Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Acceleració de marea

Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Acceleració de marea · Veure més »

Anells de Neptú

Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Anells de Neptú · Veure més »

Atmosfera de Tritó

miniatura L'atmosfera de Tritó s'estén fins a 800 quilòmetres per sobre de la seva superfície.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Atmosfera de Tritó · Veure més »

Índex de Similitud amb la Terra

date.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Índex de Similitud amb la Terra · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Òrbita · Veure més »

Cavus

En astrogeologia, cavus (plural cavi, abr. CB) és una paraula llatina que significa «depressió» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari format per depressions irregulars amb pendents considerables, d'origen geològic diferent al d'un cràter d'impacte.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Cavus · Veure més »

Colonització del sistema solar extern

La colonització del sistema solar extern és un concepte desenvolupat sobretot en la literatura de ciència-ficció.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Colonització del sistema solar extern · Veure més »

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »

Criovolcà

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »

Cronologia de l'astronomia del sistema solar

Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals · Veure més »

Dale Cruikshank

és un astrònom i científic planetari de la Subdivisió d'Astrofísica del Centre d'Investigació Ames de la NASA.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Dale Cruikshank · Veure més »

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Definició de «planeta» · Veure més »

Descobriment de Neptú

Nou Observatori de Berlín on es va descobrir Neptú observacionalment. Neptú va ser predit matemàticament abans de ser directament observat, per Urbain Le Verrier.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Descobriment de Neptú · Veure més »

Deteriorament orbital

El deteriorament orbital és el procés, usualment perllongat, de la reducció de l'altura de l'òrbita d'un satèl·lit.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Deteriorament orbital · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Eris (planeta nan) · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Espai exterior · Veure més »

Età

Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Età · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Exploració de Neptú

Neptú. Imatge processada de la càmera d'angle estret de la ''Voyager 2'' el 16 o 17 d'agost de 1989. El pol sud de Neptú es troba al final de la imatge. L'exploració Neptú només ha sigut realitzat amb una nau espacial, la Voyager 2 el 1989.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Exploració de Neptú · Veure més »

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »

Fossa (exogeologia)

En astrogeologia, fossa (plural fossae, abr. FO) és una paraula llatina que significa «fossa» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar una rasa genèrica o un canal.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Fossa (exogeologia) · Veure més »

Geoffrey A. Landis

Geoffrey Alan Landis, va néixer el 28 de maig de 1955, és un científic estatunidenc que treballa per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) en l'exploració planetària, la vol espacial interestel·lar, l'energia solar i la fotovoltaica.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Geoffrey A. Landis · Veure més »

Geologia de Plutó

MVIC en alta resolució i color realçat de Plutó, que il·lustra les variacions en la composició de la superfície La geologia de Plutó consisteix en les característiques de la superfície, escorça, i interior de Plutó.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Geologia de Plutó · Veure més »

Guèiser

381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Guèiser · Veure més »

Habitabilitat dels satèl·lits naturals

Júpiter L'habitabilitat dels satèl·lits naturals és una mesura del seu potencial per mantenir la vida en circumstàncies favorables.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Habitabilitat dels satèl·lits naturals · Veure més »

Hipòtesi nebular

Nebulosa de l'Hèlix La hipòtesi nebular és una hipòtesi sobre la formació dels sistemes planetaris que considera que tenen el seu origen en una nebulosa d'hidrogen i pols que girava a gran velocitat.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Hipòtesi nebular · Veure més »

Hipocamp (satèl·lit)

Hipocamp (designació provisional S/2004 N 1) és un petit satèl·lit natural de Neptú, té uns 18 km de diàmetre i orbita el planeta en tan sols un dia terrestre.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Hipocamp (satèl·lit) · Veure més »

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Inclinació · Veure més »

James L. Elliot

James Ludlow Elliot (17 de juny de 1943 – 3 de març de 2011) va ser un astrònom i científic estatunidenc que va formar part de l'equip que va descobrir els anells al voltant del planeta Urà.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і James L. Elliot · Veure més »

Larissa (satèl·lit)

Larissa, també anomenat Neptú VII, és un satèl·lit natural del vuitè i últim planeta, Neptú.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Larissa (satèl·lit) · Veure més »

Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic · Veure més »

Llista de catenae de Tritó

Aquesta és una llista de catenae amb nom de Tritó Fitxer:Triton_close.jpg|Imatge del pol sud de Tritó (Neptú) realitzada per la sonda espacial Voyager 2 el 1989 Fitxer:Geology_of_Triton.jpg|Mapa geomorfològic de Tritó.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de catenae de Tritó · Veure més »

Llista de cavi de Tritó

Aquesta és una llista de cavi amb nom de Tritó Fitxer:Triton_close.jpg|Imatge del pol sud de Tritó (Neptú) realitzada per la sonda espacial Voyager 2 el 1989.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cavi de Tritó · Veure més »

Llista de cràters d'Amaltea

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Amaltea, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta per Edward Barnard el 1892.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Amaltea · Veure més »

Llista de cràters d'Ariel

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Ariel, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1851 per l'astrònom anglès William Lassell (1799-1880) El 2019, els 17 cràters amb nom d'Ariel representaven el 0,31% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Ariel · Veure més »

Llista de cràters d'Encèlad

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Encèlad, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1789 per William Herschel (1738-1822).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Encèlad · Veure més »

Llista de cràters d'Epimeteu

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Epimeteu, un dels satèl·lits naturals de Saturn.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Epimeteu · Veure més »

Llista de cràters d'Europa

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Europa, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta per Galileo Galilei el 1610.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Europa · Veure més »

Llista de cràters d'Hiperió

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Hiperió, un dels satèl·lits naturals de Saturn.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Hiperió · Veure més »

Llista de cràters d'Oberó

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Oberó, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1781 per l'astrònom anglès William Herschel (1738-1822) El 2019, els 9 cràters amb nom d'Oberó representaven el 0,16% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Oberó · Veure més »

Llista de cràters d'Umbriel

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Umbriel, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1851 per l'astrònom William Lassell (1799-1880).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters d'Umbriel · Veure més »

Llista de cràters de (21) Lutècia

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (21) Lutetia, un asteroide del cinturó principal descobert el 15 de novembre de 1852 per l'astrònom Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (21) Lutècia · Veure més »

Llista de cràters de (243) Ida

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (243) Ida, un asteroide de la família Coronis del cinturó principal, descobert el 29 de setembre del 1884 per l'astrònom austrohongarès Johann Palisa (1848-1925).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (243) Ida · Veure més »

Llista de cràters de (25143) Itokawa

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (25143) Itokawa, un asteroide que forma part dels asteroides Apol·lo, descobert el 1998 pel projecte LINEAR.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (25143) Itokawa · Veure més »

Llista de cràters de (253) Mathilde

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (253) Mathilde, un asteroide situat en el cinturó d'asteroides, que va ser descobert el 1885 per Johann Palisa (1848-1925).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (253) Mathilde · Veure més »

Llista de cràters de (2867) Šteins

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (2867) Šteins, un asteroide del cinturó principal d'asteroides de 5 km de diàmetre, descobert el 1969 per l'astrònom Nikolai Stepànovitx Txernikh (1931-2004).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (2867) Šteins · Veure més »

Llista de cràters de (4) Vesta

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (4) Vesta, el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, descobert el 29 de març de 1807 pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (4) Vesta · Veure més »

Llista de cràters de (433) Eros

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (433) Eros, un asteroide que forma part dels asteroides Amor, descobert per l'astrònom alemany Carl Gustav Witt (1866-1946) el 1898.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (433) Eros · Veure més »

Llista de cràters de (951) Gaspra

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (951) Gaspra, un asteroide del cinturó principal del tipus S descobert per l'astrònom Grigori Neúimin (1886-1946) el 1916 Tots els cràters han estat identificats durant la missió de la sonda espacial Galileo, l'única que ha arribat fins ara a (951) Gaspra.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de (951) Gaspra · Veure més »

Llista de cràters de Cal·listo

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Cal·listo · Veure més »

Llista de cràters de Caront

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Caront, un dels satèl·lits naturals de Plutó, descobert el 1978 per l'astrònom estatunidenc James Christy.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Caront · Veure més »

Llista de cràters de Ceres

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (1) Ceres, un planeta nan descobert el 1801 per l'astrònom italià Giuseppe Piazzi (1746-1826).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Ceres · Veure més »

Llista de cràters de Dàctil

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Dàctil, el satèl·lit natural de l'asteroide (243) Ida, un cos celeste situat al cinturó principal d'asteroides amb el qual forma un sistema binari.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Dàctil · Veure més »

Llista de cràters de Deimos

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Deimos, un satèl·lit natural de Mart descobert el 1877 per l'astrònom Asaph Hall (1829-1907).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Deimos · Veure més »

Llista de cràters de Dione

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Dione, el quart satèl·lit natural més gran de Saturn, descobert el 1648 per Giovanni Cassini.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Dione · Veure més »

Llista de cràters de Febe

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Febe, un dels satèl·lits naturals de Saturn.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Febe · Veure més »

Llista de cràters de Fobos

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Fobos, un dels satèl·lits de Mart,.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Fobos · Veure més »

Llista de cràters de Ganimedes

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Ganimedes, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Ganimedes · Veure més »

Llista de cràters de Janus

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Janus, un dels satèl·lits naturals de Saturn.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Janus · Veure més »

Llista de cràters de Jàpet

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Jàpet, un satèl·lit natural de Saturn descobert el 1671 per Giovanni Cassini (1625-1712).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Jàpet · Veure més »

Llista de cràters de Mart

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Mart.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Mart · Veure més »

Llista de cràters de Mercuri

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Mercuri · Veure més »

Llista de cràters de Mimas

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Mimas, un satèl·lit natural de Saturn descobert el 1789 per William Herschel (1738-1822).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Mimas · Veure més »

Llista de cràters de Miranda

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Miranda, un dels satèl·lits naturals d'Urà descobert el 1948 per l'astrònom neerlandès nacionalitzat estatunidenc Gerard Kuiper (1905-1973).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Miranda · Veure més »

Llista de cràters de Plutó

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Plutó, un planeta nan descobert el 1930 per l'astrònom Clyde Tombaugh (1906-1997).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Plutó · Veure més »

Llista de cràters de Proteu

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Proteu, un satèl·lit natural de Neptú descobert el 1989 per l'astrònom Stephen Synott a través de la sonda espacial Voyager 2.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Proteu · Veure més »

Llista de cràters de Puck

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Puck, un dels satèl·lits naturals d'Urà descobert el 1985 per la sonda espacial Voyager 2.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Puck · Veure més »

Llista de cràters de Rea

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Rea, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1672 per Giovanni Cassini (1625-1712).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Rea · Veure més »

Llista de cràters de Tebe

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tebe, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta el 1979 amb el pas de la sonda espacial Voyager 1.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Tebe · Veure més »

Llista de cràters de Tetis

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini (1625-1712).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Tetis · Veure més »

Llista de cràters de Tità

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tità, un dels satèl·lits naturals de Saturn, descobert el 1655 per l'astrònom Christiaan Huygen (1629-1695).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Tità · Veure més »

Llista de cràters de Titània

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Titània, una de les moltes llunes d'Urà, descoberta el 1787 per l'astrònom William Herschel (1738-1822).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Titània · Veure més »

Llista de cràters de Tritó

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tritó, un satèl·lit natural de Neptú descobert el 1846 per l'astrònom William Lassell (1799-1880).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Tritó · Veure més »

Llista de cràters de Venus

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters de Venus · Veure més »

Llista de cràters lunars

Aquesta és una llista dels 1629 cràters d'impacte lunars que han estat anomenats per la UAI.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de cràters lunars · Veure més »

Llista de satèl·lits naturals

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »

Macula (exogeologia)

En astrogeologia, macula (plural maculae, abr. MA) és una paraula llatina que significa «taca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar llocs especialment foscos en la superfície d'un planeta o un satèl·lit natural.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Macula (exogeologia) · Veure més »

Nàiade (satèl·lit)

Nàiade, és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú III.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Nàiade (satèl·lit) · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Neptú (planeta) · Veure més »

Nomenclatura dels satèl·lits naturals

L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Nomenclatura dels satèl·lits naturals · Veure més »

Nomenclatura planetària

Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Nomenclatura planetària · Veure més »

Objecte de massa planetària

Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Objecte de massa planetària · Veure més »

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Objecte transneptunià · Veure més »

Ordres de magnitud de massa

Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Ordres de magnitud de massa · Veure més »

Patera

En astrogeologia, patera (plural paterae, abr. PE) és una paraula llatina que significa «pàtera» (un plat ample, baix i de poca profunditat utilitzat en l'antiga Roma) que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un cràter irregular, o un cràter complex amb vores inclinades sobre un cos celeste.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Patera · Veure més »

Planeta gelat

OGLE-2005-BLG-390Lb és un planeta gelat. Un planeta gelat és un tipus de planeta la superfície del qual es troba gelada.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Planeta gelat · Veure més »

Planeta oceà

Il·lustració d'un hipotètic planeta oceà amb una atmosfera similar a la terrestre i dos satèl·lits. Un planeta oceà (també denominat món aquàtic) és un tipus hipotètic de planeta la superfície del qual estaria completament coberta per un oceà d'aigua, per tant no posseiria ni illes ni continents.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Planeta oceà · Veure més »

Planum

En astrogeologia, planum (plural plana, abr. PM) és una paraula llatina que significa ‘plana’ que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar altiplans o planes més altes respecte del terreny circumdant present sobre la superfície de planetes o d'altres cossos celestes.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Planum · Veure més »

Plume (exogeologia)

En astrogeologia, plume (plural plumes, abr. PU) és una paraula llatina que significa «plomall» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques extraterrestres caracteritzades per emissions de columnes de vapors a causa del criovulcanisme.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Plume (exogeologia) · Veure més »

Portada/article juliol 22

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Portada/article juliol 22 · Veure més »

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Proteu (satèl·lit) · Veure més »

Regio

En astrogeologia, regio (plural regiones, abr. RE) és una paraula llatina que significa «regió» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari que designa una àrea gran marcada per la reflectivitat o les distincions de color de les zones adjacents o d'una àmplia regió geogràfica.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Regio · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Satèl·lits de Neptú · Veure més »

Sistema de coordenades planetàries

Un sistema de coordenades planetàries és una generalització del sistema de coordenades geogràfiques i el sistema de coordenades geocèntric per a planetes diferents de la Terra.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Sistema de coordenades planetàries · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Sulcus (exogeologia)

En astrogeologia, sulcus (plural sulci, abr. SU) és una paraula llatina que significa «solc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar crestes o solcs a la superfície dels planetes o altres cossos celestes que recorden, per la seva forma, als plecs de la Terra.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Sulcus (exogeologia) · Veure més »

Superfície planetària

superfície de la Lluna, que consta de regolit lunar (fotografiat per Neil Armstrong, el juliol de 1969). Imatge a mida completa)'' Una superfície planetària és on el material sòlid (o líquid) de l'escorça exterior de certs tipus d'objectes astronòmics entra en contacte amb l'atmosfera o l'espai exterior.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Superfície planetària · Veure més »

Tolins

Els (de l'antic grec θολός (tolós), que significa color sèpia) és un heteropolímer de molècules format per la radiació ultraviolada solar sobre compostos orgànics simples, com ara metà o età.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Tolins · Veure més »

Tritó

* Tritó (satèl·lit), satèl·lit més gran del planeta Neptú.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Tritó · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Urà (planeta) · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Volcà · Veure més »

Vulcanisme a Io

Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і Vulcanisme a Io · Veure més »

William Lassell

William Lassell FRS (Bolton, 18 de juny del 1799 - Maidenhead, 5 d'octubre del 1880), va ser un mercant i astrònom anglès.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і William Lassell · Veure més »

(90377) Sedna

Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і (90377) Sedna · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tritó (satèl·lit) і 1846 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tritó (Satèl·lit), Tritó (lluna), Tritó (satèl.lit), Tritó (satèl•lit), Tritó (satèŀlit).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat