Taula de continguts
10 les relacions: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Dinastia dels Habsburg, Francesc I de França, Guerra d'Itàlia de 1535-1538, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra d'Itàlia de 1551-1559, Guerres d'Itàlia, Jornada d'Alger (1541), Pau de Crépy, Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Treva de Niça і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Treva de Niça і Dinastia dels Habsburg
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Treva de Niça і Francesc I de França
Guerra d'Itàlia de 1535-1538
La Guerra d'Itàlia de 1535-1538 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar als monarques Francesc I de França i Carles I d'Espanya.
Veure Treva de Niça і Guerra d'Itàlia de 1535-1538
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Veure Treva de Niça і Guerra d'Itàlia de 1542-1546
Guerra d'Itàlia de 1551-1559
La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.
Veure Treva de Niça і Guerra d'Itàlia de 1551-1559
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Veure Treva de Niça і Guerres d'Itàlia
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Veure Treva de Niça і Jornada d'Alger (1541)
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Veure Treva de Niça і Pau de Crépy
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».