Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Terracina

Índex Terracina

Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.

79 les relacions: Abbuoto, Alfons el Magnànim, Arechis II, Arquitectura normanda, Batalla de Làutules, Benet de Núrsia, Berardo Eroli, Bisbat de Caserta, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Brigantaggio, Caelia Macrina, Circeis, Conquesta del Regne de Nàpols, Diòcesis italianes, Ducat de Roma, Elecció papal de 1088, Elecció papal de 1264–65, Eleuteri i Àntia de Roma, Epafrodit de Filipos, Eugeni IV, Euphorbia terracina, Exeter, Felip de Luxemburg, Ferònia (deessa), Fondi, Forum Appii, Gaeta, Galba, Gemini (decurió), Gens Virgínia, Giro d'Itàlia de 1969, Giro d'Itàlia de 1970, Giro d'Itàlia de 2000, Giro d'Itàlia de 2019, Giustiniani, Golf de Gaeta, Helvidi Prisc, Juan Bautista Topete, Khair ed-Din Barba-rossa, Laci (antic), Làutules, Llista d'eleccions papals, Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia, Llista de vies romanes, Luci Vitel·li el Jove, Mar Tirrena, Marc Cepari, Maurice Mathieu, Montefiascone, Nereu i Aquil·leu, ..., Pau de Terracina, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Pontinia, Principat de Tàrent, Publi Rutili Llop (pretor 49 aC), Quint Fabi Màxim Rul·lià, República romana (segle XIX), Salari, San Felice Circeo, Segona Guerra Samnita, Setge de Nàpols (1437-1442), Sonnino, Sperlonga, Stipendium, Túnel romà, Tríada capitolina, Triària, Tribus romanes, Ufentina, Urbà II, Via Àpia, Vil·la de Tiberi, Vincenzo Monti, Virgini Capitó, Vitel·li, Volscs, Vulcà, 400 aC, 402 aC. Ampliar l'índex (29 més) »

Abbuoto

Labbuoto és un cep de raïm negre originari de Frosinone (Laci, Itàlia central).

Nou!!: Terracina і Abbuoto · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Terracina і Alfons el Magnànim · Veure més »

Arechis II

Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent.

Nou!!: Terracina і Arechis II · Veure més »

Arquitectura normanda

La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles  i. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent-hi les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.

Nou!!: Terracina і Arquitectura normanda · Veure més »

Batalla de Làutules

La batalla de Làutules es va lliurar l'any 315 aC entre els romans, dirigits pel dictador Quint Fabi Màxim Rul·lià i els samnites.

Nou!!: Terracina і Batalla de Làutules · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Terracina і Benet de Núrsia · Veure més »

Berardo Eroli

fou un cardenal i jurista italià.

Nou!!: Terracina і Berardo Eroli · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Terracina і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Terracina і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Brigantaggio

Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.

Nou!!: Terracina і Brigantaggio · Veure més »

Caelia Macrina

Caelia Macrina va ser una dona romana que va viure a Terracina al voltant del 150 dC.

Nou!!: Terracina і Caelia Macrina · Veure més »

Circeis

Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.

Nou!!: Terracina і Circeis · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Nou!!: Terracina і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Diòcesis italianes

Mapa amb les diverses províncies eclesiàstiques italianes Les diòcesis italianes corresponen a la part italiana del poble de Déu confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere.

Nou!!: Terracina і Diòcesis italianes · Veure més »

Ducat de Roma

El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).

Nou!!: Terracina і Ducat de Roma · Veure més »

Elecció papal de 1088

L'elecció papal de març de 1088 va ser convocada després de la mort de Víctor III, i acabà amb l'elecció del cardenal Otó de Chantillon, qui va prendre el nom d'Urbà II.

Nou!!: Terracina і Elecció papal de 1088 · Veure més »

Elecció papal de 1264–65

L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV.

Nou!!: Terracina і Elecció papal de 1264–65 · Veure més »

Eleuteri i Àntia de Roma

Eleuteri d'Il·líria, anomenat de vegades Liberal o Alliberador, i la seva mare Àntia (Roma, s. II - 121 o ca. 130) foren dos màrtirs cristians, venerats com a sants i màrtirs cristians a Grècia i Albània.

Nou!!: Terracina і Eleuteri i Àntia de Roma · Veure més »

Epafrodit de Filipos

Epafrodit va ser un deixeble de Sant Pau de Tars i primer bisbe de Filipos.

Nou!!: Terracina і Epafrodit de Filipos · Veure més »

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Terracina і Eugeni IV · Veure més »

Euphorbia terracina

Euphorbia terracina és una espècie de fanerògama de la família de les euforbiàcies.

Nou!!: Terracina і Euphorbia terracina · Veure més »

Exeter

Exeter (pronunciat /ˈɛksɪtər/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Devon, del qual n'és la capital.

Nou!!: Terracina і Exeter · Veure més »

Felip de Luxemburg

fou un cardenal i bisbe francès, conegut com el cardenal de Le Mans o fins i tot el cardenal de Luxemburg.

Nou!!: Terracina і Felip de Luxemburg · Veure més »

Ferònia (deessa)

Cap de Ferònia Ferònia va ser una deessa etrusca, o potser sabina, que tenia cura dels boscos i de les fonts.

Nou!!: Terracina і Ferònia (deessa) · Veure més »

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Nou!!: Terracina і Fondi · Veure més »

Forum Appii

Forum Appii era una mansio o lloc de parada situada a la via Àpia, situada a 43 milles romanes de la ciutat de Roma.

Nou!!: Terracina і Forum Appii · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Terracina і Gaeta · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.

Nou!!: Terracina і Galba · Veure més »

Gemini (decurió)

Gemini (Geminius) era un decurió romà nascut a Terracina, enemic personal de Gai Mari el vell.

Nou!!: Terracina і Gemini (decurió) · Veure més »

Gens Virgínia

La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.

Nou!!: Terracina і Gens Virgínia · Veure més »

Giro d'Itàlia de 1969

El Giro d'Itàlia de 1969 fou la 52a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 16 de maig i el 8 de juny de 1969, amb un recorregut de 3.961 km distribuïts en 23 etapes, dues d'elles contrarellotge individual i una dividida en dos sectors.

Nou!!: Terracina і Giro d'Itàlia de 1969 · Veure més »

Giro d'Itàlia de 1970

El Giro d'Itàlia de 1970 fou la 53a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 18 de maig i el 9 de juny de 1970, amb un recorregut de 3.292 km distribuïts en 20 etapes, una d'elles contrarellotge individual.

Nou!!: Terracina і Giro d'Itàlia de 1970 · Veure més »

Giro d'Itàlia de 2000

El Giro d'Itàlia 2000 va ser la 83ª edició del Giro.

Nou!!: Terracina і Giro d'Itàlia de 2000 · Veure més »

Giro d'Itàlia de 2019

El Giro d'Itàlia de 2019 va ser l'edició número 102 del Giro d'Itàlia i es disputà entre l'11 de maig i el 2 de juny de 2019, amb un recorregut de 3.518,5 km distribuïts en 21 etapes, tres d'elles com a contrarellotge individual.

Nou!!: Terracina і Giro d'Itàlia de 2019 · Veure més »

Giustiniani

Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: Terracina і Giustiniani · Veure més »

Golf de Gaeta

El golf de Gaeta (en Sinus Caietanus o Sinus Formianus) és un golf de la mar Tirrena que es troba a la part central de la costa occidental d'Itàlia, una mica al nord del golf de Nàpols.

Nou!!: Terracina і Golf de Gaeta · Veure més »

Helvidi Prisc

Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Nou!!: Terracina і Helvidi Prisc · Veure més »

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Nou!!: Terracina і Juan Bautista Topete · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Terracina і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Terracina і Laci (antic) · Veure més »

Làutules

Làutules (Lautulae o Ad Lautulas) (αἱ Λαύτολαι) és el nom donat per Titus Livi a un pas entre Tarracina i Fundi, on el camí serpenteja entre les muntanyes, un pas estret que era fàcilment defensable.

Nou!!: Terracina і Làutules · Veure més »

Llista d'eleccions papals

La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.

Nou!!: Terracina і Llista d'eleccions papals · Veure més »

Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia

Escut d'una basílica pontifícia menor Aquest article recull totes les basíliques i catedrals d'Itàlia, temples catòlics que tenen especial rellevància eclesiàstica.

Nou!!: Terracina і Llista de basíliques i catedrals d'Itàlia · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: Terracina і Llista de vies romanes · Veure més »

Luci Vitel·li el Jove

Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius, al voltant del 16 - 69 EC) va ser un magistrat romà que va viure al segle I. Era el segon fill de Luci Vitel·li i Sextília, i el germà menut d'Aule Vitel·li.

Nou!!: Terracina і Luci Vitel·li el Jove · Veure més »

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Terracina і Mar Tirrena · Veure més »

Marc Cepari

Marc Cepari (en llatí Marcus Caeparius) va ser un cavaller de Tarracina, que va participar en la conspiració de Catilina.

Nou!!: Terracina і Marc Cepari · Veure més »

Maurice Mathieu

David Maurice Joseph Mathieu de La Redorte, comte Mathieu de Saint-Maurice més tard de La Redorte, fou un general francès, nascut a Saint-Affrique (Aveyron) el 20 de febrer de 1768, i mort a París l'1 de març de 1833.

Nou!!: Terracina і Maurice Mathieu · Veure més »

Montefiascone

Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.

Nou!!: Terracina і Montefiascone · Veure més »

Nereu i Aquil·leu

Nereu i Aquil·leu (Roma, - cap als anys 296-304) van ser dos soldats romans convertits al cristianisme.

Nou!!: Terracina і Nereu i Aquil·leu · Veure més »

Pau de Terracina

Sent aliats contra Francesco Sforza, Eugeni IV i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina el 14 de juny 1443.

Nou!!: Terracina і Pau de Terracina · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Alburquerque

Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.

Nou!!: Terracina і Pere d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »

Pontinia

Pontinia és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci, situat a uns 70 km al sud-est de Roma i a uns 15 km al sud-est de Latina.

Nou!!: Terracina і Pontinia · Veure més »

Principat de Tàrent

Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.

Nou!!: Terracina і Principat de Tàrent · Veure més »

Publi Rutili Llop (pretor 49 aC)

Publi Rutili Llop (Publius Rutilius Lupus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Terracina і Publi Rutili Llop (pretor 49 aC) · Veure més »

Quint Fabi Màxim Rul·lià

Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.

Nou!!: Terracina і Quint Fabi Màxim Rul·lià · Veure més »

República romana (segle XIX)

La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.

Nou!!: Terracina і República romana (segle XIX) · Veure més »

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Nou!!: Terracina і Salari · Veure més »

San Felice Circeo

San Felice Circeo és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Terracina і San Felice Circeo · Veure més »

Segona Guerra Samnita

La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.

Nou!!: Terracina і Segona Guerra Samnita · Veure més »

Setge de Nàpols (1437-1442)

El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Terracina і Setge de Nàpols (1437-1442) · Veure més »

Sonnino

Sonnino és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Terracina і Sonnino · Veure més »

Sperlonga

Sperlonga és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Terracina і Sperlonga · Veure més »

Stipendium

L'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (de stipem i pendo) perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor.

Nou!!: Terracina і Stipendium · Veure més »

Túnel romà

calçada romana i ''túnel de Donnaz'', a Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta) Alguns túnels romans han aconseguit arribar sense moltes modificacions fins als nostres dies, convertits en veritables obres d'art i d'enginyeria, encara que són molt més discrets que els ponts, la seva construcció era molt més complicada per a la limitada tecnologia romana.

Nou!!: Terracina і Túnel romà · Veure més »

Tríada capitolina

Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.

Nou!!: Terracina і Tríada capitolina · Veure més »

Triària

Triària (en llatí Iunia Calvina Milonia Caecena Alba Terentia o Triaria) va ser una dama romana que va viure al segle I. Tàcit l'anomena "ultra feminam ferox" (una dona molt feroç).

Nou!!: Terracina і Triària · Veure més »

Tribus romanes

Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.

Nou!!: Terracina і Tribus romanes · Veure més »

Ufentina

La tribu Ufentina va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot a l'Assemblea Tribal Romana.

Nou!!: Terracina і Ufentina · Veure més »

Urbà II

Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.

Nou!!: Terracina і Urbà II · Veure més »

Via Àpia

Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.

Nou!!: Terracina і Via Àpia · Veure més »

Vil·la de Tiberi

La vil·la de Tiberi fou una gran vil·la romana, que pertangué al segle I a l'emperador romà Tiberi; se situa a la ciutat de Sperlonga, a la província de Latina, al Laci (l'antic Latium adiectum).

Nou!!: Terracina і Vil·la de Tiberi · Veure més »

Vincenzo Monti

Vincenzo Monti (Alfonsine, 19 de febrer de 1754 - Milà, 13 d'octubre de 1828) fou un poeta, escriptor, dramaturg i traductor italià.

Nou!!: Terracina і Vincenzo Monti · Veure més »

Virgini Capitó

Virgini Capitó (Verginius Capito) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Terracina і Virgini Capitó · Veure més »

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Terracina і Vitel·li · Veure més »

Volscs

Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Nou!!: Terracina і Volscs · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Terracina і Vulcà · Veure més »

400 aC

El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Terracina і 400 aC · Veure més »

402 aC

El 402 aC va ser un any comú denominat així des de l'adopció del calendari gregorià, ja que a l'època se'l coneixia amb altres denominacions segons el calendari emprat.

Nou!!: Terracina і 402 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tarracina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »