Comunicació

768 les relacions: 'Ndrangheta, -ònim, -tania, A Mesa pola Normalización Lingüística, Abadia del Mont Saint-Michel, Acadèmia de l'Aragonès, Acadèmia de la Llengua Asturiana, Acadèmia de la Llengua Occitana, Academia Mayor de la Lengua Quechua, Acatlán de Osorio, Agliè, Aiacor, Aitor Carrera i Baiget, Al-Kuwait, Alacant, Alaunus, Albert Dauzat, Alcàsser (arquitectura), Alcàsser (Horta Sud), Alesanco, Alexandre Navarro i Tomàs, Alfabet guaraní, Alfara, Ali, Alisanos, Alkatvaam, Alou, Alt Palància, Amillarament, Andorra durant l'edat antiga, Andreu Monsó Nogués, Anglès antic, Anglesola, Antón Santamarina, Antilles, Antist, Antoni Ginard Bujosa, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Badia i Margarit, Antrotopònim, Aquità, Arabisme, Aratta, Artio, Arxiu de les Corts Valencianes, Asnar, Ús dels articles dels topònims en català, Assentaments precolombins a Santiago de Xile, Associació d'Estudis Reusencs, Astorga, ..., Atarneu, Atles Miller, Aubel, Ègara, Àrab, Balbec, Banū, Banys Romans de Bath, Baredo, Barranc de la Coma, Barranc de la Molina, Barranc de Lledó, Barranc del Pou, Barranc del Toll, Barri de Sant Llorenç (Terrassa), Barri del Segle XX, Basc, Batalla dels Penya-segats Rojos, BDC, Beke, Belisama, Bellavista, Beltane, Benialí, Benijòfer, Berneau, Besiberri, BGN, Bienvenido Mascaray Sin, Binilagant, Bisbat de Locri-Gerace, Bizacena, Blau, Boezinge, Bonastre, Bosc de Sant Miquel, Bosc del Tossal, Botjosa, Branca de Gonta Colaço, Brauli Montoya i Abat, Briga (topònim), Brocéliande, Bugarra, Burden, Burg, Burgos, Burj, Cañari, Cabanella, Cabassers, Cabília, Cadastre napoleònic, Cal Cardenal, Cal Companyó, Cal Damià, Cal Guàrdia, Cal Santpare, Cala del Pinar, Calassanç (Osca), Calonet des Fornàs, Calonge (desambiguació), Cambrils, Campània antiga, Campmany, Can Romeu, Cançó de gesta, Canet, Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Cap del Pinar, Carta Pisana, Carvalhido, Casino de l'Arrabassada, Castell (desambiguació), Castell de mota i pati, Catala Island, Català modern, Català salat, Catral, Cavallol (Lladurs), Cavallol (Pinell de Solsonès), Càntabre (idioma preromà), Còdex Rohonczi, Cúmbric, Cent famoses vistes d'Edo, Ceretans, Cervera de la Marenda, Chagos, Charles Rostaing, Chocontá, Circ (desambiguació), Circ dels Pessons, Cissonius, Clackamas (tribu), Clot de la Vall, Clunia, Clusa, Cognom, Coll d'Arques, Coll de Jou, Coll de l'Arç, Coll de l'Àliga, Coll de la Vaca, Coll de les Comes, Coll de les Obagues, Coll de Móra, Coll de Port (desambiguació), Coll del Molí, Collbaix, Collet de l'Arç, Columbia (nom), Comanda d'Horta, Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics, Condatis, Consello d'a Fabla Aragonesa, Converses filològiques, Costa de Granit Rosa, Costa Dreta, Cova d'Atxurra, Cristòfor Colom, Cristòfor Colom en la cultura popular, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Ctenomys ibicuiensis, Cuauhtémoc, Cultura d'Escòcia, Cultura gal·loromana, Cultura kallawaya, Cultura talaiòtica, Cultures agroterrisseres a l'Argentina, Curitiba, Cuzcurrita de Río Tirón, Daia Nova, Daia Vella, Dàcic, Dígraf, Decadència, Declinació del llatí, Deià, Diable, Diccionari, Diccionari Grec-Català, Dictada Occitana, Diego López I, Districte d'Harburg, Divisions administratives de l'Alemanya nazi, Dona d'aigua, Dun (topònim), Dvinà Occidental, Dvinà Septentrional, Eburons, Edat mitjana, Editorial Alpina, Einbeck, El, El Cavall (Navès), El Cavall (Olius), El Clascar, El Fitó, El Frare, El Guix (Guixers), El Morral, El Ninot (desambiguació), El Pa de Figa, El Taulí, El Vilar (Castellbell i el Vilar), Eligmodontia bolsonensis, Els Clots, Els Hostalets, Els Tossals, Empúries (desambiguació), Enciclopedia Lingüística Hispánica, Endònim, Enric Moreu-Rey, Enric Ribes i Marí, Es Bòrdes, Escaig, Escòcia, Escòcia en temps de l'Imperi Romà, Escut d'Alboraia, Escut d'Alcàntera de Xúquer, Escut d'Atzeneta d'Albaida, Escut d'Espinelves, Escut d'Onda, Escut d'Ontinyent, Escut de Benimarfull, Escut de Benimassot, Escut de Blancafort, Escut de Bonastre, Escut de Carcaixent, Escut de Catí, Escut de Figuerola del Camp, Escut de Fontanars dels Alforins, Escut de Granyena de les Garrigues, Escut de Guardamar de la Safor, Escut de la Guàrdia d'Ares, Escut de la Pobla del Duc, Escut de la Torre de les Maçanes, Escut de Montaverner, Escut de Montitxelvo, Escut de Montseny, Escut de Mutxamel, Escut de Palmera, Escut de Pedralba, Escut de Petrés, Escut de Pi, Escut de Picamoixons, Escut de Potries, Escut de Rafelguaraf, Escut de Sant Climent Sescebes, Escut de Sant Joan de Moró, Escut de Sant Miquel de les Salines, Escut de Sant Pol de Mar, Escut de Sant Vicenç de Castellet, Escut de Santa Maria de Miralles, Escut de Santa Maria de Palautordera, Escut de Tornabous, Escut de Torrebesses, Escut de Vilanova de Prades, Escut del Campello, Escut del Villar, Escut i bandera de Benicàssim, Escut i bandera de les Alqueries, Escut i bandera de Massalfassar, Escut i bandera de Pego, Escut i bandera de Pinet, Escut i bandera de Sumacàrcer, Escut i bandera de Vilanova de Viver, Escut i bandera del Pilar de la Foradada, Escut i bandera del Ràfol d'Almúnia, Estrées-lès-Crécy, Etna (desambiguació), Exònim, Falgons, Falles del Pirineu, Far d'Alexandria, Far Les Éclaireurs, Fastos, Favara (desambiguació), Fenolhet, Ferran Jové Hortoneda, Ferreret (amfibi), Ferreries, Ferrocarril Talyllyn, Fitònim, Flores de Ávila, Foia, Fondó, Font del Ninyu, Forcada, Fossilització de la prenonímia, Francesc Marsà Gómez, Francoprovençal, Gabellí, Gabriel Bibiloni, Gabriel de Vallseca, Galaic, Gal·lès Patagó, Galdent, Gavatx, Geest, Gentbrugge, Gentilici, Geografia física, Geografia lingüística, Glacera de Gébroulaz, Glif maia, Glinder Au, Golf de Guinea, Golf de Morbihan (Kerguelen), Gots d'Escandinàvia, Granada, Grec cretenc, Großhansdorf, Gruta de Massavielha, Guanahatabeys, Guanxes, Guararapes, Guido Gezelle, Gypsela, Hamburg, Hannut, Hórreo gallec, Hel·lenització, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Henri d'Arbois de Jubainville, Hernán-Valle, Hidrònim, Història d'Astúries, Història d'Eslovènia, Història de l'Argentina, Història de l'Argentina entre 1943 i 1963, Història de l'èuscar, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'italià, Història de la cartografia, Història de la llengua catalana, Història de la sal, Història de les Illes Balears, Història de Portugal, Història de Reus, Història de Sabadell, Història del paisatge, Història interna del basc, Hodònim, Hominide, Hub (desambiguació), Ichnusa, Idioma paisachi, Ikalesken, Irene Coghene, Irpínia, Italianització, Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà, Jaume Bonet i Moll, Jörlau, Joan Baptista Peset i Aleixandre, Joan Peytaví i Deixona, Johann Ruysch, José Antonio Saura Rami, Josep Balari i Jovany, Josep Martines Peres, Josep Sanchis Sivera, Jou (desambiguació), Joves de Mallorca per la Llengua, Juan García-Frías García, Juan Panero, Juli Moll i Gómez de la Tía, Juneda, Kadıköy, Kanza, Karel De Flou, Kelpie, Khatirka, Kinshasa, Krückau, Kunyu Wanguo Quantu, Kurd, L'Algassa, L'Ametlla de Segarra, L'Ereta de les Bruixes, L'Escala, L'Udró, La Baronia de Rialb, La Casanova, La Cogulla, La Creu de les Llaceres, La Devesa (desambiguació), La Falconera, La Foixarda, La Ginebrosa (desambiguació), La Mola (Sant Llorenç del Munt), La Morella, La Pobla de Vallbona, La Rebolleda, La Teulera (Palma), La Vall de Gallinera, La Vall de Laguar, Landwehr, Lantanoide, Lapònia, Laqant, Larrunarri, Lasquarri, Lavapiés, Lígur antic, Lígurs, Lüderitz, Lüttkampgraben, Lenin, Les Arques de Coma de Vaca, Les Borges del Camp, Les Canals, Les Guixeres, Les Tosses, Lima, Linya, Literatura catalana, Llac Amatitlán, Llac Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg, Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch, Llíber, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llei Foral del Basc, Llengües britòniques, Llengües cañari–puruhá, Llengües cèltiques continentals, Llengües de l'Equador, Llengües de Suïssa, Llengües paleoeuropees, Llengües preromanes, Llengües romàniques, Llengües tallán-sechura, Llengües xinca, Llengua amorrita, Llengua picta, Llibre del Repartiment d'Oriola, Llista de masies de Lladurs, Llista de masies de Timoneda, Llista de masies dels Torrents (Lladurs), Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà, Llista de topònims de Llagostera, Llista de topònims mallorquins precatalans, Llista de topònims terminats en -ona, Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià, Llista dels municipis del País Valencià que tenen el topònim oficial diferent de la forma tradicional en valencià, Llombardia, Llucalcari, Llucmajor, Lo Morral, Lo Tormo, Lokstedt, Londinium, Los Plans, LSG, Lualaba, Manlleu (desambiguació), Manuel Anglada i Ferran, Mapa, Mapa de Juan de la Cosa, Mare de Déu de Canòlic, Margalef, Martín del Barco Centenera, Marxuquera, Mas Carreres (Ordis), Mas d'en Cosme, Mas de les Comes, Mas del Cec, Mas del Gil, Mas Miquel, Masia, Masia del Batlle, Matavaques (desambiguació), Mazateronodon endemicus, Mèrida, Mühlenkampkanal, Meixtxerià, Microtoponímia, Miquèu Grosclaude, Miróbriga, Mitologia bretona, Mitologia gal·lesa, Mixteca, Modave, Molí de les Tres Creus, Molló, Monistrol, Montargull (Artesa de Segre), Montgrony, Montigalà (Badalona), Moorbeek (Niers), Moorbek, Moraira, Moresnet, Mosaic del Pla de l'Os, Mossàrab, Mossàrab de les Illes Balears, Muisques, Municipis de Bèlgica, Muntanya, Muromià, N'Djamena, NASA World Wind, Natzarens (secta del segle IV), Natzarens (sobrenom), Navarra, Necròpolis de la Nava, Nemeton, Nicòpolis (tema), Nisa (Ilíada), Nom, Nom no oficial, Nom propi, Nomenclatura planetària, Nomenclàtor (desambiguació), Nomenclàtor d'Andorra, Nomenclàtor mundial, Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, Noms de la ciutat de Mallorca, Nord-catalans, Normandy, Ochánduri, Odin (déu), Oficina Pública de la Llengua Bretona, Old Spanish Trail, Oms (desambiguació), Onomasticon Cataloniae, Onomàstica, Oranjestad, Orònim, Ortofotomapa, Osona (desambiguació), Ostarrîchi, Otto Nordenskjold, País de 's-Hertogenrade, Paco Esteve i Beneito, Palau dels Xirvanxàs, Palta, Pamplona, Panzaleo, Papar, Paraules d'Opòton el Vell, Parc del Canal de la Infanta, Parlar de la Garrotxa, Parnàs, Partides de Castelló, Passeig de Sant Gervasi, Patraix (districte de València), Patxi Salaberri Zaratiegi, Pau Tomàs Ramis, Peà, Pedriclua, Peníscola, Perafita, Període pretalaiòtic, Pericú, Perun, Phyllotis alisosiensis, Pic de Serra Plana, Pieve, Pinedo, Pirene, Pirineisme, Pitàgores de Règion, Pla de l'Àliga, Pla de Sant Miquel, Plataforma per la Llengua, Platja de la Farella, Ploms del Pico de Los Ajos, Poble Nasa, Pobles indígenes de l'Argentina, Pokémon Red i Pokémon Blue, Política lingüística de Letònia, Polig, Portocristo, Portuguès brasiler, Pratformiu (desambiguació), Premià, Priscil·lià, Protocelta, Protohistòria de la península Ibèrica, Província de València, Puig de la Roureda, Puig de Sant Isidre, Puig dels Abells, Puig dels Corbs, Puig dels Moros, Puig Segalar, Puigventós (desambiguació), Pujalt (desambiguació), Punta de l'Àliga, Punta de l'Ereta, Puruhá, Quatretonda, Quinta de Barbosa, Rafael Caria, Rafael Juan i Mestre, Raion de Daugavpils, Raion de Limbaži, Ramón Menéndez Pidal, Ramon Amigó Anglès, Rasa de Comadescales, Ràbita, Rètol, Recife, Regió de Brussel·les-Capital, Regne d'Astúries, Reixa de San Millán, Renada Laura Portet, Resclosa de desguàs, Revista Catalana de Geografia, Revista de L'Alguer, Riad, Riu Lizandro, Riu Severn, Roca Filanera, Rocabarraigh, Roger Brunet, Roques Altes, Rotacisme, Rotllà, Roure del Camp del Roure, Rutènia, Saint-Domingue, Saint-Louis-du-Ha! Ha!, Salento, San Quintín, Sant Joan Petit (Cornudella de Montsant), Sant Josep de sa Talaia, Sant Martí de Provençals, Sant Vicenç dels Horts, Sant Vicent del Raspeig, Sant'Oreste, Santa Maria de Viladordis, Santa Oliva, Santacirga, Santiago Llensa i de Gelcen, Santiago Ramón y Cajal, Sasserès, Saudades da Terra, Símbols de l'Alqueria d'Asnar, Símbols de Sueca, Sòrdons, Seül, Sechura, Sempere (desambiguació), Senyalització bilingüe, Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba, Serra Alta, Serra de la Canya, Serra Gran, Serra Pelada, Serralada de l'Atles, Serrat de Sant Isidre, Serrat del Moro, Sete Cidades (Ponta Delgada), Shanghai, Shuar, Sielbek, Sin, Sistema d'agrupament sanguini ABO, Siurana (Priorat), Societat d'Onomàstica, Son Espases, Sornià, Sorotapte, Sorribes (desambiguació), Sot de la Vinyota, Sot de les Espines, Sot de les Pedres, Sot del Sastre, Sot dels Còdols, Sot dels Llamps (Castellcir), Sot dels Til·lers, Spaghetti Junction, Steinwerder, Substantiu, Substrat (lingüística), Substrat català, Sufix -acum, Super Furry Animals, Suwatara, Tai Wei (cràter), Takla Makan, Talteüll (desambiguació), Tancalaporta, Tauern, Tautologia (retòrica), Tautotopònim, Tayibe, Túmul, Túmuls de Bin Tepe, Teoria del substrat bascònic, Terme, Tervuren, Teulada (Marina Alta), Theo Vennemann, Tiebas-Muru Artederreta, Timó (revista), Tongva (llengua), Tongyong pinyin, Topònims balears preromans, Topònims de l'antic municipi de Claverol, Topònims de l'antic municipi de Guàrdia de Tremp, Topònims romans dels Països Catalans, Toponímia, Toponímia asturiana, Toponímia basca, Toponímia de Cristòfor Colom, Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb, Torrassa, Torrent des Jueus, Torrent Pregon, Torrentbò, Tossal de la Guàrdia, Tragèdia de Khàrkiv, Transcripció del sistema postal xinès, Trapa, Trapig, Trévago, Trebisonda, Tres mils, Uarakos, Ulldecona, Ultramort, Urgellet, Urtx (revista), Uruguai, Utina, Való, Vall de Lord, Valldigna, Vetusta, Vicenç Carbonell i Virella, Vierlande, Vikings, Vilalta, Vilassar, Vili i Vé, Vinland, Vulpellac, Fonteta i Peratallada, Warsage, Welkenraedt, Xampanyès, Xhoris, Xorrigo, Xosé Lois Vilar Pedreira, Xuf, Xuriguera, Ynys Môn, Yuhupdeh, Zagra, Zarra, Zenne, Zufre, 1824, 1905. Ampliar l'índex (718 més) » « Shrink índex

'Ndrangheta

La 'Ndrangheta (mot calabrès), també coneguda com lOnorata Società («l'Honorada Societat»), és l'estructura del crim organitzat originària de la regió italiana de Calàbria, equiparable a la Màfia siciliana o la Camorra napolitana.

Nou!!: Toponímia і 'Ndrangheta · Veure més »

-ònim

-ònim és un sufix que prové del grec onoma, que vol dir ‘nom’.

Nou!!: Toponímia і -ònim · Veure més »

-tania

Grecs / P1: Fenicis/Cartaginesos / B1: Amazics. El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica.

Nou!!: Toponímia і -tania · Veure més »

A Mesa pola Normalización Lingüística

A Mesa pola Normalización Lingüística (MNL) és una organització gallega que lluita per la normalització de la llengua gallega per mitjà de campanyes de promoció de l'ús del gallec i de conscienciació sobre problemes concrets.

Nou!!: Toponímia і A Mesa pola Normalización Lingüística · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Toponímia і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Acadèmia de l'Aragonès

L'Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa.

Nou!!: Toponímia і Acadèmia de l'Aragonès · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Asturiana

Seu de l'Acadèmia a Oviedo Vella seu de l'Acadèmia a Oviedo. LAcadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA, Academia de la Llingua Asturiana en asturià) és una institució del Principat d'Astúries l'objectiu de la qual és l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià., La seva seu està situada a Oviedo (Astúries).

Nou!!: Toponímia і Acadèmia de la Llengua Asturiana · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Occitana

L'Acadèmia de la Llengua Occitana, en occità Acadèmia de la Lenga Occitana o Acadèmia dera Lengua Occitana és un projecte d'autoritat de regulació lingüística de l'occità, que representa una continuació possible de la feina del Consell de la Llengua Occitana.

Nou!!: Toponímia і Acadèmia de la Llengua Occitana · Veure més »

Academia Mayor de la Lengua Quechua

L'Academia Mayor de la Lengua Quechua (quítxua: Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur, Qhichwa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur) és una corporació dedicada a la recerca, foment, difusió i reivindicació del idioma quítxua, l'idioma andí més parlat.

Nou!!: Toponímia і Academia Mayor de la Lengua Quechua · Veure més »

Acatlán de Osorio

Acatlán de Osorio és el cap de municipi d'Acatlán, un dels 217 municipis de l'estat mexicà de Puebla. Es localitza al centre nord del terme municipal i és una de les majors ciutats de la regió mixteca.

Nou!!: Toponímia і Acatlán de Osorio · Veure més »

Agliè

Agliè (Ajé en piemontès) és un municipi italià de 2.612 habitants situat a la Ciutat Metropolitana de Torí, a 35 km al nord de la capital.

Nou!!: Toponímia і Agliè · Veure més »

Aiacor

Aiacor és una localitat del País Valencià, pedania del municipi de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Toponímia і Aiacor · Veure més »

Aitor Carrera i Baiget

és un filòleg català i professor de la Universitat de Lleida on hi dirigeix la Càtedra d'Estudis Occitans.

Nou!!: Toponímia і Aitor Carrera i Baiget · Veure més »

Al-Kuwait

El Burgan Bank des del port Al-Kuwait (‘Ciutat de Kuwait’) és la capital de Kuwait i de la governació d'al-Asimah.

Nou!!: Toponímia і Al-Kuwait · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Toponímia і Alacant · Veure més »

Alaunus

En la mitologia celta, Alaunus o Alaunius era un déu gal de la curació i de la profecia.

Nou!!: Toponímia і Alaunus · Veure més »

Albert Dauzat

Albert Dauzat (Guéret, 4 de juliol de 1877 - París, 31 d'octubre de 1955) fou un lingüista francès.

Nou!!: Toponímia і Albert Dauzat · Veure més »

Alcàsser (arquitectura)

Pati de l'alcàsser de Sevilla Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'—  és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.

Nou!!: Toponímia і Alcàsser (arquitectura) · Veure més »

Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Toponímia і Alcàsser (Horta Sud) · Veure més »

Alesanco

Alesanco és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta,.

Nou!!: Toponímia і Alesanco · Veure més »

Alexandre Navarro i Tomàs

Alexandre Navarro i Tomàs (nom de ploma: Alexandre Navarro; Nàquera, 23 de maig de 1972) és un advocat, docent i poeta valencià,vicepresident durant dos anys de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria i un dels fundadors l'any 1994 de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià.

Nou!!: Toponímia і Alexandre Navarro i Tomàs · Veure més »

Alfabet guaraní

L'alfabet guaraní (achegety) és una variant de l'alfabet llatí utilitzada per escriure el guaraní, una llengua parlada majoritàriament al Paraguai i als països del voltant.

Nou!!: Toponímia і Alfabet guaraní · Veure més »

Alfara

* Topònim, de l'àrab al-fara, 'carrer' o 'poblet'.

Nou!!: Toponímia і Alfara · Veure més »

Ali

* Mitologia.

Nou!!: Toponímia і Ali · Veure més »

Alisanos

En la mitologia celta, Alisanos o Alisaunus va ser un déu que va ser adorat a l'actual Costa d'Or (a la regió de Borgonya-Franc Comtat, França) i a Ais de Provença.

Nou!!: Toponímia і Alisanos · Veure més »

Alkatvaam

Alkatvaam (en rus: Алькатваам) és un poble del districte autònom de Txukotka, a Rússia.

Nou!!: Toponímia і Alkatvaam · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Toponímia і Alou · Veure més »

Alt Palància

L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.

Nou!!: Toponímia і Alt Palància · Veure més »

Amillarament

L'amillarament (del castellà amillaramiento) era l'informe o document que elaboraven els ajuntaments contemporanis per saber la riquesa pecuniària, urbana i rústica dels contribuents de llur terme municipal.

Nou!!: Toponímia і Amillarament · Veure més »

Andorra durant l'edat antiga

La història d'Andorra a l'antiguitat es caracteritza, com bona part de la resta de la història d'aquest estat, pel fet que els canvis socioculturals que es donaven a la resta del territori arribaven lentament i amb tardança a la vall, per mor de l'isolament geogràfic que hi produeix la serralada dels Pirineus.

Nou!!: Toponímia і Andorra durant l'edat antiga · Veure més »

Andreu Monsó Nogués

Andreu Monsó Nogués (Carlet, 1903 - 1962) fou un eclesiàstic i escriptor valencià.

Nou!!: Toponímia і Andreu Monsó Nogués · Veure més »

Anglès antic

Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.

Nou!!: Toponímia і Anglès antic · Veure més »

Anglesola

Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Toponímia і Anglesola · Veure més »

Antón Santamarina

Antón Luís Santamarina Fernández (San Martín de Suarna, A Fonsagrada, 18 de febrer de 1942) és un lingüista gallec, catedràtic de filologia romànica a la Facultat de Filologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la i membre de la Real Academia Galega.

Nou!!: Toponímia і Antón Santamarina · Veure més »

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Nou!!: Toponímia і Antilles · Veure més »

Antist

La casa que corona el petit nucli d'Antist Antist és un poble de la Vall Fosca que pertany al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà.

Nou!!: Toponímia і Antist · Veure més »

Antoni Ginard Bujosa

Antoni Ginard Bujosa (Palma, 1956) és un geògraf, antropòleg, investigador i historiador mallorquí, professor de Ciències de la Terra a la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en temes sobre aprofitament urbà de l'aigua, història de la cartografia de les Illes Balears, toponímia i evolució del territori, cultura popular i patrimoni.

Nou!!: Toponímia і Antoni Ginard Bujosa · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Toponímia і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.

Nou!!: Toponímia і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »

Antrotopònim

Un antrotopònim (o antropotopònim) és un toponím que prové o conté un antropònim, és a dir, d'un nom propi de persona.

Nou!!: Toponímia і Antrotopònim · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Toponímia і Aquità · Veure més »

Arabisme

Un arabisme és un estrangerisme derivat de l'àrab i incorporat a una altra llengua.

Nou!!: Toponímia і Arabisme · Veure més »

Aratta

Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.

Nou!!: Toponímia і Aratta · Veure més »

Artio

En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.

Nou!!: Toponímia і Artio · Veure més »

Arxiu de les Corts Valencianes

LArxiu de les Corts Valencianes és un arxiu fundat en 1983, format pel conjunt de documents produïts o rebuts per les Corts Valencianes, pels seus òrgans i per les persones que hi treballen en el desenvolupament de la seua funció pública, així com la documentació generada per a la seua organització interna.

Nou!!: Toponímia і Arxiu de les Corts Valencianes · Veure més »

Asnar

* Onomàstica.

Nou!!: Toponímia і Asnar · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Toponímia і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Assentaments precolombins a Santiago de Xile

La vall on se situa actualment la ciutat de Santiago, que correspon al territori entre la riba nord del riu Mapocho i la riba sud del Maipo, ha tingut una llarga ocupació humana des de fa milers d'anys.

Nou!!: Toponímia і Assentaments precolombins a Santiago de Xile · Veure més »

Associació d'Estudis Reusencs

L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions de la Rosa de Reus".

Nou!!: Toponímia і Associació d'Estudis Reusencs · Veure més »

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Toponímia і Astorga · Veure més »

Atarneu

Atarneu (grec antic: Άταρνεύς) és una antiga polis de la regió d'Eòlida, situada a Mísia, a la costa oest d'Anatòlia.

Nou!!: Toponímia і Atarneu · Veure més »

Atles Miller

LAtlas Miller és un conjunt de mapes manuscrits finament il·luminats realitzats a Portugal cap a 1519 i conservats actualment a la Biblioteca Nacional de França.

Nou!!: Toponímia і Atles Miller · Veure més »

Aubel

Aubel és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pels rius Bel i Berwijn.

Nou!!: Toponímia і Aubel · Veure més »

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Toponímia і Ègara · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Toponímia і Àrab · Veure més »

Balbec

Balbec és una població imaginària que té un rol important dins l'obra A la recerca del temps perdut de Marcel Proust.

Nou!!: Toponímia і Balbec · Veure més »

Banū

Senyal bilingüe a l'entrada de: بنى ورثيلان (en àrab) ''Beni Ourtilane'' (en francès) Banū (en àrab, بنو), benī, binī o banī (بني) és un terme comú en el món àrab que vol dir «els fills de» o «descendents de».

Nou!!: Toponímia і Banū · Veure més »

Banys Romans de Bath

El ''Great Bath'': l'estructura per sobre del nivell dels pilars que fan de base és una reconstrucció elaborada més tard Els Banys Romans (en anglès Roman Baths) són un edifici d'interès històric situat a la ciutat anglesa de Bath.

Nou!!: Toponímia і Banys Romans de Bath · Veure més »

Baredo

L'Illa de A Carral, Cap Silleiro. Santa Maria de Baredo és un civil parròquia del municipi de Baiona.

Nou!!: Toponímia і Baredo · Veure més »

Barranc de la Coma

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Barranc de la Coma · Veure més »

Barranc de la Molina

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Barranc de la Molina · Veure més »

Barranc de Lledó

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Barranc de Lledó · Veure més »

Barranc del Pou

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Barranc del Pou · Veure més »

Barranc del Toll

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Barranc del Toll · Veure més »

Barri de Sant Llorenç (Terrassa)

Sant Llorenç és un barri de Terrassa a la part nord-oriental del districte 6 o del Nord-est, situat al marge esquerre de la riera de les Arenes.

Nou!!: Toponímia і Barri de Sant Llorenç (Terrassa) · Veure més »

Barri del Segle XX

El Segle XX és un barri de Terrassa, a l'extrem nord-oriental del districte 3 o del Sud, situat al marge dret del torrent de Vallparadís.

Nou!!: Toponímia і Barri del Segle XX · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Toponímia і Basc · Veure més »

Batalla dels Penya-segats Rojos

La Batalla dels Penya-segats Rojos, coneguda també com la Batalla de Chibi, fou una batalla decisiva del final de la Dinastia Han (汉朝), immediatament abans del període dels Tres Regnes de la Xina (中国).

Nou!!: Toponímia і Batalla dels Penya-segats Rojos · Veure més »

BDC

* Banc de Desenvolupament del Carib, institució financera pel desenvolupament de l'àrea del Carib.

Nou!!: Toponímia і BDC · Veure més »

Beke

El sufix -beke, -bek, -beek, -baek, -beeke, -bäk, -bääk, -beck, -becque -bais es troba en molts topónims i significa rierol.

Nou!!: Toponímia і Beke · Veure més »

Belisama

En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia.

Nou!!: Toponímia і Belisama · Veure més »

Bellavista

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Bellavista · Veure més »

Beltane

Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.

Nou!!: Toponímia і Beltane · Veure més »

Benialí

Benialí és un poble valencià, que forma part del municipi de la Vall de Gallinera.

Nou!!: Toponímia і Benialí · Veure més »

Benijòfer

Benijòfer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Toponímia і Benijòfer · Veure més »

Berneau

Berneau (en neerlandès Berne) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 va fusionar amb Dalhem.

Nou!!: Toponímia і Berneau · Veure més »

Besiberri

* Toponímia: Diversos indrets de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Toponímia і Besiberri · Veure més »

BGN

* Board on Geographic Names, oficina dins del Servei Geològic dels Estats Units encarregada del manteniment de la toponímia oficial.

Nou!!: Toponímia і BGN · Veure més »

Bienvenido Mascaray Sin

Bienvenido Mascaray Sin (Campo, Ribagorça, 1937) és un mestre i advocat aragonès jubilat, actualment dedicat a la investigació i divulgació en lingüística i història.

Nou!!: Toponímia і Bienvenido Mascaray Sin · Veure més »

Binilagant

Binilagant és una antiga possessió del terme municipal de Llucmajor (Mallorca), situada al nord d'aquest municipi, a la zona muntanyosa i humida del massís de Randa (per això, hom coneix els pagesos d'aquest paratge com a costerins, en contraposició amb els marinencs o pagesos de la Marina).

Nou!!: Toponímia і Binilagant · Veure més »

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.

Nou!!: Toponímia і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »

Bizacena

Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.

Nou!!: Toponímia і Bizacena · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Nou!!: Toponímia і Blau · Veure més »

Boezinge

Boezinge és un poble de la ciutat d'Ieper a la província Flandes Occidental de Bèlgica.

Nou!!: Toponímia і Boezinge · Veure més »

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Nou!!: Toponímia і Bonastre · Veure més »

Bosc de Sant Miquel

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Bosc de Sant Miquel · Veure més »

Bosc del Tossal

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Bosc del Tossal · Veure més »

Botjosa

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Botjosa · Veure més »

Branca de Gonta Colaço

Branca Eva de Gonta Syder Ribeiro Colaço (Lisboa, 8 de juliol del 1880 - Lisboa, 22 de març del 1945), més coneguda com a Branca de Gonta Colaço, fou una escriptora i rapsoda portuguesa, erudita i poliglota, coneguda més com a poeta, dramaturga i conferenciant, que fou condecorada amb l'Orde Militar de Sant Jaume de l'Espasa.

Nou!!: Toponímia і Branca de Gonta Colaço · Veure més »

Brauli Montoya i Abat

Brauli Montoya Abat (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1956) és un filòleg valencià, doctor en filologia catalana, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nou!!: Toponímia і Brauli Montoya i Abat · Veure més »

Briga (topònim)

Antigues poblacions amb l'arrel ''-briga'' (en blau) i ''-bri'' o derivats (en groc) a la península Ibèrica Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".

Nou!!: Toponímia і Briga (topònim) · Veure més »

Brocéliande

Merlí i Viviana a Brocelianda, en un gravat de Gustave Doré El bosc de Brocelianda o Brocelàndia (en francès Brocéliande) és un bosc mític de la llegenda artúrica que apareix en nombroses narracions protagonitzades pel mag Merlí, les fades Morgana i Viviana, així com alguns cavallers de la taula rodona.

Nou!!: Toponímia і Brocéliande · Veure més »

Bugarra

Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Toponímia і Bugarra · Veure més »

Burden

* Onomàstica.

Nou!!: Toponímia і Burden · Veure més »

Burg

Burg és una paraula masculina d'origen germànic.

Nou!!: Toponímia і Burg · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Toponímia і Burgos · Veure més »

Burj

Un burj fou una torre que, a l'època andalusina, fortificava un lloc de poblament i, per extensió, tot el petit poble al seu redós.

Nou!!: Toponímia і Burj · Veure més »

Cañari

El cañari o cañar és una llengua indígena actualment extinta, que va ser la llengua que es va parlar a les províncies de Cañar, Azuay i part sud de Chimborazo (Alausí), en el centre de l'Equador.

Nou!!: Toponímia і Cañari · Veure més »

Cabanella

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Cabanella · Veure més »

Cabassers

Cabassers, oficialment Cabacés, és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Nou!!: Toponímia і Cabassers · Veure més »

Cabília

Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.

Nou!!: Toponímia і Cabília · Veure més »

Cadastre napoleònic

Descripció minuciosa dels fonaments de l'aqüeducte de Fondurane en el cadastre napoleònic El Cadastre napoleònic, o Antic cadastre, o Pla cadastral del 1812 és un cadastre parcel·lari únic i centralitzat, instituït a França per la llei del 15 de setembre del 1807, a partir del «cadastre-tipus» defini el 2 de novembre del 1802.

Nou!!: Toponímia і Cadastre napoleònic · Veure més »

Cal Cardenal

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Cal Cardenal · Veure més »

Cal Companyó

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Cal Companyó · Veure més »

Cal Damià

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Cal Damià · Veure més »

Cal Guàrdia

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Cal Guàrdia · Veure més »

Cal Santpare

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Cal Santpare · Veure més »

Cala del Pinar

La Cala del Pinar o Cala del Faralló és una cala que es troba al municipi valencià de Vinaròs, a la costa dels Tarongers.

Nou!!: Toponímia і Cala del Pinar · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Toponímia і Calassanç (Osca) · Veure més »

Calonet des Fornàs

El calonet des Fornàs, o racó d'en Berenguer, és una petita cala de la badia de Palma situada dins el terme de Llucmajor, entre el caló de Sant Antoni i la punta de s'Orenol.

Nou!!: Toponímia і Calonet des Fornàs · Veure més »

Calonge (desambiguació)

* Biografies.

Nou!!: Toponímia і Calonge (desambiguació) · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Toponímia і Cambrils · Veure més »

Campània antiga

Lantiga Campània (sovint també identificada com a Campania Felix o Ager Campanus) va indicar originàriament el territori de l'antiga ciutat de Càpua en l'època romana, i més tard també les planes dels diferents municipis veïns.

Nou!!: Toponímia і Campània antiga · Veure més »

Campmany

Campmany, oficialment i impròpiament anomenat Capmany, és un municipi del Principat de Catalunya que pertany a la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines.

Nou!!: Toponímia і Campmany · Veure més »

Can Romeu

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Can Romeu · Veure més »

Cançó de gesta

Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.

Nou!!: Toponímia і Cançó de gesta · Veure més »

Canet

* Numismàtica: Canet era el nom popular de l'antiga moneda de cinc cèntims de pesseta.

Nou!!: Toponímia і Canet · Veure més »

Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal.

Nou!!: Toponímia і Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Cap del Pinar

El cap del Pinar El Cap del Pinar és un cap de l'illa de Mallorca que es troba al municipi d'Alcúdia.

Nou!!: Toponímia і Cap del Pinar · Veure més »

Carta Pisana

La Carta Pisana és un mapa realitzat a finals del, al voltant de 1275-1300.

Nou!!: Toponímia і Carta Pisana · Veure més »

Carvalhido

Carvalhido és un barri i una parròquia en la confluència de les freguesies de Cedofeita, Paranhos i Ramalde, a la ciutat de Porto, a Portugal.

Nou!!: Toponímia і Carvalhido · Veure més »

Casino de l'Arrabassada

El Casino i Gran Hotel de la Rabassada fou un complex de luxe que incloïa un hotel i un casino, situat a la carretera de la Rabassada, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: Toponímia і Casino de l'Arrabassada · Veure més »

Castell (desambiguació)

* Arquitectura: fortificació medieval per a ús militar.

Nou!!: Toponímia і Castell (desambiguació) · Veure més »

Castell de mota i pati

Vídeo aeri de 'Tomen y Rhodwydd' de Gal·les (2022) El castell de mota i pati o castell de mota era una forma primitiva de castell de fusta envoltat d'una palissada, sobre una mota o pujol artificial.

Nou!!: Toponímia і Castell de mota i pati · Veure més »

Catala Island

Ubicació de l'illa Català a la costa occidental de l'illa de Vancouver, Colúmbia Britànica L'illa de Català, denominada oficialment Catala Island, és una petita illa situada a prop de l'accidentada costa occidental de l'illa de Vancouver, una gran illa paral·lela a la costa continental del Canadà, a la Colúmbia Britànica.

Nou!!: Toponímia і Catala Island · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Toponímia і Català modern · Veure més »

Català salat

El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.

Nou!!: Toponímia і Català salat · Veure més »

Catral

Catral és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Toponímia і Catral · Veure més »

Cavallol (Lladurs)

Cavallol o Caballol és una masia situada al poble de Lladurs, municipi del mateix nom (Solsonès).

Nou!!: Toponímia і Cavallol (Lladurs) · Veure més »

Cavallol (Pinell de Solsonès)

Cavallol és una masia de Pinell de Solsonès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Toponímia і Cavallol (Pinell de Solsonès) · Veure més »

Càntabre (idioma preromà)

El càntabre preromà era la llengua parlada pels antics càntabres.

Nou!!: Toponímia і Càntabre (idioma preromà) · Veure més »

Còdex Rohonczi

Una il·lustració del còdex. Possible culte solar, nativitat, creus i un típic monestir moldau. Crucifixió. Una còpia del llibre. El Còdex Rohonczi és un fascicle de 448 pàgines (224 fulles) manuscrites en un sistema d'escriptura i una llengua desconeguts.

Nou!!: Toponímia і Còdex Rohonczi · Veure més »

Cúmbric

El cúmbric era una llengua celta que es parlava a les regions angleses de Cúmbria (Westmorland i Cumberland), Yorkshire, i el sud d'Escòcia.

Nou!!: Toponímia і Cúmbric · Veure més »

Cent famoses vistes d'Edo

Cent famoses vistes d'Edo és una sèrie de gravats realitzats pel pintor japonès Utagawa Hiroshige entre 1856 i 1858.

Nou!!: Toponímia і Cent famoses vistes d'Edo · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Toponímia і Ceretans · Veure més »

Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Toponímia і Cervera de la Marenda · Veure més »

Chagos

Mapa de les Chagos. Malgrat l'extensió de l'arxipèlag hi ha molt poca terra ferma (en marró). Paisatge a Boddam, Atol Salomó. Cranc terrestre a Diego Garcia L'arxipèlag de les Chagos és un arxipèlag de la zona central de l'oceà Índic format d'atols i esculls de corall.

Nou!!: Toponímia і Chagos · Veure més »

Charles Rostaing

Charles Rostaing (Istres, 9 d'octubre de 1904 - Saint-Mitre-les-Remparts, 24 d'abril de 1999) fou un romanista, occitanista i especialista en onomàstica.

Nou!!: Toponímia і Charles Rostaing · Veure més »

Chocontá

Chocontá és un municipi del departament de Cundinamarca, Colòmbia, situat a la província de Almeidas, de la qual és capital.

Nou!!: Toponímia і Chocontá · Veure més »

Circ (desambiguació)

* Art: Circ, espectacle artístic, normalment itinerant, que sol incloure acròbates, pallassos, mags, ensinistradors d'animals entre altres.

Nou!!: Toponímia і Circ (desambiguació) · Veure més »

Circ dels Pessons

El circ dels Pessons, a vegades també anomenat circ de Pessons és un circ muntanyós d'origen glacial situat a la parròquia d'Encamp, al Principat d'Andorra.

Nou!!: Toponímia і Circ dels Pessons · Veure més »

Cissonius

Mapa que mostra la distribució de les inscripcions a Cissonius En la mitologia celta, Cissonius (també conegut com a Cisonius i Cesonius) era un antic déu gal/celta.

Nou!!: Toponímia і Cissonius · Veure més »

Clackamas (tribu)

Els clackamas són una tribu d'amerindis dels Estats Units situats a l'estat d'Oregon que tradicionalment vivien al llarg del riu Clackamas a la vall de Willamette.

Nou!!: Toponímia і Clackamas (tribu) · Veure més »

Clot de la Vall

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Clot de la Vall · Veure més »

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Nou!!: Toponímia і Clunia · Veure més »

Clusa

La clusa era una fortificació, sovint feta en l'època visigòtica, situada en un lloc de pas estratègic (clausura).

Nou!!: Toponímia і Clusa · Veure més »

Cognom

El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.

Nou!!: Toponímia і Cognom · Veure més »

Coll d'Arques

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll d'Arques · Veure més »

Coll de Jou

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de Jou · Veure més »

Coll de l'Arç

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de l'Arç · Veure més »

Coll de l'Àliga

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de l'Àliga · Veure més »

Coll de la Vaca

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de la Vaca · Veure més »

Coll de les Comes

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de les Comes · Veure més »

Coll de les Obagues

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de les Obagues · Veure més »

Coll de Móra

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll de Móra · Veure més »

Coll de Port (desambiguació)

* Coll de Port (Arieja)|Coll de Port: Collada entre Massat i Tarascon d'Arieja (Arieja).

Nou!!: Toponímia і Coll de Port (desambiguació) · Veure més »

Coll del Molí

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Coll del Molí · Veure més »

Collbaix

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Collbaix · Veure més »

Collet de l'Arç

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Collet de l'Arç · Veure més »

Columbia (nom)

Columbia personificada en la bandera dels Estats Units portant un barret frigi, que significa llibertat i lluita per la llibertat, d'un pòster patriòtic de la Primera Guerra Mundial. Columbia és un nom històric i poètic usat per als Estats Units i també com un dels noms de la seva personificació femenina.

Nou!!: Toponímia і Columbia (nom) · Veure més »

Comanda d'Horta

Horta de Sant Joan. El convent de la Mare de Déu dels Àngels (actualment de Sant Salvador) i la muntanya de Santa Bàrbara al fons. La comanda d'Horta fou una de les comandes o cases de l'Orde del Temple importants de les terres de l'Ebre, i que formà part del districte de Ribera.

Nou!!: Toponímia і Comanda d'Horta · Veure més »

Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics

Presentació del mapa búlgar de l'Illa Livingston de 2005 al Papa Benet XVI. Marcador topogràfic aprovat per la Comissió. Treball de camp per a la Comissió. La Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics va ser establerta per l'Institut Antàrtic Búlgar el 1994, i des del 2001 és una institució afiliada al Ministeri d'Afers Exteriors de Bulgària.

Nou!!: Toponímia і Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics · Veure més »

Condatis

En la mitologia celta, Condatis («on es troben les aigües») era una deïtat adorada principalment al nord de la Britània, però també a la Gàl·lia.

Nou!!: Toponímia і Condatis · Veure més »

Consello d'a Fabla Aragonesa

Consello d'a Fabla Aragonesa és una associació creada a Saragossa el 1976 i reconeguda legalment el 1978 amb la finalitat de defensar, promocionar i estendre l'aragonès en tots els seus aspectes: història, literatura, gramàtica, lèxic, toponímia, folklore, consideració social i legal, pedagogia, didàctica, etc., amb especial èmfasi en l'estudi, protecció i desenvolupament de totes les seves variants locals i comarcals, les quals són la base de l'aragonès comú o estàndard.

Nou!!: Toponímia і Consello d'a Fabla Aragonesa · Veure més »

Converses filològiques

Les «Converses filològiques» són una sèrie de 840 textos breus que el gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch publicà regularment al diari La Publicitat entre els anys 1919 i 1928.

Nou!!: Toponímia і Converses filològiques · Veure més »

Costa de Granit Rosa

La costa de granit rosa (en bretó, literalment " costa de pedra vermella ") és una zona costanera del canal de la Mànega situada a Côtes-d'Armor al nord de Bretanya, a la regió històrica de Trégor prop de Lannion.

Nou!!: Toponímia і Costa de Granit Rosa · Veure més »

Costa Dreta

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Costa Dreta · Veure més »

Cova d'Atxurra

La cova d'Atxurra es troba a la localitat biscaïna de Berriatua, al País Basc, i és notòria per guardar el major santuari rupestre paleolític d'Euskal Herria, i una de les principals colònies de ratpenats cavernícolas de Biscaia.

Nou!!: Toponímia і Cova d'Atxurra · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Toponímia і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristòfor Colom en la cultura popular

Monument a Colom (Barcelona) Arran de la revolució que suposà la descoberta capitanejada per Cristòfor Colom, la seva figura i el seu nom, així com les seves variants, apareixen en un munt d'exemples, tant en les arts com en la cultura.

Nou!!: Toponímia і Cristòfor Colom en la cultura popular · Veure més »

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura és un municipi de la comarca del Baix Empordà, format el 1973 mitjançant la unió dels municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.

Nou!!: Toponímia і Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura · Veure més »

Ctenomys ibicuiensis

Ctenomys ibicuiensis és una espècie de rosegador de la família dels ctenòmids.

Nou!!: Toponímia і Ctenomys ibicuiensis · Veure més »

Cuauhtémoc

Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.

Nou!!: Toponímia і Cuauhtémoc · Veure més »

Cultura d'Escòcia

Dumfries. La cultura escocesa és una síntesi de les cultures —principalment celtes, pictes i angleses— dels diferents pobles que han habitat al país.

Nou!!: Toponímia і Cultura d'Escòcia · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: Toponímia і Cultura gal·loromana · Veure més »

Cultura kallawaya

La cultura Kallawaya (també Callahuaya i Kolyawaya) és una cultura aborigen originària de les poblacions de Curva, Chajaya, Khanlaya, Huata Huata, Inka i Chari, contornada de Charazani, província de Bautista Saavedra, Departament de La Paz, Bolívia.

Nou!!: Toponímia і Cultura kallawaya · Veure més »

Cultura talaiòtica

250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.

Nou!!: Toponímia і Cultura talaiòtica · Veure més »

Cultures agroterrisseres a l'Argentina

Les cultures agroterrisseres en el territori de l'actual Argentina van ser un conjunt de formes locals de les civilitzacions originàries d'Amèrica establertes al territori que actualment pertany a la República Argentina, diferenciades de les poblacions de cultura inferior pel sedentarisme i pel desenvolupament de l'agricultura i la terrisseria.

Nou!!: Toponímia і Cultures agroterrisseres a l'Argentina · Veure més »

Curitiba

Curitiba és un municipi brasiler fundat l'any 1693, capital de l'estat del Paraná.

Nou!!: Toponímia і Curitiba · Veure més »

Cuzcurrita de Río Tirón

Cuzcurrita de Río Tirón és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Toponímia і Cuzcurrita de Río Tirón · Veure més »

Daia Nova

Daia Nova (en castellà i oficialment Daya Nueva) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Toponímia і Daia Nova · Veure més »

Daia Vella

Daia Vella (Daya Vieja en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Toponímia і Daia Vella · Veure més »

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.

Nou!!: Toponímia і Dàcic · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Toponímia і Dígraf · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Toponímia і Decadència · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Toponímia і Declinació del llatí · Veure més »

Deià

Deià és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Toponímia і Deià · Veure més »

Diable

Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.

Nou!!: Toponímia і Diable · Veure més »

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: Toponímia і Diccionari · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Toponímia і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Dictada Occitana

occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.

Nou!!: Toponímia і Dictada Occitana · Veure més »

Diego López I

Diego López el Blanc (c. 1075-1124) va ser tercer senyor de Biscaia (1093 - 1124).

Nou!!: Toponímia і Diego López I · Veure més »

Districte d'Harburg

Façana migjorn de l'antiga casa de la vila, actual seu de l'administració del districte El Districte d'Harburg és un bezirk, una divisió administrativa típica de l'estat federal alemany d'Hamburg, subdividit en 15 barris.

Nou!!: Toponímia і Districte d'Harburg · Veure més »

Divisions administratives de l'Alemanya nazi

Divisions administratives de l'Alemanya nazi, 1944. Alemanya, 1919-1937. NSDAP en 1926, 1928, 1933 i 1937. Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Toponímia і Divisions administratives de l'Alemanya nazi · Veure més »

Dona d'aigua

Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

Nou!!: Toponímia і Dona d'aigua · Veure més »

Dun (topònim)

Dunamase, al centre d'Irlanda (del gaèlic ''Dún Másc'', "Fortalesa d'en Másc") Dun és un topònim o un element de topònim habitual a les zones de població o d'antiga població cèltica.

Nou!!: Toponímia і Dun (topònim) · Veure més »

Dvinà Occidental

El Dvinà Occidental (letó: Daugava, Западная Двина (Západnaya Dviná), Заходняя Дзвіна; Väina; Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Belarús i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Belarús. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s. Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu. La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.

Nou!!: Toponímia і Dvinà Occidental · Veure més »

Dvinà Septentrional

El Dvinà septentrional o Dvina del Nord (rus:Се́верная Двина́) és un riu del nord de Rússia que discorre per la província de Vologda i la província d'Arkhànguelsk fins a la Badia Dvinà del Mar Blanc.

Nou!!: Toponímia і Dvinà Septentrional · Veure més »

Eburons

Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.

Nou!!: Toponímia і Eburons · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Toponímia і Edat mitjana · Veure més »

Editorial Alpina

Editorial Alpina és una editorial catalana amb seu a Granollers especialitzada en cartografia i guies de muntanya, majoritàriament obres de format de butxaca, d'una utilitat directa i de divulgació.

Nou!!: Toponímia і Editorial Alpina · Veure més »

Einbeck

Einbeck, en baix alemany Eimbeck o Aimbeck, és una ciutat hanseàtica a l'estat de Baixa Saxònia a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Einbeck · Veure més »

El

Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.

Nou!!: Toponímia і El · Veure més »

El Cavall (Navès)

El Cavall és una masia situada al municipi de Navès, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Toponímia і El Cavall (Navès) · Veure més »

El Cavall (Olius)

El Cavall és una masia situada al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Toponímia і El Cavall (Olius) · Veure més »

El Clascar

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і El Clascar · Veure més »

El Fitó

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і El Fitó · Veure més »

El Frare

Frare és un mot que apareix a la toponímia de Mallorca per designar un penyal prominent, com els cavalls bernats.

Nou!!: Toponímia і El Frare · Veure més »

El Guix (Guixers)

El Guix és una masia situada al municipi de Guixers, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Toponímia і El Guix (Guixers) · Veure més »

El Morral

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і El Morral · Veure més »

El Ninot (desambiguació)

Ninot és un mot que apareix a la toponímia de la Serra de Tramuntana per designar un penyal prominent, semblant a un Cavall Bernat però de dimensions més reduïdes.

Nou!!: Toponímia і El Ninot (desambiguació) · Veure més »

El Pa de Figa

Pa de Figa és un terme que apareix a la toponímia de la Serra de Tramuntana per designar un penyal semblant a un Cavall Bernat però de prominència més suau, en forma semblant a un pa de figa.

Nou!!: Toponímia і El Pa de Figa · Veure més »

El Taulí

El Taulí és un pla de la ciutat de Sabadell on avui hi ha l'Hospital Taulí i la Caserna de la Guàrdia Civil sabadellencs.

Nou!!: Toponímia і El Taulí · Veure més »

El Vilar (Castellbell i el Vilar)

El Vilar és un poble del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca catalana del Bages.

Nou!!: Toponímia і El Vilar (Castellbell i el Vilar) · Veure més »

Eligmodontia bolsonensis

Eligmodontia bolsonensis és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Toponímia і Eligmodontia bolsonensis · Veure més »

Els Clots

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Els Clots · Veure més »

Els Hostalets

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Els Hostalets · Veure més »

Els Tossals

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Els Tossals · Veure més »

Empúries (desambiguació)

* Geografia: hi ha diferents entitats que comparteixen el mateix topònim.

Nou!!: Toponímia і Empúries (desambiguació) · Veure més »

Enciclopedia Lingüística Hispánica

Enciclopedia Lingüística Hispànica (ELH) és una obra miscel·lània editada entre el 1960 i el 1967 pel CSIC sota la direcció de Manuel Alvar López i que pretenia aplegar tots els camps de la filologia del castellà, portuguès, català i «les restants llengües hispàniques» (toponímia, morfologia, sintaxi, semàntica, ortografia, dialectalismes, etc.). Hi col·laboraren entre altres, Ramón Menéndez Pidal, Joan Bastardas i Parera, Germà Colón Domènech, i Manuel Sanchis i Guarner.

Nou!!: Toponímia і Enciclopedia Lingüística Hispánica · Veure més »

Endònim

Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.

Nou!!: Toponímia і Endònim · Veure més »

Enric Moreu-Rey

Enric Moreu-Rey (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1917 - 26 de febrer de 1992) va ser un filòleg i escriptor català.

Nou!!: Toponímia і Enric Moreu-Rey · Veure més »

Enric Ribes i Marí

Enric Ribes Marí (Eivissa, 28 de febrer de 1955) és un polític i escriptor eivissenc en llengua catalana, que va ser diputat al Parlament de les Illes Balears i al Congrés dels Diputats.

Nou!!: Toponímia і Enric Ribes i Marí · Veure més »

Es Bòrdes

Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.

Nou!!: Toponímia і Es Bòrdes · Veure més »

Escaig

La paraula escaig es refereix a una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó, és a dir, és un retall, escapoló o sobrant d'una quantitat.

Nou!!: Toponímia і Escaig · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Toponímia і Escòcia · Veure més »

Escòcia en temps de l'Imperi Romà

II i es conserva al Museu Nacional d'Escòcia. La història dEscòcia en temps de l'Imperi Romà comprèn el període protohistòric durant el qual l'Imperi Romà interaccionà amb els territoris que avui en dia formen Escòcia.

Nou!!: Toponímia і Escòcia en temps de l'Imperi Romà · Veure més »

Escut d'Alboraia

L'escut d'Alboraia és un símbol representatiu de fet, diferent a l'escut oficial, d'Alboraia, municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Toponímia і Escut d'Alboraia · Veure més »

Escut d'Alcàntera de Xúquer

L'escut d'Alcàntera de Xúquer és un símbol representatiu oficial del municipi valencià d'Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta).

Nou!!: Toponímia і Escut d'Alcàntera de Xúquer · Veure més »

Escut d'Atzeneta d'Albaida

L'escut d'Atzeneta d'Albaida és un símbol representatiu oficial d'Atzeneta d'Albaida, municipi del País Valencià, a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Toponímia і Escut d'Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Escut d'Espinelves

Escut usat anteriorment L'escut oficial d'Espinelves té el següent blasonament:"Escut caironat: de sinople, tres espines d'argent.

Nou!!: Toponímia і Escut d'Espinelves · Veure més »

Escut d'Onda

L'escut d'Onda és un símbol representatiu oficial del municipi valencià d'Onda (Plana Baixa).

Nou!!: Toponímia і Escut d'Onda · Veure més »

Escut d'Ontinyent

L'escut d'Ontinyent és un símbol representatiu oficial del municipi d'Ontinyent, de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: Toponímia і Escut d'Ontinyent · Veure més »

Escut de Benimarfull

L'escut de Benimarfull és un símbol representatiu oficial de Benimarfull, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Toponímia і Escut de Benimarfull · Veure més »

Escut de Benimassot

L'escut de Benimassot és un símbol representatiu oficial de Benimassot, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Toponímia і Escut de Benimassot · Veure més »

Escut de Blancafort

L'escut oficial de Blancafort té el següent blasonament: Escut caironat partit: a la primera partició, de gules, una torre oberta d'argent; a la segona partició, d'or, quatre pals de gules.

Nou!!: Toponímia і Escut de Blancafort · Veure més »

Escut de Bonastre

L'escut oficial de Bonastre té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, una estrella de vuit puntes d'or.

Nou!!: Toponímia і Escut de Bonastre · Veure més »

Escut de Carcaixent

L'escut de Carcaixent és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Carcaixent (Ribera Alta).

Nou!!: Toponímia і Escut de Carcaixent · Veure més »

Escut de Catí

L'escut de Catí és el símbol representatiu oficial de Catí, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Toponímia і Escut de Catí · Veure més »

Escut de Figuerola del Camp

L'escut oficial de Figuerola del Camp té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Figuerola del Camp · Veure més »

Escut de Fontanars dels Alforins

L'escut de Fontanars dels Alforins és un símbol representatiu oficial de Fontanars dels Alforins, municipi del País Valencià, a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Toponímia і Escut de Fontanars dels Alforins · Veure més »

Escut de Granyena de les Garrigues

L'escut oficial de Granyena de les Garrigues té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Granyena de les Garrigues · Veure més »

Escut de Guardamar de la Safor

L'escut de Guardamar de la Safor és un símbol representatiu oficial de Guardamar de la Safor, municipi del País Valencià, a la comarca de la Safor.

Nou!!: Toponímia і Escut de Guardamar de la Safor · Veure més »

Escut de la Guàrdia d'Ares

L'escut oficial de la Guàrdia d'Ares té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de la Guàrdia d'Ares · Veure més »

Escut de la Pobla del Duc

L'escut de la Pobla del Duc és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de la Pobla del Duc (la Vall d'Albaida).

Nou!!: Toponímia і Escut de la Pobla del Duc · Veure més »

Escut de la Torre de les Maçanes

L'escut de la Torre de les Maçanes és un símbol representatiu oficial de la Torre de les Maçanes, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Toponímia і Escut de la Torre de les Maçanes · Veure més »

Escut de Montaverner

L'escut de Montaverner és un símbol representatiu oficial de Montaverner, municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Toponímia і Escut de Montaverner · Veure més »

Escut de Montitxelvo

L'escut de Montitxelvo és un símbol representatiu oficial de Montitxelvo, municipi del País Valencià, a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Toponímia і Escut de Montitxelvo · Veure més »

Escut de Montseny

Escut oficial de Montseny L'escut oficial de Montseny té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Montseny · Veure més »

Escut de Mutxamel

L'escut de Mutxamel és un símbol representatiu oficial de Mutxamel, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Toponímia і Escut de Mutxamel · Veure més »

Escut de Palmera

L'escut de Palmera és un símbol representatiu oficial de Palmera, municipi del País Valencià, a la comarca de la Safor.

Nou!!: Toponímia і Escut de Palmera · Veure més »

Escut de Pedralba

L'escut de Pedralba és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Pedralba (els Serrans).

Nou!!: Toponímia і Escut de Pedralba · Veure més »

Escut de Petrés

L'escut de Petrés és un símbol representatiu oficial de Petrés, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Toponímia і Escut de Petrés · Veure més »

Escut de Pi

L'escut oficial de Pi té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, un pi de sable.

Nou!!: Toponímia і Escut de Pi · Veure més »

Escut de Picamoixons

Representació de l'escut heràldic de Picamoixons segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de Picamoixons té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Picamoixons · Veure més »

Escut de Potries

L'escut de Potries és un símbol representatiu oficial de Potries, municipi del País Valencià, a la comarca de la Safor.

Nou!!: Toponímia і Escut de Potries · Veure més »

Escut de Rafelguaraf

L'escut de Rafelguaraf és un símbol representatiu oficial del municipi valencià de Rafelguaraf (Ribera Alta).

Nou!!: Toponímia і Escut de Rafelguaraf · Veure més »

Escut de Sant Climent Sescebes

L'escut oficial de Sant Climent Sescebes té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Sant Climent Sescebes · Veure més »

Escut de Sant Joan de Moró

L'escut oficial de Sant Joan de Moró té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Sant Joan de Moró · Veure més »

Escut de Sant Miquel de les Salines

L'escut de Sant Miquel de les Salines és el símbol representatiu oficial de Sant Miquel de les Salines, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Toponímia і Escut de Sant Miquel de les Salines · Veure més »

Escut de Sant Pol de Mar

L'escut de Sant Pol de Mar és un símbol oficial d'aquest municipi del Maresme i es descriu mitjançant el llenguatge tècnic de l'heràldica amb el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Sant Pol de Mar · Veure més »

Escut de Sant Vicenç de Castellet

L'escut oficial de Sant Vicenç de Castellet té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Sant Vicenç de Castellet · Veure més »

Escut de Santa Maria de Miralles

L'escut de Santa Maria de Miralles és un símbol oficial d'aquest municipi de l'Anoia i es descriu mitjançant el llenguatge tècnic de l'heràldica amb el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Santa Maria de Miralles · Veure més »

Escut de Santa Maria de Palautordera

L'Ajuntament no ha aprovat encara la versió heràldicament correcta definida per la Direcció de Governament de les Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya i en manté un escut que no compleix la normativa de l'heràldica cívica catalana ni el Reglament de Símbols d'Ens Locals de Catalunya adaptant un segell local del.

Nou!!: Toponímia і Escut de Santa Maria de Palautordera · Veure més »

Escut de Tornabous

L'escut oficial de Tornabous té el següent blasonament.

Nou!!: Toponímia і Escut de Tornabous · Veure més »

Escut de Torrebesses

Escut oficial de Torrebesses L'escut oficial de Torrebesses té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, dues torres acostades i obertes d'or, acompanyades al cap d'un món creuat d'argent cintrat de gules.

Nou!!: Toponímia і Escut de Torrebesses · Veure més »

Escut de Vilanova de Prades

Fitxer:Escut oficial de Vilanova de Prades.png L'escut oficial de Vilanova de Prades té el següent blasonament: Com a curiositat, cal observar que en el procés d'oficialització de l'escut, es va demanar al municipi un disseny propi de la figura natural del castanyer, que va esdevenir aquesta amb la copa més arrodonida.

Nou!!: Toponímia і Escut de Vilanova de Prades · Veure més »

Escut del Campello

L'escut del Campello és el símbol oficial del Campello, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Toponímia і Escut del Campello · Veure més »

Escut del Villar

L'escut del Villar és un símbol representatiu oficial del municipi del Villar, als Serrans, País Valencià.

Nou!!: Toponímia і Escut del Villar · Veure més »

Escut i bandera de Benicàssim

L'escut i la bandera de Benicàssim són els símbols representatius del municipi de Benicàssim, la Plana Alta, País Valencià.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de Benicàssim · Veure més »

Escut i bandera de les Alqueries

L'escut i la bandera de les Alqueries són els símbols representatius del municipi valencià de les Alqueries (la Plana Baixa).

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de les Alqueries · Veure més »

Escut i bandera de Massalfassar

L'escut i la bandera de Massalfassar són els símbols representatius de Massalfassar, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de Massalfassar · Veure més »

Escut i bandera de Pego

L'escut di la bandera de Pego són els símbols representatius de Pego, municipi del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de Pego · Veure més »

Escut i bandera de Pinet

L'escut i la bandera de Pinet són els símbols representatius del municipi valencià de Pinet (la Vall d'Albaida).

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de Pinet · Veure més »

Escut i bandera de Sumacàrcer

L'escut i la bandera Sumacàrcer són els símbols representatius de Sumacàrcer, municipi del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de Sumacàrcer · Veure més »

Escut i bandera de Vilanova de Viver

L'escut i la bandera de Vilanova de Viver són els símbols representatius de Vilanova de Viver, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera de Vilanova de Viver · Veure més »

Escut i bandera del Pilar de la Foradada

L'escut i la bandera del Pilar de la Foradada són els símbols representatius del Pilar de la Foradada, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera del Pilar de la Foradada · Veure més »

Escut i bandera del Ràfol d'Almúnia

L'escut i la bandera del Ràfol d'Almúnia són els símbols representatius del Ràfol d'Almúnia, municipi del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Toponímia і Escut i bandera del Ràfol d'Almúnia · Veure més »

Estrées-lès-Crécy

Estrées-lès-Crécy és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Toponímia і Estrées-lès-Crécy · Veure més »

Etna (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Etna (desambiguació) · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Toponímia і Exònim · Veure més »

Falgons

Castell de Falgons vist des del cantó nord-oest Falgons és un poble al municipi de Sant Miquel de Campmajor i una antiga baronia, a la comarca del Pla de l'Estany.

Nou!!: Toponímia і Falgons · Veure més »

Falles del Pirineu

Les falles del Pirineu és una tradició festiva ancestral que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.

Nou!!: Toponímia і Falles del Pirineu · Veure més »

Far d'Alexandria

El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món antic.

Nou!!: Toponímia і Far d'Alexandria · Veure més »

Far Les Éclaireurs

El far "Les Éclaireurs" (els exploradors, en català) és un far situat a l'illot nord-est del conjunt d'illots Les Éclaireurs, al Canal Beagle, davant les costes de la badia d'Ushuaia, a la Tierra del Fuego (Argentina).

Nou!!: Toponímia і Far Les Éclaireurs · Veure més »

Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Nou!!: Toponímia і Fastos · Veure més »

Favara (desambiguació)

En la toponímia significa 'font', de l'àrab fawwāra.

Nou!!: Toponímia і Favara (desambiguació) · Veure més »

Fenolhet

Topònim occità derivat de fenolh, 'fonoll'.

Nou!!: Toponímia і Fenolhet · Veure més »

Ferran Jové Hortoneda

Ferran Jové Hortoneda (les Borges del Camp, 17 de novembre de 1929 - les Borges del Camp, 24 d'agost de 2017) va ser un erudit, historiador i toponimista català.

Nou!!: Toponímia і Ferran Jové Hortoneda · Veure més »

Ferreret (amfibi)

El ferreret (o ferreguet, forma que conviu amb la primera a Mallorca) és una espècie (Alytes muletensis) d'amfibi anur de la família Discoglossidae, endèmica de la serra de Tramuntana i de la Serra de Llevant, a Mallorca.

Nou!!: Toponímia і Ferreret (amfibi) · Veure més »

Ferreries

Ferreries és una vila i municipi de Menorca situat al centre de l'illa.

Nou!!: Toponímia і Ferreries · Veure més »

Ferrocarril Talyllyn

El ferrocarril Talyllyn (en gal·lès Rheilffordd Talyllyn) és un ferrocarril de via estreta conservat a Gal·les al Regne Unit, que corre sobre 11,67 km des de Tywyn,L'ortografia dels topònims locals ha canviat en la història del ferrocarril com per exemple el terme Tywyn que generalment s'ha escrit com Towyn fins a 1975.

Nou!!: Toponímia і Ferrocarril Talyllyn · Veure més »

Fitònim

Bufassa, cardalloba, cardiga, cardigàs, cardot gros, carnera borda i pet d'ase són, entre d'altres, els diversos fitònims en català per denominar l'espècie ''Onopordum acanthium L.'' Un fitònim és el nom d'una planta.

Nou!!: Toponímia і Fitònim · Veure més »

Flores de Ávila

Flores de Ávila és una població espanyola situada a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó (província d'Àvila), a la comarca de la Moraña, partit judicial d'Arévalo.

Nou!!: Toponímia і Flores de Ávila · Veure més »

Foia

Vista de la foia d'Osca des del Castell de Loarre. Una foia és una depressió o concavitat del terreny causada per l'erosió de les aigües o per una fossa tectònica.

Nou!!: Toponímia і Foia · Veure més »

Fondó

* Topònims.

Nou!!: Toponímia і Fondó · Veure més »

Font del Ninyu

La font del Nen, popularment coneguda com a font del Ninyu, és una font pública i monument de pedra situada avui dia als Jardins de Can Mantega, al barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Toponímia і Font del Ninyu · Veure més »

Forcada

La forcada és un cep de raïm blanc retrobat a la falda de la muntanya Roca Foradada, propera a la Vall de Bianya (la Garrotxa), el 2005.

Nou!!: Toponímia і Forcada · Veure més »

Fossilització de la prenonímia

S'entén al fossilització de la prenonímia com a l'evolució històrica que ha patit l'assignació del prenom, consistent en invertir la tendència inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents.

Nou!!: Toponímia і Fossilització de la prenonímia · Veure més »

Francesc Marsà Gómez

Francesc Marsà Gómez (Portbou, Província de Girona, 1924 – Barcelona, 1998) fou un filòleg llicenciat en filosofia i lletres (Secció de filologia romànica) a la Universitat de Barcelona (1949) i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid (1957) amb la tesi La villa en la toponimia catalana.

Nou!!: Toponímia і Francesc Marsà Gómez · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Toponímia і Francoprovençal · Veure més »

Gabellí

Gabellí és un topònim de la Mallorca islàmica derivat de djabaliy, 'muntanyós', 'de les muntanyes'.

Nou!!: Toponímia і Gabellí · Veure més »

Gabriel Bibiloni

Gabriel Bibiloni i Canyelles (Pòrtol, 1951) és lingüista i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears.

Nou!!: Toponímia і Gabriel Bibiloni · Veure més »

Gabriel de Vallseca

Gabriel Vallseca o Gabriel de Vallseca (Barcelona, abans de 1408 - Palma, després de 1467) fou mestre de cartes de navegar (cartògraf), bruixoler i mercader; era descendent de jueus conversos.

Nou!!: Toponímia і Gabriel de Vallseca · Veure més »

Galaic

Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.

Nou!!: Toponímia і Galaic · Veure més »

Gal·lès Patagó

Senyal trilingüe a Gaiman, Chubut Ysgol yr Hendre, Patagònia, Escola de llengua gal·lesa. El gal·lès patagó (gal·lès: Cymraeg y Wladfa) és una varietat de la llengua gal·lesa parlada a Y Wladfa, l'assentament gal·lès en la Patagònia, Província de Chubut, Argentina.

Nou!!: Toponímia і Gal·lès Patagó · Veure més »

Galdent

Galdent és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al sud de la serra de Galdent.

Nou!!: Toponímia і Galdent · Veure més »

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Nou!!: Toponímia і Gavatx · Veure més »

Geest

miniatura El geest és una formació geològica típica de Dinamarca i del nord d'Alemanya i dels Països Baixos.

Nou!!: Toponímia і Geest · Veure més »

Gentbrugge

Gentbrugge és un nucli del municipi de Gant a la província Flandes Oriental de Bèlgica.

Nou!!: Toponímia і Gentbrugge · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Toponímia і Gentilici · Veure més »

Geografia física

La geografia física és la branca de la geografia que aborda l'estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l'estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.

Nou!!: Toponímia і Geografia física · Veure més »

Geografia lingüística

Armeni i llengües caucàsiques La geografia lingüística és la branca de la geografia humana que estudia la distribució geogràfica de les llengües i dels elements que les constitueixen.

Nou!!: Toponímia і Geografia lingüística · Veure més »

Glacera de Gébroulaz

La glacera de Gébroulaz és una glacera de vall francesa del massís de la Vanoise (Alps) situat en el municipi de Les Allues, al departament de Savoia a la regió Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Toponímia і Glacera de Gébroulaz · Veure més »

Glif maia

Els glifs maies (també anomenats jeroglífics maies) van ser el sistema d'escriptura de la civilització maia precolombina a Mesoamèrica.

Nou!!: Toponímia і Glif maia · Veure més »

Glinder Au

El Glinder Au o Steinbek (baix alemany Steenbeek) és un riu als estats d'Hamburg i de Slesvig-Holstein a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Glinder Au · Veure més »

Golf de Guinea

L'extens golf de Guinea és un entrant de l'oceà Atlàntic a la costa del sud-oest d'Àfrica.

Nou!!: Toponímia і Golf de Guinea · Veure més »

Golf de Morbihan (Kerguelen)

Vista del Golf de Morbihan El golf de Morbihan de les Illes Kerguelen forma una àmplia i profunda cala al centre de l'illa principal de Grande Terre.

Nou!!: Toponímia і Golf de Morbihan (Kerguelen) · Veure més »

Gots d'Escandinàvia

Gotlandesos El gots d'Escandinàvia o gautes, dits també en context anglosaxó geates, (anglès antic, nòrdic antic, suec modern), i també simplement gots, foren una tribu germànica septentrional que habitava les terres del sud de Suècia, conegudes com a Götaland («terra de gots»), predecessors dels actuals pobladors d'aquesta gran regió sueca i conformadors de la moderna nació sueca, juntament amb els suions i els gotlandesos (de l'illa de Gotland).

Nou!!: Toponímia і Gots d'Escandinàvia · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Toponímia і Granada · Veure més »

Grec cretenc

El grec cretenc (grec: kritikí diálektos, Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega, parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.

Nou!!: Toponímia і Grec cretenc · Veure més »

Großhansdorf

Großhansdorf (en baix alemany Groothansdörp) és un municipi de l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya al districte de Stormarn i a l'Àrea metropolitana d'Hamburg.

Nou!!: Toponímia і Großhansdorf · Veure més »

Gruta de Massavielha

La Gruta de Massavielha (en occità, Tuta de Massavielha) és un lloc de pelegrinatge catòlic situada en Lorda (Alts Pirineus, França).

Nou!!: Toponímia і Gruta de Massavielha · Veure més »

Guanahatabeys

Els guanahatabeys (també escrit guanajatabeys) eren un poble indígena de l'oest de Cuba en el moment del contacte europeu.

Nou!!: Toponímia і Guanahatabeys · Veure més »

Guanxes

Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC.

Nou!!: Toponímia і Guanxes · Veure més »

Guararapes

  Guararapes, o morro dos Guararapes en portuguès brasiler, és un turó situat en la localitat brasilera de Jaboatão dos Guararapes, just en el límit municipal amb la capital pernambucana, Recife.

Nou!!: Toponímia і Guararapes · Veure més »

Guido Gezelle

Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès.

Nou!!: Toponímia і Guido Gezelle · Veure més »

Gypsela

Gypsela, Cypsela o Cípsela és el nom d'una ciutat presumiblement mítica que hauria estat situada davant de les empordaneses illes Medes segons la indicació que Ruf Fest Aviè (escriptor del) en fa en el vers 521 del seu poema lOra maritima.

Nou!!: Toponímia і Gypsela · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Hamburg · Veure més »

Hannut

Hannut (en neerlandès Hannuit, en való Hanèu) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona que té uns 15.115 habitants.

Nou!!: Toponímia і Hannut · Veure més »

Hórreo gallec

Hórreo de pedra sobre columnes i solera de canteria a Pontevedra. Hórreo de fusta sota columnas de granit a Allariz. Lhórreo gallec és un tipus específic d'hórreo de Galícia, una construcció d'ús agrícola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls.

Nou!!: Toponímia і Hórreo gallec · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Toponímia і Hel·lenització · Veure més »

Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.

Nou!!: Toponímia і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »

Henri d'Arbois de Jubainville

Marie-Henri d'Arbois de Jubainville (Nancy, 5 de desembre de 1827 - París, 26 de febrer de 1910) fou un historiador, arxivista i celtista francès.

Nou!!: Toponímia і Henri d'Arbois de Jubainville · Veure més »

Hernán-Valle

Hernán-Valle és una localitat i pedania espanyola pertanyent al municipi de Guadix, a la província de Granada i comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Toponímia і Hernán-Valle · Veure més »

Hidrònim

Un hidrònim és el nom d'un riu, llac o qualsevol massa d'aigua.

Nou!!: Toponímia і Hidrònim · Veure més »

Història d'Astúries

Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.

Nou!!: Toponímia і Història d'Astúries · Veure més »

Història d'Eslovènia

La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.

Nou!!: Toponímia і Història d'Eslovènia · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: Toponímia і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1943 i 1963

La Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 s'inicia amb la formació i triomf electoral del peronisme, seguit del seu enderrocament per un cop d'estat el 1955, que va donar pas a una successió de dictadures militars i governs civils de representativitat limitada en els quals el peronisme va estar proscripte.

Nou!!: Toponímia і Història de l'Argentina entre 1943 i 1963 · Veure més »

Història de l'èuscar

Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys. La història de l'èuscar s'analitza des de dos punts de vista diferents: la història interna (els processos de canvi en l'idioma) i la història externa (els canvis en el context sociopolític on es parla la llengua).

Nou!!: Toponímia і Història de l'èuscar · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Toponímia і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Toponímia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Toponímia і Història de l'italià · Veure més »

Història de la cartografia

XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.

Nou!!: Toponímia і Història de la cartografia · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Toponímia і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Toponímia і Història de la sal · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Toponímia і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Toponímia і Història de Portugal · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: Toponímia і Història de Reus · Veure més »

Història de Sabadell

Antic Passeig de la Plaça Major La història de Sabadell descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de Sabadell.

Nou!!: Toponímia і Història de Sabadell · Veure més »

Història del paisatge

La història del paisatge és l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparença física del medi, tant present com pretèrit.

Nou!!: Toponímia і Història del paisatge · Veure més »

Història interna del basc

La història interna de l'euskera o llengua basca analitza tant els fets diacrònics com els sincrònics dels documents en aquesta llengua.

Nou!!: Toponímia і Història interna del basc · Veure més »

Hodònim

plaça de Catalunya, Barcelona Un hodònim —també escrit sense "h", odònim— és un terme que fa referència al nom d'una via pública (carrer, plaça, avinguda, passeig, rambla, camí, carretera, etc.). La seva etimologia prové del grec ὁδός (hodós, 'camí') i ὄνομα (ónoma, 'nom'), és a dir, 'nom de camí'.

Nou!!: Toponímia і Hodònim · Veure més »

Hominide

Hominide (Homínid en alemany) és una narració escrita en alemany per l'escriptor austríac Klaus Ebner.

Nou!!: Toponímia і Hominide · Veure més »

Hub (desambiguació)

* Centre de connexions, un aeroport una aerolínia opera tots els seus vols.

Nou!!: Toponímia і Hub (desambiguació) · Veure més »

Ichnusa

La Birra Ichnusa és una marca comercial de birra lager de l'ísola de Sardenya, fabricada al municipi d'Assemini.

Nou!!: Toponímia і Ichnusa · Veure més »

Idioma paisachi

El paisachi, conegut també com a paishachi, és un idioma extint de l'Índia antiga, esmentat com un mitjà de debat i d'expressió literària en diverses fonts budistes theravada, i en diverses gramàtiques pràcrites i sànscrites de l'antiguitat.

Nou!!: Toponímia і Idioma paisachi · Veure més »

Ikalesken

Ikalesken, Ikalensken o Ikales és un topònim ibèric que només apareix en llegendes monetals en escriptura ibèrica meridional.

Nou!!: Toponímia і Ikalesken · Veure més »

Irene Coghene

és una activista cultural per la llengua i la cultura alguereses.

Nou!!: Toponímia і Irene Coghene · Veure més »

Irpínia

Irpínia és un districte històric-geogràfic del sud d'Itàlia que es correspon amb bona aproximació al territori de l'actual província d'Avellino que, al seu torn, té els seus orígens al giustizierato del Principato Ultra establert al pel rei de Sicília (posteriorment rei de Nàpols) Carles I d'Anjou.

Nou!!: Toponímia і Irpínia · Veure més »

Italianització

Fulletó del període de la italianització feixista on es prohibia cantar o parlar la "llengua eslava" als carrers i en llocs públics de Dignano (actualment Vodnjan, Croàcia). S'amenaçava amb l'aplicació de "mètodes persuasius". La italianització (en italià: Italianizzazione; en croat: talijanizacija; en eslovè: poitaljančevanje; en alemany: Italianisierung; en grec: Ιταλοποίηση) és el procés d'expansió de la cultura, la societat i la llengua italiana, tant per integració com per assimilació.

Nou!!: Toponímia і Italianització · Veure més »

Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà

El jaciment prehistòric de la Balma de Guilanyà és un abric natural de petites dimensions que es troba dins el període Paleolític Superior i el Mesolític, situada en la formació de la serra de Busa, en una ramificació secundària dels cims del Port del Comte i Rasos de Peguera.

Nou!!: Toponímia і Jaciment arqueològic de la Balma de Guilanyà · Veure més »

Jaume Bonet i Moll

Jaume Bonet i Moll (Mallorca) és un mestre jubilat i membre de l'Associació Jubilats per Mallorca, conegut per haver realitzat una vaga de fam durant 26 dies amb l'objectiu de denunciar la política contra el català del govern balear dirigit per José Ramon Bauzà.

Nou!!: Toponímia і Jaume Bonet i Moll · Veure més »

Jörlau

El Jörlau (en danès Jørlå) és un rierol a Slesvig-Holstein (Alemanya).

Nou!!: Toponímia і Jörlau · Veure més »

Joan Baptista Peset i Aleixandre

Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fou un metge, científic i polític valencià.

Nou!!: Toponímia і Joan Baptista Peset i Aleixandre · Veure més »

Joan Peytaví i Deixona

Joan Peytaví i Deixona (Perpinyà, 1 d'abril del 1968) és un historiador, catedràtic, professor, investigador i divulgador català.

Nou!!: Toponímia і Joan Peytaví i Deixona · Veure més »

Johann Ruysch

Planisferi de Ruysch, 1507. Johann Ruysch o Johannes Ruysch (c. 1460-1533) va ser un cartògraf d'origen flamenc actiu en Roma en 1507, on va publicar un dels més importants planisferis de començaments del, el segon mapa imprès en el qual es recollia informació del Nou Món.

Nou!!: Toponímia і Johann Ruysch · Veure més »

José Antonio Saura Rami

José Antonio Saura Rami és un filòleg aragonès natural de Grist, en la Vall de Benasc.

Nou!!: Toponímia і José Antonio Saura Rami · Veure més »

Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) fou un filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català.

Nou!!: Toponímia і Josep Balari i Jovany · Veure més »

Josep Martines Peres

Josep Martines Peres (Benimantell, la Marina Baixa, febrer del 1963) és un filòleg valencià, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, membre numerari 263 de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Comissió de Lexicografia del IEC.

Nou!!: Toponímia і Josep Martines Peres · Veure més »

Josep Sanchis Sivera

Josep Sanchis Sivera (València, 5 de gener de 1867 - València, 21 de maig de 1937) va ser un canonge i historiador valencià.

Nou!!: Toponímia і Josep Sanchis Sivera · Veure més »

Jou (desambiguació)

Un jou és una peça que permet junyir dos animals de tir a una arada o un carro.

Nou!!: Toponímia і Jou (desambiguació) · Veure més »

Joves de Mallorca per la Llengua

Joves de Mallorca per la Llengua és una institució cívica i cultural juvenil amb una notable influència a Mallorca pel que fa a la promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpia de l'illa.

Nou!!: Toponímia і Joves de Mallorca per la Llengua · Veure més »

Juan García-Frías García

Juan García-Frías García (Albox, província d'Almeria, 30 de novembre, 1905 - 28 de maig de 1996) fou un militar, advocat i enginyer espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Toponímia і Juan García-Frías García · Veure més »

Juan Panero

Juan Panero Torbado, més conegut com a Juan Panero, (Astorga, 1908 - Astorga, 7 d'agost de 1937) va ser un poeta astorgà.

Nou!!: Toponímia і Juan Panero · Veure més »

Juli Moll i Gómez de la Tía

Juli Moll i Gómez de la Tía (es Mercadal, 1947 - es Mercadal, 11 de juny de 2021) va ser un filòleg menorquí.

Nou!!: Toponímia і Juli Moll i Gómez de la Tía · Veure més »

Juneda

Juneda és una vila de Catalunya situada al nord de la comarca de les Garrigues, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Toponímia і Juneda · Veure més »

Kadıköy

Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).

Nou!!: Toponímia і Kadıköy · Veure més »

Kanza

Els kanza o kaw són una tribu d'amerindis dels Estats Units del grup dhegiha, el nom del qual prové d’ak’a (vent) i vol dir "gent del vent del sud". Kaw Nation. 2011 "poble de l'aigua", kansa, kaza, kosa, i kasa. Llur llengua tribal és el kansa, classificada com a siouan.Unrau, William. Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History & Culture. Retrieved 21 Feb 2009. El topònim "Kansas" ha derivat del nom d'aquesta tribu. Es diu que el nom Topeka, capital de Kansas, prové de la paraula Tó Ppí Kˀé que vol dir "un bon lloc per conrear patates." Els kaw estan força relacionats amb els osages, amb molts dels quals s'han casat. Vivien als marges dels rius Kansas i Salino, entre el sud d'Indiana i Illinois. Actualment tenen terres no reserves al Comtat de Kay (Oklahoma).

Nou!!: Toponímia і Kanza · Veure més »

Karel De Flou

Karel de Flou (Bruges, 9 de juliol 1853 - Bruges, 27 de juny de 1931) era un lingüista i filòleg belga, de parla neerlandesa, especialitzat en toponímia.

Nou!!: Toponímia і Karel De Flou · Veure més »

Kelpie

Un kelpie, o kelpie d'aigua (gaèlic escocès: Each-uisge), és un esperit del folklore escocès que canvia de forma i habita als llacs.

Nou!!: Toponímia і Kelpie · Veure més »

Khatirka

Khatirka (en rus: Хатырка) és un poble del districte autònom de Txukotka, a Rússia, que el 2018 tenia 323 habitants.

Nou!!: Toponímia і Khatirka · Veure més »

Kinshasa

El bulevard 30 du Juin, al centre de Kinshasa Kinshasa (abans coneguda com a Léopoldville en francès o Leopoldstad en neerlandès)) és la capital i la ciutat principal de la República Democràtica del Congo. Antic poblet de pescadors, avui dia Kinshasa és una gran ciutat de contrastos, amb luxoses àrees residencials i comercials, tres universitats i barris de barraques, que té una població d'uns 8,8 milions d'habitants (2010), Perspectives d'Urbanització mundials de l'ONU estimen que per a l'any 2010. Mentre que la llista de l'ONU és, nominalment, una llista de les aglomeracions urbanes, aquesta ciutat en particular es considera l'ús de la "ciutat pròpiament dita" concepte estadístic en.

Nou!!: Toponímia і Kinshasa · Veure més »

Krückau

El Krückau és un afluent de l'Elba d'uns 40 km que neix a Kaltenkirchen a l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) i que desemboca a l'Elba a Seestermühe.

Nou!!: Toponímia і Krückau · Veure més »

Kunyu Wanguo Quantu

El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès.

Nou!!: Toponímia і Kunyu Wanguo Quantu · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Nou!!: Toponímia і Kurd · Veure més »

L'Algassa

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і L'Algassa · Veure més »

L'Ametlla de Segarra

L'Ametlla de Segarra és una població integrada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Toponímia і L'Ametlla de Segarra · Veure més »

L'Ereta de les Bruixes

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і L'Ereta de les Bruixes · Veure més »

L'Escala

L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries.

Nou!!: Toponímia і L'Escala · Veure més »

L'Udró

Udró és un mot que apareix a la toponímia costanera de la Serra de Tramuntana per designar un penyal prominent, semblant a un Cavall Bernat.

Nou!!: Toponímia і L'Udró · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Toponímia і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Casanova

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Casanova · Veure més »

La Cogulla

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Cogulla · Veure més »

La Creu de les Llaceres

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Creu de les Llaceres · Veure més »

La Devesa (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Devesa (desambiguació) · Veure més »

La Falconera

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Falconera · Veure més »

La Foixarda

Mapa del districte de Sants-Montjuïc (Barcelona) La Foixarda és un sector de la muntanya de Montjuïc en el districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Toponímia і La Foixarda · Veure més »

La Ginebrosa (desambiguació)

* ''la Ginebrosa (Sant Joan de les Abadesses)|La Ginebrosa'': masia del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

Nou!!: Toponímia і La Ginebrosa (desambiguació) · Veure més »

La Mola (Sant Llorenç del Munt)

La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, situat a la Serralada Prelitoral.

Nou!!: Toponímia і La Mola (Sant Llorenç del Munt) · Veure més »

La Morella

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Morella · Veure més »

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Toponímia і La Pobla de Vallbona · Veure més »

La Rebolleda

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і La Rebolleda · Veure més »

La Teulera (Palma)

Localització de sa Teulera respecte del Districte de Ponent. La Teulera és un barri de la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Toponímia і La Teulera (Palma) · Veure més »

La Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera és un municipi del País Valencià i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Toponímia і La Vall de Gallinera · Veure més »

La Vall de Laguar

La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta, a les comarques centrals del País Valencià.

Nou!!: Toponímia і La Vall de Laguar · Veure més »

Landwehr

Un Landwehr (paraula alemanya), landgraben o en neerlandès landweer o landgraaf és una fortificació militar de l'edat mitjana, típica de la gran planura europea.

Nou!!: Toponímia і Landwehr · Veure més »

Lantanoide

Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).

Nou!!: Toponímia і Lantanoide · Veure més »

Lapònia

La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.

Nou!!: Toponímia і Lapònia · Veure més »

Laqant

Medina Laqant o al-Laqant (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت) és un topònim àrab que deu el seu origen a la veu llatina Lucentum i que s'ha identificat amb l'actual ciutat d'Alacant.

Nou!!: Toponímia і Laqant · Veure més »

Larrunarri

El Larrunarri, també conegut com a Txindoki, Ñañarri o fins i tot el Cervino Basc, és una muntanya de la Serra d'Aralar, situada al municipi d'Amezketa, regió de Goierri, Guipúscoa, Euskal Herria.

Nou!!: Toponímia і Larrunarri · Veure més »

Lasquarri

Lasquarri (en castellà Lascuarre i en aragonès Llascuarre) és una vila i municipi a la comarca de la Ribagorça, a la Franja de Ponent, Aragó.

Nou!!: Toponímia і Lasquarri · Veure més »

Lavapiés

Lavapiés és el nom d'una plaça del centre de Madrid, Espanya.

Nou!!: Toponímia і Lavapiés · Veure més »

Lígur antic

L'idioma lígur és el terme que s'aplica a les llengua o llengües parlades pels antics lígurs en el sud de França i part occidental del nord d'Itàlia.

Nou!!: Toponímia і Lígur antic · Veure més »

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Toponímia і Lígurs · Veure més »

Lüderitz

Lüderitz és una ciutat portuària de Namíbia, situada a la regió Karas, la regió més al sud del país.

Nou!!: Toponímia і Lüderitz · Veure més »

Lüttkampgraben

El Lüttkampgraben és un petit riu de l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Lüttkampgraben · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Nou!!: Toponímia і Lenin · Veure més »

Les Arques de Coma de Vaca

Les Arques de Coma de Vaca és una petita coma muntanyenca al nord del riu de Coma de Vaca, capçalera del riu Freser, al municipi de Queralbs, el Ripollès, situada al vessant sud-est del pic de la Fossa del Gegant (2.808 m) entre el cim Alt de les Arques (2.792 m al serrat del Mig) i el pic superior de la Vaca (2.826 m), al costat sud del coll de Carançà (2.723 m).

Nou!!: Toponímia і Les Arques de Coma de Vaca · Veure més »

Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Nou!!: Toponímia і Les Borges del Camp · Veure més »

Les Canals

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Les Canals · Veure més »

Les Guixeres

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Les Guixeres · Veure més »

Les Tosses

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Les Tosses · Veure més »

Lima

Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país.

Nou!!: Toponímia і Lima · Veure més »

Linya

;Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Linya · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Toponímia і Literatura catalana · Veure més »

Llac Amatitlán

El llac de Amatitlán és un llac de cràter situat a Guatemala.

Nou!!: Toponímia і Llac Amatitlán · Veure més »

Llac Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg

Llac Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg és el nom original del llac Chaubunagungamaug, més conegut com el Llac de Webster, és un llac de la ciutat de Webster (Massachusetts).

Nou!!: Toponímia і Llac Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg · Veure més »

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch

L'estació de tren de '''Llanfair­pwllgwyngyll­gogery­chwyrn­drobwll­llan­tysilio­gogo­goch''' Llanfairpwllgwyngyll (pronunciat), i oficialment Llanfair­pwllgwyngyll­gogery­chwyrn­drobwllllan­tysilio­gogo­goch, és un poble de l'illa de Mona (Anglesey), al País de Gal·les.

Nou!!: Toponímia і Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch · Veure més »

Llíber

Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Toponímia і Llíber · Veure més »

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Nou!!: Toponímia і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »

Llei Foral del Basc

La Llei Foral del Basc (en basc Euskararen Foru Legea) de 1986 regula l'estatus del basc o èuscar en les administracions públiques i en l'ensenyament en la Comunitat Foral de Navarra.

Nou!!: Toponímia і Llei Foral del Basc · Veure més »

Llengües britòniques

Les llengües britòniques formen una de les dues subdivisions de la famíla lingüística insular cèltica - l'altra és la branca goidèlica.

Nou!!: Toponímia і Llengües britòniques · Veure més »

Llengües cañari–puruhá

Las llengües cañari-puruhá era un grup de llengües indígenes actualment extintes que es van parlar a les províncies de Chimborazo, Cañar i Azuay, en el sud de l'Equador.

Nou!!: Toponímia і Llengües cañari–puruhá · Veure més »

Llengües cèltiques continentals

En colors clars, pobles celtes continentals Les llengües cèltiques continentals, avui extingides, són les llengües de la branca cèltica que es van parlar en tot el continent europeu, per tal de distingir-les de les llengües cèltiques insulars de les illes de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Toponímia і Llengües cèltiques continentals · Veure més »

Llengües de l'Equador

Les llengües de l'Equador comprenen totes les llengües presents parlades abans de la conquesta europea en el que actualment és el territori de l'Equador.

Nou!!: Toponímia і Llengües de l'Equador · Veure més »

Llengües de Suïssa

Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.

Nou!!: Toponímia і Llengües de Suïssa · Veure més »

Llengües paleoeuropees

Mapa de les llengües paleoeuropees conegudes, incloent-hi estrats lingüístics Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.

Nou!!: Toponímia і Llengües paleoeuropees · Veure més »

Llengües preromanes

Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Toponímia і Llengües preromanes · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Toponímia і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües tallán-sechura

Les llengües tallán-sechura (també sechura-catacao) comprèn un grup de llengües escassament documentades de la serra nord del Perú, al nord-oest del país, conegudes bàsicament per la toponímia de la regió i la Llista de Martínez Compañón.

Nou!!: Toponímia і Llengües tallán-sechura · Veure més »

Llengües xinca

Extensió del xinca al segle XX (blau fosc), i extensió probable en el passat (s. VIII) a partir de la toponímia El xinca és un grup de quatre llengües parlades pels xinques.

Nou!!: Toponímia і Llengües xinca · Veure més »

Llengua amorrita

Cronologia de les llengües semítiques La llengua amorrita és una llengua semítica parlada pel poble amorrita que vivia a l'alta i baixa Mesopotàmia (equivalent de la Síria actual) entre finals del 3r mil·lenni aC fins i principis del 2n mil·lenni aC.

Nou!!: Toponímia і Llengua amorrita · Veure més »

Llengua picta

El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida.

Nou!!: Toponímia і Llengua picta · Veure més »

Llibre del Repartiment d'Oriola

El Llibre dels Repartiments dels terres entre vehins de la molt Noble i Leal i Insigne Ciutat d'Oriola és l'únic testimoniatge dels repartiments de terres d'Oriola i de la comarca valenciana del Baix Segura duts a terme després de la conquesta en l'any 1243.

Nou!!: Toponímia і Llibre del Repartiment d'Oriola · Veure més »

Llista de masies de Lladurs

La llista de masies de Lladurs ordena alfabèticament els topònims de diversos edificis de l'actual terme del poble de Lladurs, al municipi de Lladurs, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Toponímia і Llista de masies de Lladurs · Veure més »

Llista de masies de Timoneda

La llista de masies de Timoneda ordena alfabèticament els topònims de les masies del terme del poble de Timoneda, al municipi de Lladurs (Solsonès).

Nou!!: Toponímia і Llista de masies de Timoneda · Veure més »

Llista de masies dels Torrents (Lladurs)

La llista de masies dels Torrents ordena alfabèticament els topònims de les masies del terme del poble dels Torrents, al municipi de Lladurs (Solsonès).

Nou!!: Toponímia і Llista de masies dels Torrents (Lladurs) · Veure més »

Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà

Mapa de la possible extensió del protobasc durant el segle VI i extensió actual. El caràcter bascoide d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull.

Nou!!: Toponímia і Llista de topònims d'origen bascoide del Pallars Sobirà · Veure més »

Llista de topònims de Llagostera

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Llagostera, al Gironès.

Nou!!: Toponímia і Llista de topònims de Llagostera · Veure més »

Llista de topònims mallorquins precatalans

La toponímia de l'illa de Mallorca es pot classificar en dos grans grups: la que és formada a partir d'arrels catalanes i la que és formada a partir d'elements que no són catalans, és a dir, la que és formada abans de la conquesta de Mallorca el.

Nou!!: Toponímia і Llista de topònims mallorquins precatalans · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Toponímia і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià

Aquesta llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià recull les disposicions que regulen els canvis del nom oficial dels topònims del País Valencià per fer oficial el seu ús en valencià.

Nou!!: Toponímia і Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià · Veure més »

Llista dels municipis del País Valencià que tenen el topònim oficial diferent de la forma tradicional en valencià

Aquesta llista presenta municipis valencians amb topònim oficial diferent del topònim tradicional en valencià, seguint el criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nou!!: Toponímia і Llista dels municipis del País Valencià que tenen el topònim oficial diferent de la forma tradicional en valencià · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Toponímia і Llombardia · Veure més »

Llucalcari

Llucalcari és un llogaret del terme municipal de Deià, a Mallorca.

Nou!!: Toponímia і Llucalcari · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Toponímia і Llucmajor · Veure més »

Lo Morral

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Lo Morral · Veure més »

Lo Tormo

Lo Tormo és una muntanya de 523 metres situada en el punt en què la Serra dels Morers conflueix amb la Serra del Tormo que delimita els municipis de la Torre de l'Espanyol al nord i el de Garcia al sud.

Nou!!: Toponímia і Lo Tormo · Veure més »

Lokstedt

Lokstedt (en Looksteed) és un nucli del bezirk d'Eimsbüttel de l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Lokstedt · Veure més »

Londinium

Model de Londinium entre 85 i 90, al Museu de Londres, mostrant el primer pont construït sobre el Tàmesi Antoninià de Carausi, encunyat a Londinium Londinium (en llatí Londinium i també Lundinium, en grec antic Λονδίνιον) va ser una ciutat fundada pels romans a mitjan al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra.

Nou!!: Toponímia і Londinium · Veure més »

Los Plans

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Los Plans · Veure més »

LSG

* Supercúmul Local (del seu nom en anglès Local Supercluster of Galaxies), supercúmul de galàxies que conté la Via Làctia.

Nou!!: Toponímia і LSG · Veure més »

Lualaba

* Topònims.

Nou!!: Toponímia і Lualaba · Veure més »

Manlleu (desambiguació)

* Filologia: Manlleu Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.

Nou!!: Toponímia і Manlleu (desambiguació) · Veure més »

Manuel Anglada i Ferran

Manuel Anglada i Ferran (Maçanet de la Selva, Selva, 1 de gener de 1918 - Andorra la Vella, 9 de desembre de 1998) va ser un estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu.

Nou!!: Toponímia і Manuel Anglada i Ferran · Veure més »

Mapa

Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.

Nou!!: Toponímia і Mapa · Veure més »

Mapa de Juan de la Cosa

El mapa o carta de Juan de la Cosa és un mapa pintat en pergamí, de 93 cm d'alt per 183 d'amplada, conservat al Museu Naval de Madrid.

Nou!!: Toponímia і Mapa de Juan de la Cosa · Veure més »

Mare de Déu de Canòlic

La Mare de Déu de Canòlic (o, en grafia històrica, Canòlich) és un santuari marià i una talla de la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria on es venera la Mare de Déu de Canòlic.

Nou!!: Toponímia і Mare de Déu de Canòlic · Veure més »

Margalef

Margalef, de vegades anomenat Margalef de Montsant, és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Nou!!: Toponímia і Margalef · Veure més »

Martín del Barco Centenera

Martín del Barco Centenera (Logrosán, Cáceres, 1535 - ¿1605?), va ser un clergue espanyol que participà activament en la conquesta i colonització de la Río de la Plata.

Nou!!: Toponímia і Martín del Barco Centenera · Veure més »

Marxuquera

Marxuquera (també anomenada ocasionalment la Marxuquera), és una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia, Palma de Gandia, Ador i Alfauir (La Safor), amb uns 934 habitants repartits en un xicotet nucli històric i diferents urbanitzacions, a més de gran quantitat de cases diseminades.

Nou!!: Toponímia і Marxuquera · Veure més »

Mas Carreres (Ordis)

El Mas Carreres és un mas situat al municipi d'Ordis, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.

Nou!!: Toponímia і Mas Carreres (Ordis) · Veure més »

Mas d'en Cosme

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Mas d'en Cosme · Veure més »

Mas de les Comes

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Mas de les Comes · Veure més »

Mas del Cec

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Mas del Cec · Veure més »

Mas del Gil

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Mas del Gil · Veure més »

Mas Miquel

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Mas Miquel · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Toponímia і Masia · Veure més »

Masia del Batlle

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Masia del Batlle · Veure més »

Matavaques (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Matavaques (desambiguació) · Veure més »

Mazateronodon endemicus

Mazateronodon endemicus és una espècie extinta de primat que visqué durant l'Eocè en allò que avui en dia és la regió de Sòria.

Nou!!: Toponímia і Mazateronodon endemicus · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Toponímia і Mèrida · Veure més »

Mühlenkampkanal

El Mühlenkampkanal és un canal curtet que va excavar-se als prats molls al marge esquerre del riu Alster a Hamburg, (Alemanya) des del 1861 quan Adolph Sierich va urbanitzar el nucli rural de Winterhude.

Nou!!: Toponímia і Mühlenkampkanal · Veure més »

Meixtxerià

El Meixtxerià era una llengua fino-volgaica de la qual no queden restes, i tan sols hi ha especulacions de la seva filiació.

Nou!!: Toponímia і Meixtxerià · Veure més »

Microtoponímia

La microtoponímia té com a objectiu l'estudi dels topònims en un àmbit geogràfic restringit (un poble, una vall, una muntanya…), i va a cercar tota mena de topònims locals: fonts, camins, masies, camps, etcètera.

Nou!!: Toponímia і Microtoponímia · Veure més »

Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.

Nou!!: Toponímia і Miquèu Grosclaude · Veure més »

Miróbriga

Miróbriga o Miróbrica dos Célticos (en llatí: Mirobriga/Mirobrica Celticorum), també coneguda per Miróbrica, és una antiga ciutat romana situada prop de la vila i freguesia de Santiago do Cacém, al municipi del mateix nom al sud-oest de Portugal.

Nou!!: Toponímia і Miróbriga · Veure més »

Mitologia bretona

La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.

Nou!!: Toponímia і Mitologia bretona · Veure més »

Mitologia gal·lesa

VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.

Nou!!: Toponímia і Mitologia gal·lesa · Veure més »

Mixteca

El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.

Nou!!: Toponímia і Mixteca · Veure més »

Modave

Modave és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Hoyoux, el Ry de Pailhe i el Bonne.

Nou!!: Toponímia і Modave · Veure més »

Molí de les Tres Creus

El molí de les Tres Creus era un molí paperer –i a partir del tèxtil– situat a l'esquerra del riu Ripoll, a tocar del pont de Torre-romeu i davant de Cal Grau, a Sabadell.

Nou!!: Toponímia і Molí de les Tres Creus · Veure més »

Molló

Terres de Girona Molló és un municipi situat al nord-est de la comarca del Ripollès, està situat a l'extrem nord de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Toponímia і Molló · Veure més »

Monistrol

* Topònim, diminutiu de 'monestir'.

Nou!!: Toponímia і Monistrol · Veure més »

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Toponímia і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »

Montgrony

Montgrony o més genuïnament Mogrony és una de les entitats de població que conformen el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès.

Nou!!: Toponímia і Montgrony · Veure més »

Montigalà (Badalona)

Centre Comercial Montigalà Montigalà és un barri de Badalona que forma part dels districtes II i III.

Nou!!: Toponímia і Montigalà (Badalona) · Veure més »

Moorbeek (Niers)

El Moorbeek és un rierol de 4 km que neix a la ciutat de Straelen a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, a Alemanya, i desemboca al Niers, a la mateixa ciutat.

Nou!!: Toponímia і Moorbeek (Niers) · Veure més »

Moorbek

Moorbek (variants: Moorbeek, Moorbeck, Moerbeke, Moerbeek, Moorbach) és un topònim freqüent a les aigües molls o torberes altes o baixes a les regions de llengües germàniques.

Nou!!: Toponímia і Moorbek · Veure més »

Moraira

Vista urbana de Moraira Moraira és un nucli de població del terme municipal de Teulada, situat a la costa de la Mar Mediterrània, a 6 km del nucli de la mateixa Teulada.

Nou!!: Toponímia і Moraira · Veure més »

Moresnet

Moresnet (en alemany Alt Moresnet, en ripuàric Moresent) és un antic municipi de Bèlgica a la vall del Geul que el 1977 va fusionar-se amb Plombières.

Nou!!: Toponímia і Moresnet · Veure més »

Mosaic del Pla de l'Os

El Mosaic del Pla de l'Os també conegut com a Paviment Miró és una obra de 1976 feta per Joan Miró que es troba al Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona, camí natural de qui va o ve del mar a la ciutat.

Nou!!: Toponímia і Mosaic del Pla de l'Os · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Toponímia і Mossàrab · Veure més »

Mossàrab de les Illes Balears

El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.

Nou!!: Toponímia і Mossàrab de les Illes Balears · Veure més »

Muisques

Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.

Nou!!: Toponímia і Muisques · Veure més »

Municipis de Bèlgica

Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.

Nou!!: Toponímia і Municipis de Bèlgica · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Toponímia і Muntanya · Veure més »

Muromià

El Muromià fou una llengua de la qual no en queden restes, generalment considerada uraliana i habitualment classificada com a fino-volgaica.

Nou!!: Toponímia і Muromià · Veure més »

N'Djamena

N'Djamena (en àrab نجامينا Niǧāmīnā) és la capital i la ciutat més gran del Txad.

Nou!!: Toponímia і N'Djamena · Veure més »

NASA World Wind

World Wind és un programa que actua com un globus terraqüi virtual, o globus virtual desenvolupat per la NASA per ser usat a ordinadors personals amb Microsoft Windows, a més de, hi ha un per ubuntu.

Nou!!: Toponímia і NASA World Wind · Veure més »

Natzarens (secta del segle IV)

Els natzarens eren una secta cristiana del.

Nou!!: Toponímia і Natzarens (secta del segle IV) · Veure més »

Natzarens (sobrenom)

El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890 El sobrenom natzarens es fa servir en els escrits jueus per evitar les conseqüències inherents de la paraula «cristians» (literalment, ‘els seguidors de l'Ungit’, Christos, el Messies).

Nou!!: Toponímia і Natzarens (sobrenom) · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Toponímia і Navarra · Veure més »

Necròpolis de la Nava

Les necròpolis de la Nava es refereix a dos llocs d'enterrament prehistòrics i dos poblats ibers coetanis situats a La Nava, partida del terme de Castielfabib, a la comarca del Racó d'Ademús, País Valencià.

Nou!!: Toponímia і Necròpolis de la Nava · Veure més »

Nemeton

Il·lustració del 1815 que representa un druida al seu nemeton Un nemèton era un espai sagrat de l'antiga religió cèltica, el druïdisme.

Nou!!: Toponímia і Nemeton · Veure més »

Nicòpolis (tema)

El tema de Nicòpolis (en grec medieval θέμα Νικοπόλεως, thema Nikopoleōs) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Toponímia і Nicòpolis (tema) · Veure més »

Nisa (Ilíada)

Nisa és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, que identifica una de les ciutats de les que hauria partit cap a Troia el contingent dels beocis, liderat per Penèleos, Leit, Arcesilau, Protoènor i Cloni.

Nou!!: Toponímia і Nisa (Ilíada) · Veure més »

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Nou!!: Toponímia і Nom · Veure més »

Nom no oficial

Els noms propis no oficials són els noms propis dels quals les institucions públiques no tenen cap constància.

Nou!!: Toponímia і Nom no oficial · Veure més »

Nom propi

Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.

Nou!!: Toponímia і Nom propi · Veure més »

Nomenclatura planetària

Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.

Nou!!: Toponímia і Nomenclatura planetària · Veure més »

Nomenclàtor (desambiguació)

* ''Nomenclator'' (Antiga Roma), ofici romà consistent en recordar el nom de les persones.

Nou!!: Toponímia і Nomenclàtor (desambiguació) · Veure més »

Nomenclàtor d'Andorra

El Nomenclàtor d'Andorra és un recull de topònims d'Andorra aprovat el 13 d'octubre de 2010, i publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el 20 d'octubre.

Nou!!: Toponímia і Nomenclàtor d'Andorra · Veure més »

Nomenclàtor mundial

El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Toponímia і Nomenclàtor mundial · Veure més »

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya és un recull de topònims de Catalunya editat originàriament l'any 2003 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i significativament ampliat el 2009.

Nou!!: Toponímia і Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya · Veure més »

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord

El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord és un document editat l'any 2007 per la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que fixa normativament la toponímia de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Toponímia і Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord · Veure més »

Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears

El Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB) és un corpus toponímic resultat d'un projecte vinculat a la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i posteriorment a l'Institut d'Estudis Catalans, que recull uns 50.000 noms de lloc de les Illes Balears amb caràcter d'oficialitat.

Nou!!: Toponímia і Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: Toponímia і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Nord-catalans

Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.

Nou!!: Toponímia і Nord-catalans · Veure més »

Normandy

Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Normandy · Veure més »

Ochánduri

Ochánduri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Toponímia і Ochánduri · Veure més »

Odin (déu)

Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.

Nou!!: Toponímia і Odin (déu) · Veure més »

Oficina Pública de la Llengua Bretona

L'Oficina Pública de la Llengua Bretona (OPLB, bretó Ofis Publik ar Brezhoneg) és un establiment públic de cooperació cultural (EPCC) creat el 17 de setembre de 2010 en substitució de l'Ofis ar Brezhoneg i el seu primer consell d'administració es va celebrar el 5 d'octubre de 2010 a Carhaix-Plouguer.

Nou!!: Toponímia і Oficina Pública de la Llengua Bretona · Veure més »

Old Spanish Trail

Mapa que mostra l’Old Spanish Trail (en negre) Mapa de 1845 que mostra el Camino Real (en morat) i el Camí de Santa Fe (en vermell) L’Old Spanish Trail (en castellà, una part d'ell: «el camino de Santa Fe», o també ruta o camí) va ser una ruta comercial històrica que connectava Santa Fe (a l'actual Nou Mèxic) amb Los Angeles, a Califòrnia.

Nou!!: Toponímia і Old Spanish Trail · Veure més »

Oms (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Oms (desambiguació) · Veure més »

Onomasticon Cataloniae

LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.

Nou!!: Toponímia і Onomasticon Cataloniae · Veure més »

Onomàstica

L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.

Nou!!: Toponímia і Onomàstica · Veure més »

Oranjestad

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Oranjestad · Veure més »

Orònim

Un orònim és el nom d'una muntanya, serra, serrat, pla o qualsevol altra forma de relleu.

Nou!!: Toponímia і Orònim · Veure més »

Ortofotomapa

Un ortofotomapa és un document cartogràfic obtingut per la unió de fotografies aèries verticals rectificades a escala uniforme gràcies a la correcció de les deformacions perspectives de la imatge fotogràfica i ajustades a una xarxa geodèsica, al qual s'hi afegeix informació cartogràfica com la toponímia, les cotes, les coordenades geogràfiques, dades marginals i altres símbols.

Nou!!: Toponímia і Ortofotomapa · Veure més »

Osona (desambiguació)

* Toponímia: Osona és un topònim fet servir per diferents entitats.

Nou!!: Toponímia і Osona (desambiguació) · Veure més »

Ostarrîchi

Document de l'any 996 on apareix el nom ''Ostarrichi'' Ostarrichi és una paraula en alt alemany antic que deriva del llatí Marca Orientalis o Marchia orientalis, que en català es pot traduir com Marca de l'Est i que actualment és Österreich (Àustria).

Nou!!: Toponímia і Ostarrîchi · Veure més »

Otto Nordenskjold

Nils Otto Gustaf Nordenskjöld (6 de desembre de 1869-1928) va ser un geòleg, geògraf i explorador polar suec.

Nou!!: Toponímia і Otto Nordenskjold · Veure més »

País de 's-Hertogenrade

Escut de 's-Hertogenrade El país de 's-Hertogenrade era una senyoria als entorns de la ciutat del mateix nom (en alemany: Herzogenrath) fins al 1288.

Nou!!: Toponímia і País de 's-Hertogenrade · Veure més »

Paco Esteve i Beneito

Paco Esteve en una foto de Javier Catalá és un filòleg i escriptor valencià.

Nou!!: Toponímia і Paco Esteve i Beneito · Veure més »

Palau dels Xirvanxàs

El palau dels Xirvanxàs és el monument més gran de la branca Shirvan-Absheron de l'arquitectura de l'Azerbaidjan, situat a la ciutat interior de Bakú.

Nou!!: Toponímia і Palau dels Xirvanxàs · Veure més »

Palta

El palta és una llengua extinta de l'Amazònia equatoriana només testimoniada per unes poques paraules: yumé 'aigua', xeme 'moresc', capal 'foc', let 'fusta' (Jiménez de la Espada, 1586), i alguns topònims.

Nou!!: Toponímia і Palta · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Toponímia і Pamplona · Veure més »

Panzaleo

El panzaleo és una llengua preincaica parlada als voltants de Quito abans de la conquesta espanyola.

Nou!!: Toponímia і Panzaleo · Veure més »

Papar

Els papar (del llatí papa, de l'irlandès antic que significa "pare" o "pope"; sing. popi) era un grup de missioners cristians irlandesos i escocesos que segons les primeres sagues nòrdiques i fonts històriques residien en algunes parts d'Islàndia durant el període de l'arribada de colones nòrdics.

Nou!!: Toponímia і Papar · Veure més »

Paraules d'Opòton el Vell

Avel·lí Artís-Gener Paraules d'Opòton el Vell és una novel·la d'Avel·lí Artís-Gener «Tísner», publicada per primer cop l'any 1968.

Nou!!: Toponímia і Paraules d'Opòton el Vell · Veure més »

Parc del Canal de la Infanta

El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Toponímia і Parc del Canal de la Infanta · Veure més »

Parlar de la Garrotxa

El parlar de la Garrotxa o garrotxí és la varietat del català parlada en aquesta comarca.

Nou!!: Toponímia і Parlar de la Garrotxa · Veure més »

Parnàs

Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.

Nou!!: Toponímia і Parnàs · Veure més »

Partides de Castelló

Es coneix com a Les Partides de Castelló la parcel·lació del terme municipal en funció del reg, bàsic per sostenir l'economia al llarg dels segles, i que amb el temps ha vertebrat la divisió dels municipis en diferents zones.

Nou!!: Toponímia і Partides de Castelló · Veure més »

Passeig de Sant Gervasi

El passeig de Sant Gervasi és un carrer de la ciutat de Barcelona, situat als barris de Sant Gervasi - la Bonanova i el Putxet i Farró, del districte Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Toponímia і Passeig de Sant Gervasi · Veure més »

Patraix (districte de València)

Interpretació artística de l'antic escut municipal de Patraix a partir dels segells conservats en l'Arxiu Municipal de València. Creació artística a càrrec d'Óscar Hernández Suárez. Església del cor de Jesús de Patraix Patraix és el districte 8 i també un barri de la ciutat de València, que inclou, a més de Patraix, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara.

Nou!!: Toponímia і Patraix (districte de València) · Veure més »

Patxi Salaberri Zaratiegi

Patxi Salaberri Zaratiegi (Uxue, 24 d'abril de 1959) és un lingüista, filòleg, escriptor i acadèmic navarrès.

Nou!!: Toponímia і Patxi Salaberri Zaratiegi · Veure més »

Pau Tomàs Ramis

Pau Tomàs Ramis (Llucmajor, 13 de febrer de 1975) és un mestre i investigador mallorquí.

Nou!!: Toponímia і Pau Tomàs Ramis · Veure més »

Peà

* Mètrica: Nom alternatiu del peó, peu mètric utilitzat en la poesia i la prosa clàssiques.

Nou!!: Toponímia і Peà · Veure més »

Pedriclua

Pedriclua, o Pedrícula: hi ha discrepàncies entre els mapes de lInstitut de Cartografia de Catalunya i el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya sobre la forma d'aquest topònim, és una muntanya de 1.185,4 situada a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, de l'Alta Ribagorça, pertanyent a l'actual terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà.

Nou!!: Toponímia і Pedriclua · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Toponímia і Peníscola · Veure més »

Perafita

Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situada al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Toponímia і Perafita · Veure més »

Període pretalaiòtic

Tradicionalment es denomina període pretalaiòtic a la primera manifestació cultural de la societat prehistòrica a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) (Espanya).

Nou!!: Toponímia і Període pretalaiòtic · Veure més »

Pericú

Mapa del territori pericú El pericú és una llengua extingida i pràcticament no documentada de la punta meridional de la Baixa Califòrnia parlada pels pericús.

Nou!!: Toponímia і Pericú · Veure més »

Perun

Il·lustració de 1998 de Perun per Maximilián Presniakov. En la mitologia eslava, Perun (Perun o Parom en eslovac) és el déu suprem del panteó, déu del tro i del llamp.

Nou!!: Toponímia і Perun · Veure més »

Phyllotis alisosiensis

Phyllotis alisosiensis és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Toponímia і Phyllotis alisosiensis · Veure més »

Pic de Serra Plana

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Pic de Serra Plana · Veure més »

Pieve

s), a Sotto il Monte Giovanni XXIII La pieve (del llatí: plebs, "poble") és una església rural amb un baptisteri annex.

Nou!!: Toponímia і Pieve · Veure més »

Pinedo

Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: Toponímia і Pinedo · Veure més »

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Nou!!: Toponímia і Pirene · Veure més »

Pirineisme

Un senderista ascendint al pic dels Gourgs Blancs El pirineisme consisteix en la pràctica del muntanyisme als Pirineus.

Nou!!: Toponímia і Pirineisme · Veure més »

Pitàgores de Règion

Pitàgores de Règion (Pythagoras. Règion, primera meitat del -) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia.

Nou!!: Toponímia і Pitàgores de Règion · Veure més »

Pla de l'Àliga

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Pla de l'Àliga · Veure més »

Pla de Sant Miquel

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Pla de Sant Miquel · Veure més »

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Nou!!: Toponímia і Plataforma per la Llengua · Veure més »

Platja de la Farella

La platja de la Farella, és una platja del municipi de Llançà (Alt Empordà).

Nou!!: Toponímia і Platja de la Farella · Veure més »

Ploms del Pico de Los Ajos

Els ploms del Pico de los Ajos són tres peces arqueològiques recuperades al jaciment del poblat ibèric del Pico de los Ajos (Iàtova, La Foia de Bunyol, País Valencià) al 1979, que actualment es troben dipositats i exposats al Museu de Prehistòria de València.

Nou!!: Toponímia і Ploms del Pico de Los Ajos · Veure més »

Poble Nasa

Els nasa o paez són un poble amerindi, que habita al nord del Departament del Cauca a la zona andina del sud-occident de Colòmbia.

Nou!!: Toponímia і Poble Nasa · Veure més »

Pobles indígenes de l'Argentina

població indígena de l'Argentina Els indígenes de l'Argentina són el conjunt d'individus i pobles amerindis que habitaven el territori actual de l'Argentina al moment de l'arribada dels europeus al, així com també els seus descendents actuals i passats (barrejats o no amb no-indígenes) i aquells d'iguals condicions en països limítrofs que van migrar cap a l'actual territori argentí a partir d'aquell moment.

Nou!!: Toponímia і Pobles indígenes de l'Argentina · Veure més »

Pokémon Red i Pokémon Blue

Pokémon Red i Pokémon Blue ('Pokémon Vermell' i 'Pokémon Blau') són videojocs de rol desenvolupats per Game Freak i publicats per Nintendo per a la Game Boy.

Nou!!: Toponímia і Pokémon Red i Pokémon Blue · Veure més »

Política lingüística de Letònia

La política lingüística a Letònia es basa en els articles 4 i 114 de la Constitució de Letònia, declarant el letó com a llengua oficial de l'Estat i afermant els drets de les minories ètniques en preservar i desenvolupar les seves llengües.

Nou!!: Toponímia і Política lingüística de Letònia · Veure més »

Polig

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Polig · Veure més »

Portocristo

Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.

Nou!!: Toponímia і Portocristo · Veure més »

Portuguès brasiler

El portuguès brasiler (português brasileiro) és la forma com es parla el portuguès al Brasil i a la zona fronterera de l'Uruguai.

Nou!!: Toponímia і Portuguès brasiler · Veure més »

Pratformiu (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Pratformiu (desambiguació) · Veure més »

Premià

* Topònim del Maresme originat del gentilici llatí Primiliano.

Nou!!: Toponímia і Premià · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Toponímia і Priscil·lià · Veure més »

Protocelta

Àrea originària de la cultura de La Tène El protocelta, també anomenat celta comú, és el suposat avantpassat de totes les llengües cèltiques conegudes.

Nou!!: Toponímia і Protocelta · Veure més »

Protohistòria de la península Ibèrica

300 aehttp://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Pobles de la península Ibèrica Protohistòria de la península Ibèrica és la denominació historiogràfica del període inicial de la història antiga de la península Ibèrica, del final de la prehistòria de la península Ibèrica, o de la transició entre ambdues èpoques.

Nou!!: Toponímia і Protohistòria de la península Ibèrica · Veure més »

Província de València

La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.

Nou!!: Toponímia і Província de València · Veure més »

Puig de la Roureda

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puig de la Roureda · Veure més »

Puig de Sant Isidre

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puig de Sant Isidre · Veure més »

Puig dels Abells

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puig dels Abells · Veure més »

Puig dels Corbs

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puig dels Corbs · Veure més »

Puig dels Moros

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puig dels Moros · Veure més »

Puig Segalar

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puig Segalar · Veure més »

Puigventós (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Puigventós (desambiguació) · Veure més »

Pujalt (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Pujalt (desambiguació) · Veure més »

Punta de l'Àliga

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Punta de l'Àliga · Veure més »

Punta de l'Ereta

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Punta de l'Ereta · Veure més »

Puruhá

El puruhá o puruguay és una llengua indígena actualment extinta, que va ser la llengua principal del que actualment és la província de Chimborazo al centre de l'Equador.

Nou!!: Toponímia і Puruhá · Veure més »

Quatretonda

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Nou!!: Toponímia і Quatretonda · Veure més »

Quinta de Barbosa

miniatura L'actual Quinta (vil·la) de Barbosa formava part d'una antiga honra, dotada d'autonomia jurisdiccional, del al XIX.

Nou!!: Toponímia і Quinta de Barbosa · Veure més »

Rafael Caria

Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filòleg i poeta alguerès.

Nou!!: Toponímia і Rafael Caria · Veure més »

Rafael Juan i Mestre

Rafael Juan i Mestre (Porreres, Mallorca, 2 de febrer de 1908 - Lluc, Mallorca, 12 d'abril de 1989) és un sacerdot, missioner, professor, historiador, arxiver i músic balear.

Nou!!: Toponímia і Rafael Juan i Mestre · Veure més »

Raion de Daugavpils

El raion de Daugavpils (letó Daugavpils rajons) és un dels nous raions en els quals es dividia administrativament Letònia abans de la reforma territorial administrativa de l'any 2009.

Nou!!: Toponímia і Raion de Daugavpils · Veure més »

Raion de Limbaži

El raion de Limbaži és un dels raions en què es dividia Letònia fins a la reforma administrativa i territorial promulgada el 2009.

Nou!!: Toponímia і Raion de Limbaži · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Toponímia і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Ramon Amigó Anglès

Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.

Nou!!: Toponímia і Ramon Amigó Anglès · Veure més »

Rasa de Comadescales

La Rasa de ComadescalesMapa Vall de Lord, Esc.

Nou!!: Toponímia і Rasa de Comadescales · Veure més »

Ràbita

Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.

Nou!!: Toponímia і Ràbita · Veure més »

Rètol

Un rètol és una inscripció ben visible per a assenyalar el nom d'una empresa, d'un carrer o un altre topònim, un cartell per a indicar el lloguer o la venda d'un bé immobiliari o l'etiqueta que es posa a un objecte en una exposició, un museu o una biblioteca.

Nou!!: Toponímia і Rètol · Veure més »

Recife

Recife és la capital de l'estat de Pernambuco.

Nou!!: Toponímia і Recife · Veure més »

Regió de Brussel·les-Capital

La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).

Nou!!: Toponímia і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Toponímia і Regne d'Astúries · Veure més »

Reixa de San Millán

Monestirs de San Millán de Yuso. La Reixa de San Millán (en basc Donemiliagako Goldea) és un document escrit cap a l'any 1025 procedent del cartulari del monestir de San Millán de la Cogolla i publicat per primera vegada en 1883 per Fidel Fita i Colomer en el butlletí de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Toponímia і Reixa de San Millán · Veure més »

Renada Laura Portet

Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda pel nom de ploma Renada-Laura Portet, (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 28 d'agost de 1927 – Elna, 5 de setembre de 2021) va ser una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord.

Nou!!: Toponímia і Renada Laura Portet · Veure més »

Resclosa de desguàs

miniatura Una resclosa de desguàs és una obra d'enginyeria hidràulica que serveix per regular el nivell d'un curs d'aigua i del terra a les seves ribes.

Nou!!: Toponímia і Resclosa de desguàs · Veure més »

Revista Catalana de Geografia

La Revista Catalana de Geografia és una publicació acadèmica creada el 1978 a iniciativa de la Societat Catalana de Geografia, com a canal de difusió de les seves activitats.

Nou!!: Toponímia і Revista Catalana de Geografia · Veure més »

Revista de L'Alguer

La Revista de L'Alguer (primer amb el subtítol "Periòdic de cultura dels Països Catalans" —del volum 1 al volum 3— i, més endavant, amb el d'"Anuari acadèmic de cultura catalana" —del volum 4 fins al darrer volum, el 10—) va ser un anuari científic pluridisciplinari alguerès escrit en llengua catalana, creat i dirigit pel poeta i lingüista Rafael Caria i publicat entre 1990 i 1999 pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda.

Nou!!: Toponímia і Revista de L'Alguer · Veure més »

Riad

Riad riát (/ar.riˈjaːdˤ/, ‘els Jardins’) és la capital i la ciutat més gran de l'Aràbia Saudita, situada en un extens altiplà al centre de la península d'Aràbia, a la regió de Najd i a la província de Riad.

Nou!!: Toponímia і Riad · Veure més »

Riu Lizandro

El Lizandro, també conegut com riu de Cheleiros, és un riu del districte de Lisboa, Portugal, que desaigua a la platja del Lizandro junt a Carvoeira, prop d'Ericeira, al municipi de Mafra.

Nou!!: Toponímia і Riu Lizandro · Veure més »

Riu Severn

El riu Severn (en gal·lès, Afon Hafren) és el riu més llarg de la Gran Bretanya, amb uns 354 quilòmetres (220 milles), i el segon més cabalós de les illes Britàniques i Irlanda, darrere del riu Shannon.

Nou!!: Toponímia і Riu Severn · Veure més »

Roca Filanera

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Roca Filanera · Veure més »

Rocabarraigh

Roca-Barraidh en gaèlic (en anglès Rocabarraigh) és una illa fantasma en els mites gaèlic escocesos.

Nou!!: Toponímia і Rocabarraigh · Veure més »

Roger Brunet

és un geògraf i cartògraf occità de referència mundial, autor de diversos llibres i revistes especialitzades i creador de la ciència Coremàtica, fonamentada en la noció dels coremes, per ell inventada.

Nou!!: Toponímia і Roger Brunet · Veure més »

Roques Altes

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Roques Altes · Veure més »

Rotacisme

El rotacisme (paraula creada a partir del grec antic ῥῶ rhô) és un fenomen fonètic consistent a canviar un so per una R, per motius d'evolució lingüística o de pronunciació local.

Nou!!: Toponímia і Rotacisme · Veure més »

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: Toponímia і Rotllà · Veure més »

Roure del Camp del Roure

El Roure del Camp del Roure (Quercus humilis) és un roure martinenc que es troba a Terrassa (el Vallès Occidental), el qual és un excel·lent exemple de topònim lligat a la presència d'un arbre.

Nou!!: Toponímia і Roure del Camp del Roure · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Nou!!: Toponímia і Rutènia · Veure més »

Saint-Domingue

Saint-Domingue fou una colònia francesa de 1665 a 1804 i actualment és l'estat independent d'Haití.

Nou!!: Toponímia і Saint-Domingue · Veure més »

Saint-Louis-du-Ha! Ha!

Saint-Louis-du-Ha! Ha! és un municipi del municipi regional de comtat (MRC) de Témiscouata, al Quebec (Canadà),  situat a la regió administrativa de Bas-Saint-Laurent.

Nou!!: Toponímia і Saint-Louis-du-Ha! Ha! · Veure més »

Salento

Salento (Salentino: Salentu, Salentino Griko: Σαλέντο) és l'extremitat sud-est de la regió italiana de la Pulla.

Nou!!: Toponímia і Salento · Veure més »

San Quintín

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і San Quintín · Veure més »

Sant Joan Petit (Cornudella de Montsant)

Sant Joan Petit és una capella de Cornudella de Montsant (Priorat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Toponímia і Sant Joan Petit (Cornudella de Montsant) · Veure més »

Sant Josep de sa Talaia

Sant Josep de sa Talaia, o també Sant Josep de la Talaia, és un municipi de l'illa d'Eivissa, on està situat l'aeroport de l'illa, conegut com a aeroport des Codolar.

Nou!!: Toponímia і Sant Josep de sa Talaia · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Toponímia і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Toponímia і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Sant Vicent del Raspeig

Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Nou!!: Toponímia і Sant Vicent del Raspeig · Veure més »

Sant'Oreste

Sant'Oreste és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 35 km al nord de Roma.

Nou!!: Toponímia і Sant'Oreste · Veure més »

Santa Maria de Viladordis

Santa Maria de Viladordis és una església que centra una petita barriada de cases disseminades que forma part del municipi de Manresa (Bages) i està protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Toponímia і Santa Maria de Viladordis · Veure més »

Santa Oliva

Santa Oliva és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Toponímia і Santa Oliva · Veure més »

Santacirga

Santacirga (o Santa Cirga) és una possessió o caseriu del terme de Manacor (Mallorca).

Nou!!: Toponímia і Santacirga · Veure més »

Santiago Llensa i de Gelcen

Santiago Llensa i de Gelcen (Hostalric, Selva, 9 de novembre de 1911 - Barcelona, 12 de juny de 1974) fou un enginyer agrícola i botànic català.

Nou!!: Toponímia і Santiago Llensa i de Gelcen · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Toponímia і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Nou!!: Toponímia і Sasserès · Veure més »

Saudades da Terra

Saudades da Terra és una obra escrita pel pare Gaspar Frutuoso.

Nou!!: Toponímia і Saudades da Terra · Veure més »

Símbols de l'Alqueria d'Asnar

L'escut i la bandera de l'Alqueria d'Asnar són els símbols representatius oficials de l'Alqueria d'Asnar, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Toponímia і Símbols de l'Alqueria d'Asnar · Veure més »

Símbols de Sueca

L'escut i la bandera de Sueca són els símbols representatius tradicionals del municipi valencià de Sueca (la Ribera Baixa).

Nou!!: Toponímia і Símbols de Sueca · Veure més »

Sòrdons

Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.

Nou!!: Toponímia і Sòrdons · Veure més »

Seül

Seül (hangul: 서울, Seoul, oficialment Ciutat Especial Seül) és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea.

Nou!!: Toponímia і Seül · Veure més »

Sechura

El sec o sechura és una llengua ja extinta originari de la província peruana de Sechura a la costa nord del Perú.

Nou!!: Toponímia і Sechura · Veure més »

Sempere (desambiguació)

Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Sempere (desambiguació) · Veure més »

Senyalització bilingüe

Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua.

Nou!!: Toponímia і Senyalització bilingüe · Veure més »

Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba

El sepulcre megalític de la Cabana de Perauba o de Peralba està situat al sud de la comarca del Pallars Sobirà al terme municipal de Baix Pallars, a 1306 msnm, a la vessant nord de la Serra de Peracalç (1478 m), al final del contrafort muntanyós amb el qual limita pel nord i on comença el pla de corts, una zona de plana que comunica d'est a oest la vall de la Noguera Pallaresa amb la conca fluvial del Flamicell.

Nou!!: Toponímia і Sepulcre megalític de la Cabana de Perauba · Veure més »

Serra Alta

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Serra Alta · Veure més »

Serra de la Canya

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Serra de la Canya · Veure més »

Serra Gran

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Serra Gran · Veure més »

Serra Pelada

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Serra Pelada · Veure més »

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Nou!!: Toponímia і Serralada de l'Atles · Veure més »

Serrat de Sant Isidre

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Serrat de Sant Isidre · Veure més »

Serrat del Moro

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Serrat del Moro · Veure més »

Sete Cidades (Ponta Delgada)

Sete Cidades és una freguesia portuguesa del municipi de Ponta Delgada, Regió Autònoma dels Açores, amb 19,22 km² d'àrea i 793 habitants (al cens del 2011).

Nou!!: Toponímia і Sete Cidades (Ponta Delgada) · Veure més »

Shanghai

Shanghai (xinès: 上海, pinyin: Shànghăi), també coneguda en català com a Xangai o fins i tot com a Xanghai, Xangkhai o Xang-Hai (en desús), és la ciutat més poblada del món i la seva metròpoli és la segona més habitada de la Xina, per darrere de la megalòpoli de Chongqing.

Nou!!: Toponímia і Shanghai · Veure més »

Shuar

El shuar o shuar-chicham és un idioma parlat a l'Equador.

Nou!!: Toponímia і Shuar · Veure més »

Sielbek

El Sielbek és un afluent del riu Alster a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Sielbek · Veure més »

Sin

* Arqueologia; Sin o Isin va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Toponímia і Sin · Veure més »

Sistema d'agrupament sanguini ABO

Antígens dels grups sanguinis presents en els glòbuls rojos de la sang i anticossos IgM presents en el sèrum El sistema d'agrupament sanguini ABO és el més important sistema de diferenciació de tipus de sang (o grup sanguini) en les transfusions de sang en humans.

Nou!!: Toponímia і Sistema d'agrupament sanguini ABO · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Nou!!: Toponímia і Siurana (Priorat) · Veure més »

Societat d'Onomàstica

La Societat d'Onomàstica és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que fou fundada el 1980 pel doctor Enric Moreu-Rey i diversos estudiosos i professors universitaris, principalment de la zona del Camp de Tarragona.

Nou!!: Toponímia і Societat d'Onomàstica · Veure més »

Son Espases

Son Espases és una antiga possessió de la ciutat de Mallorca situada a l'Horta d'Amunt el topònim del qual es conserva actualment en diversos elements de les terres que abraçava.

Nou!!: Toponímia і Son Espases · Veure més »

Sornià

Sornià (l'endònim Sornhan i el topònim oficial en Sournia) és una vila i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Toponímia і Sornià · Veure més »

Sorotapte

El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent, potser indo-europea, que feia els enterraments en urnes— seria una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica, però no exclusivament, ja que Coromines utilitza el concepte referint-se a altres àrees.

Nou!!: Toponímia і Sorotapte · Veure més »

Sorribes (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Sorribes (desambiguació) · Veure més »

Sot de la Vinyota

El Sot de la Vinyota, respecte del terme de Castellcir El Sot de la Vinyota és un sot i torrent del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot de la Vinyota · Veure més »

Sot de les Espines

El Sot de les Espines, o de l'Espina, és un sot del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot de les Espines · Veure més »

Sot de les Pedres

El Sot de les Pedres, respecte del terme de Castellcir El Sot de les Pedres és un sot del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot de les Pedres · Veure més »

Sot del Sastre

El Sot del Sastre, respecte del terme de Castellcir El Sot del Sastre és un torrent i un sot dels termes municipals de Moià i de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot del Sastre · Veure més »

Sot dels Còdols

El Sot dels Còdols, respecte del terme de Castellcir El Sot dels Còdols és un sot del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot dels Còdols · Veure més »

Sot dels Llamps (Castellcir)

El Sot dels Llamps, respecte del terme de CastellcirEl Sot dels Llamps és un sot del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot dels Llamps (Castellcir) · Veure més »

Sot dels Til·lers

El Sot dels Til·lers és un sot del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Toponímia і Sot dels Til·lers · Veure més »

Spaghetti Junction

Spaghetti Junction o amb el seu nom official Gravelly Hill Interchange és una cruïlla d'autopistes, ferrocarrils, canals i rius a Birmingham a Anglaterra, de la qual la complexitat va inspirar el nom.

Nou!!: Toponímia і Spaghetti Junction · Veure més »

Steinwerder

Steinwerder o en baix alemany Steenwarder és un barri del districte d'Hamburg-Mitte a la riba esquerra de l'Elba septentrional a l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Steinwerder · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Toponímia і Substantiu · Veure més »

Substrat (lingüística)

En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.

Nou!!: Toponímia і Substrat (lingüística) · Veure més »

Substrat català

Llengües paleohispàniques El substrat català, en l'estudi de la història de la llengua catalana, fa referència a les llengües preromanes que van influir en la formació del català, sobretot en el lèxic i en la toponímia.

Nou!!: Toponímia і Substrat català · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Toponímia і Sufix -acum · Veure més »

Super Furry Animals

Super Furry Animals (literalment en anglés «animals súper peluts») fon un grup de rock gal·lés originat a Cardiff a principis de la dècada del 1990 i en actiu fins al 2016: els Super Furry (sovint ressenyat de forma abreujada com a SFA) utilitzen principalment l'anglés en les seues cançons, encara que també fan ús de la seua llengua materna, el gal·lés.

Nou!!: Toponímia і Super Furry Animals · Veure més »

Suwatara

Suwatara fou una ciutat hitita situada a l'est o sud-est de Kanish.

Nou!!: Toponímia і Suwatara · Veure més »

Tai Wei (cràter)

Tai Wei és un cràter d'impacte situat a la cara visible de la Lluna, a la zona nord de la Mare Imbrium.

Nou!!: Toponímia і Tai Wei (cràter) · Veure més »

Takla Makan

Sense descripció.

Nou!!: Toponímia і Takla Makan · Veure més »

Talteüll (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Talteüll (desambiguació) · Veure més »

Tancalaporta

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Tancalaporta · Veure més »

Tauern

La paraula Tauern és de l'idioma alemany i originàriament significava "alt pas de muntanya" als Alps del centre d'Àustria, referint-se als nombrosos camins de ferradura i passos de les valls tributàries paral·lels del Riu Salzach que tallen les serralades de muntanyes.

Nou!!: Toponímia і Tauern · Veure més »

Tautologia (retòrica)

La tautologia és una figura de dicció que consisteix en l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat.

Nou!!: Toponímia і Tautologia (retòrica) · Veure més »

Tautotopònim

Els tautotopònims (topònims tautològics o redundants) són aquells topònims (noms propis de llocs) que en el mateix nom repeteixen l'accident geogràfic que designen o, en un cas més general, aquells que mostren qualsevol repetició.

Nou!!: Toponímia і Tautotopònim · Veure més »

Tayibe

Tayibe és una ciutat àrab-israeliana del Districte Central d'Israel, 12 quilòmetres a l'est de Kfar Saba i uns 34 quilòmetres al nord-est de Tel Aviv.

Nou!!: Toponímia і Tayibe · Veure més »

Túmul

Reconstrucció moderna d'un túmul circular de l'època de bronze a Veldhoven (Països Baixos). Un túmul és un monument funeral fet d'una mota de terra i de pedres amassades damunt una tomba o al lloc on s'havia incinerat un mort.

Nou!!: Toponímia і Túmul · Veure més »

Túmuls de Bin Tepe

Els túmuls de Bin Tepe (topònim que significa 'mil túmuls') són el lloc on van ser enterrats els reis de Lídia.

Nou!!: Toponímia і Túmuls de Bin Tepe · Veure més »

Teoria del substrat bascònic

Àrea proposada per a l'expansió del substrat bascònic. La teoria del substrat bascònic és una hipòtesi proposada pel lingüista alemany Theo Vennemann, segons la qual molts d'idiomes d'Europa occidental contenen restes d'una antiga família lingüística de la qual l'euskera és l'única supervivent.

Nou!!: Toponímia і Teoria del substrat bascònic · Veure més »

Terme

* Lingüística.

Nou!!: Toponímia і Terme · Veure més »

Tervuren

Tervuren és un municipi de la província belga del Brabant Flamenc on naix el Voer.

Nou!!: Toponímia і Tervuren · Veure més »

Teulada (Marina Alta)

Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Toponímia і Teulada (Marina Alta) · Veure més »

Theo Vennemann

Theo Vennemann (Oberhausen. 27 de maig de 1937) és un lingüista alemany, professor emèrit de Lingüística Germànica i Teòrica de la Universitat de Múnic.

Nou!!: Toponímia і Theo Vennemann · Veure més »

Tiebas-Muru Artederreta

Tiebas-Muru Artederreta (oficialment en castellà Tiebas-Muruarte de Reta) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

Nou!!: Toponímia і Tiebas-Muru Artederreta · Veure més »

Timó (revista)

Timó, «butlletí de Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes», fou una revista cultural valenciana publicada mensualment des de juliol de 1935.

Nou!!: Toponímia і Timó (revista) · Veure més »

Tongva (llengua)

Distribució del Tongva El Tongva (també coneguda com a Gabrielino o Gabrieleño) era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels tongva, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al voltant de Los Angeles (Califòrnia).

Nou!!: Toponímia і Tongva (llengua) · Veure més »

Tongyong pinyin

El Tongyong pinyin (xinès: 通用拼音; pinyin: tōngyòng pīnyīn; literalment "universal/general lletrejar de sons") era el sistema oficial de romanització de la llengua mandarina en Taiwan entre el 2002 i el 2008.

Nou!!: Toponímia і Tongyong pinyin · Veure més »

Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Nou!!: Toponímia і Topònims balears preromans · Veure més »

Topònims de l'antic municipi de Claverol

Llista de topònims de l'antic terme municipal de Claverol, actualment integrat en el de Conca de Dalt, del Pallars Jussà, presents a la Viquipèdia.

Nou!!: Toponímia і Topònims de l'antic municipi de Claverol · Veure més »

Topònims de l'antic municipi de Guàrdia de Tremp

Llistat de topònims de l'antic terme municipal de Guàrdia de Tremp, actualment -des de 1972- integrat en el de Castell de Mur, del Pallars Jussà.

Nou!!: Toponímia і Topònims de l'antic municipi de Guàrdia de Tremp · Veure més »

Topònims romans dels Països Catalans

Restes del teatre romà de Pollentia Aquesta és una llista incompleta dels topònims que van utilitzar els romans per anomenar alguns dels noms de lloc del territori dels Països Catalans, acompanyats del seu nom actual.

Nou!!: Toponímia і Topònims romans dels Països Catalans · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Toponímia і Toponímia · Veure més »

Toponímia asturiana

Una de les reivindicacions de l'asturianisme cultural i lingüístic ha vingut constituïda per la recuperació de la toponímia considerada tradicional asturiana.

Nou!!: Toponímia і Toponímia asturiana · Veure més »

Toponímia basca

Aquest article analitza els topònims bascos, els noms de llocs en general, i els d'habitatge (poble o casa) en particular.

Nou!!: Toponímia і Toponímia basca · Veure més »

Toponímia de Cristòfor Colom

Toponímia de Cristòfor Colom, són els noms utilitzats per Colom al Carib per batejar illes, caps, rius i altres accidents geogràfics descoberts en el Nou Món.

Nou!!: Toponímia і Toponímia de Cristòfor Colom · Veure més »

Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb

Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb, extreta de «Recull de coses, referències i dades de les viles, pobles i parròquies de l'arxiprestat Urgell Mitjà que oferim als lectors i amics», publicada per iniciativa de Mn.

Nou!!: Toponímia і Toponímia de les cases de la Baronia de Rialb · Veure més »

Torrassa

'''Torrassa''' del castell de Gardeny Torrassa del moro, Llinars del Vallès, Barcelona Una torrassa era una torre grossa o alta, que combinava funcions residencials i militars i que es va popularitzar a l'edat mitjana, principalment al segle XII.

Nou!!: Toponímia і Torrassa · Veure més »

Torrent des Jueus

El torrent des Jueus, o torrent des Judeus, és un torrent que es troba al terme de Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Toponímia і Torrent des Jueus · Veure més »

Torrent Pregon

El Torrent Pregon o Riera de Canyet és la riera més llarga de Badalona.

Nou!!: Toponímia і Torrent Pregon · Veure més »

Torrentbò

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Torrentbò · Veure més »

Tossal de la Guàrdia

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Tossal de la Guàrdia · Veure més »

Tragèdia de Khàrkiv

La tragèdia de Khàrkiv fou l'incendi d'una presó de la NKVD provocada per l'Exèrcit Roig en retirada el 1941.

Nou!!: Toponímia і Tragèdia de Khàrkiv · Veure més »

Transcripció del sistema postal xinès

La romanització postal o pinyin postal va ser un sistema de transcripció de topònims de la Xina a l'alfabet llatí (romanització) inventat a principis del.

Nou!!: Toponímia і Transcripció del sistema postal xinès · Veure més »

Trapa

* Trapa (arquitectura): Obertura disposada en un pla horitzontal.

Nou!!: Toponímia і Trapa · Veure més »

Trapig

Trapig a l'illa de La Hispaniola en un gravat del segle XVII Un trapig és un molí utilitzat per tal d'extreure el suc de determinats fruits de la terra, com podria ser primer l'oliva i des de l'edat mitjana també de la canya de sucre.

Nou!!: Toponímia і Trapig · Veure més »

Trévago

Trévago és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Toponímia і Trévago · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Toponímia і Trebisonda · Veure més »

Tres mils

Els tres mils és el nom que es dona a una coneguda excursió que discorre pels municipis de Bunyola i Escorca, a la Serra de Tramuntana, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Toponímia і Tres mils · Veure més »

Uarakos

Uarakos o Uaracos (60x60px) és la transcripció fonètica literal dels signes d'escriptura ibèrica que apareixen al revers d'unes monedes de bronze trobades al jaciment arqueològic de La Custodia de Viana, Navarra.

Nou!!: Toponímia і Uarakos · Veure més »

Ulldecona

Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Toponímia і Ulldecona · Veure més »

Ultramort

Ultramort és un poble del Baix Empordà, a la part nord de la comarca.

Nou!!: Toponímia і Ultramort · Veure més »

Urgellet

L'Urgellet és un territori històric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprèn el Baridà, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana, amb les riberes d'Oliana i de Bassella).

Nou!!: Toponímia і Urgellet · Veure més »

Urtx (revista)

Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.

Nou!!: Toponímia і Urtx (revista) · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Toponímia і Uruguai · Veure més »

Utina

Un gravat de Theodor de Bry, suposadament basat en dibuixos de Jacques LeMoyne, representant al cap Utina consultant el seu "bruixot" abans de la batalla Els utina, agua dulce o agua fresca eren un grup timucua del nord-est de Florida.

Nou!!: Toponímia і Utina · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Toponímia і Való · Veure més »

Vall de Lord

La Vall de Lord és la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Toponímia і Vall de Lord · Veure més »

Valldigna

La Valldigna és una vall i comarca natural i històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor.

Nou!!: Toponímia і Valldigna · Veure més »

Vetusta

Vetusta és el nom fictici de la ciutat espanyola on es desenvolupa la trama de la novel·la La Regenta (1884), de Leopoldo Alas ''Clarín''.

Nou!!: Toponímia і Vetusta · Veure més »

Vicenç Carbonell i Virella

Vicenç Carbonell i Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) va ser pèrit industrial i vocacionalment es va dedicar a la toponímia.

Nou!!: Toponímia і Vicenç Carbonell i Virella · Veure més »

Vierlande

Les Vierlande són quatre antigues illes al·luvials al marge dret de l'Elba al districte de Bergedorf a l'estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Toponímia і Vierlande · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Toponímia і Vikings · Veure més »

Vilalta

* Toponímia.

Nou!!: Toponímia і Vilalta · Veure més »

Vilassar

* Topònim del Maresme originat en el llatí villa Azari.

Nou!!: Toponímia і Vilassar · Veure més »

Vili i Vé

A la mitologia nòrdica, Vili i Vé són els germans d'Odin, fills de Bestla, filla de Bölþorn; i Borr, fill de Buri: En antic nòrdic Vili significa "voluntat".

Nou!!: Toponímia і Vili i Vé · Veure més »

Vinland

Reconstrucció actual d'un poblet norrè a Amèrica del Nord Vinland, Vineland o Winland (norrè occidental antic Vínland o Vinland) és l'àrea costanera d'Amèrica del Nord explorada pels vikings, on Leif Erikson va desembarcar per primera vegada vers el 1000, aproximadament cinc segles abans dels viatges de Cristòfor Colom i John Cabot.

Nou!!: Toponímia і Vinland · Veure més »

Vulpellac, Fonteta i Peratallada

Vulpellac, Fonteta i Peratallada, oficialment i impròpiament Forallac, és un municipi de la comarca del Baix Empordà, que es constituí formalment el 10 de març del 1977 fruit de la unió dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac.

Nou!!: Toponímia і Vulpellac, Fonteta i Peratallada · Veure més »

Warsage

Warsage (en való Warsèdge, neerlandès Weerst) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 es va fusionar amb Dalhem.

Nou!!: Toponímia і Warsage · Veure més »

Welkenraedt

Welkenraedt (Welkenrote en való, Welkenrath en alemany, Wellekete en limburguès) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Toponímia і Welkenraedt · Veure més »

Xampanyès

El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes.

Nou!!: Toponímia і Xampanyès · Veure més »

Xhoris

Xhoris (en való Xhorisse) és un nucli del municipi de Ferrières, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Toponímia і Xhoris · Veure més »

Xorrigo

Xorrigo Xorrigo és una possessió al terme municipal de Palma, Mallorca, al districte de Llevant, vora la carretera Palma-Manacor, a l'extrem de gregal del terme municipal de Palma, fent partió amb els d'Algaida i Santa Eugènia.

Nou!!: Toponímia і Xorrigo · Veure més »

Xosé Lois Vilar Pedreira

Xosé Lois Vilar Pedreira, nascut a Baiona el 1965, és un activista cultural, empresari, arqueòleg i historiador gallec, especialista en toponímia i arqueologia de la costa sud de Galícia.

Nou!!: Toponímia і Xosé Lois Vilar Pedreira · Veure més »

Xuf

Muntanyes del Xuf Xuf o al-Shuf, en plural al-Ashwaf, el nom en francés és Chouf però de vegades apareix com Shouf; en anglès és Shuf i en castellà Chuf) és un topònim que designa als districtes meridionals de les terres muntanyoses del Líban, al sud de la ruta Beirut-Damasc. El Xuf forma un districte administratiu del Líban anomenat oficialment Chouf (àrab جبل الشوف Jebel ash-Shouf).

Nou!!: Toponímia і Xuf · Veure més »

Xuriguera

* Biografia.

Nou!!: Toponímia і Xuriguera · Veure més »

Ynys Môn

Ynys Môn (anglès: Anglesey) és una illa  Gal·les i separada de Gales per l'estret de Menai.

Nou!!: Toponímia і Ynys Môn · Veure més »

Yuhupdeh

Els yuhupdeh són una ètnia indígena originària de la conca del baix Apaporis.

Nou!!: Toponímia і Yuhupdeh · Veure més »

Zagra

Zagra és un municipi de la província de Granada, amb una superfície d'11,19 km², una població de 1.094 habitants (2004) i una densitat de població de 97,77 hab/km².

Nou!!: Toponímia і Zagra · Veure més »

Zarra

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Toponímia і Zarra · Veure més »

Zenne

El Zenne (en francès Senne) és un afluent del Dijle que neix a Naast, un nucli del municipi Soignies a la província d'Hainaut a Bèlgica.

Nou!!: Toponímia і Zenne · Veure més »

Zufre

Zufre és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.

Nou!!: Toponímia і Zufre · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Toponímia і 1824 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Toponímia і 1905 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nom d'indret, Nom de lloc, Nom propi de lloc, Toponimia, Toponomàstica, Topònim, Topònims.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant