Taula de continguts
189 les relacions: Africà Fabi Màxim, Agàtocles de Siracusa, Aliat romà, Antoni, Antoni Nasó, Api Claudi Pulcre (cònsol 185 aC), Api Claudi Pulcre (cònsol 212 aC), Api Claudi Pulcre (interrei 77 aC), Atilia Martia, Aulus Gabini (militar 81 aC), Aulus Viciri Pròcul, Aureli Cota, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Arretium, Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Grumentum, Batalla de Placència (194 aC), Batalla del Mont Gaure, Calpurni Flamma, Casperi Elià, Cassi Longí, Cassi Parmensis, Castrum, Cató el Censor, Cels (emperador), Cepió, Claudi II el Gòtic, Claudi Lísies, Cohort urbana, Comini (tribú), Constantí I el Gran, Corneli Marcial, Decimi (família), Delmació, Drus (família), Emili Pacense, Escipió, Espuri Papiri Cursor, Fàbia Major, Flavi Gal, Fustuari, Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC), Gai Aurunculeu (pretor), Gai Aviè, Gai Cassi (tribú militar), Gai Claudi Canina, Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC), Gai Decimi Flavus, Gai Licini Calvus Estoló, Gai Lusi, ... Ampliar l'índex (139 més) »
Africà Fabi Màxim
Africà Fabi Màxim (en Africanus Fabius Maximus) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Africà Fabi Màxim
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Veure Tribú militar і Agàtocles de Siracusa
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Veure Tribú militar і Aliat romà
Antoni
* Gens Antònia.
Veure Tribú militar і Antoni
Antoni Nasó
Antoni Nasó (en llatí Lucius Antonius Naso) va ser un militar que va viure al.
Veure Tribú militar і Antoni Nasó
Api Claudi Pulcre (cònsol 185 aC)
Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Ap.) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Api Claudi Pulcre (cònsol 185 aC)
Api Claudi Pulcre (cònsol 212 aC)
Api Claudi Pulcre (Appius Claudius P. f. App.) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Api Claudi Pulcre (cònsol 212 aC)
Api Claudi Pulcre (interrei 77 aC)
Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Api Claudi Pulcre (interrei 77 aC)
Atilia Martia
Atilia Martia va ser una llei romana instada pels tribuns de la plebs Luci Atili Eli i Gai Marci l'any 443 de la fundació de Roma (310 aC) quan eren cònsols Gai Juni Bubulc i Quint Emili Barbula.
Veure Tribú militar і Atilia Martia
Aulus Gabini (militar 81 aC)
Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un militar romà que va actuar durant el.
Veure Tribú militar і Aulus Gabini (militar 81 aC)
Aulus Viciri Pròcul
Aulus Viciri Pròcul (Aulus Vicirius Proculus) va ser un polític romà, tribú militar i sacerdot del culte d'August a Toscana, qui va fer les cerimònies de la victòria al retorn de l'emperador Claudi de la seva expedició a Britània l'any 44.
Veure Tribú militar і Aulus Viciri Pròcul
Aureli Cota
Els Aureli Cota (Aurelii Cotta) foren una branca de la gens Aurèlia que portà el cognom Cota (Cotta).
Veure Tribú militar і Aureli Cota
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Veure Tribú militar і Batalla d'Adrianòpolis (378)
Batalla d'Arretium
La Batalla d'Arretium va tenir lloc a Arretium l'any 284 aC entre la República Romana i algunes tribus celtes, principalment els sènons i els bois.
Veure Tribú militar і Batalla d'Arretium
Batalla de Cinoscèfales
La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.
Veure Tribú militar і Batalla de Cinoscèfales
Batalla de Grumentum
La batalla de Grumentum va ser un enfrontament que va tenir lloc l'any 207 aC en el marc de la segona Guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.
Veure Tribú militar і Batalla de Grumentum
Batalla de Placència (194 aC)
La Batalla de Placència es va lliurar L'any 194 aC, a prop de Placència, entre la República Romana i el bois.
Veure Tribú militar і Batalla de Placència (194 aC)
Batalla del Mont Gaure
En la Batalla del Mont Gaure es van enfrontar la República Romana i els samnites, l'any 342 aC, al peu del Mont Gaure, a prop de Cumes.
Veure Tribú militar і Batalla del Mont Gaure
Calpurni Flamma
Calpurni Flamma (en llatí Calpurnius Flamma) va ser un militar romà.
Veure Tribú militar і Calpurni Flamma
Casperi Elià
Casperi Elià - Casperius Aelianus - (45 - 98) va ser prefecte de la guàrdia pretoriana sota els emperadors Domicià i Nerva.
Veure Tribú militar і Casperi Elià
Cassi Longí
Els Cassi Longí (en llatí Cassius Longinus) van ser membres d'una destacada família romana d'origen plebeu que va donar importants personatges durant la República.
Veure Tribú militar і Cassi Longí
Cassi Parmensis
Cassi Parmensis (Cassius Parmensis) va ser un escriptor romà nascut a Parma.
Veure Tribú militar і Cassi Parmensis
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Veure Tribú militar і Castrum
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Tribú militar і Cató el Censor
Cels (emperador)
Cels (Titus Cornelius Celsus) va ser un usurpador de l'Imperi Romà, un dels Trenta Tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Historia Augusta que es van proclamar en temps de l'emperador Gal·liè.
Veure Tribú militar і Cels (emperador)
Cepió
Cepió (en Caepio) fou un cognom romà.
Veure Tribú militar і Cepió
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Tribú militar і Claudi II el Gòtic
Claudi Lísies
Claudi Lísies va ser un comandant romà esmentat en el Nou Testament, en el llibre dels Fets dels Apòstols.
Veure Tribú militar і Claudi Lísies
Cohort urbana
Les cohorts urbanes (en llatí cohortes urbanae) van ser unes unitats militars de l'antiga Roma creades per August per contrapesar l'enorme poder de la Guàrdia Pretoriana a la ciutat de Roma i servir de cos policial.
Veure Tribú militar і Cohort urbana
Comini (tribú)
Comini (en llatí Cominius) va ser un magistrat i polític romà que probablement va viure al.
Veure Tribú militar і Comini (tribú)
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Tribú militar і Constantí I el Gran
Corneli Marcial
Corneli Marcial (en llatí Cornelius Martialis) va ser un tribú militar acusat d'estar implicat en la conspiració de Gai Calpurni Pisó contra l'emperador Neró.
Veure Tribú militar і Corneli Marcial
Decimi (família)
Decimi (en llatí Decimius) era una família romana (família dels Decimii, català Decimis) d'origen samnita de la població de Bovianum i establerts a Roma després d'obtenir la ciutadania.
Veure Tribú militar і Decimi (família)
Delmació
Delmació, de William Hogarth La delmació (en llatí decimatio) era un dels màxims càstigs que s'aplicaven a l'exèrcit romà.
Veure Tribú militar і Delmació
Drus (família)
Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.
Veure Tribú militar і Drus (família)
Emili Pacense
Emili Pacense (en llatí Aemilius Pacensis) va ser un militar romà.
Veure Tribú militar і Emili Pacense
Escipió
Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.
Veure Tribú militar і Escipió
Espuri Papiri Cursor
Espuri Papiri Cursor (en llatí Spurius Papirius Cursor) va ser un magistrat romà fill del censor romà ''Lucius Papirius Cursor''.
Veure Tribú militar і Espuri Papiri Cursor
Fàbia Major
Fàbia Major (en llatí Fabia) va ser una de les dues filles del patrici Marc Fabi Ambust.
Veure Tribú militar і Fàbia Major
Flavi Gal
Flavi Gal (en llatí Flavius Gallus) era un militar romà del.
Veure Tribú militar і Flavi Gal
Fustuari
Fustuari (en llatí fustuarium, en grec antic ξυλοκοπία) anomenat també fusti percutere, era una pena capital, infligida als soldats romans pels delictes militars més greus, segons diu Polibi.
Veure Tribú militar і Fustuari
Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC)
Gai Aureli Cota (Gaius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC)
Gai Aurunculeu (pretor)
Gai Aurunculeu (en llatí Caius Aurunculeius) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Gai Aurunculeu (pretor)
Gai Aviè
Gai Aviè (en llatí Caius Avienus) era tribú militar a la Legio X. A conseqüència de les seves infàmies durant la guerra a l'Àfrica l'any 46 aC va ser expulsat ignominiosament de l'exèrcit, segons Aule Hirti.
Veure Tribú militar і Gai Aviè
Gai Cassi (tribú militar)
Gai Cassi (en llatí Caius Cassius) era un tribú militar romà l'any 168 aC.
Veure Tribú militar і Gai Cassi (tribú militar)
Gai Claudi Canina
Gai Claudi Canina (en Caius Claudius Canina) va ser un magistrat romà que va viure al primer terç del.
Veure Tribú militar і Gai Claudi Canina
Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC)
Gai Claudi Pulcre (en llatí Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC)
Gai Decimi Flavus
Gai Decimi Flavus (Gaius Decimius Flavus) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Gai Decimi Flavus
Gai Licini Calvus Estoló
Gai Licini Calvus Estoló (Gaius Licinius Calvus Stolo) va ser tribú de la plebs del al.
Veure Tribú militar і Gai Licini Calvus Estoló
Gai Lusi
Gai Lusi (en llatí Caius Lusius) era un militar romà, nebot de Gai Mari.
Veure Tribú militar і Gai Lusi
Gai Marci
Gai Marci (en llatí Caius Marcius) va ser tribú de la plebs l'any 311 aC.
Veure Tribú militar і Gai Marci
Gai Marci Rútil Censorí
Gai Marci Rutile Censorí (en Gaius Marcius C. f. L. n. Rutilus Censorinus) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Gai Marci Rútil Censorí
Gai Octavi (avi d'August)
Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.
Veure Tribú militar і Gai Octavi (avi d'August)
Gai Octavi (cavaller)
Gai Octavi (Gaius Octavius) va ser un cavaller romà del.
Veure Tribú militar і Gai Octavi (cavaller)
Gai Octavi (pretor 61 aC)
Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà, fill de Gai Octavi i pare de l'emperador August i d'Octàvia Menor.
Veure Tribú militar і Gai Octavi (pretor 61 aC)
Gai Octavi (tribú militar)
Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.
Veure Tribú militar і Gai Octavi (tribú militar)
Gai Sext Juli Cèsar
Gai Sext Juli Cèsar (en llatí Caius Sextus Julius Caesar) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Gai Sext Juli Cèsar
Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC)
Gai Sulpici Gal (en llatí Caius Sulpicius C. F. C. N. Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Tribú militar і Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC)
Gai Visel·li Varró (edil curul)
Gai Visel·li Varró (en llatí Caius Visellius Varro) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Gai Visel·li Varró (edil curul)
Gai Volusè Quadrat
Gai Volusè Quadrat (en llatí Caius Volusenus Quadratus) era un militar romà del.
Veure Tribú militar і Gai Volusè Quadrat
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Tribú militar і Gens Aurèlia
Gens Òpia
La gens Òpia (en Oppia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Tribú militar і Gens Òpia
Gens Ànnia
La gens Ànnia o Annia (en gens Annia) era una família plebea romana de notable antiguitat, que és esmentada ja al.
Veure Tribú militar і Gens Ànnia
Gens Comínia
La gens Comínia (en llatí Cominia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Tribú militar і Gens Comínia
Gens Coscònia
La gens Coscònia (en Cosconia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que apareix per primera vegada en temps de la Segona Guerra Púnica.
Veure Tribú militar і Gens Coscònia
Gens Duília
La gens Duília (en gens Duilia) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Tribú militar і Gens Duília
Gens Genúcia
La gens Genúcia (en Genucia gens) era una antiga família romana d'origen patrici, tal com indica el fet que Tit Genuci Augurí fos cònsol l'any 451 aC i Marc Genuci Augurí el 445 aC, quan encara els plebeus no tenien accés al consolat.
Veure Tribú militar і Gens Genúcia
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Veure Tribú militar і Gens Júlia
Gens Juvència
La Gens Juvència (Juventia) va ser una antiga família romana plebea, originària de Túsculum i establerta a Roma probablement en el curs del.
Veure Tribú militar і Gens Juvència
Gens Mènia
La gens Mènia (en gens Maenia, va ser una gens romana d'origen plebeu. En algunes monedes i inscripcions el seu nomen es llegeix Mainia. Va produir diversos personatges destacats, tots ells defensors dels plebeus. Únicament Gai Meni va obtenir el consolat l'any. No van utilitzar cap cognom excepte el d'Antiàtic que apareix només en algunes monedes.
Veure Tribú militar і Gens Mènia
Gens Minúcia
La gens Minúcia (en llatí Minucia gens) va ser una gens romana patrícia i plebea.
Veure Tribú militar і Gens Minúcia
Gens Octàvia
La Gens Octàvia (en llatí Octavia gens) va ser un destacada família romana d'origen plebeu, famosa perquè l'emperador August en formava part.
Veure Tribú militar і Gens Octàvia
Gens Pompeia
La gens Pompeia o Pompea(en llatí gens Pompeia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que no es menciona fins al.
Veure Tribú militar і Gens Pompeia
Gens Postúmia
La gens Postúmia (en Postumia gens) va ser una gens romana d'origen patrici, una de les més antigues de Roma.
Veure Tribú militar і Gens Postúmia
Gneu Helvi (tribú)
Gneu Helvi (Gnaeus Helvius) va ser un tribú militar a l'antiga Roma, al.
Veure Tribú militar і Gneu Helvi (tribú)
Gneu Juli Ver
Gneu Juli Ver (Gnaeus Iulius Verus; 112 a Aequum, Dalmàcia) va ser un militar i senador del, governador de Britània entre el 154 i el 158.
Veure Tribú militar і Gneu Juli Ver
Gneu Planci
Gneu Planci (en llatí Cnaeus Plancius) va ser un cavaller romà nadiu d'Atina, prop d'Arpinium al Latium.
Veure Tribú militar і Gneu Planci
Gneu Quinti Capitolí
Gneu Quinti Capitolí (en Gnaeus Quinctius Capitolinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Gneu Quinti Capitolí
Gneu Tremel·li Escrofa
Gneu Tremel·li Escrofa (en llatí Cnaeus Tremellius Scrofa) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Veure Tribú militar і Gneu Tremel·li Escrofa
Gracià Funari
Gracià Funari (en llatí Gratianus Funarius) va ser el pare dels emperador Valentinià I i Valent.
Veure Tribú militar і Gracià Funari
Grani Silvà
Grani Silvà (en llatí Granius Silvanus) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Grani Silvà
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Veure Tribú militar і Guerres samnites
Herenni Etrusc
Quint Herenni Etrusc Messi Deci (Quintus Herennius Etruscus Messius Decius), conegut simplement com a Herenni Etrusc, va ser fill de l'emperador romà Deci i d'Herènnia Etruscil·la, de la qual prengué els dos noms per què és conegut.
Veure Tribú militar і Herenni Etrusc
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Tribú militar і Història de Barcelona
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Tribú militar і Horaci
Imbrinium
Imbrinium va ser una ciutat del Samni que donava nom a un districte.
Veure Tribú militar і Imbrinium
Juli Cels (tribú)
Juli Cels (en llatí Iulius Celsius) va ser un tribú militar del.
Veure Tribú militar і Juli Cels (tribú)
Juli Crisp
Juli Crisp (en llatí Julius Crispus) va ser un tribú dels pretorians executat per ordre de Septimi Sever durant la guerra contra els parts l'any 199, perquè en estar cansat de les penes de la campanya va criticar els projectes ambiciosos de l'emperador divulgant uns pasquins que duien una cita de Virgili: (Ès evident, perquè Turn tingui per muller la filla d'un rei, cal que nosaltres, ànimes vils, una turba sense tomba ni plor, siguem estressats per les planes...) Un fet que de per sí no té gaire importància, però confirma allò que Espartià diu de Septimi Sever, que era molt cruel en castigar el que afectés a la seva dignitat personal.
Veure Tribú militar і Juli Crisp
Juli Frontó
Juli Frontó (en llatí Julius Fronto) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Juli Frontó
Legió II Adiutrix Pia Fidelis
La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.
Veure Tribú militar і Legió II Adiutrix Pia Fidelis
Legió III Gallica
1.
Veure Tribú militar і Legió III Gallica
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Tribú militar і Legió romana
Legió XXII Primigènia
La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.
Veure Tribú militar і Legió XXII Primigènia
Licinia Cassia
Licinia Cassia va ser el nom de tres lleis romanes.
Veure Tribú militar і Licinia Cassia
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Veure Tribú militar і Lleó I el Traci
Lleis de les dotze taules
Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.
Veure Tribú militar і Lleis de les dotze taules
Lleis Liciniae-Sextiae
Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.
Veure Tribú militar і Lleis Liciniae-Sextiae
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.
Veure Tribú militar і Llengües de l'Imperi Romà
Luci Antisti Burrus
Luci Antisti Burrus Advent (circa 149 - 188) membre de la gens Antístia va ser un senador romà que va viure al.
Veure Tribú militar і Luci Antisti Burrus
Luci Antisti Rústic
Luci Antisti Rústic (en llatí Lucius Antistius Rusticus) (circa 48 - 93) va ser un senador romà actiu l'últim terç del segle I. Va ser cònsol sufecte els mesos de març i abril de l'any 90, amb Luci Juli Servili Urs Servià com a col·lega.
Veure Tribú militar і Luci Antisti Rústic
Luci Ati
Luci Ati (en Lucius Atius) era un militar romà que formava part de la gens Àtia.
Veure Tribú militar і Luci Ati
Luci Atili (tribú)
Luci Atili (en llatí Lucius Atilius) va ser tribú de la plebs l'any 311 aC.
Veure Tribú militar і Luci Atili (tribú)
Luci Aureli Cota (tribú militar 181 aC)
Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser un militar romà.
Veure Tribú militar і Luci Aureli Cota (tribú militar 181 aC)
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove
Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus).
Veure Tribú militar і Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove
Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)
Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius M. f. M. n. Paullus), va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)
Luci Furi Purpuri
Luci Furi Purpuri (en llatí Lucius Furius Purpureo) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Luci Furi Purpuri
Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)
Luci Marci Filip (en Lucius Marcius Q. f. Q. n. Philippus) va ser un magistrat romà dels segles II - I aC.
Veure Tribú militar і Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)
Luci Pompeu
Luci Pompeu (en llatí Lucius Pompeius o Pompaeus) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Luci Pompeu
Luci Septimi
Luci Septimi (en llatí Lucius Septimius) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Luci Septimi
Luci Valeri Flac (pretor)
Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Luci Valeri Flac (pretor)
Marc Atili Metili Bràdua
Marc Atili Metili Bràdua (Marcus Atilius Metilius Bradua) va ser un polític romà que visqué durant la segona meitat del i la primera meitat del.
Veure Tribú militar і Marc Atili Metili Bràdua
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Tribú militar і Marc Aureli Probe
Marc Calpurni Bíbul
Marc Calpurni Bíbul (en llatí Marcus Calpurnius Bibulus) Smith al "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que Luci Calpurni Bíbul era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare va ser un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.
Veure Tribú militar і Marc Calpurni Bíbul
Marc Claudi Marcel (censor 189 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Marc Claudi Marcel (censor 189 aC)
Marc Cosconi
Marc Cosconi (en llatí Marcus Cosconius) va ser un magistrat i militar romà del.
Veure Tribú militar і Marc Cosconi
Marc Cosconi (tribú)
Marc Cosconi (en llatí Marcus Cosconius) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Marc Cosconi (tribú)
Marc Curci Pòstum
Marc Curci Pòstum (Marcus Curtius Postumus) era un tribú militar romà del.
Veure Tribú militar і Marc Curci Pòstum
Marc Emili Lèpid (tribú militar)
Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Marc Emili Lèpid (tribú militar)
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Marc Estaci Prisc
Marc Fulvi Nobílior (tribú militar)
Marc Fulvi Nobilior (en llatí Marc Fulvius Nobilior) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Marc Fulvi Nobílior (tribú militar)
Marc Genuci
Marc Genuci (en llatí Marcus Genucius) era un militar romà del.
Veure Tribú militar і Marc Genuci
Marc Meni (tribú militar)
Marc Meni (en Marcus Maenius) va ser un militar romà que va viure entre els segles IV aC i III aC.
Veure Tribú militar і Marc Meni (tribú militar)
Marc Opi (tribú militar)
Marc Opi (en Marcus Oppius) va ser un comandant militar romà del, als inicis de la República.
Veure Tribú militar і Marc Opi (tribú militar)
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Marc Petrei
Marc Tul·li Ciceró el jove
Marc Tul·li Ciceró el jove (en llatí Marcus Tullius Cicero) va ser l'únic fill mascle de Marc Tul·li Ciceró l'orador amb la seva muller Terència.
Veure Tribú militar і Marc Tul·li Ciceró el jove
Marc Valeri Corvus
Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.
Veure Tribú militar і Marc Valeri Corvus
Marci Crisp
Marci Crisp (en llatí Marcius Crispus) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Marci Crisp
Massinissa de Numídia
Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.
Veure Tribú militar і Massinissa de Numídia
Militaris sacrata
Lex Militaris sacrata va ser una llei romana establerta pel dictador Marc Valeri Corv l'any 342 aC, que prohibia esborrar el nom de cap soldat sense el seu consentiment i permetia que un soldat passés d'una legió a una altra si demostrava enemistat manifesta amb el comandant; els que havien estat tribuns militars en una legió no podrien ascendir a la mateixa legió a conductors d'ordes.
Veure Tribú militar і Militaris sacrata
Minuci Basili
Minuci Basili (o potser Luci Minuci Basili) (en llatí Minucius Basilus) va ser un militar romà.
Veure Tribú militar і Minuci Basili
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Tribú militar і Pèrtinax
Pòstum
Pòstum (en Postumus) que originàriament significava una persona nascuda després de la mort del seu pare, era primer un praenomen però també s'utilitzava com a cognomen de la Gens Postúmia.
Veure Tribú militar і Pòstum
Petreia
La lex Petreia va ser una antiga llei romana adoptada a proposta del tribú militar Marc Petreu potser l'any 85 aC.
Veure Tribú militar і Petreia
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Tribú militar і Plini el Jove
Pompeu Longí
Pompeu Longí (en llatí Pompeius Longinus) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Pompeu Longí
Pròcul (usurpador)
Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.
Veure Tribú militar і Pròcul (usurpador)
Primipil
El primipil (primipilus, també primus pilus), era el centurió de la primera centúria de la primera cohort d'una legió romana.
Veure Tribú militar і Primipil
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Veure Tribú militar і Propretor
Publi Anni
Puli Anni (en llatí Publius Annius) va ser un militar romà que va viure al.
Veure Tribú militar і Publi Anni
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Tribú militar і Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Tribú militar і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Curiaci
Publi Curiaci (en llatí Publius Curiatius) va ser un magistrat i polític romà del.
Veure Tribú militar і Publi Curiaci
Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)
Publi Deci Mus (en Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Tribú militar і Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)
Publi Matiè
Publi Matiè (en llatí Publius Matienus) va ser un tribú militar de l'exèrcit de Publi Escipió.
Veure Tribú militar і Publi Matiè
Publi Rutili Rufus
Publi Rutili Rufus (Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà.
Veure Tribú militar і Publi Rutili Rufus
Publi Semproni Asel·lió
Publi Semproni Asel·lió (en llatí Publius Sempronius Asellio) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Publi Semproni Asel·lió
Publi Semproni Tudità
Publi Semproni Tudità (Publius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà que va tenir activitat durant el.
Veure Tribú militar і Publi Semproni Tudità
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Veure Tribú militar і Pupiè
Quint Cassi Longí (tribú militar)
Quint Cassi Longí (en llatí Quintus Cassius Longinus) va ser un militar romà.
Veure Tribú militar і Quint Cassi Longí (tribú militar)
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.
Veure Tribú militar і Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fufidi
Quint Fufidi (en llatí Quintus Fufidius) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Quint Fufidi
Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)
va ser un orador i magistrat romà.
Veure Tribú militar і Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)
Quint Minuci Terme (cònsol)
Quint Minuci Terme (en Quintus Minucius Q. f. L. n. Thermus) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Quint Minuci Terme (cònsol)
Quint Muci Escèvola (cònsol 174 aC)
Quint Muci Escèvola (en Quintus Mucius Scaevola) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Tribú militar і Quint Muci Escèvola (cònsol 174 aC)
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Veure Tribú militar і Quint Sertori
Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)
Quint Servili Cepió (en llatí Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)
Quint Verani Nepot
Quint Verani Nepot (en Quintus Veranius Nepos) va ser un magistrat i governador romà del.
Veure Tribú militar і Quint Verani Nepot
Rubri (pretor)
Rubri (en llatí Rubrius) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Rubri (pretor)
Rutilia
La lex Rutilia va ser una antiga llei romana adoptada cap a l'any 362 aC a instàncies del cònsol segons les fonts (però més probablement tribú de la plebs) Gai Rutili Ruf, que disposava que el cònsol de cada any nomenaria la meitat dels tribuns militars i el poble en els comicis l'altra meitat.
Veure Tribú militar і Rutilia
Salpinum
Salpinum va ser una antiga ciutat d'Etrúria esmentada per Titus Livi que diu que va ajudar a Volsínia en la guerra contra Roma el 389 aC.
Veure Tribú militar і Salpinum
Servi Corneli Lèntul (edil)
Servi Corneli Lèntul (en Servius Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Servi Corneli Lèntul (edil)
Servi Sulpici Camerí
Servi Sulpici Camerí (en llatí Servius Sulpicius Q. F. Ser. N. Camerinus) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Servi Sulpici Camerí
Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. Galba) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)
Sext Digiti (pretor)
Sext Digiti (en llatí Sextus Digitius) va ser un magistrat romà del.
Veure Tribú militar і Sext Digiti (pretor)
Sext Juli Cèsar (cònsol 157 aC)
Sext Juli Cèsar (en llatí Sextus Julius Sextus f. L. n. Caesar) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Sext Juli Cèsar (cònsol 157 aC)
Sext Juli Cèsar (tribú militar)
Sext Juli Cèsar (en llatí Sextus Julius Caesar) va ser un militar romà.
Veure Tribú militar і Sext Juli Cèsar (tribú militar)
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Tribú militar і Sidoni Apol·linar
Speculatores
Els speculatores (paraula derivada del verb llatí speculare "observar"), eren generalment tots aquells soldats que a l'exèrcit romà feien d'espies, però més concretament un nombre reduït d'homes adscrits a cada legió romana, que tenien l'encàrrec d'obtenir informació sobre el nombre i els moviments de l'enemic i transmetre les ordres als diversos cossos de l'exèrcit.
Veure Tribú militar і Speculatores
Subri Flavus
Subri Flavus (Subrius Flavus, Σούβριος Φλάβος) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Subri Flavus
Sulpici Camerí
Els Sulpici Camerí (Sulpicii Camerini) foren una família patrícia de la gens Sulpícia que portava el cognomen Camerí, el qual podria derivar de la ciutat de Camèria, Laci.
Veure Tribú militar і Sulpici Camerí
Tiberi Claudi Asel (pretor 206 aC)
Tiberi Claudi Asel (Tiberius Claudius Asellus) va ser tribú militar amb el cònsol Gai Claudi Neró (207 aC), i després pretor el 206 aC quan va obtenir Sardenya com a província.
Veure Tribú militar і Tiberi Claudi Asel (pretor 206 aC)
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Veure Tribú militar і Tit (emperador)
Tit Antoni Merenda
Tit Antoni Merenda (Titus Antonius Merenda) va ser un dels decemvirs romans els anys 450 aC i 449 aC.
Veure Tribú militar і Tit Antoni Merenda
Tit Didi (cònsol)
La ''Torre Ciega'', tomba probablement dedicada a un hispà descendent d'un individu beneficiat per Didi amb la ciutadania romana. Tit Didi (en Titus Didius) va ser un magistrat romà.
Veure Tribú militar і Tit Didi (cònsol)
Tit Juvenci (tribú)
Tit Juvenci (en llatí Titus Juventius) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Tit Juvenci (tribú)
Tit Meni
Tit Meni (en Titus Maenius) va ser un militar romà del.
Veure Tribú militar і Tit Meni
Titus (usurpador)
Titus o Tit (en llatí Titus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Tribú militar і Titus (usurpador)
Tomba dels Escipions
Localització de la tomba en l'antiga Roma La tomba dels Escipions (en llatí sepulcrum Scipionum o hypogaeum Scipionum) és un monument funerari de l'edat romana que es troba a Roma, a la Via Àpia, a poca distància de la porta de San Sebastiano.
Veure Tribú militar і Tomba dels Escipions
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Tribú militar і Trajà
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Veure Tribú militar і Tribú
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Veure Tribú militar і Tribú amb potestat consular
Tribunícia
Tribunícia era el nom genèric de les lleis romanes que es referien als poders, facultats i altres circumstàncies dels tribuns militars, amb poder consolar o als tribuns de la plebs.
Veure Tribú militar і Tribunícia
Valeri Flac
Valeri Flac (en llatí Valerius Flaccus) va ser un militar romà del segle III aC.
Veure Tribú militar і Valeri Flac
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Veure Tribú militar і Veios
Verrugo
Verrugo o Verruca (en Ἔρρουκα) va ser una ciutat o fortalesa dels territoris dels volscs, que és esmentada sovint a les guerres entre Roma i els volscs.
Veure Tribú militar і Verrugo
Vespasi Pol·lió
Vespasi Pol·lió (en llatí Vespasius Pollio) va ser un militar i magistrat romà del, nadiu de Núrsia.
Veure Tribú militar і Vespasi Pol·lió
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Veure Tribú militar і Via Flamínia
Victorí
Marc Piavoni Victorí (Marcus Piavonius Victorinus) va ser un emperador romà que va governar a l'Imperi de les Gàl·lies del 268 al 270 o bé del 269 al 271.
Veure Tribú militar і Victorí
Zenó i companys màrtirs de Roma
Zenó i els seus companys van ésser màrtirs a Roma.
Veure Tribú militar і Zenó i companys màrtirs de Roma
També conegut com Tribuns militars, Tribú dels soldats.