Comunicació

1081 les relacions: A-14, Abies, Absis de Santa Maria d'Àneu, Accent diacrític, Actinolita, Administració forestal a Catalunya, Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón, Agent forestal, Agulhes deth Montardo, Agulhes deth Pòrt, Ahrensburg, Aidí, Airenosis, Aitor Carrera i Baiget, Alós d'Isil, Al·lanita-(Ce), Albert d'Unha, Albert Grané i Closa, Albert Palacín i Artiga, Albita, Alcaldesses de Catalunya (legislatura 2015-2019), Alejandro Casona, Alfarràs, Alfons el Cast, Alidé Sans Mas, Alins, Alt Àneu, Alt Pirineu i Aran, Alta Garona, Alta Ribagorça, Amador Marqués Atés, Amassadi per Aran, Amparo Serrano Iglesias, Anacoreta, Anatasa, Andalusita, Andito, Andorra durant el franquisme, Andorra durant la Revolució Francesa, Andríala anual, Andrea Jardí Cuadrado, Anemone hepatica, Anglesita, Antoni Griera i Gaja, Antoni Sala, Aquitans, Aquità, Aran, Aran Amassa, Aran TV, ..., Aranès, Arnau de Vilanova, Arnau Guillem de Bellera, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arnau Roger IV de Pallars Sobirà, Arquitectura romànica, Arròca de Sèrra, Arròs (Vielha e Mijaran), Arròs e Vila, Arró, Arres, Arres de Jos, Arres de Sus, Arriu d'Aiguamòg, Arriu d'Antòni, Arriu Joeu, Arsenopirita, Art romànic a Catalunya, Arties, Arties e Garòs, Arties e Garòs (terçó), Arvicola scherman, Ús dels articles dels topònims en català, Assalt al castell d'Alaró, Atac a Serinhan, Atac a Tudela, Atzurita, Aubèrt, Aubèrt e Betlan, Audiència de Catalunya, Auet dera Hònt deth Gresilhon, Aurèlia Muñoz Ventura, Auricalcita, Autobusos interurbans de Catalunya, Aventí de Larbost, Aymar Navarro Comballe, Živa (ossa), Èm çò qu'èm, Çò des d'Escalèr, Çò des de Benòsa, Çò des de Guilhem, Çò des de Menginat, Çò des de Rodès, Àlex Moga Vidal, Àrea Bàsica Policial, Àrnica, Bagergue, Balneari, Balou, Bandera de la Vall d'Aran, Banhèras de Luishon, Baqueira-Beret, Baronia d'Abella, Barracomica, Barratge d'Aiguamòg, Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat, Barruera (antic municipi), Basc, Batalla de Besalú, Batalla del coll de Panissars, Batalla naval de les Formigues, Batlle, Bausen, Bòrda deth To, Bòrda Escalèr, Búnquer, Beatriu III de Bigorra, Begòs, Benasc, Benavarri, Benòs, Bergwaldprojekt, Bernat de Bearn, Bernat I (IV) de Comenge, Besiberri Nord, Betlan, Betren, Bicicleta tot terreny, Bigorra, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Comenge, Bisbat de Perpinyà, Bombers de Barcelona, Bonansa, Bordius, Bornita, Bossòst, Bot aranès, Botifarra traïdora, Boutxy, Brúcol, Breithauptita, Bretxa de Pauss, Bretxa Peyta, Brookita, Bruixeria, C-147, Cabana Parros, Cabana Ull de la Garona, Cabra catalana, Cachou, Cadena SER, Calcioancilita-(Ce), Calcita, Campionat d'Espanya de trial 2003, Campylobacter jejuni, Cançó de Santa Fe, Candidatura d'Unitat Popular, Canejan, Canelito, Cap d'Artigalonga, Cap de Crabèra, Cap de Leitàs, Cap de Marimanya, Cap de Vaquèira, Cap dera Maleda, Cap dera Picada, Cap dera Potèrla, Cap dera Sèrra, Cap dera Sèrra (Canejan), Cap dera Sèrra (Naut Aran), Cap dera Tòra, Cap des Canarilhes, Cap des Canaus, Cap des Clòsos, Cap des Cròdos, Cap des Ticòs, Cap deth Hòro de Molières, Cap deth Malh de Cristalh, Cap deth Solan, Cap deth Tiron, Capçalera de la Noguera Ribagorçana, Capella de la Verge del Roser de Tredòs, Caramelles (ossa), Carles I d'Anjou, Carlos Barrera Sánchez, Carros de foc (travessa), Casa Ademà, Casa dera Vila (Vielha), Casa dera Vila (Vilamòs), Casa des de San Joan, Casa des de Solé, Casa Jaumitxu, Casarilh (Vall d'Aran), Casau, Castell de Les, Castell de Sarroca de Bellera, Castell de València d'Àneu, Castell Lleó, Casteràs (Bossost), Casteret, Castièro, Castilhon de Coserans, CAT700, Català, Català nord-occidental, Catalogne (Catalunya Napoleònica), Catalunya, Catalunya Experience, Cavall Pirinenc Català, Cèlia Artiga Esplugues, Cèntul III de Bigorra, Cérvol comú, Cementiri, Cementiri civil de Teresa, Central d'Arties, Central de Benós, Central hidroelèctrica, Central hidroelèctrica de Cledes, Central hidroelèctrica de Llavorsí, Central hidroelèctrica de Talarn, Central hidroelèctrica de Vielha, Centre Internacional de Documentació Occitana, Chamosita, Charles Elwood Yeager, Chrysolina cerealis, Cingle, Circ de Baciver, Circ de Colomèrs, Circ de Restanca, Circ de Saboredo, Circ de Tòrt, Circ deth Montardo, Cirerola, Civet, Clima atlàntic, Clima de Catalunya, Coca (pastís), Coipú, Coll d'Harlé, Coll de Travessani, Coll de Tumeneia, Comarques d'Occitània, Comarques de Catalunya, Comarques de catalunya per població, Comarques de Catalunya per superfície, Comarques naturals de Catalunya, Comtat de Comenge, Confiscació del Regne de Mallorca, Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, Consell General, Consell General d'Aran, Conveni de Ramsar, Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès, Copisa, Coret de Oelhacrestada, Corròp, Corregiment, Corregiment de Talarn, Corsa Aran per sa lengua, Cos d'Agents Rurals, Coserans, Costa Barcelona, Cranc de riu de potes blanques, Crema aranesa, Creu de Tolosa, Crist de Mijaran, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia de la història de Catalunya, Crostada, Davallament d'Erill la Vall, Decrets de Nova Planta, Demografia de Catalunya, Departament del Segre, Destí turístic, Dictada Occitana, Diphasiastrum alpinum, Districte electoral de Sort, Divisòria d'aigües, Divisió territorial de Catalunya, Domènec Soler i Gili, Domini lingüístic, Dret lingüístic de l'occità, Edat contemporània als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eduard Aunós Pérez, Educació, Efecte foehn, El Casteret, El foraster (programa de televisió), El Pa de Sucre, El paisatge favorit de Catalunya, El Pont de Suert, El salt del pish, Eleccions a Catalunya, Eleccions al Consell General d'Aran, Eleccions al Consell General d'Aran de 2023, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Emili Riu i Periquet, Emissions Digitals de Catalunya, Enric Hernàez i Rovira, Enric IV de França, Entitat municipal descentralitzada, Equisetum fluviatile, Era Artiga de Lin, Era Entecada, Era Montanheta (Bossòst), Era Montanheta (Naut Aran), Era Pica, Era Roqueta, Era Sèrra de Naut, Era Serreta, Era Trona, Es Antenes, Es Bòrdes, Es Tersús, Escacat ("Taquejat jaquès"), Escòrnacrabes, Escudella i carn d'olla, Escultura romànica, Escunhau, Escunhau e Casarilh, Escut de la Vall d'Aran, Escut de Vilamòs, Escuts i banderes de l'Alta Ribagorça, Escuts i banderes de la Vall d'Aran, Església de Sant Miquèu, Espanya, Esport a Catalunya, Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics d'hivern de 2014, Espot, Esquí de fons, Estanh de Montcasau, Estanh de Pòdo, Estanh de Pica Palomèra, Estanh des Cabidornats, Estanh des Garguilhs de Jos, Estanh deth Cap deth Pòrt, Estanh Gelat de Colomèrs, Estanh Long de Colomèrs, Estanh Long de Liat, Estanh Major de Colomèrs, Estanh Mòrt, Estanh Obago, Estanh Redon, Estanhons des Pois, Estanhs de Ribereta, Estanhs deth circ Colomèrs: Clòto de Naut, Plan, Pòdo i Ratèra de Colomèrs, Estany de la Restanca, Estanys de Baiau, Estatge montà, Estatge subalpí, Esterri d'Àneu, Eth Cau de Naut, Eth Portilhon, Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive, Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, Fagus, Faig, Fajol, Falles del Pirineu, Fallopia japonica, Farcellets de col, Farinetes, Fauna de Catalunya, Fauna de la península Ibèrica, Fauna dels Països Catalans, Federació Catalana d'Esports d'Hivern, Felip d'Aner i d'Esteve, Ferrial·lanita-(Ce), Festa d'Aran, Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, Festes populars als Països Catalans, Fibracat TV, Flama del Canigó, Flora dels Països Catalans, Fogatge de 1553, Folk català, Font de la Pica, Forat d'Aigualluts, Francés Boya Alòs, France 3, Francesc de Santcliment (ambaixador), Francesc Escudero i Ribot, Francesc Xavier Lamuela García, Francisco Fernández Ochoa, Franquisme, Franquisme a Catalunya, Freginat, Front del Pallars, Frontera entre Catalunya i Aragó, Frontera entre França i Espanya, Frontera natural, Fronteres de Catalunya, Gachas, Gaita, Galin Reiau, Garòs, Garguilhs de Sus, Garona, Gascunya, Gaspar Cao de Benós de Les i Valdés, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de Gascunya, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia del Llemosí, Gastronomia dels Països Catalans, Gatosa europea, Gausac, Genciana groga, Geografia de Catalunya, Geografia dels Països Catalans, Gessa, GR 11, Gran Tuc de Colomèrs, Groguet pudent, Grup de l'halotriquita, Grup de la calcita, Grup de la melanterita, Grup de la tetraedrita, Guerau de Queralt i de Rocabertí, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra del Francès, Guillem de Ribagorça, Harana (Àlaba), Hariat, Herba de Santa Margarida, Herminio Almendros, Herzogiella seligeri, Hipólito Cristóbal Cruces Socasau, Història contemporània de Catalunya, Història d'Aran, Història d'Occitània, Història de Catalunya, Història de l'èuscar, Història de l'electricitat a Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'esport a Catalunya, Història de la televisió en català, Història de la Unió Esportiva Figueres, Història de les vegueries, Història del muntanyisme a Catalunya, Història dels Països Catalans, Hotel Majestic (Barcelona), Hvála, Hylocomiastrum pyrenaicum, Iberolacerta, Ignasi Brujó, Ilmenita, Ilvaïta, Immersió lingüística, Informe Roca, Iniciativa per Occitània, Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Invasió de la Vall d'Aran (1944), Invasió de Mateu I de Foix, Irissa, Isard pirinenc, Isil (antic municipi), Isona i Conca Dellà, Jacme Taupiac, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Gort Farré, Jaume II de Mallorca, Javier Rivas Escamilla, Jèp de Montoya, Joan Bellmunt i Figueras, Joan Besson i Blaya, Joan Francés Blanc, Joan Francés Tisnèr, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joan Soldevila Pich, Joaquín Sabina, Josèp Condò Sambeat, José Antonio Alonso Alcalde, José Álvarez Junco, José Calbetó Giménez, José Solchaga y Zala, Josefa Úriz Pi, Josep Danés i Torras, Josep Forment, Josep Gudiol i Cunill, Josep Lluís Boya i González, Josep Maria Espanya i Sirat, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Juan Blázquez Arroyo, Juli Soler i Santaló, Julià Babia i Privat, Junta de Museus de Catalunya, Jusèp Amiell Solè, Jusèp Boya i Busquet, Jusèp-Loís Sans Socasau, Kílian Jornet i Burgada, La Baronia de Les, La Creu de Colomèrs, La Diada del Sí, La Pobla de Segur, La Pobla de Segur (vila), La Sabateria, La Tuca, La Vall de Boí, Labada de Sarrahèra, Lac de Baish, Lac de Mar, Lac de Naut, Lac de Rius, Lac deth Còth deth Hòro, Lac deth Pòrt de Caldes, Lac Major de Saboredo, Lac Redon, Lac Tòrt de Rius, Laumontita, Lúcia Mas Garcia, Les, Les Vielles (Abella de la Conca), Libertatǃ, Libocedres de Les III, Licopodi selago, Linx nòrdic, Literatura occitana, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, Llei d'alta muntanya, Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, Llei de vegueries de Catalunya, Lleida, Lleida TV, Llengües d'Espanya, Llengües d'Europa, Llengua pròpia, Llet de Pasqua, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya, Llista d'instal·lacions de generació d'energia elèctrica de Catalunya, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Vall d'Aran, Llista de capitals de comarca dels Països Catalans, Llista de carreteres del Pirineu, Llista de cascades de Catalunya, Llista de cavalls famosos, Llista de circumscripcions electorals a Catalunya, Llista de colls dels Pirineus, Llista de cornamuses, Llista de gentilicis, Llista de les comarques dels Països Catalans, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de minerals de Catalunya, Llista de mitjans de comunicació occitans, Llista de monuments d'Espais de Memòria, Llista de monuments de la Vall d'Aran, Llista de monuments del Baix Aran, Llista de municipis de la província de Lleida, Llista de muntanyes de Catalunya, Llista de muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Llista de museus de l'Alt Pirineu i Aran, Llista de noms llatins de poblacions catalanes, Llista de planes de Catalunya, Llista de plantes de Catalunya, Llista de poblacions monosíl·labes de Catalunya, Llista de poblacions monosíl·labes dels Països Catalans, Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran, Llista de rellotges de sol de la Vall d'Aran, Llista de rius de Catalunya, Llista de topònims d'Arres, Llista de topònims d'es Bòrdes, Llista de topònims de Bausen, Llista de topònims de Bossòst, Llista de topònims de Canejan, Llista de topònims de Les, Llista de topònims de Naut Aran, Llista de topònims de Vielha e Mijaran, Llista de topònims de Vilamòs, Llista de topònims mallorquins precatalans, Llista de topònims terminats en -ona, Llista de valls dels Pirineus, Llista de zones de protecció dels Pirineus, Llista dels sostres comarcals de Catalunya, Llorenç Delcasso, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Estasen i Pla, Lluís Rouvière i Bula, Lluert occidental, Los 40, Louis Ramond de Carbonnières, Lugdúnum dels Cònvenes, Lycopodium clavatum, Magí Colet i Mateu, Malh de Bessons, Malh de Bolard, Malh de Santa Bàrbara, Malh dera Artiga, Malh des Bessons, Malh des Pois, Malh des Vivèrs, Malh deth Chuc, Malh deth Gat, Malh Ròi, Malhs de Rius, Mancomunitat dels Quatre Pobles, Mandonguilla, Manifest de Les, Maquis, Marca Hispànica, Marcatosa, Mari Boya, Maria Pilar Busquet i Medan, Maria Vergés Pérez, Mariano Socías del Fangar y Lledó, Marimanha, Marta Palau Barquero, Massís de Beret, Mata de València, Múnia de Castella, Melba, Mica trioctaedral, Migdia-Pirineus, Miguel Gallo Martínez, Mineria, Miquel Padilla i Díaz, Mireia Boya e Busquet, Mitja guadanyeria, Monarquia Absoluta Borbònica, Monazita-(Ce), Mont (Vielha e Mijaran), Mont dera Solana, Mont-romies, Montagut (Arres), Montanha d'Aubèrt, Montanha d'Estanh Long, Montanha d'Uishèra, Montanha de Porèra, Montanha de Sendrosa de Son, Montanha de Vaquèira, Montanha deth Dossau, Montardo, Montardo Petit, Montcorbau, Montcorbison, Monte de Garòs, Montgarri, Montlude, Montpius, Montserrat Pagès i Paretas, Multilingüisme, Musèu dera Val d'Aran, Mussol de Tumeneia, N-230, Nacionalisme aranès, Nacionalisme occità, Naut Aran, Nere, Neu, Nil Bohigas i Martorell, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Norma clàssica de l'occità, Normalització lingüística del català, Occitanisme, Occitans, Occità, Occità gascó, Occitània, Oficina de Garanties Lingüístiques, Olla aranesa, Ombra orogràfica, Ombrer deth Montardo, Onada de fred europea de febrer de 2012, Onda Rambla, Orelletes, Os bru als Pirineus, Os bru europeu, Ovella aranesa, Pa de fetge, Països Catalans, Palestra (entitat catalanista), Pallars Sobirà, Palmira Jaquetti i Isant, Pandèmia de grip de 1918, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Parc Natural del Cap de Creus, Partit Renovador d'Arties e Garòs, Pas dera Comassa, Pascual Madoz Ibáñez, Pass'Aran, Patriòtas Occitans, Patrons de bombers, Patzeria, Pau d'Anagni, Pèira Blanca, Pòrt de Vielha, Pedals de Foc, Pedals de Foc Non Stop, Pepa Poch i Ripoll, Pepita Caubet Delseny, Període iber a Catalunya, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere Espallargues, Pere Pi i Parera, Petit paó de nit, Pic d'Aneto, Pic de la Tallada Llarga, Pic de Marimanya, Pic de Rosari de Baciver, Pic Nord de Travessani, Pic Oriental (Creu de Colomèrs), Pica de Horadic, Pica dera Gossetèra, Pica Palomèra, Pinetell d'avet, Pinus mugo, Pirineus, Pirineus catalans, Pla de Beret, Pla territorial general de Catalunya, Pobles preromans d'Occitània, Poi d'Estanho, Poi d'Unha, Ponent (regió), Pont (desambiguació), Pont d'Unha, Pontaut, Port de Caldes, Port de Colomers, Port de la Bonaigua, Port de la Picada, Portell de Colomers, Prèmi Robèrt Lafont, Predomini lingüístic, Prefectura de Policia, Principat de Catalunya, Província de Lleida, Províncies de Catalunya, Prunel·la blanca, Prunel·la grandiflora, Ptilium crista-castrensis, Pujòlo, Pujoalbo, Punta d'Harlé, Punts extrems de Catalunya, Pyracantha coccinea, Pyros, Quars, Quate Lòcs, Querimònia, Rafael de Llança i de Valls, Ramon Castejón i Bajils, Ramon Cunill i Bastús, Ratafia, Ràdio 4, Ràdio Occitània, Ròca de Sacòsta, Ròca de Tolosa, Ròca dera Entecada, Ròca des Nau Horats, Rútil, Recinte emmurallat de Salardú, Refugi d'Artiga de Lin, Refugi de Bassa d'Oles, Refugi de Besiberri, Refugi de Colomers, Refugi de Conangles, Refugi de la Restanca, Refugi de Montgarri, Refugi Juli Soler Santaló, Refugi Molières, Refugi vell de Colomers, Refugis del Pirineu català, Regió Policial (Mossos d'Esquadra), Regió sanitària de Catalunya, Regions d'Occitània, Regne de Mallorca, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reintroducció de l'os als Pirineus, Rendiment (finances), República espanyola a l'exili, Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars, Reserves de la Biosfera dels Països Catalans, Rhytidiadelphus squarrosus, Ribagorça, Ribèra de Rius, Ribera de Cardós, Riu de Marimanya, Riu de Saboredo, Riu de Valarties, Riu Fred (Alt Àneu), Riu Malo, Roca de Viella, Roureda, Ryan Furness, Sac de gemecs, Salamandra comuna, Salardú, Salàs de Pallars, Saltiri (instrument), Sant Andreu de Salardú, Sant Joan Baptista de Les, Sant Joan de Toran, Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda, Sant Martí de Gausac, Sant Pere d'Escunhau, Sant Pere de Bausen, Sant Roc de Bausen, Sant Sadurní de Betren, Santa Anna de Bausen, Santa Eulàlia d'Unha, Santa Maria d'Arties, Santa Maria de Cap d’Aran, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de Mijaran, Santcliment, Santuari de Montgarri, Saqueig d'Agde, Sargantana aranesa, Sarrat de Sapeguilha, Sarrat dera Gerbosa, Sarrat dera Gireta, Sarrat dera Gleiseta, Sarrat des Cabiròus, Sarrat des Corbassi, Sarrat des Malhs, Sèish (Arieja), Sèrra Baisha deth Montlude, Sèrra d'Arenho, Sèrra d'Auba, Sèrra d'Espiargo, Sèrra de Bedrera, Sèrra de Cabanon, Sèrra de Comalada, Sèrra de Crabèra, Sèrra de Cuenques, Sèrra de Fontfreda, Sèrra de Horno, Sèrra de Pica Palomèra, Sèrra de Rius, Sèrra de Sant Martin, Sèrra de Sauvadies, Sèrra de Sendrosa, Sèrra de Somont, Sèrra de Terratrem, Sèrra de Vacanera, Sèrra dera Mòrto, Sèrra dera Pleta Naua, Sèrra dera Tuta dera Vop, Sèrra des Armèros, Sèrra des Bandolèrs, Sèrra des Neres, Sèrra deth Lastoar, Sèrra deth Montlude, Sèrra deth Tiron, Sèrra Longa, Sèrra Sascorjada, Síndic d'Aran, Schorl, Se canta, Secessionisme lingüístic, Segle XX a Catalunya, Segre (diari), Segrià, Selaginel·la de muntanya, Sender de gran recorregut, Senet, Serra de Tumeneia, Serra Mitjana (Tremp), Serradui, Setge de la Seu d'Urgell (1719), Sinquisita-(Ce), Sistema electoral de Catalunya, Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, Sopa d'all, Sorpe, Sorribes, Sort, Substrat basc en les llengües romàniques, Supergrup dels amfíbols, SX3, Talarn, Tamarro, Tambor de cordes, Taula de Parros, Tautotopònim, Túmul, Túnel de Viella, Telecabina de Baquèira, Telenotícies, Temporada 1988-1989 de la UE Figueres, Teranyina (lepidòpter), Terçó, Terratrèmol de Catalunya de 1373, Teso dera Mina, Tetrao urogallus aquitanicus, Ticò Blanc, Titanita, Tolba, Topònims d'origen basc a Catalunya, Toponímia catalana oficial no normativa, Tora blava, Tornassolada gran, Tortú, Tossau de Mar, Tour de França de 2014, Tour de França de 2016, Tractat d'Emparança, Tractat de Tarascó (1176), Tractat del Pla d'Arrem, Transhumància, Transport a la vegueria del Pirineu, Trèvol d'aigua, Tremp, Trial de Sant Llorenç, Trial de Sant Llorenç 1990, Trial de Sant Llorenç 1991, Trial de Sant Llorenç 1993, Tuc Blanc, Tuc Blanc deth Portilhon, Tuc d'Arenho, Tuc d'Arres, Tuc d'Aubars, Tuc d'Òrla, Tuc d'Ermèr, Tuc de Balaguera, Tuc de Barlonguèra, Tuc de Bedurt, Tuc de Betlan, Tuc de Bonabé, Tuc de Campsaure, Tuc de Canejan, Tuc de Cauilha, Tuc de Coeisseca, Tuc de Colomèrs, Tuc de Comagrana, Tuc de Comenge, Tuc de Conangles, Tuc de Contesa (Vielha e Mijaran), Tuc de Costarjàs, Tuc de Crabèra, Tuc de Cuenques, Tuc de Fontana de Vielha, Tuc de Guilhèm, Tuc de Gurièr, Tuc de Lhuçà, Tuc de Lia, Tuc de Maria Casteràs, Tuc de Mauberme, Tuc de Meddia, Tuc de Molières, Tuc de Montanèro, Tuc de Montoliu, Tuc de Pan, Tuc de Parros, Tuc de Pèdescauç, Tuc de Pòdo, Tuc de Pishader, Tuc de Poilanèr, Tuc de Pomèro, Tuc de Pontner, Tuc de Pujastó, Tuc de Ratera, Tuc de Ribassetes, Tuc de Ribereta, Tuc de Sacauva (Bausen), Tuc de Sacauva (Vilamòs), Tuc de Salana, Tuc de Samont, Tuc de Sanèla, Tuc de Sarrahèra, Tuc de Saslòsses, Tuc de Saublanca, Tuc de Saumet, Tuc de Sendrosa, Tuc de Serreta, Tuc de Tarterau, Tuc de Vacivèr, Tuc del Bergús, Tuc del Pla de l'Home, Tuc der Òme, Tuc der Ombrèr, Tuc dera Canau de Rius, Tuc dera Clòta, Tuc dera Coma d'Auran, Tuc dera Comassa, Tuc dera Gireta, Tuc dera Gossetèra, Tuc dera Montanheta, Tuc dera Montjòia, Tuc dera Pincèla, Tuc des Arcoïls, Tuc des Armèros, Tuc des Bandolèrs, Tuc des Cingles, Tuc des Crabes, Tuc des Crabes (Canejan), Tuc des Crabes (Naut Aran), Tuc des Estanhets, Tuc des Hemnes, Tuc des Letassi, Tuc des Monges, Tuc des Neres (Bossòst), Tuc des Neres (Vielha e Mijaran), Tuc des Tres Corets, Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes, Tuc deth Miei, Tuc deth Pòrt, Tuc deth Pòrt de Vielha, Tuc deth Plan dera Sèrra, Tuc Gran de Sendrosa, Tuc Nere, Tuc Ròi, Tuca Blanca de Pomèro, Tuca de Betren, Tuca dera Aubeta, Tumeneia, Tuqueta deth Pòrt (de Colomèrs), Turó comú, TV3, Uelhs deth Joèu, Unha, Unió Democràtica Aranesa, Unió Esportiva Bossòst, Unitat d'Aran, Vaca bruna dels Pirineus, Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, Vaca pallaresa, Valarties, Vall d'Àneu, Vall d'Àrreu, Vall de Barravés, Vall de Benasc, Vall de Besiberri, Vall de Conangles, Vall de la Bonaigua, Vall de Molières, Vall de Querol, Vall de Rius, Vall penjada, Vegetació de Catalunya, Vegetació dels Països Catalans, Vegueria, Vescomtat de Castellbò, Vi calent, Viacamp, Vicente López Tovar, Vicente Torres Socasau, Vidal Mayor, Vielha e Mijaran, Viella, Vila (Vielha e Mijaran), Vilaller, Vilamòs, Voluntariat per la llengua, Xarxa ferroviària de Catalunya, Xoriguer comú, Zona Escolar Rural, 1104, 1298, 13 de juny, 13 de novembre, 1313, 1643, 17 d'abril, 17 de juny, 17a etapa del Tour de França de 2014, 1810, 1827, 1938, 1991, 1993, 2 de setembre, 20 d'abril, 2007, 2016, 23 d'agost, 25 de maig, 26 d'abril, 3 de març, 9 de març, 9a etapa del Tour de França de 2016. Ampliar l'índex (1031 més) » « Shrink índex

A-14

LA-14 o Autovia de la Ribagorça (Autovía de la Ribagorza, oficialment) serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km.

Nou!!: Vall d'Aran і A-14 · Veure més »

Abies

miniatura Espècies europees d'''Abies'' ''Abies koreana'' ''Abies concolor'' ''Abies pinsapo'' ''Abies procera'' ''Abies balsamea'' Abies és un gènere de coníferes de la família Pinaceae que inclou els avets verdaders.

Nou!!: Vall d'Aran і Abies · Veure més »

Absis de Santa Maria d'Àneu

L'Absis de Santa Maria d'Àneu és una pintura mural pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Santa Maria d'Àneu, al terme municipal de la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Nou!!: Vall d'Aran і Absis de Santa Maria d'Àneu · Veure més »

Accent diacrític

Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Vall d'Aran і Accent diacrític · Veure més »

Actinolita

L'actinolita és un silicat del grup dels amfíbols que conté magnesi, calci i ferro.

Nou!!: Vall d'Aran і Actinolita · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón

Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón (Logronyo, 1890 - 17 d'agost 1936) fou un jurista espanyol.

Nou!!: Vall d'Aran і Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón · Veure més »

Agent forestal

Escut d'Agent Rural Un agent forestal o mediambiental és un empleat públic normalment funcionari d'una administració pública competent en un determinat territori, que ostenta la condició d'agent de l'autoritat.

Nou!!: Vall d'Aran і Agent forestal · Veure més »

Agulhes deth Montardo

Les Agulhes deth Montardo són unes crestes que formen la carena que ascendeix per la cara nord-oest del Montardo, pic de 2.833,8 metres d'altitud dels Pirineus Centrals, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Agulhes deth Montardo · Veure més »

Agulhes deth Pòrt

Les Agulhes deth Pòrt, de Caldes, la més alta de 2.658,2.

Nou!!: Vall d'Aran і Agulhes deth Pòrt · Veure més »

Ahrensburg

Ahrensburg en baix alemany Ahrensborg és un municipi de l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Ahrensburg · Veure més »

Aidí

Aidí és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Aidí · Veure més »

Airenosis

Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Airenosis · Veure més »

Aitor Carrera i Baiget

és un filòleg català i professor de la Universitat de Lleida on hi dirigeix la Càtedra d'Estudis Occitans.

Nou!!: Vall d'Aran і Aitor Carrera i Baiget · Veure més »

Alós d'Isil

Alós, o (Alós d'Àneu), és un nucli de població pertanyent a l'Entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós, del municipi d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà i a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Alós d'Isil · Veure més »

Al·lanita-(Ce)

Lal·lanita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'al·lanita.

Nou!!: Vall d'Aran і Al·lanita-(Ce) · Veure més »

Albert d'Unha

Albert d'Unha (Unha, Naut Aran, Val d'Aran) fou un sant llegendari, venerat localment com a patró dels segadors.

Nou!!: Vall d'Aran і Albert d'Unha · Veure més »

Albert Grané i Closa

Albert Grané i Closa (Vic, Osona, 1865 - Tortosa, Baix Ebre, 1927) fou un notari que exercí a Bossost, Vall d'Aran (1891-1924) i a Tortosa.

Nou!!: Vall d'Aran і Albert Grané i Closa · Veure més »

Albert Palacín i Artiga

Albert Palacín i Artiga (Arties (Naut Aran), Vall d'Aran, 12 de gener de 1939) és un sacerdot català.

Nou!!: Vall d'Aran і Albert Palacín i Artiga · Veure més »

Albita

Lalbita és un mineral del grup dels silicats.

Nou!!: Vall d'Aran і Albita · Veure més »

Alcaldesses de Catalunya (legislatura 2015-2019)

miniatura Alcaldessa (nom femení) Política que presideix un ajuntament i que és la màxima autoritat d'un municipi.

Nou!!: Vall d'Aran і Alcaldesses de Catalunya (legislatura 2015-2019) · Veure més »

Alejandro Casona

Alejandro Rodríguez Álvarez, conegut amb el nom d'Alejandro Casona (Besullo - Cangas del Narcea, Astúries, 23 de març de 1903 - Madrid, 17 de setembre de 1965) fou un dramaturg i poeta espanyol.

Nou!!: Vall d'Aran і Alejandro Casona · Veure més »

Alfarràs

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Vall d'Aran і Alfarràs · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Vall d'Aran і Alfons el Cast · Veure més »

Alidé Sans Mas

és una activista i cantant de llengua occitana (dialecte gascó aranès).

Nou!!: Vall d'Aran і Alidé Sans Mas · Veure més »

Alins

Alins, o Alins de Vallferrera segons l'IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Alins · Veure més »

Alt Àneu

Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Alt Àneu · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Alta Garona · Veure més »

Alta Ribagorça

L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і Alta Ribagorça · Veure més »

Amador Marqués Atés

és un polític català.

Nou!!: Vall d'Aran і Amador Marqués Atés · Veure més »

Amassadi per Aran

L'agrupació d'electors Amassadi per Aran va ser una formació política aranesa associada a Unió Democràtica de Catalunya com a escissió d'Unió Democràtica Aranesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Amassadi per Aran · Veure més »

Amparo Serrano Iglesias

Amparo Serrano Iglesias és una política aranesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Amparo Serrano Iglesias · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Vall d'Aran і Anacoreta · Veure més »

Anatasa

Lanatasa és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del grec anatasis (estirat).

Nou!!: Vall d'Aran і Anatasa · Veure més »

Andalusita

Landalusita és un mineral silicat, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com la cianita i la sil·limanita.

Nou!!: Vall d'Aran і Andalusita · Veure més »

Andito

Els anditos són uns embotits típics de la Vall d'Aran, i és un dels primers productes obtinguts de la matança del porc i està feta a partir de carn del cap, cotnes (codenes), cors, ronyons (arnells), freixura (corada) i sang.

Nou!!: Vall d'Aran і Andito · Veure més »

Andorra durant el franquisme

Durant la primera part de la guerra civil Andorra va ser objecte de l'arribada de refugiats més aviat de dretes i propers al règim.

Nou!!: Vall d'Aran і Andorra durant el franquisme · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: Vall d'Aran і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

Andríala anual

Landríala anual (Andryala integrifolia), és una planta herbàcia de la família de les asteràcies molt estesa per la regió mediterrània.

Nou!!: Vall d'Aran і Andríala anual · Veure més »

Andrea Jardí Cuadrado

Andrea Jardí Cuadrado (El Vendrell, 13 de març de 1990) és una jove esquiadora catalana que ha destacat en categories inferiors.

Nou!!: Vall d'Aran і Andrea Jardí Cuadrado · Veure més »

Anemone hepatica

L’herba fetgera, viola de llop o viola de pastor (Anemone hepatica) és una planta perenne de la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Anemone hepatica · Veure més »

Anglesita

Langlesita és un mineral de plom de la classe dels sulfats.

Nou!!: Vall d'Aran і Anglesita · Veure més »

Antoni Griera i Gaja

Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 de gener de 1887 - Castellar del Vallès, el Vallès Occidental, 4 de desembre de 1973) fou un eclesiàstic i filòleg català.

Nou!!: Vall d'Aran і Antoni Griera i Gaja · Veure més »

Antoni Sala

Antoni Sala fou un filòsof català que va viure a la segona meitat del i la primera meitat del.

Nou!!: Vall d'Aran і Antoni Sala · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Vall d'Aran і Aquitans · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Vall d'Aran і Aquità · Veure més »

Aran

* Toponímia.

Nou!!: Vall d'Aran і Aran · Veure més »

Aran Amassa

Aran Amassa és un partit polític occitanista i esquerres d'Aran i té la seu a Viella.

Nou!!: Vall d'Aran і Aran Amassa · Veure més »

Aran TV

Aran TV és un canal de televisió local en occità que emet a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Aran TV · Veure més »

Aranès

L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Aranès · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Vall d'Aran і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Guillem de Bellera

Arnau Guillem de Bellera (Pallars - Morvedre, 1412) fou un noble i militar català El 1396 defensà la Vall d'Aran contra les tropes invasores de Mateu I de Foix.

Nou!!: Vall d'Aran і Arnau Guillem de Bellera · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Vall d'Aran і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Arnau Roger IV de Pallars Sobirà

Arnau Roger IV de Pallars-Mataplana i Cardona (1401 - 1451) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1442 - 1451).

Nou!!: Vall d'Aran і Arnau Roger IV de Pallars Sobirà · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Vall d'Aran і Arquitectura romànica · Veure més »

Arròca de Sèrra

L'Arròca de Sèrra és una serra situada al municipi d'Es Bòrdes a la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 1.083 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Arròca de Sèrra · Veure més »

Arròs (Vielha e Mijaran)

Arròs és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arròs (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Arròs e Vila

Arròs e Vila és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arròs e Vila · Veure més »

Arró

Arró és una entitat municipal descentralitzada del terme d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arró · Veure més »

Arres

Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.

Nou!!: Vall d'Aran і Arres · Veure més »

Arres de Jos

Arres de Jos (també anomenat Arres de Jus o Arres de Baish) és un dels dos nuclis principals, juntament amb Arres de Sus, del municipi d'Arres, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arres de Jos · Veure més »

Arres de Sus

Arres de Sus és un dels dos nuclis principals, juntament amb Arres de Jos, del municipi d'Arres, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arres de Sus · Veure més »

Arriu d'Aiguamòg

L'arriu d'Aiguamòg és un curs fluvial de la Vall d’Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arriu d'Aiguamòg · Veure més »

Arriu d'Antòni

L'Arriu d'Antòni (en aranès) o el Riu d'Antoni (en català) és un riu de la comarca de la Vall d'Aran, que neix a la Sèrra Longa i desemboca a la Garona, a l'altura del poble de Lés.

Nou!!: Vall d'Aran і Arriu d'Antòni · Veure més »

Arriu Joeu

El riu Joeu (arriu Joeu en aranès) és un curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent per l'esquerra del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Arriu Joeu · Veure més »

Arsenopirita

Larsenopirita o mispíquel és un mineral de ferro i arsènic, que es pot incloure dins del grup dels sulfurs.

Nou!!: Vall d'Aran і Arsenopirita · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Vall d'Aran і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Arties

Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Arties · Veure més »

Arties e Garòs

Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.

Nou!!: Vall d'Aran і Arties e Garòs · Veure més »

Arties e Garòs (terçó)

Terçó d'Arties e Garòs, a la Vall d'Aran Arties e Garòs, antigament Arties, és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Arties e Garòs (terçó) · Veure més »

Arvicola scherman

Arvicola scherman és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Vall d'Aran і Arvicola scherman · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Vall d'Aran і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Vall d'Aran і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Atac a Serinhan

L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Atac a Serinhan · Veure més »

Atac a Tudela

El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Atac a Tudela · Veure més »

Atzurita

Latzurita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom originàriament del persa lazaward (blau); nom canviat a l'actual azurite per François Sulpice Beudant l'any 1824.

Nou!!: Vall d'Aran і Atzurita · Veure més »

Aubèrt

Aubèrt és una entitat de població que pertany al municipi de Vielha e Mijaran i a l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Aubèrt · Veure més »

Aubèrt e Betlan

Aubèrt e Betlan és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Aubèrt e Betlan · Veure més »

Audiència de Catalunya

L'Audiència de Catalunya va ser l'organisme superior de justícia a Catalunya durant el govern francès del principat de 1808 a 1814.

Nou!!: Vall d'Aran і Audiència de Catalunya · Veure més »

Auet dera Hònt deth Gresilhon

L'Auet dera Hònt deth Gresilhon (Abies alba) és un avet blanc que es troba a Es Bòrdes (la Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Auet dera Hònt deth Gresilhon · Veure més »

Aurèlia Muñoz Ventura

Aurèlia Muñoz Ventura (Barcelona 1926 - 9 de juny de 2011) va ser una artista catalana, la trajectòria de la qual està fortament vinculada a la recerca tèxtil, un àmbit en el que la seva aportació ha estat fonamental.

Nou!!: Vall d'Aran і Aurèlia Muñoz Ventura · Veure més »

Auricalcita

Lauricalcita és un mineral de la classe dels carbonats.

Nou!!: Vall d'Aran і Auricalcita · Veure més »

Autobusos interurbans de Catalunya

La xarxa d’autobusos interurbans de Catalunya està formada per nombroses línies amb servei regular que són explotades per operadors privats, per mitjà de concessions.

Nou!!: Vall d'Aran і Autobusos interurbans de Catalunya · Veure més »

Aventí de Larbost

Aventí de Larbost és una figura llegendària, sant cristià i màrtir al -IX, el culte al qual està molt arrelat a la vall de Larbost i algunes zones de l'Alt Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Aventí de Larbost · Veure més »

Aymar Navarro Comballe

Aymar Navarro Comballe (Les, Vall d'Aran, 7 de juny de 1989) és un esquiador professional de freeride que es troba entre els millors esquiadors fora de pistes del món.

Nou!!: Vall d'Aran і Aymar Navarro Comballe · Veure més »

Živa (ossa)

Živa (Eslovènia, 1989/90 - Pirineus centrals, 2008/2009) va ser una ossa eslovena introduïda per França al municipi de Mèles, a la regió històrica del Comenge, Alta Garona, el 19 de maig de 1996.

Nou!!: Vall d'Aran і Živa (ossa) · Veure més »

Èm çò qu'èm

Èm çò qu'èm (traduïble en català com a Som el que som) és una sèrie de televisió en aranès estrenada el 2020 com a comèdia de situació.

Nou!!: Vall d'Aran і Èm çò qu'èm · Veure més »

Çò des d'Escalèr

Çò des d'Escalèr és un edifici del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Çò des d'Escalèr · Veure més »

Çò des de Benòsa

Çò des de Benòsa és un edifici del municipi de Canejan (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Çò des de Benòsa · Veure més »

Çò des de Guilhem

El Çò des de Guilhem és un edifici destinat a habitatge de Vilamòs, situat dins el nucli urbà de la localitat, en el municipi del mateix nom, a la Vall d'Aran, i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Çò des de Guilhem · Veure més »

Çò des de Menginat

Çò des de Menginat és una casa del poble de Bagergue, al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Vall d'Aran і Çò des de Menginat · Veure més »

Çò des de Rodès

El Çò des de Rodès, Casa Rodés o Çò de Rodés, és una casa senyorial de tradició gòtico-renaixentista situada al carrer Major, al nucli històric de Vielha, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Çò des de Rodès · Veure més »

Àlex Moga Vidal

és un polític aranès.

Nou!!: Vall d'Aran і Àlex Moga Vidal · Veure més »

Àrea Bàsica Policial

Hospitalet. Àrees bàsiques policials Les Àrees Bàsiques Policials són aquells organismes del cos de Mossos d'Esquadra que s'encarreguen de vetllar per la seguretat ciutadana en un territori concret de Catalunya i proporcionen a la ciutadania del seu territori els serveis policials bàsics.

Nou!!: Vall d'Aran і Àrea Bàsica Policial · Veure més »

Àrnica

Distribució d'''Arnica montana'' ''Arnica montana'' ''Arnica montana'' Làrnica, herba de les caigudes, tabac de muntanya o tabac de pastor (Arnica montana), és una espècie de planta emb flors del gènere Arnica dins la família de les asteràcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Àrnica · Veure més »

Bagergue

Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Vall d'Aran і Bagergue · Veure més »

Balneari

Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.

Nou!!: Vall d'Aran і Balneari · Veure més »

Balou

Balou (Eslovènia, 2002–Mèles, Comenge, 4-6 de juny de 2014) va ser un os bru que va ser translocat per l'estat francès als Pirineus el 2006 en el marc d'un programa de reintroducció de l'os a la serralada.

Nou!!: Vall d'Aran і Balou · Veure més »

Bandera de la Vall d'Aran

La bandera oficial de la Vall d'Aran té el següent blasonament: Voldria simbolitzar que Aran és al cor d'Occitània i de tots els occitans.

Nou!!: Vall d'Aran і Bandera de la Vall d'Aran · Veure més »

Banhèras de Luishon

Banhèras de Luishon o Lushon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a la Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Banhèras de Luishon · Veure més »

Baqueira-Beret

Baqueira Beret (nom comercial) és una estació d'esquí situada a Catalunya, concretament a les comarques de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, subdivisió Vall d'Àneu als Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Baqueira-Beret · Veure més »

Baronia d'Abella

Escut dels barons d'Abella La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і Baronia d'Abella · Veure més »

Barracomica

La Barracomica és una muntanya de 2.335 metres que es troba al municipi de Canejan a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Barracomica · Veure més »

Barratge d'Aiguamòg

El barratge d'Aiguamòg (en català, presa d'Aiguamòg) és un embassament situat al riu Aiguamòg, creat per una presa situada al sud de la població de Tredós dins el terme municipal de Naut Aran, a la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Barratge d'Aiguamòg · Veure més »

Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat

El Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat és el conjunt històric que forma el nucli urbà originari de la ciutat de Vielha, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat · Veure més »

Barruera (antic municipi)

L'antic municipi de Barruera era un municipi de l'Alta Ribagorça, al qual fou agregat el 1965 l'antic municipi de Durro per tal de formar un municipi més gran, que el 1996 canvià de denominació, passant-se a anomenar la Vall de Boí.

Nou!!: Vall d'Aran і Barruera (antic municipi) · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Vall d'Aran і Basc · Veure més »

Batalla de Besalú

La batalla de Besalú de setembre de 1285 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Batalla de Besalú · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Vall d'Aran і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Vall d'Aran і Batlle · Veure més »

Bausen

Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Nou!!: Vall d'Aran і Bausen · Veure més »

Bòrda deth To

La Bòrda deth To és un monument del municipi de Canejan (Val d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Bòrda deth To · Veure més »

Bòrda Escalèr

La Bòrda Escalèr és un monument del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Bòrda Escalèr · Veure més »

Búnquer

búnquer d'Adolf Hitler a Berlín Un búnquer és una obra d'enginyeria militar feta de formigó armat amb una funció defensiva.

Nou!!: Vall d'Aran і Búnquer · Veure més »

Beatriu III de Bigorra

Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.

Nou!!: Vall d'Aran і Beatriu III de Bigorra · Veure més »

Begòs

Begòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Begòs · Veure més »

Benasc

Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dona nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.

Nou!!: Vall d'Aran і Benasc · Veure més »

Benavarri

Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi espanyol homònim de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Benavarri · Veure més »

Benòs

Benòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Benòs · Veure més »

Bergwaldprojekt

Bergwaldprojekt, a Catalunya conegut com a Projecte Boscos de Muntanya, és una organització sense ànim de lucre suïssa i d'àmbit europeu que té com a objectiu la preservació i la millora dels boscos i els paisatges de muntanya mitjançant l'organització d'estades de voluntariat a Suïssa, Alemanya, Àustria, Ucraïna i Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Bergwaldprojekt · Veure més »

Bernat de Bearn

Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Nou!!: Vall d'Aran і Bernat de Bearn · Veure més »

Bernat I (IV) de Comenge

Bernat I de Comenge (mort després del 1145) va ser comte de Comenge (abans de 1105-després de 1145).

Nou!!: Vall d'Aran і Bernat I (IV) de Comenge · Veure més »

Besiberri Nord

El Besiberri Nord és una muntanya que es troba en el punt on coincideixen els termes municipals de la Vall de Boí i Vilaller, tots dos a l'Alta Ribagorça, i Naut Aran, pertanyent a la Vall d'Aran; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Besiberri Nord · Veure més »

Betlan

Betlan és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Betlan · Veure més »

Betren

Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Vall d'Aran і Betren · Veure més »

Bicicleta tot terreny

Una bicicleta de muntanya després d'una ruta. La bicicleta tot terreny o BTT (en francès: Vélo Tout Terrain, VTT) o bicicleta de muntanya (en anglès, Mountain bike, MTB) és el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a través.

Nou!!: Vall d'Aran і Bicicleta tot terreny · Veure més »

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Bigorra · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Bombers de Barcelona · Veure més »

Bonansa

BonansaEnciclopèdia Catalana S. A. "Gran Geografia Comarcal de Catalunya", v. XII.

Nou!!: Vall d'Aran і Bonansa · Veure més »

Bordius

Bordius és un petit agregat (3 habitants el 2019) del terme de Canejan (Vall d'Aran), situat al sud-est del cap de municipi, en una posició molt enlairada (1.140 m altitud) a l'esquerra de la vall del riu de Toran, prop del barranc de Bordius també anomenat Gilauedre.

Nou!!: Vall d'Aran і Bordius · Veure més »

Bornita

La bornita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Vall d'Aran і Bornita · Veure més »

Bossòst

Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Bossòst · Veure més »

Bot aranès

El bot aranès és un instrument que ve de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Bot aranès · Veure més »

Botifarra traïdora

La botifarra traïdora, corada o llangoïssa traidura és un embotit tradicional de les comarques pirinenques de l'Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Botifarra traïdora · Veure més »

Boutxy

Boutxy (Comenge, 1997 – Pirineus, 2009) va ser un os bru mascle nascut el 1997 als Pirineus centrals.

Nou!!: Vall d'Aran і Boutxy · Veure més »

Brúcol

''Molopospermum peloponnesiacum'' El brúcol (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mólops -macadura, en referència a les costelles dels fruits-, i spérma -llavor-, i de Peloponnesiakón -del Peloponès-) és una espècie de planta que es conrea en alguns pobles pirinencs.

Nou!!: Vall d'Aran і Brúcol · Veure més »

Breithauptita

La breithauptita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la niquelina.

Nou!!: Vall d'Aran і Breithauptita · Veure més »

Bretxa de Pauss

La Bretxa de Pauss és una collada que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Bretxa de Pauss · Veure més »

Bretxa Peyta

La Bretxa Peyta, o de Peyta, és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Bretxa Peyta · Veure més »

Brookita

La brookita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Vall d'Aran і Brookita · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Vall d'Aran і Bruixeria · Veure més »

C-147

La C-147 (Comarcal C-147) és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu, situada a la comarca del Pallars Sobirà que comunica Esterri d'Àneu a la C-28, amb Montgarri a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і C-147 · Veure més »

Cabana Parros

La cabana de Parros és una refugi de muntanya dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.625 m d'altitud i situat a 4 km del Pla de Beret a la pista de muntanya que va al Santuari de Montgarri.

Nou!!: Vall d'Aran і Cabana Parros · Veure més »

Cabana Ull de la Garona

La cabana d'Ull de la Garona (en occità Cabana Uelh deth Garona) és un refugi de muntanya dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.867 m d'altitud i situat a l'entrada del Pla de Beret i molt a prop del naixement del riu la Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Cabana Ull de la Garona · Veure més »

Cabra catalana

Cabres catalanes pasturant a la carena del Pas de Nerill, al Montsec de Rúbies, sobre Vilanova de Meià La cabra catalana és una antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, sobretot de les comarques pirinenques, que ja és documentada amb aquest nom al.

Nou!!: Vall d'Aran і Cabra catalana · Veure més »

Cachou

Cachou (Comenge, 2015 - Les, Val d'Aran, 9 d'abril de 2020) fou un os bru d'ascendència eslovena nascut als Pirineus centrals.

Nou!!: Vall d'Aran і Cachou · Veure més »

Cadena SER

La Cadena SER és una de les emissores de ràdio més antigues d'Espanya i compta amb el major nombre d'emissores i els índexs d'audiència més alts a Espanya però no pas a Catalunya, on és la tercera emissora més escoltada per darrere de RAC 1 i Catalunya Ràdio.

Nou!!: Vall d'Aran і Cadena SER · Veure més »

Calcioancilita-(Ce)

La calcioancilita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de l'ancilita.

Nou!!: Vall d'Aran і Calcioancilita-(Ce) · Veure més »

Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.

Nou!!: Vall d'Aran і Calcita · Veure més »

Campionat d'Espanya de trial 2003

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і Campionat d'Espanya de trial 2003 · Veure més »

Campylobacter jejuni

Campylobacter jejuni és un dels agents causants més comuns de la gastroenteritis en humans.

Nou!!: Vall d'Aran і Campylobacter jejuni · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Vall d'Aran і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Vall d'Aran і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Canejan

Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Nou!!: Vall d'Aran і Canejan · Veure més »

Canelito

Canelito (en francès, Cannellito), també anomenat Mohican, (Vall d'Aspa, Bearn, 2004), és un os bru que viu als Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Canelito · Veure més »

Cap d'Artigalonga

El Cap d'Artigalonga és una muntanya de 1.818 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap d'Artigalonga · Veure més »

Cap de Crabèra

El Cap de Crabèra és una muntanya de 2.301 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap de Crabèra · Veure més »

Cap de Leitàs

El Cap de Leitàs és una muntanya de 1.965 metres que es troba entre els municipis de Les, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap de Leitàs · Veure més »

Cap de Marimanya

El Cap de Marimanya, en occità Cap de Marimanha, és una muntanya de 2.629 metres d'altitud que forma part del massís de Beret i pertany geogràficament a la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap de Marimanya · Veure més »

Cap de Vaquèira

El Cap de Vaquèira és una muntanya de 2.491 metres que es troba al Pirineu axial, al massís de Beret, sent un dels pics que limita el Circ de Baciver.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap de Vaquèira · Veure més »

Cap dera Maleda

El Cap dera Maleda és una muntanya de 2.104 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Maleda · Veure més »

Cap dera Picada

El Cap dera Picada és una muntanya de 2.598 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Picada · Veure més »

Cap dera Potèrla

El Cap dera Potèrla és una muntanya de 1.781 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Potèrla · Veure més »

Cap dera Sèrra

El Cap dera Sèrra és una muntanya de 2.167 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Sèrra · Veure més »

Cap dera Sèrra (Canejan)

El Cap dera Sèrra és una muntanya de 1.269 metres que es troba al municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Sèrra (Canejan) · Veure més »

Cap dera Sèrra (Naut Aran)

El Cap dera Sèrra és una muntanya de 2.248 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Sèrra (Naut Aran) · Veure més »

Cap dera Tòra

El Cap dera Tòra és una muntanya de 1.924 metres que es troba entre els municipis de Les, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap dera Tòra · Veure més »

Cap des Canarilhes

El Cap des Canarilhes és una muntanya de 1.764 metres que es troba al municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap des Canarilhes · Veure més »

Cap des Canaus

El Cap des Canaus és una muntanya de 2.127 metres que es troba al municipi de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran, i a la frontera amb França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap des Canaus · Veure més »

Cap des Clòsos

El Cap des Clòsos és una muntanya de 2.414 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap des Clòsos · Veure més »

Cap des Cròdos

El Cap des Cròdos és una muntanya de 2.328 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap des Cròdos · Veure més »

Cap des Ticòs

El Cap des Ticòs és una muntanya de 2.015 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap des Ticòs · Veure més »

Cap deth Hòro de Molières

El Cap deth Hòro de Molières és una muntanya de 2.973 m d'altitud, amb una prominència de 36 m, que es troba a la capçalera de la Vall de Molières, entre els municipis de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran i Benasc a la Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap deth Hòro de Molières · Veure més »

Cap deth Malh de Cristalh

El Cap deth Malh de Cristalh és una muntanya de 2.400 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap deth Malh de Cristalh · Veure més »

Cap deth Solan

El Cap deth Solan és una muntanya de 2.068 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap deth Solan · Veure més »

Cap deth Tiron

El Cap deth Tiron és una muntanya de 2.184 metres que es troba al municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Cap deth Tiron · Veure més »

Capçalera de la Noguera Ribagorçana

La capçalera de la Noguera Ribagorçana és un espai natural protegit format per un conjunt de valls tancades i estretes situades al vessant meridional pirinenc (Barraves, Molières i Conangles) a l'inici de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Vall d'Aran і Capçalera de la Noguera Ribagorçana · Veure més »

Capella de la Verge del Roser de Tredòs

La capella de la Verge del Roser és una petita capella romànica situada a l'entitat de Tredòs, del municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Capella de la Verge del Roser de Tredòs · Veure més »

Caramelles (ossa)

Caramelles (Alta Garona/Vall d'Aran, 1997 - Sèish (Arieja), 2021) fou una femella adulta d'os bru d'origen eslovè que visqué als Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Caramelles (ossa) · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Vall d'Aran і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carlos Barrera Sánchez

Carles Barrera Sánchez, més conegut com a va ser un polític aranès, membre de Convergència Democràtica Aranesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Carlos Barrera Sánchez · Veure més »

Carros de foc (travessa)

plànol de la ruta El collet de Contraix, el punt més elevat de la ruta Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km.

Nou!!: Vall d'Aran і Carros de foc (travessa) · Veure més »

Casa Ademà

La Casa Ademà és un edifici situat al carrer Major, número 3, dUnha, del municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Casa Ademà · Veure més »

Casa dera Vila (Vielha)

La Casa dera Vila o Era Crasta és l'edifici seu de l'Ajuntament de Vielha e Mijaran, situat al nucli històric de Vielha, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Casa dera Vila (Vielha) · Veure més »

Casa dera Vila (Vilamòs)

La Casa dera Vila és un edifici seu de lAjuntament de Vilamòs, situat dins el nucli urbà de la localitat, en el municipi del mateix nom, a la Vall d'Aran, i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Casa dera Vila (Vilamòs) · Veure més »

Casa des de San Joan

La casa des de San Joan és una casa d'Arró al municipi d'Es Bòrdes (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Casa des de San Joan · Veure més »

Casa des de Solé

Casa des de Solé és una casa de Garòs, del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Casa des de Solé · Veure més »

Casa Jaumitxu

Casa Jaumitxu o Çò de Jaumicho, és una casa del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Casa Jaumitxu · Veure més »

Casarilh (Vall d'Aran)

Casarilh és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran.

Nou!!: Vall d'Aran і Casarilh (Vall d'Aran) · Veure més »

Casau

Casau és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Casau · Veure més »

Castell de Les

El Castell de Les, dit també Castell de Pijoèrt és un monument del municipi i vila de Les (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Vall d'Aran і Castell de Les · Veure més »

Castell de Sarroca de Bellera

El Castell de Sarroca de Bellera és el castell que es troba en l'origen del poble i terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà, al qual pertany.

Nou!!: Vall d'Aran і Castell de Sarroca de Bellera · Veure més »

Castell de València d'Àneu

El Castell de València d'Àneu, o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu, a l'actual terme municipal d'Alt Àneu, de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Castell de València d'Àneu · Veure més »

Castell Lleó

El Castell Lleó, o Castèth Leon, és un castell al municipi d'Es Bòrdes (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional, actualment en ruïnes.

Nou!!: Vall d'Aran і Castell Lleó · Veure més »

Casteràs (Bossost)

El Casteràs és una coma al vessant sud-est de l'Era Montanheta prop del nucli de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Casteràs (Bossost) · Veure més »

Casteret

El Casteret és una muntanya de 1.269 metres que es troba al municipi de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Casteret · Veure més »

Castièro

Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Castièro · Veure més »

Castilhon de Coserans

Castilhon de Coserans o Castillon-en-Couserans és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Vall d'Aran і Castilhon de Coserans · Veure més »

CAT700

La CAT700 o CAT700 MTB brevet és una prova brevet de llarga distància per a realitzar en bicicleta de muntanya o en bicicleta de gravel per a aficionats, que discorre per pistes de tot tipus, camins rurals i carreteres, i amb un recorregut completament ciclable, organitzada des de l'any 2014 i considerada pionera per les seues característiques al sud d'Europa.

Nou!!: Vall d'Aran і CAT700 · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Vall d'Aran і Català · Veure més »

Català nord-occidental

El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Nou!!: Vall d'Aran і Català nord-occidental · Veure més »

Catalogne (Catalunya Napoleònica)

Divisió administrativa en departaments sota l'Imperi Napoleònic. Catalogne, la Catalunya napoleònica, va constituir la part més meridional de l'àrea directament administrada per l'Imperi Napoleònic, que comprenia la regió històrica de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Catalogne (Catalunya Napoleònica) · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Catalunya · Veure més »

Catalunya Experience

Catalunya Experience és un programa de televisió de TV3 on diferents convidats d'arreu del món viatgen a Catalunya, acompanyats per l'amfitriona Ivana Miño, descobrint els millors paisatges, festes i tradicions del país per sorpresa.

Nou!!: Vall d'Aran і Catalunya Experience · Veure més »

Cavall Pirinenc Català

El Cavall Pirinenc Català és una raça de cavalls d'orientació principalment càrnia pròpia dels Pirineus Catalans, sobretot de les comarques de la Cerdanya, Pallars Sobirà, Ripollès, Vall d'Aran, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Alt Urgell.

Nou!!: Vall d'Aran і Cavall Pirinenc Català · Veure més »

Cèlia Artiga Esplugues

Cèlia Artiga Esplugues (Reus, 1912 - 2000) fou una pedagoga catalana.

Nou!!: Vall d'Aran і Cèlia Artiga Esplugues · Veure més »

Cèntul III de Bigorra

Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.

Nou!!: Vall d'Aran і Cèntul III de Bigorra · Veure més »

Cérvol comú

Exemplars de cérvol comú El cérvol o cérvol comú (Cervus elaphus) és una espècie de cérvol àmpliament distribuïda per l'hemisferi nord.

Nou!!: Vall d'Aran і Cérvol comú · Veure més »

Cementiri

Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.

Nou!!: Vall d'Aran і Cementiri · Veure més »

Cementiri civil de Teresa

Amb només un sepulcre, el Cementiri civil de Teresa al municipi de Bausen a la Vall d'Aran és un dels cementiris civils més antics i alhora més petits de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Cementiri civil de Teresa · Veure més »

Central d'Arties

La Central d'Arties (en aranès, Centrau d'Arties) és l'edifici principal de dues centrals hidroelèctriques, Arties i Aiguamoix, el qual està situat a la localitat d'Arties, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Central d'Arties · Veure més »

Central de Benós

La Central de Benós (en aranès, Centrau de Benós) està situada a la localitat d'Es Bòrdes, aiguavall de la població de Benòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Central de Benós · Veure més »

Central hidroelèctrica

Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Nou!!: Vall d'Aran і Central hidroelèctrica · Veure més »

Central hidroelèctrica de Cledes

La Central Hidroelèctrica de Cledes (en aranès, Centrau de Cledes) està situada a la localitat de Les, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Central hidroelèctrica de Cledes · Veure més »

Central hidroelèctrica de Llavorsí

La central hidroelèctrica de Llavorsí, situada a Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, aprofita les aigües del pantà de Tavascan, ubicat al poble de Tavascan, Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa.

Nou!!: Vall d'Aran і Central hidroelèctrica de Llavorsí · Veure més »

Central hidroelèctrica de Talarn

La Central hidroelèctrica de Talarn és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і Central hidroelèctrica de Talarn · Veure més »

Central hidroelèctrica de Vielha

La Central hidroelèctrica de Vielha està situada a la població de Vielha, a la comarca de la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Central hidroelèctrica de Vielha · Veure més »

Centre Internacional de Documentació Occitana

El Centre Internacional de Documentació Occitana (CIDO) fou creat a Besiers el 1975 per Paul Brousse, Robèrt Sirc, Jaume Boisgontier i Ives Roqueta, amb suport de l'ajuntament de Besiers i el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, Jacques Blanc.

Nou!!: Vall d'Aran і Centre Internacional de Documentació Occitana · Veure més »

Chamosita

La chamosita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom de la localitat de Chamoson (Suïssa).

Nou!!: Vall d'Aran і Chamosita · Veure més »

Charles Elwood Yeager

El Major General Charles Elwood "Chuck" Yeager (Myra, Virgínia de l'Oest, EUA, 13 de febrer del 1923 - Los Angeles, 7 de desembre de 2020) va ser un militar estatunidenc, pilot durant la Segona Guerra Mundial i pilot de proves.

Nou!!: Vall d'Aran і Charles Elwood Yeager · Veure més »

Chrysolina cerealis

Chrysolina cerealis és una espècie de coleòpter de la família dels crisomèlids.

Nou!!: Vall d'Aran і Chrysolina cerealis · Veure més »

Cingle

El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

Nou!!: Vall d'Aran і Cingle · Veure més »

Circ de Baciver

El Circ de Baciver, en aranès Circ de Vacivèr, és un circ glacial al vessant atlàntic dels Pirineus axials, a la conca de la Garona, situat en el massís de Beret.

Nou!!: Vall d'Aran і Circ de Baciver · Veure més »

Circ de Colomèrs

El Circ de Colomèrs és un circ glacial en el vessant nord del Pirineu axial, que forma la capçalera de la Vall d'Aiguamòg.

Nou!!: Vall d'Aran і Circ de Colomèrs · Veure més »

Circ de Restanca

El Circ de Restanca és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial compost per dues valls, la formada al voltant del Lac de Mar i la de Cap deth Port, penjades sobre l'estany de la Restanca.

Nou!!: Vall d'Aran і Circ de Restanca · Veure més »

Circ de Saboredo

El Circ de Saboredo és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial que és la capçalera de la Vall de Ruda; està situat al SE de la Vall d'Aran, als municipis de Naut Aran i Alt Àneu.

Nou!!: Vall d'Aran і Circ de Saboredo · Veure més »

Circ de Tòrt

El Circ de Tòrt és un circ glacial en la vessant Nord del Pirineu axial que forma part dels circs de capçalera de Valarties; està situat al Sud de la Vall d'Aran, al terme municipal de Naut Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Circ de Tòrt · Veure més »

Circ deth Montardo

El Circ deth Montardo és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial que pren el seu nom del cim més alt de la zona, el Montardo (2.833,1 metres), del qual el Circ està situat situat al seu nord-est.

Nou!!: Vall d'Aran і Circ deth Montardo · Veure més »

Cirerola

La cirerola, agrassó de muntanya, riber de muntanya, riber dels Alps o encara gaixiver(a) de muntanya (Ribes alpinum) és una planta pròpia de les bardisses, matollars i marges dels boscos caducifolis de l'estatge subalpí i de l'estatge montà per damunt dels 1.000 m (Pirineus, Prepirineus -des de la Vall d'Aran fins a l'Alt Ripollès-, la Garrotxa i el Montseny).

Nou!!: Vall d'Aran і Cirerola · Veure més »

Civet

Un civet és un tipus d'estofat que es fa habitualment amb animals de caça amb ceba i sang, de vegades lligada amb vi.

Nou!!: Vall d'Aran і Civet · Veure més »

Clima atlàntic

Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Vall d'Aran і Clima atlàntic · Veure més »

Clima de Catalunya

Estany Gento al Pirineu, on el 1956 hi va haver la temperatura més baixa enregistrada, fins a l'any 2020, a la península Ibèrica. El clima de Catalunya és d'hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs, característiques del clima mediterrani, amb l'excepció de la Vall d'Aran, d'hiverns freds i plujosos i estius frescos i relativament humits, i per tant de clima atlàntic.

Nou!!: Vall d'Aran і Clima de Catalunya · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Vall d'Aran і Coca (pastís) · Veure més »

Coipú

El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada.

Nou!!: Vall d'Aran і Coipú · Veure més »

Coll d'Harlé

El Coll d'Harlé és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Coll d'Harlé · Veure més »

Coll de Travessani

El Coll de Travessani, o Còth de Travessani, és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Coll de Travessani · Veure més »

Coll de Tumeneia

El Coll de Tumeneia és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Coll de Tumeneia · Veure més »

Comarques d'Occitània

regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques d'Occitània · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques de Catalunya · Veure més »

Comarques de catalunya per població

Comarques de Catalunya ordenades per població, a data de gener de 2018.

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques de catalunya per població · Veure més »

Comarques de Catalunya per superfície

Comarques de Catalunya ordenades per superfície.

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques de Catalunya per superfície · Veure més »

Comarques naturals de Catalunya

Algunes comarques naturals de Catalunya Les comarques naturals de Catalunya són territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes.

Nou!!: Vall d'Aran і Comarques naturals de Catalunya · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Comtat de Comenge · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya

El Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya és una corporació professional de dret públic amb plena capacitat i personalitat jurídica pròpia, que constitueix l'òrgan superior representatiu i executiu dels col·legis d'enginyers tècnics industrials de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya · Veure més »

Consell General

* Política i govern.

Nou!!: Vall d'Aran і Consell General · Veure més »

Consell General d'Aran

El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Consell General d'Aran · Veure més »

Conveni de Ramsar

El Conveni Ramsar vol protegir les zones humides i els seus recursos. El Conveni de Ramsar és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides, és a dir, per aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.

Nou!!: Vall d'Aran і Conveni de Ramsar · Veure més »

Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès

Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès (en occità: Convergéncia Democratica Aranesa - Partit Nacionalista Aranés, per les seves sigles CDA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès · Veure més »

Copisa

Copisa és una empresa constructora amb seu a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) fundada el 1959, que opera en el sector de les infraestructures, en l'àmbit de l'obra civil, edificació i rehabilitació.

Nou!!: Vall d'Aran і Copisa · Veure més »

Coret de Oelhacrestada

El Coret de Oelhacrestada, Coret d'Oelhacrestada, Coll de Crestada o Coret de Uelhicrestada, és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Coret de Oelhacrestada · Veure més »

Corròp

Corròp (en aranès, conjunt de persones agrupades amb un objectiu comú) és un partit polític de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Corròp · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Vall d'Aran і Corregiment · Veure més »

Corregiment de Talarn

El Corregiment de Talarn és una antiga demarcació administrativa, Corregiment, que formava part de la nova administració política de Catalunya després dels Decrets de Nova Planta.

Nou!!: Vall d'Aran і Corregiment de Talarn · Veure més »

Corsa Aran per sa lengua

Corsa Aran per sa lengua és una cursa no competitiva o caminada organitzada cada any des de 1993 a la Vall d'Aran per tal de defensar l'aranès, de manera semblant al correllengua.

Nou!!: Vall d'Aran і Corsa Aran per sa lengua · Veure més »

Cos d'Agents Rurals

El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Cos d'Agents Rurals · Veure més »

Coserans

El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.

Nou!!: Vall d'Aran і Coserans · Veure més »

Costa Barcelona

Marques turístiques de Catalunya aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. Costa Barcelona és la marca turística que comprèn les comarques del Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, sota l'aixopluc de la marca de promoció turística Barcelona és molt més, de la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Vall d'Aran і Costa Barcelona · Veure més »

Cranc de riu de potes blanques

El cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae, en estat de conservació vulnerable.

Nou!!: Vall d'Aran і Cranc de riu de potes blanques · Veure més »

Crema aranesa

La crema aranesa són unes postres típiques de la Vall d'Aran que consisteixen en un plat de crema perfumada amb vainilla i a la qual es posen per damunt les clares batudes i ensucrades.

Nou!!: Vall d'Aran і Crema aranesa · Veure més »

Creu de Tolosa

Creu de Tolosa La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i també creu occitana, creu de Forcauquier; en occità crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) és avui el símbol identitari dels occitans i d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Creu de Tolosa · Veure més »

Crist de Mijaran

El Crist de Mijaran és una talla de fusta fragmentada policromada de 65 x 40 cm d'estil romànic del, que es troba a l'església de Sant Miquèu de Vielha.

Nou!!: Vall d'Aran і Crist de Mijaran · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Vall d'Aran і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Crostada

La crostada és una pasta de full tradicional estesa al llarg dels Pirineus i que des de l'època medieval forma part de la seva cuina popular d'oest a est d'aquests, tant en el vessant nord com al sud.

Nou!!: Vall d'Aran і Crostada · Veure més »

Davallament d'Erill la Vall

El Davallament d'Erill la Vall és un conjunt escultòric de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall.

Nou!!: Vall d'Aran і Davallament d'Erill la Vall · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Demografia de Catalunya

La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre.

Nou!!: Vall d'Aran і Demografia de Catalunya · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Departament del Segre · Veure més »

Destí turístic

França és el primer destí turístic mundial. Un destí turístic o destinació turística és una zona o àrea geogràfica situada en un lloc llunyà i que és visitada pel turista, que compta amb límits de naturalesa física, de context polític i de percepció per part del mercat.

Nou!!: Vall d'Aran і Destí turístic · Veure més »

Dictada Occitana

occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.

Nou!!: Vall d'Aran і Dictada Occitana · Veure més »

Diphasiastrum alpinum

Diphasiastrum alpinum és una espècie de planta vascular sense llavors de la família de les licopodiàcies que viu en matollars, landes, prats i boscs de coníferes damunt substrat àcid.

Nou!!: Vall d'Aran і Diphasiastrum alpinum · Veure més »

Districte electoral de Sort

El districte de Sort fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Nou!!: Vall d'Aran і Districte electoral de Sort · Veure més »

Divisòria d'aigües

Vestigis del túnel de l'antic Canal Mosa-Mosel·la a la divisòria entre les conques del Mosa i del RinMediterrani a l'Ardecha (França) Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.

Nou!!: Vall d'Aran і Divisòria d'aigües · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya

Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.

Nou!!: Vall d'Aran і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »

Domènec Soler i Gili

Domènec Soler i Gili (Sabadell, 25 d'octubre de 1871 - Barcelona, 26 de novembre de 1951), també conegut pel nom artístic de Domingo Soler, va ser un pintor i escenògraf català.

Nou!!: Vall d'Aran і Domènec Soler i Gili · Veure més »

Domini lingüístic

El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.

Nou!!: Vall d'Aran і Domini lingüístic · Veure més »

Dret lingüístic de l'occità

El dret lingüístic és el marc legal d'aprenentatge i ús lingüístic.

Nou!!: Vall d'Aran і Dret lingüístic de l'occità · Veure més »

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Vall d'Aran і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Eduard Aunós Pérez

Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.

Nou!!: Vall d'Aran і Eduard Aunós Pérez · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: Vall d'Aran і Educació · Veure més »

Efecte foehn

'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.

Nou!!: Vall d'Aran і Efecte foehn · Veure més »

El Casteret

El Casteret o el Casteret de Les, és un monument i torre medieval defensiva situada sobre el turó la Torreta, del municipi i vila de Les, a la Vall d'Aran, declarada bé cultural d'interès nacional l'any 1949.

Nou!!: Vall d'Aran і El Casteret · Veure més »

El foraster (programa de televisió)

El foraster és un programa de televisió produït per TV3 i i estrenat el 25 de setembre del 2013.

Nou!!: Vall d'Aran і El foraster (programa de televisió) · Veure més »

El Pa de Sucre

El Pa de Sucre, o Tumeneia Central, és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і El Pa de Sucre · Veure més »

El paisatge favorit de Catalunya

El paisatge favorit de Catalunya fou un programa de TV3 presentat per Raquel Sans.

Nou!!: Vall d'Aran і El paisatge favorit de Catalunya · Veure més »

El Pont de Suert

El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і El Pont de Suert · Veure més »

El salt del pish

El Salt del Pish (Saut deth Pish en aranés) és un salt d'aigua d'entre 25 i 30 metres de desnivell situat a la comarca de La Vall d'Aran en el municipi d'Arròs a 1552 metres d'alçada sobre el nivell del mar.

Nou!!: Vall d'Aran і El salt del pish · Veure més »

Eleccions a Catalunya

La Generalitat de Catalunya té la competència per a convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, les eleccions al Consell General d'Aran i les eleccions als consells comarcals.

Nou!!: Vall d'Aran і Eleccions a Catalunya · Veure més »

Eleccions al Consell General d'Aran

Les eleccions al Consell General d'Aran són convocades cada quatre anys, en la mateixa data que les eleccions municipals, per a renovar el Consell General d'Aran, òrgan de govern i d'administració de la Vall d'Aran i que és integrat pel Síndic d'Aran i pels consellers generals.

Nou!!: Vall d'Aran і Eleccions al Consell General d'Aran · Veure més »

Eleccions al Consell General d'Aran de 2023

Les eleccions al Consell General d'Aran de 2023 se celebraren el 28 de maig del 2023, coincidint amb les eleccions municipals.

Nou!!: Vall d'Aran і Eleccions al Consell General d'Aran de 2023 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Vall d'Aran і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.

Nou!!: Vall d'Aran і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 · Veure més »

Emili Riu i Periquet

Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 10 de maig de 1928) fou un periodista, home de negocis i polític català, i és considerat un dels impulsors de l'electrificació de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Emili Riu i Periquet · Veure més »

Emissions Digitals de Catalunya

Emissions Digitals de Catalunya (EDC) és una societat anònima que en data 1 d'agost de 2003 va resultar adjudicatària del concurs de la Generalitat de Catalunya per a la concessió de l'explotació d'un canal múltiple de televisió digital terrestre amb cobertura nacional i emissió principalment en obert.

Nou!!: Vall d'Aran і Emissions Digitals de Catalunya · Veure més »

Enric Hernàez i Rovira

Enric Hernàez i Rovira (Barcelona, 20 de maig del 1957) és un compositor i intèrpret de cançó d'autor reconegut artísticament com a Enric Hernàez.

Nou!!: Vall d'Aran і Enric Hernàez i Rovira · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Vall d'Aran і Enric IV de França · Veure més »

Entitat municipal descentralitzada

Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a.

Nou!!: Vall d'Aran і Entitat municipal descentralitzada · Veure més »

Equisetum fluviatile

Equisetum fluviatile és una espècie perenne de planta vascular sense llavors de la família ''Equisetaceae''.

Nou!!: Vall d'Aran і Equisetum fluviatile · Veure més »

Era Artiga de Lin

Era Artiga de Lin és un espai natural protegit que es troba als municipis d'Es Bòrdes i Vielha, a la comarca de la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Artiga de Lin · Veure més »

Era Entecada

Era Entecada és una muntanya de 2.269 metres que es troba al municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Entecada · Veure més »

Era Montanheta (Bossòst)

Era Montanheta és una muntanya de 1.993 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i Sòda a l'Alta Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Montanheta (Bossòst) · Veure més »

Era Montanheta (Naut Aran)

Era Montanheta és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.175 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Montanheta (Naut Aran) · Veure més »

Era Pica

Era Pica és una muntanya de 2.035 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Pica · Veure més »

Era Roqueta

Era Roqueta és una muntanya de 1.975 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Roqueta · Veure més »

Era Sèrra de Naut

Era Sèrra de Naut és una muntanya de 2.026 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Sèrra de Naut · Veure més »

Era Serreta

Era Serreta és una serra situada al municipi de Canejan a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 1.902 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Serreta · Veure més »

Era Trona

Era Trona és una muntanya de 2.088 metres que es troba entre els municipis d'Arres i Bossòst a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Era Trona · Veure més »

Es Antenes

Es Antenes és una muntanya de 1.833 metres que es troba al municipi de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Es Antenes · Veure més »

Es Bòrdes

Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.

Nou!!: Vall d'Aran і Es Bòrdes · Veure més »

Es Tersús

Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.

Nou!!: Vall d'Aran і Es Tersús · Veure més »

Escacat ("Taquejat jaquès")

Catedral de Saragossa. L'escacat és un tipus d'ornamentació, de finals del, en sèrie que es troba en frisos i arquivoltes, fonamentalment, basat bé en quadrats (anomenats “tacs”) o bé en rectangles (anomenats “bitllets”), uns enfonsats i uns altres sortints de forma alterna, en línies paral·leles, almenys en nombre de tres, donant lloc a ombres que simulen un tauler d'escacs, d'on li ve, en part el seu nom, ja que si bé escacat té l'origen en la similitud d'aquesta decoració amb un tauler d'escacs, el terme “taqueado jaqués”, està més relacionat amb el fet de presentar-se de manera abundant en la decoració de la catedral de Jaca, d'on es va haver d'estendre a la resta d'edificis religiosos que jalonen el camí de peregrinació a Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Vall d'Aran і Escacat ("Taquejat jaquès") · Veure més »

Escòrnacrabes

L'Escòrnacrabes, en occità, o Escornacabres en català, és una muntanya de 2.613 metres que es troba en el Pirineu axial, al massís de Beret.

Nou!!: Vall d'Aran і Escòrnacrabes · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Vall d'Aran і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Vall d'Aran і Escultura romànica · Veure més »

Escunhau

Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Escunhau · Veure més »

Escunhau e Casarilh

Escunhau e Casarilh és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Escunhau e Casarilh · Veure més »

Escut de la Vall d'Aran

L'escut oficial de la Vall d'Aran té el següent blasonament.

Nou!!: Vall d'Aran і Escut de la Vall d'Aran · Veure més »

Escut de Vilamòs

L'escut oficial de Vilamòs té el següent blasonament.

Nou!!: Vall d'Aran і Escut de Vilamòs · Veure més »

Escuts i banderes de l'Alta Ribagorça

Els escuts i banderes de l'Alta Ribagorça són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

Nou!!: Vall d'Aran і Escuts i banderes de l'Alta Ribagorça · Veure més »

Escuts i banderes de la Vall d'Aran

Escut oficial de la Vall d'Aran Escut històric de la Vall d'Aran Bandera oficial de la Vall d'Aran Els escuts i banderes de la Vall d'Aran són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

Nou!!: Vall d'Aran і Escuts i banderes de la Vall d'Aran · Veure més »

Església de Sant Miquèu

LEsglésia de Sant Miquèu a Vielha (Vall d'Aran) és una església construïda en diferents fases entre els segles  i. Està dedicada a sant Miquel.

Nou!!: Vall d'Aran і Església de Sant Miquèu · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Vall d'Aran і Espanya · Veure més »

Esport a Catalunya

Catalunya-Euskadi (2006) Lesport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del.

Nou!!: Vall d'Aran і Esport a Catalunya · Veure més »

Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics d'hivern de 2014

Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics d'hivern de 2014 és una llista que recull els esportistes nascuts, formats o residents als Països Catalans que participen en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2014.

Nou!!: Vall d'Aran і Esportistes dels Països Catalans als Jocs Olímpics d'hivern de 2014 · Veure més »

Espot

Espot és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Espot · Veure més »

Esquí de fons

Estil patinador Un esquiador de fons a l'Achensee (Tirol). L'esquí de fons pertany a la família de l'esquí nòrdic, per això sovint s'utilitza indistintament, i consisteix a desplaçar-se per superfícies nevades amb l'ajuda d'esquís.

Nou!!: Vall d'Aran і Esquí de fons · Veure més »

Estanh de Montcasau

L'estanh de Montcasau (en català, estany de Montcasau) és un estany pirinenc a la llera del riu Loseron.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh de Montcasau · Veure més »

Estanh de Pòdo

L'estanh de Pòdo és un llac glacial situat a la conca oriental del circ de Colomèrs, al terme municipal de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh de Pòdo · Veure més »

Estanh de Pica Palomèra

L'estanh de Pica Palomèra és al costat de les antigues mines de Liat a la Val d'Aran, a 2.307 m. d'altitud.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh de Pica Palomèra · Veure més »

Estanh des Cabidornats

L' estanh des Cabidornats, també conegut com estanh Plan, és un llac glacial situat al centre de la conca del circ de Colomèrs, al terme municipal de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh des Cabidornats · Veure més »

Estanh des Garguilhs de Jos

L'estany de Garguilhs de Jos és una llac glacial situat al Circ de Colomèrs, a la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh des Garguilhs de Jos · Veure més »

Estanh deth Cap deth Pòrt

L’ Estanh deth Cap deth Pòrt és un llac dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a la zona periférica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh deth Cap deth Pòrt · Veure més »

Estanh Gelat de Colomèrs

L´estanh Gelat de Colomèrs és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Colomèrs al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Gelat de Colomèrs · Veure més »

Estanh Long de Colomèrs

L´estanh Long de Colomèrs és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Colomèrs a la vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Long de Colomèrs · Veure més »

Estanh Long de Liat

L'estany Long de Liat es troba al costat de les antigues mines de Liat a la Val d'Aran, a 2.136 m. d'altitud.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Long de Liat · Veure més »

Estanh Major de Colomèrs

L' Estanh Major de Colomèrs, (en català, estany Major de Colomèrs) és un estany situat al vessant nord del Pirineu, al Circ de Colomèrs.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Major de Colomèrs · Veure més »

Estanh Mòrt

L'estanh Mòrt és un llac glacial situat a la conca occidental del circ de Colomèrs, al terme municipal de Naut Aran, a la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Mòrt · Veure més »

Estanh Obago

L´estanh Obago és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Colomèrs a la vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Obago · Veure més »

Estanh Redon

L´estanh Redon és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Colomèrs a la vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanh Redon · Veure més »

Estanhons des Pois

Els estanhons des Pois es troben a la Val d'Aran, al cap de la vall d'Artiga de Lin.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanhons des Pois · Veure més »

Estanhs de Ribereta

Els estanhs de Ribereta és una zona lacustre d'origen glacial situada en el Pirineu axial, a la capçalera del riu Ribereta, formada per tres estanys principals i diversos estanyets menors a la seva vora.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanhs de Ribereta · Veure més »

Estanhs deth circ Colomèrs: Clòto de Naut, Plan, Pòdo i Ratèra de Colomèrs

El circ de Colomèrs està situat al sud de la Val d'Aran i el formen un conjunt de cims força abruptes disposats en forma de cercle, entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanhs deth circ Colomèrs: Clòto de Naut, Plan, Pòdo i Ratèra de Colomèrs · Veure més »

Estany de la Restanca

LEstany de la Restanca (Era Restanca en aranès), a vegades conegut com a pantà dels Llacs Val d'Aran és un embassament, les aigües del qual alimenten el barranc de Rius i més avall el riu de Valarties (tributari del riu Garona).

Nou!!: Vall d'Aran і Estany de la Restanca · Veure més »

Estanys de Baiau

Els estanys de Baiau són dos estanys naturals d'origen glacial situats al circ de Baiau, a la capçalera del riu Noguera de Vallferrera.

Nou!!: Vall d'Aran і Estanys de Baiau · Veure més »

Estatge montà

Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.

Nou!!: Vall d'Aran і Estatge montà · Veure més »

Estatge subalpí

Washington, Estats Units). L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que està situada entre 1.600 i 2.300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà.

Nou!!: Vall d'Aran і Estatge subalpí · Veure més »

Esterri d'Àneu

Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.

Nou!!: Vall d'Aran і Esterri d'Àneu · Veure més »

Eth Cau de Naut

L'Eth Cau de Naut és una muntanya de 1.805 metres que es troba al municipi de Les, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Eth Cau de Naut · Veure més »

Eth Portilhon

Eth Portilhon (en francès col du Portillon) és un coll de muntanya que es troba als Pirineus centrals, i que serveix com a pas transfronterer entre els estats francès i espanyol.

Nou!!: Vall d'Aran і Eth Portilhon · Veure més »

Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive

L'Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive (EGPGC, Exèrcit Guerriller del Poble Gallec Lliure, en català) fou una organització armada gallega l'objectiu de la qual era la independència de Galícia i la seua transformació en una societat socialista.

Nou!!: Vall d'Aran і Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive · Veure més »

Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça

Josep Puig i Cadafalch, un dels integrants de l'expedició L'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça va ser duta a terme el 1907.

Nou!!: Vall d'Aran і Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça · Veure més »

Fagus

Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).

Nou!!: Vall d'Aran і Fagus · Veure més »

Faig

La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.

Nou!!: Vall d'Aran і Faig · Veure més »

Fajol

El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.

Nou!!: Vall d'Aran і Fajol · Veure més »

Falles del Pirineu

Les falles del Pirineu és una tradició festiva ancestral que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Falles del Pirineu · Veure més »

Fallopia japonica

La fallopia japonica és una planta herbàcia perenne de la família Poligonàcia.

Nou!!: Vall d'Aran і Fallopia japonica · Veure més »

Farcellets de col

Els caulets o col farcida són una mena de mandonguilles de carn picada envoltades amb fulles de col, que es couen a la cassola en un sofregit i se serveixen com a plat o com a acompanyament, en especial de carns de caça.

Nou!!: Vall d'Aran і Farcellets de col · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Vall d'Aran і Farinetes · Veure més »

Fauna de Catalunya

Les perdius xerres són uns dels ocells comuns a Catalunya. La fauna de Catalunya es compon, a grans trets, d'una combinació d'una minoritat d'animals endèmics de la regió i una majoritat d'animals que també són presents en altres indrets.

Nou!!: Vall d'Aran і Fauna de Catalunya · Veure més »

Fauna de la península Ibèrica

Ós bru als Pirineus, captiu en un parc prop d'Argelés, a la Vall d'Aran. Linx ibèric La fauna de la península Ibèrica presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a dos factors, la posició geogràfica de la península Ibèrica, entre l'Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat d'hàbitats i biòtops, conseqüència d'una varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.

Nou!!: Vall d'Aran і Fauna de la península Ibèrica · Veure més »

Fauna dels Països Catalans

El samaruc, un peix endèmic La fauna dels Països Catalans es caracteritza per una major diversitat de tàxons que no pas les zones properes, ja que aquest territori es troba en una zona de confluència de continents.

Nou!!: Vall d'Aran і Fauna dels Països Catalans · Veure més »

Federació Catalana d'Esports d'Hivern

La Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH) és l'organisme esportiu que dirigeix i regula la pràctica dels esports d'hivern a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Federació Catalana d'Esports d'Hivern · Veure més »

Felip d'Aner i d'Esteve

Felip Aner Benosa des d'Esteue d'Aubèrt (Aubèrt, Vall d'Aran 1781 ? - Portugal 1812 ?) fou un polític aranès.

Nou!!: Vall d'Aran і Felip d'Aner i d'Esteve · Veure més »

Ferrial·lanita-(Ce)

La ferrial·lanita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita.

Nou!!: Vall d'Aran і Ferrial·lanita-(Ce) · Veure més »

Festa d'Aran

La Festa d'Aran és la festa nacional de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Festa d'Aran · Veure més »

Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus

Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus són un conjunt de celebracions d'origen ancestral que tenen lloc cada any, pels volts de Sant Joan, a diferents poblacions d'Andorra, Aragó, Catalunya, la Vall d'Aran i Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus · Veure més »

Festes populars als Països Catalans

Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.

Nou!!: Vall d'Aran і Festes populars als Països Catalans · Veure més »

Fibracat TV

Fibracat TV era una cadena de televisió privada amb seu a Manresa, centrada en els continguts dedicats a la dona i a les noves tecnologies.

Nou!!: Vall d'Aran і Fibracat TV · Veure més »

Flama del Canigó

Rutes de distribució de la Flama del Canigó pels Països Catalans. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.

Nou!!: Vall d'Aran і Flama del Canigó · Veure més »

Flora dels Països Catalans

La flora als Països Catalans comprèn les plantes vasculars del territori insular i continental dels Països Catalans que tenen una superfície d'uns 70.000 km² i s'estenen entre 1° 30′ de longitud Oest i 4° 20′ de longitud Est i entre 37° 50′ i 43º 00 de latitud Nord.

Nou!!: Vall d'Aran і Flora dels Països Catalans · Veure més »

Fogatge de 1553

El fogatge de 1553 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1553 al Principat de Catalunya pactat a les Corts de Montsó de 1552-1553 on s'imposà l'últim fogatge del qual es té notícia.

Nou!!: Vall d'Aran і Fogatge de 1553 · Veure més »

Folk català

El Folk català (de l'anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la barreja entre el folk, la música popular i tradicional per arranjar-la.

Nou!!: Vall d'Aran і Folk català · Veure més »

Font de la Pica

La font de la Pica és una font d'aigua vuitcentista situada a la Plaça Major de Salardú, al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, inclosa en lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Font de la Pica · Veure més »

Forat d'Aigualluts

El Forat d'Aiguallut (Forau d'Aiguallut en aragonès) és un fenomen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, a uns 2.074 m d'altitud i a prop de l'Aneto, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any.

Nou!!: Vall d'Aran і Forat d'Aigualluts · Veure més »

Francés Boya Alòs

Francés Xavier Boya Alòs (Les, Vall d'Aran, 23 de gener de 1960) és un polític, escriptor i músic aranès, síndic d'Aran entre el 2007 i el 2011, i del 2019 al 2020.

Nou!!: Vall d'Aran і Francés Boya Alòs · Veure més »

France 3

France 3 és un canal públic de televisió francès que, a més de França, es pot sintonitzar a Andorra, Bèlgica i Luxemburg.

Nou!!: Vall d'Aran і France 3 · Veure més »

Francesc de Santcliment (ambaixador)

Francesc de Santcliment (Lleida, - 1366), senyor de Sarroca, d'Alcarràs, Montagut i Llardecans, va ser un cavaller i ambaixador català del llinatge dels Santcliment.

Nou!!: Vall d'Aran і Francesc de Santcliment (ambaixador) · Veure més »

Francesc Escudero i Ribot

Sepulcre del Comte Guifré al monestir de Ripoll, restaurat per Francesc Escudero Francesc Escudero i Ribot (Llançà, Alt Empordà, 19 d'abril de 1930 - Barcelona, 22 de febrer de 2012) fou un arquitecte català.

Nou!!: Vall d'Aran і Francesc Escudero i Ribot · Veure més »

Francesc Xavier Lamuela García

Francesc Xavier Lamuela Garcia (Barcelona, 1950) és un lingüista català.

Nou!!: Vall d'Aran і Francesc Xavier Lamuela García · Veure més »

Francisco Fernández Ochoa

, també conegut com a Paco Fernández Ochoa, va ser un esquiador alpí espanyol.

Nou!!: Vall d'Aran і Francisco Fernández Ochoa · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Vall d'Aran і Franquisme · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Vall d'Aran і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Freginat

El freginat o fregit (i hereginat a la (Vall d'AranLa cuina del país dels càtars, pàg. 118) és un plat de la cuina catalana i occitana que es fa amb menuts de xai o moltó. És un plat d'origen medieval, que ja surt al Llibre de Sent Soví. Els plats a base de menuts són molt habituals a la cuina catalana i occitana, n'hi ha que es fan amb altres animals (ocells, porc, etc.) però els d'anyell són "els més estimats tant a Occitània com als Països Catalans".

Nou!!: Vall d'Aran і Freginat · Veure més »

Front del Pallars

El Front del Pallars fou un conjunt d'intensos i perllongats combats entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes.

Nou!!: Vall d'Aran і Front del Pallars · Veure més »

Frontera entre Catalunya i Aragó

Frontera entre Aragó i Catalunya en vermell La frontera entre Catalunya i Aragó té una llargària de dalt a baix de 354 quilòmetres,Mesura de la distància amb Google Maps separant els dos territoris des del port de la Picada al nord, fent també la frontera amb França, fins al Tossal del Rei al sud, on també fa frontera amb el País Valencià.

Nou!!: Vall d'Aran і Frontera entre Catalunya i Aragó · Veure més »

Frontera entre França i Espanya

Portalet d'Aneu. Fita que indica la frontera entre Llívia i Angostrina i Vilanova de les Escaldes. La frontera estatal francoespanyola és la frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francès.

Nou!!: Vall d'Aran і Frontera entre França i Espanya · Veure més »

Frontera natural

La República francesa l'any 1800. Les fronteres de França coincidien amb les fronteres naturals establertes pels revolucionaris francesos. Una frontera natural és una frontera entre estats sobirans que és concomitant amb formacions naturals com són els rius, serralades de muntanyes, o deserts.

Nou!!: Vall d'Aran і Frontera natural · Veure més »

Fronteres de Catalunya

Les fronteres del Principat de Catalunya són les següents.

Nou!!: Vall d'Aran і Fronteres de Catalunya · Veure més »

Gachas

Zona aproximada del consum tradicional de ''gachas''. Les gachas o gatxes són un plat a base de farina amb aigua.

Nou!!: Vall d'Aran і Gachas · Veure més »

Gaita

La gaita és un tipus d'instrument musical aeròfon de caràcter tradicional que responen a característiques diverses i que es toquen en diferents indrets de la península Ibèrica i l'illa de Mallorca.

Nou!!: Vall d'Aran і Gaita · Veure més »

Galin Reiau

El Galin Reiau era un tribut d'un galin, un recipient que té la mesura del gra conreat en un terreny de 216 metres quadrats ple de blat, per foc, dels que Alfons el Cast assegura la protecció (annexió) de la Vall d'Aran pel tractat de l'Emparança, que fins llavors pertanyia al Comtat de Comenge, dels quals es comprometia a atorgar els delmes que li corresponien al monestir de Mijaran.

Nou!!: Vall d'Aran і Galin Reiau · Veure més »

Garòs

Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Garòs · Veure més »

Garguilhs de Sus

Garguilhs de Sus, també conegut com a Lac de Sus, és un llac glacial situat a la conca occidental del circ de Colomèrs, al terme municipal de Naut Aran, a la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Garguilhs de Sus · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Garona · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Vall d'Aran і Gascunya · Veure més »

Gaspar Cao de Benós de Les i Valdés

Gaspar Cao de Benós de Les i Valdés (Reus, 1760 - Barcelona, segle XIX) va ser un noble i militar català.

Nou!!: Vall d'Aran і Gaspar Cao de Benós de Les i Valdés · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Vall d'Aran і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de Gascunya

Una cuixa confitada d'ànec amb mesclum (amanida verda) Pollastre estofat amb molt vi (''coq au vin'') La cuina gascona és la cuina tradicional de Gascunya, que forma part de la cuina occitana en el seu vessant atlàntic, i per la qual cosa utilitza greix animal i no oli d'oliva.

Nou!!: Vall d'Aran і Gastronomia de Gascunya · Veure més »

Gastronomia de la Vall d'Aran

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Gastronomia de la Vall d'Aran · Veure més »

Gastronomia del Llemosí

La cuina llemosina és la cuina tradicional del Llemosí, dins de la cuina occitana i molt pròxima de la cuina d'Alvèrnia.

Nou!!: Vall d'Aran і Gastronomia del Llemosí · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Vall d'Aran і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gatosa europea

La gatosa europea (Ulex europaeus) és una espècie d'arbust de fulla persistent de la família de les fabàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Gatosa europea · Veure més »

Gausac

Gausac és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Gausac · Veure més »

Genciana groga

La genciana, gençana, o genciana groga, (Gentiana lutea) és una planta del gènere gentiana.

Nou!!: Vall d'Aran і Genciana groga · Veure més »

Geografia de Catalunya

Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².

Nou!!: Vall d'Aran і Geografia de Catalunya · Veure més »

Geografia dels Països Catalans

Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.

Nou!!: Vall d'Aran і Geografia dels Països Catalans · Veure més »

Gessa

Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Gessa · Veure més »

GR 11

Marca característica del GR 11 El GR 11, o Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural.

Nou!!: Vall d'Aran і GR 11 · Veure més »

Gran Tuc de Colomèrs

El Gran Tuc de Colomèrs és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Espot (Pallars Sobirà) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Gran Tuc de Colomèrs · Veure més »

Groguet pudent

Làmines El groguet pudent (Tricholoma sulphureum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual desprén una desagradable olor de gas d'enllumenat molt característica.

Nou!!: Vall d'Aran і Groguet pudent · Veure més »

Grup de l'halotriquita

El grup de l'halotriquita és un grup de minerals sulfats metàl·lics docosahidrats que cristal·litzen en el sistema monoclínic.

Nou!!: Vall d'Aran і Grup de l'halotriquita · Veure més »

Grup de la calcita

El grup de la calcita és un grup de minerals format per vuit espècies de minerals carbonats i nitrats, de cations relativament petits, entre els quals trobem liti (Li), sodi (Na), magnesi (Mg), calci (Ca), ferro (Fe2+), zinc (Zn), cobalt (Co2+) i cadmi (Cd).

Nou!!: Vall d'Aran і Grup de la calcita · Veure més »

Grup de la melanterita

El grup de la melanterita és un grup de minerals sulfats de metall(II) heptahidrats.

Nou!!: Vall d'Aran і Grup de la melanterita · Veure més »

Grup de la tetraedrita

El grup de la tetraedrita és un grup de minerals de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Vall d'Aran і Grup de la tetraedrita · Veure més »

Guerau de Queralt i de Rocabertí

Guerau de Queralt i de Rocabertí ? - 1393 o 1397) va ser un noble català. Era el segon fill de Pere V de Queralt i de Castellnou. Va ser senyor de diversos llocs durant el segle XIV: d'herència va obtindre la senyoria de Ceret, així com drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Quan es va casar amb Beatriu d'Olzinelles va aconseguir els castells de Cànoves i de Catllar, mentre que el seu germà Dalmau I li empenyorava Vespella el 1380. Per banda de la Corona, va comprar Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però la resistència dels seus habitants va tractar la reincorporació sota domini reial. El 1385 compra Montmaneu i la Panadella, que li són presos quan es crea el comtat de Cervera. El 1378 va acudir al servei del rei de Xipre amb 250 llancers. El 1383, combat el comte de Prades junt Pere VI de Queralt i de Pinós, nebot seu. Amb el rei de Castella va servir a la guerra de Portugal, mentre que amb l'infant Martí va combatre a la guerra de Sicília. Va ser conseller de l'infant Joan, que l'armà cavaller el 1387; procurador de l'infant Martí a Castella; mariscal general i castellà de la Vall d'Aran i lloctinent de conestable i senescal de Catalunya. Es va interessar per l'alquímia i la literatura, tot dedicant unes cobles al rei Pere III.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerau de Queralt i de Rocabertí · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Vall d'Aran і Guerra del Francès · Veure més »

Guillem de Ribagorça

Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).

Nou!!: Vall d'Aran і Guillem de Ribagorça · Veure més »

Harana (Àlaba)

Harana (castellà Valle de Arana) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Mendialdea.

Nou!!: Vall d'Aran і Harana (Àlaba) · Veure més »

Hariat

El hariat de milhòcLa cuina tradicional catalana, pàg.

Nou!!: Vall d'Aran і Hariat · Veure més »

Herba de Santa Margarida

Aspecte general L'herba de Santa Margarida,, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC herba centaura o pericó vermell (Centaurium erythraea) és una herba de la família de les gencianàcies típica d'Europa, Nord d'Àfrica, Àsia i Amèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Herba de Santa Margarida · Veure més »

Herminio Almendros

Herminio Almendros Ibáñez, (Almansa, Albacete, 9 d'octubre de 1898 – L'Havana, Cuba, 13 d'octubre de 1974), fou un pedagog i escriptor.

Nou!!: Vall d'Aran і Herminio Almendros · Veure més »

Herzogiella seligeri

Herzogiella seligeri és una espècie de molsa de la família de les hipnàcies present de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Herzogiella seligeri · Veure més »

Hipólito Cristóbal Cruces Socasau

Hipólito Cruces Socasau també anomenat en certes publicacions com Ipòlit Cruces Socasau és un polític aranés militant d'Unitat d'Aran i del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Hipólito Cristóbal Cruces Socasau · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: Vall d'Aran і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Vall d'Aran і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'èuscar

Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys. La història de l'èuscar s'analitza des de dos punts de vista diferents: la història interna (els processos de canvi en l'idioma) i la història externa (els canvis en el context sociopolític on es parla la llengua).

Nou!!: Vall d'Aran і Història de l'èuscar · Veure més »

Història de l'electricitat a Catalunya

Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la Barcelona Traction. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Durant tot el l'electricitat va ser un dels sectors bàsics del sistema energètic i un autèntic pilar de la industrialització moderna.

Nou!!: Vall d'Aran і Història de l'electricitat a Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Vall d'Aran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'esport a Catalunya

Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.

Nou!!: Vall d'Aran і Història de l'esport a Catalunya · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Vall d'Aran і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de la Unió Esportiva Figueres

El 13 d'abril de 1919 es fundava la Unió Esportiva Figueres, arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc).

Nou!!: Vall d'Aran і Història de la Unió Esportiva Figueres · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Vall d'Aran і Història de les vegueries · Veure més »

Història del muntanyisme a Catalunya

Breu història del muntanyisme a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Història del muntanyisme a Catalunya · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Vall d'Aran і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hotel Majestic (Barcelona)

Majestic Hotel & Spa GL és un històric hotel barceloní, de cinc estrelles gran luxe, inaugurat en 1918, situat en una de les cantonades de l'emblemàtic passeig de Gracia, en l'eixample barceloní, proper a la Casa Milà d'Antoni Gaudí.

Nou!!: Vall d'Aran і Hotel Majestic (Barcelona) · Veure més »

Hvála

Hvála (Eslovènia, 2001?–Pirineus centrals, 2018) és una ossa que fou capturada als Balcans i translocada per l'estat francès als Pirineus centrals el 2006, en el marc d’un programa de reintroducció de l’os bru a la serralada.

Nou!!: Vall d'Aran і Hvála · Veure més »

Hylocomiastrum pyrenaicum

Hylocomiastrum pyrenaicum és una espècie de briòfit de la família de les hilocomiàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Hylocomiastrum pyrenaicum · Veure més »

Iberolacerta

Iberolacerta és un gènere des sauròpsids escatosos de la família Lacertidae que inclou diverses espècies de sargantanes autòctones de la península Ibèrica i els Alps.

Nou!!: Vall d'Aran і Iberolacerta · Veure més »

Ignasi Brujó

Ignasi Brujó (mort en 1854) fou un militar carlí català Va ingressar a l'exèrcit en 1822, sent ajudant de camp de Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga durant la Guerra de la Regència d'Urgell, i en 1834 s'aixecà en la Primera Guerra Carlina, sent nomenat cap suprem de l'exèrcit carlí a Catalunya en 1835 en substitució del general Juan Antonio Guergué, entrant l'agost de 1835 a la Vall d'Aran i ocupant Viella, però derrotat el 4 d'octubre de 1836 a la batalla de Montesquiu i derrotant els liberals a l'acció de Sant Esteve d'En Bas, fou substituït per Rafael Maroto en 1836, qui el posà al comandament de la divisió de Girona, amb 2300 homes i 120 cavalls.

Nou!!: Vall d'Aran і Ignasi Brujó · Veure més »

Ilmenita

La ilmenita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Vall d'Aran і Ilmenita · Veure més »

Ilvaïta

La ilvaïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lawsonita.

Nou!!: Vall d'Aran і Ilvaïta · Veure més »

Immersió lingüística

La immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents.

Nou!!: Vall d'Aran і Immersió lingüística · Veure més »

Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Informe Roca · Veure més »

Iniciativa per Occitània

Iniciativa per Occitània és un laboratori polític, cultural i social que pretén avançar, per la seva reflexió i la seva acció, vers l'emancipació d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Iniciativa per Occitània · Veure més »

Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana

L'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana (IEA-AALO) és una institució acadèmica que té per objecte l'alta investigació i l'estudi de l'aranès, i l'establiment dels criteris de normativa d'acord amb els principis de la gramàtica occitana de Loís Alibèrt i les Normes ortografiques der aranés, com a part integrant de l'espai lingüístic i cultural occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana · Veure més »

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran

L'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA) és un institut constituït com a instrument per impulsar el desenvolupament dels territoris de muntanya de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Invasió de Mateu I de Foix

La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de Mateu I de Foix · Veure més »

Irissa

Irissa o Lairissa és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, utilitzat com a divisió administrativa i com a circumscripció electoral del Consell General d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Irissa · Veure més »

Isard pirinenc

Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Isard pirinenc · Veure més »

Isil (antic municipi)

Isil, anomenat Gil durant molts anys, era un municipi de la comarca del Pallars Sobirà que va ser incorporat el 1970 al nou terme, creat en aquell moment, d'Alt Àneu, juntament amb els termes de Son, Sorpe, València d'Àneu i la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Nou!!: Vall d'Aran і Isil (antic municipi) · Veure més »

Isona i Conca Dellà

Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona.

Nou!!: Vall d'Aran і Isona i Conca Dellà · Veure més »

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc, 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Jacme Taupiac · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Gort Farré

Jaume Gort Farré (Montoliu de Lleida, 27 d'agost de 1919 - Lleida, 9 de novembre de 1966, als 47 anys) fou un escultor català.

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume Gort Farré · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Vall d'Aran і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Javier Rivas Escamilla

Javier Rivas Escamilla (Madrid, 1965) és un esportista, informàtic i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i desena legislatures.

Nou!!: Vall d'Aran і Javier Rivas Escamilla · Veure més »

Jèp de Montoya

Jèp de Montoya Parra (Les, Val d'Aran, 1959) és un escriptor i erudit aranès en occità, alhora president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana (d'ençà el 10 de maig de 2007) i de l'Associacion Prefigurativa a l'Organisme de Regulacion de la Lenga Occitana (APORLÒC), des del gener de 2009.

Nou!!: Vall d'Aran і Jèp de Montoya · Veure més »

Joan Bellmunt i Figueras

Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues 1950) és un etnògraf català.

Nou!!: Vall d'Aran і Joan Bellmunt i Figueras · Veure més »

Joan Besson i Blaya

Joan Besson i Blaya (Granollers, 1957) és un periodista català llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982) i ha desenvolupat una gran part de la seva trajectòria professional a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, coneguda primer com a Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Nou!!: Vall d'Aran і Joan Besson i Blaya · Veure més »

Joan Francés Blanc

Joan Francés Blanc (Jean-François en francès; Agen, 8 de desembre de 1961).

Nou!!: Vall d'Aran і Joan Francés Blanc · Veure més »

Joan Francés Tisnèr

Joan Francés Tisnèr va néixer el 1954 a Salias, (França).

Nou!!: Vall d'Aran і Joan Francés Tisnèr · Veure més »

Joan Ramon Folc IV de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).

Nou!!: Vall d'Aran і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »

Joan Soldevila Pich

Joan Soldevila Pich (Esterri d'Àneu, 29 de novembre de 1913 – Esterri d'Àneu, 8 d'abril de 2013) fou un pallarès que, durant la Segona Guerra Mundial, va pertànyer a la xarxa d'informació belga De Jean.

Nou!!: Vall d'Aran і Joan Soldevila Pich · Veure més »

Joaquín Sabina

Joaquín Ramón Martínez Sabina conegut com a Joaquín Sabina (Úbeda, Andalusia, 12 de febrer de 1949), és un cantautor i poeta espanyol i un dels músics espanyols més reconeguts de finals del i a començaments del.

Nou!!: Vall d'Aran і Joaquín Sabina · Veure més »

Josèp Condò Sambeat

casa de la vila de Viella Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossòst, 1919) fou un sacerdot, poeta i estudiós occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès i, en menor mesura, en català.

Nou!!: Vall d'Aran і Josèp Condò Sambeat · Veure més »

José Antonio Alonso Alcalde

José Antonio Alonso Alcalde (L'Entregu, 14 d'abril de 1919 - Agen, 19 de desembre de 2015), més conegut com a Comandante Robert o simplement Robert, va ser un polític i militar espanyol, reconegut membre de la resistència francesa durant l'ocupació nazi de França.

Nou!!: Vall d'Aran і José Antonio Alonso Alcalde · Veure més »

José Álvarez Junco

José Álvarez Junco (Viella, Vall d'Aran, 1942) és un historiador espanyol i considerat lleonès (nascut a Viella però educat a Zamora), catedràtic d'Història en la Universitat Complutense de Madrid.

Nou!!: Vall d'Aran і José Álvarez Junco · Veure més »

José Calbetó Giménez

José Calbetó Giménez (Vielha, 1937 - 23 de setembre de 2020) també conegut com a Josep Calbetó Giménez, Jusèp Calbetò Giménez o Pepito Calbetó fou un polític aranès militant del Partit Popular de Catalunya i anteriorment d'Unió Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica Aranesa.

Nou!!: Vall d'Aran і José Calbetó Giménez · Veure més »

José Solchaga y Zala

José Solchaga Zala (Muniáin de la Solana, Navarra, 8 d'octubre de 1881 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 1953) va ser un militar espanyol que va participar en l'aixecament contra la Segona República que va portar a la Guerra Civil.

Nou!!: Vall d'Aran і José Solchaga y Zala · Veure més »

Josefa Úriz Pi

Josefa Úriz Pi (Badostain, Eguesibar, 15 de març de 1883 – Berlín Oriental, 2 d'agost de 1958) fou una mestra, pedagoga i activista política navarresa de naixement i lleidatana d'adopció.

Nou!!: Vall d'Aran і Josefa Úriz Pi · Veure més »

Josep Danés i Torras

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Vall d'Aran і Josep Danés i Torras · Veure més »

Josep Forment

fou un editor i traductor català d'origen occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Josep Forment · Veure més »

Josep Gudiol i Cunill

Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.

Nou!!: Vall d'Aran і Josep Gudiol i Cunill · Veure més »

Josep Lluís Boya i González

Josep Lluís Boya i González (Les, Vall d'Aran, 15 d'octubre de 1945) és un comerciant i polític aranès, diputat al Parlament de Catalunya en la IV i V legislatures.

Nou!!: Vall d'Aran і Josep Lluís Boya i González · Veure més »

Josep Maria Espanya i Sirat

Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, la Vall d'Aran, 1879 - Bogotà, Colòmbia, 1953) fou un polític, propietari rural i advocat occità, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Josep Maria Espanya i Sirat · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Vall d'Aran і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Juan Blázquez Arroyo

Juan Blázquez Arroyo (Bossost (Val d'Aran) 1914 - Rabat (Marroc) 1974) fou un activista i comunista català.

Nou!!: Vall d'Aran і Juan Blázquez Arroyo · Veure més »

Juli Soler i Santaló

Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 - Barcelona, 30 d'abril de 1914) va ser un enginyer, fotògraf i excursionista notable de finals del, nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.

Nou!!: Vall d'Aran і Juli Soler i Santaló · Veure més »

Julià Babia i Privat

Julià Babia Privat (el Poblenou, Barcelona, 25 de gener de 1961 - Castelló de Farfanya, 9 de febrer de 1987) fou un militant independentista català, conegut amb el sobrenom del Nen.

Nou!!: Vall d'Aran і Julià Babia i Privat · Veure més »

Junta de Museus de Catalunya

La Junta de Museus de Catalunya és un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya, situat al Palau Moja, al Carrer Portaferrissa número 1 de Barcelona.

Nou!!: Vall d'Aran і Junta de Museus de Catalunya · Veure més »

Jusèp Amiell Solè

Jusèp Amiell Solè (Garòs, Arties e Garòs, Naut Aran, Vall d'Aran, 18 d'abril de 1930) és un sacerdot i escriptor aranès.

Nou!!: Vall d'Aran і Jusèp Amiell Solè · Veure més »

Jusèp Boya i Busquet

Jusèp Boya i Busquet (Les, Vall d'Aran, 22 de juliol de 1960) és llicenciat en Geografia i Història en l'especialitat d'Història Medieval per la UB, antic director del Museu d'Història de Catalunya, des de 2018 és director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, prèviament va ser Director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya (2016-2018).

Nou!!: Vall d'Aran і Jusèp Boya i Busquet · Veure més »

Jusèp-Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau (Betren, Vall d'Aran, 1956) és un polític, ex professor de matemàtiques de l'Institut d'Aran i militant occitanista aranès. És conegut sobretot com a activista i divulgador occitanista i director de la política lingüística del Consell General d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Jusèp-Loís Sans Socasau · Veure més »

Kílian Jornet i Burgada

és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.

Nou!!: Vall d'Aran і Kílian Jornet i Burgada · Veure més »

La Baronia de Les

La Baronia de Les és un edifici del municipi de Les (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Vall d'Aran і La Baronia de Les · Veure més »

La Creu de Colomèrs

La Creu de Colomèrs és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і La Creu de Colomèrs · Veure més »

La Diada del Sí

La Diada del Sí va ser una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і La Diada del Sí · Veure més »

La Pobla de Segur

Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і La Pobla de Segur · Veure més »

La Pobla de Segur (vila)

La vila des de Puimanyons La vila, des de migdia La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom.

Nou!!: Vall d'Aran і La Pobla de Segur (vila) · Veure més »

La Sabateria

La Sabateria és una llibreria de la ciutat de Lleida especialitzada en llibre de vell, alguns de centenaris, considerada una de les més boniques del món segons Little Bookstores.

Nou!!: Vall d'Aran і La Sabateria · Veure més »

La Tuca

La Tuca (Era Tüca en aranès) fou una estació d'esquí situada a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і La Tuca · Veure més »

La Vall de Boí

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dona nom al municipi.

Nou!!: Vall d'Aran і La Vall de Boí · Veure més »

Labada de Sarrahèra

El Labada de Sarrehèra es un pic situat al vessant nord del Pirineu central.

Nou!!: Vall d'Aran і Labada de Sarrahèra · Veure més »

Lac de Baish

El lac de Baish és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Saboredo, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac de Baish · Veure més »

Lac de Mar

El Lac de Mar (en català, estany de Mar) és un llac glacial que es troba al Circ de Restanca, al llarg d'una vall penjada sobre l'estany de la Restanca.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac de Mar · Veure més »

Lac de Naut

El lac de Naut és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Saboredo, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac de Naut · Veure més »

Lac de Rius

El Lac de Rius es un llac glacial situat a la capçalera de la vall de Rius, al terme municipal de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac de Rius · Veure més »

Lac deth Còth deth Hòro

El lac deth Còth deth Hòro (nom en aranès) és un llac de muntanya situat a 2.223 m sobre la frontera entre el municipi aranès de Vielha e Mijaran i el ribagorçà de Benasc.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac deth Còth deth Hòro · Veure més »

Lac deth Pòrt de Caldes

El lac deth Pòrt de Caldes és un llac glacial que es troba a la conca occidental del Circ de Colomèrs, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac deth Pòrt de Caldes · Veure més »

Lac Major de Saboredo

El lac Major de Saboredo en aranès o estany Major de Saboredo en català és un llac glacial que es troba a la conca oriental del Circ de Saboredo, al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac Major de Saboredo · Veure més »

Lac Redon

El Lac Redon, també anomenat Estanh Redon, és un estany d'origen glacial situat a 2.234 m d'altitud, a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, tot i que per causes històriques forma part de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac Redon · Veure més »

Lac Tòrt de Rius

El Lac Tòrt de Rius es un llac glacial situat al centre del Circ de Tòrt, al terme municipal de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Lac Tòrt de Rius · Veure més »

Laumontita

La laumontita és un mineral de la classe dels silicats i del grup de les zeolites.

Nou!!: Vall d'Aran і Laumontita · Veure més »

Lúcia Mas Garcia

és una cantant i cantautora i professora de música aranesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Lúcia Mas Garcia · Veure més »

Les

Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Les · Veure més »

Les Vielles (Abella de la Conca)

Les Vielles, o la Viella, és una extensa partida rural del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і Les Vielles (Abella de la Conca) · Veure més »

Libertatǃ

Libertat ! és un moviment polític socialista i occitanista creat el 2009 al Bearn.

Nou!!: Vall d'Aran і Libertatǃ · Veure més »

Libocedres de Les III

Els Libocedres de Les III (Calocedrus decurrens) són un conjunt de libocedres que es troba a Les (la Vall d'Aran), els quals destaquen tant en alçada com en gruix de tronc.

Nou!!: Vall d'Aran і Libocedres de Les III · Veure més »

Licopodi selago

Licopodi selago (Huperzia selago) és una espècie de la família de les Huperziàcies que viu en clarianes humides dels boscos de coníferes sobre sòl silícic i humífer.

Nou!!: Vall d'Aran і Licopodi selago · Veure més »

Linx nòrdic

El linx nòrdic, gat cerver, gat cerval, llop cerver, llop cerval o gatillop (Lynx lynx) és un fèlid de mida mitjana natiu dels boscos d'Europa i Sibèria.

Nou!!: Vall d'Aran і Linx nòrdic · Veure més »

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Nou!!: Vall d'Aran і Literatura occitana · Veure més »

Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran

La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d'Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.

Nou!!: Vall d'Aran і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Veure més »

Llei d'alta muntanya

La Llei d'alta muntanya fou una llei aprovada pel govern de la Generalitat de Catalunya el 1983 que abastava la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

Nou!!: Vall d'Aran і Llei d'alta muntanya · Veure més »

Llei de Normalització Lingüística a Catalunya

La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya fou una llei aprovada per Parlament de Catalunya el 6 d'abril de 1983 per 105 vots a favor i 1 abstenció (el centrista Joan Besa).

Nou!!: Vall d'Aran і Llei de Normalització Lingüística a Catalunya · Veure més »

Llei de vegueries de Catalunya

La Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010) és una llei que estableix les bases de l'organització en vegueries de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Llei de vegueries de Catalunya · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Vall d'Aran і Lleida · Veure més »

Lleida TV

Lleida Televisió, popularment conegut com a Lleida TV, és el canal de televisió del Grup Segre.

Nou!!: Vall d'Aran і Lleida TV · Veure més »

Llengües d'Espanya

345x345pxL'Estat Espanyol és un estat europeu amb una gran diversitat lingüística.

Nou!!: Vall d'Aran і Llengües d'Espanya · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Vall d'Aran і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengua pròpia

Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і Llengua pròpia · Veure més »

Llet de Pasqua

La llet de Pasqua, llet de Quaresma o llet basca són unes postres de llet cuita amb farina i sucre.

Nou!!: Vall d'Aran і Llet de Pasqua · Veure més »

Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).

Nou!!: Vall d'Aran і Llista d'antics municipis de Catalunya · Veure més »

Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya

A Catalunya hi ha moltes espècies de ratpenats, totes elles insectívores.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista d'espècies de ratpenats de Catalunya · Veure més »

Llista d'instal·lacions de generació d'energia elèctrica de Catalunya

miniatura La Llista d'instal·lacions de generació d'energia elèctrica de Catalunya és el catàleg complet de les instal·lacions de generació d'energia elèctrica situades a Catalunya amb una potència superior a 50 MW amb dades de 2014, les últimes disponibles.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista d'instal·lacions de generació d'energia elèctrica de Catalunya · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Vall d'Aran

Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Vall d'Aran inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional de la Vall d'Aran · Veure més »

Llista de capitals de comarca dels Països Catalans

Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans · Veure més »

Llista de carreteres del Pirineu

600x600px La Xarxa de Carreteres del Pirineu són totes les carreteres que és troben dintre de la Vegueria del Pirineu a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu sense incloure la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de carreteres del Pirineu · Veure més »

Llista de cascades de Catalunya

En la següent llista es mostren les cascades més destacades de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de cascades de Catalunya · Veure més »

Llista de cavalls famosos

Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de cavalls famosos · Veure més »

Llista de circumscripcions electorals a Catalunya

Catalunya està dividida en diferents circumscripcions electorals segons el tipus d'eleccions.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de circumscripcions electorals a Catalunya · Veure més »

Llista de colls dels Pirineus

Punta i Coll d'Harlé, i Mussol de Tumeneia Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de colls dels Pirineus · Veure més »

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de cornamuses · Veure més »

Llista de gentilicis

En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de gentilicis · Veure més »

Llista de les comarques dels Països Catalans

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de les comarques dels Països Catalans · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de minerals de Catalunya

A Catalunya s'han trobat més de 400 espècies de minerals aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de minerals de Catalunya · Veure més »

Llista de mitjans de comunicació occitans

Icona per als enllaços de la Viquipèdia a pàgines en llengua occitana Aquesta és una llista de mitjans de comunicació en que l'occità és usat com a llengua de comunicació de manera total o parcial.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de mitjans de comunicació occitans · Veure més »

Llista de monuments d'Espais de Memòria

La Llista de monuments d'Espais de Memòria fa referència a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada pel Memorial Democràtic.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de monuments d'Espais de Memòria · Veure més »

Llista de monuments de la Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Llista de monuments de la Vall d'Aran inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de monuments de la Vall d'Aran · Veure més »

Llista de monuments del Baix Aran

Llista de monuments del Baix Aran inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català per als set municipis de la Vall d'Aran que formen l'àrea geogràfica del Baix Aran (en aranès Baish Aran) o els terçons de Quate Lòcs i Irissa.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de monuments del Baix Aran · Veure més »

Llista de municipis de la província de Lleida

En aquesta taula figuren tots els municipis de la província de Lleida i el nombre d'habitants que tenen.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de municipis de la província de Lleida · Veure més »

Llista de muntanyes de Catalunya

Aquesta és una llista de les muntanyes catalanes.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de muntanyes de Catalunya · Veure més »

Llista de muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Comaloforno, de 3.029,2 m, és la muntanya més alt del Parc Nacional, del municipi de la Vall de Boí i de la comarca de l'Alta Ribagorça. Aquesta és la llista de les 100 muntanyes més altes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Alt Pirineu i Aran, Catalunya), ordenades de més a menys altitud (en metres sobre el nivell del mar), amb el municipi (o municipis) i la comarca (o comarques) on pertany cada muntanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Veure més »

Llista de museus de l'Alt Pirineu i Aran

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de museus de l'Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Llista de noms llatins de poblacions catalanes

La següent llista recull els noms llatins de poblacions catalanes.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de noms llatins de poblacions catalanes · Veure més »

Llista de planes de Catalunya

Pla de Boet i Cabana de Boet Pla de Beret Planell de Sallamana En geografia, una plana és una àrea amb un relleu relativament pla.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de planes de Catalunya · Veure més »

Llista de plantes de Catalunya

Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de plantes de Catalunya · Veure més »

Llista de poblacions monosíl·labes de Catalunya

Aquesta llista agrupa les entitats de població de Catalunya el nom de les quals és un monosíl·lab.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de poblacions monosíl·labes de Catalunya · Veure més »

Llista de poblacions monosíl·labes dels Països Catalans

La llista de poblacions monosíl·labes dels Països Catalans pretén recopilar noms monosíl·labs d'entitats de població dels Països Catalans ordenats alfabèticament; no és una llista exhaustiva.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de poblacions monosíl·labes dels Països Catalans · Veure més »

Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran

Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran ordenats per comarca i municipi.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Llista de rellotges de sol de la Vall d'Aran

Llista de rellotges de sol instal·lats de forma permanent en espais públics de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de rellotges de sol de la Vall d'Aran · Veure més »

Llista de rius de Catalunya

Llista de rius i rieres que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de rius de Catalunya · Veure més »

Llista de topònims d'Arres

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Arres, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims d'Arres · Veure més »

Llista de topònims d'es Bòrdes

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'es Bòrdes, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims d'es Bòrdes · Veure més »

Llista de topònims de Bausen

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Bausen, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Bausen · Veure més »

Llista de topònims de Bossòst

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Bossòst, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Bossòst · Veure més »

Llista de topònims de Canejan

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Canejan, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Canejan · Veure més »

Llista de topònims de Les

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Les, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Les · Veure més »

Llista de topònims de Naut Aran

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Naut Aran, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Naut Aran · Veure més »

Llista de topònims de Vielha e Mijaran

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Vielha e Mijaran, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Vielha e Mijaran · Veure més »

Llista de topònims de Vilamòs

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Vilamòs, a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims de Vilamòs · Veure més »

Llista de topònims mallorquins precatalans

La toponímia de l'illa de Mallorca es pot classificar en dos grans grups: la que és formada a partir d'arrels catalanes i la que és formada a partir d'elements que no són catalans, és a dir, la que és formada abans de la conquesta de Mallorca el.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims mallorquins precatalans · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista de valls dels Pirineus

La vall de Núria. El Pirineu no és una sola serra sinó un conjunt de serres, enmig de les quals hi ha valls fins i tot obertes i planes, com la Cerdanya, mentre la majoria són estretes i petites.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de valls dels Pirineus · Veure més »

Llista de zones de protecció dels Pirineus

Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista de zones de protecció dels Pirineus · Veure més »

Llista dels sostres comarcals de Catalunya

Les sis comarques que constitueixen l'Alt Pirineu i Aran, presenten sis cims comarcals diferents; d'aquests sis cims, tres superen els 3.000 m.s.n.m, i els tres restants superen els 2.700 m.s.n.m. Les comarques d'aquesta regió es caracteritzen pels relleus pirinencs que guanyen alçada conforme ens aproximem cap al nord.

Nou!!: Vall d'Aran і Llista dels sostres comarcals de Catalunya · Veure més »

Llorenç Delcasso

Denis Llorenç Delcasso (Sant Pere dels Forcats, 18 de desembre del 1739 Algunes fonts el fan nascut a Sant Pere dels Forcats, com la plana de l'Assemblea Francesa; altres, com la GREC, a la veïna Cabanassa (i amb una data de naixement diferent, el 1740); vista la fiabilitat per a les dades de la Catalunya del Nord d'una font i de l'altra, sembla més versemblant la primera, a falta de més confirmació. Una plana particular dedicada a La Cabanassa també n'indica aquest origen, però sense posar en què basa l'atribució. - La Cabanassa, ?) va ser un religiós nord-català secularitzat que fou elegit diputat a la Primera República Francesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Llorenç Delcasso · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Vall d'Aran і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Estasen i Pla

El refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6 d'octubre de 1890 - 23 de juny de 1947 fou escalador, alpinista i esquiador de muntanya català, pioner d'aquests esports en molts indrets. Fou l'escalador català més important de l'època d'entreguerres. Va introduir la tècnica del piolet i grampons a l'Estat espanyol. Fill de Lluís Estasen i Cortada i Pilar Plà i Coll. Casat amb Margarida Alsina. Era nebot de Pere Estasen i Cortada. Al darrer trimestre de l'any 1910 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya. L'any 1929 se li atorgà la Medalla d'or del Centre, en l'acceptació d'aquesta Estasen dirà que l'accepta «creient que es vol premiar l'excursionisme pur, és a dir, als que no podent ésser científics per manca de mitjans, solament busquem en la muntanya la contemplació de la gran obra mestra: la Natura» Més tard l'any 1942 fou nomenat president del Centre Acadèmic d'Escalada (CADE), secció creada dins del Centre Excursionista de Catalunya, essent-ne el primer president. Als seus inicis es dedica a l'esquí de competició amb bons resultats en diferents proves: campió d'esquí de fons el 1925 i tres vegades guanyador de la copa Ribes en 1921-24. Apassionat de l'esquí de muntanya recorre gran part dels Pirineus. L'any 1919 la Mancomunitat de Catalunya li encarrega de donar lliçons d'esquí als habitants del Pallars i Aran per tal de pal·liar els problemes d'aïllament que patien els pobles de muntanya.

Nou!!: Vall d'Aran і Lluís Estasen i Pla · Veure més »

Lluís Rouvière i Bula

Lluís Rouvière i Bula (Barcelona, 1837 - Barcelona, 27 de març de 1904) fou un enginyer industrial barceloní.

Nou!!: Vall d'Aran і Lluís Rouvière i Bula · Veure més »

Lluert occidental

El lluert occidental o llangardaix verd occidental (Lacerta bilineata) és una espècie de sauròpsid (rèptil) de la família dels lacèrtids que viu a Europa occidental, incloent-hi Catalunya i Andorra.

Nou!!: Vall d'Aran і Lluert occidental · Veure més »

Los 40

Los 40, coneguts anteriorment com a Los 40 Principales és una xarxa d'emissores de ràdio creades a Espanya amb presència també a Andorra i Hispanoamèrica i propietat del Grup PRISA.

Nou!!: Vall d'Aran і Los 40 · Veure més »

Louis Ramond de Carbonnières

Louis François Ramond de Carbonnières (o Louise François Élisabeth Ramond), baró de Carbonnières, (4 de gener de 1755, Estrasburg - 14 maig 1827, París), va ser un polític, geòleg i botànic francès.

Nou!!: Vall d'Aran і Louis Ramond de Carbonnières · Veure més »

Lugdúnum dels Cònvenes

Lugdúnum dels Cònvenes (Lugdūnum Convĕnārum, literalment 'turó de Lug dels cònvenes') fou la capital del cònvenes, un poble aquità del sud-oest de la Gàl·lia romana.

Nou!!: Vall d'Aran і Lugdúnum dels Cònvenes · Veure més »

Lycopodium clavatum

Lycopodium clavatum és una espècie de licopodi, un pteridòfit de la família de les licopodiàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Lycopodium clavatum · Veure més »

Magí Colet i Mateu

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona, 30 d'octubre de 1909 - Sabadell, 25 de desembre de 1978) fou un pedagog i metal·lúrgic català.

Nou!!: Vall d'Aran і Magí Colet i Mateu · Veure més »

Malh de Bessons

El Malh de Bessons (occità) o Mall de Besons és una muntanya de 1.949 metres que es troba entre els municipis de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh de Bessons · Veure més »

Malh de Bolard

El Malh de Bolard és una muntanya de 2.753 metres que es troba a la Vall d'Aran, entre el municipi de Naut Aran i el Coserans, a l'Arieja, França.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh de Bolard · Veure més »

Malh de Santa Bàrbara

El Malh de Santa Bàrbara és una muntanya de 1.225 metres que es troba al municipi de Vilamòs a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh de Santa Bàrbara · Veure més »

Malh dera Artiga

El Malh dera Artiga és una muntanya de 2.710 metres que es troba entre els municipis de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran i l'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh dera Artiga · Veure més »

Malh des Bessons

El Malh des Bessons és una serra situada al municipi de Les a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 1.691 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh des Bessons · Veure més »

Malh des Pois

El Malh des Pois, també anomenat Forcanada, és una muntanya de 2.882,7 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh des Pois · Veure més »

Malh des Vivèrs

El Malh des Vivèrs és una muntanya de 2.154 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh des Vivèrs · Veure més »

Malh deth Chuc

El Malh deth Chuc o Math de Betlan és una muntanya de 2.018 metres que es troba entre els municipis de Les, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh deth Chuc · Veure més »

Malh deth Gat

El Malh deth Gat és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 1.525 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh deth Gat · Veure més »

Malh Ròi

El Malh Ròi és una muntanya de 2.162 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Malh Ròi · Veure més »

Malhs de Rius

Els Malhs de Rius (en català, Cingles de Rius) és una muntanya de la sèrra de Rius, a la vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Malhs de Rius · Veure més »

Mancomunitat dels Quatre Pobles

La Mancomunitat, respecte de l'actual terme d'Alt Àneu La Mancomunitat dels Quatre Pobles era un territori comunal d'aprofitament dels recursos dels pobles de València d'Àneu, Esterri d'Àneu, Son i Sorpe.

Nou!!: Vall d'Aran і Mancomunitat dels Quatre Pobles · Veure més »

Mandonguilla

Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.

Nou!!: Vall d'Aran і Mandonguilla · Veure més »

Manifest de Les

El Manifest de Les (en occità Manifèst de Les) és un document impulsat per diferents membres de la ciutadania d'Aran que dona suport al referèndum sobre la independència de Catalunya i al procés independentista català.

Nou!!: Vall d'Aran і Manifest de Les · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Vall d'Aran і Maquis · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Vall d'Aran і Marca Hispànica · Veure més »

Marcatosa

Marcatosa, a la Vall d'Aran Marcatosa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Marcatosa · Veure més »

Mari Boya

José María Navalón Boya, conegut com a és un pilot d'automobilisme aranès que competeix en el Campionat de Fórmula Regional Europea amb l'equip Van Amersfoort Racing.

Nou!!: Vall d'Aran і Mari Boya · Veure més »

Maria Pilar Busquet i Medan

Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.

Nou!!: Vall d'Aran і Maria Pilar Busquet i Medan · Veure més »

Maria Vergés Pérez

és una política i música aranesa, actualment Síndica d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Maria Vergés Pérez · Veure més »

Mariano Socías del Fangar y Lledó

Mariano Socías del Fangar y Lledó (Barcelona, 25 de novembre de 1820 - Madrid, 9 d'agost de 1889) fou un militar català, capità general de València i director general de la Guàrdia Civil.

Nou!!: Vall d'Aran і Mariano Socías del Fangar y Lledó · Veure més »

Marimanha

L'espai natural protegit de Marimanha està format per un conjunt muntanyós de notable complexitat i de gran diversitat paisatgística que tanca la Val d'Aran pel sector de llevant.

Nou!!: Vall d'Aran і Marimanha · Veure més »

Marta Palau Barquero

és una esquiadora catalana, formada esportivament a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Marta Palau Barquero · Veure més »

Massís de Beret

El massís de Beret o de Marimanha és un nucli muntanyós a cavall de l'Aran i el Pallars Sobirà, als municipis de Naut Aran i Alt Àneu.

Nou!!: Vall d'Aran і Massís de Beret · Veure més »

Mata de València

La Mata de València és una avetosa d'avet blanc (Abies alba) situada a l'obaga de la vall de la Bonaigua, a la conca alta del riu Noguera Pallaresa.

Nou!!: Vall d'Aran і Mata de València · Veure més »

Múnia de Castella

Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.

Nou!!: Vall d'Aran і Múnia de Castella · Veure més »

Melba

Melba, o Mellba (Medved, Eslovènia, 1992? – Vedinhs e Garraus, Comenge, 27 de setembre de 1997), va ser una femella d’os bru europeu nascuda a Eslovènia i introduïda als Pirineus a la primavera del 1996.

Nou!!: Vall d'Aran і Melba · Veure més »

Mica trioctaedral

Mica trioctaedral és com s'anomena un subgrup de minerals important dins de les miques, on hi ha tres cations D octaèdricament coordinats per unitat de fórmula: AD₃T₄O10(OH,F)₂, en què normalment A és majoritàriament K o Na, D és Al, Mg, Li, Fe, etc.; i T és majoritàriament Si +/- Al, etc.

Nou!!: Vall d'Aran і Mica trioctaedral · Veure més »

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Migdia-Pirineus · Veure més »

Miguel Gallo Martínez

Miguel Gallo Martínez, (1904 - Alacant 1939) va ser un militar espanyol comunista que va lluitar en la guerra civil espanyola a favor de la República.

Nou!!: Vall d'Aran і Miguel Gallo Martínez · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Nou!!: Vall d'Aran і Mineria · Veure més »

Miquel Padilla i Díaz

Miquel Padilla i Díaz (es Bòrdes, Vall d'Aran, 9 d'octubre de 1961) és un polític occità, militant d'Unió Democràtica de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya entre 1987 i 1992.

Nou!!: Vall d'Aran і Miquel Padilla i Díaz · Veure més »

Mireia Boya e Busquet

Mireia Boya e Busquet (Sent Gaudenç, 28 de juliol de 1979) és una ambientòloga i política occitana.

Nou!!: Vall d'Aran і Mireia Boya e Busquet · Veure més »

Mitja guadanyeria

La Mitja guadanyeria (aranès mija gudanyeria) o pacte de convinença és una associació de caràcter familiar organitzada a la Vall d'Aran com a règim econòmic de comunitat limitada de béns que requereix pacte exprés en capítols matrimonials.

Nou!!: Vall d'Aran і Mitja guadanyeria · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Vall d'Aran і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monazita-(Ce)

La monazita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la monazita.

Nou!!: Vall d'Aran і Monazita-(Ce) · Veure més »

Mont (Vielha e Mijaran)

Mont (pronunciat Mún) és un petit nucli urbà situat a 1.235 metres sobre el nivell del mar, que pertany al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) i és pedania de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan.

Nou!!: Vall d'Aran і Mont (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Mont dera Solana

La Mont dera Solana és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.178 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Mont dera Solana · Veure més »

Mont-romies

La Mont-romies és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.112 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Mont-romies · Veure més »

Montagut (Arres)

El Montagut és una muntanya de 2.149 metres que es troba entre els municipis d'Arres i Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Montagut (Arres) · Veure més »

Montanha d'Aubèrt

La Montanha d'Aubèrt és una serra situada al municipi d'Es Bòrdes a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.000 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha d'Aubèrt · Veure més »

Montanha d'Estanh Long

La Montanha d'Estanh Long és una serra situada al municipi de Bossòst a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.519 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha d'Estanh Long · Veure més »

Montanha d'Uishèra

La Montanha d'Uishèra és una muntanya de 2.339 metres que es troba entre els municipis d'Arres i Vilamòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha d'Uishèra · Veure més »

Montanha de Porèra

La Montanha de Porèra és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.036 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha de Porèra · Veure més »

Montanha de Sendrosa de Son

La Montanha de Sendrosa de Son és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.482 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha de Sendrosa de Son · Veure més »

Montanha de Vaquèira

La Montanha de Vaquèira és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.470 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha de Vaquèira · Veure més »

Montanha deth Dossau

La Montanha deth Dossau és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.522 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Montanha deth Dossau · Veure més »

Montardo

El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la comarca de la Vall d'Aran. Té una alçada de 2.833,2 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto. El Montardo des d'Arties Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del riu de Valarties, és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos. Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties), amb tots els serveis que hi faciliten l'estada. A l'hivern, és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord per l'Ombrer deth Montardo. Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla de Beret o des del poble d'Arties, al municipi de Naut Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montardo · Veure més »

Montardo Petit

El Montardo Petit és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Montardo Petit · Veure més »

Montcorbau

Montcorbau és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montcorbau · Veure més »

Montcorbison

El Montcorbison és una muntanya de 2.172 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montcorbison · Veure més »

Monte de Garòs

El Monte de Garòs és una serra situada entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.258 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Monte de Garòs · Veure més »

Montgarri

Santuari de MontgarriMontgarri, antigament un municipi, és una entitat de població del terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montgarri · Veure més »

Montlude

El Montlude és una muntanya de 2.519 metres que es troba entre els municipis de Les i de Vilamòs a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montlude · Veure més »

Montpius

El Montpius és una muntanya de 2.274 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Montpius · Veure més »

Montserrat Pagès i Paretas

Montserrat Pagès i Paretas (Barcelona, 1951) és una historiadora de l'art, investigadora i assagista d'art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC i comissària d'exposicions.

Nou!!: Vall d'Aran і Montserrat Pagès i Paretas · Veure més »

Multilingüisme

"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.

Nou!!: Vall d'Aran і Multilingüisme · Veure més »

Musèu dera Val d'Aran

El Musèu dera Val d'Aran és un museu comarcal dedicat a la història, l'art, l'etnografia i l'etnologia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Musèu dera Val d'Aran · Veure més »

Mussol de Tumeneia

El Mussol de Tumeneia és una agulla que es troba al vessant de ponent del Pa de Sucre, al límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Mussol de Tumeneia · Veure més »

N-230

LN-230, que serà parcialment substituïda per l'A-14, és una carretera estatal que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Vall d'Aran і N-230 · Veure més »

Nacionalisme aranès

Municipis de la Vall d'Aran. El nacionalisme aranès o aranesisme (en occità: nacionalisme aranés, aranesisme) és un corrent polític que reivindica la creació d'un pacte de lliure unió de la Vall d'Aran respecte a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Nacionalisme aranès · Veure més »

Nacionalisme occità

Bandera independentista occitana. L'Estelada, bandera independentista occitana d'esquerra. El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'Estat d'Occitània secessionat de França.

Nou!!: Vall d'Aran і Nacionalisme occità · Veure més »

Naut Aran

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Naut Aran · Veure més »

Nere

El riu Nere és un riu de la Vall d'Aran afluent de la Garona, dins del municipi de Vielha e Mijaran.

Nou!!: Vall d'Aran і Nere · Veure més »

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Nou!!: Vall d'Aran і Neu · Veure més »

Nil Bohigas i Martorell

Nil Bohigas i Martorell (Barcelona, 2 d'abril de 1958 - 13 de juny de 2016) fou un dels grans referents de l'alpinisme català del, explorador àrtic i parapentista pioner.

Nou!!: Vall d'Aran і Nil Bohigas i Martorell · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Vall d'Aran і Noguera Pallaresa · Veure més »

Noguera Ribagorçana

pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Vall d'Aran і Noguera Ribagorçana · Veure més »

Norma clàssica de l'occità

La norma clàssica és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità a nivell escrit.

Nou!!: Vall d'Aran і Norma clàssica de l'occità · Veure més »

Normalització lingüística del català

Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.

Nou!!: Vall d'Aran і Normalització lingüística del català · Veure més »

Occitanisme

Grafit a Tolosa de Llenguadoc. L'occitanisme, en sentit ample, és el conjunt de tots els moviments que fan la promoció de la llengua occitana i que defensen els interessos d'Occitània, de la seva població i de la seva cultura.

Nou!!: Vall d'Aran і Occitanisme · Veure més »

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Occitans · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Vall d'Aran і Occità gascó · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Vall d'Aran і Occitània · Veure més »

Oficina de Garanties Lingüístiques

L'Oficina de Garanties Lingüístiques (OGL) és l'òrgan de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya que vetlla pel compliment de la legislació lingüística catalana.

Nou!!: Vall d'Aran і Oficina de Garanties Lingüístiques · Veure més »

Olla aranesa

L'olla aranesa (ola aranesa, dita a tort òlha aranesa, en occità) és una ollada d'escudella amb carn d'olla típica de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Olla aranesa · Veure més »

Ombra orogràfica

Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada.

Nou!!: Vall d'Aran і Ombra orogràfica · Veure més »

Ombrer deth Montardo

LOmbrer deth Montardo (en català Obaga del Montardo) és la pala amb una forta pendent que forma el vessant nord del cim del Montardo, situada per tant al Pirineu axial i orientada de nord a sud.

Nou!!: Vall d'Aran і Ombrer deth Montardo · Veure més »

Onada de fred europea de febrer de 2012

Mapa de les temperatures entre el 25 de gener i l'1 de febrer de 2012 Vista d'un carrer de Bucarest el 13 de febrer de 2012 La fredorada europea de febrer de 2012 és una onada de fred que va provocar morts, va iniciar-se el 27 de gener de 2012 i va portar molta neu i temperatures molt per sota dels 0 °C sobre gran part del continent europeu i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Onada de fred europea de febrer de 2012 · Veure més »

Onda Rambla

Onda Rambla va ser una cadena de ràdio privada que va emetre entre 1991 i 2011.

Nou!!: Vall d'Aran і Onda Rambla · Veure més »

Orelletes

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.

Nou!!: Vall d'Aran і Orelletes · Veure més »

Os bru als Pirineus

Una ossa amb dos cadells al Parc Natural de l'Alt Pirineu, fotografiats l'any 2010 Los bru als Pirineus, de tradició mil·lenària, ha estat perseguit els darrers segles fins a la seva pràctica desaparició a la segona meitat del, raó per la qual l'any 1993 la Unió Europea, França i Espanya, incloses les diputacions de Navarra, Aragó i la Generalitat de Catalunya, ratificarien una sèrie d'acords per tal d'impulsar el primer projecte LIFE, dirigit a la salvaguarda dels tres animals més compromesos dels Pirineus, entre ells l'os bru.

Nou!!: Vall d'Aran і Os bru als Pirineus · Veure més »

Os bru europeu

L'os bru europeu (Ursus arctos arctos), també anomenat os bru euroasiàtic, és una subespècie de l'os bru (Ursus arctos) pròpia d'Europa i Sibèria occidental.

Nou!!: Vall d'Aran і Os bru europeu · Veure més »

Ovella aranesa

L'ovella aranesa és la raça d'ovella pròpia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Ovella aranesa · Veure més »

Pa de fetge

El pa de fetge —o la coca de fetge o el formatge de fetge— és una modalitat dels patés de campanya francesos que ha arribat adaptada a la comarca de la Cerdanya i s'ha estès per la resta de comarques dels Pirineus (el Berguedà, el Ripollès, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça).

Nou!!: Vall d'Aran і Pa de fetge · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Vall d'Aran і Països Catalans · Veure més »

Palestra (entitat catalanista)

Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.

Nou!!: Vall d'Aran і Palestra (entitat catalanista) · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Vall d'Aran і Pallars Sobirà · Veure més »

Palmira Jaquetti i Isant

Logotip Any Palmira Jaquetti i Isant Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 8 de maig de 1963) fou una poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora catalana coneguda, entre altres coses, per la seva participació a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, així com el seu llibre de poesies L'estel dins la llar.

Nou!!: Vall d'Aran і Palmira Jaquetti i Isant · Veure més »

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Nou!!: Vall d'Aran і Pandèmia de grip de 1918 · Veure més »

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Veure més »

Parc Natural de l'Alt Pirineu

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.

Nou!!: Vall d'Aran і Parc Natural de l'Alt Pirineu · Veure més »

Parc Natural del Cap de Creus

right El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítim-terrestre de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Parc Natural del Cap de Creus · Veure més »

Partit Renovador d'Arties e Garòs

El Partit Renovador d'Arties e Garòs o Partit Renovador Arties-Garòs (PRAG) és un partit polític regional aranès que es presenta únicament al terçó d'Arties e Garòs.

Nou!!: Vall d'Aran і Partit Renovador d'Arties e Garòs · Veure més »

Pas dera Comassa

El pas dera Comassa és un pas entre el municipi de Canejan (Vall d'Aran) i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Pas dera Comassa · Veure més »

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Nou!!: Vall d'Aran і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »

Pass'Aran

Pass'Aran és una travessa circular de muntanya que enllaça cinc refugis i transcorre íntegrament per terres occitanes, més concretament per la Vall d'Aran i la vall de Coserans.

Nou!!: Vall d'Aran і Pass'Aran · Veure més »

Patriòtas Occitans

El nacionalisme/patriotisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'Estat d'Occitània secessionat de França.

Nou!!: Vall d'Aran і Patriòtas Occitans · Veure més »

Patrons de bombers

Els patrons dels bombers són aquells sants o santes que els cossos de bombers de regions amb creença catòlica, ortodoxa o anglicana, han adoptat com a protectors de la seva professió.

Nou!!: Vall d'Aran і Patrons de bombers · Veure més »

Patzeria

Una patzeria és l'acord que s'establia entre un mateix o diferents sobirans de valls pirinenques veïnes, per a reglamentar el dret de pastura i de trànsit de bestiar i de llenya, en territori d'altri.

Nou!!: Vall d'Aran і Patzeria · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: Vall d'Aran і Pau d'Anagni · Veure més »

Pèira Blanca

La Pèira Blanca és una muntanya de 1.432 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Pèira Blanca · Veure més »

Pòrt de Vielha

El Pòrt de Vielha és un pas de muntanya que permet la comunicació entre el vessant sud i el vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Vall d'Aran і Pòrt de Vielha · Veure més »

Pedals de Foc

Santuari de Montgarri Pedals de Foc és una ruta per a bicicleta de muntanya que encercla el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i que transcorre per la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Pedals de Foc · Veure més »

Pedals de Foc Non Stop

La Pedals de Foc Non Stop és una prova de ciclisme de muntanya d'ultradistància per a aficionats organitzada des de l'any 2006 pel Club Ciclista Pedales del Mundo i considerada una de les més dures del món.

Nou!!: Vall d'Aran і Pedals de Foc Non Stop · Veure més »

Pepa Poch i Ripoll

Pepa Poch i Ripoll (Barcelona, 1960) és una artista, creadora i pintora catalana, coneguda especialment pel seu ús personal dels colors.

Nou!!: Vall d'Aran і Pepa Poch i Ripoll · Veure més »

Pepita Caubet Delseny

Pepita Caubet Delseny (Vielha, 3 d'agost de 1930 – Vielha, 16 de setembre de 2007) va ser una escriptora i poetessa en llengua occitana.

Nou!!: Vall d'Aran і Pepita Caubet Delseny · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Vall d'Aran і Període iber a Catalunya · Veure més »

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Vall d'Aran і Pere el d'Osca · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Vall d'Aran і Pere el Gran · Veure més »

Pere Espallargues

Retaule de Sant Just i Sant Pastor de Son (segle XV), obra d'Espallargues Pere Espallargues (els Molins, prop d'Areny de Noguera) fou un pintor de retaules gòtic que va treballar al taller de Pere Garcia de Benavarri.

Nou!!: Vall d'Aran і Pere Espallargues · Veure més »

Pere Pi i Parera

és un empresari i antic pilot català de motociclisme, activitat en què va destacar durant les dècades de 1950 i 1960 aconseguint 6 campionats d'Espanya de motocròs, un de velocitat i un de trial (esdevenint així l'únic campió estatal d'aquestes tres disciplines alhora), a banda de 14 campionats de Catalunya en totes les modalitats.

Nou!!: Vall d'Aran і Pere Pi i Parera · Veure més »

Petit paó de nit

La Saturnia pavonia, el petit paó de nit o papallona de Sant Antoni, és una papallona nocturna de la família dels satúrnids.

Nou!!: Vall d'Aran і Petit paó de nit · Veure més »

Pic d'Aneto

La Maleïda o pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Pic d'Aneto · Veure més »

Pic de la Tallada Llarga

El Pic de la Tallada Llarga és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Pic de la Tallada Llarga · Veure més »

Pic de Marimanya

El Pic de Marimanya, en occità Tuc de Marimanha, és una muntanya de 2.678 metres que es troba entre els municipis d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, i de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Pic de Marimanya · Veure més »

Pic de Rosari de Baciver

El Pic de Rosari de Baciver, en occità Tuc de Rosari de Vacivèr, és una muntanya de 2.617 metres que es troba a cavall dels termes municipals d'Alt Àneu (antic terme d'Isil), a la comarca del Pallars Sobirà, i de Naut Aran (antic terme de Tredòs), a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Pic de Rosari de Baciver · Veure més »

Pic Nord de Travessani

El Pic Nord de Travessani és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Pic Nord de Travessani · Veure més »

Pic Oriental (Creu de Colomèrs)

El Pic Oriental és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Pic Oriental (Creu de Colomèrs) · Veure més »

Pica de Horadic

La Pica de Horadic és una muntanya de 2.116 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Pica de Horadic · Veure més »

Pica dera Gossetèra

La Pica dera Gossetèra és una muntanya de 1.884 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Pica dera Gossetèra · Veure més »

Pica Palomèra

La Pica Palomèra és una muntanya de 2.448 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Pica Palomèra · Veure més »

Pinetell d'avet

Exemplars fotografiats a Alemanya. Exemplars d'Alemanya, es mostra el tall del peu. El pinetell d'avet o rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor) és un pinetell pertanyent a la família de les russulàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Pinetell d'avet · Veure més »

Pinus mugo

Pinus mugo és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia de l'alta muntanya europea (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'aspecte força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: Pinus mugo subsp.

Nou!!: Vall d'Aran і Pinus mugo · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Vall d'Aran і Pirineus · Veure més »

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans són una unitat de relleu de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Pirineus catalans · Veure més »

Pla de Beret

El Pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud prop al poble de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa.

Nou!!: Vall d'Aran і Pla de Beret · Veure més »

Pla territorial general de Catalunya

Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.

Nou!!: Vall d'Aran і Pla territorial general de Catalunya · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Vall d'Aran і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Poi d'Estanho

El Poi d'Estanho és una muntanya de 2.390 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Poi d'Estanho · Veure més »

Poi d'Unha

El Poi d'Unha és una muntanya de 2.221 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Poi d'Unha · Veure més »

Ponent (regió)

Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.

Nou!!: Vall d'Aran і Ponent (regió) · Veure més »

Pont (desambiguació)

* Enginyeria: estructura construïda per salvar un obstacle físic (un riu, una vall, una carretera, etc.) tot passant-hi per damunt.

Nou!!: Vall d'Aran і Pont (desambiguació) · Veure més »

Pont d'Unha

Pont d'Unha és un pont del poble d'Unha, al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Pont d'Unha · Veure més »

Pontaut

Pontaut és un nucli de població del municipi de Bausen, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Pontaut · Veure més »

Port de Caldes

El Port de Caldes és una collada que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Port de Caldes · Veure més »

Port de Colomers

El Pòrt de Colomèrs és una collada que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Port de Colomers · Veure més »

Port de la Bonaigua

La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.

Nou!!: Vall d'Aran і Port de la Bonaigua · Veure més »

Port de la Picada

El Port de la Picada és una depressió del Pirineu axial, entre els trucs de Bargàs i de la Picada (2.530 msnm), a les muntanyes que separen els termes de Viella i Mitjaran (Val d'Aran) i de Benasc (Alta Ribagorça).

Nou!!: Vall d'Aran і Port de la Picada · Veure més »

Portell de Colomers

El Portell de Colomers, en occità Portau de Colomèrs, és una collada que es troba en el límit dels termes municipals de Naut Aran, a la Vall d'Aran i Espot, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Portell de Colomers · Veure més »

Prèmi Robèrt Lafont

El Prèmi Robèrt Lafont va ser instituït el 2010 per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Prèmi Robèrt Lafont · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: Vall d'Aran і Predomini lingüístic · Veure més »

Prefectura de Policia

La Prefectura de Policia és un organisme del cos dels Mossos d'Esquadra encapçalat pel comissari en cap que dirigeix l'estratègia i el comandament operatiu del cos, llevat de les unitats policials que depenen directament de la Direcció General de la Policia, que són el Gabinet del Director, el Servei d'Assessorament Jurídic, la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació, la Divisió d'Avaluació de Serveis i la Divisió d'Afers Interns.

Nou!!: Vall d'Aran і Prefectura de Policia · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Vall d'Aran і Principat de Catalunya · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: Vall d'Aran і Província de Lleida · Veure més »

Províncies de Catalunya

Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Nou!!: Vall d'Aran і Províncies de Catalunya · Veure més »

Prunel·la blanca

La prunel·la blanca (Prunella laciniata) és una espècie que pertany a la família de les lamiàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Prunel·la blanca · Veure més »

Prunel·la grandiflora

La prunel·la grandiflora o prunel·la de flors grans (Prunella grandiflora) és una espècie de planta dins la família lamiàcia, és una planta silvestre i d'ús ornamental.

Nou!!: Vall d'Aran і Prunel·la grandiflora · Veure més »

Ptilium crista-castrensis

Ptilium crista-castrensis és una molsa de distribució cosmopolita de la família de les Hipnàcies, autòctona de Catalunya i present també a gran part de l'Hemisferi Nord.

Nou!!: Vall d'Aran і Ptilium crista-castrensis · Veure més »

Pujòlo

Pujòlo, a la Vall d'Aran Pujòlo és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Pujòlo · Veure més »

Pujoalbo

El Pujoalbo és una muntanya de 2.503 metres que es troba a la carena que limita els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Pujoalbo · Veure més »

Punta d'Harlé

La Punta d'Harlé, o Tumeneia Sud, és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Punta d'Harlé · Veure més »

Punts extrems de Catalunya

Mapa comarcal de Catalunya Els punts extrems de Catalunya són els següents.

Nou!!: Vall d'Aran і Punts extrems de Catalunya · Veure més »

Pyracantha coccinea

Pyracanta coccinea, vulgarment conegut com a piracant, espí, espinaler o pometes del diable és una espècie d'arbut espinós semicaducifoli de la família de les rosàcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Pyracantha coccinea · Veure més »

Pyros

Pyros (Eslovènia, 1988 - Vall d'Aran, 2017) va ser un os bru d'origen eslovè introduït als Pirineus el 1997, que va viure més dos decennis a la serralada.

Nou!!: Vall d'Aran і Pyros · Veure més »

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Nou!!: Vall d'Aran і Quars · Veure més »

Quate Lòcs

Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Quate Lòcs · Veure més »

Querimònia

El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Querimònia · Veure més »

Rafael de Llança i de Valls

Rafael de Llança i de Valls (Can Maians, Vilassar de Dalt, 1772 – 1833) va ser un militar de l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Vall d'Aran і Rafael de Llança i de Valls · Veure més »

Ramon Castejón i Bajils

Ramon Castejón i Bajils (Vilanova de Meià, 1827 - 1887) fou un polític català.

Nou!!: Vall d'Aran і Ramon Castejón i Bajils · Veure més »

Ramon Cunill i Bastús

Ramon Cunill i Bastús (Barcelona 1900-1976) fou un advocat i empresari català, gendre de Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Vall d'Aran і Ramon Cunill i Bastús · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Vall d'Aran і Ratafia · Veure més »

Ràdio 4

Ràdio 4 és una emissora de ràdio que emet en català a Catalunya i que pertany al grup d'emissores de Radio Nacional de España.

Nou!!: Vall d'Aran і Ràdio 4 · Veure més »

Ràdio Occitània

Ràdio Occitània és una ràdio local associativa, inaugurada el 1981 a Tolosa, que té com a objectiu la promoció de la llengua i la cultura occitanes.

Nou!!: Vall d'Aran і Ràdio Occitània · Veure més »

Ròca de Sacòsta

La Ròca de Sacòsta és una muntanya de 1.851 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Ròca de Sacòsta · Veure més »

Ròca de Tolosa

La Ròca de Tolosa és una muntanya de 2.346 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Ròca de Tolosa · Veure més »

Ròca dera Entecada

La Ròca dera Entecada és una muntanya de 2.190 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes i Vilamòs a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Ròca dera Entecada · Veure més »

Ròca des Nau Horats

La Ròca des Nau Horats és una muntanya de 1.250 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Ròca des Nau Horats · Veure més »

Rútil

El rútil és un òxid mineral segons la classificació de Strunz.

Nou!!: Vall d'Aran і Rútil · Veure més »

Recinte emmurallat de Salardú

El recinte emmurallat de Salardú constitueix un conjunt de muralles defensives medievals en runes, situades a Salardú, municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Vall d'Aran і Recinte emmurallat de Salardú · Veure més »

Refugi d'Artiga de Lin

El refugi d'Artiga de Lin és un refugi de muntanya dins el municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) a 1.465 m d'altitud a la capçalera de la vall deth Joeu.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi d'Artiga de Lin · Veure més »

Refugi de Bassa d'Oles

El refugi de la Bassa d'Oles o d'Era Piusa és un refugi de muntanya dins el terme de Gausac, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) a 1.599 m d'altitud i situat al vessant oriental del pic de Montcorbison i al costat de la Bassa d'Oles.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi de Bassa d'Oles · Veure més »

Refugi de Besiberri

El Refugi de Besiberri és un refugi d'alta muntanya propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es troba situat a 2.221 metres d'altitud i a la capçalera del barranc de Besiberri, sobre un esperó enlairat damunt l'Estanyet de Besiberri, al vessant occidental del massís del Besiberri, pertanyent al municipi de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi de Besiberri · Veure més »

Refugi de Colomers

El refugi de Colomers és un refugi de muntanya propietat del Conselh Generau d'Aran, que està situat a 2.135 m d'altitud, al costat de l'Estanh Major de Colomers al Circ de Colomèrs, dins del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi de Colomers · Veure més »

Refugi de Conangles

El Refugi de Conangles és un refugi de muntanya situat a la intersecció entre la vall de Barravés i la vall de Conangles, al peu de la carretera N-230.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi de Conangles · Veure més »

Refugi de la Restanca

El refugi de la Restanca és un refugi de muntanya que es troba dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 2.010 m d'altitud i situat al costat dret de l'estany de la Restanca, embassament creat per la presa dels Llacs Val d'Aran, en el Circ de Restanca.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi de la Restanca · Veure més »

Refugi de Montgarri

El refugi de Montgarri (o d'Amics de Montgarri) és l'antiga rectoria del Santuari de Montgarri reconvertida en refugi de muntanya i es troba dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.648 m d'altitud i situat a 5 km del Pla de Beret en la pista de muntanya que va a Isil al Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi de Montgarri · Veure més »

Refugi Juli Soler Santaló

El Refugi Juli Soler Santaló o Xalet-Refugi Juli Soler Santaló és un xalet refugi de muntanya propietat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), situat a 1.270 metres d'altitud, al nucli urbà de Salardú del municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi Juli Soler Santaló · Veure més »

Refugi Molières

El Refugi Molières o Mulleres és un refugi de muntanya situat a la vall de Molières, al terme municipal de Vielha, a la comarca del Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi Molières · Veure més »

Refugi vell de Colomers

El refugi vell de Colomèrs o Refugi de Colomèrs II és un refugi de muntanya cedit i gestionat per la FEEC que està situat a 2.130 m d'altitud, al costat esquerre (W) del mur de la presa de l'Estanh Major de Colomèrs a l'entrada del Circ de Colomèrs, dins el municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugi vell de Colomers · Veure més »

Refugis del Pirineu català

Refugi d'Ulldeter, successor d'un dels primers aixecats a Catalunya Per arrecerar-se i passar les nits, els primers excursionistes feren servir o bé les cabanes de pastors o bé construccions mixtes que aprofitaven les baumes naturals tancades amb una paret de pedra.

Nou!!: Vall d'Aran і Refugis del Pirineu català · Veure més »

Regió Policial (Mossos d'Esquadra)

Rangs dels organismes de la policia catalana. Regió Policial és el terme amb què es coneixen els 9 organismes policials territorials dels Mossos d'Esquadra a Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Regió Policial (Mossos d'Esquadra) · Veure més »

Regió sanitària de Catalunya

Terres de l'Ebre Les regions sanitàries a Catalunya són demarcacions territorials basades en el principi de descentralització del sistema sanitari públic, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics.

Nou!!: Vall d'Aran і Regió sanitària de Catalunya · Veure més »

Regions d'Occitània

Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).

Nou!!: Vall d'Aran і Regions d'Occitània · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Vall d'Aran і Regne de Mallorca · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Vall d'Aran і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reintroducció de l'os als Pirineus

Tècnics canvien la bateria del collar GPS de l'os Goiat. Vall d'Aran, octubre del 2018 La reintroducció de l'os als Pirineus és com s’anomena col·loquialment el conjunt d’accions programàtiques que les diverses administracions amb competències en matèria ambiental han anat implementant els darrers anys per evitar l'extinció local definitiva de l'os bru i assegurar-ne la seva recuperació i posterior consolidació.

Nou!!: Vall d'Aran і Reintroducció de l'os als Pirineus · Veure més »

Rendiment (finances)

El guany o rendiment és, de manera general, el retorn que genera una inversió, per exemple rendiment (termodinàmica), rendiment químic, etc.

Nou!!: Vall d'Aran і Rendiment (finances) · Veure més »

República espanyola a l'exili

República Espanyola a l'exili fa referència a les institucions de la Segona República Espanyola en l'exterior que seguien representant la legalitat de la Constitució de 1931 després de la victòria dels nacionals en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і República espanyola a l'exili · Veure més »

Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars

La Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars és la més gran de Catalunya, te 81.772 ha i està situada a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

Nou!!: Vall d'Aran і Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars · Veure més »

Reserves de la Biosfera dels Països Catalans

Les Reserves de la Biosfera dels Països Catalans són uns elements d'especial protecció que formen part d'una xarxa mundial de la UNESCO, amb el títol de Reserva de la Biosfera.

Nou!!: Vall d'Aran і Reserves de la Biosfera dels Països Catalans · Veure més »

Rhytidiadelphus squarrosus

Rhytidiadelphus squarrosus és una espècie de molsa de la família de les hilocomiàcies autòctona de l'hemisferi boreal.

Nou!!: Vall d'Aran і Rhytidiadelphus squarrosus · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Ribagorça · Veure més »

Ribèra de Rius

El Ribèra de Rius és un riu de muntanya que neix a la capçalera de la vall de Rius, per filtracions del Lac de Rius, a una altitud de 2.325 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Ribèra de Rius · Veure més »

Ribera de Cardós

Ribera de Cardós és una vila cap del terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Ribera de Cardós · Veure més »

Riu de Marimanya

El Riu de Marimanya, en occità Arriu de Marimanha, és un barranc que discorre pràcticament sempre a cavall del terme municipal de Naut Aran (Vall d'Aran, Occitània, dins dels antics termes de Gessa i Tredòs) i d'Alt Àneu, (Pallars Sobirà), dins de l'antic terme d'Isil.

Nou!!: Vall d'Aran і Riu de Marimanya · Veure més »

Riu de Saboredo

El Riu de Saboredo és un corrent fluvial de l'Alt Pirineu, que neix al circ de Saboredo, al nord del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i baixa cap al nord passant pel refugi de Saboredo, rebent les aigües de diferents barrancs del municipi de Naut Aran fins a formar el riu de Ruda, que és el nom que rep el mateix riu més avall de Locampo.

Nou!!: Vall d'Aran і Riu de Saboredo · Veure més »

Riu de Valarties

El riu de Valarties, en aranès arriu de Valarties, és un riu de la Vall d'Aran, afluent de la Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Riu de Valarties · Veure més »

Riu Fred (Alt Àneu)

El Riu Fred, en occità Arriu Hered, és un barranc que discorre pràcticament sempre a cavall del terme municipal de Naut Aran (Vall d'Aran, Occitània, dins de l'antic terme de Tredòs) i d'Alt Àneu, (Pallars Sobirà), dins de l'antic terme d'Isil.

Nou!!: Vall d'Aran і Riu Fred (Alt Àneu) · Veure més »

Riu Malo

El riu Malo, en aranès arriu Malo, és un corrent fluvial de l'Alt Pirineu, que neix a la Vall d'Aran, afluent de capçalera de la Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Riu Malo · Veure més »

Roca de Viella

La Roca de Viella és un cim de 1.096 metres d'altitud del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і Roca de Viella · Veure més »

Roureda

Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.

Nou!!: Vall d'Aran і Roureda · Veure més »

Ryan Furness

Ryan Christopher Furness, conegut simplement com a, és un filòleg, professor universitari i empresari estatunidenc, reconegut com un dels majors especialistes en l'occità aranès.

Nou!!: Vall d'Aran і Ryan Furness · Veure més »

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Sac de gemecs · Veure més »

Salamandra comuna

La salamandra, salamandra comuna o salamàndria (Salamandra salamandra) és una espècie amfibi urodel de la família dels salamàndrids (Salamandridae), en la qual estan inclosos la majoria dels urodels europeus.

Nou!!: Vall d'Aran і Salamandra comuna · Veure més »

Salardú

Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Salardú · Veure més »

Salàs de Pallars

Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.

Nou!!: Vall d'Aran і Salàs de Pallars · Veure més »

Saltiri (instrument)

El saltiri és un instrument musical cordòfon de la família de les cítares, sense trasts.

Nou!!: Vall d'Aran і Saltiri (instrument) · Veure més »

Sant Andreu de Salardú

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Andreu de Salardú · Veure més »

Sant Joan Baptista de Les

L església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici eclesiàstic eclèctic d'estil barroc, del, situat al municipi i vila de Les (Vall d'Aran) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Joan Baptista de Les · Veure més »

Sant Joan de Toran

Sant Joan de Toran és una entitat de població del municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Joan de Toran · Veure més »

Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda

Façana principal, a ponent Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda és l'antiga església parroquial del poble de Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda · Veure més »

Sant Martí de Gausac

Lesglésia de Sant Martí o Sant Martin de Tours, és un edifici religiós situat a la part baixa de lentitat municipal descentralitzada de Gausac, del municipi de Vielha e Mijaran.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Martí de Gausac · Veure més »

Sant Pere d'Escunhau

L església de Sant Pere d'Escunhau o Sant Pèir és una església d'origen romànic del, situada a la part alta del nucli urbà d'Escunhau, del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Pere d'Escunhau · Veure més »

Sant Pere de Bausen

Sant Pere de Bausen és una església barroca del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Pere de Bausen · Veure més »

Sant Roc de Bausen

La capella de Sant Roc —o Sant Ròc— és una ermita del, situada al poble Bausen, dins el municipi del mateix nom, al terçó de Quate Lòcs de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Roc de Bausen · Veure més »

Sant Sadurní de Betren

L església de Sant Sadurní o Sant Sernilh de Betren, és un edifici religiós d'origen romànic, situat a lentitat de població de Betren, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Sant Sadurní de Betren · Veure més »

Santa Anna de Bausen

La capella de Santa Anna és una petita edificació eclesiàstica del, situada al poble Bausen, dins el municipi del mateix nom, al terçó de Quate Lòcs de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Anna de Bausen · Veure més »

Santa Eulàlia d'Unha

Santa Eulàlia d'Unha és l'església parroquial de la població d'Unha (Naut Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Eulàlia d'Unha · Veure més »

Santa Maria d'Arties

Santa Maria d'Arties és una església romànica situada a sud-oest del poble d'Arties, municipi de Naut Aran, comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria d'Arties · Veure més »

Santa Maria de Cap d’Aran

Santa Maria de Cap d'Aran (en aranès Era Mare de Diu de Cap d'Aran) és una església romànica del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), al poble de Tredòs.

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria de Cap d’Aran · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Santa Maria de Mijaran

L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria de Mijaran · Veure més »

Santcliment

Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.

Nou!!: Vall d'Aran і Santcliment · Veure més »

Santuari de Montgarri

El Santuari de Montgarri és un santuari a Montgarri al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Santuari de Montgarri · Veure més »

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Saqueig d'Agde · Veure més »

Sargantana aranesa

La sargantana aranesa (Iberolacerta aranica), descoberta per a la ciència l'any 1993, és una espècie de rèptil pertanyent a la família dels lacèrtids.

Nou!!: Vall d'Aran і Sargantana aranesa · Veure més »

Sarrat de Sapeguilha

El Sarrat de Sapeguilha és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.000 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat de Sapeguilha · Veure més »

Sarrat dera Gerbosa

El Sarrat dera Gerbosa és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.846 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat dera Gerbosa · Veure més »

Sarrat dera Gireta

El Sarrat dera Gireta és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.574 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat dera Gireta · Veure més »

Sarrat dera Gleiseta

El Sarrat dera Gleiseta és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.292 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat dera Gleiseta · Veure més »

Sarrat des Cabiròus

El Sarrat des Cabiròus és una serra situada entre els municipis d'Es Bòrdes a la comarca de la Vall d'Aran i França, amb una elevació màxima de 2.242 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat des Cabiròus · Veure més »

Sarrat des Corbassi

El Sarrat des Corbassi és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 1.745 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat des Corbassi · Veure més »

Sarrat des Malhs

El Sarrat des Malhs és una serra situada al municipi de Les a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 1.100 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sarrat des Malhs · Veure més »

Sèish (Arieja)

Sèish (en francès Seix) és un municipi francès, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Arieja.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèish (Arieja) · Veure més »

Sèrra Baisha deth Montlude

La Sèrra Baisha deth Montlude és una serra situada als municipis de Bossòst i Vilamòs a la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.519 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra Baisha deth Montlude · Veure més »

Sèrra d'Arenho

La sèrra d'Arenho, serra d'Arenyo o serra d'Arenho és una serra situada als municipis de Naut Aran i Vielha e Mijaran a la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.438 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra d'Arenho · Veure més »

Sèrra d'Auba

La Sèrra d'Auba és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la (Vall d'Aran), amb una elevació màxima de 2.536 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra d'Auba · Veure més »

Sèrra d'Espiargo

La Sèrra d'Espiargo és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.258 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra d'Espiargo · Veure més »

Sèrra de Bedrera

La Sèrra de Bedrera és una serra situada al municipi de Canejan a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.432 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Bedrera · Veure més »

Sèrra de Cabanon

La Sèrra de Cabanon és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la (Vall d'Aran), amb una elevació màxima de 2.300,7 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Cabanon · Veure més »

Sèrra de Comalada

La Sèrra de Comalada és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la (Vall d'Aran), amb una elevació màxima de 2.247,5 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Comalada · Veure més »

Sèrra de Crabèra

La Sèrra de Crabèra és una serra situada al municipis de Canejan a la comarca de la Vall d'Aran i França, amb una elevació màxima de 2.557 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Crabèra · Veure més »

Sèrra de Cuenques

La Sèrra de Cuenques és una serra situada entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.524 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Cuenques · Veure més »

Sèrra de Fontfreda

La Sèrra de Fontfreda és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.606 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Fontfreda · Veure més »

Sèrra de Horno

La Sèrra de Horno és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.516 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Horno · Veure més »

Sèrra de Pica Palomèra

La Sèrra de Pica Palomèra és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.448 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Pica Palomèra · Veure més »

Sèrra de Rius

La sèrra de Rius és una serra situada al nord del Pirineu axial, amb una orientació est-oest i ubicada al sud de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Rius · Veure més »

Sèrra de Sant Martin

La Sèrra de Sant Martin és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.349 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Sant Martin · Veure més »

Sèrra de Sauvadies

La Sèrra de Sauvadies és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la (Vall d'Aran), amb una elevació màxima de 2.672,3 metres, en un coll on enllaça amb el Montardo.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Sauvadies · Veure més »

Sèrra de Sendrosa

La Sèrra de Sendrosa és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.482 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Sendrosa · Veure més »

Sèrra de Somont

La Sèrra de Somont és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.448 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Somont · Veure més »

Sèrra de Terratrem

La Sèrra de Terratrem és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.393 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Terratrem · Veure més »

Sèrra de Vacanera

La Sèrra de Vacanera és una serra situada al municipis de Bausen a la comarca de la Vall d'Aran i França, amb una elevació màxima de 2.194 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra de Vacanera · Veure més »

Sèrra dera Mòrto

La Sèrra dera Mòrto és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.706 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra dera Mòrto · Veure més »

Sèrra dera Pleta Naua

La Sèrra dera Pleta Naua és una serra que forma part del Pirineu axial.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra dera Pleta Naua · Veure més »

Sèrra dera Tuta dera Vop

La Sèrra dera Tuta dera Vop és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.429 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra dera Tuta dera Vop · Veure més »

Sèrra des Armèros

La Sèrra des Armèros és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.477 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra des Armèros · Veure més »

Sèrra des Bandolèrs

La Sèrra des Bandolèrs és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.331 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra des Bandolèrs · Veure més »

Sèrra des Neres

La Sèrra des Neres és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.583 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra des Neres · Veure més »

Sèrra deth Lastoar

La Sèrra deth Lastoar és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.525 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra deth Lastoar · Veure més »

Sèrra deth Montlude

La Sèrra deth Montlude és una serra situada entre els municipis de Bossòst, de Les i Vilamòs a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.519 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra deth Montlude · Veure més »

Sèrra deth Tiron

La Sèrra deth Tiron és una serra situada al municipi de Canejan a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.184 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra deth Tiron · Veure més »

Sèrra Longa

La Sèrra Longa és una serra situada al municipis de Les a la comarca de la Vall d'Aran i França, amb una elevació màxima de 1.979 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra Longa · Veure més »

Sèrra Sascorjada

La Sèrra Sascorjada és una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.446 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Sèrra Sascorjada · Veure més »

Síndic d'Aran

El síndic d'Aran és el cap de govern de l'administració pròpia de la Vall d'Aran, el Consell General d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Síndic d'Aran · Veure més »

Schorl

El schorl és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina.

Nou!!: Vall d'Aran і Schorl · Veure més »

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Se canta · Veure més »

Secessionisme lingüístic

El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Nou!!: Vall d'Aran і Secessionisme lingüístic · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Vall d'Aran і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segre (diari)

Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.

Nou!!: Vall d'Aran і Segre (diari) · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Nou!!: Vall d'Aran і Segrià · Veure més »

Selaginel·la de muntanya

La selaginel·la de muntanya (Selaginella selaginoides) és una espècie de planta vascular sense llavors de la família selaginel·làcies.

Nou!!: Vall d'Aran і Selaginel·la de muntanya · Veure més »

Sender de gran recorregut

Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

Nou!!: Vall d'Aran і Sender de gran recorregut · Veure més »

Senet

Senet de Barravés (o Senet, com se sol dir comunament en l'actualitat) és un poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, que es va constituir en entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Vall d'Aran і Senet · Veure més »

Serra de Tumeneia

La Serra de Tumeneia o Sèrra des Humenèges en occità, és una serra al límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), al límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Serra de Tumeneia · Veure més »

Serra Mitjana (Tremp)

La Serra Mitjana és una serra del terme municipal de Tremp, antigament del de Gurp de la Conca.

Nou!!: Vall d'Aran і Serra Mitjana (Tremp) · Veure més »

Serradui

L'antic trerme municipal de Serradui és un poble del municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça, d'una extensió de 22,60 km².

Nou!!: Vall d'Aran і Serradui · Veure més »

Setge de la Seu d'Urgell (1719)

El Setge de la Seu d'Urgell de 1719 fou una de les batalles de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Vall d'Aran і Setge de la Seu d'Urgell (1719) · Veure més »

Sinquisita-(Ce)

La sinquisita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la sinquisita.

Nou!!: Vall d'Aran і Sinquisita-(Ce) · Veure més »

Sistema electoral de Catalunya

El sistema electoral de Catalunya està establert legalment per la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei orgànica 5/1985 i les seves successives modificacions.

Nou!!: Vall d'Aran і Sistema electoral de Catalunya · Veure més »

Sociedad Productora de Fuerzas Motrices

L'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, (també coneguda familiarment a les zones on operava com “la Productora” en català o “era Productora” en aranès) fou una societat creada el 1917 dedicada a la construcció i operació de centrals hidroelèctriques i al subministrament de l'energia produïda.

Nou!!: Vall d'Aran і Sociedad Productora de Fuerzas Motrices · Veure més »

Sopa d'all

La sopa d'all és una sopa senzilla que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Sopa d'all · Veure més »

Sorpe

Sorpe és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Sorpe · Veure més »

Sorribes

Sorribes és un llogaret que pertany al municipi de Gósol.

Nou!!: Vall d'Aran і Sorribes · Veure més »

Sort

Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.

Nou!!: Vall d'Aran і Sort · Veure més »

Substrat basc en les llengües romàniques

El substrat basc en les llengües romàniques comprèn tots els fenòmens d'interferència lingüística del basc o en algunes variants del llatí de la península Ibèrica i en algunes de les llengües romàniques que en deriven.

Nou!!: Vall d'Aran і Substrat basc en les llengües romàniques · Veure més »

Supergrup dels amfíbols

El supergrup dels amfíbols és un extens i complex grup de minerals inosilicats.

Nou!!: Vall d'Aran і Supergrup dels amfíbols · Veure més »

SX3

El SX3, pronunciat Super3, és un canal de televisió i una plataforma de vídeo a la carta de Televisió de Catalunya per al públic infantil.

Nou!!: Vall d'Aran і SX3 · Veure més »

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Vall d'Aran і Talarn · Veure més »

Tamarro

Un tamarro és una bèstia imaginària molt difosa en les llegendes i faules dels Pallars i la Vall d'Aran, així com de les comarques més properes, i a Andorra i Occitània.

Nou!!: Vall d'Aran і Tamarro · Veure més »

Tambor de cordes

Txun txun del País Basc i altres instruments tradicionals de la mateixa procedència El tambor de cordes o tambor gascó (string drum, tambourin à cordes) és un instrument de corda percudida utilitzat en l'àmbit de la música tradicional en diversos territoris a banda i banda dels Pirineus, des de la Vall d'Aran fins al País Basc.

Nou!!: Vall d'Aran і Tambor de cordes · Veure més »

Taula de Parros

La Taula de Parros és una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la Vall d'Aran, amb una elevació màxima de 2.731 metres.

Nou!!: Vall d'Aran і Taula de Parros · Veure més »

Tautotopònim

Els tautotopònims (topònims tautològics o redundants) són aquells topònims (noms propis de llocs) que en el mateix nom repeteixen l'accident geogràfic que designen o, en un cas més general, aquells que mostren qualsevol repetició.

Nou!!: Vall d'Aran і Tautotopònim · Veure més »

Túmul

Reconstrucció moderna d'un túmul circular de l'època de bronze a Veldhoven (Països Baixos). Un túmul és un monument funeral fet d'una mota de terra i de pedres amassades damunt una tomba o al lloc on s'havia incinerat un mort.

Nou!!: Vall d'Aran і Túmul · Veure més »

Túnel de Viella

Imatge de 2005 de l'interior de l'antic túnel Imatge de 2011 de l'interior del nou túnel El Túnel de Viella és un túnel situat al nord-oest de Catalunya que comunica les comarques de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і Túnel de Viella · Veure més »

Telecabina de Baquèira

El Telecabina de Baquèira es va posar en servei durant la temporada d'esquí 2005-2006 i és el primer que existeix a l'estació d'esquí de Baquèira-Beret i a la Val d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Telecabina de Baquèira · Veure més »

Telenotícies

Telenotícies (abreujat com TN) és un informatiu de televisió que s'emet des del 16 de gener de 1984 a TV3.

Nou!!: Vall d'Aran і Telenotícies · Veure més »

Temporada 1988-1989 de la UE Figueres

La tercera temporada de la UE Figueres a Segona Divisió A va arrencar el 19 de juliol de 1988, amb l'inici de la pretemporada, amb un stage a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Temporada 1988-1989 de la UE Figueres · Veure més »

Teranyina (lepidòpter)

La teranyina (Araschnia levana) és un lepidòpter ropalòcer de la família dels nimfàlids.

Nou!!: Vall d'Aran і Teranyina (lepidòpter) · Veure més »

Terçó

Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Terçó · Veure més »

Terratrèmol de Catalunya de 1373

El terratrèmol del 3 de març de 1373 és el primer terratrèmol documentat de Catalunya, que va tenir l'epicentre situat entre el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Terratrèmol de Catalunya de 1373 · Veure més »

Teso dera Mina

El Teso dera Mina és una muntanya de 2.412 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Teso dera Mina · Veure més »

Tetrao urogallus aquitanicus

Tetrao urogallus aquitanicus és una subespècie del gall fer (Tetrao urogallus) que es troba als Pirineus.

Nou!!: Vall d'Aran і Tetrao urogallus aquitanicus · Veure més »

Ticò Blanc

El Ticò Blanc és una muntanya de 2.162 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Ticò Blanc · Veure més »

Titanita

La titanita, o esfè (del grec sphenos (σφηνώ), que significa 'falca'), és un mineral silicat que conté titani, calci, silici i oxigen.

Nou!!: Vall d'Aran і Titanita · Veure més »

Tolba

* Per la classe social dels tolbes (singular tolba) del Magreb vegeu Zouaïa Tolba és una vila i municipi de la Baixa Ribagorça d'administració aragonesa, situada a la vall del riu de Queixigar.

Nou!!: Vall d'Aran і Tolba · Veure més »

Topònims d'origen basc a Catalunya

Aquesta és una llista incompleta de topònims catalans d'origen basc.

Nou!!: Vall d'Aran і Topònims d'origen basc a Catalunya · Veure més »

Toponímia catalana oficial no normativa

La Toponímia catalana oficial no normativa és el conjunt de denominacions de municipis, caps de municipi i entitats de població que tenen, com a nom oficial, formes toponímiques que no s'ajusten a la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і Toponímia catalana oficial no normativa · Veure més »

Tora blava

La tora blava, acònit, matallops o napel (Aconitum napellus), és una planta verinosa de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum.

Nou!!: Vall d'Aran і Tora blava · Veure més »

Tornassolada gran

La tornassolada gran (Apatura iris) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Nou!!: Vall d'Aran і Tornassolada gran · Veure més »

Tortú

Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.

Nou!!: Vall d'Aran і Tortú · Veure més »

Tossau de Mar

El Tossau de Mar, també conegut com a Tuc de l'Estany de Mar, és un pic de 2.739 metres d'altitud, situat a la carena que separa el Circ de Tòrt del Lac de Mar, al terme municipal de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tossau de Mar · Veure més »

Tour de França de 2014

El Tour de França de 2014 va ser la 101a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2014.

Nou!!: Vall d'Aran і Tour de França de 2014 · Veure més »

Tour de França de 2016

Compta endarrere de l'inici del Tour de França de 2016 a la Manche El Tour de França de 2016 va ser l'edició 103 del Tour de França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tour de França de 2016 · Veure més »

Tractat d'Emparança

El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat d'Emparança · Veure més »

Tractat de Tarascó (1176)

La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »

Tractat del Pla d'Arrem

El tractat del Pla d'Arrem es va firmar el 22 d'abril de 1513 entre Sent Biat i Aran, amb l'impuls de la monarquia francesa i espanyola.

Nou!!: Vall d'Aran і Tractat del Pla d'Arrem · Veure més »

Transhumància

Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Nou!!: Vall d'Aran і Transhumància · Veure més »

Transport a la vegueria del Pirineu

Mobilitat a l'Alt Pirineu i Aran. El transport a la vegueria del Pirineu és principalment per carretera donada l'orografia del Pirineu i la seva baixa densitat de població.

Nou!!: Vall d'Aran і Transport a la vegueria del Pirineu · Veure més »

Trèvol d'aigua

El trèvol d'aigua (Menyanthes trifoliata L), també anomenat meniant, trèvol lluent, o trifli lluent o trifoli aquàtic és una planta aquàtica de la família de les Menyanthaceae.

Nou!!: Vall d'Aran і Trèvol d'aigua · Veure més »

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Nou!!: Vall d'Aran і Tremp · Veure més »

Trial de Sant Llorenç

El Trial de Sant Llorenç va ser una prova puntuable per al Campionat del Món de trial que es disputà anualment entre 1967 i 1994 a Catalunya, les primeres edicions de la qual discorrien pels voltants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Nou!!: Vall d'Aran і Trial de Sant Llorenç · Veure més »

Trial de Sant Llorenç 1990

. El trial era la novena prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc l'1 de juliol a Viella, Vall d'Aran, amb sortida prop de la zona d'esquí de La Tuca.

Nou!!: Vall d'Aran і Trial de Sant Llorenç 1990 · Veure més »

Trial de Sant Llorenç 1991

. El trial era la sisena prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 8 de juny a Viella, Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Trial de Sant Llorenç 1991 · Veure més »

Trial de Sant Llorenç 1993

. El trial era la novena prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el 25 de juliol a Viella, Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Trial de Sant Llorenç 1993 · Veure més »

Tuc Blanc

El Tuc Blanc és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc Blanc · Veure més »

Tuc Blanc deth Portilhon

El Tuc Blanc deth Portilhon és una muntanya de 2.646 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc Blanc deth Portilhon · Veure més »

Tuc d'Arenho

El Tuc d'Arenho és una muntanya de 2.524 m d'altitud, amb una prominència de 77 m que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc d'Arenho · Veure més »

Tuc d'Arres

El Tuc d'Arres és una muntanya de 2.163 metres que es troba entre els municipis d'Arres, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc d'Arres · Veure més »

Tuc d'Aubars

El Tuc d'Aubars és una muntanya de 2.073 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc d'Aubars · Veure més »

Tuc d'Òrla

El Tuc d'Òrla és una muntanya de 2.633 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc d'Òrla · Veure més »

Tuc d'Ermèr

El Tuc d'Ermèr és una muntanya de 2.432 metres que es troba al municipi de Canejan a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc d'Ermèr · Veure més »

Tuc de Balaguera

El Tuc de Balaguera és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Balaguera · Veure més »

Tuc de Barlonguèra

El Tuc de Barlongèra és una muntanya de 2.802 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Barlonguèra · Veure més »

Tuc de Bedurt

El Tuc de Bedurt és una muntanya de 2.018 metres que es troba entre els municipis de Les, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Bedurt · Veure més »

Tuc de Betlan

El Tuc de Betlan és una muntanya de 2.141 metres que es troba al municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Betlan · Veure més »

Tuc de Bonabé

El Tuc de Bonabé és una muntanya de 2.723,1 metres que es troba en el municipi d'Alt Àneu, dins del territori de l'antic terme d'Isil, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Bonabé · Veure més »

Tuc de Campsaure

El Tuc de Campsaure és una muntanya de 2.142 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Campsaure · Veure més »

Tuc de Canejan

El Tuc de Canejan és una muntanya de 2.666 metres que es troba entre els municipis de Canejan a la Vall d'Aran i Coserans.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Canejan · Veure més »

Tuc de Cauilha

El Tuc de Cauilha és una muntanya de 2.351 metres que es troba als municipi de Canejan i Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Cauilha · Veure més »

Tuc de Coeisseca

El Tuc de Coeisseca és una muntanya de 2.101 metres que es troba al municipi d'Arres, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Coeisseca · Veure més »

Tuc de Colomèrs

El Tuc de Colomèrs és una muntanya de 2.651 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Colomèrs · Veure més »

Tuc de Comagrana

El Tuc de Comagrana és una muntanya de 1.649 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Comagrana · Veure més »

Tuc de Comenge

El Tuc de Comenge és una muntanya de 2.583 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Comenge · Veure més »

Tuc de Conangles

El Tuc de Conangles és una muntanya de 2.784 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Conangles · Veure més »

Tuc de Contesa (Vielha e Mijaran)

El Tuc de Contesa és una muntanya de 2.780 metres que es troba entre els municipis de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Contesa (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Tuc de Costarjàs

El Tuc de Costarjàs és una muntanya de 2.337 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Costarjàs · Veure més »

Tuc de Crabèra

El Tuc de Crabèra és una muntanya de 2.630 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Crabèra · Veure més »

Tuc de Cuenques

El Tuc de Cuenques és una muntanya de 2.263 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Cuenques · Veure més »

Tuc de Fontana de Vielha

El Tuc de Fontana de Vielha és una muntanya de 2.581 m d'altitud, amb una prominència de 72 m, que es troba a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, entre els municipis de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran i Montanui a la Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Fontana de Vielha · Veure més »

Tuc de Guilhèm

El Tuc de Guilhèm és una muntanya de 2.393 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Guilhèm · Veure més »

Tuc de Gurièr

El Tuc de Gurièr és una muntanya de 2.519 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Gurièr · Veure més »

Tuc de Lhuçà

El Tuc de Lhuçà (grafia occitana corresponent a la catalana de Tuc de Lluçà) és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Lhuçà · Veure més »

Tuc de Lia

El Tuc de Lia és una muntanya de 2.264 metres que es troba al municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Lia · Veure més »

Tuc de Maria Casteràs

El Tuc de Maria Casteràs és una muntanya de 1.915 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Maria Casteràs · Veure més »

Tuc de Mauberme

El Tuc de Mauberme (o Tuc de Maubèrme) de 2.880 metres d'altitud és un cim dels Pirineus que es troba a la carena entre la Vall d'Aran i l'Arieja (Occitània) entre el port d'Era Horqueta (2.406 m.), al NW, i el d'Orets (2.533 m.), al SE.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Mauberme · Veure més »

Tuc de Meddia

El Tuc de Meddia és una muntanya de 2.207 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Meddia · Veure més »

Tuc de Molières

El Tuc de Molières, Pic de Molières o Pic de Mulleres (en aragonès Tuca de Mulleres o Cap de Mulleres) de 3.010,1 metres d'altitud està situat al bell mig del cordal granític pirenaic, a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta (Alt Éssera) cap a l'oest i de la Vall de Molières, cap a l'est.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Molières · Veure més »

Tuc de Montanèro

El Tuc de Montanèro és una muntanya de 2.585 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Montanèro · Veure més »

Tuc de Montoliu

El Tuc de Montoliu és una muntanya de 2.691 metres d'altitud, amb una prominència de 120 m, que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Montoliu · Veure més »

Tuc de Pan

El Tuc de Pan és una muntanya de 1.725 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pan · Veure més »

Tuc de Parros

El Tuc de Parros és una muntanya de 2.731 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Parros · Veure més »

Tuc de Pèdescauç

El Tuc de Pèdescauç és una muntanya de 2.374 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pèdescauç · Veure més »

Tuc de Pòdo

El Tuc de Pòdo és una muntanya de 2.729 metres que es troba al Circ de Colomèrs, en el municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pòdo · Veure més »

Tuc de Pishader

El Tuc de Pishader és una muntanya de 2.539 metres d'altitud, situada al vessant nord dels Pirineus, al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pishader · Veure més »

Tuc de Poilanèr

El Tuc de Poilanèr és una muntanya de 2.221 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes i Vilamòs, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Poilanèr · Veure més »

Tuc de Pomèro

El Tuc de Pomèro és una muntanya de 2.488 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pomèro · Veure més »

Tuc de Pontner

El Tuc de Pontner és una muntanya de 1.979 metres que es troba entre els municipis de Les, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pontner · Veure més »

Tuc de Pujastó

El Tuc de Pujastó és una muntanya de 2.016 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Pujastó · Veure més »

Tuc de Ratera

El Tuc de Ratera és una muntanya de 2.861 metres que es troba entre els municipis d'Espot al Pallars Sobirà i Naut Aran a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Ratera · Veure més »

Tuc de Ribassetes

El Tuc de Ribassetes és una muntanya de 2.140 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Ribassetes · Veure més »

Tuc de Ribereta

El Tuc de Ribereta és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Ribereta · Veure més »

Tuc de Sacauva (Bausen)

El Tuc de Sacauva és una muntanya de 1.743 metres que es troba entre els municipis de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Sacauva (Bausen) · Veure més »

Tuc de Sacauva (Vilamòs)

El Tuc de Sacauva és una muntanya de 2.286 metres que es troba al municipi de Vilamòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Sacauva (Vilamòs) · Veure més »

Tuc de Salana

El Tuc de Salana és una muntanya de 2.485 metres d'altitud, de forma piramidal, que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Salana · Veure més »

Tuc de Samont

El Tuc de Samont o Tuc de Somont és una muntanya de 2.508 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Samont · Veure més »

Tuc de Sanèla

El Tuc de Sanèla o bonh de Garòs és una muntanya de 2.178 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Sanèla · Veure més »

Tuc de Sarrahèra

El Tuc de Sarrahèra és una muntanya de 2.634 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Sarrahèra · Veure més »

Tuc de Saslòsses

El Tuc de Saslòsses és una muntanya de 2.530 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Saslòsses · Veure més »

Tuc de Saublanca

El Tuc de Saublanca és una muntanya de 1.952 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Saublanca · Veure més »

Tuc de Saumet

El Tuc de Saumet és una muntanya de 2.461 metres que es troba en el vessant atlàntic del Pirineu, al massís de Beret.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Saumet · Veure més »

Tuc de Sendrosa

El Tuc de Sendrosa és una muntanya de 2.482 metres que es troba al municipi de Naut Aran a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Sendrosa · Veure més »

Tuc de Serreta

El Tuc de Serreta o Tuc Serreta, és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Serreta · Veure més »

Tuc de Tarterau

El Tuc de Tarterau és una muntanya de 2.641 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Tarterau · Veure més »

Tuc de Vacivèr

El Tuc de Vacivèr és una muntanya de 2.640 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc de Vacivèr · Veure més »

Tuc del Bergús

El Tuc del Bergús (o Tuc de Bergús) és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals d'Espot (Pallars Sobirà) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc del Bergús · Veure més »

Tuc del Pla de l'Home

El Tuc deth Plan deth Ome (en català Tuc del Pla de l'Home, en francès Pic de Bacanère), també conegut com a Vacanera, és un cim de 2.193,2 m. a la frontera entre la Vall d'Aran i l'Alta Garona (França).

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc del Pla de l'Home · Veure més »

Tuc der Òme

El Tuc der Òme és una muntanya de 2.732 metres d'altitud, amb una prominència de 197 m, que es troba als Pirineus, entre el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) i el departament de l'Arieja (França).

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc der Òme · Veure més »

Tuc der Ombrèr

El Tuc der Ombrèr és una muntanya de 2.258 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc der Ombrèr · Veure més »

Tuc dera Canau de Rius

El Tuc dera Canau de Rius és una muntanya de 2.813 metres que es troba entre els municipis de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça i de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Canau de Rius · Veure més »

Tuc dera Clòta

El Tuc dera Clòta és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipis de Bossòst a la Vall d'Aran i la comuna de Sent Memet a Comenge.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Clòta · Veure més »

Tuc dera Coma d'Auran

El Tuc dera Coma d'Auran és una muntanya de 2.429 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Coma d'Auran · Veure més »

Tuc dera Comassa

El Tuc dera Comassa és una muntanya de 2.394 metres que es troba entre els municipis de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Comassa · Veure més »

Tuc dera Gireta

El Tuc dera Gireta és una muntanya de 2.593 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Gireta · Veure més »

Tuc dera Gossetèra

El Tuc dera Gossetèra és una muntanya de 1.901 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Gossetèra · Veure més »

Tuc dera Montanheta

El Tuc dera Montanheta és una muntanya de 2085,9 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Montanheta · Veure més »

Tuc dera Montjòia

El Tuc dera Montjòia és una muntanya de 2.163 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Montjòia · Veure més »

Tuc dera Pincèla

El Tuc dera Pincèla és una muntanya de 2.535 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc dera Pincèla · Veure més »

Tuc des Arcoïls

El Tuc des Arcoïls és una muntanya de 2.287 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Arcoïls · Veure més »

Tuc des Armèros

El Tuc des Armèros és una muntanya de 2.534 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Armèros · Veure més »

Tuc des Bandolèrs

El Tuc des Bandolèrs és una muntanya de 2.331 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Bandolèrs · Veure més »

Tuc des Cingles

El Tuc des Cingles és una muntanya de 2.595 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Cingles · Veure més »

Tuc des Crabes

El Tuc des Crabes és una muntanya de 2.472 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Crabes · Veure més »

Tuc des Crabes (Canejan)

El Tuc des Crabes és una muntanya de 2.401 metres que es troba al municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Crabes (Canejan) · Veure més »

Tuc des Crabes (Naut Aran)

El Tuc des Crabes és una muntanya de 2.620 metres d'altitud, amb una prominència de 142 metres, que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Crabes (Naut Aran) · Veure més »

Tuc des Estanhets

El Tuc des Estanhets és una muntanya de 2.887 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran, i el municipi de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Estanhets · Veure més »

Tuc des Hemnes

El Tuc des Hemnes és una muntanya de 2.361 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Hemnes · Veure més »

Tuc des Letassi

El Tuc des Letassi és una muntanya de 2.176,5 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca catalana de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Letassi · Veure més »

Tuc des Monges

El Tuc de Monges, o des Monges és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situat en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Monges · Veure més »

Tuc des Neres (Bossòst)

El Tuc des Neres és una muntanya de 2.244 metres que es troba entre els municipis de Bossòst i de Les a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Neres (Bossòst) · Veure més »

Tuc des Neres (Vielha e Mijaran)

El Tuc des Neres és una muntanya de 2.583 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Neres (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Tuc des Tres Corets

El Tuc des Tres Corets és una muntanya de 1.950 metres que es troba entre els municipis de Les, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc des Tres Corets · Veure més »

Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes

El Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes · Veure més »

Tuc deth Miei

El Tuc deth Miei és una muntanya de 2.258 metres que es troba al municipi de Naut Aran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc deth Miei · Veure més »

Tuc deth Pòrt

El Tuc deth Pòrt, Travessani Septentrional o Tuc del Port de Caldes, és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran).

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc deth Pòrt · Veure més »

Tuc deth Pòrt de Vielha

El Tuc deth Pòrt de Vielha és una muntanya de 2.606 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc deth Pòrt de Vielha · Veure més »

Tuc deth Plan dera Sèrra

El Tuc deth Plan dera Sèrra és una muntanya de 1.977 metres que es troba entre els municipis de Bossòst, a la comarca de la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc deth Plan dera Sèrra · Veure més »

Tuc Gran de Sendrosa

El Tuc Gran de Sendrosa és una muntanya de 2.703 metres que es troba al municipi de Naut Aran a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc Gran de Sendrosa · Veure més »

Tuc Nere

El Tuc Nere és una muntanya de 2.507 metres que es troba al municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc Nere · Veure més »

Tuc Ròi

El Tuc Ròi és una muntanya de 2.154 metres que es troba entre els municipis d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran i de Banhèras de Luishon a França.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuc Ròi · Veure més »

Tuca Blanca de Pomèro

El Tuca Blanca de Pomèro és una muntanya de 2.697 metres que es troba entre els municipis de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran i l'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuca Blanca de Pomèro · Veure més »

Tuca de Betren

El Tuca de Betren, també coneguda com a Tuc des Molassi és una muntanya de 2.518 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuca de Betren · Veure més »

Tuca dera Aubeta

El Tuca dera Aubeta és una muntanya de 2.487 metres que es troba entre els municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuca dera Aubeta · Veure més »

Tumeneia

El Tumeneia, o Tuc dera Humenèja en occità, és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran), situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Tumeneia · Veure més »

Tuqueta deth Pòrt (de Colomèrs)

La Tuqueta deth Pòrt (de Colomèrs) (variant occitana de la Tuqueta del Port de Colomers), és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Vall d'Aran і Tuqueta deth Pòrt (de Colomèrs) · Veure més »

Turó comú

La fura de bosc comuna, fura boscana comuna (Mustela putorius), també conegut com a turó comú, o fura salvatge, és un carnívor poc conegut i amenaçat a la península Ibèrica.

Nou!!: Vall d'Aran і Turó comú · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Vall d'Aran і TV3 · Veure més »

Uelhs deth Joèu

Els Uelhs deth Joèu (Val d'Aran) es una surgència d'aigua en forma de cascada d'uns 50 hm3 anuals que desembossa al riu Joèu.

Nou!!: Vall d'Aran і Uelhs deth Joèu · Veure més »

Unha

Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Unha · Veure més »

Unió Democràtica Aranesa

Unió Democràtica Aranesa (UDA) fou un partit polític de la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Unió Democràtica Aranesa · Veure més »

Unió Esportiva Bossòst

La Unió Esportiva Bossòst, és un equip de futbol de la Vall d'Aran que juga en la competició francesa.

Nou!!: Vall d'Aran і Unió Esportiva Bossòst · Veure més »

Unitat d'Aran

Unitat d'Aran-Partit Nacionaliste Aranès (UA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran constituït el 1980.

Nou!!: Vall d'Aran і Unitat d'Aran · Veure més »

Vaca bruna dels Pirineus

Vaques al Ripollès. La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.

Nou!!: Vall d'Aran і Vaca bruna dels Pirineus · Veure més »

Vaca de Sent Gironç i de l'Aura

A la Vall d'Aran hi hauria hagut la Vaca de Sent Gironç i de l'Aura, també anomenada Vaca del Pirineu Central.

Nou!!: Vall d'Aran і Vaca de Sent Gironç i de l'Aura · Veure més »

Vaca pallaresa

La vaca pallaresa és una raça de vaca pròpia del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Vaca pallaresa · Veure més »

Valarties

Valarties és una vall d'origen glacial situada a la vessant nord del Pirineu axial, amb una clara orientació nord-sud.

Nou!!: Vall d'Aran і Valarties · Veure més »

Vall d'Àneu

La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall d'Àneu · Veure més »

Vall d'Àrreu

La vall d'Àrreu és una vall d'origen glacial dels Pirineus, situada dintre del massís de Beret, que desemboca a la dreta de la vall del Noguera Pallaresa.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall d'Àrreu · Veure més »

Vall de Barravés

La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Barravés · Veure més »

Vall de Benasc

Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Benasc · Veure més »

Vall de Besiberri

La vall de Besiberri és una vall del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Besiberri · Veure més »

Vall de Conangles

La vall de Conangles, també coneguda com a vall de Sant Nicolau, és una vall situada al sud dels Pirineus axials i té una orientació est-oest.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Conangles · Veure més »

Vall de la Bonaigua

La vall de la Bonaigua és una de les valls amb més renom del Pirineu català, per ésser durant molt temps la via de comunicació principal entre la vall d'Aran i la resta del país.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de la Bonaigua · Veure més »

Vall de Molières

La vall de Molières és una vall d'origen glacial situada en el vessant sud de la serralada pirinenca, fronterera entre Catalunya i Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Molières · Veure més »

Vall de Querol

La Vall de Querol és una vall de l'Alta Cerdanya, drenada pel Riu de Querol (o Riu d'Aravó), afluent per la dreta del Segre.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Querol · Veure més »

Vall de Rius

La Vall de Rius és una vall d'origen glacial situada al nord dels Pirineus axials, amb una orientació est-oest.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Rius · Veure més »

Vall penjada

parc nacional de Yosemite (Califòrnia). Cascada des d'una vall penjant que va ser tallada per una glacera tributària que es va unir a la glacera principal de la vall de Yosemite. Formació d'una vall glacial. Un cop retirat el glaç, les valls per on descendien les glaceres tributàries (als marges dret i esquerre) resten enlairades (penjades) respecte de la vall per on hi circulava la glacera principal. Una vall penjada o vall suspesa (geomorfologia) és una vall establerta en un relleu invertit d’un sinclinal modelat en roca dura i buidada per l’erosió, la qual domina topogràficament les combes adjacents.

Nou!!: Vall d'Aran і Vall penjada · Veure més »

Vegetació de Catalunya

Pineda de Collserola, Barcelona La vegetació de Catalunya en el seu estat actual depèn en gran manera del clima dels sòls però acusadament de factors econòmics, polítics i històrics.

Nou!!: Vall d'Aran і Vegetació de Catalunya · Veure més »

Vegetació dels Països Catalans

Roureda a la Font del Racó (Barcelona) La vegetació dels Països Catalans comprèn la cobertura vegetal, tant l'espontània com la conreada, d'aquest territori que ocupa una superfície d'uns 70.000 km².

Nou!!: Vall d'Aran і Vegetació dels Països Catalans · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Vegueria · Veure més »

Vescomtat de Castellbò

Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.

Nou!!: Vall d'Aran і Vescomtat de Castellbò · Veure més »

Vi calent

miniatura El vi calent és una preparació de vi, habitualment negre, amb diferents espècies, com ara canyella, clau, nou moscada o sucre.

Nou!!: Vall d'Aran і Vi calent · Veure més »

Viacamp

Viacamp, és una localitat que pertany al municipi dit també Viacamp i Lliterà dintre de la comarca de La Ribagorça, província d'Osca (Espanya).

Nou!!: Vall d'Aran і Viacamp · Veure més »

Vicente López Tovar

Vicente López Tovar (Madrid, 1909 - Tolosa de Llenguadoc, 1998) va ser un militar, polític i guerriller antifranquista.

Nou!!: Vall d'Aran і Vicente López Tovar · Veure més »

Vicente Torres Socasau

Vicente Torres Socasau (8 d'abril de 1911, ? - 17 d'agost de 1936, Manacor, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Vall d'Aran і Vicente Torres Socasau · Veure més »

Vidal Mayor

XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal mayor, també conegut pels noms de Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris, és la primera compilació dels Furs d'Aragó.

Nou!!: Vall d'Aran і Vidal Mayor · Veure més »

Vielha e Mijaran

Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.

Nou!!: Vall d'Aran і Vielha e Mijaran · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Vall d'Aran і Viella · Veure més »

Vila (Vielha e Mijaran)

Vila és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Vall d'Aran і Vila (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Vilaller

Vilaller (pronunciat Virallé en ribagorçà) és una vila i municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Vall d'Aran і Vilaller · Veure més »

Vilamòs

Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.

Nou!!: Vall d'Aran і Vilamòs · Veure més »

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua és un programa per practicar català a través de la conversa.

Nou!!: Vall d'Aran і Voluntariat per la llengua · Veure més »

Xarxa ferroviària de Catalunya

Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya està formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample estàndard, ample mètric i altres tipus de ferrocarrils com el tramvia, funiculars i trens cremallera.

Nou!!: Vall d'Aran і Xarxa ferroviària de Catalunya · Veure més »

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Vall d'Aran і Xoriguer comú · Veure més »

Zona Escolar Rural

Una Zona Escolar Rural (ZER) fa referència a l'agrupació d'Escoles rurals públiques ubicades a diferents poblacions rurals de Catalunya.

Nou!!: Vall d'Aran і Zona Escolar Rural · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1104 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1298 · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 13 de juny · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 13 de novembre · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Vall d'Aran і 1313 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1643 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 17 d'abril · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 17 de juny · Veure més »

17a etapa del Tour de França de 2014

La 17a etapa del Tour de França de 2014 es disputà el dimecres 23 de juliol de 2014 sobre un recorregut de 124,5 km entre la localitat francesa de Sent Gaudenç i l'estació d'esquí de Saint-Lary Pla d'Adet.

Nou!!: Vall d'Aran і 17a etapa del Tour de França de 2014 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1810 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1827 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Vall d'Aran і 1938 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Vall d'Aran і 1991 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Vall d'Aran і 1993 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 2 de setembre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 20 d'abril · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Vall d'Aran і 2007 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Vall d'Aran і 2016 · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 23 d'agost · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 25 de maig · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 26 d'abril · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 3 de març · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vall d'Aran і 9 de març · Veure més »

9a etapa del Tour de França de 2016

Pujada a Ordino La 9a etapa del Tour de França de 2016 es disputà el diumenge 10 de juliol de 2016 sobre un recorregut de 184,5 km, amb sortida a Vielha i arribada a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís.

Nou!!: Vall d'Aran і 9a etapa del Tour de França de 2016 · Veure més »

Redirigeix aquí:

L'Aran, La Val d'Aran, La Vall d'Aran, Montanhes Araneses, Montanhes araneses, Val d'Aran, Vall d’Aran.