Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Automòbil, Benjamin Thompson, Bomba (enginyeria), Bomba de calor, Calor, Cicle de Carnot, Cicle de Rankine, Cicle termodinàmic, Cilindre de doble efecte, Circuit pneumàtic, Compressor, Condensador, Conformat superplàstic, Conservació de l'energia, Covector, Cursa de cavalls, Densitat d'energia, Efecte Josephson, Efecte Oberth, Eficàcia, Eficiència de combustible, Eficiència elèctrica, Eficiència tèrmica, Electró-volt, Electricitat, Energia, Energia (desambiguació), Energia cinètica, Energia de Gibbs, Energia del punt zero, Energia fosca, Energia interna, Energia lliure termodinàmica, Energia mecànica, Energia tèrmica, Entalpia de sublimació, Entropia, Equilibri tèrmic, Ergosfera, Espill líquid, Física, Font d'energia, Força, Força conservativa, Força electromotriu, Fueloil, Funció de procés, Gaspard Gustave de Coriolis, Generació d'energia elèctrica, Generador elèctric, ..., Generador electroestàtic, Història de l'electricitat, Història de la màquina de vapor, Integració, Integral curvilínia, James Prescott Joule, Joule, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Litre, Magnetisme, Màquina, Màquina de Carnot, Màquina de vapor, Màquina simple, Màquina tèrmica, Mètrica FLRW, Mecanisme de percussió del piano, Mecànica clàssica, Metabolisme, Motor, Motor de combustió, Motor de combustió interna, Motor de quatre temps, Motor pneumàtic, Motor Stirling, Motor tèrmic, Motors de combustió externa, Newton (unitat), Parell de forces, Paritat (física), Pla inclinat, Portada/article abril 1, Potència (física), Potència activa, Potència del cos humà, Primer principi de la termodinàmica, Principi de Bernoulli, Procés adiabàtic, Procés isotèrmic, Propietat física, Química física, Quilogram, Relativitat Galileana, Resiliència, Segon principi de la termodinàmica, Sistema termodinàmic, Superfície equipotencial, Termodinàmica, Treball, Treball (termodinàmica), Treball virtual, Unitat d'energia, Vector de Poynting, Vehicle, Velocitat, Vent, Volt, Volum sistòlic, W, Watt, William Thomson. Ampliar l'índex (61 més) »
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Nou!!: Treball (física) і Automòbil · Veure més »
Benjamin Thompson
Sir Benjamin Thompson, comte de Rumford, (26 març 1753, Woburn, Massachusetts - 21 agost 1814, Auteuil, França), fou un físic i inventor angloamericà, administrador del govern, i un dels fundadors de la Royal Institution of Great Britain de Londres.
Nou!!: Treball (física) і Benjamin Thompson · Veure més »
Bomba (enginyeria)
Una bomba elèctrica menuda Una electrobomba per a xarxa d'abastiment d'aigua Una bomba, en enginyeria i hidrodinàmica, és un aparell usat per moure gasos, líquids o altres fluids secs» com ara pols, sorra, grans…). Una bomba és una màquina hidràulica generadora que transforma l'energia (generalment energia mecànica) amb la que s'acciona en energia hidràulica del fluid incompressible que mou. Una bomba mou líquids o gasos de baixa pressió a alta pressió i supera la diferència de pressió mitjançant l'addició de treball físic al sistema. A una bomba de gas se l'anomena compressor de gas encara que aleshores no es tracta de la ciència hidràulica sinó de la pneumàtica. El més antic sistema de bomba és el cargol d'Arquimedes usat ja per Senaquerib rei d'Assíria en el segle VII abans de Crist. Les bombes treballen usant forces mecàniques per impulsar la matèria ja sigui per elevació física o per la força de la compressió. El fluid incompressible pot ser gas líquid o una mescla de líquids i sòlids com pot ser el formigó abans d'endurir-se o la pasta de paper. En incrementar-se l'energia del fluid, s'augmenta la seva pressió, la seva velocitat o la seva alçada totes les quals estan relacionades seguint el principi de Bernoulli. En general una bomba s'utilitza per a incrementar la pressió d'un líquid afegint energia al sistema hidràulic per a moure el fluid d'una zona de menor pressió o altitud a una altra de major pressió o altitud.
Nou!!: Treball (física) і Bomba (enginyeria) · Veure més »
Bomba de calor
350x350px Una bomba de calor és una màquina tèrmica que permet transferir energia en forma de calor d'un ambient a un altre, segons es requereixi.
Nou!!: Treball (física) і Bomba de calor · Veure més »
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Nou!!: Treball (física) і Calor · Veure més »
Cicle de Carnot
Esquema d'una màquina de Carnot. La màquina absorbeix calor des de la font calenta T1 i cedeix calor a la freda T2 produint treball. El cicle de Carnot es produeix quan una màquina treballa absorbint una quantitat de calor Q1 de la font d'alta temperatura i cedeix una calor Q2 a la de baixa temperatura produint un treball sobre l'exterior.
Nou!!: Treball (física) і Cicle de Carnot · Veure més »
Cicle de Rankine
El Cicle Rankine és un cicle termodinàmic que transforma calor en treball mecànic.
Nou!!: Treball (física) і Cicle de Rankine · Veure més »
Cicle termodinàmic
En termodinàmica, un cicle termodinàmic és un circuit de transformacions termodinàmiques realitzades en un o més dispositius destinats a l'obtenció de treball a partir de dues fonts de calor a distinta temperatura, o de manera inversa, a produir mitjançant l'aportació de treball el pas de calor de la font de menor temperatura a major temperatura.
Nou!!: Treball (física) і Cicle termodinàmic · Veure més »
Cilindre de doble efecte
Representació d'un '''cilindre de doble efecte''' en funcionament En pneumàtica, un cilindre de doble efecte és aquell on l'aire comprimit exerceix la seva acció en les dues cambres del cilindre, d'aquesta forma pot realitzar el treball en els dos sentits del moviment.
Nou!!: Treball (física) і Cilindre de doble efecte · Veure més »
Circuit pneumàtic
Un circuit pneumàtic és un conjunt de components interconnectats que converteixen un gas comprimit (normalment aire) en treball mecànic.
Nou!!: Treball (física) і Circuit pneumàtic · Veure més »
Compressor
Compressor d'aire Un compressor és una màquina que augmenta la pressió d'un fluid i la seva temperatura, mentre que redueix el seu volum.
Nou!!: Treball (física) і Compressor · Veure més »
Condensador
Condensadors per a muntatge superficial (SMD), els dotze de l'esquerra, comparats amb dos condensadors tradicionals relativament petits Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades.
Nou!!: Treball (física) і Condensador · Veure més »
Conformat superplàstic
El conformat superplàstic és un mètode de fabricació basat en el comportament extremadament dúctil de certs materials que permet obtenir formes gairebé acabades mitjançant la seva deformació plàstica.
Nou!!: Treball (física) і Conformat superplàstic · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Treball (física) і Conservació de l'energia · Veure més »
Covector
S'anomenen covectors o 1-forma les formes lineals d'un espai vectorial.
Nou!!: Treball (física) і Covector · Veure més »
Cursa de cavalls
Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.
Nou!!: Treball (física) і Cursa de cavalls · Veure més »
Densitat d'energia
En física, la densitat d'energia és la quantitat d'energia emmagatzemada en un sistema determinat o regió de l'espai per unitat de volum.
Nou!!: Treball (física) і Densitat d'energia · Veure més »
Efecte Josephson
volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.
Nou!!: Treball (física) і Efecte Josephson · Veure més »
Efecte Oberth
L'efecte Oberth o sobrevol propulsat (powered flyby en anglès) és una característica de l'astronàutica on s'utilitza un motor de coet prop d'un cos gravitatori que, per una mateixa òrbita inicial, pot assolir un canvi de velocitat final molt més gran que si aquest motor de coet és encès lluny del cos.
Nou!!: Treball (física) і Efecte Oberth · Veure més »
Eficàcia
Leficàcia és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat.
Nou!!: Treball (física) і Eficàcia · Veure més »
Eficiència de combustible
L'eficiència de combustible és una forma d'eficiència tèrmica, és a dir, el quocient entre l'esforç i el resultat d'un procés que converteix l'energia química potencial que conté un portador (combustible) en energia cinètica o treball.
Nou!!: Treball (física) і Eficiència de combustible · Veure més »
Eficiència elèctrica
L'eficiència elèctrica (o rendiment elèctric) descriu l'eficàcia d'un dispositiu o sistema tècnic com una relació o percentatge adimensional, generalment la relació de l'energia útil E_\mathrm a l'energia subministrada E_\mathrm.
Nou!!: Treball (física) і Eficiència elèctrica · Veure més »
Eficiència tèrmica
L'eficiència d'una màquina tèrmica és una magnitud de procés i adimensional, definida com el quocient de l'energia que desitgem obtenir d'aquesta màquina i l'energia que s'ha de transferir pel seu funcionament.
Nou!!: Treball (física) і Eficiència tèrmica · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Treball (física) і Electró-volt · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: Treball (física) і Electricitat · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Treball (física) і Energia · Veure més »
Energia (desambiguació)
* En física i química.
Nou!!: Treball (física) і Energia (desambiguació) · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Treball (física) і Energia cinètica · Veure més »
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Nou!!: Treball (física) і Energia de Gibbs · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Treball (física) і Energia del punt zero · Veure més »
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Nou!!: Treball (física) і Energia fosca · Veure més »
Energia interna
En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per U. És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.
Nou!!: Treball (física) і Energia interna · Veure més »
Energia lliure termodinàmica
L'energia lliure termodinàmica és la quantitat de treball que un sistema termodinàmic pot realitzar.
Nou!!: Treball (física) і Energia lliure termodinàmica · Veure més »
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Nou!!: Treball (física) і Energia mecànica · Veure més »
Energia tèrmica
bilions de vegades). L'energia tèrmica és la part de la energia interna d'un sistema termodinàmic en equilibri que és proporcional a la seva temperatura absoluta i s'incrementa o disminueix per transferència d'energia, generalment en forma de calor o treball, en processos termodinàmics.
Nou!!: Treball (física) і Energia tèrmica · Veure més »
Entalpia de sublimació
L'entalpia de sublimació, també anomenada energia de sublimació o calor de sublimació, és la quantitat d'energia en forma de calor que ha de ser afegida a una unitat de substància sòlida, habitualment un mol, a pressió constant, per tal que passi a estat gasós, sense passar per la fase líquida.
Nou!!: Treball (física) і Entalpia de sublimació · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Treball (física) і Entropia · Veure més »
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Nou!!: Treball (física) і Equilibri tèrmic · Veure més »
Ergosfera
Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.
Nou!!: Treball (física) і Ergosfera · Veure més »
Espill líquid
Espill líquid operat per la NASA Els espills líquids són espills fets amb líquids reflexius.
Nou!!: Treball (física) і Espill líquid · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Treball (física) і Física · Veure més »
Font d'energia
El vent és una font d'energia. A la imatge, vent fort al nord de l'Àfrica Una font d'energia és un recurs que l'humà fa servir per a produir energia per produir un treball, en el sentit físic del terme: escalfar, moure, processos industrials, transportar, refredar, cuinar… Les més antigues fonts d'energia eren la força muscular de l'ésser humà mateix o dels animals domèstics i la llenya per escalfar i cuinar.
Nou!!: Treball (física) і Font d'energia · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Treball (física) і Força · Veure més »
Força conservativa
En un camp conservatiu, el treball realitzat per anar del punt A al B depèn només d'A i B: és independent de la trajectòria que s'utilitzi per desplaçar-se d'un a l'altre. En física, una força o camp de forces és conservatiu si el treball total realitzat pel camp sobre una partícula que realitza un desplaçament entre dos punts és independent de la trajectòria presa.
Nou!!: Treball (física) і Força conservativa · Veure més »
Força electromotriu
La força electromotriu (fem, FEM o \mathcal) és una característica de qualsevol generador elèctric, bateria elèctrica, dispositiu termoelèctric o transformador elèctric; es defineix com el treball que el dispositiu elèctric realitza per fer passar pel seu interior una unitat de càrrega positiva, del pol negatiu al pol positiu, dividit pel valor d'aquesta càrrega.
Nou!!: Treball (física) і Força electromotriu · Veure més »
Fueloil
Cremador de fuel. El fueloil o fuel és la fracció de la destil·lació del petroli, ja sigui com a destil·lat o un residu d'aquesta.
Nou!!: Treball (física) і Fueloil · Veure més »
Funció de procés
Una funció de procés és una magnitud física que descriu la transició d'un sistema entre dos estats d'equilibri.
Nou!!: Treball (física) і Funció de procés · Veure més »
Gaspard Gustave de Coriolis
va ser un físic francès conegut principalment com a descobridor de l'anomenada acceleració, força o efecte de Coriolis.
Nou!!: Treball (física) і Gaspard Gustave de Coriolis · Veure més »
Generació d'energia elèctrica
(Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Terrassa). En general, la generació d'energia elèctrica consisteix en la conversió d'algun tipus d'Energia primària (química, cinètica, tèrmica o lumínica, entre d'altres), en energia elèctrica.
Nou!!: Treball (física) і Generació d'energia elèctrica · Veure més »
Generador elèctric
Generadors elèctrics d'una central hidroelèctrica antiga.Generador elèctric de gasolina. Un generador elèctric és un giny capaç de transformar algun tipus d'energia, que pot ser química, mecànica o lluminosa, en electricitat.
Nou!!: Treball (física) і Generador elèctric · Veure més »
Generador electroestàtic
Un generador electroestàtic o màquina electroestàtica és un giny mecànic que produeix electricitat estàtica o electricitat d'alt voltatge i baixa intensitat de corrent continu.
Nou!!: Treball (física) і Generador electroestàtic · Veure més »
Història de l'electricitat
Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.
Nou!!: Treball (física) і Història de l'electricitat · Veure més »
Història de la màquina de vapor
''Bomba de vapor Savery'' (1698), el primer dispositiu accionat per vapor comercialitzat amb èxit, construït per Thomas Savery Una màquina de vapor és un motor que fa servir com a força motriu l'expansió del vapor d'aigua.
Nou!!: Treball (física) і Història de la màquina de vapor · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Treball (física) і Integració · Veure més »
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí. En matemàtiques, una integral curvilínia és una integral on la funció a integrar s'avalua al llarg d'una corba.
Nou!!: Treball (física) і Integral curvilínia · Veure més »
James Prescott Joule
James Prescott Joule FRS (Salford, 24 de desembre del 1818 – Sale, 11 d'octubre del 1889), fou un físic i cerveser anglès.
Nou!!: Treball (física) і James Prescott Joule · Veure més »
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Treball (física) і Joule · Veure més »
L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme
L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (en alemany, Die protestantische Ethik und der 'Geist' des Kapitalismus) és un llibre escrit pel sociòleg alemany Max Weber els anys 1904 i 1905.
Nou!!: Treball (física) і L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme · Veure més »
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Nou!!: Treball (física) і Litre · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Treball (física) і Magnetisme · Veure més »
Màquina
Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.
Nou!!: Treball (física) і Màquina · Veure més »
Màquina de Carnot
Màquina Carnot "original", diagrama de 1824. La màquina de Carnot és una màquina ideal que utilitza calor per fer un treball.
Nou!!: Treball (física) і Màquina de Carnot · Veure més »
Màquina de vapor
Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
Nou!!: Treball (física) і Màquina de vapor · Veure més »
Màquina simple
En física, una màquina simple és un dels dispositius elementals que formen part de qualsevol màquina, i que a partir de l'aplicació d'una força i amb un desplaçament, produeixen una altra força amb un desplaçament diferent.
Nou!!: Treball (física) і Màquina simple · Veure més »
Màquina tèrmica
Una màquina tèrmica és un dispositiu o sistema que treballa establint intercanvis de calor i de treball amb el seu entorn tot transformant una substància mitjançant un procés cíclic o una seqüència d'operacions.
Nou!!: Treball (física) і Màquina tèrmica · Veure més »
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Nou!!: Treball (física) і Mètrica FLRW · Veure més »
Mecanisme de percussió del piano
Mecanisme d'un piano vertical (cap al 1907) El mecanisme de percussió del piano és un complex conjunt de palanques, el principal objectiu de les quals és controlar el cop del martellet a la corda, i oferir la possibilitat que el pianista pugui modular al seu gust l'expressió del so de l'instrument.
Nou!!: Treball (física) і Mecanisme de percussió del piano · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Treball (física) і Mecànica clàssica · Veure més »
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Nou!!: Treball (física) і Metabolisme · Veure més »
Motor
Mercedes Un motor és una màquina capaç de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de transformar energia en treball.
Nou!!: Treball (física) і Motor · Veure més »
Motor de combustió
Cicle de quatre temps en un motor de combustió interna. Un motor de combustió és un mecanisme que produeix una força motriu a través de la transformació de l'energia d'un combustible.
Nou!!: Treball (física) і Motor de combustió · Veure més »
Motor de combustió interna
Motor antic, d'aviació, amb disposició radial dels pistons. Un motor de combustió interna és un tipus de màquina que obté energia mecànica directament de l'energia química produïda per un combustible que crema dins d'una cambra de combustió, la part principal d'un motor.
Nou!!: Treball (física) і Motor de combustió interna · Veure més »
Motor de quatre temps
El motor o cicle de quatre temps, abreujat 4T, és un tipus de motor d'explosió que requereix quatre curses del pistó o èmbol (dues voltes completes del cigonyal) per a completar el cicle termodinàmic.
Nou!!: Treball (física) і Motor de quatre temps · Veure més »
Motor pneumàtic
pàgines.
Nou!!: Treball (física) і Motor pneumàtic · Veure més »
Motor Stirling
Motor Stirling de tipus Alfa. Hi ha dos cilindres. El cilindre d'expansió (vermell) es manté a alta temperatura mentre que el cilindre de compressió (blau) es refreda. El passadís entre els dos cilindres conté el regenerador. Motor Stirling tipus Beta. Només hi ha un cilindre, calent a un extrem i fred en l'altre.Disseny d'un Motor Stirling tipus Beta. El Motor Stirling va ser inventat l'any 1816 per Robert Stirling, un capellà escocès.
Nou!!: Treball (física) і Motor Stirling · Veure més »
Motor tèrmic
lang.
Nou!!: Treball (física) і Motor tèrmic · Veure més »
Motors de combustió externa
Motor Stirling Un motor de combustió externa és una màquina de la família dels motors tèrmics, que realitza una conversió d'energia calòrica en energia mecànica mitjançant un procés de combustió que es realitza fora de la màquina, generalment per escalfar aigua o un altre fluid que, aprofitant la seva expansió al dilatar-se o en forma de vapor, serà qui realitzi el treball, en oposició als motors de combustió interna, en els quals la pròpia combustió, realitzada dins del motor, és la que duu a terme el treball.
Nou!!: Treball (física) і Motors de combustió externa · Veure més »
Newton (unitat)
El newton és una unitat derivada de força del Sistema Internacional d’Unitats que serveix per mesurar el pes dels cossos.
Nou!!: Treball (física) і Newton (unitat) · Veure més »
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Nou!!: Treball (física) і Parell de forces · Veure més »
Paritat (física)
En física, una transformació de la paritat (també anomenada inversió de la paritat) és el canvi simultani en el signe de tota coordenada espacial: Una representació d'una matriu 3×3 de P podria tenir un determinant igual a -1, i per tant no pot reduir a una rotació.
Nou!!: Treball (física) і Paritat (física) · Veure més »
Pla inclinat
Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.
Nou!!: Treball (física) і Pla inclinat · Veure més »
Portada/article abril 1
Categoria:Articles del dia d'abril de la portada 600k.
Nou!!: Treball (física) і Portada/article abril 1 · Veure més »
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Nou!!: Treball (física) і Potència (física) · Veure més »
Potència activa
La potència activa (P) representa, en un circuit de corrent altern, la "potència útil", és a dir, la potència realment consumida pel circuit.
Nou!!: Treball (física) і Potència activa · Veure més »
Potència del cos humà
Tricicle accionat amb els braços. Rickshaw a Índia, 2012 ”White Dwarf”, dirigible mogut amb pedals. La potència del cos humà és la capacitat d'efectuar un treball mecànic en un temps determinat.
Nou!!: Treball (física) і Potència del cos humà · Veure més »
Primer principi de la termodinàmica
'''Primer principi''' en una màquina tèrmica El primer principi de la termodinàmica diu que els sistemes termodinàmics tancats tenen una certa quantitat d'energia interna que només pot variar per aportació o extracció de quantitats d'energia en forma de calor o de treball.
Nou!!: Treball (física) і Primer principi de la termodinàmica · Veure més »
Principi de Bernoulli
Esquema del principi de Bernoulli Flux d'aire en un tub de Venturi. L'energia cinètica augmenta mentre la pressió decau, tal com es pot veure en la diferència d'altures de les dues columnes d'aigua. En dinàmica de fluids, el principi de Bernoulli, també conegut com a equació de Bernoulli o trinomi de Bernoulli, postula que, per un fluid no viscós, un increment en la velocitat del fluid implica una disminució de la seva pressió o energia potencial; la seva energia es manté constant al llarg del recorregut.
Nou!!: Treball (física) і Principi de Bernoulli · Veure més »
Procés adiabàtic
Gràfica d'un procés adiabàtic en funció de la pressió ''p'' i el volum ''V''. L'àrea groga és el treball associat al canvi entre els punts A i BUn procés adiabàtic és aquell en el qual el sistema (generalment, un fluid que realitza un treball) no intercanvia calor amb el seu entorn.
Nou!!: Treball (física) і Procés adiabàtic · Veure més »
Procés isotèrmic
Un procés isotèrmic és una transformació d'un sistema en la qual la temperatura roman constant: ΔT.
Nou!!: Treball (física) і Procés isotèrmic · Veure més »
Propietat física
Una propietat física és una qualitat d'un objecte o sistema físic a la qual se li poden assignar diferents valors com a resultat d'un mesurament quantitatiu.
Nou!!: Treball (física) і Propietat física · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Treball (física) і Química física · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Treball (física) і Quilogram · Veure més »
Relativitat Galileana
Galileo Galilei La relativitat Galileana és un principi segons el qual «dos sistemes de referència en moviment relatiu de translació rectilínia uniforme són equivalents des del punt de vista mecànic; és a dir, els experiments mecànics es desenvolupen de la mateixa manera en tots dos, i les lleis de la mecànica són les mateixes». Les lleis de la física són iguals en tots els sistemes de referència inercials.
Nou!!: Treball (física) і Relativitat Galileana · Veure més »
Resiliència
Pèndol Charpy En ciència de materials, la resiliència és la capacitat d'un material d'absorbir energia quan es deforma de manera elàstica per l'efecte d'una força i de dissipar-la un cop la força desapareix, mesurant el seu grau de retorn a l'estat original.
Nou!!: Treball (física) і Resiliència · Veure més »
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Nou!!: Treball (física) і Segon principi de la termodinàmica · Veure més »
Sistema termodinàmic
Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.
Nou!!: Treball (física) і Sistema termodinàmic · Veure més »
Superfície equipotencial
Superfícies equipotencials d'un dipol elèctric: les línies de la figura representen la intersecció de les superfícies equipotencials amb el pla de simetria paral·lel al moment dipolar. Una superfície equipotencial és el lloc geomètric dels punts d'un camp escalar en els quals el "potencial de camp" o valor numèric de la funció que representa el camp és constant.
Nou!!: Treball (física) і Superfície equipotencial · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Treball (física) і Termodinàmica · Veure més »
Treball
* Economia.
Nou!!: Treball (física) і Treball · Veure més »
Treball (termodinàmica)
En termodinàmica, el treball realitzat per un sistema és l'energia transferida a un altre sistema que es mesura per les restriccions mecàniques externes generalitzades del sistema.
Nou!!: Treball (física) і Treball (termodinàmica) · Veure més »
Treball virtual
El treball virtual d'un sistema és el treball resultant tant de les forces virtuals que actuen mitjançant un desplaçament real o de les forces reals que actuen mitjançant un desplaçament virtual.
Nou!!: Treball (física) і Treball virtual · Veure més »
Unitat d'energia
La unitat d'energia en el sistema internacional d'unitats es defineix via el treball mecànic i per això en el sistema internacional és la mateixa que la unitat de treball, el joule (J), que va rebre aquest nom en honor de James Prescott Joule i els seus experiments sobre la calor mecànica equivalent.
Nou!!: Treball (física) і Unitat d'energia · Veure més »
Vector de Poynting
El vector de Poynting (S) és el producte vectorial del camp elèctric i el camp magnètic, batejat a partir del seu creador, John Henry Poynting.
Nou!!: Treball (física) і Vector de Poynting · Veure més »
Vehicle
Un automòbil és un tipus de vehicle. Un vehicle és una màquina que permet de transportar persones o objectes, especialment per terra.
Nou!!: Treball (física) і Vehicle · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Treball (física) і Velocitat · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Treball (física) і Vent · Veure més »
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Nou!!: Treball (física) і Volt · Veure més »
Volum sistòlic
En fisiologia cardiovascular, el volum sistòlic (VS) és el volum de sang bombejat des del ventricle esquerre per batec.
Nou!!: Treball (física) і Volum sistòlic · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Treball (física) і W · Veure més »
Watt
El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.
Nou!!: Treball (física) і Watt · Veure més »
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Nou!!: Treball (física) і William Thomson · Veure més »
Redirigeix aquí:
Treball físic, Treball mecànic.
