Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Aprenentatge dialògic, Càlcul lògic, Check constraint, Constant lògica, Distinció entre ús i menció, Llei de Brandolini, Mètode clínic, Non sequitur, Problema de la justificació de la deducció, Proposició (lògica), Pseudociència, Qualitat de convincent, Raonament deductiu, Raonament no deductiu, Rigor, Sil·logisme, Sil·logisme hipotètic, Solidesa, Taula de veritat, Teorema, Veritat.
Aprenentatge dialògic
El concepte d'aprenentatge dialògic (Flecha, 1997) va ser desenvolupat gradualment a través de la recerca i l'observació respecte a com les persones aprenen tant fora com dins de les institucions educatives, quan està permès l'actuació i l'aprenentatge lliure.
Nou!!: Validesa lògica і Aprenentatge dialògic · Veure més »
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Nou!!: Validesa lògica і Càlcul lògic · Veure més »
Check constraint
Una check constraint és un tipus de restricció d'integrat en SQL que especifica un requisit que ha de ser complert per cada fila d'una taula de la base de dades.
Nou!!: Validesa lògica і Check constraint · Veure més »
Constant lògica
A lògica, una constant lògica és una expressió que la presència i posició determina la forma lògica d'una proposició, Vegeu la introducció de i per extensió la validesa o invalidesa dels arguments.
Nou!!: Validesa lògica і Constant lògica · Veure més »
Distinció entre ús i menció
En filosofia, lògica i gramàtica, la distinció entre ús i menció és la distinció entre utilitzar una paraula (o frase) i esmentar.
Nou!!: Validesa lògica і Distinció entre ús i menció · Veure més »
Llei de Brandolini
La llei de Brandolini o principi de l'asimetria de la bestiesa és un postulat de l'informàtic italià Alberto Brandolini sobre la desinformació.
Nou!!: Validesa lògica і Llei de Brandolini · Veure més »
Mètode clínic
El mètode clínic és el mètode científic aplicat a la pràctica clínica per excel·lència.
Nou!!: Validesa lògica і Mètode clínic · Veure més »
Non sequitur
Es denomina non sequitur (en llatí «no se segueix») a un tipus general de fal·làcia en la qual la conclusió no es dedueix («no se segueix») de les premisses.
Nou!!: Validesa lògica і Non sequitur · Veure més »
Problema de la justificació de la deducció
El problema de la justificació de la deducció és el problema de la filosofia de la lògica sobre com justificar els mètodes deductius propis de les ciències formals, suposant que necessiten ser justificats.
Nou!!: Validesa lògica і Problema de la justificació de la deducció · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Validesa lògica і Proposició (lògica) · Veure més »
Pseudociència
consulta.
Nou!!: Validesa lògica і Pseudociència · Veure més »
Qualitat de convincent
Un argument és convincent si i només si la veritat de les premisses fa probable la veritat de la conclusió (v.gr., l'argument és fort) i les premisses de l'argument són, de fet, veritables.
Nou!!: Validesa lògica і Qualitat de convincent · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Validesa lògica і Raonament deductiu · Veure més »
Raonament no deductiu
El raonament no deductiu és una modalitat de raonament en el qual la veritat de les premisses no converteix en veritable la conclusió, sinó que la conclusió d'un raonament no deductiu només és probable.
Nou!!: Validesa lògica і Raonament no deductiu · Veure més »
Rigor
La rigor és una condició de rigidesa.
Nou!!: Validesa lògica і Rigor · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Validesa lògica і Sil·logisme · Veure més »
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Nou!!: Validesa lògica і Sil·logisme hipotètic · Veure més »
Solidesa
En lògica, la solidesa és la propietat que tenen els arguments quan són vàlids i les seves premisses són totes vertaderes.
Nou!!: Validesa lògica і Solidesa · Veure més »
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Nou!!: Validesa lògica і Taula de veritat · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Validesa lògica і Teorema · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Validesa lògica і Veritat · Veure més »
