Taula de continguts
54 les relacions: Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, Anders Johan Lexell, Aryabhata, Astronomia islàmica medieval, Barnabus Oriani, Bhaskara II, Cercle màxim, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Correlació parcial, Dones i matemàtiques, Ernst Meissel, Esfèriques (Menelau d'Alexandria), Exsecant, Fórmula d'Heró, Fórmula del Haversine, Fórmules de Vincenty, Forma de l'Univers, Geometria esfèrica, Geometria no euclidiana, Història de l'Exèrcit del Brasil, Història de les funcions trigonomètriques, Història de les matemàtiques, Ibn Muadh al-Jayyaní, Il·lustració a Espanya, Irradiància solar, James Inman, Jàbir ibn Àflah, Jean Louis Calandrini, Joseph Émile Barbier, Matemàtiques a l'islam medieval, Menelau d'Alexandria, Milla marina, Navegació, Navegació ortodròmica, Nikolai Lobatxevski, Paul Herget, Platon Poretski, Polígon, Radhanath Sikdar, Regiomontanus, Rellotge horitzontal, Resolució de triangles, Richard de Wallingford, Robert Woodhouse, Teorema de l'Huilier, Teorema del cosinus, Teorema del sinus, Thomas Harriot, Triangle, Triangle de Reuleaux, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara
La Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit és una institució de formació militar de l'Exèrcit espanyol amb una àmplia tradició tecnològica i científica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Segòvia en 1932 com a part de la seva fusió amb l'Acadèmia d'Artillers.
Veure Trigonometria esfèrica і Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara
Anders Johan Lexell
Anders Johan Lexell va ser un astrònom, matemàtic i físic fino-suec.
Veure Trigonometria esfèrica і Anders Johan Lexell
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Veure Trigonometria esfèrica і Aryabhata
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Veure Trigonometria esfèrica і Astronomia islàmica medieval
Barnabus Oriani
Barnaba Oriani (Barnabus Oriani) va néixer el 17 de juliol de 1752 a Carignano, Piemont, i va morir el 12 de novembre de 1832 a Milà.
Veure Trigonometria esfèrica і Barnabus Oriani
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Veure Trigonometria esfèrica і Bhaskara II
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Veure Trigonometria esfèrica і Cercle màxim
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Veure Trigonometria esfèrica і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Correlació parcial
El coeficient de correlació parcial de primer ordre, anotat aquí r_, permet conèixer el valor de la correlació entre dues variables A i B, si la variable C havia estat constant per a la sèrie d'observacions considerades.
Veure Trigonometria esfèrica і Correlació parcial
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Trigonometria esfèrica і Dones i matemàtiques
Ernst Meissel
Daniel Friedrich Ernst Meissel (1826-1895) va ser un matemàtic alemany.
Veure Trigonometria esfèrica і Ernst Meissel
Esfèriques (Menelau d'Alexandria)
La major contribució de Menelau d'Alexandria a la trigonometria és lSphaerica, que consta de tres llibres.
Veure Trigonometria esfèrica і Esfèriques (Menelau d'Alexandria)
Exsecant
Les funcions trigonomètriques, incloent l'exsecant, es poden construir geomètricament emprant la circumferència goniomètrica. L'exsecant és el bocí ''DE'' de la secant ''exterior'' (''ex'') al cercle.
Veure Trigonometria esfèrica і Exsecant
Fórmula d'Heró
Un triangle amb costats ''a'', ''b'', i ''c''. La fórmula d'Heró és un mètode de calcular l'àrea del triangle a partir de les longituds dels costats.
Veure Trigonometria esfèrica і Fórmula d'Heró
Fórmula del Haversine
Sinus, cosinus, i versinus de θ sobre la base de la circumferència goniomètrica La fórmula del haversine és una important equació per a la navegació astronòmica, pel que fa al càlcul de la distància de cercle màxim entre dos punts d'un globus sabent la seva longitud i la seva latitud.
Veure Trigonometria esfèrica і Fórmula del Haversine
Fórmules de Vincenty
Les fórmules de Vincenty formen un algorisme molt eficient per al càlcul de la distància entre dos punts de la superfície d'un el·lipsoide de revolució.
Veure Trigonometria esfèrica і Fórmules de Vincenty
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Veure Trigonometria esfèrica і Forma de l'Univers
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Veure Trigonometria esfèrica і Geometria esfèrica
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Veure Trigonometria esfèrica і Geometria no euclidiana
Història de l'Exèrcit del Brasil
XVIII. La història de l'Exèrcit del Brasil comença oficialment amb la creació de l'estat brasiler després de la Independència del Brasil, tanmateix mobilitzacions de brasilers per a fer la guerra ja existien des de la colonització del Brasil, sent les primeres les efectuades contra les temptatives de colonització francesa, a les dècades de 1550 i de 1610.
Veure Trigonometria esfèrica і Història de l'Exèrcit del Brasil
Història de les funcions trigonomètriques
Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.
Veure Trigonometria esfèrica і Història de les funcions trigonomètriques
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Trigonometria esfèrica і Història de les matemàtiques
Ibn Muadh al-Jayyaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní va ser un matemàtic andalusí del.
Veure Trigonometria esfèrica і Ibn Muadh al-Jayyaní
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Trigonometria esfèrica і Il·lustració a Espanya
Irradiància solar
L'efecte escut de l'atmosfera terrestre sobre la radiació solar. La imatge superior és la irradiació solar mitjana anual (o insolació) a la part superior de l'atmosfera terrestre (TOA); la imatge inferior mostra la insolació anual que arriba a la superfície de la Terra després de travessar l'atmosfera.
Veure Trigonometria esfèrica і Irradiància solar
James Inman
James Inman (1776–1859), matemàtic i astrònom anglès, va ser professor de matemàtiques al Royal Naval College de Portsmouth i autor dInman's Nautical Tables.
Veure Trigonometria esfèrica і James Inman
Jàbir ibn Àflah
Abu-Muhàmmad Jàbir ibn Àflah (vers 1100 – vers 1150) va ser un astrònom i matemàtic de Sevilla, del.
Veure Trigonometria esfèrica і Jàbir ibn Àflah
Jean Louis Calandrini
Jean-Louis Calandrini (1703 – 1758) va ser un científic suís.
Veure Trigonometria esfèrica і Jean Louis Calandrini
Joseph Émile Barbier
Joseph Émile Barbier (1839-1889) va ser un matemàtic i astrònom francès.
Veure Trigonometria esfèrica і Joseph Émile Barbier
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Trigonometria esfèrica і Matemàtiques a l'islam medieval
Menelau d'Alexandria
Menelau d'Alexandria (en: Menelaus, en) fou un matemàtic grec del segle I dC.
Veure Trigonometria esfèrica і Menelau d'Alexandria
Milla marina
La milla marina, també anomenada milla nàutica, és una unitat de mesura de longitud utilitzada en la navegació marítima i aèria que equival a 1.852,00 m. S'acostuma a emprar el símbol mi (que són les dues primeres lletres del mot anglès mile «milla»), per bé que, de vegades, es fa servir simplement el símbol m o el nom sencer: mile.
Veure Trigonometria esfèrica і Milla marina
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Veure Trigonometria esfèrica і Navegació
Navegació ortodròmica
Ortodròmiques traçades sobre un globus. La navegació ortodròmica o navegació pel cercle màxim, és la que segueix la distància més curta entre dos punts, és a dir, és la que segueix un cercle màxim.
Veure Trigonometria esfèrica і Navegació ortodròmica
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Veure Trigonometria esfèrica і Nikolai Lobatxevski
Paul Herget
Paul Herget (30 de gener de 1908 - 27 d'agost de 1981) va ser un astrònom estatunidenc.
Veure Trigonometria esfèrica і Paul Herget
Platon Poretski
Platon Sergeievitx Poretski (1846-1907) (en rus: Платон Серге́евич Порецкий) va ser un astrònom i matemàtic rus, conegut per haver estat el primer en haver donat classes de lògica matemàtica a Rússia.
Veure Trigonometria esfèrica і Platon Poretski
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Trigonometria esfèrica і Polígon
Radhanath Sikdar
Radhanath Sikdar (en bengalí: রাধানাথ শিকদার; 5 d'octubre de 1813 - 17 de maig de 1870) va ser un matemàtic indi que és més conegut per calcular l'alçada de l'Everest.
Veure Trigonometria esfèrica і Radhanath Sikdar
Regiomontanus
Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia).
Veure Trigonometria esfèrica і Regiomontanus
Rellotge horitzontal
Disposició d'un rellotge horitzontal stilo-axial. Glorieta en un jardí, una de les col·locacions més habituals d'aquest tipus de rellotges. Un rellotge horitzontal és aquell rellotge solar que té el seu plànol paral·lel al horitzó del lloc.
Veure Trigonometria esfèrica і Rellotge horitzontal
Resolució de triangles
En geometria, la resolució d'un triangle consisteix en la determinació dels diferents elements del triangle (longituds dels costats, mesura dels angles, àrea) a partir d'alguns altres.
Veure Trigonometria esfèrica і Resolució de triangles
Richard de Wallingford
Richard de Wallingford (Wallingford, 1292 – Saint Albans, 1336) fou un monjo anglès del priorat benedictí de Sant Albà i un eminent astrònom i matemàtic del seu temps que va dissenyar un complex rellotge astronòmic i altres aparells únics.
Veure Trigonometria esfèrica і Richard de Wallingford
Robert Woodhouse
Robert Woodhouse (1773 – 1827) va ser un matemàtic i astrònom anglès, introductor del mètodes analítics continentals a la universitat de Cambridge.
Veure Trigonometria esfèrica і Robert Woodhouse
Teorema de l'Huilier
Notacions en un triangle esfèric En trigonometria esfèrica, el teorema de l'Huilier relaciona l'àrea d'un triangle esfèric amb la longitud dels seus costats; per tant, constitueix una generalització de la fórmula d'Heró a una geometria no euclidiana.
Veure Trigonometria esfèrica і Teorema de l'Huilier
Teorema del cosinus
Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.
Veure Trigonometria esfèrica і Teorema del cosinus
Teorema del sinus
En trigonometria, el teorema del sinus és una afirmació respecte d'un triangle qualsevol en el pla, vàlida també per un triangle esfèric i amb una formulació equivalent a la geometria hiperbòlica.
Veure Trigonometria esfèrica і Teorema del sinus
Thomas Harriot
Thomas Harriot (Oxford, circa 1560 - Londres, 2 de juliol de 1621) fou un astrònom, matemàtic, etnògraf, i traductor anglès.
Veure Trigonometria esfèrica і Thomas Harriot
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Veure Trigonometria esfèrica і Triangle
Triangle de Reuleaux
El triangle Reuleaux és una corba d'amplada constant basada en un triangle equilàter. Tots els punts de cada costat són equidistants del vèrtex oposat. Un triangle Reuleaux és, a part del cas trivial del circumferència, el polígon de Reuleaux més simple i més conegut, una corba d'amplada constant.
Veure Trigonometria esfèrica і Triangle de Reuleaux
Triangle hiperbòlic
Un triangle hiperbòlic plasmat sobre una superfície tipus "sella de muntar" En geometria hiperbòlica, un triangle hiperbòlic és un triangle en un pla hiperbòlic.
Veure Trigonometria esfèrica і Triangle hiperbòlic
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Trigonometria esfèrica і Trigonometria
Trigonometria esfèrica
Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.
Veure Trigonometria esfèrica і Trigonometria esfèrica
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Trigonometria esfèrica і Varietat (matemàtiques)
També conegut com Excés esfèric, Fórmula de Bessel, Llei esfèrica del cosinus, Triangle esfèric.