Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Unió de València

Índex Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Taula de continguts

  1. 23 les relacions: Alfons Roger de Llúria, Batalla de Mislata, Bernat II de Cabrera, Constança d'Aragó i de Navarra, Corts de València (1349), Cronologia de la història de Catalunya, Fraternitat reialista, Gilabert de Centelles i de Castellet, Guerra de la Unió, Joan Sala (cap unionista), Jueria de Sagunt, La Pobla de Vallbona, Mateu Mercer, Orde de Montesa, Pere de Xèrica, Pere el Cerimoniós, Revolta de València, Unió (desambiguació), Unió d'Aragó, València al segle XIV, 10 de desembre, 1348, 8 de desembre.

Alfons Roger de Llúria

Alfons Roger de Llúria (?-1355) era un noble valencià, baró de Cocentaina i senyor de Gaianes.

Veure Unió de València і Alfons Roger de Llúria

Batalla de Mislata

La Batalla de Mislata va tenir lloc el 9 de desembre del 1348; s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels unionistes valencians.

Veure Unió de València і Batalla de Mislata

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Veure Unió de València і Bernat II de Cabrera

Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Veure Unió de València і Constança d'Aragó i de Navarra

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.

Veure Unió de València і Corts de València (1349)

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Veure Unió de València і Cronologia de la història de Catalunya

Fraternitat reialista

La Fraternitat reialista o Lliga monàrquica va ser una lliga de nobles i part de les viles reials del Regne de València i d'Aragó que s'havia format en defensa de Pere el Cerimoniós davant la constitució de la Unió de València i la Unió d'Aragó.

Veure Unió de València і Fraternitat reialista

Gilabert de Centelles i de Castellet

Gilabert de Centelles i de Castellet (? - 1368) fou Senyor de les baronies de Nules i de Centelles, fou un conseller del rei Pere III el Cerimoniós, militar i governador general de Mallorca.

Veure Unió de València і Gilabert de Centelles i de Castellet

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Veure Unió de València і Guerra de la Unió

Joan Sala (cap unionista)

Joan Sala (?? — Valencià, 1349) fou el darrer cabdill del moviment senyorial conegut com la Unió de València contra Pere el Cerimoniós i cap dels unionistes després de la mort de Dalmau de Cruïlles.

Veure Unió de València і Joan Sala (cap unionista)

Jueria de Sagunt

La Jueria de Sagunt és l'antic barri jueu (o call) d'aquesta ciutat del Camp de Morvedre.

Veure Unió de València і Jueria de Sagunt

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Veure Unió de València і La Pobla de Vallbona

Mateu Mercer

Mateu Mercer fou almirall de la Corona d'Aragó i majordom de la reina Elionor de Sicília.

Veure Unió de València і Mateu Mercer

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Veure Unió de València і Orde de Montesa

Pere de Xèrica

Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.

Veure Unió de València і Pere de Xèrica

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Unió de València і Pere el Cerimoniós

Revolta de València

La Revolta de València va tenir lloc el 6 d'abril de 1348, i formà part de la lluita dels Unionistes valencians contra Pere el Cerimoniós.

Veure Unió de València і Revolta de València

Unió (desambiguació)

* Matemàtiques: Unió, operació entre conjunts.

Veure Unió de València і Unió (desambiguació)

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Veure Unió de València і Unió d'Aragó

València al segle XIV

jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.

Veure Unió de València і València al segle XIV

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Unió de València і 10 de desembre

1348

s.

Veure Unió de València і 1348

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Unió de València і 8 de desembre