Comunicació

264 les relacions: Aaró ha-Leví, Abraham ben David, Abraham ben Moisès ben Maimon, Abraham Yeshaya Karelitz, Acab, Acadèmia Talmúdica Marsha Stern, Acharonim, Adina Bar-Shalom, Agència de certificació kosher, Aggadà, Agustí d'Hipona, Aharon Haliva, Akiva ben Iosef, Alexandria, Alicia Ostriker, Aliments tabú, Aloha Jewish Chapel, Androgynos, Annie Londonderry, Antisionisme, Apocalipsi siríaca de Baruc, Aràbia preislàmica, Art antic, Arukh ha-Xulhan, Arutz Sheva, Avinu Malkeinu, Bava Kama, Beit Yossef, Benei mitsvà, Berakhot, Bet Din, Beth Rivkah, Bringet dem Herrn Ehre seines Namens, BWV 148, Caixer (judaisme), Candelera, Carpocracians, Còdex d'Alep, Celebracions jueves, Chamin, Chayei Adam, Chazal, Chofetz Chaim (Llibre), Col·lecció Green, Col·legi Teològic Hebreu, Comunitat Amijai, Comunitat Bet El, Concili ecumènic, Congregació Israelita de la República Argentina, Cultura islàmica, Darkhei Moixé, ..., Datació de la Bíblia, David Flusser, David Rubinger, Déu en el judaisme, Deu plagues d'Egipte, Dirshu, Disputa de Barcelona, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina Social de l'Església, Dol en el judaisme, Dones del mur, Dret de guerra, Dret religiós, Ebionites, Elchonon Wasserman, Eliezer Ben-Yehuda, Erich Fromm, Eruv, Espiritualitat, Esposalles, Exegesi, Expulsió dels jueus d'Espanya, Ezequies, Fills de Noè, Filosofia religiosa, Forces de Defensa d'Israel, Gamaliel III, Gàlban, Gómer, Goy, Gran Sinagoga de Budapest, Gran Tribulació, Gueonim, Guerra de Kitus, Gura Humorului, Ha-Poel ha-Mizrahí, Habad Lubavitx, Hammurabi, Hand in hand (escola), Hazan, Hilchot HaRif, Hillel l'Ancià, Història de Finlàndia, Història de l'antic Israel, Història de la llengua romanesa, Història del cristianisme primitiu, Història del nu artístic, Història dels jueus, Història dels jueus de Kairuan, Holocaust (sacrifici), Ieixivà de Har Etzion, Ieixivà de Mea Xearim, Ieixivà de Radun, Ieixivà de Telshe, Ieixivà dels Estudiants de París, Ieixivà Machon Meir, Importància religiosa de Jerusalem, Isaac Alfassi, Jaume el Menor, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Jetró, Joseph B. Soloveitchik, Josies, Judah Loew ben Bezalel, Judaisme català, Judaisme natzarè, Judaisme ortodox, Judaisme ortodox modern, Judaisme rabínic, Jueus, Jueus catalans, Kahanisme, Kearà, Korban, La Font de la Gràcia, La Papessa, La Reina de la Nit (relleu), Legitimació, Lev Le Achim, Literatura ídix, Literatura del Musar, Literatura hebrea, Llei del talió, Llibres de la Bíblia, Logion, Luxúria, Maguid Meixarim, Mare de Déu de la Candela, Maror (judaisme), Marrà (jueu convers), Mea Shearim, Meguilà, Mehdi Bahman, Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154, Meinen Jesum laß ich nicht, BWV 124, Meir Baal ha-Ness, Menachem Nachum Twersky, Mentida noble, Mincha, Misnagdim, Mixnà, Mixné Torà, Moed, Monoteisme ètic, Mont Sinaí, Mosaic, Moviment d'Estudiants de la Bíblia, Moviment juvenil sionista, Muntanyes sagrades, Museu Sefardita, Musulmà, Naixim, Nathan de Breslev, Nazireu, Nedarim, Neturei Karta, Neviïm, Nezikín, Nissan ben Avraham, Nova Escola Catalana, Nova Jerusalem, Operació Columna de Núvol, Ortodòxia, Paraixà de la setmana, Parar l'altra galta, Pau de Tars, Pedro Alfonso, Pentateuc, Pessa'h Sheni, Pi (pel·lícula), Porgy and Bess, Presentació del Nen al Temple, Profetes en l'islam, Prosèlit, Prostitució sagrada, Psagot, Quibuts, Rabí, Rabbenu Tam, Ramadà, Ramadà (mes), Rei de reis (pel·lícula de 1961), Responsa, Rixonim, Roix ha-Xanà (Talmud), Saül, Sacrifici d'animals, Salaó, Salomó ben Adret, Salut pública, Sanedrí, Seminari Rabínic d'Amèrica, Septuaginta, Shacharit, Shalom Arush, Shalom Sharabi, Sherira Gaon, Shlomo Halevi Alkabetz, Shmuel Kamenetsky, Sidur, Sinagoga, Sinagoga Cymbalista, Sinagoga de Colonia, Sinagoga de Dresde, Sinagoga de Trnava, Sinagoga Jaim Pinto, Sinagoga Simó Attias, Sistema Educatiu Independent a Israel, Siyum HaShas, Sobrenatural, Sotà, Stern College for Women, Sukkot, Tachanun, Talmud, Tàrgum, Tàrgum d'Onquelos, Teatre de l'antiga Grècia, Temple, Teologia liberal, Terra promesa, Tikún Olam, Toldot Yeixú, Tomba de Raquel, Tomchei Tmimim, Torà (desambiguació), Torà Umadà, Tosafot, Tradició jahvista, Traduccions de la Bíblia, Tseno Ureno, Tzadikim, Unió de Congregacions Jueves Messiàniques, Unió ortodoxa, Ventidi Cumà, World Agudath Israel, Xammai, Xavuot, Xofar, Xulhan Arukh HaRav, Yehuda Ashlag, Yeshiva College, Yisrael Kristal, Yisroel Salanter, Yitzchak Ginsburgh, Yosef ibn Saddiq, Yossef Qaro, Zeraïm, Zevahim, Zo, Zohar, Zugot, 770 de l'Avinguda Eastern Parkway. Ampliar l'índex (214 més) » « Shrink índex

Aaró ha-Leví

Aaró ha-Leví o Aharon ha-Leví (en hebreu: אהרון הלוי, Girona 1235 - 1290) fou conegut amb l'acrònim (en hebreu: רא"ה, transliterat: Raà).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aaró ha-Leví · Veure més »

Abraham ben David

Abraham ben David (1125-1198) va ser un filòsof i rabí francès.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Abraham ben David · Veure més »

Abraham ben Moisès ben Maimon

Abraham ben Moisès ben Maimon, també conegut com a Rabeinu Abraham ben ha-Rambam i Abraham Maimuni (Fustat, 1186-7 de desembre de 1237) era el fill del rambam Maimònides i el va succeir com a naguid (‘líder’) de la comunitat jueva egípcia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Abraham ben Moisès ben Maimon · Veure més »

Abraham Yeshaya Karelitz

Avraham Yeshaya Karelitz, (7 de novembre de 1878 - 24 d'octubre de 1953), conegut pel nom de la seva obra principal, el Chazon Ish, va ser un rabí ultraortodox nascut a Belarús que més tard va esdevenir un dels líders del judaisme ultraortodox a Israel, on va passar els darrers 20 anys de la seva vida, des de 1933 fins a 1953.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Abraham Yeshaya Karelitz · Veure més »

Acab

Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) va ser el setè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, succeint el seu pare Omrí.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Acab · Veure més »

Acadèmia Talmúdica Marsha Stern

LAcadèmia Talmúdica Marsha Stern, també coneguda com a Yeshiva University High School for Boys i Acadèmia Talmúdica de Manhattan, és una escola secundària jueva ortodoxa i una ieixivà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Acadèmia Talmúdica Marsha Stern · Veure més »

Acharonim

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Acharonim · Veure més »

Adina Bar-Shalom

Adina Bar-Shalom, amb els indignats a Tel Aviv (2011). Adina Bar-Shalom (en hebreu עדינה בר-שלום; Jerusalem, 1945) és una educadora, escriptora i activista social israeliana.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Adina Bar-Shalom · Veure més »

Agència de certificació kosher

Una agència de certificació kosher és una organització que atorga un hechsher (en hebreu: הכשר) (en català: "segell d'aprovació") a ingredients, aliments envasats, begudes i productes alimentaris, així com a proveïdors de serveis d'aliments i instal·lacions en les quals es prepara o serveix menjar kosher.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Agència de certificació kosher · Veure més »

Aggadà

L'aggadà o aggadah (arameu אגדה: 'contes'; plural Aggadot o pels asquenazites, en jiddisch, aggados) designa la interpretació homilètica i no legalista dels texts de la literatura rabínica clàssica.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aggadà · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Agustí d'Hipona · Veure més »

Aharon Haliva

Aharon Haliva (Haifa, 12 d'octubre de 1967) és un militar israelià.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aharon Haliva · Veure més »

Akiva ben Iosef

Akiva ben Yosef o Rabí Akiva (en hebreu: רבי עקיבא) va ser un rabí jueu que va viure entre els anys 50 i 135.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Akiva ben Iosef · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Alexandria · Veure més »

Alicia Ostriker

Alicia Suskin Ostriker (Nova York, 11 de novembre de 1937) és una poeta estatunidenca autora de poesia feminista, va ser reconeguda com "la poeta més feroçment sincera d'Amèrica" per Progressive.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Alicia Ostriker · Veure més »

Aliments tabú

Els aliments tabú són aquells aliments —carns, peixos, vegetals, begudes— que, per raons culturals, religioses, morals o socials, no es consideren acceptables per al consum i són per tant, d'una manera o d'una altra, tabú per a algunes persones.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aliments tabú · Veure més »

Aloha Jewish Chapel

Aloha Jewish Chapel va ser construïda el 1975 en uns terrenys de la base militar de Pearl Harbor, Honolulu, en l'illa d'Oahu, en les Illes Hawaii.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aloha Jewish Chapel · Veure més »

Androgynos

En la tradició jueva, el terme androgynos (de l'hebreu: אַנְדְּרוֹגִינוֹס; «intersexual») es refereix a algú que posseeix tant característiques sexuals masculines com femenines.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Androgynos · Veure més »

Annie Londonderry

Annie Cohen Kopchovsky (1870–1947), coneguda com a Annie Londonderry, immigrant letona establerta als Estats Units que, entre 1894 i 1895, va ser la primera dona a fer la volta al món amb bicicleta.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Annie Londonderry · Veure més »

Antisionisme

Lantisionisme és l'oposició al sionisme, a l'existència de l'Estat d'Israel o al seu manteniment com a estat jueu, per raons ideològiques, polítiques, morals o religioses.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Antisionisme · Veure més »

Apocalipsi siríaca de Baruc

LApocalipsi siríaca de Baruc, també coneguda com a 2Baruc, és un llibre pseudo-epígraf jueu, escrit a finals del, després de la caiguda de Jerusalem (any 70) o a inicis del.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Apocalipsi siríaca de Baruc · Veure més »

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aràbia preislàmica · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Art antic · Veure més »

Arukh ha-Xulhan

L'Arukh ha-Xulhan (en hebreu: ערוך השולחן) és un resum dels capítols del Xulhan Arukh, una obra de Halacà escrita pel Rabí Yossef Qaro.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Arukh ha-Xulhan · Veure més »

Arutz Sheva

Beit El el 1990 Arutz Sheva (Canal 7), també coneguda en anglès com Israel National News, és una xarxa de mitjans de comunicació israeliana que s'identifica amb el sionisme religiós.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Arutz Sheva · Veure més »

Avinu Malkeinu

Live recording of Avinu Malkeinu during Yom Kippur Morning Service at the Hebrew Union College in Jerusalem Avinu Malkeinu (en hebreu אָבִינוּ מַלְכֵּנוּ El Nostre Pare, El Nostre Rei) són les primeres paraules i el nom d'una part solemne de la litúrgia jueva tradicional, especialment durant els dies de penitència entre les festes de Roix ha-Xanà i Iom Kippur.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Avinu Malkeinu · Veure més »

Bava Kama

Bava Kama (en hebreu: בבא קמא) és el primer tractat de l'ordre Nezikín de la Mixnà i el Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Bava Kama · Veure més »

Beit Yossef

El Beit Yossef (en hebreu: בית יוסף) (en català: «la casa de Josep») és un llibre amb comentaris enciclopèdics sobre la llei jueva (halacà), i que fou compilat pel Rabí Joseph Caro al.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Beit Yossef · Veure més »

Benei mitsvà

En el judaisme, els Benei mitsvà (els fills del manament), són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Benei mitsvà · Veure més »

Berakhot

Talmud. El tractat Berakhot (en hebreu:ברכות) (en català: 'benediccions') és el primer tractat de l'ordre de Zeraïm (en català: "llavors") de la Mixnà, el primer gran text de la Halacà o llei jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Berakhot · Veure més »

Bet Din

Bet Din de París. Bet Din és la transliteració de l'hebreu "בית דין", que significa "casa del judici" i designa un tribunal religiós.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Bet Din · Veure més »

Beth Rivkah

Beth Rivkah (en hebreu: בית רבקה) (en català: "La Casa de Rebeca"), formalment coneguda com a Escoles Associades Beth Rivkah, és un sistema escolar privat per a nenes afiliat al moviment hassídic Jabad-Lubavitx. Va ser establert en 1941 pel Rabí Iosef Itzjak Schneerson, el sisè Rebe de Lubavitx, i desenvolupat pel seu gendre, el Rabí Menachem Mendel Schneerson, el setè Rebe de Lubavitx.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Beth Rivkah · Veure més »

Bringet dem Herrn Ehre seines Namens, BWV 148

Bringet dem Herren Ehre seines Namens, BWV 148 (Doneu al Senyor lloança al seu nom), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dissetè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, probablement, el 19 de setembre de 1723.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Bringet dem Herrn Ehre seines Namens, BWV 148 · Veure més »

Caixer (judaisme)

Caixer (en hebreu), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Caixer (judaisme) · Veure més »

Candelera

La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Candelera · Veure més »

Carpocracians

Els Carpocracians eren els membres d'un moviment gnòstic aparegut al segle II que seguia les ensenyances de Carpòcrates d'Alexandria.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Carpocracians · Veure més »

Còdex d'Alep

El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Còdex d'Alep · Veure més »

Celebracions jueves

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Celebracions jueves · Veure més »

Chamin

Detall d'un plat de ħamín. El ħamín o també hamín (judeocastellà, hammin, ḥamin (חמין, חַמִּי&#1503) és una espècie de bullit servit durant el Sàbat a les cases dels jueus sefardites. La paraula ħamín té el seu origen etimològic en la paraula hebrea חם—"calor", pel fet que roman durant llarg temps en una font de calor: forn, xemeneia, o una olla de cocció lenta. La font de la paraula prové de la Mixnà Xabbat on ħamín es refereix a una font d'"aigua calenta". A algunes parts del món sefardita aquest tipus de plat s'anomena "s'chinah" o "sh'chinah", mot procedent d'una altra paraula hebrea per a "calor".

Nou!!: Torà (llei jueva) і Chamin · Veure més »

Chayei Adam

El Chayei Adam (en hebreu: חיי אדם) (en català: "La vida de l'home") és una obra sobre la llei jueva escrita pel Rabí Avraham Danzig (1748–1820), que tracta sobre les lleis discutides en la secció Orach Chayim del Xulhan Arukh.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Chayei Adam · Veure més »

Chazal

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Chazal · Veure més »

Chofetz Chaim (Llibre)

El llibre Chofetz Chaim (en hebreu: ספר חפץ חיים) és l'obra mestra del Rabí Israel Meir Kegan, també conegut com a Chofetz Chaim.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Chofetz Chaim (Llibre) · Veure més »

Col·lecció Green

La Col·lecció Green és una de les col·leccions privades més importants del món de textos bíblics i artefactes rars, formada per més de 40.000 antiguitats bíbliques reunides per la família Green, fundadores de la cadena minorista nord-americana Hobby Lobby.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Col·lecció Green · Veure més »

Col·legi Teològic Hebreu

El Col·legi Teològic Hebreu (en anglès: Hebrew Theological College) (HTC) conegut habitualment com a Skokie Yeshiva, és una ieixivà situada a Skokie, Illinois, que també funciona com un campus universitari privat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Col·legi Teològic Hebreu · Veure més »

Comunitat Amijai

La Comunitat Amijai és una congregació religiosa del judaisme conservador argentí a Buenos Aires.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Comunitat Amijai · Veure més »

Comunitat Bet El

La Comunitat Bet El (en castellà: Comunidad Bet El), és una congregació religiosa del judaisme conservador argentí a Buenos Aires que ha estat un model per les altres sinagogues conservadores de l'Argentina, i de la resta d'Amèrica Llatina.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Comunitat Bet El · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Concili ecumènic · Veure més »

Congregació Israelita de la República Argentina

La sinagoga de la Congregació Israelita de la República Argentina (CIRA) (en castellà: Congregación Israelita de la República Argentina) també coneguda com a Templo Libertad, es troba en la Ciutat de Buenos Aires en el carrer Libertad (en la cantonada amb l'Avinguda Córdova), davant de la Plaça Lavalle, i va ser la primera sinagoga construïda en aquesta ciutat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Congregació Israelita de la República Argentina · Veure més »

Cultura islàmica

cançons de gesta europees. La cultura islàmica són les pràctiques culturals dels pobles islamitzats.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Cultura islàmica · Veure més »

Darkhei Moixé

El Darkhei Moixé (en hebreu: דרכי משה) és un comentari del Arba Turim i del Beit Yossef, el qual al seu torn és un comentari del Tur.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Darkhei Moixé · Veure més »

Datació de la Bíblia

La Bíblia de Gutenberg (''Vulgate''), primera Bíblia impresa, a la Biblioteca del Congrés, Washington DC. La datació de la Bíblia consisteix en determinar el període de composició i de redacció de cada llibre que la compon, i si és possible, de cada unitat textual de què es componen els llibres.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Datació de la Bíblia · Veure més »

David Flusser

David Flusser (Viena, 15 de setembre de 1917 - Jerusalem, 15 de setembre de 2000) va ser un professor universitari israelià, especialista en judaisme del període del segon Temple i les seves relacions amb el cristianisme antic.

Nou!!: Torà (llei jueva) і David Flusser · Veure més »

David Rubinger

David Rubinger (Viena, 29 de juny de 1924 - Jerusalem, 1 de març de 2017) va ser un fotògraf i reporter gràfic israelià.

Nou!!: Torà (llei jueva) і David Rubinger · Veure més »

Déu en el judaisme

Déu en el judaisme ha estat concebut de diverses maneres.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Déu en el judaisme · Veure més »

Deu plagues d'Egipte

L'aigua es transforma en sang, pintura de James Tissot Les deu plagues d'Egipte (מכות מצרים o Makot Mitzrayim en hebreu) són una sèrie de calamitats sobrenaturals amb les quals, segons l'Antic Testament i la Torà, Déu va castigar els egipcis per tal que el faraó deixés partir els hebreus d'Egipte.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Deu plagues d'Egipte · Veure més »

Dirshu

Dirshu (en hebreu: דרשו) és una organització internacional jueva ultra-ortodoxa, el seu objectiu és enfortir i encoratjar l'estudi de la santa Torà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Dirshu · Veure més »

Disputa de Barcelona

Saló del Tinell del Palau Reial Major La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ser un debat entre cristians i jueus fet a Barcelona el 1263 segons l'era cristiana, o l'any 5023 de l'era jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Disputa de Barcelona · Veure més »

Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments

Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments · Veure més »

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Doctrina Social de l'Església · Veure més »

Dol en el judaisme

Els membres de la Fraternitat funerària de Praga resen pels moribunds, cap al 1772 El dol en el judaisme (en hebreu: אֲבֵלוּת, avelut, dol) és una combinació de minhag i mitsvà derivada de la Torà clàssica del judaisme i dels textos rabínics.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Dol en el judaisme · Veure més »

Dones del mur

Dones del mur (en hebreu: נשות הכותל, Nashot HaKotel) és una associació feminista jueva amb seu a Israel que lluita per aconseguir que les dones tinguin dret a portar a sobre els rotlles de la Torà, a llegir la Torà i a dur les vestimentes religioses al Mur de les Lamentacions, també anomenat "Kotel".

Nou!!: Torà (llei jueva) і Dones del mur · Veure més »

Dret de guerra

Primera Convenció de Ginebra, que regia la situació dels malalts i ferits de les forces armades, signat el 1864. El dret de guerra és un terme legal que fa referència a l'aspecte de dret internacional que té relació amb les justificacions acceptables per a entrar en guerra (jus ad bellum) i els límits per a la conducta bèl·lica acceptable (jus in bello o dret internacional humanitari).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Dret de guerra · Veure més »

Dret religiós

El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Dret religiós · Veure més »

Ebionites

El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890 Els ebionites foren unes comunitats cristianes primitives que es mantenien fidels a la llei mosaica, complint preceptes jueus tals com la circumcisió, el sàbat i les prohibicions d'aliments.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ebionites · Veure més »

Elchonon Wasserman

El rabí Elchonon Bunim Wasserman (Birzh, Lituània 1875- Kaunas, Lituània, 1941) (en hebreu: אלחנן בונים וסרמן) va ser un destacat rabí i un roix iexivà a l'Europa anterior a la Segona Guerra Mundial, va ser un dels estudiants més a propers del Chofetz Chaim i fou un destacat Talmid Jajam.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Elchonon Wasserman · Veure més »

Eliezer Ben-Yehuda

Eliezer Ben Yehuda (en hebreu), nasqué amb el nom d'Eliezer Isaac Perlman Elianov, a Lujki, Gubernia de Vílnius, Imperi Rus (avui a la província de Vítsiebsk a Belarús), el 7 de gener del 1858, i morí a Jerusalem el 21 de desembre del 1922.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Eliezer Ben-Yehuda · Veure més »

Erich Fromm

Erich Seligmann Fromm (Frankfurt del Main, 23 de març del 1900 - Muralto, Suïssa, 18 de març del 1980) fou un psicoanalista i sociòleg alemany nacionalitzat dels Estats Units.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Erich Fromm · Veure més »

Eruv

Un eruv al voltant d'una comunitat a Jerusalem. Un eruv (en hebreu: עירוב) (en plural: eruvim) és una demarcació construïda per les comunitats jueves amb el propòsit de poder carregar objectes d'un indret a un altre durant el Sàbat, i altres festivitats jueves, sense transgredir la Halacà o Llei Jueva. L'eruv permet que els jueus observants puguin carregar i transportar entre altres coses: claus, medicines, bastons, crosses, i fins i tot nadons, tant en braços com en un cotxet.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Eruv · Veure més »

Espiritualitat

Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Espiritualitat · Veure més »

Esposalles

''La Proposició'', de William-Adolphe Bouguereau Les esposalles o l'esposori és el període entre una proposta de matrimoni i el matrimoni en sí, que comença amb la cerimònia de casament.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Esposalles · Veure més »

Exegesi

Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Exegesi · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Ezequies

Segons la Bíblia, Ezequies (en hebreu חזקיה בן-אחז Hizqiyah ben Yehoahash) va ser el tretzè rei de Judà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ezequies · Veure més »

Fills de Noè

Sem, Cam i Jàfet. Els Fills de Noè o Taula de les Nacions és una extensa llista dels descendents de Noè que apareixen en Gènesi 10 de la Tanakh, que representa una etnologia tradicional.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Fills de Noè · Veure més »

Filosofia religiosa

Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Filosofia religiosa · Veure més »

Forces de Defensa d'Israel

Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

Gamaliel III

Gamaliel III (en hebreu: רבן גמליאל ברבי) Rabban Gamaliel III, el seu pare va ser anomenat Rabeinu HaKadoix. El seu pare va ser Judà el Príncep (en hebreu: Yehudà ha-Nassí; també conegut com a Judà I).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gamaliel III · Veure més »

Gàlban

Ferula galbanífera El gàlban (del llatí galbănu y aquest de l'hebreu חלבנה 'helbenà) és una goma resina, semblant a l'asafètida, que s'extreu per incisió de l'arrel d'una umbel·lífera asiàtica Ferula gummosa o Ferula galbaniflua (originària, aquesta, de Pèrsia).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gàlban · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gómer · Veure més »

Goy

consulta.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Goy · Veure més »

Gran Sinagoga de Budapest

La Gran Sinagoga de Budapest (en hongarès: Dohány utcai zsinagóga) és la sinagoga més gran d'Euràsia i la segona més gran del món.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gran Sinagoga de Budapest · Veure més »

Gran Tribulació

La Gran Tribulació La Gran Tribulació (grec: θλιψις μεγαλη) és un concepte propi de l'escatologia cristiana, basat en alguns textos de la Bíblia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gran Tribulació · Veure més »

Gueonim

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gueonim · Veure més »

Guerra de Kitus

Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Guerra de Kitus · Veure més »

Gura Humorului

Gura Humorului (pronunciació en romanès: ; en hebreu i Yiddish: גורה חומורולוי - Gure Humuruluei o גורא הומאָרא - Gura Humus; alemany i Abrillantador: Gura Humus) és una ciutat en Suceava Comtat, del nord-Romania oriental.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gura Humorului · Veure més »

Ha-Poel ha-Mizrahí

Ha-Poel ha-Mizrahí (הפועל המזרחי, en català: el treballador mizrahí) fou un partit polític i moviment colonitzador d'Israel, anterior a la formació del Partit Nacional Religiós.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ha-Poel ha-Mizrahí · Veure més »

Habad Lubavitx

Habad Lubavitx (en hebreu: חב"ד ליובאוויטש) és una organització jueva hassídica, la seva seu central es troba en el barri de Crown Heights, a Brooklyn, en la ciutat de Nova York.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Habad Lubavitx · Veure més »

Hammurabi

Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hammurabi · Veure més »

Hand in hand (escola)

Escola hand in hand. Escola hand in hand. Escola hand in hand. Mà a mà, (en hebreu: יד ביד: המרכז לחינוך יהודי ערבי בישראל) (en àrab: يدا بيد: مركز التربية اليهودي العربي في إسرائيل) (en anglès: Max Rayne Hand in Hand Bilingual School) també és anomenada escola Max Rayne, és un projecte educatiu, a Israel, destinat a l'ensenyament mixt, a on estudien junts infants àrabs i nens jueus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hand in hand (escola) · Veure més »

Hazan

Hazan (en hebreu חַזָּן, 'ħazzān'; en jiddisch: khazn; en judeocastellà: hassan) és el nom de la persona que guia els cants a la sinagoga.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hazan · Veure més »

Hilchot HaRif

L'obra coneguda amb el nom de Hilchot HaRif (en hebreu: הלכות רב אלפס) (transliterat: Hilchot Rav Alfas) també anomenada Llibre de les lleis, i Sefer Halachot, va ser escrita en la ciutat de Fes, al Regne de Marroc, pel Rabí Isaac ben Jacob Alfassi ha-Cohen (nascut en 1013- mort en 1103) aquesta obra compila les decisions legals dels tractats del Talmud relacionats amb la halacà, la llei jueva, tal com era aplicada en aquella època.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hilchot HaRif · Veure més »

Hillel l'Ancià

228x228px Hil·lel l'Ancià, també fou conegut com a Hil·lel el Savi (Babilònia, 70 aC - Jerusalem, 10 dC), va ser un eminent rabí i un mestre jueu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hillel l'Ancià · Veure més »

Història de Finlàndia

Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història de Finlàndia · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història de la llengua romanesa · Veure més »

Història del cristianisme primitiu

III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història del cristianisme primitiu · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història del nu artístic · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història dels jueus · Veure més »

Història dels jueus de Kairuan

Bandera de Tunísia. Història dels jueus de Kairuan. Kairuan (en hebreu: קירואן) (en àrab: قيروان) és una ciutat situada a Tunísia, un nació del Nord d'Àfrica.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història dels jueus de Kairuan · Veure més »

Holocaust (sacrifici)

Un holocaust (del grec ὁλόκαυστον holókauston, de ὁλον 'completament' i καυστον 'cremat') és, en l'àmbit religiós, el sacrifici d'animals (antigament també persones), on el cos de la víctima és completament consumit pel foc.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Holocaust (sacrifici) · Veure més »

Ieixivà de Har Etzion

La Iexivà de Har Etzion (ישיבת הר ישיבת en hebreu) és una ieixivà a l'assentament d'Alon Shvut, un assentament israelià situat en el bloc de Gush Etzion a la Cisjordània ocupada, prop de la ciutat de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Har Etzion · Veure més »

Ieixivà de Mea Xearim

Mea Xearim i Talmud Torà. La Ieixivà de Mea Xearim és una ieixivà que es troba en el barri ultraortodox de Mea Xearim a Jerusalem, Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Mea Xearim · Veure més »

Ieixivà de Radun

La Ieixivà de Radun (en hebreu: ישיבת ראדין) era una ieixivà que estava situada a Radun, Belarús, i va ser establerta pel Rabí Israel Meir Kegan (conegut com el Chofetz Chaim pel títol de la seva coneguda obra literària) en 1869.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Radun · Veure més »

Ieixivà de Telshe

La Ieixivà de Telshe (טעלזער ישיבה en jiddisch, transliterat: Telzer Yeshiva) és una ieixivà originaria de l'Europa de l'Est que va ser fundada a la ciutat lituana de Telšiai.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Telshe · Veure més »

Ieixivà dels Estudiants de París

La Ieixivà dels Estudiants de París (o el centre hebreu d'estudi i reflexió) (CHER), és un institut d'estudis rabínics (una ieixivà) fundada en 1987 pel Rabí Gerard Zyzek.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà dels Estudiants de París · Veure més »

Ieixivà Machon Meir

El rabí Dov Bigon, Roix Ieixivà de Machon Meir. Machon Meir (en hebreu: מכון מאיר) és una ieixivà sionista ubicada al barri de Kiryat Moixé, a la ciutat de Jerusalem, Israel, prop del barri de Givat Xaul.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà Machon Meir · Veure més »

Importància religiosa de Jerusalem

Vista aèria del Mont del Temple, un indret de Jerusalem especialment destacat per diverses tradicions religioses. La importància religiosa de Jerusalem inclou la seva gran rellevança a les religions abrahàmiques del judaisme, el Cristianisme, i l'islam, que la consideren una ciutat sagrada.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Importància religiosa de Jerusalem · Veure més »

Isaac Alfassi

Isaac ben Jacob Alfassi (prop de Fes, 1013-Lucena, 1103) també era anomenat el Rif, va ser un rabí i un intel·lectual jueu nascut a Constantina, Algèria, establert després a l'Àndalus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Isaac Alfassi · Veure més »

Jaume el Menor

Jaume conegut com a Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jaume el Menor · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jesús de Natzaret · Veure més »

Jetró

A la Bíblia hebrea, Jetró (/ ˈdʒɛθroʊ /; en hebreu: יִתְרוֹ, estàndard: Yitro, tiberienc: Yiṯerô, que significa ‘la seva excel·lència / posteritat’) era el sogre de Moisès, un pastor quenita i sacerdot madianita, però diferent de Reuel (o Raguel).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jetró · Veure més »

Joseph B. Soloveitchik

(en hebreu: יוסף דוב הלוי סולובייצ'יק) fou un il·lustre rabí ortodox americà, talmudista i filòsof.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Joseph B. Soloveitchik · Veure més »

Josies

El Escorial El rei Josies per Julius Schnoor von Carolsfeld. Josies (en hebreu יאשיהו בן-אמון Yôšiyyāhû ben Amon), segons la Bíblia, va ser el setzè rei de Judà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Josies · Veure més »

Judah Loew ben Bezalel

Judah Loew ben Bezalel (en; Poznań, entre 1512 i 1526 – Praga, 17 de setembre de 1609), també conegut com a rabí Loew (també escrit Löw, Loewe, Löwe o Levai), el Maharal de Praga, o simplement el Maharal (l'acrònim hebreu de Moreinu ha-Rav Loew, «El nostre mestre, rabí Loew»), va ser un erudit talmúdic, místic jueu i filòsof que, durant la major part de la seva vida, va servir com a rabí líder a les ciutats de Mikulov a Moràvia i Praga a Bohèmia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judah Loew ben Bezalel · Veure més »

Judaisme català

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme català · Veure més »

Judaisme natzarè

Els Natzarens (en hebreu: נַצְרָתִים) (transliteració: Natzratim) són seguidors de Jesús de Natzaret i practiquen una religió monoteista.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme natzarè · Veure més »

Judaisme ortodox

Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filactèria), preparant-se per a un servei en una sinagoga. El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista, dels quals es distingeix per l'adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme ortodox · Veure més »

Judaisme ortodox modern

Rabí Moshe Lichtenstein, un rabí ortodox modern, Rosh Yeshiva de la Yeshiva Har Etzion. El judaisme ortodox modern és un moviment dins del judaisme ortodox que tracta de trobar un balanç entre els valors jueus i l'observança de la llei jueva amb el món laic i modern.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme ortodox modern · Veure més »

Judaisme rabínic

El judaisme rabínic (en hebreu: יהדות רבנית) (transliterat: Yahadut Rabanit) ha estat la forma principal del judaisme des del, com a resultat de la codificació del Talmud de Babilònia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme rabínic · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jueus · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jueus catalans · Veure més »

Kahanisme

Adhesiu a Jerusalem que diu "Kahane tenia raó, sobre això no hi ha res a debatre" El Kahanisme és una ideologia política jueva d'extrema dreta basada en la postura de Meir Kahane, fundador de la Lliga de Defensa Jueva i el partit Kach a Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Kahanisme · Veure més »

Kearà

maror (enciam romà), zroah (una tíbia de xai rostida), charoset, jrein: arrel de rave picant amb remolatxa), karpas (pals d'api) i beitzah (ou bullit). bols d'aigua salada. La Kearà (en hebreu: קערת ליל הסדר) o el plat del Séder de Pessa'h, és un plat que conté aliments simbòlics que ajuden a celebrar i a recordar el séder de Pessa'h.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Kearà · Veure més »

Korban

En el judaisme, korban (en hebreu: קָרְבָּן qārbān; en àrab: قربان), també escrit com qorban o corban, és qualsevol de les varietats d'ofrenes de sacrifici descrites i ordenades a la Torà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Korban · Veure més »

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Nou!!: Torà (llei jueva) і La Font de la Gràcia · Veure més »

La Papessa

La Papessa, segon arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Papessa (II) és el segon trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Nou!!: Torà (llei jueva) і La Papessa · Veure més »

La Reina de la Nit (relleu)

muntanyes Zagros, al límit oriental de l'imperi. No trigarien a avançar-hi. L'alt relleu La Reina de la Nit, també anomenat Relleu Burney, datat dels 1800-1750 ae, fou tallat en època de l'Imperi paleobabilònic, sota el regnat d'Hammurabi, que s'estengué per Mesopotàmia a la zona dels rius Tigris i Eufrates, l'actual l'Iraq.

Nou!!: Torà (llei jueva) і La Reina de la Nit (relleu) · Veure més »

Legitimació

S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Legitimació · Veure més »

Lev Le Achim

Lev Le-Achim (en hebreu: לב לאחים) (en català: "un cor per als germans"), és una organització jueva ortodoxa que opera a l'Estat d'Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Lev Le Achim · Veure més »

Literatura ídix

La literatura ídix comprèn les obres literàries escrites en ídix, la llengua dels jueus asquenazites, estretament emparentada amb l’alt alemany mitjà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Literatura ídix · Veure més »

Literatura del Musar

El Musar és una corrent espiritual i literària que ofereix una sèrie d'instruccions concretes sobre com viure una vida ètica i amb sentit.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Literatura del Musar · Veure més »

Literatura hebrea

La literatura hebrea consisteix en escrits antics, medievals i moderns en llengua hebrea.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Literatura hebrea · Veure més »

Llei del talió

La llei del talió (llatí: lex talionis) és un antic principi de justícia retributiva en el qual la norma imposava un càstig que s'identificava amb el crim comès.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Llei del talió · Veure més »

Llibres de la Bíblia

Els Llibres de la Bíblia van ser escrits per diversos personatges de la història, tant hebrea a l'Antic Testament com grecocristiana al Nou Testament.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Llibres de la Bíblia · Veure més »

Logion

''Papyrus Oxyrhynchus 654'' en el que figuren alguns ''logia'' de Jesús Un logion (en grec : λόγιον), en plural logia (λόγια), és, a l'antiga Grècia, una paraula d'inspiració divina o sagrada.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Logion · Veure més »

Luxúria

La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Luxúria · Veure més »

Maguid Meixarim

El Maguid Meixarim (en català: L'àngel dels rectes) és una obra escrita pel rabí sefardita Yossef Qaro.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Maguid Meixarim · Veure més »

Mare de Déu de la Candela

XVIII que representa a la Verge al costat dels guanxes i al mencey (rei) Acaimo de Güímar. Presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem (origen de la iconografia de la Candelaria). La Mare de Déu de la Candela és l'advocació de la Verge Maria que està relacionada amb la "candela" (o espelma) que simbolitza el concepte cristià de la Llum divina, que guia cap al bon camí i fa créixer la fe en Déu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mare de Déu de la Candela · Veure més »

Maror (judaisme)

enciam romà (maror). La maror (מָרוֹר), és una herba amarga que sol ser servida en les celebracions del Séder de Pessa'h.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Maror (judaisme) · Veure més »

Marrà (jueu convers)

'' Marrans. Cerimònia secreta a Espanya en l'època de la Inquisició ''. Pintura d'història de l'artista rus-jueu Moshe Maimon,https://eleven.co.il/article/12578 ''Moses Maimon'' a "Electronic Jewish Encyclopedia". 1893. Marrà o el seu equivalent en castellà, marrano, és un terme que fa referència als jueus conversos dels regnes cristians de la península Ibèrica que "judaïtzaven", és a dir, que seguien observant clandestinament els seus costums i la seva anterior religió.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Marrà (jueu convers) · Veure més »

Mea Shearim

Cartells a les parets de Mea Shearim. Mea Shearim és un barri del nord de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mea Shearim · Veure més »

Meguilà

Meguilà és el desè tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Meguilà · Veure més »

Mehdi Bahman

Mehdi Bahman (Iran, 1978/1979) és un escriptor i il·lustrador iranià que treballa envers la coexistència religiosa i que va ser sentenciat a mort pel govern del seu país, acusat d'espionatge.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mehdi Bahman · Veure més »

Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154

Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154 (El meu Jesús estimat s’ha perdut), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig el 9 de gener de 1724.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154 · Veure més »

Meinen Jesum laß ich nicht, BWV 124

Meinen Jesum lass ich nicht, BWV 124 (No deixaré el meu Jesús), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig, el 7 de gener de 1725.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Meinen Jesum laß ich nicht, BWV 124 · Veure més »

Meir Baal ha-Ness

El rabí Meir Baal ha-Ness (el fabricant de miracles) (en hebreu: רבי מאיר) va ser un savi jueu que va viure en el temps de la Mixnà. Meir va ser considerat com un dels més grans Tanaïm de la quarta generació (139-163).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Meir Baal ha-Ness · Veure més »

Menachem Nachum Twersky

El rabí Menachem Nachum Twersky de Txernòbil (nascut en 1730, a Norynsk, Volinia, va morir en 1787 a Txernòbil, Confederació de Polònia i Lituània) Twersky va ser el fundador de la dinastia hassídica Txernòbil.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Menachem Nachum Twersky · Veure més »

Mentida noble

date.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mentida noble · Veure més »

Mincha

Servei d'oració de Mincha en una Ieixivà. Mincha (en hebreu: תפילת מנחה) (transliterat: Tefilat Mincha) és el servei d'oració de la tarda que té lloc en el judaisme ortodox.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mincha · Veure més »

Misnagdim

talmúdics. Misnagdim (hebreu: מתנגדים, també Mitnagdim; singular misnaged / mitnaged) és una paraula hebrea que significa «opositors».

Nou!!: Torà (llei jueva) і Misnagdim · Veure més »

Mixnà

La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mixnà · Veure més »

Mixné Torà

Sefarad, en 1340. Pàgines del ''Sefer Ahavah'' (Llibre de l'Amor. Jerusalem, Biblioteca Nacional d'Israel.http://web.nli.org.il/sites/NLI/Hebrew/digitallibrary/pages/viewer.aspx?presentorid.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mixné Torà · Veure més »

Moed

Moed (en hebreu: מועד) (en català: "Festivitats") és el segon ordre de la Mixnà, el primer registre escrit de la Torà oral del poble jueu (també la Tosefta i el Talmud).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Moed · Veure més »

Monoteisme ètic

El monoteisme ètic és un sistema de creença que es va desenvolupar a la Terra d'Israel, on l'adoració i culte exclusius al seu Déu Elohim van portar al seu reconeixement com l'únic i veritable.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Monoteisme ètic · Veure més »

Mont Sinaí

El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mont Sinaí · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mosaic · Veure més »

Moviment d'Estudiants de la Bíblia

Charles Taze Russell a l'any 1911. Els estudiants de la Bíblia o també les filles de la Torre és el nom amb què s'anomenen els grups cristians restauracionistes sorgits de les ensenyances del pastor Charles Taze Russell.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Moviment d'Estudiants de la Bíblia · Veure més »

Moviment juvenil sionista

Les tnuot noar (תנועת נוערen en hebreu) o en català moviments juvenils sionistes són organitzacions educatives formades per nens i adolescents jueus per al seu desenvolupament educatiu, social i ideològic, posant èmfasi en el sionisme i la centralitat de l'Estat d'Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Moviment juvenil sionista · Veure més »

Muntanyes sagrades

Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Muntanyes sagrades · Veure més »

Museu Sefardita

El Museu Sefardita és un museu d'història jueva situat a Toledo, Espanya, dedicat als aspectes històrics, religiosos i dels costums del passat jueu a Espanya, així com dels sefardites, els descendents dels jueus que van viure a la península Ibèrica fins 1492.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Museu Sefardita · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Musulmà · Veure més »

Naixim

Naixim (en hebreu: נשים) és el tercer ordre de la Mixnà (també del Talmud i de la Tosefta) que conté el dret de família.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Naixim · Veure més »

Nathan de Breslev

Nathan de Breslev (22 de gener de 1780 – 20 de desembre de 1844), també conegut com a Nathan Sternhartz, també anomenat Reb Noson, fou el principal deixeble i amic de Nakhman de Breslev.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nathan de Breslev · Veure més »

Nazireu

Nazireu (de l'hebreu nazir נזיר de l'arrel nazar נזר "consagrat", "separat"), a la Torà és el terme que designa una persona per al servei de Déu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nazireu · Veure més »

Nedarim

Nedarim (en hebreu: מסכת נדרים) és un tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nedarim · Veure més »

Neturei Karta

Membres de Neturei Karta amb pancartes a on està escrit; "El judaisme i el sionisme son extrems oposats" i "Deixeu de fer passar fam als palestins". Neturei Karta (en judeoarameu: נטורי קרתא) (en català: Els guardians de la ciutat) és un grup de jueus haredites que rebutgen qualsevol forma de sionisme, per la qual cosa s'oposen a l'existència de l'Estat d'Israel, i tenen la creença que als jueus se'ls prohibeix tenir el seu propi Estat fins a la vinguda del Messies.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Neturei Karta · Veure més »

Neviïm

Els Neviïm (de l'hebreu נְבִיאִים, «Profetes») és la segona de les tres parts en què es divideix la Tanakh (la Bíblia hebrea, paral·lela a l'Antic Testament dels cristians); posterior a la Torà o Pentateuc, i anterior als Ketuvim.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Neviïm · Veure més »

Nezikín

Nezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quart ordre (séder) de la Mixnà (també de la Tosefta i el Talmud).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nezikín · Veure més »

Nissan ben Avraham

Nissan ben-Avraham, en hebreu:, nascut Nicolau Aguiló (Palma, 1957), és un rabí mallorquí.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nissan ben Avraham · Veure més »

Nova Escola Catalana

La Nova Escola Catalana és una entitat cultural jueva ubicada a Barcelona.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nova Escola Catalana · Veure més »

Nova Jerusalem

Nova Jerusalem, Il·lustració de l'Apocalipsi de Bamberg. La Nova Jerusalem (també anomenada el tabernacle de Déu, ciutat sagrada, ciutat de Déu, i Jerusalem celestial, així com Jerusalem de dalt i Sió), a la Bíblia és una ciutat literal o figurada que simbolitza una reconstrucció física o restauració espiritual.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nova Jerusalem · Veure més »

Operació Columna de Núvol

LOperació Columna de Núvol (en hebreu: עמוד ענן, Amud Anan, o Pilar Defensiu) és una operació militar duta a terme per les Forces de Defensa d'Israel a la Franja de Gaza, llançada el 14 de novembre de 2012 en resposta al llançament previ de més d'un centenar de míssils sobre territori israelià durant quatre dies consecutius, per part de l'organització palestina Hamàs.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Operació Columna de Núvol · Veure més »

Ortodòxia

Lortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ortodòxia · Veure més »

Paraixà de la setmana

Paraixà (en hebreu: פרשת השבוע, Parasha HaShavua), és el nom donat a cadascuna de les 54 parts en les que es divideix la Torà (Pentateuc) en el judaisme, per així facilitar la seva lectura setmanal al llarg d'un cicle anual.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Paraixà de la setmana · Veure més »

Parar l'altra galta

"Parar l'altra galta" és una frase esmentada als evangelis de Lluc i de Mateu, de Jesús.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Parar l'altra galta · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pau de Tars · Veure més »

Pedro Alfonso

Moshé Sefardí, posteriorment Pedro Alfonso (Osca, 1062? - 1140?), va ser un escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu i convertit al cristianisme el 1106.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pedro Alfonso · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pentateuc · Veure més »

Pessa'h Sheni

Pessa'h Sheni (en hebreu: פסח שני) (en català: Segona Pasqua), és una celebració menor jueva que se celebra el 14 de Iar en el calendari hebreu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pessa'h Sheni · Veure més »

Pi (pel·lícula)

Pi és una pel·lícula estatunidenca de Darren Aronofsky, thriller psicològic estrenada el 1998, i que ha estat doblada al català.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pi (pel·lícula) · Veure més »

Porgy and Bess

Porgy and Bess és una òpera en tres actes, amb música de George Gershwin i llibret anglès d'Ira Gershwin i DuBose Heyward sobre un argument de DuBose Heyward.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Porgy and Bess · Veure més »

Presentació del Nen al Temple

Presentació del Nen al Temple és un oli sobre tela de 122,6 × 94,8 cm realitzat per Ludovico Carracci vers l'any 1605 i pertanyent a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, el qual es troba en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Presentació del Nen al Temple · Veure més »

Profetes en l'islam

Els profetes en l'islam són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Profetes en l'islam · Veure més »

Prosèlit

Prosèlit (del koiné προσήλυτος), és un terme usat en la Septuaginta amb el significat d'«estranger», un nouvingut al Regne d'Israel, un «resident del país», i en el Nou Testament per a un pagà convers al judaisme.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Prosèlit · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Prostitució sagrada · Veure més »

Psagot

Psagot (en hebreu: פסגות) és un poble i un assentament isrelià en la Palestina ocupada.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Psagot · Veure més »

Quibuts

Un quibuts (en hebreu: קיבוץ, grup o aplec; en plural: quibbutsim: קיבוצים) és una comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Quibuts · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rabí · Veure més »

Rabbenu Tam

Jacob ben Meir Tam, més conegunt com Rabbenu Tam, va ser un comentarista jueu de la Torà i el Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rabbenu Tam · Veure més »

Ramadà

El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ramadà · Veure més »

Ramadà (mes)

El ramadà (de l') és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ramadà (mes) · Veure més »

Rei de reis (pel·lícula de 1961)

Rei de reis (títol original en anglès: King of Kings) és una pel·lícula estatunidenca de Nicholas Ray estrenada el 1961, i que relata lliurement episodis de la vida de Jesucrist en el context de la Judea revoltada sota l'ocupació romana.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rei de reis (pel·lícula de 1961) · Veure més »

Responsa

La Responsa (en llatí: respondum) comprèn un cos de decisions escrites i regulacions de les autoritats legals rabíniques, en resposta a les preguntes dirigides a ells, prèviament formulades pels fidels.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Responsa · Veure més »

Rixonim

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rixonim · Veure més »

Roix ha-Xanà (Talmud)

Roix ha-Xanà (en hebreu: ראש השנה) és el nom d'un text de la llei jueva (halacà) originada en la Mixnà, que forma part dels tractats del Talmud de Babilònia i del Talmud de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Roix ha-Xanà (Talmud) · Veure més »

Saül

Saül va ser, segons els Llibres de Samuel de la Bíblia, el primer dels reis d'Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Saül · Veure més »

Sacrifici d'animals

Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sacrifici d'animals · Veure més »

Salaó

La salaó (en gallec, Salgadura) és un mètode de conservació dels aliments que els fa aptes per a un consum perllongat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Salaó · Veure més »

Salomó ben Adret

, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Salomó ben Adret · Veure més »

Salut pública

La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Salut pública · Veure més »

Sanedrí

El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nasí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sanedrí · Veure més »

Seminari Rabínic d'Amèrica

El Seminari Rabínic d'Amèrica (en anglès nord-americà: Rabbinical Seminary of America) (RSA), també anomenat Yeshivas Chofetz Chaim, és una xarxa d'acadèmies talmúdiques lituanes, basades principalment a Amèrica del Nord, i a l'Estat d'Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Seminari Rabínic d'Amèrica · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Septuaginta · Veure més »

Shacharit

Jueus que resen a Mur de les Lamentacions, 2010. Shacharit, Dècada del 1930 Shacharit (en hebreu: שַחֲרִית) és una oració jueva (Tefilà) recitada al matí, i és una de les tres oracions diàries que resen habitualment els jueus. Diferents tradicions identifiquen diferents components primaris de Shacharit. Alguns erudits estan d'acord que l'oració Pesukei Dezimra, l'oració del Shemà Israel i les seves benediccions, i l'Amidà són seccions importants.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Shacharit · Veure més »

Shalom Arush

El rabí Shalom Arush (en hebreu: שלום ארוש) és un rabí israelià que pertany al moviment hassídic Breslev, va néixer el dia 15 d'abril de 1952.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Shalom Arush · Veure més »

Shalom Sharabi

Sar Shalom Sharabi (en hebreu: שר שלום שרעבי).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Shalom Sharabi · Veure més »

Sherira Gaon

El Rabí Sherira Gaon (en hebreu: רב שרירא גאון) va viure al voltant dels anys 906-1006, va ser un rabí i un prominent filòsof jueu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sherira Gaon · Veure més »

Shlomo Halevi Alkabetz

Shlomo Halevi Alkabetz (Tessalònica, 1500 - Safed, 1576) (en hebreu: שלמה אלקבץ) va ser un rabí, un cabalista, i un poeta, conegut per haver escrit la cançó Lekhà Dodí.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Shlomo Halevi Alkabetz · Veure més »

Shmuel Kamenetsky

Shmuel Kamentsky (en hebreu: שמואל קמנצקי) (nascut al novembre de 1924) és un rabí haredim dels Estats Units. El Rabí Kamenetsky és el fundador, el degà i el director de la Ieixivà Talmúdica de Filadèlfia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Shmuel Kamenetsky · Veure més »

Sidur

El Sidur (en hebreu: סידור) és el llibre d'oracions diàries (tefilà-tefilot) de la religió jueva, el seu objectiu és introduir un ordre (סדר - seder i d'aquí sidur) en els resos.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sidur · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga · Veure més »

Sinagoga Cymbalista

La Sinagoga Cymbalista i Centre de l'Herència Jueva (en hebreu: בית הכנסת והמרכז למורשת היהדות ע"ש צימבליסטה) és la sinagoga principal de la Universitat de Tel Aviv, i un centre cultural per la protecció de l'herència jueva, està situada en la ciutat de Tel Aviv.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga Cymbalista · Veure més »

Sinagoga de Colonia

La Sinagoga de Colònia es troba en la Roonstraße d'aquesta ciutat alemanya.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga de Colonia · Veure més »

Sinagoga de Dresde

Aspecte actual de la sinagoga de Dresden. La Nova Sinagoga de Dresde (en alemany: Neue Synagoge Dresden) es troba als afores del casc vell d'aquesta ciutat alemanya, entre la terrassa de Brühl i el pont de Carola.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga de Dresde · Veure més »

Sinagoga de Trnava

La Sinagoga de Trnava o la Sinagoga status quo ante (en eslovac: Synagóga status quo ante) va ser acabada el 1891 o bé el 1897 al carrer Halenárskiej a Trnava, Eslovàquia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga de Trnava · Veure més »

Sinagoga Jaim Pinto

La sinagoga Jaim Pinto, és un indret històric d'Essaouira, al Marroc, que anteriorment va ser una ciutat coneguda com a Mogador. El temple va ser la llar i la sinagoga del rabí Jaim Pinto.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga Jaim Pinto · Veure més »

Sinagoga Simó Attias

La sinagoga Simó Attias és un temple del, que es troba a Esauira, al Marroc, en una ciutat antigament coneguda com a Mogador. El temple és també conegut amb els noms de Beth Ha-Knesset Simó Attias, Msod Attias, i Shaarei Tefilah. El temple va ser construït en 1882.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga Simó Attias · Veure més »

Sistema Educatiu Independent a Israel

El Sistema Educatiu Independent a Israel (en hebreu: החינוך החינוך) també conegut com a Chinuch Atzmai, és un sistema escolar alternatiu dirigit per la comunitat jueva ultra-ortodoxa d'Israel i que atén a les necessitats dels alumnes ultres-ortodoxos (haredim).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sistema Educatiu Independent a Israel · Veure més »

Siyum HaShas

Siyum HaShas (en hebreu: סיום הש"ס) (en català: "El compliment dels sis ordres del Talmud") és la celebració de la finalització del programa Daf Yomi (una pàgina diària del Talmud babilònic), és un cicle d'aprenentatge de la Torà oral i els seus comentaris que dura set anys i mig, en el qual cadascuna de les 2.711 pàgines del Talmud de Babilònia són estudiades en ordre.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Siyum HaShas · Veure més »

Sobrenatural

caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sobrenatural · Veure més »

Sotà

El tractat Sotà (en hebreu: מסכת סוטה) és el cinquè tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud de Babilònia, segons les edicions actuals, però és el darrer en alguns manuscrits i en el Talmud de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sotà · Veure més »

Stern College for Women

El Col·legi Stern per a Dones, (en anglès nord-americà: Stern College for Women) és el col·legi universitari femení de ciència i belles arts de la Universitat Yeshiva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Stern College for Women · Veure més »

Sukkot

Sukkot (en hebreu) o Festa de les Cabanyelles o Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sukkot · Veure més »

Tachanun

Tachanun (en hebreu: תחנון), també anomenat nefilat apayim, forma part dels serveis religiosos del matí (Shacharit) i de la tarda (Mincha) del judaisme rabínic, després de la recitació de l'oració Amidà, la qual forma part integral dels serveis religiosos jueus diaris.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tachanun · Veure més »

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Talmud · Veure més »

Tàrgum

s amb targum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen. Un targum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original targumim o en català targums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tàrgum · Veure més »

Tàrgum d'Onquelos

Text interlineal del Llibre dels Nombres 6, 3-10 en hebreu i arameu del ''Targum d'Onquelos'', a la Biblioteca Britànica. El Targum d'Onquelos (en hebreu: תרגום אונקלוס) és el Targum oriental oficialment considerat com Targum de Babilònia de la Torà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tàrgum d'Onquelos · Veure més »

Teatre de l'antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Teatre de l'antiga Grècia · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Temple · Veure més »

Teologia liberal

La teologia liberal (Liberale Theologie, també theologischer Liberalismus o liberalisme teològic) és un moviment d'investigació sorgit en el si de la teologia protestant que es va desenvolupar principalment a Alemanya durant el.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Teologia liberal · Veure més »

Terra promesa

Interpretació de les fronteres de la ''Terra Promesa'', basada en la promesa de Yahvé a Abraham al Gènesi 15. La Terra Promesa (hebreu: הארץ המובטחת, tr.:ha-Aretz ha-Muvtakhat) és un dels noms per a la Terra d'Israel, és a dir, la regió que segons la Bíblia Hebrea li va ser promesa per Yahveh a Abraham i els seus descendents.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Terra promesa · Veure més »

Tikún Olam

Tikún olam (en hebreu: תיקון עולם) és una frase en hebreu que significa "reparar el món".

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tikún Olam · Veure més »

Toldot Yeixú

Toldot Yeixú (en hebreu: תולדות ישו) és el títol de dos o més manuscrits medievals jueus que expliquen la història de Jesús des de la perspectiva jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Toldot Yeixú · Veure més »

Tomba de Raquel

La Tomba de Raquel. La Tomba de Raquel és un lloc sagrat del judaisme, situat entre la ciutat cisjordana de Betlem i el barri de Jerusalem de Giló.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tomba de Raquel · Veure més »

Tomchei Tmimim

Tomchei Tmimim (en hebreu: תומכי תמימים) és la ieixivà (acadèmia talmúdica) central del moviment hassídic Habad Lubavitx, va ser fundada en 1896 en el poble de Lyubavichi pel cinquè Rebe de Habad, el Rabí Sholom Dovber Sechneerson (Rebe Raixab), actualment és una institució educativa mundial d'estudis judaics avançats.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tomchei Tmimim · Veure més »

Torà (desambiguació)

* Torà: municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Torà (desambiguació) · Veure més »

Torà Umadà

Torà Umadà (en hebreu: תורה ומדע) (en català: "la Torà i el coneixement científic") és una filosofia del judaisme ortodox, relativa a la interrelació entre el món secular i el judaisme, en particular entre el coneixement religiós i el coneixement secular jueu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Torà Umadà · Veure més »

Tosafot

Raixí; a l'esquerra els de Tosafot. Per Tosafot (en hebreu: תוספות) es coneixen a diversos comentaristes medievals del Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tosafot · Veure més »

Tradició jahvista

La tradició jahvista o jahvisme, d'acord amb la hipòtesi documental, és una de les quatre fonts principals a partir de les quals es van escriure els llibres de la Tanakh (per als jueus) o Antic Testament (per als cristians), datada entre els segles X aC i IX aC.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tradició jahvista · Veure més »

Traduccions de la Bíblia

Les traduccions de la Bíblia arriben a les 450 llengües de forma completa i a més de 2000 llengües de forma parcial, la qual cosa converteix la Bíblia en el llibre (o conjunt de llibres) més traduït de la història.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Traduccions de la Bíblia · Veure més »

Tseno Ureno

El Tseno Ureno (en ídix: צאנה וראינה), de vegades anomenat la Bíblia de les dones, és una obra escrita en prosa en llengua ídix de l'any 1590, la seva estructura és paral·lela a la Paraixà, la porció setmanal de la Torà (Pentateuc) i a la Haftarà utilitzada en els serveis religiosos d'adoració jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tseno Ureno · Veure més »

Tzadikim

Tzadikim, (en hebreu: צדיקים), és una paraula provinent de les paraules Tzedek, que significa justícia, i Tzedakà, que vol dir caritat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tzadikim · Veure més »

Unió de Congregacions Jueves Messiàniques

La Unió de Congregacions Jueves Messiàniques (en anglès: Union of Messianic Jewish Congregations) (UMJC) va ser formada en 1979, mitjançant la unió de 19 congregacions jueves messiàniques independents, que van compartir la creença en Ieixua (Jesús de Natzaret) com el Messies.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Unió de Congregacions Jueves Messiàniques · Veure més »

Unió ortodoxa

La Unió ortodoxa (en anglès: Orthodox Union) (OU), més coneguda per la seva certificació kosher és una de les organitzacions jueves ortodoxes més antigues dels Estats Units.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Unió ortodoxa · Veure més »

Ventidi Cumà

Ventidi Cumà (en llatí Ventidius Cumanus) va ser un governador romà del.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ventidi Cumà · Veure més »

World Agudath Israel

L'organització World Agudath Israel (en hebreu: אגודת ישראל), usualment coneguda com a Agudat, va ser establerta a principis del segle XX com el braç polític del judaisme ortodox asquenazita dels seguidors de la Torà. Va succeir a l'organització anterior Agudas Shlumei Emunei Yisroel (Unió de Creients Jueus d'Israel) el 1912.

Nou!!: Torà (llei jueva) і World Agudath Israel · Veure més »

Xammai

Xammai (50 a. C.– 30) va ser un erudit jueu que va viure al, i un personatge important de la principal obra de la literatura rabínica, la Mixnà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Xammai · Veure més »

Xavuot

Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Xavuot · Veure més »

Xofar

Un xofar (de l'hebreu) és un instrument musical de vent format per una banya de boc.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Xofar · Veure més »

Xulhan Arukh HaRav

El Xulhan Arukh HaRav (en hebreu: שולחן ערוך הרב) (en català: "el codi de la llei jueva del rabí") és una recopilació de la halacà, la llei jueva, per part del Rabí Schneur Zalman de Liadí (1745-1812), conegut durant la seva vida com HaRav (paraula hebrea per rabí), Schneur Zalman va ser el primer Rebe (paraula en ídix per rabí) del moviment hasídic Habad.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Xulhan Arukh HaRav · Veure més »

Yehuda Ashlag

Yehuda Leib Ha-Levi Ashlag (en hebreu: יהודה לייב הלוי אשלג) - nascut a Varsòvia, Polònia, al mes de Tixrí, en 1884 - mort a Jerusalem, el 1954), també conegut com a Baal HaSulam (בעל הסולם, «l'autor de l'escala», el seu comentari del Zohar), va ser un rabí i un cabalista del segle XX. Ashlag va fundar un centre de difusió de la Càbala, dirigit a les masses i continuat pels seus deixebles. El Baal HaSulam va començar a estudiar la Càbala a l'edat de set anys, amb el llibre Etz Chaim (l'arbre de la vida) de Chaim Vital, amagat entre les fulles del Talmud babilònic que estava estudiant. A l'edat de dotze anys estudiava el Talmud. Als dinou anys, el seu gran coneixement de la Torà li va permetre rebre el títol de rabí a Varsòvia. Després de la seva estada a Varsòvia, Ashlag va aprendre l'alemany i va llegir els textos originals d'Hegel, Marx, Nietzsche i de Schopenhauer, adoptant el marxisme com a sistema filosòfic. Ashlag va reinterpretar la Càbala i va influir notablement en la seva difusió. Va ser "el Cabalista més profund de la seva generació. Tal vegada, l'únic home que realment va entendre – i no obstant això va ajudar a avançar – les transformacions del. Rav Ashlag va acabar amb la tradició de 4.000 anys que havia fet que el gran poder de la Càbala es mantingués ocult dins de les escriptures místiques del Arizal Havia arribat el moment d'actuar. Les mans d'aquest savi anaven a obrir les antigues portes de la Càbala". El 1926, Ashlag va a viure Londres, a on escriu els seus comentaris sobre el llibre Etz Jaim, del Rabí Chaim Vital, en un llibre titulat Panim Meïrot ouMasbirot. Després d'un any i mig de treball, el llibre va ser publicat el 1927. Ashlag va tornar a Palestina el 1928. Yehuda Ashlag va escriure càntics, i va compondre melodies com a expressió de la seva percepció espiritual. La major part de les seves melodíes provenen de textos cabalístics, com Bnei Heichala Ki Hilatsta Nafshi, Tsadik ke Tamar Ifrach, Leagid Ba Boker Hasdecha, i Kel Mistater Hasal Seder Pesach.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yehuda Ashlag · Veure més »

Yeshiva College

El Col·legi Yeshiva (en anglès: Yeshiva College) es troba al barri de Washington Heights a la ciutat de Nova York, en l'Alt Manhattan.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yeshiva College · Veure més »

Yisrael Kristal

Yisrael Kristal (nascut Izrael Icek Kryształ;:; 15 de setembre de 1903 – 11 d'agost de 2017) fou un polonès-israelià supercentenari, reconegut com el supervivent de l'Holocaust de vida més longeva i, des de la mort de Yasutaro Koide, l'home de vida més longeva en el món així com un dels deu homes més vells mai confirmats.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yisrael Kristal · Veure més »

Yisroel Salanter

El Rabí Yisroel Salanter, també anomenat Israel Lipkin de Salant, va néixer el 3 de novembre de 1809 a Zagaré, prop de Kaunas, i va morir el 2 de febrer de 1883 a Kaliningrad, va ser un destacat talmudista, i un dels fundadors del Moviment del Musar.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yisroel Salanter · Veure més »

Yitzchak Ginsburgh

Yitzjak Ginsburgh (Saint Louis, Missouri, Estats Units d'Amèrica, 14 de novembre de 1944) és un rabí israelià d'origen nord-americà afiliat al moviment Habad Lubavitx.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yitzchak Ginsburgh · Veure més »

Yosef ibn Saddiq

Yosef ben Jacob ibn Saddiq (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsof jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yosef ibn Saddiq · Veure més »

Yossef Qaro

Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yossef Qaro · Veure més »

Zeraïm

El seder Zeraïm (hebreu: סדר זרעים) és el primer ordre de la Mixnà, la primera gran obra de la Halacà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zeraïm · Veure més »

Zevahim

El tractat Zevahim (en hebreu: זבחים) és el primer tractat de l'ordre de Kodaixim de la Mixnà, el Talmud i la Tosefta.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zevahim · Veure més »

Zo

Zo va ser un chatbot d'intel·ligència artificial en anglès desenvolupat per Microsoft.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zo · Veure més »

Zohar

El Zohar (en hebreu זהר "esplendor"), escrit per Ximon bar Yohaï al, és, juntament amb el Séfer Yetsirà, el llibre central del corrent cabalístic.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zohar · Veure més »

Zugot

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zugot · Veure més »

770 de l'Avinguda Eastern Parkway

El número 770 de l'Avinguda Eastern Parkway (en hebreu: מרכז חב"ד עולמי 770) (transliterat: Merkaz Jabad Olamí 770), és l'adreça de la seu central del moviment hassídic Habad Lubavitx.

Nou!!: Torà (llei jueva) і 770 de l'Avinguda Eastern Parkway · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llei jueva, Llei mosaica.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant