Taula de continguts
56 les relacions: Albert Felip de Baldrich i de Veciana, André Di Giovanni, Andrei Razumovski, Índia Francesa, Índies Orientals Franceses, Campanya Militar d'Alemanya del 1813, Cavalls de Sant Marc, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Colònia britànica de les Seychelles, Colònia britànica de Maurici, Colònia de l'Illa Borbó, Colònia de l'Illa de França, Colònia del Senegal, Colònia francesa de l'illa de la Reunió, Comerç atlàntic d'esclaus, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Copríncep d'Andorra, Dinastia dels Habsburg, Francesc I d'Àustria, George Hamilton-Gordon, Gorée, Govern dels cent dies, Història de les Seychelles, Història de Malta, Història de Maurici, Història de Mauritània, Història de Suïssa, Illes Almirall, Illes Banda, Java, Jordi III del Regne Unit, Karikal, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Kochi (Índia), Lleó Al·laci, Llista de bisbes d'Urgell, Lluís XVIII de França, Maurici, Maximilià I Josep de Baviera, Museu del Louvre, Napoleó Bonaparte, Piemont, Primer Imperi Francès, Regne de Baviera, Regne de Sardenya-Piemont, Robert Stewart (vescomte de Castlereagh), Seychelles, Sisena Coalició, Suïssa, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Albert Felip de Baldrich i de Veciana
Albert Felip de Baldrich i de Veciana (Valls, 17 de setembre de 1786 - Madrid, 26 de setembre de 1864) fou un militar i polític català,Mestre, 1998: p. 88, entrada: "Baldrich i de Veciana, Albert Felip de" segon marquès de Vallgornera i marquès consort de Torremejía.
Veure Tractat de París (1814) і Albert Felip de Baldrich i de Veciana
André Di Giovanni
André Di Giovanni Centellés (Messina, 3 de febrer de 1742 – Catània, 10 de juny de 1821) fou lloctinent del Gran Mestre de l'Orde de l'Hospital, en absència d'aquest càrrec un cop foren expulsats de Malta primer per les forces de Napoleó i després per l'ocupació britànica.
Veure Tractat de París (1814) і André Di Giovanni
Andrei Razumovski
El comte (més tard príncep) Andrei Kiríl·lovitx Razumovski (Андре́й Кири́ллович Разумо́вский (2 de novembre de 1752 - 23 de setembre de 1836) fou un diplomàtic rus que va passar molts anys de la seva vida a Viena. El seu cognom pot aparèixer transliterat de manera diferent segons les fonts: Razumovsky, Rasumofsky i Rasoumoffsky.
Veure Tractat de París (1814) і Andrei Razumovski
Índia Francesa
Els Establiments Francesos de l'Índia (generalment anomenats Índia Francesa) foren els territoris sota sobirania francesa a l'Índia.
Veure Tractat de París (1814) і Índia Francesa
Índies Orientals Franceses
Les Índies Orientals Franceses foren una colònia francesa que va existir formalment del 3 de febrer de 1803 al 2 de setembre de 1810.
Veure Tractat de París (1814) і Índies Orientals Franceses
Campanya Militar d'Alemanya del 1813
Batalles de la campanya alemanya inscrites en una medalla El Cos Lliure de Lützow en acció La campanya alemanya (' Guerres d'Alliberament ') es va combatre el 1813.
Veure Tractat de París (1814) і Campanya Militar d'Alemanya del 1813
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Veure Tractat de París (1814) і Cavalls de Sant Marc
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Veure Tractat de París (1814) і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Colònia britànica de les Seychelles
La colònia britànica de les Seychelles fou un territori britànic format per les illes Seychelles i arxipèlags dependents, que va existir de 1810 (formalment el 1814) fins a la independència el 1976.
Veure Tractat de París (1814) і Colònia britànica de les Seychelles
Colònia britànica de Maurici
La colònia britànica de Maurici fou un territori britànic format per l'Illa Maurici, l'illa Rodrigues, les illes Chagos i illes properes, Agalega i Saint Brandon (o Cargados o Carajos), i entre 1810 i 1903 també les illes Seychelles i dependències, que va existir entre el 4 de desembre de 1810 (possessió reconeguda formalment el 1814 pel tractat de París) i la independència el 12 de març de 1968.
Veure Tractat de París (1814) і Colònia britànica de Maurici
Colònia de l'Illa Borbó
La colònia de l'illa Borbó (Île Bourbon) fou una colònia francesa que va existir entre 1649 i 1793, formada per una sola illa avui coneguda com a Réunion (Reunió).
Veure Tractat de París (1814) і Colònia de l'Illa Borbó
Colònia de l'Illa de França
L'Illa de França (Île de France) fou el nom que va portar l'illa moderna de Maurici quan fou colònia francesa (1718-1810).
Veure Tractat de París (1814) і Colònia de l'Illa de França
Colònia del Senegal
La colònia del Senegal fou un domini francès centrat a Saint Louis del Senegal i l'illa de Gorée (segregada de 1854 a 1859).
Veure Tractat de París (1814) і Colònia del Senegal
Colònia francesa de l'illa de la Reunió
La colònia de l'illa de la Reunió fou un territori francès que va existir entre el 19 de març de 1793 (quan l'illa, fins aleshores anomenada Illa Borbó, va canviar de nom) i el 15 d'agost de 1806 quan fou rebatejada Illa Bonaparte, i altre cop el 6 de setembre de 1848 quan va recuperar el nom de Reunió fins al dia d'avui (tot i que el 1946 fou declarat departament d'Ultramar i el 2003 regió d'Ultramar).
Veure Tractat de París (1814) і Colònia francesa de l'illa de la Reunió
Comerç atlàntic d'esclaus
El comerç atlàntic d'esclaus o comerç transatlàntic d'esclaus es va dur a terme a través de l'oceà Atlàntic des del fins al.
Veure Tractat de París (1814) і Comerç atlàntic d'esclaus
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Tractat de París (1814) і Confederació Germànica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Tractat de París (1814) і Congrés de Viena
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Tractat de París (1814) і Copríncep d'Andorra
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Tractat de París (1814) і Dinastia dels Habsburg
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Tractat de París (1814) і Francesc I d'Àustria
George Hamilton-Gordon
George Hamilton-Gordon, 4º Comte d'Aberdeen (Edimburg, Escòcia, 28 de gener de 1784-Londres, Anglaterra, 14 de desembre de 1860) va ser un polític britànic, Secretari d'estat per a Afers exteriors i Primer Ministre (1852–1855) de la Gran Bretanya.
Veure Tractat de París (1814) і George Hamilton-Gordon
Gorée
Lilla de Gorée o Gorea, 1981; Vol.
Veure Tractat de París (1814) і Gorée
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Tractat de París (1814) і Govern dels cent dies
Història de les Seychelles
La localització de les illes Seychelles va fer que francesos i britànics se les disputessin durant l'Edat Moderna. La història de les Seychelles comença pels exploradors occidentals a principis del.
Veure Tractat de París (1814) і Història de les Seychelles
Història de Malta
temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.
Veure Tractat de París (1814) і Història de Malta
Història de Maurici
Mapa francès de 1791 amb el títol «Illa de França». Dodo Aquest article tracta sobre la història de Maurici.
Veure Tractat de París (1814) і Història de Maurici
Història de Mauritània
La història de Mauritània és la història del territori de l'actual estat de Mauritània.
Veure Tractat de París (1814) і Història de Mauritània
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Veure Tractat de París (1814) і Història de Suïssa
Illes Almirall
Les illes Amirante o Almirall (francès Les Amirantes) és un grup d'illes de coral i atols, pertanyen a les Illes Exteriors de les Seychelles.
Veure Tractat de París (1814) і Illes Almirall
Illes Banda
Les illes Banda formen un arxipèlag d'illes volcàniques d'Indonèsia que pertanyen a la província indonèsia de Maluku.
Veure Tractat de París (1814) і Illes Banda
Java
Mapa de Java Java oriental El centre de Jakarta Java (en indonesi, javanès i sondanès Jawa) és una illa d'Indonèsia, on es troba la capital de l'estat, Jakarta.
Veure Tractat de París (1814) і Java
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Tractat de París (1814) і Jordi III del Regne Unit
Karikal
Karikal ("Pas del Peix", apareix a antics mapes com Carical o Cariukalla; tàmil: காரைக்கால், Kāraikkāl o Karaikkal) és una ciutat i municipalitat del districte de Karaikal al territori de Pondicherry.
Veure Tractat de París (1814) і Karikal
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Tractat de París (1814) і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Kochi (Índia)
temple jainista a Mattancherry Kochi —കൊച്ചി en malaialam — més coneguda com a Cochin, és una ciutat de l'Índia a Kerala, un dels principals ports del país a 220 km al nord de Thiruvananthapuram, capital de l'estat.
Veure Tractat de París (1814) і Kochi (Índia)
Lleó Al·laci
Lleó Al·laci (Quios, c. 1586 - Roma, 19 de gemer de 1669) va ser un erudit i teòleg catòlic d'origen grec que va escriure en italià i va ser custodi de la Biblioteca del Vaticà.
Veure Tractat de París (1814) і Lleó Al·laci
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Tractat de París (1814) і Llista de bisbes d'Urgell
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Tractat de París (1814) і Lluís XVIII de França
Maurici
La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar.
Veure Tractat de París (1814) і Maurici
Maximilià I Josep de Baviera
Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.
Veure Tractat de París (1814) і Maximilià I Josep de Baviera
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Tractat de París (1814) і Museu del Louvre
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Tractat de París (1814) і Napoleó Bonaparte
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Tractat de París (1814) і Piemont
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Tractat de París (1814) і Primer Imperi Francès
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Tractat de París (1814) і Regne de Baviera
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Tractat de París (1814) і Regne de Sardenya-Piemont
Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.
Veure Tractat de París (1814) і Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Seychelles
Seychelles), oficialment la República de Seychelles (Crioll: La Repiblik Sesel), és un país insular arxipelàgic de l'oceà Índic a l'extrem oriental del mar de Somàlia. Consta de 115 illes. La seva capital i ciutat més gran, Victoria, té est de l'Àfrica continental.
Veure Tractat de París (1814) і Seychelles
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Tractat de París (1814) і Sisena Coalició
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Tractat de París (1814) і Suïssa
Tractat de París
* Tractat de París o Tractat de Meaux, acord del 1229 que acabava la Croada albigesa.
Veure Tractat de París (1814) і Tractat de París
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Tractat de París (1814) і Tractat de París (1815)
Wilhelm von Humboldt
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.
Veure Tractat de París (1814) і Wilhelm von Humboldt
Yanam
Yanam (telugu: యానాం, tàmil: யானம், sota domini francès Yanaon) és una ciutat i municipalitat de l'Índia al districte de Yanam del territori de Puducherry (Pondicherry).
Veure Tractat de París (1814) і Yanam
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Tractat de París (1814) і 1814
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Tractat de París (1814) і 30 de maig