Comunicació

387 les relacions: Abidos de Mísia, Acarnània, Administració provincial romana, Afyonkarahisar, Agrigent, Akşehir, Alí ibn Abi-Tàlib, Albània, Alexandria de la Tròada, Amasra, Amasya, Amòrion, Anatòlia, Anemurium, Ani, Ankara, Antalya, Antioquia de l'Orontes, Antioquia de Pisídia, Apanatge, Apol·lònia d'Il·líria, Arabissos, Arcont, Argos, Armènia, Armènia Menor, Arsamosata, Artavasdos, Atenes, Şebinkarahisar, Èlida, Òtranto, Çankırı, Àtica, Balcans, Banda (unitat militar), Bari (Pulla), Basili II Bulgaròctonos, Bassèn, Batalla de Manazkert, Batalla dels Pals, Bayburt, Büyük Menderes, Bitínia, Bolu, Bozcaada, Bríndisi, Bursa, Butrot, Calàbria, ..., Calcedònia, Calcis, Cambridge University Press, Capadòcia, Carabisians, Carpezici, Carsiànon, Catània, Catepanat de Baspracània, Catepà, Càldia, Càndia, Cària, Cíclades, Cízic, Cefalònia, Centúria (unitat militar), Centurió, Cilícia, Cios, Clazòmenes, Cletorològion, Clisura, Cnidos, Colònia (tema), Colosses, Comana de Capadòcia, Comana del Pont, Comes, Condomini, Constant II, Constantinoble, Contuberni, Corfú, Corint, Cos (Grècia), Creta, Crimea, Crisòpolis, Dalmàcia (tema), Dardanels, David III d'Ibèria, De Administrando Imperio, Demètrias, Demòtica, Demre, Derbe, Despotat de l'Epir, Dioclecià, Dirràquion (tema), Divriği, Dodecanès, Dorilèon, Drungari, Drungue, Dubrovnik, Durrës, Dux bellorum, Edessa (Grècia), Edessa (Mesopotàmia), Edirne, Edremit, Efes, Egipte (província romana), Elis, Emirat, Emirat de Creta, Enez, Epir (regió històrica), Erzurum, Eslaus, Esmirna, Esparta, Espòrades Septentrionals, Estrateg, Estrímon (tema), Etòlia, Eufrates, Exarcat d'Àfrica, Exarcat de Ravenna, Farsàlia, Faselis, Fatsa, Feodòssia, Feudalisme, Focea, Galàcia, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Gòrdion, Göksun, Giresun, Gortina, Gran Companyia Catalana, Grècia, Gueorgui Ostrogorski, Guerres arabo-romanes, Halicarnàs, Hèl·lade (tema), Helos, Heraclea Cibistra, Heraclea Pòntica, Heracli, Hieràpolis de Frígia, Himera, Ialta, Iasos (ciutat), Ibèria Bagràtida, Il·líria (província romana), Illa de Rodes, Illes Jòniques, Imbros, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Ioànnina, Isàuria, Jònia, Joan I Tsimiscés, Joan II Comnè, Joan-Sembat d'Ani, Jordi Maniaces, Justinià I, Karaman (ciutat), Kars, Kastamonu, Kastorià, Kavala, Kayseri, Kütahya, Kemah (Erzincan), Kertx, Khàzars, Konya, Laodicea del Licos, Lapseki, Larisa (Tessàlia), Làmia (ciutat), Lèbedos, Lèucada, Lícia, Lídia, Lúlon, Lüleburgaz, Lemnos, Leontins, Lesbos, Likandos, Limira, Lissus, Lleó VI el Filòsof, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Macedònia (regió), Macedònia (tema), Macedònia Central, Macedònia Oriental i Tràcia, Magnèsia del Meandre, Malatya, Manuel I Comnè, Marmara Ereğlisi, Marsala, Maurici (emperador), Maximianòpolis de Tràcia, Mazara del Vallo, Mesopotàmia, Mesopotàmia (tema), Mestre dels soldats, Metimna, Midaeium, Milas, Milet, Miquel VII Ducas, Mitilene, Modó, Monembasia, Muntanyes del Taure, Nacòlia, Naupacte, Nazianz, Nicòpolis (tema), Nicòpolis de l'Epir, Nicòpolis del Pont, Nicòsia, Nicea, Nicomèdia, Niksar, Nissa (Capadòcia), Opsici, Paflagònia, Paflagònia (tema), Palerm, Pamfília, Parístrion, Patara, Patres, Paulicianisme, Pèrgam, Peloponès, Peloponès (tema), Península de Gal·lípoli, Pessinunt, Pisídia, Platea (Grècia), Pompeiòpolis (Paflagònia), Prefecte del pretori, Primer califat, Primer Imperi Búlgar, Primera fitna, Principat (Roma), Principat d'Ibèria, Província romana de Síria, Pula, Pulla, Quersonès, Quersonès (tema), Quios, Réthimno, Reggio de Calàbria, Regió de Frígia, Regió del Pont, Regne d'Ibèria, Reinald de Châtillon, República de Venècia, República Romana, Sagalassos, Samòsata, Samos, Samos (tema), Samsun, Samuel de Bulgària, Sardes, Satala, Sèrvia, Sírmia, Sírmium, Selèucia (tema), Selge, Selinunt, Serres, Sestos, Setge de Constantinoble (1203), Sicília, Sicília (tema), Side, Silifke, Silistra, Silivri, Sinnada, Sinope, Siracusa, Sivas, Skopje, Skradin, Sozòpolis, Split, Sudak, Taiq, Taktikon de l'Escorial, Taormina, Taron, Tàrent, Tíana, Teòfanes el Confessor, Teòfil (emperador), Tebes (Grècia), Tekirdağ, Tema de Bulgària, Tema de Calàbria, Tema de Capadòcia, Tema de Cefalònia, Tema de la Mar Egea, Tema de les Fortaleses Noves, Tema de Longobàrdia, Tema de Lucània, Tema de Sírmium, Tema de Sebaste, Tema de Xipre, Tema dels Anatòlics, Tema dels Armeníacs, Tema dels Buccel·laris, Tema dels Cibirreotes, Tema dels Optimats, Tema dels Tracesis, Teos, Termòpiles, Termessos, Tessalònica, Tessalònica (tema), Tessàlia, Tiatira, Tral·les, Trapani, Tràcia, Tràcia (tema), Tràcia Oriental, Trebisonda, Trogir, Turma, Van, Vaspurakan, Véria, Vlorë, Voleron, Xipre, Zacint (ciutat), Zadar, 1000, 1018, 1025, 1045, 1049, 1050, 1064, 1071, 1203, 622, 630, 640, 660, 667, 669, 680, 687, 695, 698, 715, 740, 741, 742, 902, 930, 934, 960, 965, 979. Ampliar l'índex (337 més) » « Shrink índex

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Abidos de Mísia · Veure més »

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Acarnània · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Administració provincial romana · Veure més »

Afyonkarahisar

Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Afyonkarahisar · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Agrigent · Veure més »

Akşehir

Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Akşehir · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Albània · Veure més »

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Alexandria de la Tròada · Veure més »

Amasra

Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Amasra · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Amasya · Veure més »

Amòrion

Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Amòrion · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Anatòlia · Veure més »

Anemurium

Anemurium (en grec antic Ἀνεμούριον) era un antiga ciutat de Cilícia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Anemurium · Veure més »

Ani

Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Ani · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Ankara · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Antalya · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antioquia de Pisídia

Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Antioquia de Pisídia · Veure més »

Apanatge

L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Apanatge · Veure més »

Apol·lònia d'Il·líria

Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »

Arabissos

Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Arabissos · Veure més »

Arcont

Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Arcont · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Argos · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Armènia · Veure més »

Armènia Menor

Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Armènia Menor · Veure més »

Arsamosata

Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Arsamosata · Veure més »

Artavasdos

Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Artavasdos · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Atenes · Veure més »

Şebinkarahisar

Şebinkarahisar és un poble a la Regió de la Mar Negra de Turquia i un districte de la província de Giresun, a 120 km de Giresun i 190 km al nord-est de Sivas.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Şebinkarahisar · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Èlida · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Òtranto · Veure més »

Çankırı

Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Çankırı · Veure més »

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Àtica · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Balcans · Veure més »

Banda (unitat militar)

Una banda (en grec medieval βάνδον, Vàndon) era la unitat tàctica bàsica de l'Exèrcit romà d'Orient, format per entre 50 i 300 o 400 homes.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Banda (unitat militar) · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bari (Pulla) · Veure més »

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »

Bassèn

Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bassèn · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Batalla de Manazkert · Veure més »

Batalla dels Pals

La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Batalla dels Pals · Veure més »

Bayburt

Bayburt (armeni Բաբերդ, Baberd) és una ciutat de Turquia capital de la província de Bayburt.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bayburt · Veure més »

Büyük Menderes

El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Büyük Menderes · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bitínia · Veure més »

Bolu

Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithínion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bolu · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bozcaada · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bríndisi · Veure més »

Bursa

Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Bursa · Veure més »

Butrot

Butrot (en albanès: Butrint o Butrinti; en grec: Βουθρωτόν Buthroton; en italià: Butrinto) és una ciutat en ruïnes situada al sud d'Albània, a prop de la ciutat albanesa de Sarandë i de la turística illa grega de Corfú.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Butrot · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Calàbria · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Calcedònia · Veure més »

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Calcis · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cambridge University Press · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Capadòcia · Veure més »

Carabisians

Els carabisians (en grec: Καραβισιάνοι, Karavisiani) eren les forces principals de la marina romana d'Orient des de mitjans del fins a principis del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Carabisians · Veure més »

Carpezici

Carpezici (en grec medieval Χαρπεζίκιον, Kharpezíkion) va ser una fortalesa de l'Imperi Romà d'Orient i un petit tema o província civil i militar constituït al.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Carpezici · Veure més »

Carsiànon

El tema de Carsiànon, en grec medieval Χαρσιανόν, Kharsianon, fou creat vers la meitat del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Carsiànon · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Catània · Veure més »

Catepanat de Baspracània

El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Catepanat de Baspracània · Veure més »

Catepà

Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Catepà · Veure més »

Càldia

Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Càldia · Veure més »

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Càndia · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cària · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cíclades · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cízic · Veure més »

Cefalònia

Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cefalònia · Veure més »

Centúria (unitat militar)

La centúria era una unitat bàsica de la infanteria de l'exèrcit romà.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Centúria (unitat militar) · Veure més »

Centurió

Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Centurió · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cilícia · Veure més »

Cios

Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cios · Veure més »

Clazòmenes

Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Clazòmenes · Veure més »

Cletorològion

El Cletorològion de Filoteu, en grec medieval Κλητορολόγιον, paraula derivada de Κλησις (invitació) i Κλητοριον (banquet), és la més completa i important de les llistes de càrrecs i precedències a la cort de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cletorològion · Veure més »

Clisura

En l'Imperi Romà d'Orient, una clisuraTERMCAT.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Clisura · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cnidos · Veure més »

Colònia (tema)

Colònia o Kolonea en grec medieval θέμα Κολωνείας va ser un petit tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord de Capadòcia i al sud de la Regió del Pont a l'actual Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Colònia (tema) · Veure més »

Colosses

s Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Colosses · Veure més »

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia (en grec antic τὰ Κόμανα τῆς Καππαδοκίας) també anomenada Chryse (la Daurada) segons es llegeix a les Novellae de Justinià, per distingir-la de Comana del Pont, era una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan), segons diu Estrabó.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Comana de Capadòcia · Veure més »

Comana del Pont

Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Comana del Pont · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Comes · Veure més »

Condomini

El condomini és un terme de dret civil que indica una modalitat de propietat que pertany a parts iguals entre els copropietaris.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Condomini · Veure més »

Constant II

Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Constant II · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Constantinoble · Veure més »

Contuberni

Un contuberni del llatí contubernium, era la unitat més petita de l'exèrcit romà, constituïda per legionaris.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Contuberni · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Corfú · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Corint · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Cos (Grècia) · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Creta · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Crimea · Veure més »

Crisòpolis

Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Crisòpolis · Veure més »

Dalmàcia (tema)

El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dalmàcia (tema) · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dardanels · Veure més »

David III d'Ibèria

David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і David III d'Ibèria · Veure més »

De Administrando Imperio

De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і De Administrando Imperio · Veure més »

Demètrias

Demètrias (en Demetrias) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta del golf de Pàgases.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Demètrias · Veure més »

Demòtica

Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Demòtica · Veure més »

Demre

Demre (antigament Kale o Mira) és un poble turistic al sur de Turquia, i un districte de la província d'Antalya.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Demre · Veure més »

Derbe

Derbe o Derbeia (en grec antic Δέρβη o Δέρβεια) era una ciutat de Licaònia, a la riba oest d'un llac, el nom del qual no es coneix.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Derbe · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dioclecià · Veure més »

Dirràquion (tema)

El tema de Dirràquion, en grec medieval θέμα Δυρραχίου, va ser un tema (divisió administrativa civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al territori d'Albània i que ocupava la costa adriàtica del país.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dirràquion (tema) · Veure més »

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Divriği · Veure més »

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dodecanès · Veure més »

Dorilèon

Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dorilèon · Veure més »

Drungari

Drungari, en grec medieval δρουγγάριος, i en llatí drungarius, era un càrrec militar del Baix Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient que designava al comandant d'una formació coneguda com a drungue, paraula que també significava una part administrativa d'un territori.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Drungari · Veure més »

Drungue

Drungue, en grec medieval δροῦγγος o δρόγγος, és un terme militar de l'Imperi Romà d'Orient que va tenir diversos significats al llarg del temps.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Drungue · Veure més »

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dubrovnik · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Durrës · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Dux bellorum · Veure més »

Edessa (Grècia)

Ruïnes antigues Edessa (medieval: Vodena, turc: Vodina, otomà: Wodina) és una ciutat de Grècia amb uns 25.000 habitants, al nord del país.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Edessa (Grècia) · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Edirne · Veure més »

Edremit

Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Edremit · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Efes · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Egipte (província romana) · Veure més »

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Elis · Veure més »

Emirat

Un emirat —de l'àrab, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —; en plural — és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Emirat · Veure més »

Emirat de Creta

L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Emirat de Creta · Veure més »

Enez

Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Enez · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Epir (regió històrica) · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Erzurum · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Eslaus · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Esmirna · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Esparta · Veure més »

Espòrades Septentrionals

Les Espòrades Septentrionals són un grup d'illes de la mar Egea.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Espòrades Septentrionals · Veure més »

Estrateg

Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Estrateg · Veure més »

Estrímon (tema)

El tema de l'Estrímon (en grec medieval θέμα Στρυμόνος) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat en la zona que correspondria a l'actual Macedònia grega.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Estrímon (tema) · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Etòlia · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Eufrates · Veure més »

Exarcat d'Àfrica

Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Exarcat d'Àfrica · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Farsàlia · Veure més »

Faselis

Faselis (en Phaselis, Φάσηλις; etnònim Φασηλίτης, català faselita) era una ciutat marítima de Lícia, al golf de Pamfília.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Faselis · Veure més »

Fatsa

Fatsa és una vila i un districte de la província d'Ordu, a la Regió de la Mar Negra de Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Fatsa · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Feodòssia · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Feudalisme · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Focea · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Galàcia · Veure més »

Gallipoli (ciutat d'Itàlia)

Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Gòrdion

Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Gòrdion · Veure més »

Göksun

Göksun és una vila de Turquia, i un districte a la província de Kahramanmaraş a la regió Mediterrània.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Göksun · Veure més »

Giresun

Giresun o Cerasunt (Κερασούντα, Kerasunda; Κερασοῦς, Kerasûs) és una ciutat de Turquia a la costa de la mar Negra, a l'oest de Trebisonda, amb uns vuitanta mil habitants.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Giresun · Veure més »

Gortina

Gortina (en grec, Γόρτυν, Γόρτυς o Γόρτυνα; en llatí, Gortyn o Gortyna) és un municipi de l'illa grega de Creta, a 45 km al sud de la capital, Càndia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Gortina · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Grècia · Veure més »

Gueorgui Ostrogorski

Gueorgui Aleksàndrovitx Ostrogorski (rus: Георгий Александрович Острогорский; nascut el 19 de gener del 1902 i mort el 24 d'octubre del 1976), conegut en serbi com a Georgije Aleksandrovič Ostrogorski (Георгије Александрович Острогорски), fou un bizantinista iugoslau d'origen rus de fama mundial pels seus estudis sobre l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Gueorgui Ostrogorski · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Halicarnàs · Veure més »

Hèl·lade (tema)

LHèl·lade o Hèl·lada, en grec medieval θέμα Ἑλλάδος, va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud de Grècia, que incloïa parts de la Grècia central, de Tessàlia i (fins al voltant de l'any 800) del Peloponès.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Hèl·lade (tema) · Veure més »

Helos

Helos (en grec antic Ἕλος) era una ciutat de Lacònia situada a l'est de la desembocadura del riu Eurotes, prop de la mar, a una plana que per una maresma quedava separada de la costa; Polibi diu que era a la part més fèrtil de Lacònia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Helos · Veure més »

Heraclea Cibistra

Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Heraclea Cibistra · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Heracli · Veure més »

Hieràpolis de Frígia

Hieràpolis (en grec antic Ἱεράπολις, 'ciutat sagrada') és una antiga ciutat grecoromana de Frígia, a la província de Denizli (Turquia).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Hieràpolis de Frígia · Veure més »

Himera

Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Himera · Veure més »

Ialta

Ialta (en ucraïnès i en rus Ялта) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, situada a la riba septentrional de la mar Negra.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Ialta · Veure més »

Iasos (ciutat)

Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Iasos (ciutat) · Veure més »

Ibèria Bagràtida

Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Ibèria Bagràtida · Veure més »

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Il·líria (província romana) · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Illa de Rodes · Veure més »

Illes Jòniques

Les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nissià - en italià Isole Ionie) són un conjunt d'illes de Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Illes Jòniques · Veure més »

Imbros

Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Imbros · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Imperi Llatí · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Imperi Sassànida · Veure més »

Ioànnina

Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Ioànnina · Veure més »

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Isàuria · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Jònia · Veure més »

Joan I Tsimiscés

Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Joan I Tsimiscés · Veure més »

Joan II Comnè

Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Joan II Comnè · Veure més »

Joan-Sembat d'Ani

Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »

Jordi Maniaces

Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Jordi Maniaces · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Justinià I · Veure més »

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Karaman (ciutat) · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kars · Veure més »

Kastamonu

Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kastamonu · Veure més »

Kastorià

Kastorià (Καστοριά en grec) és una ciutat de Grècia que pertany a la perifèria de la Macedònia Occidental.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kastorià · Veure més »

Kavala

La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kavala · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kayseri · Veure més »

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kütahya · Veure més »

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kemah (Erzincan) · Veure més »

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Kertx · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Khàzars · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Konya · Veure més »

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Laodicea del Licos · Veure més »

Lapseki

''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lapseki · Veure més »

Larisa (Tessàlia)

Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Larisa (Tessàlia) · Veure més »

Làmia (ciutat)

Làmia (Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Làmia (ciutat) · Veure més »

Lèbedos

Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lèbedos · Veure més »

Lèucada

Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lèucada · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lícia · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lídia · Veure més »

Lúlon

Lúlon (grec: Λοῦλον; àrab: Lu'lu'a (لولوة) fou una fortalesa propera a l'actual poble de Hasangazi, a Turquia. Tenia una gran importància estratègica perquè controlava la sortida septentrional de les Portes de Cilícia. Als segles  i es trobava a la frontera entre l'Imperi Romà d'Orient i el Califat Abbàssida i tingué un paper clau en les guerres arabo-romanes del període, en el transcurs de les quals canvià de mans diverses vegades.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lúlon · Veure més »

Lüleburgaz

Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lüleburgaz · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lemnos · Veure més »

Leontins

Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Leontins · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lesbos · Veure més »

Likandos

Likandos (grec medieval: Λυκανδός, Likandós), conegut com a Djahan en armeni, fou un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i els dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Likandos · Veure més »

Limira

Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Limira · Veure més »

Lissus

Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lissus · Veure més »

Lleó VI el Filòsof

Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Lleó VI el Filòsof · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Longobards · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Macedònia (regió) · Veure més »

Macedònia (tema)

El tema de Macedònia (en grec medieval θέμα Μακεδονίας) era un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient fundada cap al 790.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Macedònia (tema) · Veure més »

Macedònia Central

Macedònia Central (grec: Περιφέρεια Κεντρικής Μακεδονίας) és una de les 13 perifèries o regions de Grècia, i ocupa la part central de la Macedònia grega, al nord del país.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Macedònia Central · Veure més »

Macedònia Oriental i Tràcia

Macedònia Oriental i Tràcia (en grec Ανατολική Μακεδονία και Θράκη, Anatolikí Makedonia ke Thraki) és una de les 13 perifèries de Grècia, i ocupa la part oriental de la Macedònia grega, al nord-est del país, i la part occidental de la Tràcia grega.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Macedònia Oriental i Tràcia · Veure més »

Magnèsia del Meandre

Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Magnèsia del Meandre · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Malatya · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Manuel I Comnè · Veure més »

Marmara Ereğlisi

Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Marmara Ereğlisi · Veure més »

Marsala

Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Marsala · Veure més »

Maurici (emperador)

Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Maurici (emperador) · Veure més »

Maximianòpolis de Tràcia

Maximianòpolis (en llatí Maximaniopolis, en grec antic Μαξιμιανούπολις) també anomenada Mosinòpolis (Μοσυνόπολις) a partir del, era una ciutat de Tràcia abans anomenada Impara o Pyrsoalis, propera a Ròdope i al llac Bistonis.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Maximianòpolis de Tràcia · Veure més »

Mazara del Vallo

Mazara del Vallo (sicilià Mazzara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Mazara del Vallo · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (tema)

El tema de Mesopotàmia (en grec medieval Μεσοποταμία) era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situat al territori que actualment és l'est de Turquia, entre el riu Arsànies i Çimisgezek.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Mesopotàmia (tema) · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Mestre dels soldats · Veure més »

Metimna

Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Metimna · Veure més »

Midaeium

Midaeium o Midaium (en grec antic Μιδάειον) era una ciutat del nord-est de Frígia a la vora del riu Batis, al camí entre Dorilèon i Pessinus.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Midaeium · Veure més »

Milas

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Milas · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Milet · Veure més »

Miquel VII Ducas

Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Miquel VII Ducas · Veure més »

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Mitilene · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Modó · Veure més »

Monembasia

Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Monembasia · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Muntanyes del Taure · Veure més »

Nacòlia

Nacòlia (en Nacolia o Nacoleia, en Νακώλεια) va ser una ciutat de la Frígia Epicteta entre Dorilèon i Cotiea, al curs superior del riu Thymbres.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nacòlia · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Naupacte · Veure més »

Nazianz

Nazianz (en grec antic Ναζιανζός, 'Nazianzós') era una ciutat al sud-oest de Capadòcia, situada al districte de Garsàuria, a 24 milles romanes al sud-est d'Arquelais.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nazianz · Veure més »

Nicòpolis (tema)

El tema de Nicòpolis (en grec medieval θέμα Νικοπόλεως, thema Nikopoleōs) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nicòpolis (tema) · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Nicòpolis del Pont

Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica. En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nicòpolis del Pont · Veure més »

Nicòsia

Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nicòsia · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nicea · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nicomèdia · Veure més »

Niksar

Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Niksar · Veure més »

Nissa (Capadòcia)

Nissa va ser una ciutat tardoromana de Capadòcia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Nissa (Capadòcia) · Veure més »

Opsici

Opsici (grec medieval: Ὀψίκιον, Opsíkion) o el tema d'Opsici (θέμα Ὀψικίου, Thema Opsikiu) va ser un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-oest de la península d'Anatòlia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Opsici · Veure més »

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Paflagònia · Veure més »

Paflagònia (tema)

El tema de Paflagònia en grec medieval θέμα Παφλαγονίας, va ser una província o tema de l'Imperi Romà d'Orient situada a la regió homònima al llarg de la costa nord d'Anatòlia, a l'actual Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Paflagònia (tema) · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Palerm · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pamfília · Veure més »

Parístrion

Parístrion (en grec medieval Παρίστριον, que significa 'al costat de l'Ístrion'), o Paradunabon / Paradunabis (grec: Παραδούναβον o Παραδούναβις), forma preferida en els documents oficials, era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la riba sud del baix Danubi (Mèsia) als segles  i.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Parístrion · Veure més »

Patara

Patara (en grec antic Πάταρα) era una ciutat comercial del sud-oest de Lícia, amb un bon port i no molt lluny, a uns 60 estadis, de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Patara · Veure més »

Patres

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Patres · Veure més »

Paulicianisme

església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Paulicianisme · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pèrgam · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Peloponès · Veure més »

Peloponès (tema)

El tema del Peloponès o tema del Peloponnès va ser un tema (divisió civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la península del Peloponès, al sud de Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Peloponès (tema) · Veure més »

Península de Gal·lípoli

La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Península de Gal·lípoli · Veure més »

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pessinunt · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pisídia · Veure més »

Platea (Grècia)

Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Platea (Grècia) · Veure més »

Pompeiòpolis (Paflagònia)

Pompeiòpolis (llatí Pompeiopolis) fou una ciutat de Paflagònia a la riba sud de lAmnias, afluent de l'Halis.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pompeiòpolis (Paflagònia) · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Prefecte del pretori · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Primer califat · Veure més »

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Primer Imperi Búlgar · Veure més »

Primera fitna

La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Primera fitna · Veure més »

Principat (Roma)

El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Principat (Roma) · Veure més »

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Principat d'Ibèria · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Província romana de Síria · Veure més »

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pula · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Pulla · Veure més »

Quersonès

Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Quersonès · Veure més »

Quersonès (tema)

El tema de Quersonès, en grec medieval θέμα Χερσῶνος, va ser un tema o divisió administrativa civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient coneguda antigament com a Klímata.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Quersonès (tema) · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Quios · Veure més »

Réthimno

L'actual municipi de Réthimno a Creta L'antic municipi de Réthimno a la prefectura de Réthimno Vista àeria de Réthimno, en primer pla l'antiga fortalesa veneciana Réthimno (grec Ρέθυμνο, normalment transliterat com a Rethymno) és una ciutat d'uns 40.000 habitants, capital de la Prefectura de Réthimno, a la costa nord de l'illa de Creta, aproximadament a mig camí entre Khanià i Iràklio.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Réthimno · Veure més »

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Reggio de Calàbria · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Regió de Frígia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Regió del Pont · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Regne d'Ibèria · Veure més »

Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Reinald de Châtillon · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і República de Venècia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і República Romana · Veure més »

Sagalassos

L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sagalassos · Veure més »

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Samòsata · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Samos · Veure més »

Samos (tema)

El tema de Samos (en grec medieval θέμα Σάμου, thema Samou) va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'est del mar Egeu, creat a finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Samos (tema) · Veure més »

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Samsun · Veure més »

Samuel de Bulgària

Samuel de Bulgària fou un dels emperadors de l'Imperi Búlgar, que va regnar des de 997 i fins al 6 octubre de 1014 després de la Batalla de Clídion.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Samuel de Bulgària · Veure més »

Sardes

Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sardes · Veure més »

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Satala · Veure més »

Sèrvia

Sèrvia és una de les principals ciutats gregues de la unitat perifèrica de Kozani a l'oest de la regió de Macedònia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sèrvia · Veure més »

Sírmia

esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sírmia · Veure més »

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sírmium · Veure més »

Selèucia (tema)

El tema de Selèucia (en grec medieval θέμα Σελευκείας) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient, situat a la costa sud d'Anatòlia i que tenia per capital Selèucia (avui Silifke).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Selèucia (tema) · Veure més »

Selge

Selge (Σέλγη) fou una ciutat de Psídia al sud de les muntanyes del Taure, prop del Eurimedon.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Selge · Veure més »

Selinunt

Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Selinunt · Veure més »

Serres

Serres (en grec Σέρρες Sérres, grec antic: Σέρραι Sérrai, turc Siroz, francès Serrès) és una ciutat de Grècia a la regió de Macedònia, capital de la prefectura de Serres, amb uns 60.000 habitants.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Serres · Veure més »

Sestos

Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sestos · Veure més »

Setge de Constantinoble (1203)

El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Setge de Constantinoble (1203) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sicília · Veure més »

Sicília (tema)

El tema de Sicília (θέμα Σικελίας - Thema Sikelias en grec medieval) fou una província civil-militar (tema) de l'Imperi Romà d'Orient existent des del fins al que comprenia l'illa de Sicília i la regió de Calàbria de la Itàlia continental.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sicília (tema) · Veure més »

Side

Side o Sida és un poble turc a la província d'Antalya, organitzat com un mahalle del districte de Manavgat.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Side · Veure més »

Silifke

Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Silifke · Veure més »

Silistra

Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Silistra · Veure més »

Silivri

Silivri és el centre del districte Silivri de la província d'Istanbul, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea d'Istanbul, uns 80 km a l'oest del centre d'Istanbul.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Silivri · Veure més »

Sinnada

Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sinnada · Veure més »

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sinope · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Siracusa · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sivas · Veure més »

Skopje

Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Skopje · Veure més »

Skradin

Skradin Scardona és una ciutat del županija de Šibenik-Knin de Croàcia, amb una població de 3.986 habitants (2001).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Skradin · Veure més »

Sozòpolis

Sozòpolis (Sozopolis, Σωζόπολις) fou una ciutat de Pisídia al nord de Termessos, en una plana rodejada de muntanyes.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sozòpolis · Veure més »

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Split · Veure més »

Sudak

Sudak (ucraïnès i rus: Судак) — és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, actualment ocupada per Rússia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Sudak · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Taiq · Veure més »

Taktikon de l'Escorial

El Taktikon de l'Escorial o Taktikon Ikonomidis (nom pres de Nikólaos Ikonomidis, un bizantinista que en va ser el primer editor), és una llista de càrrecs i títols de l'Imperi Romà d'Orient escrit a Constantinoble cap als anys 971-975 o potser entre el 975 i el 979.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Taktikon de l'Escorial · Veure més »

Taormina

Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Taormina · Veure més »

Taron

Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Taron · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tàrent · Veure més »

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tíana · Veure més »

Teòfanes el Confessor

Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Teòfanes el Confessor · Veure més »

Teòfil (emperador)

Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Teòfil (emperador) · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tekirdağ

Tekirdağ (noms antics: Tzirallum, Rodostó o Rhaedestos i durant l'era romana d'Orient Bisanthi), és una ciutat de Turquia a la regió europea de la Tràcia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tekirdağ · Veure més »

Tema de Bulgària

El tema de Bulgària va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient establert a partir de la conquesta del Primer Imperi Búlgar per Basili II Bulgaròctonos el 1019.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Bulgària · Veure més »

Tema de Calàbria

El tema de Calàbria va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient, situat a Itàlia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Calàbria · Veure més »

Tema de Capadòcia

El tema de Capadòcia (grec: θέμα Καππαδοκίας, Thema Kapadokias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Capadòcia · Veure més »

Tema de Cefalònia

El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Cefalònia · Veure més »

Tema de la Mar Egea

El tema de la Mar Egea, en grec medieval θέμα τοῦ ΑἰγαίουΠελάγους, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situada a la part nord de la mar Egea i creat a mitjans del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de la Mar Egea · Veure més »

Tema de les Fortaleses Noves

Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles  i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »

Tema de Longobàrdia

Longobàrdia (en grec medieval Λογγοβαρδία o Λογγιβαρδία Longobardia o Longibardia, o també Λαγουβαρδία Lagubardia) era el nom que s'utilitzava a l'Imperi Romà d'Orient per designar els territoris controlats pels longobards a Itàlia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Longobàrdia · Veure més »

Tema de Lucània

El tema de Lucània va ser un dels temes o divisions civils i militars creades per l'Imperi Romà d'Orient al sud d'Itàlia cap al.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Lucània · Veure més »

Tema de Sírmium

El tema de Sírmium (en grec medieval θέμα Σιρμίου) va ser un tema, una divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient fundada al, en territoris del que ara són Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Sírmium · Veure més »

Tema de Sebaste

El tema de Sebaste (grec: θέμα Σεβαστείας, Thema Sevastias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Sebaste · Veure més »

Tema de Xipre

El tema de Xipre va ser un tema o província civil i militar que comprenia l'illa de Xipre després de ser reconquerida per la Marina romana d'Orient el 965.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema de Xipre · Veure més »

Tema dels Anatòlics

El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema dels Anatòlics · Veure més »

Tema dels Armeníacs

El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema dels Armeníacs · Veure més »

Tema dels Buccel·laris

El tema dels Buccel·laris (grec: θέμα Βουκελλαρίων, Thema Vukel·laríon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema dels Buccel·laris · Veure més »

Tema dels Cibirreotes

El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema dels Cibirreotes · Veure més »

Tema dels Optimats

El tema dels Optimats (grec: θέμα Ὀπτιμάτων, Thema Optimàton) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels otomans al.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema dels Optimats · Veure més »

Tema dels Tracesis

El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tema dels Tracesis · Veure més »

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Teos · Veure més »

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Termòpiles · Veure més »

Termessos

Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Termessos · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tessalònica · Veure més »

Tessalònica (tema)

El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tessalònica (tema) · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tessàlia · Veure més »

Tiatira

Tiatira, avui Akhisar (en llatí Thyateira, en grec antic Θυάτειρα) va ser una ciutat del nord de Lídia a la riba del Licos, a la via cap a Sardes, Turquia, (al sud) i Germa (al nord).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tiatira · Veure més »

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tral·les · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Trapani · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tràcia · Veure més »

Tràcia (tema)

El tema de Tràcia (en grec medieval θέμα Θρᾴκης o θέμα Θρᾳκῷον) va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-est de la península balcànica i que comprenia de manera variable la Regió de Tràcia al llarg de la seva història.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tràcia (tema) · Veure més »

Tràcia Oriental

Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Tràcia Oriental · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Trebisonda · Veure més »

Trogir

Trogir (en llatí Tragurion, en italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Trogir · Veure més »

Turma

La turma, en llatí turma, paraula que significa 'esquadró', va ser una unitat militar de cavalleria de l'exèrcit romà durant el període de la República i l'imperi.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Turma · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Van · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Vaspurakan · Veure més »

Véria

Véria (Βέροια, Béroia, pronunciat Véria) és una ciutat de Grècia al peu del Mont Bèrmion.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Véria · Veure més »

Vlorë

Vlorë, vista general Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià i antigament en català Valona), és una ciutat portuària d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan, o Saseno, a l'entrada).

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Vlorë · Veure més »

Voleron

Voleron (en grec medieval Βολερόν) va ser el nom d'una regió i d'un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-oest de Tràcia i que va existir durant l'edat mitjana.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Voleron · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Xipre · Veure més »

Zacint (ciutat)

Zacint (en, Zàkinthos,; Zante), també anomenada Khora ('vila'), és la capital de l'illa homònima, situada a Grècia.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Zacint (ciutat) · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і Zadar · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1000 · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1018 · Veure més »

1025

El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1025 · Veure més »

1045

El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1045 · Veure més »

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1049 · Veure més »

1050

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1050 · Veure més »

1064

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1064 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1071 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 1203 · Veure més »

622

El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 622 · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 630 · Veure més »

640

El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 640 · Veure més »

660

El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 660 · Veure més »

667

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 667 · Veure més »

669

El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 669 · Veure més »

680

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 680 · Veure més »

687

El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 687 · Veure més »

695

El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 695 · Veure més »

698

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 698 · Veure més »

715

El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 715 · Veure més »

740

El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 740 · Veure més »

741

El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 741 · Veure més »

742

El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 742 · Veure més »

902

El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 902 · Veure més »

930

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 930 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 934 · Veure més »

960

El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 960 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 965 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Tema (circumscripció administrativa) і 979 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Províncies bizantines, Tema (divisió administrativa), Tema (subdivisió administrativa), Tema (unitat administrativa), Thema, Themes.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant