Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Adalard el Senescal, Adalbert I de Toscana, Aganó, Annales Bertiniani, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Bernat de Septimània, Berric, Bisbat de Chur, Borgonya Transjurana, Carlemany, Carles el Calb, Comtat d'Aargau, Comtat d'Hainaut, Comtat de Bassigny, Comtat de Cambrai, Comtat de Porcien, Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, Cronologia de la història de França, Dinastia carolíngia, Divisio Regnorum, Ducat de Baviera, Ducat de Borgonya, Ducat de Caríntia, Ducat de Francònia, Ducat de Lió, Ducat de Saxònia, Ducat de Trento, Eberard de Friül, Ebroí de Poitiers, Emma de Baviera, Esteve V, França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francès, Fulcrad de Provença, Gòtia, Gregori VII, Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Història d'Alemanya, Història de Bèlgica, Història de França, Història de la Vall d'Aosta, Història de Luxemburg, Història de Roma, Història de Suïssa, Història dels Països Baixos, ..., Imperi Carolingi, Lió, Llista de reis dels francs, Llista de reis germànics, Llista de tractats, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Marca d'Ístria, Nèustria, Països Baixos, Països Baixos (regió històrica), Palau d'Aquisgrà, Regne d'Alemanya, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Borgonya, Regne de França, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Revolta de Bernat de Septimània, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Meerssen, Tractats de Ribemont, Turíngia, Verdun, Verdun (Mosa), Victimae paschali laudes, 843. Ampliar l'índex (30 més) »
Adalard el Senescal
Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.
Nou!!: Tractat de Verdun і Adalard el Senescal · Veure més »
Adalbert I de Toscana
Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).
Nou!!: Tractat de Verdun і Adalbert I de Toscana · Veure més »
Aganó
Aganó (Aganonus/Aganone) o Agà (Aganus/Agano) fou comte de Lucca i per tant probablement marquès de Toscana, nomenat per Lotari I, successor del comte/marquès Mainfridux.
Nou!!: Tractat de Verdun і Aganó · Veure més »
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Nou!!: Tractat de Verdun і Annales Bertiniani · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Tractat de Verdun і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Tractat de Verdun і Bernat de Septimània · Veure més »
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Nou!!: Tractat de Verdun і Berric · Veure més »
Bisbat de Chur
El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira. El seminari ''San Lucio'' de Coira. Frontal d'altar de la catedral de Coira. VIII. VIII. El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa.
Nou!!: Tractat de Verdun і Bisbat de Chur · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Tractat de Verdun і Borgonya Transjurana · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Tractat de Verdun і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Tractat de Verdun і Carles el Calb · Veure més »
Comtat d'Aargau
El comtat d'Aargau eren una sèrie de comtats al territori d'Aargau.
Nou!!: Tractat de Verdun і Comtat d'Aargau · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Tractat de Verdun і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat de Bassigny
Els ''pagi'' borgonyons al segle IX El «Pagus Bassianensis», que formava part de la Civitas Lingonum (territori dels lingons que correspon grosso modo a la diòcesi de langres) ja era conegut en temps de Juli Cèsar, com a lloc de passatge natural segur cap a Germània, i com a zona fèrtil on instal·lar un campament militar.
Nou!!: Tractat de Verdun і Comtat de Bassigny · Veure més »
Comtat de Cambrai
El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai.
Nou!!: Tractat de Verdun і Comtat de Cambrai · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: Tractat de Verdun і Comtat de Porcien · Veure més »
Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats
La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, també coneguda com la conquesta hongaresa o presa de terres hongaresa (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'), va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del i principis del.
Nou!!: Tractat de Verdun і Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: Tractat de Verdun і Cronologia de la història de França · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Tractat de Verdun і Dinastia carolíngia · Veure més »
Divisio Regnorum
Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Tractat de Verdun і Divisio Regnorum · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Francònia · Veure més »
Ducat de Lió
El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Lió · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Saxònia · Veure més »
Ducat de Trento
El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ducat de Trento · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Tractat de Verdun і Eberard de Friül · Veure més »
Ebroí de Poitiers
Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.
Nou!!: Tractat de Verdun і Ebroí de Poitiers · Veure més »
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Nou!!: Tractat de Verdun і Emma de Baviera · Veure més »
Esteve V
Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.
Nou!!: Tractat de Verdun і Esteve V · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Tractat de Verdun і França · Veure més »
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Nou!!: Tractat de Verdun і França Mitjana · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Tractat de Verdun і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Tractat de Verdun і França Oriental · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Tractat de Verdun і Francès · Veure més »
Fulcrad de Provença
Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.
Nou!!: Tractat de Verdun і Fulcrad de Provença · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Tractat de Verdun і Gòtia · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Tractat de Verdun і Gregori VII · Veure més »
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Nou!!: Tractat de Verdun і Guerí de Provença · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Tractat de Verdun і Guerra civil franca · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Tractat de Verdun і Guifré el Pilós · Veure més »
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història d'Alemanya · Veure més »
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història de Bèlgica · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història de França · Veure més »
Història de la Vall d'Aosta
La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història de Luxemburg · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història de Roma · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història de Suïssa · Veure més »
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Nou!!: Tractat de Verdun і Història dels Països Baixos · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Tractat de Verdun і Imperi Carolingi · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Tractat de Verdun і Lió · Veure més »
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Nou!!: Tractat de Verdun і Llista de reis dels francs · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Tractat de Verdun і Llista de reis germànics · Veure més »
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Nou!!: Tractat de Verdun і Llista de tractats · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Tractat de Verdun і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Tractat de Verdun і Lluís el Pietós · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Tractat de Verdun і Lotari I · Veure més »
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Nou!!: Tractat de Verdun і Marca d'Ístria · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Tractat de Verdun і Nèustria · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Tractat de Verdun і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos (regió històrica)
Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.
Nou!!: Tractat de Verdun і Països Baixos (regió històrica) · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Tractat de Verdun і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne de França · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Tractat de Verdun і Regne de Provença · Veure més »
Revolta de Bernat de Septimània
La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.
Nou!!: Tractat de Verdun і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Tractat de Verdun і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Tractat de Verdun і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Tractat de Verdun і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractats de Ribemont
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.
Nou!!: Tractat de Verdun і Tractats de Ribemont · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Tractat de Verdun і Turíngia · Veure més »
Verdun
* Toponímia.
Nou!!: Tractat de Verdun і Verdun · Veure més »
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Tractat de Verdun і Verdun (Mosa) · Veure més »
Victimae paschali laudes
''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.
Nou!!: Tractat de Verdun і Victimae paschali laudes · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Tractat de Verdun і 843 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tractat de Verdú, Tractat de Verdún.
