Accés més ràpid que el navegador!
266 les relacions: Acceleració de marea, Acondrita, Albedo de Bond, Albert Billeter, Alcà, Alexis Bouvard, American Ephemeris and Nautical Almanac, Anàleg a la Terra, Anders Johan Lexell, Anell planetari, Anells d'Urà, Anells de Neptú, Any, Aquari (astrologia), Ariel (satèl·lit), Asteroide troià, Asteroide troià de Júpiter, Astrònom, Astronomia, Atmosfera, Barnabus Oriani, Belinda (satèl·lit), Benjamin Peirce, Betelgeuse, Biaix cognitiu, Binocle, Caliban (satèl·lit), Caroline Herschel, Carolyn Porco, Catàleg SAO, Ciència planetària, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Classificació de Sudarsky per a planetes gegants, Colonització de l'espai, Colonització de Tità, Colonització del sistema solar extern, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Cordèlia (satèl·lit), Corona (exogeologia), Crèssida (satèl·lit), Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Cupido (satèl·lit), Dècada del 1850, Definició de «planeta», Descobriment d'Urà, Descobriment i exploració del sistema solar, Desdèmona (satèl·lit), Dia, ..., Diamant, Domènec Francesc Joan Aragó, Dominància orbital, Dones i matemàtiques, Eclipsi, Ecosfera, Elizabeth Langdon Williams, Els planetes, Esfera d'influència (astrodinàmica), Espai exterior, Est, Estel polar, Esteve (satèl·lit), Estrella de Betlem, Ewen Whitaker, Exploració d'Urà, Exploració espacial, Física, Ferran (satèl·lit), Finestra de llançament, Formació i evolució del sistema solar, Fotometria, Francesc (satèl·lit), Gegant de glaç, Gegant gasós, Gerard Kuiper, Gliese 436, Gliese 674 b, Gran bombardeig tardà, Gravetat, Habitabilitat dels satèl·lits naturals, Habitabilitat planetària, Hamlet (cràter), Heidi Hammel, Heinrich Louis d'Arrest, Herschel, Hidrogen molecular protonat, Hipòtesi nebular, Història de l'astronomia, Història del vol espacial, HR 6819, HR 8799 e, Inclinació, Intensitat del camp gravitatori, Inverness, James Challis, Jet Force Gemini, Johann Elert Bode, Johann Encke, Johann Gottfried Galle, Johann Gottfried Koehler, Johann Hieronymus Schroeter, John Bird, John Couch Adams, John Herschel, Julieta, Julieta (satèl·lit), K2-18b, Kuiper Airborne Observatory, Límit de Roche, Llei de Titius-Bode, Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista de cràters d'Ariel, Llista de cràters d'Oberó, Llista de cràters de Miranda, Llista de cràters de Puck, Llista de cràters de Tritó, Llista de grups de planetes menors, Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea, Llista de satèl·lits naturals, Lofoscòpia, Lunar and Planetary Laboratory, Mab (satèl·lit), Magnetosfera, Margarida (satèl·lit), Massa joviana, Matthew J. Holman, Mètode hipoteticodeductiu, Mecànica celeste, Mercuri (planeta), Messina Chasma, Metall alcalí, Minineptú, Miranda (satèl·lit), Missatge d'Arecibo, Model de Niça, Moviment directe, Moviment retrògrad i prògrad, NASA, Nau espacial, Nau espacial no tripulada, Nau espacial robòtica, Núvol, Nebulosa planetària, Nebulosa protoplanetària, Neptú (planeta), Neptú calent, Neptú fred, Neptuni, NICMOS, Nombre d'Elsasser, Nord, Oberó (satèl·lit), Objecte astronòmic, Objecte de massa planetària, Objectes hipotètics del sistema solar, Observatori Lowell, Ofèlia, Ofèlia (satèl·lit), Ordres de magnitud de massa, Origen dels noms dels planetes, Otto Wilhelm von Struve, Pòrcia (satèl·lit), Període de rotació, Percival Lowell, Perdita (satèl·lit), Pertorbació (astronomia), Pes, Pla invariable, Planeta, Planeta a ull nu, Planeta exterior, Planeta gegant, Planeta inferior i planeta superior, Planeta menor, Planeta oceà, Planetary Science Decadal Survey, Planetes en l'astrologia, Planetes transneptunians, Plutó (planeta nan), Plutoni, Pols còsmica, Portada/article juliol 22, Portada/article març 29, Pròsper (satèl·lit), Predescobriment, Premi Estatal de l'URSS, Programa Voyager, Propus, Puck (satèl·lit), Quasisatèl·lit, Radi de Schwarzschild, Relativitat especial, Resum d'astronomia, Retrat de planetes, Retrogradació dels planetes, Richard J. Terrile, Rosalina (satèl·lit), Rousillon Rupes, Royal Astronomical Society, Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades, Satèl·lit irregular, Satèl·lit natural, Satèl·lit regular, Satèl·lits d'Urà, Sícorax (satèl·lit), Símbol astrològic, Sírius, Súper-Terra, Scott S. Sheppard, Semieix major, Set metalls, Setebos (satèl·lit), Simbologia astronòmica, Sistema de coordenades planetàries, Sistema solar, Sol, Sonda interestel·lar, Telescopi William Herschel, Tità (satèl·lit), Titània, Titània (satèl·lit), Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos, Tríncul (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Tub acústic, Ubicació de la Terra en l'Univers, Umbriel (satèl·lit), Urani, Urà, Urbain Le Verrier, Velocitat d'escapament, Vent, Venus (planeta), Verona Rupes, Vesto Slipher, Vida extraterrestre, Vol espacial no tripulat, Volàtils, Voyager 1, Voyager 2, William Herschel, William Lassell, Wolf 359, (10199) Cariclo, (15875) 1996 TP66, (2060) Quiró, (29981) 1999 TD10, 11 de gener, 13 de març, 1690, 1781, 1787, 1977, 1977 en els vols espacials, 1986 en els vols espacials, 2006, 2011, 2011 QF99, 21 de gener, 25 d'agost, 3 Cassiopeiae, 38P/Stephan-Oterma, 61 de la Verge c, 61 de la Verge d. Ampliar l'índex (216 més) »
Acceleració de marea
Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).
Nou!!: Urà (planeta) і Acceleració de marea · Veure més »
Acondrita
Les acondrites són meteorits rocosos, semblants a les roques ígnies, que representen un 7,1% dels que cauen a la Terra, i que es caracteritzen per haver patit processos de fusió i diferenciació al planeta o asteroide del qual procedeixen.
Nou!!: Urà (planeta) і Acondrita · Veure més »
Albedo de Bond
L'albedo de Bond és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifosa cap a l'espai.
Nou!!: Urà (planeta) і Albedo de Bond · Veure més »
Albert Billeter
fou un rellotger suís establert a Gràcia (Barcelona) entre 1850 i 1880 al carrer de l'Àngel n. 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundà la seva "Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo.
Nou!!: Urà (planeta) і Albert Billeter · Veure més »
Alcà
Els alcans són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un nombre variable de carbonis units a àtoms d'hidrogen.
Nou!!: Urà (planeta) і Alcà · Veure més »
Alexis Bouvard
Alexis Bouvard (Les Contamines-Montjoie, 27 de juny de 1767 – París, 7 de juny de 1843) va ser un astrònom francès que va observar les irregularitats del moviment d'Urà per deduir que hi havia un vuitè planeta al sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Alexis Bouvard · Veure més »
American Ephemeris and Nautical Almanac
American Ephemeris and Nautical Almanac és un almanac que es va publicar de 1855 a 1980, amb informació útil per a astrònoms, agrimensors i navegants.
Nou!!: Urà (planeta) і American Ephemeris and Nautical Almanac · Veure més »
Anàleg a la Terra
IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.
Nou!!: Urà (planeta) і Anàleg a la Terra · Veure més »
Anders Johan Lexell
Anders Johan Lexell va ser un astrònom, matemàtic i físic fino-suec.
Nou!!: Urà (planeta) і Anders Johan Lexell · Veure més »
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Nou!!: Urà (planeta) і Anell planetari · Veure més »
Anells d'Urà
Esquema del sistema d'anells-satèl·lits d'Urà. Les línies sòlides són els anells; les línies discontínues denoten les òrbites dels satèl·lits. Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú.
Nou!!: Urà (planeta) і Anells d'Urà · Veure més »
Anells de Neptú
Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.
Nou!!: Urà (planeta) і Anells de Neptú · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Any · Veure més »
Aquari (astrologia)
Símbol del zodíac per a aquari Aquari és un signe astrològic que és travessat pel sol entre el 20 de gener i el 20 de febrer.
Nou!!: Urà (planeta) і Aquari (astrologia) · Veure més »
Ariel (satèl·lit)
Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.
Nou!!: Urà (planeta) і Ariel (satèl·lit) · Veure més »
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Nou!!: Urà (planeta) і Asteroide troià · Veure més »
Asteroide troià de Júpiter
camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Asteroide troià de Júpiter · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Urà (planeta) і Astrònom · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Urà (planeta) і Astronomia · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Urà (planeta) і Atmosfera · Veure més »
Barnabus Oriani
Barnaba Oriani (Barnabus Oriani) va néixer el 17 de juliol de 1752 a Carignano, Piemont, i va morir el 12 de novembre de 1832 a Milà.
Nou!!: Urà (planeta) і Barnabus Oriani · Veure més »
Belinda (satèl·lit)
Belinda és un satèl·lit interior del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Belinda (satèl·lit) · Veure més »
Benjamin Peirce
Benjamin Peirce (1809-1880) fou un matemàtic nord-americà professor a Harvard.
Nou!!: Urà (planeta) і Benjamin Peirce · Veure més »
Betelgeuse
Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.
Nou!!: Urà (planeta) і Betelgeuse · Veure més »
Biaix cognitiu
Un biaix cognitiu és un procés pel qual la cognició s'altera en funció de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l'observador.
Nou!!: Urà (planeta) і Biaix cognitiu · Veure més »
Binocle
Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.
Nou!!: Urà (planeta) і Binocle · Veure més »
Caliban (satèl·lit)
Caliban és el segon satèl·lit natural retrògrad irregular més gran d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Caliban (satèl·lit) · Veure més »
Caroline Herschel
fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.
Nou!!: Urà (planeta) і Caroline Herschel · Veure més »
Carolyn Porco
Carolyn C. Porco (Nova York, 6 de març de 1953) és un científica planetària estatunidenca coneguda per la seva feina en l'exploració del sistema solar exterior, començant per les imatges de les missions Voyager a Júpiter, Saturn, Urà i Neptú en la dècada de 1980.
Nou!!: Urà (planeta) і Carolyn Porco · Veure més »
Catàleg SAO
El Catàleg SAO és un catàleg d'estrelles fet pel Smithsonian Astrophysical Observatory en el 1966.
Nou!!: Urà (planeta) і Catàleg SAO · Veure més »
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Nou!!: Urà (planeta) і Ciència planetària · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: Urà (planeta) і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Cinturó de Kuiper · Veure més »
Classificació de Sudarsky per a planetes gegants
El sistema de classificació de Sudarsky és un sistema teòric de classificació per predir l'aparença de planetes extrasolars gasosos gegants sobre la base de les seves temperatures.
Nou!!: Urà (planeta) і Classificació de Sudarsky per a planetes gegants · Veure més »
Colonització de l'espai
Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і Colonització de l'espai · Veure més »
Colonització de Tità
Tità, colors naturals La possibilitat d'una colonització de Tità va ser proposat per l'enginyer aeroespacial i nuclear Robert Zubrin que va donar Saturn, Urà i Neptú el sobrenom de «Golf Pèrsic del Sistema solar», perquè representa la major font de deuteri i heli-3 per desenvolupar una economia de l'energia nuclear.
Nou!!: Urà (planeta) і Colonització de Tità · Veure més »
Colonització del sistema solar extern
La colonització del sistema solar extern és un concepte desenvolupat sobretot en la literatura de ciència-ficció.
Nou!!: Urà (planeta) і Colonització del sistema solar extern · Veure més »
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Nou!!: Urà (planeta) і Convencions sobre nomenclatura astronòmica · Veure més »
Cordèlia (satèl·lit)
Imatge del Voyager 2 presa el 21 de gener de 1986 Cordèlia, també conegut com a Urà VI (designació provisional S/1986 U 7), és el satèl·lit natural d'Urà més pròxim al planeta.
Nou!!: Urà (planeta) і Cordèlia (satèl·lit) · Veure més »
Corona (exogeologia)
En astrogeologia, corona (plural coronae, abr. CR) és una paraula llatina que significa «corona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica de la superfície de forma oval.
Nou!!: Urà (planeta) і Corona (exogeologia) · Veure més »
Crèssida (satèl·lit)
Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Crèssida (satèl·lit) · Veure més »
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »
Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.
Nou!!: Urà (planeta) і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals · Veure més »
Cupido (satèl·lit)
Cupido, també conegut com a Urà XXVII (designació provisional S/2003 U 2), és un satèl·lit interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Cupido (satèl·lit) · Veure més »
Dècada del 1850
Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.
Nou!!: Urà (planeta) і Dècada del 1850 · Veure més »
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Nou!!: Urà (planeta) і Definició de «planeta» · Veure més »
Descobriment d'Urà
William Herschel, descobridor d'Urà Urà ja s'havia observat en moltes ocasions abans del seu descobriment com a planeta, però generalment s'havia confós amb un estel a causa de la seua foscor i l'òrbita lenta.
Nou!!: Urà (planeta) і Descobriment d'Urà · Veure més »
Descobriment i exploració del sistema solar
El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Descobriment i exploració del sistema solar · Veure més »
Desdèmona (satèl·lit)
Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Desdèmona (satèl·lit) · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Urà (planeta) і Dia · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Urà (planeta) і Diamant · Veure més »
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Nou!!: Urà (planeta) і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »
Dominància orbital
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
Nou!!: Urà (planeta) і Dominància orbital · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Urà (planeta) і Dones i matemàtiques · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Urà (planeta) і Eclipsi · Veure més »
Ecosfera
Vista de l'ecosfera de la Terra L'ecosfera és el sistema global de la terra, format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions de convivència que estableixen entre la matèria, l'energia i els altres éssers vius.
Nou!!: Urà (planeta) і Ecosfera · Veure més »
Elizabeth Langdon Williams
Elizabeth Langdon Williams (8 de febrer de 1879 a Putnam, Connecticut - 1981 a Enfield, New Hampshire) va ser una calculadora humana i astrònoma nord-americana el treball de la qual va ajudar a conduir al descobriment de Plutó, llavors anomenat Planeta X.
Nou!!: Urà (planeta) і Elizabeth Langdon Williams · Veure més »
Els planetes
El Queen's Hall, a Londres; la sala de concerts on s'estrenà ''Els planetes'' el 1918. Els planetes (títol original en anglès The Planets), Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 per Gustav Holst.
Nou!!: Urà (planeta) і Els planetes · Veure més »
Esfera d'influència (astrodinàmica)
Una esfera d'influència (en anglès: sphere of influence, abreujat SOI) en astrodinàmica i astronomia és la regió de forma esferoide oblat al voltant d'un objecte astronòmic on la influència gravitacional primària en un objecte orbital és aquell cos.
Nou!!: Urà (planeta) і Esfera d'influència (astrodinàmica) · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Urà (planeta) і Espai exterior · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Urà (planeta) і Est · Veure més »
Estel polar
Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.
Nou!!: Urà (planeta) і Estel polar · Veure més »
Esteve (satèl·lit)
Esteve és un satèl·lit irregular retrògrad d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Esteve (satèl·lit) · Veure més »
Estrella de Betlem
Sant Apol·loni a Ravenna que mostra els tres Reis Mags seguint l'Estrella de Betlem. LEstrella de Betlem va ser, segons la tradició cristiana, l'astre que va guiar els Reis Mags al lloc del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Urà (planeta) і Estrella de Betlem · Veure més »
Ewen Whitaker
Ewen A. Whitaker (Londres, 22 de juny de 1922 - Tucson, Arizona, 11 d'octubre de 2016) va ser un astrònom britànic especialitzat en estudis de la Lluna.
Nou!!: Urà (planeta) і Ewen Whitaker · Veure més »
Exploració d'Urà
Neptú L'exploració d'Urà ha estat, fins ara, únicament a través de telescopis i de la sonda espacial Voyager 2 de la NASA, que va fer la seva aproximació més propera a Urà el 24 de gener de 1986.
Nou!!: Urà (planeta) і Exploració d'Urà · Veure més »
Exploració espacial
L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.
Nou!!: Urà (planeta) і Exploració espacial · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Urà (planeta) і Física · Veure més »
Ferran (satèl·lit)
Ferran, també conegut com a Urà XXIV (designació provisional S/2001 U 2), és el satèl·lit irregular retrògrad més exterior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Ferran (satèl·lit) · Veure més »
Finestra de llançament
Preparació d'un llançament En el context del vol espacial, una finestra de llançament és un període durant el qual un vehicle en particular (coet, transbordador espacial, etc.) s'ha de llançar per tal d'assolir el seu objectiu previst.
Nou!!: Urà (planeta) і Finestra de llançament · Veure més »
Formació i evolució del sistema solar
Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.
Nou!!: Urà (planeta) і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »
Fotometria
Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Nou!!: Urà (planeta) і Fotometria · Veure més »
Francesc (satèl·lit)
Francesc, també conegut com a Urà XXII (designació provisional S/2001 U 3), és el satèl·lit irregular més interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Francesc (satèl·lit) · Veure més »
Gegant de glaç
Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.
Nou!!: Urà (planeta) і Gegant de glaç · Veure més »
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Nou!!: Urà (planeta) і Gegant gasós · Veure més »
Gerard Kuiper
Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Urà (planeta) і Gerard Kuiper · Veure més »
Gliese 436
Gliese 436 és una estrella de tipus nana vermella a 33,1 anys llum de la Terra a la constel·lació del Lleó.
Nou!!: Urà (planeta) і Gliese 436 · Veure més »
Gliese 674 b
Gliese 674 b és un exoplaneta que orbita Gliese 674.
Nou!!: Urà (planeta) і Gliese 674 b · Veure més »
Gran bombardeig tardà
Concepció artística del possible bombardeig tardà El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides. Aquest període és el causant de la major part dels cràters que actualment s'observen tant en la Lluna com a Mercuri. El terme darrer només faria referència al fet que es va produir després del període d'acreció, quan la Terra i altres cossos es varen formar i guanyaren la major part de la seva matèria, un període de la història de la Terra comparativament recent.
Nou!!: Urà (planeta) і Gran bombardeig tardà · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Urà (planeta) і Gravetat · Veure més »
Habitabilitat dels satèl·lits naturals
Júpiter L'habitabilitat dels satèl·lits naturals és una mesura del seu potencial per mantenir la vida en circumstàncies favorables.
Nou!!: Urà (planeta) і Habitabilitat dels satèl·lits naturals · Veure més »
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Nou!!: Urà (planeta) і Habitabilitat planetària · Veure més »
Hamlet (cràter)
Hamlet és el cràter d'impacte més gran d'Oberó, una lluna d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Hamlet (cràter) · Veure més »
Heidi Hammel
Heidi B. Hammel (nascuda el 14 de març de 1960) és una astrònoma planetària que ha estudiat àmpliament Neptú i Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Heidi Hammel · Veure més »
Heinrich Louis d'Arrest
Heinrich Louis d'Arrest (13 de juliol de 1822, Berlín 13 de juny de 1875, Copenhaguen) fou un astrònom prussià que treballà a Alemanya i Dinamarca.
Nou!!: Urà (planeta) і Heinrich Louis d'Arrest · Veure més »
Herschel
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і Herschel · Veure més »
Hidrogen molecular protonat
Hidrogen molecular protonat o catió trihidrogen, expressat com, és un dels ions més abundants a l'univers.
Nou!!: Urà (planeta) і Hidrogen molecular protonat · Veure més »
Hipòtesi nebular
Nebulosa de l'Hèlix La hipòtesi nebular és una hipòtesi sobre la formació dels sistemes planetaris que considera que tenen el seu origen en una nebulosa d'hidrogen i pols que girava a gran velocitat.
Nou!!: Urà (planeta) і Hipòtesi nebular · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Urà (planeta) і Història de l'astronomia · Veure més »
Història del vol espacial
L'astronauta Piers Sellers durant la tercera activitat extravehicular de la missió STS-121 La història del vol espacial comprèn els intents de l'ésser humà d'explorar l'univers i els objectes celestes del sistema solar mitjançant l'enviament de dispositius robòtics (satèl·lits, sondes i robots) o naus espacials controlades pels equips humans a l'espai.
Nou!!: Urà (planeta) і Història del vol espacial · Veure més »
HR 6819
HR 6819, també conegut com a HD 167128 o QV Telescopii (abreujat QV Tel), és un Sistema estel·lar triple situat al sud de la constel·lació del Telescopi. El sistema apareix com una estrella variable que és lleugerament visible a l'ull nu, amb una magnitud aparent que va de 5,32 fins a 5,39, la qual és comparable a la màxima brillantor del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і HR 6819 · Veure més »
HR 8799 e
HR 8799 e és un gran exoplaneta, que orbita l'estel HR 8799, que es troba a 128 anys llum de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і HR 8799 e · Veure més »
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Nou!!: Urà (planeta) і Inclinació · Veure més »
Intensitat del camp gravitatori
Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.
Nou!!: Urà (planeta) і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »
Inverness
Inverness (Inbhir Nis, en gaèlic) és el centre administratiu de la regió de les Highlands, i havia estat la capital del comtat d'Inverness-shire.
Nou!!: Urà (planeta) і Inverness · Veure més »
James Challis
James Challis FRS (12 de desembre de 1803 – 3 de desembre de 1882) va ser un astrònom, físic i clergue anglès.
Nou!!: Urà (planeta) і James Challis · Veure més »
Jet Force Gemini
Jet Force Gemini és un videojoc d'acció en tercera persona desenvolupat i publicat per Rare per la Nintendo 64.
Nou!!: Urà (planeta) і Jet Force Gemini · Veure més »
Johann Elert Bode
Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Elert Bode · Veure més »
Johann Encke
Johann Encke (Hamburg, 23 de setembre de 1791 - Spandau, 26 d'agost de 1865), va ser un dels astrònoms alemanys més importants del, el nom del qual està unit, sobretot, al cometa amb més curt període que es coneix.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Encke · Veure més »
Johann Gottfried Galle
Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Gottfried Galle · Veure més »
Johann Gottfried Koehler
Johann Gottfried Koehler (15 de desembre de 1745 – 19 de setembre de 1801) va ser un astrònom alemany que va descobrir nebuloses, cúmul estel·lars, i galàxies.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Gottfried Koehler · Veure més »
Johann Hieronymus Schroeter
Johann Hieronymus Schröter (també escrit com Schroeter; Erfurt, Alemanya, 30 d'agost de 1745 - Lilienthal, 29 d'agost de 1816) va ser un astrònom alemany.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Hieronymus Schroeter · Veure més »
John Bird
John Bird (1709-1776) va ser un fabricant d'instruments astronòmics i astrònom anglès.
Nou!!: Urà (planeta) і John Bird · Veure més »
John Couch Adams
John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.
Nou!!: Urà (planeta) і John Couch Adams · Veure més »
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Nou!!: Urà (planeta) і John Herschel · Veure més »
Julieta
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і Julieta · Veure més »
Julieta (satèl·lit)
Julieta és un satèl·lit interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Julieta (satèl·lit) · Veure més »
K2-18b
K2-18b, també conegut com EPIC 201912552 b, és un exoplaneta que orbita al voltant de la nana vermella K2-18, situat a lluny de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і K2-18b · Veure més »
Kuiper Airborne Observatory
Telescopi del KAO El Gerard P. Kuiper Airborne Observatory (KAO) van ser unes instal·lacions de la NASA per donar suport a la recerca en astronomia d'infraroig.
Nou!!: Urà (planeta) і Kuiper Airborne Observatory · Veure més »
Límit de Roche
En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.
Nou!!: Urà (planeta) і Límit de Roche · Veure més »
Llei de Titius-Bode
Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.
Nou!!: Urà (planeta) і Llei de Titius-Bode · Veure més »
Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar
Aquest article és una llista dels objectes artificials que estan sortint del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar · Veure més »
Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic
El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic · Veure més »
Llista de cràters d'Ariel
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Ariel, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1851 per l'astrònom anglès William Lassell (1799-1880) El 2019, els 17 cràters amb nom d'Ariel representaven el 0,31% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de cràters d'Ariel · Veure més »
Llista de cràters d'Oberó
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Oberó, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1781 per l'astrònom anglès William Herschel (1738-1822) El 2019, els 9 cràters amb nom d'Oberó representaven el 0,16% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de cràters d'Oberó · Veure més »
Llista de cràters de Miranda
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Miranda, un dels satèl·lits naturals d'Urà descobert el 1948 per l'astrònom neerlandès nacionalitzat estatunidenc Gerard Kuiper (1905-1973).
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de cràters de Miranda · Veure més »
Llista de cràters de Puck
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Puck, un dels satèl·lits naturals d'Urà descobert el 1985 per la sonda espacial Voyager 2.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de cràters de Puck · Veure més »
Llista de cràters de Tritó
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tritó, un satèl·lit natural de Neptú descobert el 1846 per l'astrònom William Lassell (1799-1880).
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de cràters de Tritó · Veure més »
Llista de grups de planetes menors
miniatura Un grup de planetes menors és un conjunt de planetes menors que comparteixen òrbites similars.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de grups de planetes menors · Veure més »
Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (ESA) opera diverses missions, tant operatives com científiques, incloent col·laboracions amb altres administracions espacials nacionals, com ara la japonesa JAXA, la francesa CNES, l'italiana ASI Agenzia Spaziale Italiana, l'alemanya DLR, l'estatunidenca NASA, i la xinesa CNSA.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea · Veure més »
Llista de satèl·lits naturals
Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »
Lofoscòpia
La lofoscòpia és l'estudi dels dibuixos lineals que es presenten en les cares i en les vores de les mans i els peus de tot ésser humà.
Nou!!: Urà (planeta) і Lofoscòpia · Veure més »
Lunar and Planetary Laboratory
Imatge conceptual de la Phoenix (sonda) Lunar and Planetary Laboratory (LPL) és un centre de recerca per la ciència planetària localitzada a Tucson, Arizona.
Nou!!: Urà (planeta) і Lunar and Planetary Laboratory · Veure més »
Mab (satèl·lit)
Mab, també conegut com a Urà XXVI (designació provisional S/2003 U 1), és un satèl·lit natural interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Mab (satèl·lit) · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Magnetosfera · Veure més »
Margarida (satèl·lit)
Margarida, també conegut com a Urà XXIII (designació provisional S/2003 U 3), és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Margarida (satèl·lit) · Veure més »
Massa joviana
Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).
Nou!!: Urà (planeta) і Massa joviana · Veure més »
Matthew J. Holman
Matthew J. Holman (1967) és un astrofísic de l'Observatori d'Astrofísica Smithsonian i conferenciant a la Universitat Harvard.
Nou!!: Urà (planeta) і Matthew J. Holman · Veure més »
Mètode hipoteticodeductiu
El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic.
Nou!!: Urà (planeta) і Mètode hipoteticodeductiu · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Urà (planeta) і Mecànica celeste · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Urà (planeta) і Mercuri (planeta) · Veure més »
Messina Chasma
Imatge de Titània presa pel ''Voyager 2''. Messina Chasma n'és al centre Messina Chasma és el congost -anomenat ''chasmata'' en llenguatge astrogeològic- més extens de la superfície de Titània, satèl·lit del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Messina Chasma · Veure més »
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Nou!!: Urà (planeta) і Metall alcalí · Veure més »
Minineptú
Concepció artística d'un minineptú o "nan de gas" Un minineptú (de vegades anomenat nan de gas o planeta transicional) és un planeta més petit que Urà i Neptú i superior a 10 vegades la massa de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і Minineptú · Veure més »
Miranda (satèl·lit)
Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Miranda (satèl·lit) · Veure més »
Missatge d'Arecibo
Missatge d'Arecibo. Els colors van ser afegits per mostrar-ne les diferents parts. El missatge original no té informació sobre colors El missatge d'Arecibo és un missatge de ràdio interestel·lar que conté informació bàsica sobre la Terra, el sistema solar i l'ésser humà enviat a l'espai des del radiotelescopi d'Arecibo el 16 de novembre del 1974, amb l'objectiu que una hipotètica intel·ligència extraterrestre el rebi i desxifri.
Nou!!: Urà (planeta) і Missatge d'Arecibo · Veure més »
Model de Niça
format.
Nou!!: Urà (planeta) і Model de Niça · Veure més »
Moviment directe
sentit antihorari. En Astronomia el moviment directe pot ser definit de diferents maneres: Aquest és el moviment mensual de la Lluna, des de l'hemisferi Nord.
Nou!!: Urà (planeta) і Moviment directe · Veure més »
Moviment retrògrad i prògrad
Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.
Nou!!: Urà (planeta) і Moviment retrògrad i prògrad · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Urà (planeta) і NASA · Veure més »
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Nou!!: Urà (planeta) і Nau espacial · Veure més »
Nau espacial no tripulada
ISS. Galileo, abans de la sortida de l'òrbita de la Terra el 1989 Buran va ser llançat, va orbitar la Terra, i va aterrar com una nau espacial no tripulada en el 1988 (mostrat aquí en una exhibició aèria) La nau de subministrament no tripulada Progress M-06M Una nau espacial no tripulada és una nau espacial sense persones a bord, utilitzada per al vol espacial no tripulat.
Nou!!: Urà (planeta) і Nau espacial no tripulada · Veure més »
Nau espacial robòtica
Una interpretació artística de la nau espacial ''MESSENGER'' a Mercuri. Una nau espacial robòtica és una nau espacial sense humans a bord que sol estar sota control telerobòtic.
Nou!!: Urà (planeta) і Nau espacial robòtica · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Urà (planeta) і Núvol · Veure més »
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Nou!!: Urà (planeta) і Nebulosa planetària · Veure més »
Nebulosa protoplanetària
Cygnus Una nebulosa protoplanetària és un objecte astronòmic corresponent a l'episodi de curta durada en ràpida evolució estel·lar d'una estrella entre els darrers estadis de la frase de la branca asimptòtica de les gegants la fase de nebulosa planetària posterior.
Nou!!: Urà (planeta) і Nebulosa protoplanetària · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Neptú (planeta) · Veure més »
Neptú calent
Un exemple simulat del Neptú calent, Gliese 436 Un Neptú calent és un hipotètic planeta extrasolar gegant amb una massa similar a la d'Urà o Neptú, en una òrbita prop de la seva estrella (normalment, menys d'1 ua), cosa que fa que se sobreescalfi en unes altes temperatures.
Nou!!: Urà (planeta) і Neptú calent · Veure més »
Neptú fred
Un neptú fred és un tipus de planeta amb una massa que va des d'unes deu masses de la Terra (una superterra) a menys de la massa de Saturn.
Nou!!: Urà (planeta) і Neptú fred · Veure més »
Neptuni
El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.
Nou!!: Urà (planeta) і Neptuni · Veure més »
NICMOS
La càmera d'infrarojos propers i espectròmetre multiobjecte (NICMOS, Near Infrared Camera and Multi-Object Spectrometer) és un aparell de mesura per a l'astronomia infraroja, instal·lada al Telescopi Espacial Hubble (HST), que va operar entre el 1997 i 1999, i del 2002 fins al 2008.
Nou!!: Urà (planeta) і NICMOS · Veure més »
Nombre d'Elsasser
El nombre d'Elsasser (El~ / ~\Lambda) és un nombre adimensional emprat en la mecànica de fluids per estudiar els camps magnètics generats pels nuclis planetaris.
Nou!!: Urà (planeta) і Nombre d'Elsasser · Veure més »
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Nou!!: Urà (planeta) і Nord · Veure més »
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Oberó (satèl·lit) · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Urà (planeta) і Objecte astronòmic · Veure més »
Objecte de massa planetària
Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.
Nou!!: Urà (planeta) і Objecte de massa planetària · Veure més »
Objectes hipotètics del sistema solar
Un objecte hipotètic del sistema solar és un planeta, satèl·lit natural o cos similar en el nostre sistema solar, l'existència del qual no es coneix, però s'ha deduït de l'evidència científica observacional.
Nou!!: Urà (planeta) і Objectes hipotètics del sistema solar · Veure més »
Observatori Lowell
L Observatori Lowell és un observatori astronòmic situat a Flagstaff, Arizona.
Nou!!: Urà (planeta) і Observatori Lowell · Veure més »
Ofèlia
Ofèlia interpretada pel pintor Arthur Hugues, vers 1863-1864. Ofèlia és un personatge fictici femení de l'obra teatral Hamlet, escrita per William Shakespeare cap a l'any 1600.
Nou!!: Urà (planeta) і Ofèlia · Veure més »
Ofèlia (satèl·lit)
Imatge del Voyager 2 presa el 21 de gener de 1986 Ofèlia és una lluna d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Ofèlia (satèl·lit) · Veure més »
Ordres de magnitud de massa
Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.
Nou!!: Urà (planeta) і Ordres de magnitud de massa · Veure més »
Origen dels noms dels planetes
El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Urà (planeta) і Origen dels noms dels planetes · Veure més »
Otto Wilhelm von Struve
Otto Wilhelm von Struve Otto Wilhelm von Struve (7 de maig de 1819 (25 d'abril segons el calendari julià), a Durpat, Estònia - 14 d'abril de 1905, a Karlsruhe, Alemanya) fou un astrònom rus d'origen alemany.
Nou!!: Urà (planeta) і Otto Wilhelm von Struve · Veure més »
Pòrcia (satèl·lit)
Pòrcia és un satèl·lit interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Pòrcia (satèl·lit) · Veure més »
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Nou!!: Urà (planeta) і Període de rotació · Veure més »
Percival Lowell
Percival Lowell (Boston, Massachusetts, 13 març 1855 - Flagstaff, Arizona, 12 novembre de 1916) fou un ric estatunidenc aficionat de l'astronomia, convençut que existien canals d'origen artificial a Mart, i fundador de l'Observatori Lowell a Flagstaff.
Nou!!: Urà (planeta) і Percival Lowell · Veure més »
Perdita (satèl·lit)
Perdita, també conegut com a Urà XXV (designació provisional S/1986 U 10), és un satèl·lit interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Perdita (satèl·lit) · Veure més »
Pertorbació (astronomia)
En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.
Nou!!: Urà (planeta) і Pertorbació (astronomia) · Veure més »
Pes
En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.
Nou!!: Urà (planeta) і Pes · Veure més »
Pla invariable
El pla invariable d'un sistema planetari, també anomenat pla invariable de Laplace, és el pla que passa pel seu baricentre (centre de massa) perpendicular al vector del seu moment angular.
Nou!!: Urà (planeta) і Pla invariable · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta · Veure més »
Planeta a ull nu
El Thema Mundi que mostra les planetes exteriors per a una observació a ull nu. En astronomia, els planetes a ull nu corresponen a els cinc planetes del sistema solar que poden ser vistos a ull nu sense gaire dificultat.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta a ull nu · Veure més »
Planeta exterior
Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta exterior · Veure més »
Planeta gegant
Els quatre planetes gegants del Sistema Solar sobre el Sol, a escala Masses relatives dels planetes gegants del Sistema Solar Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta gegant · Veure més »
Planeta inferior i planeta superior
Els termes «planeta inferior» i «planeta superior» es van fer servir originalment en la cosmologia geocèntrica de Claudi Ptolemeu per diferenciar aquells planetes (Mercuri i Venus) que tenen un epicicle que estava en línia amb la Terra i el Sol, comparat amb els planetes (Mart, Júpiter, i Saturn) que no hi estaven.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta inferior i planeta superior · Veure més »
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta menor · Veure més »
Planeta oceà
Il·lustració d'un hipotètic planeta oceà amb una atmosfera similar a la terrestre i dos satèl·lits. Un planeta oceà (també denominat món aquàtic) és un tipus hipotètic de planeta la superfície del qual estaria completament coberta per un oceà d'aigua, per tant no posseiria ni illes ni continents.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta oceà · Veure més »
Planetary Science Decadal Survey
La Planetary Science Decadal Survey és una publicació del United States National Research Council produït per la NASA i altres agències governamentals dels Estats Units, com ara la National Science FoundationNational Academy of Sciences, National Academies Press, http://www.nap.edu/download.php?record_id.
Nou!!: Urà (planeta) і Planetary Science Decadal Survey · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: Urà (planeta) і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Planetes transneptunians
Percival Lowell, iniciador de la hipòtesi del Planeta X. Després del descobriment del planeta Neptú el 1846, hi va haver una especulació considerable sobre si existia un altre planeta més enllà de la seva òrbita.
Nou!!: Urà (planeta) і Planetes transneptunians · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Plutoni
El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.
Nou!!: Urà (planeta) і Plutoni · Veure més »
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Nou!!: Urà (planeta) і Pols còsmica · Veure més »
Portada/article juliol 22
Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.
Nou!!: Urà (planeta) і Portada/article juliol 22 · Veure més »
Portada/article març 29
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: Urà (planeta) і Portada/article març 29 · Veure més »
Pròsper (satèl·lit)
Pròsper és un satèl·lit irregular retrògrad relativament petit d'Urà descobert el 18 de juliol de 1999 per l'astrofísic Matthew Holman i el seu equip.
Nou!!: Urà (planeta) і Pròsper (satèl·lit) · Veure més »
Predescobriment
En astronomia, un predescobriment (en anglès, precovery) és un terme que descriu el procés pel qual s'identifica un objecte conegut en imatges d'arxiu o plaques fotogràfiques per calcular una òrbita en forma més precisa.
Nou!!: Urà (planeta) і Predescobriment · Veure més »
Premi Estatal de l'URSS
El Premi Estatal de l'URSS, Государственная премия СССР Gosudàrstvennaia prémia SSSR fou un premi estatal anual establert pel Comitè Central del PCUS i el Consell de Ministres de l'URSS el 1966.
Nou!!: Urà (planeta) і Premi Estatal de l'URSS · Veure més »
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Nou!!: Urà (planeta) і Programa Voyager · Veure més »
Propus
Propus (Eta dels Bessons / η Geminorum) és un estel de magnitud aparent +3,32 en la constel·lació dels Bessons.
Nou!!: Urà (planeta) і Propus · Veure més »
Puck (satèl·lit)
Puck és un satèl·lit relativament petit d'Urà, també anomenat Urà XV, és el més gran dels satèl·lits interiors d'Urà, sense tenir en compte el satèl·lit Miranda.
Nou!!: Urà (planeta) і Puck (satèl·lit) · Veure més »
Quasisatèl·lit
Diagrama de l'òrbita d'un quasisatèl·lit genèric. Un quasisatèl·lit és un objecte que, orbitant entorn d'una estrella, es troba en ressonància orbital 1:1 amb un determinat planeta.
Nou!!: Urà (planeta) і Quasisatèl·lit · Veure més »
Radi de Schwarzschild
Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.
Nou!!: Urà (planeta) і Radi de Schwarzschild · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Urà (planeta) і Relativitat especial · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: Urà (planeta) і Resum d'astronomia · Veure més »
Retrat de planetes
El retrat de família o retrat de planetes és una imatge del Sistema solar creada a partir de seixanta fotografies individuals presses per la sonda espacial Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, dia en què va fer l'última fotografia des que va començar la seva missió per estudiar el sistema solar exterior.
Nou!!: Urà (planeta) і Retrat de planetes · Veure més »
Retrogradació dels planetes
300x300px Es diu que un planeta es troba en retrogradació quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert interval de temps es mou d'est a oest.
Nou!!: Urà (planeta) і Retrogradació dels planetes · Veure més »
Richard J. Terrile
Richard J. Terrile va nàixer en 1951.
Nou!!: Urà (planeta) і Richard J. Terrile · Veure més »
Rosalina (satèl·lit)
Rosalina és un satèl·lit interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Rosalina (satèl·lit) · Veure més »
Rousillon Rupes
Úrsula. Cliqueu la imatge per a agrandir-la. Rousillon Rupes és un accident geogràfic de la superfície de Titània, satèl·lit natural del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Rousillon Rupes · Veure més »
Royal Astronomical Society
La Royal Astronomical Society (RAS) començà com la Societat Astronòmica de Londres (Astronomical Society of London) el 1820 per donar suport a la investigació astronòmica.
Nou!!: Urà (planeta) і Royal Astronomical Society · Veure més »
Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades
Saint Seiya: The Lost Canvas, és un manga spin-off de Saint Seiya, escrit i il·lustrat per Shiori Teshirogi, sobre el treball original de Masami Kurumada.
Nou!!: Urà (planeta) і Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades · Veure més »
Satèl·lit irregular
Febe, el satèl·lit irregular més gran de Saturn En astronomia, un satèl·lit irregular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita distant, inclinada i sovint excèntrica i retrògrada.
Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lit irregular · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lit regular
En astronomia, un satèl·lit regular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita prògrada i amb baixa inclinació i excentricitat orbital.
Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lit regular · Veure més »
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lits d'Urà · Veure més »
Sícorax (satèl·lit)
Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Sícorax (satèl·lit) · Veure més »
Símbol astrològic
Els símbols astrològics són imatges usades en diversos sistemes astrològics per designar objectes rellevants.
Nou!!: Urà (planeta) і Símbol astrològic · Veure més »
Sírius
Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Urà (planeta) і Sírius · Veure més »
Súper-Terra
Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Súper-Terra · Veure més »
Scott S. Sheppard
Scott S. Sheppard és un astrònom del departament de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution for Science.
Nou!!: Urà (planeta) і Scott S. Sheppard · Veure més »
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Nou!!: Urà (planeta) і Semieix major · Veure més »
Set metalls
L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement.
Nou!!: Urà (planeta) і Set metalls · Veure més »
Setebos (satèl·lit)
Setebos és un dels satèl·lits retrògrads irregulars més exteriors d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Setebos (satèl·lit) · Veure més »
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Nou!!: Urà (planeta) і Simbologia astronòmica · Veure més »
Sistema de coordenades planetàries
Un sistema de coordenades planetàries és una generalització del sistema de coordenades geogràfiques i el sistema de coordenades geocèntric per a planetes diferents de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і Sistema de coordenades planetàries · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Urà (planeta) і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Sol · Veure més »
Sonda interestel·lar
11 Les estrelles són, literalment, objectius en moviment en les escales de temps que la tecnologia actual podria arribar-hi Una sonda interestel·lar és una sonda espacial que va deixar o s'espera que abandoni el sistema solar i que entri a l'espai interestel·lar, típicament definida com la regió més enllà de l'heliopausa.
Nou!!: Urà (planeta) і Sonda interestel·lar · Veure més »
Telescopi William Herschel
El Telescopi William Herschel al Roque de los Muchachos, a les Illes Canàries. El telescopi William Herschel (WHT) és un telescopi reflector de 4,2 metres de diàmetre que es troba a l'Observatori del Roque de los Muchachos a l'illa de La Palma, a les Illes Canàries.
Nou!!: Urà (planeta) і Telescopi William Herschel · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Titània
* Astronomia: Titània (satèl·lit) és el satèl·lit més gran d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Titània · Veure més »
Titània (satèl·lit)
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і Titània (satèl·lit) · Veure més »
Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos
Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos (Bigastre, Baix Segura, 18 de setembre de 1737 - València, 5 de setembre de 1802) fou un metge, botànic, naturalista, científic i professor universitari valencià.
Nou!!: Urà (planeta) і Tomàs Manuel Villanova Muñoz i Poyanos · Veure més »
Tríncul (satèl·lit)
Tríncul, també conegut com a Urà XXI (designació provisional S/2001 U 1), és un satèl·lit irregular retrògrad d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Tríncul (satèl·lit) · Veure més »
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Nou!!: Urà (planeta) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »
Tub acústic
Stettin (1933) Un tub acústic o canonada acústica és un mitjà de transmissió de la veu, l'avantpassat de l'intercomunicador.
Nou!!: Urà (planeta) і Tub acústic · Veure més »
Ubicació de la Terra en l'Univers
El coneixement de la ubicació de la Terra a l'Univers ha estat formada pels 400 anys d'observacions telescòpiques, i s'ha ampliat radicalment durant el segle passat.
Nou!!: Urà (planeta) і Ubicació de la Terra en l'Univers · Veure més »
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Nou!!: Urà (planeta) і Umbriel (satèl·lit) · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Urà (planeta) і Urani · Veure més »
Urà
* Astronomia: planeta del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Urà · Veure més »
Urbain Le Verrier
Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.
Nou!!: Urà (planeta) і Urbain Le Verrier · Veure més »
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Nou!!: Urà (planeta) і Velocitat d'escapament · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Urà (planeta) і Vent · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Venus (planeta) · Veure més »
Verona Rupes
Verona Rupes és un accident geogràfic de la superfície de Miranda, satèl·lit natural del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Verona Rupes · Veure més »
Vesto Slipher
Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.
Nou!!: Urà (planeta) і Vesto Slipher · Veure més »
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і Vida extraterrestre · Veure més »
Vol espacial no tripulat
El ''Sojourner'' pren les mesures amb el Alpha Proton X-ray Spectrometer a la Roca Yogi. Una interpretació artística de la nau espacial MESSENGER a Mercuri R2 en el juliol de 2009 Un vol espacial no tripulat és tota activitat espacial sense una presència humana necessària a l'espai.
Nou!!: Urà (planeta) і Vol espacial no tripulat · Veure més »
Volàtils
Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.
Nou!!: Urà (planeta) і Volàtils · Veure més »
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Urà (planeta) і Voyager 1 · Veure més »
Voyager 2
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Urà (planeta) і Voyager 2 · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Urà (planeta) і William Herschel · Veure més »
William Lassell
William Lassell FRS (Bolton, 18 de juny del 1799 - Maidenhead, 5 d'octubre del 1880), va ser un mercant i astrònom anglès.
Nou!!: Urà (planeta) і William Lassell · Veure més »
Wolf 359
Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.
Nou!!: Urà (planeta) і Wolf 359 · Veure més »
(10199) Cariclo
(10199) Cariclo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 ua de distància mitjana del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і (10199) Cariclo · Veure més »
(15875) 1996 TP66
(o) és un objecte transneptunià (TNO) amb ressonància orbital 2:3 amb Neptú, i és similar a Plutó (plutí).
Nou!!: Urà (planeta) і (15875) 1996 TP66 · Veure més »
(2060) Quiró
(2060) Quiró és un planeta menor inclòs dins de la categoria dels centaures amb una òrbita entre els planetes Saturn i Urà i una distància mitjana al Sol de 13 ua.
Nou!!: Urà (planeta) і (2060) Quiró · Veure més »
(29981) 1999 TD10
(29981) 1999 TD10 és un asteroide del disc dispers que va ser descobert gràcies al programa Spacewatch el 3 d'octubre de 1999 pels astrònoms de l'observatori de Kitt Peak J. V. Scotti, J. A. Larsen, B. May i D. Maggs J.A.
Nou!!: Urà (planeta) і (29981) 1999 TD10 · Veure més »
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Urà (planeta) і 11 de gener · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urà (planeta) і 13 de març · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і 1690 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і 1781 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Urà (planeta) і 1787 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Urà (planeta) і 1977 · Veure més »
1977 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1977.
Nou!!: Urà (planeta) і 1977 en els vols espacials · Veure més »
1986 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1986.
Nou!!: Urà (planeta) і 1986 en els vols espacials · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Urà (planeta) і 2006 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Urà (planeta) і 2011 · Veure més »
2011 QF99
és el primer i, a partir del 2015, l'únic troià conegut d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і 2011 QF99 · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Urà (planeta) і 21 de gener · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urà (planeta) і 25 d'agost · Veure més »
3 Cassiopeiae
3 Cassiopeiae (3 Cas) és un astre hipotètic dins la constel·lació de Cassiopea.
Nou!!: Urà (planeta) і 3 Cassiopeiae · Veure més »
38P/Stephan-Oterma
El cometa Stephan-Oterma, denominat formalment com 38P/Stephan-Oterma, és un cos estel·lar de cicle periòdic que viatja pel sistema solar, i que pertany a la família del cometa de Halley.
Nou!!: Urà (planeta) і 38P/Stephan-Oterma · Veure més »
61 de la Verge c
61 de la Verge c és un planeta extrasolar que orbita l'estrella de tipus G 61 de la Verge, localitzat aproximadament a 27 anys llum en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Urà (planeta) і 61 de la Verge c · Veure més »
61 de la Verge d
61 de la Verge d és un planeta extrasolar que orbita l'estrella de tipus G 61 de la Verge, localitzat aproximadament a 27 anys llum en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Urà (planeta) і 61 de la Verge d · Veure més »
