Taula de continguts
223 les relacions: Abàntides, Aella de Northúmbria, Agarista, Agèsies, Alceu de Mitilene, Alcmeònides, Alexandre de Corint, Alexandre de Feres, Anacreont, Anaxilau de Règion, Andranòdoros, Antípatre de Derbe, Antifont de Siracusa, Antiga Corint, Antiga Grècia, Api Claudi Cras (cònsol 451 aC), Apol·lodor de Cassandrea, Aríon de Lesbos, Arcàdia, Arcàgat, Aridolis, Aristàgores de Cízic, Aristàgores de Cime, Aristàgores de Milet, Aristòloc, Aristòmac I d'Argos, Aristòmac II d'Argos, Aristòmaca de Siracusa, Aristòtim d'Elis, Aristió (filòsof), Aristip I d'Argos, Aristip II d'Argos, Aristodem de Cumes, Aristodem de Megalòpolis, Art de l'antiga Grècia, Artaictes, Assos, Astil de Crotona, Èac, Ècnomos, Èumenes d'Amastris, Òreos, Àspalis, Àstacos (Acarnània), Baquis (endeví), Basileu, Batalla de Marató, Batalla del Crimís, Biografia, Bura, ... Ampliar l'índex (173 més) »
Abàntides
Abàntides (en llatí Abantidas, en grec antic Ἀβαντίδας) fou fill de Pasees i va viure al.
Veure Tirà і Abàntides
Aella de Northúmbria
Aella, (també escrit Ælla o Ælle) (mort el 21 de març del 867) fou el darrer rei anglosaxó de Northúmbria, que va governar a mitjans del.
Veure Tirà і Aella de Northúmbria
Agarista
Agarista (en llatí Agarista, en grec antic Αγαρίστη) va ser la filla de Clístenes, tirà de Sició al segle VI aC.
Veure Tirà і Agarista
Agèsies
Agèsies (en grec Ἀγησίας Agesias) va ser un esportista i endeví grec nascut a Siracusa a la primera meitat del.
Veure Tirà і Agèsies
Alceu de Mitilene
Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.
Veure Tirà і Alceu de Mitilene
Alcmeònides
Els alcmeònides (Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC.
Veure Tirà і Alcmeònides
Alexandre de Corint
Alexandre (mort el 247 aC) fou un governador macedoni i tirà de Corint.
Veure Tirà і Alexandre de Corint
Alexandre de Feres
Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia.
Veure Tirà і Alexandre de Feres
Anacreont
Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.
Veure Tirà і Anacreont
Anaxilau de Règion
Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) fou tirà de Règion del 494 aC al 476 aC.
Veure Tirà і Anaxilau de Règion
Andranòdoros
Andranòdoros o Andranòdor (en llatí Handranodorus, en grec antic Ἀνδρανόδωρος) va ser un polític grec, tirà de Siracusa durant la Segona guerra púnica.
Veure Tirà і Andranòdoros
Antípatre de Derbe
Antípatre de Derbe Antipater) fou un tirà de Derbe (Licaònia). Era amic de Ciceró, que va intercedir davant el procònsol d'Àsia Quint Marci Filip que s'havia enfrontat amb Antípatre i tenia els seus fills com a ostatges. Amintes de Galàcia el va assassinar per apoderar-se del seu domini.
Veure Tirà і Antípatre de Derbe
Antifont de Siracusa
Antifont de Siracusa (en llatí Antiphon, en grec antic) fou un poeta tràgic que vivia a Siracusa el 406 aC.
Veure Tirà і Antifont de Siracusa
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Veure Tirà і Antiga Corint
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Tirà і Antiga Grècia
Api Claudi Cras (cònsol 451 aC)
Api Claudi Cras (en Appius Claudius Crassus) va ser un magistrat romà.
Veure Tirà і Api Claudi Cras (cònsol 451 aC)
Apol·lodor de Cassandrea
Apol·lodor de Cassandrea (Apollodorus, en Ἀπολλόδωρος) va ser un tirà de Cassandrea, abans anomenada Potidea, a la península de Pal·lene, al.
Veure Tirà і Apol·lodor de Cassandrea
Aríon de Lesbos
Aríon (Αρίων) va ser un músic i poeta de la mitologia grega.
Veure Tirà і Aríon de Lesbos
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Veure Tirà і Arcàdia
Arcàgat
Arcàgat (en llatí Archagatus, en grec antic Ἀρχάγαθος "Arkhágatos") fou el fill del tirà Agàtocles de Siracusa.
Veure Tirà і Arcàgat
Aridolis
Aridolis (en grec antic Αρίδωλις) fou tirà d'Alabanda a Cària.
Veure Tirà і Aridolis
Aristàgores de Cízic
Aristàgores de Cízic (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cízic.
Veure Tirà і Aristàgores de Cízic
Aristàgores de Cime
Aristàgores de Cumes (en llatí Aristagoras en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cime, ciutat de l'Eòlida.
Veure Tirà і Aristàgores de Cime
Aristàgores de Milet
Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.
Veure Tirà і Aristàgores de Milet
Aristòloc
Aristòloc (en llatí Aristolochus, en grec antic Άριστόλοχος) va ser un poeta tràgic grec que no es menciona enlloc, només a una col·lecció d'epístoles que antigament s'havien atribuït a Falaris, tirà d'Agrigent, on Falaris parla molt malament d'ell per haver-se atrevit a fer-li la competència escrivint una tragèdia.
Veure Tirà і Aristòloc
Aristòmac I d'Argos
Aristòmac I d'Argos (en grec antic Αριστόμαχος) fou tirà d'Argos al segle III aC.
Veure Tirà і Aristòmac I d'Argos
Aristòmac II d'Argos
Aristòmac II d'Argos (en grec antic Αριστόμαχος) fou tirà d'Argos al segle III aC.
Veure Tirà і Aristòmac II d'Argos
Aristòmaca de Siracusa
Aristòmaca (en llatí Aristomache, en grec antic Ἀριστομάχη) fou una princesa siracusana, filla d'Hipparí i germana del tirà Dió de Siracusa.
Veure Tirà і Aristòmaca de Siracusa
Aristòtim d'Elis
Aristòtim d'Elis (en llatí Aristotymus, en grec antic Άριστώτυμος) fou tirà d'Elis amb l'ajut d'Antígon II Gònates, rei de Macedònia.
Veure Tirà і Aristòtim d'Elis
Aristió (filòsof)
Aristió (Aristion) va ser un filòsof epicuri o peripatètic, fill d'Atenió, un altre filòsof peripatètic.
Veure Tirà і Aristió (filòsof)
Aristip I d'Argos
Aristip I d'Argos (en llatí Aristippus, en grec antic Αρίστιππος "Arístippos") fou tirà d'Argos.
Veure Tirà і Aristip I d'Argos
Aristip II d'Argos
Aristip II d'Argos (en llatí Aristippus, en grec antic Αρίστιππος "Arístippos") fou tirà d'Argos després de l'assassinat d'Aristòmac I d'Argos, en temps d'Àratos de Sició (segle III aC).
Veure Tirà і Aristip II d'Argos
Aristodem de Cumes
Aristodem de Cumes (Aristodemus) va ser tirà de Cumes, a la Campània.
Veure Tirà і Aristodem de Cumes
Aristodem de Megalòpolis
Aristodem de Megalòpolis (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser tirà de Megalòpolis durant el regnat d'Antígon II Gònates, poc després de la formació de la Lliga Aquea.
Veure Tirà і Aristodem de Megalòpolis
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Veure Tirà і Art de l'antiga Grècia
Artaictes
Artaictes (en grec antic Ἀρταΰκτης) era un militar persa fill de Querasmis, que va dirigir als macrons i als mosinecs durant l'expedició de Xerxes I de Pèrsia a Grècia.
Veure Tirà і Artaictes
Assos
Assos (en llatí Assus, en grec antic Ἄσσος) era una ciutat de Mísia vora la Tròade, situada al golf d'Edremit, entre el cap Lectum i el d'Antandros.
Veure Tirà і Assos
Astil de Crotona
Astil de Crotona (en grec antic Ἄστυλος) va ser un esportista grec nascut a Crotona que va obtenir tres victòries seguides als Jocs Olímpics, al.
Veure Tirà і Astil de Crotona
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Veure Tirà і Èac
Ècnomos
Ècnomos (en grec antic Ἔκνομος 'Eknomos') és un turó de la costa sud de Sicília entre Agrigent i Gela, a la desembocadura del riu Himera (avui Salso).
Veure Tirà і Ècnomos
Èumenes d'Amastris
Èumenes (en llatí Eumenes, en grec antic Εὐμένης) fou tirà de la ciutat d'Amastris a la costa de l'Euxí (Mar Negra) contemporani d'Antíoc I Sòter.
Veure Tirà і Èumenes d'Amastris
Òreos
Òreos (Oreus) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·les i al peu del mont Telètrion.
Veure Tirà і Òreos
Àspalis
Àspalis (en grec antic Άσπαλίς), va ser, segons la mitologia grega, una noia de la ciutat de Melitea filla d'Argeu.
Veure Tirà і Àspalis
Àstacos (Acarnània)
Àstacos (Astacus) fou una ciutat de la costa occidental d'Acarnània, a la badia homònima situada davant les Illes Equínades.
Veure Tirà і Àstacos (Acarnània)
Baquis (endeví)
Baquis o també Bakis (en grec antic Βάκις) va ser un cresmòleg (col·leccionista d'oracles) i endeví grec que va viure cap als segles VI-V aC.
Veure Tirà і Baquis (endeví)
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Veure Tirà і Basileu
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Veure Tirà і Batalla de Marató
Batalla del Crimís
La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.
Veure Tirà і Batalla del Crimís
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Veure Tirà і Biografia
Bura
antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.
Veure Tirà і Bura
Buxentum
Buxèntum (en Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).
Veure Tirà і Buxentum
Cadme de Zancle
Cadme (en Κάδμος) fill d'Escites, fou un governant de l'antiga Grècia reconegut per la seva gran integritat.
Veure Tirà і Cadme de Zancle
Cal·lípolis (Sicília)
Cal·lípolis (Callipolis) era una ciutat de l'est de Sicília, d'origen grec, fundada com a colònia de la veïna ciutat de Naxos, i situada entre aquesta ciutat i Messina, segons els Iambes al Rei Nicomedes i Estrabó.
Veure Tirà і Cal·lípolis (Sicília)
Camarina
Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.
Veure Tirà і Camarina
Carilau de Samos
Carilau de Samos (en llatí Charilaus, en grec antic Χαρίλαος) fou un polític de Samos, germà del tirà Meandri de Samos.
Veure Tirà і Carilau de Samos
Carondes
Carondes (en llatí Charondas, en grec antic Χαρώνδας "Kharóndas") fou un home d'estat i legislador de Catana que va donar lleis a les ciutats calcídides de Sicília i Itàlia (Zancle, Naxos, Leontins, Eubea, Miles, Himera, Cal·lípolis, i Rhègion).
Veure Tirà і Carondes
Còrax
Còrax (en llatí Corax, en grec antic Κόραξ, "Kórax") fou un sicilià que després de l'expulsió de Trasibul de Siracusa l'any 465 aC, va adquirir molta influència i poder degut als seus dots d'orador, i durant un temps considerable va ser la persona principal de la seva comunitat.
Veure Tirà і Còrax
Centúripes
Centúripes (del llatí Centurĭpae) o Centòripa (del grec Κεντόρῐπα) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, situada al sud-oest de l'Etna i a uns 40 km al nord-oest de Catània, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i lItinerari d'Antoní.
Veure Tirà і Centúripes
Ciló (polític)
Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.
Veure Tirà і Ciló (polític)
Cimó I
Cimó I (en llatí Cimon, en grec antic) fou un atenenc fill d'Estesàgores (I) i germanastre de Milcíades el Vell.
Veure Tirà і Cimó I
Cime
Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.
Veure Tirà і Cime
Clínies de Sició
Clínies (en llatí Cleinias, en grec antic Κλεινίας) fou el pare d'Àrat de Sició, i va viure al segle III aC.
Veure Tirà і Clínies de Sició
Clístenes de Sició
Clístenes de Sició (en llatí Cleisthenes, en grec antic Κλεισθένης) fou fill d'Aristònim i tirà de Sició entre els anys 600 i 570 aC.
Veure Tirà і Clístenes de Sició
Cleandre de Gela
Cleandre (en Cleander) fou un tirà de Gela que va aconseguir el poder posant fi al règim oligàrquic que fins llavors havia governat el país.
Veure Tirà і Cleandre de Gela
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Veure Tirà і Cleòmenes I
Cleobul de Lindos
Cleobul de Lindos (Κλεόβουλος, Kleóbūlos), fill d'Evagòres, fou un poeta grec del considerat un dels set savis de Grècia.
Veure Tirà і Cleobul de Lindos
Clitarc d'Erètria
Clitarc (Cleitarchus) fou un tirà d'Erètria, a l'illa d'Eubea, el.
Veure Tirà і Clitarc d'Erètria
Deci Jubel·li
Deci Jubel·li (en llatí Decius Iubelius) fou un militar natural de Campània que va tenir el comandament de les tropes romanes estacionades a Rhegium l'any 281 aC per protegir la ciutat.
Veure Tirà і Deci Jubel·li
Dictis
Dictis (en grec Δίκτυς, en llatí Dictys), va ser un heroi grec, fill de Magnes, rei de Sèrifos.
Veure Tirà і Dictis
Dinòcrates de Siracusa
Dinòcrates de Siracusa (Deinocrates, Δεινοκράτης) fou un noble siracusà amic d'Agàtocles quan aquest no estava encara al poder, i al que aquest tirà li evità la mort el dia de la matança de Siracusa que el va portar al govern el 317 aC.
Veure Tirà і Dinòcrates de Siracusa
Dionisi d'Argos
Dionisi d'Argos (en Dyonisius) fou un escultor en bronze de l'antiga Grècia que, juntament amb Glauc d'Argos, va construir les obres que Mícit de Règion va dedicar al temple d'Olímpia.
Veure Tirà і Dionisi d'Argos
Dionisi d'Heraclea (tirà)
Dionisi d'Heraclea (en Dyonisius), fill de Clearc I, fou un tirà d'Heraclea del Pont.
Veure Tirà і Dionisi d'Heraclea (tirà)
Dionisi el Jove
Dionisi el Jove (Dionysius; vers 396 aC- 342 aC) fou un tirà de Siracusa (367-356 aC i 347-344 aC), fill de Dionisi el Vell.
Veure Tirà і Dionisi el Jove
Discurs de la servitud voluntària
Discurs de la servitud voluntària és un breu requisitori en honor de la llibertat i contra l'absolutisme escrit el 1549 per Étienne de La Boétie, quan tenia menys de divuit anys, i que es va publicar per primera vegada el 1574.
Veure Tirà і Discurs de la servitud voluntària
Eaces
Eaces (en llatí Aeaces, en grec antic Αἰάκης "Aiákes") fou fill de Silosó (Syloson) i net d'Eaces (el pare de Silosó i de Polícrates).
Veure Tirà і Eaces
Einauta
Einauta (plural llatí Aeinautae plural grec Ἀειναῦται) del grec άει (sempre) i ναύτης (mariner) eren uns magistrats de la ciutat de Milet, els que havien obtingut el poder suprem després de la deposició dels darrers tirans anomenats Toes i Darnasenor.
Veure Tirà і Einauta
El diable es vesteix de Prada
El diable es vesteix de Prada (títol original en anglès: The Devil Wears Prada) és una comèdia dramàtica del 2006 dirigida per David Frankel a Filmaffinity i inspirada en la novel·la del mateix nom de Lauren Weisberger.
Veure Tirà і El diable es vesteix de Prada
Elionor d'Arborea
Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.
Veure Tirà і Elionor d'Arborea
Elpinice
Elpinice (Ἐλπινίκη) (450 aC - fl.) va ser una dona de la noblesa de l'Atenes de l'antiguitat clàssica, filla de Milcíades el Jove i germana o germanastra de Cimó II.
Veure Tirà і Elpinice
Engíion
Engíion o Èngíon (en llatí Enguium o Engyum, en grec antic Ἔγγυον) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, cèlebre pel temple de la «Gran Mare» (Magna Mater).
Veure Tirà і Engíion
Escites de Zancle
Escites (en Scythes) fou tirà de Zancle (Sicília) cap a l'any 494 aC.
Veure Tirà і Escites de Zancle
Estesàgores
Estesàgores (en llatí Stesagoras, en grec antic Στησαγόρας), fou un tirà grec.
Veure Tirà і Estesàgores
Estesícor
Estesícor (en Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el i el; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys.
Veure Tirà і Estesícor
Estratis
Estratis o Estrattis (en llatí Stratis o Strattis, en grec antic Στράττις o Στράτις) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia que va florir segons Suides després de Càl·lies cap a la 92a Olimpíada, l'any 412 aC i fins al 393 aC aproximadament si bé encara exhibia comèdies el 380 aC.
Veure Tirà і Estratis
Estrattis
Estrattis (en llatí Strattis, en grec antic) fou tirà de Quios en temps de Darios I el Gran i de Xerxes I de Pèrsia.
Veure Tirà і Estrattis
Etna (ciutat)
- Zeus Etna (Aetna) era una ciutat de Sicília al peu de la muntanya del mateix nom.
Veure Tirà і Etna (ciutat)
Eufró de Sició
Eufró (en llatí Euphron, en grec antic Εὔφρων) fou un governant de Sició que va mantenir el poder durant el període en què Sició depenia d'Esparta, abans del 368 aC.
Veure Tirà і Eufró de Sició
Eupàtrides
Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.
Veure Tirà і Eupàtrides
Euríel
Euríel (grec antic: Εὐρύηλος, Euríelos) era una fortalesa de Siracusa construïda pel tirà Dionís I i actualment situada al barri d'Epípoles.
Veure Tirà і Euríel
Eutímides de Calcis
Eutímides (Euthymidas) fou un governant o tirà de la ciutat de Calcis, a Eubea.
Veure Tirà і Eutímides de Calcis
Evarc
Evarc (en llatí Evarchus, en grec antic Εὔαρχος) fou tirà de la ciutat d'Astacos a l'Acarnània al començament de la guerra del Peloponès, l'any 431 aC.
Veure Tirà і Evarc
Evàgores I
Evàgores I (en Evagoras) fou un rei de Salamina de Xipre.
Veure Tirà і Evàgores I
Fàlaris
Fàlaris (en Phalăris) fou un tirà d'Acragant famós per la seva crueltat.
Veure Tirà і Fàlaris
Fíntias d'Acragant
Fíntias o Fínties (en Phintias) fou un tirà d'Acragant.
Veure Tirà і Fíntias d'Acragant
Fidó d'Argos
Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) va ser rei (basileu) d'Argos a finals del segle VIII aC i a inicis del.
Veure Tirà і Fidó d'Argos
Filip de Crotona
Filip de Crotona (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fill de Butàcides, fou un ciutadà noble de Crotona, vencedor olímpic, que es va casar amb la filla de Telis, tirà de Síbaris.
Veure Tirà і Filip de Crotona
Filip I Filadelf
Felip I Filadelf (en Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.
Veure Tirà і Filip I Filadelf
Filip van Montmorency-Nivelle
Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar.
Veure Tirà і Filip van Montmorency-Nivelle
Filist
Filist (en llatí Philistus, en grec antic Φίλιστος) (circa 435 aC-356 aC), fill d'Arcònides o Arcomènies, fou un dels més cèlebres historiadors de l'antiguitat, si bé cap de les seves obres s'ha conservat.
Veure Tirà і Filist
Filota
Filota o Filotis (en llatí Philota o Philotis, en grec antic Φιλώτα, Φιλότις) fou una dona epirota, mare de Carops el jove, tirà de l'Epir.
Veure Tirà і Filota
Fitó
Fitó (Phyton) va ser un ciutadà de Règion que els seus conciutadans van elegir general en cap l'any 388 aC, quan la ciutat era assetjada per Dionís I el Vell de Siracusa.
Veure Tirà і Fitó
Geló I
Geló I (en Gelon), fill de Dinòmedes, fou tirà de Gela i després de Siracusa durant el.
Veure Tirà і Geló I
Gradlon
Gradlon conegut com a Gradlon Meur (Gradlon el Gran) fou un rei llegendari de Cornualla a Bretanya.
Veure Tirà і Gradlon
Guerres de la Lliga de Delos
Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.
Veure Tirà і Guerres de la Lliga de Delos
Hèrmies d'Atarneu
Hèrmies d'Atarneu (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou tirà de les ciutats d'Atarneu i Assus a Mísia, cèlebre per ser amic i patró d'Aristòtil.
Veure Tirà і Hèrmies d'Atarneu
Hípies (tirà)
Hípies o Hípias (en grec antic Ἱππίας) va ser tirà d'Atenes de l'any 527 aC al 510 aC, quan Cleòmenes I d'Esparta va envair Atenes i va obligar Hípies a marxar.
Veure Tirà і Hípies (tirà)
Hegesístrat de Sigeu
Hegesístrat de Sigeu (en llatí Hegesistratus, en grec antic) va ser un fill de Pisístrat i d'una dona argiva.
Veure Tirà і Hegesístrat de Sigeu
Heraclides (fill d'Agàtocles)
Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou fill del tirà siracusà Agàtocles.
Veure Tirà і Heraclides (fill d'Agàtocles)
Heraclides de Leontins
Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou tirà de Leontins, a Sicília.
Veure Tirà і Heraclides de Leontins
Hicetes de Siracusa
Hicetes de Siracusa (en llatí Hicetas, en grec antic) fou un governant grec nascut a Siracusa i tirà d'aquesta ciutat entre el govern d'Agàtocles i el de Pirros de l'Epir.
Veure Tirà і Hicetes de Siracusa
Himera del nord
El riu Himera del nord (en grec antic Ἱμέρας 'Himéras') és un petit riu que neix al centre de l'illa de Sicília i desaigua a la mar Tirrena prop de la ciutat d'Himera.
Veure Tirà і Himera del nord
Hiparc (diàleg)
Hiparc és un diàleg atribuït al filòsof i escriptor grec clàssic Plató.
Veure Tirà і Hiparc (diàleg)
Hiparc (tirà)
Hiparc d'Atenes (en llatí Hiparchus, en grec antic Ἱππάρχος) (Atenes ? - 514 aC) va ser un atenenc de la família dels Pisistràtides, fill menor del tirà Pisístrat que en morir va deixar el poder als seus dos fills: Hípies, el primogènit, i Hiparc.
Veure Tirà і Hiparc (tirà)
Hiparc d'Eubea
Hiparc d'Eubea (Hipparchus) va ser un polític de l'antiga Grècia natural de l'illa d'Eubea, actiu durant el.
Veure Tirà і Hiparc d'Eubea
Hipòcrates de Gela
Hipòcrates (en Hippocrates), fill de Pantares, fou un tirà de Gela.
Veure Tirà і Hipòcrates de Gela
Hipó de Messana
Hipó de Messana (en Hippon) fou un governant de l'antiga Grècia que era tirà de Messana quan Timoleont va desembarcar a Sicília.
Veure Tirà і Hipó de Messana
Histieu
Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet.
Veure Tirà і Histieu
Iolcos
Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.
Veure Tirà і Iolcos
Isees
Isees (en llatí Iseas, en grec antic Ἰσέας) fou tirà de Cerinea a Acaia en el primer període d'ascens de la Lliga Aquea.
Veure Tirà і Isees
Jorge Vigón Suero-Díaz
Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.
Veure Tirà і Jorge Vigón Suero-Díaz
La història m'absoldrà
Fidel Castro quan va ser arrestat el juliol de 1953 després de l'atac a la caserna Montcada La història m'absoldrà és la frase final i posterior títol de l'al·legat d'autodefensa de Fidel Castro en el judici en contra seva iniciat el 16 d'octubre de 1953 pels assalts a les casernes Montcada i Carlos Manuel de Céspedes, a Santiago de Cuba i Bayamo respectivament, ocorreguts el 26 de juliol d'aquell mateix any.
Veure Tirà і La història m'absoldrà
Làmac
Làmac (en llatí Lamachus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un militar grec que va viure al.
Veure Tirà і Làmac
Lísies de Tars
Lísies de Tars (en llatí Lysias, en grec) va ser un filòsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilícia.
Veure Tirà і Lísies de Tars
Leònides d'Heraclea
Leònides d'Heraclea o Lleó d'Heraclea (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un jove noble de Heraclea del Pont que va ser un dels que va donar mort al tirà Clearc el 353 aC, juntament amb altres conspiradors, encapçalats per Quió fill de Matris (que era parent del tirà).
Veure Tirà і Leònides d'Heraclea
Leòstenes (almirall)
Leòstenes (en llatí Leosthenes, en grec antic) fou un almirall atenenc que va dirigir la flota i l'exèrcit d'Atenes a les Cíclades el 361 aC.
Veure Tirà і Leòstenes (almirall)
Leontisc de Sició
Leontisc (en llatí Leontiscus, en grec antic Λεοντίσκος) fou un pintor grec de l'escola de Sició, contemporani d'Àrat de Sició de qui va pintar el retrat en un trofeu, segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Veure Tirà і Leontisc de Sició
Leptines de Siracusa (tirà)
Leptines de Siracusa (en grec antic Λεπτίνης) fou un militar i polític siracusà que es va unir a Cal·lip per expulsar a la guarnició de Dionís el Jove de Rhègion l'any 351 aC.
Veure Tirà і Leptines de Siracusa (tirà)
Leros
Leros (en Λέρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag del Dodecanès; és situada entre Càlimnos i Lipsí.
Veure Tirà і Leros
Licàon
Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.
Veure Tirà і Licàon
Licòfron de Corint
Licòfron de Corint (Lycophron) fou un fill de Periandre, el tirà de Corint, i de Melissa.
Veure Tirà і Licòfron de Corint
Licofró II de Feres
Licòfron II de Feres (Lycophron) fou un tirà de Feres, fill probablement de Jàson de Feres.
Veure Tirà і Licofró II de Feres
Lidíades de Megalòpolis (tirà)
Lidíades de Megalòpolis (en llatí Lydiades, en grec antic Λυδιάδης o potser Λυσιάδης "Lysiádes") fou tirà de Megalòpolis.
Veure Tirà і Lidíades de Megalòpolis (tirà)
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Veure Tirà і Lliga Aquea
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Veure Tirà і Lliga de Delos
Macànides
Macànides (Machanidas) fou tirà d'Esparta al segle III aC.
Veure Tirà і Macànides
Macbeth
Macbeth (títol complet: The Tragedy of Macbeth, en català: La tragèdia de Macbeth) és una tragèdia de l'escriptor anglès William Shakespeare que es creu que es va representar per primera vegada el 1606.
Veure Tirà і Macbeth
Mamerc de Catana
Mamerc (en llatí Mamercus, en grec antic Μάμερκος) fou tirà de Catana, càrrec que ocupava quan Timoleó va desembarcar a Sicília l'any 344 aC.
Veure Tirà і Mamerc de Catana
Marc de Cerinea
Marc de Cerinea (en llatí Marcus, en grec antic Μάρκος) fou un polític aqueu del segle III aC, ciutadà de Cerinea (Acaia).
Veure Tirà і Marc de Cerinea
Marió
Marió (en llatí Marion, en grec antic Μαρίων) fou tirà de Tir, instal·lat al govern local pel favor del magistrat romà Cassi l'any 43 aC.
Veure Tirà і Marió
Mània de Frígia
Mània (en llatí Mania, en grec antic Μανία) fou una dona frígia, casada amb Zenis, un grec de Dardània i sàtrapa (sota Farnabazos II, i més probablement un tirà) d'un districte de la Frígia Hel·lespòntica.
Veure Tirà і Mània de Frígia
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Tirà і Mèdici
Mídies
Mídies (en llatí Meidias, en grec antic Μειδίας) fou un tirà grec nadiu d'Escepsis, gendre de Mània, que era sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica.
Veure Tirà і Mídies
Meandri de Samos
Meandri (en llatí Maeandrius, en grec antic Μαιάνδριος) fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà.
Veure Tirà і Meandri de Samos
Medi de Larisa (tirà)
Medi (Medius) fou un tirà de Larisa del.
Veure Tirà і Medi de Larisa (tirà)
Menó (dirigent siracussà)
Menó, Maenon, (s. IV aC) fou un grec sicilià de Segesta que de molt jove va caure captiu d'Agàtocles de Siracusa i va arribar a tenir el favor del tirà.
Veure Tirà і Menó (dirigent siracussà)
Menip d'Òreos
Menip (Menippus) fou un tirà d'Òreos, a Eubea, del.
Veure Tirà і Menip d'Òreos
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Tirà і Messina
Metapont
Temple. Metapont (Metapontum de manera més generalitzada, o de vegades Metapontium) era una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent.
Veure Tirà і Metapont
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Veure Tirà і Milcíades el Jove
Miró de Sició
Miró (Myron) fou tirà de Sició, pare d'Aristònim de Sició i avi de Clístenes de Sició.
Veure Tirà і Miró de Sició
Mnasó
Mnasó (Mnason) fou un tirà d'Elatea, a la Fòcida, deixeble d'Aristòtil i interessat per la pintura.
Veure Tirà і Mnasó
Moagetes
Moagetes (en llatí Moagetes) fou tirà de Cibiratis a l'Alta Frígia cap a l'any 190 aC.
Veure Tirà і Moagetes
Muníquia
Muníquia (en llatí Munychia, en grec antic Μουνιχία), era el nom d'un turó i d'un port fortificat de l'Àtica, que juntament amb el Pireu i Falèron constituïa la zona portuària d'Atenes.
Veure Tirà і Muníquia
Nabis
Nabis (Nabis) fou tirà d'Esparta, successor de Macànides el 207 aC.
Veure Tirà і Nabis
Naucrària
Naucrària (en grec antic ναυκραρία), és el nom d'una subdivisió dels habitants de l'Àtica que es va fer en els primers temps, amb la finalitat de pagar tributs per les despeses militars.
Veure Tirà і Naucrària
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Veure Tirà і Naxos
Nearc d'Orcomen
Nearc (en llatí Nearchus, en grec antic Νέαρχος) va ser un governant de la ciutat grega d'Orcomen a l'Arcàdia.
Veure Tirà і Nearc d'Orcomen
Netum
Netum (Netum o Neetum Νέητον) va ser una ciutat important de Sicília a les fonts del riu Asinarus (modern Falconara) a uns 30 km al sud-oest de Siracusa.
Veure Tirà і Netum
Nicocles de Sició
Nicocles de Sició (en llatí Nicocles, en grec antic Νικοκλῆς) fou tirà de la polis grega de Sició.
Veure Tirà і Nicocles de Sició
Onomarc
Onomarc (Onomarchus) era el general dels focis durant la Tercera guerra sagrada.
Veure Tirà і Onomarc
Ostracisme
Aristides. Lostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat.
Veure Tirà і Ostracisme
Oxatres d'Heraclea
Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξάθρης) o Oxiatres (Oxyathres, Οξυάθρης) fou fill del tirà Dionís d'Heraclea del Pont i de la princesa Amastris, filla d'Oxatres, germà de Darios III de Pèrsia.
Veure Tirà і Oxatres d'Heraclea
Paneci de Leontins
Paneci o Paneti de Leontins (en llatí Panaetius, en grec antic Παναίτιος "Panaítios") fou tirà de Leontins.
Veure Tirà і Paneci de Leontins
Pasees
Pasees (en grec antic Πασέας) va ser tirà de la polis grega de Sició, al segle III aC.
Veure Tirà і Pasees
Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.
Veure Tirà і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia
Pederàstia
Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.
Veure Tirà і Pederàstia
Periandre de Corint
Periandre (Periander) fill de Cípsel, fou tirà de Corint, succeint al seu pare vers el 625 aC.
Veure Tirà і Periandre de Corint
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Veure Tirà і Pisístrat
Pisístrat (fill de Nèstor)
Pisístrat (en grec antic Πεισίστρατος, Peisístratos) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec, fill de Nèstor.
Veure Tirà і Pisístrat (fill de Nèstor)
Pisindelis
Pisindelis (en grec antic Πισίνδηλις) va ser un tirà de Cària i de la seva capital Halicarnàs sota l'Imperi Aquemènida.
Veure Tirà і Pisindelis
Pitàgores de Selinunt
Pitàgores (en llatí Peithagoras o Peithagores, en grec antic Πειθαγόρας, Πειθαγόρης) fou tirà de Selinunt a Sicília.
Veure Tirà і Pitàgores de Selinunt
Plutarc d'Erètria
fou tirà d'Erètria, una polis a l'illa d'Eubea.
Veure Tirà і Plutarc d'Erètria
Polícrates de Samos
Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.
Veure Tirà і Polícrates de Samos
Polidamant de Farsàlia
Polidamant (Polydámas) fou tirà de Farsàlia elegit pels seus conciutadans cap a l'any 375 aC.
Veure Tirà і Polidamant de Farsàlia
Polidor de Feres
Polidor de Feres (en llatí Polydorus, en grec antic Πολύδωρος) fou tirà de Feres, i tagos de Tessàlia al segle IV aC.
Veure Tirà і Polidor de Feres
Polifró
Polifró (en llatí Polyphron, en grec antic Πολύφρων) fou tirà de Feres.
Veure Tirà і Polifró
Portada/article novembre 30
Categoria:Articles del dia de novembre de la portada 600k.
Veure Tirà і Portada/article novembre 30
Prítanis
Els prítanis (prýtanis; plural πρυτάνεις) eren el poder executiu a la bulé de l'antiga Atenes.
Veure Tirà і Prítanis
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Veure Tirà і Presocràtics
Procles d'Epidaure
Procles d'Epidaure (en llatí Procles, en grec antic Προκλη̂ς) fou tirà d'Epidaure, pare de Lisis o Melissa l'esposa de Periandre, tirà de Corint.
Veure Tirà і Procles d'Epidaure
Publici Cert
Publici Cert (en llatí Publicius Certus) era un advocat i magistrat romà.
Veure Tirà і Publici Cert
Queró de Pel·lene
Queró de Pel·lene (en grec antic Χαίρων) va ser un lluitador i tirà grec de Pel·lene, antiga Acaia.
Veure Tirà і Queró de Pel·lene
Quis custodiet ipsos custodes?
Elihu Vedder: ''Corrupció'', mural de 1896 «Quis custodiet ipsos custodes?» és un políptot llatí del poeta romà Juvenal, en diverses ocasions traduïda com «Qui vigilarà els vigilants?", "Qui guardarà els guardians?», i altres expressions similars.
Veure Tirà і Quis custodiet ipsos custodes?
Rebel·lió irlandesa de 1641
La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.
Veure Tirà і Rebel·lió irlandesa de 1641
Red Dead Redemption
Red Dead Redemption és un videojoc no lineal d'acció-aventura western desenvolupat per Rockstar San Diego.
Veure Tirà і Red Dead Redemption
Sauromates (fill de Criscorones)
Sauromates, fill de Criscorones, va ser un personatge esmentat per Constantí VII Porfirogènit com un rei o cap del Regne del Bòsfor.
Veure Tirà і Sauromates (fill de Criscorones)
Síbaris
550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.
Veure Tirà і Síbaris
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Tirà і Sòfocles
Sòsicles de Corint
Sòsicles (Sosicles) fou un dels delegats corintis en un notable congrés dels aliats d'Esparta on es va proposar restaurar a Hípies, el fill de Pisístrat, com a tirà d'Atenes.
Veure Tirà і Sòsicles de Corint
Setge de Naxos (499 aC)
El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.
Veure Tirà і Setge de Naxos (499 aC)
Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
S'anomena Setge de Siracusa (214-212 aC) a un conjunt d'operacions militars de la República Romana durant la segona guerra púnica per tal de rendir la ciutat de Siracusa - a la Magna Grècia - i guanyar així el control de l'est de Sicília.
Veure Tirà і Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
Sigèon
Sigèon o Sigeupàgina 9.
Veure Tirà і Sigèon
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Veure Tirà і Soló
Sosístrat I de Siracusa
Sosístrat I de Siracusa (Sosistratus, en Σωσίστρατος «Sosístratos») fou un dirigent a Siracusa que compartia el poder amb Heraclides, uns anys abans de la pujada al poder d'Agàtocles.
Veure Tirà і Sosístrat I de Siracusa
Tègea
Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.
Veure Tirà і Tègea
Teàgenes de Mègara
Teàgenes de Mègara (Theagenes) va ser un tirà de Mègara.
Veure Tirà і Teàgenes de Mègara
Teòdot de Siracusa
Teòdot de Siracusa (Theodotus) fou un polític siracusà del.
Veure Tirà і Teòdot de Siracusa
Temisó d'Erètria
Temisó (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou tirà d'Erètria al segle IV aC.
Veure Tirà і Temisó d'Erètria
Teomèstor
Teomèstor (en llatí Theomestor, en grec antic Θεομήστωρ) fou un militar de Samos, fill d'Andròdames, que va arribar a tirà de l'illa.
Veure Tirà і Teomèstor
Teró d'Acragant
Teró (en Theron), fill d'Enesidem, fou un tirà d'Acragant a partir de l'any 488 aC.
Veure Tirà і Teró d'Acragant
Teril·le
Teril·le (en llatí Terillus, en grec antic Τήριλλος) fill de Crínip, fou tirà d'Himera a Sicília fins a l'any 480 aC.
Veure Tirà і Teril·le
Thomas Alva Edison
en ''A Day with Thomas Edison'' (1922) Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, els EUA, 11 de febrer de 1847 - West Orange, Nova Jersey, els EUA, 18 d'octubre de 1931) va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants.
Veure Tirà і Thomas Alva Edison
Timòclides
Timòclides (en llatí Timocleides, en grec antic Τιμοκλείδας) va ser un tirà de la polis grega de Sició al segle III aC.
Veure Tirà і Timòclides
Timoteu d'Heraclea
Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic Τιμόθεος) fill de Clearc d'Heraclea, fou tirà d'Heraclea del Pont.
Veure Tirà і Timoteu d'Heraclea
Tindarió
Tindarió (en llatí Tyndarion, en grec antic Τυνδαρίων) fou tirà de Tauromenium a Sicília al segle III aC.
Veure Tirà і Tindarió
Tinió de Siracusa
Tinió de Siracusa (en grec antic Θινιὸν), va ser tirà de Siracusa entre els anys 279 aC i el 277 aC.
Veure Tirà і Tinió de Siracusa
Tiranicidi
El tiranicidi és la mort o l'assassinat d'un tirà o un governant injust, normalment pel bé comú.
Veure Tirà і Tiranicidi
Tiranosaure
Els tiranosaures (Tyrannosaurus) són un gènere extint de grans dinosaures teròpodes que visqueren en allò que avui en dia és l'oest de Nord-amèrica, que aleshores formava part del continent insular de Laramídia, durant el Maastrichtià (Cretaci superior), fa entre 66 i 68 milions d'anys.
Veure Tirà і Tiranosaure
Tirà fictici
''Frízer, tirà de Bola de Drac.'' Un tirà fictici (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un tirà o dictador del món de la ficció, ja sigui literari, televisiu o cinematogràfic o del món dels videojocs.
Veure Tirà і Tirà fictici
Totorses
Totorses (Tiberius Julius Thothorses) va ser rei del Bòsfor que va regnar segurament des de l'any 285 al 309.
Veure Tirà і Totorses
Trasibul de Milet
Trasibul de Milet (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) fou tirà de Milet durant el.
Veure Tirà і Trasibul de Milet
Trasideu d'Acragant
Trasideu (en Thrasydaeus) fou un tirà d'Acragant.
Veure Tirà і Trasideu d'Acragant
Vèlia
Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.
Veure Tirà і Vèlia
Xenòcrates d'Acragant
Xenòcrates (en Xenocrates) fou un germà del tirà Teró d'Acragant.
Veure Tirà і Xenòcrates d'Acragant
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Veure Tirà і Xenòcrates de Calcedònia
Xenó d'Hermione
Xenó d'Hermíona (Xenon) fou un tirà de l'antiga Grècia de la ciutat d'Hermíona.
Veure Tirà і Xenó d'Hermione
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Veure Tirà і Zenó d'Èlea
251 aC
La Primera Guerra Púnica a Sicília. El número 3 marca l'illa de ''Lipari'', el 5 ''Solunt'', ''Ieta'' i ''Petra'', el 6 ''Tindaris'' i el 7 ''Kephaloidion'' i ''Panormus'' (Palerm).
Veure Tirà і 251 aC
289 aC
El 289 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Tirà і 289 aC
311 aC
El 311 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Tirà і 311 aC
361 aC
El 361 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Tirà і 361 aC
431 aC
El 431 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Tirà і 431 aC
510 aC
El 510 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Tirà і 510 aC
, Buxentum, Cadme de Zancle, Cal·lípolis (Sicília), Camarina, Carilau de Samos, Carondes, Còrax, Centúripes, Ciló (polític), Cimó I, Cime, Clínies de Sició, Clístenes de Sició, Cleandre de Gela, Cleòmenes I, Cleobul de Lindos, Clitarc d'Erètria, Deci Jubel·li, Dictis, Dinòcrates de Siracusa, Dionisi d'Argos, Dionisi d'Heraclea (tirà), Dionisi el Jove, Discurs de la servitud voluntària, Eaces, Einauta, El diable es vesteix de Prada, Elionor d'Arborea, Elpinice, Engíion, Escites de Zancle, Estesàgores, Estesícor, Estratis, Estrattis, Etna (ciutat), Eufró de Sició, Eupàtrides, Euríel, Eutímides de Calcis, Evarc, Evàgores I, Fàlaris, Fíntias d'Acragant, Fidó d'Argos, Filip de Crotona, Filip I Filadelf, Filip van Montmorency-Nivelle, Filist, Filota, Fitó, Geló I, Gradlon, Guerres de la Lliga de Delos, Hèrmies d'Atarneu, Hípies (tirà), Hegesístrat de Sigeu, Heraclides (fill d'Agàtocles), Heraclides de Leontins, Hicetes de Siracusa, Himera del nord, Hiparc (diàleg), Hiparc (tirà), Hiparc d'Eubea, Hipòcrates de Gela, Hipó de Messana, Histieu, Iolcos, Isees, Jorge Vigón Suero-Díaz, La història m'absoldrà, Làmac, Lísies de Tars, Leònides d'Heraclea, Leòstenes (almirall), Leontisc de Sició, Leptines de Siracusa (tirà), Leros, Licàon, Licòfron de Corint, Licofró II de Feres, Lidíades de Megalòpolis (tirà), Lliga Aquea, Lliga de Delos, Macànides, Macbeth, Mamerc de Catana, Marc de Cerinea, Marió, Mània de Frígia, Mèdici, Mídies, Meandri de Samos, Medi de Larisa (tirà), Menó (dirigent siracussà), Menip d'Òreos, Messina, Metapont, Milcíades el Jove, Miró de Sició, Mnasó, Moagetes, Muníquia, Nabis, Naucrària, Naxos, Nearc d'Orcomen, Netum, Nicocles de Sició, Onomarc, Ostracisme, Oxatres d'Heraclea, Paneci de Leontins, Pasees, Patrimoni de la Humanitat a Itàlia, Pederàstia, Periandre de Corint, Pisístrat, Pisístrat (fill de Nèstor), Pisindelis, Pitàgores de Selinunt, Plutarc d'Erètria, Polícrates de Samos, Polidamant de Farsàlia, Polidor de Feres, Polifró, Portada/article novembre 30, Prítanis, Presocràtics, Procles d'Epidaure, Publici Cert, Queró de Pel·lene, Quis custodiet ipsos custodes?, Rebel·lió irlandesa de 1641, Red Dead Redemption, Sauromates (fill de Criscorones), Síbaris, Sòfocles, Sòsicles de Corint, Setge de Naxos (499 aC), Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica), Sigèon, Soló, Sosístrat I de Siracusa, Tègea, Teàgenes de Mègara, Teòdot de Siracusa, Temisó d'Erètria, Teomèstor, Teró d'Acragant, Teril·le, Thomas Alva Edison, Timòclides, Timoteu d'Heraclea, Tindarió, Tinió de Siracusa, Tiranicidi, Tiranosaure, Tirà fictici, Totorses, Trasibul de Milet, Trasideu d'Acragant, Vèlia, Xenòcrates d'Acragant, Xenòcrates de Calcedònia, Xenó d'Hermione, Zenó d'Èlea, 251 aC, 289 aC, 311 aC, 361 aC, 431 aC, 510 aC.