Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Torà (llei jueva)

Índex Torà (llei jueva)

La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.

161 les relacions: Aaró ha-Leví, Abraham Yeshaya Karelitz, Acharonim, Agència de certificació kosher, Aggadà, Agustí d'Hipona, Akiva ben Iosef, Alexandria, Alicia Ostriker, Aliments tabú, Aloha Jewish Chapel, Annie Londonderry, Antic Testament, Antisionisme, Apocalipsi siríaca de Baruc, Art antic, Bava Kama (Talmud), Benei mitsvà, Berajot, Beth Rivkah, Bringet dem Herrn Ehre seines Namens, BWV 148, Caixer (judaisme), Celebracions jueves, Chamin, Chofetz Chaim (Llibre), Comunitat Amijai, Comunitat Bet El, Concili ecumènic, Congregació Israelita de la República Argentina, Cultura islàmica, David Rubinger, Deu plagues d'Egipte, Disputa de Barcelona, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina Social de l'Església, Dones del mur, Ebionites, Eliezer Ben-Yehuda, Espiritualitat, Exegesi, Expulsió dels jueus d'Espanya, Fills de Noè, Forces de Defensa d'Israel, Gómer, Gran Sinagoga de Budapest, Gran Tribulació, Gueonim, Guerra de Kitus, Habad Lubavitx, Hand in hand (escola), ..., Hazan, Hillel l'Ancià, Història de l'antic Israel, Història del cristianisme primitiu, Història del judaisme a Catalunya durant l'edat mitjana, Història dels jueus, Holocaust (sacrifici), Ieixivà de Mea Xearim, Ieixivà de Radun, Ieixivà de Telshe, Importància religiosa de Jerusalem, Isaac Alfassi, Jaume el Menor, Jesús de Natzaret, Judaisme natzarè, Judaisme ortodox, Judaisme ortodox modern, Jueus, Jueus catalans, Kearà, L'Evangeli etern, La Font de la Gràcia, Legitimació, Lev Le Achim, Llei del talió, Llibres de la Bíblia, Macabi Hatzair Mèxic, Machon Meir, Maror (judaisme), Marrà (jueu convers), Mea Shearim, Meguilà (Talmud), Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154, Meinen Jesum laß ich nicht, BWV 124, Meir Baal ha-Ness, Menachem Nachum Twersky, Misnagdim, Mixnà, Mixné Torà, Moed, Monoteisme ètic, Moviment d'Estudiants de la Bíblia, Moviment juvenil sionista, Naixim (Talmud), Nathan de Breslev, Nedarim (Talmud), Neturei Karta, Neviïm, Nezikín (Talmud), Nissan ben Avraham, Nova Jerusalem, Operació Columna de Núvol, Pedro Alfonso, Pentateuc, Pessa'h Sheni, Pi (pel·lícula), Porgy and Bess, Presentació del Nen al Temple, Profetes a l'islam, Prosèlit, Prostitució sagrada, Psagot, Rabbenu Tam, Ramadà, Rei de reis (pel·lícula de 1961), Rixonim, Roix ha-Xanà (Talmud), Salomó ben Adret, Salut pública, Sanedrí, Shalom Arush, Sidur, Sinagoga, Sinagoga Cymbalista, Sinagoga de Colonia, Sinagoga de Dresde, Sinagoga de Trnava, Sinagoga Jaim Pinto, Sinagoga Simó Attias, Sistema Educatiu Independent a Israel, Siyum HaShas, Sotà (Talmud), Stern College for Women, Sukkot, Talmud de Babilònia, Tàrgum, Tàrgum d'Onquelos, Teatre de l'Antiga Grècia, Temple, Teologia liberal, Terra promesa, Tikún Olam, Tomba de Raquel, Tomchei Tmimim, Torà (desambiguació), Tosafot, Traduccions de la Bíblia, Tzadikim, Unió de Congregacions Jueves Messiàniques, Unió ortodoxa, Ventidi Cumà, World Agudath Israel, Xammai, Xavuot, Yisrael Kristal, Yosef ibn Saddiq, Yossef Qaro, Zeraïm, Zohar, Zugot, 770 de l'Avinguda Eastern Parkway. Ampliar l'índex (111 més) »

Aaró ha-Leví

Aaró ha-Leví o Aharon ha-Leví (en hebreu: אהרון הלוי, Girona 1235 - 1290) fou conegut amb l'acrònim (en hebreu: רא"ה, transliterat: Raà).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aaró ha-Leví · Veure més »

Abraham Yeshaya Karelitz

Avraham Yeshaya Karelitz, (7 de novembre de 1878 - 24 d'octubre de 1953), conegut pel nom de la seva obra principal, el Chazon Ish, va ser un rabí ultraortodox nascut a Bielorússia que més tard va esdevenir un dels líders del judaisme ultraortodox a Israel, on va passar els darrers 20 anys de la seva vida, des de 1933 fins a 1953.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Abraham Yeshaya Karelitz · Veure més »

Acharonim

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Acharonim · Veure més »

Agència de certificació kosher

Una agència de certificació kosher és una organització que atorga un hechsher (en hebreu: הכשר) (en català: "segell d'aprovació") a ingredients, aliments envasats, begudes i productes alimentaris, així com a proveïdors de serveis d'aliments i instal·lacions en les quals es prepara o serveix menjar kosher. Aquesta certificació verifica que els ingredients, el procés de producció i el procés de servei dels aliments compleixen amb les lleis del kashrut (les lleis jueves referents a l'alimentació), segons l'estipulat en el Talmud de Babilònia i en el Xulhan Arukh, els llibres sagrats del judaisme ortodox.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Agència de certificació kosher · Veure més »

Aggadà

L'aggadà o aggadah (arameu אגדה: 'contes'; plural Aggadot o pels asquenazites, en jiddisch, aggados) designa la interpretació homilètica i no legalista dels texts de la literatura rabínica clàssica.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aggadà · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Agustí d'Hipona · Veure més »

Akiva ben Iosef

Akiva ben Yosef o Rabí Akiva (en hebreu: רבי עקיבא) va ser un rabí jueu que va viure entre els anys 50 i 135.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Akiva ben Iosef · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Alexandria · Veure més »

Alicia Ostriker

Alicia Suskin Ostriker (Nova York, 11 de novembre de 1937) és una poeta nord-americana autora de poesia feminista, va ser reconeguda com "la poeta més feroçment sincera d'Amèrica" per Progressive.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Alicia Ostriker · Veure més »

Aliments tabú

Els aliments tabú són aquells aliments —carns, peixos, vegetals, begudes— que, per raons culturals, religioses, morals o socials, no es consideren acceptables per al consum i són per tant, d'una manera o d'una altre, tabú per a algunes persones.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aliments tabú · Veure més »

Aloha Jewish Chapel

Aloha Jewish Chapel va ser construïda el 1975 en uns terrenys de la base militar de Pearl Harbor, Honolulu, en l'illa d'Oahu, en les Illes Hawaii.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Aloha Jewish Chapel · Veure més »

Annie Londonderry

Annie Cohen Kopchovsky (1870–1947), coneguda com a Annie Londonderry, immigrant letona establerta als Estats Units que, entre 1894 i 1895, va ser la primera dona a fer la volta al món amb bicicleta.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Annie Londonderry · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Antic Testament · Veure més »

Antisionisme

Lantisionisme és l'oposició al sionisme, a l'existència de l'Estat d'Israel o al seu manteniment com a estat jueu, per raons ideològiques, polítiques, morals o religioses.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Antisionisme · Veure més »

Apocalipsi siríaca de Baruc

LApocalipsi siríaca de Baruc, també coneguda com a 2Baruc, és un llibre pseudo-epígraf jueu, escrit a finals del segle I, després de la caiguda de Jerusalem (any 70) o a inicis del segle II.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Apocalipsi siríaca de Baruc · Veure més »

Art antic

La mitificació de l'art antic va començar a la pròpia antiguitat, amb la inclusió d'artistes als propis mites, com Dèdal, i la glorificació de poetes com Homer. En el cas d'Egipte, Imhotep, personatge alhora polític i artista, va ser també divinitzat. Menys importància adquirien els artistes en vida, encara que alguns sí que van assolir gran renom i reconeixement, com el cas de Fídies, a qui la seva proximitat a Pèricles i la seva intervenció en grans programes artístics va exposar a crítiques i greus acusacions. El grau d'admiració de Roma cap a Grècia va ser tan extraordinari que va suscitar reaccions intel·lectuals dels defensors de les velles «virtuts republicanes», que ho veien, escandalitzats, com si fos una mostra de degeneració moral pel que significava d'afecció a coses inerts sobrevalorades (Ciceró i Sèneca), i que també va ser l'actitud del cristianisme primitiu. El renaixement clàssic va significar una mitificació general de tot allò clàssic, cosa que també va rebre crítiques contemporànies (com les literalment destructives de Savonarola) i es va revisar intel·lectualment des del manierisme en superar la identificació classicista de bellesa, naturalesa i antiguitat (Giorgio Vasari, Pietro Aretí); i sobretot amb la historiografia romàntica (Jacob Burckhardt). Encara que en general Vasari coincideix amb la tesi de Villani i Ghiberti que l'art va assolir el seu zenit a la Grècia i Roma clàssiques, va entrar en declivi amb la caiguda de l'Imperi Romà, i es va recuperar a Florència des de Cimabue, en progressos successius que es van allargar fins a Miquel Àngel, ídol personal de Vasari, a qui mitifica extraordinàriament; afirma també que les arts no han nascut com generalment es creia a Caldea o a Egipte, sinó a la seva Etrúria natal. Blunt, Anthony (1940) ''La teoría de las artes en Italia del 1450 a 1560''. Madrid: Cátedra (edició en castellà de 1979) ISBN 84-376-0194-0.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Art antic · Veure més »

Bava Kama (Talmud)

Bava Kama (en hebreu: בבא קמא) és el primer tractat de l'ordre Nezikín de la Mixnà i el Talmud. Originalment va ser la primera part del tractat Nezikín dedicada al dret civil rabínic, i cobreix els diversos aspectes de la responsabilitat legal i la indemnització.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Bava Kama (Talmud) · Veure més »

Benei mitsvà

En el judaisme, els Benei mitsvà (els fills del manament), són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Benei mitsvà · Veure més »

Berajot

Talmud. El tractat Berajot (en hebreu:ברכות) (en català: benediccions) és el primer tractat de l'ordre de Zeraïm (en català: "llavors") de la Mixnà, el primer gran text de la Halacà o llei jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Berajot · Veure més »

Beth Rivkah

Beth Rivkah (en hebreu: בית רבקה‎) (en català: "La Casa de Rebeca"), formalment coneguda com a Escoles Associades Beth Rivkah, és un sistema escolar privat per a nenes afiliat al moviment hassídic Jabad-Lubavitx. Va ser establert en 1941 pel Rabí Iosef Itzjak Schneerson, el sisè Rebe de Lubavitx, i desenvolupat pel seu gendre, el Rabí Menachem Mendel Schneerson, el setè Rebe de Lubavitx.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Beth Rivkah · Veure més »

Bringet dem Herrn Ehre seines Namens, BWV 148

Bringet dem Herren Ehre seines Namens, BWV 148 (Doneu al Senyor lloança al seu nom), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dissetè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, probablement, el 19 de setembre de 1723.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Bringet dem Herrn Ehre seines Namens, BWV 148 · Veure més »

Caixer (judaisme)

Caixer (en hebreu), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Caixer (judaisme) · Veure més »

Celebracions jueves

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Celebracions jueves · Veure més »

Chamin

Detall d'un plat de Chamin. El Chamin o també hamin (ladino, hammin, ḥamin (חמין) és una espècie de bullit servit durant el Shabbat a les cases dels jueus sefardíes. La paraula chamin té el seu origen etimològic en la paraula hebrea חם—"calor", a causa que roman durant llarg temps en una font de calor: forn, xemeneia, o una olla de cocció lenta. La font de la paraula prové de la Mishnah Shabbat on chamin es refereix a una font de "aigua calenta". Enalgunas parts del món sefardí aquest tipus de plat es refereix com a "s'chinah" o "sh'chinah" procedent d'una altra paraula hebrea per a "calor".

Nou!!: Torà (llei jueva) і Chamin · Veure més »

Chofetz Chaim (Llibre)

El llibre Chofetz Chaim (en hebreu: ספר חפץ חיים) és l'obra mestra del Rabí Israel Meir Kegan, també conegut com Chofetz Chaim.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Chofetz Chaim (Llibre) · Veure més »

Comunitat Amijai

La Comunitat Amijai és una congregació religiosa del judaisme conservador argentí a Buenos Aires.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Comunitat Amijai · Veure més »

Comunitat Bet El

La Comunitat Bet El (en castellà: Comunidad Bet El), és una congregació religiosa del judaisme conservador argentí a Buenos Aires que ha estat un model per les altres sinagogues conservadores de l'Argentina, i de la resta d'Amèrica Llatina.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Comunitat Bet El · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Concili ecumènic · Veure més »

Congregació Israelita de la República Argentina

La sinagoga de la Congregació Israelita de la República Argentina (CIRA) (en castellà: Congregación Israelita de la República Argentina) també coneguda com Templo Libertad, es troba en la Ciutat de Buenos Aires en el carrer Libertad (en la cantonada amb l'Avinguda Córdova), davant de la Plaça Lavalle, i va ser la primera sinagoga construïda en aquesta ciutat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Congregació Israelita de la República Argentina · Veure més »

Cultura islàmica

cançons de gesta europees. La cultura islàmica són les pràctiques culturals dels pobles islamitzats.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Cultura islàmica · Veure més »

David Rubinger

David Rubinger (Viena, 29 de juny de 1924 - Jerusalem, 1 de març de 2017) va ser un fotògraf i reporter gràfic israelià.

Nou!!: Torà (llei jueva) і David Rubinger · Veure més »

Deu plagues d'Egipte

Les deu plagues d'Egipte (מכות מצרים o Makot Mitzrayim en hebreu) són una sèrie de calamitats sobrenaturals amb les quals, segons l'Antic Testament i la Torà, Déu va castigar els egipcis per tal que el faraó deixés partir els hebreus d'Egipte.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Deu plagues d'Egipte · Veure més »

Disputa de Barcelona

La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ésser un debat entre cristians i jueus ocorregut a l'època medieval a Barcelona concretament s'inicià el divendres 20 de juliol de 1263 de l'era cristiana i el 5.023 de l'era jueva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Disputa de Barcelona · Veure més »

Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments

Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments · Veure més »

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Doctrina Social de l'Església · Veure més »

Dones del mur

Dones del mur (en hebreu: נשות הכותל, Nashot HaKotel) és una associació feminista jueva amb seu a Israel que lluita per aconseguir que les dones tinguin dret a portar a sobre els rotlles de la Torà, a llegir la Torà i a dur les vestimentes religioses al Mur de les Lamentacions, també anomenat "Kotel".

Nou!!: Torà (llei jueva) і Dones del mur · Veure més »

Ebionites

El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890 Els ebionites foren unes comunitats cristianes primitives que es mantenien fidels a la llei mosaica, complint preceptes jueus tals com la circumcisió, el sàbat i les prohibicions d'aliments.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ebionites · Veure més »

Eliezer Ben-Yehuda

Eliezer Ben Yehuda (en hebreu), nasqué amb el nom d'Eliezer Isaac Perlman Elianov, a Lujki, Gubernia de Vílnius, Imperi Rus (avui a la província de Vítsiebsk a Bielorússia), el 7 de gener del 1858, i morí a Jerusalem el 21 de desembre del 1922.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Eliezer Ben-Yehuda · Veure més »

Espiritualitat

Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Espiritualitat · Veure més »

Exegesi

Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Exegesi · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Fills de Noè

Sem, Cam i Jàfet. Els Fills de Noè o Taula de les Nacions és una extensa llista dels descendents de Noè que apareixen en Gènesi 10 de la Tanakh, que representa una etnologia tradicional.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Fills de Noè · Veure més »

Forces de Defensa d'Israel

Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה"ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la "defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel" i la "protecció dels seus habitants". Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

Gómer

Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (''Gènesi, 10''), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomentas gomerites).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gómer · Veure més »

Gran Sinagoga de Budapest

La Gran Sinagoga de Budapest (en hongarès: Dohány utcai zsinagóga) és la sinagoga més gran d'Euràsia i la segona més gran del món.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gran Sinagoga de Budapest · Veure més »

Gran Tribulació

La Gran Tribulació La Gran Tribulació (grec: θλιψις μεγαλη) és un concepte propi de l'escatologia cristiana, basat en alguns textos de la Bíblia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gran Tribulació · Veure més »

Gueonim

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Gueonim · Veure més »

Guerra de Kitus

Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Guerra de Kitus · Veure més »

Habad Lubavitx

Habad Lubavitx (en hebreu: חב"ד ליובאוויטש) és una organització jueva hassídica, la seva seu central es troba en el barri de Crown Heights, a Brooklyn, en la ciutat de Nova York.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Habad Lubavitx · Veure més »

Hand in hand (escola)

Escola hand in hand. Escola hand in hand. Escola hand in hand. Mà a mà, (en hebreu: יד ביד: המרכז לחינוך יהודי ערבי בישראל) (en àrab: يدا بيد: مركز التربية اليهودي العربي في إسرائيل) (en anglès: Max Rayne Hand in Hand Bilingual School) també és anomenada escola Max Rayne, és un projecte educatiu, a Israel, destinat a l'ensenyament mixt, a on estudien junts infants àrabs i nens jueus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hand in hand (escola) · Veure més »

Hazan

Hazan (en hebreu חַזָּן, 'ħazzān'; en jiddisch: khazn; en judeocastellà: hassan) és el nom de la persona que guia els cants a la sinagoga.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hazan · Veure més »

Hillel l'Ancià

228x228px Hil·lel l'Ancià, (en hebreu: הלל הזקן) (transliterat: Hillel HaZaken) també fou conegut com a Hil·lel el Savi (70 AC-10 EC) va ser un eminent rabí i un mestre jueu; fou el primer erudit que va sistematitzar la interpretació de la Torà escrita.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Hillel l'Ancià · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). Antigues rutes llevantines, c. 1300 a I.C. Israel des de l'espai. La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història del cristianisme primitiu

Estela funerària de Licinia Amias sobre marbre. És una de les primeres inscripcions cristianes que s'han trobat, és de principis del segle III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història del cristianisme primitiu · Veure més »

Història del judaisme a Catalunya durant l'edat mitjana

Mapa de les jueries a Espanya Els jueus a la Catalunya Medieval (Els jueus, com a grup religiós van ser presents a l'edat mitjana de Catalunya fins a la seva expulsió, que es va produir l'any 1492).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història del judaisme a Catalunya durant l'edat mitjana · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Història dels jueus · Veure més »

Holocaust (sacrifici)

Un holocaust (del grec ὁλόκαυστον holókauston, de ὁλον 'completament' i καυστον 'cremat') és, en l'àmbit religiós, el sacrifici d'animals (antigament també persones), on el cos de la víctima és completament consumit pel foc.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Holocaust (sacrifici) · Veure més »

Ieixivà de Mea Xearim

Mea Xearim i Talmud Torà. La Ieixivà de Mea Xearim és una ieixivà que es troba en el barri ultraortodox de Mea Xearim a Jerusalem, Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Mea Xearim · Veure més »

Ieixivà de Radun

La Ieixivà de Radun (en hebreu: ישיבת ראדין) era una ieixivà que estava situada a Radun, Bielorússia, i va ser establerta pel Rabí Israel Meir Kegan (conegut com el Chofetz Chaim pel títol de la seva coneguda obra literària) en 1869.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Radun · Veure més »

Ieixivà de Telshe

La Ieixivà de Telshe (en jiddisch: טעלזער ישיבה) (transliterat: Telzer Yeshiva) és una ieixivà originaria de l'Europa Oriental que va ser fundada a la ciutat lituana de Telšiai.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ieixivà de Telshe · Veure més »

Importància religiosa de Jerusalem

Jerusalem és una ciutat especialment rellevant per a diverses tradicions religioses, incloent les religions abrahàmiques del judaisme, el Cristianisme, i l'Islam, que la consideren una ciutat sagrada.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Importància religiosa de Jerusalem · Veure més »

Isaac Alfassi

Isaac ben Jacob Alfassi (prop de Fes, 1013-Lucena, 1103) va ser un rabí i un intel·lectual jueu magrebí, establert després a l'Àndalus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Isaac Alfassi · Veure més »

Jaume el Menor

Jaume conegut com a Sant Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant pels catòlics i ortodoxos. Fill d'un home cananeu anomenat Alfeu i la seva esposa Maria de Clopas, era germà de Josep i Judes Tadeu i cosí germà de Jesús, ja que els pares d'ambdós serien germans. Segons l'historiador jueu Flavi Josep, l'any 62 un Jaume "germà de Jesús, anomenat el Crist" fou jutjat pel sanedrí i executat per lapidació (Antiguitats jueves, 20.9.1). La tradició considera que aquest relat cita Jaume el Just.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jaume el Menor · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús (en grec Ἰησοῦς; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jesús de Natzaret · Veure més »

Judaisme natzarè

Els Natzarens (en hebreu: נַצְרָתִים) (transliteració: Natzratim) són seguidors de Jesús de Natzaret i practiquen una religió monoteista.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme natzarè · Veure més »

Judaisme ortodox

Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filacteri), preparant-se per a un servei en una sinagoga. El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme ortodox · Veure més »

Judaisme ortodox modern

Rabí Moshe Lichtenstein, un rabí ortodox modern, Rosh Yeshiva de la Yeshiva Har Etzion. El judaisme ortodox modern és un moviment dins del judaisme ortodox que tracta de trobar un balanç entre els valors jueus i l'observança de la llei jueva amb el món laic i modern.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Judaisme ortodox modern · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jueus · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'Edat Mitjana a Catalunya.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Jueus catalans · Veure més »

Kearà

maror (enciam romà), zroah (una tíbia de xai rostida), charoset, jrein: arrel de rave picant amb remolatxa), karpas (pals d'api) i beitzah (ou bullit). bols d'aigua salada. La Kearà (en hebreu: קערת ליל הסדר) o el plat del Séder de Pessa'h, és un plat que conté aliments simbòlics que ajuden a celebrar i a recordar el séder de Pessa'h.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Kearà · Veure més »

L'Evangeli etern

L'Evangeli etern, JW III/8 (en txec Věčné evangelium) és una cantata per a soprano, tenor, cor i orquestra composta per Leóš Janáček inspirada en el poema de Jaroslav Vrchlický sobre el monjo Joaquim de Fiore.

Nou!!: Torà (llei jueva) і L'Evangeli etern · Veure més »

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del segle XIX com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Nou!!: Torà (llei jueva) і La Font de la Gràcia · Veure més »

Legitimació

S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al segle XV) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Legitimació · Veure més »

Lev Le Achim

Lev Le-Achim (en hebreu: לב לאחים) (en català: "un cor per als germans"), és una organització jueva ortodoxa que opera a l'Estat d'Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Lev Le Achim · Veure més »

Llei del talió

La llei del talió (llatí: lex talionis) és un antic principi de justícia retributiva en el qual la norma imposava un càstig que s'identificava amb el crim comès.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Llei del talió · Veure més »

Llibres de la Bíblia

Els Llibres de la Bíblia van ser escrits per diversos personatges de la història, tant hebrea a l'Antic Testament com grecocristiana al Nou Testament.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Llibres de la Bíblia · Veure més »

Macabi Hatzair Mèxic

Macabi Hatzair Mèxic (en hebreu: המכבי הצעיר מקסיקו) és un moviment juvenil sionista (tnuot noar), esportiu, social, cultural, jueu i apartidari d'educació no formal.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Macabi Hatzair Mèxic · Veure més »

Machon Meir

El rabí Dov Bigon, Roix Ieixivà de Machon Meir. Machon Meir (en hebreu: מכון מאיר) és una ieixivà sionista ubicada al barri de Kiryat Moixé, a la ciutat de Jerusalem, Israel, prop del barri de Givat Xaul.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Machon Meir · Veure més »

Maror (judaisme)

enciam romà (maror). La maror (מָרוֹר), és una herba amarga que sol ser servida en les celebracions del Séder de Pessa'h.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Maror (judaisme) · Veure més »

Marrà (jueu convers)

'' Marrans. Cerimònia secreta a Espanya en l'època de la Inquisició ''. Pintura d'història de l'artista rus-jueu Moshe Maimon,http://www.eleven.co.il/article/12578 ''Moses Maimon'' a "Electronic Jewish Encyclopedia". Font citada a:en:Moshe Maimon. 1893. Marrà o el seu equivalent en castellà, marrano, és un terme que fa referència als jueus conversos dels regnes cristians de la península Ibèrica que "judaïtzaven", és a dir, que seguien observant clandestinament els seus costums i la seva anterior religió.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Marrà (jueu convers) · Veure més »

Mea Shearim

Cartells a les parets de Mea Shearim. Mea Shearim és un barri del nord de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mea Shearim · Veure més »

Meguilà (Talmud)

Meguilà és el desè tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Meguilà (Talmud) · Veure més »

Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154

Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154 (El meu Jesús estimat s’ha perdut), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig el 9 de gener de 1724.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mein liebster Jesus ist verloren, BWV 154 · Veure més »

Meinen Jesum laß ich nicht, BWV 124

Meinen Jesum lass ich nicht, BWV 124 (No deixaré el meu Jesús), és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig, el 7 de gener de 1725.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Meinen Jesum laß ich nicht, BWV 124 · Veure més »

Meir Baal ha-Ness

El rabí Meir Baal ha-Ness (el fabricant de miracles) (en hebreu: רבי מאיר) va ser un savi jueu que va viure en el temps de la Mixnà. Meir va ser considerat com un dels més grans Tanaïm de la quarta generació (139-163).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Meir Baal ha-Ness · Veure més »

Menachem Nachum Twersky

El rabí Menachem Nachum Twersky de Txernòbil (nascut en 1730, a Norynsk, Volinia, va morir en 1787 a Txernòbil, Confederació de Polònia i Lituània) Twersky va ser el fundador de la dinastia hassídica Txernòbil.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Menachem Nachum Twersky · Veure més »

Misnagdim

Misnagdim (hebreu: מתנגדים‎, també Mitnagdim; singular misnaged / mitnaged) és una paraula hebrea que significa «opositors».

Nou!!: Torà (llei jueva) і Misnagdim · Veure més »

Mixnà

La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mixnà · Veure més »

Mixné Torà

Sefarad, en 1340. Pàgines del ''Sefer Ahavah'' (Llibre de l'Amor. Jerusalem, Biblioteca Nacional d'Israel.http://web.nli.org.il/sites/NLI/Hebrew/digitallibrary/pages/viewer.aspx?presentorid.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Mixné Torà · Veure més »

Moed

Moed (en hebreu: מועד) (en català: "Festivitats") és el segon ordre de la Mixnà, el primer registre escrit de la Torà oral del poble jueu (també la Tosefta i el Talmud).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Moed · Veure més »

Monoteisme ètic

El monoteisme ètic és un sistema de creença que es va desenvolupar a Eretz Israel, on l'adoració i culte exclusius al seu Déu Elohim van portar al seu reconeixement com l'únic i veritable.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Monoteisme ètic · Veure més »

Moviment d'Estudiants de la Bíblia

Charles Taze Russell a l'any 1911. Els estudiants de la Bíblia o també les filles de la Torre és el nom amb què s'anomenen els grups cristians restauracionistes sorgits de les ensenyances del pastor Charles Taze Russell.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Moviment d'Estudiants de la Bíblia · Veure més »

Moviment juvenil sionista

Les tnuot noar (en hebreu: תנועת נוער) o (en català: moviments juvenils sionistes) són organitzacions educatives formades per nens i adolescents jueus per al seu desenvolupament educatiu, social i ideològic, posant èmfasi en el sionisme i la centralitat de l'Estat d'Israel.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Moviment juvenil sionista · Veure més »

Naixim (Talmud)

Naixim (en hebreu: נשים) és el tercer ordre de la Mixnà (també del Talmud i de la Tosefta) que conté el dret de família.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Naixim (Talmud) · Veure més »

Nathan de Breslev

Tomba del Rabí Nathan de Breslev. Nathan de Breslev (22 de gener de 1780 – 20 de desembre de 1844), també conegut com a Nathan Sternhartz, també anomenat Reb Noson, fou el principal deixeble i amic de Nakhman de Breslev.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nathan de Breslev · Veure més »

Nedarim (Talmud)

Nedarim (en hebreu: מסכת נדרים) és un tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nedarim (Talmud) · Veure més »

Neturei Karta

Membres de Neturei Karta amb pancartes a on està escrit; "El judaisme i el sionisme son extrems oposats" i "Deixeu de fer passar fam als palestins". Neturei Karta (en judeoarameu: נטורי קרתא) (en català: Els guardians de la ciutat) és un grup de jueus haredites que rebutgen qualsevol forma de sionisme, per la qual cosa s'oposen a l'existència de l'Estat d'Israel, i tenen la creença que als jueus se'ls prohibeix tenir el seu propi Estat fins a la vinguda del Messies.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Neturei Karta · Veure més »

Neviïm

Els Neviïm (de l'hebreu נְבִיאִים, «Profetes») és la segona de les tres parts en què es divideix la Tanakh (la Bíblia hebrea, paral·lela a l'Antic Testament dels cristians); posterior a la Torà o Pentateuc, i anterior als Ketuvim.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Neviïm · Veure més »

Nezikín (Talmud)

Nezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quart ordre (séder) de la Mixnà (també de la Tosefta i el Talmud).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nezikín (Talmud) · Veure més »

Nissan ben Avraham

Nissan ben-Avraham, nascut Nicolau Aguiló (Palma, 1957), des de molt jove s’interessà pels seus origen jueus i la cultura jueva per mor dels seus orígens xuetes.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nissan ben Avraham · Veure més »

Nova Jerusalem

Nova Jerusalem, Il·lustració de l'Apocalipsi de Bamberg. La Nova Jerusalem (també anomenada el tabernacle de Déu, ciutat sagrada, ciutat de Déu, i Jerusalem celestial, així com Jerusalem de dalt i Sió), a la Bíblia és una ciutat literal o figurada que simbolitza una reconstrucció física o restauració espiritual.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Nova Jerusalem · Veure més »

Operació Columna de Núvol

LOperació Columna de Núvol (en hebreu: עמוד ענן, Amud Anan, o Pilar Defensiu) és una operació militar duta a terme per les Forces de Defensa d'Israel a la Franja de Gaza, llançada el 14 de novembre de 2012 en resposta al llançament previ de més d'un centenar de míssils sobre territori israelià durant quatre dies consecutius, per part de l'organització palestina Hamàs.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Operació Columna de Núvol · Veure més »

Pedro Alfonso

Gravat de Pere Alfons. Moshé Sefardí, posteriorment Pedro Alfonso (Osca, 1062? - 1140?), va ser un escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu i convertit al cristianisme el 1106.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pedro Alfonso · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pentateuc · Veure més »

Pessa'h Sheni

Pessa'h Sheni (en hebreu: פסח שני) (en català: Segona Pasqua), és una celebració menor jueva que es celebra el 14 de Iar en el calendari hebreu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pessa'h Sheni · Veure més »

Pi (pel·lícula)

Pi és una pel·lícula estatunidenca de Darren Aronofsky, thriller psicològic estrenada el 1998, i que ha estat doblada al català.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Pi (pel·lícula) · Veure més »

Porgy and Bess

Porgy and Bess és una òpera en tres actes, amb música de George Gershwin i llibret anglès d'Ira Gershwin i DuBose Heyward sobre un argument de DuBose Heyward.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Porgy and Bess · Veure més »

Presentació del Nen al Temple

Presentació del Nen al Temple és un oli sobre tela de 122,6 x 94,8 cm realitzat per Ludovico Carracci vers l'any 1605 i pertanyent a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, el qual es troba en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Presentació del Nen al Temple · Veure més »

Profetes a l'islam

Els profetes a l'Islam (en àrab الأنبياء في الإسلام) són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Profetes a l'islam · Veure més »

Prosèlit

Prosèlit (del koiné προσήλυτος), és un terme usat en la Septuaginta amb el significat d'«estranger», un nouvingut al Regne d'Israel, un «resident del país», i en el Nou Testament per a un pagà convers al judaisme.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Prosèlit · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Prostitució sagrada · Veure més »

Psagot

Psagot (en hebreu: פסגות) és un poble i un assentament isrelià.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Psagot · Veure més »

Rabbenu Tam

Jacob ben Meir Tam, més conegunt com Rabbenu Tam, va ser un comentarista jueu de la Torà i el Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rabbenu Tam · Veure més »

Ramadà

El ramadà —en àrab رمضان, ramaḍān— és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ramadà · Veure més »

Rei de reis (pel·lícula de 1961)

Rei de reis (títol original en anglès: King of Kings) és una pel·lícula estatunidenca de Nicholas Ray estrenada el 1961, i que relata lliurement episodis de la vida de Jesucrist en el context de la Judea revoltada sota l'ocupació romana.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rei de reis (pel·lícula de 1961) · Veure més »

Rixonim

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Rixonim · Veure més »

Roix ha-Xanà (Talmud)

Roix ha-Xanà (en hebreu: ראש השנה) és el nom d'un text de la llei jueva (halacà) originada en la Mixnà, que forma part dels tractats del Talmud de Babilònia i del Talmud de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Roix ha-Xanà (Talmud) · Veure més »

Salomó ben Adret

Salomó ben Adret (Barcelona, 1235), també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del XIV.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Salomó ben Adret · Veure més »

Salut pública

La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Salut pública · Veure més »

Sanedrí

El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nassí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sanedrí · Veure més »

Shalom Arush

El rabí Shalom Arush (en hebreu: שלום ארוש) és un rabí israelià que pertany al moviment hassídic Breslev, va néixer el dia 15 d'abril de 1952.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Shalom Arush · Veure més »

Sidur

El Sidur (en hebreu: סידור) és el llibre d'oracions diàries (tefilà-tefilot) de la religió jueva, el seu objectiu és introduir un ordre (סדר - seder i d'aquí sidur) en els resos.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sidur · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga · Veure més »

Sinagoga Cymbalista

La Sinagoga Cymbalista i Centre de l'Herència Jueva (en hebreu: בית הכנסת והמרכז למורשת היהדות ע"ש צימבליסטה) és la sinagoga principal de la Universitat de Tel Aviv, i un centre cultural per la protecció de l'herència jueva, està situada en la ciutat de Tel Aviv.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga Cymbalista · Veure més »

Sinagoga de Colonia

La Sinagoga de Colònia es troba en la Roonstraße d'aquesta ciutat alemanya.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga de Colonia · Veure més »

Sinagoga de Dresde

Aspecte actual de la sinagoga de Dresden. La Nova Sinagoga de Dresde (en alemany: Neue Synagoge Dresden) es troba als afores del casc vell d'aquesta ciutat alemanya, entre la terrassa de Brühl i el pont de Carola.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga de Dresde · Veure més »

Sinagoga de Trnava

La Sinagoga de Trnava o la Sinagoga status quo ante (en eslovac: Synagóga status quo ante) va ser acabada el 1891 o bé el 1897 al carrer Halenárskiej a Trnava, Eslovàquia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga de Trnava · Veure més »

Sinagoga Jaim Pinto

La sinagoga Jaim Pinto, és un indret històric d'Essaouira, al Marroc, que anteriorment va ser una ciutat coneguda com Mogador. El temple va ser la llar i la sinagoga del rabí Jaim Pinto.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga Jaim Pinto · Veure més »

Sinagoga Simó Attias

La sinagoga Simó Attias és un temple del segle XIX, que es troba a Esauira, al Marroc, en una ciutat antigament coneguda com Mogador. El temple és també conegut amb els noms de Beth Ha-Knesset Simó Attias, Msod Attias, i Shaarei Tefilah. El temple va ser construït en 1882.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sinagoga Simó Attias · Veure més »

Sistema Educatiu Independent a Israel

El Sistema Educatiu Independent a Israel (en hebreu: החינוך החינוך) també conegut com Chinuch Atzmai, és un sistema escolar alternatiu dirigit per la comunitat jueva ultra-ortodoxa d'Israel i que atén a les necessitats dels alumnes ultres-ortodoxos (haredim).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sistema Educatiu Independent a Israel · Veure més »

Siyum HaShas

Siyum HaShas (en hebreu: סיום הש"ס) (en català: "El compliment dels sis ordres del Talmud") és la celebració de la finalització del programa Daf Yomi (una pàgina diària del Talmud babilònic), és un cicle d'aprenentatge de la Torà oral i els seus comentaris que dura set anys i mig, en el qual cadascuna de les 2.711 pàgines del Talmud de Babilònia són estudiades en ordre.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Siyum HaShas · Veure més »

Sotà (Talmud)

El tractat Sotà (en hebreu: מסכת סוטה) és el cinquè tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud de Babilònia, segons les edicions actuals, però és el darrer en alguns manuscrits i en el Talmud de Jerusalem.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sotà (Talmud) · Veure més »

Stern College for Women

El Col·legi Stern per a Dones, (en anglès nord-americà: Stern College for Women) és el col·legi universitari femení de ciència i belles arts de la Universitat Yeshiva.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Stern College for Women · Veure més »

Sukkot

Sukkot (en hebreu) o Festa de les Cabanyelles o Festa dels Tabernacles és una de les tres grans festes de pelegrinatge del judaisme, sent les dues altres Xavuot i Péssah.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Sukkot · Veure més »

Talmud de Babilònia

El Talmud de Babilònia (en hebreu: תלמוד בבלי) (transliterat: Talmud Babli) és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Talmud de Babilònia · Veure més »

Tàrgum

Bíblia hebrea del segle XI amb tàrgum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen. Un tàrgum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original tàrgumim o en català tàrgums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tàrgum · Veure més »

Tàrgum d'Onquelos

Text interlineal del Llibre dels Nombres 6, 3-10 en hebreu i arameu del ''Tàrgum d'Onquelos'', a la Biblioteca Britànica. El Tàrgum d'Onquelos és el tàrgum oriental oficialment considerat com Tàrgum de Babilònia de la Torà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tàrgum d'Onquelos · Veure més »

Teatre de l'Antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'Antiga Grècia és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Teatre de l'Antiga Grècia · Veure més »

Temple

Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Temple · Veure més »

Teologia liberal

La teologia liberal (Liberale Theologie, també theologischer Liberalismus o liberalisme teològic) és un moviment d'investigació sorgit en el si de la teologia protestant que es va desenvolupar principalment a Alemanya durant el.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Teologia liberal · Veure més »

Terra promesa

Interpretació de les fronteres de la ''Terra Promesa'', basada en la promesa de Yahvé a Abraham al Gènesi 15. La Terra Promesa (hebreu: הארץ המובטחת, tr.:ha-Aretz ha-Muvtajat) és un dels noms per a la Terra d'Israel, és a dir, la regió que segons la Bíblia Hebrea li va ser promesa per Yahveh a Abraham i els seus descendents.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Terra promesa · Veure més »

Tikún Olam

Tikún olam (en hebreu: תיקון עולם) és una frase en hebreu que significa "reparar el món".

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tikún Olam · Veure més »

Tomba de Raquel

La Tomba de Raquel. La Tomba de Raquel és un lloc sagrat del judaisme, situat entre la ciutat cisjordana de Betlem i el barri de Jerusalem de Giló.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tomba de Raquel · Veure més »

Tomchei Tmimim

Tomchei Tmimim (en hebreu: תומכי תמימים) és la ieixivà (acadèmia talmúdica) central del moviment hassídic Habad Lubavitx, va ser fundada en 1896 en el poble de Lyubavichi pel cinquè Rebe de Habad, el Rabí Sholom Dovber Sechneerson (Rebe Raixab), actualment és una institució educativa mundial d'estudis judaics avançats.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tomchei Tmimim · Veure més »

Torà (desambiguació)

*Torà: municipi de la comarca de La Segarra.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Torà (desambiguació) · Veure més »

Tosafot

Raixí; a l'esquerra els de Tosafot. Per Tosafot (en hebreu: תוספות) es coneixen a diversos comentaristes medievals del Talmud.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tosafot · Veure més »

Traduccions de la Bíblia

Les traduccions de la Bíblia arriben a les 450 llengües de forma completa i a més de 2000 llengües de forma parcial, la qual cosa converteix la Bíblia en el llibre (o conjunt de llibres) més traduït de la història.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Traduccions de la Bíblia · Veure més »

Tzadikim

Tzadikim, (en hebreu: צדיקים), és una paraula provinent de les paraules Tzedek, que significa justícia, i Tzedakà, que vol dir caritat.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Tzadikim · Veure més »

Unió de Congregacions Jueves Messiàniques

La Unió de Congregacions Jueves Messiàniques (en anglès: Union of Messianic Jewish Congregations) (UMJC) va ser formada en 1979, mitjançant la unió de 19 congregacions jueves messiàniques independents, que van compartir la creença en Jeixua (Jesús de Natzaret) com el Messies.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Unió de Congregacions Jueves Messiàniques · Veure més »

Unió ortodoxa

La Unió ortodoxa (en anglès: Orthodox Union) (OU), més coneguda per la seva certificació kosher és una de les organitzacions jueves ortodoxes més antigues dels Estats Units. El seu símbol de referència, és un cercle amb una lletra U en el centre.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Unió ortodoxa · Veure més »

Ventidi Cumà

Ventidi Cumà (Ventidius Cumanus) fou un governador romà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Ventidi Cumà · Veure més »

World Agudath Israel

L'organització World Agudath Israel (en hebreu: אגודת ישראל), usualment coneguda com Agudat, va ser establerta a principis del segle XX com el braç polític del judaisme ortodox asquenazita dels seguidors de la Torà. Va succeir a l'organització anterior Agudas Shlumei Emunei Yisroel (Unió de Creients Jueus d'Israel) el 1912.

Nou!!: Torà (llei jueva) і World Agudath Israel · Veure més »

Xammai

Xammai (50 a. C.– 30) va ser un erudit jueu que va viure al segle I, i un personatge important de la principal obra de la literatura rabínica, la Mixnà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Xammai · Veure més »

Xavuot

Xavuot (en hebreu:, literalment setmanes) és una festa religiosa jueva que se celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Xavuot · Veure més »

Yisrael Kristal

Yisrael Kristal (nascut Izrael Icek Kryształ;:; 15 de setembre de 1903 – 11 d'agost de 2017) fou un polonès-israelià supercentenari, reconegut com el supervivent de l'Holocaust de vida més longeva i, des de la mort de Yasutaro Koide, l'home de vida més longeva en el món així com un dels deu homes més vells mai confirmats.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yisrael Kristal · Veure més »

Yosef ibn Saddiq

Yosef ben Jacob ibn Saddiq —en hebreu יוסף בן יעקב אבן צדיק, Yosef ben Yaʿqo ibn Ṣadik; en àrab أبو عمرو يوسف بن يعقوب بن الصديق, Abū ʿAmr Yūsuf ibn Yaʿqūb ibn aṣ-Ṣaddīq— (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsof jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yosef ibn Saddiq · Veure més »

Yossef Qaro

Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Yossef Qaro · Veure més »

Zeraïm

El seder Zeraïm (hebreu: סדר זרעים) és el primer ordre de la Mixnà, la primera gran obra de la Halacà.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zeraïm · Veure més »

Zohar

El Zohar (en hebreu זהר "esplendor"), escrit per Ximon bar Yohaï al segle II, és, juntament amb el Séfer Yetsirà, el llibre central del corrent cabalístic.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zohar · Veure més »

Zugot

ImageSize.

Nou!!: Torà (llei jueva) і Zugot · Veure més »

770 de l'Avinguda Eastern Parkway

El número 770 de l'Avinguda Eastern Parkway (en hebreu: מרכז חב"ד עולמי 770) (transliterat: Merkaz Jabad Olamí 770), és l'adreça de la seu central del moviment hassídic Habad Lubavitx.

Nou!!: Torà (llei jueva) і 770 de l'Avinguda Eastern Parkway · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llei jueva, Llei mosaica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »