Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Valàquia

Índex Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

384 les relacions: Abdul Hamid I, Adjud, Ahmet III, Aiud, Akindji, Aléxandros Mavrokordatos, Alba Iulia, Albanesos de Romania, Aleksei Grigórievitx Orlov, Alemanys de Romania, Alexandre Coconul, Alexandre I de Moldàvia, Alexandre I de Rússia, Alexandre Iliaș, Alexandre Joan Cuza, Alexandria (Romania), Alexandru Averescu, Andrònic I Comnè, Andreu Báthory, Angelo Acciaiuoli, Antic regne romanès, Aromanesos, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquitectura neoromanesa, Arquitectura romanesa, Ateneu Romanès, Atos, Avram Iancu, Ğazı II Giray, Švitrigaila, İslâm III Giray, Àguila (heràldica), Àvars de Pannònia, Baba Novac, Baiazet I, Balcans, Banat, Banat de Temeswar, Barbu Știrbey, Basili el Llop, Batalla de Călugăreni, Batalla de Șelimbăr, Batalla de Finta, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Rymnik, Batalla de Varna, Batalla del riu Almà, Batalla del riu Maritsa, Batalla del riu Vorskla, Batu Khan, ..., Büri, Băbească neagră, Băile Govora, Băneasa (Constanța), Beglerbegi, Beilicat, Bessaràbia, Boldești-Scăeni, Bram Stoker, Bran (Brașov), Brăila, Breaza, Bucarest, Budjak, Buzău, Caloian, Campanya dels Balcans (1914-1918), Canal Danubi-Mar Negra, Cantacuzè, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carpats, Carta de Neacșu, Castell de Bran, Castell de Poenari, Castlevania (sèrie de televisió), Castlevania Legends, Catedral de Curtea de Argeș, Catedral de la Coronació a Alba Iulia, Catedral Nacional de Bucarest, Caterina II de Rússia, Catifes de Transsilvània, Câmpina, Câmpulung, Címbal hongarès, Căile Ferate Române, Ciutadella de Făgăraș, Ciutadella de Râșnov, Ciutadella de Rupea, Ciutadella de Timișoara, Comtats de Romania, Conferència de Constantinoble, Congrés de Verona, Constantin Alexandru Rosetti, Constantin Brâncoveanu, Constantin Movilă, Costești, Craiova, Curierul Românesc, Curtea de Argeș, Damat Ibrahim Paixà, Danubi, Dealul Mitropoliei, Deva, Devlet II Giray, Dia de la unificació dels principats romanesos, Dia nacional de Romania, Dialectes del romanès, Diàspora romanesa, Dics del diable, Dinastia dels Habsburg, , Djunayd, Dobrudja, Dobrudja Meridional, Dora d'Ístria, Dràcula, Elena Theodorini, Elena Văcărescu, Elisabeta Rizea, Empalament, Eneolític, Esclavitud a l'edat mitjana, Escut de Romania, Església de Sant Nicolau (Curtea de Argeș), Església Ortodoxa Romanesa, Església Romanesa Unida a Roma, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà, Estil brâncovenesc, Exònim, Șchei, Șoseaua Kiseleff, Família Văcărescu, Fanariotes, Făgăraș, Fener, Fetești, Focșani, Forces Navals de Romania, Forces Terrestres de Romania, Front de Romania, Fundulea, Gabriel Báthory, Gabriel Bethlen, Gabriel Movilă, Gastronomia de Romania, Gazi Evrenos, George Bariț, Geràsim II, Gheorghe Tattarescu, Giorgio Basta, Gitanos de Romania, Gran Guerra Turca, Gran Idea, Gran plana romanesa, Gran Unió, Guerra angloturca (1807-1809), Guerra Civil lituana (1389-1392), Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1676-1681), Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra russo-turca (1828-1829), Guerres dàcies, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-otomanes, Haiduc, Haiducii (pel·lícula), Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història de Bulgària, Història de Kosovo, Història de la llengua romanesa, Història de les guerres russo-turques, Història de Mongòlia, Història de Romania, Història dels gitanos, Horda Blanca, Hospodar, Huns, Iași, Iazigs, Ieremia Movilă, Imperi Otomà, Imperi Rus, Interregne otomà, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Ioan Căianu, Ion Ghica, Ion Ionel Constantin Brătianu, Isaccea, Ivan Xixman, Izmaïl, Janibeg, Jeremies I, Joan de Ragusa, Joan Hunyadi, Joan VII Paleòleg, Joan VIII Paleòleg, Joaquim I, Joies de la corona de Romania, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Kaganat àvar, Köprülü Mehmet Paixà, Ketkhuda, Khadim Ali Paixà, Khotín, Kiustendil, Koca Mehmet Hüsrev Paixà, Koca Sinan Paixà, Kosovo, Lòvetx, Lăutari, Liceu Privat Grec de Fener, Lipova (Arad), Lipscani, Literatura de terror, Literatura romanesa, Llarga Guerra Turca, Llengua (Orde de l'Hospital), Llista de governants de Moldàvia, Mahmut II, Mahmut Paixà Angelović, Maties Corví, Música de Romania, Măcin, Mărginimea Sibiului, Meñli II Giray, Meșterul Manole, Mehmed IV Giray, Mehmet I, Mehmet II, Mehmet III, Metròfanes d'Alexandria, Mikhaïl Kheràskov, Miklós Oláh, Minories ètniques a Romania, Miquel el Valent, Mircea I de Valàquia, Mizil, Moisès Székely, Moldaus, Moldàvia, Monestir, Monestir d'Albotin, Monestir de Cozia, Monestir de Horezu, Monestir de Sant Pantaleó, Monestir de Simonópetra, Monestir de Sinaia, Monestir del Pintor, Monestir Stavropoleos, Muntanyes Bucegi, Murat II, Musa Çelebi, Mustafà Çelebi, Mustafà III, Neagoe Basarab, Neagu Djuvara, Nefó II, Negru Vodă (Constanța), Nicolae Bălcescu, Nicolae Crețulescu, Nikòpol, Nikólaos, Oltènia, Orban (fabricant d'armes), Orde de l'Estrella de Romania, Organització territorial de l'Imperi Otomà, Orlando Figes, Oscypek, Osman Pazvantoğlu, Otopeni, Pacomi I, Pacomi II, Paisius Velichkovsky, Palau de Mogoșoaia, Para (moneda), Parc Cișmigiu, Parteni II, Pàvel Txitxàgov, Pătârlagele, Petre P. Carp, Petxenegs, Piatra-Olt, Pleven (Bulgària), Poșta Română, Popești-Leordeni, Portes de Ferro, Principat de Moldàvia, Principat de Romania, Principat de Transsilvània, Principat de Valàquia, Principats danubians, Província d'Argeș, Radu Şerban, Radu Mihnea, Raya, Râșnov, Regions històriques de Romania, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Romania, Regnes Renaixents, Renaixement nacional de Romania, República de Moldàvia, Revolució de 1820, Rigas Fereos, Roba tradicional romanesa, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Romanès, Romania, Romania durant la Segona Guerra Mundial, Rumèlia, Rus de Kíev, Saadet III Giray, Saba el Got, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Aliança, Sarichioi, Sârbă, Sèrbia, Sículs (Transsilvània), Símbols de la reialesa romanesa, Săcele, Segimon Bathory, Segona Guerra del Nord, Selim II, Selim III, Sergiu Nicolaescu, Setge de Belgrad (1456), Setge de Belgrad (1717), Simeó Movilă, Sinaia, Slatina (Romania), Societatea Română de Radiodifuziune, Sokollu Mehmed Paixà, Sombor, Strehaia, Strigoi, Subotai, Suleyman I, Tamerlà, Tanzimat, Taraf (grup musical), Taraf de Haïdouks, Tântava, Tălmaciu, Teolepte I, Terra cremada, Territoris de l'Imperi Otomà, Tracis, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat de Belgrad, Tractat de Bucarest (1916), Tractat de Küčük Kaynardja, Tractat de París (1856), Tractat de Sistova, Tractat de Tilsit, Transalpina (DN67C), Transfăgărășan (DN7C), Transsilvània, Tschick (novel·la), Tudor Vladimirescu, Tulcea, Turisme a Romania, Ulugh Muhammad Khan, Unio Trium Nationum, Universitat Politècnica de Bucarest, Valacs, Varietats transsilvanes del romanès, Vidin, Vlad Țepeș, Vlad Țepeș (pel·lícula), Voivoda, Voivodat, Zărnești, 100 Grans Romanesos, 1558, 1593, 1789, 26 de novembre. Ampliar l'índex (334 més) »

Abdul Hamid I

Abdülhamit I (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Abdul Hamid I · Veure més »

Adjud

Adjud (pronunciació en romanès: ; en) és una ciutat del comtat de Vrancea, a l'oest de Moldàvia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Adjud · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Valàquia і Ahmet III · Veure més »

Aiud

Aiud (pronunciació en romanès:  (Pronunciació hongaresa) és una ciutat situada al comtat d'Alba, Transsilvània (Romania). La població de la ciutat és de 22.876 habitants. Té l'estatus de municipi i és la segona ciutat més gran del comtat, després de la seu del comtat d'Alba Iulia. La ciutat deriva el seu nom en última instància de Sant Gil (Aegidius), a qui es va dedicar la primera església de l'assentament quan es va construir.

Nou!!: Valàquia і Aiud · Veure més »

Akindji

Els akindji foren unes tropes irregulars de cavalleria que van existir entre el i el XVI al Soldanat de Rum i a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Akindji · Veure més »

Aléxandros Mavrokordatos

Aléxandros Mavrokordatos (en grec: Αλέξανδρος Μαυροκορδάτος) (Constantinoble, Imperi Otomà, 11 de febrer de 1791 - Illa d'Egina, Grècia, 18 d'agost de 1865) fou un polític grec, membre de la família de fanariotes Mavrokordatos.

Nou!!: Valàquia і Aléxandros Mavrokordatos · Veure més »

Alba Iulia

Alba Iulia (en hongarès: Gyulafehérvár, en alemany: Karlsburg / Weißenburg) és la capital de la província d'Alba a Transsilvània (Romania).

Nou!!: Valàquia і Alba Iulia · Veure més »

Albanesos de Romania

Els albanesos de Romania (Shqiptarë en albanès, Albanezi en romanès) són una minoria ètnica a Romania.

Nou!!: Valàquia і Albanesos de Romania · Veure més »

Aleksei Grigórievitx Orlov

El comte (des de 1762) Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski, Алексе́й Григо́рьевич Орло́в-Чесменский ( –) fou un militar i estadista rus, que va gaudir de gran protagonisme durant el regnat de Caterina la Gran.

Nou!!: Valàquia і Aleksei Grigórievitx Orlov · Veure més »

Alemanys de Romania

Mapa detallat que representa les àrees tradicionals d’assentament dels romanesos-alemanys a Transsilvània i al Banat, dues regions històriques situades al centre de la Romania actual, respectivament al sud-oest. Els alemanys de Romania o Rumäniendeutsche constitueixen una minoria ètnica històrica dels països romanesos, especialment a Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і Alemanys de Romania · Veure més »

Alexandre Coconul

Alexandre Coconul (en romanès Alexandru Coconul) fou un voivoda (príncep) de Valàquia entre els anys 1623 i 1627 i de Moldàvia entre els anys 1629-1630.

Nou!!: Valàquia і Alexandre Coconul · Veure més »

Alexandre I de Moldàvia

Alexandre el Bo i la seva dama, Marina. Alexandre I de Moldàvia o Alexandre el Bo (en pronounced  o Alexandru I Mușat; c. 1375 - 1 de gener de 1432) va ser un voivode (príncep) de Moldàvia, que va regnar entre 1400 i 1432, fill de Romà I Mușat.

Nou!!: Valàquia і Alexandre I de Moldàvia · Veure més »

Alexandre I de Rússia

, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Nou!!: Valàquia і Alexandre I de Rússia · Veure més »

Alexandre Iliaș

Alexandre Iliaș (en romanès Alexandru Iliaș) fou un voivoda (príncep) de Valàquia (en romanes Țara Românească) entre els anys 1616 i 1618 i entre els anys 1627 i 1629 i Voivoda de Moldàvia entre els anys 1620 i 1621 i 1631 i 1633.

Nou!!: Valàquia і Alexandre Iliaș · Veure més »

Alexandre Joan Cuza

Alexandre Joan Cuza o Alexandre Joan I (en romanès) Alexandru Ioan Cuza - (n. 20 de març de 1820 a Bârlad, Romania - m. 15 de maig de 1873, a Heidelberg, Alemanya), fou el fundador de la Romania moderna, el príncep de la Unió, i el primer príncep de Romania (1859 - 1866).

Nou!!: Valàquia і Alexandre Joan Cuza · Veure més »

Alexandria (Romania)

Alexandria (pronunciació en romanès: ) és la capital del comtat de Teleorman, a Muntènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Alexandria (Romania) · Veure més »

Alexandru Averescu

Alexandru Averescu (3 d'abril de 1859 - 2 d'octubre de 1938) va ser un mariscal i polític populista romanès.

Nou!!: Valàquia і Alexandru Averescu · Veure més »

Andrònic I Comnè

Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.

Nou!!: Valàquia і Andrònic I Comnè · Veure més »

Andreu Báthory

Andreu Báthory (1563 - 1599) fou un Voivoda de Transsilvània, Cardenal Catòlic Romà i Gran Mestre de l'Orde del Drac.

Nou!!: Valàquia і Andreu Báthory · Veure més »

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Nou!!: Valàquia і Angelo Acciaiuoli · Veure més »

Antic regne romanès

L'antic regne romanès (en o simplement Regat; o) és un terme col·loquial que fa referència al territori cobert pel primer estat nacional romanès independent, que estava format pels principats romanesos: Valàquia i Moldàvia.

Nou!!: Valàquia і Antic regne romanès · Veure més »

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Nou!!: Valàquia і Aromanesos · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: Valàquia і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquitectura neoromanesa

Larquitectura neoromanesa (també conegut com a Estil Nacional de Romania, arquitectura romanesa revival o estil neo brânovenesc; en) és un estil arquitectònic que ha aparegut a finals del com a Art Nouveau romanès.

Nou!!: Valàquia і Arquitectura neoromanesa · Veure més »

Arquitectura romanesa

L'arquitectura romanesa ha estat diversa en totes èpoques: medieval, moderna, d'entreguerres, època comunista i contemporània del.

Nou!!: Valàquia і Arquitectura romanesa · Veure més »

Ateneu Romanès

L'Ateneu Romanès (en romanès Ateneul Român) és una sala de concerts situada al centre de Bucarest (Romania).

Nou!!: Valàquia і Ateneu Romanès · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Valàquia і Atos · Veure més »

Avram Iancu

Avram Iancu (Vidra, avui dia "Avram Iancu", província d'Alba, 1824 — ibídem, 10 de setembre de 1872) va ser un advocat romanès de Transsilvania, qui va tenir un paper important en oposar-se a la Revolució hongaresa de 1848, organitzant un alçament romanès lleial a l'emperador austríac per contrarestar els moviments independentistes hongaresos.

Nou!!: Valàquia і Avram Iancu · Veure més »

Ğazı II Giray

Ğazı II Giray àlies Bora, ‘Tempesta’ (1554-1607), fou kan de Crimea.

Nou!!: Valàquia і Ğazı II Giray · Veure més »

Švitrigaila

Švitrigaila per Alessandro Guagnini. Švitrigaila (circa 1370 – 10 de febrer de 1452) fou el Gran Duc de Lituània de 1430 a 1432.

Nou!!: Valàquia і Švitrigaila · Veure més »

İslâm III Giray

İslâm III Giray (1604 – 10 de juliol 1654) fou kan de Crimea (1644-1654) germà i successor de Mehmed IV Giray.

Nou!!: Valàquia і İslâm III Giray · Veure més »

Àguila (heràldica)

'''Àguila''' heràldica L'àguila (o àliga) és una figura heràldica natural emprada des de les Croades.

Nou!!: Valàquia і Àguila (heràldica) · Veure més »

Àvars de Pannònia

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.

Nou!!: Valàquia і Àvars de Pannònia · Veure més »

Baba Novac

Baba Novac (Poreč, Imperi Otomà, 1521 - Cluj-Napoca, 5 de febrer de 1601) fou un noble romanès nascut a l'actual Sèrbia a mitjans del.

Nou!!: Valàquia і Baba Novac · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Valàquia і Baiazet I · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Valàquia і Balcans · Veure més »

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Nou!!: Valàquia і Banat · Veure més »

Banat de Temeswar

Banat de Temeswar o Banat de Temes ((Temeschwarer Banat, Temescher Banat) va ser una província de l'Imperi Habsburg que va existir entre el 1718 i el 1778. Estava situada al que avui dia és la regió del Banat. La província va deixar d'existir el 1778, passant a formar part del regne d'Hongria sota els Habsburg. Rep el seu nom per la ciutat deTemeswar (Timișoara), la seva capital, i per la regió de Temes.

Nou!!: Valàquia і Banat de Temeswar · Veure més »

Barbu Știrbey

El príncep Barbu Alexandru Știrbey (pronunciat en romanès: ; Buftea, 4 de novembre de 1872 - Bucarest, 24 de març de 1946) fou el 30è primer ministre del Regne de Romania el 1927.

Nou!!: Valàquia і Barbu Știrbey · Veure més »

Basili el Llop

Basili el Llop (Basil Lupo) fou príncep de Moldàvia el, sota sobirania otomana.

Nou!!: Valàquia і Basili el Llop · Veure més »

Batalla de Călugăreni

La Batalla de Călugăreni, lluitada el 13 d'agost de 1595 fou una de les batalles més importants de la història de Romania.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Călugăreni · Veure més »

Batalla de Șelimbăr

La Batalla de Șelimbar, lliurada el 18 d'octubre de 1599 va ser un dels episodis més importants en la història romanesa i va enfrontar a Șelimbar, prop de Sibiu, l'exèrcit de Miquel el Valent (Mihai Viteazul), voivoda de Valàquia, contra l'exèrcit d'Andreu Báthory, voivoda de Transsilvània i Hongria.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Șelimbăr · Veure més »

Batalla de Finta

La Batalla de Finta (27 de maig de 1653) fou una confrontació entre l'exèrcit valac de Matei Basarab i una força combinada de cosacs i moldaus sota Vasile Lupu i Tymofiy Khmelnytsky.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Finta · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »

Batalla de Rymnik

La Batalla de Râmnic (22 de setembre del 1789) va tenir lloc a Valàquia, a prop de Râmnicu Sărat, durant la Guerra russo-turca.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Rymnik · Veure més »

Batalla de Varna

La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Varna · Veure més »

Batalla del riu Almà

La batalla del riu Almà va ser una batalla de la Guerra de Crimea, entre l'Imperi Rus i l'aliança formada pel Regne Unit, el Segon Imperi Francès i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Batalla del riu Almà · Veure més »

Batalla del riu Maritsa

La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.

Nou!!: Valàquia і Batalla del riu Maritsa · Veure més »

Batalla del riu Vorskla

La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.

Nou!!: Valàquia і Batalla del riu Vorskla · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: Valàquia і Batu Khan · Veure més »

Büri

Büri (llop) fou fill de Mutugen i net de Txagatai Khan.

Nou!!: Valàquia і Büri · Veure més »

Băbească neagră

Băbească neagră (també Rară Neagră) és una varietat de raïm de vi negre moldau i romanès.

Nou!!: Valàquia і Băbească neagră · Veure més »

Băile Govora

Băile Govora (o simplement Govora) és una ciutat termal romanesa al comtat de Vâlcea, al voltant de 20 km al sud-oest de Râmnicu Vâlcea i a l'oest del riu Olt, a la regió històrica d'Oltènia.

Nou!!: Valàquia і Băile Govora · Veure més »

Băneasa (Constanța)

Băneasa (pronunciació en romanès: , nom històric: Parachioi, en turc: Paraköy) és una comuna al comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).

Nou!!: Valàquia і Băneasa (Constanța) · Veure més »

Beglerbegi

Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.

Nou!!: Valàquia і Beglerbegi · Veure més »

Beilicat

Un beilicat (beylik o beglik, de bey o beg, 'bei', i lik, adjectiu relatiu) fou un antic títol i territori turcman.

Nou!!: Valàquia і Beilicat · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Valàquia і Bessaràbia · Veure més »

Boldești-Scăeni

Boldești-Scăeni (pronunciació en romanès: ), sovint escrit en lletra Boldești-Scăieni, és una ciutat del comtat de Prahova, al sud de Romania.

Nou!!: Valàquia і Boldești-Scăeni · Veure més »

Bram Stoker

Abraham Stoker (Clontarf, Irlanda, 8 de novembre de 1847 - Londres, Anglaterra, 20 d'abril de 1912) va ser un escriptor irlandès cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica.

Nou!!: Valàquia і Bram Stoker · Veure més »

Bran (Brașov)

Bran (en; en) és una comuna al comtat de Brașov, Transsilvània (Romania).

Nou!!: Valàquia і Bran (Brașov) · Veure més »

Brăila

Brăila és la ciutat capital de la província del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regió històrica de Valàquia, en l'est de Romania.

Nou!!: Valàquia і Brăila · Veure més »

Breaza

Breaza (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Prahova, Muntènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Breaza · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Valàquia і Bucarest · Veure més »

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Nou!!: Valàquia і Budjak · Veure més »

Buzău

La ciutat de Buzău (antigament escrit Buzeu o Buzĕu; pronunciació en romanès: ) és la seu del comtat del comtat de Buzău, a la regió històrica de Muntènia, a Romania.

Nou!!: Valàquia і Buzău · Veure més »

Caloian

Caloian és un ritual de pluja a Romania, en certa manera molt semblant al Dodola.

Nou!!: Valàquia і Caloian · Veure més »

Campanya dels Balcans (1914-1918)

La Campanya del Balcans es va dur a terme durant la Primera Guerra Mundial, del 28 de juliol de 1914 fins al 29 de setembre de 1918, en el teatre d'operacions dels Balcans, incloent Romania.

Nou!!: Valàquia і Campanya dels Balcans (1914-1918) · Veure més »

Canal Danubi-Mar Negra

El canal Danubi-Mar Negra (en) és un canal navegable de Romania, que va des de Cernavodă al riu Danubi, per dos ramals, fins a Constanța i Năvodari al mar Negre.

Nou!!: Valàquia і Canal Danubi-Mar Negra · Veure més »

Cantacuzè

Cantacuzè, en grec Καντακουζηνός, plural, Καντακουζηνοί, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient, que encara que segurament ja existia abans dins la noblesa, comença a destacar al i encara actualment hi ha suposats descendents dels Cantacuzens.

Nou!!: Valàquia і Cantacuzè · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Valàquia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Valàquia і Carpats · Veure més »

Carta de Neacșu

llengua romanesa La carta de Neacșu de Câmpulung (Romanès: Scrisoarea lui Neacșu de la Câmpulung), (Romanès antic: Скрісѻрѣ льи дє ла Кымпȣлȣнг), escrita el 1521, és un dels documents conservats més antics escrits en romanès dels quals es pot donar una data fidedigna.

Nou!!: Valàquia і Carta de Neacșu · Veure més »

Castell de Bran

El castell de Bran, situat a prop de la ciutat de Brașov, al comtat del mateix nom, és un monument històric de Romania.

Nou!!: Valàquia і Castell de Bran · Veure més »

Castell de Poenari

Castell de Poenari (pronunciat en romanès: ), també conegut com a Ciutadella de Poenari (Cetatea Poenari en romanès), és un castell en ruïnes de Romania que va ser la casa de Vlad l'Empalador.

Nou!!: Valàquia і Castell de Poenari · Veure més »

Castlevania (sèrie de televisió)

Castlevania és una sèrie de televisió animada creada per Warren Ellis basada en el videojoc Castlevania III: Dracula's Curse de Konami.

Nou!!: Valàquia і Castlevania (sèrie de televisió) · Veure més »

Castlevania Legends

Castlevania Legends és la tercera i última aparició de la saga Castlevania en la Game Boy original.

Nou!!: Valàquia і Castlevania Legends · Veure més »

Catedral de Curtea de Argeș

La catedral o monestir de Curtea de Argeș (en romanès Mănăstirea Curtea de Argeș) és un temple ortodox romanès del ubicat a Curtea de Argeș, a la regió de Valàquia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Catedral de Curtea de Argeș · Veure més »

Catedral de la Coronació a Alba Iulia

La catedral de la coronació (en) dedicada a la Santíssima Trinitat i als Sants Arcàngels Miquel i Gabriel és una catedral ortodoxa romanesa situada al carrer Mihai Viteazul, 16, Alba Iulia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Catedral de la Coronació a Alba Iulia · Veure més »

Catedral Nacional de Bucarest

La Catedral Nacional de Bucarest (en), també coneguda com la Catedral de la Salvació del Poble, és una catedral ortodoxa en construcció a Bucarest per servir com a catedral patriarcal de l'església ortodoxa romanesa.

Nou!!: Valàquia і Catedral Nacional de Bucarest · Veure més »

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Nou!!: Valàquia і Caterina II de Rússia · Veure més »

Catifes de Transsilvània

Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en, en) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).

Nou!!: Valàquia і Catifes de Transsilvània · Veure més »

Câmpina

Câmpina (pronunciat en romanès: ) és una ciutat del comtat de Prahova, Romania, al nord de la seu del comtat de Ploiești, situada a la ruta principal entre Valàquia i Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і Câmpina · Veure més »

Câmpulung

Câmpulung (també s'escriu Cîmpulung, pronunciació en romanès: , en, Dlăgopole en romanès antic, Длъгополе (del búlgar mitjà), o Câmpulung Muscel, és un municipi del comtat d'Argeș, Muntènia (Romania). Es troba entre els turons perifèrics de les muntanyes dels Carpats, al capdavant d'una llarg vall ben boscosa que la travessa el riu Râul Târgului, afluent de l'Argeș. El seu aire pur i els seus bells paisatges fan de Câmpulung un popular centre d'estiueig. A la ciutat hi ha més de vint esglésies, a més d'un monestir i una catedral, que ambdues afirmen haver estat fundades al per Radu Negru, el llegendari primer príncep de Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Câmpulung · Veure més »

Címbal hongarès

címbal hongarès. El címbal hongarès, també conegut com a címbal, és un instrument musical que té un origen una mica incert.

Nou!!: Valàquia і Címbal hongarès · Veure més »

Căile Ferate Române

Mapa del sistema ferroviari de Romania Căile Ferate Române (CFR) és la companyia nacional de transport ferroviari de Romania.

Nou!!: Valàquia і Căile Ferate Române · Veure més »

Ciutadella de Făgăraș

La Ciutadella de Făgăraș (en, en, Fogarascher Burg) és un monument històric a Făgăraș, al comtat de Brașov (Romania).

Nou!!: Valàquia і Ciutadella de Făgăraș · Veure més »

Ciutadella de Râșnov

La ciutadella de Râșnov (en, en, en) és una fortalesa medieval de tipus Fliehburg, que oferia refugi per a la gent del poble i els vilatans de la zona en temps de guerra.

Nou!!: Valàquia і Ciutadella de Râșnov · Veure més »

Ciutadella de Rupea

La Ciutadella de Rupea (en, en, en) és un dels jaciments arqueològics més antics de Romania, els primers signes d'assentaments humans que daten del paleolític i del neolític inicial.

Nou!!: Valàquia і Ciutadella de Rupea · Veure més »

Ciutadella de Timișoara

La ciutadella de Timișoara (en, en, en Temeşvar Kalesi,, en) és una fortalesa històrica a l'oest de Romania, al voltant de la qual es va construir la ciutat de Timișoara.

Nou!!: Valàquia і Ciutadella de Timișoara · Veure més »

Comtats de Romania

Els comtats de Romania, un total de 41 comtats (en), juntament amb el municipi de Bucarest, constitueixen les divisions administratives oficials de Romania.

Nou!!: Valàquia і Comtats de Romania · Veure més »

Conferència de Constantinoble

Conferència de Constantinoble és el nom d'una sèrie de trobades diplomàtics que es van dur a terme a Istanbul, capital de l'Imperi Otomà, entre desembre de 1876 i gener de 1877.

Nou!!: Valàquia і Conferència de Constantinoble · Veure més »

Congrés de Verona

El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.

Nou!!: Valàquia і Congrés de Verona · Veure més »

Constantin Alexandru Rosetti

Constantin Alexandru Rosetti (pronunciat en romanès:; Bucarest, 2 de juny de 1816 - 8 d'abril de 1885) va ser un líder literari i polític romanès, nascut en el si de la família Rosetti.

Nou!!: Valàquia і Constantin Alexandru Rosetti · Veure més »

Constantin Brâncoveanu

monestir de Hurezi Constantin Brâncoveanu (pronunciació en romanès:  (1654 - 15 d'agost de 1714) va ser príncep de Valàquia entre 1688 i 1714.

Nou!!: Valàquia і Constantin Brâncoveanu · Veure més »

Constantin Movilă

Constantin Movilă fou un Voivoda (Príncep) de Moldàvia entre els anys 1607 i 1611.

Nou!!: Valàquia і Constantin Movilă · Veure més »

Costești

Costești (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Argeș, Valàquia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Costești · Veure més »

Craiova

Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.

Nou!!: Valàquia і Craiova · Veure més »

Curierul Românesc

Curierul Românesc va ser un dels primers diaris escrit en romanès amb un aspecte llarg i constant, publicat a Valàquia entre els anys 1829 i 1859 sota el lideratge de Ion Heliade Rădulescu.

Nou!!: Valàquia і Curierul Românesc · Veure més »

Curtea de Argeș

Curtea de Argeș (pronunciat en romanès: ) és un municipi de Romania situat a la riba esquerra del riu Argeș, on travessa una vall dels baixos Carpats (les muntanyes Făgăraș), al ferrocarril que va de Pitești al pas Turnu Roșu.

Nou!!: Valàquia і Curtea de Argeș · Veure més »

Damat Ibrahim Paixà

Damat Ibrahim Paixà (vers 1550-1601), fou un gran visir otomà (1596, 1596–1597, i 1599–1601) d'origen bosnià, suposadament d'un lloc anomenat en italià Chianichii, a un dia de Dubrovnik.

Nou!!: Valàquia і Damat Ibrahim Paixà · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Valàquia і Danubi · Veure més »

Dealul Mitropoliei

Dealul Mitropoliei (en romanès: , Turó Metropolitano), també anomenat Dealul Patriarhiei (IPA: , Turó del Patriarcat), és un petit turó de Bucarest, Romania i un important punt històric, cultural, arquitectònic, religiós i turístic de la capital nacional.

Nou!!: Valàquia і Dealul Mitropoliei · Veure més »

Deva

Deva (pronunciació en romanès:  (en hongarès: Déva, pronunciació hongaresa:; en alemany: Diemrich, Schlossberg, Denburg; en llatí: Sargetia; en turc: Deve, Devevar) és una ciutat de Romania, a la regió històrica de Transsilvània, a la riba esquerra del riu Mureș. És la capital del comtat de Hunedoara.

Nou!!: Valàquia і Deva · Veure més »

Devlet II Giray

Devlet II Giray (1648-1718) fou kan de Crimea (1699-1702 i 1709-1713).

Nou!!: Valàquia і Devlet II Giray · Veure més »

Dia de la unificació dels principats romanesos

El dia de la unificació dels principats romanesos (en) o, extraoficialment, el Petit Dia de la Unió (en), és un dia festiu de Romania que se celebra cada 24 de gener per commemorar la unificació dels principats romanesos (Moldàvia i Valàquia), també coneguda com la "Petita Unió", el 24 de gener de 1859 sota el comandament del príncep Alexandru Ioan Cuza.

Nou!!: Valàquia і Dia de la unificació dels principats romanesos · Veure més »

Dia nacional de Romania

El Dia Nacional de Romania és el gran dia de la unió (en, també anomenat Dia de la Unificació o Dia Nacional) és una festa nacional a Romania, celebrada l'1 de desembre, que marca la unificació de Transsilvània, Bessaràbia i Bucovina amb el Regne romanès el 1918, cosa que es coneix com la Gran Unió.

Nou!!: Valàquia і Dia nacional de Romania · Veure més »

Dialectes del romanès

Els dialectes del romanès (en o) són les diverses varietats regionals de la llengua romanesa (daco-romanès).

Nou!!: Valàquia і Dialectes del romanès · Veure més »

Diàspora romanesa

La diàspora romanesa és la població ètnicament romanesa fora de Romania i Moldàvia.

Nou!!: Valàquia і Diàspora romanesa · Veure més »

Dics del diable

Constantí I Els Dics del diable (en hongarès Ördög árok), també conegut com a örsz árka ("Csörsz Ditch") o Limes Sarmatiae ("frontera sarmàtica" en llatí), són diverses línies de fortificacions romanes construïdes principalment durant el regnat de Constantí I (312–337), que s'estén entre l'actual Hongria, Romania i Sèrbia.

Nou!!: Valàquia і Dics del diable · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Valàquia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

La D̦ és una lletra que formava part de l'alfabet romanès per representar el so o si es derivava d'una d llatina (per exemple,, pronunciat venia del llatí, dia).

Nou!!: Valàquia і D̦ · Veure més »

Djunayd

Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.

Nou!!: Valàquia і Djunayd · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Valàquia і Dobrudja · Veure més »

Dobrudja Meridional

La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.

Nou!!: Valàquia і Dobrudja Meridional · Veure més »

Dora d'Ístria

Dora d'Ístria (Bucarest, Romania, 22 de gener de 1828– Florència, 17 de novembre de 1888) és el pseudònim de la duquessa Helena Koltsova-Massalskaya, també coneguda a Romania pel seu nom de naixement, Helena Ghica, que fou una intel·lectual i erudita, escriptora romàntica i activista feminista valaquiana de pares romanesos-albanesos.

Nou!!: Valàquia і Dora d'Ístria · Veure més »

Dràcula

Dràcula és una novel·la de terror de 1897 escrita per l'autor irlandès Bram Stoker.

Nou!!: Valàquia і Dràcula · Veure més »

Elena Theodorini

Elena Theodorini o Teodorini, de soltera Elena de Mortun (Craiova, Valàquia, 25 de maig de 1858 - 27 de febrer de 1926) fou una soprano romanesa.

Nou!!: Valàquia і Elena Theodorini · Veure més »

Elena Văcărescu

Elena Văcărescu, també anomenada Hélène Vacaresco (Bucarest, 21 de setembre de 1864 - París, 17 de febrer de 1947) va ser una escriptora romanesa-francesa, veritable propagadora de la cultura romanesa al món.

Nou!!: Valàquia і Elena Văcărescu · Veure més »

Elisabeta Rizea

va ser una partisana anticomunista romanesa a les muntanyes de Făgăraș al nord de Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Elisabeta Rizea · Veure més »

Empalament

Brodoc'', Nüremberg 1499. Empalament a Romania.https://books.google.cat/books?id.

Nou!!: Valàquia і Empalament · Veure més »

Eneolític

Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.

Nou!!: Valàquia і Eneolític · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Valàquia і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Escut de Romania

L'escut de Romania fou adoptat pel Parlament el 10 de setembre de 1992 com a escut representatiu del nou estat postsocialista.

Nou!!: Valàquia і Escut de Romania · Veure més »

Església de Sant Nicolau (Curtea de Argeș)

L'Església de Sant Nicolau de Curtea de Argeș és un dels monuments més representatius de l'arquitectura romanesa medieval i l'edifici religiós més antic de Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Església de Sant Nicolau (Curtea de Argeș) · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Valàquia і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església Romanesa Unida a Roma

L'Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatòlica de Romania, és una església catòlica oriental, de ritu bizantí.

Nou!!: Valàquia і Església Romanesa Unida a Roma · Veure més »

Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà

Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.

Nou!!: Valàquia і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà · Veure més »

Estil brâncovenesc

Monestir Horezu, comtat de Vâlcea. Església Kretzulescu, Bucarest. comtat de Dâmbovița. Palau Mogoşoaia comtat de Vâlcea. L'estil brâncovenesc /brɨŋkovenesk/, també conegut com a renaixement valac i renaixement romanès, és un estil artístic i arquitectònic que va evolucionar durant l'administració del príncep Constantin Brâncoveanu a finals del segle XVII i principis del XVIII.

Nou!!: Valàquia і Estil brâncovenesc · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Valàquia і Exònim · Veure més »

Șchei

església de Sant Nicolau (Brașov), Șcheii Brașovului. Șchei (en, shkei) era un antic exònim romanès que feia referència als grups de búlgars, especialment a Transsilvània i al nord de Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Șchei · Veure més »

Șoseaua Kiseleff

  Șoseaua Kiseleff Șoseaua Kiseleff (Carretera Kiseleff) és una carretera important de Bucarest (Romania).

Nou!!: Valàquia і Șoseaua Kiseleff · Veure més »

Família Văcărescu

La Família Văcărescu va ser una família de boiars de Valàquia (ara part de Romania).

Nou!!: Valàquia і Família Văcărescu · Veure més »

Fanariotes

Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble. Els fanariotes (en: en) foren un grup de prominents famílies gregues que residien a Fanar (Φανάρι, el modern FenerEncyclopædia Britannica,Phanariote, 2008, O.Ed.), el principal barri de Constantinoble (actual Istanbul), on està situat el Patriarcat Ecumènic Els fanariotes van dominar l'administració del Patriarcat i van intervenir amb freqüència en l'elecció de prelats, fins i tot del Patriarca Ecumènic, que té l'estatut de primus inter pares entre els bisbes ortodoxos.

Nou!!: Valàquia і Fanariotes · Veure més »

Făgăraș

Făgăraș (pronunciat en romanès: ) és una ciutat del centre de Romania, situada al comtat de Brașov.

Nou!!: Valàquia і Făgăraș · Veure més »

Fener

Fener, Fanar o Phanar (grec Φανάρι pronunciat fa'nari) és un mahalle històric al barri de Balat, al costat del Corn d'Or, al districte de Fatih, Istanbul, zona antiga de la capital plena de cases històriques i d'esglésies gregues i sinagogues, algunes del temps dels romans d'Orient i altres del temps otomans, com la Sinagoga Ahrida.

Nou!!: Valàquia і Fener · Veure més »

Fetești

Fetești (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Ialomița, Muntènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Fetești · Veure més »

Focșani

Focșani (pronunciat en romanès com; en alemany Fokschan; en hongarès Foksány) és una ciutat de Romania, capital de la província de Vrancea.

Nou!!: Valàquia і Focșani · Veure més »

Forces Navals de Romania

Les Forces Navals de Romania o marina romanesa (en) és la branca de la marina de les Forces Armades de Romania; opera al mar Negre i al Danubi.

Nou!!: Valàquia і Forces Navals de Romania · Veure més »

Forces Terrestres de Romania

Les forces terrestres de Romania (en) és l'exèrcit de Romania, i el principal component de les forces armades romaneses.

Nou!!: Valàquia і Forces Terrestres de Romania · Veure més »

Front de Romania

El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària. Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914. Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la Triple Entesa gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i Bucovina. L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «unió nacional» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla romanesa, fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el Banat. Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials. El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria. Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de Bulgària va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: August von Mackensen i Erich von Falkenhayn. Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que els escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del Danubi al sud. Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar els invasors de Transsilvània i va penetrar a Valàquia, mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota Dobrudja. A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja. La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies. El govern romanès va haver de refugiar-se a Moldàvia, que encara romania sota el control dels Aliats, protegit per més de mig milió de soldats russos. Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia. Però a l'estiu de 1917, el recuperat exèrcit romanès, amb una mica d'ajuda russa, va aconseguir diverses victòries defensives i desbaratar l'intent de les Potències Centrals d'apoderar-se també de Moldàvia. La radicalització de la Revolució d'Octubre va canviar la situació; Romania no només va perdre el suport de les divisions russes, imprescindible per defensar el front, sinó també la seva única font de subministraments militars. Romania, gairebé completament envoltada per les Potències Centrals, es va veure obligada a abandonar la guerra i va signar el Tractat de Bucarest amb les Potències Centrals al maig de 1918. El 10 de novembre de 1918, just un dia abans de l'armistici alemany i després que la resta dels països de les Potències Centrals ja havien capitulat, Romania va tornar a entrar en la guerra. Uns 220.000 soldats romanesos van morir, al voltant del 6% del total de soldats Aliats morts.

Nou!!: Valàquia і Front de Romania · Veure més »

Fundulea

Fundulea és una ciutat agrícola del comtat de Călărași, Muntènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Fundulea · Veure més »

Gabriel Báthory

Escut personal de Gabriel Báthory amb els simbols de Transsilvània Gabriel Báthory (en hongarès Báthory Gábor, en romanès Gabriel Báthory, en eslovac Gabriel Báthori) fou un voivoda (príncep) del Principat de Transsilvània entre els anys 1608 i 1613.

Nou!!: Valàquia і Gabriel Báthory · Veure més »

Gabriel Bethlen

Gabriel Bethlen (en; 15 de novembre de 1580 - 15 de novembre de 1629) va ser príncep de Transsilvània de 1613 a 1629 i duc d'Opole de 1622 a 1625.

Nou!!: Valàquia і Gabriel Bethlen · Veure més »

Gabriel Movilă

Gabriel Movilă (en romanès Gavril Movilă) fou un Voivoda (Princep) de Valàquia l'any 1616 i entre els anys 1618 i 1620.

Nou!!: Valàquia і Gabriel Movilă · Veure més »

Gastronomia de Romania

La gastronomia de Romania és una fusió de diferents tradicions culinàries que han entrat en contacte al territori romanès que van adquirir alhora un caràcter propi.

Nou!!: Valàquia і Gastronomia de Romania · Veure més »

Gazi Evrenos

Gazi Evrenos, també escrit antigament Ghazi Ewrenos, (? - Karaferya, 1417) fou un guerrer turc fill de l'emir (general) turc Isa Beg.

Nou!!: Valàquia і Gazi Evrenos · Veure més »

George Bariț

George Bariț George Barițiu (en; 4 juny 1812 a maig 2, 1893), fou un historiador, filòleg, dramaturg, polític, empresari i periodista romanès, fundador de la societat de premsa en llengua romanesa a Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і George Bariț · Veure més »

Geràsim II

Geràsim II (en grec Γεράσιμος Β') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1673 i 1674.

Nou!!: Valàquia і Geràsim II · Veure més »

Gheorghe Tattarescu

Gheorghe Tattarescu (pronunciat en romanès: ; octubre de 1818 - 24 d'octubre de 1894) va ser un pintor moldau, després romanès i pioner del neoclassicisme en la pintura moderna del seu país.

Nou!!: Valàquia і Gheorghe Tattarescu · Veure més »

Giorgio Basta

El general Giorgio Basta Giorgio Basta (Roccaforzata, 1544 - Praga, 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Nàpols.

Nou!!: Valàquia і Giorgio Basta · Veure més »

Gitanos de Romania

Els gitanos (gitanos; rom, tradicionalment Țigani, "gitanos") constitueixen una de les minories més grans de Romania.

Nou!!: Valàquia і Gitanos de Romania · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Valàquia і Gran Guerra Turca · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Valàquia і Gran Idea · Veure més »

Gran plana romanesa

La Gran plana romanesa (en) s'estén al sud de Romania i la part més oriental de Sèrbia.

Nou!!: Valàquia і Gran plana romanesa · Veure més »

Gran Unió

regions històriques La Gran Unió (en) o Gran Unió de 1918 (en) és el nom amb què els historiadors romanesos o romanesos en general es refereixen habitualment a la historiografia romanesa a la sèrie d’unificacions polítiques que el Regne de Romania tenia amb diverses de les anomenades regions històriques romaneses, començant per Bessaràbia el 27 de març de 1918, continuant per Bucovina el 28 de novembre de 1918 i finalitzant amb Transsilvània (pel seu significat ampli) l'1 de desembre de 1918 amb la declaració de la unió d'aquesta regió amb Romania a la ciutat d'Alba Iulia.

Nou!!: Valàquia і Gran Unió · Veure més »

Guerra angloturca (1807-1809)

La guerra angloturca es va lliurar entre el Regne Unit i l'Imperi Otomà entre 1806 i 1809, com a part de les més àmplies Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Valàquia і Guerra angloturca (1807-1809) · Veure més »

Guerra Civil lituana (1389-1392)

La Guerra civil lituana de 1389-1392 va ser el segon conflicte civil entre Jogaila, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i el seu cosí Vitautas el Gran.

Nou!!: Valàquia і Guerra Civil lituana (1389-1392) · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Valàquia і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Valàquia і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra russo-turca (1676-1681)

La Guerra russo-turca de 1676 a 1681 va ser una guerra entre el Tsarat rus i l'Imperi otomà, causada per l'expansionisme turc a la segona meitat del.

Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1676-1681) · Veure més »

Guerra russo-turca (1735-1739)

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »

Guerra russo-turca (1768-1774)

La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.

Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »

Guerra russo-turca (1787-1792)

La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »

Guerra russo-turca (1806-1812)

La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »

Guerra russo-turca (1828-1829)

La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.

Nou!!: Valàquia і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Nou!!: Valàquia і Guerres dàcies · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: Valàquia і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: Valàquia і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Guerres romano-otomanes · Veure més »

Haiduc

Haiduc (1703) Retrat de Hajduk-Veljko, un destacat proscrit serbi que lluitava contra l'ocupació otomana durant la primera meitat del segle XIX. Un haiduc és un tipus d'infanteria irregular que es troba al centre i parts del sud-est d'Europa, des de principis del segle XVII fins a mitjans del.

Nou!!: Valàquia і Haiduc · Veure més »

Haiducii (pel·lícula)

Haiducii és una pel·lícula romanesa del 1966 dirigida per Dinu Cocea.

Nou!!: Valàquia і Haiducii (pel·lícula) · Veure més »

Història d'Eslovàquia

(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.

Nou!!: Valàquia і Història d'Eslovàquia · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Valàquia і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Bulgària

La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Valàquia і Història de Bulgària · Veure més »

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Nou!!: Valàquia і Història de Kosovo · Veure més »

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Nou!!: Valàquia і Història de la llengua romanesa · Veure més »

Història de les guerres russo-turques

Les guerres russo-turques (o guerres otomano-russes) van ser una sèrie de dotze guerres lliurades entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà entre els segles  i. Va ser una de les sèries més llargues de conflictes militars de la història europea.Dowling T. C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond. ABC-CLIO. 2014. Excepte la Guerra de 1710–11 i la Guerra de Crimea, que sovint es tracta d’un fet independent, els conflictes van acabar desastrosament per a un Imperi Otomà en plena estagnació; al revés, van mostrar l'ascendència de Rússia com a potència europea després dels esforços de modernització de Pere el Gran a principis del. Durant aquestes guerres, l'Imperi Otomà es debilita gradualment i el seu territori es reduí gradualment a les zones costaneres de la mar Negra, en benefici de Rússia. L'esforç de la guerra i la derrota, va dur l'estat otomà a la decadència: es convertí en «el malalt d'Europa».

Nou!!: Valàquia і Història de les guerres russo-turques · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: Valàquia і Història de Mongòlia · Veure més »

Història de Romania

Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.

Nou!!: Valàquia і Història de Romania · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Valàquia і Història dels gitanos · Veure més »

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Valàquia і Horda Blanca · Veure més »

Hospodar

Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".

Nou!!: Valàquia і Hospodar · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Valàquia і Huns · Veure més »

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Nou!!: Valàquia і Iași · Veure més »

Iazigs

miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Valàquia і Iazigs · Veure més »

Ieremia Movilă

Ieremia Movilă i la seva família en una pintura al monestir de Suceviţa) Ieremia Movilă (en polonès Jeremi Mohya) fou un Voivoda (Príncep) de Moldàvia entre els anys 1595 i maig de 1600, i en un altre mandat entre setembre de 1600 i el 10 de juliol de 1606.

Nou!!: Valàquia і Ieremia Movilă · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Valàquia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Valàquia і Imperi Rus · Veure més »

Interregne otomà

Linterregne otomà també conegut com a triumvirat otomà, en turc Fetret Devri, va ser un període caòtic a l'Imperi Otomà al començament del, posterior a la derrota del sultà Baiazet I en la Batalla d'Ankara a mans de Tamerlà el 1402 durant la invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, en la que Bayezid, que fou capturat.

Nou!!: Valàquia і Interregne otomà · Veure més »

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »

Ioan Căianu

Ioan Căianu, en hongarès Kájoni János, llatinitzat Ioannes Caioni (Căianu Mic, 8 de març de 1629 - Lăzarea, 25 d'abril de 1687), fou un músic, folklorista, constructor i reparador d'orgues, humanista romanès, renaixentista i precursor de la il·lustració a Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і Ioan Căianu · Veure més »

Ion Ghica

Ion Ghica (pronunciació en romanès:  (12 d'agost de 1816 - 7 de maig de 1897) va ser un estadista, matemàtic, diplomàtic i polític romanès, que va ser primer ministre de Romania cinc vegades. Va ser membre de ple dret de l'Acadèmia Romanesa i el seu president moltes vegades (1876–1882, 1884–1887, 1890–1893 i 1894–1895). Era el germà gran i soci de Pantazi Ghica, un prolífic escriptor i polític.

Nou!!: Valàquia і Ion Ghica · Veure més »

Ion Ionel Constantin Brătianu

Ion Ionel Constantin Brătianu (pronunciació en romanès: , també conegut com a Ionel Brătianu; Ștefănești, Argeș, 20 d'agost de 1864 - Bucarest, 24 de novembre de 1927) va ser un polític romanès, líder del Partit Nacional Liberal (PNL), primer ministre de Romania durant cinc mandats i ministre d'Exteriors en diverses ocasions; era el fill gran de l'estadista i líder de la PNL Ion Brătianu, germà de Vintilă i Dinu Brătianu, i pare de Gheorghe I. Brătianu.

Nou!!: Valàquia і Ion Ionel Constantin Brătianu · Veure més »

Isaccea

Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Valàquia і Isaccea · Veure més »

Ivan Xixman

Ivan Xixman (en búlgar: Шишман Иван, Ivan Šišman), va governar com emperador (tsar) de Bulgària en Tàrnovo 1371-1395.

Nou!!: Valàquia і Ivan Xixman · Veure més »

Izmaïl

Izmaïl (ucraïnès: Ізмаїл; turc: Izmail, İşmasıl o Hacidar; àrab: Ismail; rus i búlgar: Измаил, Izmail; romanès: Ismail o Smil) és una ciutat d'Ucraïna prop de la riba del Danubi a l'óblast d'Odessa al sud-oest d'Ucraïna, a la frontera amb Romania, i cap del districte (raion) d'Izmàïlsky; la mateixa ciutat forma un altre raion.

Nou!!: Valàquia і Izmaïl · Veure més »

Janibeg

Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Valàquia і Janibeg · Veure més »

Jeremies I

Jeremies I (en grec Ιερεμίας Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1522 al 1545, excepte durant un breu període, de l'abril/maig de 1524 al 24 de setembre de 1525, quan va ser deposat i Joanic I va ser nomenat patriarca.

Nou!!: Valàquia і Jeremies I · Veure més »

Joan de Ragusa

Joan de Ragusa O.P. (Iohannis de Ragusio) (prop de 1395, República de Ragusa, avui Croàcia - † 20 d'octubre de 1443, Lausanne, avui Suïssa) fou un teòleg dominic.

Nou!!: Valàquia і Joan de Ragusa · Veure més »

Joan Hunyadi

Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.

Nou!!: Valàquia і Joan Hunyadi · Veure més »

Joan VII Paleòleg

Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.

Nou!!: Valàquia і Joan VII Paleòleg · Veure més »

Joan VIII Paleòleg

Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.

Nou!!: Valàquia і Joan VIII Paleòleg · Veure més »

Joaquim I

Joaquim I - en - (? – 1504) va ser patriarca ecumènic de Constantinoble del 1498 al 1502 i uns pocs mesos el 1504.

Nou!!: Valàquia і Joaquim I · Veure més »

Joies de la corona de Romania

Les Joies de la corona de Romania són un conjunt d’elements que s’utilitzaven per a la coronació dels reis i reines de Romania.

Nou!!: Valàquia і Joies de la corona de Romania · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Valàquia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Kaganat àvar

Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.

Nou!!: Valàquia і Kaganat àvar · Veure més »

Köprülü Mehmet Paixà

Köprülü Mehmed Paixà (1578- 31 d'octubre de 1661) fou un gran visir otomà.

Nou!!: Valàquia і Köprülü Mehmet Paixà · Veure més »

Ketkhuda

Ketkhuda fou el nom d'un funcionari a Pèrsia i a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Ketkhuda · Veure més »

Khadim Ali Paixà

Ali Paixà Khadim (1465~, Drozgometva, Bosnia – Juliol del 1511, Çubukova, Turquia) fou un gran visir otomà.

Nou!!: Valàquia і Khadim Ali Paixà · Veure més »

Khotín

Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski.

Nou!!: Valàquia і Khotín · Veure més »

Kiustendil

Kiustendil (en búlgar: Кюстендил; en otomà: Küstendil; en turc: Köstendil; en serbi: Čustendil) és una ciutat de l'oest de Bulgària capital de la província de Kiustendil a la part sud de la vall de Kiustendil a uns 90 km al sud-oest de Sofia.

Nou!!: Valàquia і Kiustendil · Veure més »

Koca Mehmet Hüsrev Paixà

Koca Mehmed Hüsrev Paşa, antigament Kodja Mehmed Khosrew Paixà, (1765 - 3 de març de 1855) fou gran visir otomà.

Nou!!: Valàquia і Koca Mehmet Hüsrev Paixà · Veure més »

Koca Sinan Paixà

Koca Sinan Paixà Kahremanliu conegut com a Sinan Paixà (Topoyan, província de Lüre, Albània, vers 1520 - 3 d'abril de 1596) fou un gran visir otomà que va exercir aquest càrrec per cinc cops entre 1580 i 1596.

Nou!!: Valàquia і Koca Sinan Paixà · Veure més »

Kosovo

Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.

Nou!!: Valàquia і Kosovo · Veure més »

Lòvetx

Lòvetx, (Ловеч, AFI, transliteració internacional Loveč, transliteració directa Lovech, romanès Lovcea) és una ciutat del nord-centre de Bulgària.

Nou!!: Valàquia і Lòvetx · Veure més »

Lăutari

Lăutari al segle XIX Lăutari La paraula romanesa Lăutar (pronunciat en romanès: ) denomina una classe de músics tradicionals.

Nou!!: Valàquia і Lăutari · Veure més »

Liceu Privat Grec de Fener

Entrada al liceu El Liceu Privat Grec de Fener (en turc: Özel Fener Rum Lisesi) és l'escola ortodoxa grega més prestigiosa i més antiga d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Valàquia і Liceu Privat Grec de Fener · Veure més »

Lipova (Arad)

Lipova (pronunciat en romanès: ; Alemany i hongarès: Lippa; Serbi: Липова, Lipova; Turc: Lipva) és una ciutat de Romania, al comtat d'Arad, situada a la regió del Banat a l'oest de Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і Lipova (Arad) · Veure més »

Lipscani

Lipscani és un carrer i un districte de Bucarest, Romania, que des de l'edat mitjana fins a principis del va ser la zona comercial més important de la ciutat i de Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Lipscani · Veure més »

Literatura de terror

El Corb'' per Gustave Doré. La Literatura de terror és un gènere de ficció que pretén o té la capacitat d'espantar, causar por o aterrir els seus lectors o espectadors en induir sentiments d'horror i terror.

Nou!!: Valàquia і Literatura de terror · Veure més »

Literatura romanesa

La literatura romanesa és literatura escrita per autors romanesos.

Nou!!: Valàquia і Literatura romanesa · Veure més »

Llarga Guerra Turca

La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.

Nou!!: Valàquia і Llarga Guerra Turca · Veure més »

Llengua (Orde de l'Hospital)

Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogràfiques i culturals que es van establir a principis del amb el mestre Geoffrey le Rat.

Nou!!: Valàquia і Llengua (Orde de l'Hospital) · Veure més »

Llista de governants de Moldàvia

Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).

Nou!!: Valàquia і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »

Mahmut II

Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.

Nou!!: Valàquia і Mahmut II · Veure més »

Mahmut Paixà Angelović

Mahmut Paixà Angelović (? - 18 de juliol de 1474) fou un poeta i gran visir otomà.

Nou!!: Valàquia і Mahmut Paixà Angelović · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Valàquia і Maties Corví · Veure més »

Música de Romania

La música de Romania és la d'un país europeu amb un entorn musical multicultural que inclou escenes actives de música ètnica.

Nou!!: Valàquia і Música de Romania · Veure més »

Măcin

Măcin (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Tulcea, a la regió de Dobruja del Nord a Romania.

Nou!!: Valàquia і Măcin · Veure més »

Mărginimea Sibiului

comtat de Sibiu Mărginimea Sibiului (en) és una zona que comprèn 18 localitats romaneses a la part sud-oest del comtat de Sibiu, al sud de Transsilvània, totes elles amb un patrimoni etnològic, cultural, arquitectònic i històric únic.

Nou!!: Valàquia і Mărginimea Sibiului · Veure més »

Meñli II Giray

Meñli II Giray o Mengli II Girai (1678-1740) fou kan de Crimea (1724-1730 i 1737-1740).

Nou!!: Valàquia і Meñli II Giray · Veure més »

Meșterul Manole

Meşterul Manole Meșterul Manole (en català i de manera aproximada: el mestre d'obres Manole), segons la mitologia romanesa, va ser l'arquitecte en cap del monestir de Curtea de Argeș a Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Meșterul Manole · Veure més »

Mehmed IV Giray

Mehmed IV Giray (1604-1672) fou kan de Crimea (1641-1644 i 1654-1666) germà i successor de Bahadır I Giray.

Nou!!: Valàquia і Mehmed IV Giray · Veure més »

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Valàquia і Mehmet I · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Valàquia і Mehmet II · Veure més »

Mehmet III

Mehmet III (Bozgadh, 26 de maig de 1566 – 22 de desembre de 1603) va ser el fill de Murat III, a qui va succeir com a soldà de l'Imperi Otomà des de 1595 fins a la seva mort.

Nou!!: Valàquia і Mehmet III · Veure més »

Metròfanes d'Alexandria

Metròfanes d'Alexandria o Metròfanes Critòpulos (en grec Μητροφάνης Κριτόπουλος) va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1636 al 1639.

Nou!!: Valàquia і Metròfanes d'Alexandria · Veure més »

Mikhaïl Kheràskov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Matvéievitx Kheràskov, fou un poeta i escriptor rus.

Nou!!: Valàquia і Mikhaïl Kheràskov · Veure més »

Miklós Oláh

Escut d'armes de Nicolaus Olahus. Miklós Oláh, en llatí Nicolaus Olahus, (Nagyszeben, 10 de gener de 1493 - † Bratislava, 15 de gener de 1568) fou un humanista i historiador hongarès d'origen romanès, arquebisbe d'Estrigònia del 1553 al 1568 i regent reial.

Nou!!: Valàquia і Miklós Oláh · Veure més »

Minories ètniques a Romania

Mapa ètnic de Romania dins 2011 Mapa ètnic dels comtats Romanesos (2011 cens) Minories menors de Romania (sota 100.000 membres) Etnicitat dins Romania per comtat (habitants) va basar en la 2002 dada de cens Etnicitat dins Romania per comtat (%) va basar damunt 2002 dada de cens Les minories ètniques a Romania són al voltant del 10,5% de la població de Romania, essent la resta considerada d'ètnia romanesa.

Nou!!: Valàquia і Minories ètniques a Romania · Veure més »

Miquel el Valent

El Voivoda Miquel el Valent / ''Mihai Viteazul'' Miquel el Valent (en romanès Mihai Viteazul, en hongarès: Vitéz Mihály), va ser un Voivoda (Príncep) de Valàquia / en romanès Țara Românească (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), essent el primer noble romanès en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogràfics i nacionals romanesos és considerat com un dels primers precursors d'aquest Estat.

Nou!!: Valàquia і Miquel el Valent · Veure més »

Mircea I de Valàquia

Mircea I de Valàquia o Mircea el Vell (en, pronunciat ; c. 1355 - 31 de gener de 1418) va ser el voivode de Valàquia des del 1386 fins a la seva mort el 1418.

Nou!!: Valàquia і Mircea I de Valàquia · Veure més »

Mizil

Mizil (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Prahova, Muntènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Mizil · Veure més »

Moisès Székely

Moisès Székely —en hongarès Székely Mózes, en romanès Moise Székely— fou un voivoda (príncep) de Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і Moisès Székely · Veure més »

Moldaus

Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.

Nou!!: Valàquia і Moldaus · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Valàquia і Moldàvia · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Valàquia і Monestir · Veure més »

Monestir d'Albotin

El monestir d'Albotin (en búlgar, Алботински манастир, també anomenat: monestir Albutin) és un monestir cova medieval que a hores d'ara està abandonat i és a Bulgària, a la zona de Kula, bisbat de Vidin, diòcesi de l'Església ortodoxa, a la localitat d'Albotin (Albutin) al costat del riu Topolovets, entre els pobles de Gradets i Rabrovo, prop del llogaret de Deleyna.

Nou!!: Valàquia і Monestir d'Albotin · Veure més »

Monestir de Cozia

El monestir de Cozia el va fer construir Mircea I de Valàquia prop de Călimănești el 1388 i hi ha també la seva tomba.

Nou!!: Valàquia і Monestir de Cozia · Veure més »

Monestir de Horezu

El monestir de Horezu és un recinte religiòs fundat l'any 1690 pel príncep valac Constantin Brâncoveanu a la població de Horezu,a la Província de Vâlcea a Valàquia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Monestir de Horezu · Veure més »

Monestir de Sant Pantaleó

El monestir de Sant Pantaleó (en grec: Άγιος Παντελεήμων, Àgios Pandeleímon, en rus: Пантелеймонов, conegut com a Rossikon, Ρωσσικόν), és un monestir ortodox rus del Mont Atos, sota jurisdicció del Patriarcat de Constantinoble (i no del Patriarcat de Moscou).

Nou!!: Valàquia і Monestir de Sant Pantaleó · Veure més »

Monestir de Simonópetra

Simonópetra Simonópetra Simonópetra El monestir de Simonópetra o Símonos Petra (Μονή Σιμωνόπετρα / Σίμωνος Πέτρας, literalment: 'Roca de Simó') és un monestir del Mont Atos, a Grècia.

Nou!!: Valàquia і Monestir de Simonópetra · Veure més »

Monestir de Sinaia

La gran església del monestir de Sinaia El monestir de Sinaia, situat a Sinaia, al comtat de Prahova, Romania, va ser fundat pel príncep Mihail Cantacuzino el 1695 i va rebre el nom del gran monestir de Santa Caterina al mont Sinaí a Egipte.

Nou!!: Valàquia і Monestir de Sinaia · Veure més »

Monestir del Pintor

El monestir del Pintor (en búlgar: Зографски манастир, Zografski manastir; en grec: Μονή Ζωγράφου, Moní Zografu) és un monestir ortodox búlgar del Mont Atos.

Nou!!: Valàquia і Monestir del Pintor · Veure més »

Monestir Stavropoleos

Icona de l’arcàngel Miquel (1756) a la col·lecció del monestir. És un dels sants patrons de l'església. Monestir Stavropoleos (en), també conegut com a Església Stavropoleos (en) durant el segle passat, quan es va dissoldre el monestir, és un monestir ortodox oriental per a monges al centre de Bucarest (Romania).

Nou!!: Valàquia і Monestir Stavropoleos · Veure més »

Muntanyes Bucegi

Les muntanyes Bucegi (en romanès: Munții Bucegi ) es troben al centre de Romania, al sud de la ciutat de Brașov.

Nou!!: Valàquia і Muntanyes Bucegi · Veure més »

Murat II

Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.

Nou!!: Valàquia і Murat II · Veure més »

Musa Çelebi

Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.

Nou!!: Valàquia і Musa Çelebi · Veure més »

Mustafà Çelebi

Mustafà Çelebi (Mustafà el cavaller) o també Düzme Mustafà (Pretendent Mustafà) fou un príncep otomà fill gran de Baiazet I, pretendent al sultanat des del 1402.

Nou!!: Valàquia і Mustafà Çelebi · Veure més »

Mustafà III

Mustafa III (28 de gener de 1717 - 21 de gener de 1774) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1757 fins a la seva mort.

Nou!!: Valàquia і Mustafà III · Veure més »

Neagoe Basarab

Neagoe Basarab V (pronunciat en romanès: ), (c.1459 - 15 de setembre de 1521) va ser el voivoda (príncep) de Valàquia entre 1512 i 1521.

Nou!!: Valàquia і Neagoe Basarab · Veure més »

Neagu Djuvara

Neagu Bunea Djuvara (pronunciat en romanès: ) va ser un historiador, assagista, filòsof, periodista, novel·lista i diplomàtic romanès.

Nou!!: Valàquia і Neagu Djuvara · Veure més »

Nefó II

Nefó II o Nifó II (en grec Νήφων Β'), va ser patriarca de Constantinoble tres vegades, la primera de l'any 1486 al 1488, la segona del 1497 al 1498 i la tercera durant un breu període de l'any 1502.

Nou!!: Valàquia і Nefó II · Veure més »

Negru Vodă (Constanța)

Negru Vodă (pronunciat en romanès: , noms històrics: Caraomer, en turc: Karaömer) és una ciutat del comtat de Constanța, al nord de Dobruja, al sud-est de Romania.

Nou!!: Valàquia і Negru Vodă (Constanța) · Veure més »

Nicolae Bălcescu

va ser un soldat, historiador, periodista i líder romanès de Valàquia de la Revolució Valàquia de 1848.

Nou!!: Valàquia і Nicolae Bălcescu · Veure més »

Nicolae Crețulescu

Nicolae Crețulescu (Bucarest, Romania, 1 de març de 1812 - Leordeni, 26 de juliol de 1900) va ser un metge i polític romanès nascut a Valàquia.

Nou!!: Valàquia і Nicolae Crețulescu · Veure més »

Nikòpol

Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.

Nou!!: Valàquia і Nikòpol · Veure més »

Nikólaos

Nikólaos (Νικόλαος) és un nom propi masculí grec, que originàriament significa 'victòria del poble'.

Nou!!: Valàquia і Nikólaos · Veure més »

Oltènia

Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.

Nou!!: Valàquia і Oltènia · Veure més »

Orban (fabricant d'armes)

Orban, també conegut com a Urban (mort el 1453), era un fonedor de ferro i enginyer de Brassó, Transylvania, al Regne d'Hongria (avui Brasov, Romania), qui va fabricar artilleria de gran calibre pel setge Otomà de Mehmet II a Constantinoble el 1453.

Nou!!: Valàquia і Orban (fabricant d'armes) · Veure més »

Orde de l'Estrella de Romania

LOrde de l'Estrella de Romania (en romanès: Ordinul Steaua României) és l'orde civil més alt de Romania i la segona condecoració estatal més alta després de l'extinta Orde de Miquel el Valent.

Nou!!: Valàquia і Orde de l'Estrella de Romania · Veure més »

Organització territorial de l'Imperi Otomà

Mapa de l'Imperi Otomà de 1855. El títol original és ''Das osmannische Reich, XVIIten Jahrhundert'', obra del cartògraf alemany Karl Spruner von Merz (1803-1892). Lorganització territorial de l'Imperi Otomà és el conjunt de les diferents divisions administratives en què es va organitzar estatalment l'Imperi Otomà, de la qual n'estan exclosos els diferents tipus d'estats vassalls i tributaris.

Nou!!: Valàquia і Organització territorial de l'Imperi Otomà · Veure més »

Orlando Figes

Orlando Guy Figes (pronunciat Faidges) és un historiador i escriptor britànic conegut pels seus treballs sobre la història russa i europea.

Nou!!: Valàquia і Orlando Figes · Veure més »

Oscypek

Oscypek a la venda en una parada de la ciutat de Zakopane 3 peces de formatge oscypek (a la part inferior) L'oscypek és un formatge polonès, fumat i de pasta cuita a base de llet d'ovella i amb un 45% de matèria grassa en l'extracte sec.

Nou!!: Valàquia і Oscypek · Veure més »

Osman Pazvantoğlu

Osman Pazvantoğlu (també Osman Pasvan-Oghlu, Paswan-Oghlu, Pasvanoğlu, Pazvan Oghlu/Oğlu) (1758 - Vidin 27 de gener de 1807) fou un militar otomà de Bòsnia, d'origen aromanès, governador del districte de Vidin després de 1794, i més tard rebel contra el govern turc.

Nou!!: Valàquia і Osman Pazvantoğlu · Veure més »

Otopeni

Aeroport internacional Henri Coandă, que és la ubicació de la seu central de TAROM Otopeni (pronunciat en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Ilfov, Muntènia, Romania, a uns 15 km al nord de Bucarest per la carretera DN1 a Ploiești.

Nou!!: Valàquia і Otopeni · Veure més »

Pacomi I

Pacomi I (en grec Παχώμιος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1503 al 1513, excepte durant un petit període l'any 1504.

Nou!!: Valàquia і Pacomi I · Veure més »

Pacomi II

Pacomi II Patestos (en grec Παχώμιος Β' Πατέστος) va ser patriarca de Constantinoble els anys 1584 i 1585.

Nou!!: Valàquia і Pacomi II · Veure més »

Paisius Velichkovsky

va ser un monjo ortodox que ajudà a difondre el concepte del líder espiritual en el món eslau.

Nou!!: Valàquia і Paisius Velichkovsky · Veure més »

Palau de Mogoșoaia

Palau de Mogoșoaia (en romanès: Palatul Mogoșoaia, pronounced ) es troba a uns de Bucarest (Romania).

Nou!!: Valàquia і Palau de Mogoșoaia · Veure més »

Para (moneda)

Un para fou una moneda de plata a l'Imperi Otomà, creada a l'inici del per substituir lakçe.

Nou!!: Valàquia і Para (moneda) · Veure més »

Parc Cișmigiu

El Parc de Cișmigiu o jardins Cișmigiu (en) són un parc públic al centre de Bucarest, Romania, que abasta zones de tots els costats d'un llac artificial.

Nou!!: Valàquia і Parc Cișmigiu · Veure més »

Parteni II

Parteni II (en grec Παρθένιος Β') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera de l'any 1644 al 1646 i la segona del 1648 al 1651.

Nou!!: Valàquia і Parteni II · Veure més »

Pàvel Txitxàgov

Pàvel Vassílievitx Txitxàgov (Па́вел Васи́льевич Чича́гов) nascut el 8 de juliol segons el calendari julià (27 de juny segons el calendari gregorià) i mort el 20 d'agost del 1849) fou un militar rus i comandant naval (almirall) de les guerres napoleòniques. Va néixer el 1767 a Sant Petersburg. Era fill de l'almirall Vassili Txitxàgov i la seva esposa anglesa. A l'edat de 12 anys es va allistar a la Guàrdia. En 1782 va servir en una campanya en la Mediterrània com a ajudant del seu pare. Va servir amb distinció en la guerra russosueca de 1788-1790, on va comandar el Rostislav i va ser guardonat amb l'Orde de Sant Jordi, de quart grau, i una espasa d'or amb la inscripció "Per Coratge". Després de la guerra, va estudiar a la Reial Acadèmia Naval. Mentre va estar allí, va conèixer Elizabeth Proby, la filla d'un comissari a la drassana de Chatham, i es va comprometre amb ella. Quan va tornar a Rússia el 1796, va sol·licitar permís per casar-se, però se li va dir per part de Pau I "hi ha prou núvies a Rússia;. No hi ha necessitat de buscar-ne una a Anglaterra". A continuació es va produir algun episodi violent i Txitxàgov va ser enviat a presó. Aviat va ser perdonat, i se li va donar permís per casar-se amb Elizabeth, a més d'un ascens a contraalmirall. En 1802, Alexandrre I, el successor de Pau, promogué Txitxàgov a vicealmirall i el va fer membre de la Comissió de Reorganització de la Marina. En 1807, va ser ascendit a almirall i nomenat Ministre de la Marina. Txitxàgov va renunciar i va viatjar per Europa en 1809-1811. Elizabeth va morir en 1811. En 1812, Alexandre el va tornar a cridar i el va nomenar Comandant en Cap del recentment format Tercer Exèrcit Occidental i Governador General de Moldàvia i Valàquia. No obstant això, el Tractat de Bucarest del 1812 va posar fi a la guerra russoturca en el moment en què prenia el comandament de l'exèrcit. Durant la campanya 1812 contra Napoleó, se'l va culpar per deixar que Napoleó fugis al riu Berézina al novembre de 1812. El 1813, fou destituït i l'any següent se'n va anar a França en un permís, per no tornar a Rússia. Seguí sent un membre del Consell d'Estat fins a 1834, però fou remogut d'aquest càrrec, i les seves propietats confiscades. Va morir a París el 1849, on després de la seva mort es van publicar les seves memòries.

Nou!!: Valàquia і Pàvel Txitxàgov · Veure més »

Pătârlagele

Pătârlagele (també escrit Pătîrlagele; pronunciat ) és una ciutat del comtat de Buzău, Muntènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Pătârlagele · Veure més »

Petre P. Carp

Petre P. Carp (1837-1919) polític conservador romanès i crític literari que va servir com a Primer Ministre de Romania en dos períodes al començament del segle XX.

Nou!!: Valàquia і Petre P. Carp · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Valàquia і Petxenegs · Veure més »

Piatra-Olt

Piatra-Olt és una ciutat del comtat d'Olt, a Oltènia Romania.

Nou!!: Valàquia і Piatra-Olt · Veure més »

Pleven (Bulgària)

Pleven, Плевен, antigament Plevna o Plewna, turc otomà Plewne, és la setena ciutat més poblada de Bulgària.

Nou!!: Valàquia і Pleven (Bulgària) · Veure més »

Poșta Română

Un segell de Romania de 1865. Secretari de correus amb uniforme cap al 1931-1941 CN Poșta Română SA és l'operador nacional en l'àmbit dels serveis postals a Romania.

Nou!!: Valàquia і Poșta Română · Veure més »

Popești-Leordeni

Popești-Leordeni (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat d'Ilfov, Muntènia, Romania, 9 km al sud del centre de Bucarest, tot i que des de l'extrem nord de la ciutat fins a l'extrem sud de Bucarest la distància és inferior a 100 m. La majoria dels seus habitants es desplacen a Bucarest, considerant-se Popești-Leordeni com una ciutat satèl·lit de la capital romanesa.

Nou!!: Valàquia і Popești-Leordeni · Veure més »

Portes de Ferro

Portes de Ferro Les Portes de Ferro del Danubi Les Portes de Ferro (en romanès, Porţile de Fier; en serbi, Ђердапска клисура/Đerdapska klisura; en hongarès, Vaskapu; en turc, Demirkapı; en alemany, Eisernes Tor; en búlgar, Железни врата, Zhelezni Vrata; en eslovac, Železná Vrata) és un congost natural al riu Danubi.

Nou!!: Valàquia і Portes de Ferro · Veure més »

Principat de Moldàvia

El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.

Nou!!: Valàquia і Principat de Moldàvia · Veure més »

Principat de Romania

Pintura de Theodor Aman ''La unió dels principats'' El Principat de Romania és el nom pel qual es coneix i identifica a Romania al llarg del període comprès entre la data d'elecció de Alexandru Ioan Cuza, com a príncep de Valàquia i Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), primer com a Principats Units de Moldàvia i Valàquia, autònoms però vassalls de l'Imperi Otomà, fins a la constitució oficial de Romania en un regne, l'any 1881, quan el príncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania.

Nou!!: Valàquia і Principat de Romania · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: Valàquia і Principat de Transsilvània · Veure més »

Principat de Valàquia

Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.

Nou!!: Valàquia і Principat de Valàquia · Veure més »

Principats danubians

Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.

Nou!!: Valàquia і Principats danubians · Veure més »

Província d'Argeș

La província d'Argeș és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Valàquia, amb capital a la ciutat de Pitești.

Nou!!: Valàquia і Província d'Argeș · Veure més »

Radu Şerban

Radu Şerban fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1602 i 1610 i entre juny i setembre de l'any 1611.

Nou!!: Valàquia і Radu Şerban · Veure més »

Radu Mihnea

Radu Mihnea fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1601 i 1602, entre els anys 1611 i 1616 i Voivoda de Moldàvia entre els anys 1616 i 1619 i 1623 i 1626.

Nou!!: Valàquia і Radu Mihnea · Veure més »

Raya

Les rayes turques a la zona dels principats romanesos (segles XVII-XVIII) Raya o Raia és un terme usat en historiografia romanesa per a referir-se als antics territoris dels principats medievals de Valàquia i Moldàvia que eren sota l'administració directa de l'Imperi Otomà, en contraposició als principats que mantenien la seva autonomia interna sota la suzerania.

Nou!!: Valàquia і Raya · Veure més »

Râșnov

Râșnov (pronunciació en romanès: ; en; en; en dialecte saxó de Transsilvània: Ruusenåå; en llatí: Rosnovia) és una ciutat del comtat de Brașov, Transsilvània, Romania amb una població de 15.022 habitants.

Nou!!: Valàquia і Râșnov · Veure més »

Regions històriques de Romania

Les regions històriques de Romania es troben a Europa central, sud-oriental i oriental.

Nou!!: Valàquia і Regions històriques de Romania · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: Valàquia і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne de Romania

El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.

Nou!!: Valàquia і Regne de Romania · Veure més »

Regnes Renaixents

Els Regnes Renaixents és un videojoc en línia en un univers recreat que permet controlar un personatge configurable a l'edat mitjana, vers l'any 1457, als regnes d'Europa; Regne de França, Sacre Imperi Romanogermànic (Alemanya), Anglaterra, Corona de Castella, Corona d'Aragó, Itàlia, Confederació Helvètica (Suïssa), Bulgària, Polònia, Grècia, Portugal i Holanda (el lloc web proposa als jugadors contribuir en la traducció en diverses llengües).

Nou!!: Valàquia і Regnes Renaixents · Veure més »

Renaixement nacional de Romania

alt.

Nou!!: Valàquia і Renaixement nacional de Romania · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Valàquia і República de Moldàvia · Veure més »

Revolució de 1820

''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993. D.L. 34276-1993. Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.

Nou!!: Valàquia і Revolució de 1820 · Veure més »

Rigas Fereos

Konstandinos Rigas Velestinlís-Fereos (en grec: Κωνσταντίνος Ρήγας Βελεστινλής-Φεραίος), nascut Andonios Kiriazís (Αντώνιος Κυριαζής) i conegut sobretot com a Rigas Fereos (Ρήγας Φεραίος), (Velestino, 1757 - Belgrad, 24 de juny de 1798) fou un escriptor, politòleg i revolucionari grec, actiu durant la Renaixença grega, recordat com a heroi nacional grec, incitador i víctima de la revolta dels Balcans contra l'Imperi Otomà i precursor de la Guerra d'independència de Grècia.

Nou!!: Valàquia і Rigas Fereos · Veure més »

Roba tradicional romanesa

El vestit romanès fa referència a la roba tradicional que porten els romanesos, que viuen principalment a Romania i Moldàvia, amb comunitats més petites a Ucraïna i Sèrbia.

Nou!!: Valàquia і Roba tradicional romanesa · Veure més »

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.

Nou!!: Valàquia і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Valàquia і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Valàquia і Romania · Veure més »

Romania durant la Segona Guerra Mundial

Al juny de 1941, després d'un breu període de neutralitat sota el regnat de Carol II, Romania s'uní a les Potències de l'Eix durant la dictadura d'Ion Antonescu.

Nou!!: Valàquia і Romania durant la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Valàquia і Rumèlia · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Valàquia і Rus de Kíev · Veure més »

Saadet III Giray

Saadet III Giray (1645—1695) fou kan de Crimea (1691).

Nou!!: Valàquia і Saadet III Giray · Veure més »

Saba el Got

Saba o Sabas el Got (Vall del Buzău, Valàquia, actual Romania, 334 - 372) fou un cristià romanès, martiritzat per no abjurar de la seva fe.

Nou!!: Valàquia і Saba el Got · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Valàquia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Valàquia і Santa Aliança · Veure més »

Sarichioi

Sarichioi (en, del turc: Sarıköy, 'Poble Groc') és una comuna al comtat de Tulcea, al nord de la Dobruja (Romania).

Nou!!: Valàquia і Sarichioi · Veure més »

Sârbă

La sîrba, en un segell de Moldàvia La sârba o sîrba (ortografia moldava) és una dansa popular romanesa que normalment es toca en 6/8 o 12/8 vegades.

Nou!!: Valàquia і Sârbă · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Valàquia і Sèrbia · Veure més »

Sículs (Transsilvània)

Els sículs (hongarès: székelyek, romanès: secui, alemany: Szekler, llatí: siculi) són una ètnia de parla hongaresa que cap al va ocupar les terres del sud-est d'Hongria.

Nou!!: Valàquia і Sículs (Transsilvània) · Veure més »

Símbols de la reialesa romanesa

Els símbols de la reialesa romanesa consisteixen en els cinc símbols de l'autoritat suprema: la Corona Reial, la maça cerimonial (la batuta del mariscal), el mantell reial, l'estendard reial i el monograma reial.

Nou!!: Valàquia і Símbols de la reialesa romanesa · Veure més »

Săcele

Săcele (pronunciació en romanès: ; en alemany: Siebendörfer; en hongarès: Négyfalu, entre 1950 i 2001 Szecseleváros) és una ciutat del comtat de Brașov, Romania, a la zona de Burzenland, al sud-est de Transsilvània.

Nou!!: Valàquia і Săcele · Veure més »

Segimon Bathory

Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594-1598 i 1601-1602).

Nou!!: Valàquia і Segimon Bathory · Veure més »

Segona Guerra del Nord

La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).

Nou!!: Valàquia і Segona Guerra del Nord · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Valàquia і Selim II · Veure més »

Selim III

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.

Nou!!: Valàquia і Selim III · Veure més »

Sergiu Nicolaescu

Sergiu Florin Nicolaescu va ser un director de cinema, actor i polític romanès. Va ser conegut sobretot per les seves pel·lícules històriques, com Mihai Viteazul (1970, estrenada en anglès amb el títol equivalent Michael the Brave i també com a The Last Crusade), Dacii (1966, Les Guerriers), Războiul Independenței (1977, War of).

Nou!!: Valàquia і Sergiu Nicolaescu · Veure més »

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Nou!!: Valàquia і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »

Setge de Belgrad (1717)

El setge de Belgrad va concloure amb la conquesta de l'estratègica ciutat per les tropes austríaques del príncep Eugeni de Savoia, que la van arrabassar a l'Imperi otomà.

Nou!!: Valàquia і Setge de Belgrad (1717) · Veure més »

Simeó Movilă

Simeó Movilă (en romanès Simion Movilă) fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1600 i 1601 i del 1601 al 1602 i de Moldàvia entre els anys 1606 i 1607.

Nou!!: Valàquia і Simeó Movilă · Veure més »

Sinaia

Sinaia és un municipi de Romania, a la província de Prahova.

Nou!!: Valàquia і Sinaia · Veure més »

Slatina (Romania)

Slatina (pronunciació en romanès: ) és la capital del comtat d'Olt, Romania, al riu Olt.

Nou!!: Valàquia і Slatina (Romania) · Veure més »

Societatea Română de Radiodifuziune

Societatea Română de Radiodifuziune (SRR), amb nom comercial Radio România, és l'empresa pública de ràdio de Romania.

Nou!!: Valàquia і Societatea Română de Radiodifuziune · Veure més »

Sokollu Mehmed Paixà

Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: Valàquia і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »

Sombor

Església ortodoxa sèrbia Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants.

Nou!!: Valàquia і Sombor · Veure més »

Strehaia

Strehaia (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Mehedinți, Oltènia (Romania).

Nou!!: Valàquia і Strehaia · Veure més »

Strigoi

Una creu de graner en una dependència agrícola a Transsilvània. Els Strigoi són esperits problemàtics de la mitologia romanesa que es diu que van sortir de la tomba.

Nou!!: Valàquia і Strigoi · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Valàquia і Subotai · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: Valàquia і Suleyman I · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Valàquia і Tamerlà · Veure més »

Tanzimat

Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.

Nou!!: Valàquia і Tanzimat · Veure més »

Taraf (grup musical)

Taraf d'Ochi-Albi, una pintura de 1860 de Carol Szathmari Taraf és un petit grup de música folk (lăutărească) de Romania o Moldàvia, generalment format per 3-8 músics.

Nou!!: Valàquia і Taraf (grup musical) · Veure més »

Taraf de Haïdouks

Taraf de Haïdouks (en romanès: Taraful Haiducilor) és un grup de tipus taraf (una companyia de lăutari, músics tradicionals) romanès-gitano de Clejani, Romania, i un dels més destacats d'aquests grups en l'era post-comunista romanesa.

Nou!!: Valàquia і Taraf de Haïdouks · Veure més »

Tântava

Tântava o Tîntava és un poble del municipi de Grădinari, de la província de Giurgiu a Romània, a la regió històrica de gran Valàquia, també anomenada Muntènia.

Nou!!: Valàquia і Tântava · Veure més »

Tălmaciu

Tălmaciu (en; en) és una ciutat del comtat de Sibiu, al centre de Romania, 20 km (12 mi) al sud de la seu del comtat, Sibiu.

Nou!!: Valàquia і Tălmaciu · Veure més »

Teolepte I

Teolepte I (en grec Θεόληπτος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1513 al 1522.

Nou!!: Valàquia і Teolepte I · Veure més »

Terra cremada

iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.

Nou!!: Valàquia і Terra cremada · Veure més »

Territoris de l'Imperi Otomà

Fronteres de l'Imperi Otomà (1683) Evolució de l'Imperi Otomà Imperi Otomà a Europa (1680) Aquest article recull en forma de llista els territoris dominats per l'Imperi Otomà al llarg d'Europa, Àsia i Àfrica (1299-1922).

Nou!!: Valàquia і Territoris de l'Imperi Otomà · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Valàquia і Tracis · Veure més »

Tractat d'Adrianòpolis (1829)

El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.

Nou!!: Valàquia і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »

Tractat de Belgrad

El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.

Nou!!: Valàquia і Tractat de Belgrad · Veure més »

Tractat de Bucarest (1916)

El Tractat de Bucarest de 1916 és un tractat internacional signat el 27 d'agost de 1916 a la ciutat de Bucarest entre el Regne de Romania i la Triple Entesa.

Nou!!: Valàquia і Tractat de Bucarest (1916) · Veure més »

Tractat de Küčük Kaynardja

Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).

Nou!!: Valàquia і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »

Tractat de París (1856)

El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.

Nou!!: Valàquia і Tractat de París (1856) · Veure més »

Tractat de Sistova

El Tractat de Sistova va acabar la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.

Nou!!: Valàquia і Tractat de Sistova · Veure més »

Tractat de Tilsit

Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.

Nou!!: Valàquia і Tractat de Tilsit · Veure més »

Transalpina (DN67C)

La Transalpina o DN67C és una carretera nacional de 148 km que es troba a la serralada del Parâng, als Carpats de Romania.

Nou!!: Valàquia і Transalpina (DN67C) · Veure més »

Transfăgărășan (DN7C)

La Transfăgărășan (trans + Făgăraș) o DN7C és una carretera de muntanya pavimentada que travessa la secció del sud del Carpathian Muntanyes de Romania.

Nou!!: Valàquia і Transfăgărășan (DN7C) · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Valàquia і Transsilvània · Veure més »

Tschick (novel·la)

Tschick és una novel·la de Wolfang Herrndorf editada per Rohwolt Verlag el 2010.

Nou!!: Valàquia і Tschick (novel·la) · Veure més »

Tudor Vladimirescu

Tudor Vladimirescu (1780 – 1821) fou un polític i militar romanès, que fou príncep de Valàquia i el líder de la Revolució de Valàquia de 1821.

Nou!!: Valàquia і Tudor Vladimirescu · Veure més »

Tulcea

Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).

Nou!!: Valàquia і Tulcea · Veure més »

Turisme a Romania

El sector turístic de Romania va tenir una contribució directa de 5,21 milions d'euros al producte interior brut (PIB) el 2018, lleugerament superior al del 2017, situant Romania al lloc 32 del món, per davant d'Eslovàquia i Bulgària, però darrere de Grècia i la República Txeca.

Nou!!: Valàquia і Turisme a Romania · Veure més »

Ulugh Muhammad Khan

Ulugh Muhammad Khan, Ulugh Muhammed o Olugh Mokhammad (a les fonts russes Ulanus) (mort el 1446) fou kan de l'Horda d'Or dues vegades i fundador del Kanat de Kazan.

Nou!!: Valàquia і Ulugh Muhammad Khan · Veure més »

Unio Trium Nationum

Unio Trium Nationum (en llatí vol dir "Unió de les Tres Nacions") va ser un pacte d'ajuda mútua codificat el 1438 per tres estats del voivodat de Transsilvània: la noblesa (en gran part hongaresa), la classe patricia saxona (alemanya) i la lliure i militar dels Sículs.

Nou!!: Valàquia і Unio Trium Nationum · Veure més »

Universitat Politècnica de Bucarest

Universitat Politècnica de Bucarest (en) és una universitat tècnica a Bucarest, Romania.

Nou!!: Valàquia і Universitat Politècnica de Bucarest · Veure més »

Valacs

Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

Nou!!: Valàquia і Valacs · Veure més »

Varietats transsilvanes del romanès

Les varietats transsilvanes del romanès (en romanès subdialectele / graiurile transilvănene) són un grup de dialectes de la llengua romanesa (daco-romanès).

Nou!!: Valàquia і Varietats transsilvanes del romanès · Veure més »

Vidin

Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.

Nou!!: Valàquia і Vidin · Veure més »

Vlad Țepeș

Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.

Nou!!: Valàquia і Vlad Țepeș · Veure més »

Vlad Țepeș (pel·lícula)

Vlad Țepeș és una pel·lícula romanesa de drama històric de 1979 dirigida per Doru Năstase.

Nou!!: Valàquia і Vlad Țepeș (pel·lícula) · Veure més »

Voivoda

Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.

Nou!!: Valàquia і Voivoda · Veure més »

Voivodat

Els voivodats de Polònia segons la reorganització administrativa del 1999 Pomerània Occidental - oficina a Szczecin Un voivodat (en ucraïnès: воєводство, transcrit: voievodstvo; en romanès voievodat; en polonès województwo; en serbi vojvodina (војводина), vojvodstvo (војводство) o vojvodovina (војводовина); en hongarès vajdaság; en lituà vaivadija) és una unitat geogràfica administrava que es remunta a l'edat mitjana, existent històricament a Ucraïna, Romania, Hongria, Polònia, Lituània, Letònia, Rússia i Sèrbia, governada per un voivoda (voivode, wojewoda).

Nou!!: Valàquia і Voivodat · Veure més »

Zărnești

Zărnești (pronunciació en romanès: ; en; en) és una ciutat del comtat de Brașov, Transsilvània, Romania, amb una població de 21.681 habitants.

Nou!!: Valàquia і Zărnești · Veure més »

100 Grans Romanesos

L'any 2006, la Televiziunea Română (Televisió Estatal Romanesa – "TVR") va organitzar un programa perquè el públic romanès votés els que ells consideraven havien estat els "100 Grans Romanesos" de tots els temps, essent aquest programa una versió del programa britànic "100 Greatest Britons".

Nou!!: Valàquia і 100 Grans Romanesos · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Valàquia і 1558 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Valàquia і 1593 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Valàquia і 1789 · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Valàquia і 26 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Eflak, Valaquia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »