Taula de continguts
183 les relacions: Acrònim, Alfa i omega, Anaclet, Antínous, Antologia llatina, Anzar, Apocalipsi d'Esdres, Apol·lòfanes d'Antioquia, Apol·lodor Èfil, Apol·loni (bisbe), Aristodem d'Elis, Artemó de Milet, Asclepíades de Fliünt, Autoria dels escrits joànics, Àfrica (província romana), Bany, Bàxea, Belenos, Bernabé apòstol, Bestiari, Caïnites, Calixt I, Capitoli, Caró de Làmpsac, Carpòcrates, Carta als Gàlates, Cartago, Cartago (municipi), Cartago romana, Cató el Vell, De la vellesa, Catolicisme a Àfrica, Cebrià de Cartago, Cerdó, Christine Mohrmann, Claude Saumaise, Climent I, Col·lecció Clàssics del Cristianisme, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Consuàlia, Consus, Corpus Christianorum, Credo dels Apòstols, Creu cristiana, Crisma, Cristianisme a l'Imperi Romà, Crucifixió, Crucifixió de Jesús, Cursa de carros, Cursa de cavalls, Déu en el cristianisme, ... Ampliar l'índex (133 més) »
Acrònim
Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica (està formada a partir dinformació i dautomàtica).
Veure Tertul·lià і Acrònim
Alfa i omega
Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.
Veure Tertul·lià і Alfa i omega
Anaclet
Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.
Veure Tertul·lià і Anaclet
Antínous
Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.
Veure Tertul·lià і Antínous
Antologia llatina
LAntologia llatina (en Anthologia latina) és un recull de poemes en llatí, elaborat probablement a l'Àfrica romana durant el.
Veure Tertul·lià і Antologia llatina
Anzar
Anzar és un déu de la mitologia amaziga de l'Àfrica del Nord, déu de la pluja i l'aigua, que exerceix un paper destacat en ella, com és el cas de tots els déus de la pluja en el món mesoamericà, grec, romà i egípci.
Veure Tertul·lià і Anzar
Apocalipsi d'Esdres
L'Apocalipsi d'Esdres és un llibre pseudoepígraf, escrit en el, que figura com apèndix en algunes edicions de la Bíblia.
Veure Tertul·lià і Apocalipsi d'Esdres
Apol·lòfanes d'Antioquia
Apol·lòfanes d'Antioquia (en Ἀπολλοφάνης; en Apollophanes) fou un filòsof estoic grec, amic d'Aristó de Quios, sobre el qual va escriure un llibre anomenat Ἀρίστων (Arístōn), segons Ateneu de Naucratis.
Veure Tertul·lià і Apol·lòfanes d'Antioquia
Apol·lodor Èfil
Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica).
Veure Tertul·lià і Apol·lodor Èfil
Apol·loni (bisbe)
Apol·loni va ser un escriptor cristià del que no es coneixen ni els pares ni el país.
Veure Tertul·lià і Apol·loni (bisbe)
Aristodem d'Elis
Aristodem d'Elis (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un escriptor grec mencionat per Harpocratió.
Veure Tertul·lià і Aristodem d'Elis
Artemó de Milet
Artemó de Milet fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la interpretació dels somnis en 22 llibres, tots els quals s'han perdut.
Veure Tertul·lià і Artemó de Milet
Asclepíades de Fliünt
Asclepíades (en Ἀσκληπιάδης; en Asclepiades) fou un filòsof cínic nadiu de Fliünt i contemporani de Crates de Tebes, que hauria viscut doncs cap a l'any 330 aC, segons Diògenes Laerci i Tertulià.
Veure Tertul·lià і Asclepíades de Fliünt
Autoria dels escrits joànics
Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.
Veure Tertul·lià і Autoria dels escrits joànics
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Tertul·lià і Àfrica (província romana)
Bany
Detall del "bany en el parc" de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine (1785) ''Xiquets a la platja'' (1910), Museu del Prado, Madrid Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano La pràctica del bany, l'acció de banyar-se, és un dels costums més antics de la humanitat.
Veure Tertul·lià і Bany
Bàxea
Parell de bàxees MET MCC 120crop 2 La bàxea o baxa (baxea o baxa) era una espècie de sandàlia feta de fulles vegetals, branquetes o fibres, com ara l'espart.
Veure Tertul·lià і Bàxea
Belenos
Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.
Veure Tertul·lià і Belenos
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Veure Tertul·lià і Bernabé apòstol
Bestiari
''Bestiarii'' en combat. Mosaic romà mostrant entreteniments del segle I. Museu Jamahiriya (Museu del Castell Vermell) Tripoli, Libya, de la Villa Buc Ammera. Bestiari (pl. Bestiarii) era la persona que combatia contra les feres al circ romà.
Veure Tertul·lià і Bestiari
Caïnites
Els caïnites eren una branca dels ofites, situada també al, que venerava Caín per ser un reprovat del Déu dels jueus.
Veure Tertul·lià і Caïnites
Calixt I
Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.
Veure Tertul·lià і Calixt I
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Tertul·lià і Capitoli
Caró de Làmpsac
Caró de Làmpsac (en llatí Charon, en grec antic Χάρων "Kháron"), fou un historiador i logògraf grec nascut a Làmpsac.
Veure Tertul·lià і Caró de Làmpsac
Carpòcrates
Carpòcrates d'Alexandria (Καρποκράτης) va ser el fundador d'una secta gnòstica primitiva de la primera meitat del anomenada carpocratisme.
Veure Tertul·lià і Carpòcrates
Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.
Veure Tertul·lià і Carta als Gàlates
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Tertul·lià і Cartago
Cartago (municipi)
Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.
Veure Tertul·lià і Cartago (municipi)
Cartago romana
Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.
Veure Tertul·lià і Cartago romana
Cató el Vell, De la vellesa
Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli.
Veure Tertul·lià і Cató el Vell, De la vellesa
Catolicisme a Àfrica
El catolicisme a Àfrica és la part de l'Església Catòlica als diversos països d'Àfrica.
Veure Tertul·lià і Catolicisme a Àfrica
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Tertul·lià і Cebrià de Cartago
Cerdó
Cerdó (Κέρδων) va ser un mestre gnòstic de la primera meitat del segle II, conegut per ser el predecessor de Marció.
Veure Tertul·lià і Cerdó
Christine Mohrmann
Christine Mohrmann (Groningen, 1 d'agost de 1903 – Nimega, 13 de juliol de 1988) fou una filòloga clàssica, especialitzada en el llatí cristià.
Veure Tertul·lià і Christine Mohrmann
Claude Saumaise
Claude Saumaise (o amb el nom llatinitzat Claudius Salmasius) (Semur-en-Auxois 1588 - Spa 1653) va ser un filòleg i erudit humanista francès, que va comentar nombroses obres clàssiques.
Veure Tertul·lià і Claude Saumaise
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Veure Tertul·lià і Climent I
Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Clàssics del Cristianisme és una col·lecció de textos cristians de tots els temps que formen part de la història de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions.
Veure Tertul·lià і Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Veure Tertul·lià і Col·lecció Fundació Bernat Metge
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Veure Tertul·lià і Consuàlia
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Veure Tertul·lià і Consus
Corpus Christianorum
El Corpus Christianorum es una col·lecció de textos llatins i grecs cristians (Pares de l'església i escriptors medievals) realitzada en edicions crítiques (text més probable, introducció i fonts).
Veure Tertul·lià і Corpus Christianorum
Credo dels Apòstols
XIII tradueix els "dotze articles de fe proposats pels dotze apòstols". El Credo dels Apòstols - Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum - de vegades anomenat Símbol dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un credo o símbol.
Veure Tertul·lià і Credo dels Apòstols
Creu cristiana
Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.
Veure Tertul·lià і Creu cristiana
Crisma
Gerra de vidre que conté crisma. El vidre té gravades les lletres SC referents a ''sanctum chrisma''. El crisma (Paraula grega que literalment significa "unció"), també anomenada mirra (myron), "oli d'unció sagrada", o "oli consagrat", és un oli consagrat utilitzat en l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa Oriental, la Comunió Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església Apostòlica Armenia, l'Església Assíria Oriental, i l'Església Luterana Nòrdica, en l'administració d'alguns sagraments i funcions eclesiàstiques.
Veure Tertul·lià і Crisma
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Tertul·lià і Cristianisme a l'Imperi Romà
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Veure Tertul·lià і Crucifixió
Crucifixió de Jesús
Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.
Veure Tertul·lià і Crucifixió de Jesús
Cursa de carros
Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).
Veure Tertul·lià і Cursa de carros
Cursa de cavalls
Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.
Veure Tertul·lià і Cursa de cavalls
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Veure Tertul·lià і Déu en el cristianisme
Deixeble que Jesús estimava
Nostra Senyora de Haderslev, a Dinamarca. La frase el deixeble que Jesús estimava (ὁ μαθητὴς ὃν ἠγάπα ὁ Ἰησοῦς ho mathētēs hon ēgapā ho Iēsous) o el deixeble estimat, (ὃν ἐφίλει ὁ Ἰησοῦς, hon ephilei ho Iēsous), és utilitzada sis cops a l'Evangeli de Joan però en cap altre relat de Jesús al Nou Testament.
Veure Tertul·lià і Deixeble que Jesús estimava
Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament
L'Antic Testament és la primera secció del cànon cristià bíblic de dues parts, que inclou els llibres de la Bíblia hebrea o protocanònics i en algunes denominacions cristianes també inclou diversos llibres deuterocanònics.
Veure Tertul·lià і Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament
Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.
Veure Tertul·lià і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Tertul·lià і Doctrina de l'Església Catòlica
Ebió
Ebió (Ebion, Ἐβίων) fou el fundador suposat de la secta cristiana dels ebionites, en la qual s'accepta la religió de Crist però mantenint l'observança de la llei de Moisès.
Veure Tertul·lià і Ebió
Einar Löfstedt
Haimon Einar Harald Löfstedt (Uppsala, 15 de juny de 1880 – Estocolm, 10 de juny de 1955) fou un llatinista suec, fill d'un altre llatinista suec d'idèntic nom (Einar Löfstedt, 1831-1889).
Veure Tertul·lià і Einar Löfstedt
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Veure Tertul·lià і Equirria
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Veure Tertul·lià і Església de Jerusalem
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Veure Tertul·lià і Església llatina
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Veure Tertul·lià і Esperit
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Tertul·lià і Esperit Sant en el cristianisme
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Veure Tertul·lià і Espeusip
Evangeli de Marció
LEvangeli de Marció és un evangeli apòcrif escrit per Marció autor considerat gnòstic i declarat heretge per l'església.
Veure Tertul·lià і Evangeli de Marció
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Tertul·lià і Festes romanes
Fets de Pau
Els Fets de Pau és un dels texts apòcrifs cristians principal i més antic, conegut també com a Evangelis apòcrifs, data del.
Veure Tertul·lià і Fets de Pau
Fets de Pau i Tecla
Els Fets de Pau i Tecla (Acta Pauli et Theclae) és un text apòcrif neotestamentari cristià del segle II, escrit en grec, que narra la vida de Tecla d'Iconi, una jove verge d'Anatòlia, a partir de la seva conversió al Cristianisme després d'escoltar la prèdica de Pau de Tars.
Veure Tertul·lià і Fets de Pau i Tecla
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Tertul·lià і Fets dels Apòstols
Filomena (heretge)
Filomena (en grec antic Φιλουμένα Philoumena) va ser una verge "posseïda" (pel dimoni, segons els seus adversaris) nascuda el segle II dC.
Veure Tertul·lià і Filomena (heretge)
Filosofia cristiana
La filosofia cristiana és la pràctica filosòfica a la llum dels principis i les creences cristianes.
Veure Tertul·lià і Filosofia cristiana
Funeral
Funeral reial al s.XIV Un funeral és la cerimònia funerària que acompanya i honora la mort d'una persona.
Veure Tertul·lià і Funeral
Gamala
Gamala Gamala fou una ciutat de Palestina esmentada per Flavi Josep com a cap del districte de Gamalitis o Gamalítica dins la regió de Gaulanítide.
Veure Tertul·lià і Gamala
Germans de Jesús
Els Evangelis parlen dels Germans de Jesús com un grup ben definit que es distingeix dels deixebles, aquells que Jesús ha cridat per compartir la seva missió.
Veure Tertul·lià і Germans de Jesús
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.
Veure Tertul·lià і Gladiador
Harnufis
Harnufis o Arnufis (Arnoûphis) va ser un mag egipci del segle II dC, conegut per un episodi que va protagonitzar l'any 172 dC sota l'emperador Marc Aureli.
Veure Tertul·lià і Harnufis
Hípies d'Elis
Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.
Veure Tertul·lià і Hípies d'Elis
Hermas
Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.
Veure Tertul·lià і Hermas
Hermògenes de Cartago
Hermògenes de Cartago (Hermogenes) va ser un teòleg que va viure en temps de Marc Aureli i que va ensenyar a Síria.
Veure Tertul·lià і Hermògenes de Cartago
Hermotim de Clazòmenes
Hermotim de Clazòmenes (Hermotimus) fou un filòsof grec del esmentat per Llucià, segons el qual era de l'escola pitagòrica, i li atribueix haver estat el primer de tenir la idea, que després Anaxàgores s'atribuí a ell mateix, que la ment era la causa de totes les coses.
Veure Tertul·lià і Hermotim de Clazòmenes
Hilària
Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.
Veure Tertul·lià і Hilària
Història de Cartago
Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.
Veure Tertul·lià і Història de Cartago
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Veure Tertul·lià і Història de l'estètica
Història de la geologia
William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.
Veure Tertul·lià і Història de la geologia
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Veure Tertul·lià і Història de Tunísia
Història del comunisme
''El capital'' La història del comunisme està summament unida al pensament que el filòsof alemany Karl Marx va delinear en el.
Veure Tertul·lià і Història del comunisme
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Tertul·lià і Història del cristianisme
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Veure Tertul·lià і Història del cristianisme a Espanya
Hosidi Geta
Hosidi Geta (en Hosidius Geta) va ser un escriptor romà de tragèdies que va escriure una tragèdia anomenada Medea en 462 versos amb diàlegs en hexàmetres dactílics, les porcions corals en diàmetres anapèstics i el conjunt del principi al final és un centó Virgilià.
Veure Tertul·lià і Hosidi Geta
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Tertul·lià і Imperi Cartaginès
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Veure Tertul·lià і Ireneu de Lió
Jaume Fàbregas i Baquè
Jaume Fàbregas i Baquè (1922 - 1999) fou un sacerdot català.
Veure Tertul·lià і Jaume Fàbregas i Baquè
Jean Cauvin
Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.
Veure Tertul·lià і Jean Cauvin
Jeremies (profeta)
Jeremies o Jeremias (de vegades יִרְמִיָהוּ, ‘Jahvè exalta’;;; en llatí: Jērĕmīās) és un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.
Veure Tertul·lià і Jeremies (profeta)
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols.
Veure Tertul·lià і Joan l'Apòstol
Joan Lluís de Montcada
Joan Lluís de Montcada (Barcelona, 1585 ? - Vic, 6 d'abril de 1653) fou un jurista i historiador català.
Veure Tertul·lià і Joan Lluís de Montcada
Jocs Capitolins
Els Jocs Capitolins (en llatí Ludi Capitolini) van ser uns jocs romans instituits a proposta del dictador Marc Furi Camil l'any 387 aC després de la derrota dels gals a Roma, en agraïment al Júpiter Capitolí, el déu més gran entre tots, per haver salvat el Capitoli, la ciutadella de Roma.
Veure Tertul·lià і Jocs Capitolins
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Veure Tertul·lià і Juventa
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Veure Tertul·lià і Lactanci
Lapsi
Lapsi és la paraula llatina (els que han ensopegat) amb què es va designar als primers cristians que van abjurar de la seva fe davant la pressió de les autoritats romanes, particularment intensa durant el regnat de Deci.
Veure Tertul·lià і Lapsi
Làbaro càntabre
Lábaro càntabre Làbaro càntabre o Lábaru cántabru és el nom que rep la interpretació moderna d'un antic estendard militar conegut pels romans com a cantabrum.
Veure Tertul·lià і Làbaro càntabre
L·L
La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a.
Veure Tertul·lià і L·L
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Tertul·lià і Legió XII Fulminata
Lewis Carroll
és el pseudònim amb què és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson, sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor anglès, conegut sobretot per la seua obra Alícia en terra de meravelles.
Veure Tertul·lià і Lewis Carroll
Liberàlia
Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.
Veure Tertul·lià і Liberàlia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Tertul·lià і Llatí
Lleó Egipci
Lleó Egipci (en llatí Leo o Leon Aegyptus, en grec), fou un sacerdot egipci anterior al començament del cristianisme, i segons Agustí d'Hipona un sacerdot d'alt rang (Magnus antistes).
Veure Tertul·lià і Lleó Egipci
Lleis sumptuàries
Les lleis sumptuàries (en llatí leges sumptuariae) són les diverses lleis romanes que al llarg del temps van intentar controlar el luxe per equiparar la forma de vida de les diverses classes socials, per evitar l'ostentació i el menyspreu dels rics cap als pobres.
Veure Tertul·lià і Lleis sumptuàries
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.
Veure Tertul·lià і Llengües de l'Imperi Romà
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Veure Tertul·lià і Llibre d'Henoc
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Veure Tertul·lià і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'escriptors romans
A continuació es presenta una llista dels escriptors romans més destacats de l'època clàssica.
Veure Tertul·lià і Llista d'escriptors romans
Llista de filòsofs del cristianisme
Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.
Veure Tertul·lià і Llista de filòsofs del cristianisme
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Tertul·lià і Llista de personatges històrics d'òpera
Logos
Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.
Veure Tertul·lià і Logos
Magisteri de l'Església
Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.
Veure Tertul·lià і Magisteri de l'Església
Maiestas Domini
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.
Veure Tertul·lià і Maiestas Domini
Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Marc Atili Règul (en Marcus Atilius M. f. L. n. Regulus) va ser un magistrat romà i cònsol de la república dues vegades.
Veure Tertul·lià і Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Marc Gavi Apici
Marc Gavi Apici (Marcus Gauius Apicius) va ser un gastrònom romà que va viure al, en temps dels emperadors August i Tiberi.
Veure Tertul·lià і Marc Gavi Apici
Marció
Marció (en Marcion, en Μαρκίων) va ser un famós heretge del, nascut al Pont, ben segur a Sinope.
Veure Tertul·lià і Marció
Marcionisme
El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.
Veure Tertul·lià і Marcionisme
Matràlia
Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.
Veure Tertul·lià і Matràlia
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Tertul·lià і Matrimoni
Maures
Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.
Veure Tertul·lià і Maures
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Tertul·lià і Màrtir cristià
Múrcia (mitologia)
A diferència dels temples dels déus principals, el santuari de Múrcia no tenia estàtua, consistia en un simple altar com aquest de la imatge Múrcia és una deessa de la mitologia romana.
Veure Tertul·lià і Múrcia (mitologia)
Memento mori
"Home jove amb una calavera", obra de Paul Cézanne. Memento mori és una frase llatina que significa "recorda que has de morir", en el sentit de "recorda que ets mortal".
Veure Tertul·lià і Memento mori
Michael von Faulhaber
Memorial de von Faulhaber al Munich Frauenkirche Michael von Faulhaber (5 de març de 1869 - 12 de juny de 1952) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic de Múnic durant 35 anys, des de 1917 fins a la seva mort el 1952.
Veure Tertul·lià і Michael von Faulhaber
Mil·lenarisme
El mil·lenarisme o quiliasme va ser una doctrina escatològica molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop vençut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra una edat d'or que hauria de durar mil anys abans del judici final.
Veure Tertul·lià і Mil·lenarisme
Mitologia amaziga
La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.
Veure Tertul·lià і Mitologia amaziga
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.
Veure Tertul·lià і Mitraisme
Montanisme
El montanisme fou un corrent cristià predicat per Montà a Frígia l'any 155.
Veure Tertul·lià і Montanisme
Mosquió (metge)
Mosquió (en llatí Moschion, en grec antic) era un metge grec que mencionen Sorà, Andròmac i Asclepíades Farmació, i del que Galè en recull notícies.
Veure Tertul·lià і Mosquió (metge)
Natali (antipapa)
Natali (en llatí Natalius) és considerat el primer bisbe oposat a l'Església Catòlica Romana (antipapa) (c. 199 – ?) durant el pontificat del papa Zeferí.
Veure Tertul·lià і Natali (antipapa)
Natzarens (sobrenom)
El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890 El sobrenom natzarens es fa servir en els escrits jueus per evitar les conseqüències inherents de la paraula «cristians» (literalment, ‘els seguidors de l'Ungit’, Christos, el Messies).
Veure Tertul·lià і Natzarens (sobrenom)
Noet (heretge)
Noet va ser un sacerdot de l'església d'Anatòlia cap a l'any 230.
Veure Tertul·lià і Noet (heretge)
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Veure Tertul·lià і Novacià
Oudna
Oudna o Oudhna és un jaciment arqueològic de Tunísia a uns 28 km al nord de Zaghouan i 24 al sud de Tunis, a la governació de Ben Arous, delegació de Mornag, proper a la vila de El Khlidia.
Veure Tertul·lià і Oudna
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Tertul·lià і Papa
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Veure Tertul·lià і Papa Lli
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Tertul·lià і Pare de l'Església
Pastor d'Hermas
II. El Pastor d'Hermas és una obra cristiana del escrita per Hermas, que no forma part del cànon neotestamentari i que va gaudir de gran autoritat durant els segles i. Tertulià i Ireneu de Lió el citen com «Escriptura», el Codex Sinaiticus el vincula al Nou Testament i en el Codex Claromontanus figura entre els Fets dels Apòstols i les cartes de Pau.
Veure Tertul·lià і Pastor d'Hermas
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Veure Tertul·lià і Patrística
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè).
Veure Tertul·lià і Patrologia
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Veure Tertul·lià і Patrologia Latina
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Tertul·lià і Pau de Tars
Pentinat romà
'Matidia 1', bust de marbre c. 119 dC L'estil dels pentinats a Roma canviava sovint, i especialment durant el període imperial hi havia nombroses maneres de pentinar-se el cabell.
Veure Tertul·lià і Pentinat romà
Perpètua i Felicitat
Perpètua i Felicitat (mort a Cartago, 7 de març de 203) eren dues noies cristianes que van morir màrtir sota l'imperi de Septimi Sever (193 - 211) juntament amb Satur, Revocat, Sadurní i Secundí.
Veure Tertul·lià і Perpètua i Felicitat
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.
Veure Tertul·lià і Persecució de Dioclecià
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Tertul·lià і Persecució dels cristians
Petó
Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.
Veure Tertul·lià і Petó
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Tertul·lià і Plutó (mitologia)
Poggio Bracciolini
Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.
Veure Tertul·lià і Poggio Bracciolini
Poltre
Poltre a la Torre de Londres El poltre és una màquina de tortura que consisteix en un marc rectangular, generalment de fusta, lleugerament inclinat cap a terra, amb un corró en un o ambdós extrems.
Veure Tertul·lià і Poltre
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Tertul·lià і Pregària cristiana
Primera carta a Timoteu
''Epístola primera del Apóstol Sant Pau a Timotheu'' de 1836. La Primera carta a Timoteu és una carta del Nou Testament de la Bíblia que forma un grup homogeni amb la Segona carta a Timoteu i l'Epístola a Titus.
Veure Tertul·lià і Primera carta a Timoteu
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Veure Tertul·lià і Primers centres de la cristiandat
Profecia de les Setanta Setmanes
La profecia de les Setanta Setmanes és una predicció del futur escrita en el Llibre de Daniel 9:25 i que els cristians entenen com una de les profecies que van augurar l'aparició de Jesús de Natzaret com a cabdill o messies per salvar als homes.
Veure Tertul·lià і Profecia de les Setanta Setmanes
Prometeu (mitologia)
''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.
Veure Tertul·lià і Prometeu (mitologia)
Prudenci
p.
Veure Tertul·lià і Prudenci
Ptolemeu de Mendes
Ptolemeu de Mendes fou un sacerdot i historiador grec egipci de finals del i començaments del, ni abans d'August ni més tard de Tiberi, que va escriure una Història d'Egipte (τὰ Αἰγυπτίων ἀνέκαθεν ἱστορῶν) en tres llibres esmentat per Climent Alexandrí, Tatià, Justí, Eusebi, Tertulià i Ciril d'Alexandria.
Veure Tertul·lià і Ptolemeu de Mendes
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Veure Tertul·lià і Robigàlia
Sancus
Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.
Veure Tertul·lià і Sancus
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Tertul·lià і Sant Pere
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Veure Tertul·lià і Saturn (mitologia)
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Tertul·lià і Sèneca
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Tertul·lià і Segle II
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Veure Tertul·lià і Segle III
Separació del cristianisme primitiu del judaisme
''Crist expulsa els mercaders del Temple'', d'El Greco, 1600. La separació del cristianisme primitiu del judaisme es dugué a terme durant els primers segles després de Crist.
Veure Tertul·lià і Separació del cristianisme primitiu del judaisme
Sermó de la muntanya
El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom).
Veure Tertul·lià і Sermó de la muntanya
Set Sagraments
La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.
Veure Tertul·lià і Set Sagraments
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Tertul·lià і Sexualitat a l'antiga Roma
Simon Mopinot
Simon Mopinot (1685, Reims - 11 d'octubre de 1724, Saint Germain des Prés) fou un religiós benedictí i historiador francès.
Veure Tertul·lià і Simon Mopinot
Simone de Beauvoir
Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.
Veure Tertul·lià і Simone de Beauvoir
Skeptic's Dictionary
Skeptic's Dictionary és un recull d'assaigs escrits per Robert Todd Carroll, antic professor de filosofia al Sacramento City College de Sacramento, a Califòrnia, publicats en un llibre imprès que aparegué el 2003 amb el títol The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions, John Wiley & Sons, i al web que Caroll va engegar el 1994.
Veure Tertul·lià і Skeptic's Dictionary
Supplicia canum
I, (Walters Art Museum) El Supplicia canum («càstig dels gossos») era un ritual anual de tipus commemoratiu amb què els antics romans expressaven el seu menyspreu per aquests animals.
Veure Tertul·lià і Supplicia canum
Tal·ló (historiador)
0-495-56203-3 page 34 Tal·ló o Thallus, fou un antic historiador que escrivia en grec koiné.
Veure Tertul·lià і Tal·ló (historiador)
Tanit
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.
Veure Tertul·lià і Tanit
Teatre de Pompeu
Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.
Veure Tertul·lià і Teatre de Pompeu
Toga (vestit)
Home vestint una toga. La toga (en grec antic τήβεννα 'tébenna', paraula usada pels autors grecs) era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud.
Veure Tertul·lià і Toga (vestit)
Tomba de Sant Pere
El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.
Veure Tertul·lià і Tomba de Sant Pere
Valentí Gnòstic
Valentí (Valentinus) fou un famós gnòstic i heresiarca egipci del.
Veure Tertul·lià і Valentí Gnòstic
Valentinians
Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics.
Veure Tertul·lià і Valentinians
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Veure Tertul·lià і Zenó d'Èlea
240
El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Tertul·lià і 240
També conegut com Quint Septimi Florent Tertul·lià, Quintus Septimus Florens Tertullianus, Tertul.lià, Tertulià, Tertul•lià, Tertuŀlià.