Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Amalafrida, Amalasunta, Amals, Aquitània, Atalaric, Audofleda, Àkhila I, Belisari, Cassiodor, Guerra Gòtica (535-554), Història del papat, Itàlia meridional, Llac de Bolsena, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Ostrogots, Papa Agapit I, Papa Vigili, Papat ostrogot, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Pere Patrici el Mestre, Regne dels ostrogots, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Setge de Roma (537-538), Tervings, Vitigès.
Amalafrida
Amalafrida era la filla de Teodomir, rei dels ostrogots i la seva esposa Ereleuva, germana de Teodoric el Gran.
Nou!!: Teòdat і Amalafrida · Veure més »
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Nou!!: Teòdat і Amalasunta · Veure més »
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Nou!!: Teòdat і Amals · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Teòdat і Aquitània · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Teòdat і Atalaric · Veure més »
Audofleda
Audofleda, o Audofledis (que significa bellesa autoritària) (470 - 534) va ser una princesa franca, filla de Khilderic I (mort el 481) i de la reina Basina de Turíngia.
Nou!!: Teòdat і Audofleda · Veure més »
Àkhila I
Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.
Nou!!: Teòdat і Àkhila I · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Teòdat і Belisari · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Teòdat і Cassiodor · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Teòdat і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Teòdat і Història del papat · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: Teòdat і Itàlia meridional · Veure més »
Llac de Bolsena
El llac de Bolsena (en llatí: Lacus Volsinii o Vilsiniensis) és un llac de cràter de formació volcànica, situat al centre d'Itàlia.
Nou!!: Teòdat і Llac de Bolsena · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Teòdat і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Teòdat і Ostrogots · Veure més »
Papa Agapit I
Agapit I o Agapet I (? - Constantinoble 536), fou escollit papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordià, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Símmac I. Va col·laborar amb Cassiodor en la fundació a Roma d'una biblioteca eclesiàstica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte del monestir i scriptorium de Vivàrium, on es treballava en la traducció dels filòsofs grecs al llatí.
Nou!!: Teòdat і Papa Agapit I · Veure més »
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Nou!!: Teòdat і Papa Vigili · Veure més »
Papat ostrogot
antipapa Llorenç és el primer cas registrat de simonia en la història papal. El papat ostrogot va ser un període del 493 al 537, on el papat va ser fortament influenciat pel regne ostrogot, si el papa no va ser nomenat clarament pel rei ostrogot.
Nou!!: Teòdat і Papat ostrogot · Veure més »
Pere Marcel·lí Fèlix Liberi
Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Teòdat і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi · Veure més »
Pere Patrici el Mestre
Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).
Nou!!: Teòdat і Pere Patrici el Mestre · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Teòdat і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Teòdat і Regnes germànics · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Teòdat і Rei d'Itàlia · Veure més »
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Nou!!: Teòdat і Setge de Roma (537-538) · Veure més »
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Nou!!: Teòdat і Tervings · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Teòdat і Vitigès · Veure més »
