televisió i ràdio valenciana.

Nou!!: València і Maria Juan Donat · Veure més »

Maria Llopis

Maria Llopis (València, 1975) és una artista, escriptora i activista feminista.

Nou!!: València і Maria Llopis · Veure més »

Maria Luisa Camilleri

Maria Luisa Camilleri Maiques va ser una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Maria Luisa Camilleri · Veure més »

Maria Luz Terrada Ferrandis

Maria Luz Terrada Ferrandis (València, 5 de març de 1933) és una destacada investigadora valenciana, historiadora de la ciència i la bibliometria, i introductora a Espanya de la ensenyança universitària de la Documentació mèdica.

Nou!!: València і Maria Luz Terrada Ferrandis · Veure més »

Maria Marí Guasch

Maria Marí Guasch (Sant Llorenç de Balàfia, març de 1909 - Eivissa, octubre de 2001) fou una militant republicana i víctima de la repressió franquista.

Nou!!: València і Maria Marí Guasch · Veure més »

Maria Maroto Garcia

Maria Maroto Garcia (Catarroja, 1986) és una actriu valenciana.

Nou!!: València і Maria Maroto Garcia · Veure més »

Maria Miquela del Santíssim Sagrament

Micaela Desmaisières y López de Dicastillo (Madrid, 1 de gener de 1809 - València, 24 d'agost de 1865), vescomtessa de Jorbalán, més coneguda pel nom religiós de Maria Miquela del Santíssim Sagrament, va ser una religiosa espanyola, fundadora de la congregació d'Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat.

Nou!!: València і Maria Miquela del Santíssim Sagrament · Veure més »

Maria Pina Tolosa

Maria Pina Tolosa (València, 8 d'agost de 1987) és una exjugadora de bàsquet valenciana.

Nou!!: València і Maria Pina Tolosa · Veure més »

Maria Puchol Butier

Teatro de Rojas de Toledo on debuta '''Maria Puchol''' Maria Puchol Butier (València, 1899 -) fou una artista lírica-dramàtica.

Nou!!: València і Maria Puchol Butier · Veure més »

Maria Ros

Maria Ros, de nom complet Maria Assumpció Aguilar Ros (Alacant, 16 de maig de 1891 - Burjassot, 14 de setembre de 1970), fou una soprano valenciana.

Nou!!: València і Maria Ros · Veure més »

Maria Such Palomares

Maria Such Palomares (València, 23 de juny de 1990), ha estudiat dret i ciències polítiques a la Universitat de València, també és Màster en Advocacia.

Nou!!: València і Maria Such Palomares · Veure més »

Maria Teresa García Banus

Maria Teresa García Banus (València, 1895 - Madrid, 1989) fou una editora valenciana, neboda del pintor Joaquim Sorolla.

Nou!!: València і Maria Teresa García Banus · Veure més »

Maria Vila i Panadès

Maria Vila i Panadès (Gràcia, Barcelona, 29 d'agost de 1897 - Barcelona, 18 de desembre de 1963) va ser una primera actriu catalana.

Nou!!: València і Maria Vila i Panadès · Veure més »

Mariano Barbasán Lagueruela

''Pere III el Gran a la collada de Panissars''. 1889-1891. Mariano Barbasán Lagueruela, (Saragossa 1864, Saragossa 1924) va ser un pintor aragonès.

Nou!!: València і Mariano Barbasán Lagueruela · Veure més »

Mariano Belmonte y Vacas

Mariano Belmonte y Vacas (Còrdova, 1828 – València, 1864) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: València і Mariano Belmonte y Vacas · Veure més »

Mariano Casas

Mariano Casas (València, 1963), és un estudiós i escriptor valencià especialitzat en narrativa juvenil.

Nou!!: València і Mariano Casas · Veure més »

Mariano Cuber Sagols

Mariano Cuber Sagols (m. 1956) fou un polític republicà valencià.

Nou!!: València і Mariano Cuber Sagols · Veure més »

Mariano Egea Gallar

Mariano Egea Gallar (Múrcia, 8 de setembre de 1777 – La Granja de San Ildefonso, 9 de novembre de 1841) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: València і Mariano Egea Gallar · Veure més »

Mariano Gamir Ulibarri

Mariano Gamir Ulibarri (Madrid, 1877 - Valparaíso de Abajo, ara Campos del Paraíso, província de Conca, 1962) fou un militar espanyol que lluità en la guerra civil espanyola al bàndol republicà.

Nou!!: València і Mariano Gamir Ulibarri · Veure més »

Mariano Gómez González

Mariano Gómez González (Huercal‑Overa, Almería, 1883- Buenos Aires, 1951) fou un jurista espanyol que va ser president del Tribunal Suprem durant la Guerra Civil (1936-1939).

Nou!!: València і Mariano Gómez González · Veure més »

Mariano Nicolás García

Mariano Nicolás García (Cartagena, 2 d'abril de 1932 - Madrid, 15 de juliol de 2001) va ser un advocat i polític espanyol durant la dictadura de Francisco Franco.

Nou!!: València і Mariano Nicolás García · Veure més »

Mariano Peset Aleixandre

Mariano Peset Aleixandre (Godella, l'Horta Nord, 1896 - València, 1968) va ser un arquitecte valencià, germà de Joan Peset Aleixandre.

Nou!!: València і Mariano Peset Aleixandre · Veure més »

Mariano Roca de Togores y Carrasco

Mariano de les Mercedes Roca de Togores y Carrasco (Albacete, 17 d'agost de 1812 - Lekeitio, Biscaia, 4 de setembre de 1889), primer marquès de Molins i vescomte de Rocamora, orador, escriptor i polític conservador.

Nou!!: València і Mariano Roca de Togores y Carrasco · Veure més »

Mariano Ros Carsí

Mariano Ros Carsi (València, 1840 - 4 de desembre de 1882) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Mariano Ros Carsí · Veure més »

Mariano Salvador Maella Pérez

Mariano Salvador Maella Pérez (València, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) fou un pintor valencià neoclàssic influït per Anton Raphael Mengs.

Nou!!: València і Mariano Salvador Maella Pérez · Veure més »

Mariano Taberner y Velasco

Mariano Taberner y Velasco (Toledo, 20 de maig de 1842 - València, 16 de gener de 1915) fou un compositor i director d'orquestra espanyol.

Nou!!: València і Mariano Taberner y Velasco · Veure més »

Marià Albero i Silla

Marià Albero i Silla (València, 27 de desembre de 1949 - Sales de Llierca, la Garrotxa, 12 de maig del 2013) fou un músic i cantautor valencià resident a Catalunya i reconegut artísticament com a Marià Albero (en els seus inicis com a Marian Albero), lligat a la cançó en català (Nova cançó) i al moviment de l'Ona Laietana.

Nou!!: València і Marià Albero i Silla · Veure més »

Marià Baixauli i Viguer

Marià Baixauli Viguer (València, 1861 - València, 1923) va ser un compositor jesuïta, organista, mestre de capella i musicòleg valencià.

Nou!!: València і Marià Baixauli i Viguer · Veure més »

Marià Batlles i Bertran de Lis

Marià Batlles i Bertran de Lis (València, 1845 - Barcelona, 1922) fou un metge i polític valencià establert a Barcelona.

Nou!!: València і Marià Batlles i Bertran de Lis · Veure més »

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Nou!!: València і Marià Benlliure i Gil · Veure més »

Marià Ferrandis i Agulló

Marià Ferrandis i Agulló (València, 1887 — Xirivella, 1924), fou un periodista i polític valencià, i un dels fundadors del grup Joventut Valencianista en 1908.

Nou!!: València і Marià Ferrandis i Agulló · Veure més »

Marià Garcia i Mas

Marià Garcia i Mas (València, 1858 - 1912) fou un pintor i escultor valencià.

Nou!!: València і Marià Garcia i Mas · Veure més »

Marià Llorente

Marià Llorente (València, 4 de gener de 1752 - Bolonya, 18 de maig de 1816) va ser un religiós, historiador, escriptor, filòsof i naturalista valencià.

Nou!!: València і Marià Llorente · Veure més »

Marià Madramany i Calatayud

Marià Madramany i Calatayud (l'Alcúdia, Ribera Alta, 29 de març de 1746 - Palma, Mallorca, 13 de gener de 1822) fou un jurista i erudit valencià.

Nou!!: València і Marià Madramany i Calatayud · Veure més »

Marià Plasència i Valls

Marià Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 - València, 1894) pertanyent a una nissaga de músics, fou organista i compositor.

Nou!!: València і Marià Plasència i Valls · Veure més »

Marià Urdiain i Asquerino

Irene López Heredia, Irene Barroso i Mariano Asquerino. Marià Urdiain i Asquerino (Reus, Baix Camp, 5 de maig de 1889 - Madrid, 5 de desembre de 1957) fou un actor de teatre i cinema català.

Nou!!: València і Marià Urdiain i Asquerino · Veure més »

Marià Villangómez Llobet

Marià Villangómez Llobet (Ciutat d'Eivissa, 10 de gener de 1913 - 12 de maig de 2002) va ser un poeta i traductor eivissenc.

Nou!!: València і Marià Villangómez Llobet · Veure més »

Maribel Casany

Maribel Casany (Montcada, Horta Nord, 1963) és una actriu i presentadora de televisió valenciana.

Nou!!: València і Maribel Casany · Veure més »

Marifé Arroyo

Marifé Arroyo, coneguda com a la Mestra, (la Font de la Figuera, la Costera, 17 de novembre de 1946) és una mestra valenciana, vinculada al Moviment de Renovació Pedagògica dels anys 1970.

Nou!!: València і Marifé Arroyo · Veure més »

Mariló (revista)

Mariló va ser una revista femenina publicada a València entre 1950 i 1959 per Editorial Valenciana.

Nou!!: València і Mariló (revista) · Veure més »

Marimí del Pozo

Marimí del Pozo a La Traviata María de los Milagros Rodríguez Nieto, coneguda amb el nom artístic de Marimí del Pozo (Madrid, 29 de gener de 1928 - Madrid, 15 de maig de 2014) fou una soprano lleugera o coloratura i professora de cant espanyola.

Nou!!: València і Marimí del Pozo · Veure més »

Marina Alta

La Marina Alta és una comarca valenciana, amb capital a Dénia.

Nou!!: València і Marina Alta · Veure més »

Marina Gisbert Grifo

Marina Gisbert Grifo (València, dècada de 1950) és una mèdica legal i forense. Neta de Manuel Gisbert Rico, últim alcalde republicà de València. El seu pare Juan Antonio Gisbert va ser un reconegut metge i catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia en la Universitat de València. Aquesta comença a interessar-se per la medicina gràcies a el seu pare. Es gradua en medicina i cirurgia en l'any 1979 en la mateixa universitat que el seu pare, després va continuar la seua formació en diferents universitats espanyoles i europees, i posteriorment estudia forense. A la dècada del 1980 va passar a formar part del professorat de la Universitat de València impartint medicina, dret, criminologia i bioquímica. Durant aquest temps va compaginar el treball de forense amb la docència en aquesta mateixa universitat, convertint-se en la primera dona forense valenciana i persona més jove en ocupar una plaça en aquest camp. En l'àmbit de la medicina legal i forense treballava als jutjats on es va centrar en les addiccions sobretot en les drogues legals com l'alcohol intentat canviar la imatge que es tenia d'aquesta substància, ja que considerava que era una problemàtica de salut pública i social. En els anys que exercia com a forense es va enfrontar a moltes dificultats en l'àmbit judicial. En 2017 passa a ser Presidenta del Comitè de Bioètica de la Comunitat Valenciana fins a l'actualitat.

Nou!!: València і Marina Gisbert Grifo · Veure més »

Marina Monzó

Marina Monzó (València, 1994), és una soprano valenciana.

Nou!!: València і Marina Monzó · Veure més »

Marina Puche Fabuel

Marina Puche Fabuel (València, 8 de juny de 1982) és una artista fallera especialitzada en falles infantils.

Nou!!: València і Marina Puche Fabuel · Veure més »

Mario Kart 8

és un videojoc de curses per a la Wii U desenvolupat per Nintendo EAD Group No. 1 i Bandai Namco Games.

Nou!!: València і Mario Kart 8 · Veure més »

Mario Reyes

Mario Reyes (Port de Sagunt, Sagunt, 1971) és un periodista valencià.

Nou!!: València і Mario Reyes · Veure més »

Maripaz Crespo Marzo

Maripaz Crespo Marzo (València, agost de 1943) és una infermera valenciana.

Nou!!: València і Maripaz Crespo Marzo · Veure més »

Marisa Puchades Blasco

Marisa Puchades Blasco (València, 1956), és una experta alpinista i escaladora valenciana, professora d'esquí i Guia Acompanyant de Muntanya, experta en esquí alpí.

Nou!!: València і Marisa Puchades Blasco · Veure més »

Marisol González Felip

Marisol Gonzàlez i Felip (Nules, Plana Baixa, Castelló, 17 de juny de 1962) és una poetessa valenciana.

Nou!!: València і Marisol González Felip · Veure més »

Marisol Salanova

Marisol Salanova (València, 1982) és una comissària i crítica d'art espanyola.

Nou!!: València і Marisol Salanova · Veure més »

Marjal de Rafalell i Vistabella

La Marjal de Rafalell i Vistabella és una zona humida inclosa al Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Marjal de Rafalell i Vistabella · Veure més »

Marquès de Campo

El títol de Marquès de Campo fou concedit l'any 1875 pel rei Alfons XII a Josep Campo i Pérez, (València, 1814 - Madrid, 1889), polític, financer i filantrop valencià, per la seva contribució a la restauració de la Monarquia, i fou nomenat senador vitalici.

Nou!!: València і Marquès de Campo · Veure més »

Marquesat de Bèlgida

El marquesat de Bèlgida és un títol nobiliari vinculat a la localitat valenciana de Bèlgida, a la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Marquesat de Bèlgida · Veure més »

Marquesat de Cáceres

El marquesat de Cáceres és un títol nobiliari espanyol, originari del Regne de Nàpols concedit per Carles VII a Juan Ambrosio García de Cáceres-Garre y Montemayor el 3 de maig de 1736.

Nou!!: València і Marquesat de Cáceres · Veure més »

Marquesat de Dosaigües

Palau del Marquès de Dosaigües. El Marquesat de Dosaigües és un senyoriu valencià, que pren el nom de la població de Dosaigües, a la Foia de Bunyol.

Nou!!: València і Marquesat de Dosaigües · Veure més »

Marquesat de Nules

Escut del municipi de Nules (Castelló). El marquesat de Nules és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felipe IV a favor de Joaquín Carroz de Centelles i Calataiud el 9 de juny de 1636, fill de Gilabert de Centelles i Mercader II marquès de Quirra (De 1604 a Sardenya).

Nou!!: València і Marquesat de Nules · Veure més »

Marquesat del Túria

El Marquesat del Túria és un títol nobiliari concedit l'any 1909 a Tomás Trénor i Palavicino, polític, empresari i filantrop valencià.

Nou!!: València і Marquesat del Túria · Veure més »

Marta Belenguer

Marta Belenguer (València, 1969) és una actriu valenciana de teatre, televisió i cinema.

Nou!!: València і Marta Belenguer · Veure més »

Marta Blasco Cosín

Marta Blasco Cosín (Manises, València, 1974) artista i docent de dibuix a l'illa de Mallorca.

Nou!!: València і Marta Blasco Cosín · Veure més »

Marta Bosch Jiménez

Marta Bosch Jiménez (Barcelona, 5 de setembre de 1970) és una atleta catalana especialitzada en curses de mig fons.

Nou!!: València і Marta Bosch Jiménez · Veure més »

Marta Esteban Poveda

Marta Esteban Poveda (València, 6 de novembre de 1982) és una atleta internacional valenciana especialista en llarga distància.

Nou!!: València і Marta Esteban Poveda · Veure més »

Marta Maicas Ortíz

Marta Maicas Ortiz (València, 1972) és una educadora i política balear, diputada al Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.

Nou!!: València і Marta Maicas Ortíz · Veure més »

Marta Torrado de Castro

Marta Torrado de Castro (València, 20 de gener del 1966) és una advocada i política valenciana, regidora de l'ajuntament de València i diputada al Congrés dels Diputats en la IX i X legislatures.

Nou!!: València і Marta Torrado de Castro · Veure més »

Martí Domínguez i Barberà

Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 21 de juny de 1908 - València, 10 d'agost de 1984) periodista polifacètic que va conrear tots els gèneres literaris, des del teatre a la novel·la, passant per l'assaig, la poesia, l'oratòria i el periodisme.

Nou!!: València і Martí Domínguez i Barberà · Veure més »

Martí Llobet

Cimbori. Vista exterior Cimbori. Vista interior Martí Llobet (València, s. XV) fou un arquitecte i escultor valencià autor de diverses obres gòtiques a la seu de València durant la primera meitat del s. XV.

Nou!!: València і Martí Llobet · Veure més »

Martí Vidal Corella

Martí Vidal Corella (València, 1 de gener de 1895 - 4 de juny de 1976) fou un pintor i fotògraf (com ho foren també els seus germans Vicent i Luis), nascut a una família de varies generacions d'artistes que van ser pioners de la fotografia.

Nou!!: València і Martí Vidal Corella · Veure més »

Martín Luis Quirós Palau

fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures.

Nou!!: València і Martín Luis Quirós Palau · Veure més »

Martín Vidal Romero

Martín Vidal Romero (Torrent, Horta Oest, 1872 - València, 1944) va ser un fotògraf valencià fundador d'una saga de fotògrafs a la qual pertanyen els seus tres fills, Martín, Vicente i Luis, dels quals destaca la labor de Luis; així com els seus descendents, entre ells, el seu net Luis Vidal Vidal i el seu besnet Luis Vidal Ayala.

Nou!!: València і Martín Vidal Romero · Veure més »

Martorell (llinatge)

Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles  i, al qual pertanyia, com a figura més destacada, l'autor Joanot Martorell.

Nou!!: València і Martorell (llinatge) · Veure més »

Maruxa (pel·lícula de 1923)

Maruxa és una pel·lícula muda espanyola rodada a Galícia en 1923.

Nou!!: València і Maruxa (pel·lícula de 1923) · Veure més »

Marxalenes

Marxalenes és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Marxalenes · Veure més »

Mary Luziny

va ser una ballarina espanyola.

Nou!!: València і Mary Luziny · Veure més »

Mary Mistral

María Teresa Ramírez, coneguda artísticament amb el nom de Mary Mistral, (València, 1939 - ibid., 1 de juny de 1998) va ser una vedet de revista valenciana, establerta durant uns anys a Barcelona i primera figura d'El Molino a les dècades del 1960 i 1970.

Nou!!: València і Mary Mistral · Veure més »

Mas Camarena

Mas Camarena o el Mas de Camarena és una urbanització situada a Bétera (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: València і Mas Camarena · Veure més »

Mascarell (Nules)

Església de Mascarell. Mascarell és una petita població emmurallada que pertany a la població de Nules.

Nou!!: València і Mascarell (Nules) · Veure més »

Masia de Molla

La Masia de Molla és un edifici agrícola fortificat situat al terme municipal de Llíria (València).

Nou!!: València і Masia de Molla · Veure més »

Massa Crítica (bicicletada)

Massa crítica a San Francisco, Abril del 2005 La Massa Crítica és una celebració ciclista que es fa cada mes a moltes ciutats del món.

Nou!!: València і Massa Crítica (bicicletada) · Veure més »

Massacre de la carretera Màlaga-Almeria

La massacre de la carretera Màlaga-Almeria fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut el 8 de febrer de 1937, després de l'entrada a Màlaga de les tropes franquistes, en el qual va ser atacada, per mar i aire, la multitud de refugiats que abarrotaven la carretera en marxa cap a Almeria, a la zona sota control de l'Exèrcit Popular Republicà.

Nou!!: València і Massacre de la carretera Màlaga-Almeria · Veure més »

Massacre de Melilla

La massacre de Melilla o tragèdia de Melilla fou la mort de diverses desenes de migrants de l'Àfrica subsahariana en una allau humana causada per la gendarmeria del Marroc, amb el suport de la Guàrdia Civil espanyola, el 24 de juny de 2022 a la tanca de Melilla, durant un salt massiu d'entre 500 i 2.000 persones, que va tenir lloc durant la matinada, per tal de travessar la frontera amb Espanya.

Nou!!: València і Massacre de Melilla · Veure més »

Massalfassar

Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Massalfassar · Veure més »

Massamagrell

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Massamagrell · Veure més »

Massanassa

Massanassa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Massanassa · Veure més »

Massarrojos

Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Massarrojos · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.

Nou!!: València і Mata d'Armanyac · Veure més »

Matías Ariel Fernández Fernández

Matías Ariel Fernández Fernández (15 de maig del 1986, Buenos Aires, Argentina) és un futbolista xilè que actualment juga al Deportes La Serena.

Nou!!: València і Matías Ariel Fernández Fernández · Veure més »

Matías Juan de Veana

Matías Juan de Veana (Xàtiva?, ca. 1656 - Madrid, 1 d'abril de 1705) fou un compositor del barroc.

Nou!!: València і Matías Juan de Veana · Veure més »

Matías Tudela Perret

Matias Tudela Perret (València, 6 d'octubre de 1984) és un jugador de rugbi valencià.

Nou!!: València і Matías Tudela Perret · Veure més »

Mateo Valdemoros de la Cruz

Mateo Valdemoros de la Creu (Alfaro, La Rioja 21 de setembre de 1771 -Tarragona, 5 de novembre de 1821) va ser un polític espanyol.

Nou!!: València і Mateo Valdemoros de la Cruz · Veure més »

Mateu Guimerà d'Agrigent

Mateu Guimerà (Agrigent, Sicília, ca. 1377 - Palerm, 7 de gener de 1450) va ser un frare franciscà, un dels principals impulsors de la reforma dels franciscans observants i bisbe d'Agrigent.

Nou!!: València і Mateu Guimerà d'Agrigent · Veure més »

Mateu Oliver Maimó

Mateu Oliver Maimó va néixer a Felanitx, Mallorca l'any 1904 i va morir a Palma, Mallorca l'any 1992.

Nou!!: València і Mateu Oliver Maimó · Veure més »

Mateu Orfila i Rotger

Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 – París, 12 de març de 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès.

Nou!!: València і Mateu Orfila i Rotger · Veure més »

Mateu Vicent Benet

Mateu Vicent Benet va ser un bandoler valencià del, nascut a Benimaclet.

Nou!!: València і Mateu Vicent Benet · Veure més »

Maties Ruiz Esteve

Maties Ruiz Esteve (Mislata, Horta Oest, València, 1876 -1956) fou un literat i poeta valencià.

Nou!!: València і Maties Ruiz Esteve · Veure més »

Matilde Blanco Sadun

Matilde Sara Blanco Granados, coneguda artísticament com a Matilde Blanco-Sadun o Sara Blanco-Sadun (Posadas, Còrdova, 22 de maig de 1887 - Milà, Itàlia, 10 d'abril de 1962) fou una mezzosoprano i contralt operística espanyola, establerta a Itàlia a partir del 1910.

Nou!!: València і Matilde Blanco Sadun · Veure més »

Matilde Cantos Fernández

Matilde Cantos Fernández (Granada, 20 de setembre de 1898 – Fuente Vaqueros, Granada, 24 de novembre de 1987) va ser una política socialista andalusa que va desenvolupar la seva activitat pública fonamentalment en el període de la Segona República Espanyola i durant la seva etapa de l'exili en Mèxic.

Nou!!: València і Matilde Cantos Fernández · Veure més »

Matilde Escuder Vicente

Matilde Escuder (Vilafranca, l'Alt Maestrat, 12 de desembre de 1913 - Tilh, Occitània, 8 de maig de 2006) va ser mestra llibertària valenciana.

Nou!!: València і Matilde Escuder Vicente · Veure més »

Matilde Huici Navaz

Matilde Huici Navaz (Pamplona, 3 d'agost de 1890 – Santiago de Xile, 13 d'abril de 1965) va ser una mestra, advocada i pedagoga espanyola. A més de col·laborar amb María de Maeztu en l'organització de la Residència de Senyoretes i el Lyceum Club Femení, va ser cofundadora de l'Associació de Dones Espanyoles Universitàries (amb Victoria Kent i Clara Campoamor en 1928) i delegada d'Espanya en la Comissió Consultiva de Qüestions Socials i Humanitàries de la Societat de Nacions.

Nou!!: València і Matilde Huici Navaz · Veure més »

Matilde Llòria

Matilde González Palau (Almansa, 23 de setembre de 1912 - València, 16 de maig de 2002), més coneguda amb el nom literari de Matilde Llòria, va ser una poeta valenciana.

Nou!!: València і Matilde Llòria · Veure més »

Matilde Revenga Pérez-Lara

Matilde Revenga Pérez-Lara (València, 4 de novembre de 1904 - Madrid, 7 de novembre de 1985) fou una soprano valenciana que va desenvolupar la seva carrera artística en les dècades de 1920 i 1930.

Nou!!: València і Matilde Revenga Pérez-Lara · Veure més »

Matilde Salvador i Segarra

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana.

Nou!!: València і Matilde Salvador i Segarra · Veure més »

Matilde Segarra Gil

Matilde Segarra Gil (Castelló de la Plana 2 de juny de 1889 - València 18 d'octubre de 1966) va ser una pintora valenciana.

Nou!!: València і Matilde Segarra Gil · Veure més »

Matilde Ucelay Maórtua

Matilde Ucelay Maórtua (Madrid, 1912 - Madrid, 24 de novembre de 2008) va ser la primera arquitecta titulada espanyola i Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya el 2004.

Nou!!: València і Matilde Ucelay Maórtua · Veure més »

Matilde Valeriana Ridocci Garcia

Matilde Valeriana Ridocci Garcia (Xàtiva, 12 de setembre de 1843 - 24 de juliol de 1922) fou una pedagoga, escriptora i pintora valenciana.

Nou!!: València і Matilde Valeriana Ridocci Garcia · Veure més »

Matteo Alemanno

Matteo Alemanno a la Llibreria Futurama de València. Matteo Alemanno (Lecce, 16 d'agost de 1967) és un autor de còmics italià.

Nou!!: València і Matteo Alemanno · Veure més »

Maty Mont

Matilde Moncusí i Peyrí, coneguda amb el nom artístic de Maty Mont (Sabadell, 10 de juliol de 1919 - 8 de desembre de 1973) va ser una artista de varietats catalana, primera vedet a la dècada dels anys 40 i 50 del.

Nou!!: València і Maty Mont · Veure més »

Mauella

Mauella és un poble de l'Horta i des del 1891, un enclavament annexat del terme de València, part del districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Mauella · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: València і Maulets (1705) · Veure més »

Maulets (1979-1981)

Maulets fou un grup polític independentista del País Valencià creat el 1979, fonamentalment format per joves.

Nou!!: València і Maulets (1979-1981) · Veure més »

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Maulets fou una organització política juvenil independentista creada el 1988, com a joventuts del Front Patriòtic i, després, de Catalunya Lliure.

Nou!!: València і Maulets, el jovent independentista revolucionari · Veure més »

Maure màrtir

Maure o Maur va ser un màrtir romà, nen, del.

Nou!!: València і Maure màrtir · Veure més »

Maurren Maggi

Maurren Higa Maggi (São Carlos, 25 de juny de 1976) és una atleta brasilera especialista en salt de llargada que es va proclamar campiona olímpica en els Jocs de Pequín 2008 amb una marca de 7.04 m. És la rècord sud-americana de 100 metres tanques i salt de llargada, amb 12 s 71 i 7,26 m respectivament.

Nou!!: València і Maurren Maggi · Veure més »

Mavi Dolç i Gastaldo

Mavi Dolç i Gastaldo (València, 18 de maig de 1961 - Barcelona, 1 de maig de 2009) fou una filòloga, professora i activista cultural valenciana, cap de l'àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull (IRL).

Nou!!: València і Mavi Dolç i Gastaldo · Veure més »

Max Aub Mohrenwitz

Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.

Nou!!: València і Max Aub Mohrenwitz · Veure més »

Maximilià Alloza Vidal

Maximilià Alloza Vidal (Castelló de la Plana, 1885 - Castelló de la Plana, 1945) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Maximilià Alloza Vidal · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: València і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Maximilià Thous i Llorens

Maximilià Thous i Llorens (València, 25 de novembre de 1900 - València, 1957) fou un escriptor i polític valencià.

Nou!!: València і Maximilià Thous i Llorens · Veure més »

Maximilià Thous i Orts

Tomba de Maximilià Thous al Cementeri General de València Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros, Astúries, 30 de novembre de 1875 - València, 1947) fou un periodista i escriptor, important al món cultural valencià de principis del; pare de Maximilià Thous i Llorens.

Nou!!: València і Maximilià Thous i Orts · Veure més »

Maximino Caballero Ledo

Maximino Caballero Ledo (Mèrida, 1959) és un economista espanyol, prefecte d'Economia de la Santa Seu.

Nou!!: València і Maximino Caballero Ledo · Veure més »

Mayo Fuster Morell

Mayo Fuster Morell (Oliva, València, 8 de desembre de 1975) és una activista i investigadora social.

Nou!!: València і Mayo Fuster Morell · Veure més »

Màsters Ciutat de València

El Màsters Ciutat de València és un torneig d'escala i corda organitzat per l'empresa ValNet i patrocinat per l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Màsters Ciutat de València · Veure més »

Màxim Huerta

Màxim Huerta Hernández (Utiel, València, 26 de gener de 1971) és un periodista i escriptor valencià membre de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió.

Nou!!: València і Màxim Huerta · Veure més »

Máximo Buch Torralva

Máximo Hartwig Buch Torralva (València, 11 d'agost de 1959) és un enginyer industrial valencià, conseller d'Economia, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana de 2012 a 2015.

Nou!!: València і Máximo Buch Torralva · Veure més »

Máximo Cajal Sarasa

Máximo Cajal Sarasa (nascut a Osca, 1896 – mort a Madrid, 1990) va ser mestre d'ensenyament, advocat, polític i testaferro.

Nou!!: València і Máximo Cajal Sarasa · Veure més »

Móbilis

Móbilis és el nom comercial d'una targeta de contacte de transport públic emesa per l'Entitat Metropolitana de Transport de València i funcional als transports públics de València i l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: València і Móbilis · Veure més »

Mónica Naranjo Carrasco

, coneguda simplement com a Mónica Naranjo, és una cantant catalana que canta en castellà i anglès.

Nou!!: València і Mónica Naranjo Carrasco · Veure més »

Mónica Oltra Jarque

és una política valenciana.

Nou!!: València і Mónica Oltra Jarque · Veure més »

Móra la Nova

Móra la Nova i la forma popular i tradicional los/els Masos de Móra és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: València і Móra la Nova · Veure més »

Música de la dècada del 1960

The Beatles. Hötorgscity a Estocolm, 1963 EUA Al bloc capitalista, la dècada del 1960 va ser especialment revolucionària pel que fa a la música popular, ja que va veure l'evolució del rock.

Nou!!: València і Música de la dècada del 1960 · Veure més »

Medallistes dels Països Catalans a Tòquio 2020

Els medallistes dels Països Catalans a Tòquio 2020 són 33 esportistes, nascuts en els corresponents territoris de parla catalana o que hi han viscut pràcticament tota la vida, que es van penjar una medalla en els Jocs de la XXXII Olimpíada celebrats a Tòquio del 23 de juliol al 8 d'agost de 2021.

Nou!!: València і Medallistes dels Països Catalans a Tòquio 2020 · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: València і Mel · Veure més »

Meló d'Ontinyent

miniatura El meló d'Ontinyent o meló d'or és una varietat de meló autòctona de la ciutat d'Ontinyent.

Nou!!: València і Meló d'Ontinyent · Veure més »

Melchor Fauli Garcés

Melchor Fauli Garcés (Benavites 1981), més conegut com a Melchor, és un pilotari professional en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Melchor Fauli Garcés · Veure més »

Melchor Ordóñez y Viana

Melchor Ordóñez y Viana Cárdenas (Màlaga, 18 de novembre de 1811 -Madrid, 23 de gener de 1860) va ser un polític espanyol.

Nou!!: València і Melchor Ordóñez y Viana · Veure més »

Melchor Robledo

Melchor Robledo (província de Segòvia, 1510 - Saragossa, 1586) fou un compositor aragonès.

Nou!!: València і Melchor Robledo · Veure més »

Melcior de Villena i Vila

Melcior de Villena i Vila (Carpesa, l'Horta de València, 11 de febrer de 1564 - València, 13 de desembre de 1655) fou un metge i botànic valencià.

Nou!!: València і Melcior de Villena i Vila · Veure més »

Meliana

Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Meliana · Veure més »

Melodia Fm

Melodia FM (anteriorment Onda Melodia) és una emissora de ràdio espanyola musical de gènere adult-contemporani pertanyent al grup Atresmedia, dedicada als èxits musicals dels anys setanta, vuitanta i noranta tant nacionals com internacionals.

Nou!!: València і Melodia Fm · Veure més »

Melquiades Álvarez González-Posada

Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.

Nou!!: València і Melquiades Álvarez González-Posada · Veure més »

Mencía de Mendoza

Mencía de Mendoza (Jadraque, Castella - la Manxa, 30 de novembre de 1508 – València, 4 de gener de 1554), fou una noble i política castellana, deixebla de l'humanista Lluís Vives.

Nou!!: València і Mencía de Mendoza · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: València і Menestral · Veure més »

Menton

Menton (pronunciat en occità i localment; en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: València і Menton · Veure més »

Mercat Central (València)

Plànol de mercat Central El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, que feu el palau de la Música Catalana i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.

Nou!!: València і Mercat Central (València) · Veure més »

Mercat Central de Borriana

El Mercat Central de Borriana (Plana Baixa), és obra de l'arquitecte Enric Pecourt, es construí l'any 1931.

Nou!!: València і Mercat Central de Borriana · Veure més »

Mercat de Colom

Façana i part de la coberta del Mercat de Colom El Mercat de Colom és un edifici d'estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i hui dotat de botigues i restaurants de luxe.

Nou!!: València і Mercat de Colom · Veure més »

Mercat de Rojas Clemente

El mercat de Rojas Clemente és un mercat situat al barri del Botànic de València, situat a prop d'edificis com les Torres de Quart o l'IVAM.

Nou!!: València і Mercat de Rojas Clemente · Veure més »

Mercat de Russafa

El mercat de Russafa és un mercat municipal situat a la plaça Baró de Cortes de Pallars de la ciutat de València.

Nou!!: València і Mercat de Russafa · Veure més »

Mercat de Torrefiel

El Mercat Municipal de Torrefiel està situat en el barri del mateix nom, al nord de la ciutat de València, entre els carrers d'Alemany, del Mont Carmel, del llibreter Esclapés i de Sant Doménec Savio.

Nou!!: València і Mercat de Torrefiel · Veure més »

Mercat Municipal de Castella

El Mercat Municipal de Castella, també conegut simplement com a Mercat de Castella, és un mercat municipal localitzat al barri de Tres Forques del districte de L'Olivereta, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Mercat Municipal de Castella · Veure més »

Mercavalència

Mercavalència és el centre agroalimentari comercial i logístic més gran de València.

Nou!!: València і Mercavalència · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: València і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Mercè Teodoro i Peris

Mercè Teodoro i Peris (València, 1969) és una advocada valenciana.

Nou!!: València і Mercè Teodoro i Peris · Veure més »

Mercedes Caballero Hueso

Mercedes Caballero Hueso (València, 24 de setembre de 1966) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.

Nou!!: València і Mercedes Caballero Hueso · Veure més »

Mercedes Peris i Minguet

Mercedes Peris i Minguet (València, 5 de gener de 1985) és una nedadora valenciana, especialitzada en els 50 metres esquena.

Nou!!: València і Mercedes Peris i Minguet · Veure més »

Mercedes Sampedro Calvo

Mercedes Sampedro Calvo (València - 25 de juny de 1986) fou una activista política, feminista, socialista.

Nou!!: València і Mercedes Sampedro Calvo · Veure més »

Merchina Peris Arraez

Merchina Peris Arraez (València, 1960) és una exfutbolista valenciana, generalment considerada com la primera a marcar un gol en un partit disputat al Camp de Mestalla, si descomptem les pioneres dels anys 30.

Nou!!: València і Merchina Peris Arraez · Veure més »

Meritxell Soler Delgado

Meritxell Soler Delgado (Sant Joan de Vilatorrada, Bages, 20 de juliol de 1992) és una atleta i odontòloga catalana.

Nou!!: València і Meritxell Soler Delgado · Veure més »

Merxe Banyuls

Merxe Banyuls (Gandia, 29 de maig de 1943 - València, 25 de febrer de 2018) fou una cantant, actriu i presentadora valenciana, popular gràcies a la seua feina amb el grup de folk Els Pavesos.

Nou!!: València і Merxe Banyuls · Veure més »

Mery Sales

Mery Sales (València, 1970), és una artista valenciana Pintora des de 1994 fins avui.

Nou!!: València і Mery Sales · Veure més »

Mestalla (barri de València)

Mestalla és un barri de la ciutat de València que pertany al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Nou!!: València і Mestalla (barri de València) · Veure més »

Metro

Metro de Varsòvia, Polònia Metro de Londres, Regne Unit Metro de Moscou, Rússia Metro de Xangai, China Sense metro El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, i que en general és subterrani o en viaducte.

Nou!!: València і Metro · Veure més »

Metro Directo

Metro Directo va ser un diari gratuït en llengua castellana de la cadena sueca Metro International, la més gran del món en el sector.

Nou!!: València і Metro Directo · Veure més »

Metrovalència

Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Nou!!: València і Metrovalència · Veure més »

Mexicans a Espanya

El mexicans a Espanya conformen la tercera comunitat més nombrosa de mexicans a l'exterior i la primera d'Europa.

Nou!!: València і Mexicans a Espanya · Veure més »

Mianes

Mianes és un petit nucli de població o partida de Tortosa.

Nou!!: València і Mianes · Veure més »

Micaela Chalmeta i Martí

Micaela Chalmeta i Martí (València? 1863- Nogent-sur-Marne, França 1951), també coneguda com a Amparo Martí, fou una cooperativista, socialista, feminista vinculada a Barcelona i Madrid.

Nou!!: València і Micaela Chalmeta i Martí · Veure més »

Micalet

El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Nou!!: València і Micalet · Veure més »

Michael Eaude

Michael Eaude (Londres, Anglaterra, 1949) és un sindicalista, periodista i escriptor anglés, establert a Catalunya des de 1992.

Nou!!: València і Michael Eaude · Veure més »

Micharmut

Juan Enrique Bosch Quevedo, conegut com a Micharmut (El Cabanyal, València, 1953 - 27 de novembre de 2016) fou un dibuixant de còmics i il·lustrador valencià.

Nou!!: València і Micharmut · Veure més »

Micropoble

Colomers, microvila emblemàtica Un micropoble o microvila és un municipi amb menys de 500 habitants.

Nou!!: València і Micropoble · Veure més »

Mientras arden las fallas

Mientras arden las fallas (la traducció catalana seria Mentre cremen les falles) és una pel·lícula muda dirigida per Miguel Monleon en 1929.

Nou!!: València і Mientras arden las fallas · Veure més »

Mig ouet

Mig ouet és un malnom emprat a les comarques de Castelló per definir els valencians de la ciutat de València.

Nou!!: València і Mig ouet · Veure més »

Miguel Abriat Cantó

Miguel Abriat Cantó (Aguadilla, Puerto Rico, 10 d'octubre de 1879-València ?, 1972) va ser un militar espanyol, tinent general de l'Exèrcit, que participà a la Guerra del Marroc, i amb un paper destacat en la Guerra Civil i que arribà a aconseguir càrrecs de rellevància com gobernador militar de Cartagena i Astúries, i Capità general de la III Regió Militar en el franquisme.

Nou!!: València і Miguel Abriat Cantó · Veure més »

Miguel Ángel Ayza Gámez

Miguel Ángel Ayza Gámez (València, 13 de desembre de 1969) és un exàrbitre de futbol valencià de la Primera Divisió d'Espanya.

Nou!!: València і Miguel Ángel Ayza Gámez · Veure més »

Miguel Ángel Bas López

Miguel Ángel Bas López (València 1969), més conegut com a Miguelín, és un pilotari valencià en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Miguel Ángel Bas López · Veure més »

Miguel Ángel Campano

va ser un reconegut pintor enquadrat per la crítica en la «generació de la renovació de la pintura espanyola», guardonat, entre altres premis, amb el Nacional d'Arts Plàstiques en 1996.

Nou!!: València і Miguel Ángel Campano · Veure més »

Miguel Ángel Ferrer Martínez

Miguel Ángel Ferrer Martínez, més conegut com a Mista, és un exfutbolista murcià.

Nou!!: València і Miguel Ángel Ferrer Martínez · Veure més »

Miguel Ángel González Lázaro

també conegut com el Che, (València, 24 de setembre de 1938 - ?, 5 de juliol de 2022) fou un jugador de bàsquet valencià.

Nou!!: València і Miguel Ángel González Lázaro · Veure més »

Miguel Ángel Soria López

Miguel Ángel Soria López (València, 26 de març de 1974) és un exfutbolista valencià, que ocupava la posició de defensa central.

Nou!!: València і Miguel Ángel Soria López · Veure més »

Miguel Benlloch Martínez

Miguel Benlloch Martínez (València, 3 de juny de 1893 - Madrid, 4 de febrer de 1983) fou un entomòleg valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Miguel Benlloch Martínez · Veure més »

Miguel Bernardeau

Miguel Bernardeau Duato (València, 12 de desembre de 1996) és un actor espanyol, conegut pel seu paper de Guzmán a la sèrie de Netflix Élite.

Nou!!: València і Miguel Bernardeau · Veure més »

Miguel Cortés y López

Miguel Cortés y López (Camarena de la Sierra, 16 de febrer de 1777 - València, 1854) fou un canonge, polígraf, polític i historiador aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: València і Miguel Cortés y López · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: València і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Miguel de Elizaicin y España

Miguel de Elizaicin y España Beltrán de Lys y Samper (Alacant 1855- 21 d'agost de 1932) fou un militar alacantí, alcalde d'Alacant durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: València і Miguel de Elizaicin y España · Veure més »

Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra

Miguel José María de la Cueva y Enríquez de Navarra (Madrid, 22 de setembre de 1743 – Arenas, 20 d'octubre de 1803) va ser un aristòcrata i militar espanyol titular de la Casa d'Alburquerque que va exercir el càrrec de capità general d'Aragó, coronel del Regiment de Dragons de Lusitania i capità de les Reials Guàrdies d'Alabarders.

Nou!!: València і Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra · Veure més »

Miguel de Molina

Miguel Frías de Molina, cantant espanyol de copla (Màlaga, 1908 - Buenos Aires, 1993) conegut artísticament com a Miguel de Molina.

Nou!!: València і Miguel de Molina · Veure més »

Miguel Doménech Pastor

Miguel Doménech Pastor (València, 1944) és un professor Mercantil i polític valencià.

Nou!!: València і Miguel Doménech Pastor · Veure més »

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa (Alacant, 1837 - València, 1895) fou un aristòcrata i polític valencià, marquès de Montortal.

Nou!!: València і Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa · Veure més »

Miguel Gallo Martínez

Miguel Gallo Martínez, (1904 - Alacant 1939) va ser un militar espanyol comunista que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: València і Miguel Gallo Martínez · Veure més »

Miguel Gómez Sánchez

Miguel Gómez Sánchez (Barcelona, 1936 - València, 24 de març de 2011) fou un alpinista valencià, va ser cap d'expedició del primer huit mil valencià al Nanga Parbat en 1986.

Nou!!: València і Miguel Gómez Sánchez · Veure més »

Miguel Hernández Agüelo

Miguel Hernández Agüelo, més conegut com a Miguel Hache (València, 6 de juny de 1984) és un artista faller especialitzat en falles infantils.

Nou!!: València і Miguel Hernández Agüelo · Veure més »

Miguel Hernández Gilabert

fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del.

Nou!!: València і Miguel Hernández Gilabert · Veure més »

Miguel Morayta Sagrario

Miguel Morayta Sagrario (Madrid, 1834 - 1917) va ser un historiador, periodista i polític republicà espanyol, pare del metge i diputat Francisco Morayta i avi del director de cinema Miguel Morayta Martínez.

Nou!!: València і Miguel Morayta Sagrario · Veure més »

Miguel Paredes García

Miguel Paredes García fou un polític valencià, alcalde de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Miguel Paredes García · Veure més »

Miguel Polo Gil

Miguel Polo Gil (València ? - agost de 1929) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Miguel Polo Gil · Veure més »

Miguel Prim Tomás

Miguel Prim Tomás (València, 2 de maig de 1943) és un polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la VII legislatura i senador en la V i VI legislatures.

Nou!!: València і Miguel Prim Tomás · Veure més »

Miguel Quesada

Miguel Quesada Cerdán (Albacete, 4 de gener de 1933 – València, 6 de novembre de 2020) fou un autor de còmics espanyol adscrit a l'Escola Valenciana de còmic.

Nou!!: València і Miguel Quesada · Veure més »

Miguel Santaeulalia Núñez

Detall del Ninot Indultat de les Falles de València 1995, obra de Miguel Santaeulalia Núñez Miguel Santaeulalia Núñez (Burjassot, 3 de juliol de 1943) és un artista faller.

Nou!!: València і Miguel Santaeulalia Núñez · Veure més »

Miguel Vallejo Sebastián

Miguel Vallejo Sebastián (Barcelona, 27 de juliol de 1909 - Tolosa de Llenguadoc, 4 de març de 1962) fou un militant anarcosindicalista català, company de la també anarcosindicalista aragonesa Julia Miravé.

Nou!!: València і Miguel Vallejo Sebastián · Veure més »

Mike Oldfield

Michael Gordon Oldfield (nascut el 15 de maig de 1953 a Reading, Anglaterra) compositor i músic multiinstrumentista que treballa amb rock progressiu, música popular i música clàssica.

Nou!!: València і Mike Oldfield · Veure més »

Miki Vuković

Mihajlo Vuković (més conegut com a Miki Vuković, Мики Вуковић) (Kraljevo, Sèrbia, 25 de juny de 1944 - València, 15 de gener de 2021) fou un entrenador i jugador de bàsquet.

Nou!!: València і Miki Vuković · Veure més »

Mil gritos tiene la noche

Mil gritos tiene la noche (coneguda en el món anglosaxó com Pieces) és una pel·lícula slasher espanyola dirigida per Joan Piquer i Simón.

Nou!!: València і Mil gritos tiene la noche · Veure més »

Milagro Gil-Mascarell Boscà

Milagro Gil-Mascarell Boscà (Albaida, 23 de setembre de 1941 - València, 25 de setembre de 1994) va ser una les pioneres de l'arqueologia valenciana.

Nou!!: València і Milagro Gil-Mascarell Boscà · Veure més »

Milagros García i Bonafé

Milagros García i Bonafé, també coneguda com a Mila García (Carlet, Ribera Alta, 23 de desembre de 1941) és una pedagoga i promotora de l'esport.

Nou!!: València і Milagros García i Bonafé · Veure més »

Milícies Confederals de la CNT de Llevant

Les Milícies Confederals de la CNT de Llevant són les milícies reclutades per la CNT a les seccions del País Valencià, Regió de Múrcia i Albacete que lluitaren durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Milícies Confederals de la CNT de Llevant · Veure més »

Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya

El Ministeri de Cultura és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Nou!!: València і Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya · Veure més »

Ministeri fiscal d'Espanya

El Ministeri fiscal d'Espanya és considerat per l'article 124 de la Constitució Espanyola com un impulsor de la justícia i defensor de la «legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei».

Nou!!: València і Ministeri fiscal d'Espanya · Veure més »

Miquel Adlert i Noguerol

Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, l'Horta, 1911 - Ciutat de València, 12 d'octubre de 1988) fou un escriptor i editor valencià.

Nou!!: València і Miquel Adlert i Noguerol · Veure més »

Miquel Asins Arbó

Miquel Asins Arbó o Miquel Asins i Arbó (Barcelona, 21 de gener de 1916 – València, 26 d'octubre de 1996) va ser un compositor valencià.

Nou!!: València і Miquel Asins Arbó · Veure més »

Miquel Bartomeu Salón Ferrer

Miquel Bartomeu Salón Ferrer OSA (València, novembre de 1539 - València, 25 de gener de 1621) fou teòleg agustinià valencià.

Nou!!: València і Miquel Bartomeu Salón Ferrer · Veure més »

Miquel Bordonau Mas

Miquel Bordonau Mas (València, 21 de maig de 1901-199?) fou un destacat membre del Cos Facultatiu de Bibliotecaris, Arxivers i Arqueòlegs, director de la Biblioteca Nacional d'Espanya i vicepresident del Consell Internacional d'Arxius.

Nou!!: València і Miquel Bordonau Mas · Veure més »

Miquel Cabanelles Cladera

Miquel Cabanelles Cladera, batejat Miquel Josep Cabanelles Cladera (Sa Pobla, Mallorca, 20 de gener de 1760 - Madrid, 23 de desembre de 1830) fou un metge de la marina, destacat epidemiòleg, especialitzat en el tractament de la febre groga, i tractadista mèdic.

Nou!!: València і Miquel Cabanelles Cladera · Veure més »

Miquel Casablancas i Juanicó

Miquel Casablancas i Juanicó (Sabadell, 10 de març de 1913 - Barcelona, 9 de juny de 1981) fou un sindicalista i polític, figura destacada del socialisme a Catalunya.

Nou!!: València і Miquel Casablancas i Juanicó · Veure més »

Miquel Corella

Miquel Corella (València, — Milà, febrer de 1508), el nom del qual apareix en diverses formes: Miquelet Corella, Michelotto Coreglia, Michele di Corella o Micheletto da Valenza, va ser un condottiero i assassí valencià, lloctinent i sicari al servei de Cèsar Borja.

Nou!!: València і Miquel Corella · Veure més »

Miquel de Santjoan

Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.

Nou!!: València і Miquel de Santjoan · Veure més »

Miquel Duran i Tortajada

Miquel Duran i Tortajada, conegut com a Miquel Duran de València (València, 20 d'agost de 1883 - València, 28 de novembre de 1947), va ser un escriptor i activista cultural valencià.

Nou!!: València і Miquel Duran i Tortajada · Veure més »

Miquel Esteve

Sant Miquel Arcàngel, Museu de Belles Arts de València, procedeix del castell de Montesa. Miquel Esteve fou un pintor actiu a València en el primer terç del, aproximadament entre 1507 i 1528.

Nou!!: València і Miquel Esteve · Veure més »

Miquel Fabra

Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: València і Miquel Fabra · Veure més »

Miquel Jeroni Morell

Miquel Jeroni Morell (València, 1531 – Balaguer, 23 d'agost de 1579) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: València і Miquel Jeroni Morell · Veure més »

Miquel Joan Porta

''Èxtasi de Sant Francesc'' (1571), oli sobre taula (92,5 x 72,5 cm.), Museu de Belles Arts de València. Miquel Joan Porta (c. 1544-c. 1616), fou un pintor manierista català, nascut a Àger i actiu a València.

Nou!!: València і Miquel Joan Porta · Veure més »

Miquel Llobet i Solés

Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 18 d'octubre de 1878 - 22 de febrer de 1938) fou un compositor i guitarrista català de gran prestigi, tant dins de la península com fora, i sobretot a l'Amèrica del Sud.

Nou!!: València і Miquel Llobet i Solés · Veure més »

Miquel March

''Al·legoria de la vista'' ''Al·legoria del temps'' ''Al·legoria del gust'' Miquel March (València, 1633-1670), pintor barroc, valencià i fill del també pintor Esteve March, l'estil del qual va seguir amb relativa fidelitat.

Nou!!: València і Miquel March · Veure més »

Miquel Mulleras

Miquel Mulleras Chalé o Michele Mulleras (Barcelona, 9 de març de 1883 - Barcelona, 1 de maig de 1972) fou un tenor català.

Nou!!: València і Miquel Mulleras · Veure més »

Miquel Nadal (pintor)

Taller de Bernat Martorell, Retaule de sant Cosme i sant Damià, Catedral de Barcelona Miquel Nadal fou un pintor gòtic del d'origen valencià.

Nou!!: València і Miquel Nadal (pintor) · Veure més »

Miquel Navarro

Cap de la lluna minvant, escultura dedicada a Mislata. Miquel Navarro (Mislata, 1945) és un pintor, escultor i gravador valencià.

Nou!!: València і Miquel Navarro · Veure més »

Miquel Nolla Bruixet

Miquel Nolla Bruixet (Reus, 1815 - Meliana, 1879), va ser un empresari reusenc que va crear una fàbrica de mosaics policromats a Meliana a l'Horta valenciana a mitjans del.

Nou!!: València і Miquel Nolla Bruixet · Veure més »

Miquel Oltra i Hernàndez

Miquel Oltra i Hernàndez (Benifairó de la Valldigna,(la Safor) 1911 - València, 1982) fou un franciscà valencià.

Nou!!: València і Miquel Oltra i Hernàndez · Veure més »

Miquel Parra i Abril

Gerro amb flors davant del Palau del Real de València, obra de Miquel Parra Miquel Parra i Abril (València, 1780 - Madrid, 13 d'octubre de 1846) va ser un pintor valencià, un dels més prestigiosos de la primera meitat del.

Nou!!: València і Miquel Parra i Abril · Veure més »

Miquel Péreç

Gravat de la ''Vida de Sant Vicent Ferrer'' de Miquel Péreç que representa el sant segons la tradició iconogràfica valenciana. Miquel Péreç fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: València і Miquel Péreç · Veure més »

Miquel Pujadó i García

Miquel Pujadó i García (Madrid, 20 de setembre de 1959) és un cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor.

Nou!!: València і Miquel Pujadó i García · Veure més »

Miquel Ramón i Izquierdo

Miquel Ramón i Izquierdo (València, 8 de desembre de 1919 - 17 de setembre de 2007) va ser un jurista i polític valencià, alcalde de València durant el franquisme i un dels fundadors d'Unió Valenciana.

Nou!!: València і Miquel Ramón i Izquierdo · Veure més »

Miquel Ramon i Quiles

Miquel Ramon i Quiles (València, 27 de juny de 1951) és un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes entre 1987 i 1991 i també durant els anys 1992 i 1995.

Nou!!: València і Miquel Ramon i Quiles · Veure més »

Miquel Ramos

Miquel Ramos (València, 1979) és un periodista especialitzat en l'estudi de l'extrema dreta i els moviments socials, i músic valencià, teclista i vocalista del grup Obrint Pas.

Nou!!: València і Miquel Ramos · Veure més »

Miquel Real Antequera

Miquel Real Antequera (València, 1966) és un polític i professor d'institut valencià, ha estat co-portaveu d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) de 2014 a 2022.

Nou!!: València і Miquel Real Antequera · Veure més »

Miquel Renom i Presseguer

Miquel Renom i Presseguer (Sabadell, 7 de juny de 1875 - Barcelona, 14 d'abril de 1950) va ser un fotògraf català, un dels pioners en el desenvolupament del moviment pictorialista a Catalunya i l'Estat Espanyol.

Nou!!: València і Miquel Renom i Presseguer · Veure més »

Miquel Roca Cabanellas

Miguel Roca Cabanellas (Palma, Mallorca, 18 d'abril de 1921 - Motilla del Palancar, 8 de gener de 1992) va ser un religiós mallorquí, arquebisbe de València de 1978 a 1992.

Nou!!: València і Miquel Roca Cabanellas · Veure més »

Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà

Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà (Llucmajor, Mallorca, 1528 - Lleida, 1578) fou un bisbe i canonista mallorquí.

Nou!!: València і Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà · Veure més »

Miquel Valls (hisendat)

Miquel Valls (Reus, mitjans del - mitjans del segle XIX) va ser un pagès, terratinent i polític català.

Nou!!: València і Miquel Valls (hisendat) · Veure més »

Miquelet (desambiguació)

* Història militar: Els Miquelets o Fusellers Voluntaris foren una unitat paramilitar tradicional catalana.

Nou!!: València і Miquelet (desambiguació) · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: València і Miracle · Veure més »

Miracle Andreu Boigues

Miracle Andreu i Boigues (Valencia, 15 de juny de 1880 - Mataró, 14 de desembre de 1945) fou una de les primeres metgesses catalanes.

Nou!!: València і Miracle Andreu Boigues · Veure més »

Miracle de Calanda

El Miracle de Calanda fou un esdeveniment miraculós succeït a Miguel Pellicer a Calanda al.

Nou!!: València і Miracle de Calanda · Veure més »

Miracle dels peixets

Capelleta dels Peixets, a la vora del Carraixet, a Almàssera, molt a prop del límit amb Alboraia El miracle dels peixets fou un esdeveniment religiós que, segons la tradició, tingué lloc el juliol del 1348 entre els actuals municipis d'Alboraia i Almàssera (Horta Nord, País Valencià).

Nou!!: València і Miracle dels peixets · Veure més »

Miracles de Sant Vicent Ferrer

Els Miracles de Sant Vicent Ferrer (popularment, milacres) són representacions teatrals infantils al·lusives al sant valencià, fetes als carrers de València, en escenaris artesanals, els altars de Sant Vicent.

Nou!!: València і Miracles de Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Mirall (revista)

Mirall és un mitjà digital català que va nàixer al 2013, editat en català i en castellà.

Nou!!: València і Mirall (revista) · Veure més »

Miramar

Platja de Miramar Miramar és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Miramar · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: València і Miravet · Veure més »

Mireia Biosca Ordaz

Mireia Biosca Ordaz (València, 6 de novembre de 1986), és una activista social i política espanyola, que va ostentar la Secretaria General, responsable de xarxes socials i membre de la Coordinadora del partit polític de confluència "València en Comú" des de juliol de 2015 fins a 2017, resultant cinquena força en les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 de València ciutat i governant en tripartit a l'Ajuntament de València, juntament amb el PSV i Compromís.

Nou!!: València і Mireia Biosca Ordaz · Veure més »

Mireia Mollà i Herrera

Mireia Mollà i Herrera (Torre del Pla, Elx, 14 de juliol de 1982) és una política valenciana, ha estat consellera d'Agricultura de la Generalitat Valenciana del 2019 al 2022 i una de les portaveus del partit Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), integrat a la Coalició Compromís.

Nou!!: València і Mireia Mollà i Herrera · Veure més »

Mireia Pérez Plaza

es autora còmics, il·lustradora i dissenyadora gràfica valenciana.

Nou!!: València і Mireia Pérez Plaza · Veure més »

Miren Etxezarreta Zubizarreta

Miren Etxezarreta al 15M de Terrassa Miren Etxezarreta Zubizarreta (Ordizia, 1936) és una economista basca, intel·lectual d'esquerres i activista fortament vinculada als moviments socials.

Nou!!: València і Miren Etxezarreta Zubizarreta · Veure més »

Miroslav Đukić

Miroslav Đukić (de vegades citat com a Miroslav Djukić) (Šabac, Sèrbia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, 19 de febrer de 1966), és un exfutbolista i entrenador de futbol serbi.

Nou!!: València і Miroslav Đukić · Veure més »

Misericòrdia (districte de València)

Carrer de la Bosseria (1870) La Misericòrdia fou un antic districte de la ciutat de València existent entre aproximadament la fi del segle XIX i l'any 1939.

Nou!!: València і Misericòrdia (districte de València) · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Mislata · Veure més »

Missions diplomàtiques de l'Uruguai

Mapa dels països amb ambaixades i consolats uruguaians. Les missions diplomàtiques o relacions internacionals de l'Uruguai són les delegacions oficials i permanents d'aquest país d'Amèrica del Sud en altres estats del món.

Nou!!: València і Missions diplomàtiques de l'Uruguai · Veure més »

Misteris del Corpus Christi de València

Els misteris són una mena de curtes obres de teatre de marcat caràcter religiós.

Nou!!: València і Misteris del Corpus Christi de València · Veure més »

Mitja Marató de València

La Mitja Marató de València, també anomenat Mitja Marató de València Trinidad Alfonso, és una cursa a peu de 21.097 m que se celebra a València cada any des de 1991, encara que va ser en 2006 quan va adoptar definitivament aquesta distància.

Nou!!: València і Mitja Marató de València · Veure més »

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Nou!!: València і Mitologia catalana · Veure més »

Mitologia catalana sobre bruixes

La bruixa de la Catedral de Girona En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d'elles comunes amb altres pobles d'Europa.

Nou!!: València і Mitologia catalana sobre bruixes · Veure més »

Mobilització espontània

''Batalla de coixins'' a Toronto el 2005 ''Dia sense pantalons'' a Nova York el 2012 Mobilització espontània (en anglès, flash mob), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament.

Nou!!: València і Mobilització espontània · Veure més »

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Nou!!: València і Mocadorada · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Nou!!: València і Modernisme · Veure més »

Modernisme valencià

El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.

Nou!!: València і Modernisme valencià · Veure més »

Modest Pastor i Julià

Modest Pastor i Julià (Albaida, Vall d'Albaida, 9 d'agost de 1825 - València, 31 de gener de 1889) va ser un escultor valencià. Va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, però s'ignoren qui foren els seus mestres, així com moltes circumstàncies de la seva vida, possiblement a causa d'una excessiva modèstia, perquè, malgrat haver-se prodigat molt com escultor mai va consentir que les seves obres figuressin en cap exposició. A València va obrir un taller amb un company d'ofici, en el qual, entre altres alumnes tingué en Josep Viciano i Martí, que fou un bon alumne i també creà fama. A la seva mort, el seu germà Damià Pastor va heretar el seu taller, que va continuar amb una activitat molt intensa per les comandes que rebia, no únicament d'Espanya, sinó també de Llatinoamèrica. Les seves obres son molt nombroses, totes de caràcter religiós, i destinades a esglésies i convents, principalment de les tres províncies valencianes, encara que també es troben obres seves a Madrid, Jaén, Osca, Salamanca i Múrcia. Entre elles figuren diverses Verges, Jesucrist a la Creu, el Sagrat Cor, la Sagrada Família, i molts sants i santes.

Nou!!: València і Modest Pastor i Julià · Veure més »

Modesto Cortázar Leal de Ibarra

Modesto Cortázar Leal de Ibarra (Briviesca, Burgos, 15 de juny de 1783 - Madrid, 25 de gener de 1862) va ser un polític espanyol, que va arribar a ser president del Govern espanyol durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Modesto Cortázar Leal de Ibarra · Veure més »

MoEDAL

L'experiment MoEDAL (Monopole and Exotics Detector At the LHC, «Detector de Monopols i Exòtics al GCH») és un experiment de física de partícules al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN.

Nou!!: València і MoEDAL · Veure més »

Mohamed Benhalima

Mohamed Benhalima (Algèria, 1989/1990) és un exmilitar i activista polític algerià contra el govern d'Abdelaziz Bouteflika.

Nou!!: València і Mohamed Benhalima · Veure més »

Moisès Villèlia i Sanmartín

Moisès Sanmartín (Villèlia) Puig (Barcelona 1928 - 1994) fou un escultor i poeta català.

Nou!!: València і Moisès Villèlia i Sanmartín · Veure més »

Moixent

Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Moixent · Veure més »

Moixiganga

Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.

Nou!!: València і Moixiganga · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: València і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Moncho Borrajo

Ramón Borrajo Domarco (Baños de Molgas, 24 de desembre de 1949) és un humorista i dramaturg gallec, més conegut com a Moncho Borrajo.

Nou!!: València і Moncho Borrajo · Veure més »

Mondúber

El Mondúver, a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura.

Nou!!: València і Mondúber · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: València і Moneda catalana · Veure més »

Monedes de la península Ibèrica antiga

Expansió de la moneda a la Península Ibèrica entre el segle V aC i el segle I dC (llocs coneguts i probables) La història de la moneda a la península Ibèrica antiga comença el, si bé a la regió l'encunyament globalitzat i la circulació no van començar fins a finals del, durant la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: València і Monedes de la península Ibèrica antiga · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: València і Monestir · Veure més »

Monestir de la Murta

El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.

Nou!!: València і Monestir de la Murta · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: València і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Monestir de la Trinitat

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.

Nou!!: València і Monestir de la Trinitat · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: València і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.

Nou!!: València і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: València і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: València і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santa Maria del Puig

Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: València і Monestir de Santa Maria del Puig · Veure més »

Monestrell

El monestrell és una varietat de raïm negre originària dels Països Catalans.

Nou!!: València і Monestrell · Veure més »

Monika Buch

Monika Buch (València, 5 de març de 1936) és una artista valenciana.

Nou!!: València і Monika Buch · Veure més »

Monjalés

José Soler Vidal (Albaida 6 de febrer de 1932 - 28 de juliol de 2023), més conegut pel seu pseudònim de Monjalés, fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Monjalés · Veure més »

Mont-i-sol

Mont-i-sol o Montsol és una urbanització de l'Eliana (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: València і Mont-i-sol · Veure més »

Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.

Nou!!: València і Mont-roig del Camp · Veure més »

Montant

Montant (en castellà i oficialment Montán) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: València і Montant · Veure més »

Montaverner

Montaverner és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Montaverner · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: València і Montblanc · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Montesa · Veure més »

Montfort

* Toponímia.

Nou!!: València і Montfort · Veure més »

Montitxelvo

Montitxelvo (oficialment Montitxelvo/Montichelvo) és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: València і Montitxelvo · Veure més »

Montolivet (barri de València)

Montolivet és un barri de València, pertanyent al districte de Quatre Carreres.

Nou!!: València і Montolivet (barri de València) · Veure més »

Montpalau (llinatge)

Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya.

Nou!!: València і Montpalau (llinatge) · Veure més »

Montse Anfruns

Montse Anfruns (Guardiola de Berguedà, 11 de setembre de 1958 - Alfara del Patriarca, 20 de gener de 2014) fou una actriu, cantant i poeta catalana especialitzada en el doblatge audiovisual al valencià, coneguda pel personatge de Bulma en la versió de Bola de Drac emesa per Canal 9 o la interpretació d'Isabel de Villena en diferents ocasions.

Nou!!: València і Montse Anfruns · Veure més »

Montserrat (Ribera Alta)

Montserrat, també conegut com a Montserrat d'Alcalà, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Montserrat (Ribera Alta) · Veure més »

Montserrat Abelló i Soler

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014) fou una poeta i traductora catalana.

Nou!!: València і Montserrat Abelló i Soler · Veure més »

Montserrat Barta i Prats

Montserrat Barta i Prats (Barcelona, 24 de setembre de 1906 o 1907 - 17 de març de 1988) va ser una dibuixant i il·lustradora barcelonina molt prolífica als anys cinquanta i seixanta, coneguda pels seus retrats de ballarines i pels temes infantils.

Nou!!: València і Montserrat Barta i Prats · Veure més »

Montserrat Pujol i Joval

Montserrat Pujol i Joval (Andorra la Vella, 27 d'abril de 1979) és una exatleta de pista andorrana, que va competir internacionalment per Andorra, entre d'altres competicions, als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 disputats a Pequín.

Nou!!: València і Montserrat Pujol i Joval · Veure més »

Montsoriu (llinatge)

Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.

Nou!!: València і Montsoriu (llinatge) · Veure més »

Moreria

Portal de la Valldigna La moreria és la part d'una població on vivien els moros, és a dir, els musulmans i moriscos, principalment d'origen àrab i magribí, durant l'ocupació de gran part de la península Ibèrica per part d'aquesta gent, i els segles posteriors, fins a l'expulsió dels moriscos (1609-10).

Nou!!: València і Moreria · Veure més »

Morvedre (barri de València)

El barri de Morvedre és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Morvedre (barri de València) · Veure més »

Mosaic de Font de Mussa

El Mosaic de Font de Mussa és un mosaic romà trobat a Benifaió (Ribera Alta) i que data del segle I-II.

Nou!!: València і Mosaic de Font de Mussa · Veure més »

Mosaic de la medusa (València)

El mosaic de la medusa, mosaic romà del segle II, va ser descobert en el carrer Rellotge Vell de la ciutat de València, durant la realització d'unes obres de fonamentació, al 1949.

Nou!!: València і Mosaic de la medusa (València) · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Mossàrab · Veure més »

Mostar

Mostar (en alfabet ciríl·lic Мостар, pronunciat /ˈmɔstar/) és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina, al centre del Cantó d'Hercegovina-Neretva de la Federació.

Nou!!: València і Mostar · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Nou!!: València і Mostassaf · Veure més »

Mostra de València

La Mostra de València / Cinema del Mediterrani és un certamen cinematogràfic que es desenvolupa a la ciutat de València des de l'any 1980.

Nou!!: València і Mostra de València · Veure més »

Mostra Internacional de Mim a Sueca

La companyia teatral "Finestra Nou Circ" amb "''Circo diverso, la fórmula de la felicidad''" a la Plaça de l'Ajuntament de Sueca en l'edició 28a. de la Mostra Internacional de Mim. La Mostra Internacional de Mim a Sueca o MIM Sueca és el festival d'espectacles que es basa en el gest, la gestualitat, el mim, el cos i el moviment dels intèrprets (ja siguen espectacles de sala com de carrer, nacionals i internacionals).

Nou!!: València і Mostra Internacional de Mim a Sueca · Veure més »

Mostra professional Contescoltes

El CONTesCOLTES és una mostra professional de contacontes creada en l'any 2008, destinada principalment a compartir amb gestors culturals, bibliotecaris, docents i altres mediadors culturals, vinculats de forma professional amb el món de l'animació i foment de la lectura.

Nou!!: València і Mostra professional Contescoltes · Veure més »

Motí de la Granja de San Ildefonso

El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.

Nou!!: València і Motí de la Granja de San Ildefonso · Veure més »

Motociclisme de velocitat

Cursa de sidecars a l'Illa de Man (2010) El motociclisme de velocitat, conegut també simplement com a velocitat, és una modalitat de motociclisme consistent a disputar curses de circuit de curta durada en què els pilots han de completar un nombre determinat de voltes en el mínim temps possible.

Nou!!: València і Motociclisme de velocitat · Veure més »

Motocròs Qué grande es ser joven

El Motocròs "¡Qué grande es ser joven!" ('Que gran que és ser jove!'), conegut també com a Motocròs "Qué grande ser joven", fou una competició de motocròs patrocinada per El Corte Inglés que es disputà anualment a diverses ciutats de l'estat espanyol durant la dècada de 1970.

Nou!!: València і Motocròs Qué grande es ser joven · Veure més »

Motor Mazda MZR

Motor DISI Turbo en un Mazdaspeed 6 Els motors MZR de Mazda són l'última generació de motors de gasolina de 4 cilindres de Mazda.

Nou!!: València і Motor Mazda MZR · Veure més »

Moviment d'insubmissió a Espanya

La insubmissió a Espanya va ser un moviment antimilitarista de desobediència civil al servei militar que va existir a Espanya des de finals dels anys 80 fins a l'abolició del servei militar obligatori el 31 de desembre de 2001.

Nou!!: València і Moviment d'insubmissió a Espanya · Veure més »

Moviment Llibertari (Espanya)

El Moviment Llibertari va ser una organització anarquista espanyola fundada al final de la Guerra Civil Espanyola per la CNT, la FAI i la FIJL per a desenvolupar una activitat conjunta clandestina a l'interior d'Espanya, sota la Dictadura de Francisco Franco, i legal en l'exili, on es va ocupar dels milers de refugiats anarcosindicalistes que hi havia a França.

Nou!!: València і Moviment Llibertari (Espanya) · Veure més »

Moviment Sumar

Sumar és un moviment social i polític impulsat per Yolanda Díaz Pérez.

Nou!!: València і Moviment Sumar · Veure més »

Movimiento Ciudadano (Plataforma Civil)

Movimiento Ciudadano (#MOVCiudadano), Moviment Ciutadà en català, és una plataforma civil sorgida a Espanya impulsada per diverses personalitats del món cultural, periodístic i polític espanyol.

Nou!!: València і Movimiento Ciudadano (Plataforma Civil) · Veure més »

Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos

El Movimiento por la Unidad del Pueblo - Republicanos (MUP-R) és partit polític nascut en 2003 en la ciutat valenciana d'Elx.

Nou!!: València і Movimiento por la Unidad del Pueblo-Republicanos · Veure més »

MRW

MRW és una empresa de transports i enviaments espanyola amb seu a Barcelona.

Nou!!: València і MRW · Veure més »

Muhàmmad aix-Xafra

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Fàraj al-Qirbilyaní al-Andalussí (Crevillent, segona meitat del - Granada, 1360), més conegut com a Muhàmmad aix-Xafra (de xafra, ‘fulla d'afaitar’ en àrab), va ser un metge-cirurgià andalusí.

Nou!!: València і Muhàmmad aix-Xafra · Veure més »

Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Abbad al-Mútamid, més conegut com a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid o com a al-Mútamid ibn Abbad fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, fill i successor el 1068/1069 del seu pare Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.

Nou!!: València і Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid · Veure més »

Muhàmmad ibn al-Hajj

Muhàmmad ibn al-Hajj fou el governador almoràvit de Balansiya, Saraqusta i Larida.

Nou!!: València і Muhàmmad ibn al-Hajj · Veure més »

Muixeranga

La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.

Nou!!: València і Muixeranga · Veure més »

Muixeranga d'Algemesí

La Nova Muixeranga a Algemesí. La muixeranga d’Algemesí és un conjunt d’activitats que s’integren en el conjunt de les Festes de la Mare de Déu de la Salut del municipi.

Nou!!: València і Muixeranga d'Algemesí · Veure més »

Munich (empresa)

Munich és una empresa catalana fabricant de calçat esportiu, amb seu social a Capellades, comarca de l'Anoia, i planta de producció a Vilanova d'Espoia, una població de la Torre de Claramunt.

Nou!!: València і Munich (empresa) · Veure més »

Muntanyes de Tivissa-Vandellòs

Les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral Catalana.

Nou!!: València і Muntanyes de Tivissa-Vandellòs · Veure més »

Mural de la Botja

El mural de la Botja és el mural més gran de la ciutat de València, un grafit impulsat des de l'associació Ciutat Vella Batega, distintes entitats del districte de Ciutat Vella i veïnat a títol individual que, en col·laboració amb un grup d'artistes urbans de reconegut prestigi, ha tractat de posar en valor una part de la història del barri i alhora col·laborar amb la revitalització d'aquest.

Nou!!: València і Mural de la Botja · Veure més »

Mural del País Valencià

Mural del País Valencià és l'obra poètica més extensa de Vicent Andrés Estellés.

Nou!!: València і Mural del País Valencià · Veure més »

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Nou!!: València і Muralla àrab de València · Veure més »

Muralla de Benissanó

La Muralla de Benissanó es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca del Camp de Túria de la província de València.

Nou!!: València і Muralla de Benissanó · Veure més »

Muralla medieval de València

Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.

Nou!!: València і Muralla medieval de València · Veure més »

Muralles d'Albaida

La Muralla urbana d'Albaida es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall d'Albaida de la província de València.

Nou!!: València і Muralles d'Albaida · Veure més »

Muralles d'Almenara

Les Muralles d'Almenara es troben al municipi del mateix nom, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: València і Muralles d'Almenara · Veure més »

Muralles de la Vila Joiosa

Les Muralles de la Vila Joiosa són un conjunt defensiu emmurallat datat al situat a la localitat de la Vila Joiosa (Marina Baixa, País Valencià).

Nou!!: València і Muralles de la Vila Joiosa · Veure més »

Murat Reis

Murat Reis (m. Vlore 1638), anomenat Morato Arráez en les fonts espanyoles contemporànies, va ser un corsari otomà, famós per la invasió de l'illa de Lanzarote.

Nou!!: València і Murat Reis · Veure més »

Muriel Villanueva i Perarnau

Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és escriptora.

Nou!!: València і Muriel Villanueva i Perarnau · Veure més »

Murla

Murla és una població del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta, subcomarca de la vall de Pop.

Nou!!: València і Murla · Veure més »

Murta (revista)

Murta (subtitulada «mensuario de arte») va ser una revista literària mensual en castellà que es va publicar a la ciutat de València des del novembre de 1931 al febrer de 1932: quatre números en total.

Nou!!: València і Murta (revista) · Veure més »

Museros

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Museros · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: València і Museu · Veure més »

Museu (desambiguació)

* Biografies.

Nou!!: València і Museu (desambiguació) · Veure més »

Museu (districte de València)

Porta de l'església del Carme, annexa al convent homònim que fou museu El Museu fou un antic districte de la ciutat de València existent entre aproximadament la fi del segle XIX i l'any 1939.

Nou!!: València і Museu (districte de València) · Veure més »

Museu Arqueològic del Teatre Romà

El Museu Històric de Sagunt acull les col·leccions i les troballes procedents de la ciutat de Sagunt, a la província de València (Espanya); els seus fons s'han vist enriquits per les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquest territori.

Nou!!: València і Museu Arqueològic del Teatre Romà · Veure més »

Museu d'Etnografia i Folklore

El Museu d'Etnografia i Folklore de València, va ser el primer museu etnogràfic valencià creat en 1931 com una entitat dependent de l'Ajuntament de Valencia.

Nou!!: València і Museu d'Etnografia i Folklore · Veure més »

Museu d'Història de Borriol

El Museu d'Història de Borriol (en sigles MUHBO) és un museu situat a la localitat valenciana de Borriol (Plana Alta).

Nou!!: València і Museu d'Història de Borriol · Veure més »

Museu d'Història de Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Nou!!: València і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »

Museu d'Història de València

El Museu d'Història de València (MhV) és un museu situat a la ciutat de València que té com a missió conèixer i donar a conèixer el desenvolupament històric de la ciutat.

Nou!!: València і Museu d'Història de València · Veure més »

Museu de Belles Arts de Sevilla

El Museu de Belles Arts de Sevilla és el més important museu d'art d'Andalusia, considerat el segon més important d'Espanya, si més no pel que fa a pintura d'autors nacionals.

Nou!!: València і Museu de Belles Arts de Sevilla · Veure més »

Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.

Nou!!: València і Museu de Belles Arts de València · Veure més »

Museu de Ceràmica (Barcelona)

El Museu de Ceràmica de Barcelona estava ubicat al Palau Nacional de Pedralbes.

Nou!!: València і Museu de Ceràmica (Barcelona) · Veure més »

Museu de Ciències Naturals de València

El Museu de Ciències Naturals de València està situat en els Jardins del Real, concretament a l'antic restaurant del parc, obra racionalista de Luis Gay Ramos, reformat i adaptat per a les seues funcions museístiques.

Nou!!: València і Museu de Ciències Naturals de València · Veure més »

Museu de l'Artista Faller

Edifici del Museu de l'Artista Faller El Museu de l'Artista Faller està situat a la Ciutat de l'Artista Faller dins del districte de Benicalap de València.

Nou!!: València і Museu de l'Artista Faller · Veure més »

Museu de les Ciències Príncep Felip

El Museu de les Ciències, abans anomenat Museu de les Ciències Princep Felip, és un museu de continguts científics, tecnològics i mediambientals amb una vocació didàctica que es troba al complex de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de la ciutat de València.

Nou!!: València і Museu de les Ciències Príncep Felip · Veure més »

Museu de Prehistòria de València

El Museu de Prehistòria de València és un museu de la ciutat de València que exposa materials arqueològics que cobreixen des del període paleolític fins a l'època visigoda.

Nou!!: València і Museu de Prehistòria de València · Veure més »

Museu de Soldadets de Plom l'Iber

El Museu de Soldadets de Plom l'Iber s'ubica al palau dels marquesos de Malferit, una casa senyorial de finals del o principis del, al centre antic de València, al número 22 del carrer dels Cavallers de València.

Nou!!: València і Museu de Soldadets de Plom l'Iber · Veure més »

Museu Històric Municipal de València

El Museu Històric Municipal de València és un museu que es troba a l'edifici de la casa consistorial de València, a la plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: València і Museu Històric Municipal de València · Veure més »

Museu Municipal de Xèrica

El Museu Municipal de Xèrica, està situat als baixos de l'edifici de l'Ajuntament d'aquesta localitat de la comarca de l'Alt Palància, al carrer Germans Vayo nº21.

Nou!!: València і Museu Municipal de Xèrica · Veure més »

Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València.

Nou!!: València і Museu Valencià d'Etnologia · Veure més »

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.

Nou!!: València і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »

Musitaci

Musitaci fou bisbe de València a la primera meitat del entre el 633 i el 646.

Nou!!: València і Musitaci · Veure més »

Musoles

Musoles és una família nobiliària assolada a València.

Nou!!: València і Musoles · Veure més »

My Camp Rock

My Camp Rock va ser un programa de telerealitat basat en la reeixida pel·lícula original de Disney Channel Camp Rock.

Nou!!: València і My Camp Rock · Veure més »

N-3

La (anteriorment) coneguda popularment com a Carretera de València, és una carretera nacional pertanyent a les carreteres radials de carreteres espanyoles.

Nou!!: València і N-3 · Veure més »

N-332

La N-332 és una carretera de titularitat estatal i és la carretera que uneix diferents localitats del Sud-est de la península, discorrent pel litoral del Mar Mediterrani.

Nou!!: València і N-332 · Veure més »

N-340

Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.

Nou!!: València і N-340 · Veure més »

Na Jordana

* Carrers de València: Carrer de Na Jordana, via urbana de la ciutat del Túria.

Nou!!: València і Na Jordana · Veure més »

Na Rovella

Na Rovella és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres al sud-est de la ciutat.

Nou!!: València і Na Rovella · Veure més »

Nacho Casanova

, nom amb què és conegut Ignacio Casanova Martín, és un dibuixant i guionista de còmics format a València que durant un temps ha residit a Barcelona.

Nou!!: València і Nacho Casanova · Veure més »

Nacho Duato

Juan Ignacio Duato Bàrcia, més conegut com a Nacho Duato i nascut a València el 8 de gener de 1957, és un ballarí i coreògraf de dansa moderna, que a més va ser director artístic de la Compañía Nacional de Danza d'Espanya durant vint anys, des del 1990 fins al 2010, quan va ser substituït pel ballarí clàssic José Carlos Martínez.

Nou!!: València і Nacho Duato · Veure més »

Nacho Fresneda

Nacho Fresneda (València, 19 de juny del 1971) és un actor valencià.

Nou!!: València і Nacho Fresneda · Veure més »

Nacho Lavernia

Ignacio Lavernia Company (València 1950) és un dissenyador valencià.

Nou!!: València і Nacho Lavernia · Veure més »

Nacho Mañó

Ignacio de Loyola Mañó Guillén, més conegut pel nom artístic Nacho Mañó, (València, 20 de juliol de 1963) és un baixista, productor, compositor i cantant valencià, membre del grup Presuntos Implicados des del 1988.

Nou!!: València і Nacho Mañó · Veure més »

Nadhira Mohamed

és una activista i actriu sahrauí resident a Espanya.

Nou!!: València і Nadhira Mohamed · Veure més »

Nagore Folgado García

Nagore Folgado García (València, 23 de març de 2004) és una atleta valenciana.

Nou!!: València і Nagore Folgado García · Veure més »

Nani Jiménez

Nani Jiménez (València, 9 de desembre de 1981) és una actriu i model valenciana.

Nou!!: València і Nani Jiménez · Veure més »

Napoleone Annovazzi

Napoleone Annovazzi (Florència, 14 d'agost de 1907 - 1984) fou un director d'orquestra italià i un dels grans impulsors que va tenir l'òpera a Barcelona durant els anys de la postguerra, en els quals va fer una gran tasca que van deixar una gran empremta en la història del Liceu.

Nou!!: València і Napoleone Annovazzi · Veure més »

Narcís Basté i Basté

Narcís Basté i Basté (Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, avui Barcelona, 16 de desembre de 1866 — Paterna, Horta Oest, València, 15 d'octubre de 1936) fou un eclesiàstic barceloní.

Nou!!: València і Narcís Basté i Basté · Veure més »

Narcís Vinyoles

Narcís Vinyoles (entre 1442 i 1447 – 1517) fou un poeta, advocat i polític de València.

Nou!!: València і Narcís Vinyoles · Veure més »

Narciso Yepes

Narciso García Yepes (Llorca, 14 de novembre de 1927 - Múrcia, 3 de maig de 1997) fou un guitarrista espanyol.

Nou!!: València і Narciso Yepes · Veure més »

Nassio Bayarri

Ignacio Bayarri Lluch, més conegut com Nassio Bayarri (València, 1932 - 2023) fou un escultor i pintor valencià, cofundador del Grup Parpalló i del Moviment Artístic del Mediterrani.

Nou!!: València і Nassio Bayarri · Veure més »

Natacha López García

Natacha López García (València, 1981) és una atleta valenciana.

Nou!!: València і Natacha López García · Veure més »

Natalia Millán

Natalia Millán (Madrid, 27 de novembre de 1969) és una actriu, ballarina i cantant espanyola.

Nou!!: València і Natalia Millán · Veure més »

Natalio Lorenzo Poquet

Natalio Lorenzo Poquet, més conegut com a Natalio, (València, 18 de setembre de 1984) és un futbolista valencià que juga de davanter a la UE Llagostera.

Nou!!: València і Natalio Lorenzo Poquet · Veure més »

Nathalie Torres Garcia

és una lingüista i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes des de 2019.

Nou!!: València і Nathalie Torres Garcia · Veure més »

Natividad Domínguez Alaya

Natividad Domínguez Atalaya (Madrid, 8 de setembre de 1888 - València, 11 de gener de 1932) fou una mestra i política, també coneguda com a Natividad Domínguez de Roger.

Nou!!: València і Natividad Domínguez Alaya · Veure més »

Natura morta

MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

Nou!!: València і Natura morta · Veure més »

Natxo Etxebarrieta

Natxo Etxebarrieta (Vitòria, 1964 - 5 de gener de 1996) va ser un músic i cantant basc, líder i vocalista del grup de punk Cicatriz.

Nou!!: València і Natxo Etxebarrieta · Veure més »

Natzaret (barri de València)

Natzaret és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri de València (Espanya), part del districte dels Poblats Marítims, tot i que l'orografia d'aquest barri el manté aïllat del nucli urbà, la qual cosa significa que no s'ha perdut l'aspecte de poble: limita al nord amb l’històric llit del Túria i El Grau, a l’est amb el port i el mar Mediterrani, al sud amb el nou llit del Túria i Pinedo, i a l’oest amb el barri de La Punta, en el districte de Quatre Carreres.

Nou!!: València і Natzaret (barri de València) · Veure més »

Nau industrial de l'antic Forn de Vidre

La Nau industrial de l'antic Forn de Vidre era un edifici de Mataró (Maresme), actualment desaparegut.

Nou!!: València і Nau industrial de l'antic Forn de Vidre · Veure més »

Naumàquia

Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.

Nou!!: València і Naumàquia · Veure més »

Navaixes

Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Navaixes · Veure més »

Nàquera

Nàquera (oficialment Nàquera/Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Nàquera · Veure més »

Nívola Uyá

Nívola Uyá (València, 1976) és una il·lustradora i artista visual establerta a Mallorca.

Nou!!: València і Nívola Uyá · Veure més »

Núria Cadenes i Alabèrnia

és una periodista, escriptora i activista independentista catalana.

Nou!!: València і Núria Cadenes i Alabèrnia · Veure més »

Núria Sendra Marco

Núria Sendra Marco (València, 1972), és una editora valenciana, llicenciada en Econòmiques i empresarials, que pertany a la segona generació d'Edicions del Bullent, amb una àmplia experiència en el món editorial.

Nou!!: València і Núria Sendra Marco · Veure més »

Núria Velasco Pardo

és una exgimnasta rítmica catalana retirada que va competir en la modalitat de conjunts, sent olímpica a Atenes 2004, on va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic.

Nou!!: València і Núria Velasco Pardo · Veure més »

NBQ

Símbols identificadors per a armes o elements "nuclears, biològics, químics". Els colors varien segons la regió. NBQ són les sigles de "nuclear, biològic, químic", comunament utilitzats per referir-se a les unitats militars o civils encarregades de combatre amenaces d'aquesta classe, o l'amenaça en si mateixa.

Nou!!: València і NBQ · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: València і Necròpolis · Veure més »

Neftalí

església de sant Joan del Mercat de València. Segons el Gènesi, Neftalí (en hebreu נַפְתָּלִי בן-יַעֲקֹב Naptālî ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob.

Nou!!: València і Neftalí · Veure més »

Nega

Ricardo Romero Laullón (València, 3 de desembre de 1978), és un raper valencià, membre del grup Los Chikos del Maíz i Riot Propaganda, conegut amb el nom de Nega.

Nou!!: València і Nega · Veure més »

Negocis de família

Negocis de família fou una telenovel·la valenciana emesa en Canal 9 entre 2005 i 2007.

Nou!!: València і Negocis de família · Veure més »

Negrón

Església de Sant Antoni de Pàdua Negrón és un llogaret de Vallanca, municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: València і Negrón · Veure més »

Nena entrant en el bany

Nena entrant en el bany és un llenç de 86 × 106 cm pintat per Joaquim Sorolla a la platja de València durant l'estiu de 1915, en un període de descans dels treballs que estava realitzant per la Hispanic Society of America.

Nou!!: València і Nena entrant en el bany · Veure més »

Nicanor Parra

va ser un poeta, matemàtic i físic xilè l'obra del qual ha tingut una profunda influència en la literatura hispanoamericana.

Nou!!: València і Nicanor Parra · Veure més »

Nicasi Benlloch i Giner

Nicasi Benlloch i Giner (València, 22 d'abril de 1888 - 10 de juny de 1957) va ser un metge uròleg valencià.

Nou!!: València і Nicasi Benlloch i Giner · Veure més »

Nicolau Borràs Falcó

''Coronació d'espines'' (1579). Museu de Belles Arts de València Nicolau Borràs Falcó (Cocentaina, 1530-1610) fou un pintor renaixentista valencià seguidor i continuador de l'estil de Joan de Joanes.

Nou!!: València і Nicolau Borràs Falcó · Veure més »

Nicolau de Mira

Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).

Nou!!: València і Nicolau de Mira · Veure més »

Nicolau Factor

Pere Nicolau Factor i Estanya (València, 29 de juny de 1520 - València, 25 de desembre de 1583) va ser un franciscà pintor renaixentista i beat valencià.

Nou!!: València і Nicolau Factor · Veure més »

Nicolau Mariner

Nicolau Mariner (Terol, – València) va ser músic i compositor.

Nou!!: València і Nicolau Mariner · Veure més »

Nicolau Payen

Participi de Nicolau Payen Nicolau Payen (Soignies, comtat d'Hainaut, actualment a Bèlgica, 1512 - Madrid, Espanya, 24 d'abril de 1559) fou un sacerdot i músic als Països Baixos austríacs.

Nou!!: València і Nicolau Payen · Veure més »

Nicolau Spindeler

Nicolau Spindeler (Zwickau, Saxònia, segle XV — Barcelona, 1507) va ser un tipògraf alemany establert a Barcelona.

Nou!!: València і Nicolau Spindeler · Veure més »

Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano

Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971) va ser un activista cultural, historiador i empresari valencià.

Nou!!: València і Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano · Veure més »

Nicolaus Schmidt

Nicolaus Schmidt (Arnis (Alemanya), 1 de gener de 1953) és un artista i activista alemany.

Nou!!: València і Nicolaus Schmidt · Veure més »

Nicolás Antonio

Nicolás Antonio (Sevilla, 28 de juliol de 1617 - Madrid, 13 d'abril de 1684), cèlebre erudit, iniciador de la bibliografia espanyola moderna.

Nou!!: València і Nicolás Antonio · Veure més »

Nicolás Estévez Martínez

Nicolás "Nico" Estévez Martínez (nascut el 29 de gener de 1980) és un entrenador de futbol valencià, que és l'actual entrenador en cap del club FC Dallas de la Major League Soccer.

Nou!!: València і Nicolás Estévez Martínez · Veure més »

Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí

Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí (Mataró, 1818 - València, 1886) fou un militar i polític valencià d'origen català.

Nou!!: València і Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí · Veure més »

Nicolás María Garelli y Battifora

Nicolau Maria Garelli i Battifora (València, 10 de setembre de 1777 - Madrid, 13 de febrer de 1850) fou un jurista i polític valencià de tendència liberal moderada, que va intervenir de forma destacada en les transformacions legislatives que van desmuntar les Institucions de l'Antic Règim a Espanya durant la primera meitat del.

Nou!!: València і Nicolás María Garelli y Battifora · Veure més »

Nicolás María Rivero

Nicolás María Rivero (actual província de Sevilla, ca. 1815– Madrid, 5 de desembre de 1878) va ser un polític i periodista espanyol.

Nou!!: València і Nicolás María Rivero · Veure més »

Nimio

Nimio és un fanzine de còmic publicat pel segell autopublicat Nuez, format pels autors Anabel Colazo, Pau Ferrando, María Ponce, Núria Tamarit i Luis Yang.

Nou!!: València і Nimio · Veure més »

Ninja Warrior (Espanya)

Ninja Warrior (també conegut com a Ninja Warrior España) és un concurs d'entreteniment enmitido en el canal de televisió espanyol Antena 3, en el qual els participants han de completar recorreguts d'obstacles de dificultat creixent.

Nou!!: València і Ninja Warrior (Espanya) · Veure més »

Nino Bravo

Nino Bravo cantant a unes festes de poble Luis Manuel Ferri Llopis, conegut artísticament com a Nino Bravo (Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida, 3 d'agost de 1944 - Villarrubio, Tarancón, Conca, 16 d'abril de 1973), va ser un cantant melòdic valencià.

Nou!!: València і Nino Bravo · Veure més »

Nit d'albaes

Nit d'albaes és una pel·lícula escrita i dirigida per Maximilià Thous Orts, produït a València el 1925 per la companyia, creada per ell mateix, Produccions Artístiques Cinematogràfiques Espanyoles (PACE), en col·laboració amb Ebro Films i Carlos Stela.

Nou!!: València і Nit d'albaes · Veure més »

Nit de Reis

La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana, durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.

Nou!!: València і Nit de Reis · Veure més »

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Nou!!: València і Nit de Sant Joan · Veure més »

Nomenclatura química

La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.

Nou!!: València і Nomenclatura química · Veure més »

Nomenclatura química dels compostos inorgànics

La nomenclatura química és la manera en que anomenem als compostos químics, en aquest cas, inorgànics.

Nou!!: València і Nomenclatura química dels compostos inorgànics · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: València і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Norman Bethune

Henry Norman Bethune (Gravenhurst, Canadà, 3 de març de 1890 - Tang, Xina 12 de novembre de 1939) va ser un metge canadenc.

Nou!!: València і Norman Bethune · Veure més »

Norman Robert Foster

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Nou!!: València і Norman Robert Foster · Veure més »

Normes del Puig

Les Normes del Puig són unes normes ortogràfiques per al valencià elaborades el 1979 article de Voro López i Verdejo amb motiu del 25 aniversari de les normes per la Secció de Llengua i Lliteratura (sic) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana amb l'objectiu d'oferir una ortografia diferenciada respecte a les Normes de Castelló, oficials i de caràcter unitarista amb els altres parlars catalans.

Nou!!: València і Normes del Puig · Veure més »

Noruega (novel·la)

Noruega és una novel·la de Rafa Lahuerta Yúfera, publicada per Llibres de la Drassana l'any 2020.

Nou!!: València і Noruega (novel·la) · Veure més »

Nostre Teatre

Nostre Teatre va ser un teatre situat a la ciutat de València, al Carrer Pi i Margall.

Nou!!: València і Nostre Teatre · Veure més »

Nostre Teatro

Nostre teatro fou una publicació setmanal publicada a la Ciutat de València el 28 de maig del 1921.

Nou!!: València і Nostre Teatro · Veure més »

Notariat valencià de l'època foral

El notariat valencià de l'època foral va ser una institució activa de la qual es conserven 50.000 registres notarials a la ciutat de València.

Nou!!: València і Notariat valencià de l'època foral · Veure més »

Nou 2

Nou 2 fou el segon canal de Televisió Valenciana, pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Nou!!: València і Nou 2 · Veure més »

Nou 24

Nou 24 (Nou vint-i-quatre) fou el segon canal de l'empresa pública Televisió Valenciana i des l'inici de les seves emissions el 3 de febrer de 2009 fins al 29 de març del 2009 va emetre exclusivament per TDT en el múltiplex de TVV, que tenia una cobertura del 96% al País Valencià.

Nou!!: València і Nou 24 · Veure més »

Nou Aeroport de Chitose

El Nou Aeroport de Chitose (新千歳空港, Shin-Chitose Kūkō) (IATA: CTS, OACI: RJCC) és un aeroport internacional localitzat al sud-est dels termes municipals de Chitose i Tomakomai, a Hokkaido, Japó.

Nou!!: València і Nou Aeroport de Chitose · Veure més »

Nou HD

Nou HD fou un canal de televisió en alta definició, de caràcter generalista, de Radiotelevisió Valenciana, que va emetre en proves.

Nou!!: València і Nou HD · Veure més »

Nou Moles

Nou Moles és un barri de la ciutat de València, situat a l'oest, al districte de l'Olivereta.

Nou!!: València і Nou Moles · Veure més »

Nou Ràdio

Nou Ràdio (anteriorment coneguda com a Ràdio 9) fou la primera emissora de l'empresa pública Ràdio Autonomia Valenciana, fundada al 1988, pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV).

Nou!!: València і Nou Ràdio · Veure més »

Nouba

La nouba és un gènere musical trobat al Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, que té els seus orígens a la música d'Andalusia.

Nou!!: València і Nouba · Veure més »

Nova Cançó

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.

Nou!!: València і Nova Cançó · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: València і Nova York · Veure més »

Novatores

Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme.

Nou!!: València і Novatores · Veure més »

Noves muixerangues

Les Noves muixerangues són el conjunt de colles muixerangueres de nova creació que apareixen en pobles on no n'hi havia tradició, o s'havia perdut feia molts anys, i que es distingeixen de les anomenades tradicionals per tindre una història recent.

Nou!!: València і Noves muixerangues · Veure més »

Nucli històric de Borriana

El Conjunt Històric de Borriana, o Nucli històric de Borriana, és un conjunt monumental que està declarat Bé d'Interès Cultural, per declaració singular, amb la categoria de Conjunt Històric, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Nucli històric de Borriana · Veure més »

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: València і Nules · Veure més »

Nunilona i Alòdia

Alòdia i Nunilona o Nunilo van ser dues germanes cristianes que van morir màrtirs al a les muntanyes d'Aragó.

Nou!!: València і Nunilona i Alòdia · Veure més »

Nuria Enguita Mayo

és una historiadora i Curadora d'art espanyola que des del 2020 és la directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM).

Nou!!: València і Nuria Enguita Mayo · Veure més »

Nuria Espí de Navas

Nuria Espí de Navas (València, 8 de juliol de 1958) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la V, VI i VII legislatures.

Nou!!: València і Nuria Espí de Navas · Veure més »

Nuria Herrero

Nuria Herrero (València, 12 de març de 1987) és una actriu i ballarina valenciana coneguda per la seva participació com a personatge principal en sèries de televisió espanyoles com a Tiempos de guerra (2017), amb el paper de Raquel Fuentes, Señoras del (h)AMPA (2019-2021), com a Virginia Torres i Todo lo otro (2021).

Nou!!: València і Nuria Herrero · Veure més »

Obduli Jovaní i Puig

Obduli Jovaní i Puig (Sant Mateu, 14 d'octubre de 1932 - València, 18 de febrer de 2013), va ser un articulista, poeta i novel·lista valencià.

Nou!!: València і Obduli Jovaní i Puig · Veure més »

Objectors de Can Serra

Els objectors de Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat) van ser el primer grup d'objectors de consciència que, l'any 1975, va manifestar col·lectivament el seu refús a fer el servei militar a l'estat espanyol.

Nou!!: València і Objectors de Can Serra · Veure més »

Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria

església de Sant Pacià, Barcelona L'arquitecte modernista Antoni Gaudí va realitzar diverses obres per a la Congregació de Jesús-Maria en els inicis de la seva carrera.

Nou!!: València і Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria · Veure més »

Obres públiques a Espanya

Les obres públiques a Espanya van tindre un primer impuls important durant el regnat de Carles III.

Nou!!: València і Obres públiques a Espanya · Veure més »

Obrint Pas

Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València.

Nou!!: València і Obrint Pas · Veure més »

Octavio Vicent

Salvador Octavio Vicent Cortina conegut com a Octavio Vicent va ser un escultor i tallador d'imatges valencià i ocasionalment també artista faller.

Nou!!: València і Octavio Vicent · Veure més »

Octubre Centre de Cultura Contemporània

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) és el nom amb el qual s'ha batejat l'antic edifici El Siglo Valenciano després de la seua adquisició per Acció Cultural del País Valencià el 2004 i subseqüent obertura l'octubre del 2006.

Nou!!: València і Octubre Centre de Cultura Contemporània · Veure més »

Ocupació austriacista de Madrid

Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »

Ofensiva d'Aragó

L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.

Nou!!: València і Ofensiva d'Aragó · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Ofrena de Flors

Representació feta amb flors per a l'ofrena de falles de la Mare de Déu dels Desamparats Processó de falleres al dia de l'Ofrena, a València LOfrena de flors, dins l'àmbit faller, és la que es fa a la Mare de Déu dels Desamparats durant la celebració de les Falles.

Nou!!: València і Ofrena de Flors · Veure més »

Ojalá Val del Omar

Ojalá Val del Omar és una pel·lícula de caràcter documental espanyola dirigida el 1994 per Cristina Esteban i amb la fotografia de Javier Quintanilla basat en quatre anys d'estudi sobre la figura del cineasta i artista espanyol José Val del Omar (1904-1982).

Nou!!: València і Ojalá Val del Omar · Veure més »

Olf de Pròixida

Olf de Pròixida (mort el 1381) va ser un noble i alt funcionari reial valencià del segle XIV provinent dels Pròixida sicilians. Va ser el més il·lustre de la família, destacant com a (almirall) militar i marí.

Nou!!: València і Olf de Pròixida · Veure més »

Olga Poliakoff

Olga Poliakoff Llopis (València, 1921 - València, 13 de desembre de 2006) fou una ballarina valenciana.

Nou!!: València і Olga Poliakoff · Veure més »

Olga Quiñones Fernández

Olga Quiñones Fernández va néixer a Salinas de Castrillón, Castrillón, Astúries el 1940 i va morir a València el 6 de juny de 2014, va ser una professora de la Universitat de València, que va exercir els càrrecs de vice directora de l'Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March, secretària de la Facultat de Ciencies Socials i vice degana de la mateixa.

Nou!!: València і Olga Quiñones Fernández · Veure més »

Olga San Nicolás Rolando

Olga San Nicolás Rolando (València, 23 de març de 2005), coneguda simplement com a Olga, és una futbolista professional valenciana que juga com a davantera al València CF de Primera Divisió.

Nou!!: València і Olga San Nicolás Rolando · Veure més »

Olimpíada Espanyola de Física

L'Olimpíada Espanyola de Física (OEF) és una competició estatal i anual de física per a alumnes de batxillerat.

Nou!!: València і Olimpíada Espanyola de Física · Veure més »

Olimpia Arozena Torres

Olimpia Arozena Torres (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 19 de juliol de 1902 - València, 1 de desembre de 1971) va ser una de les primeres dones que van accedir a estudiar a la Universitat de València i primera professora que va tenir aquesta institució.

Nou!!: València і Olimpia Arozena Torres · Veure més »

Oliva (Safor)

Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Oliva (Safor) · Veure més »

Oliveiro Dumas

Oliveiro Dumas (David Roselló) (València, 1964) és il·lustrador de contes infantils i juvenils.

Nou!!: València і Oliveiro Dumas · Veure més »

Olocau

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Olocau · Veure més »

Ondara

La torre del Rellotge, l'única de quatre que abans conformaven el castell musulmà, és un dels símbols d'Ondara El Mercat del Prado és un referent important de la vila Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: València і Ondara · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: València і Onil · Veure més »

Onofre Almudèver

Onofre Almudèver, també citat com Onofre Almudéver (València, segle XVI - segle XVII) va ser un editor i poeta valencià.

Nou!!: València і Onofre Almudèver · Veure més »

Onofre Pou Cellers

Onofre Pou Cellers, a vegades citat com a Onofre Pau o Onofre Pablo, fou un religiós, jurista i rector de la Universitat de l'Estudi General (1582-84) va néixer al, probablement a Barcelona o en terres gironines i residí a València i a Perpinyà.

Nou!!: València і Onofre Pou Cellers · Veure més »

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del.

Nou!!: València і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Ontinyent · Veure més »

Open House

Open House (en anglès, 'jornada de portes obertes', literalment 'casa oberta'), Open House Worldwide per referir-se a l'entitat matriu, és una xarxa d'entitats sense ànim de lucre creades amb el propòsit d'organitzar festivals d'arquitectura de portes obertes a diverses ciutats del món.

Nou!!: València і Open House · Veure més »

Open House València

Open House València és un festival d'arquitectura de portes obertes de la ciutat de València que se celebra un cap de setmana a l'any, i té l'objectiu de difondre l'arquitectura i el patrimoni de la ciutat als seus veïns.

Nou!!: València і Open House València · Veure més »

Operació Anubis

Loperació Anubis fou una operació contra el referèndum convocat per l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya.

Nou!!: València і Operació Anubis · Veure més »

Operació Balmis

LOperació Balmis és una operació militar de desplegament i control de les Forces Armades espanyoles al Regne d'Espanya per a donar suport i fer complir les prerrogatives de l'estat d'alarma imposades al territori entre el març i el maig de 2020 a raó de la pandèmia per COVID-19.

Nou!!: València і Operació Balmis · Veure més »

Operació Garzón

L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 personesEls nombres varien segons les fonts.

Nou!!: València і Operació Garzón · Veure més »

Operació Pedestal

LOperació Pedestal, coneguda a Itàlia com la Batalla de mitjans d'agost (italià: Battaglia di Mezzo Agosto) i a Malta com el Comboi de Santa Maria (maltès: Il-Konvoj ta' Santa Marija), va ser una operació britànica per portar subministraments a l'illa de Malta l'agost de 1942, durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: València і Operació Pedestal · Veure més »

Operació Port

dopatge desarticulada per la Guàrdia Civil. LOperació Port (castellà: Operación Puerto) és una operació espanyola contra el dopatge en l'esport d'elit.

Nou!!: València і Operació Port · Veure més »

Operació Titella

L'Operació Titella («títere» en castellá, però se la coneix pel nom en català) és una operació policial de gran envergadura, executada a mitjan 2021, duta a terme per unitats especialitzades de la policia espanyola contra un entramat criminal dirigit presumptament pel còmic José Luis Moreno, per liderar una xarxa d'estafes financeres.

Nou!!: València і Operació Titella · Veure més »

Operación Triunfo 2008

Operación Triunfo 2008 va ser la sisena edició del programa de televisió Operación Triunfo a Espanya i la tercera edició emesa a Telecinco, produïda entre el 8 d'abril de 2008 a l'22 de juliol de 2008.

Nou!!: València і Operación Triunfo 2008 · Veure més »

Operación Triunfo 2017

Operación Triunfo 2017, també conegut per les sigles OT 2017, és l'edició de l'any 2017 dOperación Triunfo, un concurs de cantants de televisió espanyol que té l'objectiu de trobar nous talents musicals.

Nou!!: València і Operación Triunfo 2017 · Veure més »

Operación Triunfo 2018

Operación Triunfo 2018, també conegut per les seves sigles OT 2018, és la desena edició del programa de televisió musical Operación Triunfo de La 1 de Televisió Espanyola.

Nou!!: València і Operación Triunfo 2018 · Veure més »

Operación Triunfo 2020

Operación Triunfo 2020, també conegut per les sigles OT 2020, és l'onzena edició (6 a TVE; 5 a Telecinco) del programa de televisió musical Operación Triunfo de la 1 de Televisió Espanyola.

Nou!!: València і Operación Triunfo 2020 · Veure més »

Orba

Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: València і Orba · Veure més »

Orde de Jaume I el Conqueridor

L'Orde de Jaume I el Conqueridor, establerta mitjançant el Decret del Consell Valencià 12/2008, de 1r de febrer, és una distinció civil lliurada per la Generalitat Valenciana que té per objecte distingir els mèrits excepcionals realitzats per persones o entitats que destaquen en els àmbits professional, econòmic, cultural, civil o social.

Nou!!: València і Orde de Jaume I el Conqueridor · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: València і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Nou!!: València і Orde de Montesa · Veure més »

Orde de Sant Jeroni

LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.

Nou!!: València і Orde de Sant Jeroni · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: València і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: València і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Ministres dels Malalts

L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.

Nou!!: València і Orde dels Ministres dels Malalts · Veure més »

Orfeó Valencià Navarro Reverter

L'Orfeó Valencià Navarro Reverter és una agrupació coral amateur mixta fundada a València el 1972, l’objectiu de la qual és la interpretació i la difusió de la música coral en totes les seves formes i estils, en particular la de compositors valencians.

Nou!!: València і Orfeó Valencià Navarro Reverter · Veure més »

Organització Anarquista de la Regió Espanyola

Organització Anarquista de la Regió Espanyola (OARE) fou una organització impulsada pels anarcocol·lectivistes catalans a València l'octubre de 1888, ja que no volien secundar l'acord del congrés de la FTRE celebrat a Barcelona el maig de 1888, on els sectors més sindicalistes crearen la Federació Espanyola de Resistència al Capital (FERC), també dita Pacte d'Unió i Solidaritat.

Nou!!: València і Organització Anarquista de la Regió Espanyola · Veure més »

Organització Juvenil Socialista

LOrganització Juvenil Socialista (OJS) és una organització juvenil comunista que forma part de l'autodenominat Moviment Socialista.

Nou!!: València і Organització Juvenil Socialista · Veure més »

Orgull Boig

LOrgull Boig (en) és un moviment format per usuaris, exusuaris i supervivents dels serveis de salut mental i aliats, que prenent com a exemple, entre altres, al col·lectiu LGBT i el seu treball contra l'estigma i els prejudicis, reivindiquen la inclusió social i la igualtat de drets per a les persones amb algun trastorn o problema de salut mental a través d'una identitat nova, diferent i positiva: «boja».

Nou!!: València і Orgull Boig · Veure més »

Orpesa

Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: València і Orpesa · Veure més »

Orquestra de la Comunitat Valenciana

Palau de les Arts, al conjunt de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València, seu de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. L'Orquestra de la Comunitat Valenciana és una orquestra simfònica valenciana amb seu al Palau de les Arts de València i fou creada el 2006.

Nou!!: València і Orquestra de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Orquestra de València

Palau de la Música de València, seu de l'Orquestra de València. L'Orquestra de València és una orquestra simfònica amb seu a València, al Palau de la Música de la ciutat.

Nou!!: València і Orquestra de València · Veure més »

Orquestra Maravella

LOrquestra Maravella és un conjunt musical català creat el 1951 a Caldes de Malavella per Lluís Ferrer i Puigdemont, i que consta d'orquestra de concert, d'orquestra de ball i de cobla.

Nou!!: València і Orquestra Maravella · Veure més »

Ortifus

Ninotet d'Ortifus a la Falla Guillem de Castro-Lepanto de 2015.Antoni Ortiz i Fuster, més conegut com a Ortifus, (València, 15 de març de 1948) és un humorista gràfic valencià.

Nou!!: València і Ortifus · Veure més »

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Nou!!: València і Oruç Reis · Veure més »

Os renovadores

Manuel Colmeiro en les Galerías Pacífic en Buenos Aires Os novos (Els Nous), Os renovadores (Els Renovadors), o Moviment Renovador, va ser un grup d'artistes gallecs que va voler renovar les formes plàstiques de l'art gallega en la primera meitat del segle XX, especialment a partir de la dècada de 1920.

Nou!!: València і Os renovadores · Veure més »

Ossos de sant

Els ossos de sant són unes postres elaborades amb massapà (pasta d'ametlla), de color blanc i forma allargada i cilíndrica (semblant a la d'un os amb la seva medul·la òssia), originalment farcits de dolç de rovell que recorden tíbies.

Nou!!: València і Ossos de sant · Veure més »

Otos

Otos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Otos · Veure més »

Ovidi Montllor i Mengual

fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Nou!!: València і Ovidi Montllor i Mengual · Veure més »

Ovidi Twins

Ovidi Twins és un duet musical procedent de la ciutat de València, amb un ventall d'estils musicals "tan dispersos com la cançó d'autor, el reggae, la música cretenca, el punk, la música clàssica, el cabaret o la música tradicional valenciana".

Nou!!: València і Ovidi Twins · Veure més »

Oxfam Intermón

Oxfam Intermón, anteriorment Intermón, és una fundació, creada l'11 d'agost de 1956 com a Secretariat de Missions i Propaganda de la Companyia de Jesús, per ajudar les missions a Bolívia, el Paraguai i l'Índia.

Nou!!: València і Oxfam Intermón · Veure més »

Pa de flama

La ''baguette'' és un pa de flama. El pa de flama o pa de molla tova és una mena de pa fet per una massa amb una proporció més gran d'aigua.

Nou!!: València і Pa de flama · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: València і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: València і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: València і Països Catalans · Veure més »

Pablo Gardey Peiró

Pablo Gardey Peiró (València, 1945) és un polític valencià.

Nou!!: València і Pablo Gardey Peiró · Veure més »

Pablo Marí Villar

Pablo Marí Villar (Almussafes, València, 31 d'agost de 1993) és un futbolista professional valencià.

Nou!!: València і Pablo Marí Villar · Veure més »

Pablo Meléndez Gonzalo

Pablo Meléndez Gonzalo (València, 6 de novembre de 1876 - ibidem, 24 de desembre de 1936) fou un polític, advocat, periodista i màrtir cristià i valencià.

Nou!!: València і Pablo Meléndez Gonzalo · Veure més »

Paca La Piraña

Francisca Aracil Cáceres (Almeria, 1 de juny de 1962), millor coneguda amb el sobrenom Paca La Piraña, és una ex vedette, ex prostituta i actriu espanyola, coneguda per les seves aparicions televisives al costat de la seva amiga Cristina Ortiz i el seu paper, fent d'ella mateixa, a la sèrie Veneno d'Atresmedia.

Nou!!: València і Paca La Piraña · Veure més »

Paco Bascuñán Rams

Paco Bascuñán Rams (València, 1954 - 28 de setembre de 2009) fou un dissenyador valencià.

Nou!!: València і Paco Bascuñán Rams · Veure més »

Paco Cabanes Pastor

Sarasol i Fredi Juliet, Rovellet i '''Genovés''' Francesc Cabanes Pastor, El Genovés (El Genovés, 20 de desembre de 1954 - 31 de juliol de 2021) fou un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins a 1996, actualment és considerat una de les cinc figures del en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo juntament amb Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet.

Nou!!: València і Paco Cabanes Pastor · Veure més »

Paco Camarasa Yáñez

Paco Camarasa Yáñez (València, 1950 - Barcelona, 2 d'abril de 2018) va ser un llibreter i activista cultural especialitzat en novel·la negra.

Nou!!: València і Paco Camarasa Yáñez · Veure més »

Paco Cao

Paco Cao (Oviedo, Astúries, 1965) és un artista espanyol.

Nou!!: València і Paco Cao · Veure més »

Paco Ibáñez

Francisco Ibáñez Gorostidi, més conegut com a Paco Ibáñez (València, 20 de novembre de 1934) és un cantautor valencià en castellà que ha musicat poemes de Luis de Góngora, Francisco de Quevedo, Miguel Hernández Gilabert, León Felipe, Gabriel Celaya, Federico García Lorca, Pablo Neruda, José Agustín Goytisolo, entre altres.

Nou!!: València і Paco Ibáñez · Veure més »

Paco López Albert

Francisco López Albert (València, 19 de juny de 1972), més conegut com a Paco López, és un artista faller.

Nou!!: València і Paco López Albert · Veure més »

Paco Muñoz

és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster.

Nou!!: València і Paco Muñoz · Veure més »

Paco Nadal

Paco Nadal (Valencia, 1948) és un periodista valencià, conegut pel seu treball com a presentador de RTVV.

Nou!!: València і Paco Nadal · Veure més »

Paco Plaza

Paco Plaza (València, 1973) és un director de cinema valencià que resideix a Barcelona.

Nou!!: València і Paco Plaza · Veure més »

Paco Roca

Francisco José Martínez Roca (València, 1969), conegut com a Paco Roca, és un dibuixant de còmics.

Nou!!: València і Paco Roca · Veure més »

Paco Vacas

Paco Vacas (València, 1966) és un artista valencià.

Nou!!: València і Paco Vacas · Veure més »

Pacte de la Nau

LPacte de la Nau és el pacte per governar la ciutat de València signat per Compromís, PSPV i València en Comú el 2015 a La Nau.

Nou!!: València і Pacte de la Nau · Veure més »

Pacte de Madrid (1339)

El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: València і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »

Pacte de Santoña

Vista de Santoña Penal d'El Dueso, a Santoña, on foren confinats els soldats bascos. Pacte de Santoña fou un acord signat el 24 d'agost de 1937 durant la caiguda del Front del Nord en la Guerra Civil espanyola entre dirigents polítics vinculats al Partit Nacionalista Basc i els comandaments de les forces italianes que combatien en suport del bàndol franquista en la població càntabra de Guriezo, propera a Santoña.

Nou!!: València і Pacte de Santoña · Veure més »

Pacte de Tortosa

El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.

Nou!!: València і Pacte de Tortosa · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: València і Paella d'arròs · Veure més »

Paelles Universitàries

Les Paelles Universitàries és un festival de música fet anualment.

Nou!!: València і Paelles Universitàries · Veure més »

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Paiporta · Veure més »

Palau Arquebisbal de València

El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau Arquebisbal de València · Veure més »

Palau Comtal de Cocentaina

El palau Comtal de Cocentaina és un palau renaixentista ubicat a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat.

Nou!!: València і Palau Comtal de Cocentaina · Veure més »

Palau consistorial de València

L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau consistorial de València · Veure més »

Palau de Benicarló

El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau de Benicarló · Veure més »

Palau de Castellfort

El palau de Castellfort, és un edifici d'estil eclèctic dissenyat el 1903 per l'arquitecte valencià Joaquín María Arnau Miramón (1849 - 1906).

Nou!!: València і Palau de Castellfort · Veure més »

Palau de Cervelló

El palau dels comtes de Cervelló està situat a la plaça de Tetuan, barri de la Xerea de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau de Cervelló · Veure més »

Palau de Congressos de València

El Palau de Congressos de València és un edifici multi-funcional de la Ciutat de València, pensat especialment per la realització de grans congressos.

Nou!!: València і Palau de Congressos de València · Veure més »

Palau de Guevara

El palau de Guevara, també anomenat la Casa de Guevara o de "les columnes", és l'edifici més significatiu de tot el barroc civil de Llorca.

Nou!!: València і Palau de Guevara · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: València і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Palau de Justícia de València

El Palau de Justícia de València és un edifici situat al barri de Sant Francesc de València, una de les millors mostres d'arquitectura neoclàssica en la ciutat.

Nou!!: València і Palau de Justícia de València · Veure més »

Palau de l'Exposició

El Palau de l'Exposició és un edifici municipal de la ciutat de València, situat en el carrer de Galícia núm.

Nou!!: València і Palau de l'Exposició · Veure més »

Palau de la Batlia

El palau de la Batlia, o dels Jàudenes, és situat a la plaça de Manises de València, al barri de la Seu.

Nou!!: València і Palau de la Batlia · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: València і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: València і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau de la Música de València

El Palau de la Música de València és un edifici de la ciutat de València situat a l'antic cau del Riu Túria.

Nou!!: València і Palau de la Música de València · Veure més »

Palau de la Paeria

El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.

Nou!!: València і Palau de la Paeria · Veure més »

Palau de les Arts Reina Sofia

L'edifici amb l'aspecte actual, després de la retirada o caiguda de gairebé tota la coberta. Palau de les Arts El Palau de les Arts, també conegut com a Palau de les Arts Reina Sofia, és el teatre de l'òpera de València i seu de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Palau de les Arts Reina Sofia · Veure més »

Palau de Mossén Sorell

El Palau de Mossén Sorell va ser un palau gòtic ubicat al barri del Carme de València, construït el i enderrocat a final del després d'incendiar-se.

Nou!!: València і Palau de Mossén Sorell · Veure més »

Palau de Parcent

El Palau de Parcent va ser un palau ubicat al barri del Mercat de València, construït entre els segles  i i enderrocat l'any 1965.

Nou!!: València і Palau de Parcent · Veure més »

Palau de Ripalda

El Palau Ripalda o Castell Ripalda era un edifici d'estil eclèctic dissenyat l'any 1889 per l'arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón (1849 - 1906), a la ciutat de València, exactament al Pla del Real, al principi de l'Albereda.

Nou!!: València і Palau de Ripalda · Veure més »

Palau de Rubalcava

El Palau dels Marquesos de Rubalcava o Palau Rubalcava és un palau oriolà que antigament era propietat de la família Sagredo Bassieres i Heredia, marquesos de Ruvalcaba.

Nou!!: València і Palau de Rubalcava · Veure més »

Palau del Marqués de Campo

Vista aèria del Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel Pati interior El Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel se situa en la plaça de l'Arquebisbe n. 3 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau del Marqués de Campo · Veure més »

Palau del Marqués de Dosaigües

El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil barroc i rococó més significatius de la ciutat de València i seu del Museu de Ceràmica.

Nou!!: València і Palau del Marqués de Dosaigües · Veure més »

Palau del Marqués de la Scala

El Palau de la Scala se situa a la plaça de Manises a la ciutat de València, al costat del Palau de la Batlia i enfront del Palau de la Generalitat.

Nou!!: València і Palau del Marqués de la Scala · Veure més »

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Nou!!: València і Palau del Real · Veure més »

Palau dels Boïl d'Arenós

El palau dels Boïl d'Arenós, conegut també com la Casa del senyor de Bétera, situat en el carrer dels Llibrers, 2 al barri de la Xerea de Ciutat Vella de València, és un edifici declarat bé d'interès cultural, alçat sobre un solar en cantonada propietat de la família dels Boïl.

Nou!!: València і Palau dels Boïl d'Arenós · Veure més »

Palau dels Català de Valeriola

El palau dels Català de Valeriola, situat en la plaça de Nules, número 2, és un edifici històric de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau dels Català de Valeriola · Veure més »

Palau dels Comtes de Ròtova

El Palau dels Comtes de Ròtova és un edifici urbà barroc edificat a la segona meitat del, l’element patrimonial arquitectònic més rellevant de Ròtova i Be d'Interès cultural des del 2017.

Nou!!: València і Palau dels Comtes de Ròtova · Veure més »

Palau dels Comtes de Vilapaterna

El Palau dels Comtes de Villapaterna, anomenat també Palau dels Marquesos de Miraflor i Ajuntament, és un edifici que se situa al centre de la població de Paterna, (Horta Oest, País Valencià), de tipologia residencial i estil barroc i neoclàssic, construït al.

Nou!!: València і Palau dels Comtes de Vilapaterna · Veure més »

Palau dels Escrivà

El palau dels Escrivà, situat en la plaça de Sant Lluís Bertran núm.

Nou!!: València і Palau dels Escrivà · Veure més »

Palau dels Marquesos de Penalva

El Palau dels Marquesos de Penalva també anomenat de Huarte, situat al carrer Pintor Sorolla de la ciutat de València (País Valencià) va ser construït entre 1750 i 1760 en estils barroc i rococó per a Vicente Fernández de Córdoba i Valderrama, comte de Penalva, i María Teresa Ferrer de Próxita i Pinós.

Nou!!: València і Palau dels Marquesos de Penalva · Veure més »

Palau dels Mercader

El Palau dels Mercader és un palau gòtic del ubicat al carrer dels Cavallers 26, de València.

Nou!!: València і Palau dels Mercader · Veure més »

Palau Pineda

El Palau Pineda és un edifici neoclàssic de la ciutat de València, construït el 1728.

Nou!!: València і Palau Pineda · Veure més »

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Nou!!: València і Palau Reial de Madrid · Veure més »

Palau Velòdrom Lluís Puig

El Palau Velòdrom Lluís Puig és un pavelló multiesportiu de la ciutat de València.

Nou!!: València і Palau Velòdrom Lluís Puig · Veure més »

Palau Vilaragut

Mosaic que recorda la intervenció de Sant Vicent Ferrer per posar pau entre els Vilaragut i els Centelles. Plaça de l'Almoina El Palau Vilaragut fou un palau renaixentista de València, enderrocat el 1959.

Nou!!: València і Palau Vilaragut · Veure més »

Palau-Castell d'Alaquàs

El Palau-Castell d'Alaquàs, també conegut com a Castell d'Alaquàs o palau dels Aguilar, és una de les mansions nobiliàries pertanyents a l'època de la decadència feudal del, de la qual hi ha importants elements arquitectònics que anuncien el Renaixement.

Nou!!: València і Palau-Castell d'Alaquàs · Veure més »

Palauet d'Aiora

El palauet d'Ayora i el seu jardí anomenat Jardí d'Ayora, és un conjunt arquitectònic situat entre el carrer dels Sants Just i Pastor i el carrer de Jeroni de Monsoriu, al barri d'Ayora, i fitant amb el barri d'Algirós, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Palauet d'Aiora · Veure més »

Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia

Els palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia es troben a la plaça de Josep Puig i Cadafalch, al districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.

Nou!!: València і Palaus d'Alfons XIII i Victòria Eugènia · Veure més »

Palestra (entitat catalanista)

Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.

Nou!!: València і Palestra (entitat catalanista) · Veure més »

Palladium Hotel Group

Palladium Hotel Group és el nom del setè grup hoteler espanyol i part del Grup d'Empreses Matutes que, fins a novembre de 2012, es coneixia com a "Fiesta Hotel Group".

Nou!!: València і Palladium Hotel Group · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: València і Palma · Veure més »

Palma de Gandia

Palma de Gandia és un municipi de la Safor, al País Valencià.

Nou!!: València і Palma de Gandia · Veure més »

Palmera (Safor)

Palmera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Palmera (Safor) · Veure més »

Palmira González López

Palmira González López (Montilla, Còrdova, 1949) és una historiadora del cinema, Aixalà i Mateu, Emma, 1997.

Nou!!: València і Palmira González López · Veure més »

Palmira Pla Pechovierto

Palmira Pla Pechovierto (Cretes, Matarranya, 31 de març de 1914 - Castelló de la Plana, 27 d'agost de 2007) fou una pedagoga i mestra aragonesa establerta a Benicàssim.

Nou!!: València і Palmira Pla Pechovierto · Veure més »

Palmiro Capón

Los bonitos recuerdos de Palmiro Capón, també coneguda simplement com a Palmiro Capón, va ser una sèrie de còmic protagonitzada pel personatge homònim, creada en 1994 i que es va publicar en "El Jueves", des de 2001 fins a 2011.

Nou!!: València і Palmiro Capón · Veure més »

Palou

* Toponímia.

Nou!!: València і Palou · Veure més »

Pandèmia de COVID-19 a Catalunya

L'arribada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.

Nou!!: València і Pandèmia de COVID-19 a Catalunya · Veure més »

Pandèmia de COVID-19 a Portugal

La pandèmia per coronavirus de 2019-2020 es va detectar a Portugal a partir del 2 de març del 2020.

Nou!!: València і Pandèmia de COVID-19 a Portugal · Veure més »

Panell fotovoltaic

Els panells solars fotovoltaics, mòduls fotovoltaics o col·lectors solars fotovoltaics (anomenats de vegades panells solars, encara que aquesta denominació inclou altres dispositius),També anomenat mòdul, placa, captador, plafó o col·lector solar fotovoltaic estan formats per un conjunt de cel·les fotovoltaiques que produeixen electricitat a partir de la llum que incideix sobre ells (energia solar).

Nou!!: València і Panell fotovoltaic · Veure més »

Pany de Miquelet

A: Martell (ca). B: Rastell d'acer i tapa de caçoleta. C: Molla brida tapa-rastell D: Molla principal. E: Brida suport del martell (ca). F: Taló del martell (ca). G: Ungla. H: Fiador primàri (amartellat total). I: Fiador de seguretat (Semi-amartellat). J: Pota del davant. K: Cargol pedrer Escopeta amb "pany de miquelet" amb una culata inusual, possiblement per a l'ús de soldats del Presidi de Califòrnia. Pistola amb "pany de miquelet" de 1733 Pany de miquelet o clau de miquelet és un terme català, molt utilitzat en el món de parla anglesa (miquelet lock), italiana (a la micheletta) i francesa (platine de miquelet) per referir-se a una forma distintiva de mecanisme de pany de sílex, originalment com un mètode d'encesa d'acer contra pedrenyera, que va predominar a les terres de la Mediterrània i l'Amèrica espanyola, des de mitjans del segle XVI fins a principis del.

Nou!!: València і Pany de Miquelet · Veure més »

Pany de sílex

Pany de sílex: 1.

Nou!!: València і Pany de sílex · Veure més »

Paolo de San Leocadio

Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – València cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.

Nou!!: València і Paolo de San Leocadio · Veure més »

Paper moneda de Castellar del Vallès

El paper moneda de Castellar del Vallès fou la moneda de curs legal i obligatori a tota la vila durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Paper moneda de Castellar del Vallès · Veure més »

Paperera

Paperera Una paperera és un recipient en el qual es dipositen papers usats i altres desaprofitaments.

Nou!!: València і Paperera · Veure més »

Papi Robles Galindo

Papi Robles Galindo (Múrcia, 1982) és una política valenciana, actualment regidora de l'Ajuntament de València des de 2023 per Compromís.

Nou!!: València і Papi Robles Galindo · Veure més »

Paquita Más

Francisca Más Roldán, coneguda artísticament com a Paquita Más (Madrid, 15 de novembre de 1903-València, 26 d'abril de 1994) va ser una actriu espanyola de cinema, teatre i televisió, que va fer gran part de la seva carrera a l'Argentina.

Nou!!: València і Paquita Más · Veure més »

Paquita Pérez Pérez

Paquita Pérez Pérez (València, maig de 1924 - 4 de març de 2023) fou una fallera valenciana, considerada la precursora de l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desamparats.

Nou!!: València і Paquita Pérez Pérez · Veure més »

Parador de Turisme

Els Paradores de Turisme o Paradores són un conjunt d'hotels d'alta categoria distribuïts per tota Espanya, localitzats a edificis emblemàtics o emplaçaments destacables que han estat seleccionats pel seu interès històric, artístic o cultural.

Nou!!: València і Parador de Turisme · Veure més »

Parany (sèrie de televisió)

Parany és una minisèrie dirigida per Juan Luís Iborra i guió de Rodolf Sirera per a la televisió À Punt amb ProFiccio TV i estrenada el 2 de desembre de 2019.

Nou!!: València і Parany (sèrie de televisió) · Veure més »

Paràmetre estadístic

nivell de desenvolupament. En estadística s'anomena paràmetre estadístic, mesura estadística o paràmetre poblacional a un valor representatiu d'una població, com per exemple la mitjana aritmètica, la proporció d'individus que presenten determinada característica, o la desviació típica.

Nou!!: València і Paràmetre estadístic · Veure més »

Parc Central de València

El Parc Central de València és un espai verd situat al centre de la ciutat de València, al sud de l'Estació del Nord i vora el barri de Russafa.

Nou!!: València і Parc Central de València · Veure més »

Parc de Capçalera

Vista del parc des de tossal-mirador, on s'observa el pont del Bioparc i el llac El riu Túria al seu pas per l'assut Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Parc de Capçalera · Veure més »

Parc de l'Hospital

El parc de l'Hospital és un jardí municipal de València, al barri de Sant Francesc en Ciutat Vella.

Nou!!: València і Parc de l'Hospital · Veure més »

Parc de l'Oest

El Parc de l'Oest és un parc municipal de València situat a l'oest de la ciutat, entre el camí Molí i l'avinguda de la Diputació, al barri de les Tres Forques.

Nou!!: València і Parc de l'Oest · Veure més »

Parc de la Rambleta (València)

Llacuna del parc. El Parc de la Rambleta és un parc municipal de València situat al sud de la ciutat, a l'oest del barri de Sant Marcel·lí.

Nou!!: València і Parc de la Rambleta (València) · Veure més »

Parc Gulliver

Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Parc Gulliver · Veure més »

Parc Municipal d'Orriols

Parc Municipal d'Orriols El Parc Municipal d'Orriols o jardí d'Orriols és un parc públic de València situat al nord de la ciutat, al barri d'Orriols i a prop del de Sant Llorenç.

Nou!!: València і Parc Municipal d'Orriols · Veure més »

Parc Municipal de Benicalap

Parc de Benicalap Teatre del parc Parc de jocs infantil Passeig El parc de Benicalap és un jardí públic urbà situat al barri de Benicalap, al nord-oest de la ciutat de València.

Nou!!: València і Parc Municipal de Benicalap · Veure més »

Parc Municipal de Marxalenes

Parc de Marxalenes Dades del contacte i horari.

Nou!!: València і Parc Municipal de Marxalenes · Veure més »

Parc Natural d'Arribes del Duero

El Parc Natural d'Arribes del Duero està situat a la província de Salamanca i la província de Zamora, Castella i Lleó, Espanya.

Nou!!: València і Parc Natural d'Arribes del Duero · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).

Nou!!: València і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »

Parc Natural de la Serra Calderona

El Parc Natural de la Serra Calderona és un parc natural de la Generalitat Valenciana des que fou declarat el 15 de gener de 2002.

Nou!!: València і Parc Natural de la Serra Calderona · Veure més »

Parc Natural del Penyagolosa

El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló.

Nou!!: València і Parc Natural del Penyagolosa · Veure més »

Parc Natural del Túria

El Parc Natural del Túria és un parc natural situat a les vores del baix Túria entre Lliria i València.

Nou!!: València і Parc Natural del Túria · Veure més »

Parc temàtic

El Dragon Khan de '''PortAventura''' Parc temàtic és el nom genèric que s'utilitza per a denominar un recinte amb un conjunt d'atraccions, espais per a l'oci, entreteniment, educació i cultura, normalment organitzades entorn d'una línia argumental que els serveix d'inspiració.

Nou!!: València і Parc temàtic · Veure més »

Parellada

Raïm parellada a Sant Sadurní d'Anoia, DO Penedès. La parellada és una varietat de cep blanca molt productiva que produeix gran quantitat de raïm de gra gros.

Nou!!: València і Parellada · Veure més »

Parotet

El Parotet és un monument molt conegut de la ciutat de València, situat a la rotonda d'Europa, a l'est de la ciutat, a la vora de la Ciutat de les Arts i les Ciències i la Torre de França.

Nou!!: València і Parotet · Veure més »

Parròquia de Sant Bartomeu (València)

La Parròquia de Sant Bartomeu fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: València і Parròquia de Sant Bartomeu (València) · Veure més »

Parròquia de Sant Miquel (València)

La Parròquia de Sant Miquel fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: València і Parròquia de Sant Miquel (València) · Veure més »

Parròquia de Santa Caterina (València)

La Parròquia de Santa Caterina, també coneguda com Santa Caterina Màrtir, fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: València і Parròquia de Santa Caterina (València) · Veure més »

Parròquia de Santa Creu (València)

La Parròquia de Santa Creu fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: València і Parròquia de Santa Creu (València) · Veure més »

Parròquia de Santa Maria (València)

La Parròquia de Santa Maria, també coneguda com a Parròquia de Sant Pere, fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: València і Parròquia de Santa Maria (València) · Veure més »

Partido Popular Regional Valenciano Autonomista

Partido Popular Regional Valenciano Autonomista (PPRVA) fou un partit polític conservador i regionalista de dretes fundat a València el 1975 per l'advocat Emilio Attard Alonso federat amb el partit popular d'Alacant, Castelló i Balears de Pío Cabanillas i José María de Areilza.

Nou!!: València і Partido Popular Regional Valenciano Autonomista · Veure més »

Partit Cannabis per la Legalització i Normalització

El Partit Cannabis per la Legalització i la Normalització és un partit polític que neix a final de l'any 2003 al País Valencià, tot i que el I Congrés se celebrarà al gener de l'any següent.

Nou!!: València і Partit Cannabis per la Legalització i Normalització · Veure més »

Partit Comunista del País Valencià

El Partit Comunista del País Valencià (en sigles, PCPV) és un partit polític valencià d'ideologia marxista, leninista i republicana, que actua com la federació valenciana del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: València і Partit Comunista del País Valencià · Veure més »

Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.

Nou!!: València і Partit Comunista dels Pobles d'Espanya · Veure més »

Partit Comunista Revolucionari

El Partit Comunista Revolucionari (PCR) (en castellà: Partido Comunista Revolucionario) va ser una partit polític comunista espanyol.

Nou!!: València і Partit Comunista Revolucionari · Veure més »

Partit d'Internet

El Partit d'Internet Btv.

Nou!!: València і Partit d'Internet · Veure més »

Partit d'Unió Republicana Autonomista

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític valencià format el 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, a causa de les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez i Nicolás Salmerón primer, i Alejandro Lerroux i Félix Azzati posteriorment.

Nou!!: València і Partit d'Unió Republicana Autonomista · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: València і Partit judicial · Veure més »

Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista)

El Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista) és un partit comunista, d'ideologia marxista-leninista i antirrevisionista, seguint la línia del dictador comunista albanès Enver Hoxka, que va ser contrari a la desestalinització.

Nou!!: València і Partit Marxista-Leninista (Reconstrucció Comunista) · Veure més »

Partit Nacionalista del País Valencià

Francesc de Paula Burguera, líder del PNPV, l'any 2010 a Sueca El Partit Nacionalista del País Valencià (en sigles, PNPV) va ser un partit polític valencià format el 1978 per exmilitants d'Unió Democràtica del País Valencià i per altres sectors nacionalistes valencians que no havien obtingut representació parlamentària i no volien integrar-se a partits estatals.

Nou!!: València і Partit Nacionalista del País Valencià · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: València і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: València і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Nou!!: València і Partit Popular de Catalunya · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: València і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Regionalista de Cantàbria

El Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) és la segona formació política més antiga d'àmbit regional de Cantàbria (Espanya).

Nou!!: València і Partit Regionalista de Cantàbria · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Nou!!: València і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.

Nou!!: València і Partit Socialista d'Alliberament Nacional · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: València і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Partit Socialista Valencià

El Partit Socialista Valencià (PSV) fou un partit polític valencià fundat el 1964 per antics militants del Moviment Social-Cristià de Catalunya i Acció Socialista Valenciana, així com de l'Agrupació Democràtica d'Estudiants Valencians.

Nou!!: València і Partit Socialista Valencià · Veure més »

Partit Valencianista d'Esquerra

Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) fou un partit valencianista fundat el 8 de desembre de 1935 de la fusió de l'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el Centre Valencianista de Xàtiva.

Nou!!: València і Partit Valencianista d'Esquerra · Veure més »

Partits del Futbol Club Barcelona en competicions internacionals

Celebració de la victòria a la Lliga de Campions 2005-2006 En aquesta pàgina segueix una relació de tots els partits de futbol que ha disputat el Futbol Club Barcelona masculí en competicions oficials a nivell internacional.

Nou!!: València і Partits del Futbol Club Barcelona en competicions internacionals · Veure més »

Partits judicials del País Valencià

El País Valencià es divideix en 36 partits judicials.

Nou!!: València і Partits judicials del País Valencià · Veure més »

Pascual Asensio Pastor

Pascual Asensio Pastor (València, 1797 - Madrid, 1874) fou un científic valencià, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Pascual Asensio Pastor · Veure més »

Pascual Carles Alfonso

Pascual Carles Alfonso (Grau de València, 1832 - València, 1900) fou un polític i empresari valencià.

Nou!!: València і Pascual Carles Alfonso · Veure més »

Pascual Carrión y Carrión

Pascual Carrión y Carrión (Saix, Alt Vinalopó, 3 de novembre de 1891 - València, 15 de setembre de 1976) va ser un enginyer agrònom valencià que va destacar a principis del segle XX per ser un dels més actius promotors de la Llei de Reforma Agrària de la Segona República, integrant la Comissió Tècnica encarregada d'elaborar l'avantprojecte.

Nou!!: València і Pascual Carrión y Carrión · Veure més »

Pascual Fandos Fandos

Pascual Fandos Fandos (Villarroya de los Pinares, província de Terol, 1840 - València, 1892) fou un comerciant i polític valencià.

Nou!!: València і Pascual Fandos Fandos · Veure més »

Pascual Guzmán Pajarón

Pascual Guzmán Pajarón (València, 1851 - 1923) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Pascual Guzmán Pajarón · Veure més »

Pascual Martínez Sala

Pascual Martínez Sala fou un comerciant i empresari valencià militant del Partit d'Unió Republicana Autonomista que fou elegit diputat per la circumscripció de València ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.

Nou!!: València і Pascual Martínez Sala · Veure més »

Pascual Pérez Rodríguez

Pascual Pérez Rodríguez (València, 1804 - 1868) fou un escriptor, periodista i fotògraf valencià del.

Nou!!: València і Pascual Pérez Rodríguez · Veure més »

Pascual Pla y Beltrán

Pascual José Pla y Beltrán (Ibi, 11 de novembre de 1908 - Caracas, 24 de febrer de 1961) va ser un poeta valencià en llengua castellana.

Nou!!: València і Pascual Pla y Beltrán · Veure més »

Pascual Sala Sánchez

Pascual Sala Sánchez (València, 18 de juny de 1935) és un jurista valencià.

Nou!!: València і Pascual Sala Sánchez · Veure més »

Pascual Serrano Jiménez

Pascual Serrano Jiménez (València, 1964) és un periodista i assagista valencià molt crític amb els mitjans de comunicació com a grans grups empresarials.

Nou!!: València і Pascual Serrano Jiménez · Veure més »

Pascual Tomás Taengua

Pascual Tomás Taengua (València 1893-1972) fou un sindicalista valencià.

Nou!!: València і Pascual Tomás Taengua · Veure més »

Pasqual Agramunt

Pasqual Agramunt (València, 1688 - Madrid, 1738) va ser un teòleg jesuïta, professor i escriptor.

Nou!!: València і Pasqual Agramunt · Veure més »

Pasqual Asins i Lerma

va ser un poeta i activista lingüístic valencià.

Nou!!: València і Pasqual Asins i Lerma · Veure més »

Pasqual Bailón

Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) va ser un frare franciscà descalç, germà llec.

Nou!!: València і Pasqual Bailón · Veure més »

Pasqual Balaguer Castillo

Pasqual Balaguer Castillo (La Pobla de Vallbona 1983), més conegut com a Pasqual II, és un exjugador professional d'Escala i corda, que estigué en la nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Pasqual Balaguer Castillo · Veure més »

Pasqual Boronat i Barrachina

Pasqual Boronat i Barrachina (Penàguila, l'Alcoià, 1866 - València, 1908) va ser un erudit, historiador i eclesiàstic valencià.

Nou!!: València і Pasqual Boronat i Barrachina · Veure més »

Pasqual Capuz Mamano

Pasqual Capuz Mamano (València, 20 de juliol de 1882 - Barcelona, 1959) va ser un dibuixant, cartellista i pintor valencià, germà de l'escultor José Capuz.

Nou!!: València і Pasqual Capuz Mamano · Veure més »

Pasqual Cucala Mir

Pasqual Cucala Mir, conegut per "Rull de la Mira", (Alcalà de Xivert, 1816 - Portvendres, 1892), va ser un militar valencià, destacat capitost carlí durant la Tercera Guerra Carlina al Maestrat, tot i haver participat també com a simple voluntari en les dues primeres.

Nou!!: València і Pasqual Cucala Mir · Veure més »

Pasqual Dasí i Puigmoltó

Pascual Dasí i Puigmoltó (Picassent, 30 de març de 1851 - València, 2 de desembre de 1886) fou un aristòcrata, advocat i polític valencià, vescomte de Bétera, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Pasqual Dasí i Puigmoltó · Veure més »

Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán

Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (Atzeneta del Maestrat, 1822 - València, 1893) fou un escriptor i polític valencià, ennoblit com a Baró de Cortes de Pallars el 1858 i de Roaia el 1865.

Nou!!: València і Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán · Veure més »

Pasqual Fuentes i Alcàsser

Pasqual Fuentes i Alcàsser (Aldaia, l'Horta, 1721 - València, 1768) va ser un mestre de capella i compositor valencià.

Nou!!: València і Pasqual Fuentes i Alcàsser · Veure més »

Pasqual Mas i Usó

Pasqual Mas i Usó (Almassora, 29 d'abril de 1961) és doctor en filologia i escriptor valencià.

Nou!!: València і Pasqual Mas i Usó · Veure més »

Pasqual Pérez Choví

Juliet el pilotari Pasqual Pérez Choví (Carlet, 26 de febrer de 1889 - Alginet, 3 de desembre de 1953) va ser un director d'orquestra i compositor valencià.

Nou!!: València і Pasqual Pérez Choví · Veure més »

Pasqual Ribot Pellicer

Pasqual Ribot i Pellicer (1846-1905), fou un polític i advocat mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Pasqual Ribot Pellicer · Veure més »

Passat simple de l'indicatiu (català)

El passat simple en català és un temps verbal utilitzat per a expressar accions passades, però és generalment d'ús poc corrent (excepte a València i als seus voltants) i considerat un temps propi de la narració literària o de descripcions enciclopèdiques.

Nou!!: València і Passat simple de l'indicatiu (català) · Veure més »

Passeig de la Ciutadella (València)

El passeig de la Ciutadella és una via urbana del centre de la ciutat de València, situada al marge dret de l'antic llit del riu Túria (actual Jardí del Túria) entre el pont del Real i el pont de les Flors.

Nou!!: València і Passeig de la Ciutadella (València) · Veure més »

Passeig de la Mostra de València

El Passeig de la Mostra de València està situat en el Passeig marítim de la platja de La Malva-rosa de València, s'estén des de l'antic balneari de les Arenes fins a la casa Blasco Ibáñez.

Nou!!: València і Passeig de la Mostra de València · Veure més »

Passeig de la Petxina

El passeig de la Petxina és una via urbana de València.

Nou!!: València і Passeig de la Petxina · Veure més »

Passeig Marítim (València)

El passeig Marítim és un passeig urbà situat a la costa de València, concretament a la platja de la Malva-rosa i la platja de les Arenes.

Nou!!: València і Passeig Marítim (València) · Veure més »

Pastorale

El Pastorale («Pastoral») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis a València en llatí entre 1397 i 1400.

Nou!!: València і Pastorale · Veure més »

Patí de vela

El Patí de vela (o patí català) és una embarcació de vela tipus catamarà que es caracteritza per no tenir orsa, timó, botavara, ni sabres a la vela.

Nou!!: València і Patí de vela · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Paterna · Veure més »

Pati de l'Ambaixador Vich

Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.

Nou!!: València і Pati de l'Ambaixador Vich · Veure més »

Pati de la Infanta

El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.

Nou!!: València і Pati de la Infanta · Veure més »

Patio de San Juan de la Cartuja de Porta Coeli, València

EL Patio de San Juan de la Cartuja de Porta Coeli, València és un quadre realitzat en 1896 pel pintor valencià Joaquim Sorolla i Bastida.

Nou!!: València і Patio de San Juan de la Cartuja de Porta Coeli, València · Veure més »

Patraix (districte de València)

Interpretació artística de l'antic escut municipal de Patraix a partir dels segells conservats en l'Arxiu Municipal de València. Creació artística a càrrec d'Óscar Hernández Suárez. Església del cor de Jesús de Patraix Patraix és el districte 8 i també un barri de la ciutat de València, que inclou, a més de Patraix, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara.

Nou!!: València і Patraix (districte de València) · Veure més »

Patriarca (districte de València)

El Patriarca fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979/1981.

Nou!!: València і Patriarca (districte de València) · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: València і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Patrici Bernuz i Vives

Patrici Bernuz i Vives (Gandesa, s.XVIII) fou un organista tarragoní.

Nou!!: València і Patrici Bernuz i Vives · Veure més »

Patricia Campos Doménech

Patricia Campos Doménech (Onda, 12 de març de 1977) és una aviadora, entrenadora de futbol, cooperant i activista a favor dels drets de les dones i dels més pobres.

Nou!!: València і Patricia Campos Doménech · Veure més »

Patricia Montero Villega

Patricia Montero Villena (València, País Valencià, 15 de juliol del 1988) és una actriu de cinema i televisió i model valenciana.

Nou!!: València і Patricia Montero Villega · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: València і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Patricio Vidal Benlloch

Patricio Vidal Benlloch (València, 1825 - 1879) fou un jurista i polític valencià.

Nou!!: València і Patricio Vidal Benlloch · Veure més »

Patrick Kluivert

(Amsterdam, 1 de juliol de 1976), conegut com a Patrick Kluivert, és un exfutbolista neerlandès.

Nou!!: València і Patrick Kluivert · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans

Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Catalunya) Vilafranca de Conflent, al Conflent (Catalunya Nord) Eivissa La Llotja de la Seda, a València El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans són els elements de caràcter cultural i natural dels Països Catalans que la UNESCO ha catalogat dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Nou!!: València і Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans · Veure més »

Patrimoni industrial

El patrimoni industrial és tota aquella resta material o immaterial producte de la societat industrial-capitalista.

Nou!!: València і Patrimoni industrial · Veure més »

Patuet

El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.

Nou!!: València і Patuet · Veure més »

Pau Alabajos i Ferrer

és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb set treballs discogràfics en el mercat.

Nou!!: València і Pau Alabajos i Ferrer · Veure més »

Pau Bori i Puig

Pau Bori i Puig (el Vilet, Urgell, 12 de setembre de 1864 - València, 1936) fou un sacerdot jesuïta executat durant la Guerra Civil per la seua confessió catòlica.

Nou!!: València і Pau Bori i Puig · Veure més »

Pau de Bellviure

El ''maldit'' de Pau al ''Cançoneret d'amor'' Pau de Bellviure fou un poeta català que visqué entre els segles  i. Pels escriptors catalans i espanyols del Renaixement era tot un model de gran fama gràcies a l'amor cortès que mostrava als seus poemes.

Nou!!: València і Pau de Bellviure · Veure més »

Pau de Morvedre

La Pau de Morvedre va ésser signada entre Pere III d'Aragó i Pere I de Castella al juliol de 1363 a la ciutat de Morvedre (l'actual Sagunt) dins de la guerra coneguda com la Guerra dels Dos Peres.

Nou!!: València і Pau de Morvedre · Veure més »

Pau Duran

Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.

Nou!!: València і Pau Duran · Veure més »

Pau Durà i Peiró

Pau Durà (Alcoi, 1972) és un actor i director alcoià de cinema, teatre i televisió, conegut per participar en sèries com Plats bruts (1999) i ''Merlí'' (2015).

Nou!!: València і Pau Durà i Peiró · Veure més »

Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués (Olot, 23 de novembre de 1805 - Barcelona, 22 de juny de 1870) és considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.

Nou!!: València і Pau Estorch i Siqués · Veure més »

Pau Gorgé i Soler

Pau Gorgé i Soler (Alacant, 1850 - València, 1913) va ser un compositor i director d'orquestra valencià.

Nou!!: València і Pau Gorgé i Soler · Veure més »

Pau Llorens Serrano

Pau Llorens Serrano (Alcoi, l'Alcoià, 19 de juny del 1967) és un animador valencià especialitzat en la tècnica stop-motion.

Nou!!: València і Pau Llorens Serrano · Veure més »

Pau Martí Roca

Pau Martí Roca, conegut com a Pablito Martí, (Reus, 8 de gener de 1893 - 12 de gener de 1909) va ser un pianista català.

Nou!!: València і Pau Martí Roca · Veure més »

Pau Martínez González

Pau Martínez González (València, 21 de gener de 1974) és un director de cinema valencià.

Nou!!: València і Pau Martínez González · Veure més »

Pau Pontons i Blasco

Pau Pontons i Blasco (València, 1630 - València, 1691) va ser un pintor barroc valencià, deixeble de Pedro de Orrente.

Nou!!: València і Pau Pontons i Blasco · Veure més »

Pau Sebastià Mei i Llagostera

Pau Sebastià Mei i Llagostera (València, - segle XVII) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Pau Sebastià Mei i Llagostera · Veure més »

Paula Arnal Vidal

Paula Arnal Vidal (València, 6 d'abril de 1991) és una futbolista valenciana, que juga com a migcampista a l'Aldaia CF.

Nou!!: València і Paula Arnal Vidal · Veure més »

Paula Badosa Gibert

és una tennista catalana nascuda als Estats Units.

Nou!!: València і Paula Badosa Gibert · Veure més »

Paula Bonet Herrero

Paula Bonet Herrero (Vila-real, Plana Baixa, 1980) és una escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.

Nou!!: València і Paula Bonet Herrero · Veure més »

Paula Canga-Argüelles y Ventades

, també anomenada Paula Canga-Argüelles de Vigo, va ser una aristòcrata, cantant i pianista espanyola.

Nou!!: València і Paula Canga-Argüelles y Ventades · Veure més »

Paula Guerrero Sanz

Paula Guerrero Sanz (València, 20 de setembre de 1996) és una futbolista valenciana que juga de migcampista al València.

Nou!!: València і Paula Guerrero Sanz · Veure més »

Paula Jardón Giner

Paula Jardón Giner (València) és una arqueòloga valenciana doctora en Geografia i Història per la Universitat de València.

Nou!!: València і Paula Jardón Giner · Veure més »

Paula Sanz Caballero

Paula Sanz Caballero (1969, Ontinyent) és una il·lustradora de renom que ha aconseguit fama a nivell mundial.

Nou!!: València і Paula Sanz Caballero · Veure més »

Paula Usero García

Paula Usero García (València, 22 d'octubre de 1991) és una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.

Nou!!: València і Paula Usero García · Veure més »

Pavelló Font de Sant Lluís

El Pavelló Municipal Font de Sant Lluís, conegut popularment com a La Fonteta, és un pavelló poliesportiu de la ciutat de València (País Valencià), creat l'any 1983, el qual està ubicat al barri de La Fonteta de Sant Lluís.

Nou!!: València і Pavelló Font de Sant Lluís · Veure més »

Paz Azzati Cutanda

Paz Azzati Cutanda (València, 27 de juny de 1917 - 12 d'agost de 1995) fou una política valenciana, que va militar al Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: València і Paz Azzati Cutanda · Veure més »

Pàtria Nova

Pàtria Nova fou una revista valencianista dirigida per Marià Ferrandis i Agulló que es publicà a València del 6 de març al 7 d'agost de 1915.

Nou!!: València і Pàtria Nova · Veure més »

Pèndol de Foucault

Panteó de París. Representació del moviment del pèndol de Foucault (molt exagerada). Un pèndol de Foucault és aquell que pot oscil·lar en qualsevol pla vertical durant un temps prou llarg.

Nou!!: València і Pèndol de Foucault · Veure més »

Pío del Río Hortega

Pío del Río Hortega (Portillo, 5 de maig de 1882 – Buenos Aires, 1 de juny de 1945) va ser un neurocientífic espanyol que va descobrir la micròglia.

Nou!!: València і Pío del Río Hortega · Veure més »

Pebrella

La pebrella, pebrinella, pebrerella o pebrerola (Thymus piperella) és una planta llenyosa del gènere Thymus que naix al País Valencià, principalment a la província de València i la zona nord de la província d'Alacant.

Nou!!: València і Pebrella · Veure més »

Peces d'escacs

Les peces d'escacs, varien en valor i habilitat.

Nou!!: València і Peces d'escacs · Veure més »

Pedanies valencianes

La ciutat de València inclou dins el seu terme municipal una sèrie de pedanies o entitats locals menors que són considerades com a poblats agregats a la ciutat però sense estar dins el nucli urbà.

Nou!!: València і Pedanies valencianes · Veure més »

Pedreguer

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: València і Pedreguer · Veure més »

Pedrito Rico

Pedro Rico Cutillas, més conegut com a Pedrito Rico (Elda, 7 de setembre de 1932 - Barcelona, 21 de juny de 1988) va ser un cantant, ballarí i actor.

Nou!!: València і Pedrito Rico · Veure més »

Pedro Abarca

Pedro Abarca (Jaca, Aragó, 1619 — València, 1 d'octubre de 1693) va ser un historiador i teòleg aragonès.

Nou!!: València і Pedro Abarca · Veure més »

Pedro Agramunt Font de Mora

Pedro Agramunt Font de Mora (València, 12 de setembre de 1951) és un polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats i a les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Pedro Agramunt Font de Mora · Veure més »

Pedro Aliaga Millán

Pedro Aliaga Millán (Hellín, província d'Albacete, 23 d'agost de 1839 - València, 3 de març de 1915) va ser un matemàtic, metge i polític espanyol.

Nou!!: València і Pedro Aliaga Millán · Veure més »

Pedro Carlos Cavadas Rodríguez

Pedro Carlos Cavadas Rodríguez (València, 4 de novembre de 1965) és un cirurgià plàstic valencià que ha aconseguit fama internacional gràcies als seus èxits en trasplantaments i reconstruccions.

Nou!!: València і Pedro Carlos Cavadas Rodríguez · Veure més »

Pedro Checa

Pedro Fernández Checa, més conegut com a Pedro Checa (València, 1910 - Mèxic, 6 d'agost de 1942) fou un polític comunista espanyol.

Nou!!: València і Pedro Checa · Veure més »

Pedro Cifuentes de Loarte

Pedro Cifuentes de Loarte (Toledo, 1557—Àvila, 19 de maig de 1636) fou un religiós castellà, inquisidor i bisbe d'Àvila.

Nou!!: València і Pedro Cifuentes de Loarte · Veure més »

Pedro Ciruelo

Pedro Sánchez Ciruelo, o simplement Pedro Ciruelo, conegut en llatí com Petrus Ceruelus Darocensis (Daroca, 1468/1470 — Salamanca, 5 de novembre de 1548, va ser un filòsof, teòleg i matemàtic aragonès. Els seus coneixements científics i la seva metòdica exposició d'aquests permeten considerar a Ciruelo com una figura representativa del moviment renaixentista anomenat «humanisme científic».Albares Albares 1996: p. 205. Constitueix la síntesi de l'erudit hispà de la primera meitat del.Martín Abad 1999: p. 218.

Nou!!: València і Pedro Ciruelo · Veure més »

Pedro de Campaña

Pedro de Campaña o Pieter de Kempeneer (Brussel·les, 1503 - Brussel·les, 1586) fou un pintor, escultor, arquitecte, i matemàtic flamenc del renaixement i manierisme actiu particularment a Espanya i a Itàlia.

Nou!!: València і Pedro de Campaña · Veure més »

Pedro de Huete

Pedro de Huete (principis segle XVI - València, octubre de 1580) fou un impressor radicat a València, actiu en els anys centrals del, i que dirigí el taller tipogràfic dels Mey des del seu casament amb Jerònima Galés el 1559 fins a la seva mort.

Nou!!: València і Pedro de Huete · Veure més »

Pedro de Orrente

Pedro de Orrente (1580-1645), va ser un pintor barroc, natural de Múrcia però format a Toledo.

Nou!!: València і Pedro de Orrente · Veure més »

Pedro de Silva y Sarmiento de Alagón

Pedro de Silva y Sarmiento de Alagón (Madrid, 1742 - Aranjuez, 6 de novembre de 1808) va ser un acadèmic espanyol.

Nou!!: València і Pedro de Silva y Sarmiento de Alagón · Veure més »

Pedro Font de Mora Jáuregui

Pedro Font de Mora Jáuregui (Barcelona, 7 de setembre de 1851 - València, 10 de febrer de 1938) fou un militar i polític valencià d'origen català, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Pedro Font de Mora Jáuregui · Veure més »

Pedro Grande Rueda

Pedro Grande Rueda fou un magistrat.

Nou!!: València і Pedro Grande Rueda · Veure més »

Pedro Herrero Rubio

Pedro Herrero i Rubio (Alacant, 1904 - Barcelona, 1978) va ser un metge pediatre espanyol, que exercir com a inspector de Sanitat municipal a la Casa de Socors d'Alacant, cap provincial de Puericultura i degà del Cos mèdic de la Beneficència provincial per tres dècades.

Nou!!: València і Pedro Herrero Rubio · Veure més »

Pedro José López Ronda

Pedro José López Ronda (València, 7 de desembre de 1973), Pedro López, és un ex-pilotari valencià en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Pedro José López Ronda · Veure més »

Pedro López de Ayala

Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».

Nou!!: València і Pedro López de Ayala · Veure més »

Pedro López Elum

Pedro López Elum (Dénia, 1944 - València, 30 de juny de 2008) va ser un historiador valencià, professor de la Universitat de València i catedràtic del Departament d'Història Medieval.

Nou!!: València і Pedro López Elum · Veure més »

Pedro Macanaz Macanaz

Pedro Macanaz Macanaz (Hellín, província d'Albacete 6 de juliol de 1764 - Hellín, 6 de novembre de 1830) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.

Nou!!: València і Pedro Macanaz Macanaz · Veure més »

Pedro Marset Campos

Pedro Marset Campos (València, 11 de setembre de 1941) és un metge, professor universitari i polític valencià, diputat al Parlament Europeu de 1994 a 2004.

Nou!!: València і Pedro Marset Campos · Veure més »

Pedro Montealegre Latorre

Pedro Montealegre Latorre (Santiago de Xile, 1975 - 2015) fou un poeta xilè.

Nou!!: València і Pedro Montealegre Latorre · Veure més »

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: València і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »

Pedro Porcel Torrens

Pedro Porcel Torrens (València, 21 de febrer de 1959) és un teòric, estudiós, editor i crític de còmics.

Nou!!: València і Pedro Porcel Torrens · Veure més »

Pedro Rico López

Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).

Nou!!: València і Pedro Rico López · Veure més »

Pedro Rodríguez Cervera

Pedro Rodríguez Cervera, conegut professionalment com a Pedro Rodríguez (València, 1895 – Barcelona, 1990) va ser un dissenyador de moda que és considerat, avui, un dels mestres de l'alta costura espanyola del.

Nou!!: València і Pedro Rodríguez Cervera · Veure més »

Pedro Rodríguez Marín

Pedro M. Rodríguez Marín (València, 23 d'abril de 1965) és un artista faller que ha desenvolupat majoritàriament la seua trajectòria professional com a creador de falles infantils.

Nou!!: València і Pedro Rodríguez Marín · Veure més »

Pedro Ruiz Carrilero

Pedro Ruiz Carrilero (València, 30 de març de 1975), més conegut com a Pedrito, és un pilotari professional valencià d'Escala i corda amb la posició de punter en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Pedro Ruiz Carrilero · Veure més »

Pedro Sucías Aparicio

Portalada del llibre «Calendario de Efemérides de Enguera», de Pedro Sucías (1906). Aquest llibre fou premiat als Jocs Florals de «Lo Rat Penat» l'any 1898. Pedro Sucías Aparicio (Enguera, 1844 - València, 1917) fou un eclesiàstic i historiador valencià.

Nou!!: València і Pedro Sucías Aparicio · Veure més »

Peika Bes

Peika Bes és una cantant valenciana nascuda a Bétera (el Camp de Túria) el 1961.

Nou!!: València і Peika Bes · Veure més »

Pelai Pagès i Blanch

Pelai Pagès i Blanch (Sant Pere Pescador, 24 de novembre de 1949) és un professor i historiador català.

Nou!!: València і Pelai Pagès i Blanch · Veure més »

Pelayo

* Trinquet de Pelayo, al carrer Pelai de València.

Nou!!: València і Pelayo · Veure més »

Pelegrí Casanova i Ciurana

Pelegrí Casanova i Ciurana (València, 1849 - València, 1919) fou un metge valencià, cèlebre per ser un dels grans promotors de l'evolucionisme a Espanya.

Nou!!: València і Pelegrí Casanova i Ciurana · Veure més »

Pelegrí Lluís Llorens i Raga

Pelegrí Lluís Llorens i Raga (Catarroja, Horta Sud, 1903 - València, 1976) fou un sacerdot, arxiver, professor, cronista i erudit valencià.

Nou!!: València і Pelegrí Lluís Llorens i Raga · Veure més »

Peluco

José Agustín Martí Navarro (València, 20 de febrer de 1975) és un exjugador professional d'escala i corda, que jugà a la posició de rest o dauer amb els noms de Martí i Peluco.

Nou!!: València і Peluco · Veure més »

Penàguila

Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: València і Penàguila · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: València і Península Ibèrica · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: València і Peníscola · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Nou!!: València і Penó de la Conquesta · Veure més »

Pensat i Fet

2012 estava dedicada a la revista. Pensat i Fet fou una revista fallera editada a València entre els anys 1912 i 1972.

Nou!!: València і Pensat i Fet · Veure més »

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Nou!!: València і Pentecosta · Veure més »

Penya-roja (barri de València)

Penya-Roja és un barri de València situat a l'est de la ciutat, dins el districte de Camins al Grau.

Nou!!: València і Penya-roja (barri de València) · Veure més »

Pep Bonet

Pep Bonet és un director de cinema documental i fotoperiodista mallorquí especialitzat en fotoreportatge i cofundador de l'agència Noor.

Nou!!: València і Pep Bonet · Veure més »

Pep de l'Horta

Pep de l'Horta fou un líder revolucionari camperol en la revolta dels llauradors de 1801 al País Valencià, especialment a la comarca de l'Horta.

Nou!!: València і Pep de l'Horta · Veure més »

Pep Duran Esteva

Pep Duran Esteva (Vilanova i la Geltrú, 1955) és un escultor, pintor i escenògraf català que ha participat en nombroses produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.

Nou!!: València і Pep Duran Esteva · Veure més »

Pep Montserrat

Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 22 de desembre de 1966) és un il·lustrador català resident a Barcelona.

Nou!!: València і Pep Montserrat · Veure més »

Pepe Beúnza

Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic), com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.

Nou!!: València і Pepe Beúnza · Veure més »

Pepe Gimeno Crespo

Pepe Gimeno Crespo (València, 1951) és un dissenyador gràfic i tipogràfic espanyol autor de la marca gràfica de la Presidència Espanyola de la Unió Europea 2002 i de la tipografia «FF Pepe».

Nou!!: València і Pepe Gimeno Crespo · Veure més »

Pepe Puche Hernández

2015. Exposició en 2003. Josep Puche Hernández (València, 10 d'octubre de 1947) és un artista faller, el segon de la nissaga dels Puche, sent fill de Julián Puche i pare de Marina Puche.

Nou!!: València і Pepe Puche Hernández · Veure més »

Pepita Roca

Josefa Roca Salvador, (València, 23 d'abril de 1897 – Barcelona, 24 d'octubre de 1956), coneguda com a Pepita Roca, fou una guitarrista valenciana, professora de guitarra de la Societat Coral El Micalet i del Conservatori de València.

Nou!!: València і Pepita Roca · Veure més »

Per l'Horta

Per l'Horta és una associació sense ànim de lucre constituïda a València l'any 2001.

Nou!!: València і Per l'Horta · Veure més »

Període arrià visigot

El període arrià visigot és aquell en què els reis i el poble visigot són arrians i va des de la fundació del Regne de Tolosa fins al 589.

Nou!!: València і Període arrià visigot · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: València і Període romà al País Valencià · Veure més »

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Nou!!: València і Pere Antoni Beuter · Veure més »

Pere Aparici i Ortiz

Pere Aparici i Ortiz (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 1762 – València, 25 de juliol de 1829) fou un jurista i polític valencià.

Nou!!: València і Pere Aparici i Ortiz · Veure més »

Pere Aznar i Seseres

Pere Aznar i Seseres (Roses, Alt Empordà, 14 d'agost de 1907 - Santiago de Xile, 14 de juliol de 1999) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Pere Aznar i Seseres · Veure més »

Pere Aznar Ruiz

Pere Aznar Ruiz (València, 1981) és un humorista, guionista i presentador de televisió valencià.

Nou!!: València і Pere Aznar Ruiz · Veure més »

Pere Balaguer

Vista lateral de la Porta de Serrans Pere Balaguer (actiu a la ciutat de València de 1392 a 1424) va ser un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.

Nou!!: València і Pere Balaguer · Veure més »

Pere Bessó González

Pere Bessó González (València, 1951) és un poeta valencià.

Nou!!: València і Pere Bessó González · Veure més »

Pere Blanco i Trias

Pere Blanco i Trias (Barcelona, 6 d'agost de 1883 - Barcelona, 3 d'octubre de 1962) va ser un religiós erudit, professor, bibliotecari i escriptor català.

Nou!!: València і Pere Blanco i Trias · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: València і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere Cané i Barceló

Pere Cané i Barceló (Sant Martí de Provençals, 1 d'octubre de 1896 – Ciutat de Mèxic, 13 de novembre de 1973), també conegut com El Noi, va ser un obrer del ram del vidre i dirigent sindical de la Confederació Nacional del Treball.

Nou!!: València і Pere Cané i Barceló · Veure més »

Pere Caro Sureda

Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: València і Pere Caro Sureda · Veure més »

Pere Casas Torres

Pere Casas Torres (Terrassa, 11 de març de 1957 - Sabadell, 31 de març de 2022) va ser un compositor de música contemporània, guardonat amb diferents premis nacionals de composició i amb estrenes internacionals.

Nou!!: València і Pere Casas Torres · Veure més »

Pere Cererols

Pere Cererols o Serarols (Reus, 1733 - Poblet, finals del) va ser Abat de Poblet.

Nou!!: València і Pere Cererols · Veure més »

Pere Comte

Pere Comte o Pere Compte (Girona, - València, 1506) va ser un arquitecte català, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506.

Nou!!: València і Pere Comte · Veure més »

Pere d'Alcàntara

Pere d'Alcàntara, o en castellà Pedro de Alcántara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562) va ser un frare franciscà observant de tendència reformadora; va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana i de l'Orde de Frares Menors Descalços.

Nou!!: València і Pere d'Alcàntara · Veure més »

Pere d'Ambuesa

Pere d'Ambuesa va ser un arquitecte actiu en la primera meitat del a la ciutat de València.

Nou!!: València і Pere d'Ambuesa · Veure més »

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Nou!!: València і Pere d'Arenys · Veure més »

Pere del Rei

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

Nou!!: València і Pere del Rei · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: València і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: València і Pere el Gran · Veure més »

Pere Escrivà Sabata

Pere Escrivà Sabata (València, 1572 - 1630) va ser un noble valencià.

Nou!!: València і Pere Escrivà Sabata · Veure més »

Pere Esteve i Puig

El pare Pere en un plafó ceràmic del convent de Jesús Pobre Pere Esteve i Puig (Dénia, la Marina Alta, 1582 - València, 1658), més conegut com el Pare Pere de Dénia, fou un predicador i autor literari valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Pere Esteve i Puig · Veure més »

Pere Ferré Solanes

Pere Ferré Solanes (Reus, 1873 - Lleida, 1941) va ser un poeta i dramaturg català.

Nou!!: València і Pere Ferré Solanes · Veure més »

Pere Franquesa i Esteve

Pere Franquesa i Esteve, primer Comte de Vilallonga, (Igualada, 29 juny 1547 — presó de Lleó, Castella, novembre 1614) conegut a Castella com Pedro Franqueza, va ser un funcionari i buròcrata, secretari de la cort de Felip III i col·laborador del Duc de Lerma.

Nou!!: València і Pere Franquesa i Esteve · Veure més »

Pere Fuset i Tortosa

Pere Fuset i Tortosa (València, 16 de juliol de 1982) és un polític valencià, regidor de Compromís a l'Ajuntament de València des de 2015.

Nou!!: València і Pere Fuset i Tortosa · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: València і Pere I de Castella · Veure més »

Pere I de Montcada i d'Aragó

Pere Ramon I de Montcada i d'Aragó o Pere I de Montcada (Segle XIII - 1266/67), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.

Nou!!: València і Pere I de Montcada i d'Aragó · Veure més »

Pere II de Queralt

Pere II de Queralt-Timor, Cor de Roure fou el segon dels Queralt-Timor, senyors de Santa Coloma.

Nou!!: València і Pere II de Queralt · Veure més »

Pere Jacint Morlà

El Portal de Serrans en un quadre de Jeroni Jacint Espinosa, pintor coetani de Morlà. El poeta estigué empresonat en aquestes torres. Pere Jacint Morlà (València, ? - València, c. 1656) va ser un eclesiàstic i poeta valencià del Barroc que escriví en valencià i castellà.

Nou!!: València і Pere Jacint Morlà · Veure més »

Pere Jaume Esteve

Pere Jaume Esteve (Sant Mateu del Maestrat, ? - València, 1556) va ser un metge, botànic i humanista valencià.

Nou!!: València і Pere Jaume Esteve · Veure més »

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Nou!!: València і Pere Joan Nunyes · Veure més »

Pere Joan Oliver

Pere Joan Oliver (o Olivar) (València, c. 1498- ?? 1553), fou un humanista i teòleg erasmià valencià, d'origen jueu i mallorquí i que desenvolupà les seva formació i les seves activitats en diversos països d'Europa.

Nou!!: València і Pere Joan Oliver · Veure més »

Pere Joan Porcar

378x378px Pere Joan Porcar (València, estiu de 1560 - 1629) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і Pere Joan Porcar · Veure més »

Pere Jover i Presa

Pere Jover i Presa (València, 11 de juliol de 1941) és un advocat i polític català.

Nou!!: València і Pere Jover i Presa · Veure més »

Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada

Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, el cardenal Borja (València, 1470 - entre Roma i Nàpols, 4 d'octubre de 1511) va ser un cardenal valencià del segle XV i començament del i arquebisbe de València del 1500 al 1511.

Nou!!: València і Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada · Veure més »

Pere Lluís Escrivà

Castel Sant'Elmo, Napoli Forte spagnolo, L'Aquila Pere Lluís Escrivà o Pedro (Pirro) Luis Escrivà (València cap a 1490 - ?) va ser un important arquitecte militar al servei de Carles V. Provenia d'una família noble.

Nou!!: València і Pere Lluís Escrivà · Veure més »

Pere March (poeta)

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.

Nou!!: València і Pere March (poeta) · Veure més »

Pere Maria Orts i Bosch

Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) va ser un historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià.

Nou!!: València і Pere Maria Orts i Bosch · Veure més »

Pere Mas Oliver

Pedro Mas Oliver (Palma, 1926 - 1991) fou un tinent coronel mallorquí que fou l'ajudant de Milans del Bosch quan aquest tragué els tancs al carrer a València durant el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Nou!!: València і Pere Mas Oliver · Veure més »

Pere Mayor i Penadés

Pere Mayor i Penadés (Ontinyent, 1959) és un polític i empresari valencià.

Nou!!: València і Pere Mayor i Penadés · Veure més »

Pere Nicolau

Pere Nicolau (Igualada, - València, 1408) fou un pintor del gòtic documentat des del 1390.

Nou!!: València і Pere Nicolau · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: València і Pere Nolasc · Veure més »

Pere Pasqual

Pere Pasqual és un sant mercedari, canonitzat el 1670.

Nou!!: València і Pere Pasqual · Veure més »

Pere Patrici Mey

Pere Patrici Mey i Galés (València, 1550/1556 - València, ca. 1624) fou un impressor valencià a cavall dels segles  i, conegut per publicar les dues parts de la Dècada Primera d'Escolano, entre altres cròniques sobre València, i estampar una de les primeres edicions de El Quixot de Cervantes.

Nou!!: València і Pere Patrici Mey · Veure més »

Pere Pau Montaña i Placeta

Sostre del Palau Bofarull dissenyades per Pere Pau Montaña Pere Pau Montaña i Placeta, (Barcelona, 1749 - 1803) fou un pintor barroc català.

Nou!!: València і Pere Pau Montaña i Placeta · Veure més »

Pere Pintor

Pere Pintor (Xàtiva, València, aprox. 1423 — Roma, 4 de setembre de 1503) fou un prestigiós metge valencià.

Nou!!: València і Pere Pintor · Veure més »

Pere Pont

Fra Pere Pont- (Alcúdia 1485 - València 1545) fou frare trinitari, bisbe de Cluny, Comte del Palatí i Inquisidor apostòlic de Mallorca.

Nou!!: València і Pere Pont · Veure més »

Pere Rabassa

Pere Rabassa, també anomenat Pedro Rabassa, (Barcelona, 21 de setembre de 1683 - Sevilla, 1767) fou un músic i compositor català.

Nou!!: València і Pere Rabassa · Veure més »

Pere Roselló Esteban

Pere Roselló Esteban (Butsènit, Lleida, 16 de setembre de 1949 - 26 de febrer de 2014) fou un enginyer agrònom i polític català.

Nou!!: València і Pere Roselló Esteban · Veure més »

Pere Sosa López

Pere Sosa López (Requena, 30 de gener de 1887 – Requena, 21 de novembre de 1953) va ser un compositor, trombonista i director d'orquestra valencià.

Nou!!: València і Pere Sosa López · Veure més »

Pere Terrencs

Pere Terrencs (Mallorca, segle XV-XVI) va ser un pintor que treballà a Mallorca durant el regnat dels Reis Catòlics i de l'emperador Carles.

Nou!!: València і Pere Terrencs · Veure més »

Pere V de Queralt

Pere de Queralt i de Castellnou (? - 1348) va ser senyor de Santa Coloma de Queralt, Ceret, Castellar, Timor, Vespella, Rocafort, Aguiló i Montargull.

Nou!!: València і Pere V de Queralt · Veure més »

Pere Vicent Zabata i Grifolla

Pere Vicent Zabata i Grifolla (Sant Mateu, Baix Maestrat, 11 de novembre de 1662 - 26 d'agost de 1733), fou un poeta valencià dels segles XVII i XVII.

Nou!!: València і Pere Vicent Zabata i Grifolla · Veure més »

Pere Virgili i Bellver

Monument a Pere Virgili al seu poble natal, Vilallonga del Camp Pere Virgili i Bellver (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 - Barcelona, 1776) fou un cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia.

Nou!!: València і Pere Virgili i Bellver · Veure més »

Pere Ximeno

Pere Ximeno (València, ca. 1515 — Alcalá de Henares, ca. 1555).

Nou!!: València і Pere Ximeno · Veure més »

Pere-Pasqual Moles i Corones

Pere Pascual Moles i Corones (València, 1741 - Barcelona, 1797) fou un gravador valencià, primer director de l'Escola de la Llotja.

Nou!!: València і Pere-Pasqual Moles i Corones · Veure més »

Peregrín Guerra Chuliá

Peregrín Guerra Chuliá (València, c. 1891 o 1892) va ser un polític i sindicalista valencià.

Nou!!: València і Peregrín Guerra Chuliá · Veure més »

Perico Sambeat

Perico Sambeat Perico Sambeat (València, 1962) és un músic saxofonista de jazz valencià.

Nou!!: València і Perico Sambeat · Veure més »

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.

Nou!!: València і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »

Perpetua Barjau Martí

Perpetua Barjau Martí (València, 24 de març de 1902 - 9 de gener de 1991), també coneguda com a Peua, fou una burgesa modista i mestra que es va exiliar.

Nou!!: València і Perpetua Barjau Martí · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: València і Perpinyà · Veure més »

Perquè el foc només siga un espill

Perquè el foc només siga un espill va ser el nom que va rebre el cadafal faller que l'any 1987 es va plantar a la plaça del País Valencià (actual plaça de l'Ajuntament).

Nou!!: València і Perquè el foc només siga un espill · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: València і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: València і Pesta Negra · Veure més »

Pestinyo

Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.

Nou!!: València і Pestinyo · Veure més »

Petrita Tamayo

Petrita Tamayo (Ledesma, 1928 – València, 17 d'abril de 2010) fou una religiosa i locutora de ràdio espanyola.

Nou!!: València і Petrita Tamayo · Veure més »

PFK Ludogorets Razgrad

El PFK Ludogorets Razgrad (ПФК Лудогорец Разград) o, simplement, Ludogorets, és un equip de futbol de la ciutat de Razgrad (Bulgària), que actualment juga al Grup A de Futbol Professional Búlgar, que és la Primera Divisió de la Lliga búlgara de futbol.

Nou!!: València і PFK Ludogorets Razgrad · Veure més »

Phaseolus vulgaris

Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de les fabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen. És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere Phaseolus com altres espècies conreades, entre elles la Phaseolus lunatus, anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern. Segons la FAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen més proteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.,.

Nou!!: València і Phaseolus vulgaris · Veure més »

Philips

Koninklijke Philips Electronics N.V. (en català Electrònica Reial Philips S.A.), més coneguda com a Philips, és una companyia neerlandesa de productes electrònics.

Nou!!: València і Philips · Veure més »

Picadeta

La picadeta (en pronúncia valencianomerdional, picaeta) és un entremès típic dels llauradors al País Valencià, i es pren abans de qualsevol àpat, llevat del desdejuni, per a obrir la fam o «fer boca».

Nou!!: València і Picadeta · Veure més »

Picanya

L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat.

Nou!!: València і Picanya · Veure més »

Picassent

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Picassent · Veure més »

PichiAvo

PichiAvo és el nom d'un col·lectiu artístic format per Juan Antonio Sánchez Santos (Pichi), (València, 1977), i Álvaro Hernández Santaeulalia (Avo), (València, 1985).

Nou!!: València і PichiAvo · Veure més »

Piedad de la Cierva

Piedad de la Cierva Viudes (Múrcia, 1 de juny de 1913 - Madrid, 31 de desembre de 2007) va ser una científica espanyola, pionera en els estudis de radiació artificial a Espanya i en la industrialització del vidre òptic.

Nou!!: València і Piedad de la Cierva · Veure més »

Pietat de la Creu Ortiz

Tomasa Ortiz Real, en religió Pietat de la Creu (Bocairent, la Vall d'Albaida, 12 de novembre de 1842 – Alcantarilla, Múrcia, 26 de febrer de 1916) va ser una religiosa valenciana, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús.

Nou!!: València і Pietat de la Creu Ortiz · Veure més »

Pilar Allué Blasco

Pilar Allué Blasco (València, 1961) és una policia i criminòloga valenciana, subdirectora general de Recursos Humans i Formació de la Policia espanyola des de 2018.

Nou!!: València і Pilar Allué Blasco · Veure més »

Pilar Almeria Serrano

Pilar Almeria Serrano (Alcoi, 1958) és una actriu i directora teatral valenciana, fundadora de la Companyia de Teatre Micalet juntament amb Joan Peris i Ximo Solano.

Nou!!: València і Pilar Almeria Serrano · Veure més »

Pilar Ballarín Domingo

Pilar Ballarín Domingo (València, 13 de juliol de 1951) és una professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones i coeducació.

Nou!!: València і Pilar Ballarín Domingo · Veure més »

Pilar Bernabé García

Maria Pilar Bernabé García (València, 1979) és una política valenciana, delegada del Govern al País Valencià des de juny de 2022.

Nou!!: València і Pilar Bernabé García · Veure més »

Pilar Bosch Monforte

Pilar Bosch Monforte (València, 1930 - 7 de febrer de 2012) va ser una política i activista valenciana.

Nou!!: València і Pilar Bosch Monforte · Veure més »

Pilar de Zubiaurre

Maria del Pilar de Zubiaurre Aguirrezábal (Garai, País Basc, 24 de juliol de 1884 - Ciutat de Mèxic, 24 de juny de 1970), coneguda com a Pilar de Zubiaurre, va ser una intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art que va viure durant més de trenta anys exiliada a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Pilar de Zubiaurre · Veure més »

Pilar Dolz Mestre

Pilar Dolz Mestre (Morella, els Ports, 1945) és una gravadora i directora de galeria d'art valenciana.

Nou!!: València і Pilar Dolz Mestre · Veure més »

Pilar Faus Sevilla

Pilar Faus Sevilla (València, 11 de novembre de 1925 - Las Palmas de Gran Canaria, 4 de juliol de 2008) va ser escriptora, investigadora i bibliotecària.

Nou!!: València і Pilar Faus Sevilla · Veure més »

Pilar Galán Martí

Pilar Galán Martí és periodista i presentadora de televisió, nascuda a Alboraia, València, el 1977.

Nou!!: València і Pilar Galán Martí · Veure més »

Pilar Lima Gozálvez

María Pilar Lima Gozálvez (València, 21 de novembre de 1977) és una activista social i política valenciana, secretària general de Podem Comunitat Valenciana (Podem CV) des de juny de 2020 i portaveu a les Corts Valencianes d'Unides Podem des de gener de 2021.

Nou!!: València і Pilar Lima Gozálvez · Veure més »

Pilar Llaneza Alcalde

Pilar Llaneza Alcalde (Barruelo de Santullán, província de Palència, gener de 1913 - València, Horta de València, 1983) fou comunista i activista política espanyola.

Nou!!: València і Pilar Llaneza Alcalde · Veure més »

Pilar Lubián Clemente

fou una dona republicana, alt càrrec del Ministeri d'Hisenda espanyol.

Nou!!: València і Pilar Lubián Clemente · Veure més »

Pilar Mateo Herrero

Pilar Mateo Herrero (València) és una química valenciana.

Nou!!: València і Pilar Mateo Herrero · Veure més »

Pilar Molina Beneyto

Pilar Molina Beneyto (Bocairent, Vall d'Albaida, abril de 1949 - València, febrer de 2008) fou una directora de documentals, escriptora, historiadora, fotògrafa i llibertària valenciana.

Nou!!: València і Pilar Molina Beneyto · Veure més »

Pilar Monzó de Roca

Pilar Monzó de Roca (segle XIX-segle XX) va ser una escriptora i dramaturga valenciana que conreà el gènere del sainet.

Nou!!: València і Pilar Monzó de Roca · Veure més »

Pilar Monzó Pons

Pilar Monzó Pons (València-Utiel) fou una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Pilar Monzó Pons · Veure més »

Pilar Prades

La valenciana Pilar Prades Expósito Santamaría (n. Begís, Alt Palància, 1928; † València, 19 de maig del 1959) va ser l'última dona víctima de la pena de mort a l'Estat espanyol.

Nou!!: València і Pilar Prades · Veure més »

Pilar Soler i Miquel

Pilar Soler i Miquel (Bunyol, Foia de Bunyol, 1914 - València, 2006) fou una socialista i feminista valenciana.

Nou!!: València і Pilar Soler i Miquel · Veure més »

Pilar Urbano Casaña

Pilar Urbano Casaña (València, 1940) és una periodista valenciana que ha col·laborat en diversos mitjans espanyols i una escriptora especialment coneguda per les seves investigacions sobre la monarquia espanyola i el Cop d'estat del 23 de febrer.

Nou!!: València і Pilar Urbano Casaña · Veure més »

Pilar Uribes

Pilar Uribes (Horta, València, ? - 1993) fou una mestra, comunista i exiliada valenciana.

Nou!!: València і Pilar Uribes · Veure més »

Pilar-estela

Panell descriptiu sobre els pilars-estela ibèrics. Museu Arqueològic de Moixent. Els Pilar-estela són uns monuments funeraris propis de la cultura ibera.

Nou!!: València і Pilar-estela · Veure més »

Piles

Piles, també conegut com a Piles de Mar, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Piles · Veure més »

Pillow Fight League

La Pillow Fight League (PFL) és una lliga semi-professional de Toronto enfocada a les guerres de coixins públiques.

Nou!!: València і Pillow Fight League · Veure més »

Pilota a mà

Partit de pilota valenciana a Benidorm. Partit de pilota basca (pintura a l'oli). El joc de pilota recull al conjunt de jocs reglamentats que, arreu del món, es disputen amb una pilota.

Nou!!: València і Pilota a mà · Veure més »

Pilota basca

Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.

Nou!!: València і Pilota basca · Veure més »

Pilota blanca

La pilota blanca és una modalitat de pilota valenciana, recuperada per les falles, les quals l'anomenen joc de carrer o joc faller.

Nou!!: València і Pilota blanca · Veure més »

Pilota de vaqueta

Pilota de vaqueta nova. La pilota de vaqueta és la mena de pilota emprada per jugar a les modalitats d'Escala i corda, Galotxa i Raspall, de la Pilota valenciana.

Nou!!: València і Pilota de vaqueta · Veure més »

Pilota de vent

226x226px Una pilota de vent, (terme emprat els segles XV i XVI a Espanya i Italia), era una pilota buida, que s'inflava amb aire a pressió, que li permetia botar i rebotar en impactar amb certa velocitat contra un cos sòlid.

Nou!!: València і Pilota de vent · Veure més »

Pilota valenciana

Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.

Nou!!: València і Pilota valenciana · Veure més »

Pilota Viu

Pilota Viu va ser un diari digital dedicat a la pilota valenciana: el lloc web es feu públic el Nou d'Octubre del 2014 amb una entrevista a Genovés I. Inicialment s'anomenava Pilota Veu i es trobava vinculat a La Veu del País Valencià.

Nou!!: València і Pilota Viu · Veure més »

Pina (Alt Palància)

Pina (en castellà i oficialment, Pina de Montalgrao) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Pina (Alt Palància) · Veure més »

Pinedo

Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: València і Pinedo · Veure més »

Pinet

Pinet és un municipi del País Valencià a la Vall d'Albaida, a l'extrem nord-oriental de la comarca.

Nou!!: València і Pinet · Veure més »

Pinito del Oro

María Cristina del Pino Segura Gómez, de nom artístic Pinito del Oro (Las Palmas de Gran Canaria, 6 de novembre de 1931-Las Palmas de Gran Canaria, 25 d'octubre de 2017) va ser una trapezista de circ, escriptora i empresària espanyola, que el 1990 va rebre el Premi Nacional de Circ, i el 1998 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.

Nou!!: València і Pinito del Oro · Veure més »

Pintura barroca

Sopar a Emmaus, pintat el 1601 per Caravaggio La pintura barroca és un període pictòric de la història de l'art desenvolupat a Europa.

Nou!!: València і Pintura barroca · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: València і Pirateria barbaresca · Veure més »

Pirondello

Ricardo Salvador Garrigues (Bunyol, 9 d'octubre de 1943 - València, 15 d'agost de 2019), conegut amb el pseudònim artístic de Pirondello, fou un actor transformista de varietats.

Nou!!: València і Pirondello · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Nou!!: València і Pistolerisme · Veure més »

Pla del Real

El Pla del Real és un districte de la ciutat de València.

Nou!!: València і Pla del Real · Veure més »

Pla del Remei (barri de València)

El Pla del Remei és un barri pertanyent al districte de l'Eixample de la ciutat de València.

Nou!!: València і Pla del Remei (barri de València) · Veure més »

Pla Sud

Pla Sud de València al seu pas per Quart de Poblet Assut del Repartiment, punt d'inici del Nou Llit del riu Túria El Pla Sud era el nom del projecte de construcció d'una nova llera per al riu Túria després que aquest s'inundà el 1957.

Nou!!: València і Pla Sud · Veure més »

Plaça

Plaça del Mercadal de Balaguer. Una plaça és una superfície urbana oberta i pública normalment situada en la intersecció de dos o més carrers.

Nou!!: València і Plaça · Veure més »

Plaça d'Alfons el Magnànim

Agapit Vallmitjana) a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València La plaça d'Alfons el Magnànim, també coneguda com El Parterre és una plaça de la ciutat de València situada a la fita entre els barris de Sant Francesc i la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: València і Plaça d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Plaça d'Espanya (València)

La Plaça d'Espanya és una plaça urbana situada al sud-oest de València, dins del districte d'Extramurs, concretament entre els barris de La Roqueta al nord-est i el d'Arrancapins al sud-oest.

Nou!!: València і Plaça d'Espanya (València) · Veure més »

Plaça de Cánovas de Castillo

Plaça de Cànovas La plaça de Cánovas de Castillo és una plaça de la ciutat de València que se situa gairebé al final septentrional de la Gran Via del Marqués del Túria, entre els barris de Gran Via i del Pla del Remei.

Nou!!: València і Plaça de Cánovas de Castillo · Veure més »

Plaça de Don Bosco

La plaça de Don Bosco és una plaça de la ciutat de València formada per l'encreuament de dos històrics camins de la ciutat: el Camí de Trànsits i el Camí de Morvedre.

Nou!!: València і Plaça de Don Bosco · Veure més »

Plaça de l'Ajuntament

Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra. Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament. Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004 Placa amb el nom actual. La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València.

Nou!!: València і Plaça de l'Ajuntament · Veure més »

Plaça de l'Ajuntament (desambiguació)

* Plaça de l'Ajuntament a Alacant.

Nou!!: València і Plaça de l'Ajuntament (desambiguació) · Veure més »

Plaça de l'Almoina

l'Entrada de la catedral a la plaça de l'Almoina. La Plaça de l'Almoina és una plaça situada al barri de la Seu a la ciutat de València.

Nou!!: València і Plaça de l'Almoina · Veure més »

Plaça de la Mare de Déu

La plaça de la Mare de Déu, plaça de la Verge o plaça de la Seu (com es deia antigament) és la plaça més singular de la ciutat de València pel seu simbolisme.

Nou!!: València і Plaça de la Mare de Déu · Veure més »

Plaça de la Reina

Plaça de la Reina és una plaça de la Ciutat Vella de València, situada entre el carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i la Seu, que hi té la seua entrada principal.

Nou!!: València і Plaça de la Reina · Veure més »

Plaça de la Vila (Vila-real)

La plaça de la Vila és la plaça principal de la Vila, recinte emmurallat que envoltava Vila-real, fundat el 1274 pel rei Jaume I. De la Vila primitiva es conserven algunes edificacions i la major part del traçat dels carrers.

Nou!!: València і Plaça de la Vila (Vila-real) · Veure més »

Plaça de Manises

El conjunt urbà actualment conegut com a plaça de Manises de la ciutat de valència està delimitat per diferents edificis ocupats per diferents poders públics, sobretot des que l'any 1952 s'acabara definitivament el Palau de la Generalitat.

Nou!!: València і Plaça de Manises · Veure més »

Plaça de Pere Borrego

La plaça de Pere Borrego Galindo és una plaça de la ciutat de València, al barri del Carme.

Nou!!: València і Plaça de Pere Borrego · Veure més »

Plaça de Sant Agustí

La Plaça de Sant Agustí és una plaça situada al centre de la ciutat de València, a prop de l'Estació del Nord i l'Ajuntament de València.

Nou!!: València і Plaça de Sant Agustí · Veure més »

Plaça de toros

La plaça de Requena, a la Plana d'Utiel. Una plaça de toros, plaça de braus o plaça de bous és un amfiteatre tancat on es pot practicar la tauromàquia i altres espectacles.

Nou!!: València і Plaça de toros · Veure més »

Plaça del Mercat (València)

Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.

Nou!!: València і Plaça del Mercat (València) · Veure més »

Plaça del País Valencià

Plaça del País Valencià, Picanya.

Nou!!: València і Plaça del País Valencià · Veure més »

Plaça del Pilar

La Plaça del Pilar és una plaça del Barri de Velluters, a la Ciutat de València.

Nou!!: València і Plaça del Pilar · Veure més »

Plaça Imperial Tàrraco

La Plaça de la Imperial Tàrraco de Tarragona és una gran intersecció giratòria practicable a la qual els vianants poden accedir per un pas de zebra des de la Rambla Nova o des de la Rambla President Lluís Companys.

Nou!!: València і Plaça Imperial Tàrraco · Veure més »

Plaça Redona

La plaça Redona, també anomenada plaça del Clot, és una plaça situada al barri del Mercat, a la ciutat vella de València, al bell mig del triangle format per la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: València і Plaça Redona · Veure més »

Plana Baixa

La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.

Nou!!: València і Plana Baixa · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Nou!!: València і Plana d'Utiel · Veure més »

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

La Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià (Decidim) és una organització constituïda a València l'octubre de 2013 amb voluntat d'estendre el sobiranisme al País Valencià.

Nou!!: València і Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià · Veure més »

Plataformes Anticapitalistes

Les Plataformes Anticapitalistes, o també Comissions Obreres i Plataformes Anticapitalistes varen ser una organització social i política que es definia com una organització de la classe obrera, de caràcter revolucionari, impulsada en general per l'Organització d'Esquerra Comunista.

Nou!!: València і Plataformes Anticapitalistes · Veure més »

Platja de la Devesa del Saler

La platja de la Devesa del Saler és una platja pertanyent al terme municipal de València.

Nou!!: València і Platja de la Devesa del Saler · Veure més »

Platja de la Malva-rosa

La platja de la Malva-rosa és una platja urbana de València.

Nou!!: València і Platja de la Malva-rosa · Veure més »

Platja de la Patacona

La platja de la Patacona és una platja urbana d'Alboraia, ja que el barri de la Patacona s'estén tot al llarg de la platja.

Nou!!: València і Platja de la Patacona · Veure més »

Platja de les Arenes

La platja de les Arenes (oficialment platja del Cabanyal) delimita al sud amb el port de València i al nord amb la platja de la Malva-Rosa amb una longitud de 1200m, amplària mitjana de 60 i una alta ocupació.

Nou!!: València і Platja de les Arenes · Veure més »

Platja de Massalfassar

La Platja de Massalfassar és una platja de reduïdes dimensions de sorra, dunes, còdols, grava i roca del municipi de Massalfassar, a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Platja de Massalfassar · Veure més »

Platja de Pinedo

La platja de Pinedo és una platja d'arena fina orada i dunes, aigües tranquil·les i onatge moderat.

Nou!!: València і Platja de Pinedo · Veure més »

Platja del Saler

La platja del Saler és una platja pertanyent al terme municipal de València.

Nou!!: València і Platja del Saler · Veure més »

Plànol del Pare Tosca

Plaça del Mercat al plànol. El Plànol del Pare Tosca és un plànol de la Ciutat de València realitzat en 1704 per Tomàs Vicent Tosca.

Nou!!: València і Plànol del Pare Tosca · Veure més »

Plegamans (llinatge)

El Castell de Plegamans. Els Plegamans van ser un llinatge català, membres del patriciat urbà, relacionats amb afers públics.

Nou!!: València і Plegamans (llinatge) · Veure més »

Plena Inclusió

La Plena Inclusió (anteriorment anomenada FEAPS) és una xarxa d'organitzacions que vetlla pel compliment dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual a Espanya.

Nou!!: València і Plena Inclusió · Veure més »

Plenari de Parlamentaris del País Valencià

El Plenari de Parlamentaris del País Valencià va ser l'òrgan format i constituït pels 41 diputats al Congrés dels Diputats i senadors elegits a les les primeres eleccions celebrades el 1977 després de la dictadura franquista a les províncies d'Alacant, Castelló i València per dotar d'autonomia política al País Valencià.

Nou!!: València і Plenari de Parlamentaris del País Valencià · Veure més »

Pluja d'animals

XIX, en què plouen gossos i gats. La pluja d'animals és un fenomen meteorològic extraordinari, que consisteix en la caiguda del cel de nombrosos animals, sovint d'una sola espècie.

Nou!!: València і Pluja d'animals · Veure més »

Plusmarques del Campionat Mundial d'Atletisme en Pista Coberta

Les plusmarques del campionat mundial d'atletisme en pista coberta són les millors marques que han estat establertes en les diferents categories del Campionat Mundial d'Atletisme en Pista Coberta.

Nou!!: València і Plusmarques del Campionat Mundial d'Atletisme en Pista Coberta · Veure més »

Plusmarques del món d'atletisme

Les plusmarques del món d'atletisme són establertes en les competicions oficials, com els campionats mundials o els Jocs Olímpics, i són una mostra de les habilitats i el talent dels millors atletes del món.

Nou!!: València і Plusmarques del món d'atletisme · Veure més »

Poblament

Quito, Equador: poblament urbà en creixement. Vista panoràmica del centre històric de la ciutat, Poblament (Geografia, Sociologia) és el concepte demogeogràfic que fa referència a la situació de la població en l'espai.

Nou!!: València і Poblament · Veure més »

Poblats Marítims

Els Poblats Marítims és el nom que rep el districte número 11 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Poblats Marítims · Veure més »

Poble Nou (barri de València)

El Poble Nou és una pedania de la Ciutat de València que pertany al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: València і Poble Nou (barri de València) · Veure més »

Pobles de l'Oest

Els Pobles de l'Oest, també coneguts com a Poblats de l'Oest és el nom que rep el districte número 18 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Pobles de l'Oest · Veure més »

Pobles del Nord

Els Pobles del Nord, també coneguts com a Poblats del Nord, és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Pobles del Nord · Veure més »

Pobles del Sud (València)

Els Pobles del Sud, també coneguts com a Poblats del Sud, és el districte número 19 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: València і Pobles del Sud (València) · Veure més »

Podem País Valencià

Podem País Valencià és l'organització al País Valencià del partit polític espanyol Podem.

Nou!!: València і Podem País Valencià · Veure més »

Poder i santedat

Poder i santedat és una obra de teatre dirigida per Paco Azorín, estrenada el 2020 a València, adaptació del llibre homònim de Manuel Molins i Casaña.

Nou!!: València і Poder i santedat · Veure més »

Poggio Bracciolini

Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.

Nou!!: València і Poggio Bracciolini · Veure més »

Polígon Industrial Font del Gerro

El Polígon Industrial Font del Gerro (Fuente del Jarro en castellà) és una àrea industrial del municipi de Paterna (l'Horta Nord, País Valencià).

Nou!!: València і Polígon Industrial Font del Gerro · Veure més »

Política i govern del País Valencià

El País Valencià com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica de l'Estat espanyol s'ha constituït com a comunitat autònoma amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana.

Nou!!: València і Política i govern del País Valencià · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Nou!!: València і Pol·lèntia · Veure més »

Policia de la Generalitat

La Policia de la Generalitat, també anomenada Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autònoma de la Comunitat Valenciana, és una unitat de policia que pertany funcionalment a la Generalitat Valenciana i orgànicament al Cos Nacional de Policia d'Espanya.

Nou!!: València і Policia de la Generalitat · Veure més »

Poligamia

Poligamia és el segon àlbum d'estudi de la banda espanyola Los Piratas.

Nou!!: València і Poligamia · Veure més »

Polinyà de Xúquer

Polinyà de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Polinyà de Xúquer · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: València і Poliorcètica · Veure més »

Polonesos a Espanya

Els polonesos a Espanya (en polonès Polacy w Hiszpanii) són ciutadans i/o residents d'Espanya els orígens ètnics dels quals es troben totalment o parcialment a Polònia.

Nou!!: València і Polonesos a Espanya · Veure més »

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: València і Pont · Veure més »

Pont (desambiguació)

* Enginyeria: estructura construïda per salvar un obstacle físic (un riu, una vall, una carretera, etc.) tot passant-hi per damunt.

Nou!!: València і Pont (desambiguació) · Veure més »

Pont d'Ademús

El pont d'Ademús o pont de les Glòries Valencianes és un pont de la ciutat de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Botànic i de la Petxina amb els de Tendetes i de Campanar.

Nou!!: València і Pont d'Ademús · Veure més »

Pont d'Aragó

El pont, fotografiat des del Jardí del Túria. El Pont d'Aragó és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i Albors amb els del Pla del Remei i de Gran Via.

Nou!!: València і Pont d'Aragó · Veure més »

Pont de Bac de Roda

El Pont de Bac de Roda, també conegut com a Pont de Calatrava connecta els districtes de Sant Andreu i de Sant Martí a l'est de Barcelona.

Nou!!: València і Pont de Bac de Roda · Veure més »

Pont de Calatrava

* Pont de Bac de Roda, a Barcelona.

Nou!!: València і Pont de Calatrava · Veure més »

Pont de Campanar

El pont de Campanar és un pont de València, construït entre 1932 i 1937, creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Sant Pau i Campanar amb el de Nou Moles i la Petxina.

Nou!!: València і Pont de Campanar · Veure més »

Pont de Carles III

Detall del pont, cap a l'any 1867. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094. J. Laurent, a partir de l'any 1870. Negatiu de vidre conservat a Madrid, a l'arxiu Ruiz Vernacci. El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclàssic construït per ordre de Carles III, del qual rebé el nom, sobre el riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei, que esdevingué clau per a la comunicació entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu.

Nou!!: València і Pont de Carles III · Veure més »

Pont de Fusta

Pont de Fusta per a vianants fins a la seua reconversió l'any 2012. El pont de Fusta és una passarel·la per a vianants de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria, antic llit del riu Túria fins a la Gran Riuada de València de 1957.

Nou!!: València і Pont de Fusta · Veure més »

Pont de l'Assut de l'Or

Vista del pont el dia de la inauguració. El pont de l'Assut de l'Or o pont de la Serradora és un pont de València que creua la vella llera del riu Túria, situat gairebé al final del Jardí de Túria, just a l'est del Museu de les Ciències i a l'oest de l'Àgora, totes tres construccions de l'arquitecte valencià, Santiago Calatrava.

Nou!!: València і Pont de l'Assut de l'Or · Veure més »

Pont de l'Àngel Custodi

El pont de l'Àngel Custodi és un pont de la ciutat de València que creua l'antic llit del riu Túria i connecta l'avinguda de Peris i Valero amb el carrer d'Eduard Boscà, unint així l'antic camí de Trànsits.

Nou!!: València і Pont de l'Àngel Custodi · Veure més »

Pont de l'Exposició

El Pont de l'Exposició, també conegut popularment com a Pont de Calatrava o de la Peineta, travessa el Jardí del Túria entre el passeig de la Ciutadella i el passeig de l'Albereda, a la ciutat de València.

Nou!!: València і Pont de l'Exposició · Veure més »

Pont de la Mar

Pont de la Mar, vist des del marge sud del riu El pont de la Mar o pont del Mar és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i el Pla del Remei.

Nou!!: València і Pont de la Mar · Veure més »

Pont de la Trinitat

El pont de la Trinitat és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de la Seu, de la Xerea i de la Trinitat.

Nou!!: València і Pont de la Trinitat · Veure més »

Pont de les Arts

El pont de les Arts és un pont de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Tendetes amb el del Carme i del Botànic.

Nou!!: València і Pont de les Arts · Veure més »

Pont de les Drassanes

Pont de les Drassanes El pont de les Drassanes o pont de Natzaret és un pont de València que travessa el riu Túria i connecta el barri de Natzaret i el camí de Moreres amb el Grau.

Nou!!: València і Pont de les Drassanes · Veure més »

Pont de les Flors

El Pont de les Flors travessa el Jardí del Túria a la ciutat de València i admet el trànsit tant motoritzat com de vianants.

Nou!!: València і Pont de les Flors · Veure més »

Pont de Montolivet

El pont de Montolivet és un pont de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de la Penya-roja amb els de Montolivet i de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Nou!!: València і Pont de Montolivet · Veure més »

Pont de Sant Josep

El portal Nou o de Sant Josep al final del pont de Sant Josep, en una fotografia de Claude Marie Ferrier, d'aproximadament 1860 El pont de Sant Josep és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Carme i Marxalenes.

Nou!!: València і Pont de Sant Josep · Veure més »

Pont del ferrocarril sobre l'Ebre (Tortosa)

L'antic pont del ferrocarril sobre l'Ebre és un pont de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: València і Pont del ferrocarril sobre l'Ebre (Tortosa) · Veure més »

Pont del Nou d'Octubre

El pont del Nou d'Octubre és un pont de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Sant Pau amb el de Nou Moles i Soternes i el municipi veí de Mislata.

Nou!!: València і Pont del Nou d'Octubre · Veure més »

Pont del Real

El pont del Real és un pont de València que creua el riu Túria i connecta el barri de l'Exposició amb el de la Xerea.

Nou!!: València і Pont del Real · Veure més »

Pont del Regne de València

Pont del Regne de València, vist des de l'Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March. El Pont del Regne de València està ubicat a la ciutat de València, i comunica dos grans vies: les avingudes Regne de València i França.

Nou!!: València і Pont del Regne de València · Veure més »

Pont dels Serrans

Vista de les torres dels Serrans des del '''pont de Serrans''' abans de ser habilitat per a vianants El pont de Serrans o dels Serrans és un pont, actualment, per a vianants http://www.levante-emv.com/valencia/2012/02/20/peatones-aduenan-puente-serranos/882870.html de la ciutat de València que creua l'antic llit del riu Túria, que travessava la ciutat d'oest a est fins a la seua desembocadura al mar Mediterrani junt al port de València.

Nou!!: València і Pont dels Serrans · Veure més »

Pont penjant d'Amposta

El pont penjant d'Amposta és un pont sobre l'Ebre situat a la ciutat d'Amposta, al Montsià.

Nou!!: València і Pont penjant d'Amposta · Veure més »

Pontifici Consell per a la Família

El Pontifici Consell per a la Família és un consell pontifici que forma part de la Cúria de l'Església Catòlica.

Nou!!: València і Pontifici Consell per a la Família · Veure més »

Porc català

El porc català fou una antiga raça ja extinta de porcs autòctona de Catalunya del quan se'n conserva molt poca informació.

Nou!!: València і Porc català · Veure més »

Porcellana de l'Alcora

La Reial Fàbrica de Pisa Fina i Porcellana de l'Alcora fou una manufactura reial creada el 1727 a L'Alcora a iniciativa de Bonaventura Ximénez d'Urrea i Abarca de Bolea, IX comte d'Aranda, pare del posterior comte d'Aranda Pedro Pablo Abarca de Bolea, que formaria part dels equips de govern il·lustrats de Carles III i Carles IV, i fou qui impulsà aquesta fàbrica més destacadament.

Nou!!: València і Porcellana de l'Alcora · Veure més »

Porrat

Un porrat és una fira tradicional molt arrelada a les diverses comarques valencianes, que se celebra baix l'advocació d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera.

Nou!!: València і Porrat · Veure més »

Porsche Carrera GT

Vista posterior d'un Porsche Carrera GT. Interior del Porsche Carrera GT. El Porsche Carrera GT és un automòbil superdeportiu produït pel fabricant alemany Porsche entre els anys 2003 i 2006.

Nou!!: València і Porsche Carrera GT · Veure més »

Port d'Eivissa

El Port d'Eivissa és un port pesquer, comercial, de passatgers i esportiu de la ciutat d'Eivissa, qualificat d'interès general.

Nou!!: València і Port d'Eivissa · Veure més »

Port de Cambrils

El Port de Cambrils és un port esportiu i pesquer de la Generalitat de Catalunya que està ubicat a municipi de Cambrils.

Nou!!: València і Port de Cambrils · Veure més »

Port de Castelló de la Plana

El port de Castelló de la Plana és un port marítim industrial i pesquer situat a la costa del municipi homònim.

Nou!!: València і Port de Castelló de la Plana · Veure més »

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Nou!!: València і Port de Palma · Veure més »

Port de València

El Port de València (oficialment Autoritat Portuària de València o Valenciaport) es troba a l'est de la ciutat de València limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del Túria Pla Sud i la platja de Pinedo.

Nou!!: València і Port de València · Veure més »

Port Fangós

El Port Fangós va ser un port marítim ubicat al Delta de l'Ebre utilitzat principalment per a la preparació de les expedicions militars durant els segles XIII i XIV.

Nou!!: València і Port Fangós · Veure més »

Port Saplatja

Port Saplatja (en castellà Port Saplaya) és una zona residencial costanera d'Alboraia, situada molt a prop de la ciutat de València i just al costat del barranc del Carraixet, a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Port Saplatja · Veure més »

Porta de la ciutat

La Porta Roshnai des de Hazuri Bagh (Lahore). Sana'a, Iemen. Entrada al sector urbà de Machu Picchu. Encara es conserven indicis d'una porta dins l'estructura. teodosianes de Constantinoble Una porta de la ciutat és una porta que està o estava dins de la muralla d'una ciutat.

Nou!!: València і Porta de la ciutat · Veure més »

Porta de Quart

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.

Nou!!: València і Porta de Quart · Veure més »

Porta del Cos de Guàrdia

Micklegate, Porta fortificada situada a York (Anglaterra) Torre Troitskaya ''"porta fortificada"'' i el pont que la separa de la ''"barbacana"'' ''Kutafya''. Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), al Kremlin. '''Porta fortificada''' de Lübeck Una porta fortificada o cos de guàrdia, és una estructura característica dels castells i de les ciutats europees o de les mansions i cases senyorials.

Nou!!: València і Porta del Cos de Guàrdia · Veure més »

Porta dels Serrans

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.

Nou!!: València і Porta dels Serrans · Veure més »

Portada/article febrer 14

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: València і Portada/article febrer 14 · Veure més »

Portada/article febrer 4

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: València і Portada/article febrer 4 · Veure més »

Portada/efemèride juny 11

11.

Nou!!: València і Portada/efemèride juny 11 · Veure més »

Portal de la Valldigna

El Portal de la Valldigna és un portal del 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de València.

Nou!!: València і Portal de la Valldigna · Veure més »

Posició Yuste

La posició Yuste va ser el nom en clau que se li va donar al lloc on es va establir el Govern de la República Espanyola poc abans del final de la Guerra Civil.

Nou!!: València і Posició Yuste · Veure més »

Potries

Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Potries · Veure més »

Pou de glaç

Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.

Nou!!: València і Pou de glaç · Veure més »

Prat de Comte

Prat de Comte és un municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: València і Prat de Comte · Veure més »

Predrag Mijatović

Predrag "Peđa" Mijatović (Serbo-croat: Predrag "Peđa" Mijatović, Предраг Мијатовић - Пеђа) (Podgorica, Montenegro, 19 de gener de 1969), és un exfutbolista montenegrí.

Nou!!: València і Predrag Mijatović · Veure més »

Premi Andròmina de narrativa

El Premi Andròmina de narrativa és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any a la ciutat de València.

Nou!!: València і Premi Andròmina de narrativa · Veure més »

Premi Capital Verda Europea

Logotip Oficial de la Capital Verda Europea Estocolm, primera ciutat designada Hamburg, capital verda 2011 Vitòria, Capital Verda Europea 2012 El Premi Capital Verda Europea és un guardó instituït i gestionat per la Comissió Europea per reconèixer a les ciutats que millor s'ocupen del medi ambient i de l'entorn vital dels seus habitants.

Nou!!: València і Premi Capital Verda Europea · Veure més »

Premi Carmesina de narrativa infantil

El Premi Carmesina és un premi valencià de narrativa infantil en català per a infants entre 8 i 11 anys.

Nou!!: València і Premi Carmesina de narrativa infantil · Veure més »

Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre

El Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre és un premi literari de novel·la en valencià per a un públic infantil.

Nou!!: València і Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre · Veure més »

Premi Nacional de Gastronomia

El Premi Nacional de Gastronomia és un guardó que entrega la Reial Acadèmia de Gastronomia, juntament amb la Cofradía de la Buena Mesa, i que destingeix els millors professionals del món de la restauració d'Espanya, i que es concedeix anualment.

Nou!!: València і Premi Nacional de Gastronomia · Veure més »

Premis Berlanga

Els Premis Berlanga (abans Premis de l'Audiovisual Valencià), són uns guardons atorgats per l'Institut Valencià de Cultura i l'Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual creat l'any 2018 per tal de reconéixer les principals produccions i el treball de les empreses i dels professionals del sector audiovisual valencià.

Nou!!: València і Premis Berlanga · Veure més »

Premis de la literatura catalana

Un premi literari és un guardó atorgat normalment a un llibre de creació o d'investigació literàries.

Nou!!: València і Premis de la literatura catalana · Veure més »

Premis literaris Ciutat de València

Els Premis literaris Ciutat de València són uns premis literaris convocats per primera vegada l'any 1982 com a premis literaris Ciutat de València de l'Editorial Prometeo, i que a partir de l'any 1984 la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València va assumir-ne l'organització i va ampliar els premis en metàl·lic.

Nou!!: València і Premis literaris Ciutat de València · Veure més »

Premis Max

Els premis Max són concedits anualment des del 1998 als professionals del teatre i de la dansa d'Espanya per iniciativa de la Societat General d'Autors i Editors, la Fundación Autor, l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (Inaem) i l'ICAS (Instituto de la Cultura y las Artes).

Nou!!: València і Premis Max · Veure més »

Premis Octubre

Els Premis Octubre són uns certàmens literaris anuals convocats des del 1973 per l'editorial Tres i Quatre de València, que inclouen diversos premis, tres d'ells amb continuïtat al llarg dels anys.

Nou!!: València і Premis Octubre · Veure més »

Premis Ovidi Montllor

Els Premis Ovidi Montllor són uns guardons atorgats anualment des de l'any 2006 pel Col·lectiu Ovidi Montllor als artistes valencians que publiquen música en valencià en el transcurs d'un any (encara que, excepcionalment, per a la primera edició es van tindre en compte tots els discs publicats des del 2001) i, honoris causa, als artistes amb una aportació significativa a la música en valencià (Toti Soler, Lluís Miquel, Joan Manuel Serrat, Paco Muñoz, Els Pavesos, Cotó-en-Pèl, Al Tall, Maria del Carme Girau i Tres Fan Ball) i a les persones, mitjans o entitats destacades en la seua promoció (Toni Mestre, Info TV, el festival Tourbolet, Ca Revolta, el Servei de Normalització de la UPV, VilaWeb, Amàlia Garrigós, Indiecat, Música en valencià, Sons de Xaloc i Tres Deu).

Nou!!: València і Premis Ovidi Montllor · Veure més »

Premis Turia

Els Premis Turia, o Premis Cartelera Turia, són uns reconeixements atorgats per la veterana publicació valenciana Cartelera Turia per a recompensar els èxits cinematogràfics, televisius i d'altres diversos.

Nou!!: València і Premis Turia · Veure més »

Prensa Ibérica

'Prensa Ibérica és un grup empresarial audiovisual amb seu a Barcelona que publica diversos periòdics a Espanya, Portugal i Austràlia.

Nou!!: València і Prensa Ibérica · Veure més »

Presó de Sant Vicent

La presó de Sant Vicent a la ciutat de València (País Valencià) és un recinte rectangular dividit en dos trams per un arc rebaixat.

Nou!!: València і Presó de Sant Vicent · Veure més »

Presó Model de València

La Presó Model de València és un antic edifici penitenciari situat al barri de Nou Moles, al districte de l'Olivereta de la ciutat de València, actualment reconvertit en un complex administratiu de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Presó Model de València · Veure més »

Presentación Campos

Presentación Campos (València, 1910 - València, segle XX) fou una professora de secundària comunista.

Nou!!: València і Presentación Campos · Veure més »

Presentación Sáez de Descatllar

Presentación «Presen» Sáez de Descatllar (València, l'Horta, 21 de novembre de 1932 - 27 d'abril de 2003) fon una psicòloga clínica i filòsofa que exercí com a mestra i activista valenciana, especialment vinculada a l'àmbit universitari i penintenciari, que va esdevenir figura cabdal i màxim exponent del feminisme al País Valencià a les darreries del.

Nou!!: València і Presentación Sáez de Descatllar · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: València і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primavera Valenciana

Protesta de l'alumnat de l'IES Lluís Vives del 13 de febrer, inici del fenomen. Primavera Valenciana foren una sèrie de protestes iniciades en febrer del 2012 a la Ciutat de València arran de les protestes de l'alumnat de l'Institut Lluís Vives de València contra les retallades en educació de la Generalitat Valenciana i les càrregues policials que se'n derivaren.

Nou!!: València і Primavera Valenciana · Veure més »

Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà

El Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà va celebrar-se al Palau de la Música de València entre els dies 2 i 4 de juny de 1994.

Nou!!: València і Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà · Veure més »

Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola del bienni social-azañista va estar presidit per Alejandro Lerroux i es va constituir el 12 de setembre de 1933.

Nou!!: València і Primer Govern Radical de la Segona República Espanyola · Veure més »

Primer setge de Girona de 1808

Monument als defensors del Girona durant el setges de 1808 i 1809. El primer setge de Girona de 1808, tal com és conegut per la historiografia tradicional, fou el primer atac que sofrí la ciutat de Girona el 20 de juny de 1808 en el context la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Primer setge de Girona de 1808 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932

La temporada 1931-32 de primera divisió, corresponent a la quarta edició del campionat, se celebrà entre el 22 de novembre de 1931 i el 3 d'abril de 1932.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1931-1932 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1932-1933

El Madrid CF va revalidar el títol de lliga assolit la temporada anterior gràcies en gran part a la seva defensa.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1932-1933 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1933-1934

La Primera Divisió espanyola 1933/34 va ser la sisena temporada de la màxima competició de la lliga espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1933-1934 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1934-1935

La temporada 1934-35 de La Liga, fou la 7a edició de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1934-1935 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1935-1936

La temporada 1935-36 de La Liga, fou la 8a edició de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1935-1936 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1939-1940

La temporada 1939-40 de La Liga, fou la 9a edició de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1939-1940 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1940-1941

La temporada 1940-41 de La Liga, fou la 10a edició de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1940-1941 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1941-1942

Dades de la temporada 1941-1942 de la Lliga Espanyola de Primera divisió.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1941-1942 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1942-1943

Resum de l'activitat de la temporada 1942-1943 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1942-1943 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1943-1944

Resum de l'activitat de la temporada 1943-1944 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1943-1944 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1944-1945

Resum de l'activitat de la temporada 1944-1945 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1944-1945 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1945-1946

Resum de l'activitat de la temporada 1945-1946 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1945-1946 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1946-1947

Resum de l'activitat de la temporada 1946-1947 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1946-1947 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1947-1948

Resum de l'activitat de la temporada 1947-1948 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1947-1948 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1948-1949

Resum de l'activitat de la temporada 1948-1949 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1948-1949 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1949-1950

Resum de l'activitat de la temporada 1949-1950 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1949-1950 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1950-1951

Resum de l'activitat de la temporada 1950-1951 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1950-1951 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1951-1952

Resum de l'activitat de la temporada 1951-1952 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1951-1952 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1952-1953

Resum de l'activitat de la temporada 1952-1953 de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1952-1953 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1953-1954

El Reial Madrid Club de Futbol va guanyar el seu tercer títol 21 anys després.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1953-1954 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955

El Reial Madrid Club de Futbol va revalidar el seu títol de lliga.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1954-1955 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1955-1956

La temporada 1955/56 de primera divisió va ser la número vint-i-cinc de la competició.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1955-1956 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1956-1957

La temporada 1956/57 de primera divisió va ser la número vint-i-sis de la competició.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1956-1957 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1957-1958

La temporada 1957/58 de primera divisió va ser la número vint-i-set de la competició.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1957-1958 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1958-1959

Els resultats de la temporada 1958/59 de la Primera Divisió de futbol espanyola es mostren a continuació.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1958-1959 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1960-1961

El Reial Madrid Club de Futbol va demostrar una gran superioritat durant aquesta campanya, guanyant el títol 5 jornades abans del final de lliga.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1960-1961 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1961-1962

El Reial Madrid Club de Futbol va aconseguir el seu segon títol consecutiu.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1961-1962 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1962-1963

El Reial Madrid Club de Futbol aconsegueix per tercera vegada seguida el campionat de lliga, fet que no havia passat mai a la Primera Divisió.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1962-1963 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1963-1964

El Reial Madrid Club de Futbol va tornar a guanyar el campionat nacional, però amb un resultat més igualat, només 4 punts amb el segon.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1963-1964 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1964-1965

El Reial Madrid Club de Futbol va aconseguir el seu cinquè títol de manera consecutiva, fet només repetit una vegada, als anys 80.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1964-1965 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1965-1966

Després d'un campionat molt igualat entre el Club Atlético de Madrid i el Reial Madrid Club de Futbol, el conjunt matalasser va aconseguir el títol gràcies al seu triomf per 0-2 a l'últim partit de lliga al camp de Sarrià.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1965-1966 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1966-1967

El Reial Madrid Club de Futbol torna a guanyar el títol de lliga, després de l'aconseguit pel seu rival de la capital.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1966-1967 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1967-1968

Encara que l'Atlètic de Madrid va dominar la primera volta, el Reial Madrid va tornar a guanyar la lliga, amb tres punts de diferència amb el FC Barcelona.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1967-1968 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1968-1969

La Primera divisió espanyola de futbol 1968-69 va significar el campionat de lliga número vuit del Reial Madrid en nou anys.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1968-1969 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1969-1970

L'Atlético de Madrid va trencar la ratxa triumfal del Reial Madrid CF.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1969-1970 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1970-1971

La Temporada 1970-1971 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el València CF empatant a 43 punts amb el FC Barcelona.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1970-1971 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1971-1972

La temporada 1971-1972 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb el Reial Madrid com a campió de lliga amb 47 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1971-1972 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1972-1973

La temporada 1972-1973 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb l'Atlètic de Madrid com a campió de lliga amb 48 punts, dos més que el FC Barcelona.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1972-1973 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974

La temporada 1973-1974 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb el FC Barcelona com a campió amb 50 punts i una diferència de huit punts amb el segon, l'Atlètic de Madrid.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1973-1974 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1974-1975

La temporada 1974-1975 de Primera divisió va ser l'edició número quaranta-quatre de la màxima competició estatal.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1974-1975 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1975-1976

La temporada 1975-1976 de la lliga de futbol espanyola acabà amb el Reial Madrid com a campió amb 48 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1975-1976 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1976-1977

La temporada 1976-1977 de la lliga de futbol espanyola va acabar amb l'Atlètic de Madrid com a campió amb 46 punts, amb una diferència d'un punt amb el FC Barcelona i de huit punts amb el tercer, l'Athletic de Bilbao.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1976-1977 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1977-1978

La temporada 1977-1978 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el Reial Madrid amb 47 punts, sis de diferència amb el FC Barcelona, que va ser-hi segon.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1977-1978 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1978-1979

La temporada 1978-1979 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el Reial Madrid amb 47 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1978-1979 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1979-1980

La temporada 1979-1980 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per tercera vegada consecutiva el Reial Madrid, amb 53 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1979-1980 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1980-1981

La temporada 1980-1981 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar la Real Sociedad amb 45 punts i empatant a punts amb el Reial Madrid.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1980-1981 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1981-1982

La temporada 1981-1982 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per segona vegada consecutiva la Real Sociedad, amb 47 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1981-1982 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983

La temporada 1982-1983 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar l'Athletic de Bilbao amb 50 punts, un més que el Reial Madrid.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1983-1984

La temporada 1983-1984 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per segona vegada consecutiva l'Athletic de Bilbao, empatant amb el Reial Madrid a 49 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1983-1984 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1984-1985

La temporada 1984-1985 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el FC Barcelona amb 53 punts; deu de diferència amb el segon, Athletic de Bilbao.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1984-1985 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1985-1986

La temporada 1985-1986 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el Reial Madrid amb 56 punts i una diferència d'onze punts amb el FC Barcelona.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1985-1986 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1987-1988

La temporada 1987-1988 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per tercera vegada consecutiva el Reial Madrid amb 62 punts; onze de diferència amb el segon, la Real Sociedad.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1987-1988 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1988-1989

La temporada 1988-1989 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per quarta vegada consecutiva el Reial Madrid, amb 62 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1988-1989 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1989-1990

La temporada 1989-1990 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar per cinquena vegada consecutiva el Reial Madrid amb 62 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1989-1990 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1990-1991

La temporada 1990-1991 de la lliga de futbol espanyola la va guanyar el FC Barcelona amb 57 punts.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1990-1991 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 1991-1992

La temporada 1991-1992 de la lliga espanyola de futbol fou la 61a edició des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 1991-1992 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008

La temporada 2007/08 de la Primera Divisió d'Espanya de futbol va començar el 25 d'agost de 2007 i va acabar diumenge 18 de maig de 2008 a causa de l'Eurocopa organitzada a Àustria i Suïssa a partir del 7 de juny de 2008.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2007-2008 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2008-2009

La temporada 2008-09 de la Primera divisió de la lliga espanyola (també coneguda com a "Lliga BBVA") és el campionat de lliga número 78.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2008-2009 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2009-2010

La temporada 2009-10 de la Primera divisió de la lliga espanyola (també coneguda com a "Lliga BBVA") és el campionat de lliga número 79.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2009-2010 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2010-2011

Hèrcules CF per a retornar a Primera Divisió després de 13 anys. La temporada 2010/11 de la Lliga BBVA és la 80a edició de la Primera Divisió de futbol d'Espanya.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2010-2011 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2011-2012

La temporada 2011-12 de La Liga (coneguda com a Liga BBVA per raons publicitàries) fou la 81a des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2011-2012 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2012-2013

La temporada 2012-13 de La Liga (coneguda com a Lliga BBVA per raons publicitàries), fou la 82a edició de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2012-2013 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2013-2014

La temporada 2013-14 de la Lliga BBVA va ser la 83a edició de la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2013-2014 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2014-2015

La temporada 2014/15 de la Lliga BBVA va ser la 84a edició de la primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2014-2015 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2015-2016

La Primera divisió espanyola de futbol 2015-2016 va ser la 85a edició de la primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2015-2016 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2016-2017

La Primera divisió espanyola de futbol 2016-2017, també coneguda com a La Liga o La Liga Santander per raons d'esponsorització, fou la 86a edició de la primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2016-2017 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2017-2018

La temporada 2017–18 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga Santander per raons comercials, va ser la 87a edició de la competició des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2017-2018 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2018-2019

La temporada 2018–2019 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga Santander per raons de patrocini, fou la 88a edició des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2018-2019 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2019-2020

La temporada 2019-2020 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga Santander per raons de patrocini, fou la 89a edició des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2019-2020 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2020-2021

La temporada 2020-2021 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga Santander per raons de patrocini, és la 90a edició des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2020-2021 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2021-2022

La temporada 2021-2022 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga Santander per raons de patrocini, va ser la 91a edició des del seu establiment.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2021-2022 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2022-2023

La temporada 2022-2023 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga Santander per motius de patrocini, fou la temporada número 92 de La Liga, la principal competició de futbol d'Espanya.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2022-2023 · Veure més »

Primera divisió espanyola de futbol 2023-2024

La temporada 2023-2024 de la lliga espanyola de futbol, també coneguda com a La Liga EA Sports per motius de patrocini, és la temporada número 93 de La Liga, la principal competició de futbol d'Espanya.

Nou!!: València і Primera divisió espanyola de futbol 2023-2024 · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: València і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Principat de València

El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: València і Principat de València · Veure més »

Privilegis de la Unió

Els Privilegis de la Unió d'Aragó van ser concedits a 1287 pel rei Alfons III d'Aragó el Franc, a qui li van ser arrencats.

Nou!!: València і Privilegis de la Unió · Veure més »

Proa (societat)

Proa.

Nou!!: València і Proa (societat) · Veure més »

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Nou!!: València і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »

Pronunciament de Sagunt

El pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos fou un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874).

Nou!!: València і Pronunciament de Sagunt · Veure més »

Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél

Les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél són una sèrie de marxes i concentracions que es van iniciar el 16 de febrer de 2021, i s'estengueren els següents dies, després que el cantant Pablo Hasél fos detingut al rectorat de la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb una cinquantena de simpatitzants.

Nou!!: València і Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél · Veure més »

Protestes d'Espanya de 2011–2012

Les protestes d'Espanya de 2011 (conegudes com a Spanish Revolution, Moviment del 15-M o dels Indignats) són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat.

Nou!!: València і Protestes d'Espanya de 2011–2012 · Veure més »

Protestes de Gamonal de 2014

El conflicte de Gamonal fa referència a una sèrie de protestes en forma de manifestacions i aldarulls que es van succeir a partir del 10 de gener de 2014 a Gamonal, el barri més extens i amb més població de la ciutat de Burgos (aproximadament un terç de la població total de la ciutat), a causa de la decisió de l'Ajuntament de Burgos de gastar 8,5 milions d'euros a construir un bulevard sobre l'antic carrer Vitoria, un dels principals eixos de l'urbs burgalesa.

Nou!!: València і Protestes de Gamonal de 2014 · Veure més »

Protofeminisme

La vida de Crist des del punt de vista de dones, escrita i publicada per Isabel de Villena l'edat mitjana Caterina d'Aragó a la cort Protofeminisme és el conjunt d'idees, actituds, comportaments o accions que segueixen els conceptes feministes en una època anterior a l'encunyament del terme feminisme i les teories que el sustenten, és a dir, aquelles obres i pensaments anteriors al.

Nou!!: València і Protofeminisme · Veure més »

Província de Castelló

La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Nou!!: València і Província de Castelló · Veure més »

Província de Terol

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Nou!!: València і Província de Terol · Veure més »

Província de València

La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.

Nou!!: València і Província de València · Veure més »

Província marítima

Províncies marítimes Espanya té el seu litoral dividit en províncies marítimes, que, al seu torn, es distribueixen en districtes marítims.

Nou!!: València і Província marítima · Veure més »

Província marítima de València

bandera de la província marítima de València La província marítima de València, és una de les trenta províncies marítimes amb les que es dividix el litoral espanyol.

Nou!!: València і Província marítima de València · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: València і Províncies d'Espanya · Veure més »

Psalterium alias Laudatorium

Inici del ''Psalterium alias Laudatorium'' de Francesc Eiximenis segons el manuscrit 726 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València El Psalterium alias laudatorium («Psalteri també anomenat Laudatori») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí entre 1404 i 1408 a València i dedicada finalment al papa d'Avinyó Benet XIII.

Nou!!: València і Psalterium alias Laudatorium · Veure més »

Psiquiatria

La psiquiatria és una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals.

Nou!!: València і Psiquiatria · Veure més »

Pu Lieping

Pu Lieping (Chengdu, 1959) és un cal·lígraf i artista xinès.

Nou!!: València і Pu Lieping · Veure més »

Puerta de Moros

muralla musulmana, prop de la Puerta de la Vega (a l'esquerra), fins a la Puerta de Moros, en l'actual plaça del Humilladero (a la dreta). La Puerta de Moros era una de les portes d'accés a Madrid.

Nou!!: València і Puerta de Moros · Veure més »

Puig d'Ossa

El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 389 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola.

Nou!!: València і Puig d'Ossa · Veure més »

Puig Pedró

El Puig Pedró és el nom que rep un jaciment arqueològic datat entre la cultura ibèrica tardana i romana republicana, que se situa a la zona geogràfica homònima, en el municipi de Vilanova d'Alcolea, a la comarca de la Plana Alta, a Castelló.

Nou!!: València і Puig Pedró · Veure més »

Pupil·les (grup musical)

Pupil·les és un grup valencià de música rap, format per dues cantants (Natàlia Pons i Mireia Matoses) i el punxadiscos DJ Rule (Joan Rodríguez).

Nou!!: València і Pupil·les (grup musical) · Veure més »

Pura Montoro Rodríguez

Pura Montoro Rodríguez (València, 1892 – Barcelona, 12 de febrer del 1915), també coneguda com a Purita Montoro, va ser una tiple lleugera molt popular del Paral·lel.

Nou!!: València і Pura Montoro Rodríguez · Veure més »

Pura Pérez Benavent

Pura Pérez Benavent (València, 26 de juny de 1919 - ?, 12 d'octubre de 1995) fou una militant anarquista valenciana.

Nou!!: València і Pura Pérez Benavent · Veure més »

Pura Peris García

Purificació Peris García (València, 1964) és una política ecologista valenciana.

Nou!!: València і Pura Peris García · Veure més »

Pura Ramón Vizcarro

Pura Ramón Vizcarro (Benicarló, Baix Maestrat, 24 d'octubre de 1946 - c. 2003) fou una activista social i política valenciana.

Nou!!: València і Pura Ramón Vizcarro · Veure més »

Quart de Poblet

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Quart de Poblet · Veure més »

Quatre Carreres

Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Quatre Carreres · Veure més »

Quatre estacions (pel·lícula)

Quatre estacions és el títol d'un telefilm escrit i dirigit per Marcel Barrena.

Nou!!: València і Quatre estacions (pel·lícula) · Veure més »

Quatretonda

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Quatretonda · Veure més »

Qué!

Qué! va ser un diari gratuït en llengua castellana, publicat des del 2005 fins al 29 de juny de 2012 i pertanyent al grup Vocento des de l'1 d'agost de 2007.

Nou!!: València і Qué! · Veure més »

Químic

Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.

Nou!!: València і Químic · Veure més »

Que se mueran los feos

Que se mueran los feos és el títol d'una pel·lícula espanyola dirigida per Nacho G. Velilla, director i guionista d'altres pel·lícules i sèries com Aída o Médico de familia.

Nou!!: València і Que se mueran los feos · Veure més »

Querella de les dones

Christine de Pisan i el seu fill. S. XV La querella de les dones va ser una pràctica política que va néixer a Europa en les darreres dècades del segle XIV i que perdurà fins a la Revolució francesa.

Nou!!: València і Querella de les dones · Veure més »

Queta Claver

Enriqueta Claver Delás (València, 24 de juny de 1932 - Alcorcón, 3 de maig de 2003) més popularment coneguda com a Queta Claver, fou una actriu i vedette valenciana.

Nou!!: València і Queta Claver · Veure més »

Queti Valera

Enriqueta Valera 'Queti' (Borriana, 1951 - València, 2010), administrativa, relacions públiques i activista cultural i lingüística.

Nou!!: València і Queti Valera · Veure més »

Quevedo (Equador)

Quevedo és una ciutat equatoriana situada al centre del país, té una població de 173.585 habitants (el 2010), la seva activitat econòmica principal és l'agropecuària.

Nou!!: València і Quevedo (Equador) · Veure més »

Quidditch (esport)

El quadball (en anglès) i quadbol (en català), prèviament conegut com a quidditch o quidditch muggle, és un esport no tradicional, creat el 2005, en què dos equips de set jugadors muntats en escombres juguen en un camp de la grandària d'una pista d'hoquei.

Nou!!: València і Quidditch (esport) · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: València і Quint Sertori · Veure més »

Quique Andreu

Enrique Andreu Balbuena, més conegut com a Quique Andreu (València, 20 d'octubre de 1967) és un exjugador de bàsquet valencià dels anys 80 i 90.

Nou!!: València і Quique Andreu · Veure més »

Quitèria Tarragó Casellas

Quitèria Tarragó Casellas (Sant Gallard, 23 juny 1896 - Vilafranca del Penedès, 1980) fou una llevadora catalana, sindicalista i política.

Nou!!: València і Quitèria Tarragó Casellas · Veure més »

Raúl Campos i Linuesa

Raúl Campos i Linuesa (València, 16 de juliol de 1978) és un jugador valencià d'handbol que juga a la posició de lateral dret amb el BM Granollers a la Lliga ASOBAL Categoria:Jugadors d'handbol valencians Categoria:Jugadors del Club Balonmano Granollers Categoria:Quartans Categoria:Esportistes de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Raúl Campos i Linuesa · Veure més »

Raúl Martínez Martínez

Raúl Martínez Martínez (València, 24 de gener de 1978) és un futbolista valencià, que ocupa la posició de davanter.

Nou!!: València і Raúl Martínez Martínez · Veure més »

Raúl Prieto Velázquez

Raúl Prieto Velázquez (València, 26 de febrer de 1976) és una actor valencià conegut pels seus papers en sèries com Sin identidad, Velvet Colección o 4 estrelles.

Nou!!: València і Raúl Prieto Velázquez · Veure més »

Raúl Salazar Santafé

Raúl Salazar Santafé (València, 3 de juny de 1982) és un humorista gràfic i il·lustrador valencià.

Nou!!: València і Raúl Salazar Santafé · Veure més »

Rabotnitsi-udarnitsi, krepite udarniye brigady, ovladevayte tejnikoi, uvelichivayte kadry proletarskij

Rabotnitsi-udarnitsi, krepite udarniye brigady, ovladevayte tejnikoi, uvelichivayte kadry proletarskij (en valencià: Obreres de xoc, consolideu les brigades de xoc, adquiriu coneixements tècnics, amplieu les files dels especialistes proletaris) és un cartell avantguardista rus creat per Valentina Kulàguina el 1931.

Nou!!: València і Rabotnitsi-udarnitsi, krepite udarniye brigady, ovladevayte tejnikoi, uvelichivayte kadry proletarskij · Veure més »

Radio Intereconomía

Radio Intereconomía és una cadena radiofònica espanyola que emet una programació temàtica, especialitzada en la informació econòmica.

Nou!!: València і Radio Intereconomía · Veure més »

Rafa Fonteriz

José Rafael Fonteriz Alcayna (València, 1961) és un dibuixant de còmics valencià.

Nou!!: València і Rafa Fonteriz · Veure més »

Rafa Gassent i Garcia

Rafa Gassent i Garcia (València, 1945) és un director de cinema i guionista, considerat «el summe sacerdot del cinema independent valencià».

Nou!!: València і Rafa Gassent i Garcia · Veure més »

Rafa Lahuerta Yúfera

Rafa Lahuerta Yúfera (València, 1971) és un escriptor i novel·lista valencià.

Nou!!: València і Rafa Lahuerta Yúfera · Veure més »

Rafa Peral

Rafael Roig Sanz, més conegut com a Rafa Peral (Alcoi, 4 de gener de 1905 - València, 14 de març de 1947) va ser un futbolista i artista valencià.

Nou!!: València і Rafa Peral · Veure més »

Rafa Reinoso

, de nom complet Rafael Reinoso Pérez, és un autor de còmic valencià, un cas atípic dins l'Escola Valenciana de Còmic.

Nou!!: València і Rafa Reinoso · Veure més »

Rafael Albiñana Marín

Rafael Albiñana Marín (L'Alcúdia de Crespins, 18 de gener de 1869 - València, 21 de febrer de 1925).

Nou!!: València і Rafael Albiñana Marín · Veure més »

Rafael Alcántara do Nascimento

Rafael Alcántara do Nascimento, més conegut com a Rafinha, (São Paulo, Brasil, 12 de febrer de 1993) és un futbolista brasiler amb nacionalitat espanyola que juga al club Al-Arabi de Qatar, i és internacional amb el.

Nou!!: València і Rafael Alcántara do Nascimento · Veure més »

Rafael Anglès i Herrero

Rafael Anglès i Herrero (Ràfels, Matarranya, 1730 - València, 9 de febrer de 1816) fou un compositor i mestre de capella de la Franja de Ponent.

Nou!!: València і Rafael Anglès i Herrero · Veure més »

Rafael Armengol

Rafael Armengol és un pintor valencià.

Nou!!: València і Rafael Armengol · Veure més »

Rafael Atard Llobell

Rafael Atard Llobell (València, 1845 - 1886) fou un advocat i polític valencià, fill d'un notari i germà d'Eduardo Atard Llobell, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Rafael Atard Llobell · Veure més »

Rafael Bartual Vicens

Rafael Bartual Vicens (València, 26 d'agost de 1908 – 4 de novembre de 1974) fou un metge i acadèmic valencià, rector de la Universitat de València.

Nou!!: València і Rafael Bartual Vicens · Veure més »

Rafael Beltrán Moner

Rafael Beltrán Moner (Vila-real, 20 de gener de 1936) és un compositor i pianista valencià.

Nou!!: València і Rafael Beltrán Moner · Veure més »

Rafael Bermudo Ardura

Rafael Bermudo Ardura (19 de gener de 1881 - Càceres, 13 d'agost de 1936) va ser un agricultor, funcionari municipal i polític socialista extremeny, assassinat durant la Guerra Civil.

Nou!!: València і Rafael Bermudo Ardura · Veure més »

Rafael Calatayud Belenguer

Rafael Calatayud Belenguer (València, 1955) és un autor, actor i director de teatre valencià.

Nou!!: València і Rafael Calatayud Belenguer · Veure més »

Rafael Calvo Serer

Rafael Calvo Serer (València, 6 d'octubre de 1916 - Pamplona, 19 d'abril de 1988) va ser un intel·lectual i escriptor espanyol, primer catedràtic d'Història de la Filosofia Espanyola i Filosofia de la Història en Espanya, i membre destacat de l'Opus Dei en l'oposició al franquisme.

Nou!!: València і Rafael Calvo Serer · Veure més »

Rafael Casero Moreno

Rafael Casero (València, 9 d'octubre del 1976) va ser un ciclista valencià, que fou professional entre 2000 i 2006.

Nou!!: València і Rafael Casero Moreno · Veure més »

Rafael Castejón Gómez

Rafael Castejón Gómez (València, 1895 - Barcelona, 1984) fou dirigent esportiu vinculat al basquetbol.

Nou!!: València і Rafael Castejón Gómez · Veure més »

Rafael Cebrián Gimeno

Rafael Cebrián Gimeno (València, 1934) és un muntanyer i escriptor valencià.

Nou!!: València і Rafael Cebrián Gimeno · Veure més »

Rafael Cervera Royo

Rafael Cervera Royo (València, 25 d'octubre de 1828 - 1903) fou un metge i polític valencià, germà del també republicà federalista Salvador Cervera Royo, diputat a les Corts durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Rafael Cervera Royo · Veure més »

Rafael Comas Abad

Rafael Comas Abad (Figueres, 31 de maig de 1953) és un militar català, cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD), càrrec que ocupa el buit deixat pel Capità general de València.

Nou!!: València і Rafael Comas Abad · Veure més »

Rafael Conde

Rafael Conde Santiago, conegut artísticament com El Titi (n. Talavera de la Reina, Toledo, 10 de setembre de 1939; † València, 19 d'agost de 2002), va ser un cantant de varietats nascut a Talavera de la Reina i radicat a València, on va exercir la seua carrera artística.

Nou!!: València і Rafael Conde · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: València і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Rafael de Penagos

Rafael de Penagos (Madrid, 1889-1954) va ser un dibuixant i pintor espanyol.

Nou!!: València і Rafael de Penagos · Veure més »

Rafael Dieste Gonçalves

Placa a la casa de Rafael Dieste Rafael Francisco Antonio Olegario Dieste Gonçalves (Rianxo, Galícia, 25 de gener de 1899-Santiago de Compostel·la, 15 d'octubre de 1981) fou un escriptor gallec, un dels més destacats de les lletres gallegues durant el.

Nou!!: València і Rafael Dieste Gonçalves · Veure més »

Rafael Dutrús Zamora

Rafael Dutrús Zamora, Llapissera, (Xest, 6 d'abril de 1892 – València, 26 de febrer de 1960) va ser un torero còmic valencià.

Nou!!: València і Rafael Dutrús Zamora · Veure més »

Rafael Esteve i Vilella

Rafael Esteve i Vilella (València, 1 de juliol de 1772 - Madrid, 1 d'octubre de 1847) va ser un gravador valencià, l'últim dels grans mestres del gravat de reproducció i un dels més destacats del romanticisme artístic a Espanya.

Nou!!: València і Rafael Esteve i Vilella · Veure més »

Rafael Ferrando Sales

Rafael Ferrando Sales (València, 1919 - València, 1 de juny del 2011) fou un empresari constructor i dirigent carlista valencià.

Nou!!: València і Rafael Ferrando Sales · Veure més »

Rafael Ferraro Sebastià

Rafael Ferraro Sebastià (València, 1942) és un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes des de la III a la VIII legislatures.

Nou!!: València і Rafael Ferraro Sebastià · Veure més »

Rafael Ferrer (jesuïta)

Rafael Ferrer (València, o Valls, l'Alt Camp, 1566 o 1570 - San José de Abucaes, Perú, juny de 1610 o 1611) va ser un jesuïta, missioner i explorador.

Nou!!: València і Rafael Ferrer (jesuïta) · Veure més »

Rafael Ferrer i Bigné

Rafael Ferrer i Bigné (València, 1836 - 1892) fou un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Rafael Ferrer i Bigné · Veure més »

Rafael Font de Móra i Llorens

Rafael Font de Móra i Llorens (València, 1893 - 1978) va ser un enginyer agrònom valencià.

Nou!!: València і Rafael Font de Móra i Llorens · Veure més »

Rafael García de la Riva Sanchiz

Rafael García de la Riva Sanchiz (nascut el 21 de juliol de 1943) ha estat un polític socialista valencià, que ha estat governador civil de diverses províncies durant el govern de Felipe González.

Nou!!: València і Rafael García de la Riva Sanchiz · Veure més »

Rafael Gayano Lluch

Rafael Gayano Lluch (València, 20 de juliol de 1890 - València, 25 de febrer de 1954) va ser un escriptor valencià.

Nou!!: València і Rafael Gayano Lluch · Veure més »

Rafael Gómez Company

Rafael Gómez Company (Ciutat de València, València, 5 de gener de 1974), futbolista valencià.

Nou!!: València і Rafael Gómez Company · Veure més »

Rafael Giménez Jarque

Rafael Giménez Jarque, més conegut com a Fali, (València, 12 d'agost de 1993) és un futbolista professional valencià d'ètnia gitana que juga com a migcampista al Cadis CF.

Nou!!: València і Rafael Giménez Jarque · Veure més »

Rafael Gomar i Lloret

Rafael Gomar i Lloret (Gandia, 1955), més conegut com a Rafa Gomar, és un escriptor valencià.

Nou!!: València і Rafael Gomar i Lloret · Veure més »

Rafael Guastavino i Moreno

Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, 1908) fou un mestre d'obres valencià.

Nou!!: València і Rafael Guastavino i Moreno · Veure més »

Rafael Henche de la Plata

Rafael Henche de la Plata (Alcalá de Henares, 1886 - Madrid, 1961) va ser un polític socialista espanyol.

Nou!!: València і Rafael Henche de la Plata · Veure més »

Rafael Juárez de Negrón y Centurión de Córdova

és un militar espanyol, capità general d'Aragó i València durant el regnat d'Alfons XII.

Nou!!: València і Rafael Juárez de Negrón y Centurión de Córdova · Veure més »

Rafael Lapesa Melgar

Rafael Lapesa Melgar (València, 8 de febrer 1908 - Madrid, 1 de febrer de 2001) fou un filòleg valencià.

Nou!!: València і Rafael Lapesa Melgar · Veure més »

Rafael Maria Liern i Cerach

Rafael Maria Liern i Cerach (València, 11 d'abril de 1832 - Madrid, 13 de novembre de 1897) va ser un escriptor valencià que va destacar per la seua obra teatral, i més concretament per la producció de sainets.

Nou!!: València і Rafael Maria Liern i Cerach · Veure més »

Rafael Martí de Viciana

''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', 1564 Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502 - València, 1582) fou, juntament amb Pere Antoni Beuter, l'historiador i cronista valencià més conegut del.

Nou!!: València і Rafael Martí de Viciana · Veure més »

Rafael Martí Orberà

Rafael Martí Orberà (València, 1880 - Madrid, 1963) va ser un dramaturg, periodista i novel·lista valencià.

Nou!!: València і Rafael Martí Orberà · Veure més »

Rafael Martínez Valls

Rafael Martínez Valls (Ontinyent, 3 d'octubre de 1895 - Barcelona, 26 de desembre de 1946) fou un compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela que feu carrera principalment a Barcelona.

Nou!!: València і Rafael Martínez Valls · Veure més »

Rafael Miguel Catalá Lucas

conegut amb el pseudònim de Karpa, va ser un dibuixant de còmics infantils, un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic.

Nou!!: València і Rafael Miguel Catalá Lucas · Veure més »

Rafael Monares Cebrián

Rafael Monares Cebrián (Roa, província de Burgos 24 d'octubre de 1811-Alcalá de Henares, 13 d'abril de 1877) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: València і Rafael Monares Cebrián · Veure més »

Rafael Monleon i Torres

Rafael Monleón i Torres (València, 1843 - Madrid, 24 de novembre de 1900), va ser un artista polifacètic (pintor, gravador, ceramista, maquetista, dissenyador), arqueòleg, historiador i pilot naval valencià.

Nou!!: València і Rafael Monleon i Torres · Veure més »

Rafael Ninyoles i Monllor

Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943 - 25 d'octubre de 2019) va ser un sociòleg valencià considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, juntament amb Lluís Vicent Aracil i Boned, i introductor del camp al País Valencià.

Nou!!: València і Rafael Ninyoles i Monllor · Veure més »

Rafael Oleo i Quadrado

Rafael Oleo i Quadrado (Ciutadella (Menorca), 7 de setembre de 1806 - Ciutadella, 8 de maig de 1879) fou un farmacèutic, botànic i historiador.

Nou!!: València і Rafael Oleo i Quadrado · Veure més »

Rafael Orbe Cano

Rafael Orbe Cano (Santander, 1937- Madrid, 16 de març de 1996), fou un polític i alt funcionari espanyol.

Nou!!: València і Rafael Orbe Cano · Veure més »

Rafael Pérez Contel

Rafael Pérez Contel (Villar del Arzobispo, 1909 – València, 28 de maig de 1990) va ser un artista i intel·lectual valencià que va desenvolupar la seva tasca com a pintor, cartellista i escultor.

Nou!!: València і Rafael Pérez Contel · Veure més »

Rafael Raga Montesinos

Rafael Raga Montesinos (Russafa, Ciutat de València, 8 de desembre de 1910 article de Rafael Serna a la revista Nostra Marxa Fallera, num. 14, març de 2015. pg.3-4- València, 17 de febrer de 1985.) va ser un cartellista i grafista valencià.

Nou!!: València і Rafael Raga Montesinos · Veure més »

Rafael Ram de Viu i Pueyo

Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.

Nou!!: València і Rafael Ram de Viu i Pueyo · Veure més »

Rafael Rivelles Guillem

Rafael Rivelles Guillem (València, 23 de desembre de 1898 - Madrid, 3 de desembre de 1971) fou un actor valencià.

Nou!!: València і Rafael Rivelles Guillem · Veure més »

Rafael Rubio Martínez

Rafael Rubio Martínez (Sant Marcel·lí, Ciutat de València, 1960) és un polític valencià, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València.

Nou!!: València і Rafael Rubio Martínez · Veure més »

Rafael Sancho Alegre

Rafael Sancho Alegre (Casp, 1888? -) fou un anarquista aragonès, autor d'un intent frustrat d'atemptat contra el rei Alfons XIII en 1913.

Nou!!: València і Rafael Sancho Alegre · Veure més »

Rafael Sanus Abad

Rafael Sanus Abad (Alcoi, 29 d'agost de 1931 - València, 13 de maig de 2010) fou un bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià.

Nou!!: València і Rafael Sanus Abad · Veure més »

Rafael Sarthou Calvo

Rafael Sarthou Calvo (Sevilla, 1855 - Madrid, 4 de gener de 1920) fou un advocat, militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Rafael Sarthou Calvo · Veure més »

Rafael Solaz Albert

Rafael Solaz Albert (València, 1950) és un investigador, bibliòfil i documentalista valencià.

Nou!!: València і Rafael Solaz Albert · Veure més »

Rafael Tarín i Juaneda

Rafael Tarín i Juaneda (València, 23 d'octubre de 1862 - València, 11 de desembre de 1923) va ser un naturalista i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Rafael Tarín i Juaneda · Veure més »

Rafael Vidiella i Franch

Rafael Vidiella i Franch (Tortosa, 31 de març del 1890 - Barcelona, 23 de setembre del 1982) fou un polític comunista català.

Nou!!: València і Rafael Vidiella i Franch · Veure més »

Rafael Ximeno i Planes

Rafael Ximeno i Planes (1759-1825) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Rafael Ximeno i Planes · Veure més »

Rafael Zabaleta Fuentes

Rafael Zabaleta Fuentes (Quesada, Jaén, 6 de novembre de 1907 - 24 de juny de 1960) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: València і Rafael Zabaleta Fuentes · Veure més »

Rafel Garau Planes

Rafel Garau Planes Rafel Garau Planes (Santa Margalida, Mallorca, 1888 - València, 1916) va ser un empresari i contrabandista mallorquí.

Nou!!: València і Rafel Garau Planes · Veure més »

Rafel Janini Janini

Rafel Janini Janini (Tarragona, 1866 - València, 1948) fou un enginyer agrònom català.

Nou!!: València і Rafel Janini Janini · Veure més »

Rafelbunyol

Rafelbunyol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Rafelbunyol · Veure més »

Rafelcofer

Rafelcofer (IPA) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Rafelcofer · Veure més »

Rafiki

Rafiki (Zoològic de Hannover, 2002 - Bioparc de València, 2022) fou un dril mascle que va viure la major part de la seua vida al Bioparc de València.

Nou!!: València і Rafiki · Veure més »

Rahamat Riga Mustapha

Riga Mustapha (Accra, Ghana, 10 d'octubre de 1981) és un futbolista neerlandès d'origen africà, que ocupa la posició de davanter.

Nou!!: València і Rahamat Riga Mustapha · Veure més »

Railowsky

Railowsky és el nom d'una llibreria i sala d'exposicions de fotografia, de la ciutat de València (Espanya), que es va fundar l'any 1985.

Nou!!: València і Railowsky · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: València і Raimon · Veure més »

Raimon Alafont

Raimon Alafont, o Raimundo Alafont (València, País Valencià, agost de 1732 - Calataiud, Aragó, 1763), va ser un religiós valencià.

Nou!!: València і Raimon Alafont · Veure més »

Raimon Arnet i Guasch

fou un futbolista català de la dècada de 1920.

Nou!!: València і Raimon Arnet i Guasch · Veure més »

Rajolar de Bauset, Paiporta

El Rajolar de Bauset, era una antiga fàbrica de rajoles que va començar a funcionar el 1924, del matrimoni format per Francisco Bauset Moltó i Teresa Masiá Miralles.

Nou!!: València і Rajolar de Bauset, Paiporta · Veure més »

Rajoles dels oficis

Rajoles dels oficis de l'any 1906, d'una cooperativa vinícola d'Alella Músic en una rajola d'ofici En la ceràmica catalana les rajoles dels oficis, o rajola catalana d'arts i oficis, ocupen un lloc importantíssim i omplen, des de mitjan a finals, gairebé tot el camp de la rajoleria artística catalana.

Nou!!: València і Rajoles dels oficis · Veure més »

Ral·li RACE

El Ral·li RACE (oficialment en castellà: Rally RACE), conegut també com a Rally RACE de España, Rally Sol - RACE, Rally RACE - Costa Blanca o simplement Rally de España, fou una prova de ral·li que es va disputar anualment entre el 1953 i el 1986 en diverses ubicacions de l'estat espanyol, principalment a Castella i Lleó amb epicentre a Madrid i a la Costa Blanca amb epicentre a Alacant.

Nou!!: València і Ral·li RACE · Veure més »

Ralph Kirby

, de nom complet Conyers 'Ralph' Kirby, va ser un jugador i entrenador anglès que va entrenar al Club Esportiu Europa, el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club.

Nou!!: València і Ralph Kirby · Veure més »

Ramón Aranaz

Ramón Aranaz i Clavero (València, 1831 – Madrid, 1898) fou un empresari, banquer i polític valencià, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Ramón Aranaz · Veure més »

Ramón Castañer Segura

Ramón Castañer Segura (Alcoi, 1929 - Madrid, 30 de desembre de 2011) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Ramón Castañer Segura · Veure més »

Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901) va ser un poeta romàntic asturià.

Nou!!: València і Ramón de Campoamor y Campoosorio · Veure més »

Ramón de Castro Artacho

Ramón de Castro Artacho (Pamplona, 29 de març de 1853 - València, 1923) fou un polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles duran la restauració borbònica.

Nou!!: València і Ramón de Castro Artacho · Veure més »

Ramón de Soto Arándiga

Ramón de Soto Arándiga (València, 1942 - Alfàs del Pi, la Marina Baixa, 18 d'octubre de 2014) fou un escultor valencià, catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) i vicepresident del Consell Valencià de Cultura.

Nou!!: València і Ramón de Soto Arándiga · Veure més »

Ramón Echagüe y Méndez Vigo

va ser un militar i polític espanyol, director general de la Guàrdia Civil i ministre de la Guerra.

Nou!!: València і Ramón Echagüe y Méndez Vigo · Veure més »

Ramón Espinosa Aguilar

Ramón Espinosa Aguilar (València, 24 d'abril de 1950) és un artista faller valencià i professor jubilat del cicle formatiu de grau superior d'artista faller i construccions escenogràfiques a l'institut d'educació secundària Benicalap de València.

Nou!!: València і Ramón Espinosa Aguilar · Veure més »

Ramón Estarelles Úbeda

Ramón Estarelles Úbeda (València, 1904) fou un artista i polític valencià.

Nou!!: València і Ramón Estarelles Úbeda · Veure més »

Ramón Esteve Cambra

Ramón Esteve Cambra (València, 25 d'agost de 1964) és un arquitecte i dissenyador.

Nou!!: València і Ramón Esteve Cambra · Veure més »

Ramón Garrido Méndez

Ramón Garrido Méndez (València, 1868-12 de març de 1940) va ser un pintor valencià d'entresegles, l'estil artístic del qual es va desenvolupar conreant el costumbrisme, en la línia de Benlliure, plasmant paisatges i escenes, tant urbanes com –sobretot‐ de l'horta, amb ús abundant de tècniques del clarobscur.

Nou!!: València і Ramón Garrido Méndez · Veure més »

Ramón Gaya i Pomés

Ramón Gaya i Pomés (Múrcia, 10 d'octubre de 1910 – València, 15 d'octubre de 2005) va ser un pintor i escriptor espanyol.

Nou!!: València і Ramón Gaya i Pomés · Veure més »

Ramón María Aldasoro y Galarza

Ramón María Aldasoro y Galarza (Tolosa, 10 de març de 1897 - Cuba, 2 de febrer de 1952) fou un polític basc.

Nou!!: València і Ramón María Aldasoro y Galarza · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: València і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Ramón Mata Crespo

Ramón Mata Crespo (València, 1820 - 1891) fou un advocat i polític valencià, alcalde de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Ramón Mata Crespo · Veure més »

Ramón Mendezona Roldán

Ramón Mendezona Roldán (Rosario de Santa Fe, 3 de novembre de 1913 - Madrid, 14 de juny de 2001) fou un periodista i militant del PCE, també conegut com a Pedro Aldámiz, nom que va utilitzar en el seu exili d'Espanya durant el franquisme.

Nou!!: València і Ramón Mendezona Roldán · Veure més »

Ramón Villares

Ramón Villares Paz (Cazás, Xermade, Província de Lugo, 1951) és un historiador gallec.

Nou!!: València і Ramón Villares · Veure més »

Ramón y Cajal (sèrie de televisió)

Ramón y Cajal: Historia de una voluntad va ser una sèrie espanyola de TV, dirigida per José María Forqué, estrenada per Televisió espanyola en 1982 i que recrea la vida del científic espanyol, guanyador del Premi Nobel, Santiago Ramón y Cajal.

Nou!!: València і Ramón y Cajal (sèrie de televisió) · Veure més »

Ramón Zarzoso

Ramón Zarzoso (València, 12 d'octubre de 1899 - 29 d'octubre de 1988) va ser un músic valencià que, no obstant això, va desenvolupar gran part de la seva carrera professional a l'Argentina, on va dirigir la seva pròpia orquestra.

Nou!!: València і Ramón Zarzoso · Veure més »

Rambla

Una rambla (de l'àrab rámla, «areny, sorral») és un corrent d'aigua intermitent que depèn del règim de pluges.

Nou!!: València і Rambla · Veure més »

Ramon Albert

Ramon Albert (Barcelona, ? - València, 1330) fou un religiós membre de l'Orde de la Mercè i cardenal català.

Nou!!: València і Ramon Albert · Veure més »

Ramon Alorda Pérez

Ramon Alorda Pérez (València, 1848 - ?, 1899) va ser un pintor realista valencià, especialitzat en aquarel·la i en pintura sobre ceràmica.

Nou!!: València і Ramon Alorda Pérez · Veure més »

Ramon Andrés i Cabrelles

Ramón Andrés i Cabrelles (Campanar, Ciutat de València, 1869 - València, 29 de gener de 1957) fou un escriptor valencià.

Nou!!: València і Ramon Andrés i Cabrelles · Veure més »

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Nou!!: València і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: València і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Buades Tormo

Ramon Buades Tormo (Carlet, la Ribera Alta, 1876 - Carlet, 1936) fou un dels trenta-tres supervivents del setge de Baler, coneguts com «els últims de les Filipines».

Nou!!: València і Ramon Buades Tormo · Veure més »

Ramon Casanovas i Tresserras

Ramon Casanovas i Tresserras (Cardedeu, 23 de novembre de 1917 - Granollers, 27 de novembre de 2009) fou pèrit mercantil, polític i un activista cultural i catalanista.

Nou!!: València і Ramon Casanovas i Tresserras · Veure més »

Ramon Castejón i Bajils

Ramon Castejón i Bajils (Vilanova de Meià, 1827 - 1887) fou un polític català.

Nou!!: València і Ramon Castejón i Bajils · Veure més »

Ramon Clemente i Garcia

Ramon Clemente i Garcia (València, 1887 - Barcelona, 4 d'octubre del 1909) fou un agitador català d'origen valencià.

Nou!!: València і Ramon Clemente i Garcia · Veure més »

Ramon de Boïl i Dies

Ramon de Boïl i Dies (Regne de València, ? – València, 1407) va ser un noble valencià, fill de Pere Boïl i Castellar.

Nou!!: València і Ramon de Boïl i Dies · Veure més »

Ramon de Vilanova

Ramon de Vilanova (fill de Marc de Vilanova), fou un dels personatges catalans més distingits de la seva època.

Nou!!: València і Ramon de Vilanova · Veure més »

Ramon Descatllar

Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.

Nou!!: València і Ramon Descatllar · Veure més »

Ramon Destorrents

Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.

Nou!!: València і Ramon Destorrents · Veure més »

Ramon Estellés

Ramon Estellés (València mitjans del - principis del segle XX) fou un compositor de sarsueles valencià.

Nou!!: València і Ramon Estellés · Veure més »

Ramon Folcrà i Gironella

Ramon Folcrà i Gironella (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1838-1898).

Nou!!: València і Ramon Folcrà i Gironella · Veure més »

Ramon Gastó

Ramon Gastó (Millà, Noguera, ? - València, 1348) va ser un religiós i polític català, i bisbe de València.

Nou!!: València і Ramon Gastó · Veure més »

Ramon Guillamet i Coma

El bisbe Guillamet posant la primera pedra de l'església de l'Hospital de Sant Pau, l'11 de març de 1923 Ramon Guillamet i Coma (Olot, 1856 - Barcelona, 1926) fou un religiós català, bisbe de Lleó, Còrdova i Barcelona.

Nou!!: València і Ramon Guillamet i Coma · Veure més »

Ramon Masifern i Marcó

Ramon Masifern i Marcó (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 8 de setembre de 1862 — Barcelona, 1936) fou escriptor i compositor de cançons i sardanes.

Nou!!: València і Ramon Masifern i Marcó · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: València і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Nonat

Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.

Nou!!: València і Ramon Nonat · Veure més »

Ramon Orriols i Canals

fou un futbolista català de la dècada de 1930.

Nou!!: València і Ramon Orriols i Canals · Veure més »

Ramon Pallejà i Vendrell

Caricatura de Ramon Pallejà Vendrell publicada a ''Les Pessigolles'' el 18-XII-1920 Ramon Pallejà i Vendrell (Reus, Baix Camp, 1864 - València, 1939) va ser un escriptor i polític català, germà de Ricard Pallejà.

Nou!!: València і Ramon Pallejà i Vendrell · Veure més »

Ramon Perellós i Rocafull

Ramon Perellós i Rocafull (nascut a València el 1637 i mort a Malta el 1720) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1697 i 1720.

Nou!!: València і Ramon Perellós i Rocafull · Veure més »

Ramon Puig i Cuyàs

Ramon Puig i Cuyàs (Mataró, 1953) és un orfebre i joier català, professor de disseny i projectes de joieria i professor d'història de la joieria moderna a l'escola Massana de Barcelona des de 1978.

Nou!!: València і Ramon Puig i Cuyàs · Veure més »

Ramon Ramos

Vicente Ramón Ramos Villanueva, més conegut com a Ramon Ramos (Alginet, 1954-14 de març de 2012) fou un compositor i docent valencià: director de l'Ateneu Musical Mestre Gilabert d'Asp del 1988 al 1992, El Ateneo Maestro Gilabert rinde homenaje a Ramón Ramos en el concierto de Santa Cecilia Catedràtic de Composició del Conservatori Òscar Esplà d'Alacant des de 1990 a 1998 i, en acabant, al Conservatori Superior de Música de València fins al 2007.

Nou!!: València і Ramon Ramos · Veure més »

Ramon Robres i Lluch

Ramon Robles i Lluch (València, 21 d'octubre de 1914 - Monestir de la Trinitat, València, 10 de març de 2004) és un historiador, arxiver, bibliotecari, prevere, canonge i professor català.

Nou!!: València і Ramon Robres i Lluch · Veure més »

Ramon Stolz Viciano

Ramon Stolz Viciano (València, 13 de juliol de 1903 - València, 25 de novembre de 1958), va ser un pintor muralista valencià.

Nou!!: València і Ramon Stolz Viciano · Veure més »

Ramon Vivot

Ramon Vivot, (Mallorca, s.), cavaller mallorquí que va concórrer al certamen poètic convocat per Ferrando Dieç a València el 1486, amb el poema Havent de parlar jo de vostr’altesa.

Nou!!: València і Ramon Vivot · Veure més »

Ramona Andreu

Ramona Andreu Parra (València, 3 de maig de 1842 –València, 9 de desembre de 1902) va ser una impressora valenciana.

Nou!!: València і Ramona Andreu · Veure més »

Rapsodes

Rapsodes va ser un col·lectiu musical valencià nascut el 2002 que mescla diferents estils com el hip-hop, la música electrònica o el jazz.

Nou!!: València і Rapsodes · Veure més »

Raquel Micó Sánchez

Raquel Micó Sánchez (* 29 de juliol de 1979, Alacant, País Valencià) és una pilotària professional alacantina a la modalitat del frontenis.

Nou!!: València і Raquel Micó Sánchez · Veure més »

Raquel Payà

Raquel Maria Payà Ibars (la Font de la Figuera, València, 14 de maig de 1918 - València, 12 de juny de 1972) fou una doctora en pedagogia.

Nou!!: València і Raquel Payà · Veure més »

Raquel Rodríguez Rodríguez

Raquel Rodríguez Rodríguez (Avilés, 28 de juny de 1992) és una exgimnasta rítmica espanyola, campiona d'Espanya individual en categoria aleví (2003) i infantil (2004 i 2005), i en conjunts (2004) amb el Club Rítmica Galaica.

Nou!!: València і Raquel Rodríguez Rodríguez · Veure més »

Raquel Rosique Navarro

és una jugadora d'handbol valenciana que pertany al Club Handbol Elx.

Nou!!: València і Raquel Rosique Navarro · Veure més »

Rascanya

Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Rascanya · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: València і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: València і Ratpenats · Veure més »

Raval de la Vilanova

Vilanova o el raval de la Vilanova fou un suburbi septentrional de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Raval de la Vilanova · Veure més »

Ràdio Andorra

Centre emissor de Ràdio Andorra. Ràdio Andorra (i) va ser una emissora de ràdio comercial que va emetre per concessió de les autoritats del Principat d'Andorra entre 1939 i 1981.

Nou!!: València і Ràdio Andorra · Veure més »

Ràdio comunitària

Una ràdio comunitària és una estació de transmissió de ràdio que ha estat creada amb intencions d'afavorir una comunitat o nucli poblacional, els interessos són el desenvolupament de la seva comunitat.

Nou!!: València і Ràdio comunitària · Veure més »

Ràdio Klara

Ràdio Klara és una emissora de ràdio lliure i col·lectiva que s'emet a València i rodalia, al 104.4 de la Freqüència Modulada (FM), des de l'any 1982.

Nou!!: València і Ràdio Klara · Veure més »

Ràdio lliure

miniatura Una ràdio lliure o ràdio ciutadana és una emissora de ràdio independent, de caràcter no lucratiu i autogestionada, la programació de la qual s'elabora de forma assembleària.

Nou!!: València і Ràdio lliure · Veure més »

Ràdio València

Ràdio València és una emissora de ràdio de la ciutat de València fundada l'any 1931, sent així l'emissora de ràdio més antiga del país.

Nou!!: València і Ràdio València · Veure més »

Ràtzia de 1386

La Ràtzia de 1386 fou una campanya de l'Emirat de Gharnata contra el Regne de València.

Nou!!: València і Ràtzia de 1386 · Veure més »

Rècords del Món d'Atletisme

Sense descripció.

Nou!!: València і Rècords del Món d'Atletisme · Veure més »

Rètol

Un rètol és una inscripció ben visible per a assenyalar el nom d'una empresa, d'un carrer o un altre topònim, un cartell per a indicar el lloguer o la venda d'un bé immobiliari o l'etiqueta que es posa a un objecte en una exposició, un museu o una biblioteca.

Nou!!: València і Rètol · Veure més »

Ròtova

Ròtova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, situat a nou quilòmetres de Gandia, a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular.

Nou!!: València і Ròtova · Veure més »

Rúben Semedo

Rúben Afonso Borges Semedo, més conegut com a Rúben Semedo (Amadora, 4 d'abril de 1994) és un futbolista portuguès que juga a l'Olympiakos FC.

Nou!!: València і Rúben Semedo · Veure més »

Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022

UcraïnaLa següent és una llista de reaccions a la invasió russa d'Ucraïna de 2022 que va començar el 24 de febrer del 2022.

Nou!!: València і Reaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna del 2022 · Veure més »

Real (residència)

Durant el temps del Xarq al-Àndalus un real (de l'àrab) era una espècie d'hort o jardí, amb alguna mena d'edificació com a residència d'esplai, que solien pertànyer als un membres de l'oligarquia urbana andalusina, situats al voltant de les ciutats o alqueries grans.

Nou!!: València і Real (residència) · Veure més »

Real Club Victoria

El Real Club Victoria fou un antic club de futbol canari de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria.

Nou!!: València і Real Club Victoria · Veure més »

Rebel·lió de Boné

general Espartero (a la foto) impulsaren Pantaleón Boné a organitzar la rebel·lió. Els canons del Castell de Santa Bàrbara van funcionar amb molta freqüència en la Rebel·lió de Boné. Els interiors del Castell de Santa Bàrbara es van convertir en assentament de població civil i milícies al comandament de Pantaleón Boné. Esplanada d'Alacant van ésser executats Boné i la seva tropa. La rebel·lió de Boné va ésser una revolta que es va dur a terme a la ciutat d'Alacant des del 28 de gener al 9 de març de 1844, després de la regència d'Espartero.

Nou!!: València і Rebel·lió de Boné · Veure més »

Rebel·lió de les Alpujarras

La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II.

Nou!!: València і Rebel·lió de les Alpujarras · Veure més »

Recerca geològica a Catalunya

La recerca geològica a Catalunya s'inicia a la segona meitat del, abans de 1870, any de fundació Reial Académia de Ciències Exactes Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Recerca geològica a Catalunya · Veure més »

Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia

Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.

Nou!!: València і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia · Veure més »

Recinte emmurallat de Berfull

El Recinte emmurallat de Berfull, es troba al municipi de Rafelguaraf, a la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: València і Recinte emmurallat de Berfull · Veure més »

Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria

El Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria, està declarat Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial:RI - 51-0011531, i data d'anotació 20 d'octubre de 2005.

Nou!!: València і Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria · Veure més »

Recinte emmurallat de Vila-real

El Recinte emmurallat de Vila-real, està constituït per les restes de l'antiga muralla que voltava aquesta població de la comarca de la Plana Baixa. Se situa en el que actualment és el centre del nucli urbà, i va tenir, com la majoria de les muralles, caràcter defensiu.

Nou!!: València і Recinte emmurallat de Vila-real · Veure més »

Reconversió industrial

Forn metal·lúrgic abandonat a Sestao per la reconversió industrial La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral.

Nou!!: València і Reconversió industrial · Veure més »

Rectorat de la Universitat de València

El Rectorat de la Universitat de València està situat a l'avinguda de Blasco Ibáñez número 13 de la ciutat de València.

Nou!!: València і Rectorat de la Universitat de València · Veure més »

Refetor

Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.

Nou!!: València і Refetor · Veure més »

Refugi antiaeri de València

Senyalització d'entrada a un refugi antiaeri a la ciutat de València. El Refugi antiaeri de València és un refugi antiaeri situat al carrer dels Serrans de València.

Nou!!: València і Refugi antiaeri de València · Veure més »

Regí Mas i Marí

Regí Mas i Marí (Benifaió, 7 de setembre de 1899 - Benicalap, València, 31 de maig de 1968) va ser un innovador artista faller, considerat un dels millors de la història.

Nou!!: València і Regí Mas i Marí · Veure més »

Regió de Requena

La regió de Requena és una regió de l'oest del País Valencià de 4.462,42 km² de superfície.

Nou!!: València і Regió de Requena · Veure més »

Regió muntanyenca Celtibèrica

Acolorit en vermell, la Regió muntanyenca Celtibèrica Regió muntanyenca Celtibèrica (en castellà Serranía celtibérica) és el nom donat a un territori d'Espanya que abasta municipis repartits entre deu províncies de cinc comunitats autònomes, que es correspon a grans trets amb el sistema Ibèric i àrees adjacents.

Nou!!: València і Regió muntanyenca Celtibèrica · Veure més »

Regiment Castilla

El Regiment d'Infanteria Castilla núm.

Nou!!: València і Regiment Castilla · Veure més »

Regiment de la cosa pública

El Regiment de la Cosa Pública és una obreta de 38 capítols escrita per Francesc Eiximenis en 1383 en català, coincidint amb la seua estada a València, i dedicada als jurats (representants municipals) d'aquesta ciutat.

Nou!!: València і Regiment de la cosa pública · Veure més »

Regina Lago García

Regina Lago García (Palència, 9 de juliol de 1898 - Cuernavaca, Mèxic, 9 de novembre de 1966) va ser una pedagoga, psicòloga i científica espanyola exiliada a Mèxic.

Nou!!: València і Regina Lago García · Veure més »

Reginald Oliver Oliver

Reginald Oliver Oliver (Felanitx, Mallorca, 1573 - València, 1642) era un dominic i escriptor.

Nou!!: València і Reginald Oliver Oliver · Veure més »

Regionalisme i nacionalisme a Espanya

XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.

Nou!!: València і Regionalisme i nacionalisme a Espanya · Veure més »

Regions Militars d'Espanya

Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del fins a finals del.

Nou!!: València і Regions Militars d'Espanya · Veure més »

Reglament de lliure comerç (1778)

El Reglament de lliure comerç amb Amèrica de 1778, el nom complet del qual és Reglament i Aranzels Reials per al Comerç Lliure d'Espanya a les Índies, va ser promulgat pel rei Carles III d'Espanya el 12 d'octubre de 1778 en el marc de les reformes borbòniques, per tal de flexibilitzar el monopoli comercial espanyol existent, i per això va obrir al comerç 13 ports d'Espanya amb 27 de les Índies.

Nou!!: València і Reglament de lliure comerç (1778) · Veure més »

Reglament dels escacs

Peces tipus Staunton. D'esquerra a dreta: rei, torre, dama, peó, cavall, alfil. L'origen exacte del joc d'escacs és incert, i les regles del joc han anat variant al llarg del temps, fins a arribar al reglament dels escacs contemporani, que és el fixat per la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs.

Nou!!: València і Reglament dels escacs · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: València і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: València і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: València і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.

Nou!!: València і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles · Veure més »

Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals

La Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals és una acadèmia espanyola de caràcter públic dedicada a l'estudi i recerca de la matemàtica, la física, la química, la biologia, l'enginyeria i altres relacionades amb les ciències i integrada en l'Instituto de España.

Nou!!: València і Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals · Veure més »

Reial Acadèmia de Medicina i Ciències afins de la Comunitat Valenciana

La Reial Acadèmia de Medicina i Ciències afins de la Comunitat Valenciana (1830), és una institució pública de la Comunitat Valenciana de caràcter científica amb seu en la ciutat de València i demarcació en tot el territori autonòmic de la Comunitat Valenciana, a més es «Membre Associat de l'Institut d'Espanya» des de 1979.

Nou!!: València і Reial Acadèmia de Medicina i Ciències afins de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: València і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona

Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.

Nou!!: València і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona · Veure més »

Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa

Escut La Real Mestrança de Cavalleria de Saragossa és una institució nobiliària que ha tingut diverses funcions a la ciutat de Saragossa i que té el seu origen en el.

Nou!!: València і Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: València і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València

La Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu.

Nou!!: València і Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València · Veure més »

Reial Societat Matemàtica Espanyola

La Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME) és una associació les finalitats de la qual, tal com es recullen en els seus estatuts, són la promoció i divulgació de la Ciència Matemàtica i les seves aplicacions i el foment de la seva recerca i del seu ensenyament en tots els nivells educatius.

Nou!!: València і Reial Societat Matemàtica Espanyola · Veure més »

Relacions entre Espanya i Alemanya

Les relacions hispana-alemanyes comprenen un ampli i intens espectre d'intercanvis, tractats, pactes i conflictes, punt polítics, diplomàtics, econòmics com a culturals, entre els dos Estats, el Regne d'Espanya i la República Federal d'Alemanya. Encara que les relacions entre tots dos pobles es puguin datar des dels orígens del Sacre Imperi Romanogermànic, no és sinó fins a 1871, amb la Unificació alemanya a càrrec de Bismarck i la consegüent implantació de l'Imperi Alemany, que es veuen oficialment establertes.

Nou!!: València і Relacions entre Espanya i Alemanya · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: València і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Nou!!: València і Relíquies relacionades amb Jesús · Veure més »

Religioses de la Puresa de Maria

Les Religioses de la Puresa de Maria, oficialment Puresa de Maria Santíssima (en llatí Religiosae Puritatis Mariae), són una congregació religiosa femenina dedicada a l'ensenyament.

Nou!!: València і Religioses de la Puresa de Maria · Veure més »

Rellotge d'empeus

Rellotge d'empeus és un tipus de rellotge solar elemental.

Nou!!: València і Rellotge d'empeus · Veure més »

Remedios Montero Martínez

Remedios Montero Martínez (Beamud de la Sierra, Conca,La memoria reprimida: Historias orales del maquis. UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS, 2005. Páginas:282. 1927 - València, 24 d'octubre de 2010), coneguda com a "Celia", va ser una destacada guerrillera antifranquista.

Nou!!: València і Remedios Montero Martínez · Veure més »

Remigi Palmero i Ruà

Remigi Palmero és un cantautor i guitarrista alginetí, pioner —junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante— de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».

Nou!!: València і Remigi Palmero i Ruà · Veure més »

Remigio Moltó Díaz Berrio

Remigio Moltó y Díaz Berrio (València, 1816 - Madrid, 1893) fou un militar i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Remigio Moltó Díaz Berrio · Veure més »

Remigio Vicedo Sanfelipe

Remigio Vicedo Sanfelipe (Alcoi, 29 de desembre de 1868 - Benillup, 17 de gener de 1937) va ser un prevere i teòleg valencià, cronista-arxiver municipal de la vila d'Alcoi i corresponent de la Real Academia de la Historia.

Nou!!: València і Remigio Vicedo Sanfelipe · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: València і Renaixença · Veure més »

Renault R30

El Renault R30 és el monoplaça que va utilitzar l'escuderia Renault durant la temporada 2004.

Nou!!: València і Renault R30 · Veure més »

Renfe Operadora

Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

Nou!!: València і Renfe Operadora · Veure més »

Renovació Política

Renovació Política, freqüentment citat com a REPO i escrit Renovacio politica d'acord amb la versió sense accents de les normes del Puig, és un partit polític d'àmbit valencià fundat l'any 2012 sota la presidència de Benjamín Lafarga Vázquez.

Nou!!: València і Renovació Política · Veure més »

Renovació Valencianista

Renovació Valencianista, en castellà Renovación Valencianista (RV) fon un partit polític valencià d'ideologia blavera i conservadora, sorgit com a escissió d'Unió Valenciana.

Nou!!: València і Renovació Valencianista · Veure més »

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Nou!!: València і Repúbliques marítimes · Veure més »

Representació de Greuges

La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).

Nou!!: València і Representació de Greuges · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: València і Requena · Veure més »

Restauració absolutista a Espanya

84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.

Nou!!: València і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »

Restes del castell i muralles de Castellfabib

Les restes del castell i muralles de Castellfabib, estan situades sobre un turó que domina la població i que conforma un meandre del riu Ebrón, al nucli urbà de l'esmentada Castellfabib, a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: València і Restes del castell i muralles de Castellfabib · Veure més »

Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs

Resurrecció i davallament de Crist als Llimbs són dos retaules de Bartolomé Bermejo que actualment formen part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: València і Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs · Veure més »

Retaule de Sant Jaume Pelegrí (Algemesí)

És a Sant Jaume el Major, i seguint la iconografia que representa el sant com un pelegrí, que estava dedicat el retaule major de la primitiva església gòtica de Sant Jaume d'Algemesí.

Nou!!: València і Retaule de Sant Jaume Pelegrí (Algemesí) · Veure més »

Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i Sant Antoni

El Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i Sant Antoni és una obra del pintor valencià Gonçal Peris, realitzada en tremp sobre fusta i conservada al Museu de Belles Arts de València, datada al voltant de 1420.

Nou!!: València і Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i Sant Antoni · Veure més »

Retaule de Sant Vicenç

El Retaule de Sant Vicenç (o Vicent), realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or.

Nou!!: València і Retaule de Sant Vicenç · Veure més »

Retaule de Sant Vicenç de Sarrià

El Retaule de Sant Vicenç de Sarrià és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460, si bé no el va acabar per problemes de finançament i va ser finalitzat pel mestre de Castelsardo en la primera dècada del.

Nou!!: València і Retaule de Sant Vicenç de Sarrià · Veure més »

Retaule de Santa Bàrbara

El Retaule de Santa Bàrbara és una obra al tremp sobre taula atribuïda a Gonçal Peris Sarrià realitzada entre 1410-1425.

Nou!!: València і Retaule de Santa Bàrbara · Veure més »

Retornos

Retornos és un llargmetratge dirigit per Luis Avilés Baquero que es va estrenar el 2010.

Nou!!: València і Retornos · Veure més »

Retrat de Benito Pérez Galdós

Retrat de Benito Pérez Galdós és un retrat a l'oli pintat en 1894 pel pintor postimpressionista valencià Joaquim Sorolla.

Nou!!: València і Retrat de Benito Pérez Galdós · Veure més »

Retrat del Duc de Benavente

El Retrat de Juan Alonso Pimentel, Duc de Benavente, és una obra d'El Greco, realitzada circa 1599, conservada al Museu Bonnat-Helleu de Baiona, al País Basc francès, departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: València і Retrat del Duc de Benavente · Veure més »

Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau

Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau és un oli sobre tela de 207 × 110 cm realitzat per Jeroni Jacint Espinosa l'any 1634.

Nou!!: València і Retrat del senyor Felip Vives de Canyamars i Mompalau · Veure més »

Retrats dels reis d'Aragó

Retrats dels reis d'Aragó és un conjunt de quatre pintures al tremp sobre taula obra de Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu, realitzades el 1427.

Nou!!: València і Retrats dels reis d'Aragó · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: València і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta de València

La Revolta de València va tenir lloc el 6 d'abril de 1348, i formà part de la lluita dels Unionistes valencians contra Pere el Cerimoniós.

Nou!!: València і Revolta de València · Veure més »

Revolta mallorquina de 1391

La revolta mallorquina de 1391 tingué lloc aquell any amb l'assalt al call de Palma en el context de la revolta antijueva de 1391 als regnes cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Revolta mallorquina de 1391 · Veure més »

Reyes Martí Miró

Reyes Martí Miró (Borriana) és una pirotècnica i dissenyadora d'espectacles pirotècnics.

Nou!!: València і Reyes Martí Miró · Veure més »

Riba-roja de Túria

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Riba-roja de Túria · Veure més »

Ribercan

Ribercan, o Societat Protectora d'Animals de La Ribera, és una associació sense ànim de lucre de Carcaixent que es dedica al servei de protectora dels animals.

Nou!!: València і Ribercan · Veure més »

Riberer

Monument al Riberer de Benissa Els riberers o blavets era el nom amb què es coneixien els llauradors de la Marina que cada any viatjaven dues vegades fins a les terres arrosseres del País Valencià (sobretot la Ribera del Xúquer) per a la plantació i recol·lecció de l'arròs.

Nou!!: València і Riberer · Veure més »

Ricard Bellveser Icardo

Ricardo Bellveser Icardo (València, 27 de novembre de 1948 - 29 de desembre de 2021) fou un escriptor, poeta, novel·lista, assagista i crític literari valencià d'expressió castellana.

Nou!!: València і Ricard Bellveser Icardo · Veure més »

Ricard Benavent i Feliu

Ricard Benavent i Feliu (València, 2 de juny de 1848 - València, 16 d'agost de 1929) va ser compositor i escriptor.

Nou!!: València і Ricard Benavent i Feliu · Veure més »

Ricard Blasco i Laguna

Ricard Blasco i Laguna (València, 30 d'abril de 1921 - Madrid, 8 de febrer de 1994) fou un escriptor i cineasta valencià, descendent de Vicent Blasco Ibáñez.

Nou!!: València і Ricard Blasco i Laguna · Veure més »

Ricard Camarena

Ricard Camarena (Barx, Valldigna, la Safor, 1974) és un cuiner valencià, que compta amb dos estreles Michelin.

Nou!!: València і Ricard Camarena · Veure més »

Ricard Català Marsal

Ricard Català Marsal (Falset - ? segle XX) va ser un poeta, periodista i editor català.

Nou!!: València і Ricard Català Marsal · Veure més »

Ricard Lamote de Grignon i Ribas

El Grup dels Vuit o Compositors Independents de Catalunya. D'esquerra a dreta: Robert Gerhard, Agustí Grau, Joan Gibert Camins, Eduard Toldrà, Manuel Blancafort, Baltasar Samper i Ricard Lamote de Grignon. Hi falta Frederic Mompou. (1931) Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 25 de setembre de 1899 - Barcelona, 5 de febrer de 1962) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: València і Ricard Lamote de Grignon i Ribas · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: València і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Ricard Muñoz i Carbonero

Ricard Muñoz i Carbonero (València, 1884 - València, 20 de juliol de 1944) fou un metge, professor i polític valencià, de convicció liberal, antifeixista i anticlerical, que exercí el càrrec de regidor de València entre 1920 i 1931.

Nou!!: València і Ricard Muñoz i Carbonero · Veure més »

Ricard Muñoz Suay

Ricard Muñoz Suay (València, 28 d'agost de 1917 – íd., 2 d'agost de 1997) va ser un cineasta (ajudant de direcció, productor, tècnic i guionista) valencià.

Nou!!: València і Ricard Muñoz Suay · Veure més »

Ricard Pérez Casado

Ricard Pérez Casado (València, 27 d'octubre de 1945) és un economista i polític valencià.

Nou!!: València і Ricard Pérez Casado · Veure més »

Ricard Roso Olivé

Ricard Roso Olivé (1907-1990) nascut a Tarragona, estudia arquitectura a Barcelona, on té l'ocasió de conéixer les activitats del GATCPAC i fer amistat amb Germán Rodríguez Arias.

Nou!!: València і Ricard Roso Olivé · Veure més »

Ricard Sanmartín Bargues

Ricard Sanmartín Bargues (València, 11 de desembre de1888 http://www.memoriavalencianista.cat/plana.php?veure.

Nou!!: València і Ricard Sanmartín Bargues · Veure més »

Ricardo Baquero Valdelomar

Ricardo Baquero Valdelomar (Granada, 21 d'octubre de 1939) és un metge i polític valencià d'origen andalús, diputat a les Corts Valencianes durant la II Legislatura.

Nou!!: València і Ricardo Baquero Valdelomar · Veure més »

Ricardo Benavent Feliu

Ricardo Benavent Feliu (València, 2 de juny de 1848 – 16 d'agost de 1929) fou un compositor i escriptor català.

Nou!!: València і Ricardo Benavent Feliu · Veure més »

Ricardo Burillo Stholle

Ricardo Burillo Stholle (1891-1940) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil espanyola defensant a la II República Espanyola, exercint importants llocs de caràcter policial i militar.

Nou!!: València і Ricardo Burillo Stholle · Veure més »

Ricardo Llopesa

Ricardo Llopesa (Masaya, Nicaragua, 13 de febrer de 1948 - València, 27 de juliol de 2018) fou un poeta i crític literari nicaragüenc.

Nou!!: València і Ricardo Llopesa · Veure més »

Ricardo Olmos Canet

Ricardo Olmos Canet (Massamagrell, 23 de febrer de 1905 - Madrid, 21 de novembre de 1986) va ser un compositor, músic pedagog i musicòleg espanyol.

Nou!!: València і Ricardo Olmos Canet · Veure més »

Ricardo Penella Arias

Ricardo Luis Penella Arias (Barri del Pilar, Ciutat de València, 25 de febrer de 1957) és un exfutbolista valencià.

Nou!!: València і Ricardo Penella Arias · Veure més »

Ricardo Peralta Ortega

Ricardo Peralta Ortega (Belvís de la Jara, província de Toledo, 1951) és un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Ricardo Peralta Ortega · Veure més »

Ricardo Samper e Ibáñez

Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.

Nou!!: València і Ricardo Samper e Ibáñez · Veure més »

Ricardo San Juan Llosá

Ricardo San Juan Llosá (València, 8 de setembre de 1908 - Madrid, 1 d'agost de 1969) fou un matemàtic valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Ricardo San Juan Llosá · Veure més »

Ricardo Sanmartín Arce

Ricardo Sanmartín Arce (València, 11 de desembre de 1948) és un economista i antropòleg social valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: València і Ricardo Sanmartín Arce · Veure més »

Ricardo Sanz García

Ricardo Sanz García (Canals, Costera, 1898 - València, 1986) fou un dirigent anarquista espanyol.

Nou!!: València і Ricardo Sanz García · Veure més »

Ricardo Sixto Iglesias

Ricardo Sixto Iglesias (València, 1967) és un polític d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), la federació valenciana d'Izquierda Unida.

Nou!!: València і Ricardo Sixto Iglesias · Veure més »

Ricardo Verde Rubio

Ricardo Verde Rubio (23 de juliol de 1876 - 29 de març de 1954) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: València і Ricardo Verde Rubio · Veure més »

Ricardo Zabalza Elorga

Ricardo Zabalza Elorga (Erratzu, vall de Baztan, Navarra, 29 de gener de 1898 - Madrid, 24 de febrer de 1940) va ser un polític i sindicalista socialista navarrès.

Nou!!: València і Ricardo Zabalza Elorga · Veure més »

Richard Abegg

Richard Abegg (Danzig (Gdańsk), 9 de gener del 1869 - Kröslin, 3 d'abril del 1910) va ser un químic alemany.

Nou!!: València і Richard Abegg · Veure més »

Richard Lindner

Richard Lindner (Hamburg, 1 de novembre de 1901 – Nova York, 16 d'abril de 1978) va ser un pintor del pop art, d'origen alemany i nacionalitzat nord-americà.

Nou!!: València і Richard Lindner · Veure més »

Riodeva

Riodeva és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.

Nou!!: València і Riodeva · Veure més »

Riola

Riola és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: València і Riola · Veure més »

Rita Barberà Nolla

Rita Barberà Nolla (València, 16 de juliol de 1948 – Madrid, 23 de novembre de 2016) fou una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana entre 1983 i 2015.

Nou!!: València і Rita Barberà Nolla · Veure més »

Rita Mas

Rita Mas (València, 1865 - segle XX) fou una activista popular valenciana.

Nou!!: València і Rita Mas · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: València і Riudoms · Veure més »

RMH

RMH (o R.M.H.) fou una marca valenciana de motocicletes comercialitzades per l'empresa Rafael Mira e Hijos, SRC a València entre 1961 i 1966.

Nou!!: València і RMH · Veure més »

Roís de Corella

* Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: València і Roís de Corella · Veure més »

Robert Hale Merriman

fou un professor i economista estatunidenc de la Universitat de Califòrnia que esdevingué el nord-americà de major graduació dels que participaren en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Robert Hale Merriman · Veure més »

Robert Ibáñez Castro

Robert Ibáñez Castro (València, 22 de març de 1993), més conegut com a Rober, és un futbolista valencià que juga d'interior dret al CD Leganés cedit pel CA Osasuna.

Nou!!: València і Robert Ibáñez Castro · Veure més »

Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 22 de novembre de 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc.

Nou!!: València і Robert Ignatius Burns · Veure més »

Robert Pastor i Castillo

Robert Pastor i Castillo (1945 a València) és un escriptor valencià, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat del País Basc.

Nou!!: València і Robert Pastor i Castillo · Veure més »

Roberto Conesa Escudero

Roberto Conesa Escudero (Madrid, 1917 - 27 de gener de 1994) fou un funcionari de policia espanyol, agent de la Brigada Político-Social.

Nou!!: València і Roberto Conesa Escudero · Veure més »

Roberto Forés Veses

Roberto Forés Veses (1970, València) és un director d'orquestra i director musical valencià.

Nou!!: València і Roberto Forés Veses · Veure més »

Roberto Prádez Gautier

Roberto Prádez Gautier (Saragossa, c. 1772 - Madrid, 7 de desembre de 1836) fou un pedagog, sord i primer mestre de sords a Espanya, de dibuix, cal·ligrafia i aritmètica.

Nou!!: València і Roberto Prádez Gautier · Veure més »

Roberto Soldado Rillo

Roberto Soldado Rillo (València, 27 de maig de 1985), és un futbolista valencià que juga com a davanter al Llevant Unió Esportiva.

Nou!!: València і Roberto Soldado Rillo · Veure més »

Roc Chabàs Llorens

Roc Chabàs Llorens (Dénia, 9 de maig de 1844 — Dénia, 20 d'abril de 1912) va ser un religiós i historiador valencià.

Nou!!: València і Roc Chabàs Llorens · Veure més »

Roc Salvadó Poy

Roc Salvadó Poy (Roquetes, 1956), és professor i historiador.

Nou!!: València і Roc Salvadó Poy · Veure més »

Roca (cognom)

El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.

Nou!!: València і Roca (cognom) · Veure més »

Roca de Sant Vicent

Video del trasllat des de la Casa de les Roques a les Alberedetes La Roca de la Sant Vicent és una de les roques de les festivitats del Corpus Christi de la ciutat de València.

Nou!!: València і Roca de Sant Vicent · Veure més »

Rocafort

Rocafort és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Rocafort · Veure més »

Rock Against Communism

El Rock Against Communism (o RAC), en català Rock Contra el Comunisme o Rock Anticomunista, és un corrent musical d'ideologia feixista i neonazi.

Nou!!: València і Rock Against Communism · Veure més »

Rococó

Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: València і Rococó · Veure més »

Rodalia de Madrid

La Rodalia de Madrid és el servei ferroviari explotat per Renfe Cercanías, divisió de Renfe Operadora, sobre una infraestructura d'Adif, que comunica la ciutat de Madrid amb la seva àrea metropolitana i les principals poblacions de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: València і Rodalia de Madrid · Veure més »

Rodalia de València

Plànol esquemàtic de la xarxa de Rodalia València entre el 5 d'abril de 2008 i el 2 de juliol de 2016 en què l'estació de València - Sant Isidre era terminal i s'havia de realitzar la connexió amb la resta de línies mitjançant metrovalència El servei de Rodalia València està format per sis línies, sumant un total de 252 km de vies fèrries i 66 estacions.

Nou!!: València і Rodalia de València · Veure més »

Roderic d'Osona

''Sant Pere entronat'', MNAC. Roderic d'Osona és un pintor valencià, actiu a la ciutat de València entre 1464 i 1484.

Nou!!: València і Roderic d'Osona · Veure més »

Roderic de la Guitarra

Roderic de la Guitarra, va ser un llaütista i intèrpret espanyol, actiu principalment durant la primera meitat del segle XV.

Nou!!: València і Roderic de la Guitarra · Veure més »

Rodolf Sirera Turó

Rodolf Sirera Turó (València, 26 de febrer de 1948) és un traductor, guionista, dramaturg, assessor i gestor públic valencià.

Nou!!: València і Rodolf Sirera Turó · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: València і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza

Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, I comte del Cid i I marqués del Cenete, va nàixer a Guadalajara cap al 1466 i va morir a València el 22 de febrer de 1523.

Nou!!: València і Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza · Veure més »

Rodrigo de Liçana

Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.

Nou!!: València і Rodrigo de Liçana · Veure més »

Rodrigo Gimeno Molina

Rodrigo Gimeno Molina (València, 21 de setembre de 1979), més conegut simplement com a Rodri, és un futbolista en actiu.

Nou!!: València і Rodrigo Gimeno Molina · Veure més »

Rodrigo Rubio Puertas

Rodrigo Rubio Puertas (Montalvos, Albacete, 13 de març de 1931 - Madrid, 4 d'abril de 2007) va ser un escriptor espanyol.

Nou!!: València і Rodrigo Rubio Puertas · Veure més »

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1868 - Santiago de Xile, 2 de desembre de 1944) fou un polític, diplomàtic i escriptor espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República i ambaixador a Xile.

Nou!!: València і Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: València і Roger de Llúria · Veure més »

Roger II de Pallars Sobirà

Roger II de Pallars Sobirà (? - 1256) fou comte de Pallars Sobirà (1240 - 1256), fill de Roger I de Pallars Sobirà, segon membre de la dinastia Coserans al Pallars.

Nou!!: València і Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »

Roger Olmos

Roger Olmos Pastor (Barcelona, 23 de desembre de 1975) és un il·lustrador català.

Nou!!: València і Roger Olmos · Veure més »

Rohan Thapa

Rohan Thapa és un fotògraf nepalés nascut el 1982 i resident a València.

Nou!!: València і Rohan Thapa · Veure més »

Roig Arena

El Roig Arena és un pavelló multiusos en construcció ubicat a la ciutat de València on disputarà els seus partits el València Basket Club.

Nou!!: València і Roig Arena · Veure més »

Rolando Díaz

Rolando Díaz (l'Havana, 13 d'agost de 1947) és un director de cinema i guionista cubà.

Nou!!: València і Rolando Díaz · Veure més »

Rolf Tarrach i Siegel

Rolf Tarrach i Siegel (València, 1948) és un catedràtic de física teòrica, que fou president del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (2000-2003), rector de la Universitat de Luxemburg (2005-2014) i president de l'Associació Europea d'Universitats (2015-2019).

Nou!!: València і Rolf Tarrach i Siegel · Veure més »

Romà Perpinyà Grau

Romà Perpinyà Grau (Reus, 1902 - Reus, 25 de juliol de 1991) va ser un economista català.

Nou!!: València і Romà Perpinyà Grau · Veure més »

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Nou!!: València і Romeu de Corbera · Veure més »

Ronald Fraser

Ronald Fraser (Hamburg, 1930 - València, 10 de febrer de 2012) fou historiador i hispanista.

Nou!!: València і Ronald Fraser · Veure més »

Ronda Nord de València

La Ronda Nord de València o CV-30 és una via amb un tram urbà i un tram interurbà d'autovia de circumval·lació nord de la ciutat de València situada entre l'avinguda de Catalunya a l'extrem est, i l'autovia de circumval·lació V-30 a l'extrem oest, a l'altura dels termes municipals de Paterna i Quart de Poblet.

Nou!!: València і Ronda Nord de València · Veure més »

Ronda Sud de València

La Ronda Sud de València és una via urbana de València que fa de circumval·lació urbana pel sud de la ciutat.

Nou!!: València і Ronda Sud de València · Veure més »

Roque Santamaría Cortiguera

Roque Santamaría Cortiguera (Quintana del Pidio, província de Burgos, ? – Tolosa de Llenguadoc, 19 d'abril de 1980) fou un dirigent anarcosindicalista espanyol.

Nou!!: València і Roque Santamaría Cortiguera · Veure més »

Rosa Armiñana Navarrete

Rosa Armiñana Navarrete (València, 6 de febrer de 1918 - València, 28 de desembre de 2008), va ser una escriptora, folklorista i mestra de valencià.

Nou!!: València і Rosa Armiñana Navarrete · Veure més »

Rosa Balaguer Oltra

Rosa Balaguer Oltra (Dénia, circa 1956 - Valencia, 25 de febrer de 2022) fou una periodista valenciana, pionera de la ràdio en valencià.

Nou!!: València і Rosa Balaguer Oltra · Veure més »

Rosa Chacel Arimón

Rosa Chacel Arimón (Valladolid, 3 de juny de 1898 - Madrid, 27 de juliol de 1994) fou una escriptora espanyola de la Generació del 27.

Nou!!: València і Rosa Chacel Arimón · Veure més »

Rosa de Falastín Mustafá Ávila

Rosa de Falastín Mustafá Ávila (València, 13 de setembre de 1973) és una psicòloga i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la VIII, IX i X legislatures.

Nou!!: València і Rosa de Falastín Mustafá Ávila · Veure més »

Rosa Estruch Espinós

Rosa Estruch Espinós (San Juan de la Frontera, Argentina, 1915- València, 27 de juny de 1978), fou una mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de la ciutat de Vilallonga, a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Rosa Estruch Espinós · Veure més »

Rosa Fuertes

Rosa Fuertes va ser una soprano del, que des de ben petita va estudiar música amb Francsico Turell.

Nou!!: València і Rosa Fuertes · Veure més »

Rosa Gil del Bosque

Rosa Gil del Bosque naix a València el 13 d'agost de 1930.

Nou!!: València і Rosa Gil del Bosque · Veure més »

Rosa María Mateo Isasi

Rosa María Mateo Isasi (Burgos, 6 de gener de 1942) és una periodista espanyola.

Nou!!: València і Rosa María Mateo Isasi · Veure més »

Rosa María Rodríguez Magda

Rosa María Rodríguez Magda (València, 1957) és una filòsofa i escriptora valenciana en castellà, dedicada especialment al pensament contemporani i al feminisme.

Nou!!: València і Rosa María Rodríguez Magda · Veure més »

Rosa Maria Massegosa i Perxés

Rosa Maria Massegosa i Perxés (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1974-2006), filla de Maria Teresa i Perxés i de Rafel Massegosa.

Nou!!: València і Rosa Maria Massegosa i Perxés · Veure més »

Rosa Monfort Ribalta

Rosa Monfort Ribalta (Castelló de la Plana, 1920 - 2004) fou una actriu i cantant castellonenca.

Nou!!: València і Rosa Monfort Ribalta · Veure més »

Rosa Pérez Garijo

Rosa Pérez Garijo (València, 1972) és una política valenciana, advocada i professora de dret a la Universitat de València.

Nou!!: València і Rosa Pérez Garijo · Veure més »

Rosa Raga Gil

Rosa Raga Gil (Catarroja, Horta, 1941) és una editora i activista catalana, fundadora de l'editorial i la llibreria Tres i Quatre.

Nou!!: València і Rosa Raga Gil · Veure més »

Rosa Serrano i Llàcer

és una escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana, que s'ha destacat pel seu compromís cultural en favor del valencià.

Nou!!: València і Rosa Serrano i Llàcer · Veure més »

Rosa Solbes López

Rosa María Solbes López (Alacant, 1950) és una periodista valenciana, primera directora de Ràdio 9, expresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, membre del Consell d'Administració de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), vicepresidenta de Valencians pel Canvi i destacada activista feminista.

Nou!!: València і Rosa Solbes López · Veure més »

Rosa Torres Molina

Rosa Torres Molina (València, 17 de setembre de 1948) és una pintora i gravadora valenciana.

Nou!!: València і Rosa Torres Molina · Veure més »

Rosana Pastor

Rosana Pastor (Alboraia, Horta Nord, 7 d'agost de 1960) és una actriu i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la XI i XII legislatures.

Nou!!: València і Rosana Pastor · Veure més »

Rosángeles Valls Ballester

Rosario Ángeles Valls Ballester –Rosángeles Valls– (València, 27 de juny de 1952) és una ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa.

Nou!!: València і Rosángeles Valls Ballester · Veure més »

Rosita Amores

Rosita Amores (n. 1938, Nules, Plana Baixa) és una vedet, cantant i actriu valenciana.

Nou!!: València і Rosita Amores · Veure més »

Rossinyol cuablau

El rossinyol cuablau, anteriorment conegut com a cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que únicament s'ha identificat en dues ocasions als Països Catalans.

Nou!!: València і Rossinyol cuablau · Veure més »

Rubèn

església de sant Joan del Mercat de València. Segons el Gènesi, Rubèn (en hebreu רְאוּבֵן בן-יַעֲקֹב Rəûbēn ben Yahăqōb) era el primogènit dels dotze fills de Jacob, nascut de la seva primera esposa Lia.

Nou!!: València і Rubèn · Veure més »

Rubén García Santos

Rubén García Santos (14 de juliol de 1993) és un futbolista professional valencià que juga com a mitjapunta pel CA Osasuna.

Nou!!: València і Rubén García Santos · Veure més »

Rubén Gimeno

Rubén Gimeno (nascut en 1972 en València) és un director d'orquestra, violinista i clarinetista valencià.

Nou!!: València і Rubén Gimeno · Veure més »

Rubén Luzón Díaz

Rubén Luzón Díaz (València, 21 de setembre de 1982) és un poeta valencià.

Nou!!: València і Rubén Luzón Díaz · Veure més »

Rubén Martínez Dalmau

Rubén Martínez Dalmau (Teulada (Marina Alta), 17 de novembre de 1970) és un professor, jurista, politòleg i polític valencià.

Nou!!: València і Rubén Martínez Dalmau · Veure més »

Rubén Orihuela Gavilán

Rubén Orihuela Gavilán (València; 7 de setembre de 1987) és un gimnasta rítmic valencià, campió d'Espanya en modalitat masculina en 9 ocasions (2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 i 2016).

Nou!!: València і Rubén Orihuela Gavilán · Veure més »

Rubén Ruzafa Cueto

Rubén Ruzafa Cueto (València, 9 de setembre de 1984) és un triatleta i ciclista espanyol resident al Rincón de la Victoria.

Nou!!: València і Rubén Ruzafa Cueto · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: València і Rubí · Veure més »

Ruf d'Avinyó

Ruf d'Avinyó (mort a Avinyó, Provença, s. IV) va ser un cristià d'Avienno (actual Avinyó), probablement sacerdot i primer dirigent de la comunitat cristiana: la tradició l'ha convertit en el primer bisbe de la ciutat, però en aquell moment encara no s'hi havia establert una diòcesi.

Nou!!: València і Ruf d'Avinyó · Veure més »

Rugat

Rugat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Rugat · Veure més »

Rugby Club València

El Rugby Club València és una entitat esportiva de la ciutat de València, fundada en 1966.

Nou!!: València і Rugby Club València · Veure més »

Rumba flamenca

La rumba flamenca té els seus orígens en el mateix flamenc, de la qual originàriament n'era un simple «pal» o subestil més (com les bulerías, soleares, etc.), que com en el cas de les sevillanes, acabarà tenint una eminent entitat pròpia.

Nou!!: València і Rumba flamenca · Veure més »

Rumba Tres

Rumba Tres (escrit de vegades Rumba 3) és un històric grup barceloní de rumba catalana que va assolir un gran èxit comercial durant la dècada de 1970, quan fou un dels referents d'aquest moviment musical al costat de Peret i Los Amaya.

Nou!!: València і Rumba Tres · Veure més »

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Nou!!: València і Russafa · Veure més »

Ruta dels Borja

La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els Borja.

Nou!!: València і Ruta dels Borja · Veure més »

Ruta Destroy

La Ruta Destroy (també coneguda com La marxa, La ruta o Ruta del Bakalao) va ser un moviment de clubbing valencià de la dècada dels 80 i 90.

Nou!!: València і Ruta Destroy · Veure més »

Rutes E9x

Xarxa de carreteres europees de tipus 9x Autopista.

Nou!!: València і Rutes E9x · Veure més »

Ruth Beitia Vila

Ruth Beitia Vila (Santander, Cantàbria, 1 d'abril de 1979) és una atleta espanyola, especialista en salt d'altura. Des de 2011 és secretària primera del Parlament de Cantàbria.

Nou!!: València і Ruth Beitia Vila · Veure més »

Ruzafa

Munyat al-Rusafa (Ruzafa, Arrizafa o Arruzafa) fou una residència rural fundada per Abd al-Rahman I de Còrdova (756-788) al nord-oest de la ciutat, que va ser batejada així en honor del palau d'al-Rusafa a Síria (Rusafa al-Sham) fundat perl seu avi, l'omeia (Hixam ibn Abd-al-Màlik, 724–743).

Nou!!: València і Ruzafa · Veure més »

RVF

* Febre de la vall del Rift (del seu nom en anglès Rift Valley Fever), zoonosi vírica que afecta el bestiar i els humans.

Nou!!: València і RVF · Veure més »

S'està lliurant una batalla encara que no ho sàpigues

Els tubs marrons representen la falla gran, i els de colorins la infantil. S'està lliurant una batalla encara que no ho sàpigues va ser la falla plantada per Castielfabib-Marqués de Sant Joan en 2013.

Nou!!: València і S'està lliurant una batalla encara que no ho sàpigues · Veure més »

Saó

Saó és una revista mensual fundada el 1976 a València i dirigida per mossèn Josep Antoni Comes, mossèn Vicent M. Cardona i Puig i Emili J. Marín i Soriano.

Nou!!: València і Saó · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: València і Sabadell · Veure més »

Sabeco

Sabeco és una cadena espanyola de supermercats.

Nou!!: València і Sabeco · Veure més »

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Nou!!: València і Sac de gemecs · Veure més »

Sacanyet

Sacanyet (en castellà i oficialment, Sacañet, i en la parla xurra, Secañet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Sacanyet · Veure més »

Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús

La congregació dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús (en llatí, Congregatio Sacerdotum a Sacro Corde Iesu) és un institut religiós catòlic masculí de dret pontifici, concretament, una congregació clerical.

Nou!!: València і Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús · Veure més »

Sacramento

Sacramento és una ciutat dels Estats Units, capital de l'estat de Califòrnia i del comtat de Sacramento (Sacramento County).

Nou!!: València і Sacramento · Veure més »

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Nou!!: València і Sadun ar-Ruayní · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: València і Safor · Veure més »

Safranar

Safranar és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de Patraix.

Nou!!: València і Safranar · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: València і Sagunt · Veure més »

Sailing Yacht A

El Sailing Yacht A és un iot de vela avarat el 2015.

Nou!!: València і Sailing Yacht A · Veure més »

Sakira Ventura Quintana

és una musicòloga, professora i intèrpret de flauta travessera valenciana.

Nou!!: València і Sakira Ventura Quintana · Veure més »

Saló de Racionistes

El Saló de Racionistes és un edifici d'estil eclèctic dissenyat l'any 1886 per l'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón (1849 - 1906), a la ciutat de València.

Nou!!: València і Saló de Racionistes · Veure més »

Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2003

El 21è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 8 i el diumenge 11 de maig de 2003 a l'Estació de França.

Nou!!: València і Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2003 · Veure més »

Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries

El Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries (en castellà, Salón Internacional del Cómic del Principado de Asturias) va ser un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebrava al Principat d'Astúries a partir del 1972, sent per tant el més antic d'Espanya i el segon a Europa, després del de Lucca Comics & Games a Lucca (Itàlia).

Nou!!: València і Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries · Veure més »

Salsa balandra

La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix i en especial per a un plat típic dels pescadors de les costes de l'Ebre que es diu "caldo" i que és una mena de bullit de peix blanc i blau amb patates.

Nou!!: València і Salsa balandra · Veure més »

Salustià Vicedo Vicedo

Salustià Vicedo Vicedo (Alfafara, 24 de desembre de 1923 - Burbáguena, 31 d'octubre de 2007) va ser un sacerdot i frare franciscà.

Nou!!: València і Salustià Vicedo Vicedo · Veure més »

Salvador (Historia de un milagro cotidiano)

Salvador (Historia de un milagro cotidiano) és una pel·lícula de curtmetratge de ficció del 2007 dirigida per Abdelatif Hwidar.

Nou!!: València і Salvador (Historia de un milagro cotidiano) · Veure més »

Salvador Abril i Blasco

Salvador Abril i Blasco (València, 1862-1924) fou un pintor i ceramista valencià.

Nou!!: València і Salvador Abril i Blasco · Veure més »

Salvador Bru (pintor)

Salvador Bru (1933) és un pintor, nascut a València.

Nou!!: València і Salvador Bru (pintor) · Veure més »

Salvador Carreres Zacarés

Salvador Carreres Zacarés (València, 13 de juny de 1882 - València, 17 de gener de 1973) va ser un historiador valencià.

Nou!!: València і Salvador Carreres Zacarés · Veure més »

Salvador Chulià Hernàndez

Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 19 de maig del 1944) és músic i compositor.

Nou!!: València і Salvador Chulià Hernàndez · Veure més »

Salvador Company Gimeno

Salvador Company Gimeno (València, 1 de febrer de 1970) és un escriptor i traductor valencià.

Nou!!: València і Salvador Company Gimeno · Veure més »

Salvador Debón Cortina

Salvador Debón Cortina (València, 27 d'abril de 1923 - 8 d'abril de 2008) va ser un artista faller.

Nou!!: València і Salvador Debón Cortina · Veure més »

Salvador Ferrandis i Luna

Salvador Ferrandis i Luna († València el 1954) fou un advocat i periodista valencià.

Nou!!: València і Salvador Ferrandis i Luna · Veure més »

Salvador Giner i Vidal

Salvador Giner i Vidal (València, 19 de gener de 1832 – València, 3 de novembre de 1911) va ser un compositor, i professor de música valencià.

Nou!!: València і Salvador Giner i Vidal · Veure més »

Salvador González Marco

Salvador González Marco, més conegut com a Voro (L'Alcúdia, Ribera Alta, 9 d'octubre de 1963) és un exfutbolista i entrenador de futbol valencià.

Nou!!: València і Salvador González Marco · Veure més »

Salvador Guinot Vilar

Salvador Guinot Vilar (Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1866 - Castelló de la Plana, 1944) va ser un polític i escriptor valencià.

Nou!!: València і Salvador Guinot Vilar · Veure més »

Salvador Hervàs Llàcer

Salvador Hervàs Llàcer (Montserrat, 3 de juliol de 1967), més conegut com a Voro, és un pilotari valencià.

Nou!!: València і Salvador Hervàs Llàcer · Veure més »

Salvador Ibáñez

(València, 1854–1920) va ser un artesà lutier fabricador de guitarres valencià.

Nou!!: València і Salvador Ibáñez · Veure més »

Salvador Iborra Mallol

Salvador Iborra i Mallol (València, 9 de juliol de 1978 - Barcelona, 29 de setembre de 2011) fou un poeta, periodista i docent valencià.

Nou!!: València і Salvador Iborra Mallol · Veure més »

Salvador Jàfer i Sanxis

Salvador Jàfer i Sanxis (El Ràfol de Salem, la Vall d'Albaida, 31 de gener de 1954) és un poeta valencià en llengua catalana.

Nou!!: València і Salvador Jàfer i Sanxis · Veure més »

Salvador Larroca

Salvador Larroca (València, 1964) és un dibuixant de còmics.

Nou!!: València і Salvador Larroca · Veure més »

Salvador López Sanz

Salvador López Sanz (Múrcia, 1924 - València, 2009) fou un polític i catedràtic valencià d'origen murcià.

Nou!!: València і Salvador López Sanz · Veure més »

Salvador Martínez Cubells

Salvador Martínez Cubells (València, 9 de novembre de 1845 - Madrid, 21 de gener de 1914) va ser un pintor i restaurador de pintures valencià.

Nou!!: València і Salvador Martínez Cubells · Veure més »

Salvador Miró Sanjuán

Salvador Miró Sanjuán (Ibi, 1943 - Ibi, 2006) fou un empresari i polític valencià.

Nou!!: València і Salvador Miró Sanjuán · Veure més »

Salvador Monmeneu Escrig

Salvador Monmeneu Escrig (València, 4 de març de 1813 - 26 d'octubre de 1886) fou un arquitecte valencià, amb nombroses obres a la ciutat de València i en altres ciutats valencianes.

Nou!!: València і Salvador Monmeneu Escrig · Veure més »

Salvador Pau Lisart

Nínxol de Salvador Pau Lisart al Cementeri General de València Salvador Pau Lisart (València, 1826-València 18 d'abril de 1880) va ser un fabricant de guitarres a València actiu en la meitat del.

Nou!!: València і Salvador Pau Lisart · Veure més »

Salvador Porter García

Salvador Porter García, (València, 13 de setembre de 1942 - València, 25 de desembre de 2011), va ser un violinista i director d'orquestra, vinculat durant la major part de la seua carrera a l'Orquestra de València i a diferents grups i orquestres de cambra i juvenils de la seua ciutat.

Nou!!: València і Salvador Porter García · Veure més »

Salvador Salcedo López

Salvador Salcedo López (València 1939 -1999) fou un sociòleg valencià.

Nou!!: València і Salvador Salcedo López · Veure més »

Salvador Santaeulalia Fito

Salvador Santaeulalia Fito (Seta, Llenguadoc, 29 de juny de 1919 - València, 14 d'agost de 2011) va ser un pintor mural i artista faller.

Nou!!: València і Salvador Santaeulalia Fito · Veure més »

Salvador Signes i Chover

Salvador Signes i Chover (nascut a Real de Gandia, La Safor) és un mestre i pedagog valencià.

Nou!!: València і Salvador Signes i Chover · Veure més »

Salvador Soliva Ruscalleda

Salvador Soliva Ruscalleda (Tordera, 7 d'abril de 1854-Barcelona, 21 de desembre de 1901) va ser un militar i cabdill carlista català.

Nou!!: València і Salvador Soliva Ruscalleda · Veure més »

Salvem el Botànic

La Coordinadora cívica Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat, més coneguda com Salvem el Botànic, va ser una plataforma ciutadana sorgida a la ciutat de València el març de 1955.

Nou!!: València і Salvem el Botànic · Veure més »

Salvem el Cabanyal

Salvem el Cabanyal o Salvem el Cabanyal-Canyamelar és una plataforma veïnal que té com a objectiu evitar la prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez al barri del Cabanyal de la ciutat de València, perquè sostenen que si això passés implicaria la destrucció d'un conjunt històric, a part de l'empitjorament de la relació de la ciutat amb el mar.

Nou!!: València і Salvem el Cabanyal · Veure més »

Samantha Hudson

nom artístic d'Iván González Ranedo, és una artista, cantant, actriu, celebritat d'internet i activista del col·lectiu LGBTI mallorquina d'origen lleonès.

Nou!!: València і Samantha Hudson · Veure més »

Samoes

El Samoes fou un microcotxe de tres rodes fabricat el 1955 a València per l'empresa Plásticos Samoes.

Nou!!: València і Samoes · Veure més »

Samuel Sebastian Pérez Rodríguez

és un cineasta i dramaturg valencià, fill de la pintora Ester Rodríguez Ro.

Nou!!: València і Samuel Sebastian Pérez Rodríguez · Veure més »

San Agustín (Terol)

San Agustín (en xurro, San Agostín; en castellà i oficialment, San Agustín) és un municipi al sud-est de la comarca Gúdar-Javalambre a la província de Terol, Aragó.

Nou!!: València і San Agustín (Terol) · Veure més »

San Juan (pedania de Requena)

San Juan és una pedania de Requena (Plana d'Utiel) al País Valencià, en l'any 2010 tenia 156 habitants.

Nou!!: València і San Juan (pedania de Requena) · Veure més »

San Vicente de Piedrahita

Sant Vicent de Pedrafita (en castellà i oficialment, San Vicente de Piedrahita) és un poble ubicat a la comarca de l'Alt Millars, dins del terme municipal de Cortes d'Arenós, del qual dista a 11 km.

Nou!!: València і San Vicente de Piedrahita · Veure més »

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Nou!!: València і Sanç (L'Énova) · Veure més »

Sandra Cervera Peris

Sandra Cervera Peris (València, 19 de juny de 1985) és una actriu valenciana coneguda pels seus treballs en televisió, sobretot per sèries com Maniàtics, Socarrats, Check-In Hotel, o El secreto de Puente Viejo on porta des del 23 de febrer de 2011 donant vida a Emilia Ulloa.

Nou!!: València і Sandra Cervera Peris · Veure més »

Sandra Figuerola Peiró

Sandra Figuerola Peiró (València, 1957) és una dissenyadora valenciana.

Nou!!: València і Sandra Figuerola Peiró · Veure més »

Sandra Gómez López

Sandra Gómez López (València, 1985) és una política socialista i advocada valenciana, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de València des d'agost de 2016, al govern de Joan Ribó.

Nou!!: València і Sandra Gómez López · Veure més »

Sandra Ygueravide Viana

Sandra Ygueravide Viana (València, 28 de desembre de 1984) és una jugadora de bàsquet valenciana.

Nou!!: València і Sandra Ygueravide Viana · Veure més »

Sanfermines

Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com Sanfermines (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens.

Nou!!: València і Sanfermines · Veure més »

Sant Antoni (barri de València)

Sant Antoni és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Sant Antoni (barri de València) · Veure més »

Sant Antoni de Portmany

Sant Antoni de Portmany és una vila i municipi de l'illa d'Eivissa, situat a l'oest.

Nou!!: València і Sant Antoni de Portmany · Veure més »

Sant Antoni de Requena

Sant Antoni de Requena (en castellà i oficialment, San Antonio) és una entitat local menor del País Valencià ubicada dins del terme municipal de Requena. Amb 1.840 habitants en 2015 (INE), és el tercer nucli més poblat de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: València і Sant Antoni de Requena · Veure més »

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: València і Sant Bernat Calvó · Veure més »

Sant Calze

XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.

Nou!!: València і Sant Calze · Veure més »

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: València і Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Nou!!: València і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »

Sant Isidre (Baix Segura)

Sant Isidre (en castellà i oficialment, San Isidro) és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: València і Sant Isidre (Baix Segura) · Veure més »

Sant Isidre (barri de València)

Sant Isidre és un barri de València.

Nou!!: València і Sant Isidre (barri de València) · Veure més »

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Nou!!: València і Sant Jeroni de la Murtra · Veure més »

Sant Joan de l'Hospital

* Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.

Nou!!: València і Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Sant Jordi (Baix Maestrat)

Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: València і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Llorenç (barri de València)

Sant Llorenç és un barri de la ciutat de València, part del districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat.

Nou!!: València і Sant Llorenç (barri de València) · Veure més »

Sant Marcel·lí (barri de València)

Sant Marcel·lí, és un barri de València, part del districte de Jesús, a l'extrem sud de la ciutat.

Nou!!: València і Sant Marcel·lí (barri de València) · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: València і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Nou!!: València і Sant patró · Veure més »

Sant Pau (barri de València)

Sant Pau és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Campanar, a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Nou!!: València і Sant Pau (barri de València) · Veure més »

Sant Pere Ermengol

Arqueta amb les restes de Sant Pere Ermengol a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1228 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).

Nou!!: València і Sant Pere Ermengol · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: València і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Magdalena de Polpís

Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: València і Santa Magdalena de Polpís · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: València і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santa Maria della Catena

Santa Maria della Catena (en sicilià Crèsia di Santa Marìa dâ Catena) és una església d'estil gòtic català, que es troba prop de la Cala a la ciutat de Palerm (Sicília).

Nou!!: València і Santa Maria della Catena · Veure més »

Santa Rosa (Alcoi)

El barri de Santa Rosa és el segon barri quant a població d'Alcoi amb 15.942 habitants, un 26% de la població.

Nou!!: València і Santa Rosa (Alcoi) · Veure més »

Santiago Abascal Conde

és un sociòleg, polític i assagista basc.

Nou!!: València і Santiago Abascal Conde · Veure més »

Santiago Ballester Casabuena

Santiago Ballester Casabuena és un empresari, home de negocis i polític valencià.

Nou!!: València і Santiago Ballester Casabuena · Veure més »

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Nou!!: València і Santiago Calatrava Valls · Veure més »

Santiago Carrillo Solares

Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.

Nou!!: València і Santiago Carrillo Solares · Veure més »

Santiago García Aracil

Santiago García Aracil (València, 8 de maig de 1940-València, 28 de desembre de 2018) va ser un sacerdot catòlic que va ser successivament bisbe titular de Creo i auxiliar de València, bisbe de Jaén i arquebisbe de Mèrida-Badajoz, diòcesi en la qual va passar a ser arquebisbe emèrit després de presentar la seva renúncia per motius d'edat en 2015.

Nou!!: València і Santiago García Aracil · Veure més »

Santiago Grisolía García

Santiago Grisolía García (València, 6 de gener de 1923 - València, 4 d'agost de 2022) va ser un bioquímic valencià, nomenat Marqués de Grisolía en 2014.

Nou!!: València і Santiago Grisolía García · Veure més »

Santiago Lluís Dupuy de Lôme

Santiago Lluís Dupuy de Lôme (València, 1818 - Alacant, 1882) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Santiago Lluís Dupuy de Lôme · Veure més »

Santiago Mataix Soler

Santiago Mataix i Soler (Alcoi, 1871 - València, 1918) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Santiago Mataix Soler · Veure més »

Santiago Posteguillo Gómez

Santiago Posteguillo Gómez és un escriptor valencià nascut el 1967, ha assolit renom per diverses novel·les que transcorren a l'antiga Roma.

Nou!!: València і Santiago Posteguillo Gómez · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: València і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Santiago Segura i Burguès

Santiago Segura i Burguès (Sabadell, 29 de setembre de 1879 - València, 7 d'octubre de 1918) fou marxant, promotor artístic i propietari de les Galeries Laietanes.

Nou!!: València і Santiago Segura i Burguès · Veure més »

Santiago Segura Silva

Santiago Segura Silva (Madrid, 17 de juliol de 1965) és un actor, guionista, director i productor espanyol, popular per la sèrie de pel·lícules de Torrente, Padre no hay más que uno i Padre no hay más que uno dos.

Nou!!: València і Santiago Segura Silva · Veure més »

Santuari de Sant Josep de la Muntanya

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes situat al barri de la Salut (Gràcia, Barcelona), obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de.

Nou!!: València і Santuari de Sant Josep de la Muntanya · Veure més »

Sanz y el secreto de su arte

Sanz y el secreto de su arte és una pel·lícula muda espanyola de migmetratge de 1918, dirigida Francisco Sanz Baldoví i Maximilià Thous i enquadrable en el gènere del docudrama.

Nou!!: València і Sanz y el secreto de su arte · Veure més »

Sara Errani

Sara Errani (Bolonya, Itàlia, 29 d'abril de 1987) és una tennista professional italiana.

Nou!!: València і Sara Errani · Veure més »

Sara Llana García

Sara Llana García (León, 21 d'agost de 1997) és una gimnasta rítmica espanyola que actualment competeix en la selecció nacional en la modalitat individual.

Nou!!: València і Sara Llana García · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: València і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: València і Sardenya · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: València і Sarsuela · Veure més »

Sastreria Malatesta

Sastreria Malatesta va ser un taller familiar de sastres teatrals.

Nou!!: València і Sastreria Malatesta · Veure més »

Saturnina Jassà i Fontcuberta

Saturnina Jassà i Fontcuberta, també coneguda com a Saturnina del Cor Agonitzant de Jesús, (Calaceit, 3 de març de 1851 - Tortosa, 13 d'octubre de 1936) fou una monja franjolina, cofundadora de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, juntament amb Enric d'Ossó i les altres germanes de la primera comunitat.

Nou!!: València і Saturnina Jassà i Fontcuberta · Veure més »

Saturnino López Novoa

Saturnino López Novoa (Sigüenza, 1830 - Osca, 1905) va ser un religiós espanyol, historiador i fundador de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats, amb Santa Teresa Jornet.

Nou!!: València і Saturnino López Novoa · Veure més »

Saurina d'Entença i de Montcada

Saurina d'Entença i de Montcada (segle XIII - 1325) va ser una noble del llinatge dels Entença, filla del comte Berenguer V d'Entença i de Galbors de Montcada.

Nou!!: València і Saurina d'Entença i de Montcada · Veure més »

Sàrmata

Sàrmata va ser bisbe de València.

Nou!!: València і Sàrmata · Veure més »

Sèrie 1000 de Renfe

Locomotora de la sèrie 1000 exposada a l'estació de Ripoll. La sèrie 1000 de RENFE és una remesa de set locomotores de tren elèctriques construïdes expressament per la línia de tren Ripoll-la Tor de Querol, l'actual línia 3 de Rodalies de Catalunya.

Nou!!: València і Sèrie 1000 de Renfe · Veure més »

Sèrie 101 de Renfe

La Sèrie 101 de Renfe és una sèrie de trens de la Renfe formada per 6 automotors elèctrics d'alta velocitat.

Nou!!: València і Sèrie 101 de Renfe · Veure més »

Sèrie 254 de FGC

La locomotora 254.01 remolca un tren de potassa a la Pineda de Bages, entre Súria i Manresa, el 18 de maig de 2009. El darrer tren de la història amb vagons 63.000 carregats de sal, sortint de Sant Vicenç de Castellet, el 30 de juny de 2017. Sobre el pont del riu Llobregat a Martorell, tren descendent d'automòbils de SEAT el 4 de juny de 2010. Després de la primera circulació comercial del tren turístic Montserrat Classic Express el 16 de juliol de 2017, el tren retorna a Martorell Enllaç per ser netejat i guardat. És remolcat per la locomotora 254.01, amb la locomotora històrica titular 1003 a cua.. La sèrie 254 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya està formada per tres locomotores dièsel-elèctriques, destinades a remolcar trens de mercaderies.

Nou!!: València і Sèrie 254 de FGC · Veure més »

Sèrie 3800 de FGV

Sèrie 3800 al TRAM Sèrie 3800 amb la pintura de Metrovalència La sèrie 3800 de FGV és una sèrie de tramvies construïts entre els anys 1993 i 1998 per les companyies Siemens AG, Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF) i GEC-Alsthom per als Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).

Nou!!: València і Sèrie 3800 de FGV · Veure més »

Séquia de Mestalla

La Séquia de Mestalla és una de les vuit séquies de l'Horta de València que són sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: València і Séquia de Mestalla · Veure més »

Séquia de Tormos

La Séquia de Tormos és una de les vuit séquies de l'Horta de València que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: València і Séquia de Tormos · Veure més »

Séquia Reial de Montcada

La Reial Séquia de Montcada és un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes.

Nou!!: València і Séquia Reial de Montcada · Veure més »

Sílvia Montané Bonilla

Sílvia Montané Bonilla (la Granada del Penedès, Alt Penedès, 25 de setembre de 1977) és una atleta catalana especialitzada en curses de fons i camp a través.

Nou!!: València і Sílvia Montané Bonilla · Veure més »

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: València і Símbols valencians · Veure més »

Síndrome de Marfan

La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu (teixit de suport o bastiment de l'organisme), que afecta principalment el sistema cardiovascular (dilatació de l'aorta), els ulls (luxació del cristal·lí) i sistema osteo-muscular (principalment escoliosi, pectus excavatum i/o hiperlaxitud lligamentosa).

Nou!!: València і Síndrome de Marfan · Veure més »

Sònia Sapena

Sònia Sapena (València, 1976) és una religiosa i eremita valenciana.

Nou!!: València і Sònia Sapena · Veure més »

SB (motocicleta)

SB (o S.B.) fou una marca valenciana de motocicletes, fabricades entre 1948 i 1963 a València.

Nou!!: València і SB (motocicleta) · Veure més »

Scala Barcelona

Scala Barcelona fou un restaurant-espectacle i sala de festes emblemàtica de Barcelona, situada al xamfrà entre el carrer del Consell de Cent i el Passeig de Sant Joan, al mateix indret de l'anterior Cine Fregoli.

Nou!!: València і Scala Barcelona · Veure més »

Scala Dei (Eiximenis)

El llibre conegut com a Scala Dei, també anomenat Tractat de contemplació és una obra escrita per Francesc Eiximenis possiblement l'any 1399 a València en català i dedicada a Maria de Luna, reina de la Corona d'Aragó i esposa del rei Martí l'Humà.

Nou!!: València і Scala Dei (Eiximenis) · Veure més »

Scipione Pulzone

''Pietà'', Metropolitan Museum of Art, Nova York). ''Retrat del Cardenal Giovanni Ricci'', Fogg Art Museum. Scipione Pulzone anomenat Il Gaetano (Gaeta o Scipione Gaetano, 1544 - Roma, 1 de febrer de 1598), va ser un pintor manierista italià.

Nou!!: València і Scipione Pulzone · Veure més »

Scouts Valencians

Scouts Valencians és una associació escolta del País Valencià afiliada a Federación de Asociaciones Scouts de España (ASDE).

Nou!!: València і Scouts Valencians · Veure més »

Sculpture automatique avec certaines interventions dirigées: Ombre chinoise

Sculpture automatique avec certaines interventions dirigées: Ombre chinoise és una escultura feta per Hans Arp.

Nou!!: València і Sculpture automatique avec certaines interventions dirigées: Ombre chinoise · Veure més »

Sebastià Carratalà

Sebastià Carratalà (la Vilavella, Plana Baixa, 1965) és un artista plàstic, escriptor, periodista i professor valencia.

Nou!!: València і Sebastià Carratalà · Veure més »

Sebastià García Martínez

Sebastià García Martínez (Villena, 1942 - València, 1986) va ser un historiador valencià.

Nou!!: València і Sebastià García Martínez · Veure més »

Sebastià Mariner i Bigorra

Sebastià Mariner i Bigorra (Vilaplana, el Tarragonès, 12 de setembre 1923 - Madrid, 25 de gener de 1988), lingüista i llatinista català.

Nou!!: València і Sebastià Mariner i Bigorra · Veure més »

Sebastià Obradors i Font

Sebastià Obradors i Font (Moià, Bages, ? - Barcelona, 1899) fou un professor o catedràtic català.

Nou!!: València і Sebastià Obradors i Font · Veure més »

Sebastián Aguilera de Heredia

Sebastián Aguilera de Heredia (Saragossa, 15 d'agost de 1561 – 16 de desembre de 1627) fou un organista i compositor espanyol.

Nou!!: València і Sebastián Aguilera de Heredia · Veure més »

Secretari General de la CNT

El Secretari General de la CNT és el càrrec principal de la Confederació Nacional del Treball, encara que manca de poder executiu, les seves atribucions es limiten a qüestions tècniques i administratives.

Nou!!: València і Secretari General de la CNT · Veure més »

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Sedaví · Veure més »

Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

Nou!!: València і Segart · Veure més »

Segismundo Casado

, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Segismundo Casado · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Nou!!: València і Segle d'or valencià · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: València і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura

El Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura va tenir lloc des del 2 fins al 12 de juliol de 1937 a l'Espanya republicana (València, Madrid i Barcelona), durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura · Veure més »

Segon setge de Girona de 1808

El segon setge de Girona de 1808 fou posat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.

Nou!!: València і Segon setge de Girona de 1808 · Veure més »

Segona batalla del Bruc

La Batalla del Bruc és el nom amb què es coneixen els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc, a l'Anoia, entre el 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Segona batalla del Bruc · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2012-2013

La temporada 2012/13 és la 36a edició de la Segona Divisió B. Començà el 26 d'agost de 2012 i finalitzà el 19 de maig de 2013 la temporada regular.

Nou!!: València і Segona divisió B espanyola de futbol 2012-2013 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2013-2014

La temporada 2013/14 de la Segona Divisió B va ser la 37a edició d'aquesta competició.

Nou!!: València і Segona divisió B espanyola de futbol 2013-2014 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2014-2015

La temporada 2014/15 de la Segona Divisió B va ser la 38ª edició d'aquesta competició.

Nou!!: València і Segona divisió B espanyola de futbol 2014-2015 · Veure més »

Segona divisió B espanyola de futbol 2015-2016

La temporada 2015-16 de la Segona Divisió B va ser la 39a edició d'aquesta competició.

Nou!!: València і Segona divisió B espanyola de futbol 2015-2016 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol

Hèrcules CF La Segona divisió espanyola de futbol (oficialment i per motius de patrocini, LaLiga SmartBank o LaLiga2) també coneguda com la Segona Divisió A, és el segon nivell de la Lliga espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1928-1929

La temporada 1928-29 de Segona Divisió va ser el primer campionat de Segona Divisió de la Lliga Espanyola de Futbol, que estava compost per dos grups.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1928-1929 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1929-1930

Resum de l'activitat de la temporada 1929-1930 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1929-1930 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1930-1931

Resum de l'activitat de la temporada 1930-1931 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1930-1931 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1932-1933

Resum de l'activitat de la temporada 1932-1933 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1932-1933 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1934-1935

Resum de l'activitat de la temporada 1934-1935 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1934-1935 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1935-1936

Resum de l'activitat de la temporada 1935-1936 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1935-1936 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1939-1940

Resum de l'activitat de la temporada 1939-1940 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1939-1940 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1940-1941

Resum de l'activitat de la temporada 1940-1941 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1940-1941 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1941-1942

Resum de l'activitat de la temporada 1941-1942 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1941-1942 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1946-1947

Resum de l'activitat de la temporada 1946-1947 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1946-1947 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1947-1948

Resum de l'activitat de la Temporada 1947-1948 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1947-1948 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1948-1949

Resum de l'activitat de la temporada 1948-1949 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1948-1949 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1949-1950

Resum de l'activitat de la temporada 1949-1950 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1949-1950 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1950-1951

Resum de l'activitat de la temporada 1950-1951 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1950-1951 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1951-1952

Resum de l'activitat de la temporada 1951-1952 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1951-1952 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1952-1953

Resum de l'activitat de la temporada 1952-1953 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1952-1953 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1953-1954

Resum de l'activitat de la temporada 1953-1954 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1953-1954 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1954-1955

Resum de l'activitat de la temporada 1954-1955 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1954-1955 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1955-1956

Resum de l'activitat de la temporada 1955-1956de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1955-1956 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1956-1957

Resum de l'activitat de la temporada 1956-1957 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1956-1957 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1957-1958

Resum de l'activitat de la temporada 1957-1958 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1957-1958 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1958-1959

Resum de l'activitat de la temporada 1958-1959 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1958-1959 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1959-1960

Resum de l'activitat de la temporada 1959-1960 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1959-1960 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1960-1961

Resum de l'activitat de la temporada 1960-1961 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1960-1961 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1961-1962

Resum de l'activitat de la temporada 1961-1962 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1961-1962 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1962-1963

La temporada 1962-63 fou l'edició número 32 de la segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1962-1963 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1963-1964

Resum de l'activitat de la temporada 1963-1964 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1963-1964 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1964-1965

Resum de l'activitat de la temporada 1964-1965 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1964-1965 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1965-1966

Resum de l'activitat de la temporada 1965-1966 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1965-1966 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1966-1967

Resum de l'activitat de la temporada 1966-1967 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1966-1967 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1967-1968

Resum de l'activitat de la temporada 1967-1968 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1967-1968 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1968-1969

Resum de l'activitat de la temporada 1968-1969 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1968-1969 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1971-1972

Resum de l'activitat de la temporada 1971-1972 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1971-1972 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1972-1973

Resum de l'activitat de la temporada 1972-1973 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1972-1973 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1973-1974

Resum de l'activitat de la temporada 1973-1974 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1973-1974 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977

Resum de l'activitat de la temporada 1976-1977 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1976-1977 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1979-1980

Resum de l'activitat de la temporada 1979-1980 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1979-1980 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1980-1981

Resum de l'activitat de la temporada 1980-1981 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1980-1981 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1981-1982

Resum de l'activitat de la temporada 1981-1982 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1981-1982 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1986-1987

Resum de l'activitat de la temporada 1986-1987 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1986-1987 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 1990-1991

Resum de l'activitat de la temporada 1990-1991 de la Segona divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 1990-1991 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 2008-2009

La temporada 2008/09 de la Segona Divisió espanyola de futbol és l'edició setanta-vuit de la competició.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 2008-2009 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 2009-2010

La temporada 2009/10 de la Segona Divisió espanyola de futbol o la Liga Adelante va començar l'última setmana d'agost del 2009 i finalitzà a mitjans de juny de 2010.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 2009-2010 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 2016-2017

La temporada 2016–17 de la Segona Divisió, també coneguda com a LaLiga2 o per raons d'esponsorització LaLiga 1|2|3 fou la 86a des del seu establiment.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 2016-2017 · Veure més »

Segona divisió espanyola de futbol 2023-2024

La Liga 2 2023–24, també coneguda com a La Liga Hypermotion per motius de patrocini, serà la 93a edició de la Segona divisió espanyola de futbol des de la seva creació a Espanya.

Nou!!: València і Segona divisió espanyola de futbol 2023-2024 · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: València і Segona Germania · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: València і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Espanyola en guerra

Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.

Nou!!: València і Segona República Espanyola en guerra · Veure més »

Seguici popular

El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.

Nou!!: València і Seguici popular · Veure més »

Seguici Tradicional de Vila-seca

El Seguici Tradicional de Vila-seca el forma el conjunt d'elements festius que participen en les cercaviles de Festa Major d'aquest municipi del Tarragonès.

Nou!!: València і Seguici Tradicional de Vila-seca · Veure més »

Segunda parte de la crónica general de España

La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.

Nou!!: València і Segunda parte de la crónica general de España · Veure més »

Seguridad Social

Seguridad Social és un grup de música valencià de rock.

Nou!!: València і Seguridad Social · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: València і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya-Llevant

La Selecció de futbol de Catalunya-Llevant, va ser creada l'any 1950, com una selecció mixta de jugadors d'equips del Catalunya i del País Valencià amb la finalitat de disputar un partit davant el Club Atlético San Lorenzo de Almagro argentí, que estava fent una gira per Europa.

Nou!!: València і Selecció de futbol de Catalunya-Llevant · Veure més »

Selecció de futbol del País Valencià

La Selecció valenciana de futbol és la representant del País Valencià en futbol.

Nou!!: València і Selecció de futbol del País Valencià · Veure més »

Selecció Valenciana de Pilota

La Selecció Valenciana de Pilota està formada pels pilotaris valencians escollits pel seleccionador de la Federació de Pilota Valenciana per a participar en els Campionats Internacionals de Pilota.

Nou!!: València і Selecció Valenciana de Pilota · Veure més »

Selecciones Capitolio

Selecciones Capitolio va ser la marca distribuïdora de S.Huguet.

Nou!!: València і Selecciones Capitolio · Veure més »

Sellent

Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: València і Sellent · Veure més »

Semiconductor orgànic

Els semiconductors orgànics o Polímers semiconductors son compostos orgànics que es comporten com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenten certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient actuen de manera similar als semiconductors dopats amb silici o germani.

Nou!!: València і Semiconductor orgànic · Veure més »

Seminari Metropolità de València

El Seminari Metropolità de València va ser autoritzat en 1769 com seminari conciliar.

Nou!!: València і Seminari Metropolità de València · Veure més »

Sempere

Sempere, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: València і Sempere · Veure més »

Sempre en Galiza

Sempre en Galiza és un assaig polític escrit per Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, considerat l'obra canònica del nacionalisme gallec.

Nou!!: València і Sempre en Galiza · Veure més »

SENER

SENER és un grup d'enginyeria espanyol, actiu en diverses branques, entre les que podem trobar l'aviació i l'aeronàutica.

Nou!!: València і SENER · Veure més »

Senior i el Cor Brutal

Senior i el Cor Brutal és un grup valencià de rock alternatiu, fundat l'any 2007.

Nou!!: València і Senior i el Cor Brutal · Veure més »

Sento Llobell

Sento Llobell en 2015.Vicent Josep Llobell Bisbal, conegut com a Sento (València, 8 de desembre de 1953), és un historietista i il·lustrador valencià.

Nou!!: València і Sento Llobell · Veure més »

Senyalització bilingüe

Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua.

Nou!!: València і Senyalització bilingüe · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: València і Senyera del País Valencià · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: València і Senyera reial · Veure més »

Separatisme

El separatisme és una ideologia que promou la desunió d'una o diverses parts d'una entitat.

Nou!!: València і Separatisme · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: València і Septimània visigòtica · Veure més »

Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea

Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea (Oliva, 146... - 1536), baró de Nules i segon comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Nou!!: València і Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea · Veure més »

Serafín Martínez Fort

Serafín Martínez Fort (Torís, 1907) fou un boxejador valencià, en actiu entre 1926 i 1933.

Nou!!: València і Serafín Martínez Fort · Veure més »

Serafín Ríos Mingarro

Serafín Ríos Mingarro (Borriana, 1939 - València, 30 de març de 1997) va ser un polític valencià militant d'Unió Democràtica del País Valencià i posteriorment d'Unió de Centre Democràtic.

Nou!!: València і Serafín Ríos Mingarro · Veure més »

Sercotel Hotel Group

Sercotel Hotel Group és una cadena hotelera espanyola amb seu central a Barcelona.

Nou!!: València і Sercotel Hotel Group · Veure més »

Sergi Campillo Fernández

és un científic i polític valencià.

Nou!!: València і Sergi Campillo Fernández · Veure més »

Sergi Durà

Sergi Durà o Sergio Durá (València, 1973) és un escriptor satíric.

Nou!!: València і Sergi Durà · Veure més »

Sergi Musoles

Sergi Musoles Ros (Castelló de la Plana, 28 d'agost de 1980) és un artista faller valencià i és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.

Nou!!: València і Sergi Musoles · Veure més »

Sergi Pitarch Garrido

Sergi Pitarch Garrido (València, 23 de gener de 1976) és un director de cinema valencià.

Nou!!: València і Sergi Pitarch Garrido · Veure més »

Sergi Torró i Ferrero

Sergi Torró i Ferrero (Sergi Torró com a nom literari; Ontinyent, 23 d'abril de 1971) és un docent, traductor i poeta valencià.

Nou!!: València і Sergi Torró i Ferrero · Veure més »

Sergio Bleda Villada

Sergio Bleda Villada (Albacete, 1974) és un autor de còmic valencià, conegut sobretot per les seues historietes de terror, encara que també ha conreat altres gèneres i treballat en il·lustració, publicitat i disseny de producció per a cinema.

Nou!!: València і Sergio Bleda Villada · Veure més »

Sergio Busquets i Burgos

Sergio Busquets i Burgos (Sabadell, 16 de juliol de 1988) és un futbolista català criat a Badia del Vallès, que juga de mig centre a l'Inter de Miami, però conegut sobretot per la seva carrera al FC Barcelona i a la.

Nou!!: València і Sergio Busquets i Burgos · Veure més »

Sergio Javier Melgarejo Herrero

Sergio Javier Melgarejo Herrero (Sant Marcel·lí, Ciutat de València, 19 de desembre de 1975) és un exfutbolista valencià que jugava de davanter.

Nou!!: València і Sergio Javier Melgarejo Herrero · Veure més »

Sergio Manzanera Lloret

Sergio Manzanera Lloret (València, 10 de novembre de 1950) és un exfutbolista valencià que jugava com a davanter.

Nou!!: València і Sergio Manzanera Lloret · Veure més »

Sergio Martínez Ballesteros

Sergio Martínez Ballesteros (Burjassot, L'Horta el 4 de setembre de 1975) és un exfutbolista professional valencià que jugava de defensa.

Nou!!: València і Sergio Martínez Ballesteros · Veure més »

Sergio Vilar Báguena

Sergio Vilar Báguena (València, 18 de juny de 1935 - Barcelona, 22 d'octubre de 1998) va ser un sociòleg i escriptor valencià.

Nou!!: València і Sergio Vilar Báguena · Veure més »

Serra (Camp de Túria)

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: València і Serra (Camp de Túria) · Veure més »

Serra Calderona

La serra Calderona o serra de la Calderona és una serralada del País Valencià.

Nou!!: València і Serra Calderona · Veure més »

Serra d'Aitana

Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.

Nou!!: València і Serra d'Aitana · Veure més »

Serra de las Cabrillas

La serra de las Cabrillas (en castellà) és una alineació muntanyosa entre les comarques valencianes de la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel que forma part del Sistema Ibèric.

Nou!!: València і Serra de las Cabrillas · Veure més »

Servei d'Investigació Prehistòrica

El Servei d'Investigació Prehistòrica és una institució dedicada a la recerca arqueològica vinculada a la Diputació de València.

Nou!!: València і Servei d'Investigació Prehistòrica · Veure més »

Servei de bicicletes públiques

Sense descripció.

Nou!!: València і Servei de bicicletes públiques · Veure més »

Serventes de Maria

L'Orde de les Serventes de Maria, també anomenada de les Monges Servites, en llatí Ordo Servarum Beatae Virginis Mariae, és un institut de vida consagrada, concretament un orde mendicant femení, branca femenina monàstica de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: València і Serventes de Maria · Veure més »

Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones

El Canyeret de Lleida El Servei Nacional de Regions devastades i reparacions, conegut oficialment i en castellà com a Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, fou un organisme creat el 1938 durant la dictadura del general Francisco Franco.

Nou!!: València і Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones · Veure més »

Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre

Les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre són un institut religiós catòlic, en concret una congregació religiosa de germanes.

Nou!!: València і Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre · Veure més »

Sete Gibernau

Manuel Gibernau Bultó, conegut com a és un ex-pilot de motociclisme català de renom internacional.

Nou!!: València і Sete Gibernau · Veure més »

Setge d'Aledo

El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: València і Setge d'Aledo · Veure més »

Setge d'Ares

El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.

Nou!!: València і Setge d'Ares · Veure més »

Setge d'Oriola (1359)

El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge d'Oriola (1359) · Veure més »

Setge d'Oriola (1364)

El Setge d'Oriola de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge d'Oriola (1364) · Veure més »

Setge de Barcelona (1472)

El setge de Barcelona de 1472 fou un dels episodis de la guerra civil catalana.

Nou!!: València і Setge de Barcelona (1472) · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: València і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Benicarló (1838)

El Setge de Benicarló de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Setge de Benicarló (1838) · Veure més »

Setge de Bunyol

El setge de Bunyol fou un enfrontament militar succeït al juliol de 1413, com a motiu de la revolta del comte d'Urgell, que enfrontava a les tropes de Ferran d'Antequera que ja havia estat coronat com a rei d'Aragó contra el comte d'Urgell; Jaume II d'Urgell.

Nou!!: València і Setge de Bunyol · Veure més »

Setge de Casp

El setge de Casp fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Setge de Casp · Veure més »

Setge de Cefalònia

El setge de Cefalònia fou un enfrontament bèl·lic entre tropes de l'Imperi Otomà i una coalició de la República de Venècia, la monarquia hispànica i el Regne de França, del 8 de novembre al 24 de desembre de 1500 amb victòria dels aliats, a l'illa de Cefalònia, una de les illes Jòniques.

Nou!!: València і Setge de Cefalònia · Veure més »

Setge de Cervera

El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.

Nou!!: València і Setge de Cervera · Veure més »

Setge de Conca

El setge de Conca fou una sèrie d'episodis ocorreguts en el front peninsular de la Guerra de Successió Espanyola que conduïren a una ràpida alternança de la possessió de la ciutat de Conca a finals d'estiu i principis de la tardor del 1706.

Nou!!: València і Setge de Conca · Veure més »

Setge de Dénia (1707)

El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Setge de Dénia (1707) · Veure més »

Setge de Figueres

El setge de Figueres va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Nou!!: València і Setge de Figueres · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de Guardamar (1359)

El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: València і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Lleida (1810)

El setge de Lleida fou una batalla que tingué lloc a Lleida durant la Guerra del Francès l'any 1810.

Nou!!: València і Setge de Lleida (1810) · Veure més »

Setge de Lleida de 1464

El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.

Nou!!: València і Setge de Lleida de 1464 · Veure més »

Setge de Llucena (1839)

El Setge de Llucena de 1839 va ser un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Setge de Llucena (1839) · Veure més »

Setge de Menerba

El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

Nou!!: València і Setge de Menerba · Veure més »

Setge de Morella (1707)

El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutat.

Nou!!: València і Setge de Morella (1707) · Veure més »

Setge de Morella (1840)

El Setge de Morella de 1840 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Setge de Morella (1840) · Veure més »

Setge de Palau-Saverdera

El setge de Palau-Saverdera fou una operació militar que tingué lloc a l'abril de 1464, en el marc de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: València і Setge de Palau-Saverdera · Veure més »

Setge de Sant Mateu (1705-1706)

El setge de Sant Mateu fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Setge de Sant Mateu (1705-1706) · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.

Nou!!: València і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Setge de Terol (1363)

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: València і Setge de Terol (1363) · Veure més »

Setge de Tortosa (1708)

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.

Nou!!: València і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »

Setge de Tortosa (1810)

El Setge de Tortosa de 1810 va ser una acció militar d'encerclament de la Guerra del Francès (1808-1814) que culminaria amb l'ocupació francesa de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: València і Setge de Tortosa (1810) · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge de València (1359) · Veure més »

Setge de València (1363)

El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: València і Setge de València (1363) · Veure més »

Setge de València (1364)

El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: València і Setge de València (1364) · Veure més »

Setge de València (1812)

El setge de València, del 3 de novembre de 1811 al 9 de gener de 1812, va veure l'exèrcit francès d'Aragó del mariscal Louis Gabriel Suchet assetjar les forces del capità general Joaquín Blake a la ciutat de València, Espanya durant la guerra del francès.

Nou!!: València і Setge de València (1812) · Veure més »

Setge de Vilafamés

El setge de Vilafamés fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: València і Setge de Vilafamés · Veure més »

Setge de Xàtiva (1706)

El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: València і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Setges de Saragossa

Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.

Nou!!: València і Setges de Saragossa · Veure més »

Setmana Santa Marinera

Passo de la Setmana Santa Marinera. Passo de la Verònica, de Marià Benlliure. La Setmana Santa Marinera és la celebració de la Setmana Santa en la ciutat de València, en particular al districte de Poblats Marítims, als barris del Grau, el Cabanyal i el Canyamelar.

Nou!!: València і Setmana Santa Marinera · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: València і Setmana Tràgica · Veure més »

Setter (motocicleta)

Setter fou una marca valenciana de motocicletes i ciclomotors fabricats a Elx, Baix Vinalopó, entre començaments dels anys 50 i finals dels 60 per l'empresa Miguel Santonja e Hijos.

Nou!!: València і Setter (motocicleta) · Veure més »

Sever Tomàs Auter

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).

Nou!!: València і Sever Tomàs Auter · Veure més »

Severí Guastavino i Robba

Severí Guastavino i Robba (València, 1879 - València, 1950) va ser un periodista i poeta valencià.

Nou!!: València і Severí Guastavino i Robba · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: València і Sevilla · Veure més »

Shigeto Koyama

Shigeto Koyama (コヤマシゲト) és un dibuixant i dissenyador de personatges d'animació japonesa com Gurren Lagann o Heroman —amb Stan Lee—, però més conegut en Occident per haver redissenyat el personatge de Marvel Comics Baymax per a la pel·lícula de Walt Disney Pictures Big Hero 6.

Nou!!: València і Shigeto Koyama · Veure més »

Siempre

Sempre és el quart àlbum d'estudi del grup de crossover clàssic internacional Il Divo, format per quatre cantants de prestigi internacional; Carlos Marín, Sébastien Izambard, David Miller i Urs Bühler.

Nou!!: València і Siempre · Veure més »

Sigfrid Monleón

Sigfrid Monleón (València, 1964), guionista i director de cinema valencià.

Nou!!: València і Sigfrid Monleón · Veure més »

Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco

Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco (València, 1902 - 1983) fou un polític i periodista valencià, fill petit de Vicent Blasco Ibáñez.

Nou!!: València і Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco · Veure més »

Sigfrido Catalá Tineo

Sigfrido Catalá Tineo (València, 1906 – 9 de setembre de 1978) fou un anarcosindicalista valencià, també conegut com a Lohengrin.

Nou!!: València і Sigfrido Catalá Tineo · Veure més »

Signari del Castellet de Bernabé

Escriptures paleohispàniques El signari del Castellet de Bernabé (Llíria, València) és un fragment de signari ibèric nord-oriental dual, amb deu signes complets i fragments d'altres dos, que està incomplet per ambdós costats.

Nou!!: València і Signari del Castellet de Bernabé · Veure més »

Silla

Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Silla · Veure més »

Silvia Navarro Giménez

Silvia Navarro Giménez, coneguda com a Silvia Navarro (València, 20 de març de 1979) és una jugadora valenciana d'handbol, guanyadora d'una medalla olímpica.

Nou!!: València і Silvia Navarro Giménez · Veure més »

Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.

Nou!!: València і Simat de la Valldigna · Veure més »

Simó Aguilar i Castelló

Simó Aguilar i Castelló va ser un activista, dinamitzador i agitador cultural de la ciutat de València, nascut el 1955 a la pedania de Poble Nou, al costat de la ciutat.

Nou!!: València і Simó Aguilar i Castelló · Veure més »

Simó de Bell-lloc

Simó de Bell-lloc (segle XII - València, 1326) va ser un noble català membre de la família dels Bell-lloc, originaris del Vallès però amb possessions al Camp de Tarragona.

Nou!!: València і Simó de Bell-lloc · Veure més »

Simó Salvador

Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.

Nou!!: València і Simó Salvador · Veure més »

Simón de Rojas Clemente y Rubio

Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubio (Titaigües, 27 de setembre de 1777 - Madrid, 27 de febrer de 1827) fou un botànic valencià.

Nou!!: València і Simón de Rojas Clemente y Rubio · Veure més »

Simbolisme de Lewis

El simbolisme de Lewis és una forma senzilla de simbolitzar lestructura electrònica i l'enllaç en una molècula covalent.

Nou!!: València і Simbolisme de Lewis · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: València і Simbologia del franquisme · Veure més »

Simfonia

Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Nou!!: València і Simfonia · Veure més »

Simon Hanselmann

Simon Hanselmann (Launceston, Tasmània, 1981) és un autor de còmic underground.

Nou!!: València і Simon Hanselmann · Veure més »

Simona Škrabec

Simona Škrabec (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és una escriptora, professora i traductora eslovena, establerta a Catalunya, especialista en teoria literària i literatura comparada.

Nou!!: València і Simona Škrabec · Veure més »

Sindicat Arrosser d'Alfafar

El Sindicat Arrosser d'Alfafar se situa a la localitat d'Alfafar (Horta Sud, País Valencià), concretament tocant amb els carrers Sant Gaietà (número 2), Ortega y Gasset, i la plaça del Forn, en el considerat nucli funcional d'Alfafar.

Nou!!: València і Sindicat Arrosser d'Alfafar · Veure més »

Sindicat d'Estudiants

El Sindicat d'Estudiants (Sindicato de Estudiantes en castellà) és la principal organització estudiantil a l'Estat espanyol.

Nou!!: València і Sindicat d'Estudiants · Veure més »

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Nou!!: València і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans · Veure més »

Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona és un sindicat fundat el 2015 que representa el col·lectiu de manters de Barcelona.

Nou!!: València і Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona · Veure més »

Singapur

Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.

Nou!!: València і Singapur · Veure més »

Sinodal de Aguilafuente

Església de Santa María de Aguilafuente. El "Sinodal de Aguilafuente" es considera el primer llibre (incunable) imprès a Espanya, l'any 1472.

Nou!!: València і Sinodal de Aguilafuente · Veure més »

Sira Abed Rego

Sira Abed Rego (València, 20 de novembre de 1973) és una política valenciana, Ministra de Joventut i Infància del govern d'Espanya des de novembre de 2023.

Nou!!: València і Sira Abed Rego · Veure més »

Sitges de Burjassot

El Pati de les Sitges, o simplement Les Sitges, és un monument constituït per un conjunt de dipòsits destinats a emmagatzemar blat per al consum dels habitants de la ciutat de València i poblacions dels voltants.

Nou!!: València і Sitges de Burjassot · Veure més »

Skaparàpid

Skaparàpid és un grup de música ska originari del País Valencià, en actiu entre 1993 i 2007, i després d'un parèntesi d'uns anys l'any 2022 tornaren als escenaris.

Nou!!: València і Skaparàpid · Veure més »

SN 1572

SN 1572 o Nova Tycho va ser una supernova en la constel·lació de Cassiopea, una de les vuit supernoves que han estat visibles a ull nu.

Nou!!: València і SN 1572 · Veure més »

Sobre la nació dels valencians

Sobre la nació dels valencians és un assaig de l'escriptor valencià Joan Francesc Mira sobre l'evolució del nacionalisme valencià des dels anys seixanta del.

Nou!!: València і Sobre la nació dels valencians · Veure més »

Socarrat (ceràmica)

Socarrat amb representació d'un bou al Museu de Belles Arts de Castelló. Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González Martí, Palau del Marqués de Dosaigües, València. El socarrat.

Nou!!: València і Socarrat (ceràmica) · Veure més »

Societat de Salvament i Seguretat Marítima

La Societat de Salvament i Seguretat Marítima, també coneguda per l'acrònim SASEMAR o de manera extraoficial com a Salvament Marítim, és un ens públic empresarial encarregat de la seguretat marítima en aigües espanyoles.

Nou!!: València і Societat de Salvament i Seguretat Marítima · Veure més »

Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona

La Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona (AVT) va ser una companyia ferroviària que va existir durant la segona meitat del segle XIX, fins que va desaparéixer després de ser annexionada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

Nou!!: València і Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona · Veure més »

Societat limitada (novel·la)

Societat limitada és una novel·la de Ferran Torrent i Llorca, publicada l'any 2002.

Nou!!: València і Societat limitada (novel·la) · Veure més »

Societat Nàutica de Ginebra

La Societat Nàutica de Ginebra (SNG) és un club nàutic de Ginebra (Suïssa), fundat l'any 1872 per canalitzar la demanda existent a l'época de la pràctica de la navegació recreativa al Llac Léman.

Nou!!: València і Societat Nàutica de Ginebra · Veure més »

Sofia Salvador i Monferrer

Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 -18 de gener de 1995) fou una escriptora, mestra i activista cultural valenciana, filla del també insigne escriptor Carles Salvador.

Nou!!: València і Sofia Salvador i Monferrer · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Sogorb · Veure més »

Soledad Ruiz de Lihori

Soledad Ruiz de Lihori va ser una pintora valenciana activa en el primer terç del.

Nou!!: València і Soledad Ruiz de Lihori · Veure més »

Soledad Sevilla Portillo

''L'esquelet. L'ombra del sòl'' (Soledad Sevilla). Sant Quintí, 88 -vestíbul d'accés al nou Hospital de Sant Pau- (Barcelona) Soledad Sevilla Portillo (València, 1944) és una artista valenciana.

Nou!!: València і Soledad Sevilla Portillo · Veure més »

Soledad Vélez

Soledad Vélez (Concepción (ciutat xilena), 1988) és una cantant i compositora xilena resident a València des dels anys 2000.

Nou!!: València і Soledad Vélez · Veure més »

Soledad Vilches González

Soledad Vilches González (València, 1952) és una arquitecta valenciana.

Nou!!: València і Soledad Vilches González · Veure més »

Solidaridad Obrera (diari)

Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.

Nou!!: València і Solidaridad Obrera (diari) · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: València і Solsona · Veure més »

Solució sòlida

Una solució sòlida és una solució en estat sòlid d'un o més soluts en un solvent.

Nou!!: València і Solució sòlida · Veure més »

Som Valencians

Som Valencians, també conegut amb les sigles SOMVAL, és un partit polític regionalista d'àmbit valencià fundat l'any 2014.

Nou!!: València і Som Valencians · Veure més »

Soneixa

Soneixa (en castellà i oficialment, Soneja) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Soneixa · Veure més »

Sonetos del amor oscuro

«Su corazón no era ciertamente alegre. Era capaz de toda la alegría del Universo; pero su sima profunda, como la de todo gran poeta, no era la de la alegría. Quienes le vieron pasar por la vida como un ave llena de colorido, no le conocieron. Su corazón era como pocos apasionado, y una capacidad de amor y de sufrimiento ennoblecía cada día más su noble frente. Amó mucho, cualidad que algunos superficiales le negaron. Y sufrió por amor, lo que probablemente nadie supo.»«Federico» (1937), de Vicente Aleixandre. Els Sonetos del amor oscuro, o simplement Sonetos, són un recull de sonets escrits durant els seus últims anys de vida pel poeta i dramaturg espanyol Federico García Lorca (Granada, 1898-1936), recopilats i publicats pòstumament.

Nou!!: València і Sonetos del amor oscuro · Veure més »

Sortida de l'armari

La sortida de l'armari és una metàfora que conceptualitza col·loquialment el fet de revelar l'orientació afectivosexual d'una persona homosexual, bisexual, o bé, revelar la identitat de gènere d'una persona transgènere.

Nou!!: València і Sortida de l'armari · Veure més »

Sortuda (lleona)

Sortuda (2005-2022) va ser una lleona que va viure la major part de la seua vida al Bioparc València.

Nou!!: València і Sortuda (lleona) · Veure més »

Sot de Xera

Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Sot de Xera · Veure més »

Soternes

Soternes és un barri del districte de l'Olivereta, a la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.

Nou!!: València і Soternes · Veure més »

Spanish Girl's Club

LSpanish Girl's Club fou un club de futbol femení català fundat l'any 1914, considerat com un dels equips pioners del futbol femení a Catalunya.

Nou!!: València і Spanish Girl's Club · Veure més »

Stanley Ben Prusiner

Stanley Ben Prusiner (Des Moines, Iowa, EUA, 28 de maig de 1942) és un bioquímic, neuròleg i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1997.

Nou!!: València і Stanley Ben Prusiner · Veure més »

Star (revista)

Star, va ser una revista de còmics publicada a Barcelona per Producciones Editoriales des del 1974 fins al 1980, els directors d'aquesta revista, van ser Juan José Fernández i després Karmele Marchante.

Nou!!: València і Star (revista) · Veure més »

Startupxplore

Startupxplore és una plataforma especialitzada en inversió xicoteta empresarial mitjançant micromecenatge amb seu a València fundada el 2014 per Javier Megias i Nacho Ormeño.

Nou!!: València і Startupxplore · Veure més »

Stefan Nimke

Stefan Nimke (Hagenow, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 26 de juny de 1987) és un ciclista alemany especialitzat en pista.

Nou!!: València і Stefan Nimke · Veure més »

Stefano Fieschi

Stefano Fieschi (conegut pel seu nom llatinitzat Stephanus Fliscus).

Nou!!: València і Stefano Fieschi · Veure més »

Stefano Palatchi

Stefano Palatchi (Barcelona, 26 de març del 1960) és un baix català conegut principalment per les seves interpretacions de Verdi.

Nou!!: València і Stefano Palatchi · Veure més »

Stevia

Stevia és un gènere de plantes fanerògames (herbes i arbusts) de la família dels gira-sols (Asteraceae).

Nou!!: València і Stevia · Veure més »

Stoitxo Stòev

Stoitxo Stòev (En búlgar Стойчо Стоев; Razgrad, 15 d'agost de 1962) és un exjugador i entrenador de futbol búlgar.

Nou!!: València і Stoitxo Stòev · Veure més »

Stop Victim War's Wall

Vídeo amb el procés de creació del mural. Stop Victim War's Wall és un mural ubicat junt a la Plaça del Tossal, entre les Places de Calderers i de l'Espart de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Stop Victim War's Wall · Veure més »

Sucro (població)

Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro.

Nou!!: València і Sucro (població) · Veure més »

Suinteric

Suinteric fou bisbe de València.

Nou!!: València і Suinteric · Veure més »

Supercopa d'Espanya d'handbol femenina

La Supercopa d'Espanya d'handbol femenina és una competició esportiva de clubs d'handbol espanyols, creada la temporada 1999-2000.

Nou!!: València і Supercopa d'Espanya d'handbol femenina · Veure més »

Supercopa d'Espanya de futbol 1999

La Supercopa d'Espanya del 1999 va ser la 14a edició de la Supercopa d'Espanya de futbol, una competició futbolística que enfronta el campió de la lliga espanyola amb el de la copa.

Nou!!: València і Supercopa d'Espanya de futbol 1999 · Veure més »

Supercopa d'Espanya de futbol 2002

La Supercopa d'Espanya de futbol 2002 va ser un matx disputat a dos partits els dies 18 i 25 d'agost de 2002.

Nou!!: València і Supercopa d'Espanya de futbol 2002 · Veure més »

Supercopa d'Espanya de futbol 2004

La Supercopa d'Espanya del 2004 fou un matx disputat a dos partits els dies 21 i el 24 d'agost de 2004.

Nou!!: València і Supercopa d'Espanya de futbol 2004 · Veure més »

Supercopa d'Espanya de futbol 2008

Jugadors del Reial Madrid celebrant el títol, el 2008. La Supercopa d'Espanya 2008 es va disputar en dos partits (anada i tornada) entre el campió de la Primera divisió espanyola 2007/08 i el campió de la Copa del Rei de futbol 2007-08.

Nou!!: València і Supercopa d'Espanya de futbol 2008 · Veure més »

Supercopa d'Europa de basquetbol femenina

La Supercopa d'Europa de basquetbol femenina (oficialment en anglès SuperCup Women) és una competició esportiva de clubs de basquetbol europeus femenins, creada la temporada 2009-10.

Nou!!: València і Supercopa d'Europa de basquetbol femenina · Veure més »

Supercopa d'Europa de futbol 1980

La Supercopa d'Europa 1980 es va disputar a doble partit entre el campió de la Recopa d'Europa 1979-1980 i el campió de la Copa d'Europa 1979-1980.

Nou!!: València і Supercopa d'Europa de futbol 1980 · Veure més »

Supercopa espanyola de bàsquet femenina

La Supercopa d'Espanya de basquetbol femenina, anomenada Supercopa DIA per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs espanyols basquet femení, de caràcter anual, iniciada l'any 2003 i organitzada per la FEB.

Nou!!: València і Supercopa espanyola de bàsquet femenina · Veure més »

Supercopa espanyola de waterpolo femenina

La Supercopa espanyola de waterpolo femenina, anomenada Supercopa Preemat de waterpolo femenina per motius comercials, és una competició esportiva de clubs espanyols de waterpolo, creada la temporada 2009-10 i organitzada per la Reial Federació Espanyola de Natació.

Nou!!: València і Supercopa espanyola de waterpolo femenina · Veure més »

Superdeporte

Superdeporte, també conegut com a Super Deporte és un diari esportiu valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, grup editor entre altres dels diaris Levante-EMV i Información d'Alacant.

Nou!!: València і Superdeporte · Veure més »

Susana Camarero Benítez

Susana Camarero Benítez (Madrid, 1970) és una advocada i política valenciana, vicepresidenta segona del Consell i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana al govern del president Carlos Mazón.

Nou!!: València і Susana Camarero Benítez · Veure més »

Susana Fortes López

Susana Fortes López (Pontevedra, 1959) és una escriptora i articulista espanyola.

Nou!!: València і Susana Fortes López · Veure més »

Susana Pareja Ibarra

Susana Pareja Ibarra (València 13 de març de 1973) és una esportista valenciana, antiga jugadora i actual entrenadora d'handbol.

Nou!!: València і Susana Pareja Ibarra · Veure més »

Susana Solano Rodríguez

Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 25 de juliol de 1946) és una escultora catalana.

Nou!!: València і Susana Solano Rodríguez · Veure més »

Susanna Lliberós i Cubero

Susanna Lliberós i Cubero (Vila-real, agost de 1973) és una periodista i poetessa valenciana.

Nou!!: València і Susanna Lliberós i Cubero · Veure més »

Swiss International Airlines

Swiss International Air Lines Ltd., és la principal aerolínia de Suïssa.

Nou!!: València і Swiss International Airlines · Veure més »

Sylvia Romeu Alfaro

Sylvia Romeu Alfaro (València, 1938 - València, 1988) fou una historiadora especialitzada en Dret Foral valencià, i en les Corts Valencianes.

Nou!!: València і Sylvia Romeu Alfaro · Veure més »

Tabalà

La Tabalà (és a dir, "tabalada") és una confraria de la ciutat de València.

Nou!!: València і Tabalà · Veure més »

Tambor

Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.

Nou!!: València і Tambor · Veure més »

Tamboret Dúplex

El Tamboret Dúplex és un tamboret dissenyat el 1981 per Xavier Mariscal (València, 1950).

Nou!!: València і Tamboret Dúplex · Veure més »

Tancades de sense papers a les esglésies de 2001

'''Tancament de dones a l´església de Sant Pau''' '''Dones del Paquistan a la vaga de fam del 2001''' Les tancades de sense papers a les esglésies de 2001 és el nom que rep el moviment de protesta de diversos immigrants, els quals es van tancar dins d'esglésies espanyoles per demanar la seva regularització.

Nou!!: València і Tancades de sense papers a les esglésies de 2001 · Veure més »

Tania Doris

Dolores Cano Barón (València, 1952), coneguda amb el nom artístic de Tania Doris, és una vedet de revista, descoberta per l'empresari Matias Colsada (va ser ell qui li posà el nom artístic) i cap de cartell del teatre Apol·lo de Barcelona, durant més de vint anys.

Nou!!: València і Tania Doris · Veure més »

Tardor (grup musical)

Tardor és un grup de música en valencià procedent de València i l'Horta.

Nou!!: València і Tardor (grup musical) · Veure més »

Taro Daniel

és un tennista professional japonès d'origen estatunidenc.

Nou!!: València і Taro Daniel · Veure més »

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Nou!!: València і Taronger · Veure més »

Taronja al País Valencià

taronja blanca originada a L'Ènova. Es considera que l'origen de la plantació de la taronja al Regne de Valencia la va documentar Antoni Josep Cavanilles en 1781, a Carcaixent.

Nou!!: València і Taronja al País Valencià · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: València і Tarragona · Veure més »

Tarragonès

El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: València і Tarragonès · Veure més »

Taula de Canvi de Barcelona

Làpida de 1588 de l'edificació de la nova seu de la Taula de Canvi de Barcelona a l'actual plaça de Sant Jaume La Taula de Canvi de Barcelona va ser un banc de la ciutat de Barcelona creat el 1401, que és considerat el primer banc públic d'Europa.

Nou!!: València і Taula de Canvi de Barcelona · Veure més »

Taula de Lletres Valencianes

Taula de Lletres Valencianes fou una revista literària i progressista creada a València l'octubre de 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Alfonso, Enric Navarro i Borràs, Miquel Duran de València i Francesc Caballero Muñoz, per tal d'impulsar la valencianització de les forces polítiques i la recuperació de la personalitat nacional.

Nou!!: València і Taula de Lletres Valencianes · Veure més »

Taula de Saragossa

La Sobrecollida de Saragossa o Taula de Saragossa fou una sobrecollida (l'equivalent català a la Vegueria) que tenia com a funció controlar el moviment econòmic a través de les vies de comunicació que arribaven en l'edat mitjana a Saragossa, sobretot el camí fluvial de l'Ebre.

Nou!!: València і Taula de Saragossa · Veure més »

Tauladella

Teuladella (sovint escrit Tauladella) és un llogaret enmig de l'Horta Nord, hui en dia una pedania de València, inclosa en el districte dels Poblats del Nord, que limita pel nord amb el municipi de Museros, a l'est amb Albuixec, a l'oest amb Albalat dels Sorells i al sud amb Foios, amb la qual cosa és un enclavament del terme municipal de València enmig de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Tauladella · Veure més »

Taulelleria al País Valencià

La taulelleria valenciana o rajoleria valenciana és l'artesania tradicional de les arts sumptuàries, posteriorment aplicada a l'objecte quotidià, i que en l'actualitat ha esdevingut un procés industrial, per a l'elaboració de peces de ceràmica, anomenades taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada, i que s'estudia al País Valencià des d'un punt de vista cultural, històric, artístic i etnogràfic.

Nou!!: València і Taulelleria al País Valencià · Veure més »

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Nou!!: València і Tavernes Blanques · Veure més »

Tavernes de la Valldigna

Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual és la capital.

Nou!!: València і Tavernes de la Valldigna · Veure més »

Tàndem Edicions

Tàndem Edicions és una editorial fundada a València el 1990 per un grup de persones vinculades amb la literatura infantil i juvenil, essent un dels segells més significatius del panorama valencià i del món de les lletres catalanes.

Nou!!: València і Tàndem Edicions · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: València і Túria · Veure més »

Te comería a versos

Somriu, situat a prop de l'Avinguda de Primat Reig de València. Te comería a versos (Et menjaria a versos, en català-valencià) és un moviment urbà consistent a pintar citacions literàries en blanc als passos de zebra, provocant que la citació siga camuflada en el pas de pedestres mateix, confonent-s'hi com un element més d'aquest.

Nou!!: València і Te comería a versos · Veure més »

Teatre (districte de València)

El Teatre fou un antic districte de la ciutat de València existent entre aproximadament la fi del segle XIX i l'any 1939.

Nou!!: València і Teatre (districte de València) · Veure més »

Teatre Apol·lo de València

El Teatre Apol·lo de València estava ubicat en el carrer Sequiola després reanomenat Joan d'Àustria, de València.

Nou!!: València і Teatre Apol·lo de València · Veure més »

Teatre cortesà del Renaixement

El teatre cortesà és aquella pràctica escènica cortesana que produeix el tipus d'espectacle que es gaudeix a la cort.

Nou!!: València і Teatre cortesà del Renaixement · Veure més »

Teatre El Musical

El Teatre El Musical (TEM) és una sala de teatre al barri del Cabanyal-Canyamelar (València).

Nou!!: València і Teatre El Musical · Veure més »

Teatre medieval

Els Pastorets El teatre medieval és el teatre que es va produir a l'edat mitjana a Europa.

Nou!!: València і Teatre medieval · Veure més »

Teatre Micalet

El Teatre Micalet és una sala de teatre de la ciutat de València, amb seu a la Societat Coral El Micalet.

Nou!!: València і Teatre Micalet · Veure més »

Teatre Princesa

El Teatre Princesa va ser un dels primers teatres de València.

Nou!!: València і Teatre Princesa · Veure més »

Teatre Principal (Castelló de la Plana)

El Teatre Principal de Castelló es un teatre situat en la ciudad de Castelló de la Plana.

Nou!!: València і Teatre Principal (Castelló de la Plana) · Veure més »

Teatre Principal (València)

El Teatre Principal de València és un dels més importants teatres de la ciutat, que actualment acull espectacles de teatre i dansa.

Nou!!: València і Teatre Principal (València) · Veure més »

Teatre Ruzafa

El Teatro Ruzafa de València va ser un teatre molt popular, especialitat en el gènere de les varietats, que va funcionar entre 1868 i 1973.

Nou!!: València і Teatre Ruzafa · Veure més »

Teatro de Marionetas la Estrella

La companyia Teatro de Marionetas la Estrella va nàixer a Madrid el 1978 formada per Gabriel Fariza (actor, director, titellaire i guionista) i Maite Miralles (pintora, dissenyadora, titellaire i guionista).

Nou!!: València і Teatro de Marionetas la Estrella · Veure més »

Tecla de Borja

Tecla de Borja (Gandia, Safor, 1435 - València, 1459) fou una noble i escriptora del País Valencià.

Nou!!: València і Tecla de Borja · Veure més »

TED

TED (Technology, Entertainment and Design) és una societat de responsabilitat limitada estatunidenca que organitza un conjunt de conferències seguint el seu lema ideas worth spreading («idees que val la pena difondre»).

Nou!!: València і TED · Veure més »

Tegula de València

La Tègula de València és un itinerari epigràfic localitzat a València al 1727, en què antigament es trobava la porta d'accés al barri de la Xerea i destruït al poc de temps del seu descobriment.

Nou!!: València і Tegula de València · Veure més »

Telesincro

Telesincro fou una empresa d'informàtica catalana creada l'any 1963 per Joan Majó, Joan Peracaula i Antoni Clavell.

Nou!!: València і Telesincro · Veure més »

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Nou!!: València і Televisió de Catalunya · Veure més »

Televisió Espanyola

Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.

Nou!!: València і Televisió Espanyola · Veure més »

Televisió Municipal de València

La Televisió Municipal de València va ser un canal de televisió amb seu a la Ciutat de València fundada el juny de 2007 com a ens públic amb gestió privatitzada.

Nou!!: València і Televisió Municipal de València · Veure més »

Televisió sense Fronteres

Televisió sense Fronteres és una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que té com a objectius posar solució a l'intent de l'actual Govern Valencià de tancar Televisió de Catalunya al País Valencià i legalitzar-ne plenament les emissions en tot el territori de parla catalana.

Nou!!: València і Televisió sense Fronteres · Veure més »

Telmo Vela de Lafuente

Bandera sumcrevillent que honora tots els músics de la vila del Baix Vinalopó Telmo Vela de Lafuente (Crevillent, Baix Vinalopó, 12 de febrer de 1889 - abril de 1979) fou un compositor i músic valencià.

Nou!!: València і Telmo Vela de Lafuente · Veure més »

Temperatura de xafogor

La Temperatura de xafogor, TH és una temperatura que combina la temperatura de l'aire i la humitat relativa per a determinar una temperatura que el cos humà percep.

Nou!!: València і Temperatura de xafogor · Veure més »

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Nou!!: València і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »

Temporada 1908-1909 del FC Barcelona

La temporada 1908-09 va ser la 10a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1908-1909 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1910-1911 del FC Barcelona

La temporada 1910-11 va ser la 12a de la història del FC Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1910-1911 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1921-1922 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1921-1922 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1921-1922 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1924-1925 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1924-1925 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1924-1925 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1925-1926 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1925-1926 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1925-1926 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1926-1927 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1926-1927 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1926-1927 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1928-1929 del RCD Espanyol

Dades de la Temporada 1928-1929 del RCD Espanyol.

Nou!!: València і Temporada 1928-1929 del RCD Espanyol · Veure més »

Temporada 1929-1930 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1929-1930 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1929-1930 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1930-1931 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1930-1931 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1930-1931 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1931-1932 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1931-1932 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1931-1932 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1932-1933 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1932-1933 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1932-1933 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1933-1934 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1933-1934 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1933-1934 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1934-1935 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1934-1935 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1934-1935 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1935-1936 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1935-1936 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1935-1936 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1936-1937 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1936-1937 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1936-1937 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1939-1940 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1939-1940 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1939-1940 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1940-1941 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1940-1941 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1940-1941 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1941-1942 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1941-1942 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1941-1942 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1942-1943 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1942-1943 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1942-1943 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1943-1944 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1943-1944 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1943-1944 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1944-1945 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1944-1945 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1944-1945 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1945-1946 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1945-1946 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1945-1946 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1946-1947 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1946-1947 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1946-1947 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1947-1948 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1947-1948 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1947-1948 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1948-1949 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1948-1949 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1948-1949 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1949-1950 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1949-1950 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1949-1950 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1950-1951 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1950-1951 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1950-1951 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1951-1952 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1951-1952 del Futbol Club Barcelona, coneguda com la del Barça de les Cinc Copes, són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1951-1952 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1952-1953 del Club Joventut Badalona

La temporada 1952-1953 va ser la 14a temporada en actiu del Club Joventut Badalona des que va començar a competir de manera oficial.

Nou!!: València і Temporada 1952-1953 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 1952-1953 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1952-1953 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1952-1953 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1953-1954 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1953-1954 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1953-1954 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1954-1955 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1954-1955 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1954-1955 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1955-1956 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1955-1956 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1955-1956 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1956-1957 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1956-1957 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1956-1957 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1957-1958 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1957-1958 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1957-1958 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1964-1965 del Club Joventut Badalona

La temporada 1964-1965 va ser la 26a temporada en actiu del Club Joventut Badalona des que va començar a competir de manera oficial.

Nou!!: València і Temporada 1964-1965 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 1986-1987 de la UE Figueres

La primera temporada de la UE Figueres a Segona Divisió A va arrencar amb la pretemporada, un stage que l'equip va realitzar durant dues setmanes a la ciutat francesa de Vichy.

Nou!!: València і Temporada 1986-1987 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1989-1990 de la UE Figueres

La quarta temporada de la UE Figueres a Segona Divisió A va arrencar el 23 de juliol de 1989, amb l'inici de la pretemporada, amb un stage a Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: València і Temporada 1989-1990 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1989-1990 del FC Barcelona

La temporada 1989/90 va ser la 91ª del FC Barcelona en què el club va guanyar la Copa del Rei davant el Reial Madrid al que va derrotar per 2-0, evitant la destitució de Johan Cruyff que estava molt qüestionat.

Nou!!: València і Temporada 1989-1990 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1989-1990 del FC Barcelona (femení)

La temporada 1989-90 és la 2a en la història del Club Femení Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1989-1990 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 1990-1991 de la UE Figueres

La cinquena temporada de la UE Figueres a Segona Divisió A va arrencar el 18 de juliol de 1990, amb l'inici de la pretemporada, amb un stage a Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: València і Temporada 1990-1991 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1990-1991 del FC Barcelona

La temporada 1990-1991 va ser la 92a temporada del FC Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1990-1991 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1990-1991 del FC Barcelona (femení)

La temporada 1990-91 és la 3a en la història del Club Femení Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1990-1991 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 1991-1992 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1991-1992 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Nou!!: València і Temporada 1991-1992 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1993-1994 de la UE Figueres

El retorn a Segona Divisió B va provocar una important davallada d'abonats de l'entitat.

Nou!!: València і Temporada 1993-1994 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1994-1995 de la UE Figueres

La marxa de ''Tintín'' Márquez, que va signar contracte amb l'Europa, acabat d'ascendir a Segona B, el davanter Ramón i el porter Emilio, que va retornar a Segona A a les files del CD Badajoz, van ser les baixes més significatives de l'equip unionista.

Nou!!: València і Temporada 1994-1995 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1994-95 del València CF

El València CF va realitzar un paper irregular en lliga en la temporada 1994-95, quedant desé classificat.

Nou!!: València і Temporada 1994-95 del València CF · Veure més »

Temporada 1995-1996 de la UE Figueres

La temporada 1995-1996 de la UE Figueres va començar amb una pretemporada positiva, en què es van jugar partits contra equips modestos però amb grans golejades i bones sensacions.

Nou!!: València і Temporada 1995-1996 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1996-1997 del FC Barcelona (femení)

La temporada 1996-97 és la 9a en la història del Club Femení Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1996-1997 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 1997-1998 de la UE Figueres

La temporada 1997-1998 de la UE Figueres va arrencar el 3 d'agost de 1997 amb un amistós a Agullana, on l'equip realitzava lstage de pretemporada.

Nou!!: València і Temporada 1997-1998 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1997-1998 del FC Barcelona

El FC Barcelona, sota el lideratge d'un nou entrenador (Louis van Gaal), va retornar al camí de la victòria a la Lliga espanyola, campionat que no guanyava des de la temporada 1993-1994, encara amb Johan Cruyff a la banqueta.

Nou!!: València і Temporada 1997-1998 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 1997-1998 del FC Barcelona (femení)

La temporada 1997-98 és la 10a en la història del Club Femení Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1997-1998 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 1998-1999 de la UE Figueres

La temporada 1998-1999 de la UE Figueres va arrencar el 2 d'agost de 1998 amb un amistós a Agullana.

Nou!!: València і Temporada 1998-1999 de la UE Figueres · Veure més »

Temporada 1998-1999 del Club Joventut Badalona

La temporada 1998-1999 va ser la 60a temporada en actiu del Club Joventut Badalona des que va començar a competir de manera oficial.

Nou!!: València і Temporada 1998-1999 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 1998-1999 del FC Barcelona (femení)

La temporada 1998-99 és la 11a en la història del Club Femení Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1998-1999 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 1999-00 del València CF

La temporada 1999–2000 El València va jugar en primera divisió, acabant tercer.

Nou!!: València і Temporada 1999-00 del València CF · Veure més »

Temporada 1999-2000 del FC Barcelona (femení)

La temporada 1999-00 és la 12a en la història del Club Femení Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 1999-2000 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2000-01 del València CF

El València CF va tornar a disputar la final de la Lliga de Campions.

Nou!!: València і Temporada 2000-01 del València CF · Veure més »

Temporada 2000-2001 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2000-01 és la 13a en la història del Futbol Club Barcelona.

Nou!!: València і Temporada 2000-2001 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2001-02 del València CF

La temporada 2001-2002 el València CF va guanyar la cinquena lliga de la seua història, després de 31 anys des de l'anterior.

Nou!!: València і Temporada 2001-02 del València CF · Veure més »

Temporada 2002-2003 del Club Joventut Badalona

La temporada 2002-2003 va ser la 64a temporada en actiu del Club Joventut Badalona des que va començar a competir de manera oficial.

Nou!!: València і Temporada 2002-2003 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 2003-04 del València CF

La temporada 2003-2004 del València CF és, per a molts, la millor de la seua història.

Nou!!: València і Temporada 2003-04 del València CF · Veure més »

Temporada 2004-05 del València CF

La temporada 2004-2005 el València CF guanya la Supercopa d'Europa, amb Claudio Ranieri en la banqueta en la seua segona etapa com a entrenador merengot.

Nou!!: València і Temporada 2004-05 del València CF · Veure més »

Temporada 2004-2005 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2004-05 és la 17a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 9a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2004-2005 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2005-2006 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2005-06 és la 18a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 10a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2005-2006 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2006-2007 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2006-07 és la 19a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 11a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2006-2007 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2008-2009 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2008-09 és la 21a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 12a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2008-2009 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2009 de Fórmula 1

Resultats de la Fórmula 1 a la temporada 2009.

Nou!!: València і Temporada 2009 de Fórmula 1 · Veure més »

Temporada 2009-2010 del FC Barcelona

El FC Barcelona va començar la temporada 2009-2010 amb la perspectiva de convertir-se en el primer equip del món que guanya les sis millors competicions en un any, i finalment ho van aconseguir.

Nou!!: València і Temporada 2009-2010 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2009-2010 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2009-10 és la 22a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 13a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2009-2010 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2010 de Fórmula 1

La temporada 2010 de Fórmula 1 fou la 61a temporada de la història de la Fórmula 1.

Nou!!: València і Temporada 2010 de Fórmula 1 · Veure més »

Temporada 2010-2011 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2010-11 és la 23a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 14a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2010-2011 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2011 de Fórmula 1

La temporada 2011 de Fórmula 1 és el 62è campionat mundial de Fórmula 1 de la història.

Nou!!: València і Temporada 2011 de Fórmula 1 · Veure més »

Temporada 2011-2012 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2011-12 és la 24a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 15a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2011-2012 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2011-2012 del Reial Madrid CF

La temporada 2011–12 del Reial Madrid Club de Futbol va ser la 81a temporada consecutiva de l'equip a la Primera Divisió espanyola.

Nou!!: València і Temporada 2011-2012 del Reial Madrid CF · Veure més »

Temporada 2012-2013 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2012-13 és la 25a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 16a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2012-2013 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2013-2014 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2013-14 és la 26a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 17a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2013-2014 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2014-2015 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2014-15 és la 27a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 18a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2014-2015 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2014-2015 del València Basket

El València Basket Club va disputar la temporada 2014-2015 amb l'objectiu de fer un salt definitiu com a entitat.

Nou!!: València і Temporada 2014-2015 del València Basket · Veure més »

Temporada 2015-2016 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2015-16 és la 28a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 19a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2015-2016 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2015-2016 del València Basket

El València Basket Club va començar la lliga ACB 2015-2016 amb molts canvis, començant per la renovació de la frontera exterior del Pavelló de la Font de Sant Lluís.

Nou!!: València і Temporada 2015-2016 del València Basket · Veure més »

Temporada 2016-2017 del FC Barcelona

La temporada 2016-17 va ser la 117a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 86a temporada consecutiva del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2016-2017 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2016-2017 del FC Barcelona (femení)

La temporada 2016-17 és la 29a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 20a temporada del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2016-2017 del FC Barcelona (femení) · Veure més »

Temporada 2017-2018 del FC Barcelona

La temporada 2017-18 és la 118a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 87a temporada consecutiva del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2017-2018 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2018-2019 del Club Joventut Badalona

La temporada 2018-2019 és la 80a temporada en actiu del Club Joventut Badalona des que va començar a competir de manera oficial.

Nou!!: València і Temporada 2018-2019 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 2018-2019 del FC Barcelona

La temporada 2018-19 és la 119a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 88a temporada consecutiva del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2018-2019 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2019-2020 del Club Joventut Badalona

La temporada 2019-2020 és la 81a temporada en actiu del Club Joventut Badalona des que va començar a competir de manera oficial.

Nou!!: València і Temporada 2019-2020 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 2019-2020 del FC Barcelona

La temporada 2019-20 és la 120a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 89a temporada consecutiva del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2019-2020 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2020-2021 del Club Joventut Badalona

La temporada 2020-2021 és la 92a temporada del Club Joventut Badalona des de la seva fundació.

Nou!!: València і Temporada 2020-2021 del Club Joventut Badalona · Veure més »

Temporada 2020-2021 del FC Barcelona

La temporada 2020-21 fou la 121a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 90a temporada consecutiva del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2020-2021 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2020-2021 del Vila-real CF

La Temporada 2020-2021 del Vila-real CF va ser la 97a des de la fundació del club i la 21a participació en la Primera divisió espanyola de futbol.

Nou!!: València і Temporada 2020-2021 del Vila-real CF · Veure més »

Temporada 2021-2022 del FC Barcelona

La temporada 2021-22 és la 122a en la història del Futbol Club Barcelona, i la 91a temporada consecutiva del club en la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2021-2022 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2021-2022 del Reial Madrid CF

La temporada 2021-22 del Reial Madrid Club de Fútbol és la 118a temporada que existeix i la 91a temporada consecutiva del club a la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2021-2022 del Reial Madrid CF · Veure més »

Temporada 2022-2023 del FC Barcelona

La temporada 2022-23 és la 123a en la història del Futbol Club Barcelona i la seva 92a temporada consecutiva en la màxima categoria.

Nou!!: València і Temporada 2022-2023 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada 2022-2023 del Reial Madrid CF

La Temporada 2022-23 del Reial Madrid Club de Futbol fou la 119a temporada des de la seva creació i la 92a temporada consecutiva del club en la lliga, la màxima categoria del futbol espanyol.

Nou!!: València і Temporada 2022-2023 del Reial Madrid CF · Veure més »

Temporada 2023-2024 del FC Barcelona

La temporada 2023-24 és la 124a en la història del Futbol Club Barcelona i la seva 93a temporada consecutiva en la màxima categoria.

Nou!!: València і Temporada 2023-2024 del FC Barcelona · Veure més »

Temporada de tennis 2018

Selecció dels principals esdeveniments tennístics de l'any 2018 en categoria masculina, femenina i per equips.

Nou!!: València і Temporada de tennis 2018 · Veure més »

Temporada del 2015 de pilota valenciana

3 de gener: Marrahí campió La temporada de pilota valenciana de l'any 2015 estigué marcada per l'acord entre la Federació de Pilota Valenciana, la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i les empreses de pilota ValNet i El Zurdo per a gestionar un préstec de mig milió d'euros de l'empresari José Luis López Sánchez per a assegurar la continuïtat del món professional del trinquet, després de la pèrdua del patrocini de la Fundació Bancaixa.

Nou!!: València і Temporada del 2015 de pilota valenciana · Veure més »

Temporada del 2019 de pilota valenciana

La temporada del 2019 de pilota valenciana incorporà canvis notables en l'àmbit professional: les lligues d'escala i de raspall es desdoblaren en sengles categories segons el rendiment dels figures, els quals a més reduïren la seua participació en les partides del dia per a concentrar-se en les competicions oficials; a més, la disputa de les copes Diputació s'ajornà a l'octubre i la dels trofeus individuals tornà a jugar-se abans de l'estiu, durant el qual l'activitat dels pilotaris professionals es rebaixà al mínim, la qual cosa facilità que pogueren descansar més o agarrar-se vacances.

Nou!!: València і Temporada del 2019 de pilota valenciana · Veure més »

Temporal de la costa catalana i valenciana de 1911

El temporal de 1911 va ser un dur temporal de mar que assotà del 31 de gener al 3 de febrer de 1911 la costa entre Barcelona i València, amb un resultat de 140 pescadors morts, 37 d'ells només de Peníscola.

Nou!!: València і Temporal de la costa catalana i valenciana de 1911 · Veure més »

Temps de revoltes

Temps de revoltes és un disc compacte de Lluís Llach escrit conjuntament amb Miquel Martí i Pol.

Nou!!: València і Temps de revoltes · Veure més »

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: València і Tenerife · Veure més »

Teodomir (visigot)

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.

Nou!!: València і Teodomir (visigot) · Veure més »

Teodor Llorente Monleón

Teodor Llorente Monleón (València, 1905 - 1936) fou un advocat i periodista valencià, fill de Teodor Llorente Falcó i net de Teodor Llorente Olivares.

Nou!!: València і Teodor Llorente Monleón · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: València і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Teodor Salvadó Aixelà

Teodor Salvadó Aixelà (València, 1828 - Reus, 1893) va ser un periodista català.

Nou!!: València і Teodor Salvadó Aixelà · Veure més »

Teodor Tomàs Palomar

Portada del ''Verger de la Sacratíssima Verge Maria'' (Pau Campins, Barcelona, 1732). Teodor Tomàs Palomar (València, 1677 - València, 18 de setembre de 1748) fou un canonge de la Catedral de València, teòleg, mecenes i editor valencià.

Nou!!: València і Teodor Tomàs Palomar · Veure més »

Teodoro Aparicio Barberán

Teodoro Aparicio Barberán (Énguera, 1967), més conegut com a Teo Aparicio, és un músic valencià director d'orquestra i banda, compositor i professor.

Nou!!: València і Teodoro Aparicio Barberán · Veure més »

Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats

Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.

Nou!!: València і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »

Tercer viatge de Colom

Retrat de Cristòfol Colom El tercer viatge de Cristòfol Colom (sortida de Sanlúcar de Barrameda, 30 de maig de 1498 - arribada a Cadis, 25 de novembre de 1500) fou una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que tingué com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà.

Nou!!: València і Tercer viatge de Colom · Veure més »

Tercera divisió espanyola de futbol 1929-1930

La temporada 1929-30 de la Tercera Divisió d'Espanya va ser la primera edició d'aquest campionat, en la segona edició de la Lliga espanyola de futbol i es va celebrar entre el 15 de desembre de 1929 i el 23 de març de 1930.

Nou!!: València і Tercera divisió espanyola de futbol 1929-1930 · Veure més »

Terciàries Caputxines de la Sagrada Família

Les Germanes Terceres Caputxines de la Sagrada Família són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa femenina.

Nou!!: València і Terciàries Caputxines de la Sagrada Família · Veure més »

Terenci Miñana i Andrés

Terenci Miñana i Andrés, el Xiquet de Simat (Simat de la Valldigna, 1884-1954) fou un pilotaire valencià molt famós en les primeres dos dècades del segle XX, considerat com una de les figures de l'esport.

Nou!!: València і Terenci Miñana i Andrés · Veure més »

Teresa (Alt Palància)

Teresa, també conegut com a Teresa de Begís, i en la parla xurra, Tresa, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Teresa (Alt Palància) · Veure més »

Teresa Alonso Gutiérrez

Teresa Alonso Gutiérrrez (Donosti, 18 de març de 1925) va ser una nena de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Teresa Alonso Gutiérrez · Veure més »

Teresa Broseta Fandos

Teresa Broseta Fandos (València, 1963) és una escriptora valenciana.

Nou!!: València і Teresa Broseta Fandos · Veure més »

Teresa de Cofrents

Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: València і Teresa de Cofrents · Veure més »

Teresa de la Parra

, com era coneguda Ana Teresa de la Parra Sanojo, va ser una escriptora veneçolana.

Nou!!: València і Teresa de la Parra · Veure més »

Teresa Fernández March

Teresa Fernández March (València, 25 de juny de 1950) és una psicòloga i psicoanalista valenciana.

Nou!!: València і Teresa Fernández March · Veure més »

Teresa García Sena

Teresa García Sena (València, 26 de març de 1977 és una política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la IX i X legislatures. És llicenciada en Direcció i administració d'empreses. Militant del Partit Popular, ha estat assessora del gabinet del president de la Generalitat Valenciana i del gabinet del Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana. L'octubre de 2008 va substituir en el seu escó María José Catalá Verdet, diputada escollida a les eleccions generals espanyoles de 2008 i que havia renunciat al seu escó. De 2008 a 2011 fou secretària segona de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats. El març de 2014 va substituir Susana Camarero Benítez, escollida diputada a les eleccions generals espanyoles de 2011. Des d'aleshores és secretària primera de la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes.

Nou!!: València і Teresa García Sena · Veure més »

Teresa Gisbert Jordà

Teresa Gisbert Jordà (València, 1957), és una jurista i fiscal valenciana, especialista en matèria de menors.

Nou!!: València і Teresa Gisbert Jordà · Veure més »

Teresa Idel

Teresa Iquino Parra (València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969), de nom artístic Teresa Idel, va ser una cantant i actriu valenciana.

Nou!!: València і Teresa Idel · Veure més »

Teresa Jornet i Ibars

Teresa Jornet i Ibars (Aitona, Lleida, 9 de gener de 1843 - Llíria, València, 26 d'agost de 1897) va ser una religiosa, fundadora de la congregació religiosa de les Germanetes dels Ancians Desemparats el 1872.

Nou!!: València і Teresa Jornet i Ibars · Veure més »

Teresa Meana Suárez

Teresa Meana Suárez (Gijón, 1952) és una activista feminista, docent i filòloga especialista en llenguatge inclusiu i no sexista.

Nou!!: València і Teresa Meana Suárez · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: València і Terol · Veure més »

Terol Existeix

Terol Existeix (TE) (oficialment en castellà: Teruel Existe (TE)) és un partit polític regionalista de la província de Terol.

Nou!!: València і Terol Existeix · Veure més »

Terrateig

Terrateig és un municipi del País Valencià a la Vall d'Albaida, al sud-est de la comarca, al límit amb les comarques de la Safor i el Comtat.

Nou!!: València і Terrateig · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: València і Terrissa · Veure més »

Tertúlies de l'Hotel Anglés

Es coneix com a Tertúlies de l'Hotel Anglés a una sèrie de converses, xarrades i reunions de temàtica valencianista portades a terme entre 1987 i 1996 a l'Hotel Anglés de València.

Nou!!: València і Tertúlies de l'Hotel Anglés · Veure més »

Tesla, Inc.

Tesla, Inc. (fins al febrer de 2017 anomenada Tesla Motors) és una empresa estatunidenca que dissenya, fabrica i ven vehicles elèctrics i components del sistema de propulsió de vehicles elèctrics.

Nou!!: València і Tesla, Inc. · Veure més »

TGN Bàsquet Club

El TGN Bàsquet Club és un club de bàsquet de Tarragona nascut a l'estiu de l'any 2002.

Nou!!: València і TGN Bàsquet Club · Veure més »

The Boy Who Stole a Million

The Boy Who Stole a Million (en valencià, El xic que va furtar un milió') és una comèdia britànica de 1960, dirigida per Charles Crichton.

Nou!!: València і The Boy Who Stole a Million · Veure més »

The Jayhawks

The Jayhawks són una banda de country rock alternatiu que va sorgir de l'escena de la música de la ciutat de Minneapolis, als Estats Units, durant la dècada de 1980.

Nou!!: València і The Jayhawks · Veure més »

The Rose Table of Perfect

The Rose Table of Perfect (La taula de roses del perfecte) és una obra d'art de James Lee Byars destacada com una de les 100 més importants de la col·lecció del Institut Valencià d'Art Modern.

Nou!!: València і The Rose Table of Perfect · Veure més »

The Spanish Recordings: Aragón & València

The Spanish recordings: Aragó & València és una recopilació de cançons realitzades per Alan Lomax a Aragó i València, de la sèrie The Spanish recordings agrupades posteriorment com a recopilació en el disc World library of folk and primitive music vol.

Nou!!: València і The Spanish Recordings: Aragón & València · Veure més »

The Sun Comes Out World Tour

The Sun Comes Out World Tour (també conegut com a Shakira: Live in Concert i Sale el Sol World Tour) fou la cinquena gira de concerts de la cantautora colombiana, Shakira.

Nou!!: València і The Sun Comes Out World Tour · Veure més »

The Valencianer

The Valencianer és una revista il·lustrada en línia de temes valencians 1:45:50 inspirada en The New Yorker que començà a publicar-se el 2016 a València.

Nou!!: València і The Valencianer · Veure més »

Thesaurus verborum ac phrasium

El Thesaurus verborum ac phrasium és un diccionari llatí-castellà, obra del jesuïta segovià Bartolomé Bravo.

Nou!!: València і Thesaurus verborum ac phrasium · Veure més »

Thoma

Thoma (? - 1127), també anomenada Habiba de València, va ser una acadèmica àrab de l'Àndalus coneguda pels seus diversos escrits amb autoritat sobre gramàtica i jurisprudència.

Nou!!: València і Thoma · Veure més »

Thomas Charvériat

Thomas Charvériat (París, 7 de març de 1974) és un artista, director de galeria i director artístic francès que viu i treballa a Xangai, la Xina.

Nou!!: València і Thomas Charvériat · Veure més »

Thorsten Rund

Thorsten Rund (Lübben, Brandenburg, 25 de febrer de 1976) va ser un ciclista alemany que s'especialitzà en la pista, especialment en la persecució per equips.

Nou!!: València і Thorsten Rund · Veure més »

Tia Hellebaut

Tia Hellebaut (Anvers, Flandes, 16 de febrer de 1978) és una atleta belga especialista en salt d'alçada i proves combinades.

Nou!!: València і Tia Hellebaut · Veure més »

Tierra Comunera

Manifestació a Toledo de Tierra Comunera el 2006 contra el transvasament Tajo-Segura. Tierra Comunera (TC) és una formació política nacionalista castellana.

Nou!!: València і Tierra Comunera · Veure més »

Tierra y Libertad

Tierra y Libertad va ser un diari anarquista que va destacar entre tota la varietat d'aquest tipus de premsa que ha recorregut la península Ibèrica per la seva persistència, longevitat i contrapunt creatiu.

Nou!!: València і Tierra y Libertad · Veure més »

Tina de Jarque

Constantina de Jarque Castro (Barcelona, 25 de gener de 1906 - València, 23 de gener de 1937), més coneguda com a Tina de Jarque, va ser una actriu i cantant espanyola.

Nou!!: València і Tina de Jarque · Veure més »

Tina Modotti

Modotti a la pel·lícula ''The Tiger's Coat'' (1920) Assunta Adelaide Luigia Modotti, més coneguda com a Tina Modotti, (Udine, 17 d'agost del 1896 - Ciutat de Mèxic, 5 de gener del 1942) va ser una fotògrafa i revolucionària italiana.

Nou!!: València і Tina Modotti · Veure més »

Tina Soler

Tina Soler (València, 3 de desembre del 1947 - 2 de desembre del 2020) fou una activista i editora valenciana.

Nou!!: València і Tina Soler · Veure més »

Tio Fredo

Alfredo Roselló, més conegut pel nom artístic de Tio Fredo, (Xàtiva, 1950 - València, 13 de novembre del 2021) fou un showman de l'escena valenciana, i un humorista, un dels cantautors més innovadors de la cançó valenciana tradicional.

Nou!!: València і Tio Fredo · Veure més »

Tio Pep

''El Tio Pep'' cantada per Toni de l'Hostal en versió ''country''. El tio Pep és un personatge popular valencià protagonista de la cançó del mateix nom, potser una de les més famoses i versionades a tot el País Valencià, però que també apareix a moltes altres cançons, populars o no.

Nou!!: València і Tio Pep · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: València і Tirant lo Blanc · Veure més »

Tirant lo Blanc (desambiguació)

;Literatura.

Nou!!: València і Tirant lo Blanc (desambiguació) · Veure més »

Tirant lo Blanc (obra de teatre)

Tirant lo Blanc es una adaptació teatral del clàssic de la literatura catalana Tirant lo Blanc, novel·la del valencià Joanot Martorell.

Nou!!: València і Tirant lo Blanc (obra de teatre) · Veure més »

Tirant lo Blanc (pel·lícula)

Tirant lo Blanc és una pel·lícula de 2006 dirigida per Vicente Aranda i basada en el llibre homònim de Joanot Martorell.

Nou!!: València і Tirant lo Blanc (pel·lícula) · Veure més »

Tirant lo Blanc (personatge)

Tirant lo Blanc (originalment Tirant lo Blanch) és el personatge principal de la novel·la homònima escrita per Joanot Martorell, publicada a València el 1490.

Nou!!: València і Tirant lo Blanc (personatge) · Veure més »

Titaigües

Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Titaigües · Veure més »

Titaina

La titaina és un plat típic de l'Horta de València, especialment del Cabanyal-Canyamelar, actualment un quarter de la ciutat de València al País Valencià.

Nou!!: València і Titaina · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: València і Titus Livi · Veure més »

TLB

* Translation Lookaside Buffer, un tipus de memòria intermèdia en informàtica.

Nou!!: València і TLB · Veure més »

Todos a la cárcel

Todos a la cárcel és una pel·lícula espanyola de 1993 dirigida per Luis García Berlanga amb guió escrit per ell mateix amb el seu fill Jorge Berlanga.

Nou!!: València і Todos a la cárcel · Veure més »

Todos queríamos matar al presidente

Todos queríamos matar al presidente és una websèrie valenciana del 2017 escrita i dirigida per Ana Ramón Rubio i produïda per Miguel Cañizares.

Nou!!: València і Todos queríamos matar al presidente · Veure més »

Toga

Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: València і Toga · Veure més »

Toixa

Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Toixa · Veure més »

Tom Carr

''Agulla'', obra de 1988-1990 exposada al Jardí de les escultures, al costat de la Fundació Joan Miró, a Barcelona. Tom Carr (Tarragona, 8 de gener de 1956) és un artista plàstic contemporani que viu i treballa a Sant Quirze del Vallès.

Nou!!: València і Tom Carr · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: València і Tomàquet · Veure més »

Tomàs Aldàs Conesa

Tomàs Aldàs Conesa (Província de València, País Valencià, 1880 - 1965) fou un músic, pianista, professor de música i catedràtic de Conservatori.

Nou!!: València і Tomàs Aldàs Conesa · Veure més »

Tomàs Belaire i Parra

Tomàs Belaire i Parra (València, 1960) és un escriptor valencià.

Nou!!: València і Tomàs Belaire i Parra · Veure més »

Tomàs Bellpuig i Joy

Tomàs Bellpuig i Joy (Barcelona, 21 de novembre de 1876 – ibídem, 1936) fou un poeta i sacerdot barceloní.

Nou!!: València і Tomàs Bellpuig i Joy · Veure més »

Tomàs Cerdà de Tallada

Tomàs Cerdà de Tallada (Xàtiva, 1533? - València, 28 de setembre de 1614) fou un magistrat, jurista, humanista i doctor en Dret valencià.

Nou!!: València і Tomàs Cerdà de Tallada · Veure més »

Tomàs de los Santos

Tomàs de los Santos (València,?) és un cantautor valencià establert a Picassent.

Nou!!: València і Tomàs de los Santos · Veure més »

Tomàs Llorens i Serra

Tomàs Llorens i Serra (Almassora, Plana Alta, 4 d'octubre de 1936 - Dénia, Marina Alta, 10 de juny de 2021) fou un historiador de l'art, crític d'art, museòleg i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Tomàs Llorens i Serra · Veure més »

Tomàs Maluenda

Tomàs Maluenda, ''De Antichristo libri undecim'' (Roma, 1604) Tomàs Maluenda (Xàtiva, maig de 1566 - València, 7 de maig de 1628) fou un historiador, filòsof, teòleg i exegeta valencià.

Nou!!: València і Tomàs Maluenda · Veure més »

Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos

Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos (Bigastre, Baix Segura, 18 de setembre de 1737 - València, 5 de setembre de 1802) fou un metge, botànic, naturalista, científic i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos · Veure més »

Tomàs Planes

Tomàs Planes (València, 1707 - 1790 o 1798) fon un gravador i argenter valencià, considerat un dels millors i amb més influència sobre l'art religiós i de les estampes d'eixe període.

Nou!!: València і Tomàs Planes · Veure més »

Tomàs Sucona i Vallès

Tomàs Sucona i Vallès (Reus, 2 de febrer de 1842 - Tarragona, 29 de gener de 1907) va ser un eclesiàstic i escriptor català.

Nou!!: València і Tomàs Sucona i Vallès · Veure més »

Tomàs Vicent Tosca i Mascó

Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.

Nou!!: València і Tomàs Vicent Tosca i Mascó · Veure més »

Tomàs Villarroya i Sanz

Tomàs Villarroya i Sanz (València, 1812 - 1856) fou un poeta valencià.

Nou!!: València і Tomàs Villarroya i Sanz · Veure més »

Tomás de Villanueva

Tomás García Martínez, més conegut com a Tomás de Villanueva (Fuenllana, Regne de Castella, 1488 - València, 8 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor ascètic i religiós agustí espanyol.

Nou!!: València і Tomás de Villanueva · Veure més »

Tomás Eduardo Sancho Calvo

Tomás Eduardo Sancho Calvo (València, 1927-) és un periodista espanyol.

Nou!!: València і Tomás Eduardo Sancho Calvo · Veure més »

Tomás Reig Arpa

Tomás Reig Arpa (València, ca. 1851 - Santander, 28 de setembre de 1891) fou un violinista, compositor i director d'orquestra valencià.

Nou!!: València і Tomás Reig Arpa · Veure més »

Tomás Trénor Azcárraga

Tomás Trénor Azcárraga (València, 1894 - ?1982) fou un noble i polític valencià, fill de Tomás Trénor i Palavicino, i segon Marquès del Túria.

Nou!!: València і Tomás Trénor Azcárraga · Veure més »

Tomás Trénor Palavicino

Tomás Trénor y Palavicino (València, 6 d'abril de 1864 - Madrid, 1913) va ser un aristòcrata, militar, empresari, polític i filantrop valencià.

Nou!!: València і Tomás Trénor Palavicino · Veure més »

Tomás Yepes

''Fruiter de Delft i dos florers'', oli sobre llenç, 67 x 96 cm. Madrid, Museu del Prado. Datat en 1642, és un dels dos primers bodegones de Yepes conservats. Tomás Yepes o Hiepes (mort a València, 1674) va ser un pintor barroc espanyol, especialitzat en la pintura de natura morta i floreres, de la qual va arribar a ser el millor exponent a València, on aquest gènere es va introduir amb cert retard.

Nou!!: València і Tomás Yepes · Veure més »

Toni Cabo

Antonio Cabo Sánchez-Rico, de nom artístic Toni Cabo (València, 1965) és un autor de còmic i il·lustrador valencià, creador de les sèries Georgina i Boro, Moro i Puromoro per a Camacuc.

Nou!!: València і Toni Cabo · Veure més »

Toni Cantó

Antonio Cantó García del Moral (València, 14 de gener de 1965), més conegut com a Toni Cantó, és un actor i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la X, XI i XII legislatures.

Nou!!: València і Toni Cantó · Veure més »

Toni Espinar

José Antonio Espinar (Alzira, 1970) és un pintor, restaurador i muralista valencià.

Nou!!: València і Toni Espinar · Veure més »

Toni Mayor Suarez

Antonio Toni Mayor Suarez (Benidorm, 1953) és un empresari valencià, president de la patronal hotelera Hosbec des de 2008.

Nou!!: València і Toni Mayor Suarez · Veure més »

Toni Mejías

o Toni ‘El Sucio’, nom artístic dins del món del hip-hop d'Antonio Mejías Martínez és un raper i periodista valencià.

Nou!!: València і Toni Mejías · Veure més »

Toni Mestre

Antoni Beneyto Mestre, més conegut com a Toni Mestre (Altea, 22 de setembre de 1942 - València, 28 de juliol de 2006) fou un periodista i escriptor valencià compromès amb els valors democràtics i valencianistes i defensor de la cultura i llengua catalana al País Valencià.

Nou!!: València і Toni Mestre · Veure més »

Toni Mollà

Toni Mollà Orts (Meliana, 7 de juny del 1957) és un escriptor i periodista valencià.

Nou!!: València і Toni Mollà · Veure més »

Tonino

Antonio López-Guitián, conegut com a Tonino (València, 1963), és un còmic i director d'escena espanyol.

Nou!!: València і Tonino · Veure més »

Top Chef (Espanya)

Top Chef és un programa de televisió gastronòmic espanyol que cerca el millor cuiner del país.

Nou!!: València і Top Chef (Espanya) · Veure més »

Topònims romans dels Països Catalans

Restes del teatre romà de Pollentia Aquesta és una llista incompleta dels topònims que van utilitzar els romans per anomenar alguns dels noms de lloc del territori dels Països Catalans, acompanyats del seu nom actual.

Nou!!: València і Topònims romans dels Països Catalans · Veure més »

Toponímia de Cristòfor Colom

Toponímia de Cristòfor Colom, són els noms utilitzats per Colom al Carib per batejar illes, caps, rius i altres accidents geogràfics descoberts en el Nou Món.

Nou!!: València і Toponímia de Cristòfor Colom · Veure més »

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Nou!!: València і Toponímia del País Valencià · Veure més »

Tor (xarxa)

Tor, acrònim de The Onion Router(L'Encaminador Ceba) és un programari lliure que permet navegar anònimament per Internet.

Nou!!: València і Tor (xarxa) · Veure més »

Torben Grael

Torben Grael (São Paulo, Brasil 1960) és un regatista brasiler, ja retirat, que ha aconseguit guanyar un total de cinc medalles olímpiques.

Nou!!: València і Torben Grael · Veure més »

Toribio Martínez Cabrera

Toribio Martínez Cabrera (Santa Colomba de Somoza, 13 d'abril de 1874 - Paterna, 23 de juny de 1939) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і Toribio Martínez Cabrera · Veure més »

Tormos (barri de València)

Tormos és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Tormos (barri de València) · Veure més »

Torneig amistós de futbol

Un torneig amistós de futbol és una competició sense caràcter oficial, organitzada pels mateixos clubs.

Nou!!: València і Torneig amistós de futbol · Veure més »

Torneig d'escacs de Linares

El Torneig Internacional d'Escacs Ciudad de Linares, va ser un torneig d'escacs organitzat entre 1978 i 2010, celebrat normalment el mes de febrer, i que prenia el nom de la ciutat on se celebrava, Linares, a la província de Jaén, a Andalusia.

Nou!!: València і Torneig d'escacs de Linares · Veure més »

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Nou!!: València і Torre · Veure més »

Torre (Godelleta)

La Torre de Godelleta es troba en el nucli urbà, a la plaça de l'Església, al municipi del mateix nom, a la comarca de la Foia de Bunyol de la província de València.

Nou!!: València і Torre (Godelleta) · Veure més »

Torre Bertran

La Torre Bertran és una casa senyorial d'estil neoclàssic situada al barri del Putxet de Barcelona, rodejada d'un jardí de 2 hectàrees a tocar del parc del Turó del Putxet.

Nou!!: València і Torre Bertran · Veure més »

Torre Bofilla

La Torre Bofilla és un despoblat medieval que prové de l'època àrab.

Nou!!: València і Torre Bofilla · Veure més »

Torre Castanyer

La Torre Castanyer és una mansió senyorial al passeig de Sant Gervasi de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: València і Torre Castanyer · Veure més »

Torre d'Alfauir

La Torre d'Alfauir, es troba al centre de l'esmentada població (envoltada d'habitatges particulars), en la comarca de la Safor de la província de València.

Nou!!: València і Torre d'Alfauir · Veure més »

Torre d'en Vergonyes

La Torre d'en Vergonyes és una torre de la muralla d'origen almohade situada a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: València і Torre d'en Vergonyes · Veure més »

Torre de Felx

La torre de Felx, tal com apareix al Llibre del Repartiment de València (1237), o torre d'Alfeig, tal com apareix en la documentació posterior (ss. XVI, XVII) va ser derruïda en una data indeterminada i actualment no queda res.

Nou!!: València і Torre de Felx · Veure més »

Torre de França

La Torre de França és un edifici de la ciutat de València.

Nou!!: València і Torre de França · Veure més »

Torre de l'Ordal

La Torre del Telègraf o Torre de l'Ordal és una antiga torre de telegrafia òptica al nucli d'Ordal declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: València і Torre de l'Ordal · Veure més »

Torre de la Casa Palau dels Boïl

La Torre de la Casa Palau dels Boïl, també anomenada Casa Palau de Serdanyola, es troba al centre del municipi de Godella, al costat de l'Església Parroquial de Sant Bartomeu apòstol, a la comarca de l'Horta Nord de la província de València, i està catalogada com Bé d'interès cultural segons consta a la Direcció General de Patrimoni cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial RI-51-0004368.

Nou!!: València і Torre de la Casa Palau dels Boïl · Veure més »

Torre de Rassef

La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: València і Torre de Rassef · Veure més »

Torre de San Millán (Santa Magdalena de Polpís)

La Torre de telegrafia òptica de Santa Magdalena de Polpís és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb Barcelona.

Nou!!: València і Torre de San Millán (Santa Magdalena de Polpís) · Veure més »

Torre de Sant Bartomeu

La Torre de Sant Bartomeu és l'únic vestigi que resta de l'església homònima, construïda el 1239, és a dir, una de les deu esglésies inicials que s'edificaren a la ciutat de València acabada la conquesta.

Nou!!: València і Torre de Sant Bartomeu · Veure més »

Torre de Sant Onofre

La Torre de Sant Onofre fou una obra del municipi de Tortosa (Baix Ebre) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: València і Torre de Sant Onofre · Veure més »

Torre de Santa Faç

La Torre de Santa Faç és una torre-refugi situada en els voltants de l'Horta d'Alacant, en l'entitat de Santa Faç, pertanyent a la ciutat d'Alacant.

Nou!!: València і Torre de Santa Faç · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: València і Torre de sentinella · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Bunyol

La Torre de telegrafia òptica de Bunyol és una torre òptica amb fusileres, actualment en estat de ruïna, que es troba en els contraforts de la Serra de la Cabrera, al Portell de Bunyol, proper a l'autovia A-III.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Bunyol · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Fuenterrobles

Torre de Telegrafia Òptica de Fuenterrobles, situada al municipi anteriorment esmentat, a la comarca de la Plana d'Utiel, a la província de València, és un monument declarat Bé d'interès cultural, amb declaració genèrica, amb la categoría de monument i anotació ministerial: 27988, de 15 de març de 2011; tal com queda constància en la Direcció General de Patrimoni cultural, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Fuenterrobles · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Godelleta

La Torre de telegrafia òptica de Godelleta és un bé d'interès cultural,amb anotació ministerial 27987 de 15 de març del 2011, que es troba al citat municipi de la província de València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Godelleta · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Graja de Iniesta

Torre vista des del sud. Les finestres donen a est i oesta, cap a València i Madrid. La torre de telegrafia òptica de Graja de Iniesta, també anomenada La Mochuela, és una de les torres que formava part de la línia de Barcelona, que havia de comunicar Madrid amb aquella ciutat via València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Graja de Iniesta · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena

La Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Sant Antoni de Requena · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Villargordo del Cabriol

La Torre de telegrafia òptica de Villargordo del Cabriol és un bé d'interès cultural, amb anotació ministerial 27995 de 15 de març de 2011; que es troba al citat municipi de la província de València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Villargordo del Cabriol · Veure més »

Torre de telegrafia òptica de Xiva

La Torre de telegrafia òptica de Xiva és una torre òptica, amb fusileres, que formava part de la línia de Madrid a València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica de Xiva · Veure més »

Torre de telegrafia òptica del Rebollar

La Torre de telegrafia òptica del Rebollar és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica del Rebollar · Veure més »

Torre de telegrafia òptica del turó de la Talaia de Requena

La Torre de telegrafia òptica del Turó de la Talaia és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica del turó de la Talaia de Requena · Veure més »

Torre de telegrafia òptica del Vedat de Torrent

La Torre de telegrafia òptica del Vedat de Torrent és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan connectava Madrid amb València.

Nou!!: València і Torre de telegrafia òptica del Vedat de Torrent · Veure més »

Torre de telegrafia del Coll

La Torre de telegrafia del Coll és una obra de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: València і Torre de telegrafia del Coll · Veure més »

Torre del Castell de Torrent

La torre de Torrent és una construcció pertanyent a l'antic castell que en l'actualitat està situada a la Plaça Major del municipi valencià de Torrent, País Valencià.

Nou!!: València і Torre del Castell de Torrent · Veure més »

Torre del Mar (Borriana)

La Torre del Mar és una torre de guaita ubicada al paratge d'El Clot de la Mare de Déu de la localitat valenciana de Borriana (Plana Baixa).

Nou!!: València і Torre del Mar (Borriana) · Veure més »

Torre del Palau dels Comtes de Cirat

La Torre del Palau dels Comtes de Cirat, a la comarca de l'Alt Millars, és una torre de defensa, que formava part del conjunt del Palau dels Comtes de Cirat, situat al centre de la població esmentada, en l'anomenada plaça Major.

Nou!!: València і Torre del Palau dels Comtes de Cirat · Veure més »

Torre Hilton València

La Torre Hilton València és un edifici de la ciutat de València situat a l'Avinguda de les Corts Valencianes, davant el Palau de Congressos, és l'edifici més alt de la ciutat actualment.

Nou!!: València і Torre Hilton València · Veure més »

Torre medieval (Puçol)

La Torre Medieval de Puçol, és un monument registrat com a Bé d'Interès Cultural, amb el codi 46.13.205-005 a la Direcció General de Patrimoni Cultural, de la Conselleria de Turisme, Cultura i esport de la Generalitat Valenciana; està situada al municipi del mateix nom, a la comarca de l'Horta Nord, de la província de València.

Nou!!: València і Torre medieval (Puçol) · Veure més »

Torre musulmana de Silla

La Torre musulmana de Silla és una edificació defensiva musulmana situada a Silla (València).

Nou!!: València і Torre musulmana de Silla · Veure més »

Torre Vigia del Puig

La torre de sentinella del Puig, també anomenada Torreta, és una torre de guaita que es troba a la costa, a uns 4 quilòmetres de la localitat de El Puig, a la comarca de l'Horta Nord, de la província de València.

Nou!!: València і Torre Vigia del Puig · Veure més »

Torreblanca

Els Clots, panoràmica del Parc Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca Platja Nord de Torreblanca Platja de Torrenostra (Torreblanca) Cocs de magre, llonganisses i cansa-la Torreblanca és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: València і Torreblanca · Veure més »

Torrefiel

Torrefiel és un barri pertanyent al districte de Rascanya (districte 15), a la ciutat de València, País Valencià.

Nou!!: València і Torrefiel · Veure més »

Torrent (Horta Sud)

Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Torrent (Horta Sud) · Veure més »

Torres del Seminari

Les Torres del Seminari són un conjunt de torrasses de muralla d'origen almohade situades a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: València і Torres del Seminari · Veure més »

Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 és una torxa que es va fer servir durant els jocs celebrats a la ciutat de Barcelona el 1992.

Nou!!: València і Torxa olímpica dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Tossal de Sant Miquel (jaciment)

El Tossal de Sant Miquel és un jaciment arqueològic situat turó homònim que acull les restes de l'antiga ciutat ibèrica d'Edeta, capital de l'Edetània.

Nou!!: València і Tossal de Sant Miquel (jaciment) · Veure més »

Tot el que sobra

Graffiti d'Escif al Carrer Corona, amb el lema i figura principal de la falla. Tot el que sobra fou una falla plantada per Mossén Sorell - Corona en 2015.

Nou!!: València і Tot el que sobra · Veure més »

Traïció (obra de teatre)

Traïció (en anglès original, Betrayal) és una obra de teatre escrita per Harold Pinter l'any 1978.

Nou!!: València і Traïció (obra de teatre) · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: València і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat de Cazola

El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.

Nou!!: València і Tractat de Cazola · Veure més »

Traella

Traella era una alqueria musulmana situada a la Vall de Xaló, i que va pertànyer a la família dels Martorell fins a l'any 1439.

Nou!!: València і Traella · Veure més »

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Nou!!: València і Traginer · Veure més »

Tram històric de la Séquia de Mislata

El Tram històric de la Séquia de Mislata, està catalogat com a Bé d'interès cultural de la província de València, amb número d'anotació ministerial RI-51-0011248 i data d'anotació 29 de setembre de 2006, segons consta en la Fitxa BIC de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Tram històric de la Séquia de Mislata · Veure més »

TRAM Metropolità d'Alacant

El TRAM Metropolità d'Alacant és la marca comercial amb què Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), empresa depenent de la Generalitat Valenciana, gestiona la xarxa de metro i tramvia de la ciutat d'Alacant i la seua àrea metropolitana, a més de diversos municipis de les comarques de la Marina Baixa i de la Marina Alta.

Nou!!: València і TRAM Metropolità d'Alacant · Veure més »

Tramada

Raers preparats per canalitzar les peces (autor: Julio Larrañaga). Així trobaven el riu (autor: Julio Larrañaga). Llit artificial entre les penyes (autor: Julio Larrañaga). La tramada és una forma de transport fluvial per la conducció dels troncs de fusta procedent de les tales de boscos i pinedes fins als llocs d'utilització d'aquesta fusta.

Nou!!: València і Tramada · Veure més »

Tramvia de l'Horta Sud

El Tramvia o Metro lleuger de l'Horta Sud, també anomenat línia T8, era un projecte de línia de tren metropolità de Metrovalència inclosa al Pla d'Infraestructures Estratègiques 2010-2020 de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: València і Tramvia de l'Horta Sud · Veure més »

Transavia

Avió de Transavia a l'aeroport de Girona. Transavia és una companyia aèria neerlandesa de baix cost que ofereix vols des de Rotterdam a l'Aeroport de Girona i Alacant i des d'Amsterdam (Schiphol) a Barcelona, Palma, València i Alacant.

Nou!!: València і Transavia · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: València і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Transport intermodal de passatgers

El transport intermodal de passatgers implica més d'un mitjà de transport de passatgers.

Nou!!: València і Transport intermodal de passatgers · Veure més »

Tranvía a la Malvarrosa

Tranvía a la Malvarrosa és una pel·lícula espanyola del 1996 dirigida per José Luis García Sánchez i protagonitzada per Liberto Rabal, Ariadna Gil, Fernando Fernán-Gómez i Antonio Resines, entre d'altres.

Nou!!: València і Tranvía a la Malvarrosa · Veure més »

Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç

El trasllat de les relíquies de Sant Vicenç és un fet que va passar a la meitat del quan la cerca de relíquies de sants era corrent a Europa.

Nou!!: València і Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç · Veure més »

Trèvol groc

El trèvol campestre o trèvol groc (Trifolium campestre) és una planta herbàcia teròfita de la família de les fabàcies.

Nou!!: València і Trèvol groc · Veure més »

Trèvol subterrani

El trèvol subterrani (Trifolium subterraneum) és una planta herbàcia rastrera i teròfita de la família de les fabàcies.

Nou!!: València і Trèvol subterrani · Veure més »

Trénor

Presentació de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burgesa"'', celebrada en València en 2009. Trénor és una família espanyola, d'origen irlandès, que es va establir a València a principi del.

Nou!!: València і Trénor · Veure més »

Trece (canal de televisió)

Trece és un canal de televisió espanyol de TDT.

Nou!!: València і Trece (canal de televisió) · Veure més »

Trenet de València

El Trenet de València va ser una xarxa de ferrocarrils de via estreta que connectava la ciutat de València amb la major part de les localitats de la seva àrea metropolitana i fins i tot algunes més allunyades.

Nou!!: València і Trenet de València · Veure més »

Trens regionals del País Valencià

Els trens regionals són aquells que fan trajectes de mitjana distància.

Nou!!: València і Trens regionals del País Valencià · Veure més »

Trentisme

El trentisme va ser un corrent ideològic i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT.

Nou!!: València і Trentisme · Veure més »

Tres ciudades (Bautista)

Tres Ciudades va ser una obra que va escriure el compositor madrileny Julián Bautista. Va ser escrita entre Madrid i València el maig de l'any 1937.

Nou!!: València і Tres ciudades (Bautista) · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: València і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Tres Dies de Trial de Santigosa

Els Tres Dies de Trial de Santigosa, coneguts també com als Tres Dies de Santigosa o els Tres Dies Trial Santigosa (abreujat 3dTS), són una competició de trial internacional que es disputa anualment pels voltants de la Collada de "Santigosa" (oficialment Sentigosa), situada entre el Ripollès i la Garrotxa, vora la zona on limiten ambdues comarques prop de la Vall de Bianya.

Nou!!: València і Tres Dies de Trial de Santigosa · Veure més »

Tres Fan Ball

Tres Fan Ball és un grup valencià de música tradicional de ball.

Nou!!: València і Tres Fan Ball · Veure més »

Tres forasters de Madrid

Tres forasters de França (subtítol: Comedia bilingüe en dos actos, original y en verso) és un sainet valencià bilingüe obra d'Eduard Escalante i Mateu i representat per primer cop el 27 de gener de 1876 al Teatre de València.

Nou!!: València і Tres forasters de Madrid · Veure més »

Tres Forques

Tres Forques és un barri de la ciutat de València, situat a l'oest, al districte de l'Olivereta.

Nou!!: València і Tres Forques · Veure més »

Tresor de l'avinguda Constitució

El Tresor de l'Avinguda Constitució és un tresor numismàtic d'època islàmica format per 1543 monedes (de les quals 19 són d'or –dinars- i la resta de plata -dirhams-) del període taifa, descobert l'any 2009 en una intervenció arqueològica preventiva realitzada en l'Avinguda de la Constitució de la ciutat de València.

Nou!!: València і Tresor de l'avinguda Constitució · Veure més »

Tresor dels Avis

Tresor dels Avis era una publicació mensual en català d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears publicada per Andreu Ferrer Ginard a Artà (Mallorca) del gener de 1922 al desembre de 1928.

Nou!!: València і Tresor dels Avis · Veure més »

Trial

El trial és una disciplina esportiva motociclista fora d'asfalt, consistent a superar trams difícils sense posar els peus a terra.

Nou!!: València і Trial · Veure més »

Trial de Sant Llorenç 1981

. El trial era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 22 de febrer a Mura, Bages, amb sortida prop de l'església de Sant Martí.

Nou!!: València і Trial de Sant Llorenç 1981 · Veure més »

Tribunal (arquitectura)

El tribunal és l'espai físic (edificació, sala o part d'aquesta) que ocupa una o diverses persones, civils (no eclesiàstiques) o eclesiàstiques, destinat a administrar justícia i dictar sentències.

Nou!!: València і Tribunal (arquitectura) · Veure més »

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Nou!!: València і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) té la seu a la ciutat de València, al carrer Palau de Justícia s/n; des del 2010 està presidit per María Pilar de la Oliva Marrades.

Nou!!: València і Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Tribus indies de València

Les Tribus índies de València foren un moviment juvenil aparegut a l'àrea metropolitana de València a finals dels anys 80.

Nou!!: València і Tribus indies de València · Veure més »

TriNa

TriNa és una marca espanyola de begudes refrescants propietat de la multinacional Cadbury-Schweppes des de 1990.

Nou!!: València і TriNa · Veure més »

Trini de Figueroa

Trinidad de Figueroa y Gómez més coneguda com a Trini de Figueroa (17 de maig de 1918, València - 7 de gener de 1972, Illa d'Eivissa) fou una escriptora espanyola de novel·les sentimentals entre 1946 i 1972.

Nou!!: València і Trini de Figueroa · Veure més »

Trinidad Huertas Cuenca

Trinidad Huertas Cuenca, La Cuenca (Màlaga, 8 de maig de 1857 – L'Havana, Cuba, 1890), fou una bailaora i guitarrista de flamenc, una intèrpret singular de la seva època.

Nou!!: València і Trinidad Huertas Cuenca · Veure més »

Trinitario Ruiz Capdepón

Trinitario Ruiz Capdepón (Oriola, 20 d'agost de 1836 - Madrid, 13 de juliol de 1911) fou un polític i advocat valencià, pare de Trinitario Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino i Manuel Ruiz Valarino.

Nou!!: València і Trinitario Ruiz Capdepón · Veure més »

Trinitario Ruiz Valarino

Trinitario Ruiz Valarino (València, 21 d'octubre de 1862 - † Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat i polític valencià, fill de Trinitario Ruiz Capdepón i germà de Manuel Ruiz Valarino i Vicente Ruiz Valarino.

Nou!!: València і Trinitario Ruiz Valarino · Veure més »

Trinitat (barri de València)

La Trinitat és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: València і Trinitat (barri de València) · Veure més »

Trinitat Simó i Terol

Trinitat Simó i Terol (València, 1935 - València, 2 d'agost de 2020) fou una filòsofa i historiadora valenciana, especialista en patrimoni i en arquitectura modernista de València.

Nou!!: València і Trinitat Simó i Terol · Veure més »

Trinquet (esport)

El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trinquet (esport) · Veure més »

Trinquet de la Cova Santa

Trinquet de la Cova Santa, 1926 El Trinquet de la Cova Santa és un trinquet a la ciutat d'Alcoi.

Nou!!: València і Trinquet de la Cova Santa · Veure més »

Trinquet de Pelayo

El Trinquet de Pelayo de València, conegut com La catedral de l'escala i corda, és un dels trinquets amb més renom i un dels recintes esportius més destacats del País Valencià, no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa.

Nou!!: València і Trinquet de Pelayo · Veure més »

Triodos Bank

Holanda. Triodos Bank és una entitat de crèdit de banca ètica fundada l'any 1980 i amb seu als Països Baixos.

Nou!!: València і Triodos Bank · Veure més »

Trista Herència

Trista Herència és un quadre del pintor valencià Joaquim Sorolla que va ser realitzat l'any 1899.

Nou!!: València і Trista Herència · Veure més »

Trobada de la Rosa

Pallerols La Trobada de la Rosa és una festa que commemora el pas de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer pel poble de Pallerols de Rialb el 22 de novembre de 1937 quan va trobar una rosa de fusta daurada, en el seu camí a través dels Pirineus cap al Principat d'Andorra, fugint de la persecució religiosa que hi havia a Madrid durant la Guerra Civil.

Nou!!: València і Trobada de la Rosa · Veure més »

Trobada LAN

Imatge d'una LAN party del 2004 Una Trobada LAN (en anglès, LAN party) és un esdeveniment que reuneix un grup de persones amb els seus ordinadors per jugar, compartir i intercanviar informació.

Nou!!: València і Trobada LAN · Veure més »

Trobada Mundial de les Famílies

LTrobada Mundial de les Famílies és una convocatòria de l'Església Catòlica que se celebra cada tres anys des del 1994.

Nou!!: València і Trobada Mundial de les Famílies · Veure més »

Trofeu Individual Bancaixa de 2004

El Trofeu Individual Bancaixa de 2004 és la XIX edició del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trofeu Individual Bancaixa de 2004 · Veure més »

Trofeu Individual Bancaixa de 2005

El Trofeu Individual Bancaixa de 2005 és la XX edició del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trofeu Individual Bancaixa de 2005 · Veure més »

Trofeu Individual Bancaixa de 2006

El Trofeu Individual Bancaixa de 2006 és la XXI edició del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trofeu Individual Bancaixa de 2006 · Veure més »

Trofeu Individual Bancaixa de 2007

El Trofeu Individual Bancaixa de 2007 és la XXII edició del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trofeu Individual Bancaixa de 2007 · Veure més »

Trofeu Individual Bancaixa de 2008

El Trofeu Individual Bancaixa de 2008 és la XXIII edició del Trofeu Individual Bancaixa de la modalitat d'Escala i corda de la pilota valenciana.

Nou!!: València і Trofeu Individual Bancaixa de 2008 · Veure més »

Trofeu Taronja

El Trofeu València Taronja, més conegut com a Trofeu Taronja, és un torneig d'estiu organitzat pel València Club de Futbol.

Nou!!: València і Trofeu Taronja · Veure més »

Tugíbides

Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.

Nou!!: València і Tugíbides · Veure més »

Turcs a Espanya

Els turcs a Espanya (en turc, İspanya'daki Türkler) es refereix als turcs ètnics que han emigrat a Espanya, així com a la creixent comunitat espanyola amb orígens turcs totals o parcials.

Nou!!: València і Turcs a Espanya · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: València і Turisme · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: València і Turtuixa · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: València і TV3 · Veure més »

Txapàiev

Vassili Txapàiev en un segell soviètic Txapàiev (en rus Чапаев) és una pel·lícula soviètica de 1934.

Nou!!: València і Txapàiev · Veure més »

Txeca (Espanya)

Edifici del Círculo de Bellas Artes el soterrani del qual va albergar la denominada ''txeca de Belles arts'', en realitat un organisme oficial denominat Comitè Provincial de Recerca Pública. Una txeca (anteriorment escrit també txeka) era una instal·lació que durant la guerra civil espanyola utilitzaven els milicians del bàndol republicà —especialment els partits i sindicats d'esquerra- per detenir, interrogar, jutjar de forma sumaríssima i executar sospitosos de simpatitzar amb el bàndol contrari.

Nou!!: València і Txeca (Espanya) · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Nou!!: València і U · Veure més »

Ulldecona

Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: València і Ulldecona · Veure més »

Un enemic del poble (teatre)

Un enemic del poble (en noruec, En Folkefiende) és un drama polític del dramaturg Henrik Ibsen publicat el 1882 i estrenat el 1883 a Oslo.

Nou!!: València і Un enemic del poble (teatre) · Veure més »

Un médico novato

Un médico novato és una novel·la gràfica de Sento Llobell, publicada originalment en 2013 per Ediciones Sinsentido.

Nou!!: València і Un médico novato · Veure més »

Una cosa rara

Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà és una òpera del gènere dramma giocoso, en dos actes, amb música de Vicent Martín i Soler segons un llibret de Lorenzo Da Ponte, basat al seu torn en La luna de la Sierra de Luis Vélez de Guevara.

Nou!!: València і Una cosa rara · Veure més »

Una llum tímida

Una llum tímida és una obra de teatre bilingüe creada per l'Àfrica Alonso i dirigida per la Marilia Samper.

Nou!!: València і Una llum tímida · Veure més »

Uncharted (pel·lícula)

Uncharted és una pel·lícula d'acció i aventures estatunidenca dirigida per Ruben Fleischer, a partir d'un guió de Judkins, Art Marcum i Matt Holloway, amb una història de Judkins.

Nou!!: València і Uncharted (pel·lícula) · Veure més »

Unió d'armes

Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Nou!!: València і Unió d'armes · Veure més »

Unió de Periodistes Valencians

La Unió de Periodistes Valencians és una associació professional que aglutina periodistes del País Valencià.

Nou!!: València і Unió de Periodistes Valencians · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: València і Unió de València · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1971-72

Dades de la Temporada 1971-1972 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1971-72 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1972-73

Dades de la Temporada 1972-1973 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1972-73 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1973-74

Dades de la Temporada 1973-1974 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1973-74 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1976-77

Dades de la Temporada 1976-1977 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1976-77 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78

Dades de la Temporada 1977-1978 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79

Dades de la Temporada 1978-1979 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1992-93

Dades de la Temporada 1992-1993 de la UE Sant Andreu.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1992-93 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1993-94

Dades de la Temporada 1993-1994 de la UE Sant Andreu.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1993-94 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1994-95

Dades de la Temporada 1994-1995 de la UE Sant Andreu.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1994-95 · Veure més »

Unió Esportiva Sant Andreu 1995-96

Dades de la Temporada 1995-1996 de la UE Sant Andreu.

Nou!!: València і Unió Esportiva Sant Andreu 1995-96 · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: València і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Musical l'Artística de Novelda

Amb més de quatre-cents socis, la Banda de Música l'Artística és la Societat més antiga de Novelda.

Nou!!: València і Unió Musical l'Artística de Novelda · Veure més »

Unió Progressista de Fiscals

La Unió Progressista de Fiscals és una associació professional espanyola fundada el 5 de juny de 1985 i que està integrada per fiscals amb el desig de «promoure la plena realització dels principis, drets i llibertats consagrats en la Constitució».

Nou!!: València і Unió Progressista de Fiscals · Veure més »

Unió Regional Valenciana

Unió Regional Valenciana (citat ocasionalment com Unió Regional Valencianista) (URV) fou un partit polític valencià de caràcter blaver fundat el 1978 per dos polítics provinents del franquisme com l'ex-alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo, i el president de la Diputació, Ignacio Carrau i personalitats vinculades al món faller.

Nou!!: València і Unió Regional Valenciana · Veure més »

Unió Valenciana

Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

Nou!!: València і Unió Valenciana · Veure més »

Unió Valencianista Regional

Unió Valencianista Regional (UVR) fou un partit regionalista valencià fundat pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba el 1918.

Nou!!: València і Unió Valencianista Regional · Veure més »

Unión Radical Revolucionaria

Unión Radical Revolucionaria va ésser un petit nucli polític, actiu entre el 1906 i el 1907, format per seguidors barcelonins del líder republicà de València, Rodrigo Soriano.

Nou!!: València і Unión Radical Revolucionaria · Veure més »

UNIÓ

UNIÓ, sovint escrit UNIO sense accent segons les normes del Puig, també dit Unió-Una Veu i oficialment Unió Comunitat Valenciana-Unió Valenciana, és un partit polític d'àmbit valencià originat a partir de la coalició electoral que formaren Unió Valenciana, Els Verds Ecopacifistes i Unió de Centre Liberal amb motiu de les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

Nou!!: València і UNIÓ · Veure més »

Unificació Comunista d'Espanya

Unificación Comunista de España (UCE) és un partit polític espanyol autodeclarat marxista-leninista i seguidor del pensament de Mao Zedong.

Nou!!: València і Unificació Comunista d'Espanya · Veure més »

Unitat de Brigades d'Emergència de la Generalitat Valenciana

La Unitat de Brigades d'Emergència de la Generalitat Valenciana és la unitat on s'adscriuen els bombers forestals del País Valencià.

Nou!!: València і Unitat de Brigades d'Emergència de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Unitat del Poble Valencià

Unitat del Poble Valencià (UPV) fou un partit polític valencià, nascut el 1982 com a coalició electoral formada entre el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) i l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV), a la que després es va afegir (per a les eleccions a Corts Valencianes de 1983) Esquerra Unida del País Valencià (partit de curta vida sense cap relació amb l'actual EUPV).

Nou!!: València і Unitat del Poble Valencià · Veure més »

Units per València

Units per València (en sigla, UxV) va ser un partit polític valencià fundat el 2008 per la unió dels partits Opció Nacionalista Valenciana i Centristes Valencians.

Nou!!: València і Units per València · Veure més »

Universitat (districte de València)

La Universitat fou un antic districte de la ciutat de València existent entre aproximadament la fi del segle XIX i l'any 1939.

Nou!!: València і Universitat (districte de València) · Veure més »

Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir

La Universitat Catòlica de València "San Vicente Mártir" és una universitat privada i catòlica, amb seu a València, País Valencià i amb campus a València, Godella, Burjassot, Torrent, Alzira i Xàtiva.

Nou!!: València і Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir · Veure més »

Universitat CEU Cardenal Herrera

La Universitat CEU Cardenal Herrera és una universitat privada de València, al País Valencià.

Nou!!: València і Universitat CEU Cardenal Herrera · Veure més »

Universitat d'Alacant

La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.

Nou!!: València і Universitat d'Alacant · Veure més »

Universitat d'Oriola

La Universitat d'Oriola es trobava emplaçada al convent de Sant Doménec, a Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: València і Universitat d'Oriola · Veure més »

Universitat de València. Biblioteca Històrica

L'origen de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València es remunta a la donació, el 1785, dels llibres de l'insigne valencià '''Francesc Pérez Baier'''.

Nou!!: València і Universitat de València. Biblioteca Històrica · Veure més »

Universitat Europea de Madrid

La Universitat Europea de Madrid és una universitat privada amb seu a Villaviciosa de Odón (Madrid).

Nou!!: València і Universitat Europea de Madrid · Veure més »

Universitat Internacional de València

La Universitat Internacional de València (en anglès: Valencian International University (en sigles VIU); també coneguda com a Universitat Internacional Valenciana) és una universitat privada d'ensenyament a distància.

Nou!!: València і Universitat Internacional de València · Veure més »

Universitat Internacional Menéndez Pelayo

La Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) és una universitat pública espanyola amb domicili social a Madrid i principal seu històrica a Santander.

Nou!!: València і Universitat Internacional Menéndez Pelayo · Veure més »

Universitat Politècnica de València

La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.

Nou!!: València і Universitat Politècnica de València · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: València і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Urbán de Vargas

Urbano Varguilla Derripalda conegut com a Urbán de Vargas (Falces, Navarra, 31 de maig de 1606 - València, 1656) fou un compositor i mestre de capella navarrès.

Nou!!: València і Urbán de Vargas · Veure més »

Utiel

Utiel és un municipi i una ciutat del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: València і Utiel · Veure més »

V edició de la Mostra de València

La V edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a V Mostra de Cinema Mediterrani i Països de Llengües Romàniques, va tenir lloc entre el 29 de setembre i el 7 d'octubre de 1984 a València sota la direcció de Francesc Carrasco Escoda, nomenat director de la Mostra el desembre de 1983.

Nou!!: València і V edició de la Mostra de València · Veure més »

V-21

La V-21 és una autovia entre València (Avinguda de Catalunya) i Sagunt, i enllaça amb l'AP-7 (Autopista del Mediterrani) i l'A-23 (Autovia Mudèjar).

Nou!!: València і V-21 · Veure més »

V-30

La Circumval·lació de València, és una autovia que discorre pel sud i l'oest de la ciutat de València, comunicant de manera ràpida el Port de València amb l'autovia A-7 en el tram del By-pass de la ciutat.

Nou!!: València і V-30 · Veure més »

V-31

La V-31 o Pista de Silla és l'autovia d'accés de la ciutat de València pel sud, i pertany a la Xarxa estatal de carreteres de l'Estat Espanyol que és competència del Ministeri de Foment.

Nou!!: València і V-31 · Veure més »

Vaga educativa espanyola de 2015

Pancarta a la Universitat Pompeu Fabra cridant a la vaga. La vaga educativa espanyola de 2015, també coneguda com la vaga del 26-F, va ser un esdeveniment de mobilització social i aturada acadèmica de les universitats espanyoles durant tota la jornada del dijous 26 de febrer de 2015.

Nou!!: València і Vaga educativa espanyola de 2015 · Veure més »

Vaga general espanyola de 1917

La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.

Nou!!: València і Vaga general espanyola de 1917 · Veure més »

Vaga general espanyola de 2010

Cartell de Comissions Obreres a Granollers per la convocatòria de vaga general. Manifestació sindical al Passeig de la Castellana de Madrid. La vaga general espanyola del 2010 (també coneguda com del 29-S) fou convocada pel dimecres 29 de setembre pels principals sindicats (CCOO, UGT), excepte els del País Basc i Navarra.

Nou!!: València і Vaga general espanyola de 2010 · Veure més »

Vaga Nacional Pacífica de 1959

La Vaga Nacional Pacífica de 1959 va ser una vaga general convocada a tot l'estat espanyol el 18 de juny de 1959.

Nou!!: València і Vaga Nacional Pacífica de 1959 · Veure més »

Vaixell d'assalt amfibi

Juan Carlos I Un vaixell d'assalt amfibi o vaixell amfibi és un vaixell de guerra capaç de transportar tropes d'infanteria amb el seu material, inclòs el més pesant, a qualsevol lloc i poder-los desembarcar encara que no hi hagi moll ni port practicable.

Nou!!: València і Vaixell d'assalt amfibi · Veure més »

València (desambiguació)

* València (química), propietat dels elements.

Nou!!: València і València (desambiguació) · Veure més »

València (pasdoble)

El València és un pasdoble del compositor almerienc José Padilla Sánchez, originalment inclòs en la sarsuela de 1924 La bien amada. En 1926 va incloure's a la pel·lícula muda de Hollywood Valencia, amb lletres adaptades a l'anglés per Lucienne Boyer, Jacques Charles,(Spanish) i Clifford Grey.

Nou!!: València і València (pasdoble) · Veure més »

València (química)

En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.

Nou!!: València і València (química) · Veure més »

València al segle XIX

València i els pobles dels voltants entorn del 1840. La història de València, com en bona part la de la resta d'Europa, entre l'acabament del i el començament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revolució francesa.

Nou!!: València і València al segle XIX · Veure més »

València Basket Club

El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.

Nou!!: València і València Basket Club · Veure més »

València Club de Futbol

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià.

Nou!!: València і València Club de Futbol · Veure més »

València Club de Futbol Mestalla

Bagul utilitzat en els desplaçaments del València Club de Futbol durant els anys trenta. Al seu interior conté uniformes històrics del CD Mestalla. El València Club de Futbol Mestalla és un club de futbol de la ciutat de València.

Nou!!: València і València Club de Futbol Mestalla · Veure més »

València Fèmines Club de Futbol

El València Fèmines Club de Futbol és un equip de futbol femení de València.

Nou!!: València і València Fèmines Club de Futbol · Veure més »

València Firebats

Els València Firebats, que en català seria Rat-penats de foc de València, són un equip de futbol americà de la ciutat de València.

Nou!!: València і València Firebats · Veure més »

València franquista

Entre el 1939 i el 1978, València vivia quaranta anys de govern autocràtic, conegut com a la València franquista.

Nou!!: València і València franquista · Veure més »

València Futbol Sala

El València Futbol Sala (també conegut com a VFS) és un club de futbol sala valencià de la ciutat de València.

Nou!!: València і València Futbol Sala · Veure més »

València Negra

El Festival de gènere negre de València, més conegut com a València Negra o VLC Negra és un festival cultural que se celebra a primers de maig a València des de 2013 on té cabuda sobretot la literatura, a més del cinema, la fotografia, la música, les arts escèniques, el teatre, el còmic i la gastronomia i, en general, totes aquelles manifestacions culturals relacionades amb el gènere negre.

Nou!!: València і València Negra · Veure més »

València Nova

València Nova fou una associació cultural i política valencianista fundada a València el 1904 com a escissió de Lo Rat Penat, amb la pretensió de reprendre la línia valencianista iniciada pel fundador Constantí Llombart i superar-ne les concepcions estètiques i culturals.

Nou!!: València і València Nova · Veure més »

Valéncia Hui

Valéncia Hui va ser un diari valencià d'ideologia estatista aparegut el 28 de novembre de 2006 i tancat en juny de 2008.

Nou!!: València і Valéncia Hui · Veure més »

Valençona Castell

Valençona Castell (València, 1285 - València, 1340) fou una camperola i propietària, muller del cronista Ramon Muntaner.

Nou!!: València і Valençona Castell · Veure més »

Valenbisi

Estació de ''Valenbisi'' Valenbisi és el servei de bicicletes públiques a la ciutat de València començà a funcionar el 21 de juny de 2010, promogut per l'Ajuntament i gestionat per l'empresa JCDecaux.

Nou!!: València і Valenbisi · Veure més »

Valencia Basket (femení)

El Valencia Basket Club és un club de bàsquet femení de la ciutat de València, que actualment juga a la Lliga Femenina de Bàsquet.

Nou!!: València і Valencia Basket (femení) · Veure més »

Valencia Experience

Valencia Experience va ser una empresa fantasma creada en 2008.

Nou!!: València і Valencia Experience · Veure més »

Valencia Open

El Torneig de València, conegut oficialment com a Valencia Open, és un torneig de tennis professional que es disputa anualment sobre pista dura a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Nou!!: València і Valencia Open · Veure més »

Valencia Open 2015

El Torneig de València 2015, oficialment conegut com a Valencia Open 2014, és un esdeveniment de tennis masculí disputat sobre pista dura que pertany a les sèries 250 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 2015 · Veure més »

Valencia Open 500 2009

El Torneig de València 2009, també conegut com a Valencia Open 500 2009 o Open de Tennis Comunitat Valenciana 2009 és una competició tennística masculina sobre pista dura que pertany a les sèries 500 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 500 2009 · Veure més »

Valencia Open 500 2010

El Torneig de València 2010, oficialment conegut com a Valencia Open 500 2010, és un esdeveniment de tennis masculí disputat sobre pista dura que pertany a les sèries 500 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 500 2010 · Veure més »

Valencia Open 500 2011

El Torneig de València 2011, oficialment conegut com a Valencia Open 500 2011, és un esdeveniment de tennis masculí disputat sobre pista dura que pertany a les sèries 500 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 500 2011 · Veure més »

Valencia Open 500 2012

El Torneig de València 2012, oficialment conegut com a Valencia Open 500 2012, és un esdeveniment de tennis masculí disputat sobre pista dura que pertany a les sèries 500 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 500 2012 · Veure més »

Valencia Open 500 2013

El Torneig de València 2013, oficialment conegut com a Valencia Open 500 2013, és un esdeveniment de tennis masculí disputat sobre pista dura que pertany a les sèries 500 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 500 2013 · Veure més »

Valencia Open 500 2014

El Torneig de València 2014, oficialment conegut com a Valencia Open 500 2014, és un esdeveniment de tennis masculí disputat sobre pista dura que pertany a les sèries 500 de l'ATP.

Nou!!: València і Valencia Open 500 2014 · Veure més »

Valencia Semanal

Valencia Semanal fou un setmanari publicat majoritàriament a València i la seua àrea metropolitana entre desembre de 1977 i juny de 1980.

Nou!!: València і Valencia Semanal · Veure més »

Valencia TeVe

Valencia TeVe fou un canal de televisió valencià de caràcter local i generalista activa entre els anys 1997 i 2006.

Nou!!: València і Valencia TeVe · Veure més »

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Nou!!: València і Valencianisme · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: València і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: València і Valencià · Veure més »

Valencià (desambiguació)

* Lingüística.

Nou!!: València і Valencià (desambiguació) · Veure més »

Valencià meridional

El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.

Nou!!: València і Valencià meridional · Veure més »

Valentí Puig i Mas

és un escriptor mallorquí, autor d'una trentena de títols de tots els gèneres.

Nou!!: València і Valentí Puig i Mas · Veure més »

Valentín González Ramírez

Façana de l'antic Mercat d'''Abastos''. Valentín González Ramírez (València 1 de juliol de 1958 - 25 de juny de 1979) fou un treballador del grup sindical o colles de càrrega i descàrrega a València.

Nou!!: València і Valentín González Ramírez · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: València і Valentia · Veure més »

Valeri de Saragossa

Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.

Nou!!: València і Valeri de Saragossa · Veure més »

Valeri Fuster

Valeri Fuster (València, – València) fou un poeta valencià.

Nou!!: València і Valeri Fuster · Veure més »

Valeria Vegas

Valeria Vegas (València, 8 d'agost de 1985), pseudònim de Valeria Martínez Zaragoza, és una periodista, realitzadora audiovisual, assagista, escriptora, col·laboradora i productora valenciana.

Nou!!: València і Valeria Vegas · Veure més »

Valerià Miralles i Ortolà

Valerià Miralles i Ortolà (Pego, 29 d'octubre de 1939 - València, 13 de desembre de 1997) va ser un polític i activista valencià, destacat dirigent valencianista als anys 80 i 90.

Nou!!: València і Valerià Miralles i Ortolà · Veure més »

Valerie Adams

Valerie Kasanita Adams, anteriorment coneguda com a Valerie Vili (Rotorua, Nova Zelanda, 6 d'octubre de 1984), és una atleta neozelandesa especialista en llançament de pes que ha estat campiona olímpica a Pequín 2008 i Londres 2012, i campiona mundial a l'aire lliure a Osaka 2007, Berlín 2009, Daegu 2011 i Moscou 2013.

Nou!!: València і Valerie Adams · Veure més »

Vall de Biar

La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià.

Nou!!: València і Vall de Biar · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: València і Vallès Occidental · Veure més »

Vallesa de Mandor

La Vallesa de Mandor és un paratge situat als termes municipals de Paterna i Riba-roja de Túria, situat a la ribera septentrional del riu Túria.

Nou!!: València і Vallesa de Mandor · Veure més »

Vapors de Sabadell

Xemeneia del vapor de ca l'Estruch, a l'actual plaça d'Enric Casassas de Sabadell. Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica.

Nou!!: València і Vapors de Sabadell · Veure més »

Vara de Quart

Vara de Quart és un barri de la ciutat de València, situat al sud-oest, al districte de Patraix.

Nou!!: València і Vara de Quart · Veure més »

Vasil

Vasil és una pel·lícula de comèdia dramàtica hispano-búlgara del 2022 escrita i dirigida per Avelina Prat en el seu debut com a directora, protagonitzada per Ivan Barnev (com a personatge principal), Karra Elejalde, i Alexandra Jiménez al costat de Susi Sánchez, i Sue Flack.

Nou!!: València і Vasil · Veure més »

Vassil Iàkovliev

Vassil Lenínitovitx Iàkovlev (en ucraïnès Василь Ленінітович Яковлєв; Odessa, 3 de juliol de 1972) és un ciclista ucraïnès, especialista en la pista on ha guanyat dues medalles als Campionats del Món.

Nou!!: València і Vassil Iàkovliev · Veure més »

Vía Libre

Vía Libre va ser un setmanari anarcosindicalista de Badalona, portaveu de les seccions locals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (AIT).

Nou!!: València і Vía Libre · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola

Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada. Groc: Transferida a la Valle de los Caídos. Roig: parcialment o totalment exhumada. Acord amb les circumstàncies de l'homicidi. Font: http://mapadefosas.mjusticia.es Ministeri de Justícia d'Espanya Les víctimes de la Guerra Civil espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la brutal repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la Guerra Civil espanyola tant pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

Nou!!: València і Víctimes de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Víctor Chust García

Víctor Chust García (València, 5 de març de 2000) és un futbolista valencià que juga com a defensa al Cadis CF.

Nou!!: València і Víctor Chust García · Veure més »

Víctor Claver i Arocas

Víctor Claver i Arocas (València, 30 d'agost de 1988) és un jugador de bàsquet valencià que actualment juga al València Basket Club.

Nou!!: València і Víctor Claver i Arocas · Veure més »

Víctor Garcia Raja

Víctor Garcia Raja (Xeraco, 1 de gener de 1997) és un futbolista valencià que juga actualment en la posició d'extrem dret cedit al Centre d'Esports Sabadell Futbol Club pel Real Valladolid.

Nou!!: València і Víctor Garcia Raja · Veure més »

Víctor Hellín Sol

Víctor Hellín Sol (1913, Lleida, Segrià — 27 d'octubre de 2014, València) fou un polític falangista espanyol, alcalde de Lleida i de la seva Diputació Provincial i governador civil de Zamora, Girona, Illes Balears i Sevilla, durant la dictadura franquista.

Nou!!: València і Víctor Hellín Sol · Veure més »

Víctor Iñúrria Montero

Víctor Iñúrria Montero (València, 1939) és un arquitecte i poeta valencià.

Nou!!: València і Víctor Iñúrria Montero · Veure més »

Víctor Iranzo i Simon

Víctor Iranzo i Simon (Fortanet, Maestrat, Terol, 6 de març de 1850 - València, 1890) va ser un poeta valencià nascut a l'Aragó.

Nou!!: València і Víctor Iranzo i Simon · Veure més »

Víctor José Luengo Ciscar

Víctor José Luengo Ciscar (València, 1 de febrer de 1974) és un jugador professional  de bàsquet que ocupava la posició d'escorta.

Nou!!: València і Víctor José Luengo Ciscar · Veure més »

Víctor Maceda

Víctor Maceda (València, 1976) és un periodista valencià que ha escrit principalment per a El Temps.

Nou!!: València і Víctor Maceda · Veure més »

Víctor Pérez i Pallarés

Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018) fou un artista català.

Nou!!: València і Víctor Pérez i Pallarés · Veure més »

Víctor Sahuquillo Martínez

Víctor Manuel Sahuquillo Martínez (València, 1967) és un polític valencià.

Nou!!: València і Víctor Sahuquillo Martínez · Veure més »

Víctor Santos Montesinos

Víctor Santos Montesinos (València, 1977) és un dibuixant i guionista de còmics valencià.

Nou!!: València і Víctor Santos Montesinos · Veure més »

Víctor Serrano Ródenas

Víctor Serrano Ródenas (València, 1975), o simplement Víctor, és un pilotari valencià d'Escala i corda en nòmina de l'empresa ValNet.

Nou!!: València і Víctor Serrano Ródenas · Veure més »

Víctor Tormo Grau

Víctor Tormo Grau (València, 1965) és un polític valencià d'EUPV, diputat a les Corts Valencianes a les VIII Legislatura (2011-2015).

Nou!!: València і Víctor Tormo Grau · Veure més »

Víctor Valero Valero

Víctor Valero Valero (València, 13 d'abril de 1958) és un artista faller, il·lustrador i pintor.

Nou!!: València і Víctor Valero Valero · Veure més »

Vega Gimeno Martínez

Vega Gimeno Martínez (València, 8 de gener de 1991) és una jugadora de bàsquet valenciana.

Nou!!: València і Vega Gimeno Martínez · Veure més »

Veles e vents

Veles e vents és un poema d'Ausiàs March, poeta i cavaller valencià medieval, que relata la història d'un viatge des d'Itàlia a València a la recerca de l'estimada.

Nou!!: València і Veles e vents · Veure més »

Vellut

Tela de vellut de seda. El vellut és un tipus de tela peluda en la qual els fils es distribueixen molt uniformement, amb un pèl curt i dens, que proporciona una sensació suau molt distintiva.

Nou!!: València і Vellut · Veure més »

Velluters

El barri del Pilar, també conegut tradicionalment com a Velluters, és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: València і Velluters · Veure més »

Veneçolans a Espanya

Els veneçolans a Espanya, són ciutadans originaris de la República Bolivariana de Veneçuela residents en aquest país europeu.

Nou!!: València і Veneçolans a Espanya · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: València і Veneçuela · Veure més »

Venta del Moro

Venta del Moro és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: València і Venta del Moro · Veure més »

Ventura Caro y Maza de Lizana

Ventura Caro y Maza de Lizana (València, 1742 - Madrid, 1809) fou un militar valencià, Capità general de València en els primers anys del.

Nou!!: València і Ventura Caro y Maza de Lizana · Veure més »

Ventura Mugártegui Mazarredo

Ventura Mugártegui Mazarredo (mort a Madrid el 17 de març de 1853) fou un químic espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: València і Ventura Mugártegui Mazarredo · Veure més »

Verónica Marcos Puig

Verònica Marcos Puig (València, 1976) és una política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la VI, VII, VIII i IX legislatures.

Nou!!: València і Verónica Marcos Puig · Veure més »

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Nou!!: València і Verb · Veure més »

VerdCel

VerdCel és un grup de cançó d'autor d'Alcoi amb base a Barcelona.

Nou!!: València і VerdCel · Veure més »

Verds i Ecopacifistes

Verds i Ecopacifistes (VERDS) fou una coalició electoral formada en 2011 creada per concurrir a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 a més de crear algunes candidatures locals en alguns municipis del País Valencià.

Nou!!: València і Verds i Ecopacifistes · Veure més »

Vescomtat d'Illa

El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.

Nou!!: València і Vescomtat d'Illa · Veure més »

Vespa (moto)

Vespa és una marca de luxe italiana d'escúters, fabricats per Piaggio.

Nou!!: València і Vespa (moto) · Veure més »

Vespa orientalis

Vespa orientalis és una espècie d'himenòpter de la família dels vèspids.

Nou!!: València і Vespa orientalis · Veure més »

Vestido bajando la escalera

Vestido bajando la escalera és una pintura d'Eduardo Arroyo.

Nou!!: València і Vestido bajando la escalera · Veure més »

Vi dolç natural

El moscat de gra petit és un dels principals ceps per la producció de vins dolços naturals El vi dolç natural és un vi de licor tradicional elaborat amb most d'elevada riquesa en sucres i amb el procés d'un vi mut.

Nou!!: València і Vi dolç natural · Veure més »

VI edició de la Mostra de València

La VI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a VI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 5 i el 13 d'octubre de 1985 a València sota la direcció de Francesc Carrasco Escoda.

Nou!!: València і VI edició de la Mostra de València · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: València і Via Augusta · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: València і Via romana · Veure més »

Via Verda

Via verda Olot-Girona Les vies verdes són antics traçats ferroviaris en desús adaptats per a poder recórrer-los en bicicleta, a peu i a cavall, ja que normalment no està permesa la circulació de vehicles de motor i els pendents dels traçat són molt suaus doncs antigament hi passaven ferrocarrils.

Nou!!: València і Via Verda · Veure més »

Via Verda d'Ojos Negros

La Via Verda d'Ojos Negros, també coneguda com a Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a València, travessant les comarques de Camp de Morvedre i Alt Palància al País Valencià, i Gúdar-Javalambre, Comunitat de Terol i Jiloca a l'Aragó.

Nou!!: València і Via Verda d'Ojos Negros · Veure més »

Via Xurra

La Via Xurra, és una via verda la titular de la qual és la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, que comença a la ciutat de València i finalitza a Puçol, travessant la comarca de l'Horta Nord en sentit nord-sud.

Nou!!: València і Via Xurra · Veure més »

Viatge d'Alfons XIII i Primo de Rivera a Itàlia

El viatge d'Alfonso XIII i Primo de Rivera a Itàlia es va produir el novembre de 1923 quan el rei Alfons XIII d'Espanya i la seva consort Victòria Eugènia de Battenberg, acompanyats del dictador Miguel Primo de Rivera, que havia accedit a la prefectura de Govern després d'un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, van efectuar una visita oficial en vaixell al Regne d'Itàlia, país en el qual, l'octubre de 1922, Benito Mussolini havia accedit al poder.

Nou!!: València і Viatge d'Alfons XIII i Primo de Rivera a Itàlia · Veure més »

Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Nou!!: València і Vicalvarada · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: València і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç Dauder i Guardiola

fou un futbolista català de les dècades de 1940 i 1950 i posterior entrenador.

Nou!!: València і Vicenç Dauder i Guardiola · Veure més »

Vicenç Navarro Romero

Vicenç Navarro Romero (València, 1888 - Barcelona, 1979).

Nou!!: València і Vicenç Navarro Romero · Veure més »

Vicenç Rodes i Aries

Vicenç Rodes i Aries (Alacant, 1783 - Barcelona, 23 de gener de 1858) fou un pintor valencià.

Nou!!: València і Vicenç Rodes i Aries · Veure més »

Vicent Albero Silla

Vicent Albero i Silla (València, País Valencià, 6 de desembre de 1944) és un economista i polític valencià, que fou Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació entre 1993 i 1994.

Nou!!: València і Vicent Albero Silla · Veure més »

Vicent Alcayne Armengol

fou un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.

Nou!!: València і Vicent Alcayne Armengol · Veure més »

Vicent Alfaro i Moreno

Vicent Alfaro i Moreno (València, 12 d'octubre de 1901 - Lausana, Suïssa, 5 de maig de 1974) fou un polític valencià, alcalde interí de la ciutat de València entre octubre de 1931 i juny de 1932.

Nou!!: València і Vicent Alfaro i Moreno · Veure més »

Vicent Alfons Lorente i Asensio

Vicent Alfons Lorente i Asensio (Xarafull, Vall de Cofrents, 22 de gener de 1758 - València, 1 de desembre de 1813) fou un metge, botànic, naturalista i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Vicent Alfons Lorente i Asensio · Veure més »

Vicent Almela Artíguez

Vicent Almela Artíguez nom de ploma: Vicent Almela; (La Vall d'Uixó, 1981) és un escriptor valencià resident a Barcelona, on treballa de mestre d'educació especial.

Nou!!: València і Vicent Almela Artíguez · Veure més »

Vicent Andrés Estellés

va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del i dels més reconeguts en valencià.

Nou!!: València і Vicent Andrés Estellés · Veure més »

Vicent Asencio i Ruano

Vicent Asencio i Ruano (València, 29 d'octubre de 1908 - València, 4 d'abril de 1979), va ser un compositor valencià.

Nou!!: València і Vicent Asencio i Ruano · Veure més »

Vicent Badia i Marín

Vicent Badia i Marín (València, 12 de març de 1919 - València, 21 de desembre de 1995) fou un advocat, articulista, cronista i escriptor valencià.

Nou!!: València і Vicent Badia i Marín · Veure més »

Vicent Ballester Marco

Vicente Ballester Marco (València, 1887 - 1980) va ser un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista valencià, germà del també artista anarquista Arturo Ballester, a la trajectòria vital, artística i política del qual va estar unit.

Nou!!: València і Vicent Ballester Marco · Veure més »

Vicent Barberá i Villegas

Vicent Barberá i Villegas (? - Madrid, 1886) fou un advocat i polític valencià del.

Nou!!: València і Vicent Barberá i Villegas · Veure més »

Vicent Baydal i Sala

és un historiador valencià, i un dels cronistes de la Ciutat de València.

Nou!!: València і Vicent Baydal i Sala · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: València і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Vicent Boix i Ricarte

Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.

Nou!!: València і Vicent Boix i Ricarte · Veure més »

Vicent Boluda Fos

Vicent Boluda Fos (València, 31 de març de 1955) és un empresari valencià, president del Grup Boluda.

Nou!!: València і Vicent Boluda Fos · Veure més »

Vicent Branchat

Vicent Branchat (València, c. 1735 — València, 31 de maig de 1791), fou un jurista, assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de la Real Audiència.

Nou!!: València і Vicent Branchat · Veure més »

Vicent Calbet Riera

Vicent Calbet Riera (Eivissa, 1938 - Fukuoka, 1994) fou un pintor eivissenc, format amb el pintor Ignacio Agudo Clará a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics d'Eivissa, entre els anys 1951 i 1958.

Nou!!: València і Vicent Calbet Riera · Veure més »

Vicent Casp i Verger

Vicent Casp i Verger (Carlet, la Ribera Alta, 12 d'agost de 1906 - Palma, 29 de gener de 1992) va ser un poeta valencià.

Nou!!: València і Vicent Casp i Verger · Veure més »

Vicent Castelló

Vicent Castelló (c. 1586-1636) fou un pintor valencià barroc, col·laborador dels Ribalta i d'estil semblant.

Nou!!: València і Vicent Castelló · Veure més »

Vicent Climent Navarro

Vicent Climent Navarro (València, ca. 1872 - Barcelona 19 de març del 1923) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Vicent Climent Navarro · Veure més »

Vicent Daroqui i Carell

Vicent Daroqui i Carell (València, 1855 - Barcelona, 1929) va ser un actor de teatre català, amb una trajectòria professional que abasta des de l'últim terç del fins al primer terç del.

Nou!!: València і Vicent Daroqui i Carell · Veure més »

Vicent Doménech el Palleter

Vicent Doménech als jardins del Carrer de Guillem de Castro junt a les Torres de Quart Vicent Doménech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de València, que declarà el 1808 la guerra contra Napoleó.

Nou!!: València і Vicent Doménech el Palleter · Veure més »

Vicent Dualde i Furió

Vicent Dualde i Furió (València, 1851 - 1917) fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Vicent Dualde i Furió · Veure més »

Vicent Enrique i Tarancón

Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: València і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »

Vicent Esteve i Montalvà

Vicent Esteve i Montalvà (Alzira, la Ribera Alta, 19 de febrer de 1956 - València, 30 de març de 2018) va ser un mestre i sindicalista valencià.

Nou!!: València і Vicent Esteve i Montalvà · Veure més »

Vicent Ferrer (Abat de Poblet)

Vicent Ferrer (València, ? - Poblet, Conca de Barberà, 1411) fou abat de Poblet (1393-1409) i oncle de Sant Vicent Ferrer.

Nou!!: València і Vicent Ferrer (Abat de Poblet) · Veure més »

Vicent Flor i Moreno

Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971) és un sociòleg valencià, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i Societat anònima.

Nou!!: València і Vicent Flor i Moreno · Veure més »

Vicent Galcerà i Alapont

Vicent Galcerà i Alapont o Vicente Galcerán y Alapont (València, 1726 - València, 9 de juny de 1778) fou un gravador valencià.

Nou!!: València і Vicent Galcerà i Alapont · Veure més »

Vicent Gandia Gomar

Vicent Gandia Gomar (Clarmont d'Alvèrnia, 3 de setembre de 1922 — València, 27 de desembre de 1997) fou un físic i professor universitari valencià.

Nou!!: València і Vicent Gandia Gomar · Veure més »

Vicent Gaos González-Pola

Vicent Gaos González-Pola (València, 1919 - 1980) va ser un poeta i assagista valencià.

Nou!!: València і Vicent Gaos González-Pola · Veure més »

Vicent Gascó i Massot

Vicent Gascó i Massot (València, 11 de març de 1734 - 6 de juliol de 1802) fou un enginyer i arquitecte, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando des de 1765 i director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de 1776 a 1779, on va ser un dels fundadors de l'escola d'arquitectura.

Nou!!: València і Vicent Gascó i Massot · Veure més »

Vicent Gay i Forner

va ser un professor i economista valencià.

Nou!!: València і Vicent Gay i Forner · Veure més »

Vicent Gómez Plasent

La Parisienne (1886) Vicent Gómez Plasent (València 1863 - ?) va ser un pintor valencià.

Nou!!: València і Vicent Gómez Plasent · Veure més »

Vicent González i Lizondo

Vicent González i Lizondo (oficialment i en castellà: Vicente González Lizondo) (Patraix, Ciutat de València, 22 d'agost de 1942Vicente González Lizondo: Valencia, nuestra ciudad. - 23 de desembre de 1996), fou un polític valencià d'ideologia conservadora, figura capdavantera del moviment espanyolista, regionalista valencià i anticatalanista conegut com a blaverisme.

Nou!!: València і Vicent González i Lizondo · Veure més »

Vicent Greus i Roig

Vicent Greus i Roig (1837-1907) va ser un poeta i magistrat valencià d'Alginet.

Nou!!: València і Vicent Greus i Roig · Veure més »

Vicent Guaita Panadero

Vicent Guaita Panadero (nascut el 18 de febrer de 1987 a Torrent), és un futbolista valencià que juga de porter al Rc Celta de Vigo en Laliga española Ha jugat 176 partits a La Liga durant vuit temporades, amb el València CF i el Getafe CF, així com una temporada cedit al Recreativo de la Segona Divisió.

Nou!!: València і Vicent Guaita Panadero · Veure més »

Vicent Guilló Barceló

Vicent Guilló Barceló (Vinaròs, 2 de febrer de 1647 - València, 12 de març de 1698), fou un pintor del barroc valencià, germà d'Eugeni Guilló.

Nou!!: València і Vicent Guilló Barceló · Veure més »

Vicent Hernández Borràs

Vicent Hernández Borràs (València, 1920 - 1972) va ser un pilotaire valencià, més conegut pels aficionats pel malnom de Coixo d'Alberic.

Nou!!: València і Vicent Hernández Borràs · Veure més »

Vicent López i Portaña

Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.

Nou!!: València і Vicent López i Portaña · Veure més »

Vicent Llobet i Tomàs

, va ser un metge i catedràtic valencià, així com un reconegut anatomista.

Nou!!: València і Vicent Llobet i Tomàs · Veure més »

Vicent Llombart Rosa

Vicent Llombart Rosa (València, 1948-2017) fou un polític i economista valencià, primer conseller d'Obres Públiques, Transport i Urbanisme de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonòmica (1983-1985).

Nou!!: València і Vicent Llombart Rosa · Veure més »

Vicent Llorens Castillo

Vicent Llorens Castillo (València, 10 de gener de 1906 - Cofrents, 5 de juliol de 1979) va ser un filòleg, historiador de la literatura i crític literari valencià.

Nou!!: València і Vicent Llorens Castillo · Veure més »

Vicent Llorens i Poy

Vicent Llorens i Poy (Vila-real, 19 d'agost de 1936 - Vila-real, 22 de febrer de 2014) fou un pintor i escultor valencià.

Nou!!: València і Vicent Llorens i Poy · Veure més »

Vicent Lluís Montés i Penadés

Vicent Lluís Montés i Penadés Ontinyent (València), 1947-2009.

Nou!!: València і Vicent Lluís Montés i Penadés · Veure més »

Vicent Lluch i Tamarit

Vicent Lluch i Tamarit (València, 17 de novembre de 1913 -Barcelona, 5 d'abril de 1995) va ser un director, productor i guionista de cinema valencià establert a Barcelona.

Nou!!: València і Vicent Lluch i Tamarit · Veure més »

Vicent Macip

''Baptisme de Crist en el riu Jordà'' per Joan el Baptista (Seu de València) Vicent Macip (Albaida, ca. 1475 - València, 1551) va ser un pintor valencià d'estil quattrocentista, pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com a Joan de Joanes.

Nou!!: València і Vicent Macip · Veure més »

Vicent Marés

Vicent Marés (Xelva, 1633 - 1695) fou un eclesiàstic i erudit valencià del.

Nou!!: València і Vicent Marés · Veure més »

Vicent Marco Miranda

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880 - València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: València і Vicent Marco Miranda · Veure més »

Vicent Mariner

Vicent Mariner d'Alagó (València, 18 de febrer de 1571 (?) - Madrid, 1 de maig de 1642) fou un famós hel·lenista, humanista i traductor valencià.

Nou!!: València і Vicent Mariner · Veure més »

Vicent Martí

La Punta, 2002. Discurs de Vicent Martí al Fòrum Europa, 2015. Vicent Martí (València, 1953) és un agricultor valencià, membre de la plataforma Per l'Horta.

Nou!!: València і Vicent Martí · Veure més »

Vicent Martín i Soler

Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 - Sant Petersburg, 30 de gener de 1806) va ser un compositor valencià, famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.

Nou!!: València і Vicent Martín i Soler · Veure més »

Vicent Martínez Sancho

Vicent Martínez Sancho (Burjassot, València, 1949) és un dissenyador i empresari valencià.

Nou!!: València і Vicent Martínez Sancho · Veure més »

Vicent Marzo

Vicent Marzo (València 1763 - 1824) fou un arquitecte valencià de l'època neoclàssica.

Nou!!: València і Vicent Marzo · Veure més »

Vicent Masià i Mengual

Vicent Masià i Mengual, més conegut com a Sento Masià, (Alcoi, 10 de febrer de 1940 – Molins de Rei, 4 de abril de 2020) va ser un artista i professor d'art, alcoià de naixement i molinenc d'adopció.

Nou!!: València і Vicent Masià i Mengual · Veure més »

Vicent Miguel Carceller

La Traca de 1917, publicat per editorial Carceller. Vicent Miguel Carceller (València, 27 de març de 1890 - Paterna, L'Horta, 28 de juny de 1940) va ser un periodista i escriptor valencià, famós per ser el director de la revista La Traca.

Nou!!: València і Vicent Miguel Carceller · Veure més »

Vicent Miquel Garcés i Ramón

Vicent Miquel Garcés i Ramón (Llíria, 10 de novembre de 1946) és un enginyer agrònom i polític valencià, regidor de l'Ajuntament de València entre 1979 i 1987, diputat a les Corts Valencianes entre 1987 i 1999 i diputat al Parlament Europeu entre 2007-2009 i 2011-2014.

Nou!!: València і Vicent Miquel Garcés i Ramón · Veure més »

Vicent Miquel i Diego

Vicent Miquel i Diego (La Nucia, Marina Baixa, 2 de desembre de 1939 - 1 d'abril de 2016) va ser un advocat i polític valencià d'ideologia demòcrata cristiana i personalista comunitària.

Nou!!: València і Vicent Miquel i Diego · Veure més »

Vicent Morera Amigó

Vicent Morera Amigó (Silla, 24 de gener de 1919 - València, 28 de juny de 1982) va ser un futbolista dels anys 1940 i 1950 que jugava de mig.

Nou!!: València і Vicent Morera Amigó · Veure més »

Vicent Moscardó Ferrando

Vicente Moscardó Ferrando (nascut el 5 d'abril de 1987 a València) és un futbolista professional valencià que juga com a migcampista defensiu, actualment al CD Acero.

Nou!!: València і Vicent Moscardó Ferrando · Veure més »

Vicent Noguera i Climent

Vicent Joaquim Noguera i Climent (València, 1759 — ?, 1836) fou un aristòcrata, polític i jurista valencià, fill del jurista Vicent Noguera i Ramon, baró d'Antella per matrimoni.

Nou!!: València і Vicent Noguera i Climent · Veure més »

Vicent Olcina i Sempere

Vicent Olcina i Sempere (Gorga, el Comtat, 29 de novembre de 1731 - Roma, 20 d'octubre de 1809) fou un jesuïta, escriptor i fabulista valencià.

Nou!!: València і Vicent Olcina i Sempere · Veure més »

Vicent Ombuena

Vicent Ombuena (València, 1960) és un tenor valencià.

Nou!!: València і Vicent Ombuena · Veure més »

Vicent Pardo Peris

Vicent Pardo Peris (nascut el 2 de novembre de 1954 a Vinalesa, València), ensenyant de professió i escriptor.

Nou!!: València і Vicent Pardo Peris · Veure més »

Vicent Peris

Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.

Nou!!: València і Vicent Peris · Veure més »

Vicent Peydró Díez

Vicent Peydró i Díez (sovint citat erròniament com Vicent Díez Peydró) (València, 8 d'abril de 1861 - València, 6 de gener de 1938) va ser un compositor valencià que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela, i va deixar alguns títols sobre llibret en català, entre els quals es troben alguns dels més populars del repertori valencià.

Nou!!: València і Vicent Peydró Díez · Veure més »

Vicent Pla i Cabrera

Vicent Pla i Cabrera o Vicente Pla y Cabrera (València ? - Alacant, 1829) va ser un escriptor, antiquari i erudit.

Nou!!: València і Vicent Pla i Cabrera · Veure més »

Vicent Pueyo i Ariño

Vicent Pueyo i Ariño (València, 1832 - 1883) fou un polític valencià.

Nou!!: València і Vicent Pueyo i Ariño · Veure més »

Vicent Raga

Vicent Raga i Pujol (València, 1950 - 3 de febrer de 2021) fou un filòsof i editor valencià.

Nou!!: València і Vicent Raga · Veure més »

Vicent Ríos Enrique

Vicent Ríos Enrique (Borriana, Plana Baixa, 1842 - València, 9 d'agost de 1900) fou un mestre artesà fonedor.

Nou!!: València і Vicent Ríos Enrique · Veure més »

Vicent Rojo Lluch

Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: València і Vicent Rojo Lluch · Veure més »

Vicent Salvador i Gómez

Vicent Salvador i Gómez (València 1637-1678) fou un pintor valencià del Barroc.

Nou!!: València і Vicent Salvador i Gómez · Veure més »

Vicent Salvà i Pérez

Vicent Salvà i Pérez (València, 10 de novembre de 1786 - París, 5 de maig de 1849) fou un polític i editor literari valencià.

Nou!!: València і Vicent Salvà i Pérez · Veure més »

Vicent Sanchis i Llàcer

Josep Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és un periodista valencià, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

Nou!!: València і Vicent Sanchis i Llàcer · Veure més »

Vicent Sarrià i Morell

Vicent Sarrià i Morell (València, 13 d'octubre de 1967), és un polític socialista valencià, diputat a les Corts Valencianes en la V, VI i VII legislatura.

Nou!!: València і Vicent Sarrià i Morell · Veure més »

Vicent Sorribes i Gramatge

Vicent Sorribes i Gramatge (València, 1903 - ibíd., 1986) va ser un eclesiàstic i escriptor valencià.

Nou!!: València і Vicent Sorribes i Gramatge · Veure més »

Vicent Sos Baynat

Vicent Sos Baynat (Castelló de la Plana, 6 de desembre de 1895 - 5 de setembre de 1992) va ser un geòleg valencià.

Nou!!: València і Vicent Sos Baynat · Veure més »

Vicent Tamarit Rius

Vicent Tamarit Rius (València, 1953) és un guionista, director i productor de cinema i de televisió valencià.

Nou!!: València і Vicent Tamarit Rius · Veure més »

Vicent Tomàs i Martí

Vicent Tomàs i Martí (Artana, Plana Baixa, 1890-1924) fou un polític nacionalista i literat valencià.

Nou!!: València і Vicent Tomàs i Martí · Veure més »

Vicent Tomàs Traver

Vicent Tomàs Traver (València ?, — ?, segle XIX) fou un jurista i polític valencià.

Nou!!: València і Vicent Tomàs Traver · Veure més »

Vicent Traver Calzada

Vicent Traver Calzada (Borriana, 1945) és un pintor i escultor valencià.

Nou!!: València і Vicent Traver Calzada · Veure més »

Vicent Turigi

Vicent Turigi (Catadau, m. s. - València, 16 de desembre de 1609) va ser un rei morisc d'Aiora.

Nou!!: València і Vicent Turigi · Veure més »

Vicent Ventura i Beltran

Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924 - València, 25 de desembre de 1998) fou un polític i periodista valencià.

Nou!!: València і Vicent Ventura i Beltran · Veure més »

Vicent Vidal Corella

Vicente Vidal Corella (València, 1905 - ibíd., 26 de febrer de 1992), va ser un escriptor, historiador, periodista, fotògraf i músic valencià.

Nou!!: València і Vicent Vidal Corella · Veure més »

Vicent Vilar i David

Vicent Vilar David (Manises, 28 de juny de 1889 - 14 de febrer de 1937) fou un laic mort per les seves creences al començament de la Guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Vicent Vilar i David · Veure més »

Vicent Wenceslau Querol i Campos

Vicent Wenceslau Querol i Campos (València, 28 de setembre de 1837 - Bétera, 24 d'octubre de 1889) va ser un poeta valencià del.

Nou!!: València і Vicent Wenceslau Querol i Campos · Veure més »

Vicent Ximeno i Sorlí

Vicent Ximeno i Sorlí (València, 1691 - València, 1764) va ser un bibliògraf i prevere valencià.

Nou!!: València і Vicent Ximeno i Sorlí · Veure més »

Vicenta Agustín i Espert

Vicenta Agustín i Espert (Bunyol o València, 1907 o 1912 – Cornellà de Llobregat, 2009), també esmentada en documents oficials com a Vicenta Agustí o Vicenta Agustín i Expert, fon una obrera, activista antifeixista i política catalanovalenciana.

Nou!!: València і Vicenta Agustín i Espert · Veure més »

Vicenta Devís

María Vicenta Devís (València 1744 - h.1820) va ser una impressora valenciana que va estar en actiu durant quatre dècades a la fi del i principis del XIX.

Nou!!: València і Vicenta Devís · Veure més »

Vicente Aguilera Cerni

Vicente Aguilera Cerni (València, 1920 - 2005) fou un crític d'art, assagista i acadèmic valencià.

Nou!!: València і Vicente Aguilera Cerni · Veure més »

Vicente Almela Caballé

Vicente Almela Caballé (València, 3 de maig de 1955) és un artista faller amb més de 40 anys de trajectòria.

Nou!!: València і Vicente Almela Caballé · Veure més »

Vicente Antonio Sotillo Martí

Vicente Antonio Sotillo Martí (València, 1949) és un advocat i polític valencià.

Nou!!: València і Vicente Antonio Sotillo Martí · Veure més »

Vicente Bachero Castells

Vicente Bachero Castelles (Onda, 6 de gener de 1905 - batalla de l'Ebre, entre el 25 de juliol i abans del 25 d'octubre del 1938) va ser un ciclista i polític d'origen valencià establert a Catalunya, que fou professional des del 1925 al 1935.

Nou!!: València і Vicente Bachero Castells · Veure més »

Vicente Barrera Simó

Vicente Barrera Simó (València, 29 de juliol de 1968) és un torero i polític valencià.

Nou!!: València і Vicente Barrera Simó · Veure més »

Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa

Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa (València, 27 de gener de 1932 - Ibidem, 24 de setembre de 2018) fou un polític valencià que exercí com a regidor de l'Ajuntament de València i de l'Ajuntament de Torrent, diputat provincial de València i diputat a les Corts Valencianes en la II Legislatura.

Nou!!: València і Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa · Veure més »

Vicente Borrás i Abella

Vicente Borrás i Abella (València, 1867- Barcelona, 1945) va ser un restaurador, professor a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (30 d'abril del 2015) i pintor englobat dins el corrent modernista, (30 d'abril del 2015) on va destacar per la lluminositat i cromatisme de les seves creacions.

Nou!!: València і Vicente Borrás i Abella · Veure més »

Vicente Calabuig Carrá

Vicente Calabuig Carrá (Bocairent, 15 de febrer de 1852 - † València, 18 de febrer de 1915) fou un advocat i polític valencià, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Calabuig Carrá · Veure més »

Vicente Calvo Acacio

Vicente Calvo Acacio (València, 1869-1953), també conegut com Vicent Calvo i Acacio, va ser un periodista, escriptor i crític literari.

Nou!!: València і Vicente Calvo Acacio · Veure més »

Vicente Castañeda y Alcover

Vicente Castañeda y Alcover (Madrid, 1884-27 de maig de 1958) va ser un erudit espanyol, doctor en Dret, del Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, membre de la Reial Acadèmia de la Història, secretari de l'Instituto de España i Procurador en Corts, càrrec que va ocupar poc temps a causa de la seva defunció.

Nou!!: València і Vicente Castañeda y Alcover · Veure més »

Vicente Cárcel Ortí

Vicente Cárcel Ortí (Manises, Horta Oest, País Valencià, 4 de juliol de 1940) és un historiador, bibliotecari, arxiver i sacerdot valencià.

Nou!!: València і Vicente Cárcel Ortí · Veure més »

Vicente Chapa Olmos

Vicente Chapa Olmos (el Grau de València, 1837 - València, 1902) fou un polític valencià, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Chapa Olmos · Veure més »

Vicente Coello Girón

Vicente Coello Girón (València, 25 de desembre de 1915 - Madrid, 27 de desembre de 2006) va ser un periodista i guionista de cinema espanyol.

Nou!!: València і Vicente Coello Girón · Veure més »

Vicente Creixach Sales

Vicente Creixach Sales (València, 1845 - La Vall d'Uixó, 1917) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Creixach Sales · Veure més »

Vicente Domínguez Pérez

Vicente Domínguez Pérez (València, 31 d'agost de 1986) és un artista faller valencià.

Nou!!: València і Vicente Domínguez Pérez · Veure més »

Vicente Escrivá Soriano

Vicente Escrivá Soriano (València, 1 de juny de 1913 - Madrid, 18 d'abril de 1999) fou un productor, guionista i director de cinema i televisió valencià.

Nou!!: València і Vicente Escrivá Soriano · Veure més »

Vicente Feliu i Roig

Vicente Feliu i Roig (València, 22/07/1899 – Benicarló, 19/04/1991), més conegut com el Mestre Feliu, va ser un músic valencià compositor, director de banda i professor així com creador de diferents emblemes musicals a Benicarló.

Nou!!: València і Vicente Feliu i Roig · Veure més »

Vicente Ferrer Soriano

Vicente Ferrer Soriano (València, 1819 - 1895) fou un arquitecte i polític valencià.

Nou!!: València і Vicente Ferrer Soriano · Veure més »

Vicente Ferrero Molina

és un escultor valencià.

Nou!!: València і Vicente Ferrero Molina · Veure més »

Vicente Galarza Santana

Vicente Galarza Santana (Bunyol, 1918 - Paterna, 1 d'agost de 1947) va ser un polític comunista valencià, sergent durant la Guerra Civil Espanyola, maquis en la Resistència francesa a l'ocupació nazi i guerriller antifranquista.

Nou!!: València і Vicente Galarza Santana · Veure més »

Vicente García Julbe

va ser un mestre de capella, compositor, director de cor i musicòleg valencià.

Nou!!: València і Vicente García Julbe · Veure més »

Vicente Garrigues Garrigues

Vicente Garrigues Garrigues (València, 1871 - 1923) fou un advocat i polític valencià, marquès de Castellfort, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Garrigues Garrigues · Veure més »

Vicente Gómez Chirivella

Vicente Gómez Chirivella (València, 16 de desembre de 1938) és un polític valencià, diputat a Corts Valencianes en la primera legislatura.

Nou!!: València і Vicente Gómez Chirivella · Veure més »

Vicente Gómez García

Vicente Gómez García fou un pintor valencià (València, 11 de novembre de 1926 - València, 26 de març de 2012), membre de l'avantguarda de postguerra.

Nou!!: València і Vicente Gómez García · Veure més »

Vicente Gimeno Rodríguez Jaen

Vicente Gimeno Rodríguez Jaen (València, 1878 - Lloret de Mar, 1944) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Gimeno Rodríguez Jaen · Veure més »

Vicente Guallart

és un arquitecte valencià.

Nou!!: València і Vicente Guallart · Veure més »

Vicente Iborra Gil

Vicente Iborra Gil (València, 1898 - 1964) fou un empresari i polític valencià, president del València Club de Futbol entre el 1959 i el 1961.

Nou!!: València і Vicente Iborra Gil · Veure més »

Vicente Lassala Miguel

Vicente Lassala Miguel († València, 1936) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica, assassinat al començament de la guerra civil espanyola.

Nou!!: València і Vicente Lassala Miguel · Veure més »

Vicente López Puigcerver

Vicente López Puigcerver (València, 15 d'agost de 1844 - Madrid, 21 de març de 1911) fou un militar i polític espanyol, germà de Joaquín López Puigcerver.

Nou!!: València і Vicente López Puigcerver · Veure més »

Vicente López Rosat

Vicente López Rosat (València, 28 d'abril de 1925 – 10 de novembre de 2003) fou un metge i polític valencià, alcalde de València de 1969 a 1973.

Nou!!: València і Vicente López Rosat · Veure més »

Vicente López Tovar

Vicente López Tovar (Madrid, 1909 - Tolosa de Llenguadoc, 1998) va ser un militar, polític i guerriller antifranquista.

Nou!!: València і Vicente López Tovar · Veure més »

Vicente León Barroso de Frías

Vicente León Barroso de Frías (València, 23 d'octubre de 1804 - 1883) fou un militar, terratinent i polític valencià, alcalde de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i senador durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente León Barroso de Frías · Veure més »

Vicente Lorenzo Díaz

Vicente Lorenzo Díaz (València, 14 de novembre de 1950) és un artista faller, il·lustrador, cartellista, retolista i dibuixant.

Nou!!: València і Vicente Lorenzo Díaz · Veure més »

Vicente Luna Cerveró

Vicente Luna Cerveró (València, 22 de juliol de 1925 - 9 d'octubre del 2021) fou un artista faller.

Nou!!: València і Vicente Luna Cerveró · Veure més »

Vicente María Vera de Aragón y Enríquez

va ser un aristòcrata i militar espanyol, comte i després duc de La Roca i marquès de Peñafuerte.

Nou!!: València і Vicente María Vera de Aragón y Enríquez · Veure més »

Vicente Marco Aguilar

Vicente Marco Aguilar (València, 1966) és un escriptor de novel·les, relats i teatre d'Alboraia.

Nou!!: València і Vicente Marco Aguilar · Veure més »

Vicente Marco Moreno

Vicente Marco Moreno (Onda, 26 d'agost de 1964) fou un polític valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la II Legislatura.

Nou!!: València і Vicente Marco Moreno · Veure més »

Vicente Marco Orts

Vicente Marco Orts (València, 5 de març de 1916 — Madrid, 30 d'agost de 2008) va ser un periodista valencià.

Nou!!: València і Vicente Marco Orts · Veure més »

Vicente Moliner Nadal

Vicente Moliner Nadal (Borriana, 27 de març de 1903 - Castelló de la Plana, 21 de maig de 1940) va ser un mestre i polític socialista valencià, alcalde de Borriana durant la Segona República.

Nou!!: València і Vicente Moliner Nadal · Veure més »

Vicente Moreno Peris

Vicente Moreno Peris (Massanassa, València; 26 d'octubre de 1974) és un entrenador i exjugador professional de futbol valencià.

Nou!!: València і Vicente Moreno Peris · Veure més »

Vicente Mortes Alfonso

Vicente Mortes Alfonso (Paterna, 8 de setembre de 1921 - Pamplona, 22 de maig de 1991) va ser un polític espanyol, ministre de l'Habitatge durant la dictadura de Franco, entre 1969 i 1973, que succeiria José María Martínez y Sánchez Arjona en el càrrec.

Nou!!: València і Vicente Mortes Alfonso · Veure més »

Vicente Muñoz Puelles

Vicente Muñoz Puelles (València, 1948) és un escriptor valencià en llengua castellana majoritàriament, encara que també ha escrit textos en valencià.

Nou!!: València і Vicente Muñoz Puelles · Veure més »

Vicente Noguera y Aquavera

Vicente Noguera y Aquavera (València, 17 d'abril de 1857 - 3 d'agost de 1919) fou un advocat, polític i aristòcrata valencià, V Marquès de Cáceres i Gran d'Espanya, diputat a les Corts Espanyoles i alcalde de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Noguera y Aquavera · Veure més »

Vicente Oliag Carrá

Vicente Oliag Carrá (València, 1818 - 1893) fou un comerciant i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica Era membre d'una família benestant de tradició liberal, es va llicenciar en dret a la Universitat de València, però no va exercir i es va dedicar a la gestió de les terres familiars al Pla de Quart i als tarongers de la província de Castelló.

Nou!!: València і Vicente Oliag Carrá · Veure més »

Vicente Peñarrocha Lizondo

Vicente Peñarrocha Lizondo (València, 1965) és un guionista i director de cinema valencià.

Nou!!: València і Vicente Peñarrocha Lizondo · Veure més »

Vicente Peris Lozar

Vicente Peris Lozar (Carrer de les Ànimes, Ciutat de València, 20 de juny de 1923 - Mestalla, Ciutat de València, 13 de febrer de 1972) va ser un director esportiu valencià, gerent del València CF durant la presidència de Julio de Miguel.

Nou!!: València і Vicente Peris Lozar · Veure més »

Vicente Pertegaz Martínez

Vicente Eugenio Pertegaz Martínez (Bétera, 1 de novembre de 1909-València, 30 d'agost de 2002) va ser un docent i traductor valencià.

Nou!!: València і Vicente Pertegaz Martínez · Veure més »

Vicente Rodríguez Guillén

Vicente Rodríguez Guillén, conegut simplement com a Vicente, 16 de juliol de 1981 al barri de Benicalap, València (País Valencià) és un exfutbolista professional valencià que jugava de centrecampista per l'esquerra.

Nou!!: València і Vicente Rodríguez Guillén · Veure més »

Vicente Rodríguez Martín

Vicente Rodríguez Martín (1875 – 1933) fou un arquitecte valencià nascut a la ciutat de València.

Nou!!: València і Vicente Rodríguez Martín · Veure més »

Vicente Ruiz Valarino

Vicente Ruiz Valarino (València, 1872 - 1945) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Ruiz Valarino · Veure més »

Vicente Salas Quiroga

Vicente Salas Quiroga (Ortigueira, 1817 - València, 1894) fou un militar gallec, alcalde de València durant la restauració borbònica.

Nou!!: València і Vicente Salas Quiroga · Veure més »

Vicente Sancho y Cobertores

Vicente Sancho y Cobertores (Petrés, 5 d'abril de 1784 - Madrid, 29 de maig de 1860) va ser un polític i militar espanyol.

Nou!!: València і Vicente Sancho y Cobertores · Veure més »

Vicente Sánchez Iranzo

Vicente Sánchez Iranzo (Utiel, 29 de març de 1960 - València, 6 de novembre de 2001) va ser un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la II Legislatura.

Nou!!: València і Vicente Sánchez Iranzo · Veure més »

Vicente Seguí García

Vicente Seguí García (València, 13 de desembre del 1927 - Madrid, 4 de juliol del 1988) va ser un futbolista valencià.

Nou!!: València і Vicente Seguí García · Veure més »

Vicente Talens Inglá

Vicente Talens Inglá (València, 1892 - 1940) va ser un model i polític valencià, que durant la Guerra Civil va ser Governador civil d'Almeria.

Nou!!: València і Vicente Talens Inglá · Veure més »

Vicente Ten Oliver

Vicente Ten Oliver (València, 19 d'abril de 1966) és un funcionari i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la XI i XII legislatures.

Nou!!: València і Vicente Ten Oliver · Veure més »

Vicente Vignau Ballester

Vicente Vignau i Ballester (València, 7 de juny de 1834 - Madrid, 30 d'octubre de 1919) fou un historiador, filòleg, gramàtic i metge valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: València і Vicente Vignau Ballester · Veure més »

Vicente Vila Gimeno

Vicente Vila Gimeno (València, 30 d'abril de 1908 - Madrid, 28 de juny de 2009) va ser un pintor, aquarel·lista i cartellista valencià.

Nou!!: València і Vicente Vila Gimeno · Veure més »

Vicente-Juan Ballester Olmos

Vicente-Juan Ballester Olmos (València, 27 de desembre de 1948) és un enginyer i ufòleg valencià.

Nou!!: València і Vicente-Juan Ballester Olmos · Veure més »

Victòria Civera

Victòria Civera (Port de Sagunt, València 1955) és una artista valenciana.

Nou!!: València і Victòria Civera · Veure més »

Victoria Díez Sanjuan

Victoria Díez Sanjuan (València, 2001) és una jugadora de pilota valenciana.

Nou!!: València і Victoria Díez Sanjuan · Veure més »

Victoria Escrivá Palacios

Victoria Escrivá Palacios, més coneguda com Vivi Escrivá (València, 1939) és una il·lustradora valenciana, guardonada amb el Premi Nacional d'Il·lustració el 2021.

Nou!!: València і Victoria Escrivá Palacios · Veure més »

Victoria Francés

Victoria Francés (València, 25 d'octubre de 1982) és una il·lustradora valenciana.

Nou!!: València і Victoria Francés · Veure més »

Victoriano Fernández Martínez

Victoriano Fernández Martínez (València, 7 de juliol de 1973 - Massalfassar, 12 de novembre de 2012) va ser un ciclista valencià, professional del 1999 fins al 2006.

Nou!!: València і Victoriano Fernández Martínez · Veure més »

Victorio Macho Rogado

Victorio Macho Rogado (Palència; 23 de desembre de 1887 - Toledo, 13 de juliol de 1966) fou un escultor castellanolleonès, un dels primers mestres de l'escultura contemporània espanyola.

Nou!!: València і Victorio Macho Rogado · Veure més »

Vida de Jesucrist

Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.

Nou!!: València і Vida de Jesucrist · Veure més »

Vidal de Blanes

Sepulcre del bisbe Vidal de Blanes, passadís a la capella del sant calze, catedral de València Vidal de Blanes i Fenoll (Girona ? – València 1369) fou abat secular de l'església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València.

Nou!!: València і Vidal de Blanes · Veure més »

VII edició de la Mostra de València

La VII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a VII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre l'11 i el 19 d'octubre de 1986 a València sota la direcció de José Luis Forteza.

Nou!!: València і VII edició de la Mostra de València · Veure més »

VIII edició de la Mostra de València

La VIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a VIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre l'9 i el 18 d'octubre de 1987 a València sota la direcció de José Luis Forteza.

Nou!!: València і VIII edició de la Mostra de València · Veure més »

VIII legislatura del País Valencià

La huitena legislatura del País Valencià es va iniciar el 9 de juny de 2011, data de constitució de les noves Corts Valencianes sorgides de les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011 en les quals el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) obtingué majoria absoluta.

Nou!!: València і VIII legislatura del País Valencià · Veure més »

Vila reial

Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.

Nou!!: València і Vila reial · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: València і Vila-real · Veure més »

Vila-real Club de Futbol

El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.

Nou!!: València і Vila-real Club de Futbol · Veure més »

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: València і Vilafermosa · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: València і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Vilallonga

Villalonga (oficialment Vilallonga/Villalonga) és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Vilallonga · Veure més »

Vilallonga (olivera)

La Vilallonga és una varietat d'olivera.

Nou!!: València і Vilallonga (olivera) · Veure més »

Vilamalur

Vilamalur (en castellà i oficialment, Villamalur) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: València і Vilamalur · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: València і Vilanova (genealogia) · Veure més »

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Nou!!: València і VilaWeb · Veure més »

Vil·la romana de Paterna

La Vil·la romana de Paterna és un conjunt històric del descobert l'any 2007, les restes del qual es componen de la residència dels amos i l'explotació agrícola i industrial.

Nou!!: València і Vil·la romana de Paterna · Veure més »

Vilfred Ricart

, més conegut pel seu nom en castellà Wifredo Ricart,Del Arco 1990: «Wifredo P. Ricart, un geni molt poc entès» p. 130-131 va ser un enginyer català, famós pels seus desenvolupaments i estudis en la indústria de l'automoció i aeronàutica.

Nou!!: València і Vilfred Ricart · Veure més »

Villarrobledo

Villarrobledo (oficialment Villarrobledo de la Vega) és un municipi de la província d'Albacete, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Nou!!: València і Villarrobledo · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: València і Villena · Veure més »

Villof

Villof fou una marca valenciana de motocicletes, fabricades a València per Vicent Llorens Ferrer entre 1949 i 1965.

Nou!!: València і Villof · Veure més »

Vinalesa

Vinalesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: València і Vinalesa · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: València і Vinaròs · Veure més »

Vinatea

La Vinatea és una òpera de Matilde Salvador sobre un text de Xavier Casp basat en una crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: València і Vinatea · Veure més »

Vinz

Vinz (València, 1979) és un artista urbà valencià, conegut pel projecte Feel Free, iniciat als carrers de Russafa a principis de la dècada de 2010.

Nou!!: València і Vinz · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: València і Violant d'Hongria · Veure més »

Violència feixista al País Valencià

La violència feixista al País Valencià Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la Transició.

Nou!!: València і Violència feixista al País Valencià · Veure més »

Violeta Giménez Niñoles

Violeta Giménez Niñoles (Alacant, 12 de setembre de 1978) és una exgimnasta rítmica i acrobàtica valenciana que va competir en la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya.

Nou!!: València і Violeta Giménez Niñoles · Veure més »

Violeta Montoliu Soler

Violeta Montoliu Soler (València, 2 de febrer de 1944) és una doctora en Filosofia i Lletres i acadèmica de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, on dirigeix la Secció d'Història de l'Art Valencià "Mariano Benlliure".

Nou!!: València і Violeta Montoliu Soler · Veure més »

Violeta Tena Barreda

Violeta Tena Barreda (València, 1982) és una periodista valenciana.

Nou!!: València і Violeta Tena Barreda · Veure més »

Virginia Ruano Pascual

Virginia "Vivi" Ruano Pascual (Madrid, 21 de setembre de 1973) és una tennista professional espanyola.

Nou!!: València і Virginia Ruano Pascual · Veure més »

Virginio Fuentes Martínez

Virginio Fuentes Martínez (Alacant, 1945) és un polític valencià, governador civil durant els anys de govern de Felipe González Márquez.

Nou!!: València і Virginio Fuentes Martínez · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: València і Virrei · Veure més »

Visca l'amor!

Visca l'amor! és el setè àlbum de Guillermina Motta, publicat el 1968 per la discogràfica Concèntric.

Nou!!: València і Visca l'amor! · Veure més »

Visió d'Espanya

Visió d'Espanya és un conjunt de catorze grans panells pintats a l'oli sobre llenç pel pintor valencià Joaquim Sorolla entre 1913 i 1919.

Nou!!: València і Visió d'Espanya · Veure més »

Visions & Cants

Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.

Nou!!: València і Visions & Cants · Veure més »

Visions de guerra i de reraguarda

Visions de guerra i de reraguarda.

Nou!!: València і Visions de guerra i de reraguarda · Veure més »

Visita de Benet XVI a Barcelona

El papa Benet XVI visità la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010.

Nou!!: València і Visita de Benet XVI a Barcelona · Veure més »

Vistabella

* Geografia.

Nou!!: València і Vistabella · Veure més »

Vita Christi

Vita Christi és l'obra fonamental en valencià de la religiosa i escriptora del sor Isabel de Villena, a la qual narra la vida de Crist a partir de personatges femenins que compartien la seva vida.

Nou!!: València і Vita Christi · Veure més »

Viver

Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Viver · Veure més »

Viveros Francisco Ferrer

Viveros Francisco Ferrer és un grup familiar d'horticultura valencià amb instal·lacions a Xiva i Sevilla.

Nou!!: València і Viveros Francisco Ferrer · Veure més »

VLC

* VLC, ciutat de València.

Nou!!: València і VLC · Veure més »

Vol 602 d'Iberia

El 7 de gener de 1972 un Sud Aviation SE 210 Caravelle VIR amb matrícula EC-ATV de la companyia espanyola Iberia, que realitzava el vol regular 602 (IB-602) entre València i l'illa d'Eivissa, va xocar en una muntanya de sa Talaiassa mentre iniciava la maniobra d'aterratge.

Nou!!: València і Vol 602 d'Iberia · Veure més »

Volta a Catalunya de 1956

La Volta a Catalunya de 1956 fou la 36a edició de la Volta a Catalunya.

Nou!!: València і Volta a Catalunya de 1956 · Veure més »

Volta a Espanya de 1935

La Volta a Espanya de 1935 fou la 1a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 29 d'abril i el 15 de maig de 1935, amb un recorregut de 3.425 km dividits en 14 etapes amb inici i final a Madrid.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1935 · Veure més »

Volta a Espanya de 1936

La Volta a Espanya de 1936 fou la 2a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 5 i el 31 de maig de 1936, amb un recorregut de 4.364 km dividits en 21 etapes, amb inici i final a Madrid.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1936 · Veure més »

Volta a Espanya de 1941

La Volta a Espanya de 1941 fou la 3a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 12 de juny i el 6 de juliol de 1941, amb un recorregut de 4.406 km dividits en 21 etapes, una d'elles amb dos sectors, amb inici i final a Madrid.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1941 · Veure més »

Volta a Espanya de 1942

La Volta a Espanya de 1942 fou la 4a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 30 de juny i el 19 de juliol de 1942, amb un recorregut de 3.688 km dividits en 19 etapes, una d'elles amb dos sectors, dues contrarellotges individuals i amb inici i final a Madrid.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1942 · Veure més »

Volta a Espanya de 1945

La Volta a Espanya de 1945 fou la 5a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 10 i el 31 de maig de 1945, amb un recorregut de 3.803 km dividits en 18 etapes, una d'elles amb dos sectors, una contrarellotge individual i inici i final a Madrid.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1945 · Veure més »

Volta a Espanya de 1946

La Volta a Espanya de 1946 fou la 6a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 7 i el 30 de maig de 1946, amb un recorregut de 3.836 km dividits en 21 etapes, dues d'elles dividides en dos sectors.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1946 · Veure més »

Volta a Espanya de 1948

La Volta a Espanya de 1948 fou la 8a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 13 de juny i el 4 de juliol de 1948, amb un recorregut de 4.090 km dividits en 19 etapes, una d'elles dividida en dos sectors.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1948 · Veure més »

Volta a Espanya de 1950

La Volta a Espanya de 1950 fou la 9a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 17 d'agost al 10 de setembre de 1950, amb un recorregut de 3.984 km dividits en 22 etapes, tres d'elles dividida en dos sectors.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1950 · Veure més »

Volta a Espanya de 1955

La Volta a Espanya de 1955 fou la 10a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 23 d'abril i el 8 de maig de 1955, amb un recorregut de 2.740 km dividits en 15 etapes.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1955 · Veure més »

Volta a Espanya de 1956

La Volta a Espanya de 1956 fou l'11a edició de la Volta a Espanya i es disputà entre el 26 d'abril i el 13 de maig de 1956, amb un recorregut de 3.531 km dividits en 17 etapes.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 1956 · Veure més »

Volta a Espanya de 2002

La Volta a Espanya de 2002 fou la 57a edició de la Volta a Espanya.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 2002 · Veure més »

Volta a Espanya de 2004

La Volta a Espanya de 2004 fou la 59a edició de la Volta a Espanya.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 2004 · Veure més »

Volta a Espanya de 2009

La 64a edició de la Volta a Espanya es va disputar entre el 29 d'agost i el 20 de setembre de 2009.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 2009 · Veure més »

Volta a Espanya de 2015

La Volta a Espanya de 2015, 70a edició de la Volta a Espanya, es disputà entre el 22 d'agost i el 13 de setembre de 2015 sobre un recorregut de 3.357,1 km distribuïts en 21 etapes, sent la vint-i-dosena cursa de l'UCI World Tour 2015.

Nou!!: València і Volta a Espanya de 2015 · Veure més »

Volta a la Comunitat Valenciana 2016

La Volta a la Comunitat Valenciana 2016, 67a edició de la Volta a la Comunitat Valenciana, va ser una competició ciclista per etapes que es disputà entre el 3 i el 7 de febrer de 2016 sobre un recorregut de 615 km repartits entre cinc etapes.

Nou!!: València і Volta a la Comunitat Valenciana 2016 · Veure més »

Vrancke van der Stockt

Vrancke van der Stockt (Brussel·les, abans de 1420 - 14 de juliol de 1495) fou un dibuixant i pintor flamenc seguidor de Rogier van der Weyden, amb qui probablement va treballar.

Nou!!: València і Vrancke van der Stockt · Veure més »

Vueling Airlines

Vueling Airlines, o simplement coneguda com a Vueling, és una aerolínia de baix cost propietat al 100% del Grup IAG, un holding hispano-anglès fruit de la fusió de les companyies aèries Iberia i British Airways.

Nou!!: València і Vueling Airlines · Veure més »

VX

VX va ser un grup de música heavy metal de València.

Nou!!: València і VX · Veure més »

Wenceslao Molins y Lemaur

fou un militar català, veterà de la guerra hispano-estatunidenca i capità general de València i Canàries.

Nou!!: València і Wenceslao Molins y Lemaur · Veure més »

Werner Herzog

és un actor, director, documentalista i productor alemany.

Nou!!: València і Werner Herzog · Veure més »

William Exshaw

William Edgar Exshaw (Arcachon, Gironda, 15 de febrer de 1866 - València, 16 de març de 1927) va ser un regatista britànic, que va competir a cavall del i el.

Nou!!: València і William Exshaw · Veure més »

Wladimiro Ganzarolli

Wladimiro Ganzarolli (Venècia, 9 de gener de 1932 - 14 de gener de 2010) va ser un cantant d'òpera italià baix-baríton, especialment associat als rols de Mozart i Rossini.

Nou!!: València і Wladimiro Ganzarolli · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: València і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

World Mobile City Project

IES Cal Gravat de Manresa, on va nàixer el projecte. El World Mobile City Project (WMCP) és un projecte educatiu de georeferenciació i tecnologia mòbil dirigit a estudiants d'educació secundària.

Nou!!: València і World Mobile City Project · Veure més »

X edició de la Mostra de València

La X edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a X Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 2 i el 10 d'octubre de 1989 a València sota la direcció del recent nomenat José María Morera.

Nou!!: València і X edició de la Mostra de València · Veure més »

X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona

Els X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona (X WP&FG de l'anglès World Police & Fire Games) es van celebrar entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 2003 a Barcelona.

Nou!!: València і X Jocs Mundials de Policies i Bombers a Barcelona · Veure més »

X-Treme X-Men

X-Treme X-Men («hòmens-X extrems») fon una sèrie derivada dels X-Men publicada per Marvel Comics i creada pel guioniste Chris Claremont i el dibuixant valencià Salvador Larroca, gràcies al qual l'acció dels primers números transcorre a València, on ixen la Guàrdia Civil, les Torres de Serrans, la Catedral de València i el Micalet.

Nou!!: València і X-Treme X-Men · Veure més »

Xanglot reial

El Xanglot reial és una varietat d'olivera.

Nou!!: València і Xanglot reial · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: València і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xarxa de carreteres europees

La xarxa de carreteres europees Senyal de carretera europea La xarxa de carreteres europees, també coneguda com a xarxa de rutes europees (cal no confondre el concepte amb "carreteres d'Europa", ja que no totes les carreteres d'Europa formen part de la xarxa de carreteres europees), comprèn el conjunt de carreteres que discorren pels països de la Unió Europea.

Nou!!: València і Xarxa de carreteres europees · Veure més »

Xarxa de Museus Etnològics Locals

La Xarxa de Museus Etnològics Locals, és una xarxa creada en el 24 de gener de 2017, amb la coordinació de L'Etno, Museu Valencià d'Etnologia.

Nou!!: València і Xarxa de Museus Etnològics Locals · Veure més »

Xarxa ferroviària d'Espanya

Esbós general de la Xarxa ferroviària d'Espanya XIX La xarxa ferroviària d'Espanya està composta per.

Nou!!: València і Xarxa ferroviària d'Espanya · Veure més »

Xavi Sarrià

Xavier Sarrià i Batlle (Barcelona, 7 d'abril de 1977), més conegut com Xavi Sarrià, és un cantant, músic, guitarrista, escriptor i editor valencià.

Nou!!: València і Xavi Sarrià · Veure més »

Xavier Albert i Peralta

Xavier Albert i Peralta, més conegut com a Xavi Albert, (València, 17 de juliol de 1987) és un entrenador de bàsquet valencià, que des de 2023 forma part del primer equip tècnic masculí del València Basket.

Nou!!: València і Xavier Albert i Peralta · Veure més »

Xavier Darias i Payà

Xavier Darias i Payà (Alcoi, l'Alcoià, 7 d'abril de 1946) és un compositor, teòric musical i docent valencià.

Nou!!: València і Xavier Darias i Payà · Veure més »

Xavier Grau i Masip

Xavier Grau i Masip (Barcelona, 1951 - Barcelona, 30 de maig de 2020) va ser un artista i pintor català.

Nou!!: València і Xavier Grau i Masip · Veure més »

Xavier Mariscal

Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 9 de febrer de 1950) és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l'escultura al disseny d'interiors i paisatgisme.

Nou!!: València і Xavier Mariscal · Veure més »

Xavier Mínguez López

Xavier Mínguez López (València, 12 de setembre de 1970) és un escriptor valencià dedicat sobretot a la literatura infantil i juvenil.

Nou!!: València і Xavier Mínguez López · Veure més »

Xavier Mercadé i Simó

fou un fotoperiodista català.

Nou!!: València і Xavier Mercadé i Simó · Veure més »

Xavier Oriach i Soler

Xavier Oriach i Soler (Sabadell, 20 de novembre del 1927) és un pintor català.

Nou!!: València і Xavier Oriach i Soler · Veure més »

Xavier Richart Peris

Xavier Richart Peris (Algemesí, 1963) és un intèrpret, compositor i mestre de dolçaina valencià.

Nou!!: València і Xavier Richart Peris · Veure més »

Xavier Rius i Torres

Francesc Xavier Rius i Torres (València, 1963), és un polític valencià i funcionari de carrera en l'Administració Local en excedència.

Nou!!: València і Xavier Rius i Torres · Veure més »

Xavier Salinas i Vinyals

Xavier Salinas i Vinyals (València, 23 de gener de 1948) fou Bisbe de Mallorca des de 2012 fins al setembre de 2016.

Nou!!: València і Xavier Salinas i Vinyals · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: València і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Xèrica · Veure més »

Xóvar

Xóvar (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: València і Xóvar · Veure més »

Xelva

Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Xelva · Veure més »

Xeraco

Xeraco és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: València і Xeraco · Veure més »

Xesqui Castañer López

Xesqui Castañer López (València, 1952 - 2018) va ser una professora universitària d'Història de l'Art i política espanyola.

Nou!!: València і Xesqui Castañer López · Veure més »

Xest

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: València і Xest · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Xestalgar · Veure més »

Xevi Vilaró

Xevi Vilaró (la Cellera de Ter, Girona, 12 de gener de 1975) és un artista contemporani català.

Nou!!: València і Xevi Vilaró · Veure més »

XI edició de la Mostra de València

La XI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 10 i el 19 d'octubre de 1990 a València sota la direcció de José María Morera amb un equip renovat.

Nou!!: València і XI edició de la Mostra de València · Veure més »

XII edició de la Mostra de València

La XII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 10 i el 18 d'octubre de 1991 a València.

Nou!!: València і XII edició de la Mostra de València · Veure més »

XIII edició de la Mostra de València

La XIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 15 i el 23 d'octubre de 1992 a València.

Nou!!: València і XIII edició de la Mostra de València · Veure més »

Xilxes

Xilxes (en castellà i cooficialment, Chilches) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: València і Xilxes · Veure més »

Ximeno II d'Urrea

Ximeno II d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea o Ximèn d'Urrea i d'Híxar) (?- 1240).

Nou!!: València і Ximeno II d'Urrea · Veure més »

Ximet

El Ximo o Pepito és un entrepà valencià, farcit de tomata, tonyina, pimentó, ou i pinyons, que es cuina arrebossat i fregit.

Nou!!: València і Ximet · Veure més »

Ximo Caffarena

Joaquim Sanz Caffarena (València, 5 de setembre de 1952), conegut popularment com a Ximo Caffarena, és un músic dedicat a la música tradicional, especialment al folklore valencià, cantautor, compositor, arranjador, instrumentista de flauta, guitarra, percussió i saxofon, i escriptor.

Nou!!: València і Ximo Caffarena · Veure més »

Ximo Tébar

Ximo Tébar (València, 1963) és un músic guitarrista de jazz valencià.

Nou!!: València і Ximo Tébar · Veure més »

Xinesos al País Valencià

La presència de xinesos al País Valencià s'ha donat durant tres onades d'immigració entre la segona meitat del segle XX i el, tenint la conseqüència d'haver aparegut una primera generació de valencians d'origen xinès al voltant del segle XXI.

Nou!!: València і Xinesos al País Valencià · Veure més »

Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: València і Xirivella · Veure més »

Xiulada a l'himne d'Espanya

La xiulada a l'himne d'Espanya és un acte de protesta sonor i col·lectiu que consisteix en xiular i esbroncar la Marxa Reial, himne d'Espanya.

Nou!!: València і Xiulada a l'himne d'Espanya · Veure més »

XIV edició de la Mostra de València

La XIV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XIV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 30 de setembre i el 6 d'octubre de 1993 a València.

Nou!!: València і XIV edició de la Mostra de València · Veure més »

XIV eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona

Les XIV eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona es van fer el 7 de març de 2021 i s'hi va elegir un nou president del club per a un mandat de 6 anys.

Nou!!: València і XIV eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona · Veure més »

XIX edició de la Mostra de València

La XIX edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XIX Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 15 i el 22 d'octubre de 1998 a València.

Nou!!: València і XIX edició de la Mostra de València · Veure més »

XLF (Por la Face)

Julieta (baix) a un mur del Barri del Carme. XLF (Por la Face) és un col·lectiu de graffiters valencians fundat el 2003.

Nou!!: València і XLF (Por la Face) · Veure més »

Xufa de València

Camp de xufes a Alboraia. Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa. Xufa de València és una denominació d'origen protegida (DOP), aprovada l'any 1995, per protegir la xufa produïda tradicionalment a l'horta de València i els municipis del voltant, la qual és utilitzada majoritàriament per fer l'orxata.

Nou!!: València і Xufa de València · Veure més »

Xuixo

El xuixo o sussú és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

Nou!!: València і Xuixo · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: València і Xulilla · Veure més »

Xulio Prieto Nespereira

Xulio Prieto Nespereira (Ourense, 7 de desembre de 1896 - Madrid, 5 d'agost de 1991), va ser un pintor, escultor i gravador gallec.

Nou!!: València і Xulio Prieto Nespereira · Veure més »

Xulio Ricardo Trigo

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos (Galícia), 1959), és un novel·lista, poeta i traductor.

Nou!!: València і Xulio Ricardo Trigo · Veure més »

Xurro

El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada.

Nou!!: València і Xurro · Veure més »

XV edició de la Mostra de València

La XV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 13 i el 20 d'octubre de 1994 a València.

Nou!!: València і XV edició de la Mostra de València · Veure més »

XVI edició de la Mostra de València

La XVI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XVI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 13 i el 21 d'octubre de 1995 a València.

Nou!!: València і XVI edició de la Mostra de València · Veure més »

XVII edició de la Mostra de València

La XVII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XVII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 10 i el 17 d'octubre de 1996 a València.

Nou!!: València і XVII edició de la Mostra de València · Veure més »

XVIII edició de la Mostra de València

La XVIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XVIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 15 i el 23 d'octubre de 1997 a València.

Nou!!: València і XVIII edició de la Mostra de València · Veure més »

XX edició de la Mostra de València

La XX edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XX Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 14 i el 21 d'octubre de 1999 a València.

Nou!!: València і XX edició de la Mostra de València · Veure més »

XXI edició de la Mostra de València

La XXI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 16 i el 23 d'octubre de 2000 a València.

Nou!!: València і XXI edició de la Mostra de València · Veure més »

XXII edició de la Mostra de València

La XXII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 18 i el 25 d'octubre de 2001 a València.

Nou!!: València і XXII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXIII edició de la Mostra de València

La XXIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 27 de novembre i el 4 de desembre de 2002 a València.

Nou!!: València і XXIII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXIV Circuit Professional d'Escala i Corda

El Circuit Professional d'Escala i Corda 14/15 és l'edició vint-i-quatrena (24) del Circuit Professional d'Escala i Corda, el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat de l'Escala i corda jugada entre els mesos de novembre de 2014 i març de 2015.

Nou!!: València і XXIV Circuit Professional d'Escala i Corda · Veure més »

XXIV edició de la Mostra de València

La XXIV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXIV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 16 i el 23 d'octubre de 2003 a València.

Nou!!: València і XXIV edició de la Mostra de València · Veure més »

XXIV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

La vint-i-quatrena edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques va correspondre a l'any 2021.

Nou!!: València і XXIV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques · Veure més »

XXIX edició de la Mostra de València

La XXIX edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXIX Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 14 i el 22 d'octubre de 2008 a València.

Nou!!: València і XXIX edició de la Mostra de València · Veure més »

XXV edició de la Mostra de València

La XXV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 15 i el 24 de juliol de 2004 a València.

Nou!!: València і XXV edició de la Mostra de València · Veure més »

XXVI edició de la Mostra de València

La XXVI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXVI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 13 i el 20 d'octubre de 2005 a València.

Nou!!: València і XXVI edició de la Mostra de València · Veure més »

XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda

La XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda (2017) es va presentar dissabte 4 de febrer al Trinquet de Pelayo: el dia d'abans, ValNet anuncià que hi competirien sis equips (dos parelles i quatre trios), cada un amb el patrocini d'un ajuntament: Benidorm (Pere Roc II, Félix i Monrabal), Murla (Genovés II, Dani de Benavites i Carlos del Genovés, Pedreguer-Mas y Mas (Marc de Montserrat, Pere de Pedreguer i Héctor I), València (Santi de Silla, Santi de Finestrat i Nacho de Beniparrell), Vila-real (Soro III i Javi) i Vinalesa (Puchol II i Jesús de Silla). El nombre de conjunts es va reduir de huit a sis per l'absència de figures com Fageca i Raül, lesionats, o el campió vigent, Miguel de Petrer, que declinà participar per a estudiar l'oposició al cos de bombers, la qual cosa obligà a deixar fora altres pilotaris com Francés, Héctor II o Salva de Massamagrell. Va ser l'última edició que disputà Dani, el qual es retirà només acabar la competició.

Nou!!: València і XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda · Veure més »

XXVII edició de la Mostra de València

La XXVII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXVII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 19 i el 26 d'octubre de 2006 a València.

Nou!!: València і XXVII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXVII Lliga Professional d'Escala i Corda

La XXVII Lliga Professional d'Escala i Corda s'anuncià divendres 12 de gener de 2018 amb la presentació dels sis equips participants: els campions (Pere Roc II, Félix i Monrabal) i subcampions (Soro III i Javi) vigents jugaren la competició en equips separats.

Nou!!: València і XXVII Lliga Professional d'Escala i Corda · Veure més »

XXVII Premis Turia

Els XXVII Premis Turia foren concedits el 7 de juliol de 2018 per la revista valenciana Cartelera Turia amb la intenció de guardonar les persones i col·lectius que haguessen destacat l'any anterior en qualsevol de les categories i seccions que cobria la revista: cinema (pel·lícula espanyola i estrangera, actor i actriu), teatre, arts plàstiques, literatura, gastronomia, mitjans de comunicació, esports, música i literatura.

Nou!!: València і XXVII Premis Turia · Veure més »

XXVIII edició de la Mostra de València

La XXVIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXVIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 16 i el 24 d'octubre de 2007 a València.

Nou!!: València і XXVIII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXX edició de la Mostra de València

La XXX edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXX Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 16 i el 24 d'octubre de 2009 a València.

Nou!!: València і XXX edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXI edició de la Mostra de València

La XXXI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXI Mostra de València - Festival Internacional de Cinema d'Acció i Aventura, va tenir lloc entre el 15 i el 23 d'octubre de 2010 a València.

Nou!!: València і XXXI edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXII edició de la Mostra de València

La XXXII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXII Mostra de València - Festival Internacional de Cinema d'Acció i Aventura, va tenir lloc entre el 4 i el 7 d'abril de 2011 a València.

Nou!!: València і XXXII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXIII edició de la Mostra de València

La XXXIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 18 i el 28 d'octubre de 2018 a València.

Nou!!: València і XXXIII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXIV edició de la Mostra de València

La XXXIV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXIV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tenir lloc entre el 24 d'octubre i el 3 de novembre de 2019 a València.

Nou!!: València і XXXIV edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXV edició de la Mostra de València

La XXXV edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXV Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tindre lloc a València entre el 22 d'octubre i l'1 de novembre de 2020.

Nou!!: València і XXXV edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXVI edició de la Mostra de València

La XXXVI edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXVI Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tindre lloc a València entre el 15 i el 24 d'octubre de 2021.

Nou!!: València і XXXVI edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXVI Premis Goya

La 36a edició dels Premis Goya, presentada per la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, reconeix el millor del cinema espanyol de 2021 i va tenir lloc al Palau de les Arts Reina Sofia de València el 12 de febrer de 2022, sent la primera vegada que els premis es lliuren en aquesta ciutat.

Nou!!: València і XXXVI Premis Goya · Veure més »

XXXVII edició de la Mostra de València

La XXXVII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXVII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tindre lloc a València entre el 20 i el 30 d'octubre de 2022 amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Rambleta, València Film Office, Barreira Arte + Diseño i À Punt Mèdia com a mitjà oficial.

Nou!!: València і XXXVII edició de la Mostra de València · Veure més »

XXXVIII edició de la Mostra de València

La XXXVIII edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a XXXVIII Mostra de València - Cinema del Mediterrani, va tindre lloc a València entre el 19 i el 29 d'octubre de 2023 amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) i de l'ICAA, i presidida per Glòria Tello.

Nou!!: València і XXXVIII edició de la Mostra de València · Veure més »

Yalemzerf Yehualaw

Yalemzerf Yehualaw Densa (Filote Seam, Etiòpia, 3 d'agost de 1999) és una corredora de fons etíop.

Nou!!: València і Yalemzerf Yehualaw · Veure més »

Yargelis Savigne

Yargelis Savigne Herrera (Guantánamo, Cuba, 13 de novembre de 1984) és una exatleta cubana especialista en salt de longitud i triple salt.

Nou!!: València і Yargelis Savigne · Veure més »

Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman

Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman,A voltes se l'ha anomenat, per error, al-Mútamin.

Nou!!: València і Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman · Veure més »

Zarra

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: València і Zarra · Veure més »

Zasko Master

Ginés Miñano Bernabéu (Alacant, 11 de març de 1996), més conegut com Zasko Master, o Zasko, és un MC i freestyler valencià, que va començar en el món del rap el 2013.

Nou!!: València і Zasko Master · Veure més »

Zona arqueològica del Pla de Nadal

La Zona arqueològica del Pla de Nadal constitueix un Bé d'interès cultural situat al municipi valencià de Riba-roja de Túria.

Nou!!: València і Zona arqueològica del Pla de Nadal · Veure més »

Zona climàtica de resistència

Mapa temàtic de les zones clmàtiques de resistència a Amèrica del Nord Escala de temperatura de les zones de resistència, d'acord amb el Departament d'Agricultura dels EUA. Una zona climàtica de resistència o zona de rusticitat (en anglès plant hardiness zone) és una zona geogràfica dins la qual una espècie o varietat de planta és capaç de créixer en les condicions de clima que s'hi presenten.

Nou!!: València і Zona climàtica de resistència · Veure més »

Zona Nord (Alcoi)

L'antic escorxador s'ha convertit en unes modernes instal·lacions esportives La Zona Nord, és el barri més populós d'Alcoi amb 17.462 habitants, el 27,46% de la població.

Nou!!: València і Zona Nord (Alcoi) · Veure més »

Zoològic

Zoològic de Barcelona Un zoològic o zoo és una institució que té una col·lecció d'animals vius, principalment exòtics i salvatges, de la qual una part està exposada al públic.

Nou!!: València і Zoològic · Veure més »

Zoològic humà

Nadius de la Terra del Foc (Patagònia argentina) portats a París pel Maître l'any 1889. Un zoològic humà és un espectacle en què es mostraven aborígens reproduint la seva vida quotidiana en escenaris reconstituïts per al públic.

Nou!!: València і Zoològic humà · Veure més »

Zubin Mehta

Zubin Mehta (Bombai, Presidència de Bombai, Índia Britànica, 29 d'abril de 1936) és un director d'orquestra indi.

Nou!!: València і Zubin Mehta · Veure més »

Оbrutxenie v monastire

Esposalles al monestir és la sisena òpera de Serguei Prokófiev, de les vuit que va compondre.

Nou!!: València і Оbrutxenie v monastire · Veure més »

(5941) Valencia

(5941) Valencia és un asteroide descobert el 20 d'octubre de 1982 per l'astrònoma ucraïnesa Lyudmila Georgievna Karachkina a l'Observatori Astrofísic de Crimea.

Nou!!: València і (5941) Valencia · Veure més »

0 responsables

0 responsables és una sèrie documental web sobre l'accident de metro a València del 2006 format per 6 episodis.

Nou!!: València і 0 responsables · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 d'abril · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de desembre · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 1 de gener · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de juliol · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de juny · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de maig · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de març · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de novembre · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 1 de setembre · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 10 d'agost · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 10 de juliol · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 10 de juny · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 10 de maig · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 10 de març · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 10 de novembre · Veure més »

10.000 metres

Els 10.000 metres o 10.000 metres llisos són una prova de fons que es practica actualment a l'atletisme, on la resistència té un paper fonamental.

Nou!!: València і 10.000 metres · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: València і 1021 · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: València і 1033 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: València і 1058 · Veure més »

105a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 105a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República creada durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 105a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1099

Sense descripció.

Nou!!: València і 1099 · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 11 d'abril · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 11 de gener · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 11 de juliol · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 11 de juny · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 11 de novembre · Veure més »

1145

El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: València і 1145 · Veure més »

11a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

L11a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, també anomenada Divisió Líster, va ser una divisió pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República i que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 11a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 d'agost · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 d'octubre · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 de desembre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 12 de febrer · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 12 de gener · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 de juliol · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 de juny · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 de maig · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 12 de març · Veure més »

121 dB

121 dB (cent vint-i-un decibels) va ser un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà i pop punk, cantat en valencià.

Nou!!: València і 121 dB · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: València і 1233 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: València і 1240 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: València і 1245 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1249 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: València і 1261 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: València і 1267 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1276 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: València і 1283 · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 d'abril · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 d'agost · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 de desembre · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 13 de febrer · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 13 de gener · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 de juliol · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 de juny · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 de maig · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 de novembre · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 13 de setembre · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1305 · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: València і 1317 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: València і 1321 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: València і 1327 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: València і 1350 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: València і 1354 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: València і 1358 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: València і 1363 · Veure més »

137 aC

Sense descripció.

Nou!!: València і 137 aC · Veure més »

138 aC

Sense descripció.

Nou!!: València і 138 aC · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 14 d'octubre · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 14 de gener · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 14 de juliol · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 14 de juny · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 14 de maig · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 14 de març · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 14 de setembre · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: València і 1408 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: València і 1409 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: València і 1430 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: València і 1435 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: València і 1455 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1458 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: València і 1460 · Veure més »

1482

Països Catalans.

Nou!!: València і 1482 · Veure més »

1483

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1483 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: València і 1484 · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: València і 1490 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1493 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1495 · Veure més »

1497

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: València і 1497 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 d'agost · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 15 de febrer · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 de juliol · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 de juny · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 de maig · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 de març · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 15 de novembre · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: València і 1501 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: València і 1520 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1522 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: València і 1525 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: València і 1529 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: València і 1545 · Veure més »

1547

El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: València і 1547 · Veure més »

1554

Sense descripció.

Nou!!: València і 1554 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: València і 1555 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1557 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: València і 1558 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1568 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1574 · Veure més »

1583

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1583 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: València і 1587 · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 d'abril · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 d'octubre · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 de desembre · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 16 de febrer · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 de juliol · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 de juny · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 de març · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 16 de novembre · Veure més »

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1600 · Veure més »

1602

El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.

Nou!!: València і 1602 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: València і 1613 · Veure més »

1614

;Països catalans.

Nou!!: València і 1614 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1623 · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1628 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1629 · Veure més »

1638

Sense descripció.

Nou!!: València і 1638 · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: València і 1651 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: València і 1665 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1673 · Veure més »

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Nou!!: València і 1698 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 d'abril · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 d'agost · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 d'octubre · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 17 de gener · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 de juny · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 de maig · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 de març · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 17 de novembre · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: València і 1707 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: València і 1711 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1712 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1715 · Veure més »

1723

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1723 · Veure més »

1729

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1729 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: València і 1735 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1738 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1739 · Veure més »

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Nou!!: València і 1752 · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1753 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1754 · Veure més »

1767

Sense descripció.

Nou!!: València і 1767 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: València і 1772 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: València і 1776 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: València і 1780 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1786 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: València і 1787 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1794 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 d'abril · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 d'octubre · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 de desembre · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 de juny · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 de maig · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 de març · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 de novembre · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 18 de setembre · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1801 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: València і 1803 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: València і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: València і 1808 · Veure més »

180a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 180a Brigada Mixta va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 180a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: València і 1814 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: València і 1822 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1827 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: València і 1828 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1832 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1835 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: València і 1836 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1837 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1840 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: València і 1842 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1843 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1844 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: València і 1845 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1847 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: València і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1849 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1856 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: València і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: València і 1862 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1863 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1866 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: València і 1867 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: València і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1871 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1875 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1878 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1880 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: València і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1883 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1884 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: València і 1885 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1886 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1887 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1888 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: València і 1889 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1891 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: València і 1892 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1893 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: València і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1896 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: València і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: València і 1898 · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 d'agost · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 19 de gener · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de juliol · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de juny · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de maig · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de març · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de novembre · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 19 de setembre · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1900 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: València і 1901 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1903 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: València і 1905 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1906 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1908 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1909 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: València і 1910 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1911 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: València і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: València і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: València і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: València і 1920 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: València і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1924 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: València і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1926 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1927 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: València і 1936 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: València і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: València і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1941 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1943 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1947 · Veure més »

1948

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1948 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: València і 1949 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: València і 1950 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: València і 1951 · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: València і 1952 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: València і 1953 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: València і 1954 · Veure més »

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Nou!!: València і 1955 · Veure més »

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Nou!!: València і 1956 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: València і 1957 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: València і 1958 · Veure més »

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Nou!!: València і 1959 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: València і 1960 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1961 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1962 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: València і 1963 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: València і 1965 · Veure més »

1966

Catalunya.

Nou!!: València і 1966 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: València і 1967 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: València і 1968 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: València і 1969 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: València і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1971 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: València і 1972 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: València і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: València і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: València і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: València і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: València і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: València і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: València і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: València і 1981 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: València і 1982 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: València і 1983 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 1985 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: València і 1986 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: València і 1990 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: València і 1992 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: València і 1993 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: València і 1994 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: València і 1995 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 1996 · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: València і 1998 · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 d'octubre · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 de desembre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 2 de febrer · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 de juliol · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 de juny · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 de maig · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 de novembre · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 2 de setembre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 d'abril · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 d'agost · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 d'octubre · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 de desembre · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 20 de febrer · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: València і 20 de gener · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 de juliol · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 de maig · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 de març · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 20 de novembre · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: València і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: València і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: València і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: València і 2008 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: València і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: València і 2012 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: València і 2013 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: València і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: València і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: València і 2016 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: València і 2017 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2018 · Veure més »

2019

El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.

Nou!!: València і 2019 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2020 · Veure més »

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 2021 · Veure més »

2022

L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.

Nou!!: València і 2022 · Veure més »

2023

El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: València і 2023 · Veure més »

206a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 206a Brigada Mixta va ser una unitat militar del Exèrcit Popular Espanyol, creada com a defensa de la Segona República Espanyola en el context de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 206a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 d'abril · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 d'agost · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 d'octubre · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 de desembre · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 21 de gener · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 de juliol · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 de maig · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 de març · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 21 de novembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 d'abril · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 d'agost · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 d'octubre · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 22 de febrer · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 22 de gener · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 de juliol · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 de juny · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 de maig · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 de març · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 22 de setembre · Veure més »

223a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 223a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 223a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 23 d'abril · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 23 d'agost · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 23 de desembre · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 23 de febrer · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: València і 23 de gener · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 23 de juliol · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 23 de maig · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 d'abril · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 d'agost · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 d'octubre · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de desembre · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: València і 24 de gener · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de juliol · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de juny · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de maig · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de març · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de novembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 24 de setembre · Veure més »

24 Horas (canal de televisió)

Canal 24 Horas és el canal de notícies Canal 24 hores de TVE.

Nou!!: València і 24 Horas (canal de televisió) · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 d'abril · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 d'octubre · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 de desembre · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 25 de febrer · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 25 de gener · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 de juny · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 de març · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 25 de novembre · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 26 d'octubre · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 26 de desembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 26 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 26 de gener · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 26 de juliol · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 26 de juny · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 26 de març · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 26 de setembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 d'abril · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 d'agost · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 d'octubre · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 de desembre · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 27 de febrer · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 27 de gener · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 de juliol · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 de maig · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 de març · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 27 de novembre · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 d'agost · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 d'octubre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 28 de gener · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 de juny · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 de maig · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 de novembre · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 28 de setembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 d'abril · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 d'agost · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 d'octubre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 de desembre · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: València і 29 de febrer · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 29 de gener · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 de juny · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 de maig · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 de març · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 29 de novembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 d'abril · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 d'agost · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 d'octubre · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 de desembre · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 de juliol · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 de maig · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 de març · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 de novembre · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 3 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 30 d'abril · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 30 d'octubre · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 30 de març · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 30 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 30 de setembre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 31 de desembre · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 31 de gener · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 31 de juliol · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 31 de març · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 d'abril · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 d'agost · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 4 de febrer · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 4 de gener · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 de juliol · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 de juny · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 de maig · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 de març · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 4 de novembre · Veure més »

4000 Som Prou

4000 Som Prou va ser un grup de rock que cantava en valencià format a Rafelbunyol (L’Horta Nord) l’any 1986.

Nou!!: València і 4000 Som Prou · Veure més »

4G

Telia-Mòdem Samsung LTE En telecomunicacions, 4G són les sigles utilitzades per referir-se a la quarta generació o la tecnologia ''long term evolution'' (LTE) en la telefonia mòbil.

Nou!!: València і 4G · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 d'abril · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 d'agost · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 d'octubre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 de desembre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 5 de febrer · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 5 de gener · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 de juliol · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 de maig · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 de març · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 5 de novembre · Veure més »

5.000 metres

Els 5.000 metres és una prova d'atletisme de resistència que consisteix a recórrer en el menor temps possible els 5.000 metres que componen la prova.

Nou!!: València і 5.000 metres · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: València і 527 · Veure més »

549

El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: València і 549 · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 d'octubre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 de desembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 6 de febrer · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 6 de gener · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 de maig · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 de març · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 de novembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 6 de setembre · Veure més »

621

Sense descripció.

Nou!!: València і 621 · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 d'abril · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 d'agost · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 d'octubre · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 de desembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 7 de febrer · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 7 de gener · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 de juliol · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 de juny · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 de març · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 7 de setembre · Veure més »

70a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 70a Divisió va ser una de les divisions que es van crear durant la guerra civil espanyola per a defensar a la República.

Nou!!: València і 70a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

72h...Y Valencia fue la ciudad

72h... Y Valencia fue la ciudad és un documental dirigit per Òscar Monton i Juan Carlos Garcia, que narra com el fenomen que va situar la ciutat de València en l'avantguarda musical de la dècada del 1980 va esdevenir la mediàtica Ruta del Bakalao.

Nou!!: València і 72h...Y Valencia fue la ciudad · Veure més »

743

El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: València і 743 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 d'abril · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 d'agost · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de desembre · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 8 de gener · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de juliol · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de juny · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de maig · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de març · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de novembre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 8 de setembre · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: València і 800 · Veure més »

84a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 84a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 84a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

86a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República)

La 86a Brigada Mixta va ser una de les Brigades Mixtes creades per l'Exèrcit Popular de la República per a la defensa de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: València і 86a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 d'abril · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 d'octubre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 de desembre · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 9 de febrer · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: València і 9 de gener · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 de juliol · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 de juny · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 de maig · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 de novembre · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: València і 9 de setembre · Veure més »

97.7 Ràdio València

La 97.7 Ràdio Levante, anteriorment anomenada La 97.7 Ràdio, també coneguda, per la seua sintonia, simplement, com a 97.7 València, fou una emissora de ràdio que va emetre per a quasi tota la província de València, i podia ser captada en un radi que oscil·lava entre el Montgó, a Dénia, i el Desert de les Palmes, a Benicàssim; fet pel qual va arribar a convertir-se en l'emissora valenciana líder al País Valencià.

Nou!!: València і 97.7 Ràdio València · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ciutat de València, Ciutat del Túria, Valencia, Spain, València (ciutat), València Capital, València Ciutat, València capital, València ciutat.