Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Abadia de Prüm, Arquebisbat de Trento, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Elchingen, Batalla de Hohenlinden, Campanya d'Itàlia (1800), Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Comtat de Saarbrücken, Consolat francès, Cronologia de la història de França, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Electorat de Baviera, Electorat del Palatinat, Ferran I de Parma, Francesc I d'Àustria, Gran Ducat de Toscana, Guerra anglo-espanyola (1796-1808), Guerres de la Revolució Francesa, Guerres Napoleòniques, Hèrcules III d'Este, Henri-Pierre Delaage, Jean Auguste Dominique Ingres, Jean Victor Moreau, Jordi III del Regne Unit, Lunéville, Marie-Guillemine Benoist, Maximilià Francesc d'Àustria, Mediatització i secularització, Napoleó Bonaparte, Nördlingen, Palatinat-Zweibrücken, Pius VII, Pontpierre, Príncep elector, Primera República Francesa, Regne d'Etrúria, República Cisalpina, República Subalpina, Sacre Imperi Romanogermànic, Salm-Kyrburg, Segona Coalició, Theodor von Dalberg, Tractat de Florència (1801), Tractat de Sant Ildefons (1800), Zweibrücken.
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Abadia de Prüm · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Batalla d'Elchingen
Batalla de les guerres napoleòniques que va tenir lloc el 14 d'octubre del 1805 a la plana d'Elchingen, Baviera, al nord-est d'Ulm, (Alemanya).
Nou!!: Tractat de Lunéville і Batalla d'Elchingen · Veure més »
Batalla de Hohenlinden
La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Batalla de Hohenlinden · Veure més »
Campanya d'Itàlia (1800)
La Campanya d'Itàlia de 1800 va ser la sèrie d'operacions militars lliurades l'any 1800, durant la Guerra de la Segona Coalició, al nord d'Itàlia després de la caiguda de les repúbliques germanes profranceses el 1799 i el retorn del general Napoleó Bonaparte d' Egipte.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Campanya d'Itàlia (1800) · Veure més »
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Nou!!: Tractat de Lunéville і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Consolat francès · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Cronologia de la història de França · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Tractat de Lunéville і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Electorat de Baviera · Veure més »
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Electorat del Palatinat · Veure més »
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Ferran I de Parma · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Guerra anglo-espanyola (1796-1808)
La guerra anglo-espanyola entre 1796 i 1802, i de nou entre 1804 i 1808, va formar part de les Guerres Revolucionàries Franceses i les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Guerra anglo-espanyola (1796-1808) · Veure més »
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Guerres de la Revolució Francesa · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Hèrcules III d'Este
Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Hèrcules III d'Este · Veure més »
Henri-Pierre Delaage
fou un general de la Revolució i de l'Imperi.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Henri-Pierre Delaage · Veure més »
Jean Auguste Dominique Ingres
Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès d'estètica neoclàssica.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Jean Auguste Dominique Ingres · Veure més »
Jean Victor Moreau
Jean Víctor Marie Moreau (Montroulez, Bretanya, 13 de febrer de 1763 - Louny, Bohèmia, 2 de setembre de 1813) fou un militar i revolucionari bretó.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Jean Victor Moreau · Veure més »
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Jordi III del Regne Unit · Veure més »
Lunéville
Lunéville és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Lunéville · Veure més »
Marie-Guillemine Benoist
Marie-Guillemine Benoist''Portrait d'une négresse''1800, Musée du Louvre. Marie-Guillemine Benoist, de soltera Marie-Guillemine de Laville-Leroux (París, 18 de desembre de 1768 - París, 8 d'octubre de 1826), fou una pintora francesa d'estil neoclàssic.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Marie-Guillemine Benoist · Veure més »
Maximilià Francesc d'Àustria
LArxiduc Maximilià Francesc d’'Àustria, en alemany: Maximilian Franz Xaver Joseph Johann Anton de Paula Wenzel von Österreich (Viena 8 de desembre de 1756 – Viena 26 de juliol de 1801) va ser un arquebisbe i Elector Espiritual de Colònia (i com a tal Canceller del Sacre Imperi Romanogermànic per a Itàlia), Gran Mestre dels Cavallers Teutònics i el darrer fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i del seu marit l’Emperador Francesc I. També dos dels seus germans van ser emperadors (Josep II i Leopold II).
Nou!!: Tractat de Lunéville і Maximilià Francesc d'Àustria · Veure més »
Mediatització i secularització
Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Mediatització i secularització · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nördlingen
Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Nördlingen · Veure més »
Palatinat-Zweibrücken
El Palatinat-Zweibrücken (alemany: Pfalz-Zweibrücken), també anomenat Comtat Palatí de Zweibrücken (Pfalzgrafschaft Zweibrücken) o Ducat de Zweibrücken (Herzogtum Pfalz-Zweibrücken), és un antic estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Palatinat-Zweibrücken · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Pius VII · Veure més »
Pontpierre
Pontpierre o Stémbidaschtroff (en fràncic lorenès) és un municipi francès al departament del Mosel·la (regió de Gran Est).
Nou!!: Tractat de Lunéville і Pontpierre · Veure més »
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Príncep elector · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Primera República Francesa · Veure més »
Regne d'Etrúria
El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Regne d'Etrúria · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Tractat de Lunéville і República Cisalpina · Veure més »
República Subalpina
La República Subalpina va ser una república de curta durada que va existir entre 1800 i 1802 al territori del Piemont durant el seu domini militar per la França napoleònica.
Nou!!: Tractat de Lunéville і República Subalpina · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Tractat de Lunéville і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salm-Kyrburg
Salm-Kyrburg fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi, i més tard un principat.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Salm-Kyrburg · Veure més »
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Segona Coalició · Veure més »
Theodor von Dalberg
Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Worms, 8 de febrer de 1744 – 10 de febrer de 1817) va ser arquebisbe i Elector de Magúncia, Arxicanceller del Sacre Imperi Romanogermànic, Príncep de Regensburg, prevalgut de la Confederació del Rin i Gran Duc de Frankfurt.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Theodor von Dalberg · Veure més »
Tractat de Florència (1801)
Ferran I de Nàpols L'armistici de Foligno i el tractat de Florència de 1801 van ser dos acords de pau signats entre França i el Regne de Nàpols amb la intermediació de Rússia, en el marc de les guerres napoleòniques.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Tractat de Florència (1801) · Veure més »
Tractat de Sant Ildefons (1800)
El tractat de Sant Ildefons de 1800 i el tractat d'Aranjuez de 1801 van ser dos acords secrets signats entre Espanya i França en el transcurs de les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Tractat de Sant Ildefons (1800) · Veure més »
Zweibrücken
Dos Ponts (en alemany: Zweibrücken; en francès: Deux-Ponts; en llatí: Bipontinum) és una ciutat a Renània-Palatinat, Alemanya.
Nou!!: Tractat de Lunéville і Zweibrücken · Veure més »
