SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 574 les relacions: Aconcagua, Acroechinoidea, Adèfags, Adelobasileus cromptoni, Agnosphitys cromhallensis, Aigua anòxica, Albià, Alcoi, Alcoveria brevis, Alps d'Allgäu, Alwalkeria maleriensis, Alzina de l'Estanyol, Amfibàmids, Amfibi prehistòric, Amfibis, Ammonits, Anaschisma, Anàpsids, Andes, Anguita, Anisià, Anomodonts, Antetonitrus ingenipes, Anurs, Apatxesaure, Aphaneramma, Aranyes, Araucarioxylon arizonicum, Arbre, Arcosaures, Arcosauromorfs, Arctosuchus tigrinus, Arizonasaure, Artèmia, Asilisaure, Aulacocèrides, Austriadraco, Avemetatarsalis, Azendohsaure, Baix Albaida, Basilicata, Bassetita, Batrachotomus, Bauria, Baurioïdeus, Bayleyita, Baztan, Bel·lerofòntids, Bennettitals, Benthosuchus, ... Ampliar l'índex (524 més) » « Shrink índex

Aconcagua

L'Aconcagua és una muntanya que es troba a la província de Mendoza (Argentina), a uns 15 quilòmetres de la frontera amb Xile i s'eleva fins als 6.962 metres d'altitud.

Veure Triàsic і Aconcagua

Acroechinoidea

Els acroequinoides (Acroechinoidea) són una infraclasse d'equinoïdeus de la subclasse Euechinoidea.

Veure Triàsic і Acroechinoidea

Adèfags

Els adèfags (Adephaga, en grec "voraç") són un subordre l'ordre coleòpters amb més de 40.000 espècies classificades en 11 famílies, és el segon subordre més gran després dels polífags.

Veure Triàsic і Adèfags

Adelobasileus cromptoni

Adelobasileus cromptoni és una espècie de mamalimorf del Triàsic superior, fa uns 225 milions d'anys.

Veure Triàsic і Adelobasileus cromptoni

Agnosphitys cromhallensis

Agnosphitys cromhallensis és un gènere en disputa de dinosaure.

Veure Triàsic і Agnosphitys cromhallensis

Aigua anòxica

Les aigües anòxiques són zones d'aigua marina, aigua dolça o aigua subterrània en les quals s'ha esgotat l'oxigen dissolt i tenen condicions de forta apòxia.

Veure Triàsic і Aigua anòxica

Albià

L'Albià (del riu Aube a França) és el sisè i últim estatge faunístic del Cretaci inferior.

Veure Triàsic і Albià

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure Triàsic і Alcoi

Alcoveria brevis

Alcoveria brevis és una espècie de peix sarcopterigi prehistòric relacionat amb el celacant que visqué durant el període Triàsic.

Veure Triàsic і Alcoveria brevis

Alps d'Allgäu

Vista de les principals carenes dels Alps d'Allgäu des de la carena de Nagelfluh Els Alps d'Allgäu són un massís del pre - Alps nord-oriental.

Veure Triàsic і Alps d'Allgäu

Alwalkeria maleriensis

Alwalkeria maleriensis és una espècie de dinosaure saurisqui basal que va viure al Triàsic superior en el que avui en dia és l'Índia.

Veure Triàsic і Alwalkeria maleriensis

Alzina de l'Estanyol

L'Alzina de l'Estanyol (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al Brull (Osona).

Veure Triàsic і Alzina de l'Estanyol

Amfibàmids

Els amfibàmids (Amphibamidae) és una família extinta de tetràpodes temnospòndils que visqueren des de finals del període Carbonífer fins a començaments del període Permià, en el que avui és Europa, Amèrica del Nord i Àfrica.

Veure Triàsic і Amfibàmids

Amfibi prehistòric

Els amfibis prehistòrics són els amfibis que visqueren abans del començament de la història.

Veure Triàsic і Amfibi prehistòric

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.

Veure Triàsic і Amfibis

Ammonits

Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.

Veure Triàsic і Ammonits

Anaschisma

Anaschisma és un gènere poc conegut d'amfibi prehistòric.

Veure Triàsic і Anaschisma

Anàpsids

Els anàpsids (Anapsida) són un grup d'amniotes que es caracteritzen per no tenir obertures cranials a prop de l'òrbita ocular.

Veure Triàsic і Anàpsids

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Triàsic і Andes

Anguita

Anguita és un municipi situat al nord de la província de Guadalajara, comunitat autònoma de Castella-La Manxa, a Espanya.

Veure Triàsic і Anguita

Anisià

L'Anisià és l'estatge faunístic del Triàsic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Triàsic і Anisià

Anomodonts

Els anomodonts (Anomodontia) constitueixen un dels tres grups majors de teràpsids.

Veure Triàsic і Anomodonts

Antetonitrus ingenipes

Antetonitrus ingenipes és una espècie de dinosaure sauròpode que va viure al Triàsic superior en el que actualment és el sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Antetonitrus ingenipes

Anurs

Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.

Veure Triàsic і Anurs

Apatxesaure

Koskinonodon perfectum'' i ''Apachesaurus gregorii'' comparats amb un humà. L'apatxesaure (Apachesaurus) és un gènere extint d'amfibi temnospòndil que va viure al final del període Triàsic en el que avui és Estats Units.

Veure Triàsic і Apatxesaure

Aphaneramma

Aphaneramma és un gènere extint de temnospòndils que van viure a la fi del període Triàsic, en allò que avui és Austràlia, Sud-àfrica i el Pakistan.

Veure Triàsic і Aphaneramma

Aranyes

''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

Veure Triàsic і Aranyes

Araucarioxylon arizonicum

Araucarioxylon arizonicum és una espècie extinta de conífera arbòria de la família Araucariaceae, que es troba en estat de fòssil principalment a Arizona.

Veure Triàsic і Araucarioxylon arizonicum

Arbre

data.

Veure Triàsic і Arbre

Arcosaures

Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir 'rèptils dominants') són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleniokià (Triàsic inferior).

Veure Triàsic і Arcosaures

Arcosauromorfs

Els arcosauromorfs (Archosauromorpha) constitueixen una infraclasse de rèptils diàpsids que aparegueren durant el Lopingià i van esdevenir més comuns durant el Triàsic.

Veure Triàsic і Arcosauromorfs

Arctosuchus tigrinus

Arctosuchus tigrinus és una espècie extinta de sinàpsids de la família dels gorgonòpids que visqué durant el Lopingià (Permià superior) en allò que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Arctosuchus tigrinus

Arizonasaure

L'arizonasaure (Arizonasaurus) és un gènere d'arcosaure tenosauríscid que va viure al Triàsic mitjà, fa 240 milions d'anys.

Veure Triàsic і Arizonasaure

Artèmia

Artemia és un gènere de crustacis branquiòpodes de l'ordre Anostraca, coneguts popularment com a artèmies.

Veure Triàsic і Artèmia

Asilisaure

L'asilisaure (Asilisaurus, 'ancestre dels llangardaixos' del suahili asili, 'ancestre' o 'fundació'; i del grec, σαυρος/sauros, 'llangardaix') és un gènere extint d'arcosaure silesàurid.

Veure Triàsic і Asilisaure

Aulacocèrides

Els aulacocèrides (Aulacocerida) són un ordre extint de cefalòpodes belemnoïdeus, que van viure entre el Devonià superior i Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Aulacocèrides

Austriadraco

Austriadraco és un gènere extint de pterosaures que viu durant el Triàsic superior a la zona de l'actual d'Àustria.

Veure Triàsic і Austriadraco

Avemetatarsalis

Els avemetatarsalis (Avemetatarsalia) són un clade de diàpsids arcosaures existent des de mitjans del període Triàsic fins al present.

Veure Triàsic і Avemetatarsalis

Azendohsaure

L'azendohsaure (Azendohsaurus, 'rèptil d'Azendoh') és un gènere representat per una única espècie d'arcosauromorf, que visqué a la fi del període Triàsic, fa aproximadament 223 milions d'anys, en el Carnià, en el que és avui el Marroc.

Veure Triàsic і Azendohsaure

Baix Albaida

El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.

Veure Triàsic і Baix Albaida

Basilicata

La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Triàsic і Basilicata

Bassetita

La bassetita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita.

Veure Triàsic і Bassetita

Batrachotomus

Batrachotomus (gr. "tallador de granotes”) és un gènere extint d'arcosaure pertanyent a l'ordre Rauisuchia.

Veure Triàsic і Batrachotomus

Bauria

Bauria és un gènere extint de sinàpsids de la família dels bàurids que visqueren al sud d'Àfrica durant l'Anisià (Triàsic mitjà).

Veure Triàsic і Bauria

Baurioïdeus

Els baurioïdeus (Baurioidea) són una superfamília de teràpsids terocèfals.

Veure Triàsic і Baurioïdeus

Bayleyita

La bayleyita és un mineral de la classe dels carbonats.

Veure Triàsic і Bayleyita

Baztan

Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la ''merindad'' de Pamplona.

Veure Triàsic і Baztan

Bel·lerofòntids

Bellerophontidae és una família extinta de mol·luscs Bellerophontoidea especialitzats i globosos; Visqueren al Paleozoic i al principi del Triàsic dins una posició incerta entre els Gastropoda o els Monoplacophora). Apareixeren al final del Cambrià i continuaren fins al principi del Triàsic.

Veure Triàsic і Bel·lerofòntids

Bennettitals

Les bennettitals (Bennettitales) són un ordre extint de plantes amb llavors, que van aparèixer al període Triàsic i es van extingir al final del Cretaci.

Veure Triàsic і Bennettitals

Benthosuchus

Benthosuchus és un gènere d'amfibis temnospòndils que visqueren durant el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Rússia.

Veure Triàsic і Benthosuchus

Bivalves

Els bivalves (Bivalvia) són una classe de mol·luscs exclusivament aquàtics caracteritzats per tenir una conquilla formada per dues peces anomenades valves, l'absència de cap i la presència d'un peu excavador.

Veure Triàsic і Bivalves

Black Mesa (Oklahoma)

Black Mesa és una mesa que va des de la Mesa de Maya al sud-est de l'estat estatunidenc de Colorado per la riba nord del Riu Cimarron, creuant la cantonada nord-est de Nou Mèxic acabant a la confluència dels rierols de Cimarron i Carrizo a prop de Kenton a l'est d'Oklahoma.

Veure Triàsic і Black Mesa (Oklahoma)

Blikanasaure

L'blikanasaure (Blikanasaurus, "rèptil de Blikana") és un gènere representat per una única espècie de dinosaure sauropodomorf que visqué a la fi del període Triàsic, fa aproximadament 210 milions d'anys, en el Norià, que va habitar en el que és avui Àfrica.

Veure Triàsic і Blikanasaure

Bokita

La bokita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la straczekita.

Veure Triàsic і Bokita

Bolotridon frerensis

Bolotridon frerensis és una espècie extinta de cinodont basal que visqué durant el Triàsic.

Veure Triàsic і Bolotridon frerensis

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Veure Triàsic і Bonastre

Boninita

Les boninites són un grup de roques volcàniques màfiques riques en magnesi que corresponen a andesites primitives.

Veure Triàsic і Boninita

Bosc del Palatinat

El Bosc del Palatinat (en alemany Pfälzerwald) és una zona muntanyosa al sud-oest d'Alemanya, a la regió del Palatinat a l'estat de Renània-Palatinat.

Veure Triàsic і Bosc del Palatinat

Bourgueticrínides

Els bourgueticrínides (Bourgueticrinida) són un ordre crinoïdeus articulats que normalment viuen en aigües oceàniques profundes.

Veure Triàsic і Bourgueticrínides

Braquícers

Els braquícers (Brachycera, gr. brachýs, "curt" i kéras, "banya", "antena") són un dels subordres clàssics de dípters.

Veure Triàsic і Braquícers

Braquiòpids

Els braquiòpids (Brachyopidae) constitueixen una família d'amfibis temnospòndils extints.

Veure Triàsic і Braquiòpids

Braquiopoïdeus

Els braquiopoïdeus (Brachyopoidea) és una superfamília d'un clade extint de temnospòndils que va viure durant el Mesozoic.

Veure Triàsic і Braquiopoïdeus

Brasilodon

Brasilodon és un gènere de cinodonts extints que visqueren durant el Norià (Triàsic superior), fa uns 225 milions d'anys.

Veure Triàsic і Brasilodon

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Veure Triàsic і Budapest

Buntsandstein

estat espanyol Gres de les fàcies ''Buntsandstein'' a Stadtroda, Alemanya. S'hi pot apreciar el típic color rogenc del sediment Les fàcies Buntsandstein són uns sediments detrítics que poden arribar a més de 4.000 m i que es dipositaren entre el lopingià i l'anisià.

Veure Triàsic і Buntsandstein

Cal Pallarès (les Valls d'Aguilar)

Cal Pallarès és una masia situada al municipi de les Valls d'Aguilar, a la comarca catalana de l'Alt Urgell.

Veure Triàsic і Cal Pallarès (les Valls d'Aguilar)

Calamars

El calamar o calamars és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dos subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant).

Veure Triàsic і Calamars

Calmasuchus acri

Calmasuchus acri és una espècie de capitosaure temnospòndil que va viure al Triàsic mitjà (Anisià baix-mitjà).

Veure Triàsic і Calmasuchus acri

Caminant entre dinosaures

Caminant entre dinosaures (Walking with Dinosaurs) és una sèrie de televisió en sis parts produïda el 1999 per la BBC.

Veure Triàsic і Caminant entre dinosaures

Camposaure

El camposaure (Camposaurus, 'llangardaix de Camp') és un gènere representat per una única espècie de dinosaure teròpode celofísid, que visqué a la fi del període Triàsic, fa aproximadament 220 milions d'anys, en el Carnià.

Veure Triàsic і Camposaure

Cap de la Barra

El Cap de la Barra és un cap a l'Estartit (municipi de Torroella de Montgrí, Baix Empordà).

Veure Triàsic і Cap de la Barra

Capa d'ossos

La capa d'ossos, en idioma anglès: bone bed és qualsevol estrat geològic o dipòsit que conté ossos de qualsevol tipus.

Veure Triàsic і Capa d'ossos

Capitosaure

Crani fòsil de ''Capitosaurus''. El capitosaure (Capitosaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic en el que avui és Europa i Àfrica.

Veure Triàsic і Capitosaure

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Veure Triàsic і Carbó

Carmina Virgili i Rodón

Carmina Virgili i Rodón (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 21 de novembre de 2014) fou una geòloga, professora i política catalana que va lluitar per la incorporació de les dones en els àmbits científics.

Veure Triàsic і Carmina Virgili i Rodón

Carnià

El Carnià és un estatge faunístic del Triàsic superior.

Veure Triàsic і Carnià

Casèids

Els casèids o caseids (Caseidae) són una família extinta de sinàpsids que visqueren entre el Carbonífer superior i el Triàsic superior.

Veure Triàsic і Casèids

Cascades Maletsunyane

Les cascades Maletsunyane són unes cascades de 192 m d'altura situades a Lesotho.

Veure Triàsic і Cascades Maletsunyane

Caseasaures

Els caseasaures (Caseasauria) són un dels dos principals clades de sinàpsids primerencs, l'altre clade pertany als Eupelycosauria.

Veure Triàsic і Caseasaures

Caseosaure

El caseosaure (Caseosaurus) és un gènere de dinosaure que visqué al període Triàsic al que avui en dia és Nord-amèrica.

Veure Triàsic і Caseosaure

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Veure Triàsic і Castell d'Escornalbou

Celofísids

Els celofísids (Coelophysidae) constitueixen una família de dinosaures teròpodes carnívors primitius.

Veure Triàsic і Celofísids

Celofisoïdeus

Els celofisoïdeus foren el grup de dinosaures teròpodes més abundant durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Celofisoïdeus

Ceratítides

Els ceratítides (Ceratitida) són un ordre extint de mol·luscs cefalòpodes que conté gairebé tots els gèneres de cefalòpodes ammonoïdeus del Triàsic com també formes ancestrals del Permià superior, essent les excepcions els fil·loceràtids els quals van donar lloc a la gran diversitat dels ammonites de després del Triàsic.

Veure Triàsic і Ceratítides

Chaliminia musteloides

Chaliminia musteloides és una espècie de teràpsid triteledòntid que visqué a finals del Triàsic en allò que avui en dia és Sud-amèrica.

Veure Triàsic і Chaliminia musteloides

Cheshire

Cheshire (pronunciat /ˈtʃɛʃər/ o /ˈtʃɛʃɪər/); antigament dit Comtat Palatí de Chester, és un comtat d'Anglaterra famós per la seua producció de sal i formatge.

Veure Triàsic і Cheshire

Chester

Chester (pronunciat /ˈtʃɛstər/, en gal·lès Caer) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Cheshire, al nord-oest d'Anglaterra, i és també la capital del comtat.

Veure Triàsic і Chester

Chindesaure

El chindesaure (Chindesaurus, nav. "fantasma o espiritú maligne" + gr. "llangardaix") fou un gènere de dinosaures saurisqui herrerasàurid que va viure a finals del període Triàsic, fa aproximadament entre 225 a 210 milions d'anys, en el Carnià i el Norià, on avui hi ha l'Amèrica del Nord.

Veure Triàsic і Chindesaure

Chiniquodon

Chiniquodon és un gènere extint de sinàpsids de la família dels chiniquodòntids que visqueren a Àfrica i Sud-amèrica entre el Triàsic mitjà i el Triàsic superior.

Veure Triàsic і Chiniquodon

Chinleïta-(Nd)

La chinleïta-(Nd) és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Triàsic і Chinleïta-(Nd)

Christian Erich Hermann von Meyer

, conegut com a Hermann von Meyer, va ser un paleontòleg alemany.

Veure Triàsic і Christian Erich Hermann von Meyer

Cicadòfits

Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.

Veure Triàsic і Cicadòfits

Ciclotosaure

El ciclotosaure (Cyclotosaurus) és un gènere extint d'amfibi temnospòndil que va viure al Triàsic superior.

Veure Triàsic і Ciclotosaure

Cinògnats

Els cinògnats (Cynognathia) són un dels dos clades principals dels cinodonts, juntament amb els probainògnats.

Veure Triàsic і Cinògnats

Cingles de Bertí

Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès.

Veure Triàsic і Cingles de Bertí

Cinturó orogènic de l'Àsia Central

El cinturó orogènic de l'Àsia Central (abreviat CAOB, acrònim de la terminologia en llengua anglesa Central Asian Orogenic Belt, també conegut com a cinturó plegable de l'Àsia Central, o els Altaids) és un dels orògens d'acreció més grans de la Terra i va evolucionar durant uns 800 milions d'anys des de l'últim Mesoproterozoic fins al triàsic inferior.

Veure Triàsic і Cinturó orogènic de l'Àsia Central

Clot d'Espolla

Inici del Rec d'Espolla que drena les seves aigües cap al nord vers la conca del Fluvià curs amb el que conflueix al paratge dels Palancs poc abans d'arribar a la població d'Esponellà Les aigües de l'Estany del Clot d'Espolla marxen pel Rec d'Espolla passant pel Salt de Martís fins a arribar al Fluvià.

Veure Triàsic і Clot d'Espolla

Cocòlit

''Gephyrocapsa oceanica'', mostrant els cocòlits. Els Cocòlits són plaques individuals de carbonat de calci formades per cocolitòfors (algues unicel·lulars com Emiliania huxleyi) els quals estan disposats al voltant d'una cocosfera.

Veure Triàsic і Cocòlit

Coelophysis

Coelophysis és un gènere de dinosaure teròpode de petita grandària.

Veure Triàsic і Coelophysis

Coleòpters

Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.

Veure Triàsic і Coleòpters

Coloradisaure

El coloradisaure (Coloradisaurus, "llangardaix de Colorados") és un gènere de dinosaure prosauròpode que va viure al Triàsic superior.

Veure Triàsic і Coloradisaure

Compsocerops

Compsocerops és un gènere d'amfibi temnospòndil extint que va viure al Triàsic superior en el que actualment és l'Índia.

Veure Triàsic і Compsocerops

Comtat de Durham

Durham és un comtat del nord-est d'Anglaterra.

Veure Triàsic і Comtat de Durham

Conca de París (geologia)

L'altiplà de Normandia i la vall al·luvial del Sena La Conca de París és una de les principals regions geològiques de França, s'ha desenvolupat des del Triàsic en un subsol format per l'orogènesi varisca.

Veure Triàsic і Conca de París (geologia)

Conca germànica

Contacte entre les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk en la conca germànica La conca germànica era una conca sedimentària que es formà durant el permià i que s'estenia per gran part d'Europa.

Veure Triàsic і Conca germànica

Condrostis

Els condrostis (Chondrostei) són peixos actinopterigis amb esquelet principalment cartilaginosos que presenten una certa ossificació.

Veure Triàsic і Condrostis

Conodonts

«Dents» de conodont del Carbonífer Inferior. Els conodonts (Conodonta, gr. 'dents còniques') són una classe extinta de cordats marins.

Veure Triàsic і Conodonts

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Veure Triàsic і Continent

Conulats

Els conulats (Conulatae) són un grup fòssil mal conegut que pot tenir afinitats amb cnidaris estaurozous.

Veure Triàsic і Conulats

Coralls rugosos

Els coralls rugosos, també anomenats tetracoralaris, són una classe de cnidaris paleozoics que apareixen per primera vegada a l'Ordovicià mig i s’extingeixen al Permià superior.

Veure Triàsic і Coralls rugosos

Cordaitàcies

Les cordaitàcies (Cordaitaceae) són una família extinta de gimnospermes llenyoses, l'única de l'ordre de les cordaitals.

Veure Triàsic і Cordaitàcies

Coristoders

Els coristoders (Choristodera) són un ordre de sauròpsids diàpsids semiaqüàtics que es van estendre del Juràssic mitjà, o possiblement del Triàsic superior, almenys fins al Miocè inferior.

Veure Triàsic і Coristoders

Costa Juràssica

La costa Juràssica (en anglès: Jurassic Coast) és Patrimoni de la Humanitat, situada a la costa sud d'Anglaterra, al canal de la Mànega.

Veure Triàsic і Costa Juràssica

Cova de Can Sadurní

La Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), anomenada l'Espluga durant l'edat mitjana, està situada aproximadament a dos kilòmetres del centre urbà de Begues, a una altitud de 390 m. s.n.m., i la seva entrada actual es troba orientada cap al SE.

Veure Triàsic і Cova de Can Sadurní

Cova de la Guineu

La Cova de la Guineu és un jaciment arqueològic situat al municipi de Font-rubí a l'Alt Penedès, que ha estat freqüentat pels humans des del paleolític fins a l'edat contemporània com a zona d'habitació, ja sigui de forma continuada o de forma esporàdica, com a zona d'emmagatzematge, cleda o cambra sepulcra.

Veure Triàsic і Cova de la Guineu

Cràter de Silverpit

Situació aproximada del cràter de Silverpit El cràter de Silverpit és una estructura submarina a sota la mar del Nord, davant la costa del Regne Unit.

Veure Triàsic і Cràter de Silverpit

Cretaci

El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Veure Triàsic і Cretaci

Crocodilians

Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.

Veure Triàsic і Crocodilians

Crocodiliformes

Els crocodiliformes (Crocodyliformes) constitueixen un clade d'arcosaures Crurotarsis, tradicionalment es fa referència a aquest grup com a "crocodilians".

Veure Triàsic і Crocodiliformes

Crocodilomorfs

Els crocodilomorfs (Crocodylomorpha) constitueixen un important grup d'arcosaures que inclou els cocodrils i els seus parents extints.

Veure Triàsic і Crocodilomorfs

Cromptodon mamiferoides

Cromptodon mamiferoides és una espècie extinta de cinodont que visqué durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és l'oest de l'Argentina.

Veure Triàsic і Cromptodon mamiferoides

Cronologia de l'evolució humana

La cronologia de l'evolució humana destaca els principals esdeveniments en el desenvolupament i evolució de l'espècie dels humans i dels seus avantpassats.

Veure Triàsic і Cronologia de l'evolució humana

Crurotarsis

Els crurotarsis (Crurotarsi, llatí 'turmells de creu') són un grup d'arcosaures, que fou definit com a clade basat en nodes per Paul Sereno el 1991, per substituir l'antic terme Pseudosuchia.

Veure Triàsic і Crurotarsis

Cupèdids

Els cupèdids (Cupedidae) són una petita família del subordre Archostemata, coneguts pels seus patrons quadrats semblants a finestres en les seves èlitres, els dona a aquesta família el nom d'escarabats reticulats.

Veure Triàsic і Cupèdids

Cupressàcies

Les cupressàcies (Cupressaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals.

Veure Triàsic і Cupressàcies

Cymbospondylus

Cymbospondylus és un gènere ictiosaures, un dels primers que va existir a mitjan període Triàsic.

Veure Triàsic і Cymbospondylus

Cynognathus crateronotus

Cynognathus crateronotus és una espècie de teràpsid cinodont del Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Cynognathus crateronotus

Dípters

Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.

Veure Triàsic і Dípters

Dee (Gal·les)

El Dee (pronunciat /diː/) és un riu que passa per territori de Gal·les i en part per territori d'Anglaterra, fent en algun tram de frontera entre ambdós països.

Veure Triàsic і Dee (Gal·les)

Derbyshire

Derbyshire (pronunciat /ˈdɑːrbᵻʃər/ o /ˈdɑːrbɪʃɪər/) és un comtat situat al nord d'Anglaterra.

Veure Triàsic і Derbyshire

Desert d'Atacama

Desert d'Atacama El desert d'Atacama és el desert més àrid del món, que s'estén pel nord de Xile.

Veure Triàsic і Desert d'Atacama

Desmatosuchus

Desmatosuchus ("cocodril enllaç") és un gènere d'arcosaure que pertany a l'ordre dels etosaures.

Veure Triàsic і Desmatosuchus

Diademodòntids

Els diademodòntids són una família extinta de cinodonts gomfodonts que visqueren en allò que avui en dia és Àfrica, l'Antàrtida i Sud-amèrica durant el Triàsic i el Juràssic.

Veure Triàsic і Diademodòntids

Diademodon tetragonus

Diademodon tetragonus és una espècie de cinodont que visqué entre el Triàsic mitjà i el Triàsic superior en allò que avui en dia és Àfrica, l'Antàrtida i Sud-amèrica.

Veure Triàsic і Diademodon tetragonus

Diapir

En geologia, un diapir (del grec διαπείρειν.

Veure Triàsic і Diapir

Diòxid de carboni a l'atmosfera terrestre

llengua.

Veure Triàsic і Diòxid de carboni a l'atmosfera terrestre

Dicinodonts

Els dicinodonts (Dicynodontia) són un tàxon de teràpsids o «rèptils mamiferoides».

Veure Triàsic і Dicinodonts

Dicroidium

Dicroidium és un gènere extint de la divisió Pteridospermatophyta (falgueres amb llavors) que eren abundants a Gondwana durant el període Triàsic (fa 251-200 milions d'anys).

Veure Triàsic і Dicroidium

Dilofosàurids

Els dilofosàurids (Dilophosauridae) són una de les famílies més antigues de dinosaures carnívors.

Veure Triàsic і Dilofosàurids

Dinanomodon gilli

Dinanomodon gilli és una espècie de sinàpsid extint que visqué entre el Permià superior i el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Dinanomodon gilli

Dinodontosaure

Els dinodontosaures (Dinodontosaurus) són un gènere extint de sinàpsids de la família dels kannemeyèrids que visqueren durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és Sud-amèrica.

Veure Triàsic і Dinodontosaure

Dinoflagel·lats

Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.

Veure Triàsic і Dinoflagel·lats

Dinosaure amb plomes

Els dinosaures amb plomes o dinosaures plumífers es consideren fòssils de transició entre els dinosaures clàssics i aus.

Veure Triàsic і Dinosaure amb plomes

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.

Veure Triàsic і Dinosaures

Dinosauriformes

Els dinosauriformes (Dinosauriformes) són un clade de sauròpsids (rèptils) arcosaures que pot inclou els dinosaures i diversos gèneres basals estretament emparentats amb ells, però no considerats estrictament com a dinosaures.

Veure Triàsic і Dinosauriformes

Dinosauromorfs

Els dinosauromorfs (Dinosauromorpha), o dinosaures en sentit ampli, són un clade de sauròpsids arcosauromorfs que inclou els dinosaures i diversos gèneres estretament emparentats amb aquests, però no considerats estrictament dinosaures.

Veure Triàsic і Dinosauromorfs

Dipòsit d'Allchar

El dipòsit d'Allchar és un dipòsit hidrotermal de baixa temperatura d'or, arsènic, antimoni i tal·li que es troba al municipi de Kavadarci, al sud de Macedònia del Nord.

Veure Triàsic і Dipòsit d'Allchar

Diplúrids

Patró d'ulls de ''Masteria petrunkevitchi'' Els diplúrids (Dipluridae) són una família d'aranyes migalomorfes.

Veure Triàsic і Diplúrids

Dissoròfids

Els dissoròfids (Dissorophidae) són un tàxon extint d'amfibis temnospòndils de mida mitjana que van prosperar a Europa i Nord-amèrica a principis del Permià.

Veure Triàsic і Dissoròfids

Dolichuranus

Dolichuranus és un gènere de teràpsids dicinodonts que visqueren al Triàsic mitjà en allò que avui en dia és Àfrica.

Veure Triàsic і Dolichuranus

Donaueschingen

Donaueschingen és una ciutat alemanya situada al sud-oest de l'estat federal de Baden-Württemberg.

Veure Triàsic і Donaueschingen

Dorsal mesoatlàntica

La dorsal mesoatlàntica és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic dels 87° N (uns 33 km al sud del pol Nord) fins a l'illa Bouvet, 1.700 km al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la dorsal atlanticoíndica, que continua cap a l'est.

Veure Triàsic і Dorsal mesoatlàntica

Drepanosaure

El drepanosaure (Drepanosaurus unguicaudatus) és una espècie de rèptil arborícola que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Drepanosaure

Drepanosàurids

Els drepanosàurids (Drepanosauridae) constitueixen una família de rèptils que visqueren al Carnià, al període Triàsic, fa entre 220 i 216 milions d'anys.

Veure Triàsic і Drepanosàurids

Dromomeron

Dromomeron és un gènere d'arcosaures dinosauromorfs del Triàsic superior del sud-oest del que ara són els Estats Units.

Veure Triàsic і Dromomeron

Dvinosaures

Els dvinosaures (Dvinosauria) son un subordre extint d'amfibis temnospòndils que apareix a la revisió cladística del grup feta per Yates and Warren l'any 2000.

Veure Triàsic і Dvinosaures

Edgeøya

Edgeøya o l'illa d'Edge és una illa deshabitada del sud-oest de l'arxipèlag Svalbard, Noruega.

Veure Triàsic і Edgeøya

Edwin Harris Colbert

Edwin Harris Colbert (1905 – 2001) fou un distingit paleontòleg dels vertebrats estatunidenc, i un investigador i autor prolífic.

Veure Triàsic і Edwin Harris Colbert

Effigia okeeffeae

Effigia okeeffeae és un gènere extingit representat per una única espècie de sauròpsid rauisuc que va viure en el Triàsic superior, en el que avui és Nou Mèxic, Estats Units.

Veure Triàsic і Effigia okeeffeae

Efraasia minor

Efraasia minor és una espècie de dinosaure sauropodomorf.

Veure Triàsic і Efraasia minor

El·lioteris

L'el·lioteri (Elliotherium kersteni) és un gènere extint de cinodont que visqué al que avui en dia és Sud-àfrica durant el Triàsic superior.

Veure Triàsic і El·lioteris

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Veure Triàsic і Elburz

Elgin (Escòcia)

Vista de la catedral de Elgin Elgin (en gaèlic escocès: Eilginn) és una antiga ciutat catedralícia i antic burg reial del consell de Moray, a Escòcia.

Veure Triàsic і Elgin (Escòcia)

Embolomers

Els embolomers (Embolomera) són un clade de tetràpodes, usualment considerat un ordre dins del superordre Reptiliomorpha.

Veure Triàsic і Embolomers

Emydorhinus sciuroides

Emydorhinus sciuroides és una espècie de sinàpsid extint de la família de l'ordre dels dicinodonts que visqué al sud d'Àfrica durant el Permià superior.

Veure Triàsic і Emydorhinus sciuroides

Encrínides

Els encrínides (Encrinida) són un ordre de crinoïdeus articulats coneguts només pels seus fòssils.

Veure Triàsic і Encrínides

Eocursor

Eocursor ("corredor de l'albada") fou un dinosaure que visqué a l'estatge Norià del Triàsic, fa 210 milions d'anys.

Veure Triàsic і Eocursor

Eopterosaures

Els eopterosaures (Eopterosauria) són un grup de pterosaures basals del Triàsic, que formen el seu propi clade.

Veure Triàsic і Eopterosaures

Eoraptor

Eoraptor ("lladre de l'albada") és un gènere de dinosaure, probablement teròpode, que visqué a Sud-amèrica (i potser a Sud-àfrica) entre mitjans i finals del període Triàsic, fa uns 230-225 milions d'anys.

Veure Triàsic і Eoraptor

Eosucs

Els eosucs (Eosuchia) són un petit ordre de rèptils extints que visqueren entre el Permià i el Triàsic.

Veure Triàsic і Eosucs

Eozostrodon parvus

Eozostrodon parvus és una espècie de mamaliaforme extint que visqué a finals del Triàsic i principis del Juràssic, fa uns 210 milions d'anys.

Veure Triàsic і Eozostrodon parvus

Ericiolacerta parva

Ericiolacerta parva és una espècie de sinàpsid terocèfal de la família dels ericiolacèrtids que visqué durant el Triàsic inferior en allò que avui en dia és el sud d'Àfrica i l'Antàrtida.

Veure Triàsic і Ericiolacerta parva

Eritrosúquids

Els eritrosúquids (Erythrosuchidae, gr. "cocodrils vermells") constitueixen una família d'arcosauromorfs carnívors basals que visqueren des del Triàsic inferior (Oleniokià) fins al Triàsic mitjà (Anisià).

Veure Triàsic і Eritrosúquids

Erpetosuchus

Erpetosuchus fou un rèptil que visqué al Triàsic tardà.

Veure Triàsic і Erpetosuchus

Eryosuchus

Eryosuchus és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al Triàsic mitjà en el que actualment és el nord de Rússia.

Veure Triàsic і Eryosuchus

Escaloposaure

L'escaloposaure (Scaloposaurus) és un gènere extint de sinàpsids que visqueren entre el Permià superior i el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Escaloposaure

Escatosos

Els escatosos (Squamata) és l'ordre en termes evolutius més recent i més nombrós de rèptils.

Veure Triàsic і Escatosos

Esfenodonts

Els esfenodonts (Sphenodontia) o rincocèfals (Rhynchocephalia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) lepidosaures que inclou només un gènere vivent, el tuatara de Nova Zelanda (Sphenodon).

Veure Triàsic і Esfenodonts

Esfenosúquids

Els esfenosúquids (Sphenosuchidae) són una família d'arcosaures crocodilomorfs esfenosucs que visqueren des de mitjan període Triàsic a principis del Juràssic.

Veure Triàsic і Esfenosúquids

Esfenosucs

Els esfenosucs (Sphenosuchia) són un clade basal de rèptils cocodrilomorfs que visqueren des de finals del període Triàsic, en el Carnià, fa aproximadament entre 228 milions d'anys, i a finals el Juràssic, en el Kimeridgià, fa aproximadament 150 milions d'anys.

Veure Triàsic і Esfenosucs

Estafilínids

Els estafilínids (Staphylinidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília estafilinoïdeus que es distingeixen pels seus èlitres curts que deixen més de la meitat del seu abdomen exposat.

Veure Triàsic і Estafilínids

Estafiliniformes

Els estafiliniformes (Staphyliniformia) són un gran infraordre de coleòpters polífags, amb unes 60.000 espècies descrites de totes les regions del món.

Veure Triàsic і Estafiliniformes

Estafilinoïdeus

Els estafilinoïdeus (Staphylinoidea) són és una superfamília de coleòpters polífags molt àmplia i diversa amb distribució cosmopolita.

Veure Triàsic і Estafilinoïdeus

Estauricosaure

Lestauricosaure (Staurikosaurus, «rèptil estrella») és un gènere descrit dins la família Staurikosauridae.

Veure Triàsic і Estauricosaure

Etosaures

Els etosaures (Aetosauria, gr. 'llangardaixos àguila') constitueixen un clade extint d'arcosaures herbívors fortament cuirassats i de mida mitjana que visqueren al Triàsic superior.

Veure Triàsic і Etosaures

Eucinodonts

Els eucinodonts (Eucynodontia, gr. 'autèntiques dents de gos') són un infraordre de teràpsids que inclou els mamífers i el seus parentes més propers, els cinògnats.

Veure Triàsic і Eucinodonts

Eucnemesaure

L'eucnemesaure (Eucnemesaurus) és un gènere de dinosaure prosauròpode considerat sovint com a sinònim d'euskelosaure.

Veure Triàsic і Eucnemesaure

Eudimorphodon

Eudimorphodon (del grec; ευ(eu), «veritable» + δι (di), «dos» + μορφή (morphé), «forma», ὀδούς (odoús), «dent»; «veritables dents de dues formes») és un gènere de pterosaures ramforincoïdeus de la família Campylognathoididae que va viure en l'actual Itàlia.

Veure Triàsic і Eudimorphodon

Euequinoïdeus

Els euequinoïdeus (Euechinoidea) són una subclasse d'equinoderms equinoïdeus que inclou gairebé totes les espècies actuals d'eriçons de mar i les seves formes fòssils es remunten al Triàsic.

Veure Triàsic і Euequinoïdeus

Eugeneodòntids (ordre)

Els eugeneodontiformes (Eugeneodontiformes) són un ordre extint i poc conegut d'uns peixos cartilaginosos.

Veure Triàsic і Eugeneodòntids (ordre)

Euharamíyides

Els euharamíyides (Euharamiyida) són un clade de mamaliaformes extints que visqueren durant el Juràssic en allò que avui en dia és la Xina.

Veure Triàsic і Euharamíyides

Euparkeria

Euparkeria ("bon animal de Parker") és un gènere de sauròpsid diàpsid que va viure a Àfrica a principis del Triàsic, entre fa 248 i 245 milions d'anys, proper als avantpassats dels arcosaures.

Veure Triàsic і Euparkeria

Euskelis

Els euskelis (Euskelia) són un clade d'amfibis temnospòndils que visqueren des de finals del període Carbonífer fins a finals del Permià.

Veure Triàsic і Euskelis

Euterocèfals

Els euterocèfals (Eutherocephalia) són un clade extint de teràpsids terocèfals avançats.

Veure Triàsic і Euterocèfals

Evolució dels dinosaures

L'evolució dels dinosaures després del Triàsic segueix els canvis en la vegetació i en la situació dels continents.

Veure Triàsic і Evolució dels dinosaures

Evolució dels mamífers

avenços més destacats. Els mamífers han colonitzat els medis terrestres, aquàtics i aeris. Levolució dels mamífers abasta el desenvolupament dels mamífers a partir dels sinàpsids primitius («rèptils mamiferoides»), un procés gradual que durà aproximadament 95 milions d'anys i que conduí a l'aparició dels primers mamaliaformes en el Triàsic superior, i la posterior evolució de la grandíssima varietat de mamífers extints i vivents que han anat sorgint des del Mesozoic.

Veure Triàsic і Evolució dels mamífers

Exaeretodon

Exaeretodon és un gènere extint de cinodonts de la família dels traversodòntids que visqueren durant el Triàsic a les parts meridionals del supercontinent de Pangea.

Veure Triàsic і Exaeretodon

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Veure Triàsic і Extinció

Extinció del Permià-Triàsic

L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.

Veure Triàsic і Extinció del Permià-Triàsic

Extinció del Triàsic-Juràssic

L'extinció massiva del Triàsic-Juràssic fou una extinció que marca el límit entre els períodes Triàsic i Juràssic fa 199,6 milions d'anys.

Veure Triàsic і Extinció del Triàsic-Juràssic

Fabrosàurids

Els fabrosàurids (Fabrosauridae) són una família de dinosaures ornitisquis primitius que descendien d'animals similars al lesotosaure.

Veure Triàsic і Fabrosàurids

Falgueres

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.

Veure Triàsic і Falgueres

Fansipan

Fansipan (Vietnamita: Phan Xi Păng) és una muntanya de Vietnam.

Veure Triàsic і Fansipan

Fàcies

Fàcies de pedra sorrenca del Triàsic mitjà, al sud de Utah. Fàcies és un conjunt de roques amb característiques específiques, que pot ser qualsevol atribut observable de les roques (com ara el seu aspecte general, composició o condició de formació) i els canvis que es poden produir en aquests atributs en una àrea geogràfica.

Veure Triàsic і Fàcies

Fòssil estatal

El mapa mostra quins estats tenen fòssil estatal (en blau; els que no en tenen, en gris). La majoria d'estats dels Estats Units han designat un fòssil estatal, en molts casos durant els anys vuitanta.

Veure Triàsic і Fòssil estatal

Finestra antorbitària

Finestra antorbitària en relació amb altres obertures del crani al dinosaure ''Massospondylus''. Una finestra antorbitària és una obertura al crani, al davant de les conques dels ulls.

Veure Triàsic і Finestra antorbitària

Fitosaures

Els fitosaures (Phytosauria) són un grup d'arcosaures predadors semi-aquàtics extints que van prosperar durant el Triàsic superior.

Veure Triàsic і Fitosaures

Formació del Lias Blau

Nash Point, Glamorgan, Wales. El Lias Blau és una formació geològica composta de calcàries i lutites de finals del Triàsic i principis del Juràssic, fa entre 195 i 200 milions d'anys.

Veure Triàsic і Formació del Lias Blau

Formació geològica del País Valencià

La formació geològica del País Valencià, donant lloc a la seva configuració actual, està condicionada per la rotació de la península Ibèrica i Àfrica en sentit antihorari (levogir) durant el període del Permià al Cretaci (fa de 300 a 65 milions d'anys) en direcció a Euràsia, aquest gir es va detenir i durant l'Oligocè (fa de 33 a 23 milions d'anys), i el territori actualment valencià girà, més lleument, en el sentit de les agulles del rellotge (dextrògir).

Veure Triàsic і Formació geològica del País Valencià

Friedrich August von Alberti

El Dr.

Veure Triàsic і Friedrich August von Alberti

Friedrich von Huene

Friedrich von Huene va ser un paleontòleg alemany (Tübingen, 22 de març de 1875 - 4 d'abril de 1969).

Veure Triàsic і Friedrich von Huene

Galesaure

El galesaure (Galesaurus planiceps) és una espècie extinta de cinodont que visqué durant el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Galesaure

Galesàurids

Els galesàurids (Galesauridae) són una família extinta de teràpsids.

Veure Triàsic і Galesàurids

Gargano

El Gargano és un promontori de la costa oriental italiana, conegut amb el sobrenom de «l'esperó d'Itàlia».

Veure Triàsic і Gargano

Garjainia

''Garajinia'' Garjainia és un gènere de sauròpsid (rèptil) arcosauromorf que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Garjainia

Gastròlit

Un gastròlit, també anomenat càlcul de l'estómac o pedra de pedrer, és una roca situada a l'interior d'un tracte gastrointestinal.

Veure Triàsic і Gastròlit

Geografia d'Angola

Mapa climàtic d'Angola segons la classificació de Köppen. Mapa topogràfic d'Angola. Rius d'Angola Aquest és un article sobre la geografia d'Angola, un estat que es troba en la costa Atlàntica d'Àfrica.

Veure Triàsic і Geografia d'Angola

Geografia del País Valencià

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània a l'est de la península Ibèrica, organitzat hui dia com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana.

Veure Triàsic і Geografia del País Valencià

Geologia de la península Ibèrica

Esquema amb les principals unitats geològiques de la península Ibèrica Mapa geològic de la península Ibèrica La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics.

Veure Triàsic і Geologia de la península Ibèrica

Gerrothorax pulcherrimus

Gerrothorax pulcherrimus és una espècie d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Gerrothorax pulcherrimus

Glossopteris

Glossopteris (del grec glossa (γλώσσα), 'llengua', per la forma de les fulles) és un gènere de plantes extintes.

Veure Triàsic і Glossopteris

Gnetòfits

Els gnetòfits (Gnetophyta) són una divisió de gimnospermes.

Veure Triàsic і Gnetòfits

Gojirasaure

El gojirasaure (Gojirasaurus, "llangardaix Gojira") és un gènere de dinosaure teròpode celofisoïdeu que va viure al Triàsic superior, al Norià, fa entre 220 i 209 milions d'anys.

Veure Triàsic і Gojirasaure

Gomfodonts

Els gomfodonts (Gomphodontia) són un clade de cinodonts extints que visqueren entre el Triàsic i el Juràssic.

Veure Triàsic і Gomfodonts

Gomphodontosuchus brasiliensis

Gomphodontosuchus brasiliensis és una espècie de cinodont de la família dels traversodòntids que visqué durant el Triàsic superior en allò que avui en dia és el Brasil.

Veure Triàsic і Gomphodontosuchus brasiliensis

Gondwana

Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.

Veure Triàsic і Gondwana

Gorges del Verdon

Les Gorges del Verdon (en francès Gorges du Verdon) formen un congost excavat pel riu Verdon que separa els Prealps de Castelana i Dinha, a França.

Veure Triàsic і Gorges del Verdon

Gracilisuchus stipanicicorum

Gracilisuchus stipanicicorum és una espècie extinta de crurotarsis prehistòrics que visqueren al Triàsic mitjà.

Veure Triàsic і Gracilisuchus stipanicicorum

Gran Conca Artesiana

Termes de Lightning Ridge, Nova Gal·les del Sud, amb aigua de la Gran conca artesiana Pou d'aigua calenta a Thargomindah, Queensland La Gran Conca Artesiana (en anglès: Great Artesian Basin) és l'únic recurs important d'aigua dolça per a gran part de l'interior d'Austràlia.

Veure Triàsic і Gran Conca Artesiana

Gres de Silves

Gres de Silves és una formació geològica del triàsic de Portugal, composta sobretot per argil·lita i gres rogencs.

Veure Triàsic і Gres de Silves

Grutes de Sant Josep

Es coneix amb el nom de Coves de Sant Josep el paratge que inclou un conjunt de grutes i galeries d’origen càrstic que es van formar durant el Triàsic, fa prop de 250 milions d'anys, a uns dos quilòmetres del municipi valencià de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa).

Veure Triàsic і Grutes de Sant Josep

Guaibasaure

El guaibasaure (Guaibasaurus, "rèptil de Guaiba") és un gènere de dinosaure saurisqui basal que visqué durant el període Triàsic.

Veure Triàsic і Guaibasaure

Guaibasàurids

Els guaibasàurids (Guaibasauridae) constitueixen una família de dinosaures saurisquis primitius coneguts a partir de restes fòssils del Triàsic superior trobades al Brasil i a l'Argentina.

Veure Triàsic і Guaibasàurids

Gutland

Gutland (en francès, Bon Pays) és una regió que abasta la part meridional i central del Gran Ducat de Luxemburg. Gutland s'estén pel 68% del territori de Luxemburg; al nord de Gutland queda el Oesling, que ocupa el 32% restant del Gran Ducat.

Veure Triàsic і Gutland

Halticosaure

L'halticosaure (Halticosaurus) és un gènere de dinosaure teròpode que va viure al Triàsic superior (Norià), fa entre 205 i 210 milions d'anys.

Veure Triàsic і Halticosaure

Haramíyides

Els haramíyides (Haramiyida) són un ordre de mamaliaformes extints que visqueren a l'hemisferi nord entre el Triàsic i el Cretaci.

Veure Triàsic і Haramíyides

Haramíyids

Els haramíyids (Haramiyidae) són una família de mamaliaformes extints que visqueren entre el Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Haramíyids

Haramiya

Haramiya és un gènere de mamaliaformes extints que visqueren durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Haramiya

Haramiyavia clemmenseni

Haramiyavia clemmenseni és una espècie de mamaliaforme extint que visqué durant el Triàsic superior a l'est de Groenlàndia.

Veure Triàsic і Haramiyavia clemmenseni

Harry Govier Seeley

Harry Seeley Harry Govier Seeley (18 de febrer del 1839 – 8 de gener del 1909 fou un paleontòleg britànic que determinà que els dinosaures es classificaven en dos grans grups, els saurisquis i els ornitisquis, basant-se en la naturalesa dels seus ossos i articulacions pelvians.

Veure Triàsic і Harry Govier Seeley

Helicopriònids

Els helicopriònids (Helicoprionidae) són una família extinta i poc coneguda dels estranys holocèfals, dins de l'ordre dels Eugeneodontiformes.

Veure Triàsic і Helicopriònids

Helicoprion

Helicoprion és un gènere extint de peixos cartilaginosos de l'ordre Eugeneodontiformes que va sorgir per primera vegada en els oceans del Carbonífer superior (fa uns 280 milions d'anys) i va sobreviure a l'extinció massiva del Permià-Triàsic, extingint-se finalment en el Triàsic superior, fa uns 225 milions d'anys.

Veure Triàsic і Helicoprion

Henodus chelyops

Henodus chelyops (Henodus, del grec antic «una dent») és un gènere representat per una única espècie de sauròpsid placodont, que va viure en el període Triàsic, en el que avui és Alemanya.

Veure Triàsic і Henodus chelyops

Herrerasaure

L'herrerasaure (Herrerasaurus, "llangardaix d'Herrera") era un dinosaure carnívor bípede d'una longitud d'entre 3 i 5 metres, amb un pes d'entre 200 i 300 kg.

Veure Triàsic і Herrerasaure

Herrerasaures (infraordre)

Els herrerasaures (infraordre Herrerasauria) constitueixen el grup de dinosaures més antic conegut, les restes més antigues daten de fa 228 milions d'anys.

Veure Triàsic і Herrerasaures (infraordre)

Hesperosuchus

Hesperosuchus és un gènere extint de cocodrilomorf que conté una única espècie, Hesperosuchus agilis.

Veure Triàsic і Hesperosuchus

Heterodontosàurids

Els heterodontosàurids (Heterodontosauridae, gr. "llangardaixos de dents diferents") són una família de dinosaures ornitisquis primitius.

Veure Triàsic і Heterodontosàurids

Hexatèlids

Els hexatèlids (Hexathelidae) són una família d'aranyes migalomorfes.

Veure Triàsic і Hexatèlids

Himenofil·làcies

Les himenofil·làcies (Hymenophyllaceae) són una família de falgueres de l'ordre Hymenophyllales) amb una distribució subcosmopolita però restringida a llocs pantanosos o que es mullen per l'aigua de les fonts o altres corrents d'aigua. Els fòssils mostren que ja existien, com a mínim, des del Triàsic superior.

Veure Triàsic і Himenofil·làcies

Història de la paleontologia

XIX van ocórrer canvis ràpids i dramàtics en el pensament sobre la història de la vida a la Terra La història de la paleontologia recorre la història dels esforços per entendre la història de la vida a la Terra per l'estudi del registre fòssil deixat per organismes vius.

Veure Triàsic і Història de la paleontologia

Història de la Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Veure Triàsic і Història de la Terra

Història evolutiva de les plantes

Un esporangi del Silurià tardà. En '''verd''': una tètrada d’espora; en '''blau''': una espora que porta una marca trilet –la Y- en forma de cicatriu. L'espora té un diàmetre de 30-35 μm Levolució de les plantes ha donat com a resultat un increment en els nivells de complexitat des de les primeres catifes d'algues, i els briòfits, licopodis i falgueres, a les més complexes gimnospermes i angiospermes actuals.

Veure Triàsic і Història evolutiva de les plantes

Història geològica de les Illes Balears

Serra de Tramuntana a Mallorca Albufera des Grau a Menorca Vista aèria de les Salines d'Eivissa La formació geològica de les Illes Balears és complexa i diferent segons cada illa o part d'illa.

Veure Triàsic і Història geològica de les Illes Balears

Hypsognathus

Hypsognathus (gr. "mandíbula alta") és un gènere primitiu de sauròpsids (rèptils) anàpsids del Triàsic superior, trobat en l'estat de Nova Jersey (EUA).

Veure Triàsic і Hypsognathus

Icarosaure

L'icarosaure (Icarosaurus, gr. llangardaix Ícar, per la seva capacitat de planejar) és un gènere extint de sauròpsids lepidosauromorfs de l'ordre Eolacertilia del Triàsic superior de Nova Jersey (Estats Units).

Veure Triàsic і Icarosaure

Ictiopterigis

Els ictiopterigis (Ichthyopterygia, gr. "aletes de peix"), són un superordre de sauròpsids (rèptils) diàpsids.

Veure Triàsic і Ictiopterigis

Ictiosaure del Puig d'en Canals

L'ictiosaure del Puig d'en Canals és un fòssil d'una vèrtebra caudal d'un ictiosaure (ordre de rèptils marins) provinent del jaciment del Ladinià superior (Triàsic Mitjà, fàcies Muschelkalk, subunitat M-3) del Puig d'en Canals, al poble de Sóller (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània occidental).

Veure Triàsic і Ictiosaure del Puig d'en Canals

Ictiosaures (ordre)

Els ictiosaures (Ichthyosauria, del grec 'rèptils peix') són un ordre de sauròpsids (rèptils), marins i vivípars, que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci.

Veure Triàsic і Ictiosaures (ordre)

Illa de Portland

Lilla de Portland (en anglès: Isle of Portland), de 6 km de llarg per 2,4 km d'ample, es troba al Canal de la Mànega, encara que no és part de les anomenades Illes Anglonormandes.

Veure Triàsic і Illa de Portland

Illa Popina

L'illa Popina es troba a la llacuna nord del llac Razelm, a 6 km al nord-oest de la desembocadura del riu Danubi, a prop de basses i de les instal·lacions piscícoles de Sarinasuf.

Veure Triàsic і Illa Popina

Illes de Nova Sibèria

Mapa de localització de Nova Sibèria a Rússia. Situació de les illes Anjou, el grup principal de l'arxipèlag de Nova Sibèria. Situació de les illes De Long. Les illes de Nova Sibèria (en rus, Новосиби́рские острова, Novosibírskie ostrovà) són un arxipèlag rus de l'oceà Àrtic, situat al nord de la costa de la Sibèria oriental entre la mar de Làptev i la mar de la Sibèria oriental.

Veure Triàsic і Illes de Nova Sibèria

Illes Intermontanes

miniatura Les Illes Intermontanes, en anglès: Intermontane Islands, van ser una cadena gegant d'illes volcàniques a l'oceà Pacífic durant el període Triàsic cap a 245 milions d'anys enrere.

Veure Triàsic і Illes Intermontanes

Indià (desambiguació)

* Indià, natural, però no aborigen, de les Índies occidentals (Amèrica).

Veure Triàsic і Indià (desambiguació)

Indià (estatge faunístic)

L'Indià és un estatge faunístic del Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Indià (estatge faunístic)

Inoceràmids

Els inoceràmids (Inoceramidae) són una família de mol·luscs bivalves actualment extinta.

Veure Triàsic і Inoceràmids

Irajateri

L'irajateri (Irajatherium hernadezi) és una espècie extinta de teràpsid que estava emparentat amb els avantpassats directes dels mamífers.

Veure Triàsic і Irajateri

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Veure Triàsic і Irlanda del Nord

Ischigualastia jenseni

Ischigualastia jenseni és una espècie de dicinodont que va viure al Carnià del Triàsic superior.

Veure Triàsic і Ischigualastia jenseni

Ischigualasto

El Parc provincial d'Ischigualasto o Vall de la Lluna, situat en l'extrem nord de la Província de San Juan, en el Departament Valle Fértil, és una àrea protegida de 275.369 hi ha., cèlebre en l'àmbit científic, ja que protegeix una important reserva paleontològica.

Veure Triàsic і Ischigualasto

Jaciment arqueològic de Sant Gregori

El jaciment de Sant Gregori ha sigut durant molts segles un assentament de tribus prehistòriques que ocupaven abrics naturals oberts en les sorrenques.

Veure Triàsic і Jaciment arqueològic de Sant Gregori

Jacint de Compostel·la

El jacint de Compostel·la, quars hematoide o eisenkiesel, és una varietat de quars de color vermell i opac, format a partir de la formació d'argiles i guixos del Keuper (Triàsic superior).

Veure Triàsic і Jacint de Compostel·la

Joan Bauzà i Rullan

Joan Bauzà Rullan (6 juny 1916, Marsella, França - 20 de juliol de 2004, Palma, Mallorca) fou un naturalista i paleontòleg mallorquí, primer president de la Societat d'Història Natural de les Balears.

Veure Triàsic і Joan Bauzà i Rullan

José Fernando Bonaparte

fou un paleontòleg argentí que va descobrir molts dinosaures d'Amèrica del Sud i va ser mentor d'una nova generació de paleontòlegs argentins com Rodolfo Coria.

Veure Triàsic і José Fernando Bonaparte

Kannemeyèrids

Els kannemeyèrids (Kannemeyeriidae) són una família de sinàpsids de l'ordre dels teràpsids o rèptils mamiferoides.

Veure Triàsic і Kannemeyèrids

Kannemeyeria

Kannemeyeria és un gènere de gran dicinodont, un dels primers representants de la família dels kannemeyèrids i un dels primers grans herbívors del Triàsic.

Veure Triàsic і Kannemeyeria

Keratobrachyops

Keratobrachyops és un gènere extint d'amfibi temnospòndil.

Veure Triàsic і Keratobrachyops

Keuper

Aflorament d'estrat del Keuper El Keuper és un conjunt de fàcies sedimentàries d'origen continental dipositats entre el Ladinià i el Retià (Triàsic superior), depositats per sobre de les fàcies Muschelkalk i sota les del Lias, formats per argiles, evaporites i algun nivell de gres.

Veure Triàsic і Keuper

Kevin O. Pope

Kevin O. Pope va ser arqueòleg de la NASA i el fundador de Geo Eco Arch Research.

Veure Triàsic і Kevin O. Pope

Kingòrids

Els kingòrids (Kingoriidae) són una família extinta de sinàpsids dicinodonts que visqueren al supercontinent de Gondwana entre el Permià superior i el Triàsic.

Veure Triàsic і Kingòrids

Koskinonodon

Koskinonodon és un gènere extint de gran amfibi temnospòndil, originalment anomenat Buettneria.

Veure Triàsic і Koskinonodon

Kuehneosaure

L'kuehneosaure (Kuehneosaurus) és un gènere extint de sauròpsids lepidosauromorfs de l'ordre Eolacertilia del Triàsic superior de Gran Bretanya.

Veure Triàsic і Kuehneosaure

Kuehneotèrids

Els kuehneotèrids (Kuehneotheriidae) són una família extinta de mamaliaformes primitius que visqueren des del Triàsic superior fins al Juràssic inferior, fa entre 190,8 i 208,5 milions d'anys.

Veure Triàsic і Kuehneotèrids

Kuehneoteri

El kuehneoteri (Kuehneotherium praecursoris) és una espècie de mamaliaforme extint que visqué entre el Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Kuehneoteri

La Costera (Puçol)

El Paratge Natural Municipal La Costera, amb una superfície de 49,22 ha, es localitza en el terme municipal de Puçol. El Paratge Natural Municipal se situa al nord del municipi i a 1,5 km de la població, i és de titularitat municipal.

Veure Triàsic і La Costera (Puçol)

La Dehesa (Soneixa)

El Paratge de La Dehesa és un Paratge Natural Municipal i Microreserva de flora del municipi de Soneixa (Alt Palància).

Veure Triàsic і La Dehesa (Soneixa)

La Desfeta

La Desfeta és una muntanya de 524 metres que es troba entre els municipis de Begues i Gavà, a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Triàsic і La Desfeta

La Esperanza (Sogorb)

La Esperanza és un paratge natural municipal del municipi de Sogorb (Alt Palància).

Veure Triàsic і La Esperanza (Sogorb)

La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Veure Triàsic і La Llosa de Ranes

La Roca de Gavà

La Roca de Gavà, o simplement La Roca, és una muntanya de 26,5 metres que es troba al municipi de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Triàsic і La Roca de Gavà

Ladinià

El període Ladinià és el segon estatge faunístic del Triàsic mitjà.

Veure Triàsic і Ladinià

Lagerpeton chanarensis

Lagerpeton chanarensis és una espècie de dinosauromorf basal que visqué durant el Ladinià (Triàsic mitjà) en allò que avui en dia és Sud-amèrica.

Veure Triàsic і Lagerpeton chanarensis

Lagosuchus talanpayenisis

Lagosuchus talanpayenisis és una espècie de petit arcosaure que va viure al Triàsic mitjà.

Veure Triàsic і Lagosuchus talanpayenisis

Laidleria

Laidleria és un gènere de temnospòndil acuirassat que va viure al Triàsic inferior en el que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Laidleria

Lamplughsaura

Lamplughsaura és un gènere de sauropodomorf que visqué a principis del Triàsic de l'Índia.

Veure Triàsic і Lamplughsaura

Lapil·lòpsids

Els lapil·lòpsids (Lapillopsidae) són una família extinta de tetràpodes temnospòndils que van viure al començament del període Triàsic, en el que avui és Austràlia i l'Índia.

Veure Triàsic і Lapil·lòpsids

Larnog

Localització de Vale of Glamorgan dins Gal·les Roques a Lavernock Point Larnog en anglès:Lavernock, és una petita població (un hamlet) costanera a Vale of Glamorgan a Gal·les a 11 km de Cardiff entre Penarth i Sully, i amb vistes al Bristol Channel.

Veure Triàsic і Larnog

Larry Dean Martin

Larry Dean Martin (8 de desembre del 1943 - 9 de març del 2013) fou un paleontòleg estatunidenc, conservador del Museu d'Història Natural i Centre de Recerca sobre la Biodiversitat de la Universitat de Kansas.

Veure Triàsic і Larry Dean Martin

Lepagia gaumensis

Lepagia gaumensis és una espècie poc coneguda de rèptil mamiferoide de la mida d'un ratolí i de dieta carnívora.

Veure Triàsic і Lepagia gaumensis

Lepidosaures

Els lepidosaures (Lepidosauria) són un ordre de sauròpsids (rèptils) diàpsids recoberts d'escates superposades.

Veure Triàsic і Lepidosaures

Lepidotes

Lepidotes és un gènere extint d'actinopterigis semionòtids, amb sinònim més acceptat per a l'ordre de Lepisosteiformes, que van viure del Triàsic superior al Cretaci inferior en els oceans i aigües dolces de tot el món.

Veure Triàsic і Lepidotes

Les Agulles del Petintó

Les Agulles del Petintó són unes formacions punxegudes formades per conglomerat de còdols de quars que es troben al municipi d'Olesa de Montserrat, a la comarca del Baix Llobregat, a l'entorn del Puig Cendrós i a prop de Sant Salvador de les Espases.

Veure Triàsic і Les Agulles del Petintó

Les Rodanes

Les Rodanes són una sèrie de turons cretàcics en forma de ferradura que s'eleven al bell mig del pla de Quart, al terme municipal de Vilamarxant (Camp de Túria, País Valencià), vertebrada pel barranc de la Monxolina que hi té la capçalera i centrada en el paratge natural de la bassa de Barreta.

Veure Triàsic і Les Rodanes

Lesina (Itàlia)

Lesina és un municipi italià de la província de Foggia, a la regió de la Pulla.

Veure Triàsic і Lesina (Itàlia)

Lessemsaure

El Lessemsaure (Lessemsaurus, “llangardaix de Lessem”) és un gènere representat per una única espècie de dinosaure sauropodomorf melanorosàurid extint, que visqué a finals del Triàsic, fa aproximadament 215 milions d'anys, al Norià.

Veure Triàsic і Lessemsaure

Lieuwe Dirk Boonstra

Lieuwe Dirk Boonstra (Volksrust, 1905 - Ciutat del Cap, 1975) va ser un paleontòleg sud-africà especialitzat en els teràpsids.

Veure Triàsic і Lieuwe Dirk Boonstra

Liliensternus

Liliensternus ("de Lilienstern") és un gènere representat per una única espècie de dinosaure teròpode celofísid, que va viure a la fi del període Triàsic, fa aproximadament 215 milions d'anys, en el Norià, en el que avui és Europa.

Veure Triàsic і Liliensternus

Lissamfibis

Els lissamfibis (Lissamphibia) són un clade de vertebrats constituït pels batracis i les cecílies o gimnofions.

Veure Triàsic і Lissamfibis

Listrosaure

Els listrosaures (Lystrosaurus) són un gènere extint de teràpsids que visqueren entre el Permià superior i el Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Listrosaure

Listrosàurids

Els listrosàurids (Lystrosauridae) són una família extinta de sinàpsids dicinodonts que visqueren entre el Permià mitjà i el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Àfrica, l'Antàrtida, Àsia i Europa.

Veure Triàsic і Listrosàurids

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Veure Triàsic і Ljubljana

Llac Manicouagan

El Llac Manicouagan vist des del transbordador espacial, 1983 El Llac Manicouagan és un llac anular format a partir d'un cràter trobat al centre de la península de Labrador, al Canadà.

Veure Triàsic і Llac Manicouagan

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Triàsic і Llet

Llista de jaciments paleontològics de Catalunya

Llista dels jaciments paleontològics amb interès patrimonial, inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC).

Veure Triàsic і Llista de jaciments paleontològics de Catalunya

Llista de minerals de Catalunya

A Catalunya s'han trobat més de 400 espècies de minerals aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional.

Veure Triàsic і Llista de minerals de Catalunya

Longisquama insignis

Longisquama insignis és una espècie de rèptil extint similar a un llangardaix conegut només a partir d'un fòssil incomplet mal conservat.

Veure Triàsic і Longisquama insignis

Loto-Ericetum multiflorae

Loto-Ericetum multiflorae és una associació (o sigui, una unitat de classificació de les comunitats vegetals) anomenada a partir de les seves espècies típiques Lotus tetraphyllus (territjol) i Erica multiflora (bruc d'hivern).

Veure Triàsic і Loto-Ericetum multiflorae

Lumkuia fuzzi

Lumkuia fuzzi és una espècie extinta de cinodont probainògnat.

Veure Triàsic і Lumkuia fuzzi

Lydekkerínids

Els lydekkerínids (Lydekkerinidae) són un família extinta de tetràpodes temnospòndils que van viure al començament del període Triàsic en el que avui és Sud-àfrica, Groenlàndia, Rússia, Austràlia, Tasmània, l'Índia i l'Antàrtida.

Veure Triàsic і Lydekkerínids

Lydekkerina

Lydekkerina és un gènere extint d'amfibi prehistòric que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Lydekkerina

Madisaure

El madisaure (Madysaurus sharovi) és una espècie extinta de cinodont basal que visqué durant el Triàsic.

Veure Triàsic і Madisaure

Mallorcagryllus hispanicus

Mallorcagryllus hispanicus Aristov et Zessin, 2009, és una espècie d'insecte gril·loblàtid fòssil de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental).

Veure Triàsic і Mallorcagryllus hispanicus

Mamaliaformes

Els mamaliaformes (Mammaliaformes, 'en forma de mamífer') són un clade que conté els mamífers i els seus parents extints més propers.

Veure Triàsic і Mamaliaformes

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Veure Triàsic і Mamífers

Mar de Ross

Mapa de l'Antàrtida, amb la mar de Ross a la part de sota La mar de Ross és un gran entrant de l'oceà Antàrtic a la costa de l'Antàrtida, entre la Terra de Victòria i la Terra de Marie Byrd.

Veure Triàsic і Mar de Ross

Marasuchus lilloensis

Reconstrucció artística Marasuchus lilloensis és una espècie d'ornitodir similar als dinosaures que va viure al Triàsic mitjà en el que actualment és l'Argentina.

Veure Triàsic і Marasuchus lilloensis

Marga

Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.

Veure Triàsic і Marga

Massís de Garraf

El massís de Garraf o massís del Garraf, està situat a la Serralada Litoral Catalana.

Veure Triàsic і Massís de Garraf

Massospondílids

Els Massospondílids (Massospondylidae) són una família de dinosaures en l'infraordre Prosauropoda.

Veure Triàsic і Massospondílids

Mastodonsauroïdeus

Els mastodonsauroïdeus (Mastodonsauroidea) constitueixen una superfamília gran i diversa d'amfibis temnospòndils extints que van viure del període Triàsic al període Juràssic.

Veure Triàsic і Mastodonsauroïdeus

Mastodonsàurids

Els mastodonsàurids (Mastodonsauridae) constitueixen una família de temnospòndils capitosauroïdeus.

Veure Triàsic і Mastodonsàurids

Megalancosaure

El megalancosaure (Megalancosaurus) és un gènere representat per una única espècie d'avicèfal drepanosàurid que va viure en el Triàsic superior, en el que avui és Itàlia.

Veure Triàsic і Megalancosaure

Megazostrodon rudnerae

Megazostrodon rudnerae és una espècie extinta del clade dels mamaliaformes.

Veure Triàsic і Megazostrodon rudnerae

Melanorosaure

El melanorosaure (Melanorosaurus, gr. "llangardaix de la muntanya negra") és un gènere representat per dues espècies de dinosaures sauròpodes melanorosàurids que va viure a la fi del període Triàsic, fa aproximadament 210 milions d'anys, en el Noriano, en el que és avui Àfrica.

Veure Triàsic і Melanorosaure

Mesoeucrocodilians

Els mesoeucrocodilis (Mesoeucrocodylia) són un clade d'arcosaures crurotarsis crocodiliformes que aparegueren al Triàsic mitjà i encara existeixen avui en dia.

Veure Triàsic і Mesoeucrocodilians

Mesozoic

El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.

Veure Triàsic і Mesozoic

Metoposaure

El metoposaure (Metoposaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Metoposaure

Metoposauroïdeus

Els metoposauroïdeus (Metoposauroidea) constitueixen una superfamília de tetràpodes temnospòndils extints, van viure des del Triàsic mitjà fins al Triàsic superior en el que avui en dia és Nord-amèrica, Europa i el nord d'Àfrica.

Veure Triàsic і Metoposauroïdeus

Metoposàurids

Els metoposàurids (Metoposauridae) formen una família de temnospòndils.

Veure Triàsic і Metoposàurids

Michael James Benton

Michael James Benton FRS FRSE (8 d'abril del 1956) és un paleontòleg britànic que treballa com a catedràtic de paleontologia dels vertebrats a l'Escola de Ciències de la Terra de la Universitat de Bristol.

Veure Triàsic і Michael James Benton

Microgomphodon oligocynus

Microgomphodon oligocynus és una espècie de teràpsid de la família dels bàurids que visqué entre el Triàsic inferior i el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és el sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Microgomphodon oligocynus

Mignon Talbot

Mignon Talbot (16 d'agost de 1869 - 18 de juliol de 1950) fou una paleontòloga estatunidenca que es va dedicar a l'estudi de vertebrats i invertebrats.

Veure Triàsic і Mignon Talbot

Mina Eureka

La mina Eureka és una mina, actualment abandonada, que es troba al poble de Castell-estaó (Pallars Jussà), a ambdues ribes del riu Flamisell.

Veure Triàsic і Mina Eureka

Miosaure

El miosaure (Myosaurus) és un gènere extint de dicinodont que van viure en el període Triàsic inferior en el que ara són Àfrica i l'Antàrtida.

Veure Triàsic і Miosaure

Mixosaure

El mixosaure (Mixosaurus, "llangardaix mixt") és un gènere d'ictiosaures mixosàurids que visqueren en el Triàsic mitjà, al territori que seria avui Àsia, Europa i Amèrica del Nord.

Veure Triàsic і Mixosaure

Mola de Segart

La Mola de Segart és una muntanya de 565 msnm situada a la Serra Calderona, al terme municipal de Segart al Camp de Morvedre (País Valencià).

Veure Triàsic і Mola de Segart

Monte Cristallo

Monte Cristallo (pronunciació en italià: /kriˈstallo/) és una muntanya de les Dolomites italianes, al nord-est de Cortina d'Ampezzo, a la província de Belluno (Véneto, Itàlia septentrional).

Veure Triàsic і Monte Cristallo

Monte San Giorgio

El mont San Giorgio és una muntanya boscosa de forma piramidal al cantó de Ticino de Suïssa.

Veure Triàsic і Monte San Giorgio

Morganucodon

Morganucodon és un gènere de mamaliaformes extints que visqueren durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior a Euràsia i Nord-amèrica.

Veure Triàsic і Morganucodon

Moschorhinus kitchingi

Moschorhinus kitchingi és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels akidnognàtids que visqué entre el Permià superior i el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Moschorhinus kitchingi

Muntanya del Garbí

El Garbí és una muntanya de 593 msnm situada a l'extrem oriental de la Serra Calderona, a poca distància de la mar Mediterrània, entre els municipis d'Estivella, Segart i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre (País Valencià).

Veure Triàsic і Muntanya del Garbí

Muntanyes Talix

Muntanyes Talix a l'Azerbaidjan Les muntanyes Talix (کوههای تالش, Kuha: e Ta:lesh; Talış dağları) és una serralada de muntanyes del nord-oest de l'Iran i el sud-est de la República de l'Azerbaidjan.

Veure Triàsic і Muntanyes Talix

Muntanyes Transantàrtiques

Gel Blau sobre el Llac Fryxell, a les Muntanyes Transantàrtiques, format amb aigua fosa de la glacera Canadà i altres glaceres menors. L'aigua dolça queda a la superfície del llac i al gelar-se, segella l'aigua salada a sota Les Muntanyes Transantàrtiques són una cadena muntanyosa antàrtica que s'estén (amb alguna interrupció) entre el cap Adare i la terra de Coats.

Veure Triàsic і Muntanyes Transantàrtiques

Muschelkalk

Carbonats de la fàcies ''Muschelkalk'' a Tauberland, Alemanya La fàcies Muschelkalk són uns sediments de composició carbonàtica i d'edat triàsica, descrits per Friedrich August von Alberti l'any 1834 a la conca germànica, tot i que també es troben en moltes zones del continent europeu.

Veure Triàsic і Muschelkalk

Museu d'Alcover

El Museu d'Alcover és un museu local que està ubicat al municipi d'Alcover, a l'Alt Camp.

Veure Triàsic і Museu d'Alcover

Museu de Ciències Naturals de Granollers

Façana del Museu de Ciències Naturals de Granollers El Museu de Ciències Naturals de Granollers és un museu d'història natural que s'ubica a Granollers.

Veure Triàsic і Museu de Ciències Naturals de Granollers

Museu Nacional (Rio de Janeiro)

El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.

Veure Triàsic і Museu Nacional (Rio de Janeiro)

Mussaure

El mussaure (Mussaurus, "llangardaix ratolí") és un gènere de dinosaure prosauròpode herbívor que va viure al Triàsic superior, fa uns 215 milions d'anys.

Veure Triàsic і Mussaure

Núria Solé i Sanromà

Núria Solé i Sanromà –o Núria Solé de Porta, com signava els seus treballs– (Constantí, Tarragona, 22 de juny de 1925 - 2 de maig de 2013) va ser una geòloga i palinòloga catalana, molt respectada a la comunitat palinològica internacional.

Veure Triàsic і Núria Solé i Sanromà

Nemertins

Els nemertins (Nemertea) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes.

Veure Triàsic і Nemertins

Neoteràpsids

Els neoteràpsids (Neotherapsida) són un clade de teràpsids que conté els anomodonts i els teriodonts, un grup més derivat que inclou els mamífers.

Veure Triàsic і Neoteràpsids

Nitosaure (cinodont)

Els nitosaures (Nythosaurus) són un gènere extint de cinodonts que visqueren durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és el sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Nitosaure (cinodont)

Norià

El Norià és el segon estatge faunístic del Triàsic superior.

Veure Triàsic і Norià

Notosaure

El gènere Nothosaurus agrupa les espècies semi-aquatiques de tetràpodes amniotes lepidosaurians que visqueren durant el període Triàsic.

Veure Triàsic і Notosaure

Notosauroides

Els notosauroides (Nothosauroidea) són un ordre extint de sauròpsids sauropterigis que van viure durant el Triàsic.

Veure Triàsic і Notosauroides

Novialoïdeus

Els novialoïdeus (Novialoidea) (del llatí; novus, «nou» + ala «ala»; «noves ales») són un clade extint de pterosaures macronicopterans que van viure des de finals del Juràssic inferior fins a finals del Cretaci superior (des de principis del Toarcià fins a finals del Maastrichtià).

Veure Triàsic і Novialoïdeus

Nyasasaure

Nyasasaure, Nyasasaurus, (que significa "Nyasa saure") és un gènere de rèptils extints del Triàsic, al qual va donar nom el paleontòleg Alan J. Charig en la seva tesi doctoral presentada a la dècada de 1950.

Veure Triàsic і Nyasasaure

Octávio Mateus

Octávio Mateus (nascut el 1975) és un paleontòleg portuguès i Professor de Paleontologia a la Faculdade de Ciências e Tecnologia da Universidade Nova de Lisboa.

Veure Triàsic і Octávio Mateus

Odenwald

L'Odenwald és un massís situat als estats alemanys de Hessen, Baviera i Baden-Württemberg.

Veure Triàsic і Odenwald

Odontochelys semitestacea

Odontochelys semitestacea és la tortuga més antiga que s'ha descobert.

Veure Triàsic і Odontochelys semitestacea

Oka

L'Oka (nom basc), que també sol aparèixer escrit Oca en castellà, és un riu del vessant cantàbric de la península Ibèrica que discorre per terres de Biscaia, al País Basc.

Veure Triàsic і Oka

Oleniokià

LOleniokià és el segon estatge faunístic del Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Oleniokià

Oligokyphus

Oligokyphus és un gènere extint de cinodonts de la família dels tritilodòntids que visqueren entre el Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Oligokyphus

Ornithosuchus

Ornithosuchus és un gènere extint de crurotarsis prehistòrics que visqueren al Triàsic superior.

Veure Triàsic і Ornithosuchus

Ornitisquis

Els ornitisquis (Ornithischia) és un ordre de dinosaures herbívors amb bec.

Veure Triàsic і Ornitisquis

Ornitosúquids

Els ornitosúquids (Ornithosuchidae, gr. 'cocodrils aus') és una família extinta d'arcosaures pseudosuquians (parents llunyans dels cocodrils moderns) del període Triàsic.

Veure Triàsic і Ornitosúquids

Ortocèrides

Els ortocèrides (Orthocerida, gr. "banya recta") són un ordre extint de mol·luscs cefalòpodes que foren molt abundants en els mars del Paleozoic.

Veure Triàsic і Ortocèrides

Osmunda

Osmunda és un gènere de plantes vasculars sense llavors de la família Osmundaceae que es troba principalment en la zona de clima temperat.

Veure Triàsic і Osmunda

Paleocè

El PaleocèEn els parlars orientals.

Veure Triàsic і Paleocè

Paleontologia dels vertebrats

La paleontologia dels vertebrats intenta esbrinar el comportament, reproducció i aparença dels animals vertebrats extints per mitjà de l'estudi de les seves restes fossilitzades.

Veure Triàsic і Paleontologia dels vertebrats

Paleotetis

Paleotetis al Permià (en blau fosc). El Paleotetis és un antic oceà del Paleozoic situat entre el supercontinents de Gondwana i Euramèrica.

Veure Triàsic і Paleotetis

Pallejà

Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Veure Triàsic і Pallejà

Pangea

Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Veure Triàsic і Pangea

Panphagia

Ossos preservats del crani de ''Panphagia protos'' (PVSJ 874) Panphagia (del grec clàssic pan, "tot", i phagein, "menjar", fa referència a la seva dieta omnívora inferida) és un gènere de dinosaure sauropodomorf.

Veure Triàsic і Panphagia

Paquicormiformes

Els paquicormiformes (Pachycormiformes) són un ordre extint de peixos actinopterigis dels sediments Mesozoics d'Euràsia i d'Amèrica.

Veure Triàsic і Paquicormiformes

Paraciclotosaure

El paraciclotosaure (Paracyclotosaurus) és un gènere extint de temnospòndil que va viure en el període Triàsic mitjà (fa aproximadament 225 milions d'anys), en el que avui és Austràlia.

Veure Triàsic і Paraciclotosaure

Pararèptils

Els pararèptils (Parareptilia, 'al costat dels rèptils') són un clade o una subclasse de rèptils que ha estat definida variablement com un grup extint d'anàpsids primitius.

Veure Triàsic і Pararèptils

Parc Nacional de Capitol Reef

Cassidy Arch, al '''Parc Nacional de Capitol Reef''' El Parc Nacional de Capitol Reef (en anglès: Capitol Reef National Park) és un parc nacional dels Estats Units situat al centre-sud de Utah.

Veure Triàsic і Parc Nacional de Capitol Reef

Parc Nacional de Talampaya

El Parc Nacional de Talampaya és una reserva natural i un dels llocs Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO a l'Argentina.

Veure Triàsic і Parc Nacional de Talampaya

Parc Nacional del Bosc Petrificat

El Parc Nacional del Bosc Petrificat (anglès: Petrified Forest National Park) és un parc nacional dels Estats Units situat als comtats de Navajo i Apache, al nord-est d'Arizona.

Veure Triàsic і Parc Nacional del Bosc Petrificat

Parc Natural de la Serra de Montsant

El Parc Natural de la Serra de Montsant és un parc natural que protegeix gran part de la Serra de Montsant, concretament 11.755,82 ha.

Veure Triàsic і Parc Natural de la Serra de Montsant

Parcent

Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Veure Triàsic і Parcent

Parotosuchus

Parotosuchus és un gènere extint d'amfibi temnospòndil capitosauroïdeu que va viure al Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Parotosuchus

Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.

Veure Triàsic і Pedraforca

Pedrera Berta

La pedrera Berta és una pedrera inactiva que es troba al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l'Obac, al sud de la Riera de Rubí, als termes municipals de Sant Cugat del Vallès i El Papiol.

Veure Triàsic і Pedrera Berta

Pedrera de Sarral

La pedrera de Sarral és una pedrera en desús situada al sector sud-oriental de la Conca de l'Ebre, específicament, a la depressió del riu Francolí, al municipi del Sarral a la comarca de la Conca de Barberà.

Veure Triàsic і Pedrera de Sarral

Pedrera Lengenbach

Cristall d'esfalerita en dolomita de la pedrera. Cristall de tennantita extret a la pedrera. La pedrera Lengenbach (LGB) és una pedrera que es troba a la vall de Binn (Binntal), en plens Alps suïssos, a un quilómetre al sud-est de Fäld, al cantó de Valais.

Veure Triàsic і Pedrera Lengenbach

Pelorocephalus

Pelorocephalus és un gènere de temnospòndil que va viure al Triàsic superior en el que avui en dia és Argentina.

Veure Triàsic і Pelorocephalus

Península Antàrtica

La península Antàrtica és la part més septentrional de la terra ferma de l'Antàrtida i l'única zona d'aquell continent que s'estén fora del cercle polar antàrtic.

Veure Triàsic і Península Antàrtica

Permià

El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.

Veure Triàsic і Permià

Petersita-(Y)

La petersita-(Y) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la mixita.

Veure Triàsic і Petersita-(Y)

Petinosaure

El petinosaure (Peteinosaurus zambellii) va ser un dels pterosaures més petits (60 cm d'envergadura) i primerencs de la gran família dels Pterosauria (del grec, πτερος (pteros), «ala» + σαῦρος (sauros), «rèptil» o «llangardaix»).

Veure Triàsic і Petinosaure

Petrés

Vista de Petrés Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Veure Triàsic і Petrés

Picaio

El Picaio és una muntanya de 363 metres d'alçada situada a l'extrem sud de la serra Calderona, al terme municipal de Sagunt i Puçol.

Veure Triàsic і Picaio

Pinàcies

Les pinàcies (Pinaceae) són una família de coníferes de l'ordre de les pinals que inclou arbres tan coneguts com els pins i el avets.

Veure Triàsic і Pinàcies

Pinòidies

Pinoideae és una subfamília dins les pinàcies amb acícules inserides exclusivament en els braquiblasts.

Veure Triàsic і Pinòidies

Pinus

Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Pinus és un gènere de conífera de la família Pinaceae.

Veure Triàsic і Pinus

Pisanosaure

Els pisanosaures (Pisanosaurus) són un gènere de dinosaures ornitisquis que visqueren al Triàsic superior al que avui en dia és Argentina.

Veure Triàsic і Pisanosaure

Pistosaure

El pistosaure (Pistosaurus) és un gènere representat per una única espècie de plesiosaure basal que va viure en el Triàsic mitjà, en el que avui és Europa.

Veure Triàsic і Pistosaure

Placerias hesternus

Placerias hesternus és una espècie de dicinodont que visqué durant els estatges Carnià i el Norià, fa aproximadament 210–240 milions d'anys, en el període Triàsic.

Veure Triàsic і Placerias hesternus

Placochelys

Placochelys és un gènere representat per una única espècie de sauròpsid placodont pertanyent a la família Placochelyidae, que va viure en el Triàsic mitjà i el Triàsic superior, en el que avui és Alemanya.

Veure Triàsic і Placochelys

Placodonts

Els placodonts (Placodontia, gr. 'dents de tauletes') són un ordre de sauròpsids sauropterigis marins, que van viure en el període Triàsic.

Veure Triàsic і Placodonts

Placodus

Placodus és un gènere de sauròpsids placodonts placodòntids, que visqueren en el Triàsic inferior i el Triàsic mitjà.

Veure Triàsic і Placodus

Plagiosaure

El plagiosaure (Plagiosaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Plagiosaure

Plagiosauroïdeus

Els palgiosauroïdeus (Plagiosauroidea) constitueixen una superfamília d'amfibis temnospòndils que van viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Plagiosauroïdeus

Plagiosàurids

Els plagiosàurids (Plagiosauridae) constitueixen una família d'amfibis temnospòndils que van viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Plagiosàurids

Plateosaure

El plateosaure (Plateosaurus, 'llangardaix pla') és un gènere de dinosaure prosauròpode que podia desplaçar-se a 2 o 4 potes.

Veure Triàsic і Plateosaure

Plateosàurids

Els plateosàurids constitueixen una família de dinosaures sauropodomorfs que visqueren al període Triàsic superior i al Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Plateosàurids

Platycraniellus elegans

Platycraniellus elegans és una espècie extinta de cinodont basal que visqué durant el Triàsic.

Veure Triàsic і Platycraniellus elegans

Plesiosaures (ordre)

Els plesiosaures (Plesiosauria) són un ordre extingit de grans rèptils aquàtics piscívors que aparegueren al període Triàsic superior i van prosperar fins a l'extinció K-Pg a finals del Cretaci.

Veure Triàsic і Plesiosaures (ordre)

Pliosauroïdeus

Els pliosauroïdeus (Pliosauroidea) són un subordre de sauròpsids plesiosaures, que visqueren des del Triàsic superior fins al Cretaci superior.

Veure Triàsic і Pliosauroïdeus

Postosuchus

Postosuchus va ser un arcosaure basal que va viure en el que avui és Nord-amèrica cap al final del període Triàsic (fa 220 milions d'anys fins fa 205 milions d'anys).

Veure Triàsic і Postosuchus

Potanichthys xingyiensis

Potanichthys xingyiensis és una espècie fòssil d'un gènere monotípic de peixos voladors que va viure en el Ladinià durant el Triàsic Mitjà (fa entre 237 i 228 milions d'anys).

Veure Triàsic і Potanichthys xingyiensis

Prehistòria d'Escòcia

La prehistòria d'Escòcia és el període que comprèn des de la formació geològica del territori escocès fins a l'arribada de Roma i la creació de la província de Britània a partir del 43 aC.

Veure Triàsic і Prehistòria d'Escòcia

Prensibilitat

Una cua prènsil. La prensibilitat és la qualitat d'un òrgan que s'ha adaptat per agafar-se o arrapar-se.

Veure Triàsic і Prensibilitat

Preondactylus

Preondactylus fou un gènere de pterosaures de cua llarga que visqueren al Triàsic Superior (durant el Carnià tardà o el Norià primerenc, fa uns 228 milions d'anys), al continent Pangea (on actualment és Itàlia).

Veure Triàsic і Preondactylus

Probainògnats

Els probainògnats (Probainognathia) són un dels dos clades principals dels cinodonts, juntament amb els cinògnats.

Veure Triàsic і Probainògnats

Probainognàtids

Els probainognàtids (Probainognathidae) són una família extinta de rèptils mamiferoides de dieta carnívora que visqueren durant el Triàsic superior.

Veure Triàsic і Probainognàtids

Procinosúquids

Els procinosúquids (Procynosuchidae) són una família extinta de teràpsids que foren els primers cinodonts juntament amb els dvínids.

Veure Triàsic і Procinosúquids

Procolofonomorfs

Els procolofonomorfs (Procolophonomorpha) són un ordre o clade de sauròpsids (rèptils) primitius que aparegueren durant el Permià mitjà.

Veure Triàsic і Procolofonomorfs

Procolofons

Els procolofons (Procolophonia) són un subordre de rèptil herbívors que visqueren des del permià mitja i fins al Triàsic, avui estan extingits.

Veure Triàsic і Procolofons

Procompsognathus

Procompsognathus (mandíbula elegant anterior) és un gènere representat per una única espècie de dinosaure teròpode celofísid, que va viure a la fi del període Triàsic superior, fa aproximadament de 218 a 211 milions d'anys, en el Noriano, que avui es coneix com a Europa.

Veure Triàsic і Procompsognathus

Procynosuchus

Procynosuchus és un gènere extint de cinodonts basals que visqueren durant el Permià superior i el Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Procynosuchus

Progalesaurus lootsbergensis

Progalesaurus lootsbergensis és una espècie extinta de cinodont que visqué durant el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Progalesaurus lootsbergensis

Proganochelys quenstedtii

Proganochelys quenstedtii és la segona espècie de tortuga més antiga descoberta fins avui.

Veure Triàsic і Proganochelys quenstedtii

Prolacerta

Prolacerta (llatí, "llangardaix d'abans") és un gènere extingit d'arcosauromorf de principis del Triàsic.

Veure Triàsic і Prolacerta

Prolacertiformes

Els prolacertiformes (Prolacertiformes) o protosaures (Protorosauria) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosauromorfs que van viure durant els períodes Permià Superior fa 258 milions d'anys en el Wuchiapingiano i el Triàsic Superior durant el Carniano, fa 203 milions d'anys.

Veure Triàsic і Prolacertiformes

Prosauròpodes

Els prosauròpodes (Prosauropoda, 'anterior als sauròpodes') constitueixen un infraordre de dinosaures al qual pertanyen els sauropodomorfs més primitius, que visqueren a finals del període Triàsic i a principis del Juràssic.

Veure Triàsic і Prosauròpodes

Proterocàmpsids

Els proterocàmpsids (Proterochampsidae) són una família de sauròpsids (rèptils) diàpsids arcosauromorfs que visqueren a intervinguts i finals del període Triàsic, entre el Ladinià i el Carnià fa 245 i 200 milions d'anys aproximadament a Sud-amèrica.

Veure Triàsic і Proterocàmpsids

Proterosúquids

Els proterosúquids (Proterosuchidae) constitueixen un grup primerenc, possiblemen parafilètic d'arcosauriformes basals els fòssils dels quals són coneguts del Permià superior de Rússia i del Triàsic inferior del sud d'Àfrica, Rússia, Xina, Austràlia, i Antàrtida.

Veure Triàsic і Proterosúquids

Proterosuchus

Proterosuchus és un gènere extint de sauròpsids arcosauromorfs proterosúquids que visqueren durant el Triàsic Inferior a Sud-àfrica.

Veure Triàsic і Proterosuchus

Proterosucs

''Erythrosuchus'' Els proterosucs (Proterosuchia) són un subordre de l'ordre dels tecodonts, avui en desús, que incloïa les formes més primitives i ancestrals.

Veure Triàsic і Proterosucs

Protoanisolarva juarezi

Protoanisolarva juarezi Peñalver, Nel et Pérez-de la Fuente, 2022 és una espècie de mosquit fòssil del Triàsic Mitjà de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental).

Veure Triàsic і Protoanisolarva juarezi

Protoavis

Protoavis és un gènere de saurisqui que visqué a principis del Triàsic de Texas.

Veure Triàsic і Protoavis

Protorosaure

Dibuix que representa un ''Protorosaurus speneri''. Els protorosaures (Protorosaurus) són un gènere de sauròpsids (rèptils) de l'ordre Prolacertiformes.

Veure Triàsic і Protorosaure

Protosuchus

Protosuchus és un gènere d'arcosaure crocodilomorf protosúquid carnívor del Triàsic superior i el Juràssic inferior.

Veure Triàsic і Protosuchus

Prozostrodon brasiliensis

Prozostrodon brasiliensis fou un cinodont avançat relacionat amb els avantpassats dels mamífers.

Veure Triàsic і Prozostrodon brasiliensis

Pterioides

Els pterioides (Pterioida) són un ordre de mol·luscs bivalves, repartits entre diverses famílies vivents i extintes.

Veure Triàsic і Pterioides

Qüestions biològiques de Jurassic Park

Jurassic Park, una novel·la de Michael Crichton, amb adaptació al cinema dirigida per Steven Spielberg, gira entorn de la resurrecció dels dinosaures a través d'enginyeria genètica.

Veure Triàsic і Qüestions biològiques de Jurassic Park

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Veure Triàsic і Quars

Quitinozous

Chitinozoa és un microfòssil en forma de matràs trobats en estrats datats entre 489 a 358 milions d'anys d'antiguitat, que és part de la matèria orgànica (segurament són ous) produïda per un animal marí encara desconegut.

Veure Triàsic і Quitinozous

Ramforrincoïdeus

Els ramforrincoïdeus (Rhamphorhynchoidea) són un subordre de pterosaures.

Veure Triàsic і Ramforrincoïdeus

Rauisucs

Els rauisucs (Rauisuchia) són un conjunt poc conegut d'arcosaures depredadors i majoritàriament grossos (sovint d'entre 4 i 6 metres) que visqueren al període Triàsic.

Veure Triàsic і Rauisucs

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').

Veure Triàsic і Rèptils

Reptiliomorfs

Els reptiliomorfs (Reptiliomorpha) són un clade que agrupa els tetràpodes que combinen tant característiques de rèptil com d'amfibi.

Veure Triàsic і Reptiliomorfs

Retià

El Retià és un estatge faunístic del Triàsic superior.

Veure Triàsic і Retià

Ribera Salada

La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se'l denomina en femení) és un riu del Solsonès, afluent per l'esquerra del Segre.

Veure Triàsic і Ribera Salada

Riera de Sant Jaume

La Riera de Sant Jaume és un curs fluvial entre els municipis de Viladecavalls (Vallès Occidental) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) a la Serralada Prelitoral Catalana.

Veure Triàsic і Riera de Sant Jaume

Rincosaures

Els rincosaures (Rhynchosauria) van ésser un inusual grup de rèptils diàpsids relacionats amb els arcosaures.

Veure Triàsic і Rincosaures

Riojasaure

El riojasaure (Riojasaurus, "llangardaix de Rioja") és un gènere de dinosaure prosauròpode herbívor que rep el nom de la província de La Rioja, a l'Argentina, on fou trobat per José Bonaparte.

Veure Triàsic і Riojasaure

Riojasàurids

Els riojasàurids (Riojasauridae) són una família de dinosaures similars als sauròpodes que aparegueren al Triàsic superior.

Veure Triàsic і Riojasàurids

Riu de Saldes

El riu de Saldes, també anomenat riera de saldes o riu d'Eina, neix al terme municipal de Saldes, a la comarca catalana del Berguedà.

Veure Triàsic і Riu de Saldes

Riu Oleniok

La conca de drenatge del riu Oleniok El Riu Oleniok (Оленёк, de vegades escrit com Оленек, Olenek; en idioma sakha: Өлөөн, Ölöön) és un riu, un dels més llargs de Rússia, al nord de Sibèria, situat a l'oest del riu Lena i a l'est del riu Anabar.

Veure Triàsic і Riu Oleniok

Rosamygale grauvogeli

Rosamygale grauvogeli és l'única espècie del gènere extint Rosamygale, aranyes migalomorfes de la família dels hexatèlids.

Veure Triàsic і Rosamygale grauvogeli

Rosemary Askin

Rosemary Anne Askin (1949, també coneguda com a Rosemary Askin Cully) és una geòlega neozelandesa especialitzada en palinologia antàrtica.

Veure Triàsic і Rosemary Askin

Rutiodon

Rutiodon és un gènere extint de sauròpsidos (rèptils) arcosaurios del ordre fitosaurios, que va viure en el període Triàsic.

Veure Triàsic і Rutiodon

Sa Pobla

Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Triàsic і Sa Pobla

Saladar de Makgadikgadi

El Saladar de Makgadikgadi és una salina natural situada al mig de la sabana seca del nord-est de Botswana i és una de les salines més grans del món.

Veure Triàsic і Saladar de Makgadikgadi

Salí de Cambrils

El salí de Cambrils és una antiga explotació de sal situada al poble de Cambrils, dins el terme municipal d'Odèn, que s'ha reconvertit en museu i espai turístic.

Veure Triàsic і Salí de Cambrils

Saltopus elginensis

Saltopus elginensis ('peu saltador') és una espècie de dinosauriforme bípede molt petit, d'entre 80 i 100 centímetres de longitud, que va viure al Triàsic superior d'Escòcia.

Veure Triàsic і Saltopus elginensis

Santiago de Xile

La ciutat de Santiago de Xile (en espanyol i oficialment Santiago de Chile) és la ciutat més gran,.

Veure Triàsic і Santiago de Xile

Santisteban del Puerto

Santisteban del Puerto és un municipi de la província de Jaén.

Veure Triàsic і Santisteban del Puerto

Sarcopterigis

Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».

Veure Triàsic і Sarcopterigis

Sariegu

Sariegu és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Triàsic і Sariegu

Saturnalia tupiniquim

Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.

Veure Triàsic і Saturnalia tupiniquim

Saurisquis

Els saurisquis (Saurischia, del grec 'pelvis de llangardaix') és un dels dos ordres tradicionals dels dinosaures.

Veure Triàsic і Saurisquis

Sauropterigis

Els sauropterigis (Sauropterygia) són un superordre extint de sauròpsids (rèptils) que fan part dels lepidosaures.

Veure Triàsic і Sauropterigis

Saurosuchus

Saurosuchus ('rèptil cocodril') és un gènere extint de rèptil arcosaure que pertany a l'ordre dels rauisuchia.

Veure Triàsic і Saurosuchus

Sòcol (geologia)

En geologia, un sòcol és un relleu de plana o altiplà format durant l'era Primària o Paleozoic.

Veure Triàsic і Sòcol (geologia)

Scalenodontoides macrodontes

Scalenodontoides macrodontes és una espècie extinta de cinodont de la família dels traversodòntids que visqué durant el Triàsic superior en allò que avui en dia és el sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Scalenodontoides macrodontes

Sciadopitys verticillata

El pi para-sol japonès (Sciadopitys verticillata) es una espècie de conífera de la família Sciadopityaceae endèmica del Japó, on rep el nom de koyamaki.

Veure Triàsic і Sciadopitys verticillata

Sclerothorax hypselonotus

Sclerothorax hypselonotus és una espècie d'amfibi temnospòndil que va viure al Triàsic inferior en el que avui en dia és Alemanya.

Veure Triàsic і Sclerothorax hypselonotus

Scoloparia

Scoloparia és un gènere extint de procolofònid pararèptil del Triàsic Superior al Canadà.

Veure Triàsic і Scoloparia

Sea Monsters

Sea Monsters ("Monstres marins") és una sèrie de televisió en tres parts produïda el 2003 per la BBC.

Veure Triàsic і Sea Monsters

Seazzadactylus

Seazzadactylus és un gènere extint de pterosaure basal el qual va viure durant el final del Triàsic a l'àrea de l'actual Itàlia.

Veure Triàsic і Seazzadactylus

Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

Veure Triàsic і Segart

Sel·losaure

Sel·losaure (Sellosaurus) és un gènere de dinosaure prosauròpode que va viure a Europa durant el període Triàsic, fa uns 225 milions d'anys.

Veure Triàsic і Sel·losaure

Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba

El sepulcre megalític de la Cabana de Perauba o de Peralba està situat al sud de la comarca del Pallars Sobirà al terme municipal de Baix Pallars, a 1306 msnm, a la vessant nord de la Serra de Peracalç (1478 m), al final del contrafort muntanyós amb el qual limita pel nord i on comença el pla de corts, una zona de plana que comunica d'est a oest la vall de la Noguera Pallaresa amb la conca fluvial del Flamicell.

Veure Triàsic і Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba

Serra d'Oriola

La serra d'Oriola és una alineació muntanyenca del municipi valencià d'Oriola (Baix Segura).

Veure Triàsic і Serra d'Oriola

Serra de les Àguiles

La Serra de les Àguiles, de Sant Pasqual, o de l'Alcoraia és una serra que se situa entre els termes municipals d'Agost i Montfort, en la província d'Alacant, sobre terreny triàsic.

Veure Triàsic і Serra de les Àguiles

Serra de Tramuntana

Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).

Veure Triàsic і Serra de Tramuntana

Serra del Desert de les Palmes

La serra del Desert de les Palmes o Desert de les Palmes és una alineació muntanyosa del País Valencià.

Veure Triàsic і Serra del Desert de les Palmes

Serra del Reclot

La serra del Reclot és un petit sistema muntanyenc a la comarca del Vinalopó Mitjà del País Valencià.

Veure Triàsic і Serra del Reclot

Serra minera de Cartagena-La Unión

La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).

Veure Triàsic і Serra minera de Cartagena-La Unión

Serralada Annamita

La serralada Annamita és una serralada de muntanyes situada a la part oriental d'Indoxina que té uns 1.100 km de llargada entre Laos, Vietnam, i una petita zona al nord-est de Cambodja.

Veure Triàsic і Serralada Annamita

Sharovipteryx mirabilis

Sharovipteryx mirabilis és un gènere representat per una única espècie de diàpsid prolacertiforme, que va viure en el Triàsic inferior, en el que avui és Kazakhstan i Kirguizstan.

Veure Triàsic і Sharovipteryx mirabilis

Shinarumpita

La shinarumpita és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Triàsic і Shinarumpita

Shonisaure

El shonisaure (Shonisaurus) és un gènere representat per dues espècies d'ictiosaures que van viure en el Triàsic superior, al territori que actualment és Estats Units.

Veure Triàsic і Shonisaure

Shuvosaure

El shuvosaure (Shuvosaurus, gr. "rèptil de Sguvo") és un gènere extint de sauròpsids (rèptils) rauisucs poposàurids representat per una única espècie que va viure en el Triàsic superior, en el que avui és Estats Units.

Veure Triàsic і Shuvosaure

Silesaure

Silesaurus és un gènere de dinosauriformes del Carnià (Triàsic superior).

Veure Triàsic і Silesaure

Simetrodonts

Zhangheoteri Els simetrodonts (Symmetrodonta, del grec symmetros, 'simètric', i odont-, declinació d'odous, 'dent') són un grup primitiu de mamífers del Mesozoic, caracteritzats per l'aspecte triangular de les dents molars en la vista d'oclusió (de cim) i l'absència d'un talònid ben desenvolupat.

Veure Triàsic і Simetrodonts

Sinàpsids

Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr.

Veure Triàsic і Sinàpsids

Sinoconodon rigneyi

Sinoconodon rigneyi és un protomamífer que aparegué al Triàsic superior fa uns 208 milions d'anys.

Veure Triàsic і Sinoconodon rigneyi

Sinokannemeyeria

Sinokannemeyeria és un gènere de sinàpsids extints de la família dels kannemeyèrids que visqueren durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és la província xinesa de Shanxi.

Veure Triàsic і Sinokannemeyeria

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.

Veure Triàsic і Sistema Ibèric

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Veure Triàsic і Solsonès

Stahleckeria potens

Stahleckeria potens és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels stahleckèrids que visqué durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és Sud-amèrica.

Veure Triàsic і Stahleckeria potens

Talatosaures (ordre)

Els talatosaures (Thalattosauria, gr. "llangardaixos de l'oceà") són un ordre extingit de sauròpsids (rèptils) marins que visqueren durant el Triàsic mitjà i tardà.

Veure Triàsic і Talatosaures (ordre)

Tales (Plana Baixa)

Tales és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Veure Triàsic і Tales (Plana Baixa)

Tanystropheus

Tanystropheus és un rèptil que tenia un coll llarg (mesurava tres metres, més que tota la resta del cos) format per 12 o 13 vèrtebres llarguíssimes i que li servia per a pescar sense la necessitat d'entrar a l'aigua.

Veure Triàsic і Tanystropheus

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Veure Triàsic і Taula dels temps geològics

Taunton (Anglaterra)

Taunton (pronunciat /ˈtɔːntən/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Somerset (Anglaterra), del qual n'és la capital.

Veure Triàsic і Taunton (Anglaterra)

Tawa hallae

Tawa hallae (Tawa, nom Hopi per al déu solar dels Anasazi) és una espècie de dinosaure teròpode que va viure a la fi del període Triàsic, aproximadament entre 215 i 213 milions d'anys enrere, durant el Norià, en el que avui és Nord-amèrica.

Veure Triàsic і Tawa hallae

Taxàcies

Les taxàcies (Taxaceae) són una família de coníferes dins l'ordre de les pinals.

Veure Triàsic і Taxàcies

Tàxon Elvis

En paleontologia, un tàxon Elvis és un tàxon que s'ha identificat erròniament com que va tornar a aparèixer en el registre fòssil després d'un període de presumpta extinció, però en realitat no és un descendent del tàxon original, sinó que ha desenvolupat una morfologia similar per evolució convergent.

Veure Triàsic і Tàxon Elvis

Tecodontosaure

El tecodontosaure (Thecodontosaurus) és un gènere de dinosaure herbívor que va viure al Triàsic superior (Norià i/o Retià).

Veure Triàsic і Tecodontosaure

Tecodonts

Els tecodonts (Thecodontia, gr. 'dents en conques') és un antic ordre, avui en desús, d'arcosaures primerencs que aparegueren en el període Permià superior i van florir en el Triàsic.

Veure Triàsic і Tecodonts

Teleostis

Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.

Veure Triàsic і Teleostis

Temnospòndils

Els temnospòndils (Temnospondyli, 'vèrtebres tallades' en grec) són un tàxon important i extremament divers de tetràpodes que prosperaren arreu del món durant els períodes Carbonífer, Permià i Triàsic.

Veure Triàsic і Temnospòndils

Teratosaure

El teratosaure (Teratosaurus, gr. teras “monstre” + sauros “llangardaix”) era un gènere de rauisucs del Triàsic de Stubensandstein (formació de Löwenstein - edat Norià) d'Alemanya i Krasiejów (regió de Silèsia) a Polònia.

Veure Triàsic і Teratosaure

Teràpsids

Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids.

Veure Triàsic і Teràpsids

Teròpodes

Els teròpodes (Theropoda, 'peu de bèstia') són un grup dinosaures saurisquis bípedes.

Veure Triàsic і Teròpodes

Teriodonts

Els teriodonts (Theriodontia, gr. 'dents de bèstia') són un clade de teràpsids («rèptils mamiferoides») que aparegueren durant el Permià.

Veure Triàsic і Teriodonts

Terocèfals

Els terocèfals (Therocephalia) constitueixen un subordre extint de teràpsids euteriodonts carnívors que visqueren des del Permià mitjà i superior fins al Triàsic.

Veure Triàsic і Terocèfals

Terra de Francesc Josep

Paisatge de l'illa Northbrook. L'arxipèlag conegut com la Terra de Francesc Josep (en rus, Земля Франца-Иосифа, Zemlià Frantsa Iosifa) és un conjunt de 191 illes cobertes en un 85% pel gel,J.

Veure Triàsic і Terra de Francesc Josep

Terra de Jameson

La Terra de Jameson, Jameson Land és una península de Groenlàndia, limita al sud-oest amb Scoresby Sund (el fiord més gran del món), al nord-oest amb l'interior de groenlàndia, al nord amb Scoresby Land, i a l'est amb Carlsberg Fjord, Liverpool Land i Hurry Inlet.

Veure Triàsic і Terra de Jameson

Terrestrisuchus

Terrestrisuchus (gr. 'cocodril terrestre') és un gènere extint de cocodrilomorf esfenosuc de la família Saltoposuchidae que va viure cap a finals del Triàsic en el que avui és Gal·les (Regne Unit).

Veure Triàsic і Terrestrisuchus

Tetraceratop

Els tetraceratops (Tetraceratops, gr. 'cara amb quatre banyes') és un gènere extint de sinàpsids que visqué a principis del període Permià.

Veure Triàsic і Tetraceratop

Tetrapodophis

Tetrapodophis (del grec que significa «serp de quatre potes») és un gènere extingit d'escatosos del Cretaci inferior.

Veure Triàsic і Tetrapodophis

Tetràpodes

Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.

Veure Triàsic і Tetràpodes

Teyuwasu

Teyuwasu barberenai és un nomen dubium d'un gènere de dinosaures saurisquis que hauria tingut una única espècie.

Veure Triàsic і Teyuwasu

Thalassiodracon

Thalassiodracon fou un petit plesiosaure que visqué del Triàsic superior al Juràssic inferior a Europa.

Veure Triàsic і Thalassiodracon

Theriognathus microps

Theriognathus microps és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels whàitsids que visqué entre el Permià superior i el Triàsic mitjà al sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Theriognathus microps

Theroteinus nikolai

Theroteinus nikolai és una espècie de mamaliaforme extint que visqué durant el Triàsic superior en allò que avui en dia és França.

Veure Triàsic і Theroteinus nikolai

Thomasia

Thomasia és un gènere extint de mamaliaformes de la família dels haramíyids que visqueren entre el Triàsic superior i el Juràssic inferior en allò que avui en dia és Europa.

Veure Triàsic і Thomasia

Thrinaxodon liorhinus

Thrinaxodon liorhinus és una espècie extinta de teràpsids que visqueren al Triàsic inferior, l'única del gènere Thrinaxodon.

Veure Triàsic і Thrinaxodon liorhinus

Ticinosuchus ferox

Ticinosuchus és una espècie extinta d'arcosaure que visqué al Triàsic mitjà, l'única del gènere Ticinosuchus.

Veure Triàsic і Ticinosuchus ferox

Tortugues

Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.

Veure Triàsic і Tortugues

Trapps de Sibèria

Els trapps siberians (en rus, Сибирские траппы, Sibírskie trappi) formen una extensa zona volcànica a Sibèria d'uns dos milions i mig de quilòmetres quadrats.

Veure Triàsic і Trapps de Sibèria

Traqueobionts

Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.

Veure Triàsic і Traqueobionts

Traversodòntids

Els traversodòntids (Traversodontidae) són una família extinta de sinàpsids teràpsids que visqueren durant el Triàsic.

Veure Triàsic і Traversodòntids

Traversodon stahleckeri

Traversodon stahleckeri és una espècie de cinodont de la família dels traversodòntids que visqué a Sud-amèrica durant el Triàsic mitjà.

Veure Triàsic і Traversodon stahleckeri

Trematosaure

El trematosaure (Trematosaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Trematosaure

Trematosaures

Els trematosaures (Trematosauria) constitueixen un dels dos grans grups d'amfibis temnospòndils que van sobreviure a l'extinció permiana, l'altre fou el dels capitosaures.

Veure Triàsic і Trematosaures

Trematosauroïdeus

Els trematosauroïdeus (Trematosauroidea) són un grup important d'amfibis temnospòndils que van viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Trematosauroïdeus

Trematosàurids

Els trematosàurids (Trematosauridae) constitueixen una nombrosa família de grans amfibis temnospòndils.

Veure Triàsic і Trematosàurids

Triadobatrachus massinoti

Triadobatrachus és un gènere extint representat per una única espècie d'amfibi, grup que inclou als anurs i taxons relacionats a est.

Veure Triàsic і Triadobatrachus massinoti

Trias

* Personatges.

Veure Triàsic і Trias

Tries

* Tries o Triàsic, primer període geològic del Mesozoic.

Veure Triàsic і Tries

Trilofosàurids

Els trilofosàurids (Trilophosauridae) són una família de sauròpsids (rèptils) diàpsids similars als llangardaixos que visqueren al Triàsic i que estan emparentats amb els arcosaures.

Veure Triàsic і Trilofosàurids

Trinaxodòntids

Els trinaxodòntids (Thrinaxodontidae) són una família de cinodonts extints que visqueren entre el Permià mitjà i el Triàsic inferior.

Veure Triàsic і Trinaxodòntids

Trirachodon

Trirachodon és un gènere extint de sinàpsids que visqueren durant el Triàsic en allò que avui en dia és el sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Trirachodon

Triteledòntids

Els triteledòntids (Tritheledontidae) són una família de cinodonts de mida petita-mitjana.

Veure Triàsic і Triteledòntids

Tritilodòntids

Els tritilodòntids (Tritylodontidae) són una família de sinàpsids cinodonts herbívors altament especialitzats.

Veure Triàsic і Tritilodòntids

Tritylodon

Tritylodon és un gènere extint de sinàpsids de la família dels tritilodòntids que visqueren entre el Triàsic superior i el Juràssic inferior al sud d'Àfrica.

Veure Triàsic і Tritylodon

Turó de Caçagats

El Turó de Caçagats és una muntanya rogenca de 78,4 metres que es troba al municipi de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Triàsic і Turó de Caçagats

Turó del Calamot

El Turó del Calamot, també dit, erròniament, el Penyalar, per una mala traducció del topònim dels mapes militars Peñascal, és una muntanya rogenca del massís de Garraf de 86,9 metres que és al costat del centre del municipi de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, i a la vora del camí de la Sentiu.

Veure Triàsic і Turó del Calamot

Unaysaure

L'unaysaure (Unaysaurus, tup. “llangardaix d'Aigua Negra”) és un gènere de dinosaure herbívor sauropodomorf plateosàurid, que va viure en el Triàsic superior (fa aproximadament entre 225 i 210 milions d'anys, descobert al sud del Brasil, al geoparc de Paleorrota, l'any 1998, i anunciat en roda de premsa el dijous 3 de desembre de 2004, és un dels dinosaures més antics coneguts.

Veure Triàsic і Unaysaure

Urals

Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.

Veure Triàsic і Urals

Vaderlimulus tricki

Vaderlimulus tricki és una espècie fòssil de quelicerat de l'ordre dels xifosurs d'uns 10 centímetres.

Veure Triàsic і Vaderlimulus tricki

Vilamarxant

Vilamarxant és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Veure Triàsic і Vilamarxant

Villaviciosa

Villaviciosa és un ''conceyu'', una parròquia i un poble de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Veure Triàsic і Villaviciosa

Vjushkovia

Vjushkovia és un gènere extint d'arcosauromorf eritrosúquid que va viure al període Triàsic.

Veure Triàsic і Vjushkovia

Volborthita

La volborthita és un mineral de la classe dels vanadats.

Veure Triàsic і Volborthita

Weta

''Deinacrida fallai'', de 20 cm de longitud Els wetes són grans ortòpters, nocturns i àpters originaris de Nova Zelanda.

Veure Triàsic і Weta

Wetlugasaure

El wetlugasaure (Wetlugasaurus) és un gènere extint de temnospòndils que van viure a la fi del període Triàsic en el que avui és Rússia i Groenlàndia.

Veure Triàsic і Wetlugasaure

Whàitsids

Els whàitsids (Whaitsiidae) són una família extinta de sinàpsids de la superfamília dels whaitsioïdeus que visqueren entre el Permià superior i el Triàsic mitjà.

Veure Triàsic і Whàitsids

Wilhelm Philipp Schimper

Wilhelm Philipp Schimper. Bust de Schimper (Museu d'Història Natural d'Estrasburg. Wilhelm Philipp Schimper (o en francès, Guillaume Philippe Schimper) (1808-1880) és un botànic i paleontòleg francès, nascut el 12 de desembre de 1808 a Dossenheim-sur-Zinsel i mort el 20 de març de 1880 a Estrasburg.

Veure Triàsic і Wilhelm Philipp Schimper

Woutersia

Woutersia és un gènere de mamaliaformes extints que visqueren durant el Retià (Triàsic superior).

Veure Triàsic і Woutersia

Xianglong zhaoi

Xianglong zhaoi ('llangardaix volador de Zhao' en xinès) és una espècie extinta de sauròpsid (rèptil) escatós descoberta a la província de Liaoning (República Popular de la Xina).

Veure Triàsic і Xianglong zhaoi

Younginiformes

Els younginiformes (Younginiformes) són un ordre extint de sauròpsids diàpsids basals.

Veure Triàsic і Younginiformes

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Veure Triàsic і Zagros

Zanclodon

Zanclodon és el nom utilitzat formalment per referir-se al material fòssil pertanyent a, com a mínim, dos gèneres de dinosaure del Triàsic superior.

Veure Triàsic і Zanclodon

Zooxantel·les

Les zooxantel·les (Zooxanthellae) són protozous flagel·lats que són endosimbionts intracel·lulars de diversos animals marins i protozous, especialment coralls dels grups antozous i escleractinis, i de l'anèmona tropical marina Aiptasia.

Veure Triàsic і Zooxantel·les

Zupaisaure

El zupaisaure (Zupaysaurus, "llangardaix dimoni") és un gènere de dinosaure teròpode primitiu que va viure des del Retià del Triàsic superior fins al Hettangià del Juràssic inferior en el que actualment és Argentina.

Veure Triàsic і Zupaisaure

També conegut com Període Triàssic, Salífer, Sistema Salífer, Triàssic, Triàsic Inferior, Triàsic Superior, Triàsic mitjà, Triàsic tardà, Triàsiques, Triàssic mitjà, Triàssic superior.

, Bivalves, Black Mesa (Oklahoma), Blikanasaure, Bokita, Bolotridon frerensis, Bonastre, Boninita, Bosc del Palatinat, Bourgueticrínides, Braquícers, Braquiòpids, Braquiopoïdeus, Brasilodon, Budapest, Buntsandstein, Cal Pallarès (les Valls d'Aguilar), Calamars, Calmasuchus acri, Caminant entre dinosaures, Camposaure, Cap de la Barra, Capa d'ossos, Capitosaure, Carbó, Carmina Virgili i Rodón, Carnià, Casèids, Cascades Maletsunyane, Caseasaures, Caseosaure, Castell d'Escornalbou, Celofísids, Celofisoïdeus, Ceratítides, Chaliminia musteloides, Cheshire, Chester, Chindesaure, Chiniquodon, Chinleïta-(Nd), Christian Erich Hermann von Meyer, Cicadòfits, Ciclotosaure, Cinògnats, Cingles de Bertí, Cinturó orogènic de l'Àsia Central, Clot d'Espolla, Cocòlit, Coelophysis, Coleòpters, Coloradisaure, Compsocerops, Comtat de Durham, Conca de París (geologia), Conca germànica, Condrostis, Conodonts, Continent, Conulats, Coralls rugosos, Cordaitàcies, Coristoders, Costa Juràssica, Cova de Can Sadurní, Cova de la Guineu, Cràter de Silverpit, Cretaci, Crocodilians, Crocodiliformes, Crocodilomorfs, Cromptodon mamiferoides, Cronologia de l'evolució humana, Crurotarsis, Cupèdids, Cupressàcies, Cymbospondylus, Cynognathus crateronotus, Dípters, Dee (Gal·les), Derbyshire, Desert d'Atacama, Desmatosuchus, Diademodòntids, Diademodon tetragonus, Diapir, Diòxid de carboni a l'atmosfera terrestre, Dicinodonts, Dicroidium, Dilofosàurids, Dinanomodon gilli, Dinodontosaure, Dinoflagel·lats, Dinosaure amb plomes, Dinosaures, Dinosauriformes, Dinosauromorfs, Dipòsit d'Allchar, Diplúrids, Dissoròfids, Dolichuranus, Donaueschingen, Dorsal mesoatlàntica, Drepanosaure, Drepanosàurids, Dromomeron, Dvinosaures, Edgeøya, Edwin Harris Colbert, Effigia okeeffeae, Efraasia minor, El·lioteris, Elburz, Elgin (Escòcia), Embolomers, Emydorhinus sciuroides, Encrínides, Eocursor, Eopterosaures, Eoraptor, Eosucs, Eozostrodon parvus, Ericiolacerta parva, Eritrosúquids, Erpetosuchus, Eryosuchus, Escaloposaure, Escatosos, Esfenodonts, Esfenosúquids, Esfenosucs, Estafilínids, Estafiliniformes, Estafilinoïdeus, Estauricosaure, Etosaures, Eucinodonts, Eucnemesaure, Eudimorphodon, Euequinoïdeus, Eugeneodòntids (ordre), Euharamíyides, Euparkeria, Euskelis, Euterocèfals, Evolució dels dinosaures, Evolució dels mamífers, Exaeretodon, Extinció, Extinció del Permià-Triàsic, Extinció del Triàsic-Juràssic, Fabrosàurids, Falgueres, Fansipan, Fàcies, Fòssil estatal, Finestra antorbitària, Fitosaures, Formació del Lias Blau, Formació geològica del País Valencià, Friedrich August von Alberti, Friedrich von Huene, Galesaure, Galesàurids, Gargano, Garjainia, Gastròlit, Geografia d'Angola, Geografia del País Valencià, Geologia de la península Ibèrica, Gerrothorax pulcherrimus, Glossopteris, Gnetòfits, Gojirasaure, Gomfodonts, Gomphodontosuchus brasiliensis, Gondwana, Gorges del Verdon, Gracilisuchus stipanicicorum, Gran Conca Artesiana, Gres de Silves, Grutes de Sant Josep, Guaibasaure, Guaibasàurids, Gutland, Halticosaure, Haramíyides, Haramíyids, Haramiya, Haramiyavia clemmenseni, Harry Govier Seeley, Helicopriònids, Helicoprion, Henodus chelyops, Herrerasaure, Herrerasaures (infraordre), Hesperosuchus, Heterodontosàurids, Hexatèlids, Himenofil·làcies, Història de la paleontologia, Història de la Terra, Història evolutiva de les plantes, Història geològica de les Illes Balears, Hypsognathus, Icarosaure, Ictiopterigis, Ictiosaure del Puig d'en Canals, Ictiosaures (ordre), Illa de Portland, Illa Popina, Illes de Nova Sibèria, Illes Intermontanes, Indià (desambiguació), Indià (estatge faunístic), Inoceràmids, Irajateri, Irlanda del Nord, Ischigualastia jenseni, Ischigualasto, Jaciment arqueològic de Sant Gregori, Jacint de Compostel·la, Joan Bauzà i Rullan, José Fernando Bonaparte, Kannemeyèrids, Kannemeyeria, Keratobrachyops, Keuper, Kevin O. Pope, Kingòrids, Koskinonodon, Kuehneosaure, Kuehneotèrids, Kuehneoteri, La Costera (Puçol), La Dehesa (Soneixa), La Desfeta, La Esperanza (Sogorb), La Llosa de Ranes, La Roca de Gavà, Ladinià, Lagerpeton chanarensis, Lagosuchus talanpayenisis, Laidleria, Lamplughsaura, Lapil·lòpsids, Larnog, Larry Dean Martin, Lepagia gaumensis, Lepidosaures, Lepidotes, Les Agulles del Petintó, Les Rodanes, Lesina (Itàlia), Lessemsaure, Lieuwe Dirk Boonstra, Liliensternus, Lissamfibis, Listrosaure, Listrosàurids, Ljubljana, Llac Manicouagan, Llet, Llista de jaciments paleontològics de Catalunya, Llista de minerals de Catalunya, Longisquama insignis, Loto-Ericetum multiflorae, Lumkuia fuzzi, Lydekkerínids, Lydekkerina, Madisaure, Mallorcagryllus hispanicus, Mamaliaformes, Mamífers, Mar de Ross, Marasuchus lilloensis, Marga, Massís de Garraf, Massospondílids, Mastodonsauroïdeus, Mastodonsàurids, Megalancosaure, Megazostrodon rudnerae, Melanorosaure, Mesoeucrocodilians, Mesozoic, Metoposaure, Metoposauroïdeus, Metoposàurids, Michael James Benton, Microgomphodon oligocynus, Mignon Talbot, Mina Eureka, Miosaure, Mixosaure, Mola de Segart, Monte Cristallo, Monte San Giorgio, Morganucodon, Moschorhinus kitchingi, Muntanya del Garbí, Muntanyes Talix, Muntanyes Transantàrtiques, Muschelkalk, Museu d'Alcover, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Museu Nacional (Rio de Janeiro), Mussaure, Núria Solé i Sanromà, Nemertins, Neoteràpsids, Nitosaure (cinodont), Norià, Notosaure, Notosauroides, Novialoïdeus, Nyasasaure, Octávio Mateus, Odenwald, Odontochelys semitestacea, Oka, Oleniokià, Oligokyphus, Ornithosuchus, Ornitisquis, Ornitosúquids, Ortocèrides, Osmunda, Paleocè, Paleontologia dels vertebrats, Paleotetis, Pallejà, Pangea, Panphagia, Paquicormiformes, Paraciclotosaure, Pararèptils, Parc Nacional de Capitol Reef, Parc Nacional de Talampaya, Parc Nacional del Bosc Petrificat, Parc Natural de la Serra de Montsant, Parcent, Parotosuchus, Pedraforca, Pedrera Berta, Pedrera de Sarral, Pedrera Lengenbach, Pelorocephalus, Península Antàrtica, Permià, Petersita-(Y), Petinosaure, Petrés, Picaio, Pinàcies, Pinòidies, Pinus, Pisanosaure, Pistosaure, Placerias hesternus, Placochelys, Placodonts, Placodus, Plagiosaure, Plagiosauroïdeus, Plagiosàurids, Plateosaure, Plateosàurids, Platycraniellus elegans, Plesiosaures (ordre), Pliosauroïdeus, Postosuchus, Potanichthys xingyiensis, Prehistòria d'Escòcia, Prensibilitat, Preondactylus, Probainògnats, Probainognàtids, Procinosúquids, Procolofonomorfs, Procolofons, Procompsognathus, Procynosuchus, Progalesaurus lootsbergensis, Proganochelys quenstedtii, Prolacerta, Prolacertiformes, Prosauròpodes, Proterocàmpsids, Proterosúquids, Proterosuchus, Proterosucs, Protoanisolarva juarezi, Protoavis, Protorosaure, Protosuchus, Prozostrodon brasiliensis, Pterioides, Qüestions biològiques de Jurassic Park, Quars, Quitinozous, Ramforrincoïdeus, Rauisucs, Rèptils, Reptiliomorfs, Retià, Ribera Salada, Riera de Sant Jaume, Rincosaures, Riojasaure, Riojasàurids, Riu de Saldes, Riu Oleniok, Rosamygale grauvogeli, Rosemary Askin, Rutiodon, Sa Pobla, Saladar de Makgadikgadi, Salí de Cambrils, Saltopus elginensis, Santiago de Xile, Santisteban del Puerto, Sarcopterigis, Sariegu, Saturnalia tupiniquim, Saurisquis, Sauropterigis, Saurosuchus, Sòcol (geologia), Scalenodontoides macrodontes, Sciadopitys verticillata, Sclerothorax hypselonotus, Scoloparia, Sea Monsters, Seazzadactylus, Segart, Sel·losaure, Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba, Serra d'Oriola, Serra de les Àguiles, Serra de Tramuntana, Serra del Desert de les Palmes, Serra del Reclot, Serra minera de Cartagena-La Unión, Serralada Annamita, Sharovipteryx mirabilis, Shinarumpita, Shonisaure, Shuvosaure, Silesaure, Simetrodonts, Sinàpsids, Sinoconodon rigneyi, Sinokannemeyeria, Sistema Ibèric, Solsonès, Stahleckeria potens, Talatosaures (ordre), Tales (Plana Baixa), Tanystropheus, Taula dels temps geològics, Taunton (Anglaterra), Tawa hallae, Taxàcies, Tàxon Elvis, Tecodontosaure, Tecodonts, Teleostis, Temnospòndils, Teratosaure, Teràpsids, Teròpodes, Teriodonts, Terocèfals, Terra de Francesc Josep, Terra de Jameson, Terrestrisuchus, Tetraceratop, Tetrapodophis, Tetràpodes, Teyuwasu, Thalassiodracon, Theriognathus microps, Theroteinus nikolai, Thomasia, Thrinaxodon liorhinus, Ticinosuchus ferox, Tortugues, Trapps de Sibèria, Traqueobionts, Traversodòntids, Traversodon stahleckeri, Trematosaure, Trematosaures, Trematosauroïdeus, Trematosàurids, Triadobatrachus massinoti, Trias, Tries, Trilofosàurids, Trinaxodòntids, Trirachodon, Triteledòntids, Tritilodòntids, Tritylodon, Turó de Caçagats, Turó del Calamot, Unaysaure, Urals, Vaderlimulus tricki, Vilamarxant, Villaviciosa, Vjushkovia, Volborthita, Weta, Wetlugasaure, Whàitsids, Wilhelm Philipp Schimper, Woutersia, Xianglong zhaoi, Younginiformes, Zagros, Zanclodon, Zooxantel·les, Zupaisaure.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat