Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Agatirs, Árpád d'Hongria, Íldico, Àtila, Àvars de Pannònia, Banat, Bastarnes, Batalla de Debrecen, Batalla de Mohács (1687), Batalla de Senta, Batalla dels Camps Catalàunics, Batu Khan, Beskides, Bodrog, Carpats, Còdex Rohonczi, Centre geogràfic d'Europa, Cheile Turzii, Ciutadella de Timișoara, Criș, Cronologia de les incursions magiars, Csongrád, Cultura dels túmuls, Cultura Przeworsk, Dacis, Danubi, Danubi-Kris-Mureș-Tisza, Dàcia, Dics del diable, Efemeròpters, Eger, Elmas Mehmed Paixà, Escut d'Hongria, Eslovàquia, Frontera entre Hongria i Eslovàquia, Frontera entre Hongria i Sèrbia, Frontera entre Romania i Hongria, Frontera entre Ucraïna i Hongria, Gabriel Bethlen, Gavarra, Geografia d'Eslovàquia, Geografia d'Hongria, Geografia d'Ucraïna, Gots, Gran Guerra Turca, Guerra de les Gàl·lies, Guerres dàcies, Guerres Marcomanes, Gyňov, Gyula Andrássy, ..., Hèruls, Hódmezővásárhely, Húnor i Màgor, Heves, Història d'Eslovàquia, Història d'Hongria, Història de Mongòlia, Hongria, Hornád, Huns, Iazigs, Invasió celta dels Balcans, István Tömörkény, Jász-Nagykun-Szolnok, Job Bicknell Ellis, Kaganat àvar, Kereš, Košice, Kunszentmárton, Latorica, Liebe ist für alle da, Limigants, Llista de rius d'Ucraïna, Maramureș, Marc Aureli, Massacre de polonesos a Volínia, Mineria d'or, Molí flotant, Mureș, Mustafà II, Nogai Noyan, Omurtag (kniaz de Bulgària), Ond, Ondava, Oradea, Parihuzovce, Príncep de Transsilvània, Puszta, Rastislau I de la Gran Moràvia, Regne Visigot, República del Banat, República Soviètica Eslovaca, Riu Bega, Riu Iza, Rius més llargs d'Ucraïna, Rutènia subcarpàtica, Salgótarján, Săpânța, Sighetu Marmației, Slanec, Sokollu Mehmed Paixà, Someș, Subotai, Svatopluk I, Szeged, Tabor ujodit v niebo, Tokaj-Hegyalja, Transcarpàcia, Vi d'Ucraïna, Vișeu de Sus, Visigots, Visimar, Zagyva. Ampliar l'índex (63 més) »
Agatirs
Els agatirsos (Agathyrsi) eren un poble de la Sarmàcia europea que els autors antics mencionen amb freqüència però els hi donen orígens i localitzacions diferents.
Nou!!: Tisza і Agatirs · Veure més »
Árpád d'Hongria
Árpád (845-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia Árpád i líder de la tribu dels magiars.
Nou!!: Tisza і Árpád d'Hongria · Veure més »
Íldico
Íldico és un nom de procedència goda.
Nou!!: Tisza і Íldico · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Tisza і Àtila · Veure més »
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Nou!!: Tisza і Àvars de Pannònia · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Tisza і Banat · Veure més »
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Nou!!: Tisza і Bastarnes · Veure més »
Batalla de Debrecen
La Batalla de Debrecen va ser una trobada militar de la Segona Guerra Mundial, a l'octubre de 1944 entre les Forces de l'Eix i les tropes de la Unió Soviètica a la zona de Debrecen.
Nou!!: Tisza і Batalla de Debrecen · Veure més »
Batalla de Mohács (1687)
La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.
Nou!!: Tisza і Batalla de Mohács (1687) · Veure més »
Batalla de Senta
La batalla de Senta s'emmarca dins de la Guerra de la Lliga Santa i va enfrontar l'11 de setembre de 1697 a un exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic de 50 000 homes, sota el comandament d'Eugeni de Savoia, contra un important exèrcit otomà de més de 80 000 homes al comandament del Sultà Mustafà II.
Nou!!: Tisza і Batalla de Senta · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: Tisza і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Batu Khan
;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.
Nou!!: Tisza і Batu Khan · Veure més »
Beskides
Les muntanyes Beskides (en polonès: Beskidy; en txec i eslovac: Beskydy; ) és el nom tradicionalment atribuït a una successió de massissos muntanyosos dels Carpats (l'arc exterior dels Carpats occidentals i dels Carpats orientals) estenent-se del nord-est de la República txeca, al llarg de la frontera entre Polònia i l'Eslovàquia fins a l'oest d'Ucraïna.
Nou!!: Tisza і Beskides · Veure més »
Bodrog
El Bodrog és un riu curt, afluent del Tisza, que discorre per Eslovàquia i per Hongria.
Nou!!: Tisza і Bodrog · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Tisza і Carpats · Veure més »
Còdex Rohonczi
Una il·lustració del còdex. Possible culte solar, nativitat, creus i un típic monestir moldau. Crucifixió. Una còpia del llibre. El Còdex Rohonczi és un fascicle de 448 pàgines (224 fulles) manuscrites en un sistema d'escriptura i una llengua desconeguts.
Nou!!: Tisza і Còdex Rohonczi · Veure més »
Centre geogràfic d'Europa
Aquest mapa mostra algunes de les ubicacions que pretenien el títol de «Centre d'Europa» La ubicació del centre geogràfic d'Europa depèn de la definició de les fronteres d'Europa, principalment si les illes remotes han d'incloure's per definir els punts extrems d'Europa, i sobre el mètode per calcular el resultat final.
Nou!!: Tisza і Centre geogràfic d'Europa · Veure més »
Cheile Turzii
Les gorges de Cheile Turzii constitueixen una zona protegida d'interès nacional que correspon a la 4a categoria de la UICN (reserva natural de tipus mixt), situada a la província de Cluj, a una distància de 6 km a l'oest de Turda, al llarg de la vall de Hășdate.
Nou!!: Tisza і Cheile Turzii · Veure més »
Ciutadella de Timișoara
La ciutadella de Timișoara (en, en, en Temeşvar Kalesi,, en) és una fortalesa històrica a l'oest de Romania, al voltant de la qual es va construir la ciutat de Timișoara.
Nou!!: Tisza і Ciutadella de Timișoara · Veure més »
Criș
El Criș - Körös - és un riu que transcorre per l'oest de Romania i l'est d'Hongria.
Nou!!: Tisza і Criș · Veure més »
Cronologia de les incursions magiars
Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.
Nou!!: Tisza і Cronologia de les incursions magiars · Veure més »
Csongrád
Csongrád és una província o megye del sud d'Hongria.
Nou!!: Tisza і Csongrád · Veure més »
Cultura dels túmuls
La cultura dels túmuls (en alemany: Hügelgräberkultur) es va caracteritzar per la pràctica de l'enterrament per inhumació del cos dels morts en túmuls. Es va desenvolupar a Europa Central durant l'edat del bronze (entre el 1600 aC fins al 1200 aC).
Nou!!: Tisza і Cultura dels túmuls · Veure més »
Cultura Przeworsk
La cultura Przeworsk és una cultura arqueològica de l'edat de ferro que data del fins al segle V, i que va existir al centre i sud de Polònia, des de l'alt Oder a la conca del Vístula, i s'estengué després cap a l'est d'Eslovàquia i Subcarpacia entre l'Oder i les seccions mitjana i superior del Vístula, i cap al sud per la secció mitjana del Danubi en les capçaleres del Dnièster i Tisza.
Nou!!: Tisza і Cultura Przeworsk · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Tisza і Dacis · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Tisza і Danubi · Veure més »
Danubi-Kris-Mureș-Tisza
Mapa de DKMT (des de 2004) Danubi-Kris-Mureș-Tisza (romanès Dunăre-Criș-Mureș-Tisa, hongarès Duna-Körös-Maros-Tisza, serbi Dunav-Karaš-Moriš-Tisa o Дунав-Караш-Мориш-Тиса) és una euroregió situada entre Hongria, Romania i Sèrbia.
Nou!!: Tisza і Danubi-Kris-Mureș-Tisza · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Tisza і Dàcia · Veure més »
Dics del diable
Constantí I Els Dics del diable (en hongarès Ördög árok), també conegut com a örsz árka ("Csörsz Ditch") o Limes Sarmatiae ("frontera sarmàtica" en llatí), són diverses línies de fortificacions romanes construïdes principalment durant el regnat de Constantí I (312–337), que s'estén entre l'actual Hongria, Romania i Sèrbia.
Nou!!: Tisza і Dics del diable · Veure més »
Efemeròpters
Els efemeròpters (Ephemeroptera) són un ordre d'insectes pterigots.
Nou!!: Tisza і Efemeròpters · Veure més »
Eger
Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.
Nou!!: Tisza і Eger · Veure més »
Elmas Mehmed Paixà
Elmas Mehmed Paixà (1662-1697) fou gran visir otomà del 1695 al 1697.
Nou!!: Tisza і Elmas Mehmed Paixà · Veure més »
Escut d'Hongria
Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.
Nou!!: Tisza і Escut d'Hongria · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Tisza і Eslovàquia · Veure més »
Frontera entre Hongria i Eslovàquia
La frontera entre Hongria i Eslovàquia es la frontera internacional que s'estén d'oest a est i separa el sud d'Eslovàquia del nord d'Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea, i signataris dels acords de Schengen.
Nou!!: Tisza і Frontera entre Hongria i Eslovàquia · Veure més »
Frontera entre Hongria i Sèrbia
La frontera entre Hongria i Sèrbia es la frontera internacional entre Hongria, estat membre de la Unió Europea i integrat en l'espai Schengen, de Sèrbia.
Nou!!: Tisza і Frontera entre Hongria i Sèrbia · Veure més »
Frontera entre Romania i Hongria
La frontera entre Romania i Hongria es la frontera internacional entre Romania i Hongria, ambdós estats membres de la Unió Europea i integrats en l'espai Schengen.
Nou!!: Tisza і Frontera entre Romania i Hongria · Veure més »
Frontera entre Ucraïna i Hongria
La frontera entre Ucraïna i Hongria es la frontera internacional entre Hongria (membre de la Unió Europea) i Ucraïna (membre de la Comunitat d'Estats Independents), amb una longitud de 128 kilòmetres.
Nou!!: Tisza і Frontera entre Ucraïna i Hongria · Veure més »
Gabriel Bethlen
Gabriel Bethlen (en; 15 de novembre de 1580 - 15 de novembre de 1629) va ser príncep de Transsilvània de 1613 a 1629 i duc d'Opole de 1622 a 1625.
Nou!!: Tisza і Gabriel Bethlen · Veure més »
Gavarra
Remolcador amb gavarra al Tisza, Hongria. Una gavarra és una embarcació robusta de càrrega fluvial utilitzada a rius i canals.
Nou!!: Tisza і Gavarra · Veure més »
Geografia d'Eslovàquia
Mapa topogràfic d'Eslovàquia. Eslovàquia (nom local, Slovenska Republika) és un estat centreeuropeu membre de la Unió Europea (UE).
Nou!!: Tisza і Geografia d'Eslovàquia · Veure més »
Geografia d'Hongria
Mapa topogràfic d'Hongria Hongria és un estat sense litoral.
Nou!!: Tisza і Geografia d'Hongria · Veure més »
Geografia d'Ucraïna
Ucraïna té una posició estratègica a l'est d'Europa, limitant, en el sentit de les agulles del rellotge, amb Belarús al nord, Rússia al nord-est i a l'est, la Mar d'Azov, l'estret de Kertx i la Mar Negra al sud, Romania i Moldàvia al sud-oest, i Hongria, Eslovàquia i Polònia a l'oest.
Nou!!: Tisza і Geografia d'Ucraïna · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Tisza і Gots · Veure més »
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Nou!!: Tisza і Gran Guerra Turca · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Tisza і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Nou!!: Tisza і Guerres dàcies · Veure més »
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Nou!!: Tisza і Guerres Marcomanes · Veure més »
Gyňov
Gyňov és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: Tisza і Gyňov · Veure més »
Gyula Andrássy
Gyula, comte Andrássy de Csík-Szent-Király i de Kraszna-Horka, en hongarès Csíkszentkirályi és Krasznahorkai Gróf Andrássy Gyula (Kassa, actualment Košice, Eslovàquia, 3 de març de 1823 – Volosca, actualment Opatija, Croàcia, 18 de febrer de 1890), va ser un polític hongarès, considerat un dels pares de la pàtria.
Nou!!: Tisza і Gyula Andrássy · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Tisza і Hèruls · Veure més »
Hódmezővásárhely
Hódmezővásárhely (alemany: Neumarkt an der Theiß, romanès: Ioneşti croat: Vašarhelj) és una ciutat autònoma del sud d'Hongria.
Nou!!: Tisza і Hódmezővásárhely · Veure més »
Húnor i Màgor
La caça del Cérvol Meravellós. Imatge de la ''Crònica Il·lustrada Hongaresa'' (1360). Húnor i Màgor és una llegenda tradicional hongaresa registrada al començament del i posteriorment ja el segle XIV que narra l'origen entre els hongaresos i els huns.
Nou!!: Tisza і Húnor i Màgor · Veure més »
Heves
Heves és una província (megye) del nord d'Hongria, situada en la ribera dreta del riu Tisza i en les muntanyes Mátra i Bukka.
Nou!!: Tisza і Heves · Veure més »
Història d'Eslovàquia
(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.
Nou!!: Tisza і Història d'Eslovàquia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Tisza і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: Tisza і Història de Mongòlia · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Tisza і Hongria · Veure més »
Hornád
El Hornád - Hernád - és un riu d'Eslovàquia i d'Hongria.
Nou!!: Tisza і Hornád · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Tisza і Huns · Veure més »
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Tisza і Iazigs · Veure més »
Invasió celta dels Balcans
La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.
Nou!!: Tisza і Invasió celta dels Balcans · Veure més »
István Tömörkény
István Tömörkény (nascut com a István Steingassner, Cegléd, 21 de desembre de 1866 - Szeged, 24 d'abril de 1917) va ser un escriptor, periodista, etnògraf, arqueòleg i director de museu i biblioteca hongarès.
Nou!!: Tisza і István Tömörkény · Veure més »
Jász-Nagykun-Szolnok
Jász-Nagykun-Szolnok és una província (megye) del centre d'Hongria, la seva capital és Szolnok.
Nou!!: Tisza і Jász-Nagykun-Szolnok · Veure més »
Job Bicknell Ellis
Job Bicknell Ellis (29 de gener 1829 - 30 de desembre 1905) va ser un botànic, micòleg, i docent nord-americà.
Nou!!: Tisza і Job Bicknell Ellis · Veure més »
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Nou!!: Tisza і Kaganat àvar · Veure més »
Kereš
El Kereš, en serbi: Kereš o Кереш; en hongarès: Körös-ér o Kőrös-patak,Lajos Hovány (1998): A palicsi fürdő és a Böge-csatorna.
Nou!!: Tisza і Kereš · Veure més »
Košice
Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: Tisza і Košice · Veure més »
Kunszentmárton
Kunszentmárton (Sant Martí dels cumans, en català) és una població hongaresa de la província de Jász-Nagykun-Szolnok.
Nou!!: Tisza і Kunszentmárton · Veure més »
Latorica
El Latorica - Латориця (Latorítsia) - és un riu de la conca del Danubi.
Nou!!: Tisza і Latorica · Veure més »
Liebe ist für alle da
Liebe ist für alle da (Alemany: "L'amor és allà per tothom") és el sisè àlbum d'estudi del grup de rock alemany Rammstein, que ha estat publicat a gran part d'Europa el 16 d'octubre de 2009, i al Regne Unit el 19 d'octubre de 2009.
Nou!!: Tisza і Liebe ist für alle da · Veure més »
Limigants
Limigants (llatí: limigantes) era el nom d'una població que vivia vora el riu Tisza, al Banat, durant el.
Nou!!: Tisza і Limigants · Veure més »
Llista de rius d'Ucraïna
Mapa topogràfic d'Ucraïna on es poden apreciar també els rius principals (topònims transcrits a l'anglès). Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès) belarús, ucraïnès i anglès) Un detall del Dniéper a Kíiv On el Seret desemboca al Dnièster. El Buh Meridional al seu pas pel poble de Myheia, a la província de Mikolaiv Pont ferroviari sobre el Buh Occidental a Wyszków, Polònia. Vista general del Síverskyi Donets prop del poble de Xypylivka, província de Luhansk. Prýpiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Belarús El riu Stryi, a la província de Lviv El riu Inhulets al seu pas per Kriví Rih, província de Dnipropetrovsk, a l'hivern Moll o "parada" de transbordador a Kriví Rih, a l'aiguabarreig del Saksahan (Саксагань) amb l'Inhulets (Інгулець). Riu Uj (tributari del Làborets) prop d'Újhorod, Transcarpàcia El Tisza o Tyssa al seu naixement, l'aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna Prut a prop del poble de Tatàriv, a la regió històrica de Hutsúlsxyna. El riu Vorskla al seu pas per Poltava. Pont de ciment sobre el riu Seim al poble de Jytxký (Хижки́), província de Sumi. El riu Inhul al seu pas per Kirovohrad, a la província de Kirovohrad. La confluència del riu Inhul amb el Buh Meridional a Mikolaiv, província de Mikolaiv. Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea. Vegeu també la:Categoria:Rius d'Ucraïna i l'article Rius més llargs d'Ucraïna Aquesta és una llista no-exhaustiva de rius d'Ucraïna, per conca i agrupant tributaris.
Nou!!: Tisza і Llista de rius d'Ucraïna · Veure més »
Maramureș
Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.
Nou!!: Tisza і Maramureș · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Tisza і Marc Aureli · Veure més »
Massacre de polonesos a Volínia
La Massacre de Polonesos a Volínia (Волинська трагедія - Tragèdia voliniana, polonès "Rzeź wołyńska" - Massacre voliniana) és una neteja ètnica realitzada a Volínia (polonès Wołyń) durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Tisza і Massacre de polonesos a Volínia · Veure més »
Mineria d'or
'' Panning '' de or a Bonanza Creek, Dawson, Yukon. La mineria d'or consisteix a extreure or del sòl.
Nou!!: Tisza і Mineria d'or · Veure més »
Molí flotant
Un molí flotant és un molí hidràulic instal·lat en un vaixell en el curs d'un riu, per on es pot desplaçar per a aprofitar millor els corrents.
Nou!!: Tisza і Molí flotant · Veure més »
Mureș
El Mureș - Maros - és un riu que passa per Romania i per Hongria, és un afluent del Tisza, que alhora és tributari del Danubi per l'esquerra.
Nou!!: Tisza і Mureș · Veure més »
Mustafà II
Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.
Nou!!: Tisza і Mustafà II · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Tisza і Nogai Noyan · Veure més »
Omurtag (kniaz de Bulgària)
Omurtag o Omortag (en) fou un Gran Knyaz ("mwCw" Knyaz U Bogu) de Bulgària, que governà de 815 a 831.
Nou!!: Tisza і Omurtag (kniaz de Bulgària) · Veure més »
Ond
Ond fou un dels set caps tribals hongaresos que mobilitzaren el poble hongarès al des d'Àsia fins a Europa.
Nou!!: Tisza і Ond · Veure més »
Ondava
LOndava és un riu de 146,5 km de llargària d'Eslovàquia.
Nou!!: Tisza і Ondava · Veure més »
Oradea
Oradea (Hongarès Nagyvárad, Alemany Großwardein, turc Waräd o Wäräd o Warät o Wärät, totes les denominacions del llatí Varadinum) és una ciutat de Romania, a la província (en romanès judeţ) de Bihor (BH), a Transsilvània, vora de les Muntanyes Apuseni a la frontera amb Hongria, travessada pel riu Crişul Repede.
Nou!!: Tisza і Oradea · Veure més »
Parihuzovce
Parihuzovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: Tisza і Parihuzovce · Veure més »
Príncep de Transsilvània
Escut del Principat de Transsilvània El príncep de Transsilvània (en,Fallenbüchl 1988, p. 77., en, en) va ser el cap d'estat del Principat de Transsilvània des de les darreres dècades del XVI segle fins a mitjan.
Nou!!: Tisza і Príncep de Transsilvània · Veure més »
Puszta
Puszta o estepa panònica (aquest segon terme inclou també les vegetacions estèpiques que es troben en parts d'Eslovàquia i d'Àustria) és un bioma de praderia que es troba a la Gran Plana d'Hongria al voltant del riu Tisza a l'oest d'Hongria i també al Burgenland d'Àustria.
Nou!!: Tisza і Puszta · Veure més »
Rastislau I de la Gran Moràvia
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).
Nou!!: Tisza і Rastislau I de la Gran Moràvia · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Tisza і Regne Visigot · Veure més »
República del Banat
Conferència de Pau de París (1919-1920). República de Banatia, proposta pels alemanys del Banat el 1920. La República del Banato (en romanès, Republica Bănățeană, en, en, en) va ser un estat de curta durada proclamat a Timișoara l'1 de novembre de 1918, l'endemà de la dissolució de l'Imperi austrohongarès.
Nou!!: Tisza і República del Banat · Veure més »
República Soviètica Eslovaca
La República Soviètica Eslovaca va ser una efímera república autònoma comunista fundada per la República Soviètica Hongaresa durant l'avanç de l'exèrcit revolucionari hongarès en la primavera de 1919.
Nou!!: Tisza і República Soviètica Eslovaca · Veure més »
Riu Bega
El riu Bega és un riu de 254 km de llargària de Romania i Sèrbia.
Nou!!: Tisza і Riu Bega · Veure més »
Riu Iza
L'Iza és un afluent esquerre del riu Tisza al nord de Romania.
Nou!!: Tisza і Riu Iza · Veure més »
Rius més llargs d'Ucraïna
El territori d'Ucraïna és regat per uns 23 mil rius d'una llargada total de prop de 170 mil km, dels quals uns 3 mil són d'uns 10 km o més de llarg, 116 de 100 km o més de llargada.
Nou!!: Tisza і Rius més llargs d'Ucraïna · Veure més »
Rutènia subcarpàtica
Ucraïna carpàtica. La Rutènia Subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.
Nou!!: Tisza і Rutènia subcarpàtica · Veure més »
Salgótarján
Salgótarján és una ciutat del nord d'Hongria amb drets comtals, capital de la província de Nógrád, a prop de la frontera amb Eslovàquia.
Nou!!: Tisza і Salgótarján · Veure més »
Săpânța
Săpânța (pronunciació en romanès: ; en hongarès: Szaplonca; en eslovac: Sapunka; en yiddish: Spinka o Shpinka) és una comuna al comtat de Maramureș, Romania, a 15 quilòmetres al nord-oest de Sighetu Marmației i just al sud del riu Tisza.
Nou!!: Tisza і Săpânța · Veure més »
Sighetu Marmației
Sighetu Marmației (pronunciat en romanès: , també lletrejat Sighetul Marmației; o Siget;, pronunciat en hongarès: ), és des del 1960 una ciutat (municipi) del comtat de Maramureş prop del riu Tisza, al nord-oest de Romania.
Nou!!: Tisza і Sighetu Marmației · Veure més »
Slanec
Slanec (en alemany, Salzburg o Zalantz; en hongarès, Nagyszalánc; en llatí, Castrum Salis) és un poble i municipi al districte de Košice-okolie a la regió de Košice, a l'est d'Eslovàquia.
Nou!!: Tisza і Slanec · Veure més »
Sokollu Mehmed Paixà
Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.
Nou!!: Tisza і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »
Someș
El Someș (nom romanès; en hongarès Szamos) és un riu de l'Europa central, afluent del Tisza, el principal tributari del Danubi.
Nou!!: Tisza і Someș · Veure més »
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Nou!!: Tisza і Subotai · Veure més »
Svatopluk I
Svatopluk I (o Sventopluk) (830?-894), inicialment governador del Principat de Nitra, va dirigir la revolució que va enderrocar al seu oncle Ratislau I i es va convertir en el segon rei de Gran Moràvia.
Nou!!: Tisza і Svatopluk I · Veure més »
Szeged
Szeged eslovac: Segedín, alemany: Szegedin o Segedin, serbi Segedin, Сегедин, llatí: Partiscum, italià: Seghedino, búlgar, belarus, rus i ucraïnès Сегед (Seged), letó Segeda', lituà Segedas, polonès Segedyn, romanès Seghedin i turc otomà i modern Segedin, és una ciutat autònoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la boca del riu Maros als dos costats del riu Tisza.
Nou!!: Tisza і Szeged · Veure més »
Tabor ujodit v niebo
Tabor ujodit v niebo (Табор уходит в небо, lit. "El campament gitano va al cel"") és una pel·lícula de drama romàntic soviètica del 1975 dirigida per Emil Loteanu, basada en les històries breus Makar Chudra i Stària Izergil de Maksim Gorki.
Nou!!: Tisza і Tabor ujodit v niebo · Veure més »
Tokaj-Hegyalja
Tokaj-Hegyalja és una regió vinícola al nord-est d'Hongria, a la regió de Borsod-Abaúj-Zemplén.
Nou!!: Tisza і Tokaj-Hegyalja · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Tisza і Transcarpàcia · Veure més »
Vi d'Ucraïna
Ubicació d'Ucraïna L'elaboració de vi a Ucraïna forma part d'una industria força establerta i amb una llargua tradició a Ucraïna.
Nou!!: Tisza і Vi d'Ucraïna · Veure més »
Vișeu de Sus
Vișeu de Sus (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Maramureș, Maramureș, Romania, situada a la confluència dels rius Vișeu i Va ser.
Nou!!: Tisza і Vișeu de Sus · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Tisza і Visigots · Veure més »
Visimar
Visimar, o Wisimar, (? -335) fou un cap vàndal del segle IV de la tribu dels asdings.
Nou!!: Tisza і Visimar · Veure més »
Zagyva
El Zagyva és un afluent del Tisza que es troba al centre d'Hongria.
Nou!!: Tisza і Zagyva · Veure més »
Redirigeix aquí:
Riu Tisza, Riu Tyssa, Theiss, Tysa, Tyssa.
