Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ulster Defence Association

Índex Ulster Defence Association

L'Ulster Defence Association (UDA, en català, Associació de defensa de l'Ulster) és una organització paramilitar protestant lleialista implicada en el conflicte nord-irlandès.

16 les relacions: Buncrana, Conflicte nord-irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, IRA Provisional, Larne, Lleialisme de l'Ulster, Llista d'organitzacions terroristes segons la Unió Europea, Partit Democràtic de l'Ulster, Pintures murals a Irlanda del Nord, Red Hand Defenders, Shankill Butchers, Ulster Army Council, Ulster Defence Regiment, Ulster Freedom Fighters, Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee, Ulster Resistance.

Buncrana

Buncrana (en gaèlic irlandès Bun Cranncha que vol dir "als peus del riu Cranna") és una vila d'Irlanda, al comtat de Donegal, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Ulster Defence Association і Buncrana · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandès.. La denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del segle XX. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, lleialistes i unionistes (principalment protestants) d'altra banda sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra..Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic. Una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior. permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Ulster Defence Association і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Exèrcit Republicà Irlandès

LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).

Nou!!: Ulster Defence Association і Exèrcit Republicà Irlandès · Veure més »

IRA Provisional

LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalmente conegut amb el nom de PIRA o " Provos ") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).

Nou!!: Ulster Defence Association і IRA Provisional · Veure més »

Larne

El port de Larne. Larne (en irlandès Latharna, nom d'un territori gaèlic, en escocès de l'Ulster Lairne) és una ciutat costanera i industrial del Comtat d'Antrim, a Irlanda del Nord.

Nou!!: Ulster Defence Association і Larne · Veure més »

Lleialisme de l'Ulster

Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.

Nou!!: Ulster Defence Association і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »

Llista d'organitzacions terroristes segons la Unió Europea

Llista de persones, grups i entitats identificats per la Unió Europea per a l'aplicació de mesures específiques de lluita contra el terrorisme.

Nou!!: Ulster Defence Association і Llista d'organitzacions terroristes segons la Unió Europea · Veure més »

Partit Democràtic de l'Ulster

Partit Democràtic de l'Ulster (anglès Ulster Democratic Party) fou un partit polític d’Irlanda del Nord, d'orientació unionista, fundat el 1981 com a Partit Democràtic Lleialista de l'Ulster (LDPU) per l'Ulster Defence Association per a substituir el seu Grup de Recerca Política Nou Ulster.

Nou!!: Ulster Defence Association і Partit Democràtic de l'Ulster · Veure més »

Pintures murals a Irlanda del Nord

Els murals d'Irlanda del Nord són uns murals que reflecteixen el conflicte en aquest país.

Nou!!: Ulster Defence Association і Pintures murals a Irlanda del Nord · Veure més »

Red Hand Defenders

Els Red Hand Defenders (RDH en català, Defensors de la Mà Roja) són un grup paramilitar lleialista nord-irlandès aparegut el 1998.

Nou!!: Ulster Defence Association і Red Hand Defenders · Veure més »

Shankill Butchers

Shankill Butchers és el nom d'un grup pertanyent al lleialisme de l'Ulster que emprava la violència a Belfast entre 1975 i 1982 per defensar les tesis unionistes.

Nou!!: Ulster Defence Association і Shankill Butchers · Veure més »

Ulster Army Council

LUlster Army Council (en català, Consell de l'Exèrcit de l'Ulster) era una organització nord-irlandesa lleialista fundada el 1973, que controlava diversos grups paramilitars: l'Ulster Defence Association, els Orange Volunteers, el Down Orange Welfare, l'Ulster Special Constabulary Association, l'Ulster Volunteer Service Corps, i els Red Hand Commandos.

Nou!!: Ulster Defence Association і Ulster Army Council · Veure més »

Ulster Defence Regiment

LUlster Defence Regiment (UDR; (català: Regiment de Defensa de l'Ulster) va ser una unitat de l'Exèrcit Britànic en els anys 1970-1992. L'UDR va néixer en substitució dels «B specials» (USC), una policia voluntària de la Policia Reial de l'Ulster, i el seu lloc d'acció va ser Irlanda del Nord durant tota la seva existència. En 1990, com un resultat de la caiguda del Mur de Berlín, i el final de la Guerra Freda, l'exèrcit va decidir dissoldre la unitat i fusionar-la amb els Royal Irish Rangers, un procés completat el 1992.

Nou!!: Ulster Defence Association і Ulster Defence Regiment · Veure més »

Ulster Freedom Fighters

Els Ulster Freedom Fighters (en català, Combatents de la llibertat de l'Ulster) són la branca armada de l'Ulster Defence Association i de l'Ulster Democratic Party, fundat el 1973.

Nou!!: Ulster Defence Association і Ulster Freedom Fighters · Veure més »

Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee

LUlster Loyalist Central Co-ordinating Committee (en català, Comitè central de coordinació dels lleialistes de l'Ulster, ULCCC) és una organització lleialista d'Irlanda del Nord fundada el 1974 per prendre el relleu de l'Ulster Army Council.

Nou!!: Ulster Defence Association і Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee · Veure més »

Ulster Resistance

L'Ulster Resistance (en català, Resistència de l'Ulster) és un grup paramilitar lleialista fundat el 10 de novembre de 1986 per Ian Paisley, Peter Robinson i Ivan Foster.

Nou!!: Ulster Defence Association і Ulster Resistance · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »