Taula de continguts
136 les relacions: Abdó i Senén, Ablavi Murena, Acoli, Anarquia militar, Antioquia ad Cragum, Antioquia de l'Orontes, Aparició de la Verge a Sant Llorenç, Api Claudi Censorí, Arquebisbat de Split-Makarska, Art persa, Art sassànida, Artavasdes VII d'Armènia, Auguri de Tarragona, Aureli, Aurelià, Aureol, Balista, Bas (cognom), Basílica de Damous El Karita, Batalla d'Edessa, Batalla de Barbalissos, Batalla de Châlons (274), Batalla de Pons Aureoli, Biblioteca d'Alexandria, Bisbat de Roma, Calcedònia, Cebrià de Cartago, Ceioni Albí, Celdoni i Ermenter, Ciriades, Claudi II el Gòtic, Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona, Cornèlia Salonina, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de l'antiga Roma, Darab, De Casibus Virorum Illustrium, Deci (emperador romà), Diòcesi d'Astorga, Dionís d'Alexandria (bisbe), Edessa (Mesopotàmia), Emilià Alexandrí, Emperador romà, Eusebi de Laodicea, Fèlix de Nola (bisbe), Felicitas, Flavi Vopisc, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Gai Fulvi Quiet, ... Ampliar l'índex (86 més) »
Abdó i Senén
Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.
Veure Valerià і Abdó i Senén
Ablavi Murena
Ablavi Murena (Ablavius Murena) és un personatge que apareix com a prefecte del pretori durant el regnat de l'emperador Valerià I, entre el 253 i el 269, en una carta de la Història Augusta.
Veure Valerià і Ablavi Murena
Acoli
Acoli (en llatí Acholius) va ser magister admissionum durant el regnat de Valerià I (253-260).
Veure Valerià і Acoli
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Veure Valerià і Anarquia militar
Antioquia ad Cragum
Antioquia ad Cragum (en grec antic Ἀντιόχεια επὶ Κράγω) o també Antioquia Petita (en llatí Antiochia Parva) era una fortalesa de Cilícia que Estrabó situa vora una roca anomenada Cragos (llatí Cragum) entre el riu Selinunt i el port de Charadrus o Karadran.
Veure Valerià і Antioquia ad Cragum
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Valerià і Antioquia de l'Orontes
Aparició de la Verge a Sant Llorenç
L'aparició de la Verge a Sant Llorenç és una obra d'El Greco realitzada poc després de la seva arribada a Espanya.
Veure Valerià і Aparició de la Verge a Sant Llorenç
Api Claudi Censorí
Api Claudi Censorí (Appius Claudius Censorinus), o bé simplement Censorí, va ser un dels trenta tirans segons diu Trebel·li Pol·lió que van voler ocupar el tron de Roma.
Veure Valerià і Api Claudi Censorí
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Veure Valerià і Arquebisbat de Split-Makarska
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Veure Valerià і Art persa
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Veure Valerià і Art sassànida
Artavasdes VII d'Armènia
Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.
Veure Valerià і Artavasdes VII d'Armènia
Auguri de Tarragona
Auguri de Tarragona o Sant Auguri (mort el 21 de gener del 259) va ser un clergue cristià hispanorromà.
Veure Valerià і Auguri de Tarragona
Aureli
* Aureli (metge).
Veure Valerià і Aureli
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Valerià і Aurelià
Aureol
Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.
Veure Valerià і Aureol
Balista
Balista (en llatí Balista) va ser un suposat emperador romà.
Veure Valerià і Balista
Bas (cognom)
Bas (Bassus) va ser un cognomen romà.
Veure Valerià і Bas (cognom)
Basílica de Damous El Karita
La basílica de Damous El Karita (del llatí o ‘Casa de la Caritat’) fou la basílica més gran de l'antiga Cartago, les poques restes de la qual estan avui situades a la moderna Carthage, molt properes al Cementiri dels Pares Blancs.
Veure Valerià і Basílica de Damous El Karita
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Veure Valerià і Batalla d'Edessa
Batalla de Barbalissos
La Batalla de Barbalissos es va lliurar a Barbalissos l'any 253, entre l'imperi Sassànida i Roma.
Veure Valerià і Batalla de Barbalissos
Batalla de Châlons (274)
La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.
Veure Valerià і Batalla de Châlons (274)
Batalla de Pons Aureoli
Trebel·li Pol·lió, un dels autors de la Història Augusta que va viure en temps de Constantí I el Gran, va explicar les vides dels emperadors romans Valerià I, Valerià el Jove, de Gal·liè, dels trenta tirans i de Claudi el Gòtic.
Veure Valerià і Batalla de Pons Aureoli
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Valerià і Biblioteca d'Alexandria
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Valerià і Bisbat de Roma
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Veure Valerià і Calcedònia
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Valerià і Cebrià de Cartago
Ceioni Albí
Ceioni Albí (en llatí Ceionius Albinus) va ser un notable romà, probablement parent de l'emperador Albí, que va ser executat per ordre de Septimi Sever.
Veure Valerià і Ceioni Albí
Celdoni i Ermenter
Ermenter (o Armenter o Emeteri, del llatí Emeterius o Hemeterius) i Celdoni (o Celoni, del llatí Celedonius), també coneguts com a Sants Màrtirs i morts cap al 300, van ser dos soldats romans, probablement germans.
Veure Valerià і Celdoni i Ermenter
Ciriades
Ciriades (en llatí Cyriades) va ser un dels trenta tirans, el primer de la llista que dona Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Veure Valerià і Ciriades
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Valerià і Claudi II el Gòtic
Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona
Es tracta d'un conjunt escultòric funerari localitzat al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona, constituït per vuit sarcòfags esculturats, dos d'ells de temàtica romana pagana i els altres sis de temàtica paleocristiana.
Veure Valerià і Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona
Cornèlia Salonina
Júlia Cornèlia Salonina († Mediolànum, 268) va ser una Augusta, esposa de l'emperador romà Gal·liè i mare de Valerià II, Saloní i Marinià.
Veure Valerià і Cornèlia Salonina
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Valerià і Crisi del segle III
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Valerià і Cristianisme a l'Imperi Romà
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Valerià і Cronologia de l'antiga Roma
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Veure Valerià і Darab
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Veure Valerià і De Casibus Virorum Illustrium
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Valerià і Deci (emperador romà)
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Veure Valerià і Diòcesi d'Astorga
Dionís d'Alexandria (bisbe)
Dionís d'Alexandria va ser bisbe d'Alexandria de l'any 247 al 265.
Veure Valerià і Dionís d'Alexandria (bisbe)
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Valerià і Edessa (Mesopotàmia)
Emilià Alexandrí
Emilià o potser Mussi Emilià (en llatí Lucius Mussius Aemilianus) va ser un dels usurpadors del títol d'emperador romà.
Veure Valerià і Emilià Alexandrí
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Valerià і Emperador romà
Eusebi de Laodicea
Eusebi de Laodicea (vers 220-268) fou bisbe de Laodicea.
Veure Valerià і Eusebi de Laodicea
Fèlix de Nola (bisbe)
Fèlix de Nola, bisbe (mort a Nola el 95) és venerat com a sant per l'Església catòlica, amb festivitat pròpia el 15 de novembre.
Veure Valerià і Fèlix de Nola (bisbe)
Felicitas
Felicitas era una deessa de la mitologia romana, personificació de la felicitat.
Veure Valerià і Felicitas
Flavi Vopisc
Flavi Vopisc (en llatí Flavius Vopiscus) va ser un dels sis escriptors de la Historiae Augustae, probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià).
Veure Valerià і Flavi Vopisc
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Veure Valerià і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Gai Fulvi Quiet
Gai Fulvi Quiet (en llatí Caius Fulvius Quietus) va ser un dels usurpadors del tron imperial romà coneguts com els Trenta Tirans, que figura a la llista de Trebel·li Pol·lió inclosa a la Historia Augusta.
Veure Valerià і Gai Fulvi Quiet
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Valerià і Gal·liè
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Valerià і Galeri
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Veure Valerià і Gervasi i Protasi
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Valerià і Guerres romano-perses
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Veure Valerià і Gundixapur
Herennià
Herennià va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Veure Valerià і Herennià
Hipòlit (senador)
Hipòlit (en llatí Hippolytus) va ser un suposat senador romà, mencionat per Jeroni d'Estridó, que va fer escrits a favor del cristianisme i contra els gentils.
Veure Valerià і Hipòlit (senador)
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Valerià і Història Augusta
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Valerià і Història d'Armènia
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Veure Valerià і Història de l'Imperi Romà
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Valerià і Història de les campanyes militars romanes
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Veure Valerià і Història de Turquia
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Valerià і Història del cristianisme
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Valerià і Història del cristianisme a Espanya
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Veure Valerià і Imperi de les Gàl·lies
Imperi de Palmira
Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.
Veure Valerià і Imperi de Palmira
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Valerià і Imperi Romà d'Occident
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Valerià і Imperi Sassànida
Ingenu
Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.
Veure Valerià і Ingenu
Juli Capitolí
Juli Capitolí (Julius Capitolinus) va ser un historiador romà que va escriure les biografies de diversos emperadors i pretendents recollits a la Història Augusta.
Veure Valerià і Juli Capitolí
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Veure Valerià і Justa
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Valerià і Kayseri
La Passió de Sant Fructuós
La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. A la imatge, els guàrdies capturen a Fructuós de Tarragona. La Passió de Sant Fructuós és una obra teatral que es representa amb música en directe sobre la vida de Fructuós de Tarragona.
Veure Valerià і La Passió de Sant Fructuós
Legió III Augusta
La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.
Veure Valerià і Legió III Augusta
Legió III Parthica
La legió III Parthica va ser una legió romana creada per Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.
Veure Valerià і Legió III Parthica
Legió perduda
La legió perduda de Cras, o simplement la legió perduda, és el nom amb que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10.000 legionaris fets presoners després de la batalla de Carres pels parts l'any 53 aC.
Veure Valerià і Legió perduda
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Veure Valerià і Legió XIV Gemina
Licinià
Juli Valent Licinià (en llatí Julius Valens Licinianus) usurpà el tron imperial romà l'any 250.
Veure Valerià і Licinià
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Valerià і Llista d'emperadors romans
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Valerià і Llorenç màrtir
Macrià Major
Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Veure Valerià і Macrià Major
Macrià Menor
Macrià Menor (en llatí Macrianus Iunior) va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Veure Valerià і Macrià Menor
Magne d'Anagni
Magne d'Anagni o de Trani (finals del segle II, Trani - † 19 d'agost de 251, Ceccano) fou bisbe de Trani.
Veure Valerià і Magne d'Anagni
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Valerià і Marc Aureli Probe
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Veure Valerià і Marc Emilià
Marcel de Tànger
Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Valerià і Marcel de Tànger
Mariniana
Mariniana fou una dama romana d'alt rang que apareix en diverses monedes com a Divae Marinianae, amb data de l'any 254.
Veure Valerià і Mariniana
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Veure Valerià і Mesopotàmia (província romana)
Michel Christol
Michel Christol (25 d'octubre de 1942, Castèlnòu de Guers, França) és un historiador francès especialista en l'Antiguitat Romana i particularment en epigrafia.
Veure Valerià і Michel Christol
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Valerià і Milà
Muralla de l'istme de Corint
La muralla de l'istme de Corint (o simplement muralla de l'istme) era una obra defensiva situada a l'istme de Corint.
Veure Valerià і Muralla de l'istme de Corint
Mussi Emilià
Mussi Emilià (en llatí Mussius Aemilianus) va ser un usurpador del tron imperial romà que va regnar potser sota el nom d'Alexandre o Emilià Alexandrí, encara que hi ha confusió entre els dos personatges si és que eren dos.
Veure Valerià і Mussi Emilià
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Veure Valerià і Naqsh-e Rostam
Nicòstrat de Trebisonda
Nicòstrat de Trebisonda (Nicostratos, Nikóstratos) fou un escriptor grec nadiu de Trebisonda, que vivia en temps de l'emperador Aurelià.
Veure Valerià і Nicòstrat de Trebisonda
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Valerià і Nisibis
Novacianisme
El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.
Veure Valerià і Novacianisme
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Veure Valerià і Novacià
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Veure Valerià і Odenat
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Valerià і Palmira
Papa Dionís
Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.
Veure Valerià і Papa Dionís
Papa Luci I
Luci I (?, ? - Roma, 5 de març del 254) va ser el vint-i-dosè bisbe de Roma i el vint-i-unè successor de sant Pere, exercint un breu mandat entre mitjans del 253 i els primers mesos del 254.
Veure Valerià і Papa Luci I
Papa Sixt II
Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.
Veure Valerià і Papa Sixt II
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Veure Valerià і Patrística
Patrons de bombers
Els patrons dels bombers són aquells sants o santes que els cossos de bombers de regions amb creença catòlica, ortodoxa o anglicana, han adoptat com a protectors de la seva professió.
Veure Valerià і Patrons de bombers
Pau l'Ermità
Pau de Tebes, també conegut com a Pau l'Eremita, Pau l'Ermità o Pau l'Anacoreta (Egipte, ? - Tebaida, 341), fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians.
Veure Valerià і Pau l'Ermità
Pòstum I
Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.
Veure Valerià і Pòstum I
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.
Veure Valerià і Persecució de Dioclecià
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Valerià і Persecució dels cristians
Pisó Tessàlic
Pisó (en llatí Piso o també Piso Frugi) va ser un emperador romà, un dels anomenats trenta tirans.
Veure Valerià і Pisó Tessàlic
Polieucte de Melitene
Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Valerià і Polieucte de Melitene
Pomponi Bas (cònsol 259)
Pomponi Bas (en llatí Pomponius Bassus) va ser un magistrat romà.
Veure Valerià і Pomponi Bas (cònsol 259)
Ponç de Cimier
Ponç o Poni (Provença, començament del s. III - Cimier, Niça, ca. 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir.
Veure Valerià і Ponç de Cimier
Pròcul (usurpador)
Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.
Veure Valerià і Pròcul (usurpador)
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Veure Valerià і Prefecte de la ciutat
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Veure Valerià і Primers centres de la cristiandat
Publi
* Cine Publi, sala d'exhibició cinematogràfica ubicada al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veure Valerià і Publi
Publi Licini Corneli Valerià Saloní
Publi Licini Corneli Valerià Saloní (en llatí Publius Licinius Cornelius Valerianus Saloninus) va ser el fill de l'emperador romà Gal·liè i de la seva dona Cornèlia Salonina i net de l'emperador Valerià I. Quan el seu avi i el seu pare van assolir el títol d'august el 253, el jove va ser declarat cèsar.
Veure Valerià і Publi Licini Corneli Valerià Saloní
Ragoni Clar
Ragoni Clar (Ragonius Clarus) va ser un militar romà del.
Veure Valerià і Ragoni Clar
Regalià
Regalià (en llatí Regalianus tal com apareix a les monedes), o també Regallianus o Regillianus segons Víctor i Zòsim, va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió descriu a la Historia Augusta.
Veure Valerià і Regalià
Retaule dels sants Abdó i Senén
El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.
Veure Valerià і Retaule dels sants Abdó i Senén
Sant Calze
XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.
Veure Valerià і Sant Calze
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Valerià і Sapor I
Saturní I
Saturní I (en llatí Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà, un dels Trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta, que el defineix com un dels millors generals romans i molt apreciat per Valerià I. Enfrontat a Gal·liè les seves legions el van proclamar emperador.
Veure Valerià і Saturní I
Secchia
El Secchia és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.
Veure Valerià і Secchia
Silbanac
Silbanac (en llatí Mar. Silbanacus) és un personatge enigmàtic, que se suposa va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab o potser entre els emperdors Emilià i Valerià.
Veure Valerià і Silbanac
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Valerià і Tíber
Tit I
Tit I (en Titus, en Τίτος) mort l'any 272, va ser bisbe de Bizanci probablement de l'any 242 al 272.
Veure Valerià і Tit I
Tomba de Sant Pere
El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.
Veure Valerià і Tomba de Sant Pere
Trebel·li Pol·lió
Trebel·li Pol·lió (Trebellius Pollio) va ser un historiador romà.
Veure Valerià і Trebel·li Pol·lió
Trebel·lià
Trebel·lià (en llatí Trebellianus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Valerià і Trebel·lià
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Veure Valerià і Trebonià Gal
Trenta Tirans (Imperi Romà)
El Trenta Tirans són una sèrie de trenta personatges enumerats a la Història Augusta per Trebel·li Pol·lió com a usurpadors del tron imperial romà.
Veure Valerià і Trenta Tirans (Imperi Romà)
Ulpi Crinit
Ulpi Crinit (en llatí Ulpius Crinitus) va ser un general del temps de l'emperador Valerià I. Deia ser descendent de l'emperador Trajà.
Veure Valerià і Ulpi Crinit
Valerià (desambiguació)
Valerià (Valerianus) és un prenom català d'origen llatí.
Veure Valerià і Valerià (desambiguació)
Valerià el Jove
Valerià el Jove (en llatí Publius Licinius Valerianus o Licinius Valerianus Minor) va ser fill de l'emperador Valerià I, i germanastre de Gal·liè.
Veure Valerià і Valerià el Jove
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Veure Valerià і Xuixtar
També conegut com Publi Aureli Licini Valerià, Valerià I.