Accés més ràpid que el navegador!
124 les relacions: Afrodita, Afrodita Urània, Alcioneu, Alecto (mitologia grega), Alpos, Argesita, Astèria, Atena, Atles (mitologia), Època arcaica, Èter (mitologia), Èurit (fill d'Urà), Òxid de titani(IV), Baaltis, Basilea (reina), Briàreu, Brontes, Bruixeria, Caelus, Ceos (fill d'Urà), Cerceida, Ciència planetària, Ciclop, Clici (fill d'Urà), Cotos, Crios, Criseida (oceànide), Cronos, Cronos (el Temps), Damis (mitologia), Déu del cel, Descobriment d'Urà, Dice, Dione (titànide), Divinitats de l'Índia, Dones a Atenes, Dríada, Egeu (fill de Pandíon), El naixement de Venus, Encèlad, Escultures de la Plaça de Catalunya, Espai exterior, Estèropes, Etna, Etna (mitologia), Eumènides, Eurimedont (fill d'Urà), Evèmer, Fanes (mitologia), Febe (filla de Gea), ..., Fonts de Barcelona, Galaxaura, Gea, Gegant (mitologia), Gies, Guerra de Troia, Gustav Holst, Harpe, Hecatonquir, Hesíode, Hiperíon (tità), Hipo, Jàpet (mitologia), Kairós, Llista de déus grecs, Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Maledicció de Cam, Megera, Melíades, Melòbosis, Menesto, Mimas (mitologia), Mitologia grega, Mitologia prussiana, Mnemòsine, Mort (mitologia), Muses, Mussol d'Atena, Neptú (mitologia), Nu (art), Ocèan, Olimp, Origen dels noms dels planetes, Palau de Versalles, Planetes en l'astrologia, Plexaura, Polibotes, Pontos (mitologia), Porfirió, Portada/article març 29, Primno, Rea (mitologia), Rea (satèl·lit), Religió de l'antiga Grècia, Rodea, Silè, Steropesita, Talassa, Tàrtar (mitologia), Tel·lus, Temis, Tetis (filla de Gea), Tia (mitologia), Tisífone, Titane (pel·lícula), Titani, Titanomàquia, Tità, Tità (desambiguació), Toa, Toó, Urani, Uranisme, Urà, Urà (Pau Gargallo), Urà (planeta), Urània, Varuna, Venus (mitologia), William Herschel, Xante, Zeus, Zodíac del portal de Sant Fermí, (24) Temis. Ampliar l'índex (74 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Urà (mitologia) і Afrodita · Veure més »
Afrodita Urània
Urània (en Οὐρανία) era un epítet de la deessa grega Afrodita, que significa 'del cel' o 'espiritual', distingint-la del seu aspecte més terrenal, Afrodita Pandemos, 'Afrodita per a tothom'.
Nou!!: Urà (mitologia) і Afrodita Urània · Veure més »
Alcioneu
s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).
Nou!!: Urà (mitologia) і Alcioneu · Veure més »
Alecto (mitologia grega)
Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.
Nou!!: Urà (mitologia) і Alecto (mitologia grega) · Veure més »
Alpos
Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far).
Nou!!: Urà (mitologia) і Alpos · Veure més »
Argesita
L'argesita és un mineral de la classe dels halurs.
Nou!!: Urà (mitologia) і Argesita · Veure més »
Astèria
Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.
Nou!!: Urà (mitologia) і Astèria · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Urà (mitologia) і Atena · Veure més »
Atles (mitologia)
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.
Nou!!: Urà (mitologia) і Atles (mitologia) · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Urà (mitologia) і Època arcaica · Veure més »
Èter (mitologia)
Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.
Nou!!: Urà (mitologia) і Èter (mitologia) · Veure més »
Èurit (fill d'Urà)
Segons la mitologia grega, Èurit (en grec antic Εὔρυτος) va ser un dels gegants, fill d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Èurit (fill d'Urà) · Veure més »
Òxid de titani(IV)
L'òxid de titani(IV) o diòxid de titani és un compost de titani que es troba de manera natural, la fórmula del qual és TiO.
Nou!!: Urà (mitologia) і Òxid de titani(IV) · Veure més »
Baaltis
Una estatueta del Museu Marítim d'Israel-Palestina que representa Aixera, segons alguns autors la mateixa anomenada ''Baaltis'' o ''Dione'' Baaltis, també anomenada Dione, era una deessa de la mitologia fenícia.
Nou!!: Urà (mitologia) і Baaltis · Veure més »
Basilea (reina)
Basilea és la primera reina del regne de l'Atlàntida a la mitologia de l'antiga Grècia.
Nou!!: Urà (mitologia) і Basilea (reina) · Veure més »
Briàreu
Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Briàreu · Veure més »
Brontes
D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Brontes · Veure més »
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Nou!!: Urà (mitologia) і Bruixeria · Veure més »
Caelus
Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.
Nou!!: Urà (mitologia) і Caelus · Veure més »
Ceos (fill d'Urà)
En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.
Nou!!: Urà (mitologia) і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »
Cerceida
Cerceis o Cerceida (en grec antic Κερκηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides, i la defineix com una nimfa «de caràcter amable».
Nou!!: Urà (mitologia) і Cerceida · Veure més »
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Nou!!: Urà (mitologia) і Ciència planetària · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Ciclop · Veure més »
Clici (fill d'Urà)
Segons la mitologia grega, Clici (en grec antic Κλυτίος) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Clici (fill d'Urà) · Veure més »
Cotos
En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.
Nou!!: Urà (mitologia) і Cotos · Veure més »
Crios
En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.
Nou!!: Urà (mitologia) і Crios · Veure més »
Criseida (oceànide)
Criseida (en grec antic Χρυσηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Criseida (oceànide) · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Urà (mitologia) і Cronos · Veure més »
Cronos (el Temps)
Cronos esperant al cementiri monumental de Staglieno. A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.
Nou!!: Urà (mitologia) і Cronos (el Temps) · Veure més »
Damis (mitologia)
Damis (en grec antic Δάμυσος Dámisos), va ser segons la mitologia grega un gegant fill de Gea i de la sang d'Urà.
Nou!!: Urà (mitologia) і Damis (mitologia) · Veure més »
Déu del cel
Júpiter, el déu pare de la mitologia romana El déu del cel és una divinitat freqüent en moltes mitologies que encarna una manifestació del cel, en oposició a la terra.
Nou!!: Urà (mitologia) і Déu del cel · Veure més »
Descobriment d'Urà
William Herschel, descobridor d'Urà Urà ja s'havia observat en moltes ocasions abans del seu descobriment com a planeta, però generalment s'havia confós amb un estel a causa de la seua foscor i l'òrbita lenta.
Nou!!: Urà (mitologia) і Descobriment d'Urà · Veure més »
Dice
Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.
Nou!!: Urà (mitologia) і Dice · Veure més »
Dione (titànide)
Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.
Nou!!: Urà (mitologia) і Dione (titànide) · Veure més »
Divinitats de l'Índia
Brahma, Vixnu i Xiva, temple de Hoysaleswara Múltiples encarnacions de Vixnu Dins de l'hinduisme un gran nombre de déus personals (ixvarà) són adorats com a murtis.
Nou!!: Urà (mitologia) і Divinitats de l'Índia · Veure més »
Dones a Atenes
p.
Nou!!: Urà (mitologia) і Dones a Atenes · Veure més »
Dríada
'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.
Nou!!: Urà (mitologia) і Dríada · Veure més »
Egeu (fill de Pandíon)
440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.
Nou!!: Urà (mitologia) і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »
El naixement de Venus
El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.
Nou!!: Urà (mitologia) і El naixement de Venus · Veure més »
Encèlad
Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.
Nou!!: Urà (mitologia) і Encèlad · Veure més »
Escultures de la Plaça de Catalunya
El conjunt d'escultures de la Plaça de Catalunya fou creat entre 1927 i 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Nou!!: Urà (mitologia) і Escultures de la Plaça de Catalunya · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Urà (mitologia) і Espai exterior · Veure més »
Estèropes
Segons la mitologia grega, Estèropes (en grec antic Στεροπης "el que dona el llamp") va ser un dels ciclops Urànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Estèropes · Veure més »
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Nou!!: Urà (mitologia) і Etna · Veure més »
Etna (mitologia)
Segons la mitologia grega, Etna (en grec antic Αἴτνη) va ser una nimfa, filla d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Etna (mitologia) · Veure més »
Eumènides
Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.
Nou!!: Urà (mitologia) і Eumènides · Veure més »
Eurimedont (fill d'Urà)
Segons la mitologia grega, Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Eurimedont (fill d'Urà) · Veure més »
Evèmer
Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.
Nou!!: Urà (mitologia) і Evèmer · Veure més »
Fanes (mitologia)
Fanes (en grec antic: Φάνης), amb el sobrenom de Protogonos (Πρωτογόνος, «nascut en primer lloc»), era la deïtat primigènia responsable de la procreació i de la nova vida generada, el qual fou introduït en la mitologia grega mitjançant l'orfisme.
Nou!!: Urà (mitologia) і Fanes (mitologia) · Veure més »
Febe (filla de Gea)
Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.
Nou!!: Urà (mitologia) і Febe (filla de Gea) · Veure més »
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Nou!!: Urà (mitologia) і Fonts de Barcelona · Veure més »
Galaxaura
Galaxaura (en grec antic Γαλαξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Galaxaura · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Urà (mitologia) і Gea · Veure més »
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Nou!!: Urà (mitologia) і Gegant (mitologia) · Veure més »
Gies
En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.
Nou!!: Urà (mitologia) і Gies · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Urà (mitologia) і Guerra de Troia · Veure més »
Gustav Holst
Estàtua de Gustav Holst a Cheltenham, Anglaterra Gustavus Theodor Von Holst (Cheltenham, Regne Unit 21 de setembre de 1874 – Londres, Regne Unit 25 de maig de 1934) fou un compositor anglès.
Nou!!: Urà (mitologia) і Gustav Holst · Veure més »
Harpe
Lharpe (grec antic: ἅρπη) era un tipus d'espasa o de falç; una espasa amb una protrusió de falç en una vora prop de l'extrem de la fulla.
Nou!!: Urà (mitologia) і Harpe · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Urà (mitologia) і Hecatonquir · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Urà (mitologia) і Hesíode · Veure més »
Hiperíon (tità)
En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).
Nou!!: Urà (mitologia) і Hiperíon (tità) · Veure més »
Hipo
Hipo o Hippo (en grec antic Ἱππών) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Hipo · Veure més »
Jàpet (mitologia)
En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Jàpet (mitologia) · Veure més »
Kairós
Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554) Kairós (forma transliterada) o Ceros (forma transcrita), en grec καιρός i en llatí Caerus o Occasio, era per part dels antics grecs una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Eó i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem".
Nou!!: Urà (mitologia) і Kairós · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Urà (mitologia) і Llista de déus grecs · Veure més »
Lluita de titans (pel·lícula de 2010)
Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.
Nou!!: Urà (mitologia) і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »
Maledicció de Cam
XIX del pintor rus Ivan Stepanovitx Ksenofontov La maledicció de Cam és com es coneix un passatge de la Bíblia (Gn 9:20 - 27) en el qual el patriarca bíblic Noè imposa una maledicció sobre Canaan.
Nou!!: Urà (mitologia) і Maledicció de Cam · Veure més »
Megera
Megera (Grec antic: Μέγαιρα, "la gelosa") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el Tàrtar.
Nou!!: Urà (mitologia) і Megera · Veure més »
Melíades
Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.
Nou!!: Urà (mitologia) і Melíades · Veure més »
Melòbosis
Melòbosis (en grec antic Μηλόβοσίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Melòbosis · Veure més »
Menesto
Menesto (en grec antic Μενεσθώ) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Menesto · Veure més »
Mimas (mitologia)
Mimes, Mimas o Mimant (en grec antic Μίμας) va ser, segons la mitologia grega, un dels gegants que es va rebel·lar contra els déus.
Nou!!: Urà (mitologia) і Mimas (mitologia) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Urà (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia prussiana
El temple de Romuva segons la descripció de Simon Grunau La mitologia prussiana és el nom de les creences religioses dels antics pobles que habitaren la regió de Prússia.
Nou!!: Urà (mitologia) і Mitologia prussiana · Veure més »
Mnemòsine
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.
Nou!!: Urà (mitologia) і Mnemòsine · Veure més »
Mort (mitologia)
suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.
Nou!!: Urà (mitologia) і Mort (mitologia) · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Urà (mitologia) і Muses · Veure més »
Mussol d'Atena
Mussol d'Atena en una moneda Mussol comú europeu (''Athene noctua'') El mussol d'Atena és, en la mitologia grega, l'au que acompanya Atena, deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva.
Nou!!: Urà (mitologia) і Mussol d'Atena · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Urà (mitologia) і Neptú (mitologia) · Veure més »
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Nou!!: Urà (mitologia) і Nu (art) · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Urà (mitologia) і Ocèan · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Urà (mitologia) і Olimp · Veure més »
Origen dels noms dels planetes
El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Urà (mitologia) і Origen dels noms dels planetes · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Urà (mitologia) і Palau de Versalles · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: Urà (mitologia) і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Plexaura
Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Plexaura · Veure més »
Polibotes
475-470 aC., descoberta a Vulci, Etrúria). Polibotes (en grec antic Πολυβώτης), va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Polibotes · Veure més »
Pontos (mitologia)
Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.
Nou!!: Urà (mitologia) і Pontos (mitologia) · Veure més »
Porfirió
s). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Porfirió · Veure més »
Portada/article març 29
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: Urà (mitologia) і Portada/article març 29 · Veure més »
Primno
Segons la mitologia grega, Primno (en Πρυμνώ, que significa 'que és en un extrem', 'que es troba a l'arrel') va ser una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Primno · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Rea (mitologia) · Veure més »
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Urà (mitologia) і Rea (satèl·lit) · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Urà (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Rodea
En la mitologia grega, Rodea (en grec antic Ρόδεια) era la major de les oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Rodea · Veure més »
Silè
Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.
Nou!!: Urà (mitologia) і Silè · Veure més »
Steropesita
La steropesita és un mineral de la classe dels halurs.
Nou!!: Urà (mitologia) і Steropesita · Veure més »
Talassa
Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.
Nou!!: Urà (mitologia) і Talassa · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tel·lus · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Urà (mitologia) і Temis · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Tia (mitologia)
Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tia (mitologia) · Veure més »
Tisífone
Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tisífone · Veure més »
Titane (pel·lícula)
Titane és una pel·lícula escrita i dirigida per Julia Ducournau, estrenada el 2021.
Nou!!: Urà (mitologia) і Titane (pel·lícula) · Veure més »
Titani
El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.
Nou!!: Urà (mitologia) і Titani · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Urà (mitologia) і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tità · Veure més »
Tità (desambiguació)
* Astronomia: Tità (satèl·lit) és el major satèl·lit de Saturn.
Nou!!: Urà (mitologia) і Tità (desambiguació) · Veure més »
Toa
Segons la mitologia grega, Toa (en Θόη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Toa · Veure més »
Toó
Toó (Θόων en grec antic) és un gegant de la mitologia grega.
Nou!!: Urà (mitologia) і Toó · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Urà (mitologia) і Urani · Veure més »
Uranisme
Els termes uranisme i uranista (del grec, Αφροδίτη Ουράνια, «Afrodita Urània») són termes històrics que s'usaven al per al·ludir a l'homosexualitat masculina.
Nou!!: Urà (mitologia) і Uranisme · Veure més »
Urà
* Astronomia: planeta del sistema solar.
Nou!!: Urà (mitologia) і Urà · Veure més »
Urà (Pau Gargallo)
Urà és una escultura de 1933 de l'artista Pau Gargallo.
Nou!!: Urà (mitologia) і Urà (Pau Gargallo) · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Urà (mitologia) і Urà (planeta) · Veure més »
Urània
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.
Nou!!: Urà (mitologia) і Urània · Veure més »
Varuna
Varuna sobre la seva muntura Makara. Pintura del 1675-1700. India, Rajasthan. Varuna (devanagari:वरुण, varuṇa) és un dels déus més importants del panteó hindú, conegut des de l'època prevèdica.
Nou!!: Urà (mitologia) і Varuna · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Urà (mitologia) і Venus (mitologia) · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Urà (mitologia) і William Herschel · Veure més »
Xante
Segons la mitologia grega, Xante (en Ξάνθη) era una nimfa del grup de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Urà (mitologia) і Xante · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Urà (mitologia) і Zeus · Veure més »
Zodíac del portal de Sant Fermí
Portal de Sant Fermí il·luminat de nit El zodíac de la catedral d'Amiens és un conjunt de relleus situats en forma de fris seguit en la part baixa sobre els dos costats del portal de Sant Fermí que correspon a la part nord de la façana principal de la catedral de Notre-Dame d'Amiens (part esquerra de l'espectador).
Nou!!: Urà (mitologia) і Zodíac del portal de Sant Fermí · Veure més »
(24) Temis
(24) Temis, o asteroide número 24 de la sèrie Temis, és l'asteroide que dona nom al «grup de Temis» de les famílies d'asteroides de Kiyotsugu Hirayama.
Nou!!: Urà (mitologia) і (24) Temis · Veure més »
