Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Aleta (anatomia animal), Austràlia, Baltimore, Berlín, Brànquia, Caçó, Carcariniformes, Carl von Linné, Clima temperat, Espècie, Família (biologia), Gènere (biologia), Invertebrats, Londres, Mar del Nord, Membrana nictitant, Musell, Mussola gravatja, Mussola mediterrània, Mussola vera, Ovoviviparisme, Països Catalans, Peixos, Plataforma continental, Tauró lleopard, Taurons, Tintorera (tauró), Ull, Viviparisme, 1790, 1815, 1816, 1827, 1838, 1839, 1854, 1855, 1863, 1864, 1867, 1870, 1871, 1877, 1882, 1902, 1908, 1913, 1923, 1932, 1939, ..., 1951, 1957, 1958, 1963, 1968, 1971, 1973, 1979, 1984, 1995, 1997. Ampliar l'índex (11 més) »
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Nou!!: Triàquids і Aleta (anatomia animal) · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Triàquids і Austràlia · Veure més »
Baltimore
Baltimore és una ciutat independent localitzada a l'estat estatunidenc de Maryland.
Nou!!: Triàquids і Baltimore · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Triàquids і Berlín · Veure més »
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Nou!!: Triàquids і Brànquia · Veure més »
Caçó
El caçó (Galeorhinus galeus), també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló, és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes.
Nou!!: Triàquids і Caçó · Veure més »
Carcariniformes
Tintorera (''Prionace glauca'') Els carcariniformes (Carcharhiniformes) són l'ordre de taurons més abundant, amb 270 espècies, algunes de les quals perilloses per als humans.
Nou!!: Triàquids і Carcariniformes · Veure més »
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Nou!!: Triàquids і Carl von Linné · Veure més »
Clima temperat
Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical (al clima càlid) i el clima polar (clima fred).
Nou!!: Triàquids і Clima temperat · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Triàquids і Espècie · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Triàquids і Família (biologia) · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Triàquids і Gènere (biologia) · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Triàquids і Invertebrats · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Triàquids і Londres · Veure més »
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Nou!!: Triàquids і Mar del Nord · Veure més »
Membrana nictitant
Procés de tancament de la membrana nictitant Membrana nictitant d'un pollastre. La membrana nictitant és una tercera parpella, transparent o translúcida, que és present a alguns animals i es pot obrir i tancar lateralment per tal de protegir i humitejar l'ull i així poder mantenir la visibilitat.
Nou!!: Triàquids і Membrana nictitant · Veure més »
Musell
El musell o morro és, en alguns animals (inclosos els éssers humans), la part baixa de la cara, la boca i les galtes.
Nou!!: Triàquids і Musell · Veure més »
Mussola gravatja
La mussola gavatxa (Mustelus asterias) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, freqüent als Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і Mussola gravatja · Veure més »
Mussola mediterrània
La mussola mediterrània o mussola de taques negres (Mustelus punctulatus) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, que es presenta a la llotja barrejada amb altres espècies de mussoles.
Nou!!: Triàquids і Mussola mediterrània · Veure més »
Mussola vera
La mussola vera (Mustelus mustelus) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial.
Nou!!: Triàquids і Mussola vera · Veure més »
Ovoviviparisme
L'ovoviviparisme és un terme antiquat i poc precís que pretén descriure l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.
Nou!!: Triàquids і Ovoviviparisme · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Triàquids і Països Catalans · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Triàquids і Peixos · Veure més »
Plataforma continental
Plataforma continental al voltant dels continents, acolorida amb blau clar Esquema: placa continental entre la terra emergida i el límit amb el talús continental. La plataforma continental, també anomenada marge continental, és la zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de 200 m. Planícia continental, zona marítima a la vora del mar que, des de la llengua de l’aigua, descendeix amb suau pendís fins als 200 m aproximadament.
Nou!!: Triàquids і Plataforma continental · Veure més »
Tauró lleopard
El tauró lleopard (Triakis semifasciata) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids.
Nou!!: Triàquids і Tauró lleopard · Veure més »
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Nou!!: Triàquids і Taurons · Veure més »
Tintorera (tauró)
La tintorera (Prionace glauca) és una espècie de peix cartilaginós carcariniforme de la família dels carcarínids de cos estilitzat i allargat, amb un musell llarg i cònic.
Nou!!: Triàquids і Tintorera (tauró) · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Triàquids і Ull · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Triàquids і Viviparisme · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Triàquids і 1790 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Triàquids і 1815 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Triàquids і 1816 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1827 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Triàquids і 1838 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1839 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1854 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1855 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1863 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1864 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Triàquids і 1867 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1871 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1877 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Triàquids і 1882 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1902 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1908 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1913 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1923 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1932 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Triàquids і 1939 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Triàquids і 1951 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Triàquids і 1957 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Triàquids і 1958 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Triàquids і 1963 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Triàquids і 1968 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Triàquids і 1971 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Triàquids і 1973 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Triàquids і 1979 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Triàquids і 1984 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Triàquids і 1995 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Triàquids і 1997 · Veure més »
