Taula de continguts
111 les relacions: Abelardo Bretón Matheu, Albert de Sicília Llanas i Castells, Alfredo Padovani, Amadeu Vives i Roig, Antiga Casa Banqué, Antoni Ros-Marbà, Antonio Fernández Bordas, Antonio Peña y Goñi, Antonio Vela Mendicuti, Ángeles Ottein, Capricho árabe, Carme Bau Bonaplata, Carmel Pastor i Pla, Carolina Casanova de Cepeda, Concepció Supervia i Pascual, Conrado del Campo, Conservatori de Madrid, Dolors Frau i Julià, Drama rural, Eduard Toldrà i Soler, Elisa Zamacois, Els Pirineus, Emili Sagi i Barba, Emilio Arrieta, Emma Leonardi, Enrique Estela Lluch, Enrique Fernández Arbós, Estanislao Marco, Eva Hortensia Synnerberg, Eva Tetrazzini, Evaristo Fernández Blanco, Federico Chueca, Federico Moreno Torroba, Felipe L. Urquieta, Fra Joan Garí, Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea, Francisco Asenjo Barbieri, Género chico, Gerónimo Giménez, Gran Teatre del Liceu, Història de l'òpera, Inés Rivadeneira, Isaac Albéniz i Pascual, Isidre Roselló i Vilella, Jaume Bachs i Rosés, Jesús de Monasterio, Joan Bernadet i Aguilar, Joan Gamisans Arabí, Joaquín Valverde Durán, José Antonio Santesteban, ... Ampliar l'índex (61 més) »
Abelardo Bretón Matheu
Abelardo Bretón Matheu (Madrid, 14 de maig de 1887 -) fou un compositor espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Abelardo Bretón Matheu
Albert de Sicília Llanas i Castells
Albert de Sicília Llanas i Castells, amb el nom de ploma d'Albert Llanas o el pseudònim de Robert Sanall (Barcelona, 28 de desembre http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2001/02/03/pagina-58/34307074/pdf.html de 1841 - Barcelona, 10 de desembre de 1915), fou un comediògraf i periodista català, un dels pares de la premsa satírica catalana i una de les personalitats més importants de la seva època.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Albert de Sicília Llanas i Castells
Alfredo Padovani
fou un director d'orquestra i compositor xilè d'origen italià.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Alfredo Padovani
Amadeu Vives i Roig
MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Amadeu Vives i Roig
Antiga Casa Banqué
La Casa Banqué va ser un dels establiments més importants de venda d'instruments musicals i de maquinària tèxtil que hi va haver a Palma entre mitjan segle i la primera meitat del segle.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Antiga Casa Banqué
Antoni Ros-Marbà
és un director d'orquestra i compositor català.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Antoni Ros-Marbà
Antonio Fernández Bordas
Antonio Fernández Bordas (Ourense, Galícia, 12 de gener de 1870 - Madrid, Castella, 18 de febrer de 1950) fou un violinista espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Antonio Fernández Bordas
Antonio Peña y Goñi
Antonio Peña y Goñi (Sant Sebastià, 2 de novembre de 1846 - Madrid, 13 de novembre de 1896) va ser un crític i compositor musical guipuscoà.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Antonio Peña y Goñi
Antonio Vela Mendicuti
Antonio Vela Mendicuti (Escobedo de Camargo, Cantàbria, 6 de novembre de 1904 - Santander, 29 d'agost de 1967) fou un tenor espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Antonio Vela Mendicuti
Ángeles Ottein
María de los Ángeles Nieto Iglesias, coneguda artísticament com a Ángeles Ottein, (Algete, Madrid, 24 de juny de 1895 – Madrid, 12 de març de 1981) fou una soprano espanyola.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Ángeles Ottein
Capricho árabe
Capricho árabe (en català, capritx àrab) és una serenata per a guitarra clàssica escrita pel compositor i guitarrista vila-realenc Francesc Tàrrega en 1892.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Capricho árabe
Carme Bau Bonaplata
Carme Bau i Bonaplata, coneguda també com a Carmelita (Barcelona, 2 de març de 1889 - Barcelona, 10 de gener de 1972), fou una soprano catalana.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Carme Bau Bonaplata
Carmel Pastor i Pla
Carmel Pastor i Pla (València, 1924 - Aquisgrà, 1966) fou un pintor i escultor valencià.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Carmel Pastor i Pla
Carolina Casanova de Cepeda
Carolina Casanova de Cepeda, o Carolina Cepeda (Ferrol, 10 de gener, 1847 - 1910), va ser una soprano gallega, considerada una de les millors sopranos espanyoles de la segona meitat del segle XIX.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Carolina Casanova de Cepeda
Concepció Supervia i Pascual
Concepció Supervia i Pascual, també coneguda com a Conxita Supervia (Barcelona, 9 de desembre de 1895Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1895,. - Londres, 30 de març de 1936), fou una mezzosoprano lírica catalana.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Concepció Supervia i Pascual
Conrado del Campo
Conrado del Campo y Zabaleta (Madrid, 28 d'octubre de 1878 - Madrid, 17 de març de 1953), compositor, director d'orquestra i professor espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Conrado del Campo
Conservatori de Madrid
El Conservatori de Madrid o formalment Reial Conservatori Superior de Música de Madrid és una escola superior de música, la més antiga institució pública d'ensenyament musical a Espanya, que imparteix estudis superiors (equivalents a estudis universitaris) de música.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Conservatori de Madrid
Dolors Frau i Julià
Dolors Frau i Julià (Barcelona, 1 de setembre de 1882 - Barcelona, 11 de juliol de 1966) fou una mezzosoprano catalana.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Dolors Frau i Julià
Drama rural
El drama rural és un subgènere teatral, cinematogràfic o novel·lístic l'acció del qual es desenvolupa lluny de la ciutat i que utilitza el camp, el poble o la casa pairal com a contrapunt al progrés urbà, mostrant comportaments irracionals i permetent evidenciar valors o prejudicis presents en el conjunt de la societat.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Drama rural
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Eduard Toldrà i Soler
Elisa Zamacois
Elisa Petra Zamacois y Zabala (Bilbao, 29 d'abril de 1838 - Buenos Aires, novembre de 1915) va ser una soprano, actriu i pianista espanyola.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Elisa Zamacois
Els Pirineus
Els Pirineus és una òpera catalana en tres quadres i un pròleg composta per Felip Pedrell, amb llibret basat en la trilogia Els Pirineus de Víctor Balaguer (1893), estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1902 en italià, tal com era costum.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Els Pirineus
Emili Sagi i Barba
Emili Sagi i Barba (Barcelona, 26 de març de 1876 - Polop, Marina Baixa, 7 d'agost de 1949) fou un baríton que assolí grans èxits, tant en òpera com en sarsuela, a Espanya i a l'Amèrica del Sud i enregistrà diversos discs.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Emili Sagi i Barba
Emilio Arrieta
Pascual Juan Emilio Arrieta Corera (Puente la Reina (Navarra), 21 d'octubre de 1823 – Madrid, 11 de febrer de 1894) fou un compositor espanyol d'òpera i sarsuela.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Emilio Arrieta
Emma Leonardi
, coneguda també com a Emma Leonardi Bergamini o Emma Bergamini Leonardi, fou una mezzosoprano/contralto italiana.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Emma Leonardi
Enrique Estela Lluch
Enrique Estela Lluch (València, 6 de gener de 1894 - Madrid, 21 de setembre de 1975) fou un compositor i director d'orquestra valencià, i marit de l'eminent tiple de sarsuela i d'òpera Emilia Iglesias.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Enrique Estela Lluch
Enrique Fernández Arbós
Enrique Fernández Arbós (Madrid, 24 de desembre de 1863 - Sant Sebastià, 2 de juny de 1939) va ser un violinista, director d'orquestra i compositor espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Enrique Fernández Arbós
Estanislao Marco
Estanislao Marco Valls (la Vall d'Uixó, Castelló, 17 de maig de 1873 - València, 22 de juny de 1954) fou un compositor i guitarrista valencià.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Estanislao Marco
Eva Hortensia Synnerberg
Eva Hortensia Synnerberg, també coneguda com a Eva de Synnerberg o Ortensia Synnerberg, (Heinola, Gran Ducat de Finlàndia, 9 de gener de 1856 - Khàrkiv, 15 de febrer de 1920) fou una cantant d'òpera finlandesa, amb tessitura de contralt i mezzosoprano, solista del Teatre Imperial Mariïnski de Sant Petersburg i del Teatre Bolxoi de Moscou.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Eva Hortensia Synnerberg
Eva Tetrazzini
fou una soprano operística italiana.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Eva Tetrazzini
Evaristo Fernández Blanco
Evaristo Fernández Blanco (Astorga, 6 de març de 1902 – Madrid, 22 d'octubre de 1993) fou un compositor espanyol de la Generació del 27, anomenada també de la República.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Evaristo Fernández Blanco
Federico Chueca
Federico Chueca y Robres (Madrid, 5 de maig de 1846 - 20 de juny de 1908), fou un compositor espanyol, conegut per ser l'autor de la sarsuela La Gran Via (1886) juntament amb Joaquín Valverde Durán.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Federico Chueca
Federico Moreno Torroba
Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics conreadors de la sarsuela en el.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Federico Moreno Torroba
Felipe L. Urquieta
Felipe Lino Urquieta (Moquegua, Perú, setembre de 1898 -) fou un compositor i químic peruà.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Felipe L. Urquieta
Fra Joan Garí
Fra Joan Garí o Fra Garí és un personatge llegendari, que fou tingut per històric, vinculat a la història de la fundació de l'abadia de Montserrat.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Fra Joan Garí
Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea
Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852 – Barcelona, 15 de desembre de 1909) fou un compositor i guitarrista valencià.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea
Francisco Asenjo Barbieri
Francisco de Asís Asenjo Barbieri (també conegut com Francisco Barbieri, Madrid, 3 d'agost de 1823 - Madrid, 19 de febrer de 1894), fou compositor, director d'orquestra i musicòleg espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Francisco Asenjo Barbieri
Género chico
El género chico és un gènere espanyol d'art escènic i líric.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Género chico
Gerónimo Giménez
Gerónimo Giménez y Bellido (Sevilla, 10 d'octubre de 1854 – Madrid, 19 de febrer de 1923) va ser un compositor i director d'orquestra espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Gerónimo Giménez
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Gran Teatre del Liceu
Història de l'òpera
La història de l'òpera és la història del gènere operístic de les arts escèniques, des del seu naixement al Renaixement fins a l'actualitat.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Història de l'òpera
Inés Rivadeneira
Inés Rivadeneira LópezSovint escrit com Rivadeneyra.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Inés Rivadeneira
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Isaac Albéniz i Pascual
Isidre Roselló i Vilella
Isidre Roselló i Vilella (1880 - 1939)https://peoplepill.com/people/isidre-rosello-i-vilella fou un compositor de música de revista vinculat al Teatre Còmic, Teatre Nou i Teatre Victòria del Paral·lel barceloní a les dècades 20 i 30 del segle passat.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Isidre Roselló i Vilella
Jaume Bachs i Rosés
Jaume Bachs i Rosés (Barcelona, 20 de gener de 1862 - Barcelona, 14 de març de 1909) fou un tenor català que cantà al Liceu i als millors teatres d'òpera europeus i americans amb el nom d'Angelo Angioletti o Angiolo Angioletti (o Angelotti).
Veure Tomás Bretón y Hernández і Jaume Bachs i Rosés
Jesús de Monasterio
fou un violinista, compositor i director d'orquestra càntabre.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Jesús de Monasterio
Joan Bernadet i Aguilar
Joan Bernadet i Aguilar (Capellades, 1861 - Municipi de Xalapa, Mèxic, 1932) fou un pintor català, establert a Mèxic des de 1896.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Joan Bernadet i Aguilar
Joan Gamisans Arabí
Joan Gamisans Arabí (Eivissa, Balears, 22 d'agost de 1879 - Madrid, 23 de juliol de 1933) fou un cantant i compositor eivissenc.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Joan Gamisans Arabí
Joaquín Valverde Durán
Joaquín Valverde Durán (Badajoz, 27 de febrer de 1846 - Madrid, 17 de març de 1910) fou un compositor espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Joaquín Valverde Durán
José Antonio Santesteban
José Antonio Santesteban (Sant Sebastià, 18 d'octubre de 1835 – Sant Sebastià, 21 de setembre de 1906) va ser un compositor basc, el més famós de la família musical d'aquest nom (el seu pare era José Juan Santesteban i el seu fill era el pianista Jesús de Santesteban), que va escriure Pudente, la primera òpera en basc, sobre un llibret de Serafin Baroja.
Veure Tomás Bretón y Hernández і José Antonio Santesteban
José Padilla Sánchez
José Padilla Sánchez (Almeria, 23 de maig de 1889 - Madrid, 25 d'octubre de 1960) va ser un dels músics més populars del primer terç del, autor de sarsueles i cançons, entre les quals destaquen El relicario, La violetera i Valencia.
Veure Tomás Bretón y Hernández і José Padilla Sánchez
Josefina Senespleda
Josefina Senespleda de Ayerte (Reus, 1851 - Barcelona, segle XX) va ser una soprano catalana.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Josefina Senespleda
Josep Pasqual Ortells López
Josep Pasqual Ortells López (Vila-real, Plana Baixa, 7 de juny de 1887 - 27 de novembre de 1961) fou un escultor valencià.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Josep Pasqual Ortells López
Josep Serrano i Simeón
Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa, 14 d'octubre de 1873 - Madrid, 8 de març de 1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Josep Serrano i Simeón
Jota aragonesa
XIX Pedro Nadal i Auré, "el Royo del Rabal", en un retrat de 1881 de Carlos Larraz i Micheto. La jota aragonesa és una manifestació del folklore a Aragó d'un gènere musical, la jota, present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del o principis del.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Jota aragonesa
La Dolores (Bretón)
La Dolores és una òpera de Tomás Bretón estrenada el 16 de març de 1895 al Teatre de la Zarzuela de Madrid, a partir d'un llibret escrit per Tomás Bretón mateix, que es basa en l'obra teatral del seu amic Josep Feliu i Codina.
Veure Tomás Bretón y Hernández і La Dolores (Bretón)
La revoltosa
Típica ''corrala'' madrilenya, casa de veinatge escenari de l'acció de ''La revoltosa'' La revoltosa (L'entremaliada) és una sarsuela en un acte amb llibret de José López Silva i Carlos Fernández Shaw i música de Ruperto Chapí.
Veure Tomás Bretón y Hernández і La revoltosa
La tonta del bote (pel·lícula de 1939)
La tonta del bote és una pel·lícula de comèdia espanyola del 1939 dirigida per Gonzalo Delgrás, basada en l'obra de teatre homònima de Pilar Millán Astray i protagonitzada per Josita Hernán.
Veure Tomás Bretón y Hernández і La tonta del bote (pel·lícula de 1939)
La verbena de la Paloma (pel·lícula de 1921)
La verbena de la Paloma és una pel·lícula espanyola muda en blanc i negre dirigida por José Buchs Echeandia basada en la sarsuela homònima.
Veure Tomás Bretón y Hernández і La verbena de la Paloma (pel·lícula de 1921)
La Wagneriana
La Wagneriana (OWA) va ser una important i precoç orquestra de plectre fundada a Alacant l'any 1902 i desapareguda el 1937 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.
Veure Tomás Bretón y Hernández і La Wagneriana
Llista d'òperes més importants
Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Llista d'òperes més importants
Llista d'òperes per compositor
Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Llista d'òperes per compositor
Llista de celebritats alcoianes
Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Llista de celebritats alcoianes
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Luis Arnedo Muñoz
Luis Arnedo Muñoz (Almansa, (Albacete), 30 de novembre de 1856 - Madrid, 1911) fou un compositor espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Luis Arnedo Muñoz
Manuel Lanza
Manuel Lanza (Santander, Cantàbria, 27 de julio de 1965) és un baríton espanyol.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Manuel Lanza
Manuel Nieto i Matañ
Manuel Nieto i Matañ, (Matany ?), (Reus, 17 d'octubre del 1844 - Madrid, 6 d'agost del 1915) va ser un compositor i director d'orquestra establert a Madrid.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Manuel Nieto i Matañ
Manuel Saumell Robredo
Manuel Saumell Robredo (1817-1870) fou un pianista i compositor cubà d'origen català, creador de la contradansa cubana i de l'havanera moderna, i un dels pares del nacionalisme cubà, que desembocaria l'any 1898 en la independència de Cuba respecte a Espanya.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Manuel Saumell Robredo
María de Pablos Cerezo
María de Pablos Cerezo (Segòvia, 8 de novembre de 1904 - Madrid 1 de novembre de 1990) fou una compositora, pianista i pionera com a directora d’orquestra espanyola.
Veure Tomás Bretón y Hernández і María de Pablos Cerezo
Miguel Echegaray y Eizaguirre
Miguel Echegaray y Eizaguirre (Quintanar de la Orden, província de Toledo, 28 de setembre de 1848 - Madrid, 20 de gener de 1927), comediògraf espanyol, germà del també autor dramàtic José Echegaray y Eizaguirre.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Miguel Echegaray y Eizaguirre
Morena Clara
Morena Clara és una pel·lícula espanyola de 1936 dirigida per Florián Rey i protagonitzada per Imperio Argentina, Miguel Ligero i Manuel Luna.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Morena Clara
Parc Ribalta, plaça de la Independència i plaça Tetuán de Castelló de la Plana
El conjunt format pel Parc Ribalta, la Plaça de la Independència i la Plaça Tetuan de la ciutat de Castelló, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt monumental catalogat com Bé d'Interès Cultural amb anotació ministerial número RI - 53-0000246, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Portada/efemèride desembre 2
02.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Portada/efemèride desembre 2
Ramon Currià i Caelles
Ramon Currià i Caelles (Almatret, Segrià, 1 de maig de 1881 – Lleida, Segrià, 1 de febrer de 1961) fou un músic pedagog, compositor i pianista català.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Ramon Currià i Caelles
Raquel Pierotti
és una cantant d'òpera mezzosoprano.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Raquel Pierotti
Reveriano Soutullo Otero
Placa que recorda la casa on va viure Reveriano Soutullo Otero (Ponteareas, 11 de juliol de 1884 - Vigo, 29 d'octubre de 1932) va ser un compositor espanyol de sarsuela.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Reveriano Soutullo Otero
Ricardo de la Vega
Ricardo de la Vega Oreiro (Madrid, Castella, 1839 - 22 de juny de 1910) fou un poeta còmic i escriptor de sainets madrileny.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Ricardo de la Vega
Ruperto Chapí Lorente
Ruperto Chapí Lorente (Villena, 27 de març de 1851 - Madrid, 25 de març de 1909) fou un compositor valencià que va destacar fonamentalment en el camp de la sarsuela.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Ruperto Chapí Lorente
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Sardana
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Veure Tomás Bretón y Hernández і Sarsuela
Stefano Palatchi
Stefano Palatchi (Barcelona, 26 de març del 1960) és un baix català conegut principalment per les seves interpretacions de Verdi.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Stefano Palatchi
Teatre de la Penya Cultural Barcelonesa
El Teatre de la Penya Cultural Barcelonesa va ser una sala teatral situada al carrer Sant Pere Més Baix, 55, primer pis, de Barcelona, a la mateixa seu social de la Penya Cultural Barcelonesa.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatre de la Penya Cultural Barcelonesa
Teatre Líric Català
Enric Morera i Viura El Teatre Líric Català (1894-1908) va ser un projecte d'Enric Morera i Viura, que va comptar amb la col·laboració d'altres compositors, per exemple Enric Granados i Jaume Pahissa i Jo, que sorgí durant el modernisme amb la voluntat de plantejar una alternativa lírica a la sarsuela, present en la totalitat dels teatres catalans, i formar una nova sensibilitat basada en models literaris i plàstics propis, de manera que estableix una interrelació de les arts, concretament amb la literatura, l'escenografia, el disseny i la creació lírica, que concorda amb la teoria wagneriana de l'obra d'art total.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatre Líric Català
Teatre Novedades (Barcelona)
El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatre Novedades (Barcelona)
Teatre Tívoli (Barcelona)
El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatre Tívoli (Barcelona)
Teatro Calderón (Valladolid)
El Teatro Calderón és el principal teatre de la ciutat castellanolleonesa de Valladolid.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatro Calderón (Valladolid)
Teatro de la Zarzuela
Sala principal del Teatro de la Zarzuela El Teatro de la Zarzuela és un teatre de Madrid (Espanya), situat al carrer de Jovellanos, número 4.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatro de la Zarzuela
Teatro Real (Madrid)
El Teatro Real és el teatre d'òpera de Madrid.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Teatro Real (Madrid)
Telmo Vela de Lafuente
Bandera sumcrevillent que honora tots els músics de la vila del Baix Vinalopó Telmo Vela de Lafuente (Crevillent, Baix Vinalopó, 12 de febrer de 1889 - abril de 1979) fou un compositor i músic valencià.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Telmo Vela de Lafuente
Temporada 1876-1877 del Liceu
La temporada 1876-1877 del Liceu va ser la primera en la que va representar l'òpera més programada de tota la història del Liceu: Aida de Verdi.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1876-1877 del Liceu
Temporada 1891-1892 del Liceu
Durant la temporada 1891-1892, a la primavera de 1892, el públic barceloní del Liceu va gaudir de la veu del tenor Francesco Tamagno a lOtello, creador del personatge principal de l'òpera a La Scala i per al qual Verdi havia escrit l'òpera.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1891-1892 del Liceu
Temporada 1892-1893 del Liceu
Durant la temporada 1892-1893, a la primavera de 1893, actuava al Liceu la lleugera portuguesa Regina Pacini en una obra obligada per a aquest tipus de veus, La sonnambula de Bellini.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1892-1893 del Liceu
Temporada 1895-1896 del Liceu
La temporada 1895-1896 es presentava l'hivern la polonesa Regina Pinkert en tres obres tan adients per a una lleugera de prestigi com Lucia di Lammermoor, Les Huguenots i Dinorah.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1895-1896 del Liceu
Temporada 1903-1904 del Liceu
La temporada 1903-1904 del Liceu s'adoptà com a norma general al Liceu l'enfosquiment de la sala durant les representacions, seguint el costum wagnerià difós des del Festival de Bayreuth.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1903-1904 del Liceu
Temporada 1915-1916 del Liceu
Joan Mestres va dirigir el Liceu La Temporada 1915-1916 del Liceu fou la primera regentada des del principi per Joan Mestres i Calvet, empresari que va tenir com a principal objectiu obrir l'activitat del teatre a les avantguardes artístiques de l'època i sortir de la rutina d'un repertori que s'estava quedant obsolet.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1915-1916 del Liceu
Temporada 1923-1924 del Liceu
Categoria:Temporades del Gran Teatre del Liceu Categoria:1923 a Catalunya Categoria:1924 a Catalunya.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1923-1924 del Liceu
Temporada 1929-1930 del Liceu
El 27 de maig es va fer una funció fora d'abonament de Madama Butterfly, que va significar el debut de Rosetta Pampanini, i que fou una funció de gala en honor i amb assistència del rei d'Espanya Alfons XIII i la reina Victòria.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1929-1930 del Liceu
Temporada 1931-1932 del Liceu
Va ser la darrera temporada de Miquel Mulleras al Liceu, que es va retirar amb Madama Butterfly.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1931-1932 del Liceu
Temporada 1937-1938 del Liceu
Categoria:Temporades del Gran Teatre del Liceu Categoria:1937 a Catalunya Categoria:1938 a Catalunya.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1937-1938 del Liceu
Temporada 1938-1939 del Liceu
Categoria:Temporades del Gran Teatre del Liceu Categoria:1938 a Catalunya Categoria:1939 a Catalunya.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1938-1939 del Liceu
Temporada 1948-1949 del Liceu
La temporada 1948-49 va ser la del comiat, el dia 26 de gener, de la gran soprano barcelonina Mercè Capsir, que tan vinculada va estar al Liceu i que va interpretar Il matrimonio segreto, de Cimarosa, en la qual va actuar el seu deixeble i poc després també figura important, Joan Oncina.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1948-1949 del Liceu
Temporada 1951-1952 del Liceu
La temporada 1951-1952 es va representar per última vegada al Liceu la tetralogia wagneriana completa, en la direcció es van alternar Karl Elmendorff i Rudolf Kempe.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1951-1952 del Liceu
Temporada 1969-1970 del Liceu
La temporada es va inaugurar el 13 de novembre de 1969 amb el debut de la mezzosoprano romanesa Elena Cernei i del director espanyol Odón Alonso.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1969-1970 del Liceu
Temporada 1974-1975 del Liceu
Durant la temporada 1974-1975 se celebrà el centenari de l'estrena de la Carmen de Georges Bizet.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Temporada 1974-1975 del Liceu
Toñy Rosado
Antonia Rosado Casas, coneguda artísticament com a Toñy Rosado i Tony Rosado (Madrid, 8 de maig de 1923 - ibidem, 11 d'abril de 1996) fou una mezzosoprano i, posteriorment, soprano espanyola.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Toñy Rosado
Vicente Arregui Garay
Vicente Arregui Garay (Madrid, 3 de juliol de 1871 - 1 de desembre de 1925) fou un compositor espanyol de pares navarresos.
Veure Tomás Bretón y Hernández і Vicente Arregui Garay
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Tomás Bretón y Hernández і 1850
1923
;Països Catalans.
Veure Tomás Bretón y Hernández і 1923
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Tomás Bretón y Hernández і 2 de desembre
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Tomás Bretón y Hernández і 29 de desembre
També conegut com Tomás Bretón, Tomás Bretón Hernández.