Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Taula de continguts

865 les relacions: Abdagaeses (Pàrtia), Abdagases I, Abnoba, Acaia (província romana), Acerrònia, Acratus, Acta Senatus, Actumer, Adgandestri, Adiabene, Aegishjalmur, Afrani Quintià, Afrodita, Agripina la Menor, Agrippina (Händel), Albano Laziale, Albània del Caucas, Alemanya, Alfonso García Matamoros, Alps Marítims (província romana), Amardis, Ammià Marcel·lí, Amorgos, Anales de la Corona de Aragón, Angiosperm Phylogeny Website, Angles, Angrivaris, Anicet (llibert), Anicet del Pont, Annalistes, Annals (Tàcit), Anni Faust, Antíoc III de Commagena, Antònia Major, Antònia Trifena, Antemúsia, Antideutsche, Antoni Fèlix, Antoni Flamma, Antoni Natalis, Api Juni Silà, Apicata, Aponi Saturní, Aristobul de Calcis, Armini, Arri Var, Artavasdes IV d'Armènia, Artavasdes VI d'Armènia, Artaxes II d'Armènia, Artemita d'Apol·linatis, ... Ampliar l'índex (815 més) » « Shrink índex

Abdagaeses (Pàrtia)

Abdagaeses o Abdagases (segle I) fou un oficial de la cort de Pàrtia que va ajudar a Tiridates a pujar al tron.

Veure Tàcit і Abdagaeses (Pàrtia)

bombatxos en comptes de la roba típica dels partians. Monedes del rei Indo-Partià Abdagases, en les quals es creu que porta bombatxos i jaqueta creuada Abdagases (en grec antic Ἀβδαγάσης 'Abdagáses', en kharosthi 𐨀𐨬𐨡𐨒𐨮 A-va-da-ga-ṣa, 'Avadagaṣa') va ser un rei Indo-Part de la dinastia de Suren que va regnar a la part oriental de Pèrsia (Drangiana, Aracosia i Gandhara).

Veure Tàcit і Abdagases I

Abnoba

Font del riu Breg. La seva confluència amb el riu Brigach origina el Danubi Abnoba és una deïtat celta del bosc (com Arduinna i Vosegus, que són l'origen del nom dels boscos de les Ardenes i els Vosges).

Veure Tàcit і Abnoba

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Veure Tàcit і Acaia (província romana)

Acerrònia

Acerrònia (en llatí Acerronia) va ser una amiga d'Agripina II, la mare de l'emperador Neró.

Veure Tàcit і Acerrònia

Acratus

Acratus fou un llibert de Neró que l'emperador va enviar a Àsia i Acaia per saquejar temples i emportar-se estàtues.

Veure Tàcit і Acratus

Acta Senatus

Les Acta Senatus o Commentarii Senatus, són actes dels debats i decisions del Senat de Roma.

Veure Tàcit і Acta Senatus

Actumer

Actumer (en Cattumerus) era un cabdill de la tribu germànica dels cats, ancestre del rei dels queruscs Itàlic (a través de la seva mare).

Veure Tàcit і Actumer

Adgandestri

Adgandestri (en llatí Adgandestrius) era un cap del poble germànic dels cats que es va oferir als romans per assassinar Armini i va demanar que li enviessin verí.

Veure Tàcit і Adgandestri

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Veure Tàcit і Adiabene

Aegishjalmur

El símbol de ægishjálmur. L' aegishjalmur o ægishjálmur (original ægishjálmr) és un símbol màgic de protecció utilitzat pels vikings.

Veure Tàcit і Aegishjalmur

Afrani Quintià

Afrani Quintià (en llatí Afranius Quintianus) va ser un senador romà del.

Veure Tàcit і Afrani Quintià

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Veure Tàcit і Afrodita

Agripina la Menor

Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.

Veure Tàcit і Agripina la Menor

Agrippina (Händel)

Agrippina, HWV 6, és una opera seria en tres actes de Georg Friedrich Händel, sobre un llibret del cardenal Vincenzo Grimani que alhora era l'empresari del teatre.

Veure Tàcit і Agrippina (Händel)

Albano Laziale

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Veure Tàcit і Albano Laziale

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Veure Tàcit і Albània del Caucas

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Tàcit і Alemanya

Alfonso García Matamoros

Alfonso García Matamoros (Villarrasa - Alcalá de Henares, 25 de juny de 1572) fou un retòric i humanista espanyol.

Veure Tàcit і Alfonso García Matamoros

Alps Marítims (província romana)

Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua).

Veure Tàcit і Alps Marítims (província romana)

Amardis

Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.

Veure Tàcit і Amardis

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Veure Tàcit і Ammià Marcel·lí

Amorgos

Amorgos (Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès.

Veure Tàcit і Amorgos

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Veure Tàcit і Anales de la Corona de Aragón

Angiosperm Phylogeny Website

Angiosperm Phylogeny Website (sigles APW o APWeb) és un lloc web dedicat a la filogènia i classificació de les plantes amb flors (angiospermes).

Veure Tàcit і Angiosperm Phylogeny Website

Angles

Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.

Veure Tàcit і Angles

Angrivaris

Els angrivaris (en llatí Angrivarii; en grec antic Ἀγγριουάριοι) eren una tribu germànica que vivia a la regió entre el Weser i l'Elba i tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards, segons diuen Tàcit i Claudi Ptolemeu.

Veure Tàcit і Angrivaris

Anicet (llibert)

Anicet (en llatí Anicetus) fou un llibert de Neró del que abans n'havia estat tutor.

Veure Tàcit і Anicet (llibert)

Anicet del Pont

Anicet (en llatí Anicetus) fou un llibert de Polemó II de Pont, que l'any 69 va defensar el partit de Vitel·li i va incitar una revolta contra Vespasià al Pont que va esclatar el 70.

Veure Tàcit і Anicet del Pont

Annalistes

Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.

Veure Tàcit і Annalistes

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Veure Tàcit і Annals (Tàcit)

Anni Faust

Anni Faust (en llatí Annius Faustus) va ser un romà de rang eqüestre.

Veure Tàcit і Anni Faust

Antíoc III de Commagena

Antíoc III de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.

Veure Tàcit і Antíoc III de Commagena

Antònia Major

Antònia Major (en llatí Antonia Maior) va ser la filla gran de Marc Antoni amb Octàvia, nascuda l'any 39 aC a Atenes, però va ser portada a Roma per la seva mare després del 36 aC.

Veure Tàcit і Antònia Major

Antònia Trifena

Antònia Trifena (Ἀντωνία Τρύφαινα) també coneguda amb el nom de Trifena de Tràcia, nascuda l'any 10 aC i morta l'any 55 a Cízic, va ser una reina del Pont i també reina dels tracis Odrisis.

Veure Tàcit і Antònia Trifena

Antemúsia

Antemúsia (en llatí Anthemusia, en grec antic Ἀνθεμουσία) va ser un petit poble de Mesopotàmia annexionat a Síria amb centre a Batnes, al sud d'Edessa, governat per filarques.

Veure Tàcit і Antemúsia

Antideutsche

Antideutsche són un moviment polític a Alemanya i Àustria sorgit de diverses parts de l'⁣esquerra.

Veure Tàcit і Antideutsche

Antoni Fèlix

Antoni Fèlix (en llatí Antonius Felix) va ser procurador romà de Judea.

Veure Tàcit і Antoni Fèlix

Antoni Flamma

Antoni Flamma (en llatí Antonius Flamma) va ser un cavaller romà.

Veure Tàcit і Antoni Flamma

Antoni Natalis

Antoni Natalis (Antonius Natalis) va ser un cavaller romà.

Veure Tàcit і Antoni Natalis

Api Juni Silà

Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Api Juni Silà

Apicata

Apicata (en llatí Apicata) era la muller del prefecte del pretori, Sejanus (Sejà), del qual es va divorciar l'any 23 quan ja tenien tres fills, després que Sejà hagués seduït Clàudia Livil·la, l'esposa de Drus el Jove i conspirés contra la vida del marit enganyat.

Veure Tàcit і Apicata

Aponi Saturní

Aponi Saturní (en llatí Aponius Saturninus) va ser governador de Mèsia al.

Veure Tàcit і Aponi Saturní

Aristobul de Calcis

Aristobul de Calcis o Aristobul Asmoneu (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser fill d'Herodes de Calcis, net d'Aristobul IV de Judea i besnét d'Herodes el Gran.

Veure Tàcit і Aristobul de Calcis

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Veure Tàcit і Armini

Arri Var

Arri Var (en Arrius Varus) va ser un militar romà.

Veure Tàcit і Arri Var

Artavasdes IV d'Armènia

Artavasdes IV (en armeni Արտավազդ Գ) va ser rei d'Armènia del 5 aC al 4 aC.

Veure Tàcit і Artavasdes IV d'Armènia

Artavasdes VI d'Armènia

Artavasdes VI va ser rei d'Armènia de l'any 4 al 6.

Veure Tàcit і Artavasdes VI d'Armènia

Artaxes II d'Armènia

Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.

Veure Tàcit і Artaxes II d'Armènia

Artemita d'Apol·linatis

Artemita d'Apol·linatis fou una ciutat de Mesopotàmia oriental, del període part, capital de la província d'Apol·linatis (Apollinatis).

Veure Tàcit і Artemita d'Apol·linatis

Arxak I d'Armènia

Arxak o també Arsaces va ser rei d'Armènia de l'any 34 al 35.

Veure Tàcit і Arxak I d'Armènia

Ascanio Piccolomini

Ascanio Piccolomini (Siena, 1550 - 1597) fou un prelat italià.

Veure Tàcit і Ascanio Piccolomini

Atili (llibert)

Atili (en llatí Atilius) va ser un llibert romà que va construir un amfiteatre a Fidenes l'any 27, durant el regnat de Tiberi.

Veure Tàcit і Atili (llibert)

Atili Rufus

Atili Rufus (Atilius Rufus) va ser un governador romà de rang consular.

Veure Tàcit і Atili Rufus

Atimet (llibert)

Atimet (en llatí Atimetus) fou un llibert i amant de Domícia, tia de Neró, que va acusar a Agripina de complotar contra l'emperador Neró l'any 56.

Veure Tàcit і Atimet (llibert)

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Tàcit і August

Augusta dels Trèvers

Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).

Veure Tàcit і Augusta dels Trèvers

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Veure Tàcit і Augusta Emèrita

Augusta Vindelicorum

Augusta Vindelicorum era la capital de la província romana de la Rètia Secunda (coneguda també com a Vindelícia) i era situada a la riba del riu Lech.

Veure Tàcit і Augusta Vindelicorum

Augustal

Augustal era el nom que van prendre els membres dels augustals, una associació de sacerdots de l'antiga Roma, dedicada al culte als cèsars.

Veure Tàcit і Augustal

Aulus Didi Gal

Aulus Didi Gal (en Aulus Didius Gallus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Aulus Didi Gal

Aulus Ducenni Gemin

Aulus Ducenni Gemin (Aulus Ducennius Geminus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Aulus Ducenni Gemin

Aulus Persi Flac

Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.

Veure Tàcit і Aulus Persi Flac

Aulus Plauci

Aulus Plauci (Aulus Plautius) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Aulus Plauci

Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Aurèlia Cota (en Aurelia Cotta) va ser la dona de Gai Juli Cèsar i la mare de Juli Cèsar i dues filles més.

Veure Tàcit і Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Veure Tàcit і Aurora polar

Auza

Auza o Auzia (o Auzea) també anomenada segons les inscripcions Colonia Auziensis, va ser una important ciutat de Mauretània i després de la Mauritània Cesariense situada a la via entre Cesarea i Sitifis i al peu del Djebel Deira (muntanya de Garaphi) prop del naixement de l'Adus.

Veure Tàcit і Auza

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Tàcit і Aventí

Aviola

Aviola era un nom de família de la gens Acília que apareix cap al final de la República de Roma.

Veure Tàcit і Aviola

Ayas

Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.

Veure Tàcit і Ayas

Azon

Azon, Azo o Azoy (en georgià: აზო; აზოჲ; აზონი) fou un governant dels georgians, quan aquell país es reduïa al Kartli, o el que en els autors grecoromans anomenaven Ibèria.

Veure Tàcit і Azon

Èlia Petina

Èlia Petina (en llatí Aelia Paetina) va ser una dama romana del segle I. Va ser la segona esposa de l'emperador Claudi.

Veure Tàcit і Èlia Petina

Ènnia

Ènnia (Ennia) fou la dona de Macró i amant de Calígula.

Veure Tàcit і Ènnia

Èpica germànica

Representació de Beowulf de J.R. Skelton (1908) Es coneix com a èpica germànica el conjunt de narracions que recullen les heroïcitats i les gestes de guerrers originaris dels pobles germànics.

Veure Tàcit і Èpica germànica

Öland

Öland és una illa de la costa de Suècia, i la més petita de les tradicionals províncies sueques.

Veure Tàcit і Öland

Òccia

Òccia (en llatí Occia) va ser una verge vestal que va viure al i al.

Veure Tàcit і Òccia

Àcia

Àcia Balba o Àcia o Àtia (en llatí Atia Balba Caesonia, morta el 43 aC) va ser una dama romana de finals del període republicà.

Veure Tàcit і Àcia

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Tàcit і Àfrica (província romana)

Àguila romana

Moderna reconstrucció d'una ''aquila'' Relleu funerari d'un ''aquilifer'' procedent de Brescia (Itàlia) decorat amb una ''aquila'' legionària; l'asta està condecorada amb dues ''phalerae'' o medallons, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en època de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies III Legió Messala (Museu del Prado, Madrid) Làguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans.

Veure Tàcit і Àguila romana

Àrria Gal·la

Àrria Gal·la (en llatí Arria Galla) era una dama romana del.

Veure Tàcit і Àrria Gal·la

Àtil·la

Àtil·la (en llatí Atilla) era una dama romana del.

Veure Tàcit і Àtil·la

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Tàcit і Baies (Campània)

Balteus

El balteus és la paraula llatina que identifica el baldric o cinturó militar dels soldats romans d'on penjava l'espasa.

Veure Tàcit і Balteus

Bandera blanca

Exemple de bandera blanca. Soldats italians es rendeixen durant la invasió aliada de Sicília (1943) La bandera blanca és una bandera de color blanc, símbol internacional de pau normalment utilitzat en períodes bèl·lics o en conflictes.

Veure Tàcit і Bandera blanca

Baralla entre els pompeians i els nucerins

La baralla entre els pompeians i els nucerins va ser un tumult que es va produir a Pompeia l'any 59 i també està documentada per una pintura sobre una casa plebea a les excavacions de Pompeia, avui conservada al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Veure Tàcit і Baralla entre els pompeians i els nucerins

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Veure Tàcit і Barba

Basilides (endeví)

Basílides (en Βασιλίδης) fou un sacerdot i endeví egipci que va trobar-se dues vegades amb Vespasià poc abans que aquest fos emperador.

Veure Tàcit і Basilides (endeví)

Batalla d'Idistaviso

La Batalla d'Idistaviso (Idistaviso, -onis) va ser una batalla entre els queruscs dirigits per Armini i l'Imperi Romà, dirigit pel general Germànic, l'any 16.

Veure Tàcit і Batalla d'Idistaviso

Batalla de Caer Caradoc

La Batalla de Caer Caradoc va ser l'enfrontament que posà fi a la resistència dels britons comandats per Caratac (Caradog en gal·lès) a la dominació romana.

Veure Tàcit і Batalla de Caer Caradoc

Batalla de Camulodunum

La batalla de Camulodunum, coneguda també com la massacre de la Legió IX, va ser un dels enfrontaments que tingueren lloc durant la Revolta de Budicca liderada per Budicca, reina dels icens, contra l'ocupació romana de Britània.

Veure Tàcit і Batalla de Camulodunum

Batalla de Randea

La Batalla de Rhandeia va ser una batalla lliurada entre l'Imperi Romà i una sèrie de forces rebels armènies l'any 62.

Veure Tàcit і Batalla de Randea

Batalla de Watling Street

La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia.

Veure Tàcit і Batalla de Watling Street

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Veure Tàcit і Batalla del bosc de Teutoburg

Batalla del mont Graupi

La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.

Veure Tàcit і Batalla del mont Graupi

Batalla del Tàmesi

La batalla del Tàmesi va ser un enfrontament entre romans i britons ocorregut l'any 43.

Veure Tàcit і Batalla del Tàmesi

Bataus

Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.

Veure Tàcit і Bataus

Bócor

El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.

Veure Tàcit і Bócor

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Veure Tàcit і Belgae

Betasis

El betasis (en llatí Betasii) eren un poble germànic que vivia a la província romana de la Germània Inferior,.

Veure Tàcit і Betasis

Betriacum

Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.

Veure Tàcit і Betriacum

Bibracte

Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Bibracte

Boiòcal

Boiòcal (Boiocalus) era el cabdill del poble germànic dels ampsivaris, que l'any 58 van ser expulsats del seu territori pels caucs.

Veure Tàcit і Boiòcal

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Veure Tàcit і Bonn

Borr

A la mitologia nòrdica, Borr, Burr, Bor o Bur (que en noruec antic significaria "fill" o "el nascut") fou el fill del déu Buri.,The Konungsbók or Codex Regius MS of the Völuspá reads Búrr; the Hauksbók MS reads Borr.

Veure Tàcit і Borr

Bovil·les

Bovil·les (en Bovillae en Βοΐλλαι) va ser una antiga ciutat del Làtium situada a la Via Àpia a uns 20 km de Roma.

Veure Tàcit і Bovil·les

Breslau

Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).

Veure Tàcit і Breslau

Brigants

Els brigants (llatí Brigantes) foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua.

Veure Tàcit і Brigants

Brinnó

Brinnó va ser un cabdill germànic.

Veure Tàcit і Brinnó

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Tàcit і Britànnia

Brixellum

Brixellum o Brixillum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina a la part sud del riu Po, uns 20 km al nord-est de Parma.

Veure Tàcit і Brixellum

Budicca

Budicca, Boudica o Boudicca (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens.

Veure Tàcit і Budicca

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Veure Tàcit і Burgundis

Buris

Els buris (en llatí Buri) eren un poble germànic esmentat per Tàcit junt amb els marsignes i els gotins, i veïns dels marcomans i cuades.

Veure Tàcit і Buris

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Tàcit і Calígula

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Veure Tàcit і Calcedònia

Caledònia

Ptolemeu Caledònia (llatí Caledonia) fou la part nord de la Gran Bretanya (Albió) i la part al nord de la província romana de Britània.

Veure Tàcit і Caledònia

Caledons

Els caledons (llatí: Caledones o Caledonii; grec antic: Καληδῶνες, Kaledones) foren una confederació de tribus celtes de parla britònica que visqueren en allò que avui en dia és Escòcia durant l'edat de ferro i l'època romana.

Veure Tàcit і Caledons

Calendari germànic

Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilitzats pels primitius pobles germànics, abans que adoptessin el calendari julià en la baixa Edat Mitjana.

Veure Tàcit і Calendari germànic

Calgaco

Calgaco (llatí Calgacus) va ser un cap tribal caledoni (en realitat, picte), que l'any 84 es va enfrontar amb el governador de la província romana de Britània, Gneu Juli Agrícola.

Veure Tàcit і Calgaco

Calo

Calo en plural calones (en llatí calo "assistent") eren els servidors dels soldats romans, que recollien la llenya i coses similars.

Veure Tàcit і Calo

Calpúrnia (hetaira)

Calpúrnia (en llatí Calpurnia) va ser una prostituta o hetaira, una de les concubines preferides de l'emperador Claudi.

Veure Tàcit і Calpúrnia (hetaira)

Calpurni (militar)

Calpurni (en Calpurnius) era el portaestendard de la Legió I Germanica l'any 14 quan va pujar al poder Tiberi.

Veure Tàcit і Calpurni (militar)

Calpurni Galerià

Calpurni Galerià (en llatí Calpurnius Galerianus) va ser fill de Gai Calpurni Pisó, que va conspirar contra Neró i es va suïcidar.

Veure Tàcit і Calpurni Galerià

Camavis

Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.

Veure Tàcit і Camavis

Camèria

Camèria (en Camerium o Cameria en Καμερία) va ser una ciutat del Latium esmentada per Titus Livi com una possessió dels Prisci Latini, presa per Tarquini Prisc.

Veure Tàcit і Camèria

Campà (germànic)

Campà (en llatí Campanus) era un dels cabdills del poble germànic dels tungres que lluitava al costat dels romans a la guerra de Roma contra Juli Civilis l'any 71.

Veure Tàcit і Campà (germànic)

Camps Decumats

Els Camps Decumats (Agri Decumates) eren les terres a l'est del Rin i nord del Danubi, de les quals els romans van prendre possessió quan els germànics es van retirar cap a l'est.

Veure Tàcit і Camps Decumats

Camulodunum

Camulodunum és el nom que tingué durant l'època celta i romana l'actual ciutat de Colchester, a Essex, Anglaterra.

Veure Tàcit і Camulodunum

Camuri

Camuri (en Camurius) fou un soldat ras de la Legió XV Primigenia que va ser el que va perpetrar l'assassinat de l'emperador Galba, segons que diuen Tàcit i Plutarc.

Veure Tàcit і Camuri

Carlisle

Carlisle (pronunciat /kɑrlaɪl/, nom procedent del cúmbric: Caure Luel) és la capital del comtat de Cúmbria, i la ciutat més important del nord-oest d'Anglaterra.

Veure Tàcit і Carlisle

Carrer

El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.

Veure Tàcit і Carrer

Carro de guerra

El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Veure Tàcit і Carro de guerra

Cartes de Jesús a Abgar

Les Cartes de Jesús a Abgar formen part dels textos apòcrifs del Nou Testament.

Veure Tàcit і Cartes de Jesús a Abgar

Cartimandua

Cartimandua fou reina dels brigants de Britània vers la meitat del, entre els anys 43 i 69, durant la conquesta romana de Britània.

Veure Tàcit і Cartimandua

Cassi Asclepiòdot

Cassi Asclepiodot (en llatí Cassius Asclepiodotus) era un bitini molt ric que va donar suport a Barea Sorà tant quan estava en harmonia amb l'emperador Neró com quan la sort li va canviar i va caure en desgràcia.

Veure Tàcit і Cassi Asclepiòdot

Cassi Llong

Cassi Llong (en llatí Cassius Longus) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Cassi Llong

Castra Vetera

Castra Vetera o també Vetera Castra, o només Vetera era un campament romà al Rin, a la província de Germània Inferior, fundat en temps d'August per Germànic (any 14).

Veure Tàcit і Castra Vetera

Casuaris

Els casuaris (en llatí Casuarii, en grec antic Κασουάριοι) o catuaris (llatí Cattuarii) eren un poble germànic probablement emparentats amb els cats.

Veure Tàcit і Casuaris

Catilinàries

Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.

Veure Tàcit і Catilinàries

Catorze regions de Roma

Plànol de la ciutat de Roma amb les catorze regions Les catorze regions de la ciutat de Roma (en regiones quattuordecim) eren cada una de les divisions amb què August va organitzar Roma l'any 7 aC.

Veure Tàcit і Catorze regions de Roma

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Veure Tàcit і Caucs

Cavall blanc (mitologia)

De 3,000 anys d'antiguitat, el Cavall blanc d'Uffington com una figura de turó a Anglaterra. Els cavalls blancs tenen una importància especial en les mitologies de cultures de tot el món.

Veure Tàcit і Cavall blanc (mitologia)

Cavalleria lleugera

dragó francès a cavall. Pintura de 1876 La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida.

Veure Tàcit і Cavalleria lleugera

Càliga

Càliga romana Càliga (en llatí caliga) era una sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans.

Veure Tàcit і Càliga

Càlvia Crispinil·la

Càlvia Crispinil·la (en llatí Calvia Crispinilla) va ser una dama romana de certa importància que vivia al temps de l'emperador Neró.

Veure Tàcit і Càlvia Crispinil·la

Cecili Símplex

Cecili Símplex (en llatí Caecilius Simplex) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Cecili Símplex

Cecilià (senador)

Cecilià (en llatí Cecilianus) va ser un senador romà que l'any 32 aC va acusar falsament a Aureli Cotta Messal·lí.

Veure Tàcit і Cecilià (senador)

Cecilià Magi

Cecilià Magi o Magi Cecilià (en llatí Magius Caecilianus) va ser un pretor romà acusat falsament de traïció (majestas) l'any 21 durant el regnat de Tiberi.

Veure Tàcit і Cecilià Magi

Celi

La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.

Veure Tàcit і Celi

Celi Cursor

Celi Cursor (Cælius Cursor) va ser un cavaller romà del temps de l'emperador Tiberi.

Veure Tàcit і Celi Cursor

Celi Vibenna

Celes o Celi Vibenna (Cæles o Cælius Vibenna) va ser el cap d'un exèrcit etrusc que va anar suposadament a l'antiga Roma per invitació d'un dels primers reis romans i es va instal·lar amb les seves forces al turó que després s'anomenà Celi.

Veure Tàcit і Celi Vibenna

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Tàcit і Celtes

Ceracates

Els ceracates (en llatí Caeracates) eren un poble germànic esmentat per Tàcit junt amb els tribocs i els vangíons quan parla de la Revolta dels bataus dirigida per Juli Civilis.

Veure Tàcit і Ceracates

Cesti Sever

Cesti Sever (en llatí Cestius Severus) va ser un informador de Neró.

Veure Tàcit і Cesti Sever

Cetra

Cetra era un escut rodó i petit de pell d'animal usat principalment pels indígenes a Hispània i Mauretània (en aquest lloc era fet de pell d'elefant).

Veure Tàcit і Cetra

Chiani

El Chiani és un riu d'Itàlia, a la Toscana, afluent per la dreta del Paglia que és un afluent del Tiber.

Veure Tàcit і Chiani

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Veure Tàcit і Cime

Cinci (governador)

Cinci (en llatí Cincius) va ser un militar romà que va rebre el govern de la província de Síria l'any 63, durant l'expedició de Corbuló a la regió.

Veure Tàcit і Cinci (governador)

Cingoni Varró

Cingoni Varró (en llatí Cingonius Varro) va ser un senador romà del temps de Neró, al.

Veure Tàcit і Cingoni Varró

Circ de Neró

El Circ de Neró o Circ de Calígula va ser un circ a l'antiga Roma, situat principalment a l'actual Ciutat del Vaticà.

Veure Tàcit і Circ de Neró

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Veure Tàcit і Citnos

Civisme

XVIII. Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis.

Veure Tàcit і Civisme

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Tàcit і Claudi

Claudi Apol·linar

Claudi Apol·linar (en llatí Claudius Apollinaris) va ser el comandant de la flota de Misenum al servei de l'emperador Vitel·li l'any 70, quan va canviar de bàndol, va fugir amb sis galeres i es va posar al servei de Vespasià.

Veure Tàcit і Claudi Apol·linar

Claudi Demià

Claudi Demià (Claudius Demianus) fou un cavaller romà contemporani de Neró.

Veure Tàcit і Claudi Demià

Claudi Víctor

Claudi Víctor (en llatí Claudius Victor) va ser un cap batau, nebot de Juli Civilis, que va viure al.

Veure Tàcit і Claudi Víctor

Clàudia Acté

Clàudia Acté (en llatí Claudĭa Actē) va ser l'amant de l'emperador Neró.

Veure Tàcit і Clàudia Acté

Clàudia Antònia

Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.

Veure Tàcit і Clàudia Antònia

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Veure Tàcit і Clàudia Livil·la

Clàudia Octàvia

Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.

Veure Tàcit і Clàudia Octàvia

Clàudia Pulcra

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) va ser una dama romana de la dinastia júlioclàudia que va viure en els regnats d'August i de Tiberi.

Veure Tàcit і Clàudia Pulcra

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Veure Tàcit і Client (Roma)

Climent (esclau)

Climent, en llatí Clemens, en grec antic Κλήμης, fou un esclau de Pòstum Agripa que s'assemblava molt al seu amo.

Veure Tàcit і Climent (esclau)

Clites

Els clites (llatí Clitae) eren un poble cilici esmentat per Tàcit.

Veure Tàcit і Clites

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Veure Tàcit і Colònia (Alemanya)

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Veure Tàcit і Col·lecció Fundació Bernat Metge

Collegium

Collegium (paraula llatina que designa als que comparteixen una associació o un càrrec, en plural collegia) era el nom d'una institució romana, una associació d'almenys tres persones creada amb una finalitat permanent i lícita, reconeguda per l'estat, segons Titus Livi i Tàcit.

Veure Tàcit і Collegium

Columnes d'Hèrcules

Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.

Veure Tàcit і Columnes d'Hèrcules

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Comentaris de la Guerra Civil

Comitium

Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.

Veure Tàcit і Comitium

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Tàcit і Commagena

Companyonia

La companyonia (llatí: comitatus) era una estructura d'amistat que obligava els reis germànics a governar consultant amb els seus guerrers.

Veure Tàcit і Companyonia

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Veure Tàcit і Conquesta romana de Britànnia

Constantí el Gran i el cristianisme

''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.

Veure Tàcit і Constantí el Gran i el cristianisme

Corneli Dolabel·la (cavaller romà)

Corneli Dolabel·la (Cnaeus (?) Cornelius Dolabella) va ser un cavaller romà.

Veure Tàcit і Corneli Dolabel·la (cavaller romà)

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Veure Tàcit і Corneli Fusc

Corneli Lacó

Corneli Lacó (en llatí Cornelius Laco) va ser un magistrat imperial romà.

Veure Tàcit і Corneli Lacó

Corneli Nepot

Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Tàcit і Corneli Nepot

Corneli Prisc

Corneli Prisc (en llatí Cornelius Priscus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Corneli Prisc

Corvus (aparell)

Esquema d'un '''corvus''' romà El corvus era una arma de la marina de guerra romana destinada a l'abordatge.

Veure Tàcit і Corvus (aparell)

Cos Corneli Lèntul (cònsol any 60)

Cos Corneli Lèntul (en Cossus Cossi F. Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tàcit і Cos Corneli Lèntul (cònsol any 60)

Cos Corneli Lèntul Getúlic

Cos Corneli Lèntul Getúlic (en Cossus Cornelius Cn.) va ser un magistrat romà, potser fill de Gneu Corneli Lèntul Àugur o més probablement de Gneu Corneli Lèntul.

Veure Tàcit і Cos Corneli Lèntul Getúlic

Cotis d'Armènia

Cotis (en grec antic Κότυς) va ser rei de part de Tràcia, a l'antiga Grècia.

Veure Tàcit і Cotis d'Armènia

Cotis III de Tràcia

Cotis III (en grec antic Κότυς) va ser rei de Tràcia.

Veure Tàcit і Cotis III de Tràcia

Covinus

Covinus era una espècie de carro que portava les rodes armades amb una mena de falçs llargues i s'utilitzaven a manera dels carros escites pels gals belgues i els britons.

Veure Tàcit і Covinus

Craige B. Champion

és un historiador i erudit clàssic nord-americà.

Veure Tàcit і Craige B. Champion

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Tàcit і Cremona

Cremuci Cordus

Aulus Cremuci Cordus (Aulus Cremutius Cordus) va ser un historiador romà que va viure en temps dels emperadors August i Tiberi.

Veure Tàcit і Cremuci Cordus

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Veure Tàcit і Cristianisme a l'Imperi Romà

Cronologia de Jesús

Una cronologia de Jesús té com a objectiu establir una línia de temps per als esdeveniments històrics de la vida de Jesús.

Veure Tàcit і Cronologia de Jesús

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Veure Tàcit і Crucifixió

Crucifixió de Jesús

Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.

Veure Tàcit і Crucifixió de Jesús

Curt Polycarp Joachim Sprengel

Curt Polycarp Joachim Sprengel o Kurt (Boldekow, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 3 d'agost del 1766 - Halle (Saxònia-Anhalt), 15 de març del 1833) fou un botànic i metge alemany.

Veure Tàcit і Curt Polycarp Joachim Sprengel

Curtili Mància

Curtili Mància (en llatí Curtilius Mancia) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Curtili Mància

Damòfil (pintor)

Damòfil o Demòfil (en llatí Damophylus o Demophylus en grec antic Δαμόφιλος o Δεμόφιλος) fou un pintor grec i un modelador (plastes) que juntament amb Gorgasos va embellir el temple de Ceres al Circ Màxim de Roma amb obres d'art, tant pintades com modelades.

Veure Tàcit і Damòfil (pintor)

Daniel-Rops

Daniel-Rops fou el pseudònim d'Henri Petiot (Épinal, 1901 - Aix-les-Bains, 1965), assagista i novel·lista catòlic francès.

Veure Tàcit і Daniel-Rops

Dècim Hateri Agripa

Dècim Hateri Agripa (en llatí Decimus Haterius Agrippa) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Dècim Hateri Agripa

Dècim Juni Silà (amant de Júlia)

Dècim Juni Silà (en llatí Decimus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Dècim Juni Silà (amant de Júlia)

Dècim Pacari

Dècim Pacari (en llatí Decimus Pacarius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Dècim Pacari

De la vida benaurada

De la vida benaurada (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç, és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove.

Veure Tàcit і De la vida benaurada

Decúria

Una decúria (decuria plural decuriae) era un grup de deu persones manades per un mateix cap o decurió.

Veure Tàcit і Decúria

Deceangli

Els deceangli (també anomenats Deceangi, Decangi, Ceangi o Cangi) eren un poble celta de Britània que vivien al nord de Gal·les.

Veure Tàcit і Deceangli

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Veure Tàcit і Deci (emperador romà)

Deci Calpurnià

Deci Calpurnià (en Decius Calpurnianus) va ser prefecte de la guàrdia personal de l'emperador Claudi.

Veure Tàcit і Deci Calpurnià

Decri

Decri (en Decrius) va ser un militar romà que tenia el comandament d'una fortalesa a la província romana d'Àfrica durant la revolta de Tacfarines l'any 20.

Veure Tàcit і Decri

Defensa d'Àrquias

Bust de Ciceró, autor del discurs ''Pro Archia poeta'' Defensa d'Àrquias (en llatí: Pro A. Licinio Pro Archia Poeta Oratio o Pro Archia Poeta; també traduït com Defensa del poeta Àrquias) és un discurs pronunciat de l'escriptor i polític romà Ciceró l'any 62 aC a favor del poeta Aulus Lucini Àrquias, un any després d'haver exercit el càrrec de cònsol a Roma.

Veure Tàcit і Defensa d'Àrquias

Delator

Delator (en llatí plural delatores, en femení delatrix) era, a l'antiga Roma, un denunciant, algú que presentava davant d'un tribunal una acusació contra algú altre.

Veure Tàcit і Delator

Demetri de Súnion

Demetri de Súnion (Demetrius) fou un filòsof cínic grec nascut a Súnion, educat a l'escola de sofistes de Rodi i amic íntim del metge Antífil.

Veure Tàcit і Demetri de Súnion

Derventio (Little Chester)

Derventio fou un petit poble de la província romana de Britània.

Veure Tàcit і Derventio (Little Chester)

Deva Victrix

Deva Victrix, o simplement Deva, fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània.

Veure Tàcit і Deva Victrix

Diccionari Llatí-Català

El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares.

Veure Tàcit і Diccionari Llatí-Català

Dil·li Vòcula

Dil·li Vòcula (en llatí Dillius Vocula) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Dil·li Vòcula

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).

Veure Tàcit і Dinastia Flàvia

Divodurum Mediomatricorum

Divodurum Mediomatricorum (en grec antic Διουόδουρον) era el nom llatí de la ciutat de Metz, i capital dels mediomàtrics, un poble de la Gàl·lia Belga que posseïa un territori que arribava fins al Rin en temps de Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Divodurum Mediomatricorum

Domícia (tia de Neró)

Domícia (en llatí Domitia), coneguda també com a Domícia Lèpida Major, va ser una dama romana del temps de l'Imperi.

Veure Tàcit і Domícia (tia de Neró)

Domici Afer

Domici Afer (en llatí Gnaeus Domitius Afer) va ser un pretor romà que va exercir el càrrec l'any 25.

Veure Tàcit і Domici Afer

Dona a l'antiga Roma

Veure Tàcit і Dona a l'antiga Roma

Donaci Valent

Donaci Valent (en llatí Donatius Valens) era un centurió de l'exèrcit d'Hordeoni Flac a Germània al.

Veure Tàcit і Donaci Valent

Donativum

Donativum ('donatiu') era el nom d'una compensació en diners excepcional que l'emperador romà donava als seus soldats.

Veure Tàcit і Donativum

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Veure Tàcit і Dones a la societat celta

Donusa

Donusa (en Δονούσα) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Tàcit і Donusa

Dorífor (llibert)

Dorífor (en grec Δορυφόρος, Doryphoros) fou un llibert i favorit de l'emperador Neró que el va tenir com a secretari i amant.

Veure Tàcit і Dorífor (llibert)

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Veure Tàcit і Drus el Vell

Drus Germànic

Drus Germànic (en llatí Drusus o Drusus Germanicus) va ser un dels dos fills que va tenir l'emperador Claudi amb la seva primera dona Plàucia Urgulanil·la.

Veure Tàcit і Drus Germànic

Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I)

miniatura Drusil·la (en llatí Drusilla) va ser filla d'Herodes Agripa I, rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'Herodes Agripa II.

Veure Tàcit і Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I)

Dubi Avit

Dubi Avit (en llatí Dubius Avitus) va ser un magistrat romà nomenat prefecte (governador) de les Gàl·lies i la Germània Inferior durant el regnat de Neró, càrrec en el qual va substituir Paulí.

Veure Tàcit і Dubi Avit

Duel de Déu

Un duel de Déu el 1409 a Augsburg. Pintat l'any 1540 per Paulus Hector Mair, Bayerische Staatsbibliothek codi. icona. 393. El duel de Déu, també conegut com a judici de Déu, duel judicial o combat judicial, cas particular d'Ordalia, era una forma de duel generalitzada durant l'edat mitjana d'Europa, en particular, entre els pobles alemanys.

Veure Tàcit і Duel de Déu

Dulgubnis

Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser.

Veure Tàcit і Dulgubnis

Duodecimum

Duodecimum fou el teatre d'una batalla entre els romans i el rebel Sacrovir.

Veure Tàcit і Duodecimum

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Veure Tàcit і Economia de l'Imperi Romà

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Veure Tàcit і Edil romà

Edward Gibbon

Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.

Veure Tàcit і Edward Gibbon

Eges (Eòlia)

Eges (en Aegae, en Αἰγαί, 'Aigái') va ser una antiga polis grega situada a l'Eòlida, a Anatòlia.

Veure Tàcit і Eges (Eòlia)

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Veure Tàcit і Egipte (província romana)

Els Grampians

Situació de les muntanyes Grampianes dins Escòcia Els Cairngorms des de Beinn a' Ghlò Els Grampians (Am Monadh en gaèlic escocès) són una de les tres principals serralades de muntanyes d'Escòcia i ocupen una gran part de les Highlands escoceses del nord-est d'Escòcia.

Veure Tàcit і Els Grampians

Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana del.

Veure Tàcit і Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Veure Tàcit і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (rebesnéta d'August)

Emília Lèpida (Emilia Lepida) va ser una dama romana, rebesneta d'August.

Veure Tàcit і Emília Lèpida (rebesnéta d'August)

Emili Longí

Emili Longí (en llatí Aemilius Longinus) va ser un soldat romà, desertor de la Legio I, que va matar a Dil·li Vòcula per instigació de Juli Clàssic, durant la gran revolta dels trèvers contra Roma de l'any 70.

Veure Tàcit і Emili Longí

Epicaris

Epicaris (en llatí Epicharis, en grec Ἐπίχαρις) fou una lliberta romana de mala reputació que apareix implicada en la conspiració de Gai Calpurni Pisó contra Neró l'any 65 en la qual també va participar el filòsof Sèneca.

Veure Tàcit і Epicaris

Erupció del Vesuvi del 79

De les moltes erupcions del Vesuvi, un estratovolcà important del sud d'Itàlia, la més coneguda és la seva erupció l'any 79, que va ser una de les més mortals i conegudes de la història europea.

Veure Tàcit і Erupció del Vesuvi del 79

Escòcia en temps de l'Imperi Romà

II i es conserva al Museu Nacional d'Escòcia. La història dEscòcia en temps de l'Imperi Romà comprèn el període protohistòric durant el qual l'Imperi Romà interaccionà amb els territoris que avui en dia formen Escòcia.

Veure Tàcit і Escòcia en temps de l'Imperi Romà

Escriboni Pròcul

Escriboni Pròcul (Scribonius Proculus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Escriboni Pròcul

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Veure Tàcit і Eslaus

Eslaus meridionals

Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.

Veure Tàcit і Eslaus meridionals

Estàtues de Sperlonga

Ulisses en el ''Grup Polifem'' Reconstrucció arbitrària del ''Grup Escil·la'' Gruta i estany al 2006, amb el triclini cobert d'herbes. L'illot del ''Grup Escil·la'' es troba a la cova Vista des de dins de la gruta Plànol de la vila i de la gruta Les estàtues de Sperlonga són un ampli conjunt d'escultures descobertes al 1957 a la vil·la de Tiberi a Sperlonga.

Veure Tàcit і Estàtues de Sperlonga

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Veure Tàcit і Estònia

Estis

Els estis (en llatí Aestii o Aestui) eren un poble germànic format per diverses tribus (Aestuorum gentes), esmentat per Tàcit a Germània.

Veure Tàcit і Estis

Estonians

Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic.

Veure Tàcit і Estonians

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Veure Tàcit і Estratonicea

Eudem (metge i conspirador)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) era un metge que va exercir a Roma, amant de Livil·la, la dona de Drus Cèsar (fill de l'emperador Tiberi).

Veure Tàcit і Eudem (metge i conspirador)

Eudosis

Els eudosis (en llatí Eudoses) eren un poble germànic esmentat únicament per Tàcit.

Veure Tàcit і Eudosis

Evocat

Evocat o evocats (en llatí plural evocati) va ser el nom dels soldats romans de la legió que una vegada acabat el temps del seu servei i obtenien la llicència definitiva, s'allistaven voluntàriament altre cop, convidats per un cònsol romà o un altre comandant.

Veure Tàcit і Evocat

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Veure Tàcit і Exèrcit traci

Fabi Fabul

Fabi Fabul (en llatí Fabius Fabullus) va ser una de les persones a les que es va atribuir la mort de l'emperador Galba l'any 69.

Veure Tàcit і Fabi Fabul

Fabi Rústic

Fabi Rústic (en llatí Fabius Rusticus) va ser un historiador romà que Tàcit menciona diverses vegades.

Veure Tàcit і Fabi Rústic

Fabi Valent

Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.

Veure Tàcit і Fabi Valent

Falç

Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.

Veure Tàcit і Falç

Fara

La fara era l'element fonamental de l'organització social i militar dels longobards, semblant a un clan.

Veure Tàcit і Fara

Ferdinando Brandani

Ferdinando Brandani és un oli sobre llenç de 50,5 × 47 cm realitzat per Diego Velázquez vers l'any 1650 i dipositat al Museu del Prado de Madrid.

Veure Tàcit і Ferdinando Brandani

Ferentium

Ferentium o Ferentinum (en grec antic Φερεντῖνον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada al nord de les muntanyes Cimínies, a uns 8 km del Tíber i a la mateixa distància de l'actual Viterbo.

Veure Tàcit і Ferentium

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Veure Tàcit і Ferran Soldevila i Zubiburu

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.

Veure Tàcit і Fezzan

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Veure Tàcit і Fidenes

Filadelfia (Lídia)

Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.

Veure Tàcit і Filadelfia (Lídia)

Filopàtor II

Filopàtor II fou rei de Cilícia.

Veure Tàcit і Filopàtor II

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Tàcit і Finlàndia

Firmi Catus

Firmi Catus (en Firmius Catus) va ser un senador romà del temps de Tiberi.

Veure Tàcit і Firmi Catus

Flavi (querusc)

Flavi (Flavius) va ser germà d'Armini, cap dels queruscs.

Veure Tàcit і Flavi (querusc)

Flavi Esceví

Flavi Esceví (en llatí Flavius Scaevinus) va ser un senador romà del.

Veure Tàcit і Flavi Esceví

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Veure Tàcit і Flavi Josep

Fonts de la història de Suècia

Les Fonts de la història de Suècia, són escassos els documents escrits contemporanis als fets relatats de la història antiga de Suècia.

Veure Tàcit і Fonts de la història de Suècia

Fonts de la historicitat de Jesús

La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.

Veure Tàcit і Fonts de la historicitat de Jesús

Fortificació romana de Strutt's Park

La fortificació romana de Strutt's Park era una fortificació romana a Strutt's Park, un suburbi de Derby, Anglaterra.

Veure Tàcit і Fortificació romana de Strutt's Park

Forum Boarium

El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.

Veure Tàcit і Forum Boarium

Fosis

Els fosis (Fosi en llatí) eren un poble germànic que només esmenta Tàcit.

Veure Tàcit і Fosis

Frísia Oriental

Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.

Veure Tàcit і Frísia Oriental

Frisó antic

El frisó antic és una llengua germànica occidental parlada entre els s. VIII i XVI a l'àrea entre el Rin i l'Elba a la costa de la mar del Nord europea.

Veure Tàcit і Frisó antic

Frisis

Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.

Veure Tàcit і Frisis

Furi Camil Escribonià

Furi Camil Escribonià (en llatí Furius Camillus Scribonianus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tàcit і Furi Camil Escribonià

Fustuari

Fustuari (en llatí fustuarium, en grec antic ξυλοκοπία) anomenat també fusti percutere, era una pena capital, infligida als soldats romans pels delictes militars més greus, segons diu Polibi.

Veure Tàcit і Fustuari

Gai Anici Cereal

Gai Anici Cereal (Gaius Anicius Cerialis) va ser un polític romà.

Veure Tàcit і Gai Anici Cereal

Gai Antisti Vet (cònsol any 23)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Antisti Vet (cònsol any 23)

Gai Antisti Vet (cònsol any 50)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Antisti Vet (cònsol any 50)

Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC)

Gai Ateu Capitó (en Gaius Ateius Capito) va ser un magistrat i polític romà del.

Veure Tàcit і Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC)

Gai Bíbul

Gai Bíbul (en llatí Caius Bibulus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Bíbul

Gai Calpurni Pisó (conspirador)

Gai Calpurni Pisó (en llatí Caius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, acusat de ser el cap de la conspiració contra Neró de l'any 65.

Veure Tàcit і Gai Calpurni Pisó (conspirador)

Gai Calvisi Sabí (cònsol any 26)

Gai Calvisi Sabí (en Gaius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tàcit і Gai Calvisi Sabí (cònsol any 26)

Gai Celi Rufus

Gai Celi Rufus (Gaius Cælius Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Celi Rufus

Gai Cetroni

Gai Cetroni (en llatí Caius Caetronius) va ser legat a la Legio I Germanica en temps de l'emperador Tiberi l'any 14.

Veure Tàcit і Gai Cetroni

Gai Estertini Xenofont

Gai Estertini Xenofont (Gaius Stertinius Xenophon), més conegut com a Xenofont de Cos (Ξενοφῶν) fou un metge grec de la família dels Asclepíades que va ser metge de l'emperador Claudi, del qual va obtenir alguns privilegis per a la seva illa natal.

Veure Tàcit і Gai Estertini Xenofont

Gai Fonteu Capitó (cònsol any 59)

Gai Fonteu Capitó (en llatí Caius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Fonteu Capitó (cònsol any 59)

Gai Fufi Gemin

Gai Fufi Gemin (en Gaius Fufius Geminus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Fufi Gemin

Gai Juni Silà (cònsol l'any 10)

Gai Juni Silà (en llatí Caius Junius C. F. M. N. Silanus) va ser un sacerdot i magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Juni Silà (cònsol l'any 10)

Gai Lecani

Gai Lecani (en llatí Caius Lecanius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Lecani

Gai Luci Telesí

Gai Luci Telesí (en llatí Caius Lucius Telesinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Luci Telesí

Gai Lutori Prisc

Gai Lutori Prisc (en Caius Lutorius Priscus) va ser un cavaller i poeta romà que va compondre un poema sobre la mort de Germànic Cèsar que es va fer famós.

Veure Tàcit і Gai Lutori Prisc

Gai Mati Calvena

Gai Mati Calvena (en llatí Caius Matius Calvena), normalment conegut només com a Gai Mati, ja que el sobrenom Calvena li va venir per la seva calvície, va ser un cavaller romà amic íntim de Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Gai Mati Calvena

Gai Memmi Règul

Gai Memmi Règul (en llatí Caius Memmius Regulus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Memmi Règul

Gai Petroni Ponci Nigrí

Gai Petroni Ponci Nigrí (Caius Petronius Pontius Nigrinus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Petroni Ponci Nigrí

Gai Petroni Turpilià

Gai Petroni Turpilià (en Caius Petronius Turpilianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Petroni Turpilià

Gai Pompeu Gal

Gai Pompeu Gal (en llatí Caius Pompeius Gallus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Pompeu Gal

Gai Proculeu

Gai Proculeu (Caius Proculeius) va ser un cavaller romà amic d'Octavi (August).

Veure Tàcit і Gai Proculeu

Gai Quinti Àtic

Gai Quinti Àtic (Gaius Quinctius Atticus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Quinti Àtic

Gai Rubel·li Plaute

Gai Rubel·li Plaute (en llatí Caius Rubellius Plautus) va ser un ciutadà romà del.

Veure Tàcit і Gai Rubel·li Plaute

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Veure Tàcit і Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sili (amant de Messal·lina)

Gai Sili (en llatí Caius Silius) era el fill de Gai Sili, cònsol l'any 13.

Veure Tàcit і Gai Sili (amant de Messal·lina)

Gai Suetoni Paulí

Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Suetoni Paulí

Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC)

va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Galba.

Veure Tàcit і Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC)

Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Veure Tàcit і Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gai Vibi Pansa

Gai Visel·li Varró (cònsol sufecte)

Gai Visel·li Varró (en llatí Caius Visellius C. F. C. N. Varró) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Gai Visel·li Varró (cònsol sufecte)

Gal·lèria Fundana

Gal·lèria Fundana va ser una emperadriu de l'Imperi Romà, segona esposa del emperador Vitel·li.

Veure Tàcit і Gal·lèria Fundana

Galeri Tràcal

Galeri Tràcal (en llatí Galerius Trachalus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Galeri Tràcal

Gannasc

Gannasc (en Gannascus) era un cap del poble germànic dels caucs, un grup sueu que vivia entre el Visurgis (Weser) i lAlbis (Elba).

Veure Tàcit і Gannasc

Garamants

Els garamants a l'any 600 Els garamants (Garamantes, Γαραμάντες; probablement de l'amazic, ‘ciutats’) foren un antic poble sedentari del desert de llengua amaziga, que vivia a l'est dels gètuls, a l'oest del Nil, i al sud de Líbia.

Veure Tàcit і Garamants

Gelduba

Gelduba va ser una vila de la Germània Inferior, a la riba del Rin.

Veure Tàcit і Gelduba

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Veure Tàcit і Gens Atília

Gens Calpúrnia

Denari amb la inscripció ''Calpurnia'' La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili.

Veure Tàcit і Gens Calpúrnia

Gens Cíncia

La gens Cíncia (en llatí Cincia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu, de caràcter secundari a la història de Roma.

Veure Tàcit і Gens Cíncia

Gens Clàudia

La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.

Veure Tàcit і Gens Clàudia

Gens Cornèlia

La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.

Veure Tàcit і Gens Cornèlia

Gens Fàbia

Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.

Veure Tàcit і Gens Fàbia

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Veure Tàcit і Gens Flàvia

Gens Lucrècia

La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.

Veure Tàcit і Gens Lucrècia

Gens Mària

La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Veure Tàcit і Gens Mària

Gens Sulpícia

La gens Sulpícia va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma Els seus membres van ocupar magistratures al llarg de tota la República.

Veure Tàcit і Gens Sulpícia

Gens Virgínia

La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.

Veure Tàcit і Gens Virgínia

Gens Vitèl·lia

La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.

Veure Tàcit і Gens Vitèl·lia

Germània (llibre)

Germània (De Origine et situ Germanorum) és un treball etnogràfic escrit per Tàcit cap a l'any 98, aproximadament.

Veure Tàcit і Germània (llibre)

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Veure Tàcit і Germània (regió)

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Veure Tàcit і Germànic Cèsar

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Tàcit і Germànics

Gessi Flor

Gessi Flor (en llatí Gessius Florus) va ser un governador romà de Judea al.

Veure Tàcit і Gessi Flor

Getúlia

Getúlia (de vegades escrit) era el país dels gètuls.

Veure Tàcit і Getúlia

Giambattista Vico

Portada de ''La scienza nuova'' Giambattista Vico o Giovanbattista Vico (23 de juny de 1668-23 de gener de 1744) fou un advocat napolità, filòsof de la història i protosociòleg italià.

Veure Tàcit і Giambattista Vico

Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso) (ca. 44 aC/43 aC - 20 dC) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)

Gneu Corneli Lèntul Àugur

Gneu Corneli Lèntul Àugur (en Cnaeus Cornelius Cn.) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gneu Corneli Lèntul Àugur

Gneu Corneli Lèntul Getúlic

Gneu Corneli Lèntul Getúlic (en Cnaeus Cornelius Cossi F. Cn.) va ser un magistrat romà fill de Cos Corneli Lèntul Getúlic.

Veure Tàcit і Gneu Corneli Lèntul Getúlic

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.

Veure Tàcit і Gneu Domici Corbuló

Gneu Juli Agrícola

Gneu Juli Agrícola (en llatí Gnaeus Julius Agricola) va ser un general romà i governador de Britània nascut a Fòrum Julii (Frejús) el 13 de juny del 37.

Veure Tàcit і Gneu Juli Agrícola

Gneu Senti Saturní (cònsol any 41)

Gneu Senti Saturní (en llatí Cnaeus Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gneu Senti Saturní (cònsol any 41)

Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4)

Gneu Senti Saturní (en llatí Cnaeus Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4)

Gotins

Els gotins o cotins (en llatí Gothini, Gotini o Cotini) eren un poble germànic que vivia a l'est dels quades i marcomans, al sud-est de Germània (a l'actual Estíria).

Veure Tàcit і Gotins

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Veure Tàcit і Grafit (arqueologia)

Gran incendi de Roma

''Les torxes de Neró'', de Henryk Siemiradzki. D'acord amb Tàcit, Neró va culpar els cristians com a responsables de l'incendi. El Gran incendi de Roma (en Magnum Incendium Romae) va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador.

Veure Tàcit і Gran incendi de Roma

Grani Marcel

Grani Marcel (en llatí Granius Marcellus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Grani Marcel

Grani Marcià

Grani Marcià (en llatí Granius Marcianus) va ser un senador romà del.

Veure Tàcit і Grani Marcià

Grani Silvà

Grani Silvà (en llatí Granius Silvanus) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Grani Silvà

Grup Tácito

El Grup Tácito va ser un grup d'intel·lectuals, polítics i periodistes espanyols, molts d'ells provinents del franquisme, que en la dècada de 1970, van apostar per una sortida democràtica al règim dictatorial i que van tenir influència en diferents sectors vinculats al sistema, estant actius durant el període de la Transició Espanyola entre 1973 i 1976.

Veure Tàcit і Grup Tácito

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).

Veure Tàcit і Guàrdia Pretoriana

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Veure Tàcit і Guerra de les Gàl·lies

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.

Veure Tàcit і Guerra de Perusa

Gugerns

Els gugerns o cugerns (en llatí gugerni) eren un poble germànic que menciona Tàcit en narrar la rebel·lió de Julius Civilis.

Veure Tàcit і Gugerns

Harúspex

''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.

Veure Tàcit і Harúspex

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Veure Tàcit і Hèrcules

Helvecis

Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Veure Tàcit і Helvecis

Helvecons

Els helvecons (en llatí helveconae, en grec antic Αἰλουαίωνες) eren un poble germànic que habitava al nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vístula, entre els rugis (rugii) i els burgundis (burgundiones).

Veure Tàcit і Helvecons

Henry St John

Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.

Veure Tàcit і Henry St John

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Veure Tàcit і Herculà

Hercynia Silva

Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.

Veure Tàcit і Hercynia Silva

Hermions

Els hermions o herminons (en llatí hermiones) era una de les tres grans famílies en què l'autor clàssic Tàcit va dividir els germànics.

Veure Tàcit і Hermions

Hermundurs

Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.

Veure Tàcit і Hermundurs

Hertha

Hertha fou una deïtat germànica que té els mateixos elements que la paraula d'origen germànic Earth i probablement era la deessa de la terra.

Veure Tàcit і Hertha

Hieró (governador)

Hieró (en llatí Hieron, en grec antic Ἱέρων) fou un dels principals sàtrapes o governadors entre els parts cap a l'any l'any 36, però d'origen grec, com indica el seu nom.

Veure Tàcit і Hieró (governador)

Hil·lèvions

El nom genèric dhil·lèvions (en llatí hilleviones) es donava, segons Plini el Vell a tots els habitants d'Escandinàvia.

Veure Tàcit і Hil·lèvions

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Tàcit і Història

Història d'Estònia

Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010.

Veure Tàcit і Història d'Estònia

Història d'Irlanda

Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau.

Veure Tàcit і Història d'Irlanda

Història de Finlàndia

Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.

Veure Tàcit і Història de Finlàndia

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Veure Tàcit і Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Tàcit і Història de l'Imperi Romà

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Veure Tàcit і Història de l'italià

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Tàcit і Història de la literatura

Història de la llengua anglesa

La història de la llengua anglesa s'origina a partir dels dialectes anglofrisons portats a la Gran Bretanya per tribus invasores germàniques des de diversos llocs del que actualment és el nord-oest d'Alemanya i els Països Baixos.

Veure Tàcit і Història de la llengua anglesa

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Veure Tàcit і Història de Letònia

Història de Mònaco

Mònaco és actualment un principat independent.

Veure Tàcit і Història de Mònaco

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Veure Tàcit і Història de Suècia

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Veure Tàcit і Història de Suïssa

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Veure Tàcit і Història del cristianisme

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Veure Tàcit і Història dels Països Baixos

Història registrada

''Lineal A'' gravada en taules trobades a Akrotiri, Santorini La història registrada (de vegades anomenada història enregistrada) és una part de la història humana que s'ha escrit o s'ha enregistrat per l'ús de llenguatge.

Veure Tàcit і Història registrada

Històries (Tàcit)

Les Històries (en llatí: Historiae) són una obra de Tàcit en la qual descriu la història de l'any dels quatre emperadors, començant amb el segon consolat de Galba i que acaba, segons la introducció, amb l'assassinat del Domicià i quan Nerva va ser proclamat emperador.

Veure Tàcit і Històries (Tàcit)

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Tàcit і Historiografia

Historiografia clàssica

La historiografia clàssica és la disciplina que estudia la producció historiogràfica de les cultures clàssiques (Grècia i Roma).

Veure Tàcit і Historiografia clàssica

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Veure Tàcit і Historiografia grega

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Tàcit і Homosexualitat

Homosexualitat a Europa

Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.

Veure Tàcit і Homosexualitat a Europa

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Veure Tàcit і Homosexualitat a l'antiga Roma

Horestes

Els horestes (llatí: Horesti o Boresti) foren un poble celta de Britània esmentat per Tàcit.

Veure Tàcit і Horestes

Hortensius

Bust de Marc Tul·li Ciceró, autor de l'''Hortensius.'' LHortensius o Sobre la Filosofia (del llatí De Philosophia) és un tractat filosòfic perdut i que fou escrit per l’orador i advocat romà Marc Tul·li Ciceró (103-43 a.C).

Veure Tàcit і Hortensius

Hospitalis

Hospitalis va ser la deïtat romana de l'hospitalitat.

Veure Tàcit і Hospitalis

Hundred (divisió)

XIX. Hundred (literalment, «centena»), va ser una divisió administrativa inferior al comtat que es va fer servir en parts d'Anglaterra, sobretot durant l'edat mitjana.

Veure Tàcit і Hundred (divisió)

Iazigs

miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Veure Tàcit і Iazigs

Icel Marcià

Icel Marcià (en llatí Icelus Marcianus) fou un llibert de Galba arrestat per Neró quan el seu antic amo es va rebel·lar, però que el va deixar en llibertat quan la revolta es va estendre a tota la ciutat de Roma.

Veure Tàcit і Icel Marcià

Icens

Els icens (en llatí Iceni) eren un poble celta de Britània.

Veure Tàcit і Icens

Ierne

Ierne o Ierna (en grec Ἰέρνη) és el nom antic d'Irlanda, anterior a Hibèrnia.

Veure Tàcit і Ierne

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Tàcit і Il·líria

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Veure Tàcit і Imperator

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Tàcit і Imperi Romà

In vino veritas

Rellotge de sol del castell de Pommard, a França In vino veritas és una locució llatina que significa «hi ha la veritat en el vi», suggerint que una persona sota la influència de l'alcohol és més probable que expressi els seus pensaments i desitjos més profunds.

Veure Tàcit і In vino veritas

Incrions

Els incrions (en llatí incriones, en grec antic Ἰγκρίωνες) eren una tribu germànica dels sigambris que només menciona Claudi Ptolemeu.

Veure Tàcit і Incrions

Inferi

''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).

Veure Tàcit і Inferi

Ingimer

Ingimer (en llatí Inguiomerus) era germà de Sigimer i oncle d'Armini el rei dels queruscs, Inicialment aliat romà, després va donar suport al seu nebot Armini.

Veure Tàcit і Ingimer

Inscripcions rúniques

Una inscripció rúnica de Suècia al segle IX XII (pedra Vaksala) a Suècia Les inscripcions rúniques, amb l'ús de l'alfabet rúnic, foren usades pels pobles germànics d'ençà el segle I o II de la nostra era.

Veure Tàcit і Inscripcions rúniques

Iotape de Commagena

Iotape (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) era filla d'Antíoc III de Commagena i va ser l'esposa del rei Antíoc IV de Commagena.

Veure Tàcit і Iotape de Commagena

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Veure Tàcit і Isis

Itàlic (rei dels sueus)

Itàlic (Italicus) va ser un dels dos reis dels sueus que l'any 70 es van unir a Vespasià i junts van lluitar contra Vitel·li a Bedriacum a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Tàcit і Itàlic (rei dels sueus)

Iturea

'''Iturea''', Traconítida, Batanea, Gaulanítida, i Auranítida al segle I Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael.

Veure Tàcit і Iturea

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Veure Tàcit і Ivrea

Jan Gruter

Jan Gruter, o Gruytere, conegut també sota la forma llatinitzada Janus Gruterus, (Anvers, 3 de desembre 1560 – Heidelberg, 20 de setembre 1627), va ser un filòleg, antiquari i historiador flamenc.

Veure Tàcit і Jan Gruter

Jérémie-Jacques Oberlin

Jérémie-Jacques Oberlin (Estrasburg, 1735 - 1806) fou un filòleg i arqueòleg alsacià.

Veure Tàcit і Jérémie-Jacques Oberlin

Júlia (filla d'August)

Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.

Veure Tàcit і Júlia (filla d'August)

Júlia Drusa

Júlia Drusa (en llatí Julia Drusa) va ser filla de Drus Cèsar i de Clàudia Livil·la, la germana de Germànic Cèsar i de Claudi.

Veure Tàcit і Júlia Drusa

Júnia Calvina

Júnia Calvina (en Junia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia) va ser una dama romana que va viure al.

Veure Tàcit і Júnia Calvina

Júnia Lèpida

Júnia Lèpida (en llatí Junia Lepida) va ser una dama romana que va viure al segle I. Era filla d'Appi Juni Silà i d'Emília Lèpida.

Veure Tàcit і Júnia Lèpida

Júnia Silana

Júnia Silana (en Junia Silana) va ser una dama romana del filla de Marc Juni Silà, cònsol l'any 19, i germana de Júnia Claudil·la, esposa de Calígula.

Veure Tàcit і Júnia Silana

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Tàcit і Jesús de Natzaret

Jo, Claudi (novel·la)

Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.

Veure Tàcit і Jo, Claudi (novel·la)

Joaquim Setantí i Alzina

Joaquim Setantí i Alzina (Barcelona, 1550? — Barcelona, 1617) fou un militar, polític, escriptor i filòsof català.

Veure Tàcit і Joaquim Setantí i Alzina

Jocs dels Pontífexs

Els Jocs dels Pontífexs (en Ludi Pontificates) eren uns jocs romans.

Veure Tàcit і Jocs dels Pontífexs

Jocs Palatins

Els Jocs Palatins (en Ludi Palatini) eren uns jocs romans instituïts per l'emperadriu Lívia Drusil·la en honor d'August i que se celebraven al Palatí.

Veure Tàcit і Jocs Palatins

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Veure Tàcit і Jocs Seculars

Josep Maria Casas i Homs

Josep Maria Casas i Homs (Valls, Província de Tarragona, 1894 — Barcelona, 1979) fou un historiador i llatinista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Veure Tàcit і Josep Maria Casas i Homs

Jul·lus Antoni

Jul o Jul·lus Antoni (en Jullus Antonius M. f. M. n.) era fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia.

Veure Tàcit і Jul·lus Antoni

Julen Kalzada

Julen Kalzada Ugarte (Busturia, 1935) és un sacerdot i lingüista basc.

Veure Tàcit і Julen Kalzada

Juli Brigàntic

Juli Brigàntic (en llatí Julius Briganticus) era un cabdill batau, fill d'una germana de Juli Civilis, el cap de la revolta dels bataus, amb el que, segons Tàcit, tenia molt mala relació.

Veure Tàcit і Juli Brigàntic

Juli Burdó

Juli Burdó (en llatí Julius Burdo) va ser un comandant de la flota romana a Germània l'any 70.

Veure Tàcit і Juli Burdó

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Tàcit і Juli Cèsar

Juli Cels (tribú)

Juli Cels (en llatí Iulius Celsius) va ser un tribú militar del.

Veure Tàcit і Juli Cels (tribú)

Juli Civilis

Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.

Veure Tàcit і Juli Civilis

Juli Frontó

Juli Frontó (en llatí Julius Fronto) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Juli Frontó

Juli Indus

Juli Indus (en llatí Julius Indus) era un noble gal de la tribu dels trèvers que tenia la ciutadania romana.

Veure Tàcit і Juli Indus

Juli Prisc

Juli Prisc (en Julius Priscus) va ser un militar romà.

Veure Tàcit і Juli Prisc

Juli Sabí

Juli Sabí (en llatí Julius Sabinus) era un cap dels lingons, que es va unir a la revolta dels bataus l'any 70.

Veure Tàcit і Juli Sabí

Juli Tutor

Juli Tutor, en llatí Julius Tutor, fou un militar romà, d'origen trèver que va viure al.

Veure Tàcit і Juli Tutor

Junc (filòsof)

Junc (en llatí Juncus) va ser un filòsof romà.

Veure Tàcit і Junc (filòsof)

Juni Llop

Juni Llop (Junius Lupus) va ser un senador romà del dC.

Veure Tàcit і Juni Llop

Just Catoni

Just Catoni (en llatí Iustus Catonius) va ser un centurió romà de les legions pannònies que es van revoltar al pujar al tron Tiberi l'any 14.

Veure Tàcit і Just Catoni

Justus Lipsius

Justus Lipsius, (Just Lipsi en català, Joost Lips o Josse Lips en neerlandès) (Overijse, Ducat de Brabant, 18 d'octubre de 1547 - Lovaina, 23 de març de 1606) fou un filòleg i humanista d'origen brabançó.

Veure Tàcit і Justus Lipsius

Juts

Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.

Veure Tàcit і Juts

Kętrzyn

Kętrzyn (en alemany: Rastenburg) és una ciutat de Polònia, es troba al voivodat de Vàrmia i Masúria des del 1999, abans formava part del voivodat d'Olsztyn.

Veure Tàcit і Kętrzyn

Kontos

El kontos (Contus) era una llança llarga que usava la cavalleria sàrmata.

Veure Tàcit і Kontos

Kuartango

Kuartango és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Añana.

Veure Tàcit і Kuartango

L'incoronazione di Poppea

L'incoronazione di Poppea és una òpera seriosa en tres actes composta per Claudio Monteverdi sobre un llibret en italià de Giovanni Francesco Busenello, basat en fets històrics descrits en els Annals de Tàcit.

Veure Tàcit і L'incoronazione di Poppea

La conjuració de Catilina

La conjuració de Catilina (en llatí: De coniuratione Catilinae) és la primera obra de l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, a més a més de la primera monografia conservada de la historiografia llatina.

Veure Tàcit і La conjuració de Catilina

Lagina

Lagina (en llatí Lagina, en grec antic τὰ Λάγινα) era una ciutat del territori d'Estratonicea, a Cària, que tenia un magnífic temple d'Hècate on es feia un gran festival anyal, segons explica Estrabó.

Veure Tàcit і Lagina

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Veure Tàcit і Lar

Lara (mitologia)

Larunda en un dibuix del 1574. Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, va ser una nimfa del Laci, filla d'Almo, el déu homònim del riuet anomenat Almo a la vora de Roma.

Veure Tàcit і Lara (mitologia)

Latinius Pande

Latinius Pande (en llatí Latinius Pandus), va ser un governador romà del.

Veure Tàcit і Latinius Pande

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Veure Tàcit і Líber

Língons

Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Tàcit і Língons

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.

Veure Tàcit і Lívia Drusil·la

Lecani (soldat)

Lecani (Lecanius) fou un soldat romà.

Veure Tàcit і Lecani (soldat)

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Veure Tàcit і Legat (antiga Roma)

Leges regiae

Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.

Veure Tàcit і Leges regiae

Legió I Adiutrix

Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.

Veure Tàcit і Legió I Adiutrix

Legió X Fretensis

L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.

Veure Tàcit і Legió X Fretensis

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Veure Tàcit і Legió XII Fulminata

Legió XV Primigenia

La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.

Veure Tàcit і Legió XV Primigenia

Leidang

El ''drakkar'', típica embarcació de les incursions vikingues del ''leidang'' Leidang (en nòrdic antic: leiðangr; en noruec nynorsk: leidang; en noruec bokmål i danés: leding; en suec, ledung; en llatí: expeditio) era una institució de lleva pública composta per ''bóndi'' (grangers lliures, bóndaherrin) típica de l'Escandinàvia medieval.

Veure Tàcit і Leidang

Lemovis

Els lemovis (en llatí lemovii) eren un poble germànic esmentat per Tàcit, que diu que vivien amb els rugis (rugii) a la costa de la mar Bàltica al nord de l'Europa Oriental.

Veure Tàcit і Lemovis

Leproseria

Spinalonga a Creta, Grècia, una de les últimes colònies de lepra d'Europa, va tancar el 1957. Una leproseria (també: colònia de leprosos, llatzeret o casa de llàtzer) era històricament un lloc per aïllar les persones amb lepra (malaltia de Hansen).

Veure Tàcit і Leproseria

Les metamorfosis (Apuleu)

Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.

Veure Tàcit і Les metamorfosis (Apuleu)

Licini Cras Escribonià

Licini Cras Escribonià (en llatí Licinius Crassus Scribonianus) va ser un notable romà fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia la neta de Sext Pompeu.

Veure Tàcit і Licini Cras Escribonià

Licini Mucià

probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Licini Mucià

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Tàcit і Literatura

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Veure Tàcit і Literatura clàssica

Literatura en neerlandès

La literatura en neerlandès comprèn tots els escrits literaris al llarg dels temps en llengua neerlandesa, un idioma que té actualment prop de 23 milions de parlants.

Veure Tàcit і Literatura en neerlandès

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

Veure Tàcit і Literatura llatina

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Tàcit і Literatura romana

Livineu Règul

en llatí Livineius Regulus, va ser un senador romà que en el regnat de l'emperador Tiberi va defensar a Gneu Calpurni Pisó l'any 20, quan la majoria dels que ho podien fer van refusar la seva defensa.

Veure Tàcit і Livineu Règul

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Tàcit і Llatí

Llegenda de l'origen troià dels gals

La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.

Veure Tàcit і Llegenda de l'origen troià dels gals

Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.

Veure Tàcit і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Veure Tàcit і Llegenda dels orígens troians dels francs

Lleis sumptuàries

Les lleis sumptuàries (en llatí leges sumptuariae) són les diverses lleis romanes que al llarg del temps van intentar controlar el luxe per equiparar la forma de vida de les diverses classes socials, per evitar l'ostentació i el menyspreu dels rics cap als pobres.

Veure Tàcit і Lleis sumptuàries

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Veure Tàcit і Llengües cèltiques

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.

Veure Tàcit і Llengües de l'Imperi Romà

Llibre sibil·lí

Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.

Veure Tàcit і Llibre sibil·lí

Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.

Veure Tàcit і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'equívocs comuns

La llista d'equívocs comuns és sobre les idees i creences errònies més comunes i esteses sobre temes importants que han estat comunicades per fonts fiables.

Veure Tàcit і Llista d'equívocs comuns

Llista d'historiadors romans

A continuació es presenta una llista dels historiadors romans més destacats de l'època clàssica.

Veure Tàcit і Llista d'historiadors romans

Llista de celtes històrics de l'edat antiga

Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga.

Veure Tàcit і Llista de celtes històrics de l'edat antiga

Llista de cràters de la Lluna: T-Z

Llista de cràters de la Lluna (T-Z) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Veure Tàcit і Llista de cràters de la Lluna: T-Z

Llista de gèneres de plantes

Tot seguit us oferim una llista alfabètica de tots els gèneres de plantes angiospermes —amb la seva corresponent família— segons el sistema de classificació APG III.

Veure Tàcit і Llista de gèneres de plantes

Llista de lleis romanes

Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.

Veure Tàcit і Llista de lleis romanes

Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor

A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.

Veure Tàcit і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor

Llista dels déus germànics

Els déus germànics estan dividits entre els llinatges dels Æsir i el dels Vanir, i de vegades alguns Jötun també en formen part, per tant, la línia divisòria entre aquests tres grups és, a vegades, poc clara.

Veure Tàcit і Llista dels déus germànics

Lloriga

''Lorica segmentata'' La lloriga, paraula provinent del Llatí lorica (cuir), era una armadura de l'antiga Roma i de l'Edat Mitjana.

Veure Tàcit і Lloriga

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Veure Tàcit і Locució llatina

Locusta

Locusta o també Lucusta (en llatí Locusta, que vol dir llagosta) va ser una fetillera nascuda a la Gàl·lia el segle I dC.

Veure Tàcit і Locusta

Lol·li Bas

Lol·li Bas (en llatí Lollius Bassus, en grec Λόλλιος Βάσσος) va ser un poeta grec.

Veure Tàcit і Lol·li Bas

Luci Anni Bas

Luci Anni Bas (en llatí Lucius Annius Bassus) va ser un senador romà a inicis de l'Imperi.

Veure Tàcit і Luci Anni Bas

Luci Antisti Vet (cònsol any 55)

Luci Antisti Vet (en llatí Lucius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Antisti Vet (cònsol any 28).

Veure Tàcit і Luci Antisti Vet (cònsol any 55)

Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni)

Luci Antoni (en Lucius Antonius; 20 aC - 25 dC) va ser el fill gran de Jul·lus Antoni i Clàudia Marcel·la la Major.

Veure Tàcit і Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni)

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Veure Tàcit і Luci Apuleu

Luci Asini Gal (cònsol any 62)

Luci Asini Gal (en llatí Lucius Asinius Gallus) va ser un magistrat romà que va ocupar algunes magistratures menors i finalment va ser cònsol l'any 62 quan aquesta magistratura no tenia cap poder.

Veure Tàcit і Luci Asini Gal (cònsol any 62)

Luci Asprenat

Luci Asprenat (Lucius Asprenas) va ser un militar romà que va florir al i al.

Veure Tàcit і Luci Asprenat

Luci Calpurni Pisó (cònsol any 1)

Luci Calpurni Pisó (Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Luci Calpurni Pisó (cònsol any 1)

Luci Calpurni Pisó (noble)

Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un noble romà.

Veure Tàcit і Luci Calpurni Pisó (noble)

Luci Calpurni Pisó (propretor)

Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Luci Calpurni Pisó (propretor)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) va ser un magistrat romà fill del cònsol de l'any 58 aC Luci Calpurni Pisó Cesoní.

Veure Tàcit і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC)

Luci Canini Gal (cònsol sufecte)

Luci Canini Gal (en llatí Lucius Caninius Gallus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Luci Canini Gal (cònsol sufecte)

Luci Cassi Longí (cònsol any 30)

Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà d'ascendència desconeguda.

Veure Tàcit і Luci Cassi Longí (cònsol any 30)

Luci Clodi Macre

Luci Clodi Macre (Lucius Clodius Macer) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Luci Clodi Macre

Luci Corneli Sul·la Fèlix

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en llatí Lucius Cornelius P. F. P. N. Sulla Felix) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Luci Corneli Sul·la Fèlix

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Veure Tàcit і Luci Eli Sejà

Luci Estertini (llegat)

Luci Estertini (en llatí Lucius Stertinius) va ser un militar romà, legat de Germànic Cèsar.

Veure Tàcit і Luci Estertini (llegat)

Luci Juni Cesenni Petus

Luci Juni Cesenni Petus (en Lucius Junius Caesennius Paetus), nascut probablement Gai Cesenni Petus (Gaius Caesennius Paetus), va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Luci Juni Cesenni Petus

Luci Juni Gal·lió

Luci Juni Gal·lió (en llatí Lucius Junius Gallio) era fill de Marc Anneu Sèneca i va ser adoptat per Juni Gal·lió.

Veure Tàcit і Luci Juni Gal·lió

Luci Juni Torquat Silà

Luci Juni Torquat Silà (en llatí Lucius Junius Torquatus Silanus) va ser un magistrat romà fill de Dècim Juni Torquat Silà.

Veure Tàcit і Luci Juni Torquat Silà

Luci Memmi Pol·lió

Luci Memmi Pol·lió (en llatí Lucius Memmius Pollio) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Luci Memmi Pol·lió

Luci Pompeu Vopisc

Luci Pompeu Vopisc (en llatí Lucius Pompeius o Poppaeus Vopiscus) va ser un senador romà del.

Veure Tàcit і Luci Pompeu Vopisc

Luci Pomponi Flac

Luci Pomponi Flac (en llatí Lucius Pomponius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Luci Pomponi Flac

Luci Rubel·li Gemin

Luci Rubel·li Gemin (en Lucius Rubellius Geminus) va ser un magistrat romà del segle I. Va ser cònsol l'any 29 junt amb Gai Fufi Gemin, durant el regnat de l'emperador Tiberi, que era qui nomenava de fet els cònsols.

Veure Tàcit і Luci Rubel·li Gemin

Luci Salvi Otó Titià

Luci Salvi Otó Titià o Ticià (Lucius Salvius Otho Titianus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho), cònsol l'any 33 i germà gran de l'emperador Otó.

Veure Tàcit і Luci Salvi Otó Titià

Luci Seni

Luci Seni (en llatí Lucius Saenius) va ser un senador romà en temps de la conspiració de Catilina l'any 63 aC.

Veure Tàcit і Luci Seni

Luci Seu Tuberó

Luci Seu Tuberó (en llatí, Lucius Seius Tubero) va ser un militar romà.

Veure Tàcit і Luci Seu Tuberó

Luci Vipstà Messal·la

Luci Vipstà Messal·la (en llatí Lucius Vipstanus Messalla) era un tribú legionari a l'exèrcit de Vespasià l'any 70.

Veure Tàcit і Luci Vipstà Messal·la

Luci Visel·li Varró

Luci Visel·li Varró (en llatí Lucius Visellius C. F. C. N. Varró) va ser un magistrat romà del segle I. Era fill de Gai Visel·li Varró, cònsol sufecte l'any 12.

Veure Tàcit і Luci Visel·li Varró

Luci Vitel·li (cònsol any 34)

Luci Vitel·li del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' de Guillaume Rouillé. Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48.

Veure Tàcit і Luci Vitel·li (cònsol any 34)

Luci Vitel·li el Jove

Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius, al voltant del 16 - 69 EC) va ser un magistrat romà que va viure al segle I. Era el segon fill de Luci Vitel·li i Sextília, i el germà menut d'Aule Vitel·li.

Veure Tàcit і Luci Vitel·li el Jove

Lucili Capitó

Lucili Capitó (en llatí Lucilius Capito) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Lucili Capitó

Lucili Llong

Lucili Llong (en llatí Lucilius Longus) va ser un senador romà, íntim amic de l'emperador Tiberi, i l'únic senador entre els que van acompanyar a Tiberi al seu virtual exili de Rodes, quan el seu padrastre August l'obligà a retirar-se de la cort.

Veure Tàcit і Lucili Llong

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Veure Tàcit і Lucreci

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Veure Tàcit і Lugdúnum

Lugis

Extensió de la zona dels lugis (en verd) Els lugis o ligis (en llatí lugii, ligii o lygii, en grec antic Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) era el nom genèric de diverses petites tribus del nord-est de Germània, totes elles de probable origen sueu, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Tàcit.

Veure Tàcit і Lugis

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Veure Tàcit і Magúncia

Magne Licini Cras

Magne Licini Cras (en llatí Magnus Licinius Crassus) va ser un dels fills de Marc Licini Cras Frugi (cònsol l'any 27) i Escribònia.

Veure Tàcit і Magne Licini Cras

Main

El Main és un riu d'Alemanya.

Veure Tàcit і Main

Maingau

Basílica d'Einhard a Seligenstadt El Maingau (País del Main) fou un territori a l'Imperi Franc (Regne Franc Oriental) a la zona del riu Main amb Frankfurt del Main i l'Odenwald septentrional al voltant del riu (Rodau, Gersprenz i Mümling), així com a la dreta del Main al voltant d'Aschaffenburg.

Veure Tàcit і Maingau

Mamerc Emili Escaure

Mamerc Emili Escaure (en Marmercus Aemilius Scaurus), fill de Marc Emili Escaure, va ser un senador romà que destacà per la seva activitat com a orador i poeta tràgic, i també pel seu caràcter controvertit.

Veure Tàcit і Mamerc Emili Escaure

Manims

Els manims (en llatí manimi) eren una de les tribus dels ligis o lugions que vivien al nord-est de Germània, dels que parla Tàcit a Germània.

Veure Tàcit і Manims

Mannus

Mannus fou el nom llatí del mític fundador de la raça germànica, fill de Tuiscó (Tuisco).

Veure Tàcit і Mannus

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Veure Tàcit і Mar Bàltica

Marc Asini Agripa

Marc Asini Agripa (en llatí Marcus Asinius Agrippa) va ser un senador romà cònsol de Roma l'any 25.

Veure Tàcit і Marc Asini Agripa

Marc Aureli Cota Messal·lí

Marc Aureli Cota Messal·lí (en Marcus Aurelius Cotta Messallinus) va ser un polític romà del dC.

Veure Tàcit і Marc Aureli Cota Messal·lí

Marc Àper

Marc Àper (en llatí Marcus Aper) va ser un orador romà nascut a la Gàl·lia que va arribar pels seus mèrits a qüestor, tribú i pretor.

Veure Tàcit і Marc Àper

Marc Claudi Marcel Eserni (orador)

Marc Claudi Marcel Eserní (en llatí Marcus Claudius M. F. Marcellus Aeserninus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Marc Claudi Marcel Eserni (orador)

Marc Claudi Tàcit

Marc Claudi Tàcit (Marcus Claudius Tacitus; nascut cap al 200 i mort el juny del 276) fou emperador romà del 25 de setembre de 275Novembre o desembre, segons altres fonts.

Veure Tàcit і Marc Claudi Tàcit

Marc Cluvi Rufus

Marc Cluvi Rufus (Marcus Cluvius Rufus) va ser un magistrat romà i historiador del dC.

Veure Tàcit і Marc Cluvi Rufus

Marc Cocceu Nerva (cònsol any 22)

Marc Cocceu Nerva (en llatí Marcus Cocceius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Marc Cocceu Nerva (cònsol any 22)

Marc Cocceu Nerva (jurista)

Marc Cocceu Nerva (en llatí Marcus Cocceius Nerva) va ser un jurista romà, probablement fill de l'amic de Tiberi Marc Cocceu Nerva, cònsol l'any 22 i també jurista.

Veure Tàcit і Marc Cocceu Nerva (jurista)

Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Q. F. Lepidus) va ser un magistrat romà, possiblement fill de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Veure Tàcit і Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)

Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Emili Lèpid (executat 39 dC)

Emili Lèpid (en llatí Aemilius Lepidus) va ser un polític romà, fill de Luci Emili Paul·le (Lucius Aemilius Paullus) i de Júlia, la neta d'August, del que per tant era besnet.

Veure Tàcit і Marc Emili Lèpid (executat 39 dC)

Marc Horaci Pulvil (cònsol)

Marc Horaci Pulvil (Marcus Horatius M. f. Pulvillus) va ser un magistrat romà i cònsol de la República Romana.

Veure Tàcit і Marc Horaci Pulvil (cònsol)

Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Silà (cònsol any 19)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Marc Juni Silà (cònsol any 19)

Marc Juni Silà (cònsol any 46)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà, Era fill d'Appi Juni Silà.

Veure Tàcit і Marc Juni Silà (cònsol any 46)

Marc Papi Mútil

Marc Papi Mútil (Marcus Papius Mutĭlus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Marc Papi Mútil

Marc Rosci Celi

Marc Rosci Celi (Marcus Roscius Cælius) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Marc Rosci Celi

Marc Servili Nonià

Marc Servili Nonià (en llatí Marcus Servilius Nonianus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Marc Servili Nonià

Marc Suil·li Nerulí

Marc Suil·li Nerulí (en llatí Marcus Sullius Nerulinus), va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Tàcit і Marc Suil·li Nerulí

Marc Trebel·li Màxim

Marc Trebel·li Màxim (en Marcus Trebellius Maximus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Marc Trebel·li Màxim

Marc Valeri Messal·la (cònsol any 58)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Marc Valeri Messal·la (cònsol any 58)

Marc Vestí Àtic

Marc Vestí Àtic (en llatí Marcus Vestinus Atticus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Marc Vestí Àtic

Marc Vinici (cònsol)

Marc Vinici (en llatí Marcus Vinicius P. F. M. N. o també Vinucius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Marc Vinici (cònsol)

Marcomans

Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Veure Tàcit і Marcomans

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Veure Tàcit і Marcomània

Mardiens

Els mardiens (Mardyeni) eren un poble de Sogdiana que vivien a la part muntanyosa del territori, segons Plini el Vell.

Veure Tàcit і Mardiens

Marià Bassols de Climent

Marià Bassols de Climent (Figueres, 13 de desembre de 1903 - Barcelona, 20 d'octubre de 1973) fou un llatinista català, deixeble de Joaquim Balcells i Pinto.

Veure Tàcit і Marià Bassols de Climent

Marobod

Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.

Veure Tàcit і Marobod

Marobudum

Marobudum (Marobudum) va ser una ciutat dels marcomans a Bohèmia, que sens dubte era la residència reial de l rei Marobod segons diu Tàcit.

Veure Tàcit і Marobudum

Marsignes

Els marsignes (en llatí Marsigni) eren una tribu germànica que només menciona Tàcit a Germània, i diu que vivia al nord de Bohèmia a l'Alt Elba.

Veure Tàcit і Marsignes

Martina (fetillera)

Martina (segle I dC), va ser una dona siriana, fetillera i molt experta en verins.

Veure Tàcit і Martina (fetillera)

Matíacs

Els matíacs (en llatí Mattiaci) eren una tribu germànica, potser una branca dels cats (chatti) que els tenien per veïns a l'est.

Veure Tàcit і Matíacs

Matrillinatge

Matrillinatge és un sistema de llinatge en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els ancestres familiars principals són parents de la mare.

Veure Tàcit і Matrillinatge

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Veure Tàcit і Matrimoni a l'antiga Roma

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Veure Tàcit і Mauritània Cesariense

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Tàcit і Mèsia

Mòmies dels pantans

- Les mòmies dels pantans, també conegudes com a cossos dels pantans o mòmies de les torberes, són cadàvers humans momificats naturalment en la torba de les torberes, i datats entre el 8000 aC i la Segona Guerra Mundial.

Veure Tàcit і Mòmies dels pantans

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Veure Tàcit і Mercuri (mitologia)

Mevània

Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.

Veure Tàcit і Mevània

Mikhailo Drahomànov

Mikhailo Petròvitx Drahomànov (18 de setembre de 1841 - 2 de juliol de 1895) va ser una figura pública i intel·lectual ucraïnesa.

Veure Tàcit і Mikhailo Drahomànov

Milas

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.

Veure Tàcit і Milas

Milic

Milic (en llatí Milichus) va ser un llibert de Flavi Esceví (Flavius Scaevinus).

Veure Tàcit і Milic

Miquel Dolç i Dolç

Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.

Veure Tàcit і Miquel Dolç i Dolç

Mirina

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.

Veure Tàcit і Mirina

Mite de Jesús

Jesús amb el disc solar, fresc del Judici Universal, de Pietro Cavallini, any 1320 El mite de Jesús és una escola de pensament segons la qual la història de Jesús de Natzaret, tal com es relata en les fonts cristianes, seria en realitat un mite.

Veure Tàcit і Mite de Jesús

Mite dels orígens troians

El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.

Veure Tàcit і Mite dels orígens troians

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes.

Veure Tàcit і Mitologia nòrdica

Mitridates d'Armènia

Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria.

Veure Tàcit і Mitridates d'Armènia

Mnèster (llibert)

Mnèster (en llatí Mnester, en grec) fou un llibert d'Agripina Menor, la mare de Neró.

Veure Tàcit і Mnèster (llibert)

Moriz Haupt

Moriz Haupt (Zittau, Saxònia, 27 de juliol de 1808 - Berlín, 5 de febrer, 1874) fou un filòleg i germanista alemany.

Veure Tàcit і Moriz Haupt

Mosaic de Zliten

El mosaic de Zliten és un mosaic romà del s. II de, trobat a la ciutat de Zliten (Líbia), a la costa est de l'antiga Leptis Magna.

Veure Tàcit і Mosaic de Zliten

Mutatio

A la Roma antiga, una mutatio (en llatí plural mutationes) era una parada o establiment situat en una calçada romana, per descansar i donar servei als animals que s'utilitzen com a transport.

Veure Tàcit і Mutatio

Naharvals

Els naharvals (en llatí naharvali) eren un poble germànic, una de les tribus més poderoses del grup dels lugis (més tard anomenats vàndals).

Veure Tàcit і Naharvals

Natació

Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.

Veure Tàcit і Natació

Naumàquia

Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.

Veure Tàcit і Naumàquia

Nauportus

Nauportus (Ναύπορτον) va ser una antiga ciutat romana a la Pannònia Superior, situada a la via que anava d'Aquileia a Emona.

Veure Tàcit і Nauportus

Nèmetes

Els nèmetes o nemets (en llatí Nemetes o Nemetae) eren un poble celta aliat dels germànics que va lluitar al costat d'Ariovist.

Veure Tàcit і Nèmetes

Neòcor

El neòcor (Neocori), en plural neòcors, eren inicialment els servents dels temples, però més tard el nom es va aplicar als sacerdots d'alt rang que tenien la suprema intendència del temple i els seus tresors.

Veure Tàcit і Neòcor

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Tàcit і Neró

Nicòstrat de Cilícia

Nicòstrat de Cilícia (en grec Nikóstratos) va ser un esportista nascut a Cilícia de família distingida.

Veure Tàcit і Nicòstrat de Cilícia

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Veure Tàcit і Nicolau Maquiavel

Novària

Novària (en llatí Novaria, en grec antic Νουαρία 'Nouaria') va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina situada a la via entre Mediolanum i Vercellae a uns 50 km d'aquesta darrera.

Veure Tàcit і Novària

Novesium

Novesium o Novaesium era una ciutat fortificada de la Germània Inferior al territori dels trèvers, que és la moderna Neuss, i estava situada a la vora del Rin, a la banda dels gals.

Veure Tàcit і Novesium

Nucèria Alfaterna

Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.

Veure Tàcit і Nucèria Alfaterna

Numa Marci el Jove

Numa Marci el Jove (en llatí Numa Marcius) va ser el fill de Numa Marci el Vell.

Veure Tàcit і Numa Marci el Jove

Numisi Llop

Numisi Llop (Numisius Lupus) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Numisi Llop

Nurtons

Els nurtons o nuitons (en llatí: nurthones o nuithones) eren un poble germànic esmentat per Tàcit a Germània, on diu que vivien a la vora de l'Albis als sud-oest dels longobards.

Veure Tàcit і Nurtons

Nus sueu

mateix nom, amb un nus sueu al cabell El nus sueu (alemany: Suebenknoten) és un pentinat masculí històric atribuït al poble germànic dels sueus.

Veure Tàcit і Nus sueu

Objectivitat

L′objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.

Veure Tàcit і Objectivitat

Ocriculum

Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.

Veure Tàcit і Ocriculum

Octavi Sagitta

Octavi Sagitta (en llatí Octavius Sagitta) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Octavi Sagitta

Oderzo

Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.

Veure Tàcit і Oderzo

Odin (déu)

Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.

Veure Tàcit і Odin (déu)

Olaus Rudbeckius

Olaus Rudbeck —també conegut com a Olof Rudbeck el Vell per a distingir-lo del seu fill, i de forma ocasional llatinitzat com Olaus Rudbeckius— (Västeràs, 13 de setembre o 12 de desembre de 1630 – Uppsala, 17 de setembre o 12 de desembre de 1702) va ser un científic suec i escriptor, professor de medicina a la Universitat d'Uppsala i durant diversos períodes rector magnificus de la mateixa universitat.

Veure Tàcit і Olaus Rudbeckius

Opis

Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.

Veure Tàcit і Opis

Oracle de Claros

L'oracle de Claros va ser un oracle d'Apol·lo a Claros en territori de Colofó.

Veure Tàcit і Oracle de Claros

Orador

Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.

Veure Tàcit і Orador

Oratòria

miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.

Veure Tàcit і Oratòria

Ornodopantes

Ornodopantes (en llatí Ornodopantes, en grec antic Ορνοδοπάντης) va ser un sàtrapa o governador part.

Veure Tàcit і Ornodopantes

Osis

Els osis (Osi) eren una tribu germànica esmentada únicament per Tàcit, que diu que vivien al darrere dels quades en un país boscós i muntanyós, i eren molt semblants fins i tot en la llengua als pannonis.

Veure Tàcit і Osis

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Veure Tàcit і Pafos

Pal·les (llibert)

Pal·les (en llatí Pallas) fou un llibert i ministre de l'emperador Claudi i un dels seus grans favorits.

Veure Tàcit і Pal·les (llibert)

Pandatària

Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.

Veure Tàcit і Pandatària

Pèl-roig

Cabells rossos, pèl-rojos i castanys Bessons univitel·lins pèl-rojos El pèl-roig és un color de pèl diferent del cabell ros i el cabell castany, producte d'una mutació genètica coneguda com a rutilisme i caracteritzada per un alt nivell de feomelanina i baix d'eumelanina.

Veure Tàcit і Pèl-roig

Pòncia Postúmia

Pòncia Postúmia (en llatí Pontia Postumia) va ser una dama romana del.

Veure Tàcit і Pòncia Postúmia

Pòstum Agripa

Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.

Veure Tàcit і Pòstum Agripa

Pedani Segon

Pedani Segon (en llatí Pedanius Secundus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Pedani Segon

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Veure Tàcit і Pederàstia

Pedi Bles

Pedi Bles (en llatí Pedius Blaesus) va ser un senador romà que va viure al.

Veure Tàcit і Pedi Bles

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Veure Tàcit і Pelignes

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Veure Tàcit і Pere Miquel Carbonell i Soler

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.

Veure Tàcit і Persecució de Dioclecià

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Veure Tàcit і Persecució dels cristians

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Veure Tàcit і Pharsman I d'Ibèria

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Veure Tàcit і Piacenza

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Veure Tàcit і Picè

Pierre Grimal

va ser un llatinista francès.

Veure Tàcit і Pierre Grimal

Plaça

Plaça del Mercadal de Balaguer. Una plaça és una superfície urbana oberta i pública normalment situada en la intersecció de dos o més carrers.

Veure Tàcit і Plaça

Plauci Laterà

Plauci Laterà (en Plautius Lateranus) va ser un dels amants de Valèria Messal·lina l'esposa de l'emperador Claudi.

Veure Tàcit і Plauci Laterà

Polemó I

Polemó I (en llatí Polemon, en grec antic Πολέμων) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Veure Tàcit і Polemó I

Politeisme celta

Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.

Veure Tàcit і Politeisme celta

Poltre

Poltre a la Torre de Londres El poltre és una màquina de tortura que consisteix en un marc rectangular, generalment de fusta, lleugerament inclinat cap a terra, amb un corró en un o ambdós extrems.

Veure Tàcit і Poltre

Pomerium

El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.

Veure Tàcit і Pomerium

Pompea Paulina

Pompea Paulina (en llatí Pompeia Paulina) va ser una dama romana.

Veure Tàcit і Pompea Paulina

Pompei Paulí

Pompei Paulí o Pompeu Paulí (en Pompeius Paulinus) va ser un militar romà.

Veure Tàcit і Pompei Paulí

Pompeu Silvà

Pompeu Silvà (en llatí Pompeius Silvanus) va ser un magistrat romà.

Veure Tàcit і Pompeu Silvà

Pomponi Labeó

Pomponi Labeó (en llatí Pomponius Labeo) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Pomponi Labeó

Pomponi Segon

Pomponi Segon (en llatí Pomponius Secundus) va ser un poeta romà del.

Veure Tàcit і Pomponi Segon

Pomponi Silvà

Pomponi Silvà (en llatí Pomponius Silvanus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Pomponi Silvà

Popea Sabina Major

Popea Sabina Major (en llatí Poppaea Sabina) va ser una dama de l'aristocràcia romana que va viure sota el Principat.

Veure Tàcit і Popea Sabina Major

Porsenna

Porsenna o Lars Porsenna va ser rei de la ciutat etrusca de Clusium.

Veure Tàcit і Porsenna

Porta Carmentalis

La porta Carmentalis era una doble porta situada a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Veure Tàcit і Porta Carmentalis

Porta Esquilina

La Porta Esquilina era una porta de la Muralla Serviana de la que avui es conserva l'Arc de Gal·liè.

Veure Tàcit і Porta Esquilina

Porta Fontinalis

La Porta Fontinalis era una porta a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Veure Tàcit і Porta Fontinalis

Pròcul (jurista)

Pròcul (en llatí Proculus) va ser un jurista romà, fundador de la secta o escola dels proculians o proculeians (apareix escrit de les dues maneres) oposada a la dels sabinians.

Veure Tàcit і Pròcul (jurista)

Prússia (regió)

Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.

Veure Tàcit і Prússia (regió)

Prefecte de la flota

Un prefecte de la flota (en llatí Praefectus classis) era el comandant d'una flota romana en temps de la República.

Veure Tàcit і Prefecte de la flota

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Veure Tàcit і Primera batalla de Bedriacum

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Veure Tàcit і Primers centres de la cristiandat

Procurator

Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.

Veure Tàcit і Procurator

Propinquus

Pompei o Pompeu Propinquus (en llatí Pompeius Propinquus) va ser un governador romà del.

Veure Tàcit і Propinquus

Prostitució a l'antiga Roma

Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Veure Tàcit і Prostitució a l'antiga Roma

Prussians

Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.

Veure Tàcit і Prussians

Ptolemeu de Mauritània

Ptolemeu de Mauritània fou rei de Mauritània des de l'any 20 al 40.

Veure Tàcit і Ptolemeu de Mauritània

Publi

* Cine Publi, sala d'exhibició cinematogràfica ubicada al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Veure Tàcit і Publi

Publi Cèler

Publi Cèler (en Publius Celer) fou un cavaller romà executor (juntament amb el llibert Heli) de la mort de Juni Silà per instigació d'Agripina, mare de Neró, durant el seu primer any del regnat, el 55.

Veure Tàcit і Publi Cèler

Publi Cecina Llarg

Publi Cecina Llarg (en llatí Publius Caecina Largus o també podria ser Largius) va ser un dels principals amics de l'emperador Claudi.

Veure Tàcit і Publi Cecina Llarg

Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Clodi Tràsea Petus (en Publius Clodius Thrasea Paetus) va ser un distingit senador romà del nascut a Patàvium.

Veure Tàcit і Publi Clodi Tràsea Petus

Publi Mari Cels

Publi Mari Cels (en llatí Publius Marius Celsus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Publi Mari Cels

Publi Ostori Escàpula

Publi Ostori Escàpula (en Publius Ostorius Scapula) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Publi Ostori Escàpula

Publi Sili Nerva (cònsol any 28)

Publi Sili Nerva (en llatí Publius Silius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Publi Sili Nerva (cònsol any 28)

Publi Vitel·li el Vell

Publi Vitel·li el Vell (en llatí Publius Vitellius) va ser un cavaller romà, avi de l'emperador Vitel·li que va viure en temps d'August.

Veure Tàcit і Publi Vitel·li el Vell

Pugio

Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà de l'any 70 dC El pugio era un punyal petit utilitzat pels soldats romans com una arma auxiliar, però van trobar-li molts usos, especialment com a ganivet.

Veure Tàcit і Pugio

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Tàcit і Puteoli

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Veure Tàcit і Qüestor

Qerqenna

Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.

Veure Tàcit і Qerqenna

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Veure Tàcit і Quades

Quinquenàlia

Quinquenàlia (en Quinquennalia) van ser uns jocs romans instituïts per Neró l'any 60 a imitació dels jocs grecs (πεντετηρίδες) que se celebraven cada cinc anys.

Veure Tàcit і Quinquenàlia

Quint Cecili Crètic Silà

Quint Cecili Crètic Silà (en llatí Quintus Caecilius Creticus Silanus) era un magistrat romà.

Veure Tàcit і Quint Cecili Crètic Silà

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Veure Tàcit і Quint Curci Ruf

Quint Grani (acusador)

Quint Grani (en llatí Quintus Granius) va ser un ciutadà romà que va viure en temps de Tiberi.

Veure Tàcit і Quint Grani (acusador)

Quint Hateri

Quint Hateri (en llatí Quintus Haterius) va ser un senador i retòric romà del temps d'August i Tiberi.

Veure Tàcit і Quint Hateri

Quint Juni Marul

Quint Juni Marul (en Quintus Junius Marullus) va ser un cònsol designatus segons que diu Tàcit, que afirma que va ser cònsol (probablement sufecte) l'any 62.

Veure Tàcit і Quint Juni Marul

Quint Petil·li Cerial

en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.

Veure Tàcit і Quint Petil·li Cerial

Quint Plauci

Quint Plauci (en llatí Quintus Plaucius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Quint Plauci

Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC)

Quint Servili Cepió el vell (en llatí Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC)

Quint Verani

Quint Verani (en llatí Quintus Veranius) va ser un governador romà.

Veure Tàcit і Quint Verani

Quint Volusi Saturní (cònsol any 56)

Quint Volusi Saturní (en Quintus Volusius Saturninus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Quint Volusi Saturní (cònsol any 56)

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Veure Tàcit і Quintilià

Quirini

Publi Sulpici Quirini (Publius Sulpicius Quirinius, anomenat en grec Κυρήνιος Kyrenios; Lanuvium, 45 aC — Roma), coneguit simplement com a Quirini, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol.

Veure Tàcit і Quirini

Radamist

Radamist (georgià: რადამისტი), príncep reial georgià, va ser rei d'Armènia de l'any 51 al 53 i del 54 al 55.

Veure Tàcit і Radamist

Radamisto

Radamisto és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel (HWV 12).

Veure Tàcit і Radamisto

Règia

Localització de la '''Règia''' al fòrum romà La Règia (en llatí: Regia) era un edifici de l'antiga Roma, situat al fòrum màxim a prop de la casa de les vestals.

Veure Tàcit і Règia

Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.

Veure Tàcit і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Recuerdos y bellezas de España

Recuerdos y bellezas de España és un conjunt d'obres literàries, d'un total de deu volums editats entre 1839 i 1865, que exemplifiquen el romanticisme arqueològic i medieval que s'origina amb especial força a la Catalunya del segon quart del.

Veure Tàcit і Recuerdos y bellezas de España

Regne de Calcis

Calcis fou el nom d'una regió al sud del modern Líban i a l'oest de Damasc, amb capital a Calcis.

Veure Tàcit і Regne de Calcis

Regne de Gwent

Gwent va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les, entre els rius Wye i Usk.

Veure Tàcit і Regne de Gwent

Regne dels odrisis

El Regne dels odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies.

Veure Tàcit і Regne dels odrisis

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.

Veure Tàcit і Regne Visigot

Regnes vikings de Noruega

Els regnes vikings de Noruega (també anomenats Fylki i Ríki) foren petits territoris governats per nobles que tenien categoria de monarques absoluts.

Veure Tàcit і Regnes vikings de Noruega

Remetalces I

Remetalces I (Rhoemetalces) va ser rei dels odrisis de Tràcia, germà de Cotis i de Rascuporis II, i oncle i regent de Rascuporis III.

Veure Tàcit і Remetalces I

Retrats del Jesús històric

pàgines.

Veure Tàcit і Retrats del Jesús històric

Reudignes

Els reudignes (en llatí Reudigni) eren una tribu germànica que vivien a la banda dreta del riu Albis (Elba) al nord dels longobards.

Veure Tàcit і Reudignes

Revolta de Budicca

Es coneix com a la Revolta de Budicca la rebel·lió de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques, liderada per la reina Budicca.

Veure Tàcit і Revolta de Budicca

Rhandeia

Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.

Veure Tàcit і Rhandeia

Rosàlia

Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.

Veure Tàcit і Rosàlia

Rosci Règul

Rosci Règul (en llatí Roscius Regulus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Rosci Règul

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Veure Tàcit і Roxolans

Rubel·li Blande

Rubel·li Blande (en llatí Rubellius Blandus) era el net d'un cavaller romà de Tibur, que l'any 33 es va casar amb Júlia, la filla de Drus, fill de l'emperador Tiberi.

Veure Tàcit і Rubel·li Blande

Rudolf de Fulda

Rudolf de Fulda (c. 800 - 865) fou un monjo benedictí, hagiògraf i teòleg alemany de l'Abadia de Fulda.

Veure Tàcit і Rudolf de Fulda

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens.

Veure Tàcit і Rugis

Sacellum

''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.

Veure Tàcit і Sacellum

Saenia

Saenia o Saenia de patriciorum numero Augendo va ser una antiga llei romana que va permetre el cinquè consolat d'August, segons diu Tàcit.

Veure Tàcit і Saenia

Sagum

Sagum va ser una peça destacada que generalment portaven els membres de l'exèrcit romà tant durant la República com durant l'inici de l'Imperi.

Veure Tàcit і Sagum

Salus

''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.

Veure Tàcit і Salus

Salvi Liberal

Salvi Liberal (Salvius Liberalis) va ser un orador i advocat romà, mencionat per Plini el Jove que el descriu com "subtilis, dispositus, acer, disertus".

Veure Tàcit і Salvi Liberal

Samis

Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).

Veure Tàcit і Samis

Sanquini Màxim

Sanquini Màxim (en llatí Sanquinius Maximus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Sanquini Màxim

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Tàcit і Sant Pere

Sarmàtia

Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Veure Tàcit і Sarmàtia

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Veure Tàcit і Sàrmates

Sèmnons

Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.

Veure Tàcit і Sèmnons

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Tàcit і Sèneca

Sèrifos

Sèrifos (Σέριφος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Citnos i Sifnos.

Veure Tàcit і Sèrifos

Scàndia

Scàndia (en llatí Scandia, en grec antic Σκανδία) és un dels antics noms per a referir-se a Escandinàvia.

Veure Tàcit і Scàndia

Segestes

Segestes (en llatí Segestes) va ser un cap dels queruscs, un poble germànic, sogre i enemic d'Armini.

Veure Tàcit і Segestes

Segimer

Segimer o Sigimer, nom que vol dir "el conqueridor", (en llatí Segimerus) era un cap dels queruscs, germà de Segestes.

Veure Tàcit і Segimer

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Veure Tàcit і Segle I

Semproni Dens

Semproni Dens (en llatí Sempronius Densus) va ser un cavaller romà del temps de l'emperador Galba.

Veure Tàcit і Semproni Dens

Semproni Grac (amant de Júlia)

Semproni Grac (en llatí Sempronius Gracchus), era membre de la gens Semprònia i de la família dels Grac.

Veure Tàcit і Semproni Grac (amant de Júlia)

Serapis

Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.

Veure Tàcit і Serapis

Setge de Namur

El setge de Namur del 54 aC va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Veure Tàcit і Setge de Namur

Sext Afrani Burrus

Sext Afrani Burrus (Sextus Afranius Burrus) va ser un general romà del, sota els emperadors Claudi i Neró.

Veure Tàcit і Sext Afrani Burrus

Sext Apuleu (cònsol any 14)

Sext Apuleu (en Sextus Appuleius Sex.) va ser un magistrat romà, probablement fill de Sext Apuleu, que va ser cònsol l'any 29 aC.

Veure Tàcit і Sext Apuleu (cònsol any 14)

Sext Juli Gabinià

Sext Juli Gabinià (en llatí Sextus Julius Gabinianus) va ser un retòric romà que va ensenyar retòrica a la Gàl·lia en temps de Vespasià.

Veure Tàcit і Sext Juli Gabinià

Sext Mari

Sext Mari (en llatí Sextus Marius) va ser un romà que posseïa immenses riqueses.

Veure Tàcit і Sext Mari

Sextília (mare de Vitel·li)

Sextília (en llatí Sextilia) va ser una dama romana, mare de l'emperador Vitel·li i del cònsol Luci Vitel·li.

Veure Tàcit і Sextília (mare de Vitel·li)

Sexti Paconià

Sexti Paconià (Sextius Paconianus) va ser un dels més durs i poc escrupolosos agents de Sejà, durant el regnat de l'emperador Tiberi.

Veure Tàcit і Sexti Paconià

Sextili Fèlix

Sextili Fèlix (en Sextilius Felix) va ser un militar romà enviat l'any 70 a la frontera de Rècia per Antoni Prim per vigilar els moviments del governador de la província Porci Septimi que era fidel a Vitel·li.

Veure Tàcit і Sextili Fèlix

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Tàcit і Sexualitat a l'antiga Roma

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Veure Tàcit і Siena

Sigimon

Sigimon o Segimon (en llatí Sigimundus o Segimundus) era un cap dels queruscs, fill de Segestes.

Veure Tàcit і Sigimon

Sili Itàlic

''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.

Veure Tàcit і Sili Itàlic

Silurs

Els silurs (en llatí Silures, en grec antic Σίλυρες) eren un poderós poble guerrer que vivien a la part occidental de Britània, al sud-est de Gal·les i que tenia al sud l'estuari de Sabrina.

Veure Tàcit і Silurs

Sine ira et studio

Sine ira et studio o en català sense rancúnia i sense parcialitat, és una locució llatina que prové de la introducció dels Annals de l'historiador romà Tàcit.

Veure Tàcit і Sine ira et studio

Sinuessa

Sinuessa (Σινούεσσα o Σινόεσσα) era una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena, a uns 10 km de la desembocadura del riu Volturnus.

Veure Tàcit і Sinuessa

Siraquens

Els siraquens (en llatí siraceni, en grec antic Σιρακηνοί) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Acardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.

Veure Tàcit і Siraquens

Sistema de les tres edats

Carro Solar de Trundholm, edat del Bronze Nòrdica japonesa Claus de casa de l'edat de ferro de la Cova de les cartes, ''Nahal Hever Canyon'', Museu d'Israel, Jerusalem El sistema de les tres edats va ser un concepte metodològic utilitzat en història, arqueologia i antropologia física, adoptat durant el, segons el qual els artefactes i els esdeveniments de la prehistòria i la història antiga podien ser ordenats en una cronologia reconeixible.

Veure Tàcit і Sistema de les tres edats

Sitons

Mapa de l'Imperi Romà i l'Europa bàrbara el 125 amb dues ubicacions possibles dels sitons. Una, basada en el relat de Tàcit, els situa al centre de Suècia. L'altra els ubica en allò que avui en dia és Estònia o Finlàndia. Els sitons (en llatí sitones) eren un poble del nord d'Europa.

Veure Tàcit і Sitons

Sobre la sublimitat

El Tractat sobre la sublimitat és, juntament amb la Poètica d'Aristòtil, una de les obres més importants de l'estètica de l'antiguitat.

Veure Tàcit і Sobre la sublimitat

Sperlonga

Sperlonga és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Veure Tàcit і Sperlonga

Suardons

Els suardons (en llatí Suardones) eren una tribu del grup germànic dels sueus, que vivia prop del riu Elba, a la riba dreta, al sud dels saxons i al nord dels longobards.

Veure Tàcit і Suardons

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Veure Tàcit і Suàbia

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Tàcit і Suècia

Sublaqueum

Sublaqueum, moderna Subiaco, va ser una ciutat de la vall de l'Anio, a uns 35 km al nord de Tibur (Tívoli).

Veure Tàcit і Sublaqueum

Suecs

Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.

Veure Tàcit і Suecs

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Veure Tàcit і Sueus

Suili Cesoní

Suili Cesoní (en Suilius Caesoninus) va ser un dels acusats quan Valèria Messalina, la dona de l'emperador romà Claudi, va fer una cerimònia de casament amb el jove Gai Sili (Caius Silius).

Veure Tàcit і Suili Cesoní

Suions

Els suions (en llatí suiones) eren una tribu germànica, la que vivia més al nord, suposadament a l'illa de Scàndia (Escandinàvia).

Veure Tàcit і Suions

Sulpici Àsper

Sulpici Àsper va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Sulpici Àsper

Sunucs

Els sunucs o sunics (llatí: Sunuci o Sunici) eren un poble germànic esmentat per Tàcit a la revolta dels bataus dirigida per Juli Civilis.

Veure Tàcit і Sunucs

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Veure Tàcit і Tarquini el Superb

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Veure Tàcit і Tars (Turquia)

Tàcit (cràter)

Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter Lunar Orbiter 4 (1967) Tàcit és un cràter d'impacte lunar localitzat al nord-oest del cràter Caterina, en l'extensió nord de l'alineació de la cresta Rupes Altai.

Veure Tàcit і Tàcit (cràter)

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Tàcit і Tàctiques romanes d'infanteria

Tívoli

Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.

Veure Tàcit і Tívoli

Túrons

Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.

Veure Tàcit і Túrons

Týr

Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.

Veure Tàcit і Týr

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Veure Tàcit і Teatre de Pompeu

Telescopi òptic

Telescopi refractor Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'Observatori Fabra. Barcelona (1904) Telescopi reflector de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC).

Veure Tàcit і Telescopi òptic

Temnos

Temnos, (en grec antic Τῆμνος, en grec eòlic Τᾶμνος) era una ciutat de l'Eòlida a l'Àsia menor, no gaire lluny del riu Hermos.

Veure Tàcit і Temnos

Temple de Vesta

El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.

Veure Tàcit і Temple de Vesta

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Veure Tàcit і Terni

Testimoni flavià

Es coneix com a testimoni flavià la menció a Jesús de Natzaret feta per l'historiador jueu Flavius Josephus en el capítol XVIII de la seva obra Antiguitats judaiques, (Ἰουδαϊκὴ ἀρχαιολογία).

Veure Tàcit і Testimoni flavià

Teti Julià

Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83.

Veure Tàcit і Teti Julià

Tetrarca

Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.

Veure Tàcit і Tetrarca

The 100 Most Influential Books Ever Written

The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.

Veure Tàcit і The 100 Most Influential Books Ever Written

Thomas Jefferson

Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.

Veure Tàcit і Thomas Jefferson

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.

Veure Tàcit і Thor

Thusnelda

Loggia dei Lanzi, Florència. fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania.

Veure Tàcit і Thusnelda

Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Claudi Balbili (Tiberius Claudius Balbilius) conegut com a Balbili el Savi, nascut segurament l'any 3 dC i mort l'any 79 o l'any 80, va ser un astròleg i erudit egipci fill de l'astròleg Tiberi Claudi Trasil i de la princesa ACa II de Commagena, neta o besneta del rei Antíoc I de Commagena i germà d'Eunia, que es va casar amb el prefecte Nevi Sertori Macró.

Veure Tàcit і Tiberi Claudi Balbili

Tiberi Coruncani

Tiberi Coruncani (en llatí Tiberius Coruncanius) va ser un magistrat i jurista romà.

Veure Tàcit і Tiberi Coruncani

Ticinum

Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).

Veure Tàcit і Ticinum

Tigranes III d'Armènia

Tigranes III va ser rei d'Armènia de l'any 20 aC fins al 8 aC.

Veure Tàcit і Tigranes III d'Armènia

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Veure Tàcit і Tigranes V d'Armènia

Timoteu (sacerdot)

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic) fou un atenenc de la família sacerdotal hereditària dels Eumòlpides.

Veure Tàcit і Timoteu (sacerdot)

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I (armeni: Տրդատ, Trdat) va ser rei d'Armènia de l'any 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos cap al 54 i una de més llarga del 58 al 62.

Veure Tàcit і Tiridates I d'Armènia

Tit Al·ledi Sever

Tit Al·ledi Sever (en llatí Titus Al·ledius Severus) era un cavaller romà que es va casar amb la seva pròpia neboda per complaure a Agripina Menor, perquè ella s'anava a casar amb Claudi que també era el seu oncle.

Veure Tàcit і Tit Al·ledi Sever

Tit Ampi Flavià

Tit Ampi Flavià (en llatí Titus Ampis Flavianus) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Tit Ampi Flavià

Tit Flavi Sabí (cònsol 69)

Tit Flavi Sabí (en llatí Titus Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Tit Flavi Sabí (cònsol 69)

Tit Quinti Crispí Sulpicià

Tit Quinti Crispí Sulpicià (en Titus Quinctius Crispinus Sulpicianus) va ser un senador i magistrat romà del, que va ser nomenat cònsol l'any 9 aC.

Veure Tàcit і Tit Quinti Crispí Sulpicià

Tit Sexti Africà

Tit Sexti Africà (Titus Sextius T. f. T. n. Africanus) va ser un magistrat romà del dC que va desenvolupar la seva carrera política durant els regnats de Claudi i Neró, carrera que va culminar l'any 59 quan va esdevenir cònsol sufecte.

Veure Tàcit і Tit Sexti Africà

Tit Vini (cònsol)

Tit Vini (en llatí Titus Vinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Tit Vini (cònsol)

Titii sodales

Titii sodales era el nom d'un collegium sacerdotal de l'antiga Roma que representava a la segona tribu romana, els tities és a dir els sabins, que després de la seva unió als ramnes (llatins) van continuar amb el culte a les antigues deïtats sabines.

Veure Tàcit і Titii sodales

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Tàcit і Titus Livi

Tomba de Sant Pere

El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.

Veure Tàcit і Tomba de Sant Pere

Tomba François

Fresc de Vel Saties i Arnza reproduït per Carlo Ruspi La tomba François és el nom donat a una tomba familiar etrusca descoberta a Volci al 1857 per l'arqueòleg florentí Alessandro François i l'historiador francés Adolphe Noël des Vergers, comissionats per Alexandrine de Bleschamp (esposa de Lucien Bonaparte) per a les excavacions dels seus dominis principescs a Volci i Cerveteri.

Veure Tàcit і Tomba François

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Tàcit і Tràcia

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Trèvers

Tríada capitolina

Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p.

Veure Tàcit і Tríada capitolina

Trebel·liè Rufus

Trebel·liè Rufus (Trebellienus Rufus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Trebel·liè Rufus

Treboni Garucià

Treboni Garucià (en llatí Trebonius Garucianus) va ser un administrador romà del.

Veure Tàcit і Treboni Garucià

Triària

Triària (en llatí Iunia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia o Triaria) va ser una dama romana que va viure al segle I. Tàcit l'anomena "ultra feminam ferox" (una dona molt feroç).

Veure Tàcit і Triària

Trió

Luci Fulcini Trió (en llatí Lucius Fulcinius Trio) va ser un magistrat romà en actiu el.

Veure Tàcit і Trió

Tribocs

Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.

Veure Tàcit і Tribocs

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Tàcit і Tropes auxiliars romanes

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure Tàcit і Tucídides

Tungres

Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.

Veure Tàcit і Tungres

Turrani

Turrani (en llatí Turranius) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Turrani

Umbrici

Umbrici o Umbrici Melior (Umbricius Melior) va ser un arúspex romà, que formava part del seguici personal de l'emperador Galba.

Veure Tàcit і Umbrici

Urbinum Hortense

Urbinum Hortense va ser una ciutat de l'Úmbria.

Veure Tàcit і Urbinum Hortense

Urgulània

Urgulània (en Urgulania) va ser una dama romana, preferida de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi i esposa d'August.

Veure Tàcit і Urgulània

Usípetes

Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del.

Veure Tàcit і Usípetes

Valèria Messalina

Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.

Veure Tàcit і Valèria Messalina

Valeri Fest

va ser un magistrat i militar romà del.

Veure Tàcit і Valeri Fest

Valeri Marí

Valeri Marí (en llatí Valerius Marinus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Valeri Marí

Vangíons

Els vangíons o vangíones (en llatí Vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar.

Veure Tàcit і Vangíons

Vanni

Vanni (en Vannius) era un dels caps dels quades.

Veure Tàcit і Vanni

Varins

Els varins (en llatí varini) eren un poble germànic esmentat per Plini el Vell que els considera una branca dels vàndals o vindils, però Tàcit en parla com si formessin part d'una branca dels sueus.

Veure Tàcit і Varins

Vatini (cortesà)

Vatini (en llatí Vatinius) va ser un cortesà de Neró, nadiu de Beneventum.

Veure Tàcit і Vatini (cortesà)

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Veure Tàcit і Vènets

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.

Veure Tàcit і Vístula

Vecti Valent

Vecti Valent (en llatí Vectius Valens) era un metge romà, un dels amants de Valèria Messal·lina, que va ser executat l'any 48.

Veure Tàcit і Vecti Valent

Vel·locatus

Vel·locatus (en llatí Vellocatus) era el rei dels brigants a Britània, a la segona meitat del.

Veure Tàcit і Vel·locatus

Veleda

Veleda era una sacerdotessa i profetessa, de la tribu dels brúcters que va viure al.

Veure Tàcit і Veleda

Ventidi Cumà

Ventidi Cumà (en llatí Ventidius Cumanus) va ser un governador romà del.

Veure Tàcit і Ventidi Cumà

Venuci

Venuci (en llatí Venutius) va ser rei dels brigants de Britània a la segona meitat del.

Veure Tàcit і Venuci

Verània

Verània (en llatí Verania) va ser una dama romana del temps de l'Imperi.

Veure Tàcit і Verània

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Veure Tàcit і Vercelli

Verulamium

Verulamium o Verolamium (en grec antic Οὐρολάνιον) era la ciutat principal i la capital del poble dels catieuclans a Britània a la via entre Londinium a Lindum i a Eboracum (York), segons diu lItinerari d'Antoní.

Veure Tàcit і Verulamium

Verulà Sever

Verulà Sever (en llatí Verulanus Severus) va ser un militar romà del.

Veure Tàcit і Verulà Sever

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Veure Tàcit і Vi a l'antiga Roma

Vibi Crisp

Vibi Crisp (en llatí Vibius Crispus) va ser un orador romà.

Veure Tàcit і Vibi Crisp

Vibi Mars

Vibi Mars (en llatí Vibius Marsus) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Vibi Mars

Vibili

Vibili o Vibil·li (en llatí Vibilius o Vibillius) va ser un rei dels hermundurs.

Veure Tàcit і Vibili

Vicus Tuscus

Mapa del centre de Roma durant l'Imperi Romà mostrant el ''Vicus Tuscus'' al centre Vicus Tuscus ("carrer Etrusc" o "carrer Toscà") fou un carrer antic a la ciutat de Roma, que sortia del Fòrum Romà pel sud-oest entre la basílica Júlia i el temple de Càstor i Pòl·lux cap al Forum Boarium i el Circ Màxim a través del costat oest del Pujol Palatí i el Velabrum.

Veure Tàcit і Vicus Tuscus

Vidre català

c. 1550-1600), Museu del Disseny de Barcelona El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles.

Veure Tàcit і Vidre català

Vil·la de Tiberi

La vil·la de Tiberi fou una gran vil·la romana, que pertangué al segle I a l'emperador romà Tiberi; se situa a la ciutat de Sperlonga, a la província de Latina, al Laci (l'antic Latium adiectum).

Veure Tàcit і Vil·la de Tiberi

Vindonissa

Vindonissa era una ciutat de Rècia esmentada per Tàcit.

Veure Tàcit і Vindonissa

Vipsani Lenat

Vipsani Lenat (Vipsanius Laenas) va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Vipsani Lenat

Vipsània Marcel·la

Vipsània Marcel·la Agripina (en Vipsania Marcella Agrippina; 27 a. C. - ?) va ser l'única filla del polític i militar romà Marc Vipsani Agripa amb la seva segona esposa Clàudia Marcel·la.

Veure Tàcit і Vipsània Marcel·la

Vipstà Gal

Vipstà Gal (en llatí Vipstanus Gallus, possiblement Lucius) va ser un magistrat romà que va viure sota els emperadors August i Tiberi.

Veure Tàcit і Vipstà Gal

Virgini Capitó

Virgini Capitó (Verginius Capito) va ser un cavaller romà del.

Veure Tàcit і Virgini Capitó

Virgini Rufus

Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.

Veure Tàcit і Virgini Rufus

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Tàcit і Visigots

Vispis

Els vispis (en llatí Vispi, en grec antic Οὐισποί) eren un poble del sud-oest de Germània, que només menciona Claudi Ptolemeu.

Veure Tàcit і Vispis

Vistília

Vistília (en llatí Vistilia) va ser una dama romana que va viure al segles I aC i I. És coneguda per haver estat casada amb sis marits diferents, amb els que va tenir un total de set fills, alguns d'ells personatges coneguts en la història política de l'època.

Veure Tàcit і Vistília

Vitèl·lia (filla de Vitel·li)

Vitèl·lia, en llatí Vitellia, era filla de l'emperador Vitel·li, nascut del seu segon matrimoni amb Gal·lèria Fundana.

Veure Tàcit і Vitèl·lia (filla de Vitel·li)

Vocetius Mons

Vocetius Mons era una comarca que només menciona Tàcit i que situa al país dels helvecis que es suposa podria ser part del Jura avui anomenada Bötzberg.

Veure Tàcit і Vocetius Mons

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Veure Tàcit і Vologès I de Pàrtia

Waal (riu)

El Waal és un riu que es troba als Països Baixos.

Veure Tàcit і Waal (riu)

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.

Veure Tàcit і Wends

Ymir

Els fills de Bor maten Ymir en aueesta il·lustració de Lorenz Frølich En la mitologia escandinava, Ymir era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Muspell es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.

Veure Tàcit і Ymir

Zenòbia (esposa del Radamist)

Zenòbia (en georgià, ზენობია, en armeni, Զենոբիա) va ser l'esposa del rei Radamist d'Armènia.

Veure Tàcit і Zenòbia (esposa del Radamist)

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.

Veure Tàcit і Zenetes

Zorzines

Zorzines fou un rei del poble dels siracs (siraci) que vivien al Caucas.

Veure Tàcit і Zorzines

112

El 112 (CXII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Tàcit і 112

116

El 116 (CXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Tàcit і 116

120

El 120 (CCXX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Veure Tàcit і 120

També conegut com Cornelius Tacitus, Gaius Corneli Tàcit, Publi Corneli Tàcit, Publius Cornelius Tacitus, Tacitus.

, Arxak I d'Armènia, Ascanio Piccolomini, Atili (llibert), Atili Rufus, Atimet (llibert), August, Augusta dels Trèvers, Augusta Emèrita, Augusta Vindelicorum, Augustal, Aulus Didi Gal, Aulus Ducenni Gemin, Aulus Persi Flac, Aulus Plauci, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Aurora polar, Auza, Aventí, Aviola, Ayas, Azon, Èlia Petina, Ènnia, Èpica germànica, Öland, Òccia, Àcia, Àfrica (província romana), Àguila romana, Àrria Gal·la, Àtil·la, Baies (Campània), Balteus, Bandera blanca, Baralla entre els pompeians i els nucerins, Barba, Basilides (endeví), Batalla d'Idistaviso, Batalla de Caer Caradoc, Batalla de Camulodunum, Batalla de Randea, Batalla de Watling Street, Batalla del bosc de Teutoburg, Batalla del mont Graupi, Batalla del Tàmesi, Bataus, Bócor, Belgae, Betasis, Betriacum, Bibracte, Boiòcal, Bonn, Borr, Bovil·les, Breslau, Brigants, Brinnó, Britànnia, Brixellum, Budicca, Burgundis, Buris, Calígula, Calcedònia, Caledònia, Caledons, Calendari germànic, Calgaco, Calo, Calpúrnia (hetaira), Calpurni (militar), Calpurni Galerià, Camavis, Camèria, Campà (germànic), Camps Decumats, Camulodunum, Camuri, Carlisle, Carrer, Carro de guerra, Cartes de Jesús a Abgar, Cartimandua, Cassi Asclepiòdot, Cassi Llong, Castra Vetera, Casuaris, Catilinàries, Catorze regions de Roma, Caucs, Cavall blanc (mitologia), Cavalleria lleugera, Càliga, Càlvia Crispinil·la, Cecili Símplex, Cecilià (senador), Cecilià Magi, Celi, Celi Cursor, Celi Vibenna, Celtes, Ceracates, Cesti Sever, Cetra, Chiani, Cime, Cinci (governador), Cingoni Varró, Circ de Neró, Citnos, Civisme, Claudi, Claudi Apol·linar, Claudi Demià, Claudi Víctor, Clàudia Acté, Clàudia Antònia, Clàudia Livil·la, Clàudia Octàvia, Clàudia Pulcra, Client (Roma), Climent (esclau), Clites, Colònia (Alemanya), Col·lecció Fundació Bernat Metge, Collegium, Columnes d'Hèrcules, Comentaris de la Guerra Civil, Comitium, Commagena, Companyonia, Conquesta romana de Britànnia, Constantí el Gran i el cristianisme, Corneli Dolabel·la (cavaller romà), Corneli Fusc, Corneli Lacó, Corneli Nepot, Corneli Prisc, Corvus (aparell), Cos Corneli Lèntul (cònsol any 60), Cos Corneli Lèntul Getúlic, Cotis d'Armènia, Cotis III de Tràcia, Covinus, Craige B. Champion, Cremona, Cremuci Cordus, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de Jesús, Crucifixió, Crucifixió de Jesús, Curt Polycarp Joachim Sprengel, Curtili Mància, Damòfil (pintor), Daniel-Rops, Dècim Hateri Agripa, Dècim Juni Silà (amant de Júlia), Dècim Pacari, De la vida benaurada, Decúria, Deceangli, Deci (emperador romà), Deci Calpurnià, Decri, Defensa d'Àrquias, Delator, Demetri de Súnion, Derventio (Little Chester), Deva Victrix, Diccionari Llatí-Català, Dil·li Vòcula, Dinastia Flàvia, Divodurum Mediomatricorum, Domícia (tia de Neró), Domici Afer, Dona a l'antiga Roma, Donaci Valent, Donativum, Dones a la societat celta, Donusa, Dorífor (llibert), Drus el Vell, Drus Germànic, Drusil·la (filla d'Herodes Agripa I), Dubi Avit, Duel de Déu, Dulgubnis, Duodecimum, Economia de l'Imperi Romà, Edil romà, Edward Gibbon, Eges (Eòlia), Egipte (província romana), Els Grampians, Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid), Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Emília Lèpida (rebesnéta d'August), Emili Longí, Epicaris, Erupció del Vesuvi del 79, Escòcia en temps de l'Imperi Romà, Escriboni Pròcul, Eslaus, Eslaus meridionals, Estàtues de Sperlonga, Estònia, Estis, Estonians, Estratonicea, Eudem (metge i conspirador), Eudosis, Evocat, Exèrcit traci, Fabi Fabul, Fabi Rústic, Fabi Valent, Falç, Fara, Ferdinando Brandani, Ferentium, Ferran Soldevila i Zubiburu, Fezzan, Fidenes, Filadelfia (Lídia), Filopàtor II, Finlàndia, Firmi Catus, Flavi (querusc), Flavi Esceví, Flavi Josep, Fonts de la història de Suècia, Fonts de la historicitat de Jesús, Fortificació romana de Strutt's Park, Forum Boarium, Fosis, Frísia Oriental, Frisó antic, Frisis, Furi Camil Escribonià, Fustuari, Gai Anici Cereal, Gai Antisti Vet (cònsol any 23), Gai Antisti Vet (cònsol any 50), Gai Ateu Capitó (tribú 55 aC), Gai Bíbul, Gai Calpurni Pisó (conspirador), Gai Calvisi Sabí (cònsol any 26), Gai Celi Rufus, Gai Cetroni, Gai Estertini Xenofont, Gai Fonteu Capitó (cònsol any 59), Gai Fufi Gemin, Gai Juni Silà (cònsol l'any 10), Gai Lecani, Gai Luci Telesí, Gai Lutori Prisc, Gai Mati Calvena, Gai Memmi Règul, Gai Petroni Ponci Nigrí, Gai Petroni Turpilià, Gai Pompeu Gal, Gai Proculeu, Gai Quinti Àtic, Gai Rubel·li Plaute, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Sili (amant de Messal·lina), Gai Suetoni Paulí, Gai Sulpici Galba (cònsol 5 aC), Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Vibi Pansa, Gai Visel·li Varró (cònsol sufecte), Gal·lèria Fundana, Galeri Tràcal, Gannasc, Garamants, Gelduba, Gens Atília, Gens Calpúrnia, Gens Cíncia, Gens Clàudia, Gens Cornèlia, Gens Fàbia, Gens Flàvia, Gens Lucrècia, Gens Mària, Gens Sulpícia, Gens Virgínia, Gens Vitèl·lia, Germània (llibre), Germània (regió), Germànic Cèsar, Germànics, Gessi Flor, Getúlia, Giambattista Vico, Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC), Gneu Corneli Lèntul Àugur, Gneu Corneli Lèntul Getúlic, Gneu Domici Corbuló, Gneu Juli Agrícola, Gneu Senti Saturní (cònsol any 41), Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4), Gotins, Grafit (arqueologia), Gran incendi de Roma, Grani Marcel, Grani Marcià, Grani Silvà, Grup Tácito, Guàrdia Pretoriana, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de Perusa, Gugerns, Harúspex, Hèrcules, Helvecis, Helvecons, Henry St John, Herculà, Hercynia Silva, Hermions, Hermundurs, Hertha, Hieró (governador), Hil·lèvions, Història, Història d'Estònia, Història d'Irlanda, Història de Finlàndia, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de l'italià, Història de la literatura, Història de la llengua anglesa, Història de Letònia, Història de Mònaco, Història de Suècia, Història de Suïssa, Història del cristianisme, Història dels Països Baixos, Història registrada, Històries (Tàcit), Historiografia, Historiografia clàssica, Historiografia grega, Homosexualitat, Homosexualitat a Europa, Homosexualitat a l'antiga Roma, Horestes, Hortensius, Hospitalis, Hundred (divisió), Iazigs, Icel Marcià, Icens, Ierne, Il·líria, Imperator, Imperi Romà, In vino veritas, Incrions, Inferi, Ingimer, Inscripcions rúniques, Iotape de Commagena, Isis, Itàlic (rei dels sueus), Iturea, Ivrea, Jan Gruter, Jérémie-Jacques Oberlin, Júlia (filla d'August), Júlia Drusa, Júnia Calvina, Júnia Lèpida, Júnia Silana, Jesús de Natzaret, Jo, Claudi (novel·la), Joaquim Setantí i Alzina, Jocs dels Pontífexs, Jocs Palatins, Jocs Seculars, Josep Maria Casas i Homs, Jul·lus Antoni, Julen Kalzada, Juli Brigàntic, Juli Burdó, Juli Cèsar, Juli Cels (tribú), Juli Civilis, Juli Frontó, Juli Indus, Juli Prisc, Juli Sabí, Juli Tutor, Junc (filòsof), Juni Llop, Just Catoni, Justus Lipsius, Juts, Kętrzyn, Kontos, Kuartango, L'incoronazione di Poppea, La conjuració de Catilina, Lagina, Lar, Lara (mitologia), Latinius Pande, Líber, Língons, Lívia Drusil·la, Lecani (soldat), Legat (antiga Roma), Leges regiae, Legió I Adiutrix, Legió X Fretensis, Legió XII Fulminata, Legió XV Primigenia, Leidang, Lemovis, Leproseria, Les metamorfosis (Apuleu), Licini Cras Escribonià, Licini Mucià, Literatura, Literatura clàssica, Literatura en neerlandès, Literatura llatina, Literatura romana, Livineu Règul, Llatí, Llegenda de l'origen troià dels gals, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Llegenda dels orígens troians dels francs, Lleis sumptuàries, Llengües cèltiques, Llengües de l'Imperi Romà, Llibre sibil·lí, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista d'equívocs comuns, Llista d'historiadors romans, Llista de celtes històrics de l'edat antiga, Llista de cràters de la Lluna: T-Z, Llista de gèneres de plantes, Llista de lleis romanes, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Llista dels déus germànics, Lloriga, Locució llatina, Locusta, Lol·li Bas, Luci Anni Bas, Luci Antisti Vet (cònsol any 55), Luci Antoni (fill de Jul·lus Antoni), Luci Apuleu, Luci Asini Gal (cònsol any 62), Luci Asprenat, Luci Calpurni Pisó (cònsol any 1), Luci Calpurni Pisó (noble), Luci Calpurni Pisó (propretor), Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 15 aC), Luci Canini Gal (cònsol sufecte), Luci Cassi Longí (cònsol any 30), Luci Clodi Macre, Luci Corneli Sul·la Fèlix, Luci Eli Sejà, Luci Estertini (llegat), Luci Juni Cesenni Petus, Luci Juni Gal·lió, Luci Juni Torquat Silà, Luci Memmi Pol·lió, Luci Pompeu Vopisc, Luci Pomponi Flac, Luci Rubel·li Gemin, Luci Salvi Otó Titià, Luci Seni, Luci Seu Tuberó, Luci Vipstà Messal·la, Luci Visel·li Varró, Luci Vitel·li (cònsol any 34), Luci Vitel·li el Jove, Lucili Capitó, Lucili Llong, Lucreci, Lugdúnum, Lugis, Magúncia, Magne Licini Cras, Main, Maingau, Mamerc Emili Escaure, Manims, Mannus, Mar Bàltica, Marc Asini Agripa, Marc Aureli Cota Messal·lí, Marc Àper, Marc Claudi Marcel Eserni (orador), Marc Claudi Tàcit, Marc Cluvi Rufus, Marc Cocceu Nerva (cònsol any 22), Marc Cocceu Nerva (jurista), Marc Emili Lèpid (cònsol any 11), Marc Emili Lèpid (cònsol any 6), Marc Emili Lèpid (executat 39 dC), Marc Horaci Pulvil (cònsol), Marc Juni Brut (polític), Marc Juni Silà (cònsol any 19), Marc Juni Silà (cònsol any 46), Marc Papi Mútil, Marc Rosci Celi, Marc Servili Nonià, Marc Suil·li Nerulí, Marc Trebel·li Màxim, Marc Valeri Messal·la (cònsol any 58), Marc Vestí Àtic, Marc Vinici (cònsol), Marcomans, Marcomània, Mardiens, Marià Bassols de Climent, Marobod, Marobudum, Marsignes, Martina (fetillera), Matíacs, Matrillinatge, Matrimoni a l'antiga Roma, Mauritània Cesariense, Mèsia, Mòmies dels pantans, Mercuri (mitologia), Mevània, Mikhailo Drahomànov, Milas, Milic, Miquel Dolç i Dolç, Mirina, Mite de Jesús, Mite dels orígens troians, Mitologia nòrdica, Mitridates d'Armènia, Mnèster (llibert), Moriz Haupt, Mosaic de Zliten, Mutatio, Naharvals, Natació, Naumàquia, Nauportus, Nèmetes, Neòcor, Neró, Nicòstrat de Cilícia, Nicolau Maquiavel, Novària, Novesium, Nucèria Alfaterna, Numa Marci el Jove, Numisi Llop, Nurtons, Nus sueu, Objectivitat, Ocriculum, Octavi Sagitta, Oderzo, Odin (déu), Olaus Rudbeckius, Opis, Oracle de Claros, Orador, Oratòria, Ornodopantes, Osis, Pafos, Pal·les (llibert), Pandatària, Pèl-roig, Pòncia Postúmia, Pòstum Agripa, Pedani Segon, Pederàstia, Pedi Bles, Pelignes, Pere Miquel Carbonell i Soler, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Pharsman I d'Ibèria, Piacenza, Picè, Pierre Grimal, Plaça, Plauci Laterà, Polemó I, Politeisme celta, Poltre, Pomerium, Pompea Paulina, Pompei Paulí, Pompeu Silvà, Pomponi Labeó, Pomponi Segon, Pomponi Silvà, Popea Sabina Major, Porsenna, Porta Carmentalis, Porta Esquilina, Porta Fontinalis, Pròcul (jurista), Prússia (regió), Prefecte de la flota, Primera batalla de Bedriacum, Primers centres de la cristiandat, Procurator, Propinquus, Prostitució a l'antiga Roma, Prussians, Ptolemeu de Mauritània, Publi, Publi Cèler, Publi Cecina Llarg, Publi Clodi Tràsea Petus, Publi Mari Cels, Publi Ostori Escàpula, Publi Sili Nerva (cònsol any 28), Publi Vitel·li el Vell, Pugio, Puteoli, Qüestor, Qerqenna, Quades, Quinquenàlia, Quint Cecili Crètic Silà, Quint Curci Ruf, Quint Grani (acusador), Quint Hateri, Quint Juni Marul, Quint Petil·li Cerial, Quint Plauci, Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC), Quint Verani, Quint Volusi Saturní (cònsol any 56), Quintilià, Quirini, Radamist, Radamisto, Règia, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Recuerdos y bellezas de España, Regne de Calcis, Regne de Gwent, Regne dels odrisis, Regne Visigot, Regnes vikings de Noruega, Remetalces I, Retrats del Jesús històric, Reudignes, Revolta de Budicca, Rhandeia, Rosàlia, Rosci Règul, Roxolans, Rubel·li Blande, Rudolf de Fulda, Rugis, Sacellum, Saenia, Sagum, Salus, Salvi Liberal, Samis, Sanquini Màxim, Sant Pere, Sarmàtia, Sàrmates, Sèmnons, Sèneca, Sèrifos, Scàndia, Segestes, Segimer, Segle I, Semproni Dens, Semproni Grac (amant de Júlia), Serapis, Setge de Namur, Sext Afrani Burrus, Sext Apuleu (cònsol any 14), Sext Juli Gabinià, Sext Mari, Sextília (mare de Vitel·li), Sexti Paconià, Sextili Fèlix, Sexualitat a l'antiga Roma, Siena, Sigimon, Sili Itàlic, Silurs, Sine ira et studio, Sinuessa, Siraquens, Sistema de les tres edats, Sitons, Sobre la sublimitat, Sperlonga, Suardons, Suàbia, Suècia, Sublaqueum, Suecs, Sueus, Suili Cesoní, Suions, Sulpici Àsper, Sunucs, Tarquini el Superb, Tars (Turquia), Tàcit (cràter), Tàctiques romanes d'infanteria, Tívoli, Túrons, Týr, Teatre de Pompeu, Telescopi òptic, Temnos, Temple de Vesta, Terni, Testimoni flavià, Teti Julià, Tetrarca, The 100 Most Influential Books Ever Written, Thomas Jefferson, Thor, Thusnelda, Tiberi Claudi Balbili, Tiberi Coruncani, Ticinum, Tigranes III d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Timoteu (sacerdot), Tiridates I d'Armènia, Tit Al·ledi Sever, Tit Ampi Flavià, Tit Flavi Sabí (cònsol 69), Tit Quinti Crispí Sulpicià, Tit Sexti Africà, Tit Vini (cònsol), Titii sodales, Titus Livi, Tomba de Sant Pere, Tomba François, Tràcia, Trèvers, Tríada capitolina, Trebel·liè Rufus, Treboni Garucià, Triària, Trió, Tribocs, Tropes auxiliars romanes, Tucídides, Tungres, Turrani, Umbrici, Urbinum Hortense, Urgulània, Usípetes, Valèria Messalina, Valeri Fest, Valeri Marí, Vangíons, Vanni, Varins, Vatini (cortesà), Vènets, Vístula, Vecti Valent, Vel·locatus, Veleda, Ventidi Cumà, Venuci, Verània, Vercelli, Verulamium, Verulà Sever, Vi a l'antiga Roma, Vibi Crisp, Vibi Mars, Vibili, Vicus Tuscus, Vidre català, Vil·la de Tiberi, Vindonissa, Vipsani Lenat, Vipsània Marcel·la, Vipstà Gal, Virgini Capitó, Virgini Rufus, Visigots, Vispis, Vistília, Vitèl·lia (filla de Vitel·li), Vocetius Mons, Vologès I de Pàrtia, Waal (riu), Wends, Ymir, Zenòbia (esposa del Radamist), Zenetes, Zorzines, 112, 116, 120.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Tàcit

Taula de continguts