Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Aïn Témouchent, Abd al-Rahman ben Hixam, Abd el-Kader, Abd-al-Màlik al-Ghazi, Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-Al·lah al-Ghàlib, Abd-ar-Rahman, Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad, Abd-ar-Rahman ibn Rústam, Abd-ar-Rahman III, Abdalwadites, Abu Hammu, Abu Hammu II, Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad, Abu Taixufín I, Abu Taixufín II, Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun, Abu-Abbàs Àhmad I, Abu-Abd-Al·lah I, Abu-Abd-Al·lah II, Abu-Abd-Al·lah III, Abu-Abd-Al·lah IV, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj, Abu-Abd-Al·lah V, Abu-Abd-Al·lah VI, Abu-Úmar Uthman, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Abu-Hafs Úmar I, Abu-Hammu III, Abu-Ishaq Ibrahim I, Abu-Ishaq Ibrahim II, Abu-l-Hajjaj I, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-l-Qàssim az-Zayyaní, Abu-Màdyan, Abu-Muhàmmad I, Abu-Muhàmmad II, Abu-Muhàmmad Sàlih, Abu-Saïd Uthman I, Abu-Saïd Uthman II, Abu-Taixufín III, Abu-Thàbit I, Abu-Thàbit II, Abu-Yahya Abu-Bakr II, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Zakariyyà Yahya I, Abu-Zakariyyà Yahya III, Abu-Zayyan Àhmad, Abu-Zayyan I, ..., Abu-Zayyan II, Abu-Zayyan III, Abu-Zayyan Muhàmmad, Al-Abbàs ibn Mandil, Al-Àndalus, Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad, Al-Mamun ibn Àhmad, Al-Mansur ibn an-Nàssir, Al-Maqqarí, Alí ibn Ràixid, Alfons el Franc, Algèria, Amazics, Arshgul, Art almohade, Artesania d'Algèria, Ashir, Askia Muhàmmad ibn Abi Bakr, Úmar ibn Mandil, Awlad Mandil, Àïd ibn Mandil, Àhmad al-Mansur, Balj ibn Bixr al-Quxayrí, Banu Ifran, Banu Khazar, Banu Riyah, Batalla d'Estepona, Batalla d'Isly, Batalla de Gerba (1510), Batalla del riu Salado, Batalla naval de Bône, Batalla naval de Ceuta, Beni Snous, Biskra, Cabília, Croada de Mahdia, Dialectes hilaliens, Dila, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Dinastia marínida, Dinastia sadita, Djazula, Djezairli Ghazi Paixà, Dubdu, El Malah, Emirat maghrawa de Fes, Emirat maghrawa de Tlemcen, Expulsió dels moriscos, Fakkan, Fase de classificació de la Copa d'Àfrica de Nacions 1994, Frontera entre Algèria i el Marroc, Guercif, Guerra de l'Estret, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, Hadjdji Husayn I Paixà, Hamza ibn Alí, Hasan Agha, Hasan Baba, Hàjib, Hàssan Paixà, Història d'Algèria, Història de Gibraltar, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Marràqueix, Història de Mauritània, Història del Magrib, Ibn al-Khatib, Ibn al-Lihyaní, Ibn Battuta, Ibn Dihya, Idrís al-Àkbar, Isaac ben Rovèn, el Barceloní, Jacob Berab, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Jean-Pierre Lledo, Joan II Borja, Jofre VI de Rocabertí, Jornada d'Alger (1518), Judaisme català, Kalat Huwwara, Khair ed-Din Barba-rossa, Kharigisme, Kosayla, Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí, Laghouat, Llista de clubs de futbol, Louis-Eugène Cavaignac, Maghila, Maghrawa, Mahàmmad aix-Xaykh, Makil, Mansura (Algèria), Mascara, Matghara, Matmata (berbers), Medea (Algèria), Medyuna, Misrata, Mliana, Mohammed Dib, Mostaganem, Msila, Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí, Muhàmmad ibn Idrís, Muhàmmad ibn Thàbit, Muhàmmad II al-Faqih, Muhàmmad III al-Makhlú, Muhàmmad V de Gharnata, Nasr ibn Muhàmmad, Nédroma, Nouria Benghabrit-Remaoun, Orà, Oruç Reis, Oujda, Pacte de Madrid (1339), Patrick Bruel, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, Presa d'Orà (1509), Presa de Bugia, Província de Tlemcen, Radio algérienne, Ràixid ibn Muhàmmad, Regència d'Alger, Rustúmida, Saïd I ibn Abi-Taixufín, Sabra (Algèria), Saqueig de Dénia i Alacant, Sarajevo, Sersell, Setge de Qerqenna, Setge de Trípoli (1510), Sidi Bel Abbès, Sidi Mohammed Barkat, Sigilmasa, Smala, Sufrites, Sultà, Sus al-Aksa, Tafilalt, Taixfín ibn Alí, Taza (Marroc), Ténès, Thàbit ibn Mandil, Tractat de Tafna, Tunísia, Tunísia medieval, Uadi Tafna, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab, Uqba ibn Nafi, Yahya ibn Abd-al-Aziz, Yahya ibn Ghàniya, Yahya II, Yússuf ibn Taixfín, Zenetes. Ampliar l'índex (156 més) »
Aïn Témouchent
Escut colonial Aïn Témouchent és una ciutat d'Algèria, capital de la província d'Aïn Témouchent situada a la plana de Zidur, a 72 km al sud-oest d'Orà, al lloc de l'antiga ciutat romana dAlbulae i de la fortalesa berber anomenada Kasr Ibn Sinan esmentada pel geògraf al-Bakrí al, ambdues desaparegudes.
Nou!!: Tlemcen і Aïn Témouchent · Veure més »
Abd al-Rahman ben Hixam
Abd al-Rahman ben Hixam (1779- Marràqueix, 28 d'agost de 1859) fou soldà del Marroc del 1822 al 1859.
Nou!!: Tlemcen і Abd al-Rahman ben Hixam · Veure més »
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Nou!!: Tlemcen і Abd el-Kader · Veure més »
Abd-al-Màlik al-Ghazi
Abu-Marwan Abd-al-Màlik al-Ghazi o, més senzillament, Abd-al-Màlik al-Ghazi fou sultà sadita, fill de Muhammad I al-Mahdi.
Nou!!: Tlemcen і Abd-al-Màlik al-Ghazi · Veure més »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: Tlemcen і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abd-Al·lah al-Ghàlib
Abu-Muhàmmad mawlay Abd-Al·lah al-Ghàlib bi-L·lah —— o, més senzillament, Abd-Al·lah al-Ghàlib (juny 1527-21 de gener de 1574) fou soldà de la dinastia sadita, fill d'un dels fundadors de la dinastia, Muhammad I al-Mahdi (Muhammad al-Shaykh al-Mahdi).
Nou!!: Tlemcen і Abd-Al·lah al-Ghàlib · Veure més »
Abd-ar-Rahman
Abd-ar-Rahman forma part del nom de molts personatges.
Nou!!: Tlemcen і Abd-ar-Rahman · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad
Abd-ar-Rahman (I) ibn Abi-Muhàmmad fou emir abdalwadita de Tlemcen (març a maig del 1411).
Nou!!: Tlemcen і Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Rústam
Abd-ar-Rahman ibn Rústum o Rústam —— fou el fundador de l'imamat ibadita a Tahart i la dinastia rustàmida.
Nou!!: Tlemcen і Abd-ar-Rahman ibn Rústam · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Tlemcen і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: Tlemcen і Abdalwadites · Veure més »
Abu Hammu
Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.
Nou!!: Tlemcen і Abu Hammu · Veure més »
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Abu Hammu II · Veure més »
Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad
Ali Abu Hassun va governar a Fes com a últim governant wattasida. Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Badisi, conegut com a Abu Hassun, fou sultà wattàsida del Marroc el 1526 i després rei de Badis durant 23 anys.
Nou!!: Tlemcen і Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad · Veure més »
Abu Taixufín I
Abu-Taixufín (I) Abd-ar-Rahman ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín I (1293-1337) fou el cinquè emir de la dinastia abdalwadita de Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Abu Taixufín I · Veure més »
Abu Taixufín II
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Tlemcen і Abu Taixufín II · Veure més »
Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun
Abu-Zakariyyà Yahya ibn Khaldun (Tunis, 1333 - Tlemcen, desembre 1378/gener 1379) fou un polític magrebí, germà d'Abd-ar-Rahman ibn Khaldun.
Nou!!: Tlemcen і Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun · Veure més »
Abu-Abbàs Àhmad I
Abu-Abbàs Àhmad (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Abbàs Àhmad I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1431 al 1462.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abbàs Àhmad I · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah I
Abu-Abd-Al·lah (I) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1401 al 1411.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah I · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah II
Abu-Abd-Al·lah (II) Muhàmmad ibn Abi-Taixufín o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah II fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1424 al 1428 i el 1430.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah II · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah III
Abu-Abd-Al·lah (III) Muhàmmad al-Mutawàkkil o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah III fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1462 a vers el 1470.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah III · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah IV
Abu-Abd-Al·lah (IV) Muhàmmad ath-Thàbit o ath-Thabití o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah IV fou sultà abdalwadita de Tlemcen de vers el 1470 al 1505.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah IV · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr ad-Dilaí —— (vers 1590-1675) fou xeic de la zàwiya d'al-Dila i sobirà de part del Marroc (la part central) a la meitat del.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hajj · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah V
Abu-Abd-Al·lah (V) Muhàmmad o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah V fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1505 a 1516.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah V · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah VI
Abu-Abd-Al·lah VI fou sultà abdalwadita de Tlemcen per poc temps el 1540 i altre cop el 1543 (maig a desembre) i nominalment fins al gener del 1544.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Abd-Al·lah VI · Veure més »
Abu-Úmar Uthman
Abu-Amr Uthman ibn Muhàmmad al-Mansur (28 d'octubre de 1418 - setembre de 1488) fou un emir hàfsida, successor el 1435 del seu germà, Muhàmmad (IV) al-Múntasir, i com aquest fill d'Abu-l-Hàssan Muhàmmad, i net d'Abu-Faris Abd-al-Aziz (el pare havia mort abans que l'avi).
Nou!!: Tlemcen і Abu-Úmar Uthman · Veure més »
Abu-Faris Abd-al-Aziz
Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »
Abu-Hafs Úmar I
Abu-Hafs Úmar (I) ibn Yahya fou emir hàfsida proclamat pels notables amb la neutralitat dels àrabs, el 1284.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Hafs Úmar I · Veure més »
Abu-Hammu III
Abu-Hammú III fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1516 a 1528.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Hammu III · Veure més »
Abu-Ishaq Ibrahim I
Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Ishaq Ibrahim I · Veure més »
Abu-Ishaq Ibrahim II
Abu-Ishaq Ibrahim II o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abu-Bakr (? - 1369) fou emir hàfsida de Tunis del 1350 al 1369.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Ishaq Ibrahim II · Veure més »
Abu-l-Hajjaj I
Abu-l-Hajjaj (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj I fou emir abdalwadita de Tlemcen durant deu mesos (vers març de 1393 - desembre 1393) Va adoptar mesures enèrgiques per fer-se obeir i va consolidar la seva posició internacional rebent els ambaixadors.
Nou!!: Tlemcen і Abu-l-Hajjaj I · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí
Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.
Nou!!: Tlemcen і Abu-l-Hàssan Alí · Veure més »
Abu-l-Qàssim az-Zayyaní
Abu-l-Qàssim ibn Àhmad ibn Alí ibn Ibrahim az-Zayyaní, més conegut simplement com a Abu-l-Qàssim az-Zayyaní (Fes, 1734/1735-1833) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí, membre de la tribu dels Zayyan.
Nou!!: Tlemcen і Abu-l-Qàssim az-Zayyaní · Veure més »
Abu-Màdyan
Abu-Màdyan Xuayb ibn al-Hussayn al-Andalussí, més conegut senzillament com a Abu-Màdyan (1126-1197) fou un místic andalusí del, nascut el 1126 a Cantillana prop de Sevilla.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Màdyan · Veure més »
Abu-Muhàmmad I
Abu-Muhàmmad (I) Abd-Al·lah ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Muhàmmad I fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1399 al 1401.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Muhàmmad I · Veure més »
Abu-Muhàmmad II
Abu-Muhàmmad (II) Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Muhàmmad II fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1528 a 1540.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Muhàmmad II · Veure més »
Abu-Muhàmmad Sàlih
Abu-Muhàmmad Sàlih ibn Yansaran ibn Ghafiyyan ad-Dukkalí al-Majirí (en àrab أبو محمد صالح بن ينصارن بن غفيان الدكالي الماجري, Abū Muḥammad Ṣāliḥ ibn Yanṣāran ibn Ḡafiyyān ad-Dukkālī al-Mājirī), conegut simplement com a Abu-Muhàmmad Sàlih, (1155-22 de setembre de 1234) fou un sufí marroquí.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Muhàmmad Sàlih · Veure més »
Abu-Saïd Uthman I
Abu-Saïd Uthman (I) ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Saïd Uthman I fou el segon emir independent dels abdalwadites o zayyànides de Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Saïd Uthman I · Veure més »
Abu-Saïd Uthman II
Abu-Saïd Uthman II fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Thàbit I. Després de l'ocupació marínida de Tlemcen el 1337 el príncep Abu-Saïd Uthman (rebesnet d'Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan va ser enrolat com altres prínceps a l'exèrcit del sultà conqueridor Abu-l-Hàssan Alí, però quan aquest va patir la decisiva derrota de Kairuan el 1348, com altres caps va abandonar l'exèrcit i junt amb el seu germà Abu-Thàbit I va reunir els partidaris de la dinastia que els van jurar fidelitat i van marxar cap a Tlemcen amb un exèrcit principalment format per maghrawes i els Banu Tudjin. Però a la ciutat el governador marínida Uthman ibn Yahya Ibn Djerrar (que era parent llunyà dels abdalwadites) s'havia declarat independent i no estava disposat a deixar sense més ni més el poder comptant amb el suport del governador militar que era cosí seu. L'exèrcit va derrotar els partidaris d'Ibn Djarrar en diversos xocs menors i es va presentar davant Tlemcen; llavors va esclatar una revolta a la ciutat i al mateix temps els atacants ja estaven entrant. El poble va portar als dos prínceps al palau i els va aclamar (17 de setembre de 1348). Ibn Djarrar va ser fet presoner però va rebre laman; no obstant sospitós al nou govern fou empresonat al cap de pocs dies i va morir violentament a presó el desembre de 1348. Abu-Saïd Uthman II com a germà gran va rebre una autoritat superior i el seu nom constaria a les monedes i a la khutba; el seu germà seria el cap de l'exèrcit i de les tribus nòmades. Un tercer germà, el més gran, Abu-Yakub, va romandre en el seu retirament espiritual de Nedromah om feia vida d'asceta i va ser cridat a Tlemcen però va refusar abandonar la seva vida. Uthman tanmateix va destacar per la seva pietat i horror als vicis. El 1352 el sultà marínida Abu-Inan Faris va atacar Tlemcen. Derrotats els abdalwadites, Abu-Saïd va intentar fugir però fou capturat el 25 de juny de 1352 i Abu-Inan el va fer executar immediatament. |.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Saïd Uthman II · Veure més »
Abu-Taixufín III
Abu-Taixufín III, anomenat «el Jove», fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Tlemcen і Abu-Taixufín III · Veure més »
Abu-Thàbit I
Abu-Thàbit I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Saïd Uthman II.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Thàbit I · Veure més »
Abu-Thàbit II
Abu-Thàbit (II) ibn Abi-Taixufín o, més senzillament, Abu-Thàbit II fou emir abdalwadita de Tlemcen durant quaranta dies el 1393.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Thàbit II · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr (II) al-Mutawàkkil fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Yahya Abu-Bakr II · Veure més »
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Yahya Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit ibn Muhàmmad, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan · Veure més »
Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur
Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah ——, més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Yússuf Yaqub o, simplement, al-Mansur (1160 – 23 de gener de 1199, Marràqueix, Marroc) fou amir al-muminín dels almohades mumínides, oficialment el tercer.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya I
Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya III
Abu-Zakariyyà Yahya (III) ibn Ibrahim fou emir hàfsida de Bugia, fill d'Abu-Ishaq Ibrahim.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zakariyyà Yahya III · Veure més »
Abu-Zayyan Àhmad
Abu-Zayyan Àhmad fou sultà abdalwadita de Tlemcen dues vegades sempre breument, uns pocs dies, el 1516 i el 1517.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zayyan Àhmad · Veure més »
Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zayyan I · Veure més »
Abu-Zayyan II
Abu-Zayyan (II) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Zayyan II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zayyan II · Veure més »
Abu-Zayyan III
Abu-Zayyan (III) Àhmad ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Zayyan III fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1540 al 1543 i del 1544 al 1550.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zayyan III · Veure més »
Abu-Zayyan Muhàmmad
Abu-Zayyan Muhàmmad al-Kubbi ibn Abu-Saïd Uthman ibn Abu-Yahya Yaghmuràssan, fou un príncep abdalwadita les rebel·lions del qual van marcar el període entre 1360 i 1375.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zayyan Muhàmmad · Veure més »
Al-Abbàs ibn Mandil
Al-Abbàs ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Al-Abbàs ibn Mandil · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Tlemcen і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad
Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah az-Zayyaní fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1550 al 1556.
Nou!!: Tlemcen і Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad · Veure més »
Al-Mamun ibn Àhmad
Mulay Muhàmmad al-Mamun ibn Àhmad (nom de regne Al-Mamun) fou sultà sadita, fill d'Ahmad al-Mansur i net de Mahammad I al-Mahdi.
Nou!!: Tlemcen і Al-Mamun ibn Àhmad · Veure més »
Al-Mansur ibn an-Nàssir
Al-Mansur ibn an-Nàssir fou emir de la dinastia hammadita del 1089 al 1105.
Nou!!: Tlemcen і Al-Mansur ibn an-Nàssir · Veure més »
Al-Maqqarí
Al-Maqqarí, de nom complet Xihab-ad-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Yahya al-Khuraixí va ésser un historiador àrab nascut a Tlemcen cap al 1577 i mort al Caire el 1632.
Nou!!: Tlemcen і Al-Maqqarí · Veure més »
Alí ibn Ràixid
Alí ibn Ràixid fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Alí ibn Ràixid · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Tlemcen і Alfons el Franc · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Tlemcen і Algèria · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Tlemcen і Amazics · Veure més »
Arshgul
Arshgul fou una antiga ciutat d'Algèria entre Orà i la frontera marroquina, a la desembocadura del riu Tafna enfront de l'illa Rachgoun.
Nou!!: Tlemcen і Arshgul · Veure més »
Art almohade
Lart almohade és l'art que va sorgir en l'àrea d'influència dels almohades, entre 1130 i 1269.
Nou!!: Tlemcen і Art almohade · Veure més »
Artesania d'Algèria
L'artesania d'Algèria inclou tots els treballs artesans en els camps tèxtils, joiera i terrissa de la tradició d'Algèria i mostra les diverses influències històriques que han rebut els habitants d'aquest país.
Nou!!: Tlemcen і Artesania d'Algèria · Veure més »
Ashir
Ashir o Aixir és una antiga ciutat fortificada d'Àfrica del nord, a l'actual territori d'Algèria, uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger, al Djebel Titerï.
Nou!!: Tlemcen і Ashir · Veure més »
Askia Muhàmmad ibn Abi Bakr
Imperi Songhai vers 1500 Askia Muhàmmad ibn Abi Bakr (conegut també com a Askia al-Hajj Muhammad o com a Muhammad Touré o Muhammad Ture) fou el fundador de la dinastia dels "Askia" de Songhai.
Nou!!: Tlemcen і Askia Muhàmmad ibn Abi Bakr · Veure més »
Úmar ibn Mandil
Úmar ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Úmar ibn Mandil · Veure més »
Awlad Mandil
Els Awlad Mandil o Banu Mandil (o) van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.
Nou!!: Tlemcen і Awlad Mandil · Veure més »
Àïd ibn Mandil
Àïd ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Àïd ibn Mandil · Veure més »
Àhmad al-Mansur
Àhmad al-Mansur o al-Mansur adh-Dhahabí (Fes, 1549 - 20 d'agost del 1603) fou el sisè sobirà de la dinastia sadita.
Nou!!: Tlemcen і Àhmad al-Mansur · Veure més »
Balj ibn Bixr al-Quxayrí
Balj ibn Bixr al-Quxayrí (mort a Còrdova, 742) fou un cabdill militar àrab i valí de l'Àndalus (742).
Nou!!: Tlemcen і Balj ibn Bixr al-Quxayrí · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Tlemcen і Banu Ifran · Veure més »
Banu Khazar
Els Banu Khazar foren el clan reial dels Maghrawa, descendents de Khazar ibn Haf ibn Sulat ibn Wanzamar ibn Maghraw.
Nou!!: Tlemcen і Banu Khazar · Veure més »
Banu Riyah
El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.
Nou!!: Tlemcen і Banu Riyah · Veure més »
Batalla d'Estepona
La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.
Nou!!: Tlemcen і Batalla d'Estepona · Veure més »
Batalla d'Isly
La batalla d'Isly va tenir lloc el 14 d'agost de 1844 entre França i el Marroc, prop del riu Isly, a la Frontera entre Algèria i el Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Batalla d'Isly · Veure més »
Batalla de Gerba (1510)
La Batalla de Gerba de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre l'illa nord-africana de Gerba a la pirateria barbaresca.
Nou!!: Tlemcen і Batalla de Gerba (1510) · Veure més »
Batalla del riu Salado
Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.
Nou!!: Tlemcen і Batalla del riu Salado · Veure més »
Batalla naval de Bône
La Batalla naval de Bona de 1360 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: Tlemcen і Batalla naval de Bône · Veure més »
Batalla naval de Ceuta
La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Tlemcen і Batalla naval de Ceuta · Veure més »
Beni Snous
El beni snouss és una varietat de l'amazic rifeny que és parlat a la ciutat de Tlemcen (Algèria).
Nou!!: Tlemcen і Beni Snous · Veure més »
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Nou!!: Tlemcen і Biskra · Veure més »
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Nou!!: Tlemcen і Cabília · Veure més »
Croada de Mahdia
La croada de la costa barbaresca també dita croada de Mahdia, fou una expedició militar del 1390 composta per tropes franceses i genoveses que muntaren setge a Mahdia, que en aquell moment era un cau de pirates en la costa barbresca acollits pels hàfsides de Tunísia.
Nou!!: Tlemcen і Croada de Mahdia · Veure més »
Dialectes hilaliens
Els dialectes hilalians o dialectes beduïns són un continu de dialectes àrabs del nord d'Àfrica.
Nou!!: Tlemcen і Dialectes hilaliens · Veure més »
Dila
La zàuiya d'ad-Dila fou una escola religiosa musulmana del tipus monestir establerta al Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Dila · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia Idríssida · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia marínida · Veure més »
Dinastia sadita
Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia sadita · Veure més »
Djazula
Els djazula foren un poble amazic del sud-oest del Marroc, del grup sanhadja.
Nou!!: Tlemcen і Djazula · Veure més »
Djezairli Ghazi Paixà
Djezairli Ghazi Paixà o Cezayirli Gazi Hasan Paixà (1713-1790) fou un dels principals kapudan paixà (almirall en cap) otomans i gran visir otomà originari de Rodostó (Tekirdağ) a la mar de Màrmara, on de jove fou esclau d'un comerciant, sent alliberat després per esdevenir genísser.
Nou!!: Tlemcen і Djezairli Ghazi Paixà · Veure més »
Dubdu
Dubdu, Dubbu, Debdou o Debdu (en àrab دبدو, Dubdū; en amazic ⴷⴱⴷⵓ) és una ciutat de l'est del Marroc, a la regió oriental, a la vora del uadi Dubdu, a la província de Taourirt, de la wilaya d'Oujda (la provincia fou creada par decret de 9 d'abril de 1997 per partició de la província de Berkane-Taourirt i se li va incorporar el cercle Debdou que pertanyia a la província de Jerada).
Nou!!: Tlemcen і Dubdu · Veure més »
El Malah
El Malah (antigament anomenada, en castellà, Rio Salado) és una ciutat del nord oest d'Algèria, a la província d'Aïn Témouchent, situada a 11 km d'Aïn Témouchent, a 58 km d'Orà, a 60 km de Sidi Bel Abbès i a 80 km de Tilimsen.
Nou!!: Tlemcen і El Malah · Veure més »
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Nou!!: Tlemcen і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Nou!!: Tlemcen і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Tlemcen і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Fakkan
Fakkan o Afakkan és una antiga ciutat d'Algèria, al sud-sud-oest de Mascara, que era un lloc tradicional de mercat de les tribus de la família amaziga zenata a la confluència de l'uadi Fekkan i l'uadi Hammamm.
Nou!!: Tlemcen і Fakkan · Veure més »
Fase de classificació de la Copa d'Àfrica de Nacions 1994
Fase de classificació de la Copa d'Àfrica de Nacions de futbol de l'any 1994.
Nou!!: Tlemcen і Fase de classificació de la Copa d'Àfrica de Nacions 1994 · Veure més »
Frontera entre Algèria i el Marroc
La frontera entre Algèria i el Marroc és una frontera internacional contínua de kilòmetres de llarg.
Nou!!: Tlemcen і Frontera entre Algèria i el Marroc · Veure més »
Guercif
Guercif, Garsif o Agarsif és una vila del Marroc, a la regió de L'Oriental.
Nou!!: Tlemcen і Guercif · Veure més »
Guerra de l'Estret
La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Tlemcen і Guerra de l'Estret · Veure més »
Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí
Habib ibn Abi-Ubayda ibn Uqba ibn Nafi al-Fihrí o, més senzillament, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí (? - Bagdoura, octubre de 741) fou un comandant de l'exèrcit àrab, membre de la família dels fíhrides o úqbides, que tingué un paper important en la història primerenca d'Ifríqiya i l'Àndalus.
Nou!!: Tlemcen і Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí · Veure més »
Hadjdji Husayn I Paixà
Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del. La primera vegada que és esmentat fou el 1674. Va ser malferit en una batalla naval contra els espanyols, i encara que la ferida era aparentment mortal, es va salvar i va rebre per això el malnom de Mezzomorto. La seva activitat corsària el va convertir en un dels principals personatges d'Alger. Per les activitats de Mezzomorto i altres corsaris, el francesos van enviar el 1682 una flota dirigida per l'almirall Duquesne. El dey Hasan Baba va retornar de Tlemcen on feia una expedició, i els francesos van arribar davant la capital el dia 29 de juliol de 1682. La ciutat fou bombardejada fins al 12 de setembre, però no van obtenir cap resultat i els francesos se'n van anar. El 1683 Duquesne va retornar i el 26 de juny va reprendre el bombardeig. Hasan Baba va acceptar negociar i va lliurar alguns ostatges entre els quals un rais (cap) que considerava el seu rival, de nom Hadjdji Husayn conegut com a Mezzomorto, però aquest, molt hàbilment, va saber guanyar el suport de Duquesne que el va alliberar i amb l'ajut d'altres corsaris va atacar a Hasan que fou mort ràpidament el 22 de juliol. Husayn va assolir poder (Hadjdji Husayn I Paixà). Però llavors va decidir enfrontar als francesos, i va començar a tirar contra la flota de Duquesne fins que aquesta va haver d'aixecar el bloqueig i abandonar la zona. El 1684 va signar un acord de pau amb Lluís XIV de França. El 1686 la Porta el va convidar a enviar vaixells per combatre a la campanya de Morea. Va deixar el govern i el 1688, quan es va trencar la pau amb França i Alger fou altra vegada bombardejada, Husayn va atacar amb els seus vaixells les costes franceses. El 1689 la Porta el va nomenar kapudan paixà però abans de l'arribada de l'orde a Alger, Husayn va haver d'abandonar aquesta ciutat al pujar al poder Ahmed Shaban II, havent de fugir cap a Tunis (i més tard a Istanbul) passant el càrrec de kapudan paixà a Misirlizade Ibrahim Pasha. El 1690 va rebre l'encàrrec de dirigir la flota del Danubi en les operacions contra Vidin; després va exercir el comandament de la flota a la mar Negra i el 1692, davant del perill d'un atac venecià a les illes de la mar Egea, fou nomenat sandjakbegi de Rodes amb el comandament dels kalyuns (galions) imperials. El 1694 els venecians van ocupar Quios (Sakiz) i la Porta va enviar a la zona una flota sota comandament del kapudan paixà Amudja-zade Husayn Pasha, que va enfrontar als venecians en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de) i els va derrotar, amb destacada participació d'Hadjdji Husayn; els venecians es van veure obligats a evacuar l'illa el maig del 1695, i Amudja-zade Husayn Pasha fou nomenat muhafiz de Quios per poc temps. Finalment fou nomenat kapudan paixà el maig de 1695 succeint a Amudja-zade Husayn Pasha que va rebre el govern d'Adana. Es va dedicar a combatre els venecians a la mar Egea i va derrotar una flota veneciana a Lesbos (Midilli) que es dirigia a Quios i Cos, el setembre de 1695; el 1696 va participar en les operacions a Morea i va enfrontar la flota veneciana dirigida per Alessandro Molino entre Andros i Eubea i després li va lliurar batalla prop de Tènedos (5 de juliol de 1697) causant-li una greu derrota; la va derrotar per segona vegada davant Andros l'1 de setembre de 1697. El 21 de setembre de 1698 va enfrontar a la flota veneciana dirigida per Giacomo Cornaro en aigües de Lesbos, batalla en la qual les dues parts es van atribuir la victòria. Després de la pau de Karlowitz (1699) va romandre com a kapudan paixà algun temps fins a la seva mort el 1701 a l'illa de Paros; el nomenament del seu successor al càrrec, Abd al-Fattah Pasha, és de l'agost del 1701. Va ser enterrat a Quios.
Nou!!: Tlemcen і Hadjdji Husayn I Paixà · Veure més »
Hamza ibn Alí
Hamza ibn Alí fou un emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Hamza ibn Alí · Veure més »
Hasan Agha
Hasan Agha (1487-1545) fou governador otomà d'Alger, d'origen sard.
Nou!!: Tlemcen і Hasan Agha · Veure més »
Hasan Baba
Hasan Baba fou dey d'Alger del començament del 1682 al 22 de juliol de 1683.
Nou!!: Tlemcen і Hasan Baba · Veure més »
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Nou!!: Tlemcen і Hàjib · Veure més »
Hàssan Paixà
Hàssan Paixà (1525-1572) fou governador d'Alger del 1544 al 1551, del 1557 al 1561 i del 1562 al 1567.
Nou!!: Tlemcen і Hàssan Paixà · Veure més »
Història d'Algèria
Algèria el 1519, quan Espanya controlava alguns enclavaments de la seva costa La història d'Algèria es desenvolupa a la fèrtil plana costanera del nord d'Àfrica, que és de vegades anomenada Magrib.
Nou!!: Tlemcen і Història d'Algèria · Veure més »
Història de Gibraltar
''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.
Nou!!: Tlemcen і Història de Gibraltar · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Tlemcen і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Marràqueix
La història de Marràqueix comença en època musulmana.
Nou!!: Tlemcen і Història de Marràqueix · Veure més »
Història de Mauritània
La història de Mauritània és la història del territori de l'actual estat de Mauritània.
Nou!!: Tlemcen і Història de Mauritània · Veure més »
Història del Magrib
La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.
Nou!!: Tlemcen і Història del Magrib · Veure més »
Ibn al-Khatib
Ibn al-Khatib o Lissan-ad-Din ibn al-Khatib (Loja, 15 de novembre de 1313 - Fez, 1375) fou un historiador, poeta, escriptor, físic i filòsof de l'emirat de Granada.
Nou!!: Tlemcen і Ibn al-Khatib · Veure més »
Ibn al-Lihyaní
Abu-Yahya Zakariyyà al-Lihyaní ——, o simplement Ibn al-Lihyaní, fou emir de l'emirat hàfsida.
Nou!!: Tlemcen і Ibn al-Lihyaní · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Tlemcen і Ibn Battuta · Veure més »
Ibn Dihya
Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.
Nou!!: Tlemcen і Ibn Dihya · Veure més »
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nou!!: Tlemcen і Idrís al-Àkbar · Veure més »
Isaac ben Rovèn, el Barceloní
Isaac ben Rovèn, el Barceloní (Albargeloni) (Barcelona, Comtat de Barcelona, 1043 - Dénia, al-Àndalus, ?) fou un talmudista i poeta litúrgic català.
Nou!!: Tlemcen і Isaac ben Rovèn, el Barceloní · Veure més »
Jacob Berab
Jacob Berab (Maqueda, Castella, 1474 - Safed, Imperi Otomà, 1546) va ser un influent rabí i talmudista, conegut pel seu intent de recuperar l'antiga ordenació rabínica (Semicha).
Nou!!: Tlemcen і Jacob Berab · Veure més »
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Nou!!: Tlemcen і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »
Jean-Pierre Lledo
Jean-Pierre Lledo (Tlemcen, Algèria, 31 d'octubre de 1947), és un cineasta i col·laborador del webs Causeur i Riposte Laïque.
Nou!!: Tlemcen і Jean-Pierre Lledo · Veure més »
Joan II Borja
Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
Nou!!: Tlemcen і Joan II Borja · Veure més »
Jofre VI de Rocabertí
Rocabertí Jofre (VI) de Rocabertí i de Fenollet fou vescomte de Rocabertí entre 1392 i 1403.
Nou!!: Tlemcen і Jofre VI de Rocabertí · Veure més »
Jornada d'Alger (1518)
La Jornada d'Alger de 1518 fou un atac organitzat per l'emperador Carles V amb la intenció de conquerir la Regència d'Alger.
Nou!!: Tlemcen і Jornada d'Alger (1518) · Veure més »
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Nou!!: Tlemcen і Judaisme català · Veure més »
Kalat Huwwara
Kalat Huwwara és una vila d'Algèria a la província de Mostaganem a uns 30 km al nord-est de Mascara, a la vora del uadi Kala.
Nou!!: Tlemcen і Kalat Huwwara · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Tlemcen і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Tlemcen і Kharigisme · Veure més »
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Nou!!: Tlemcen і Kosayla · Veure més »
Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí
Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí fou un militar àrab de la tribu qays enviat pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Màlik (724-743) al Magrib la primavera del 741 per tal de venjar la derrota a la batalla dels Nobles (Ghàzwat al-àixraf) que els havien causat els rebels amazics manats per Khàlid ibn Hamid (o Humayd) az-Zanatí, successor del gran cap amazic Maysara.
Nou!!: Tlemcen і Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí · Veure més »
Laghouat
Laghouat (també transcrit com El-Aghouat, El-Arouat, al-Aghwat…) és una ciutat d'Algèria, cap de la wilaya o província del mateix nom.
Nou!!: Tlemcen і Laghouat · Veure més »
Llista de clubs de futbol
Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.
Nou!!: Tlemcen і Llista de clubs de futbol · Veure més »
Louis-Eugène Cavaignac
'''Cavaignac''' el 1848, per Jean-Baptiste-Adolphe Lafosse (1810-1879). Louis-Eugène Cavaignac (pronunciació francesa:; 15 d'octubre del 1802 - 28 d'octubre del 1857), fill del general francès Jean-Baptiste Cavaignac i germà de Godefroi Cavaignac, va ser un polític i militar francès, candidat a la presidència de la segona república francesa, que va néixer a París i va morir a Flée (Sarthe).
Nou!!: Tlemcen і Louis-Eugène Cavaignac · Veure més »
Maghila
Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.
Nou!!: Tlemcen і Maghila · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Tlemcen і Maghrawa · Veure més »
Mahàmmad aix-Xaykh
Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam, anomenat també Mahàmmad aix-Xaykh i de malnom Amghar, que en amazic vol dir ‘el Vell' (Tagmaddart, a la regió del Draa, vers 1490/1491 - 1557), fou sultà de la dinastia sadita (Mahàmmad I).
Nou!!: Tlemcen і Mahàmmad aix-Xaykh · Veure més »
Makil
Els Màqil o Banu Màqil és una tribu àrab de probable origen iemenita, arribada al nord d'Àfrica amb els Banu Hilal i que va creuar Egipte i Líbia per arribar al Maghreb a la meitat del i es va establir a l'oest de Gabes.
Nou!!: Tlemcen і Makil · Veure més »
Mansura (Algèria)
Al-Mansura (‘la Victoriosa’) fou una antiga ciutat-campament d'Algèria d'època marínida, actualment en ruïnes, situada uns 5 km a l'oest de Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Mansura (Algèria) · Veure més »
Mascara
Mascara (pronunciat localment Mʿaskar, transcrit en francès) és una ciutat d'Algèria capital de la província de Mascara, al nord-oest del país, al sud de les muntanyes Beni Chougran (Banu Shukran), a la vora d'un rierol afluent del uadi Sadi Tudjiman, a l'altre costat del qual hi ha el barri de Bab Ali.
Nou!!: Tlemcen і Mascara · Veure més »
Matghara
Matghara és el nom d'una tribu amaziga zeneta del gran grup dels butr, germans del matmata, kunya, lamaya, saddina, madyuna, maghila i altres formant en conjunt el grup anomenat Banu Fatin.
Nou!!: Tlemcen і Matghara · Veure més »
Matmata (berbers)
Els matmata són un grup dels amazics documentat almenys des del, del gran grup dels butr, branca dels zenetes.
Nou!!: Tlemcen і Matmata (berbers) · Veure més »
Medea (Algèria)
Medea és l'una de les més importants ciutats d'Algèria, situada a 80 km al sud-oest d'Alger, sobre els altiplans que tanquen la vall de la Mitidja.
Nou!!: Tlemcen і Medea (Algèria) · Veure més »
Medyuna
Medyuna (Madyuna o Midyuna) és una tribu amaziga del gran grup dels Butr, dins la família Fatin.
Nou!!: Tlemcen і Medyuna · Veure més »
Misrata
Misrata o Mesrata és el nom d'una tribu amaziga de la branca Hawwara del grup al-Barani.
Nou!!: Tlemcen і Misrata · Veure més »
Mliana
Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.
Nou!!: Tlemcen і Mliana · Veure més »
Mohammed Dib
Mohammed Dib (Tremecen, Algèria, 1920 - La Celle-Saint-Cloud, França, 2003) va ser un escriptor algerià en llengua francesa.
Nou!!: Tlemcen і Mohammed Dib · Veure més »
Mostaganem
Mostaganem (en àrab مستغانم, Mustaḡānim) és una ciutat portuària i capital de la província de Mostaganem, al nord-oest d'Algèria.
Nou!!: Tlemcen і Mostaganem · Veure més »
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Nou!!: Tlemcen і Msila · Veure més »
Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí
Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí —— (Al-Wasita, Algèria, 22 de desembre de 1787 - Al-Jaghbub, Líbia, 2 de setembre de 1859) fou un erudit i religiós musulmà originari d'Algèria, que va fundar la confraria Sanusiyya.
Nou!!: Tlemcen і Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí · Veure més »
Muhàmmad ibn Idrís
Muhàmmad (I) ibn Idrís (? - 837) fou emir de la dinastia idríssida del Magrib.
Nou!!: Tlemcen і Muhàmmad ibn Idrís · Veure més »
Muhàmmad ibn Thàbit
Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Muhàmmad ibn Thàbit · Veure més »
Muhàmmad II al-Faqih
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.
Nou!!: Tlemcen і Muhàmmad II al-Faqih · Veure més »
Muhàmmad III al-Makhlú
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1302 al 1309.
Nou!!: Tlemcen і Muhàmmad III al-Makhlú · Veure més »
Muhàmmad V de Gharnata
Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.
Nou!!: Tlemcen і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »
Nasr ibn Muhàmmad
Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad (1287-1322) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1309 al 1314.
Nou!!: Tlemcen і Nasr ibn Muhàmmad · Veure més »
Nédroma
Nédroma o Nedroma (Nadroma en nedromi, Nadruma ندرومة en àrab) és una població d'Algèria, província de Tlemcen, al nord-oest del país prop de la frontera amb el Marroc (45 km) i a 58 km de Tlemcen, en un massís muntanyós anomenat els Traras o Massís de Trara, a la part nord del djebal Fillaoucène (Fillawsen) al peu del coll de Taza, al costat d'un riu i amb abundància de bosc i enfront de la plana de Mezaourou a 17 km de la mar a la que s'arriba seguint el riu.
Nou!!: Tlemcen і Nédroma · Veure més »
Nouria Benghabrit-Remaoun
Nouria Benghabrit-Remaoun (en àrab: نورية بن غبريط رمعون) (Oujda, el Marroc, 5 de març de 1952) és una sociòloga i investigadora algeriana. El 5 de maig de 2014 va ser nomenada ministra d'Educació Nacional d'Algèria amb l'encàrrec de modernitzar l'escola algeriana. Des de l'inici del seu mandat ha estat blanc de crítiques dels sectors conservadors i islamistes del país, que l'han convertida en la ministra més criticada dels quatre mandats del president Buteflika. L'últim càrrec abans del seu nomenament va ser el de directora del Centre de Recerca en Antropologia Social i Cultural.
Nou!!: Tlemcen і Nouria Benghabrit-Remaoun · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Tlemcen і Orà · Veure més »
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Tlemcen і Oruç Reis · Veure més »
Oujda
Oujda (localment Ūjda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Oujda · Veure més »
Pacte de Madrid (1339)
El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Tlemcen і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »
Patrick Bruel
Maurice Benguigui, més conegut com a Patrick Bruel, (Tilimsen, Algèria francesa, 14 de maig de 1959) és un cantant, compositor, actor i jugador professional de pòquer francès.
Nou!!: Tlemcen і Patrick Bruel · Veure més »
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.
Nou!!: Tlemcen і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »
Presa d'Orà (1509)
La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.
Nou!!: Tlemcen і Presa d'Orà (1509) · Veure més »
Presa de Bugia
La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes.
Nou!!: Tlemcen і Presa de Bugia · Veure més »
Província de Tlemcen
La província o wilaya de Tlemcen és una província o wilaya del nord-oest d'Algèria, amb capital a la ciutat del mateix nom, Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Província de Tlemcen · Veure més »
Radio algérienne
La Radio algérienne, oficialment Centre públic de radiodifusió sonora (EPRS) és una empresa pública responsable del servei públic de radiodifusió a Algèria.
Nou!!: Tlemcen і Radio algérienne · Veure més »
Ràixid ibn Muhàmmad
Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Ràixid ibn Muhàmmad · Veure més »
Regència d'Alger
La Regència dAlger és un antic estat del nord d'Àfrica que, entre 1515 i 1830, va precedir conquesta francesa d'Algèria.
Nou!!: Tlemcen і Regència d'Alger · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Tlemcen і Rustúmida · Veure més »
Saïd I ibn Abi-Taixufín
Saïd (I) ibn Abi-Taixufín ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Saïd I ibn Abi-Taixufín fou emir abdalwadita de Tlemcen el 1411.
Nou!!: Tlemcen і Saïd I ibn Abi-Taixufín · Veure més »
Sabra (Algèria)
Sabra és una població de la província de Tlemcen a Algèria a 31 km de la ciutat de Tlemcen, a 22 de Maghnia i a 20 de la frontera marroquina.
Nou!!: Tlemcen і Sabra (Algèria) · Veure més »
Saqueig de Dénia i Alacant
El saqueig de Dénia i Alacant va ser un atac dut a terme per Khair ed-Din Barba-rossa, qui es va dirigir al sud del Regne de València per atacar Xilxes, Dénia i Alacant, en resposta a un atac en el qual Khair ed-Din Barba-rossa va ser atacat per Hug de Montcada, el virrei de Sicília.
Nou!!: Tlemcen і Saqueig de Dénia i Alacant · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Tlemcen і Sarajevo · Veure més »
Sersell
Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.
Nou!!: Tlemcen і Sersell · Veure més »
Setge de Qerqenna
El Setge de Qerqenna va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre l'illa nord-africana de Qerqenna.
Nou!!: Tlemcen і Setge de Qerqenna · Veure més »
Setge de Trípoli (1510)
La Presa de Trípoli de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Trípoli a les tropes musulmanes.
Nou!!: Tlemcen і Setge de Trípoli (1510) · Veure més »
Sidi Bel Abbès
Sidi Bel Abbès o Sidi-bel-Abbès, és una comuna d'Algèria, capital de la província de Sidi Bel Abbès, en una gran plana de 380.000 hectàrees, al costat dret del riu Mekerra (ﻭﺍﺩ مكرة) i a prop de l'uadi Sarno, a 82 km al sud d'Orà i de Daya (antiga Bossuet), 87 km al nord-est de Tlemcen i 93 km al sud-est de Mascara.
Nou!!: Tlemcen і Sidi Bel Abbès · Veure més »
Sidi Mohammed Barkat
Sidi Mohammed Barkat (Tilimsen, Algèria, 1948) és un filòsof, professor i investigador al departament d'Ergonomia i Ecologia humana de la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne, on actualment duu a terme un estudi sobre els canvis que han patit les institucions estatals en relació amb l'organització del treball.
Nou!!: Tlemcen і Sidi Mohammed Barkat · Veure més »
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Sigilmasa · Veure més »
Smala
La smala fou un sistema d'organització establert a l'Algèria francesa que designava a una persona o tribu que es desplaçava emportant-se tots els seus béns.
Nou!!: Tlemcen і Smala · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Tlemcen і Sufrites · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Tlemcen і Sultà · Veure més »
Sus al-Aksa
Sus al-Aqsa o Sus és una regió del sud del Marroc formada per una plana sensiblement triangular d'uns 200 km de llarg i entre 40 i 100 d'ample.
Nou!!: Tlemcen і Sus al-Aksa · Veure més »
Tafilalt
Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Tafilalt · Veure més »
Taixfín ibn Alí
Taixfín (o Taixufin o Taixafín) ibn Alí ibn Yússuf al-Lamtuní as-Sanhají fou emir almoràvit del Magreb i l'Àndalus (1143-1145).
Nou!!: Tlemcen і Taixfín ibn Alí · Veure més »
Taza (Marroc)
Taza és una ciutat al nord-est del Marroc de 144.000 habitants (2004), que ocupa el corredor entre el Rif i l'Atles Mitjà.
Nou!!: Tlemcen і Taza (Marroc) · Veure més »
Ténès
Ténès és una ciutat turística de la província de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger.
Nou!!: Tlemcen і Ténès · Veure més »
Thàbit ibn Mandil
Thàbit ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Nou!!: Tlemcen і Thàbit ibn Mandil · Veure més »
Tractat de Tafna
Bugeaud duc d'Isly El Tractat de Tafna va ser signat tant per Abd-el-Kader com pel general Thomas Robert Bugeaud el 30 de maig de 1837 a Rachgoun prop de la desembocadura del Tafna à Rachgoun.
Nou!!: Tlemcen і Tractat de Tafna · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Tlemcen і Tunísia · Veure més »
Tunísia medieval
Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.
Nou!!: Tlemcen і Tunísia medieval · Veure més »
Uadi Tafna
El riu Tafna o uadi Tafna és un curs d'aigua d'Algèria situat al nord-oest del país.
Nou!!: Tlemcen і Uadi Tafna · Veure més »
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Nou!!: Tlemcen і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí fou un militar omeia, governador o valí d'Egipte, d'Ifríqiya i de l'Àndalus.
Nou!!: Tlemcen і Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab · Veure més »
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Nou!!: Tlemcen і Uqba ibn Nafi · Veure més »
Yahya ibn Abd-al-Aziz
Yahya ibn Abd-al-Aziz (? - Salé, 1161/1162) fou emir de la dinastia hammadita d'una data entre 1121 i 1125 al 1152.
Nou!!: Tlemcen і Yahya ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Tlemcen і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
Yahya II
Yahya II, de nom familiar Yahya al-Wàthiq ibn Muhàmmad, fou emir hàfsida, fill i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1277.
Nou!!: Tlemcen і Yahya II · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: Tlemcen і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Tlemcen і Zenetes · Veure més »
Redirigeix aquí:
Banu Sulayman, Emirat idrissida de Tlemcen, Emirat ifranita de Fakkan, Idríssides de Tlemcen, Imamat de Tlemcen, Imamat ifranita de Tlemcen, Tala Imsan, Tilimsen, Tilimsān, Tlemsan, Tremecen, Tremissèn.
