Comunicació

333 les relacions: Abitur, Abraham de Moivre, Acoblament (probabilitat), Aleksandr Khintxin, Aleksandr Liapunov, Alfréd Rényi, Algorisme, Alice Guionnet, Anatoli Skorokhod, Anàlisi de Fourier, Anàlisi matemàtica, Anàlisi quantitativa (finances), Anders Wiman, André-Marie Ampère, Andrei Màrkov, Andrei Okunkov, Aposta de Pascal, Arrel unitat, Aryeh Dvoretzky, Asimetria (estadística), Atzar, Autocovariància, Axioma, Axiomes de probabilitat, Émile Borel, Àvgust Davídov, Biologia matemàtica, Boris Gnedenko, Carl Johan Masreliez, Carlo Emilio Bonferroni, Càlcul infinitesimal, Codificació neuronal, Cognició quàntica, Conjunt no mesurable, Convergència de variables aleatòries, Convolució, Convolució de distribucions de probabilitat, Criteri de Kelly, Cua d'una distribució de probabilitat, Cua D/M/1, Cua M/D/c, Curtosi, David Blackwell, David George Kendall, David Nualart i Rodón, David van Dantzig, Dècada del 1830, Dècada del 1880, Demostració (matemàtiques), Dependència condicional, ..., Desviació tipus, Distribució arcsinus, Distribució asimètrica de Laplace, Distribució Bates, Distribució beta, Distribució beta no central, Distribució beta prima, Distribució beta-binomial negativa, Distribució binomial, Distribució binomial beta, Distribució binomial de Poisson, Distribució binomial negativa, Distribució bivariada de von Mises, Distribució categòrica, Distribució circular uniforme, Distribució contínua de Bernoulli, Distribució d'Hermite, Distribució de Benktander, Distribució de Bernoulli, Distribució de Burr, Distribució de Cauchy, Distribució de Cauchy envoltada, Distribució de Chernoff, Distribució de Conway–Maxwell–Poisson, Distribució de cosinus elevat, Distribució de cua pesada, Distribució de Gumbel, Distribució de Gumbel de tipus I, Distribució de Gumbel de tipus II, Distribució de Landau, Distribució de Laplace, Distribució de Laplace asimètrica envoltada, Distribució de Lévy, Distribució de Lévy envoltada, Distribució de Lewandowski-Kurowicka-Joe, Distribució de Poisson, Distribució de Poisson composta, Distribució de Poisson truncada a zero, Distribució de probabilitat condicional, Distribució de probabilitat envoltada, Distribució de Rademacher, Distribució de Rayleigh, Distribució de recompte estable, Distribució de Rice, Distribució de Slash, Distribució de von Mises, Distribució de Weibull, Distribució discreta de Weibull, Distribució el·líptica, Distribució estable, Distribució exponencial envoltada, Distribució F, Distribució F no central, Distribució gamma, Distribució gamma inversa, Distribució gamma normal, Distribució gamma normal-inversa, Distribució gaussiana inversa, Distribució gaussiana inversa generalitzada, Distribució gaussiana modificada exponencialment, Distribució generalitzada de valors extrems, Distribució geomètrica, Distribució geomètrica de Poisson, Distribució hiper-Erlang, Distribució hiperexponencial, Distribució hipergeomètrica, Distribució hipergeomètrica negativa, Distribució hipergeomètrica no central de Fisher, Distribució hipergeomètrica no central de Wallenius, Distribució hipoexponencial, Distribució inversa, Distribució khi, Distribució khi no central, Distribució khi quadrat, Distribució khi quadrat no central, Distribució log-normal, Distribució logística, Distribució logit-normal, Distribució marginal, Distribució matriu-exponencial, Distribució multinomial de Dirichlet, Distribució normal complexa, Distribució normal envoltada, Distribució normal esbiaixada, Distribució normal multivariable, Distribució normal-exponencial-gamma, Distribució normal-inversa-Wishart, Distribució rectangular beta, Distribució rectificada gaussiana, Distribució secant hiperbòlica, Distribució semilogística, Distribució singular, Distribució t no central, Distribució trapezoïdal, Distribució triangular, Distribució U-quadràtica, Distribució zeta, Dmitri Faddéiev, Dones i matemàtiques, Emanuel Czuber, Enginyeria financera, Enginyeria industrial, Entropia (termodinàmica estadística), Epistemologia, Equiprobabilitat, Esdeveniment contrari, Esdeveniment elemental, Esdeveniment impossible, Espai de probabilitat, Espai mesurable, Esperança matemàtica, Estadística, Estadística matemàtica, Estat de Bell, Estocàstica, Eugene Dynkin, Experiment aleatori, Factorial, Félix Pollaczek, Física digital, Física estadística, Fórmula de càlcul per a la variància, Fórmula de Kingman, Fórmula de Pollaczek–Khinchine, Filtració (matemàtiques), Francesco Cantelli, Francis Maseres, Frans van Schooten, Freqüència, Funció absolutament contínua, Funció característica (matemàtiques), Funció característica (teoria de la probabilitat), Funció de densitat de probabilitat, Funció de distribució, Funció gamma, Funció gaussiana, Funció generadora de moments, Funció generadora de probabilitat, Funció softmax, Gösta Mittag-Leffler, George Pólya, Georges Darmois, Gheorghe Mihoc, Gilbert Hunt, Guido Castelnuovo, Gustav Elfving, Hans Rademacher, Harry Pitt, Harry Reuter, Herbert Robbins, Hilda Geiringer, Història de l'estadística, Història de les matemàtiques, Hyman Levy, Iàkov Sinai, Independència condicional, Integral de Gauß, Integral de Lebesgue-Stieltjes, Irénée-Jules Bienaymé, Ivan Vinogràdov, Σ-àlgebra, Jack Kiefer, Jacob Wolfowitz, Jacques Hadamard, Jacques Neveu, Jakob Bernoulli, Jarl Waldemar Lindeberg, Józef Marcinkiewicz, Jerzy Neyman, Jocs, John Allen Paulos, Joitxi Suetsuna, Jonas Kubilius, Joseph Doob, Katarzyna Lubnauer, Kazimierz Urbanik, Kiyosi Ito, Lai-Sang Young, Laurent Schwartz, Lennart Carleson, Leopold Schmetterer, Llei de Chapman-Kolmogórov, Llei de Zipf-Mandelbrot, Llei dels grans nombres, Llibres clàssics de la ciència, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO, Madan Lal Puri, Mal ús de l'estadística, Manfred Kochen, Mark Kac, Martingala, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu aleatòria, Matriu de covariància, Matriu de velocitat de transició, Matriu estocàstica, Mètode dels mínims quadrats, Mecànica, Mecànica estadística, Mediana, Mikhaïl Vàsxenko-Zakhàrtxenko, Mitjana, Model de Màrkov, Model gràfic (estadística), Navalla d'Occam, Nicolaus Bernoulli I, Nombre e, Notació de Kendall, Nucli de Màrkov, Octav Onicescu, Onada gegant, Pao-Lu Hsu, Paradoxa de Sant Petersburg, Paràmetre d'escala, Paràmetre de forma, Paul Butzer, Paul Erdős, Peter Nemenyi, Pierre Cartier, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Piràmide de Pascal, Pithoprakta, Poisson, Post-selecció, Premi Abel, Premi Fermat, Premi Wolf en Matemàtiques, Principi de les caselles, Probabilitat, Probabilitat composta, Probit, Procés d'arribada markovià, Procés d'arribada racional, Procés de Dirichlet, Procés de Lévy, Procés estocàstic, Procés gamma, Procés gaussià, Rectificador (xarxes neurals), Relacions entre distribucions de probabilitat, René Gateaux, Richard von Mises, Roman Stanisław Ingarden, S. R. Srinivasa Varadhan, Salomon Bochner, Sèrie telescòpica, Semimartingala, Shizuo Kakutani, Soroll gaussià blanc additiu, Stanislav Smirnov, Stefan Mazurkiewicz, Suma de variables aleatòries distribuïdes normalment, Teorema, Teorema de Bayes, Teorema de Donsker, Teorema de Le Cam, Teorema de Masreliez, Teorema de Radon–Nikodym, Teorema del límit central, Teoria analítica de nombres, Teoria de la mesura, Teoria estadística, Thomas Simpson, Transformada de Fourier, Transformada de Laplace, Transformada Z, Trigonometria, Univers (probabilitats), Valeri Glivenko, Variable aleatòria complexa, Variables aleatòries independents i idènticament distribuïdes, Variància, Víktor Buniakovski, William Burnside, William Feller, Wolfgang Döblin, Wolfgang Glänzel, Yuri Linnik, Yuri Prokhorov, 27 de desembre. Ampliar l'índex (283 més) » « Shrink índex

Abitur

Abitur és una titulació atorgada al final de l'educació secundària a Alemanya, Lituània i Estònia.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Abitur · Veure més »

Abraham de Moivre

va ésser un matemàtic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Abraham de Moivre · Veure més »

Acoblament (probabilitat)

En teoria de la probabilitat, l'acoblament és una tècnica de demostració que permet comparar dues variables aleatòries (distribucions) i no relacionades mitjançant la creació d'un vector aleatori les distribucions marginals del qual corresponen a i respectivament.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Acoblament (probabilitat) · Veure més »

Aleksandr Khintxin

Khintxin, Aleksandr Iàkovlevitx // Gran Enciclopèdia Soviètica: / Ed.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Aleksandr Khintxin · Veure més »

Aleksandr Liapunov

, nom complet amb patronímic Aleksandr Mikhàilovitx Liapunov, fou un matemàtic i estadístic rus.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Aleksandr Liapunov · Veure més »

Alfréd Rényi

va ser un matemàtic hongarès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Alfréd Rényi · Veure més »

Algorisme

nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Algorisme · Veure més »

Alice Guionnet

Alice Guionnet (24 de maig de 1969) és una matemàtica francesa coneguda per les seves aportacions en la teoria de la probabilitat, en particular en les matrius grans aleatòries.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Alice Guionnet · Veure més »

Anatoli Skorokhod

va ser un matemàtic soviètic ucraïnès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anatoli Skorokhod · Veure més »

Anàlisi de Fourier

Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anàlisi de Fourier · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Anàlisi quantitativa (finances)

L'anàlisi quantitativa consisteix en l'ús de mètodes estadístics i matemàtics en la gestió d'inversions i en la gestió financera.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anàlisi quantitativa (finances) · Veure més »

Anders Wiman

va ser un matemàtic suec.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anders Wiman · Veure més »

André-Marie Ampère

André-Marie Ampère FRS (Lió, 20 o 22 de gener de 1775 - Marsella, 10 de juny de 1836) fou un físic i matemàtic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і André-Marie Ampère · Veure més »

Andrei Màrkov

La seva tomba al racó literari del Cementiri Volkov de Sant Petersburg Andrei Andréievitx Màrkov, Андре́й Андре́евич Ма́рков, (Riazan - 20 de juliol de 1922, Petrograd) fou un matemàtic rus conegut pels seus treballs en teoria de nombres i teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Andrei Màrkov · Veure més »

Andrei Okunkov

Andrei Iúrievitx Okunkov (en rus: Андрей Юрьевич Окуньков) (nascut el 1969) és un matemàtic rus que treballa en representacions de grup i en les seves aplicacions a la geometria algebraica, física matemàtica, teoria de probabilitat i funcions especials.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Andrei Okunkov · Veure més »

Aposta de Pascal

Blaise Pascal Laposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Aposta de Pascal · Veure més »

Arrel unitat

El diagrama anterior mostra un exemple d'una arrel unitària potencial. La línia vermella representa una caiguda observada de la producció. El verd mostra el camí de recuperació si la sèrie té una arrel unitària. El blau mostra la recuperació si no hi ha arrel unitat i la sèrie és estacionària. La línia blava torna a trobar-se i segueix la línia de tendència discontínua mentre que la línia verda es manté permanentment per sota de la tendència. La hipòtesi de l'arrel unitària també sosté que un augment de la producció conduirà a nivells de producció superiors a la tendència passada. En la teoria de la probabilitat i l'estadística, una arrel unitària és una característica d'alguns processos estocàstics (com ara caminades aleatòries) que poden causar problemes en la inferència estadística que impliquen models de sèries temporals.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Arrel unitat · Veure més »

Aryeh Dvoretzky

va ser un matemàtic israelià d'origen rus.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Aryeh Dvoretzky · Veure més »

Asimetria (estadística)

Exemple de distribució amb asimetria diferent de zero (positiva). En la teoria de la probabilitat i estadística, l'asimetriaSegons el DIEC, cal apostrofar.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Asimetria (estadística) · Veure més »

Atzar

Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Atzar · Veure més »

Autocovariància

En teoria i estadística de probabilitats, donat un procés estocàstic, l'autocovariància és una funció que dóna la covariància del procés amb si mateix en parells de punts de temps.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Autocovariància · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Axioma · Veure més »

Axiomes de probabilitat

En la teoria de la probabilitat, una mesura de probabilitat (o més breument probabilitat) \ \mathbb és una aplicació que a un esdeveniment A qualsevol li associa un nombre real (notat \ \mathbb(A)).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Axiomes de probabilitat · Veure més »

Émile Borel

fou un matemàtic i polític francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Émile Borel · Veure més »

Àvgust Davídov

Àvgust Iúlievitx Davídov (en rus: Август Юльевич Давидов) (1823-1885) va ser un matemàtic rus, catedràtic de la universitat de Moscou.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Àvgust Davídov · Veure més »

Biologia matemàtica

La biologia matemàtica o biomatemàtiques representa l'associació de dos camps de la ciència: la biologia i les matemàtiques.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Biologia matemàtica · Veure més »

Boris Gnedenko

va ser un matemàtic soviètic.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Boris Gnedenko · Veure més »

Carl Johan Masreliez

Carl Johan Masreliez (Estocolm 15 abril 1939), és un físic teòric, inventor i empresari.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Carl Johan Masreliez · Veure més »

Carlo Emilio Bonferroni

Carlo Emilio Bonferroni (nascut el 28 de gener de 1892 a Bèrgam i mort el 18 d'agost de 1960 a Florència) va ser un matemàtic italià, especialista en teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Carlo Emilio Bonferroni · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Codificació neuronal

La codificació neuronal (o representació neuronal) és un camp de la neurociència que s'ocupa de caracteritzar la relació hipotètica entre l'estímul i les respostes neuronals individuals o conjuntes i la relació entre l'activitat elèctrica de les neurones del conjunt.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Codificació neuronal · Veure més »

Cognició quàntica

La cognició quàntica és un camp emergent que aplica el formalisme matemàtic de la teoria quàntica per modelar fenòmens cognitius com ara el processament de la informació pel cervell humà, el llenguatge, la presa de decisions, la memòria humana, els conceptes i el raonament conceptual, el judici humà i la percepció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Cognició quàntica · Veure més »

Conjunt no mesurable

En matemàtiques, un conjunt no mesurable és un conjunt al que no es pot assignar una "grandària" amb significat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Conjunt no mesurable · Veure més »

Convergència de variables aleatòries

En teoria de la probabilitat, l'estudi de la convergència de variables aleatòries és fonamental, tant per la seva riquesa matemàtica (lleis dels grans nombres, teorema del límit central, llei del logaritme iterat, etc.) com per les seves aplicacions a l'Estadística.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Convergència de variables aleatòries · Veure més »

Convolució

Convolució de dos polsos quadrats (La funció resultant acaba sent un pols triangular) Convolució d'un pols quadrat (com a senyal d'entrada) amb la resposta l'impuls d'un condensador per a obtenir el senyal de sortida (resposta del condensador a aquest senyal) La convolució és una operació matemàtica que transforma dues funcions en una tercera funció que representa la magnitud de superposició de les dues funcions originals.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Convolució · Veure més »

Convolució de distribucions de probabilitat

La convolució/suma de distribucions de probabilitat sorgeix en la teoria i l'estadística de probabilitats com l'operació en termes de distribucions de probabilitat que correspon a la suma de variables aleatòries independents i, per extensió, a formar combinacions lineals de variables aleatòries.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Convolució de distribucions de probabilitat · Veure més »

Criteri de Kelly

Exemple de la fracció òptima d'apostes de Kelly, enfront del rendiment esperat d'altres apostes fraccionades. En teoria de la probabilitat, el criteri de Kelly (o estratègia de Kelly o aposta de Kelly), és una fórmula per dimensionar una aposta.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Criteri de Kelly · Veure més »

Cua d'una distribució de probabilitat

En teoria de probabilitats i en estadística, la cua d'una distribució de probabilitat és el comportament de la distribució de probabilitat a l'àrea lluny del seu valor central.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Cua d'una distribució de probabilitat · Veure més »

Cua D/M/1

En teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matemàtica de la probabilitat, una cua D/M/1 representa la longitud de la cua en un sistema amb un servidor únic, on les arribades es produeixen a intervals regulars fixos i els requisits del servei dels treballs són aleatoris amb una distribució exponencial.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Cua D/M/1 · Veure més »

Cua M/D/c

En la teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matemàtica de la probabilitat, una cua M/D/c representa la longitud de la cua en un sistema amb c servidors, on les arribades es determinen mitjançant un procés de Poisson i els temps de servei del treball són fixos (deterministes).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Cua M/D/c · Veure més »

Curtosi

Una distribució normal amb curtosi 3 (excés de curtosi 0) En la teoria de la probabilitat i estadística, la curtosi, del grec: κυρτός, kirtós; (corba) convexa, és la mesura de la forma i el grau d'apuntament d'una distribució de probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Curtosi · Veure més »

David Blackwell

va ser un matemàtic i estadístic estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і David Blackwell · Veure més »

David George Kendall

va ser un estadístic i matemàtic anglès, conegut pel seu treball en teoria de probabilitats, anàlisi de perfils estadístics i teoria de cues.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і David George Kendall · Veure més »

David Nualart i Rodón

David Nualart i Rodón és un matemàtic català famós per la seva feina en teoria de la probabilitat, en particular en anàlisi estocàstica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і David Nualart i Rodón · Veure més »

David van Dantzig

va ser un matemàtic neerlandès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і David van Dantzig · Veure més »

Dècada del 1830

Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dècada del 1830 · Veure més »

Dècada del 1880

Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dècada del 1880 · Veure més »

Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Demostració (matemàtiques) · Veure més »

Dependència condicional

Una xarxa bayesiana enunciant la dependència condicional En teoria de la probabilitat, la dependència condicional és una relació entre dos o més esdeveniments que depenen quan es produeix un tercer esdeveniment.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dependència condicional · Veure més »

Desviació tipus

Representació d'una distribució normal. Cada franja de tonalitat diferent té l'amplada d'una desviació tipus. Probabilitat acumulada d'una distribució normal amb un valor esperat de 0 i una desviació estàndard d'1. Un conjunt de dades amb una mitjana de 50 (en blau) i una desviació estàndard (σ) de 20. Exemple de dues mostres de població amb la mateixa mitjana i diferents desviacions estàndard. La població vermella té una mitjana de 100 i una desviació tipus de 10; la població blava té una mitjana de 100 i una desviació tipus de 50. La desviació tipus (σ o S), també coneguda com a desviació estàndard o desviació típica i abreviada Desv, SD o StDev (de l'anglès Standard Deviation) és una mesura de variabilitat o diversitat que s'usa en estadística i teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Desviació tipus · Veure més »

Distribució arcsinus

En teoria de la probabilitat, la distribució arcsinus és la distribució de probabilitat que té com a funció de distribució acumulativa: per 0 ≤ x ≤ 1.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució arcsinus · Veure més »

Distribució asimètrica de Laplace

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució asimètrica de Laplace (ALD) és una distribució de probabilitat contínua que és una generalització de la distribució de Laplace.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució asimètrica de Laplace · Veure més »

Distribució Bates

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Bates, que duu el nom de Grace Bates, és una distribució de probabilitat de la mitjana d'un nombre de variables aleatòries estadísticament independents distribuïdes uniformement en un interval unitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució Bates · Veure més »

Distribució beta

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució beta és una família de distribucions de probabilitat contínues definides en l'interval, parametritzades per dos paràmetres de forma, denotats α i β, que apareixen com a exponents de la variable aleatòria i controlen la forma de la distribució.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució beta · Veure més »

Distribució beta no central

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució beta no central és una distribució de probabilitat contínua que és una generalització no central de la distribució beta (central).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució beta no central · Veure més »

Distribució beta prima

En teoria de la probabilitat i en estadística, la distribució beta prima (també coneguda com la distribució beta invertida, distribució beta de segona classe o distribució beta II) es una distribució de probabilitat absolutament contínua definida per x > 0 amb dos paràmetres, α i β, que té la funció de densitat de probabilitat: on B és la funció beta.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució beta prima · Veure més »

Distribució beta-binomial negativa

En la teoria de la probabilitat, una distribució beta-binomial negativa és la distribució de probabilitat d'una variable aleatòria discreta X igual al nombre d'errors necessaris per obtenir r èxits en una seqüència d'assajos de Bernoulli independents on la probabilitat d'èxit p en cada assaig és constant dins de qualsevol experiment donat, però és en si mateixa una variable aleatòria seguint una distribució beta, que varia entre els diferents experiments.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució beta-binomial negativa · Veure més »

Distribució binomial

En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p. Per exemple, tirem 10 vegades un dau ordinari i comptem quantes vegades surt un 6; en aquest cas l'èxit és "treure un 6", i la variable que compta el nombre de sisos té una distribució binomial de paràmetres n.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial · Veure més »

Distribució binomial beta

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial beta · Veure més »

Distribució binomial de Poisson

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució binomial de Poisson és la distribució de probabilitat discreta d'una suma d'assajos de Bernoulli estadísticament independents que no estan distribuïts necessàriament de manera idèntica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial de Poisson · Veure més »

Distribució binomial negativa

Funció de massa de probabilitat d'una distribució binomial negativa. En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució binomial negativa és una distribució de probabilitat discreta que modela el nombre d'errors en una seqüència d'assaigs de Bernoulli independents i distribuïts de manera idèntica abans d'un nombre especificat (no aleatori) d'èxits (indicat r) es produeix.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial negativa · Veure més »

Distribució bivariada de von Mises

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució bivariada de von Mises és una distribució de probabilitat que descriu valors en un tor.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució bivariada de von Mises · Veure més »

Distribució categòrica

Les probabilitats possibles per a la distribució categòrica amb k.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució categòrica · Veure més »

Distribució circular uniforme

Una simulació de Montecarlo de 10.000 punts de la distribució de la mitjana mostral d'una distribució uniforme circular per ''N''.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució circular uniforme · Veure més »

Distribució contínua de Bernoulli

En teoria de probabilitats, estadística i aprenentatge automàtic, la distribució contínua de Bernoulli és una família de distribucions de probabilitat contínues parametritzades per un sol paràmetre de forma \lambda \in (0, 1), definit en l'interval unitari x \in, per: p(x | \lambda) \propto \lambda^x (1-\lambda)^.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució contínua de Bernoulli · Veure més »

Distribució d'Hermite

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució d'Hermite, anomenada en honor a Charles Hermite, és una distribució de probabilitat discreta utilitzada per modelar dades de recompte amb més d'un paràmetre.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució d'Hermite · Veure més »

Distribució de Benktander

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Benktander · Veure més »

Distribució de Bernoulli

En l'àmbit de la teoria de probabilitat i l'estadística, la distribució de Bernoulli (o distribució dicotòmica), anomenada així pel matemàtic i científic suís Jakob Bernoulli, és una distribució de probabilitat discreta, que pren valor 1 per a la probabilitat d'èxit (p) i valor 0 per la probabilitat de fracàs (q.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Bernoulli · Veure més »

Distribució de Burr

En teoria de la probabilitat, estadística i econometria, la distribució de Burr de tipus XII, o simplement la distribució de Burr és una distribució de probabilitat contínua d'una variable aleatòria no negativa.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Burr · Veure més »

Distribució de Cauchy

En teoria de la probabilitat, s'anomena Distribució de Cauchy amb paràmetres \ x_0,\, \gamma i es denota per \mathcal(x_0, \gamma) (on x_0 \in \mathbb i \gamma \in\, 0,\, +\infty.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Cauchy · Veure més »

Distribució de Cauchy envoltada

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, una distribució de Cauchy envoltada és una distribució de probabilitat envoltada que resulta de l'"embolicament" de la distribució de Cauchy al voltant del cercle unitari.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Cauchy envoltada · Veure més »

Distribució de Chernoff

En teoria de la probabilitat, la distribució de Chernoff, anomenada després d'Herman Chernoff, és la distribució de probabilitat de la variable aleatòria Z.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Chernoff · Veure més »

Distribució de Conway–Maxwell–Poisson

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de Conway–Maxwell–Poisson (CMP o COM–Poisson) és una distribució de probabilitat discreta que porta el nom de Richard W. Conway, William L. Maxwell i Siméon Denis Poisson que generalitza la distribució de Poisson afegint un paràmetre.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Conway–Maxwell–Poisson · Veure més »

Distribució de cosinus elevat

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de cosinus elevat és una distribució de probabilitat contínua recolzada en l'interval.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de cosinus elevat · Veure més »

Distribució de cua pesada

En la teoria de la probabilitat, les distribucions de cua pesada són distribucions de probabilitat les cues de les quals no estan limitades exponencialment: és a dir, tenen cues més pesades que la distribució exponencial.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de cua pesada · Veure més »

Distribució de Gumbel

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de Gumbel (també coneguda com a distribució de valors extrems generalitzats de tipus I) s'utilitza per modelar la distribució del màxim (o del mínim) d'un nombre de mostres de diverses distribucions.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Gumbel · Veure més »

Distribució de Gumbel de tipus I

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Gumbel de tipus I és aquella distribució de probabilitat que té, com a funció de densitat de probabilitat: per: La distribució s'usa principalment en l'anàlisi de valors extrems en anàlisi de la supervivència (també conegut com a anàlisi de duració).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Gumbel de tipus I · Veure més »

Distribució de Gumbel de tipus II

En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució de Gumbel de tipus II és aquella distribució de probabilitat que té, com a funció de densitat de probabilitat: per: Això implica que és similar a la distribució de Weibull, substituint b.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Gumbel de tipus II · Veure més »

Distribució de Landau

En teoria de probabilitats, la distribució de Landau és una distribució de probabilitat anomenada després de Lev Landau.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Landau · Veure més »

Distribució de Laplace

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de Laplace és una distribució de probabilitat contínua que porta el nom de Pierre-Simon Laplace.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Laplace · Veure més »

Distribució de Laplace asimètrica envoltada

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, una distribució de Laplace asimètrica envoltada és una distribució de probabilitat envoltada que resulta de l'"embolicament" de la distribució de Laplace asimètrica al voltant del cercle unitari.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Laplace asimètrica envoltada · Veure més »

Distribució de Lévy

Funcions de densitat per diferents valors de c En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de Lévy, anomenada després de Paul Lévy, és una distribució de probabilitat contínua per a una variable aleatòria no negativa.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Lévy · Veure més »

Distribució de Lévy envoltada

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, una distribució de Lévy envoltada és una distribució de probabilitat envoltada que resulta de l'"embolicament" de la distribució de Lévy al voltant del cercle unitari.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Lévy envoltada · Veure més »

Distribució de Lewandowski-Kurowicka-Joe

En la teoria de la probabilitat i l'estadística bayesiana, la distribució de Lewandowski-Kurowicka-Joe, sovint anomenada distribució LKJ, és una distribució de probabilitat sobre matrius simètriques definides positives amb diagonals unitats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Lewandowski-Kurowicka-Joe · Veure més »

Distribució de Poisson

En teoria de probabilitat i estadística, la distribució de Poisson o llei dels petits nombres o dels fenòmens rars és una distribució de probabilitat discreta que és un bon model per molts fenòmens naturals o socials.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Poisson · Veure més »

Distribució de Poisson composta

En teoria de la probabilitat, una distribució de Poisson composta és la distribució de probabilitat de la suma d'un nombre de variables aleatòries independents distribuïdes de manera idèntica, on el nombre de termes que cal afegir és una variable distribuïda per Poisson.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Poisson composta · Veure més »

Distribució de Poisson truncada a zero

En teoria de la probabilitat, la distribució de Poisson truncada a zero (ZTP) és una certa distribució de probabilitat discreta el suport de la qual és el conjunt de nombres enters positius.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Poisson truncada a zero · Veure més »

Distribució de probabilitat condicional

Fig. 1 Concepte de distribució de probabilitat condicional i mitjana de la cua. En teoria de probabilitats i estadística, donades dues variables aleatòries distribuïdes conjuntament X i Y, la distribució de probabilitat condicional de Y donat X és la distribució de probabilitat de Y quan X és coneguda en un valor particular; en alguns casos, les probabilitats condicionals es poden expressar com a funcions que contenen el valor no especificat x de X com a paràmetre.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de probabilitat condicional · Veure més »

Distribució de probabilitat envoltada

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, una distribució de probabilitat envoltada és una distribució de probabilitat contínua que descriu els punts de dades que es troben en una unitat ''n''-esfera.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de probabilitat envoltada · Veure més »

Distribució de Rademacher

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Rademacher · Veure més »

Distribució de Rayleigh

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Rayleigh · Veure més »

Distribució de recompte estable

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de recompte estable · Veure més »

Distribució de Rice

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Rice · Veure més »

Distribució de Slash

En la teoria de la probabilitat, la distribució de slash és la distribució de probabilitat d'una variable normal estàndard dividida per una variant estàndard uniforme independent.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Slash · Veure més »

Distribució de von Mises

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, la distribució de von Mises (també coneguda com a distribució normal circular o distribució de Tikhonov) és una distribució de probabilitat contínua sobre el cercle.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de von Mises · Veure més »

Distribució de Weibull

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Weibull · Veure més »

Distribució discreta de Weibull

En la teoria de probabilitat i estadística, la distribució discreta de Weibull és la variant discreta de la distribució de Weibull.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució discreta de Weibull · Veure més »

Distribució el·líptica

En probabilitat i estadística, una distribució el·líptica és qualsevol membre d'una família àmplia de distribucions de probabilitat que generalitzen la distribució normal multivariada.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució el·líptica · Veure més »

Distribució estable

En teoria de la probabilitat, es diu que una distribució és estable si una combinació lineal de dues variables aleatòries independents amb aquesta distribució té la mateixa distribució, fins als paràmetres de localització i escala. Es diu que una variable aleatòria és estable si la seva distribució és estable. La família de distribucions estables també es coneix de vegades com la distribució alfa-estable de Lévy, després de Paul Lévy, el primer matemàtic que la va estudiar. Dels quatre paràmetres que defineixen la família, la major atenció s'ha centrat en el paràmetre d'estabilitat, \alpha (veure panell). Les distribucions estables tenen 0, amb el límit superior corresponent a la distribució normal, i \alpha.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució estable · Veure més »

Distribució exponencial envoltada

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, una distribució exponencial envoltada és una distribució de probabilitat envoltada que resulta de l'"embolcall" de la distribució exponencial al voltant del cercle unitari.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució exponencial envoltada · Veure més »

Distribució F

En Teoria de probabilitat i Estadística, la distribució F és la distribució de probabilitat definida del quocient de dues variables aleatòries independents amb distribucions khi quadrat, cadascuna dividida pel seu nombre de graus de llibertat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució F · Veure més »

Distribució F no central

En Teoria de Probabilitat i Estadística, la distribució F no central és una distribució de probabilitat contínua que és una generalització de la distribució ''F'' (ordinària), que s'obté com la distribució del quocient entre una variable amb distribució khi quadrat no central i una variable amb distribució khi quadrat (ordinària), cadascuna dividida pels seus graus de llibertat, i ambdues independents.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució F no central · Veure més »

Distribució gamma

| name.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gamma · Veure més »

Distribució gamma inversa

Funció de densitat de probabilitat per diferents paràmetres α i β. En teoria i estadística de probabilitats, la distribució gamma inversa és una família de dos paràmetres de distribucions de probabilitat contínues sobre la línia real positiva, que és la distribució del recíproc d'una variable distribuïda segons la distribució gamma.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gamma inversa · Veure més »

Distribució gamma normal

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució gamma normal (o distribució gamma gaussiana) és una família bivariada de quatre paràmetres de distribucions de probabilitat contínues.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gamma normal · Veure més »

Distribució gamma normal-inversa

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució gamma normal inversa (o distribució gamma inversa gaussiana) és una família de quatre paràmetres de distribucions de probabilitat contínues multivariades.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gamma normal-inversa · Veure més »

Distribució gaussiana inversa

Funció de densitat de probabilitat gaussiana inversa per a diverses combinacions dels paràmetres µ i λ En teoria de probabilitats, la distribució gaussiana inversa (també coneguda com a distribució Wald) és una família de dos paràmetres de distribucions de probabilitat contínues amb suport a (0,∞).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gaussiana inversa · Veure més »

Distribució gaussiana inversa generalitzada

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució gaussiana inversa generalitzada (GIG) és una família de tres paràmetres de distribucions de probabilitat contínues amb funció de densitat de probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gaussiana inversa generalitzada · Veure més »

Distribució gaussiana modificada exponencialment

En la teoria de la probabilitat, una distribució gaussiana modificada exponencialment (EMG, també coneguda com a distribució exGaussiana) descriu la suma de variables aleatòries normals i exponencials independents.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gaussiana modificada exponencialment · Veure més »

Distribució generalitzada de valors extrems

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de valors extrems generalitzats (amb acrònim anglès GEV) és una família de distribucions de probabilitats contínues desenvolupades dins de la teoria de valors extrems per combinar les famílies de Gumbel, Fréchet i Weibull també conegudes com a distribucions de valors extrems tipus I, II i III.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució generalitzada de valors extrems · Veure més »

Distribució geomètrica

En teoria de probabilitats i estadística, la distribució geomètrica és una de les dues distribucions de probabilitat discretes.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució geomètrica · Veure més »

Distribució geomètrica de Poisson

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució geomètrica de Poisson (també anomenada distribució Pólya-Aeppli) s'utilitza per descriure objectes que vénen en grups, on el nombre de clústers segueix una distribució de Poisson i el nombre d'objectes dins d'un clúster segueix una distribució geomètrica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució geomètrica de Poisson · Veure més »

Distribució hiper-Erlang

Esquema que mostra el sistema de cua equivalent a una distribució hiper-Erlang En la teoria de la probabilitat, una distribució hiper-Erlang és una distribució de probabilitat contínua que pren una particular distribució d'Erlang Ei amb probabilitat pi.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hiper-Erlang · Veure més »

Distribució hiperexponencial

Diagrama que mostra un sistema de cua equivalent a una distribució hiperexponencial. En teoria de la probabilitat, una distribució hiperexponencial és una distribució de probabilitat contínua la funció de densitat de probabilitat de la variable aleatòria X ve donada per f_X(x).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hiperexponencial · Veure més »

Distribució hipergeomètrica

La distribució hipergeomètrica, en estadística i teoria de probabilitat, és una distribució de probabilitat que descriu el nombre d'èxits en una seqüència de n extraccions d'una població finita sense reposició, això és el contrari de la distribució binomial, que descriu el nombre d'èxits d'extraccions amb reposició.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hipergeomètrica · Veure més »

Distribució hipergeomètrica negativa

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució hipergeomètrica negativa descriu probabilitats per al mostreig d'una població finita sense substitució en la qual cada mostra es pot classificar en dues categories mútuament excloents com Aprovat/No o Ocupat/Desocupat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hipergeomètrica negativa · Veure més »

Distribució hipergeomètrica no central de Fisher

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hipergeomètrica no central de Fisher · Veure més »

Distribució hipergeomètrica no central de Wallenius

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució hipergeomètrica no central de Wallenius (anomenada després de Kenneth Ted Wallenius) és una generalització de la distribució hipergeomètrica on els elements es mostren amb biaix.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hipergeomètrica no central de Wallenius · Veure més »

Distribució hipoexponencial

En teoria de la probabilitat, la distribució hipoexponencial o la distribució d'Erlang generalitzada és una distribució contínua, que ha trobat ús en els mateixos camps que la distribució d'Erlang, com ara la teoria de les cues, l'enginyeria de teletrànsit i, en general, en els processos estocàstics.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució hipoexponencial · Veure més »

Distribució inversa

En teoria i estadística de probabilitats, una distribució inversa és la distribució del recíproc d'una variable aleatòria.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució inversa · Veure més »

Distribució khi

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució khi · Veure més »

Distribució khi no central

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució khi no central és una generalització no central de la distribució khi.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució khi no central · Veure més »

Distribució khi quadrat

En Teoria de la probabilitat i Estadística la distribució distribució khi quadrat \chi^2(pronunciat o), també anomenada khi quadrat de Pearson, amb k de llibertat és la distribució de la suma dels quadrats de k variables aleatòries normals estàndard independents.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució khi quadrat · Veure més »

Distribució khi quadrat no central

En Teoria de la Probabilitat i Estadística, la distribució khi quadrat no central (o distribució \chi^2 no central) és una generalització de la distribució khi quadrat incorporant un paràmetre que s'anomena de no centrament.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució khi quadrat no central · Veure més »

Distribució log-normal

Un gràfic de 3 distribucions log-normals que s'utilitzaran a la Viquipèdia per a l'article de distribució log-normal. En teoria de la probabilitat, una distribució log-normal (o lognormal) és una distribució de probabilitat contínua d'una variable aleatòria el logaritme de la qual es distribueix normalment.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució log-normal · Veure més »

Distribució logística

Funció de distribució de probabilitat d'una distribució logística. En teoria i estadística de probabilitats, la distribució logística és una distribució de probabilitat contínua.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució logística · Veure més »

Distribució logit-normal

En teoria de la probabilitat, una distribució logit-normal és una distribució de probabilitat d'una variable aleatòria el logit de la qual té una distribució normal.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució logit-normal · Veure més »

Distribució marginal

Dins la teoria de probabilitats, donades dues variables aleatòries juntes X & Y, la distribució marginal de X és simplement la distribució de probabilitat de X fent cas omís de la informació referent a Y. Aquest tipus de càlcul es produeix quan es considera l'estudi d'una taula de contingència.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució marginal · Veure més »

Distribució matriu-exponencial

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució matriu-exponencial · Veure més »

Distribució multinomial de Dirichlet

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució multinomial de Dirichlet és una família de distribucions de probabilitat multivariables discretes sobre un suport finit de nombres enters no negatius.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució multinomial de Dirichlet · Veure més »

Distribució normal complexa

En teoria de probabilitats, la família de distribucions normals complexes, denotat \mathcal o \mathcal_, caracteritza variables aleatòries complexes les parts reals i imaginàries de les quals són conjuntament normals.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal complexa · Veure més »

Distribució normal envoltada

En la teoria de la probabilitat i l'estadística direccional, una distribució normal envoltada és una distribució de probabilitat envoltada que resulta de l'"embolicament" de la distribució normal al voltant del cercle unitari.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal envoltada · Veure més »

Distribució normal esbiaixada

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució normal esbiaixada és una distribució de probabilitat contínua que generalitza la distribució normal per permetre una asimetria diferent de zero.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal esbiaixada · Veure més »

Distribució normal multivariable

En teoria de probabilitat i estadística, la distribució normal multivariable o multidimensional o distribució gaussiana multivariable o multidimensional és una generalització de la distribució normal unidimensional (univariable) en dimensions superiors.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal multivariable · Veure més »

Distribució normal-exponencial-gamma

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució gamma normal-exponencial (de vegades anomenada distribució NEG) és una família de tres paràmetres de distribucions de probabilitat contínues.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal-exponencial-gamma · Veure més »

Distribució normal-inversa-Wishart

En la teoria i l'estadística de la probabilitat, la distribució normal-inversa-Wishart (o distribució gaussiana-inversa-Wishart) és una família multivariada de quatre paràmetres de distribucions de probabilitat contínues.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal-inversa-Wishart · Veure més »

Distribució rectangular beta

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució rectangular beta és una distribució de probabilitat que és una distribució de barreja finita de la distribució beta i la distribució uniforme contínua.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució rectangular beta · Veure més »

Distribució rectificada gaussiana

En teoria de la probabilitat, la distribució rectificada gaussiana és una modificació de la distribució gaussiana en què els seus elements negatius estan a (anàleg al rectificador electrònic).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució rectificada gaussiana · Veure més »

Distribució secant hiperbòlica

La funció pdf de la distribució secant hiperbòlica. En teoria i estadística de probabilitats, la distribució secant hiperbòlica és una distribució de probabilitat contínua la funció de densitat de probabilitat i funció característica de la qual, són proporcionals a la funció secant hiperbòlica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució secant hiperbòlica · Veure més »

Distribució semilogística

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució semilogística és una distribució de probabilitat contínua — la distribució del valor absolut d'una variable aleatòria després de la distribució logística.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució semilogística · Veure més »

Distribució singular

En Teoria de la probabilitat, una distribució singular (respecte la mesura de Lebesgue) és una distribució de probabilitat a \mathbb R^n\ (n\ge 1) concentrada en un conjunt de mesura de Lebesgue 0.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució singular · Veure més »

Distribució t no central

En Teoria de la probabilitat i Estadística, la distribució t no central generalitza la distribució ''t'' de Student utilitzant un paràmetre de no centralitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució t no central · Veure més »

Distribució trapezoïdal

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució trapezoïdal és una distribució de probabilitat contínua el gràfic de la funció de densitat de probabilitat s'assembla a un trapezi. De la mateixa manera, les distribucions trapezoïdals també s'assemblen aproximadament a taules o altiplans. Cada distribució trapezoïdal té un límit inferior i un límit superior, on.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució trapezoïdal · Veure més »

Distribució triangular

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució triangular és una distribució de probabilitat contínua amb el límit inferior a, el límit superior b i el mode c, on a.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució triangular · Veure més »

Distribució U-quadràtica

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució U-quadràtica és una distribució de probabilitat contínua definida per una funció quadràtica convexa única amb límit inferior a i límit superior b. f(x|a,b,\alpha, \beta).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució U-quadràtica · Veure més »

Distribució zeta

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució zeta és una distribució de probabilitat discreta.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució zeta · Veure més »

Dmitri Faddéiev

va ser un matemàtic soviètic.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dmitri Faddéiev · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dones i matemàtiques · Veure més »

Emanuel Czuber

va ser un matemàtic austríac, professor de la Universitat Tècnica de Viena.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Emanuel Czuber · Veure més »

Enginyeria financera

Lenginyeria financera o les finances informatitzades és un camp en el qual conflueixen diverses disciplines científiques com la matemàtica financera, les anàlisis numèriques i la simulació per ordinador per tal de prendre decisions en les inversions, la cobertura de riscos i facilitar la gestió del risc en les decisions que es prenen.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Enginyeria financera · Veure més »

Enginyeria industrial

L'enginyeria industrial és la disciplina de l'enginyeria que estudia el desenvolupament, la millora, la implementació i l'avaluació dels sistemes integrats per persones, coneixement, maquinària, energia, materials i processos.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Enginyeria industrial · Veure més »

Entropia (termodinàmica estadística)

El concepte d'entropia va ser desenvolupat per primera vegada pel físic alemany Rudolf Clausius a mitjans del segle XIX com una propietat termodinàmica que prediu que certs processos espontanis són irreversibles o impossibles.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Entropia (termodinàmica estadística) · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Epistemologia · Veure més »

Equiprobabilitat

En teoria de les probabilitats, l'equiprobabilitat designa que probabilitats iguals s'apliquen a esdeveniments diferents.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Equiprobabilitat · Veure més »

Esdeveniment contrari

En matemàtiques, i més específicament en teoria de la probabilitat, l'esdeveniment contrari o esdeveniment complementari A d'un altre esdeveniment B és aquell que quan ocorre un l'altre no, i viceversa.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Esdeveniment contrari · Veure més »

Esdeveniment elemental

En teoria de les probabilitats, s'anomena esdeveniment elemental una subclasse de l'univers constituït d'un sol element (en altres paraules, un singletó).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Esdeveniment elemental · Veure més »

Esdeveniment impossible

En matemàtiques i més concretament en estadística i teoria de la probabilitat, un esdeveniment impossible és el que mai no es realitza.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Esdeveniment impossible · Veure més »

Espai de probabilitat

En matemàtiques, un espai de probabilitat és una modelització matemàtica d'un experiment aleatori.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Espai de probabilitat · Veure més »

Espai mesurable

Un espai mesurable o espai de Borel és un parell ordenat \left(\Omega, \mathcal B\right) format per un conjunt Ω i una σ-àlgebra \mathcal B sobre Ω.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Espai mesurable · Veure més »

Esperança matemàtica

Lesperança matemàtica (o senzillament esperança) o mitjana d'una variable aleatòria és, en teoria de la probabilitat, la mitjana dels valors que pot prendre la variable ponderats per la probabilitat d'aquests valors.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Esperança matemàtica · Veure més »

Estadística

lang.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Estadística · Veure més »

Estadística matemàtica

L'estadística matemàtica és l'estudi de l'estadística des del punt de vista de la matemàtica fent servir la teoria de la probabilitat i també altres branques de la matemàtica com l'àlgebra lineal i l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Estadística matemàtica · Veure més »

Estat de Bell

1>. El mapeig és únic, de manera que el circuit porta de manera única els estats de base de Bell a estats de base computacional de dos qubits (és a dir, aquest circuit és un canvi de base). \Phi^+\rangle. Els estats de Bell o parells EPR són estats quàntics específics de dos qubits que representen els exemples més simples (i màxims) d'entrellaçament quàntic; conceptualment, entren sota l'estudi de la ciència de la informació quàntica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Estat de Bell · Veure més »

Estocàstica

Lestocàstica és una disciplina de la matemàtica que combina la teoria de la probabilitat i l'estadística matemàtica per estudiar fenòmens aleatoris.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Estocàstica · Veure més »

Eugene Dynkin

, de naixement: Ievgueni Boríssovitx Dinkin, fou un matemàtic soviètic i americà.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Eugene Dynkin · Veure més »

Experiment aleatori

En teoria de la probabilitat i estadística un experiment aleatori, experiència aleatòria o fenomen aleatori és aquell que sota el mateix conjunt de condicions inicials es pot repetir infinites vegades i sempre tindrà un resultat que està dins d'un conjunt de resultats possibles.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Experiment aleatori · Veure més »

Factorial

En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Factorial · Veure més »

Félix Pollaczek

fou un enginyer i matemàtic austrofrancès conegut per nombroses contribucions a la teoria de nombres, anàlisi matemàtica, física matemàtica i teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Félix Pollaczek · Veure més »

Física digital

En física i cosmologia, la física digital (també denominada ontologia digital o filosofia digital) és una col·lecció de perspectives teòriques basades en la premissa que l'univers és fonamentalment descriptible per informació.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Física digital · Veure més »

Física estadística

Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Física estadística · Veure més »

Fórmula de càlcul per a la variància

En teoria de la probabilitat i estadística l'expressió fórmula de càlcul per a la variància Var (X) d'una variable aleatòria X és la fórmula on E (X) és el valor esperat de X. La identitat d'una estreta relació es pot utilitzar per calcular la variància de la mostra, que s'utilitza sovint com una estimació sense biaix de la variància de població: \hat^2 \equiv \frac\sum_^N(x_i-\bar)^2.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Fórmula de càlcul per a la variància · Veure més »

Fórmula de Kingman

En teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matemàtica de la probabilitat, la fórmula de Kingman (també coneguda com l'equació VUT), és una aproximació del temps d'espera mitjà en una cua G/G/1.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Fórmula de Kingman · Veure més »

Fórmula de Pollaczek–Khinchine

En teoria de cues, una disciplina que s'engloba dins de la teoria de la probablitat, la fórmula de Pollaczek–Khinchine afirma que hi ha una relació entre la longitud de la cua i les transformades de Laplace del temps de servei per una cua de tipus M/G/1 (en què la feina arriba seguint una distribució de Poisson i té una distribució de temps de servei general).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Fórmula de Pollaczek–Khinchine · Veure més »

Filtració (matemàtiques)

En matemàtiques, una filtració és una família Si de subobjectes d'una estructura algebraica donada S, on l'índex i recorre un conjunt I totalment ordenat, subjecte a la condició que si i ≤ j a I, llavors Si ⊆ Sj.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Filtració (matemàtiques) · Veure més »

Francesco Cantelli

va ser un matemàtic italià, especialitzat en matemàtica actuarial.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Francesco Cantelli · Veure més »

Francis Maseres

Francis Maseres fou un matemàtic i polític anglès del conegut sobretot pels seus llibres de text.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Francis Maseres · Veure més »

Frans van Schooten

Frans van Schooten (o van Schoten o Verschooten) va ser un matemàtic holandès del.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Frans van Schooten · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Freqüència · Veure més »

Funció absolutament contínua

En matemàtiques es defineix la continuïtat absoluta d'una funció real de variable real com una propietat semblant, però més forta, a la continuïtat i a la variació afitada.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció absolutament contínua · Veure més »

Funció característica (matemàtiques)

En matemàtiques, la funció característica o funció indicatriu és una funció definida en un conjunt X que indica la pertinença d'un element al subconjunt A de X, assignant el valor 1 per a tots els elements de A i el valor 0 per a tots els elements de X que no formen part de A. És, doncs, una funció definida a trossos per la pertinença o no a A de qualsevol element de X.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció característica (matemàtiques) · Veure més »

Funció característica (teoria de la probabilitat)

En teoria de la probabilitat, la funció característica d'una variable aleatòria real és una eina matemàtica que proporciona informació completa sobre la distribució de probabilitat de la variable aleatòria i sovint en facilita l'estudi.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció característica (teoria de la probabilitat) · Veure més »

Funció de densitat de probabilitat

''N''(0, ''σ''2). En la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de densitat de probabilitat · Veure més »

Funció de distribució

Figura 1. Funció de distribució de la distribució normal. Figura 2. Funció de densitat de probabilitat per a diverses distribucions normals. La corba vermella segueix la distribució normal estàndard, amb mitjana zero i variància la unitat. En teoria de la probabilitat i estadística, la funció de distribució (també funció de distribució acumulada, o CDF pel seu acrònim en anglès cumulative distribution function) d'una variable aleatòria X real, avaluada en x, és la probabilitat que X prengui un valor inferior o igual a x. La funció de distribució determina totes les probabilitats relatives a la variable aleatòria.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de distribució · Veure més »

Funció gamma

En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció gamma · Veure més »

Funció gaussiana

Corbes gaussianes amb diferents paràmetres En matemàtiques la funció gaussiana (en honor de Carl Friedrich Gauss), és una funció definida per l'expressió: on a, b i c són constants reals (a > 0).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció gaussiana · Veure més »

Funció generadora de moments

En teoria i estadística de probabilitats, la funció generadora de moments d'una variable aleatòria de valor real és una especificació alternativa de la seva distribució de probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció generadora de moments · Veure més »

Funció generadora de probabilitat

En teoria de la probabilitat, la funció generadora de probabilitat d'una variable aleatòria discreta és una representació en sèrie de potències (la funció generadora) de la funció de massa de probabilitat de la variable aleatòria.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció generadora de probabilitat · Veure més »

Funció softmax

Exemple de funció softmax. La funció softmax, també coneguda com softargmax o funció exponencial normalitzada, converteix un vector de nombres reals en una distribució de probabilitat de possibles resultats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció softmax · Veure més »

Gösta Mittag-Leffler

va ser un matemàtic suec, conegut pels seus treballs en anàlisi complexa.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Gösta Mittag-Leffler · Veure més »

George Pólya

va ser un matemàtic hongarès, que va treballar en diversos temes matemàtics: geometria, àlgebra, probabilitat i combinatòria.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і George Pólya · Veure més »

Georges Darmois

va ser un matemàtic i estadístic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Georges Darmois · Veure més »

Gheorghe Mihoc

va ser un matemàtic i estadístic romanès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Gheorghe Mihoc · Veure més »

Gilbert Hunt

va ser un matemàtic i tennista estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Gilbert Hunt · Veure més »

Guido Castelnuovo

va ser un matemàtic italià.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Guido Castelnuovo · Veure més »

Gustav Elfving

va ser un matemàtic i estadístic finlandès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Gustav Elfving · Veure més »

Hans Rademacher

va ser un matemàtic alemany nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Hans Rademacher · Veure més »

Harry Pitt

va ser un matemàtic anglès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Harry Pitt · Veure més »

Harry Reuter

, qui signava les seves obres com G.E.H. Reuter, va ser un matemàtic britànic d'origen alemany.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Harry Reuter · Veure més »

Herbert Robbins

va ser un matemàtic i estadístic estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Herbert Robbins · Veure més »

Hilda Geiringer

, també coneguda amb els noms Hilda von Mises i Hilda Pollaczek-Geiringer, va ser una matemàtica austríaca.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Hilda Geiringer · Veure més »

Història de l'estadística

La història de l'estadística es pot dir que comença l'any 1749, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut canvis en la interpretació de la paraula estadística.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Història de l'estadística · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Història de les matemàtiques · Veure més »

Hyman Levy

va ser un matemàtic, filòsof i polític jueu anglès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Hyman Levy · Veure més »

Iàkov Sinai

Iàkov Grigórievitx Sinai (rus: Я́ков Григо́рьевич Сина́й; nascut el 21 de setembre de 1935) és un matemàtic destacat en el camp dels sistemes dinàmics.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Iàkov Sinai · Veure més »

Independència condicional

En teoria de la probabilitat, dos esdeveniments aleatoris A i B són condicionalment independents donat un tercer esdeveniment C precisament si l'ocurrència d' A i l'ocurrència de B són esdeveniments independents en la seva distribució de probabilitat condicional donada C. En altres paraules, A i B són independents condicionalment donat C si i només si, tenint en compte que C es produeix, se sap que si es produeix A no proporciona informació sobre la probabilitat que es produeixi B, i el coneixement de si es produeix B no proporciona informació sobre la probabilitat que es produeixi A. El concepte d'independència condicional es pot estendre des d'esdeveniments aleatoris a variables aleatòries i vectors aleatoris.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Independència condicional · Veure més »

Integral de Gauß

La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Integral de Gauß · Veure més »

Integral de Lebesgue-Stieltjes

En matemàtiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta última, però en un marc teòric de la mesura més general.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Integral de Lebesgue-Stieltjes · Veure més »

Irénée-Jules Bienaymé

Jules Bienaymé (1796-1878) fou un matemàtic francès, conegut pels seus treballs d'estadística.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Irénée-Jules Bienaymé · Veure més »

Ivan Vinogràdov

va ser un matemàtic soviètic.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Ivan Vinogràdov · Veure més »

Σ-àlgebra

En matemàtiques, una σ-àlgebra (dita sigma-àlgebra) o tribu sobre un conjunt Ω és una col·lecció no buida Σ de subconjunts de Ω que és tancada sota operacions numerables d'unió, intersecció i complementació de conjunts.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Σ-àlgebra · Veure més »

Jack Kiefer

va ser un matemàtic, estadísitic i micòleg estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jack Kiefer · Veure més »

Jacob Wolfowitz

va ser un matemàtic i estadístic estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jacob Wolfowitz · Veure més »

Jacques Hadamard

, ForMemRS, va ser un matemàtic francès que va fer importants contribucions en teoria de nombres, anàlisi complexa, geometria diferencial i equacions en derivades parcials.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jacques Hadamard · Veure més »

Jacques Neveu

va ser un matemàtic francès d'origen belga.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jacques Neveu · Veure més »

Jakob Bernoulli

Jakob Bernoulli (també Jacob, o James o Jacques) va ser un matemàtic suís del, conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jakob Bernoulli · Veure més »

Jarl Waldemar Lindeberg

va ser un matemàtic i estadístic finlandès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jarl Waldemar Lindeberg · Veure més »

Józef Marcinkiewicz

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Józef Marcinkiewicz · Veure més »

Jerzy Neyman

va ser un estadístic i matemàtic nord-americà d'origen polonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jerzy Neyman · Veure més »

Jocs

Tauler de joc d’ivori egipci antic a l'exposició del tresor de Tutankamon a París (2019) Brooklyn Museum (Nova York) La baralla de cartes més antiga coneguda, el ''flamenc Hunting Deck'', vers 1475-1480, paper amb llapis, tinta, pintura opaca, esmaltats, plata i or aplicats, al Metropolitan Museum of Art de Nova York Pieter Bruegel el Vell Paul Cézanne del 1895 que representa un joc de cartes, al Courtauld Institute of Art (Londres) Els jocs són formes de joc estructurades, que es fan generalment per entreteniment o diversió, i de vegades s’utilitzen com a eina educativa. Els jocs es diferencien del treball, que normalment es realitza a canvi d'una remuneració, i de l'art, que és sovint una expressió d’elements estètics o ideològics.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jocs · Veure més »

John Allen Paulos

John Allen Paulos (4 de juliol de 1945) és un professor de matemàtiques i escriptor nord-americà conegut principalment pels seus assajos divulgatius sobre les matemàtiques i la seva implicació en la societat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і John Allen Paulos · Veure més »

Joitxi Suetsuna

(a vegades transliterat el nom per Joichi o Zyoiti, i el cognom per Suetuna) va ser un matemàtic i filòsof japonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Joitxi Suetsuna · Veure més »

Jonas Kubilius

va ser un matemàtic lituà.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Jonas Kubilius · Veure més »

Joseph Doob

va ser un matemàtic i estadístic estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Joseph Doob · Veure més »

Katarzyna Lubnauer

Katarzyna Anna Lubnauer (nascuda Libudzisz; 24 de juliol de 1969) és una política polonesa, matemàtica i professora acadèmica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Katarzyna Lubnauer · Veure més »

Kazimierz Urbanik

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Kazimierz Urbanik · Veure més »

Kiyosi Ito

, a vegades escrit Kiyoshi Itô, va ser un matemàtic japonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Kiyosi Ito · Veure més »

Lai-Sang Young

Lai-Sang Lily Young (Hong Kong, 1952) és una matemàtica que ostenta la càtedra Henry & Lucy Moses Professorship de Ciència.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Lai-Sang Young · Veure més »

Laurent Schwartz

va ser un matemàtic francès conegut pels seus treballs sobre la teoria de distribucions.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Laurent Schwartz · Veure més »

Lennart Carleson

és un matemàtic suec, cabdal en el camp de l'anàlisi harmònica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Lennart Carleson · Veure més »

Leopold Schmetterer

va ser un matemàtic austríac.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Leopold Schmetterer · Veure més »

Llei de Chapman-Kolmogórov

La llei de Chapman-Kolmogórov es basa en l'equació del mateix nom, a la qual van arribar de forma independent el matemàtic britànic Sydney Chapman i el matemàtic rus Andrei Kolmogórov.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llei de Chapman-Kolmogórov · Veure més »

Llei de Zipf-Mandelbrot

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llei de Zipf-Mandelbrot · Veure més »

Llei dels grans nombres

Una il·lustració de la llei dels grans nombres, amb una sèrie concreta de llançaments d'un dau. A mesura que augmenta el nombre de llançaments, la mitjana dels valors de tots els resultats s'aproxima a 3,5. Mentre que sèries diferents de llançaments poden mostrar un esquema diferent quan encara s'han fet pocs llançaments (a l'esquerra), quan augmenta el nombre de llançaments (a la dreta) les sèries es comporten de manera similar. En teoria de la probabilitat, la llei dels grans nombres més senzilla és un teorema segons el qual quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència relativa d'un esdeveniment convergeix quasi segurament a la probabilitat de l'esdeveniment.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llei dels grans nombres · Veure més »

Llibres clàssics de la ciència

Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Madan Lal Puri

és un estadístic i matemàtic indi establert als Estats Units.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Madan Lal Puri · Veure més »

Mal ús de l'estadística

Una fal·làcia estadística és un abús o mal ús de l'estadística.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mal ús de l'estadística · Veure més »

Manfred Kochen

Manfred Kochen (4 de juliol de 1928 - 7 de gener de 1989) conegut com a Fred Kochen va ser un matemàtic i informàtic austríac amb nacionalitat estatunidenca, versat en aspectes mètrics de les ciències socials com la Sociologia o la Informació i Documentació Científica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Manfred Kochen · Veure més »

Mark Kac

va ser un matemàtic jueu polonès, nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mark Kac · Veure més »

Martingala

El moviment brownià és un exemple de martingala. Pot modelar un joc d'apostes sobre el llançament d'una moneda justa amb la possibilitat de fallida. En teoria de la probabilitat, una martingala és una successió de variables aleatòries (és a dir, un procés estocàstic) pel qual, en qualsevol temps, l'esperança condicional del següent valor de la seqüència és igual al valor previ, independentment dels valors previs.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Martingala · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Matemàtiques · Veure més »

Matriu (matemàtiques)

En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Matriu (matemàtiques) · Veure més »

Matriu aleatòria

Valors propis de 4 classes de matrius aleatòries en el pla complex. (Estic fent servir ~10³ matrius 2x2, de manera que qualsevol teorema de límit central vàlid per a matrius grans no s'aplica realment aquí). En la teoria de la probabilitat i la física matemàtica, una matriu aleatòria és una variable aleatòria amb valor matricial — és a dir, una matriu en la qual alguns o tots els elements són variables aleatòries.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Matriu aleatòria · Veure més »

Matriu de covariància

En estadística i teoria de la probabilitat, la matriu de covariància és una matriu que conté la covariància entre els elements d'un vector.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Matriu de covariància · Veure més »

Matriu de velocitat de transició

En teoria de la probabilitat, una matriu de velocitat de transició (també coneguda com a matriu d'intensitat o matriu generadora infinitesimal) és una matriu de nombres que descriuen la velocitat d'una cadena de Màrkov a temps continu que es mou entre els estats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Matriu de velocitat de transició · Veure més »

Matriu estocàstica

En matemàtiques, una matriu estocàstica, matriu de probabilitat o matriu de transició, s'utilitza per descriure les transicions de la cadena de Markov.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Matriu estocàstica · Veure més »

Mètode dels mínims quadrats

Punts i la seva distància a una funció determinat segons el mètode dels mínims quadrats. Aquí s'ha escollit una funció logística com a model de la corba. El mètode de mínims quadrats és el procediment matemàtic estàndard per a l'ajust de corbes.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mètode dels mínims quadrats · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mecànica · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mecànica estadística · Veure més »

Mediana

En estadística descriptiva, la mediana d'un conjunt de dades numèriques és un nombre tal que la meitat de les dades són menors (o iguals) que ell, i l'altra meitat més grans (o iguals).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mediana · Veure més »

Mikhaïl Vàsxenko-Zakhàrtxenko

Mikhaïl Iegórovitx Vàsxenko-Zakhàrtxenko (1825-1912) va ser un matemàtic rus.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mikhaïl Vàsxenko-Zakhàrtxenko · Veure més »

Mitjana

asimetria En estadística, el concepte de mitjana té dos significats estretament relacionats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mitjana · Veure més »

Model de Màrkov

Exemple de cadena de Màrkov simple En teoria de la probabilitat, un model de Màrkov és un model estocàstic utilitzat per modelar sistemes que canvien pseudoaleatòriament.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Model de Màrkov · Veure més »

Model gràfic (estadística)

Fig.1 Exemple de model gràfic acíclic: el node D depèn d'A,B i C. El node C depèn de B i D. Els nodes A i B són independents. Model gràfic (o model gràfic probabilístic), en estadística, és un model probabilístic on es representa de forma gràfica les dependències condicionades entre els nodes o variables aleatòries.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Model gràfic (estadística) · Veure més »

Navalla d'Occam

Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Navalla d'Occam · Veure més »

Nicolaus Bernoulli I

Nicolaus Bernoulli I va ser un matemàtic suís del que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Nicolaus Bernoulli I · Veure més »

Nombre e

1.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Nombre e · Veure més »

Notació de Kendall

Diagrama d'una cua M/M/1 En teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matemàtica de la probabilitat, la notació de Kendall (o de vegades notació Kendall) és el sistema estàndard utilitzat per descriure i classificar un node de cua.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Notació de Kendall · Veure més »

Nucli de Màrkov

En teoria de la probabilitat, un nucli de Màrkov (també conegut com a nucli estocàstic o nucli de probabilitat) és un mapa que en la teoria general dels processos de Màrkov juga el paper que fa la matriu de transició en la teoria dels processos de Màrkov amb un espai d'estats finits.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Nucli de Màrkov · Veure més »

Octav Onicescu

va ser un matemàtic i estadístic romanès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Octav Onicescu · Veure més »

Onada gegant

Formació d'una onada gegant a alta mar. L'onada gegant de Kanagawa. Les onades gegants, també conegudes com a onades vagabundes o també onades monstre, són onades relativament grans i espontànies que no s'expliquen per l'estat del mar ni per terratrèmols, i que constitueixen una amenaça fins i tot per als grans vaixells i transatlàntics. L'oceanografia, les defineix amb més precisió com aquelles onades l'altura de les quals és major que el doble de la mitjana de l'altura del terç major de les onades en un registre.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Onada gegant · Veure més »

Pao-Lu Hsu

va ser un matemàtic xinès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pao-Lu Hsu · Veure més »

Paradoxa de Sant Petersburg

En economia, la paradoxa de Sant Petersburg és una paradoxa relacionada amb la teoria de la probabilitat i la teoria de decisions.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Paradoxa de Sant Petersburg · Veure més »

Paràmetre d'escala

En la teoria de la probabilitat i estadística, el paràmetre d'escala és una classe especial de paràmetre numèric d'una família de paràmetres de distribucions probabilístiques.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Paràmetre d'escala · Veure més »

Paràmetre de forma

En teoria de la probabilitat i estadística, un paràmetre de forma és un tipus de paràmetre d'una família de distribucions de probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Paràmetre de forma · Veure més »

Paul Butzer

és un matemàtic i historiador de les matemàtiques alemany, nacionalitzat canadenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Paul Butzer · Veure més »

Paul Erdős

Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Paul Erdős · Veure més »

Peter Nemenyi

Peter Björn Nemenyi (14 d'abril de 1927 – 20 de maig de 2002) va ser un matemàtic nord-americà que treballava en estadística i teoria de probabilitats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Peter Nemenyi · Veure més »

Pierre Cartier

és un matemàtic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre Cartier · Veure més »

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre de Fermat · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Piràmide de Pascal

Els cinc primers nivells de la piràmide de Pascal La piràmide de Pascal és la generalització tridimensional del triangle de Pascal.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Piràmide de Pascal · Veure més »

Pithoprakta

Pithoprakta (1955-56) és una peça per a dos trombons, 46 instruments de corda, xilòfon i caixa xinesa, del compositor i arquitecte grecofrancès Iannis Xenakis i emmarcada dins el que el mateix autor definiria com a música estocàstica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pithoprakta · Veure més »

Poisson

Ciència.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Poisson · Veure més »

Post-selecció

En teoria de la probabilitat, la post-selecció és el fet de condicionar un espai de probabilitats a una ocurrència d'un esdeveniment donat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Post-selecció · Veure més »

Premi Abel

El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Premi Abel · Veure més »

Premi Fermat

El Premi Fermat de recerca matemàtica s'atorga cada dos anys pels treballs de recerca en els camps on les contribucions de Pierre de Fermat varen ser decisius.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Premi Fermat · Veure més »

Premi Wolf en Matemàtiques

El Premi Wolf en Matemàtiques es concedeix gairebé anualment per la Fundació Wolf a Israel.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Premi Wolf en Matemàtiques · Veure més »

Principi de les caselles

''k''.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Principi de les caselles · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Probabilitat · Veure més »

Probabilitat composta

Una probabilitat composta és la probabilitat de la interacció de dos successos.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Probabilitat composta · Veure més »

Probit

Gràfic de la funció probit. En teoria i estadística de probabilitats, la funció probit és la funció quantil associada a la distribució normal estàndard.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Probit · Veure més »

Procés d'arribada markovià

En la teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matemàtica de la probabilitat, un procés d'arribada markovià (en anglès, Markovian arrival process, MAP o MArP) és un model matemàtic per al temps entre les arribades de treball a un sistema.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés d'arribada markovià · Veure més »

Procés d'arribada racional

En teoria de cues, una disciplina dins de la teoria matemàtica de la probabilitat, un procés d'arribada racional (en anglès, rational arrival process, RAP) és un model matemàtic per al temps entre les arribades de treball a un sistema.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés d'arribada racional · Veure més »

Procés de Dirichlet

procés de trencament de pals del procés Dirichlet. En teoria de la probabilitat, els processos de Dirichlet (anomenada segons la distribució associada a Peter Gustav Lejeune Dirichlet) són una família de processos estocàstics les realitzacions dels quals són distribucions de probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés de Dirichlet · Veure més »

Procés de Lévy

Tres mostres de processos gaussians inversos normals (lévy). En teoria de la probabilitat, un procés de Lévy, anomenat així pel matemàtic francès Paul Lévy, és un procés estocàstic amb increments estacionaris independents: representa el moviment d'un punt els desplaçaments successius del qual són aleatoris, en el qual els desplaçaments en intervals de temps disjunts per parelles són independents, i els desplaçaments en diferents intervals de temps de la mateixa longitud tenen distribucions de probabilitat idèntiques.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés de Lévy · Veure més »

Procés estocàstic

L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En teoria de probabilitat i generalment en el camp estadístic, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic normalment definit com un conjunt de variables aleatòries.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés estocàstic · Veure més »

Procés gamma

Dos camins de dos processos gamma diferents. són exemples de processos de gravamen. són subordinats, és a dir, no són decreixents. També conegut com el procés (Moran-)Gamma, el procés gamma és un procés aleatori estudiat en matemàtiques, estadística, teoria de probabilitats i estocàstica.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés gamma · Veure més »

Procés gaussià

L'efecte de triar diferents nuclis sobre la distribució de funcions prèvia del procés gaussià. L'esquerra és un nucli exponencial al quadrat. El mitjà és brownià. La dreta és quadràtica. En teoria i estadística de probabilitats, un procés gaussià és un procés estocàstic (una col·lecció de variables aleatòries indexades pel temps o l'espai), de manera que cada col·lecció finita d'aquestes variables aleatòries té una distribució normal multivariant, és a dir, cada combinació lineal finita d'aquestes és normalment.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés gaussià · Veure més »

Rectificador (xarxes neurals)

''x''.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Rectificador (xarxes neurals) · Veure més »

Relacions entre distribucions de probabilitat

doi.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Relacions entre distribucions de probabilitat · Veure més »

René Gateaux

va ser un matemàtic francès, mort a la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і René Gateaux · Veure més »

Richard von Mises

va ser un matemàtic, físic i enginyer austríac que va ser professor a Harvard.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Richard von Mises · Veure més »

Roman Stanisław Ingarden

va ser un físic teòric polonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Roman Stanisław Ingarden · Veure més »

S. R. Srinivasa Varadhan

Sathamangalam Ranga Iyengar Srinivasa Varadhan (Madràs, 2 gener del 1940) és un matemàtic estatunidenc d'origen indi, membre de la Royal Society, conegut per fer aportacions fonamentals a la teoria de la probabilitat i concretament per crear una teoria de grans desviacions unificada.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і S. R. Srinivasa Varadhan · Veure més »

Salomon Bochner

va ser un matemàtic europeu emigrat als Estats Units.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Salomon Bochner · Veure més »

Sèrie telescòpica

En matemàtiques, una sèrie telescòpica és aquella sèrie on les sumes parcials posseeixen un nombre fix de termes després de la seva cancel·lació.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Sèrie telescòpica · Veure més »

Semimartingala

En teoria de probabilitats, un procés estocàstic X valorat real s'anomena semimartingala si es pot descompondre com la suma d'una martingala local i un procés de variació finita adaptada càdlàg.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Semimartingala · Veure més »

Shizuo Kakutani

va ser un matemàtic japonès de naixement, nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Shizuo Kakutani · Veure més »

Soroll gaussià blanc additiu

Histograma de soroll blanc gaussià. El soroll gaussià blanc additiu (AWGN) és un model bàsic de soroll utilitzat en teoria de la informació per imitar l'efecte de molts processos aleatoris que es produeixen a la natura.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Soroll gaussià blanc additiu · Veure més »

Stanislav Smirnov

Stanislav Konstantínovitx Smirnov (en rus: Станислав Константинович Смирнов; n. 3 de setembre de 1970) és un matemàtic rus, guardonat amb la Medalla Fields en 2010.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Stanislav Smirnov · Veure més »

Stefan Mazurkiewicz

va ser un matemàtic polonès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Stefan Mazurkiewicz · Veure més »

Suma de variables aleatòries distribuïdes normalment

En teoria de la probabilitat, el càlcul de la suma de variables aleatòries distribuïdes normalment és una instància de l'aritmètica de variables aleatòries, que pot ser força complexa en funció de les distribucions de probabilitat de les variables aleatòries implicades i les seves relacions.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Suma de variables aleatòries distribuïdes normalment · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema · Veure més »

Teorema de Bayes

Un rètol de neó, que mostra l'enunciat del teorema de Bayes En la teoria de probabilitat, el teorema de Bayes és una proposició plantejada pel filòsof anglès Thomas Bayes el 1763 que expressa la probabilitat condicional d'un esdeveniment aleatori A donat B en termes de distribució de probabilitat condicional de l'esdeveniment B donat A i la distribució de probabilitat marginal de l'esdeveniment A. En termes més generals, el teorema de Bayes és de gran rellevància perquè vincula probabilitat de l'esdeveniment A donat B amb la probabilitat de B donat A. Per exemple, sabent la probabilitat de tenir un maldecap si es té la grip, es podria saber (si es disposa d'algunes dades addicionals) la probabilitat de tenir la grip si es té un maldecap.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema de Bayes · Veure més »

Teorema de Donsker

Principi d'invariància de Donsker per una ruta aleatòria simple en.\mathbb Z En teoria de probabilitat, el teorema de Donsker (també conegut com principi d'invariància de Donsker, o teorema del límit central funcional), que du el nom de Monroe D. Donsker, és una extensió funcional del teorema del límit central.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema de Donsker · Veure més »

Teorema de Le Cam

En teoria de la probabilitat, el teorema de Le Cam, que rep el nom de Lucien le Cam (1924 - 2000), anuncia el següent: Suposi's que.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema de Le Cam · Veure més »

Teorema de Masreliez

El teorema de Masreliez és un algorisme recursiu sovint empleat en estadística robusta i el mètode matemàtic de filtres de Kalman estesos i porta el nom del físic C. Johan Masreliez, el seu autor.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema de Masreliez · Veure més »

Teorema de Radon–Nikodym

En matemàtiques, el teorema de Radon–Nikodym és un resultat en teoria de la mesura que expressa la relació entre dues mesures definides en un cert espai mesurable.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema de Radon–Nikodym · Veure més »

Teorema del límit central

En matemàtiques, el Teorema del límit central (o Teorema central del límit) diu que la distribució de la suma estandarditzada de variables aleatòries independents amb variància finita tendeix a una distribució normal estàndard quan el nombre de termes de la suma creix indefinidament.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema del límit central · Veure més »

Teoria analítica de nombres

argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria analítica de nombres · Veure més »

Teoria de la mesura

De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria de la mesura · Veure més »

Teoria estadística

La teoria de l'estadística proporciona una base per a tot el rang de tècniques, tant en el disseny d'estudi com en l'anàlisi de dades, que es fan servir dins les aplicacions de l'estadística.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria estadística · Veure més »

Thomas Simpson

Thomas Simpson (20 d'agost de 1710, Market Bosworth, Leicestershire, Anglaterra, Regne Unit - 14 de maig de 1761) va ser un inventor i matemàtic anglès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Thomas Simpson · Veure més »

Transformada de Fourier

La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Transformada de Fourier · Veure més »

Transformada de Laplace

La transformada de Laplace d'una funció f(t) definida (en matemàtiques i, en particular, en anàlisi funcional) per a tot nombre real t, i el transforma en una variable complexa s (freqüència).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Transformada de Laplace · Veure més »

Transformada Z

A les matemàtiques i processament de senyals, la transformada Z converteix un senyal que estigui definit en el domini de temps discret (que és una seqüència de nombres reals) en una representació en el domini de la freqüència complexa.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Transformada Z · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Trigonometria · Veure més »

Univers (probabilitats)

En teoria de les probabilitats, un univers, sovint notat \Omega, U o S, és el conjunt de tots els resultats possibles que es poden obtindre en el transcurs d'un experiment aleatori.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Univers (probabilitats) · Veure més »

Valeri Glivenko

va ser un matemàtic soviètic.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Valeri Glivenko · Veure més »

Variable aleatòria complexa

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, les variables aleatòries complexes són una generalització de variables aleatòries de valor real a nombres complexos, és a dir, els possibles valors que pot prendre una variable aleatòria complexa són nombres complexos.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variable aleatòria complexa · Veure més »

Variables aleatòries independents i idènticament distribuïdes

En la teoria de la probabilitat i l'estadística, una col·lecció de variables aleatòries és independent i distribuïda de manera idèntica si cada variable aleatòria té la mateixa distribució de probabilitat que les altres i totes són mútuament independents.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variables aleatòries independents i idènticament distribuïdes · Veure més »

Variància

Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella. En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E. Es defineix com l'esperança de \left (X - E \right)^2, això és V(X).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variància · Veure més »

Víktor Buniakovski

Víktor Iakovlévitx Buniakovski Виктор Яковлевич Буняко́вский, transliterat habitualment com a Bunyakovsky (1804-1889) fou un matemàtic rus.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Víktor Buniakovski · Veure més »

William Burnside

va ser un matemàtic anglès que va desenvolupar teories sobre els grups finits.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і William Burnside · Veure més »

William Feller

, conegut en croat com Vilim Feller i en anglès com Willy Feller, va ser un matemàtic, nascut a l'actual Croàcia i que va treballar als Estats Units.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і William Feller · Veure més »

Wolfgang Döblin

va ser un matemàtic francès d'origen alemany.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Wolfgang Döblin · Veure més »

Wolfgang Glänzel

Wolfgang Glänzel (13 abril 1955, Frankfurt de l'Oder) és un gestor d'informació i professor de la KU Leuven, a Lovaina.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Wolfgang Glänzel · Veure més »

Yuri Linnik

va ser un matemàtic soviètic.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Yuri Linnik · Veure més »

Yuri Prokhorov

va ser un matemàtic soviètic.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Yuri Prokhorov · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і 27 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Teoria de la Probabilitat, Teoria de les probabilitats, Teoria de probabilitat, Teoria de probabilitats, Teoria matemàtica, Teoria matemàtica de la probabilitat.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant